Institut LLAVANERES

Sant Andreu de Llavaneres

1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania

__ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

3: LSSER HUM, SSER CULTURAL

__ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Els pares ens han ensenyat a parlar, i el mn a callar .-Proverbi txec

Hi ha tres coses que mai no tornen enrera: la paraula pronunciada, la fletxa llanada i
loportunitat perduda.- Proverbi xins
La llengua s el ms mortfer dels instruments sense punta.- Shannon Fice
3.1

Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres

1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania

Tema 3: Lsser hum, sser cultural

3.1 Animal simblic
3.2 Llengua, realitat i pensament
3.2.1 Teories sobre lorigen del llenguatge
3.2.2 Llengua, pensament i realitat
3.3 La qesti del significat
3.3.1 Precedents filosfics
3.3.2 Naturalisme i convencionalisme
3.3.3 Teories sobre el significat
3.4 Lanimal religis
3.4.1 Lexperincia religiosa
3.4.2 Posicions dels filsofs sobre Du
3.4.3 Largument ontolgic dAnselm de Canterbury
3.4.4 Les cinc vies de Toms dAquino
3.4.5 Pensadors ateus dels s. XIX i XX
3.4.6 Religi: axiologia universal
Vocabulari:
agnstics
ateus
axiologia
conceptualisme
conductisme
contingent
convencional
cultural

demostracionistes
designaci
emotivisme
fideistes
idealisme
intensi
llenguatge
metallenguatge

mstica
natural
onomatopeia
ontologistes
panteistes
proftica
realisme
referncia

sacramental
sentit
senyal
signe
smbol
sistema
teistes

Biografia: Nietzsche

3.2

Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres
3.1.-

1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania

Animal simblic

Abans de caracteritzar lsser hum com a animal simblic, caldria definir amb precisi el
que sentn per smbol, la qual cosa implica diferenciar entre senyal, signe i smbol . Els
ssers vius, especialment els socials, es comuniquen entre si. Aquesta comunicaci t
una clara funci adaptativa: els altres ssers sn capaos de comprendre els perills, les
necessitats, els desitjos, de localitzar els aliments o de defensar el territori davant dun
atac o duna invasi. Els senyals, sn, en aquest sentit, aquests instruments de
comunicaci, per exemple, una veu, un gest, un objecte, etc., que signifiquen alguna cosa
per a alg.
Hi ha, per, uns tipus especials de senyals que no es donen en tots els ssers vius sin
noms en aquells que han aconseguit un sistema nervis ms desenvolupat i posseeixen
una comunicaci ms complexa per a garantir la seva supervivncia. En aquests casos, i
especialment en lsser hum, els senyals no vnen fixats genticament per la prpia
espcie, sin que a partir de sons, gests o habilitats grfiques, poden elaborar
combinacions que donen lloc a la creaci de senyals nous, amb sentit propi. Aquests tipus
de senyals sn signes. Els signes sn senyals que signifiquen alguna cosa per a algun
tipus determinat dsser que ho ha definit aix: una veu com ara alerta! per cridar latenci
dalg, un gest com un bra en angle per indicar la direcci del gir, etc.
La capacitat creativa dels ssers humans ha generat un tipus de signes que sanomenen
smbols. La caracterstica fonamental d'aquest tipus de signes s la de no tenir una relaci
directa amb els objectes que representen, s a dir, sn convencionals. Aquest s el cas,
entre d'altres, dels smbols matemtics, de les frmules fsiques o qumiques o dels
conceptes.
Mentre que el senyal i el signe es mantenen en un sistema de relacions concretes, els
smbols pertanyen a un conjunt de relacions abstractes que transmeten idees, sentiments,
concepcions del mn, i fan possible el pensament abstracte i la cincia. Sense aquesta
capacitat de generar smbols hauria estat impossible la prctica totalitat de les
realitzacions humanes: els diferents idiomes, les cincies, la filosofia, la religi, lart, s a
dir, el mn especficament hum. Aix s el que va portar Erns Cassirer a afirmar que "en
comptes de definir 'home com un animal racional, el definirem com un animal simblic.
3.2.- Llenguatge, realitat i pensament.
Amb el terme llenguatge es designen dues realitats diferents per ntimament
relacionades. Duna banda es considera que s la capacitat dels ssers humans per a
comunicar-se entre ells per mitj de signes convencionals de carcter oral o escrit. D'altra
banc sanomena aix el propi sistema de signes convencionals mitjanant el qual es porta
a terme aquesta comunicaci. Tots dos aspectes sn propis i exclusius de les persones,
en tant que tan sols elles poden crear els signes i fer-ne s.
El psicleg rus Pavlov va distingir entre un primer. sistema de senyals constitut pels
comportaments innats amb els quals es reacciona de manera natural, immediata i directa
als estmuls externs i interns, i un segon sistema de senyals format per les paraules i
altres signes lingstics. El primer posseeix un carcter natural, invariable i uniforme essent propi dels animals -, i el segon t un carcter convencional, variable i cultural
-essent propi de les persones.

3.3

Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres

1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania

Caracterstiques del llenguatge hum

El llenguatge hum s un conjunt de smbols per mitj dels quals els homes es poden
referir a les coses i als fets. No obstant aix, les paraules no representen la realitat
directament sin per mitj dun codi mental, s a dir, no es relacionen directament amb les
coses; ms aviat els mots van lligats a un concepte o pensament, el qual simbolitzen.
Aquesta relaci permet expressar qualsevol cosa o fet volgut, sigui real o imaginari; un
cop establerta la relaci idea-cosa es pot usar la paraula triada per simbolitzar la idea.
La relaci entre els smbols i all que signifiquen s arbitrria, per una vegada ha estat
adoptada per una comunitat dusuaris - que coneixen el codi i poden trobar el sentit al
missatge- es converteix en una relaci convencional. Daqu deriva el fet de la diversitat
de llenges existents en el mn. El llenguatge hum sensenya i saprn, no es transmet
(com s el cas dels llenguatges animals), per via gentica.
A ms darbitrari i convencional, el llenguatge hum s un sistema. Aix significa que
diferents elements que integren el llenguatge estan ordenats i mantenen relacions mtues
establertes mitjanant una srie de regles morfosintctiques i semntiques; cada llengua
disposa dels seus propis elements i regles. En cas de no respectar les regles els
missatges resultarien incorrectes i incomprensibles.
Malgrat que existeixen regles, les llenges sn sistemes illimitats i oberts; aix doncs es
poden engendrar infinites expressions amb els fonemes i monemes disponibles.
El llenguatge hum tamb t la propietat del desplaament, s a dir, es pot referir a un
context que no s el dels qui parlen en el moment de la comunicaci. Amb el llenguatge
es pot superar el temps i lespai.
Finalment, el llenguatge t la capacitat de referir-se a ell mateix, reflexivitat, i aix es pot
referir a les coses i a les paraules amb les quals es designen. El llenguatge es pot usar
per parlar de certs esdeveniments o del propi llenguatge, aix sutilitza el llenguatge com a
menci (autoreferncia).
3.2.1-Teories sobre l'origen del llenguatge
Laparici del llenguatge assenyala el pas definitiu en el procs dhominitzaci, car el
pensament i el llenguatge sn inseparables; per no hi ha una uniformitat de criteris en
assenyalar les condicions que permeteren tal aparici Les diverses teories sn:

Teoria emotivista (Darwin, Humboldt). Defensen que el llenguatge hum va sorgir a

partir del llenguatge natural, s a dir, del gest o de les exclamacions espontnies i
instintives que els primers homnids usaven per expressar les seves emocions i
necessitats; des daquests elements bsics aparegu el llenguatge articulat
convencional, diferent per a cada cultura i per a cada grup hum.

Teoria imitativa (Herder, Leibniz, de Saussure). Segons aquesta concepci, lorigen

del llenguatge es troba en la tendncia humana a imitar els sons de la naturalesa
mitjanant onomatopeies i la coordinaci de les expressions sonores amb les
sensacions i percepcions per tal de comunicar-se.

Teoria instrumentalista (Fischer). Defensada normalment pels terics i lingistes

marxistes, relaciona el naixement del llenguatge amb lactivitat laboral ja que en ella
3.4

Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres

1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania

sovint collaboren diverses persones i cal un esfor com i una organitzaci per tal
dassolir lobjectiu com.

Teoria sociolgica (Durkheim). Consideren que la funci essencial del llenguatge s

transmetre els pensaments, els projectes i els xits humans, activitats noms
possibles en societat, per tant el llenguatge posseeix un origen social.

3.2.2.-Llenguatge, pensament i realitat

El llenguatge estableix una relaci entre el pensament i la realitat; mitjanant les paraules
es designen les representacions mentals de les coses: els individus o conjunts dindividus
per mitj dels noms. Tanmateix les propietats i relacions que satribueixen als individus es
designen amb predicats. Per tant, es pensen les coses i es designen amb una paraula i
posteriorment les frases sn construdes amb noms i predicats. Aix significa que, sense
una ment intelligent capa de designar, no hi hauria llenguatge. Abans de designar res
cal prendre conscincia de quina mena dobjecte es tracta i collocar-lo sota una categoria
o classe determinada, segons un inters concret (daqu la no uniformitat de la
designaci).
El filsof Ernst Cassirer va manifestar: Lacte de designaci depn dun procs de
classificaci. Donar nom a un objecte o a una acci significa subsumir-la sota un cert
concepte de classe; si aquesta subsumpci fos prescrita per la naturalesa de les coses,
seria nica i uniforme. Els noms [...] es troben ms aviat determinats pels interessos i
propsits humans, que no sn fixos ni invariables.
s clara la relaci ntima que sestableix entre pensament i llenguatge, per queda a
fosques esbrinar quin s lordre daparici. Si la designaci - llenguatge - depn de la
3.5

Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres

1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania

classificaci - pensament -, sembla ser que el pensament precedeix al llenguatge. No

obstant aix, sense llenguatge no existiria el pensament ja que les paraules sn una eina
per delimitar i fixar les idees. Per aix un sser que parla es veu obligat a lligar els seus
pensaments amb coherncia, es veu obligat a enraonar perqu s'ha de fer entendre.
Aquesta s la gran aportaci del llenguatge en la configuraci del pensament. A ms a
ms, per mitj del llenguatge tamb es poden construir principis i normes de convivncia,
aventurar hiptesis, crear mns illusoris o dhuc lleis cientfiques.
Relacions entre llenguatge i pensament
Sobre la relaci entre llenguatge i pensament shan mantingut tradicionalment posicions:
a) Dependncia del pensament respecte del llenguatge.- Segons aquesta visi,
defensada per lingistes com Sapir i Chomsky, hi ha una primacia del
llenguatge respecte del pensament. El pensament seria, aix, subsidiari dels
continguts i estructures daquell. El pensament vindria determinat per la
llengua en qu es vehicula, la qual cosa suposa una determinada concepci
del mn i uns valors encunyats per la societat. Els homes que parlen llenges
diferents, viuen, en cert sentit, en mns diferents. Sense llenguatge no hi ha
pensament. Benjamin Whorf deixeble de Sapir va proposar la HRL (Hiptesi
de Relativitat Lingstica) que postula que el mn que podem veure depn de
la llengua que parlem.
b) Identitat entre pensament i llenguatge. Segons aquesta visi mantinguda pel
corrent psicolgic behaviorista o conductista, amb Skinner com a principal
representant, hi ha una identitat entre llenguatge i pensament ambds serien
dos elements del mateix fenomen: es pensa amb paraules
paraules sn expressions de pensaments.
c) Dependncia del llenguatge respecte del pensament. Segons aquesta
concepci, mantinguda per filsofs com Bergson o psiclegs com Piaget, el
pensament apareix com a tal amb anterioritat al llenguatge i de manera
independent, daqu que, de vegades, sentim que no podem expressar
correctament els nostres pensaments, que el llenguatge no recul la riquesa del
nostre mn mental. El pensament es produiria encara que no exists el
llenguatge.
RELACI ENTRE PENSAMENT I LLENGUATGE
BEHAVIORISME (Conductisme)
Identifiquen pensament i llenguatge.
SAPIR, CHOMSKY
El llenguatge precedeix el pensament.
BERGSON, PIAGET
El pensament s anterior al llenguatge.
D'altra banda la concepci del mn que tenen els homes est fortament influda per
lestructura del llenguatge ja que quan hom vol esbrinar qu sn les coses, el que primer
es troba sn les interpretacions que existeixen delles. En aquest sentit han sorgit diverses
teories hermenutiques (Heidegger, Gadamer) entenent les llenges com a cosmovisions
particulars de cada poble en el seu afany per interpretar la realitat que els envolta.
Aix doncs, ja que els ssers humans viuen en una determinada cultura, abans
dinterpretar (de percebre i comprendre) els objectes en si (les realitats), els reben (els
3.6

Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres

1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania

perceben comprenen) interpretats; resulta evident que la primera interpretaci de la

realitat s rebuda mitjanant el llenguatge.
Lautntica realitat humana no s la realitat natural, sin la realitat cultural i la cultura
suposa sempre una interpretaci de la realitat que sexpressa mitjanant el llenguatge. La
realitat humana s sempre una realitat interpretada, s a dir, pensada.
3.3.-La qesti del significat
Perqu hi hagi transmissi dinformaci entre parlants i oients, entre emissors i receptors,
no noms cal que els missatges que sintercanvien siguin significatius i que hi hagi
comprensi entre ells, sin que, a ms, cal que es "refereixin" a alguna cosa. La
referncia de les paraules, per, no solament t a veure amb el mn exterior (actes,
objectes...), sin que tamb pot dirigir-se cap el nostre propi mn interior (emocions,
sentiments...), i cap el propi llenguatge (qesti del metallenguatge).
3.3.1 Precedents filosfics
A lpoca grega ja van plantejar-se el tema del significat de les paraules; ms en concret
els noms comuns (substantius collectius, com ara "home", "cavall", "justcia", "igualtat"...)
Per Scrates els noms comuns designen entitats mentals de carcter abstracte
(conceptes) que es troben en Linterior de la ment dels individus (conceptualisme)
Per Plat aquest tipus de paraules designen entitats extramentals i objectives existents en
una realitat ms perfecta i separada de la sensorial, el mn de les idees (teoria de les
idees)
Per Aristtil aquestes formes o idees sn presents i inseparables dels objectes se la
realitat. Sn les formes essencials que fan que una cosa sigui un a cosa i no una altra
malgrat els accidents particulars.(realisme)
A lpoca medieval es va suscitar una llarga controvrsia coneguda com el problema dels
universals. Occam va defensar que els noms comuns no feien referncia a cap tipus
dentitats universals, ideals, conceptuals o abstractes sin que sn "simples emissions de
veu" (flatus vocis) que es pronuncien per referir-se a ssers concrets i individuals.
3.3.2 Naturalisme i convencionalisme
Respecte a la relaci que hi ha entre el significant i el significat shan donat dues postures
o teories que es coneixen amb els noms de convencionalisme i naturalisme.
Els naturalistes defensen que el significat de la paraula ve donat pel seu so, b de manera
bvia (onomatopeies), b per afinitat fontica de lexpressi i el seu significat. Hi ha mots
com tic-tac, cu-cut, serpent que sn daquesta mena. Hi ha lletres com la r que indiquen
moviment (crrer, carregar) i d'altres com les oclusives (b,d,g,p,t) que indiquen unificaci i
permanncia ( identitat, quietud...)
Els convencionalistes critiquen els naturalistes en base als segents arguments:
- Lexistncia dels sinnims que tenen idntic significat per expressions fonticament
diferents.
- El fet que les onomatopeies formen un un grup molt petit de paraules en el conjunt
duna llengua.
- No es veu que entre el significat i el so hi hagi cap relaci.
Segons els convencionalistes la relaci entre una paraula (signe) i all que designa
3.7

Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres

1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania

(significat) s arbitrria i fruit duna convenci.

3.3.3 Teories sobre el significat
a) G Frege diferencia sentit i referncia. Lobjecte designat s la referncia i la manera
com ens referim a ell s el sentit. Hi ha noms propis amb sentit i referncia i d'altres que
noms tenen sentit. "Tirant lo Blanc": t sentit per no referncia. "Arenys de Munt" t
sentit i referncia.
Si ho apliquem a les frases el resultat s el segent:
"el nombre natural que succeeix al deu s l'onze" (sentit + referncia)
"el major nombre natural s divisible per dos" (sentit sense referncia)
Frege s el fundador de la Filosofia del llenguatge i va situar durant molt temps la reflexi
dels filsofs a l'mbit de la lingstica.
b) Wittgenstein en la seva obra Tractatus Logico-Philosophicus afirma que entre el
llenguatge i la realitat (s realista) hi ha una relaci de parallelisme isomrfic de carcter
convencional. El llenguatge s una "figura" o una "pintura" de la realitat. Hi ha estat de
coses simples que sexpressen amb oracions atmiques i estats complexos que
sexpressen amb oracions compostes.
Hi ha una estructura o forma lgica que comparteixen la realitat i el llenguatge que shi
refereix.
Wittgenstein pensa en un llenguatge ideal perfecte.
c) Carnap introdueix els conceptes dintensi (equivalent al de sentit de Frege) i extensi
(equivalent al de referncia)
Hi ha noms que sn equiintensionals (tenen el mateix sentit). Ex: "Venus" i el "llumener de
lalba"; "el director de lInstitut Llavaneres" i "Eduard Castanyo"
d) les teories pragmtiques sobre el significat insisteixen en ls lingstic que s el que
estableix el significat. Les paraules tenen significat dins dun context i segons ls que es
faci de les paraules.
Entre els pragmtics del llenguatge hem desmentar W. James, Ch Pierce, Ch Morris i el
segon Wittgenstein.
A la seva obra Investigacions filosfiques publicada el 1949 (el Tractatus l'havia publicat el
1921) Wittgenstein abandona el seu realisme i afirma que no hi ha ms mn que el que es
troba revelat en la descripci lingstica. Les paraules "creen" la realitat i ens fan viure en
un mn.
3.4 Lanimal religis
3.4.1 Lexperincia religiosa
Podem trobar letimologia de religi en "religare", tornar a refer una relaci que s'ha
trencat. s l'intent de lhome de restablir una relaci amb un ser superior o de recuperar
un equilibri inicial.
Entenem per religi la relaci viscuda i practicada amb el ser o els sers sobrehumans en
els que es creu.
En el fenomen religis podem distingir els segents elements que el caracteritzen:
-relaci amb un ser suprem
-sistema de creences sobre lorigen del mn, el dest de lhome i el ser suprem
-valoraci moral de les coses i els actes segons la seva adequaci a les
creences
3.8

Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres

1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania

-una actitud davant la vida conseqent amb les creences

Es desprn d'aquest elements que una caracterstica essencial del fet religis s el seu
carcter vivencial, vital. s en aquest sentit que parlem dexperincia religiosa.
La religi s una constant universal a totes les cultures. No s'ha trobat cap grup hum que
no tingui una o altra religi.
Les religions presenten una triple dimensi:
- sacramental: determinades rees de la realitat emprica sn sacralitzades (objectes
fsics, espais geogrfics, sers vivents, homes).Aquesta sacralitzaci s lorigen dels
diversos rituals. Les realitats sacralitzades representen o realitzen la relaci o proximitat
amb la divinitat.
- proftica: les religions tenen projectes concrets per a la histria dels pobles. Mostren el
cam volgut per les divinitats per al poble, denuncien les tracions a aquest projecte i
anuncien les terribles conseqncies daquestes tracions.
- mstica: s una experincia singular, personal que arrenca radicalment del mn quotidi
i sensible i condueix a lxtasi que s un estat duni perfecta amb la divinitat o
dalliberament de la nostra conscincia dels lmits de lespai i del temps. Els que han
viscut aquesta experincia es troben davant la impossibilitat dexpressar-la (inefabilitat).
s corrent dinstrumentar camins o vies asctiques
per assolir aquest
xtasi.
Normalment sn camins de renncia, sacrifici, purificaci i en algunes religions es fa
precisa lajuda de mestres espirituals o de "vehicles" (mantras). Lestat de nirvana que
busquen els budistes exemplificaria aquesta dimensi mstica.
3.4.2 Posicions dels filsofs respecte al problema de Du:
Les posicions que han adoptat els filsofs al llarg de la histria es poden agrupar en les
segents:
-Teistes: Defensen lexistncia de Du que consideren causa de lexistncia de lhome i
de la seva dignitat.
Dins dels teistes podem establir:
a) ontologistes: Afirmen que no cal demostrar lexistncia de Du perqu aquesta
existncia sens fa evident de forma immediata per una intuci intellectual o afectiva.
(Lhome que busca a Du s com el peix que busca loce)
b) demostracionistes: Afirmen que lexistncia de Du es pot demostrar.
c) fideistes: No es pot afirmar ni negar lexistncia de Du per la fe "illumina" i ens porta
a acceptar-lo.
-Panteistes: Tot (pan) s Du (theos). Du s pertot. Tot s Du. Du es confon amb el
mn.
-Agnstics: No es pot provar ni lexistncia ni la inexistncia de Du. Du sempre ser
una hiptesi possible per racionalment inassolible.
-Ateus: Du s una hiptesi intil. El mn i lhome es poden explicar per les lleis de
levoluci i de la transformaci de la matria. Hi ha diverses formes dateisme les que
ignoren Du i les que el neguen explcitament.
3.4.3 Largument ontolgic dAnselm de Canterbury
Anselm de Canterbury proposa largument ontolgic per demostrar lexistncia de Du.
Largument s el segent:
-Tots els homes, fins i tot el ms insensat, tenen una idea de Du com a un ser tal que
no es pot pensar res de ms gran.

