PROVES DE VALENCI PAAC 2015

VALENCI C2
superior
Nom ___________________________________________________________________
1r cognom ___________________________________________________________
2n cognom ___________________________________________________________
NIF _____________________________________________________________________
Localitat de la prova ______________________________________________

25 d'abril de 2015

QUADERN DEXAMEN
Prova reconeguda per la Junta Qualificadora 2015

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 1

Instruccions
- Damunt la taula noms han de tindre el DNI i el material d'escriptura. No poden tindre cap paper (ni el justificant de taxes).
Tampoc davall dels pupitres ni als laterals.
- El 'Quadern d'examen' no es corregir (no cal entregar-lo i pot endur-se'l a casa en finalitzar la prova) i inclou les propostes
de lectura (rea 4 Expressi i interacci oral, p. 15), a ms d'espai per a esborrany de la redacci i el dictat (rea 3 Expressi
escrita)
- L'nic document que es corregir s la 'Plantilla de correcci' que li hem repartit, en el qual vost ha d'escriure tant les
respostes del tipus test (rea 1, rea 2), com tamb la redacci i el dictat definitius (rea 3).
- Est terminantment prohibit fer s del mbil durant la prova (ni per a veure l'hora). Tinguen-lo, per favor, apagat (i no amb
vibrador).
- No s perms d'eixir de laula dexamen escrit fins que no s'haja realitzat la prova oral. En cas de complir-se l'hora
d'entrega de la prova, si vost encara no s'ha examinat de l'oral, haur d'entregar l'examen i quedar-se al seu lloc fins que el
criden.
- La prova oral (rea 4) es dur a terme per orde alfabtic. Hauran de desplaar-se a una aula que els responsables els
indicaran. Hi han de dur el DNI i este 'Quadern d'examen' (on tenen els textos de la prova oral). Si acaben la prova escrita
abans que els criden, poden demanar preferncia per a ser examinats de la prova oral.
- Per al nivell C2 tenen 3 hores que compten a partir del moment que sacabe el dictat.

Estructura de la prova
C2 (Superior)
rea 1:
COMPRENSI LECTORA
rea 2:
ESTRUCTURES LINGSTIQUES

Preguntes totals (test)

Lxic i Semntica
Morfologia i Sintaxi
Normativa Ortogrfica
Redacci
Dictat

rea 3:
EXPRESSI ESCRITA
rea 4:
EXPRESSI I INTERACCI ORAL

Llegir un text i respondre a diverses qestions de dos o ms opcions

(mnim 10 preguntes): textuals, de contingut, de derivaci, de sntesi o de
sinonmia.
80
20
40
20
Mnim 300 paraules
Mnim 125 paraules

10%

Llegir en veu alta un text i interactuar amb una altra persona.

30%

30%

30%

Mnim per aprovar: 60%

C2
Descripci
rea de comprensi
rea d'estructures
lingstiques
rea d'expressi escrita

rea d'expressi oral*

La prova t una duraci de 3 hores.

Per a superar l'examen cal obtindre un mnim del 60% sobre la puntuaci total. Cada prova est dividida en quatre rees, i cada
una t carcter eliminatori. En les rees de comprensi, estructures lingstiques i expressi escrita, s'exigix una puntuaci
mnima del 40% en dos rees qualssevol i del 30% en l'altra. En l'rea d'expressi i interacci oral la puntuaci mnima s del
60%.
Les respostes errnies descompten de les encertades. Cada resposta correcta es valora amb un punt. En les preguntes amb tres
opcions de resposta (a, b, c), cada error descompta 0,4 punts i, en el cas de les preguntes amb noms dos opcions (V/F), cada
error descompta 0,7 punts. Les preguntes no contestades no descompten.
Cada pregunta d'esta rea presenta tres opcions de resposta (a, b, c), i noms n'hi ha una de correcta. Cada resposta encertada
es valora amb un punt. En canvi, cada error descompta 0,4 punts. Les preguntes no contestades no descompten.
Redacci: 80 punts
- Adequaci, coherncia i cohesi (gramatical i lxica), extensi i presentaci: 20 punts
- Correcci: morfosintctica, lxica i normativa ortogrfica: 60 punts
Es descompten 3 punts per cada error. Es compta un error per paraula. Cada dos errors d'accents o diresis descompten com un
error. Si un error es repetix en la mateixa paraula, cada repetici descompta 1 punt.
Dictat: 20 punts
Es descompten 2 punts per cada error. Es compta un error per paraula. Els errors repetits no descompten
Puntuaci total: 15 punts.
Puntuaci mnima per a l'apte: 9 punts.
Lectura: 3 punts
Intervenci oral, competncies lingstiques: 6 punts
Conversa, competncies pragmtiques: 6 punts

