LLibre Càtedra WEB Càtedra

EL FLUX HIDROLGIC DE LA PLANA LITORAL DEL BAIX TER

Evoluci fluvial, caracteritzaci hidrolgica i pautes de gesti
EL RIU TER, VINT MILLENNIS DE DINMICA FLUVIAL
Montaner J., Juli R., Marqus M.A., Sol J.
EL DARRER MILLENNI DEVOLUCI LITORAL A LEMPORD
Marqus M.A., Juli, R., Montaner J.
CARACTERITZACI DEL FLUX HIDROLGIC A LA PLANA LITORAL DEL BAIX TER
Montaner J., Pons P., Lpez J.
HIDROGEOLOGIA DEL MASSS DEL MONTGR
Montaner J., Vials E.
UN PLA DE PROTECCI DEL SUBSL DEL BAIX TER
Sol J., Montaner J., Bays C.
Crdits
NMERO 2 / DESEMBRE 2010
Edici
Ctedra dEcosistemes Litorals Mediterranis
Museu de la Mediterrnia
Coordinaci
Jordi Montaner
Xavier Quintana
Raquel Heras
Antoni Roviras
Disseny grfic
Roser Bona
Idea House disseny grfic
Impressi
Impremta Aubert
ISSN: 2013-5939
Dipsit legal: GI-1172-2010
Amb el suport de:
Amb el patrocini de:
Agncia Catalana
de lAigua
ndex general
Presentaci
11
Prleg
13
Bloc A: Evoluci Fluvial

17
31
Bloc B: Caracteritzaci Hidrolgica

CARACTERITZACI DEL FLUX HIDROLGIC A LA PLANA LITORAL DEL BAIX TER
53
183
Bloc C: Pautes de Gesti

203
10
Presentaci
La Ctedra dEcosistemes Litorals Mediterranis, amb seu al Museu de la Mediterrnia i nascuda de la collaboraci
entre la Universitat de Girona i lAjuntament de Torroella de Montgr, impulsa la collecci Recerca i Territori,
amb la finalitat de publicar treballs que aportin coneixement en tot all que tingui a veure amb el nostre entorn.
El primer volum de la collecci Recerca i Territori, publicat lany 2009, va incloure els treballs guardonats en
les VII Beques de Recerca Joan Torr i Cabratosa, promogudes pel Museu de la Mediterrnia i el Parc Natural
del Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter. s lnim dels promotors daquestes beques (Museu de la Mediterrnia
i Parc Natural del Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter) de continuar publicant els resultats dels treballs premiats
dins daquesta collecci.
El segon volum de la collecci inicia la publicaci destudis monogrfics en matria de recerca i territori, duts
a terme per autors reconeguts que porten una trajectria de llarga durada treballant sobre un tema determinat.
El llibre que teniu a les mans, El flux hidrolgic de la plana litoral del Baix Ter. Evoluci fluvial, caracteritzaci
hidrolgica i pautes de gesti, s el primer daquesta lnia de monografies. Ns el primer autor Jordi Montaner,
hidrogeleg de lempresa Geoservei, SL que ha realitzat nombrosos treballs sobre hidrogeologia, cartografia dels
aqfers, caracteritzaci de masses daigua o sobre la presncia de contaminants en aiges subterrnies, treballs
que lhan portat a conixer en profunditat el funcionament del sistema hdric del Baix Ter.
Tots sabem de la importncia de laigua com a element clau en el funcionament dels ecosistemes i en el
poblament i activitat humans al Baix Ter. En depenen lactivitat agrcola i industrial, el consum daigua per beure i
el bon estat ecolgic dels sistemes aqutics: el riu i les llacunes i els aiguamolls associats. Els recurrents episodis
de sequera ens ho recorden peridicament. El coneixement de la disponibilitat dels recursos hdrics, la topografia
i estat de conservaci de les masses daigua superficials i subterrnies, la recrrega de laqfer o la interconnexi
entre els diferents sistemes hdrics sn elements de gran importncia per a una gesti sostenible de laigua.
El format de la collecci Recerca i Territori intenta tenir un caire aplicat, de manera que els continguts no
noms aportin coneixement, sin que tamb ajudin a la presa de decisions per part dels responsables de la gesti
dels espais naturals. En rees poblades i amb alta pressi humana com la nostra, la conservaci dels espais i
dels recursos naturals sovint requereix duna gesti activa. Cal que aquesta gesti sigui al mxim dinformada i
que disposi del coneixement necessari per poder orientar la presa de decisions.
Xavier Quintana
Director de la Ctedra dEcosistemes Litorals Mediterranis
11
12
Prleg
El volum que tenen a les mans no s un llibre monogrfic, ents des del punt de vista duna indexaci completa i
actualitzada de coneixements sobre un tema determinat, tal com inicialment ens havem proposat amb la Ctedra
dEcosistemes Litorals Mediterranis. Per diversos motius sha optat per construir aquest volum a partir dun recull
de contribucions que, si b savenen totes amb lobjecte de la monografia, podrien haver funcionat, tamb, com
a escrits o publicacions independents. La idea de fons sobre la qual shan redactat aquestes contribucions s la
caracteritzaci de la dinmica i el funcionament hidrolgic de lrea litoral del Baix Ter.
La motivaci daquest volum parteix del convenciment que el Ter, amb tots els seus recursos hdrics i elements
hidrolgics associats, s lembri, el protagonista principal de la riquesa natural de la plana baixempordanesa i
del seu desenvolupament socioeconmic. Sobre aquesta opini: noms cal recordar que el 100% del provement
daigua a tots els pobles i viles del Baix Ter depn dels aqfers associats al riu; o b plantejar-se com seria aquest
paisatge, tant admirat, sense una agricultura sustentada per les aiges del riu i de laqfer.
Amb el propsit doferir una visi mplia sobre la dinmica i el funcionament hdric de lrea litoral del Baix Ter
shan abordat aspectes de diferent ndole, que en el volum han quedat estructurats i agrupats en tres captols o
blocs temtics.
El primer daquests captols cal entendrel com la part introductria del volum, i el formen dues contribucions.
Versa sobre la dinmica hdrica del Ter des de temps geolgics recents fins a temps histrics. Levoluci del riu i
els canvis en la seva dinmica al llarg del temps, motivats pels canvis climtics i la intervenci humana, sn els
principals factors que ens permeten explicar la formaci de la plana actual, la distribuci i propietats dels seus
recursos hdrics i zones humides, i lexistncia de determinats factors que condicionen levoluci i caracterstiques
hidrolgiques del medi litoral.
El segon captol s el bloc central daquest volum. Comprn la caracteritzaci dels diversos elements hidrolgics
naturals i antrpics de la plana litoral i de les seves relacions amb els aqfers associats, en un intent daproximar
el funcionament hidrolgic i la seva repercussi sobre les zones humides litorals. La finalitat s la definici de
criteris hidrolgics de base que permetin sostenir ls dels recursos i la protecci dels elements hidrolgics
singulars.
El volum finalitza amb una contribuci dndole aplicada, on sadvoca que la protecci dels recursos hdrics i
naturals del subsl del Baix Ter demanda la creaci de figures de planificaci urbanstica basades en criteris de
medi fsic, a ms dun consens per a la seva aplicaci a escala supramunicipal.
Aquesta darrera contribuci i la primera del bloc central expressen la traducci prctica que ens cal fer del
coneixement local del territori, i contribueixen, permeteu-me dir-ho aix, a ruralitzar la recerca. Daltra banda,
accentuen tamb el propsit daquest volum i el situen en el sender del plantejament emprs des daquesta, tan
esperada i ara benvinguda, collecci sobre Recerca i Territori.
Jordi Montaner
Coordinador i coautor del volum
13
14
B LOC A: EVOLUCI FLUVIAL