3.9

Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres

1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania

-Aquest ser ha dexistir no noms en el pensament sin tamb en la realitat. Perqu si

noms exists en el meu pensament , jo podria pensar en un ser que exists dins i fora del
meu pensament i aquest nou ser seria ms gran que lanterior.
-Per tant, all que s tal que no es pot pensar res de ms gran existeix a lenteniment i a
la realitat i s Du.
3.4.4 Les cinc vies Toms dAquino:
1) Du s el primer motor immbil. Tot s mou en el mn i all que es mou ha de ser
mogut per alguna cosa. Continuar aquest encadenament fins linfinit no tindria sentit.
2) Du s la causa eficient primera. Tots els fenmens del mn tenen una causa. Si
continuem lencadenament de causes arribem a la causa suprema.
3) Du s el ser necessari. Tots els sers d'aquest mn sn contingents (sers possibles ,
que poden existir o no existir).Els sers contingents alguna vegada no han existit. Ha
dexistir un ser necessari que s el que ha comenat a donar existncia als sers
contingents.
4) Du s la perfecci ltima i la font de totes les perfeccions. En els sers establim uns
graus de perfecci. Aquests graus els establim en relaci a la suprema perfecci que ha
dexistir i que s Du.
5) Du s lordinador intelligent suprem. Sobserva en el mn un ordre al que tendeixen
totes les coses. Una fletxa no pot anar a la diana si no hi ha hagut un arquer que li hagi
dirigit.
3.4.5 Pensadors ateus dels s. XIX i XX
Si fem un reps dels pensadors ateus dels s. XIX i XX hem de parlar de:
Feuerbach (1804-1872) s un filsof alemany que centra la seva crtica a la religi en els
segents punts:
-Els humans creen Du a la seva imatge. Treuen fora dells la seva essncia
humana, la veuen com una cosa existent i separada dells mateixos, la projecten com
una figura autnoma, li diuen Du i ladoren.
-Mentre lsser hum necessiti algun absolut transcendent viur alienat.
-Els humans han de descobrir que tot el que s hum s div.
-Cal abandonar la illusi dun Regne de Du i recuperar el regne de lhome. Lhome
s el Du de lhome.
-La religi s'ha de substituir per lhumanisme.
-Lamor a lhome ha de substituir lamor a Du i la poltica a la religi.
Marx:
-Lesglsia sempre ha estat del costat de les forces reaccionries.
-El cristianisme s la ideologia de la burgesia.
-Du no ha creat lhome. Lhome ha creat els dus atribuint-los el poder i plenitud
que a ell li falten i
projectant en aquests sers inexistents la seva prpia misria.
-La religi es una creaci de lhome, una evasi de la realitat, lopi del poble.
-La religi indueix a la passivitat, proposa la resignaci i la justificaci
transcendent dels desordres
d'aquest mn.
-s imprescindible abandonar la religi per assolir lalliberament de lhome.

3.10

Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres

1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania

Nietzsche:
-Lhome s el creador de valors i de sentit.
-Du ha mort. Els homes lhan mort i han alliberat la seva conscincia. La mort de
Du s lacte ms humanitzador. Cal construir el Superhome.
-Arribarem al Superhome a travs duna triple metamorfosi:
.Lesperit del camell: El camell simbolitza als que es conformen amb obeir
cegament. Sagenollen, reben la crrega, suporten les obligacions, obeeixen als valors
que els presenten com a creences.
.Lesperit del lle: Rebutja tots els valors tradicionals.
.Lesperit del nen: Viu lliure de prejudicis i crea nous valors.
-Els grans enemics de lhome superior sn:
.els prejudicis digualtat: la igualtat s una estratgia dels dbils (els cristians i els
socialistes) .La igualtat noms porta a una moral desclaus, de ramat.
.la domesticaci: cal recuperar els instints vitals de lhome.
El cristianisme ha domesticat lhome i l'ha convertit en mediocre, prudent, servil, indiferent,
dcil, gandul. Lhome ha oblidat la seva vertadera essncia existencial: la voluntat de
poder.
.els savis que odien lhome perqu odien la vida. La vida s un experiment
inacabat.
Sartre (1905-1980) filsof francs del corrent existencialista veu lhome contradictori i
creador dels seus propis valors.
-Lhome no s altra cosa que el que ell es fa, el que ell es projecta.
-El primer intent dexistencialisme s posar lhome en possessiu del seu ser.
-Du s lamenaa ms gran per a la llibertat de lhome.
-Lamor s impossible: lhome s una passi intil.
3.4.6 Religions: axiologia universal
En una poca de relativisme de valors com la que vivim es fa imprescindible definir uns
valors dmbit planetari que tinguin lamplitud suficient per integrar en un sistema
superior les aportacions dels valors particulars especfics de cada civilitzacions de tots
els camps de la cultura, lart, la cincia o la religi.
Des daquesta postura dintegraci no sectria cal inscriure les segents paraules de
Gandhi:
"Si un cristiano viniera a decirme que, entusiasmado con su lectura del
Bhagavadgita, quera convertirse al hinduismo, le respondera: la Biblia, tiene tanto
que ofrecerle como el Bhagavadgita. Haga este esfuerzo y sea plenamente cristiano".
L. Vidal es refereix tamb a aquest pluricam religis de la segent manera:
"La verdad es un poliedro de muchas caras y colores. Cada uno- segn la perspectivave una cara distinta del mismo poliedro. Es necesario, empero, que,a travs de aquella
cara, acepte el poliedro total, aunque jams pueda llegar a abarcarlo todo con su mirada".
Les gran religions divergeixen en qestions externes o en aspectes ritualstics, en funci
dels diversos costums i trets culturals propis de cada poble. Una mirada penetrant sobre
el missatge en profunditat permet detectar una sorprenent convergncia en els seus
principis rectors.
Un exemple del que hem dit seria el precepte de lamor al prosme tal com apareix en els
llibres sagrats de diverses religions.

3.11

Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres

1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania

-CRISTIANISME: Tot all que voleu que us facin els altres, feu-los-ho igualment tamb
vosaltres. Vet aqu la Llei i els Profetes. Mateu 7, 12
-JUDAISME: All que tens per odis no ho facis al teu prosme. Aquesta es la Llei; la
resta, el seu comentari. Talmud, Sabbat, 31
-BRAHAMANISME: Aquest es el smmum del deure: no facis als altres all que a tu no
tagradaria. Mahbharata 5, 1517
-CONFUCIANISME: Aquest s en veritat lamor ms gran: no fem als altres all que no
volem que els altres ens facin. Analectes 15, 23
-ISLAM: Ning de vosaltres s creient si no desitja per al seu germ all que desitgeu per
a vosaltres mateixos. Sunnah
-TAOISME: Considera que el teu ve guanya el teu pa i que el teu ve perd all que tu
perds. T'ai Shang Kan Ying Pien
-ZOROASTRISME: La naturalesa solament s bona quan es reprimeix per no fer a un
altre all que seria bo per a ella. Dadistan-i-dinik
La convivncia i dileg de religions pot ser una expressi daquesta consideraci i
respecte per a les diferents manifestacions de la veritat.
s amb aquest criteri obert i ampli que hem dorientar la nostra relaci amb les restants
ideologies distintes de la nostra evitant tota manifestaci de fanatisme o dintolerncia.
Si dono, qu menjar? Aquest egoisme far de tu un ogre.
Si menjo, qu podr donar? Aquest generositat far de tu el
rei dels dus.
Qui fa sofrir un altre cremar en els inferns.
Qui sofreix per un altre t dret a totes les felicitats.
Tots els qui sn dissortats, ho sn per haver cercat la prpia sort.
Santideva.- Poeta mahayanista

3.12

Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres

1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania

CXERCICIS

Pensem una vegada ms sobretot en la formaci dels conceptes: tota paraula

esdev immediatament concepte pel fet que justament no ha de servir de
record a la vivncia originria, nica i del tot individualitzada grcies a la qual
es va formar, sin que ha danar b alhora per a incomptables vivncies ms o
menys semblants s a dir, mai no idntiques parlant estrictament-, i per
consegent ha de ser apropiada per a casos netament diferents. Tot concepte
sorgeix de la igualaci dall desigual. Tan cert com que una fulla mai no s del
tot igual que una altra, aix mateix s ben cert que el concepte de fulla sha
format mitjanant la renncia arbitrria a aquestes diferncies individuals,
mitjanant un oblit dall distintiu, i aleshores provoca la representaci, com si
en la natura, a ms de les fulles, hi hagus quelcom que fos la fulla, ms o
menys una forma primordial segons la qual totes les fulles haguessin estat
teixides, dibuixades, compassades,acolorides.
Nietzsche, F.
Qu s el coneixement, necessriament? Interpretaci, comunicaci dun
sentit, no explicaci (en la majoria dels casos una nova interpretaci que
substitueix una anterior que sha tornat inintelligible i ja no s ms que un
signe). No hi ha fets; tot s fluid, no es pot agafar; el que ms dura,
relativament, sn les nostres interpretacions.
Nietzsche, F. La voluntat de poder, # 323
... El mn que ens arriba s fals, no s realitat, sin invenci i elaboraci a
base duna modesta suma dobservacions; flueix, en tant que alguna cosa que
esdev, una falsedat sempre canviant que no saproxima mai a la veritat,
doncs no hi ha cap veritat.
Nietzsche, F. La voluntat de poder, #326
La teora cuntica slo es posible expresarla en trminos matemticos y describe
a la materia como una abstraccin. En este sentido, la materia no ocupa ni un
espacio puntual ni un tiempo determinado, se encuentra difundida y en un
constante movimiento discontinuo, aleatorio e impredecible, en todo el Universo.
Las partculas elementales no obedecen a leyes predeterminadas, por lo que
para quien las observa en este estado inicial, resultan parecer la consecuencia

3.13

Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres

1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania

de una situacin catica.

Es el observador el que crea la realidad del instante presente. Si este instante no
es observado se puede generalizar diciendo que se difundir, extinguindose en
el tiempo. Por tanto, slo es la conciencia del observador del suceso lo que le
aporta realidad. Pero, y si no se tiene conciencia de ese mismo suceso, existe
en realidad?, por tanto, la realidad cuntica es diferente segn se perciba o no,
segn se observe o no, por lo cual, los electrones antes de la percepcin del
observador eran simplemente partculas u ondas.
A partir de aqu se plantea un gran problema. Qu poder virtual tiene el
observador sobre la creacin de la realidad?. El conocimiento de los elementos
que nos rodean, parece ser el eslabn entre el mundo cuntico y la realidad
comn. Es decir, la conciencia del observador es la que hace realidad lo
observado. Por eso, Prigogine dice: "La realidad se nos revela slo a travs de
una construccin activa en la que participamos" y Watzlawick nos dice que es
un producto de la comunicacin y que la clave para entender la realidad, cmo
se construye, es cuestin de puntuacin de la secuencia de sucesos.
En conclusin, como se pueden ver o tratar de definir la realidad desde nuestras
distintas realidades, por decirlo as, estamos de acuerdo en una cosa,
simplemente que no estamos de acuerdo en nada, y nos vemos limitados, por
tanto en espera de las futuras metateoras que nos convenzan que lo que
estamos viviendo es real y lo que estoy escribiendo es tambin lo es.

Realmente soy un soador prctico; mis sueos no son bagatelas en el aire. Lo

que yo quiero es convertir mis sueos en realidad.
Mahatma Gandhi (1869-1948)
La ciencia, el arte, la justicia, la cortesia, la religin son rbitas de la realidad
que no invaden brbaramente nuestra persona como hce el hambre o el fro
Jos Ortega y Gasset (1883-1955)
La nica verdad es la realidad.
AC-322 AC)

Aristteles (384

Cuando las leyes de la matemtica se refieren a la realidad, no son

ciertas; cuando son ciertas, no se refieren a la realidad.Albert
Einstein (1879-1955)
Si deseas que tus sueos se hagan realidad despierta!. Ambrose Bierce
(1842-1914)
Odio la realidad, pero es en el nico sitio donde se puede comer un buen
filete.
3.14

Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres

1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania

Woody Allen (1935)

3.15

Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres

1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania

3.16

Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres

1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania

3.17

AVUI

10 Poltica

DIJOUS, 9 / DIVENDRES, 10 DABRIL DEL 2009

ENTREVISTA

MatthewTree

per Francesc
Puigpelat

Escriptor

oaDu
certa, esclar que ho prohibiria. Per
la mateixa ra que prohibiria ensenyar la negaci de lHolocaust i que
la terra s plana.
Molts teistes afirmen que sense Du
no hi pot haver moral...
s fals. Perqu abans de les religions
ja existia la regla dor de ltica: no
facis als altres el que no vulguis que et
facin a tu. I un segon argument: lateisme s des de fa 300 anys una part
de la cultura del mn, i tots coneixem
ateus que sn molt tics. Un cientfic
americ deia: Les bones persones
fan coses bones. Les persones malvades fan coses dolentes. Per per aconseguir que una persona bona faci una
cosa dolenta fa falta la religi.
Li dono un contraexemple: Mao, Hitler, Stalin. Entre tots tres, 100 milions
de morts. I tots tres eren ateus...
Ser ateu no s sinnim de ser bona
persona. Per ser religis tampoc.
Sn coses totalment independents.