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 2

REA 1. COMPRENSI LECTORA

Llija atentament el text segent i pose una creu en la casella corresponent a cada
enunciat segons siga verdader (V) o fals (F): [Les respostes d'esta part han de ser traslladades a la
'Plantilla de correcci']

La Immaculada i Valncia
La controvrsia a propsit de la Immaculada Concepci de la Verge Maria, que durant l'Edat Mitjana
havia enfrontat escoles teolgiques i ordes religiosos, va creuar el llindar de l'poca Moderna sense
resoldre's. Des d'aleshores, sobretot en l'mbit hispnic, la confrontaci d'idees comen a
transcendir els mbits intellectuals i acadmics per a estendre's al poble i degenerar en un combat
campal que feu de l'assumpte una de les manifestacions ms rellevants de la religiositat barroca.
Escenari privilegiat d'esta guerra mariana fou Valncia, amb una llarga tradici immaculista, el
paroxisme de la qual va arribar a uns lmits insospitats al llarg del segle XVII.
Aix, la Corona d'Arag i els seus reis sempre havien mostrat una especial predilecci per les
creences immaculistes. La devoci per Maria, mare de Du, augmentada a partir del XIII, impact
especialment en la religiositat del rei Jaume I i, desprs, adquir noves dimensions. A la Valncia del
XV, per exemple, en alguns certmens potics s'arribaren a mantindre batalles immaculistes com ja
va assenyalar Antoni Ferrando fa anys i, el 1474, les Obres e trobes en llaors de la Verge Maria la
primera obra literria en vulgar impresa a la pennsula ibrica sn un bon indici dels nivells de
popularitat a qu s'arribava, a travs de la propaganda literria i, concretament, d'un imprs com
aquell. El conegut Espill de Jaume Roig, a ms, sembla que va estar retocat per tal de fer-lo
immaculista...
Al segle XVII, els monarques de la casa ustria i concretament Felip III d'Arag, esperonat potser
per alguns membres eclesistics de la famlia valenciana dels Cresp de Borja foren tamb
devotssims de Maria i, encara, de la seua 'purssima concepci al primer instant'. De fet, en aquell
perode s'aconseguiren diferents reconeixements de Roma: el 1622, en primer lloc, i el 1662, amb la
declaraci del dogma de la Purssima, que s com se'l coneix.
A Valncia per ser la ciutat del bisbe don Llus Cresp de Borja, la celebraci de les festes del
1662 va revestir una importncia extraordinria: les processons religioses foren esplendoroses, amb
la presncia de carros triomfals realment espectaculars; hi hagu gran concurrncia de pblic de tot
el regne; es va celebrar un certament potic de grans pretensions; hi hagu la impressi del llibre
oficial de la festa amb el relat de tots els esdeveniments, etc. I tot plegat dna fe de l'impacte social
que va tindre, a Valncia, un fet religis com aquell.
Ara fa poc, Emilio Callado Estela, en la seua tasca incansable d'estudiar l'Esglsia valenciana de
l'Edat Moderna, ha publicat el volum Sin pecado concebida. Valencia y la Inmaculada en el siglo XVII,
de la Instituci Alfons el Magnnim, en qu analitza brillantment la devoci immaculista valenciana
des dels orgens fins a la declaraci del dogma, sense deixar fora cap aspecte. Perqu, si aquelles
manifestacions de devoci religiosa poden quedar en els nostres dies com una cosa anecdtica,
hem de pensar que al segle XVII despertava passions que arribaven a les mans i tot entre els
partidaris del dogma i els qui no ho eren.
Callado, a ms, t en compte no sols les festes de la capital, sin tamb d'altres del pas, com les
celebrades a Ontinyent o a Alzira. I amb aix i una profunda coneixena dels arxius i de les
biblioteques que conserven dades sobre el tema, ens oferix un volum esplndid, pel qual cal felicitar
el professor Callado i demanar-li que continue la tasca de recuperaci de la nostra histria.
Adaptaci de Vicent J. Escart (SA, febrer 2013).