15
refaci
La dinmica fluvial del riu Ter ha canviat en el decurs dels temps. Alguns daquests canvis es remunten a una
escala temporal duns pocs centenars danys. Sn canvis provocats per lhome, i molts dells es troben documentats en arxius, edictes, escriptures i cartografies antigues. Un exemple sn els projectes realitzats entre la segona
meitat del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX, de redreament de les corbes del riu a la vora les riberes
de Verges, o de rectificaci de la seva desembocadura a la zona del Ter Vell.
Daltres canvis shan reconegut dins una escala temporal duns pocs millennis, comprenent un ampli perode,
des del ibers a ledat antiga i el perode medieval. Aquests canvis en la dinmica fluvial shan atribut a una
combinaci de factors climtics i socioeconmics. Es van produir notables alteracions en el rgim de transport i laugment de la crrega sedimentria fluvial. A la plana baixa van arribar tones de sediments erosionats i
transportats, des daiges amunt, amb motiu de canvis en els usos del sl i la desforestaci. El resultat va ser
el terraplenament superficial de la plana i la progradaci, mar endins, de la lnia de costa. All on no arribaven
els sediments fluvials es van formar extenses rees deprimides que, poc temps desprs, es convertiren en zones
dinundaci interiors.
Encara ms enll del temps, els canvis detectats en la dinmica fluvial de la zona se situen dins una escala
temporal ms mplia. Ocorregueren en el transcurs de les dues darreres desenes de milers danys, entre el final
del Pleistoc i la primera meitat de lHoloc. Al llarg daquest perode, els canvis produts satribueixen a una
successi de cicles glacioeusttics. Els efectes derivats sobre la dinmica fluvial comportaren una successi de
processos erosius (excavaci de paleocanals) i sedimentaris (terraplenament de paleocanals amb dipsits fluvials
i fluviomarins), principals responsables de la formaci i lestructura de la plana alluvial.
En lmbit hidrolgic, la definici del procs fluvial histric i de la corresponent evoluci del litoral al llarg del
temps dna perspectiva sobre tres qestions notablement importants. Una, la capacitat de predicci, resultant
del coneixement dels processos geomorfolgics i el flux hidrolgic actuals, davant la introducci de determinats
canvis en el medi litoral. Una altra, el coneixement de la gnesi i les propietats naturals dels ambients hidrolgics
que formen la plana alluvial i litoral. I finalment, el reconeixement de lestructura permeable subterrnia, s a
dir, dels aqfers i la seva distribuci.
Les dues contribucions que es presenten a continuaci aborden els canvis geolgics recents i histrics en la dinmica fluvial del riu Ter i donen una determinada perspectiva sobre les qestions a qu acabem de referir-nos.
La primera de les contribucions s una adaptaci dun article del Institut dEstudis del Baix Empord, actualment
en premsa, titulat: Canvis en la paleomorfologia i dinmica fluvial del riu Ter des del darrer mxim glacial (vegeu
bibliografia). Descriu els principals canvis de la dinmica fluvial del riu Ter des del Pleistoc superior fins lactualitat. Es recorre el procs devoluci fluvial a partir de tres estadis de transformaci morfolgica del riu, que es
relacionen amb una successi de cicles glacioeusttics.
La segona contribuci s una adaptaci i ampliaci de larticle publicat lany 2005 per la Universitat de Valncia,
titulat: Evolucin de la zona litoral del Empord durante el ltimo milenio (vegeu bibliografia). Explica levoluci
morfolgica del litoral empordans durant el darrer millenni. Sincideix en els aspectes de la transformaci socioeconmica i els canvis climtics com a responsables de les modificacions en el rgim dels rius i la conseqent
evoluci del litoral.
16
E L riu ter,
VINT MILLENNIS DE DINMICA FLUVIAL
Montaner J. (*), Juli R. (**), Marqus M.A. (***), Sol J. (*)
(*) Geoservei, Projectes i Gesti Ambiental, S.L.
(**) Institut de Cincies de la Terra Jaume Almera.CSIC.
(***) Grup RISKNAT, Departament de Geodinmica i Geofsica. Universitat de Barcelona.
17
ndex
RESUM
19
1. INTRODUCCI
19
2. PALEOMORFOLOGIA FLUVIAL
20
3. DINMICA DEL RIU TER
21
3.1. Dinmica del riu en el darrer mxim glacial
21
3.2. Dinmica del riu a linici de lHoloc
23
3.3. Dinmica del riu durant la progradaci de la plana
25
BIBLIOGRAFIA
28
18
RESUM
Els canvis en la dinmica fluvial quaternria a la plana alluvial del Baix Ter relacionats amb el clima i les activitats
humanes ocorreguts des del darrer mxim glacial fins la formaci de la plana alluvial recent, es mostren en una
successi de tres estadis de transformaci morfolgica del riu Ter.
Les dades litoestratigrfiques disponibles corresponents al darrer mxim glacial permeten interpretar una vall
fluvial fortament encaixada on els paleocanals relictes del Ter tenen una marcada continutat morfolgica i
hidrogrfica amb els canons submarins de la Fonera i de lEscala un davant del masss de Begur i laltre davant
dEmpries. Durant els dos estadis posteriors, aquestes mateixes dades posen de manifest una disminuci
progressiva del gradient fluvial, expressi del perode transgressiu holoc i destabilitzaci del nivell del mar a una
cota ms elevada, amb lacumulaci sedimentria fluviomarina i el procs de progradaci dels sediments fluvials
a la plana.
La representaci paleogeogrfica dels tres estadis i la seva significaci pels antics pobladors del Baix Ter sn els
dos principals objectius del present document.
1. INTRODUCCI
Els estudis sobre la resposta fluvial als canvis climtics i antropognics durant lHoloc a Europa sn nombrosos
(STARKEL, 1983; GREGORY et al., 1995; BROWN, 1997; BENITO et al., 1998; MADDY et al., 2001; LEWIN et
al., 2005) i subratllen tres aspectes clau:
la fragmentaci de la informaci,
la manca de cronoestratigrafia precisa dels registres fluvials holocens, i
la complexitat per a determinar tant labast de determinats esdeveniments naturals per exemple lepisodi
fred enregistrat a 8.200 anys BP (abans del present) com la resposta a les influncies ambientals dorigen
antrpic per exemple la centuriaci romana o les deforestacions (BROWN, 1997; COLLINS et al., 2006;
LEWIN et al., 2005; PASTRE et al., 2006).
Les referncies sobre canvis en la xarxa hdrica local i la seva correllaci amb esdeveniments climtics i histrics
en la plana Litoral del Baix Ter es remeten especialment als estudis de MARQUS & JULI (1983, 1987 i 2005)
on es confronten les dades i les observacions relatives als canvis geomorfolgics del darrer millenni i als treballs
basats en sondatges i datacions radiocarbniques realitzats per lInstituto Arqueolgico Alemn resumits en
les publicacions de BLECH et al. (1994, 1998, i 2005) i MARZOLI (1995, 2000 i 2005) i, posteriorment,
interpretats a RAMBAUD (2005) sobre paisatge antic.
Destaquen tamb els estudis de MARTINEZ GIL (1972), IGME (1987) i MAS et al (1989, 1999) sobre la geologia
i la geomorfologia de les unitats fluviodeltaiques de la plana del Baix Ter, aix com els treballs especfics sobre
palinologia (PARRA, 1988) i sobre reconstrucci del paisatge litoral basat en investigacions arqueolgiques (NIETO
et al., 1985, 1998, 2005).
Finalment, laplicaci dels conceptes de lestratigrafia seqencial i la correllaci desdeveniments a partir de les
corbes eusttiques existents per a diverses localitats de la Mediterrnia (LABEYRE et al., 1976; ALOISI et al.,
19
1978; LHOMER, 1981; RIBA, 1981; DUBAR, 1987; PIRAZZOLI, 1991) sn els principals eixos dels treballs de
MONTANER et al. (1995, 1999, 2004) i SOL et al. (1996), en els quals saborda la cronologia dels dipsits
quaternaris de rebliment de la plana des del Pleistoc superior fins el perode subactual i sassenten les bases
duna contextualitzaci basada en el principal factor condicionant de levoluci estratigrfica recent: el clima.
La contextualitzaci de dades i observacions locals del paleopaisatge histric en el marc estratigrfic dels cossos
sedimentaris -amb la seva geometria espacial i la seva ubicaci paleogeogrfica- s la que permet justificar
les interpretacions i conclusions a qu sarriba. Aquest s un fet de cabdal importncia per evitar el risc de
fer interpretacions versemblants que, sense estar sustentades en proves fefaents -en el cas que no es disposi
daquesta contextualitzaci-, puguin ser errnies, o siguin directament errnies quan el marc estratigrfic no
sustenta aquelles conclusions.
En coherncia amb les consideracions anteriors, en el present document es presenta una mostra dels resultats
obtinguts de,

la interpretaci de les dades existents,
la interpretaci daltres de noves, procedents de lestudi estratigrfic de ms de 400 sondatges, amb
el
resultat duns 60 perfils de correllaci estratigrfica i ms de 60 cartografies especfiques dubicaci,

geometritzaci i caracteritzaci de les unitats sedimentries quaternries, aix com

de la seva confrontaci amb evidncies histriques i dades radiocarbniques disponibles.
Les dades de la correllaci estratigrfica, de la dataci radiocarbnica i el control de la coherncia espai-temps

reflectit en els perfils dequilibri longitudinals i transversals dels diversos paleocanals fluvials representats sn els
fonaments sobre els que shan georeferenciat i construt els models paleogeogrfics digitals i shan efectuat els
treballs de tractament grfic que perrmeten visualitzar la paleogeografia del Baix Ter.
2. PALEOMORFOLOGIA
FLUVIAL
Les conques fluvials sestructuren, de forma general, (SCHUMM, 1977) en tres trams:

un tram a capalera amb gradient elevat, amb un canal marcadament incidit de tendncia rectilnia i on
predominen els processos erosius i de generaci de sediment;
un tram mig, o de transferncia, caracteritzat per un gradient menor, amb un canal incidit en ocasions
sobre sediments quaternaris previs i meandriforme incipient on predominen els processos de transport de
sediment; i, finalment,
un tram baix, on la divagaci de la llera i els canvis dorientaci del seu curs ens indiquen la maduraci del
perfil fluvial i la instauraci dun rgim de baixa energia plenament meandriforme on sinverteix el paper
dominant dels processos anteriors, imposant-se lalluvionament, lavulsi i, en definitiva, la sedimentaci
sobre lerosi.
Tot i aquesta gradaci general en la morfologia fluvial com a conseqncia directa del seu perfil, les diferncies
en les condicions geolgiques locals, els canvis climtics i la influncia antrpica, sn els que condicionen la
dinmica concreta dun riu.
20
La posici del nivell de base natural del riu que es correspon amb el nivell del mar- i la seva variaci-evoluci,
que ve regulada pel rgim climtic, sn els factors condicionants que una determinada rea geogrfica, per
exemple lactual Baix Ter, es trobi durant determinats perodes temporals sota els dominis de lerosi, el transport
o la deposici alluvial i, per tant, expressant una dinmica tipus o un determinat rgim fluvial en la lnia de la
catalogaci efectuada per SCHUMM (1977).
El resultat del pas del temps a escala geolgica es concreta en la presncia dun tipus o altre de sediment i en
lassoliment duna major o menor potncia. Lestudi daquests sediments dipositats en rees dacumulaci de la
conca fluvial s el que permet interpretar la gnesi del rebliment i la seva correspondncia amb una determinada
dinmica fluvial.
La combinaci dambds aspectes: (1) lanlisi i correllaci dels testimonis sedimentaris, i la seva interpretaci a
partir de criteris sedimentolgics i destratigrafia seqencial, i (2) laplicaci de coneixements bsics de dinmica
fluvial, constitueixen la metodologia mnima necessria per a reconstruir el comportament del riu dins una
determinada seqncia temporal.
En el cas del riu Ter, laplicaci de la metodologia descrita permet diferenciar la successi de tres estadis
morfodinmics principals dins una seqncia temporal compresa entre el Pleistoc superior i lactualitat. La
seqncia representa lenvelliment del riu: des dun estadi inicial de perfil fluvial rejovenit per un descens del
nivell del mar durant el qual sinstaurar una dinmica predominant dincisi fluvial fins a un darrer estadi de
maduresa motivat per la recuperaci-estabilitzaci del nivell del mar a cota ms elevada determinat pel guany
de la terra sobre el mar i el terraplenament definitiu de la plana.
3. DINMICA
DEL RIU TER
Els tres subapartats que segueixen permeten tenir una idea fora aproximada de la paleomorfologia del sector
que actualment ocupa la plana del Baix Ter, i que en altra moment era una vall marcadament encaixada, i saber
cap on i fins on els antics pobladors daquestes terres shavien de desplaar per trobar la lnia de costa.
3.1. Dinmica
del riu en el darrer mxim glacial
Un clima extremadament rid i marcadament episdic s el que va afavorir que, fa aproximadament uns 18.000
anys, la posici del nivell del mar fos molt ms baixa (-120 msnm) que lactual i que el riu Ter, amb una
forta capacitat erosiva, sencaixs en la ubicaci de lactual plana formant una forta incisi (FIG. 1) sobre el
substrat polignic preexistent format per gresos i margues dedat eocena, argiles ocres amb nivells de graves
semiconsolidades dedat negena o calcries cretciques, depenent del tram.
En aquell moment, el curs del Ter era apart dencaixat relativament rectilini i es caracteritzava per una dinmica
amb predomini de lerosi i el transport, en el qual la major o menor amplada de la incisi flluvial sinterpreta
motivada pel control geolgic del substrat, restant daquesta forma,

rees de cubeta a Canet de Verges i a Albons-lEscala, i
passos fluvials o estrets entre Gualta i Torroella, Albons i Bellcaire, nord de mas Pinell, i nord de Serra de Dar.
21
Durant aquest estadi, la prolongaci de la traa fluvial des de la seva posici continental cap al mar suggereix
una connexi morfolgica i hidrogrfica amb el can submar de la Fonera, per la banda sud de la badia de Pals,
i amb el can submar de lEscala, des del corredor dAlbons (FIG. 2).
FIG. 1. Durant el darrer mxim glacial, aproximadament a uns 18.000 anys BP, el riu Ter es va encaixar perqu el nivell del
mar estava molt ms baix respecte lactual (-120 msnm). Lexistncia de dues valls, una al N i laltra a lE, sinterpreta en motiu
duna captura del riu Ter per part del Dar.
Lexistncia de dues morfologies en forma de vall, una en direcci N (cap a lEscala) i una altra en direcci E (cap
a la platja de Pals) i la previsible erosi remuntant del riu en recerca del seu perfil dequilibri permeten interpretar
un escenari inicial amb el riu Ter orientat al N i amb el riu Dar que, descrivint una acusada corba a lE, es dirigia
cap al mar a la platja de Pals (FIG. 1). El manteniment daquest rgim erosiu en una rea, com la situada a
lentorn de Canet de Verges, en qu la divisria entre les conques del Ter i Dar hauria estat molt propera al curs
fluvial, sinterpreta com el que hauria conduit a la captura del riu Ter per part del Dar. A partir daquest moment,
el riu Ter en rgim dencaixament, hauria passat a dirigir-se cap a lE.
Dacord amb la informaci geolgica i batimtrica amb qu sha treballat, els antics pobladors del Baix Ter
shaurien hagut de desplaar una distncia ms que considerable cap a lE per arribar al mar, ja que la posici de
22
la lnia de costa en el moment del mxim glacial

i abans de linici de la recuperaci del nivell del
mar (-120 msnm) sinterpreta que shauria situat
a un 15 km de la costa actual, a prop del sector
apical del can de la Fonera.
Dinmica del riu a linici

de lHoloc
3.2.
Lincrement de temperatura associat al trnsit

dun rgim climtic rid i fred a un de ms clid
i humit s el que va anar desmantellant les
masses glacials i va provocar que, a partir dels
18.000 anys BP, el nivell del mar ans pujant
progressivament per no uniformement fins la
cota actual. Aquest ascens es va poder veure
repetidament interromput per perodes en qu
FIG. 2. La paleomorfologia fluvial corresponent a linici del darrer
mxim glacial -uns 18.000 anys BP- suggereix la correllaci hidrogrfica dels paleocanals del Ter i el Dar amb els canons de
lEscala, al nord, i la Fonera al sud. A linici daquest estadi la lnia
de costa devia quedar situada a uns 15 km de lactual litoral, molt
a prop del sector apical de lactual can de la Fonera, base batimtrica extreta dels treballs de GOT (1973), i ICM (2005).
es registr un retorn a condicions fredes, amb la