CRISTINA CALDERER

Caldriaprohibirla
religialesescoles
TICA Ser ateu no s sinnim de ser bona persona. Ser creient tampoc ho
s CATOLICISME LEsglsia catlica ha turmentat psicolgicament
generacions de nens RELIGI Es basa en informaci errnia

atthew Tree no s cagadubtes ni polticament correcte: per

aix s defineix directament com a ateu, i
no com a agnstic. Vejam per qu.

Per qu, no a Du?

Dir no a Du suggereix que hi ha
una cosa que existeix, i per tant hi
has destar en contra. I no s aix.
La meva percepci, des duna experincia als 14 anys, s que Du no
existeix.
Com va ser aquesta experincia?
En langlicanisme, es fan la confirmaci i la primera comuni juntes entre
els 14 i 15 anys. Li vaig dir al capell:
Jo no em crec res de tot aix, tot sn
contes de fades ubicats al desert. Durant setmanes, el capell em va anar
convencent a poc a poc. Fins al punt
que jo creia que podia sentir Du
arreu, que estava present en mi.

Per, quan la bombolla va petar, em

vaig adonar que noms havia fet una
manipulaci de les parts ms imaginatives del meu cervell.
Per qu va petar la bombolla?
No hi va haver cap causa especial.
Com quan Sant Pau va caure del cavall i va veure Jess, per a linrevs.
Expliqui aix que Du s noms al cervell hum.
s una teoria de Daniel Dennett. El
cervell hum s capa danticipar el
que passar. Per si no es t la informaci adequada, es pot arribar a
conclusions errnies, com que una
serp verinosa s un esperit maligne.
Daqu vnen el pensament mgic i
la creena en dus. La religi es basa
en informaci incorrecta.
Avui hi ha informaci correcta. Per
es continua creient en Du...
Richard Dawkins afirma que estem

genticament planificats per creure

el que ens diuen els pares o autoritats. Si el pare diu al nen: No toquis
aquella serp, que s verinosa, el nen
sho creu. Si afegeix: Fa 2.000 anys,
Du va tenir un fill que va morir i va
ressuscitar, etctera, el nen tamb
sho creu. Noms un 10% de les persones que han crescut en una famlia religiosa surten de la religi. Per
aix hauria destar prohibit donar

De la mateixa manera
que no crec en Du, no puc
entendre que una persona
cregui en lhomeopatia
formaci religiosa als nens.
Lensenyament de la religi, el prohibiries a les escoles?
Si em parles densenyament de la
creena religiosa com si fos una cosa

PERFIL
Langls catal:
Matthew Tree
(Londres, 1958) va
aprendre la
llengua catalana el
1980 i des del 1984
viu a Barcelona.
Collabora a lAVUI i
ha publicat
novelles,
narracions i
assaigs. El seu
darrer llibre, en
qu exposa
detalladament els
seus pensaments
sobre la religi i
Du, s La vida
desprs de Du
(Ara Llibres,
2007).

Catalunya s una societat molt laica.

Per hi ha molt ecologisme, naturisme, ioga, espiritualitat new age...
s un fenomen que no entenc. De la
mateixa manera que no crec en Du,
no puc entendre que una persona ben
informada cregui, per exemple, en
lhomeopatia. Lespiritualitat new
age s un retorn al pensament mgic.
Una paradoxa: entre lesquerra t
prestigi el Dalai-lama, que s la reencarnaci de no s quants altres
lames. I la gent paga 20 euros per escoltar-lo al Palau Sant Jordi...
Els que fan aix no sn antireligiosos, sin anticatlics. Lexalcalde laborista de Londres, per exemple, s
un cas duna persona que s tan promusulmana que diu coses molt ms
reaccionries que les que diria una
persona conservadora.
Qu diferencia Catalunya del Regne
Unit, quant a la religi?
Aqu lEsglsia catlica ha practicat
tortura psicolgica a generacions i generacions de nens. I s per aix que la
religi aqu segueix sent un tema tan
delicat. Per aix s indicatiu que el
meu llibre La vida desprs de Du no
aixequs cap debat seris. s conseqncia de la ressaca dun catolicisme dogmtic, integrista i poc hum.
I, paradoxalment, tothom se sent lliure de parlar de lislam, malgrat que no
es conegui.
Per hi ha hagut debat als autobusos...
No gaire. I ho s, perqu la primera
idea va sortir en una columna meva a
lAVUI, suggerint que es podia traslladar la campanya de Londres a Barcelona. I vaig afegir una conya: que fora
tab que digus Espanya segurament no existeix. Per tant, gaudeix la
vida, etc..
Du no ha mort. s viu, i treballa en
un projecte menys ambicis. Comenti la frase.
[Riu] Si Du hagus viscut alguna
vegada, per fer una pfia com va fer,
no mereixeria viure gaire ms.

AVUI

Poltica 7

DISSABTE, 11 DABRIL DEL 2009

ENTREVISTA

ArmandPuig

per Francesc
Puigpelat

Teleg i escriptor

oalateisme
La campanya dels autobusos Du
no existeix, per tant, gaudeix de la
vida: concebem Du com una
mena de policia?
s cert que hi ha aquesta noci.
Per el Du policia, el Du enemic
de la vida, s una aberraci.
LEsglsia ho ha defensat aix molt
de temps, posem per cas, en la
moral sexual.
Du s amic de la vida, segons
lEvangeli. I criminalitzar la sexualitat s fer un flac favor a Du.
Perqu aleshores representa que
Du s qui sost una certa forma
de repressi.
A Du tothom se limagina com un
senyor amb barba blanca. Es pot
concebre Du com a femen?
En la religi judeocristiana, Du no
t sexe.

JORDI GARCIA

Du t indubtables
trets materns
EVOLUCI Dir-se creient avui dia s una mica complicat. s polticament
correcte ser agnstic MODA Els llibres dautoajuda sn en realitat
substituts de la religi POR La idea del Du policia s una aberraci

rmand Puig, tot un

deg de la Facultat de
Teologia, no t por de la
polmica. Reivindica
Du: una creena que
avui no s gaire benvista.
Per qu no a lateisme?
Perqu Du i lhome sn igualment
importants, i quan jo faig lafirmaci de lhome, em quedo curt si no
faig alhora lafirmaci de Du. Jo
no parteixo duna confrontaci
Du-home, sin duna amistat.
s possible creure en Du desprs
dAuschwitz?
Auschwitz s el fracs de la civilitzaci
europea en apartar-se dels principis de
lEvangeli tal com Jess els va proclamar. Hitler era pag, encara que el bategessin en una parrquia dustria.
Hi insisteixo: per qu Du va tolerar
Auschwitz?

La dificultat s entendre que

lhome funciona amb autonomia.
Lhome s lliure, pensa i t capacitat de construir o desfer el mn.
Auschwitz representa, en el fons, el
preu que lhome paga per una llibertat que s, en aquest cas, assassina.
I per qu Du no hi va intervenir?
Ho va fer, per no de la manera que
potser molts esperaven. A Auschwitz potser molts presoners van
descobrir que dins del dolor hi
havia Du. Li posar un exemple
actual: ngrid Betancourt. Va estar
presonera set anys, en rgim de vigilncia quasi obsessiva. En ser
alliberada, va dir: Amb el meu
guardi, tenia dues possibilitats.
Una, odiar-lo fins a matar-lo cinquanta vegades en la imaginaci,
per aleshores mestava matant a
mi mateixa; o una altra, intentar
entendre la maldat, la feblesa
daquell home necessitat de com-

passi. Quan vaig entendre aix,

vaig comenar a viure. Perqu, si
no, mhauria sucidat.
Hi ha un altre problema. Els Auschwitz que shan fet en nom de Du: Inquisici, croades...
Que es pugui fer el mal en nom de
Du s la qesti ms dolorosa per a
un creient. La blasfmia ms gran
no s la verbal, sin fer el mal en

En moltes persones hi ha
una ferida contra la religi
que ve del temps de Franco
i per aix la rebutgen
nom del B en majscula. A la Primera Guerra Mundial els bisbes
francesos beneen els canons francesos, i els alemanys els canons alemanys. Tots dos exrcits combatien
amb la creu al capdavant.

PERFIL:
Gran biblista
Armand Puig (la
Selva del Camp,
1953) s deg de la
Facultat de Teologia
de Catalunya. Va
ser coordinador de
ledici de la Bblia
Catalana
Interconfessional.
s autor de Jess,
un perfil biogrfic
(Proa, 2005), un
llibre exhaustiu
sobre la vida de
Jess que va
resultar un
inesperat
bestseller, primer
en catal i desprs
en altres llenges.

En teoria, per a la prctica s que

en t: s mascle.
A lAntic Testament Du exerceix
una paternitat i una maternitat.
La figura de Du t indubtables
trets materns. Quan a Du li diem
pare, estem parlant de la paternitat i de la maternitat. Per exemple,
la parbola del Fill Prdig est
construda amb pare i dos fills,
per el comportament daquell
pare s molt maternal. El que jo
penso s que la paraula pare funciona amb dos vessants: la paternitat i la maternitat.
All s una amenaa per a la llibertat, per a la democrcia?
No. En nom dAll es pot ser intolerant al mxim, per tamb tolerant al mxim. No crec que la intolerncia formi part de lislam, sin
de cert tipus dislam. Com la intolerncia formava part de cert tipus
de cristianisme, i la histria ens en
dna exemples.
Hi ha religions no religioses. New
age, budisme, ioga, naturisme,
ecologisme, budisme... Qu vol dir?
Dues coses. Una s que lhomo religiosus existeix. I la segona s
que les esglsies no hem fet b els
deures. No hem sabut vehicular
el Du personal en les nostres
propostes. Donem una imatge
massa institucionalitzada, i la
gent prefereix fer-se la seva religi a la carta. Els llibres dautoajuda, per exemple, sn substituts
de la religi.
Hi ha gent que diu que s agnstica
per no ho s?
Jo penso que s. Diguem-ho clar: s
polticament correcte dir-se
agnstic; ateu ja s ms extrem, i
als catalans no ens agrada definirnos. I dir-se creient avui en dia s
una mica complicat.
Per qu Catalunya s tan laica?
En moltes persones hi ha una ferida contra la religi que ve de temps
de Franco. Quan una idea te lemboteixen a la fora, pots tenir una
reacci de rebuig.

19

EN FAMILIA

JOS ANTONIO MARINA

es@lavanguardia.es

DIOS
Hablar de Dios es siempre una petulancia. Pero
slo voy a hablar del objeto cultural Dios, no de su
existencia o inexistencia. ltimamente me siento
preocupado por la supercializacin de la realidad, que me parece peligrosa. Reducimos las cosas, las relaciones, los sentimientos a la inmediata
experiencia que tenemos de ellos. Olvidamos
que nuestro mundo y nosotros mismos somos
productos de una genealoga cultural compleja,
sin conocer la cual nos empantanamos en la apa-

riencia ms reciente, sin saber que no es ms que

una apariencia de algo ms profundo. Creo que el
desconocimiento de la historia de la cultura, que
es en realidad la historia de nuestro proceso de
humanizacin, con sus luces y sus sombras, nos
condena a un adanismo elemental y balbuceante.
Y qu tiene eso que ver con Dios o con la religin? Pues que se est produciendo un olvido
que deja en la sombra una parte importante del
trabajo que la inteligencia humana ha hecho sobre s misma. No estoy pidiendo a nadie que tenga
fe o que se enrole en una religin, ni siquiera me
reero a que sin saber historia de las religiones no
se pueden comprender los cuadros de un museo.
No. Me estoy reriendo a algo ms esencial: a la
importancia que la nocin de Dios y las vinculaciones religiosas han tenido en la conguracin
de la subjetividad moderna. Pondr un ejemplo.