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 3

Les creences sobre si la Mare de Du va ser concebuda sense pecat

original provocaven enfrontaments populars que en alguns casos van
arribar a enfrontaments fsics en l'poca barroca.

El professor Callado ha publicat obres destacades tant d'histria de

l'Esglsia a la ciutat de Valncia com tamb d'altres contrades com
Ontinyent o Alzira.

Valncia s l'escenari privilegiat de l'impacte social que va tindre un fet

religis com era el culte a la Mare de Du en poques tant medievals
com barroques, un debat que s'ha ests fervorosament fins als nostres
dies com a fet anecdtic.

Un dels fets destacats de la Valncia del segle XVII va ser...

a)
b)
c)

Obres e trobes en llaors de la Verge Maria...

a)
b)
c)

la celebraci en 1662 d'unes festes molt especials en honor de la declaraci del

dogma de la Purssima, precisament perqu era la ciutat del bisbe Llus Cresp.
els certmens potics de 1662, que servien d'exaltaci a la figura de la Immaculada,
de tal manera que Valncia dna compte d'una esplendorosa festa.
la coronaci de la Purssima reconeguda per Roma, quan Valncia va viure un
autntic fervor per la Immaculada, que es va traduir en certmens, carros triomfals i
altres festes amb gent procedent de tot el regne.

s la primera obra escrita en valenci a Espanya i que va ser impresa a la Corona

d'Arag.
s la primera obra literria escrita en llengua romnica que es va imprimir a tota la
pennsula ibrica.
s la primera obra escrita en llat a la pennsula ibrica i la primera que va aprofitarse dels avantatges de la impremta a la Corona d'Arag.

Quin significat t la paraula 'paroxisme' en el text?

a)
b)

c)

Exaltaci extrema o violenta dels afectes i les passions. El text indica que esta
exaltaci va sobrepassar els lmits de l'enfrontament intellectual, de tal manera que
alguns van arribar a les mans en esta guerra mariana.
Propagaci, divulgaci, difusi. El text indica que el dogma de la Immaculada es va
estendre d'una manera inesperada per les terres valencianes, on la ciutat de
Valncia era l'escenari privilegiat.
Conseqncia, resultat. El text indica que l'abast de la guerra mariana no formava
part solament de l'mbit de les creences i dels ordes religiosos i les escoles, sin
tamb dels enfrontaments fsics interpersonals.

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 4

El barroc valenci es caracteritza...

a) per l'oposici entre sectors de les escoles teolgiques i ordes religiosos, que van arribar a
una guerra per creences de la concepci de la Mare de Du.

b) per la devoci mariana que es va especialitzar a la ciutat de Valncia amb les creences de
la Purssima Concepci.

c) Cap de les dos afirmacions anteriors s certa.

Ontinyent i Alzira...

a) no tenen tradici en la gran devoci per la Immaculada. El professor Callado no estudia

les festes alzirenyes en el seu llibre.

b) tenen tradici en la gran devoci per la Purssima. El professor Callado tamb estudia les
festes alzirenyes en el seu llibre.

c) El text no ho especifica res de les dos afirmacions anteriors.

Les creences immaculistes medievals...

a) eren tan populars que fins i tot un dels llibres de Jaume Roig del Segle d'Or va ser
manipulat i recondut al fil d'estes creences.

b) provocaren exaltacions del poder reial que van culminar en la festa de la declaraci com a
c)

10

dogma de fe per part de Roma.

eren tan populars que, desprs de la declaraci del dogma de fe en 1662, el bisbe Llus
Cresp de Borja va manar celebrar a Valncia les festes en honor de la Mare de Du.

Segons l'autor...

a) El professor Emilio Callado ha aportat una pedra ms en el coneixement de la histria de

l'Esglsia valenciana.

b) Emilio Callado hauria de continuar investigant sobre les obres de l'Esglsia catlica,
c)

perqu encara no est tot estudiat.