corresponent incidncia en la dinmica fluvial. A
lentorn dels 8.200 anys BP es va registrar un
daquests episodis principals que va marcar linici
duna etapa molt important en la progradaci
deltaica (STANLEY & WARNE, 1994). Coincideix
en aquest moment que, a Europa, les societats
Mesoltiques de caadors recollectors evolucionen
cap a les societats Neoltiques dagricultors amb
cermica (TURNEY & BROWN, 2007) produint una
profunda transformaci de la gesti del territori.
La imposici daquest subestadi climtic de ms aridesa va alentir la progressiva pujada del nivell del mar, que
shauria estabilitzat temporalment a una cota aproximada duns -30 m respecte el nivell actual. En aquesta
situaci, laparent rejoveniment de la xarxa hdrica hauria perms un encaixament del Ter i Dar en els sediments
alluvials i fluviomarins poc competents (FIG. 3) prviament dipositats durant la fase transgressiva precedent, en
aquest cas amb una menor incisi vetical per afectant una amplada de vall major.
La major capacitat erosiva dun riu Ter amb un perfil dequilibri aparentment rejovenit discorrent sobre un substrat
poc competent recentment dipositat sn els principals motius pel quals haurien quedat registrats amb major
claredat els diferents eixos fluvials daquell moment no coetanis del Ter, i del Dar, abans de tornar quedar
progressivament reblerts en fases sedimentries successives.
Durant el perode de domini erosiu descrit de linici de lHoloc, el riu Ter hauria tingut una direcci dominant W-E,
tal com indica lestratigrafia de lestadi corresponent i la major activitat fluvial que sobserva en aquesta direcci
i en relaci amb la confluncia del Dar (FIG. 3). La posici de la lnia de costa en aquell moment es podria
interpretar situada a una distncia kilomtrica no ben determinada endins del mar actual.
23
A partir de la fase de domini sedimentari que seguiria a continuaci i de nou rebliment de la plana en rgim de
pujada del nivell del mar amb funcionament anostomosat inicialment i meandriforme posterior el riu hauria
circulat indistintament i alternativa en direcci E i N, generant progressivament lalluvionament sedimentari del
conjunt.
La formaci dels diversos paleocanals representats en la FIG. 3 s el resultat duna dinmica fluvial intermitent,
no coetnia, de rebliment duns i posterior activaci dels altres. En la zona de lEstartit, aquest procs intermitent
va obligar al riu lobertura dun nou canal, lorientaci del qual segueix aproximadament la traa del que ms
endavant ser el Ter Vell. En el sector del corredor dAlbons sobren tamb noves vies fluvials cap el nord, que
passen per Empries i que coalitzaven, aiges avall, amb el riu Fluvi del mateix perode.
A la finalitzaci daquest estadi, el cicle eusttic transgressiu culmina amb un nivell del mar estabilitzat o en un
rgim de baixada inapreciable a una cota propera a lactual, moment a partir del qual simposar una dinmica
fluvial i un rgim sedimentari de progradaci de la plana alluvial, amb una lnia de costa situada en un lloc, de
difcil precisi sense treballs especfics, terra endins de lactual lnia de costa.
FIG. 3. En lestadi dels 8.200 anys BP, la dinmica del riu Ter persisteix en lactivaci intermitent de les dues orientacions, N
cap a lEscala i E cap a la platja de la Gola i lEstartit, heretades den lestadi anterior en qu es produ la captura del Ter
per part del Dar.
24
Imatge 1. Desprs de vint millennis de traginar, dipositar i erosionar sediments, el riu Ter, cansat i a voltes maltractat,
continua despertant paisatges i emocions, i aplegant vida i riquesa natural al seu pas. (Foto: R. Forti).
3.3.
Dinmica del riu durant la progradaci de la plana
Com a conseqncia de lestabilitzaci del nivell del mar a una cota similar a lactual i de lincrement de lactivitat
antrpica durant ledat del Bronze, uns 3.000 anys BP la vall del Ter iniciava el procs de progradaci (FIG. 4).
Va ser un procs relativament rpid, governat pel domini de la dinmica fluvial del Ter i el Dar sobre lacci
litoral, i propiciat tamb per la protecci que, sobre el desenvolupament de lactivitat fluvial, oferien els relleus
del Montgr.
Poc temps desprs, possiblement ja en els inicis de lEdat Antiga, els paleo-canals del Ter shavien ests arreu
(Fases 1 a 4, FIG. 4) representant la implementaci del sistema fluvial i el retrocs de la plana fluviomarina
heretada de lestai transgressiu anterior en un procs en qu coexistiren les aportacions fluvials i el tancament
drees de sedimentaci palustre, com Bellcaire (EB), Pals (EP) i Ullastret (EU), i amb la lnia de costa situada
terra endins de lactual.
La posici del nivell del mar durant aquest estadi est regida per una dinmica doscillacions de poca amplitud
que dificulta latribuci duna cota relativa per a cadascuna de les fases de lestadi i, per tant, la situaci precisa
de la lnia de costa. Les dades estratigrfiques indiquen que aquesta lnia difcilment shauria pogut situar aiges
amunt dels estrets de Gualta-Torroella, en el sector E, o dAlbons-Bellcaire en el sector N.
25
FIG. 4. Dinmica del riu Ter durant diverses fases de progradaci alluvial damunt la plana fangosa fluviomarina, heretada
de lestadi transgressiu anterior. Fase 1 a 4: anterior al I Millenni aC fins a inici de lptim climtic medieval (MWP, Medieval
Warm Period). En aquesta fase comena la progradaci i sarriba al mxim encaixament del sistema fluvial progradant. Fase 5:
MPW fins s.XV. Culminaci de la progradaci i colmataci defiitiva de la plana alluvial. Fase 6: s.XIX. Abreviatures: EU: estany
dUllastret; EP: estanys i zona palustre de Pals; ES: Estany de Bellcaire.
26
La dinmica fluvial durant la fase 4 (FIG. 4) posa de manifest lassoliment dun funcionament de tipus meandriforme,
dominat encara per la dinmica incisiva del riu sobre un substrat poc compacte subjacent i pel transport fluvial de
sediments, que representaria el moment de mxima expansi fluvial de lestadi de progradaci i, a nivell histric,
coincidiria amb escenaris de mxima navegabilitat fluvial.
Com ja sha anat avanant en aquest apartat, ja des de lEdat Antiga aquesta dinmica de progradaci fluvial va
estar condicionada per la influncia de lactivitat antrpica: les principals transformacions humanes comenaren
a partir dels bers i es van implantar sobretot amb els romans; tamb van ocrrer en lpoca medieval (vegeu
El darrer millenni devoluci litoral a lEmpord), amb generacions dedicades al drenatge dels aiguamolls, la
canalitzaci del riu i leliminaci de la coberta vegetal, provocant una forta erosi i laportacit de milers de tones
de sediments. Aquests canvis al riu Ter, i la seva conca, van causar estralls en la estabilitat dels aiguamolls,
condicionant el seu aterrament i ls del riu com a via de comunicaci.
Les dues fases de progradaci posteriors sn ja molt recents. El mxim dacumulaci de sediments durant lestadi
progradant satribueix a lptim climtic medieval (vegeu El darrer millenni devoluci litoral a lEmpord) en
el qu coincideixen un nivell del mar alt i una important desforestaci. Durant aquest ptim climtic medieval
(MWP), perode comprs entre els 800 els 1300 anys dC, les aportacions fluvials sintensifiquen i la plana,
juntament amb lentramat fluvial desenvolupat a linici daquest estadi, acaben reblint-se definitivament (Fase 5,
FIG. 4).
A partir daquest moment lorientaci nord del riu Ter deixa definitivament de ser funcional; el vent remobilitza els
materials aportats pel riu i forma grans acumulacions de sorra en les parts internes dels meandres, formant les
dunes de Foix, mas Cebri, mas Duran i Gualta (Fase 5, FIG. 4); i la dinmica de rebliment es mant fins entrat
el s.XV, moment en qu el riu ja ha consolidat una orientaci E, molt semblant a lactual, i en qu es construeixen
els principals canals de reg agrcola de la zona.
En aquesta darrera fase de progradaci alluvial i rebliment de la plana hi coincideixen diversos esdeveniments i
fets histrics: el cobriment del poblat de Cidell i lesglsia de Sant Romans -la decadncia i abandonament del