Hasta donde sabemos, la nocin de Dios en su

origen tena que ver con la experiencia de un
poder misterioso y tremendo. Tard mucho el ser
humano en concebir a Dios como la realizacin
plena de la bondad y la justicia. En ese momento,
Dios se convirti en un modelo inalcanzable, pero
presente. Una lnea de escape de nuestra miseria.
El poderoso tena que ser justo, como Dios, y no
poda ensaarse con el dbil. No me cabe duda de
que la presencia activa de una idea no digo de
una realidad que lanzaba al ser humano fuera
de su limitacin, que le haca pensar, o imaginar,
o intentar realizar lo innito, tuvo una denitiva
ecacia en el modo de entendernos a nosotros
mismos. Nos liber de la tentacin de resignarnos a lo que somos
unos animales listos
AL MARGEN
y terribles y nos imDE QUE
puls a tener sueos de
SE CREA O
grandeza por ejemNO EN SU
plo, que somos seres
EXISTENCIA, dignos, intrnsecamenvaliosos, imgenes
NO DEBEMOS te
de Dios, partcipes del
OLVIDAR
Absoluto, etctera
QUE HEMOS que nos han permitido
progresar.
CREADO EL

CONCEPTO
DE DIOS

Mircea Eliade, un
hombre muy poco
religioso, pero muy
interesado por la religin, crea que sobre el
conocimiento de la historia de las religiones, de
las variadas experiencias y creaciones religiosas,
se podra fundar un nuevo humanismo. Creo que
esencialmente tena razn. Una de las caractersticas que denen a nuestra especie es que hemos
creado el concepto de Dios. Y esto no debemos
olvidarlo, con independencia de que se crea o no
en su existencia. Hoy, como ven, he vuelto a la
losofa, una de cuyas funciones podra ser recuperar la memoria oculta de las cosas. s

Ral

0905 CREAR.indd 19

05/05/2009 12:45:24

MARTES, 31 JULIO 2007

JOS MARA ALGUERSUARI

Los creyentes
viven ms
Tengo 69 aos. Nac y vivo en Barcelona. Soy sacerdote y catedrtico
de Antropologa Biolgica en la UAB. Defiendo una sociedad basada
en los valores de la Revolucin Francesa. Religiosamente me inspiro
en los Evangelios, aunque me siento incmodo en muchas estructuras
eclesisticas. Publico Dus, creences i neurones (Fragmenta)

EXPERTO EN NEURORRELIGIN

RAMN M. NOGUS
DIOS Y MIEDO

ber algn condicionante gentico que facilite

experiencias religiosas.
Significa eso que la espiritualidad no es
slo cultural?
Exacto. Hamer, autor de El gen de Dios,
descubri que haba un gen que facilitaba la
abundancia de un neurotransmisor relacionado con situaciones de tranquilidad y paz
que facilitaran niveles de espiritualidad.
Hay cientficos que investigan el poder de
la oracin en la curacin.
Yo soy escptico en estos temas. Segn el
ltimo metaestudio de los norteamericanos,
no hay una influencia detectable, pero recomiendan que se siga investigando. Sin embargo, la gente con creencias vive ms y es
ms feliz; ste sera el aspecto subjetivo de la
experiencia religiosa.
Otro tema apasionante son los conversos.
Es un gran tema histrico, la conversin
de san Pablo es espectacular.
... Y la de Graham Greene, Chesterton,
T.S. Eliot, Oscar Wilde, Benson, Lewis...
Muchas de estas conversiones se producen en periodos de crisis personales de alto
calibre. Y los psiclogos creen que responden a un prolongado planteamiento inconsciente que de repente aflora.
Usted cree que la gente habla con Dios?
Yo creo que la gente piensa que habla
con Dios, y que hay que tener muy presente
que no toda experiencia religiosa es buena.
Le veo muy desmitificador.
Muy creyente y muy poco crdulo.
Usted en qu cree?
Creo en un universo que es todo, y la mayor profundidad de toda esta realidad la llamo Dios. Pero hay que vigilar el desarrollo
de esta idea en la prctica religiosa, porque a
medida que se aleja de esta nocin ltima
puede ser vctima de la fantasa, de los intereses humanos y de las perversiones.
Qu opina usted del Espritu Santo?
Es una de las imgenes de Dios utilizadas

Si hay mezclas extraas, una de

ellas es la de sacerdote y
bilogo, neuronas y religin. El
padre Nogus analiza las
correspondencias neurolgicas
de las experiencias de
trascendencia, es decir, efecta
un acercamiento cientfico a la
religin. En Dus, creences i
neurones estudia la frontera
entre mstica y patologa, el
valor evolutivo de las creencias,
y las aportaciones ms recientes
de la neurorreligin, y mantiene
un planteamiento crtico con el
sistema eclesistico. Su
bsqueda es la de una
manifestacin religiosa digna,
culturalmente compatible e
intelectualmente cualificada, y
para eso afirma que hay que
revisar los Evangelios, los
textos arcaicos, y adaptarlos a
nuestros das. No se debe
asociar nunca ms la idea de
Dios a la idea de miedo.

por la tradicin cristiana que indica que todos estamos animados por eso que los hebreos llaman el soplo de Dios, pero es una metfora de esa fuerza de Dios que nos invade
cuando confiamos en l.
Dios interfiere en la vida humana?
Yo creo que las ideas religiosas son construcciones culturales, y que eso de que Dios
interfiera en nuestras vidas es una idea arcaica que permita explicar muchas cosas que
entonces no tenan otra explicacin. A medida que la cultura evoluciona, dejamos de necesitar estas explicaciones.
Los Evangelios dicen textualmente: Pedid y se os dar.
Creo que esta lectura de los Evangelios
hay que tratarla hoy con escepticismo, porque nos puede llevar a consecuencias muy negativas sobre la idea de Dios.
Por ejemplo?
Dos madres ruegan a Dios que sus hijos
enfermos se curen, pero uno muere y el otro
se cura: existe el peligro de decir que Dios es
arbitrario. Antes, estas reflexiones no se hacan, pero hoy s se hacen y hay que ir corrigiendo las interpretaciones para hacerlas compatibles con una idea digna del misterio de
Dios, y eso nos exige leer de otra forma incluso cosas que son explcitas en los Evangelios.
No veo yo a la Iglesia muy por la labor.
ste es el problema. El Nuevo Testamento dice que Dios mand a su hijo a la muerte
para expiacin de los pecados; eso es una salvajada que pertenece a una cultura antigua.
Del mismo modo, imaginar a Dios con un
infierno al lado, que es una cmara de tortura eterna, es un insulto a Dios.
Interesante perspectiva.
Hay que reinterpretar lo que en aquel lenguaje y en aquella cultura arcaica queran decir el infierno y el sacrificio. Por fortuna, las
nuevas generaciones ya no asocian la idea de
Dios a la idea del miedo.
IMA SANCHS

45179

ul es su pregunta?
Por qu la especie humana
ha dado tanta importancia a la
experiencia religiosa y qu podemos conectar de esta experiencia con lo que conocemos hoy del cerebro.
Dios est en el cerebro?
Dios no, pero la religin, s. Los lbulos
frontales se activan con ocasin de experiencias religiosas muy significativas.
Es cierto que la meditacin altera nuestras ondas cerebrales?
S, hay muchos estudios al respecto y demuestran, al registrar el cerebro con resonancia magntica nuclear o encefalogramas, que
las personas que estn realizando meditacin sufren modificaciones beneficiosas de
su experiencia orgnica.
Qu tipo de beneficios?
Aumenta en general el nivel de sanidad:
normaliza la hipertensin arterial, disminuye la secrecin de las glndulas suprarrenales
relacionadas con el estrs, regulariza las funciones mentales, facilita la concentracin.
Qu ms sabe la ciencia?
Hay un rea en el lbulo temporal, relacionada con formas focales de epilepsia, que
se activa con experiencias msticas poderosas. Newberg y D'Aquili (Por qu Dios no se
ir) han estudiado personajes como santa Teresa, san Pablo, Dostoyevsky, Van Gogh.
Sus conclusiones son que msticos y genios
comparten experiencias que se podran relacionar con estas formas focales de epilepsia.
Ya ve, mstica y patologa en la misma rea.
Y los neurobilogos qu opinan?
Los que estudian el hecho religioso desde
el punto de vista darwiniano dicen que la experiencia religiosa, tan clave en la vida humana, ha tenido una influencia positiva en nuestra evolucin, porque, de otra manera, hubiera sido eliminada.
Los genetistas tienen algo que decir?
Algunos autores piensan que puede ha-

AVUI

30

DISSABTE, 19 DE MAIG DEL 2007

Dileg
ELS DUS, O DU, SN PART DE
LA CULTURA, NO DE LA BIOLOGIA

Des del 1976

CORPORACI CATALANA
DE COMUNICACI S.L.

Joan F. Mira

ANTONI CAMBRED, president executiu

JOAN ODINA, conseller delegat
CARLES FLO, director general
BERTA CASTELLET, directora de mrqueting i subscripcions
IVAN GRAU, director financer
ORIOL GALLISS, director comercial
JOAN SERRA, director de producci
PATRCIA TARRIDA, cap de distribuci
QUICO DOMINGO, cap de sistemes

EN SNTESI

Escriptor

El vdeo
del PP

El lloc de Du
A

ix era que, fa poques setmanes, un

grup descriptors de mitja dotzena de
pasos (membres dun jurat literari
internacional) sopvem molt agradablement a Roma, en una placeta amagada
entre Piazza Venezia i lesglsia Del Ges. Hi
hagu un moment que comenaren a parlar
de Du (els altres, no jo), i una escriptora espanyola molt famosa assegur que la cincia
demostra que Du resideix en un punt del cervell que hi ha a un costat del front, damunt
duna de les orelles, no s si la dreta o lesquerra. Casualment (o no), el suplement setmanal del diari on sol escriure lescriptora
portava fa pocs dies moltes pgines sobre Du
i el cervell, Du i la biologia i, en definitiva,
sobre la situaci de la divinitat dins del crani.
Confonent, sistemticament i com a base del
sofisma, Du amb espiritualitat o amb sentiments eteris, emocions transcendents i altres
afectes i fantasies. No dubte que al cervell hi
ha departaments o negociats que socupen de
produir sensacions tan especials com aquestes, probablement necessries per al confort
individual i collectiu. No dubte que creure en
alguna cosa siga un avantatge evolutiu, o almenys aix ho indica la universalitat de la creena. Ara b, el problema racional de la creena en un Du com a absolut metafsic, fora
democions populars i dexperincies mstiques, s tota una altra qesti.