El professor Emilio Callado ha publicat una obra brillant sobre l'estudi de la Immaculada
en terres valencianes, per sobretot a Ontinyent i Alzira, on la gran devoci per la
Purssima s ms que notable.

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 5

REA 2. ESTRUCTURES LINGSTIQUES

[Les respostes d'esta part han de ser traslladades a la 'Plantilla de correcci']

Marque en cada qesti lopci ms adequada per a completar la frase o per a contestar
la pregunta.

Lxic i semntica
11. Un programa informatiu no hauria de convertir-se en un ____________.
a) sow
b) shou
c) xou
12. La paraula afamat significa:
a) fams
b) famolenc
c) les respostes a i b sn correctes
13. Quina d'estes parelles (mot patrimonial / cultisme) s la correcta?
a) cervell / cerevel
b) ttol / titular
c) jove / jovenil
14. Cal fer un esfor per __________ la qualitat del producte.
a) apujar
b) pujar
c) putjar
15. Este refrany acaba...: 'Entre uns i altres, __________'
a) sn com nosaltres
b) corral de pollastres
c) la casa per agranar
16. Lexpressi llatina ad hoc significa...
a) cap a un lloc
b) A propsit, expressament, per a aix.
c) com tot
17. Quina d'estes expressions equival a 'per anticipat, amb antelaci'?
a) Campe qui puga
b) De soca-rel
c) A la bestreta

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 6

18. El marit de la meua filla s el meu __________.

a) oncle
b) gendre
c) nebot
19. La femella de l'ase s ...
a) l'egua
b) la somera
c) l'asa
20. A qu correspon esta definici? 'Part duna can que es repetix sempre amb la mateixa lletra i
tonada'.
a) Nadala
b) Tornada
c) Dita
21. Qu significa la paraula 'vicissitud'?
a) Esdeveniment, succs, accident.
b) Successi d'una cosa a una altra tota diferent; alternncia d'esdeveniments diversos.
c) Suplici, pena, dificultat.
22. Quina definici s la correcta per a la paraula 'caramull'?
a) Porci d'una substncia que sobrex del recipient que la cont.
b) Part alta d'una casa.
c) Mot que es diu quan un recipient est quasi ple.
23. Quines paraules sn correctes per a referir-se a parts o elements d'una porteria?
a) escaire, poste, xrcia, guardameta.
b) esquadra, post, guardameta
c) escaire, pal, xarxa, porter
24. Qu signfica l'expressi 'tirar (o traure) el lleu (per la boca)'?
a) Perbocar, vomitar
b) Fer un gran esfor
c) Penedir-se de les paraules dites
25. A qu correspon esta definici? 'Reuni d'alts dignataris nacionals o internacionals per a tractar
qestions d'especial importncia.'
a) simera
b) cimera
c) cumbre
26. L'habitant de Rio de Janeiro s __________, mentre que el del Caire s'anomena __________
a) carioca / cairota
b) cairota / carioca
c) carioca / carota

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 7

27. Quines paraules no figuren als diccionaris?

a) enlairar, quedar-se
b) desapegar, romandre
c) despegar, permanixer
28. El __________ de la tenda no volia __________ la seua identitat.
a) dependent / revelar
b) depenent / desvelar
c) dependent / revetlar
29. Qu signfica la paraula 'escoltet' o 'escolteta'?
a) Confidncia que es diu en secret a l'orella d'alg.
b) Acte d'escoltar atentament.
c) Noms s'utilitza en la frase 'escoltets de reuni, falta d'educaci'
30. A qu correspon esta definici? 'Paperassa, especialment conjunt de documents exigits per
l'Administraci pblica'
a) patracol
b) protocol
c) paperam, paperada.