qual es considera dels segles XIII-XIV (Badia, 1985), el terraplenament del port de Torroella, lalluvionament que
va enterrar la Collegiata dUll (Marqus & Juli, 2005).
Posteriorment a lptim Climtic Medieval (MWP) segueix un subcicle climtic fred, la Petita Edat del Gel (LIA),
que continua condicionant la dinmica fluvial. Lestabliment daquest subcicle, amb unes condicions de nivell del
mar lleugerament ms baix, representaria per al riu un nou encaixament seguit duna nova fase dacumulaci de
sediments que cronolgicament sestendria ja entrat el s.XIX, i que podria haver comportat la sedimentaci de
sorres i graves en forma de barres fluvials, com la de lIlla de Canet, o dacreci de meandres, com lIlla dAvall.
Ja a finals del s.XIX, el riu presentava una configuraci com lactual (Fase 6, FIG. 4), ats que ja shavien rectificat
algunes corbes a lalada de Canet de Verges i shavia traslladat lantiga desembocadura del Ter Vell fins lactual
Gola del Ter.
27
ibliografia
Aloisi, J.C., Monaco, J., Thommeret, J., Thommeret, Y. (1975). Evolution palogographique du plateaux
continental languedocien dans le cadre du Golfe du Lion. Rev. Gog. Phys. Et de Gol. Dynam., vol.XVII, fasc.1,
pg. 13-22.
Badia i Homs, J. (1985). Larquitectura medieval de lEmpord (2 edici). Girona. Diputaci Provincial de
Girona, 633 pp.
Benito, G., Baker, V.R., Gregory, K.J. (Eds.), (1998). Palaeohydrology and Environmental Change. Wiley, Chichester.
Blech, M., Hoffman, G., Marzoli, D. (1994). Primera campanya en la costa del Ampurdn. En Cabrera, P.,
Olmos, R., Santmart, E. (eds). Iberos y Griegos, lecturas desde la diversidad (Simposium Ampurias, 1991),
Huelva Arqueolgica, 13 (2), 75-85.
Blech, M., Marzoli, D., Burjachs, F., Bux, R., Casas, A., Giralt, S., Rambaud, F. (1998). Interdisziplinre
Prospektionen im Ampurdn, Vorbericht der Kampagnen Sept. 1996, Madrider Mitteilungen 39, Mainz, 99-120.
Blech, M., Marzoli, D. (2005). Cambios en el paisaje costero del Empord. Las investigaciones interdisciplinarias
llevadas a cabo por el Instituto Arqueolgico Alemn, Madrid. En: Paleocologia i Geomorfologia del territori de
lEmpord: Estat actual de la recerca i perspectives. Empries, 54. Museu dArqueologia de Catalunya. 45-58.
Brown, A.G., (1997). Alluvial geoarchaeology. Floodplain archaeology and environmental change. Cambridge
manuals in Archaeology. Cambridge University Press, Cambridge.
Collins, P., Worsley, P., Keith-Lucas, D.M., Fenwick, I.M., (2006). Floodplain environmental change during
the Younger Dryas and Holocene in Northwest Europe: Insights from the lower Kennet Valley, south central
England. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 233, 113133.
Dubar, M. (1987). Donns nouvelles sur la transgressions holocene dans la region de Nice. Bull. Soc. Gol.
France, 8(3), pg. 195-198.
Got, H. 1973. tude des correlations tctonique-sedimentation aux cours de lhistoire quaternaire du precontinent
pyreneo-catalan. Th. Doctoral. Univ. Scienc. Tec. Languedoc. Centre Univ. Perpignan, 294 pp.
Gregory, K.J., Starkel, L., Barker, V.R. (Eds.), (1995). Global continental palaeohydrology. J. Wiley & Sons,
Chichester.
ICM (2005). Mapa batimtric i toponmic del mar Catalano-balear. Institut de Cincies del Mar. CMIMA (CSIC). Barcelona.
IGME (1987). Estudio hidrogeolgico de los acuferos del Ampurdn (Girona): Subsistemas 71.1 Baix FluviMuga y 71.2 Bajo Ter. Instituto Geolgico y Minero de Espaa. Madrid.
28
Labeyre, J., Lallou C., Monaco, A., Thommeret, J. (1976). Chronologie des niveaux eustatiques sur la cote
de Rousillon de-33.000 ans BP nos jours. C.R. Acad. Sci. D 282, pg. 349-352.
LHomer, A., Bazile, F., Thommeret, J., Thommeret, Y. (1981). Principales tapes de sdimentation du delta
du Rhone de 7.000 ans BP nos jours. Oceanis, 7 (4), pg. 389-408.
Lewin, J., Macklin, M.G., Johnstone, E., (2005). Interpreting alluvial archives: sedimentological factors in the
British Holocene fluvial records. Quaternary Science Reviews 24, 1873-1889.
Maddy, D., Macklin, M.G., Woodward, J.C. (Eds.), (2001). River basin sediment systems: archives of
environmental change. Balkema, Lisse.
Marqus M.A, Juli, R. (1983). Caractersticas geomorfolgicas y evolucin del medio litoral de la zona de
Empries (Girona). Actas de la VI Reunin de Cuaternario, 155-165.
Marqus M.A, Juli, R. (1987). Donns sur levolution du littoral dans le Nord-Est de lEspagne. Dplacements
des lignes de rivage en Mediterrane. CNRS. Paris, 15-23.
Marqus M.A, Juli, R. (2005). Evolucin de la zona litoral del Empord durante el ltimo milenio. En:
Geomorfologia litoral i Quaternari. Eds. Sanjaume, E., Mateu, J.F. 259-272.
Martinez Gil, F.J. (1972). Estudio hidrogeolgico del Bajo Ampurdn. Mem. del IGME, tomo 84, 2 vol. Madrid.
Marzoli, D. (1995). Kstenforschungen im Ampurdn, Madrider Mitteilungen, 36. Mainz, 233-240.
Marzoli, D. (2000). Prospecciones interdisciplinares en el Empord. En: Els productes alimentaris dorigen
vegetal a lEdat del Ferro a lEuropa Occidental: de la producci al consum. Srie monogrfica 18. Museu
dArqueologia de Catalunya. Girona, 51-54.
Mas, J., Pall, Ll., Bach, J. (1989). Geologia de la plana del Baix Empord. Estudis del Baix Empord. vol. 8. pg.5-43.
Mas, J., Bach, J., Linares, R., Montaner, J., Trilla. J. i Pall, L. 1999. Aportacin a la cronologa del
Cuaternario de la depresin del Baix Empord (Girona). A: Pall, L. i Roqu, C. (ed.). Avances en el estudio del
Cuaternario espaol. Universitat de Girona. Girona, 107-112.
Montaner, J., Sol, J., Mas, J. (1995). Aportaci al coneixement de levoluci geolgica recent de la plana del
Ter (Baix Empord). Institut dEstudis del Baix Empord, vol. 14, pp. 43-53.
Montaner, J., Sol, J. i Mas, J. (1999). El relleno pleistoceno i holoceno de la llanura aluvial del ro Dar (Baix
Empord). A: Pall, L. i Roqu, C. (ed.). Avances en el estudio del Cuaternario espaol. Universitat de Girona.
Girona, 113-117.
Montaner, J., Sol, J. (2004). Reconstrucci destadis paleogeogrfics recents a la plana del Baix Ter. En: Els
Aiguamolls del Baix Ter. Quintana, X. Mar, M. (eds). Papers del Montgr, 23. Torroella de Montgr, 8-26.
29
MONTANER, J., JULI, R., MARQUS, M.A., SOL, J., PONS, P., LPEZ, J. (2010). Canvis en la paleomorfologia
i dinmica fluvial del riu Ter des del darrer mxim glacial. Institut dEstudis del Baix Empord, vol. 29, in press.
Nieto, J., Nolla, J.M. (1985) El yacimiento arqueolgico submarino de Riells-la Clota y su relacin com Amprias.
Actas del VI Congreso Internacional de Arqueologa Submarina. Madrid, 265-283.
Nieto, J., Raurich, X. (1998). La infrastructura portuaria ampuritana. III Jornadas de Arqueologa Subacutica,
Valncia 56-76.
Nieto, X., Revil, A., Morhange, C., Vivar, G., Rizzo, E., Aguelo, X. (2005). La fachada martima de Ampurias:
estudios geofsicos y datos arqueolgicos. En: Paleocologia i Geomorfologia del territori de lEmpord: Estat actual
de la recerca i perspectives. Empries, 54. Museu dArqueologia de Catalunya. 71-100.
Parra, I. (1988). Analyse pollinique du basin de Sobrestany (Girona, Catalunya). Action anthropique et
changements climatiques pendant lHolocne. Diplome Sc. Terre et de la Vie. EPHE.
Pastre, J. F., Orth, P., Le Jeune, Y., Bensaadoune, S., (2006). Lhomme et lrosion dans le bassin parisien
(France). La rponse morphosdimentaire des fonds de valles au cours de la seconde partie de lHolocne.
In: Alle, P., Lespez, L. (Eds.), Lrosion entre Socit, Climat et Paloenvironnement.Actes de la Table Ronde
en lhonneur de R. Neboit-Guilhot. Coll. Nature et Socit, vol. 3. Presses Universitaires Blaise Pascal, Clermont
Ferrand, pp. 237-247.
Pirazzoli, P.A. (1991). World Atlas of Holocen Sea-level Changes. Elsevier Oceanography Series, vol. 58.
Rambaud F. (2005). Reconstruccin de la lnea de costa en el territorio de Ampurias. En: Paleocologia i
Geomorfologia del territori de lEmpord: Estat actual de la recerca i perspectives. Empries, 54. Museu