NO S SI, AQUEST PROBLEMA TAN VELL, el vivim o el

pensem de la mateixa manera els agnstics
que sempre ho han estat, i els qui venim
duna infantesa i una adolescncia de fe familiar i potser de fe viscuda intensament. Un
agnstic, si hem de fer cabal de letimologia,
s qui pensa que no podem conixer all que
hi ha (si s que nhi ha) ms enll de lexperincia, i per tant no s possible saber si hi ha
un Du o si no hi ha res a laltra banda.
Lagnstic pot haver viscut sempre desquena a la qesti, no haver-hi pensat mai com a
problema vital, com una pregunta la resposta a la qual t conseqncies. Seria un agnstic fred. O pot fer-se insistentment la pregunta, i sentir cada vegada que li falla o li
falta la resposta: que voldria saber per no
pot, que voldria una resposta per la resposta no arriba. No cal dir que, sovint, a qui ha
cregut li resulta ms problemtic no creure.
Entre altres coses a banda dideologies i de
filosofies, perqu sap quins efectes tenia la
fe en la seua vida, i per tant sap tamb quins
efectes t ara labsncia daquella certesa.
Aquest ser un agnstic clid, un agnstic
que pateix una absncia, un agnstic enfebrat, de vegades. Ell s que sap qu passaria,
si hi haguera un Du: sap que, llavors, hauria
de sentir la prpia vida duna altra manera,
potser viure-la duna altra manera. El primer
s escptic, el segon viu perplex.
PERPLEXITAT VOL DIR REPLEC O REPLEGAMENT, vol
dir tamb embolic, i vol dir confusi. No s un
estat de contemplaci a distncia com lescepticisme: s el dubte actiu per sense soluci visible, s la indecisi per falta de claredat
en un sentit o en un altre. I llavors la pregun-

Maral
Sintes

Fa uns dies vaig tenir

lhumor de mirar per Internet el polmic vdeo electoral
que ha confegit el PP de Ba-

GUILLEM CIFR

Dir que Du calla, que s buit

i silenci, s molt bonic per a qui
ja hi creu. Per a qui no hi creu,
i de vegades necessita creure
amb angoixa i no pot, s una
idea inacceptablement cruel

ta s per qu, si hi ha un Du, deixa la qesti essencial sense resposta. Ja s que s un

plantejament tan ingenu com clssic i gastat,
i que sobre aix hi ha molta teologia feta, i
molta filosofia, i molts llibres. Per la ingenutat no li lleva ni un gram de pes o de potncia: si hi haguera un Du, hauria de respondre a qui pregunta per ell, hauria de dir
on s. Dir que Du calla, que s buit i silenci,
s molt bonic per a qui ja hi creu. Per a qui no
hi creu, i de vegades necessita creure amb angoixa i no pot, s una idea inacceptablement
cruel. Aquestes angoixes, per, s ben segur
que les pateixen molt pocs, com en sn pocs
els humans que (per prpia iniciativa, des de

zero, i sense lherncia histrica o personal

duna fe) es plantegen de manera seriosa i
vital la qesti.
EL PROBLEMA DE DU, NO S HABITUALMENT problema per als qui viuen installats en una creena heretada. No s problema tampoc, en
general, per als qui no hi han viscut mai: no
crec que hi haja cap factor biolgic, gentic,
instintiu, que faa que els membres daquesta espcie de mamfers amb cervell hipertrofiat que sn els homines sapientes es pregunten espontniament si hi ha o no hi ha
algun du o Du en algun lloc. Els dus, o
Du, sn part de la cultura, no de la biologia.
Quan un cervell hum es fa aquestes preguntes (i per tant, bviament, quan no se les fa
perqu ja t una resposta positiva: perqu ja
creu dentrada), s perqu els conceptes, els
mots, els afectes i efectes que impliquen, ja
existeixen com a part duna histria social,
que s una histria de cultures, s a dir
democions compartides i didees i imatges
heretades. I qui no ha rebut les idees i les
emocions, les imatges i els mots, que donen
gruix i contingut al pensament i al sentiment
de Du, o dels dus o del seu equivalent, s
ben difcil que individualment, espontniament, arribe a fer-se ell mateix la gran pregunta. Perqu Du no t un lloc al cervell,
daix poden estar ben segurs.

dalona sobre la immigraci. Hi surt una mena de

ssia de Michael Moore a
lespanyola que va preguntant als vens de la ciutat.
El Michael Moore del PP
sesfora no sols a intentar
condicionar lespectador
sin tamb a incitar els entrevistats a deixar-se anar.
I surt el que surt, un producte que causa entre preocupaci i vergonya aliena.
Garca Albiol, Fernndez
Daz, Piqu i la resta han
pres dues decisions, una de
bona i una altra de dolenta.
La primera, trencar el tab
i parlar de la immigraci
fugint del discurs polticament correcte, s a dir,
sense pressuposar dentrada que el ciutad s menor
dedat. La segona, fer-ho de
la forma com ho estan fent.
Tal volta els qui han llanat
el vdeo no donen ms de
si. Em temo, per, que la
culpa no s exclusivament
seva. Tamb ho s dels altres: per qu els partits
centrals del pas continuen
sense afrontar seriosament, sense posar dun cop
sobre la taula, un assumpte complex i amb moltes
derivades? No pot ser que
de la immigraci o del perill jihadista, que s real
en parlin noms quan
vnen eleccions i de la manera que en parlen, per
desprs amagar de nou la
qesti. Fent-ho, defugint
la seva responsabilitat,
estan cedint terreny al PP i
brindant-li aix com a altres grups molt menys recomanables loportunitat
dapropiar-se del tema,
com sembla que s el seu
afany i determinaci, per
instrumentalitzar-lo barroerament. La nostra societat no sho pot permetre de
cap de les maneres.
m.sintes@hotmail.com

AVUI

Cultura i Espectacles 41

DIUMENGE, 6 DE GENER DEL 2008

Eva Piquer
Crnica desacomplexada

Matthew Tree recorda que el

sentit com pot ser una bona
alternativa al pensament religis

Som un error div?

ots els homes

que pensen
sn ateus, va
dir Ernest Hemingway, ms
per provocar que per altra cosa. La
frase est recollida a The Atheists
Bible (HarperCollins Publishers),
un llibre que ja va protagonitzar
aquesta diguem-ne homilia dominical ara fa set dies. Reprenc el
tema, i que Du em perdoni.
A La vida desprs de Du (Ara
Llibres), Matthew Tree apunta:
Des de fa segles que hi ha una alternativa clara al pensament religis: el pensament cientfic, o b,
pels que no arribem a ser cientfics, el sentit com. El filsof i escriptor nord-americ Elbert
Hubbard entenia que la fe s lesfor de creure en all que el sentit
com et diu que s fals. Albert
Einstein defensava el mateix, amb
altres paraules: El pensament religis s lintent de trobar una sortida all on no hi ha cap porta. Voltaire opinava que res s ms contrari a la religi i el clero que la ra
i el sentit com. I un ateu sense
cognom illustre va deixar escrit
que la fe cega s un regal molt irnic que fem al suposat creador de
la intelligncia humana.
Ms reflexions poc catliques,
per dir-ho finament. Defensar
que un creient s ms feli que un
escptic s com dir que un borratxo s ms feli que un abstemi
(George B. Shaw). La gent confia
que Du resoldr les coses. Per
no ho ha fet mai en el passat, no
entenc per qu pensen que ho far
en el futur (Bertrand Russell).
Ens diem que seria maco si hi
hagus un Du que hagus creat
el mn, i una Providncia benvola, i un ordre moral de lunivers

ElComentari

Hi ha moments i paisatges que poden despertar el sentit de transcendncia i la fe religiosa... o no REUTERS/LUCY NICHOLSON

i una altra vida ms enll daquesta, per s massa sorprenent que

tot aix sigui tal com desitjarem
que fos (Sigmund Freud).
Quan jo era jovenet, el meu
pare em va ensenyar que, per ser
un bon catlic, mhavia danar a
confessar si mai tenia pensaments
impurs cap a una noia. Aquell mateix vespre vaig haver de crrer a
confessar el meu pecat. I lendem,
i laltre. Al cap duna setmana, vaig
decidir que la religi no estava feta
per a mi (Fidel Castro).

Tip de confessar-se
cada cop que tenia
pensaments impurs,
Fidel Castro va
decidir que la religi
no shavia fet per a ell

El dubte no s una condici plaent, per la certesa s una condici ridcula (Voltaire). s ms interessant viure amb el dubte i la incertesa que no pas tenir respostes
que poden estar equivocades
(Richard P. Feynman).
De petit resava cada nit perqu
volia una bicicleta nova. Desprs
em vaig adonar que la cosa no funcionava aix. O sigui que vaig robar
una bici i vaig demanar a Du que
em perdons (Emo Philips).
No veurs mai un animal que

cregui en la mgia i la religi.

Noms lhome es comporta amb
aquesta follia. s el preu que hem
de pagar per ser intelligents, per
no prou (Aldous Huxley). Si
Crist fos aqu ara mateix, segur
que no seria cristi (Mark Twain).
Totes les religions sn sublims per
a lignorant, tils per al poltic i ridcules per al filsof (Lucreci).
s lhome un dels errors divins? O s Du un error hum?
(Nietzsche).

Nou koan catal per

afegir a la tradici del
budisme japons:
Qu queda quan
sha renunciat a tot?.
La resposta s mu

de molt conegut, i en aquest cas

amb wato resposta, s inquirir
si un gos t natura de Buda. La
resposta s mu, prefix que indica
absncia. En fi, un koan mai no s
una paradoxa ni un joc de sal, s
una qesti transcendent i dalguna manera definitiva.
Em permeto afegir un koan de
temtica catalana als 1.700 ja
existents, i els prometo que ho
faig seriosament: Qu queda
quan sha renunciat a tot?.

epiquer@avui.cat

Jordi Coca

Koan
n la tradici del budisme japons el mot koan designa
des del segle IX el problema
aparentment banal que el mestre
zen planteja en la pau de la seva
cambra, i que lalumne ha de resoldre sense pensar, instintivament; de fet, el koan no pot ser
resolt de cap altra manera, si s
que t soluci, ja que si sintrodueix el raonament lgic correm el
risc de generar una aporia, s a
dir, un embolic insoluble. El koan

busca la illuminaci, el despertar, i pot ser de cinc menes diferents. El sentit daquestes qestions aparentment paradoxals i intils s evitar que lalumne es
refi de les seves capacitats i provocar-li un xoc espiritual que
lobligui a transcendir els interrogants del mestre i a llanar-se a
una resposta que impliqui un
creixement instantani, un canvi
brusc del nivell de comprensi.
De fet, en certa manera el koan

acaba relacionant-se amb el coneixement intutiu i inexplicable

que designa el mot grec gnosi. Es
tracta, ni menys ni menys, darribar a lltima veritat.
Un koan clssic s preguntar:
Quan ja no tens res ms a fer,
qu fas? Un altre s llanar lafirmaci el sol de migdia no fa ombres; o b desprs daplaudir
una estona, demanar-se quin sorolls faria aquesta mateixa acci
per amb una sola m. Un altre

AVUI

40 Dileg

DILLUNS, 28 DE MAIG DEL 2007

AL CERVELL HUM NO HI HA
UN LLOC FSIC PER A DU

David Bueno
i Torrens

Professor i investigador de gentica

de la Universitat de Barcelona

Espiritualitat gentica
E

ls humans hem tingut experincies espirituals des de lalba de la nostra espcie, i

probablement com a conseqncia
daquest fet hem establert una gran varietat de prctiques religioses. Segons la psicologia,
lespiritualitat implica un conjunt de sensacions i
pensaments ntims difcilment verbalitzables de
pertinena a un tot ms gran. La religiositat, en
canvi, s la prctica de preceptes religiosos compartits, per la qual cosa s culturalment transmissible i, a diferncia de lespiritualitat, es pot ensenyar i imposar. Lespiritualitat no implica necessriament creure en Du ni participar en ritus
religiosos, de la mateixa manera que realitzar prctiques religioses no implica necessriament tenir
cap mena de capacitat espiritual. Malgrat que la diferncia sigui clara, massa sovint es tendeix a confondre religi (o Du) amb espiritualitat, com tan
encertadament deia en Joan F. Mira a El lloc de Du
(AVUI, 19-5-07).