Morfologia i sintaxi
31. Ho he llegit en un article __________
a) d'El Temps
b) del Temps
c) Del Temps
32. Quan acabeu, deixeu-me els llibres en l'estudi; no vos oblideu de __________
a) deixar-m'els-hi
b) deixar-me'ls-hi
c) deixar-me-los-hi
33 __________ et queixes tant? Ho fas __________ et fa mal el bescoll?
a) Perqu / per qu
b) Per qu / perqu
c) Per que / perqu
34. El xic de __________ et parle va estudiar a Benicull.
a) qui
b) que
c) qu

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 8

35. Es veu molt malament la tableta. __________

a) Te n'hauries de comprar altra tableta
b) Deuries comprar-te'n un altra.
c) Caldria que te'n comprares una altra.
36. Va ser un partit multitudinari. Jo calcule que, __________ ms d'un miler.
a) amics, n'hi hauria
b) d'amics, n'hi devia haver
c) d'amics, deuria haver-ne
37. No he pogut treballar__________: voldria treballar els pronoms __________ comencen les festes.
a) a penes / abans de qu
b) a penes / abans que
c) apenes / abans de que
38. Van enviar el xiquet a __________ pa.
a) pel
b) buscar
c) per
39. No tinc __________ ganes de fer este examen.
a) res de
b) les dues respostes sn correctes
c) gens de
40. __________ vns ara haurs de vindre desprs, __________ no podrs sopar amb nosaltres.
a) Si no / si no
b) Sino / si no
c) Si no / sin
41. No __________ por als xiquets.
a) infoneu
b) infongueu
c) infundisques
42. Vaig tindre un accident __________ la cama.
a) trencant-me
b) trenqu
c) i em vaig trencar
43. No ha vingut a classe __________ estava malalta.
a) doncs
b) per qu
c) perqu

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 9

44. __________ aigua, no __________ vi.

a) Begueu / begueu
b) Beveu / beveu
c) Beveu / begueu
45. Com traduiries al valenci l'expressi: 'a lo sumo'?
a) a la babal
b) a tot estirar
c) de cap a cap
46. Dem portar les taronges a les meues amigues. Dem __________ portar.
a) li les
b) els les
c) els els
47. Hui no dur als iaios els regals, __________ dur dem
a) se'ls
b) lis els
c) els els
48. Desconec les raons __________ ha renunciat.
a) per les qu
b) per a qu
c) per les quals
49. Estudiar __________ voldr.
a) quant
b) tan com
c) tant com
50. He estudiat __________ per a este examen, per crec que no ha sigut __________.
a) molt/fora
b) prou/bastant
c) bastant/prou
51. Ma tia vol __________ que s molt sabuda.
a) aparenar
b) aparentar
c) aparensar
52. __________ 1977 va morir Elvis Presley.
a) El
b) En
c) les dos respostes anteriors sn correctes

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 10

53. Joan Fuster va nixer __________1922.

a) al
b) el
c) en el
54. Jo volia traure la bicicleta de la casa, per ma mare no volia que __________ tranguera.
a) la en
b) la hi
c) la'n
55. Per favor, trau tot el que pugues de l'estoig. Trau__________
a) -ho-en
b) -ne tot el que pugues / -ho de l'estoig
c) -n'ho
56. A Maria i a Marta, __________ volem explicar (els exercicis ben clarament)
a) les els hi
b) els els hi
c) els els
57. Quina s la frase ben redactada?
a) No podem fer-li regal algun
b) No pogurem fer-li regal ningun
c) No vam poder fer-li cap regal
58. Si __________ vindre prompte, t'ho __________
a) pugueres / agraa
b) pogueres / agrairia
c) pugueres / agrairia
59. No sabia com pujar __________ a la moto, desprs d'haver__________ caigut.
a) /
b) -se /
c) / -se
60. El vam trobar __________ afores del poble, desprs __________ senyal de __________
a) a les / de la / trfic
b) als / del / trnsit
c) als / del / trfic
61. __________ del problema que van tindre, la policia va emetre __________ orde de __________
a) A ran / un / busca i captura
b) Arran / una / crida i cerca
c) Arrel / una / cerca i captura

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 11

62. __________ arribes, fes el favor i __________ la planxa.