dArqueologia de Catalunya. 59-70.
Riba, O. (1981). Canvis de nivell i de salinitat a la Mediterrnea Occidental durant el Neogen i el Quaternari. Treb.
Inst. Cat. Hist. Nat., vol. 9, pg. 45-62. Barcelona.
Schumm, S.A. (1977). The Fluvial System. Wiley, NY, 388 pp.
Sol, J., Montaner, J., Picart. J., Berstegui, X., Losantos, M. (1996). Correlacin estratigrfica entre
los depsitos aluviales de los ros Terri y Ter. Interpretacin de su edad y de su relacin con los depsitos
carnonatados del Pla de Mata (Baix Empord-Pla de lEstany, Girona). Geogaceta, 20 (1), pp.92-95.
Stanley DJ, Warne AG (1994) Worldwide initiation of Holocene marine deltas by deceleration of sea-level rise.
Science 265:228-231.
Starkel, L., (1983). The reflection of hydrologic changes in the fluvial environment of the temperate zone during
the last 15000 years. In: Gregory, K.J. (Ed.), Background to the Palaeohydrology, a Perspective. Wiley, Chichester,
pp. 213-235.
Turney, C. S. M., Brown, H., 2007. Catastrophic early Holocene sea level rise, human migration and the
Neolithic transition in Europe. Quaternary Science Reviws, 26, 2036-2041.
30
E L DARRER MILLENNI
DEVOLUCI LITORAL A LEMPORD
Marqus M.A. (*), Juli R. (**), Montaner J. (***)
(*) Grup RISKNAT, Departament de Geodinmica i Geofsica. Universitat de Barcelona.
(**) Institut de Cincies de la Terra Jaume Almera. CSIC.
(***) Geoservei, Projectes i Gesti Ambiental, S.L.
31
ndex
RESUM
33
1. INTRODUCCI
33
2. MARC GEOGRFIC DE LA PLANA DE LEMPORD
34
3. ELEMENTS DE CONTROL DEL LITORAL
35
3.1. La dinmica marina i els temporals de llevant
35
3.2. La xarxa fluvial
36
3.3. Les dunes litorals
36
3.4. Canvis climtics i oscillacions del nivell del mar
37
3.5. Canvis de ls del sl
38
4. CANVIS DE POSICI DE LA LNIA DE COSTA
42
5. CONCLUSIONS
44
BIBLIOGRAFIA
47
32
Resum
La reconstrucci del litoral de lEmpord que es proposa en aquesta contribuci es basa en les descripcions
geogrfiques dpoca romana, de documents medievals, de mapes i fotografies aries modernes i de treball
de camp. Es consideren els canvis climtics naturals i els socioeconmics com a elements configuradors de la
costa. Es planteja si els canvis de posici dels rius, el desenvolupament dels camps de dunes i levoluci de la
lnia de costa es relacionen amb les fluctuacions climtiques corresponents a lptim Climtic Medieval (MWP)
i a la Petita Edat del Gel (LIA) i/o amb la gesti del territori. En poca romana la costa era ms retallada que en
el s. X, quan es documenten per primera vegada les llacunes de Sant Pere i de Castell. Es va formar un cord
litoral a causa d una posici alta del nivell del mar durant el MWP i lelevada aportaci de sediments generats
per la desforestaci (carboneig, rompuda, ramaderia i mineria). Aquests factors expliquen els canvis dels cursos
fluvials, lenterrament del monestir dUll (s. XII), el rebliment del port de Torroella i el desenvolupament dunar.
Durant la LIA es documenta el desenvolupament de lbuls progradants a causa d un lleuger descens del mar.
Durant aquesta poca la societat va collapsar i alguns pobles van desaparixer sota les dunes (per exemple Sant
Romans). Des del s.XVII fins a mitjan s. XIX es va produir una recuperaci demogrfica amb locupaci de noves
terres i un major control del territori. Ara b les plagues de lodi i la filloxera juntament amb les gelades que van
devastar les oliveres van forar lemigraci cap als centres industrials. A la primera meitat del s. XX es va portar a
terme la fixaci total de les dunes i el progressiu control de les inundacions amb la construcci dembassaments.
Durant la segona meitat la costa va retrocedir com a resultat de lascens progressiu del nivell del mar i de la crisi
en laportaci de sediments (retenci als embassaments, reforestaci, extracci drids). En aquesta poca el
litoral es transforma a causa del turisme (urbanitzacions, marines, espigons, realimentaci de platges...).
1. INTRODUCCI
Els canvis morfolgics de les platges han estat objecte datenci de la comunitat cientfica des de lantiguitat.
Les descripcions de la costa per erudits grecs i romans, com PLINI EL VELL (s. I), AVI (s. IV), ESTRAB (s. I a
JC), TITUS LIVI (s. I), constitueixen actualment una base documental imprescindible en la interpretaci de les
tendncies evolutives del nostre litoral.
Les caracterstiques morfolgiques duna platja en un determinat moment sn el resultat de la interacci de
diversos processos naturals i antrpics. De fet, aquestes caracterstiques representen lequilibri, en cada moment,
entre les aportacions (principalment fluvials) i les sortides (degudes tant a la dinmica marina, com al transport
elic). Els canvis detectats entre diferents situacions temporals (finestres) ens indiquen la tendncia evolutiva
daquesta platja i la magnitud dels processos involucrats.
El coneixement de com actuen aquests processos al llarg del temps resulta actualment un element clau per
interpretar i preveure diferents escenaris, ja siguin originats per la gesti daquest ecosistema, com passa a
les nostres costes amb el turisme, o originats per un canvi climtic, com succeeix en motiu del progressiu
escalfament recent atribut a lefecte hivernacle (IPCC, 2007).
Aix per exemple, el recent retrocs de la lnia de costa sha interpretat majoritriament de forma antropognica,
atribuint la disminuci de la crrega slida dels rius a la reforestaci i a la regulaci de conques hidrogrfiques.
Aquesta disminuci daportacions de sediments fluvials s compensada per un retrocs de la lnia de costa.
33
s ben conegut que els canvis de ls del sl han contribut al fet que les planes deltaiques de la Mediterrnia
sexpandissin espectacularment (IBAEZ et al, 1996) i que les albuferes tendissin a reblir-se (ROSSELL,
1993). Aquests canvis shan produt des dels inicis de lexpansi de lexplotaci dels recursos agrcoles de forma
comercial en poca romana, fins a la transformaci demogrfica que va comportar la industrialitzaci, amb una
major necessitat de recursos energtics i per tant de regulaci de conques hidrogrfiques.
Encara que lactivitat antrpica ha estat considerada bsica en lactual configuraci de la costa, tamb existeixen
factors naturals, generalment minusvalorats, que poden tenir quasi tant de pes com el factor antrpic en aquest
equilibri metaestable entre aportacions i prdues.
Aquesta contribuci aborda la influncia dels canvis climtics naturals i socioeconmics sobre la configuraci de
la costa. Ens plantegem determinar si els canvis de drenatge, el desenvolupament de dunes i levoluci de la lnia
de costa durant lltim millenni poden relacionar-se amb les fluctuacions climtiques corresponents a l ptim
Climtic Medieval (MWP) i a la Petita Edat del Gel (LIA) i/o a la gesti del territori.
2. MARC GEOGRFIC DE LA PLANA
DE LEMPORD
LEmpord s una fossa tectnica negena, reblerta
per sediments alluvials i colluvials dedats que van
del Neogen al Quaternari, emmarcada al nord per
la serralada pirinenca, al sud pels relleus de les
Gavarres i a loest per la terminaci, per falla, dels
relleus estructurals de la Garrotxa. Per lest sobre a
la Mediterrnia (FIG. 1).
Es distingeixen dues rees que en la zona litoral
estan separades en alguns sectors per relleus com
el masss calcari del Montgr (309 m). La unitat
nord, o Alt Empord, est formada principalment
pels dipsits fluvials i deltaics dels rius Muga, Fluvi
i Ter. La unitat sud, o Baix Empord, deriva de les
aportacions del Ter, del Dar i duna srie de petits
rius de cabal intermitent, com la riera de Peratallada
i la Grossa de Pals.
El traat dels rius principals, aix com la posici de les
desembocadures, han experimentat importants canvis
al llarg del temps. Els ms importants sn els del Ter
que, com es veur ms endavant, desemboc al nord
FIG. 1. Mapa de situaci amb els principals rius, poblacions,
carretera i topnims citats. Tamb sindiquen els topnims
dalguns llits fluvials antics i les zones daiguamolls.
34
i al sud del masss del Montgr i per aix els seus