persones. Aquest gen presenta dues variants: la variant C predisposa a tenir sentiments espirituals, i
lA no. La funci daquest gen s contribuir a empaquetar dins les neurones uns determinats neurotransmissors que envien senyals entre diverses
parts del cervell. Curiosament aquests neurotransmissors, entre els quals destaquen la serotonina i la dopamina, estan implicats en el desenvolupament i la funcionalitat de la conscincia, la qual
es defineix com la capacitat dinterpretar el mn
que ens envolta i a nosaltres mateixos, i inclou els
pensaments, els records, els estats dnim i les percepcions.
ALGUNS FRMACS COM LANTIDEPRESSIU PROZAC i certes

EL FET QUE ELS SENTIMENTS ESPIRITUALS i les prctiques

religioses siguin tan comuns a tots els humans

planteja diverses preguntes. Representen cap
avantatge adaptatiu i/o evolutiu per a la nostra espcie? Poden tenir, per tant, una base biolgica? O,
com discutia en Joan F. Mira a lesmentat article,
hi ha un lloc al cervell per a Du? Per discernir si
una caracterstica, tant si s morfolgica com de
comportament, t una base biolgica i per tant gentica, cal mesurar-la, establir-ne lherncia, identificar els gens que la determinen, esbrinar llur funci i atribuir-li un avantatge selectiu. Respecte a
lespiritualitat, hi ha tests psicolgics que permeten quantificar la capacitat espiritual duna persona valorant una caracterstica psicolgica anomenada autotranscendncia, que s independent de
les creences religioses o del fet que hom es declari
agnstic o ateu. Diversos treballs que inclouen lestudi de bessons idntics, els quals tenen el mateix
genoma per que no comparteixen necessriament el mateix ambient cultural, indiquen que lespiritualitat s una caracterstica hereditria innata, com un instint, i que el seu patr dherncia s
complex, fet que suggereix que hi ha diversos gens
implicats i que lentorn cultural hi pot exercir una
certa influncia. Aquests mateixos estudis tamb
indiquen que la religiositat, en canvi, no s innata,
si no el resultat dun aprenentatge cultural, sense
cap mena dherncia gentica.

JAUME BATLLE

Lespiritualitat pot ser

considerada com un efecte
secundari de lestratgia
biopsicolgica de supervivncia
de la nostra espcie, i la
religiositat, com un intent de
culturalitzar-la

de
practicants de les diverses religions, i molt especialment quants dels seus lders, actuen moguts per
una espiritualitat innata, amb arrels biolgiques, i
quants ho fan noms com a conseqncia duna cultura transmesa. Probablement ens endurem ms
duna sorpresa. Els designis de Du sn inescrutables, per les arrels biolgiques de lespiritualitat
humana han comenat a deixar de ser-ho. Certament, al cervell hum no hi ha un lloc fsic per a
Du, per molt per a loptimisme.

SERIA MOLT INTERESSANT SABER QUIN PERCENTATGE

AQUESTS ESTUDIS TAMB HAN PERMS RELACIONAR un gen

anomenat VMAT2 amb la capacitat espiritual de les

PROPAGANDA ELECTORAL

drogues psicotrpiques que alteren la conscincia

actuen precisament a aquest nivell, sobre aquests
neurotransmissors. En aquest sentit, s ben conegut que el Prozac indueix optimisme. Aquest fet
suggereix un sentit evolutiu als mecanismes moleculars i neuronals responsables de lespiritualitat:
proporcionar un sentit innat de loptimisme, que
des del punt de vista psicolgic es defineix com la
voluntat de continuar vivint i procreant malgrat
que la mort sigui, en darrer terme, inevitable. I no
s aquest un dels objectius de les prctiques religioses, reconfortar els humans en els moments difcils, malgrat que tamb semprin massa sovint per
mantenir un determinat statu quo no necessriament just, al qual els creients sadhereixen (o shi
haurien dadherir) jerrquicament? A ms, diversos estudis demostren que loptimisme contribueix
a millorar la salut i facilitar la recuperaci desprs
duna malaltia, la qual cosa afavoreix que sobrevisquem prou temps per engendrar i criar els fills,
transmetent-los aix la nostra crrega gentica. Des
daquest punt de vista, lespiritualitat pot ser considerada com un efecte secundari de lestratgia biopsicolgica de supervivncia de la nostra espcie, i
la religiositat com un intent de culturalitzar-la i institucionalitzar-la, i per tant de controlar-la.

Escriptora

Teresa Pmies

Mateixes sigles, mateix estil

El 17 de maig, institut com a
Dia Internacional contra la Xenofbia, laleshores candidata
a lalcaldia de Barcelona

Imma Mayol, incorpor una

nova promesa a les del programa dICV-EUiA. La candidata anunci que si era
elegida alcaldesa, Barcelona
liderar una xarxa de ciutats-refugi per als gais i lesbianes perseguits als seus

pasos per la seva orientaci

sexual. La nova promesa,
afegida a les moltes fetes en
el curs de la campanya electoral per la regidora durant
dues legislatures, fou oportunista i artificial en el context, inviable pel cost de la
seva realitzaci en una ciutat amb tants problemes
reals i urgents, malgrat el
comproms de resoldrels en

anteriors comicis i no plantejats pels barcelonins

davui, ciutadans dun pas
amb una Constituci que inclou entre els drets garantits per llei el respecte a lorientaci sexual. Tanmateix,
la candidata reivindicava
per a Barcelona el lideratge
duna xarxa de ciutats-refugi pels transgressors de normes homfobes, ciutat on

podrien exercir el dret a

viure la seva sexualitat.
Per en la promesa electoral
de la candidata hi figurava
la reivindicaci del lideratge
de la virtual xarxa de ciutats-refugi o guetos per a homosexuals. Liderar el procs de transformacions socials i poltiques ha
esdevingut una obsessi per
als dirigents de les formaci-

ons en actiu o en hivernada,

com si els lders fossin un
producte de la propaganda
electoral i no el resultat de
lacci organitzada de persones que supediten els seus
interessos privats als duna
comunitat dhomes i dones
lliures. Lliures no sols de
viure la seva sexualitat, sin
tamb de dir el que pensen i
dactuar en consonncia.

VOLTA DHORITZ

Els ms
satisfets
dEuropa

J.J. Navarro
Arisa

Avui s un dia de triomfalismes i celebracions. Com sempre, lendem de les eleccions,

tots els partits proclamaran la
seva victria, ni que sigui re-

corrent a la fantasia aritmtica. Secretament, tamb

ser un dia de recriminacions i retrets entre aquells
que hagin estat menys afavorits per les urnes. Lnica
unanimitat es donar a
lhora de lamentar la baixa
participaci, possiblement
ms baixa que en comicis
anteriors, i aix recomenaran les eternes interrogacions sobre la indiferncia
dels votants, que segurament duraran fins a linici
de la propera campanya. I
aquestes sn les niques
certeses que es poden tenir
de moment, perqu aquesta
crnica ha estat escrita i
tramesa abans que no tanquessin els collegis electorals, i dissortadament
aquest cronista no s prou
agosarat ni imaginatiu per
fer una anlisi dels resultats
dunes eleccions que encara
sn una incgnita.
Les eleccions haurien de
ser sempre un motiu de satisfacci, per tot i aix
fra assenyat posar alguns
lmits a lentusiasme. No
som pas els nics a sentirlo. Daltres pobles tenen
motius per sentir-se cofois
de la vitalitat del seu sistema poltic. Com ara Irlanda, que aquesta setmana
tamb ha celebrat eleccions legislatives. Els irlandesos tenen motius per
comptar-se entre els ms
satisfets dEuropa grcies
a la seva prosperitat econmica i a la soluci del
conflicte dIrlanda del
Nord. Han estat aquests
xits els que han donat la
victria al partit centrista
Fianna Fil del primer ministre Bertie Ahern, que
probablement repetir
mandat i que ha protagonitzat una remarcable recuperaci durant els darrers dies, perqu al principi de la campanya gaireb
tothom el creia un perdedor. No s que Irlanda no
tingui problemes, per,
com a mnim, els seus ciutadans poden sentir-se
moderadament satisfets.

Entrevista 11

AVUI
DIMECRES, 11 DE GENER DEL 2006

MichelOnfrayFilsofipensadorfrancs

Les religions desacrediten la

vida real en nom del ms enll
Onfray publica Tractat dateologia (1984 i Anagrama), un manifest radical
contra les religions i a favor dun ateisme militant Entrevistem a Pars a
lautor dun llibre polmic, amb gran xit de vendes Entrevistade Pol Costa
La pulsi de mort s consubstancial a lhome. El que fan les
religions s alliberar-la, utilitzar-la al seu servei per convertir-la en odi, odi dun mateix,
odi dels altres, odi del cos, de la
carn, dels desitjos i de les passions. El resultat s la Inquisici, les Croades, els etnocidis
del colonialisme, les guerres de
religi, les fogueres per cremar
els pensadors que es desvien
de la norma, les presons per
tancar-hi els filsofs heterodoxos. Tot aix em sembla ben
lluny de lamor al prosme que
pregonen constantment els
monoteistes.

Com explica lxit del Tractat

dateologia i labundncia de reaccions, fins i tot violentes?

Ha generat molt dodi, sobretot el dels cristians, que tenen

molts problemes per practicar
lamor al prosme, el perd dels
pecats si s que em puc considerar un pecador! i totes les
seves virtuts miserables. Hi ha
hagut de tot: dos llibres en contra meva, amb arguments odiosos i mediocres, sense anlisi
i que no tenen en compte els
meus arguments. Tamb hi ha
hagut atacs personals que no
tenien res a veure amb el debat
ideolgic. Shan publicat articles difamatoris a la premsa
catlica, com el de la revista
Tmoignage Chrtien, on sortia una foto meva manipulada
de manera que sembls que
tenia banyes! Tot aquest odi
confirma la meva tesi: les creences noms sn neurosis obsessives i, cada cop que portes
la contrria a un daquests malalts, t una reacci violenta, se
sent desemmascarat i no t
ms remei que refugiar-se en el
menyspreu per no haver de debatre les seves idees amb els altres. Al mateix temps lxit de
vendes del llibre demostra el
desig profund de molta gent
perqu pugui existir un pensament filosfic independent de
les faules, dels mites i de les
histries per a nens que ensenyen totes les religions.
Defineix el treball del filsof contra les religions com un combat
entre la ra i lobscurantisme. Quines armes fa servir?

Armes? La ra, la lectura histrica dels textos, lanlisi crtica, la filosofia, les lectures
comparatives, etc. En resum,
larsenal tradicional que fa servir la gent que pensa contra les
manies dels creients. Per no
crec que es pugui lluitar amb la
ra contra persones que, en realitat, pateixen una malaltia
existencial. Els arguments filosfics no funcionen contra
alg que diu que s possible
morir-se i desprs ressuscitar,
contra alg que afirma que un

La filosofia s un remei contra

aquesta pulsi?

home pot obrir el mar per ferhi passar el seu poble, que s
possible pujar al cel, cremar-se
a linfern eternament o fins i
tot convertir laigua en vi. Tot i
aix, cal continuar el combat.
Parla dun dispositiu invisible
grcies al qual la moral judeocristiana continua dominant tots els
aspectes de la societat.