a) tan bon punt / enxufa'm
b) aix que / connecta'm
c) tan prompte com pugues / exufa'm
63. Com podrem substituir el barbarisme 'quant abans millor'?
a) el ms prompte possible
b) al ms prompte possible
c) tant prompte com siga possible
64. Has fet el caf a la cafetera? No, per__________ far dem __________ mat.
a) n'hi / de
b) en hi / pel
c) le'n / al
65. Vols que quedem a les set? __________, em va b a eixa hora.
a) Entesos
b) B
c) Val
66. Quin d'estos grups s el correcte?
a) Almenys, a penes, sobretot, a punt de, enfront de
b) Almenys, apenes, sobretot, apunt de, enfront de
c) Al menys, a penes, sobre tot, a punt de, enfront de
67. Tin en compte que cal fer-ho __________ ho vam explicar, __________ __________ no vos eixir
b.
a) tal i com / ja que / sin
b) tal com / ja que / si no
c) conforme / doncs / si no
68. Quina s la frase ben construda?
a) Estava per anar dem amb el teu germ a vore si aclarem all de la Purssima.
b) Ell portava estudiant tot el mes de maig, des de les huit del mat fins a les deu de la nit.
c) Si almenys es llanara a ballar, podrem comptar amb ell per tal d'animar la festa.
69. Voldria quedar amb tu per a tractar uns assumptes importants. __________ ms avant!
a) Ne parlem
b) Parlem-hi
c) Parlem-ne
70. Aix __________ tant parleu no t sentit, perqu ells aspiraven __________ els foren concedits els
crrecs.
a) que / a que
b) de qu / que
c) qu / a qu

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 12

Normativa ortogrfica
71. En quin cas la o s tancada?
a) Brot
b) Moll
c) Nosa
72. Hem d'__________ la tuberculosi.
a) herradicar
b) erradicar
c) eradicar
73. La srie correcta s:
a) egosta, altrusme, agraeu
b) egosta, altrusme, agraeu
c) egoista, altruisme, agraeu
74. L'altre dia vrem anar a l' __________ d'__________ al casament d'uns amics
a) esglsia / nguera
b) esglsia / Enguera
c) esglesia / Enguera
75. Quina seqncia de paraules sn totes planes?
a) torticoli, tulipa, rptil, tiquet
b) auriga, mssil, alfil, txtil
c) acne, adequa, dinamo, guru
76. El caf que __________ ell, no estava ben __________ .
a) fu / molt
b) feu / mlt
c) fu / mlt
77. Quina paraula composta necessita guionet?
a) aiguaneu
b) sudoest
c) planxamnegues
78. El meu germ est molt __________ per l'__________ que li has enviat des de Mallorca.
a) agrait / ensaimada
b) agrat / ensaimada
c) agrat / ensamada
79. Vaig anar de viatge a __________ i desprs a __________ .
a) laba / Viscaia
b) lava / Biscaia
c) laba / Biscaia

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 13

80. Mentre __________ vaig veure que la __________ no estava ben collocada
a) m'afaitava / sanefa
b) m'afaitava / senefa
c) m'afeitava / sanefa
81. Tenia la __________ tacada d' __________
a) gavardina / almbar
b) gabardina / almvar
c) gavardina / almvar
82. Les __________ de la primavera van deixar un terreny molt frtil.
a) pluges
b) plutjes
c) plutges
83. No recorde si son pare s __________ o __________.
a) ebenista/sergent
b) ebenista/sargent
c) ebanista/sergent
84. Mentre nosaltres __________ una melodia molt enganxosa, vosaltres __________ on __________
de passar la nit.
a) cantvem / decidieu / haurem
b) cantavem / decidieu / hauriem
c) cantvem / decideu / haurem
85. Les paraules ben escrites sn__________
a) millenni, libllula, protocollari
b) millenni, liblula, protocollari
c) milleni, libllula, protocolari
86. No __________ que la __________ tinguera brutcia de __________ i per aix la __________ de
tant en tant.
a) desitjvem / ximenera / sutja / netejvem
b) desijvem / aixumenera / sutge / netetjvem
c) desitjaven / xemeneia / sutge / netejven
87. La srie ben conjugada s__________
a) caa, caes, caa, caem, caeu, caen
b) queia, queies, queia, quiem, quieu, queien
c) quea, quees, quea, quem (o quem), queu (o queu), queen.
88. En quin grup els sons de la esse sn sonors [z]?
a) transent, dinosaure, pesat
b) transigir, enfonsar, granissat
c) mesozoic, espermatozoide, trnsit

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 14

89. El __________ volia estudiar la __________ provocada pel cisma luter.

a) vicerrector / contrareforma
b) vicerector / contrareforma
c) vicerector / contrarreforma
90. __________ obligatori l'__________ del cintur de seguretat
a) Es / us
b) s / s
c) Es / s

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 15

REA 3. EXPRESSI ESCRITA

Tant la redacci com el dictat shan descriure en la 'Plantilla de correcci'. Pot utilitzar esta part de la
prova com a esborrany.