sediments han contribut a la formaci de les dues
planes alluvials, la de lAlt i la del Baix Empord.
Des de la lnia de costa cap a linterior hi ha una srie de cordons arenosos entre els quals es troben aiguamolls i
llacunes (MARQUS i JULI, 1986, 1987). Algunes han estat dessecades i daltres transformades en urbanitzacions
de tipus marina, com Empuriabrava i Santa Margarida. Una part es conserva com a reserva natural, integrada en
el Parc Natural dels Aiguamolls de lEmpord (SERRA et al, 1994, SARGATAL i FLIX, 1989).
La zona litoral de lEmpord t una direcci predominant NE-SW. Est formada per un doble arc ancorat en els
massissos rocosos costaners. Larc de lAlt Empord correspon al golf de Roses, limitat al nord pel masss rocs
del cap de Creus i al sud pel masss del Montgr. Larc del Baix Empord correspon a la platja arenosa i oberta del
golf de Pals, limitat al nord pel masss del Montgr i al sud pel de Begur. El litoral de la part sud de la comarca del
Baix Empord s molt retallat, amb espadats i petites platges o cales. s la morfologia caracterstica de la Costa
Brava, tamb present en els massissos del cap de Creus, Montgr i Begur.
El clima s de tipus mediterrani subhumit. La temperatura mitjana anual s duns 16C, amb mitjanes de 25C a
lestiu i de 10C a lhivern. La pluja s de 600 mm. El rgim de pluges s equinoccial, amb mxims de 190 mm
a la primavera i 210 mm a la tardor.
El vent s un aspecte molt important en la meteorologia de la zona, en els corrents litorals i en el transport de
sorra. Destaca el vent fred i fort, procedent del NNW, la tramuntana. Sn freqents velocitats de 100 km/h. La
velocitat de les rfegues mximes ha arribat a superar els 200 km/h. Ocasionalment bufen forts vents de llevant,
associats a tempestes ciclniques: les llevantades.
El rgim de marees s micromareal. El rang daltures s de lordre de 0,15 m, caracterstic daquesta zona
mediterrnia. Els temporals de llevant produeixen ascensos superiors a 1 m, per acumulaci daigua cap a la
costa, i situacions dalta energia. La dinmica litoral est controlada per aquest fenomen i pels corrents litorals
del golf de Lle cap al sud (MARQUS, PSUTY i RODRGUEZ, 2001).
3. ELEMENTS
DE CONTROL DEL LITORAL
Aquest apartat tracta dels principals factors que incideixen en el modelat de la zona: 1) la dinmica marina i els
temporals de llevant; 2) la xarxa fluvial; 3) les dunes litorals; 4) els canvis climtics i les oscillacions del nivell
del mar i 5) els canvis ds del sl i levoluci socioeconmica, en qu sinclouen i relacionen les qestions
antrpiques amb les climtiques i geomorfolgiques.
3.1. La
dinmica marina i els temporals de llevant
La transferncia de sorra es produeix des del nord cap al sud com a conseqncia dels corrents litorals. La deriva
litoral s de tipus bidireccional, per amb una resultant neta cap al sud, associada als vents del nord i als corrents
del golf de Lle. Sobre aquest transport incideixen un conjunt de temporals que redistribueixen els materials. Els que
presenten major incidncia sn els del sector comprs entre el NE i el SE, i entre aquests destaquen els de llevant.
Els temporals de llevant, o llevantades, sn vents forts que generalment van acompanyats de pluges i mar grossa.
PASCUAL (com. pers.) a la seva estaci de lEstartit ha mesurat onades de fins a 7 m en diverses ocasions.
35
Aquests temporals tenen com a principals efectes: a) acumular laigua a la costa que est oberta cap a lest,
produint sobreelevacions de lordre d1 m, superiors a les oscillacions mareals; b) impedir o dificultar el desgus
dels rius; c) inundar les zones deprimides de darrere dels cordons litorals i els aiguamolls (vegeu foto nm. 20 de
la Caracteritzaci del flux hidrolgic a la plana litoral del Baix Ter) i c) aportar sorra cap a la platja.
3.2.
La xarxa fluvial
La disposici de la xarxa de drenatge i les desembocadures fluvials tenen un paper molt important en el balan
sedimentari entre les aportacions fluvials i la seva remobilitzaci, per la via dinmica marina.
Tamb influeixen en el desenvolupament de camps de dunes i especialment en la posici de la lnia de costa. Els
sediments transportats pel vent quan arriben al curs fluvial sn arrossegats pel riu cap al mar. Per aix, els cursos
fluvials del Fluvi i Ter, que discorren doest a est transversalment a la tramuntana, constitueixen una barrera al
transport de sorra cap al sud i dificulten el ple desenvolupament dunar. Cal remarcar que les desembocadures
dambds rius mostren un desenvolupament molt asimtric. En el Fluvi, el marge esquerre est molt ms
desenvolupat i histricament el tram final del riu es dirigia cap al sud per la sobrecrrega slida aportada per les
dunes. El seu curs resseguia quasi parallelament la costa, com saprecia en el cas del Fluvi Vell (FIG. 1), fins
que per causes naturals i antrpiques obr un nou traat ms curt cap al mar.
Aix doncs, un canvi del curs del riu pot interrompre la formaci dun camp de dunes litorals en un lloc i afavorirne la nova formaci a la zona abandonada pel riu. Els canvis ms rellevants en el curs dels rius de la plana, dels
quals es detallen les causes i cronologia a lapartat 3.5, han sigut:
a) els canvis en el curs del riu Ter, que desembocava alternativament al nord i al sud del masss del Montgr, fins
que finalment estableix el seu curs al sud daquest masss.
b) quan el riu Ter ja desembocava al sud, es van realitzar obres de canalitzaci i rectificaci per restablir el seu
curs actual.
c) els canvis progressius del Fluvi, que va anar traslladant la desembocadura cap al sud, amb un curs de traat
meandriforme, el Fluvi Vell.
d) el canvi brusc del riu Fluvi, que va desplaar la desembocadura 6,5 km cap al nord, de manera que adquir
el traat actual molt ms recte cap al mar.
e) els canvis de desembocadura del riu Muga-Mugueta cap a lEstany de Castell, o la seva actual canalitzaci
(COMPTE, 2000).
3.3.
Les dunes litorals
La formaci de dunes litorals requereix una rea font que tingui material disponible i un rgim de vents adequat
per a mobilitzar-les (PSUTY, 1988, MARQUS, et al., 2001, BAUER I DAVIDSON-ARNOTT, 2002). La qesti
s quan i per qu es donen aquestes circumstncies, o, dit duna altra manera, perqu existeixen fases de
desenvolupament dunar.
36
La presncia de la tramuntana, que circula des de les zones daltes pressions dels Alps cap a les baixes pressions
del golf de Lle, sol ser un parmetre relativament estable. En canvi, la disponibilitat de sediments s un parmetre
molt ms variable. Est condicionat per les aportacions de sediments, la posici de la xarxa de drenatge i de les
desembocadures fluvials, les oscillacions del nivell del mar i el recobriment vegetal o usos del sl. Les etapes de
mxim desenvolupament dunar han de correspondre lgicament a moments de gran disponibilitat de sediment.
Les primeres referncies escrites dafectacions per les dunes corresponen a documents de finals del segle XVII,
conservats als arxius del Consistori de Torroella de Montgr (PIPI, 1999). FRANCISCO DE ZAMORA (17861790), en els seus viatges efectuats a Catalunya entre 1785 i 1790, s testimoni de lexistncia dimportants
acumulacions de sorra mbil, ja que a la regi existeixen abundants camps de dunes. Uns estan relacionats amb
la zona litoral, com a la zona de Pals-Begur, daltres amb els alluvions de la terrassa inferior del riu Ter, amb els
camps de dunes de Foix, Canet de Verges, mas Cebri de Sant Iscle, o el golf de Gualta. La fase dunar litoral
histricament ms prxima correspon a les dunes fixades entre els anys 1896 i 1910 (PIPI, op. cit.), que
ocupaven un sector d 11 km de longitud i 342 ha de superfcie.
La disponibilitat de material necessari per a generar aquestes dunes sha atribut als canvis de posici de les
desembocadures dels rius Ter i Fluvi, que anteriorment (PELLA, 1883) desembocaven prop dEmpries. Quan
ambds rius desembocaven al nord del masss del Montgr, gran part dels elements transportats per la tramuntana
queien als canals fluvials i eren retornats al mar. El canvi de posici de les desembocadures va ser un dels
elements favorables al desenvolupament dunar en aquesta zona.
Sembla relativament coherent suposar que tant la tramuntana com la existncia dalluvions susceptibles de ser
mobilitzats sempre han existit en aquesta regi, per no sempre ha existit el problema que comporta la formaci
de dunes. Per tant, el desenvolupament socioeconmic regional i els canvis del nivell del mar deuen jugar tamb
un paper decisiu en laparici de les dunes.
3.4.
Canvis climtics i oscillacions del nivell del mar
Hi ha un gran consens en la relaci dels canvis de nivell del mar i els canvis climtics, principalment pel que fa
referncia als cicles glacioeusttics o a lequivalncia dels estadis isotpics marins i els diferents nivells del mar
de lltim cicle glacial (SHACKLETON, 1987), i fins i tot amb la corba dascens del nivell del mar durant lholoc
(PIRAZZOLI, 1996). Per aquest consens ja no resulta tan evident quan es tracta duna escala de percepci
menor, com la histrica, en qu la documentaci sobre oscillacions de menor amplitud s escassa o nulla i
les possibles oscillacions queden dins el lmit de lonatge. A ms, durant lltim millenni els canvis ds del sl
han estat tan drstics que les possibles oscillacions de nivell del mar, atribubles a canvis climtics, han quedat
emmascarades per l activitat antrpica.
Ara b, durant lltim millenni hi ha hagut oscillacions climtiques importants que tenen una resposta en el mar.
Aix, NYBERG et al. (2002) estableix la relaci dels canvis de temperatura i salinitat del mar pels ltims 2000 anys
i LEAN i RIND (1999) fan la relaci amb la temperatura, pels ltims 500 anys. Durant aquest perode hi ha hagut
canvis dinsolaci suficientment importants com perqu el nivell del mar hagi oscillat parallelament a les variacions de temperatura (GEHRELS, 2003). Fins i tot lactual increment de temperatura atribut a lefecte hivernacle
queda reflectit per la progressiva tendncia a un increment del nivell del mar a l estaci meteorolgica i mareo37
grfica de lEstartit, basada en les dades de JOSEP PASCUAL (vegeu Grfica nm.11, de la Caracteritzaci del
flux hidrolgic a la plana litoral del Baix Ter).
A la zona de l Empord, linici de la formaci dels cordons litorals que configuren la zona llacunar dels aiguamolls
deu correspondre probablement a lptim climtic corresponent al MWP (Medieval Warm Period), que va del 800
al 1300 AD, en qu coincideixen nivells del mar alts i una important desforestaci (GALOP, 1999). El nivell del
mar durant lptim medieval va ser lleugerament ms alt que durant lanterior perode fred postrom, conegut
com Dark Ages i que va ser la causa de la Gran Migraci. Tamb va ser ms alt que el perode segent corresponent a la Petita Edat del Gel (LIA), que va des dels anys 1400 fins a 1850 AD.
Un dels vestigis de letapa freda de la LIA en el litoral de lEmpord s la formaci dun lbul progradant deltaic,
entre Sant Mart dEmpries i lactual desembocadura del Fluvi (Imatge 1). Els sediments que el constitueixen
estan formats per llims amb argiles
fangoses dinundaci fluvial i dambient
restringit, que contenen troncs amb
arrels en posici de vida i abundant
fauna de gasterpodes continentals.
Una mostra procedent dun tronc arrelat
en aquests llims (Imatge 2) ha donat
una edat radiocarbnica de 1470 anys
calibrats AD (Beta 280661). Com es
pot veure a les Imatges 1 i 2, aquest
dipsit est actualment en procs de
desmantellament, molt probablement
com a resultat de lascens del nivell del
mar posat de manifest per les dades del
maregraf de J. Pascual.
3.5.
Canvis de ls del sl
La FIG. 2 presenta un resum dels principals esdeveniments socioeconmics i