Els vint segles de cultura judeocristiana han impregnat la societat, fins i tot en mbits allunyats de la religi i de lEsglsia.
Un exemple entre altres s el
del cos malalt que, malgrat tot,
continua sent un cos cristi,
amb rgans nobles el cor i el
cervell i rgans innobles els
intestins i els rgans excretors. El paper que juguen el
dolor i el patiment en la prctica de la medicina est determinat per la lgica cristiana del
dolor. Aix explica el rebuig de
leutansia i la preferncia per
les cures palliatives, que donen
una dimensi positiva al patiment psquic. La definici de la
vida i de lhome en relaci amb
la natura, en temes com lavortament o la gentica, tamb
est influt pel pensament judeocristi. En definitiva, en el
camp de la biotica, encara
som totalment judeocristians i
encara ens queda molta feina
per arribar a una concepci
postcristiana del cos.

Com es pot ser ateu en la vida quotidiana, social?

Un ateu s alg que no creu en

mons imaginaris ni en la vida
fora o ms enll de la mort. Un
ateu rebutja i recusa la transcendncia i noms es mou,
pensa i actua en el camp de la
immanncia. Un ateu rebutja
qualsevol forma de pensament
irracional astrologia, horscops, endevinaci, espiritisme,
new age i es limita a explicar
el mn real fent s de la ra.

Lxit
demostra el
desig
profund
perqu hi
pugui haver
un
pensament
lluny de les
faules

Com explica la pulsi de mort que,

segons vost, hi ha darrere totes
les religions?

Filsof del plaer

El filsof Michel Onfray, nascut el 1959, s lautor
duna obra vasta dedicada a lexploraci dels plaers
a travs de la filosofia. Amb lxit espectacular del
Tractat datelogia (Edicions de 1984 en catal i
Anagrama en castell) Onfray sha convertit en un
personatge pblic del debat didees francs, en un
moment on, a remolc de la violncia social, el debat
entre comunitats religioses i tniques s cada
vegada ms violent. Polemista i provocador, proper
a les idees llibertries, Onfray tamb s el creador
duna universitat popular a Caen, on ensenya cada
setmana, davant centenars de seguidors, una
histria alternativa a la filosofia. Michel Onfray
tamb s lautor de Manual de antifilosofia (Edaf),
Teora del cuerpo enamorado (Pretextos), Cinismos:
retratos de los filsofos llamados perros (Paids) i
deEl vientre de los filsofos (R&B).

Potser no s lnic remei per

s veritat que la filosofia pot
jugar un paper important, a
condici que no sigui la filosofia oficial de les universitats,
on sensenya Plat, Descartes
i la filosofia cristiana de Kant i
Hegel, per on soculta la filosofia materialista dEpicur i
dHollbach, la filosofia hedonista de Montaigne i de La
Mettrie, la filosofia sensualista
dHelvetius i la filosofia crtica
de Nietzsche i Freud.
Al llibre parla de compassi amb
els creients. Diria que sn vctimes
de la religi?

Sobretot sn vctimes dells

mateixos, de la seva incapacitat de resoldre els dubtes existencials duna altra manera
que no sigui amb els subterfugis del pensament mgic. Per
tamb sn vctimes dels que
saprofiten daquesta feblesa
per reforar el poder poltic de
lEsglsia.
En qu consisteix la lgica de la
tria dels textos sagrats que descriu al llibre?

Han passat tants segles entre

el primer text, el Gnesi, i
lltim, lAlcor, hi ha hagut
tants autors diferents, tants
copistes, tantes alteracions i
tantes contradiccions que, al
final, a la Torah, a la Bblia i a
lAlcor shi pot trobar tot i el

contrari de tot. En el mateix

text que descriu el cinqu manament segons el qual no sha
de matar shi pot trobar, algunes pgines ms enll, un crit
guerrer que convida a exterminar el poble de Canaan. Als
textos hi ha a la vegada lelogi
de la pau i la celebraci de la
guerra, lelogi de la llei del tali
i la doctrina de laltra galta,
Jess s descrit alhora com un
sser que t compassi de la
dona que ha coms adulteri i
com una persona violenta que
expulsa els mercaders del temple. Aix, segons quins textos
triem, podem arribar a predicar un pacifisme com el de
Martin Luther King o a la violncia de Hitler, que citava lexpulsi dels mercaders del temple a Mein Kampf per elogiar
la figura dun Crist guerrer. Els
textos sagrats ho permeten
tot, noms cal triar: tot s justificable a partir dels textos, el
millor com el pitjor, per sobretot el pitjor.
Creu en la possibilitat dun xoc de
civilitzacions?

Jo diria que el xoc ser ms per

raons poltiques que per raons
religioses. En un dels meus llibres ja he explicat la meva oposici radical a la forma ms liberal del capitalisme. Polticament em moc en lesquerra
llibertria, s a dir que prefereixo Bakunin a Marx. Per aix
penso que el xoc de civilitzacions no vindr per lenfrontament de dues religions la judeocristiana i la musulmana
sin pel problema que genera
lexplotaci dels pasos pobres,
majoritriament musulmans,
per part dels pasos rics, majoritriament cristians. En el
fons, en aquest afer, la religi
noms s un pretext: la clau s
el neofeixisme americ que ha
declarat la guerra a tothom que
shi oposa.
Quin s lobjectiu de la Universitat
Popular de Caen?

Ensenyar la filosofia gratutament a tothom que ho vulgui,

tingui o no formaci prvia.

MARTES, 19 SEPTIEMBRE 2006

JORDI BELVER

Los telepredicadores
se globalizan
Tengo 46 aos. Nac y vivo en Barcelona. Soy doctor en Medicina
especializado en Salud Pblica y experto en grupos de manipulacin
psicolgica. Jefe del servicio de Prevencin y Atencin a las
Dependencias de Salud Pblica de Barcelona. Casado y con 3 hijos.
De izquierdas. Me cuesta creer en la trascendencia

EXPERTO EN SECTAS

JOSEP M. JANS
EL MIEDO

econmica a sus feligreses. Hay personas mayores, y no pocas, que ingresan en sus cuentas el total de su pensin a cambio de la salvacin. Reclutan millones de votos en las elecciones en favor de sus intereses.
Han llegado a Europa?
Cada vez se extienden ms. Con la cada
del bloque del Este entraron de lleno en esos
pases. Grupos que alimentan espiritualmente las ideologas ms ultraconservadoras,
que estn en la cumbre de algunos pases.
En Espaa no hay, verdad?
La Iglesia Universal del Reino de Dios
(en Espaa, Pare de Sufrir) constituye un autntico imperio econmico y est implantada en ms de cuarenta pases.
Qu hacer con ellos?
A m es de los fenmenos que ms me preocupan, por su fundamentalismo y porque disponen de medios, tienen el dinero, y tienen
el apoyo de determinadas fuerzas polticas.
Entonces, estos individuos son una herramienta poderosa.
Los telepredicadores son narcisistas y
grandes negociantes, y se ponen al servicio
de quien siga mantenindolos en su estatus.
Lideran organizaciones que no constituyen
un hecho pintoresco y marginal, sino que se
encuentran en la base del actual sistema de
valores imperante y ya estn globalizadas.
Entonces, cmo se puede atacar a estos
grupos si estn en el poder?
Es francamente difcil, porque o estn infiltrados en los gobiernos, como es el caso de
Estados Unidos, o tienen competencia directa con el Estado, y entonces la acusacin responde al temor del Estado a ser cuestionado,
que es lo que ocurre en China. El grupo Falung Gong tiene millones de seguidores y proclama un cambio completo del estado de las
cosas. Han sido fuertemente represaliados,
pero siguen poniendo en jaque al Gobierno.
La obediencia y la dependencia econmica y social de los aclitos del poder no parece

Es de los pocos especialistas en

desprogramacin de nuestro
pas. Se form en el tratamiento de trastornos provocados por
grupos de manipulacin
psicolgica en EE.UU., donde
trabaj en el hospital General
de Massachusetts y en la
Universidad de California. Ha
tratado todo tipo de adicciones
(a internet, a las compras, a los
telfonos mviles, a la tele...);
ha trabajado como cooperante y
consultor en Ruanda, Zaire,
Sahara, Kenia, Burundi,
Rumana, Polonia, Mxico...
Sus conclusiones sobre la
manipulacin psicolgica van
ms all de las sectas y los
telepredicadores, que en estos
tiempos de inseguridad y miedo
se estn globalizando. Estos
grupos fundamentalistas estn
cada vez ms infiltrados en las
estructuras del poder poltico,
social y econmico.

distinguirse de la de los miembros de sectas.

La aficin al control cada vez se extiende
ms. En poca de elecciones, los principales
mensajes electorales, vengan de quien vengan, no suelen cumplirse y tienes que orlos
repetidas veces quieras o no: es esto manipulacin psicolgica?
?
Yo creo que s, porque responde a una necesidad de control para obtener un efecto.
Hace falta establecer unos lmites ticos, pero eso en poltica es difcil.
Eso equivaldra a una sociedad avanzada.
A m me gustara que desde Atencin e
Investigacin en Socioadicciones (AIS) se
atendiera todo tipo de procesos de manipulacin psicolgica y se contribuyera a establecer cules son los niveles tolerantes de manipulacin poltica y publicitaria.
El otro da entrevist a un marine y me cont que los someten a un lavado de cerebro.
Cierto, su programa de entrenamiento
anula la parte ms importante de la personalidad de los individuos, pero tambin los responsables de espionaje de cualquier pas son
sometidos a procesos de entrenamientos en
los que sus propios cdigos ticos quedan en
un segundo plano y se establece la tica del
Estado, con independencia de que esa tica
los lleve a cometer actos reprobables.
Estamos bien, pues.
Tambin hay programas de transformacin muy bestias para vendedores y sesiones
de venta de multipropiedad muy bien diseadas cuyo objetivo es aturdir, confundir y vender. Y si siguiramos analizando quedaran
muy pocos mbitos libres.
Hay que hacerse resistente al veneno, como las cucarachas.
Uno puede ser muy resistente, pero todos tenemos un punto dbil en lo emocional
o lo ideolgico; si saben tocarlo, tu resistencia se desmorona como un castillo de naipes.
IMA SANCHS

44867

na secta es un grupo de manipulacin psicolgica que deja

al adepto sin capacidad para
decidir sobre su propia vida;
son otros los que le dictan cmo pensar y con quin relacionarse.
Manipular y controlar lo hacen los polticos, los jefes y los poderes religiosos...
Es una cuestin de grado; pero tiene usted razn: si analizramos los factores de control de nuestra sociedad, nos sorprenderamos de lo poco que decidimos.
Imagino que el pas que ms sectas tiene
es Estados Unidos.
S, desde la poderosa Cienciologa, que se
ha extendido por el mundo, hasta los numerosos grupos fundamentalistas evanglicos
que ganan adeptos a travs de la televisin.
Los famosos telepredicadores.
S, que pertenecen a las mltiples Iglesias
evanglicas norteamericanas, algunas de
ellas muy manipuladoras, capaces de tocar
desde las escalas ms bsicas de la sociedad
hasta al presidente de Estados Unidos.
Lo malo es que las exportan.
Se han implantado en Amrica Latina
dando la vuelta a su escala de valores. Y la
Iglesia fundamentalista sionista, conocida
como revivalistas, y con gran influencia en la
Administracin Bush, desembarc en Iraq
con las tropas estadounidenses.
Cul de estos grupos aup a Bush?
Es seguidor de la familia, cuya sede se encuentra cerca del Pentgono y que dirige hoy
una doble ofensiva contra catlicos y musulmanes. De ella provienen los principales personajes de la direccin poltica de Estados
Unidos. Proclaman la verdad nica y tienen
una visin muy reduccionista de lo que debe
ser la sociedad. Misioneros y telepredicadores son algunos de sus instrumentos.
A cambio de llenarse los bolsillos?
Los telepredicadores tienen sus propias
cadenas de televisin y piden contribucin