Redacci
Escriga un text d'opini o un assaig breu sobre un d'estos dos temes proposats (300 paraules).
a) Per qu ens interessa tant la poltica? Fa anys els debats poltics o les tertlies que
tractaven temes relacionats amb la poltica no tenien tant d'inters com s que en tenen
hui en dia. Pareix que l'escenari poltic no s el mateix de fa unes dcades. O podria ser
que el ser hum del segle XXI est ms comproms amb la societat i els governants que
la dirigixen.
b) L'autoritat del professorat, pot estar qestionada? Tot apunta que les noves
metodologies d'aprenentatge (abans eren d'ensenyament) posen l'mfasi en l'alumnat
com a centre del procs, de tal manera que el professorat es confegix com un guia en
l'evoluci de l'alumnat i no com un executor amb autoritat.

ESBORRANY

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 16

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 17

Dictat

ESBORRANY

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 18

REA 4. EXPRESSI I INTERACCI ORAL

Esta prova es dur a terme simultniament a la prova escrita. Els responsables daula els cridaran
alfabticament. Si vost acaba la part escrita abans que el criden, pot sollicitar fer la prova oral
directament. A l'aula de l'oral haur de dur el DNI i este 'Quadern d'examen'. Per tant, pot escriure tot el
que considere oport..

Trie un dels dos textos segents i prepares per a dur a terme:

a) Una lectura en veu alta, davant dels examinadors, del text que ha triat.
b) Una exposici i una conversa breu, amb els examinadors, sobre el tema de la
lectura.

Tria de la reserva de viatges

A hores d'ara s inimaginable planificar un viatge sense consultar, ni que siga
puntualment, alguna pgina d'Internet. No noms per a buscar informaci sobre les
sinergies entre les ofertes de les agncies i els webs, sin tamb per a comparar
directament els bitllets d'avi o de tren, reservar l'habitaci d'hotel o llogar un cotxe.
Desconec en quina mesura aix ha afectat les agncies de viatges, que devien ser
l'intermediari tradicional abans que s'imposara la compra directa per Internet. La intuci
em diu que deuen haver eixit d'una letargia a qu estaven acostumats tot i que ara, amb
mercat perdut, potser mantenen encara un volum de negoci notable grcies al treball per
a empreses i als viatges organitzats, sobretot a destinacions d'Europa.
Val a dir que la intermediaci no ha desaparegut, sin que en gran mesura s'ha traslladat
a aquelles pgines web que oferixen comparacions de preus de vols, opinions de
turistes, etc. Un dels portals ms coneguts, amb desenes de milions de visites cada mes,
s TripAdvisor.

L'iPad no substitux el llibre

La fascinaci per tot all que ve del mn anglosax s antiga i profunda, per ha trobat
en la tecnologia una font inesgotable de renovaci. Apple, dirigida de manera quasi
llegendria per Steve Jobs, ha esdevingut una companyia de culte, que convertix els
productes en objectes de desig global. Intelligents com sn, s'han afanyat a destacar les
virtuts que l'iPad pot tindre per a l'educaci que no en sn poques i han buscat la
manera d'introduir-lo en les aules. Ara b, tots sabem que en pedagogia els instruments
sn secundaris, mentre que el mtode s central. Substituir els llibres de text per llibres
digitals, abandonar el llapis i el paper en benefici de la pantalla o consultar un diccionari
en lnia en comptes de fullejar el vell patracol, sn conseqncies dels canvis de suport.
Per aix no garantix, ni de bon tros, una transformaci metodolgica.
Una de les conseqncies ms nefastes de la introducci de les tauletes en educaci
seria la substituci dels llibres de text per materials apcrifs i inadequats, que s'usarien
simplement per la seua accessibilitat i gratutat.

Valenci C2 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 19