canvis geomorfolgics que influeixen
en levoluci del litoral de lEmpord
(MARQUS i JULI, 2005).
Fins al segle XIII es mant plenament
en vigor el model de societat feudal ,
amb un rgim basat en la servitud i el
vassallatge, que estableix les relaciones
poltiques i socioeconmiques entre els
reis, la noblesa i les altes jerarquies
eclesistiques, i de tots aquests amb la
Imatge. 1. El desmantellament de la platja desprs duna llevantada de mar va

fer aflorar un dipsit semiconsolidat de sediments dinundaci fluvial i dambient
restringit (Imatge 2). Lerosi per part de lonatge daquests dipsits fluvials
progradants, amb una edat radiocarbnica de 1470 anys calibrats AD, posa de
manifest levoluci transgressiva recent del nivell del mar, dacord tamb amb la
tendncia ascendent de les dades enregistrades per J. PASCUAL en el maregraf
de lEstartit (vegeu Grfica 11 de la contribuci ulterior). Foto: J. Montaner.
38
resta de la poblaci. Els conflictes entre els comtes dEmpries i la casa reial sn constants. Lany 1067 Pon I
rendeix vassallatge al comte de Barcelona, per es mantenen les tensions entre ambds senyors. Per exemple,
a finals del segle XIII, en poca del ja comte-rei Jaume II, es construeix el castell del masss del Montgr, com a
element dissuasiu per a intimidar els comtes empordanesos. Tamb es procedeix al desviament del curs del Ter
cap al port de la villa reial de Torroella, que aviat quedar reblert, per que ser encara funcional en el segle
XIV. A finals daquest segle sextingeix la lnia directa successria dels comtes dEmpries i el rei Mart lHum
incorpora de manera total i definitiva el territori comtal a la corona lany 1401.
La crrega slida dels diversos rius (Muga, Fluvi i Ter, entre altres) durant l ptim climtic de ledat mitjana
(MWP) devia ser molt important al coincidir amb la desforestaci de zones dalta muntanya per a crear pastures,
necessries donada la forta expansi de la ramaderia (expansi dels dominis ramaders monstics des del s. IX
i X). Durant ledat mitjana, les formacions forestals de les capaleres dels rius van prcticament desaparixer
(JALUT, 1984; GALOP, 1999; ESTEBAN, 1995; DAVASSE et al. 1997). A les activitats ramaderes extensives shi
suma la producci de carb destinada a l activitat metallrgica o la farga (MASCARELL, 1993, GALOP i JALUT,
1984). En els segles XII-XIII es documenten importants desforestacions a la Cerdanya francesa, i se situa la lnia
del bosc per sota dels 2000 m, (DAVASSE et al., 1997). El resultat daquesta activitat es tradueix a la conca baixa
del Ter amb una aportaci massiva de sediments que afavoreix:
2a
2b
2c
2d
Imatge. 2. La presncia darrels en posici de vida just en la mateixa lnia de trencament de lonatge reflecteix lactual
tendncia transgressiva del nivell del mar (2a) i (2b). Les restes vegetals utilitzades per a dataci radiocarbnica (2b) es
troben contingudes dins un dipsit sedimentat en un ambient dinundaci fluvial (2c) i dentollament (2d), que tamb presenta
abundncia de restes de gasterpodes continentals (Fotos: (2a i 2c), R. Juli; (2b i 2d), J. Montaner).
39
FIG 2. Quadre resum dels principals esdeveniments socioeconmics i canvis geomorfolgics que influeixen en levoluci del
litoral de lEmpord. (MARQUS i JULI,
2005).
(a) la formaci de dunes: existeix documentaci histrica puntual sobre petits pobles sepultats per les dunes,
com s el cas del poblat de Cidell i lesglsia de Sant Romans. Els historiadors (cf. BADIA i HOMS, 1985)
consideren que la decadncia i labandonament del lloc succe, com a molt tard, durant els segles XIII-XIV, tot i
que no atribueixen el fet a si les dunes van ser la causa i si aquestes es relacionen amb el desviament del Ter al
segle XIII;
(b) labandonament del llit fluvial, que desembocava prop de la ciutat dEmpries;
(c) lalluvionament, que va enterrar la Collegiata dUll, fundada el 1121 i ja colgada el 1178, i sobre la qual
sen va construir una de nova (SERT, 1949, MALLORQU i SOLDEVILA, 2006);
(d) el progressiu rebliment del port de Torroella;
(e) el carcter meandriforme del curs del riu Ter aiges avall de Verges, que genera una mplia plana alluvial ..
exposada a la tramuntana.
40
Entre els anys 1300 i 1330 sanuncia el final de l estructura feudal tant en laspecte econmic, per la crisi del
model expansiu de producci agrcola, com poltic, ja que comena una llarga travessa de la societat feudal a una
altra definida com a estatal, sota un poder monrquic en ascens.
Des del punt de vista sociopoltic la situaci s molt inestable. La poblaci remena, servent subjecte a la
terra i sotms a la fiscalitat feudal, especialment assentada en aquesta zona de la Catalunya vella, sollicita
la supressi dels mals usos. Es tractava dun conjunt dexaccions arbitrriament imposades als pagesos, que
eren sotmesos des de mitjan segle XI. Les seves reivindicacions sintensifiquen a partir de mitjan segle XIV. Anys
ms tard esclata el conflicte i la Guerra Civil (1462-1472) enfrontar el rei Joan II, esperonat pels pagesos (molts
dells eren remences), i les classes dominants catalanes, que controlaven les principals institucions del pas.
Malgrat tot, la situaci no saclareix fins a la Sentncia Arbitral de Guadalupe de 1486, propiciada per Ferran el
Catlic. Aquesta sentncia en bona mesura consagra la possible emancipaci de la pagesia i labolici dels mals
usos, i representa una daquelles dates significatives que simbolitzen el final de ledat mitjana a la zona.
El segle XIV s catastrfic demogrficament parlant per diverses raons. Epidmies i pssimes collites, fruit del
deteriorament del clima, a les quals es va afegir la incapacitat del sistema social feudal de mantenir un creixement
autosostingut. Hi ha fets tan significatius com lo mal any primer (1333) o lepisodi de pesta negra de 1348.
Aquest anir seguit de nous brots cada cinc o deu anys durant ms dun segle i castigar una poblaci ja de
per si afeblida per la situaci de caresties de lpoca. Duna poblaci estimada per a tot Catalunya de 500.000
habitants lany 1300, inicialment es redueix 1/5 part i a menys de la meitat (224.000 habitants) el 1497
(IGLSIES, 1992).
Davant daquesta situaci de despoblament i males collites, que corresponen a les primeres pulsacions de la
Petita Edat del Gel, la gesti del territori devia ser molt insuficient. Aquest factor, juntament amb labundant
sedimentaci en els cursos baixos i el lleuger descens del nivell del mar, va fer que la tramuntana comencs a
formar camps de dunes de certa envergadura a la zona de lEmpord.
Entre 1497 i 1626 a Catalunya hi ha un canvi demogrfic que doblar la seva poblaci (IGLSIES, 1979-81)
grcies a una intensa immigraci de francesos (NADAL i GIRALT, 2000), que representen 1/3 dels homes de
lEmpord en certs anys del segle XVI i una fase de recuperaci agrcola amb lexpansi de la vinya i de lolivera.
De 1639/40 fins a 1718 es produeixen una srie de crisis poltiques, des de la Guerra dels Segadors fins a
la Guerra de Successi i les seves ltimes conseqncies, que incideixen negativament en la poblaci. Per
cap al 1680 es comena a detectar un conjunt de canvis que marquen un procs de recuperaci econmica i
demogrfica de gran abast (IGLSIES, 1974). Aix es manifesta plenament una vegada superada la inestabilitat
poltica, com ho demostra el fet que la poblaci de lAlt Empord passa de 19.682 habitants (15,3 hab/km2) el
1718 a 41.280 habitants (32,1 hab/ km2) el 1787. Augmenta la poblaci urbana i, en algunes grans ciutats de
lEstat, es produeixen aixecaments populars atribubles a les males collites (sequeres), a lexpansi de cultius en
terres no molt idnies per al conreu i a laugment de preus daliments bsics, com el mot dEsquilache (1766)
a Madrid, o el rebombori del pa (1789) de Barcelona, en un context de reajustament social fruit del procs
dindustrialitzaci iniciat a mitjan segle.
Els problemes agraris de la primera meitat del segle XVIII poden estar relacionats amb el mnim dactivitat solar de
MAUNDER i daquesta poca daten els primers escrits sobre la necessitat dactuar enfront dels danys ocasionats
per les dunes. Lexpansi demogrfica va comportar la utilitzaci daiguadeixos per a millorar els camps, la
41
dessecaci progressiva dels estanys, com el de Bellcaire dEmpord, situats entre ambds braos del riu Ter, a partir
de 1721, els aprofitaments hidrulics i les reglamentacions sobre determinats conreus com el cnem i larrs.
A pesar de les guerres que van afectar la zona a finals del segle XVIII i principis del XIX (la Guerra Gran de 1793
a 1795 i la Guerra del Francs de 1808 a 1814), a la primera meitat del segle XIX sarriba a la major expansi
de la vinya i continua la recuperaci demogrfica. Per la segona meitat del segle XIX resulta calamitosa per
a lagricultura (IGLSIES, 1968). Se succeeixen la plaga de lodi, la fi de laranzel del cnem, la plaga de
la filloxera i les gelades que van afectar especialment les oliveres el 1887. Tots aquests fets comporten un
massiu xode del mn rural i la mobilitzaci associativa de sectors dels camperols per millorar la seva difcil
situaci, que cristallitzar posteriorment en la creaci de limportant sindicat agrari Uni de Rabassaires. Les
successives desamortitzacions, des de les ms tmides dels governs illustrats i la de Godoy de 1798, fins a les
ms importants de Mendizbal i Madoz ja al segle XIX, quasi no van afectar lestructura de la propietat del sl i
menys encara ls establert.
El segle XX es caracteritza per lxode rural i lauge del sector serveis, la progressiva regulaci de conques hidrogrfiques amb embassaments i les grans construccions turstiques a la zona litoral, com la construcci de
marines (s el cas dEmpuriabrava), la regeneraci de platges i la massificaci urbanstica, sense laplicaci de
criteris de sostenibilitat i respecte envers el medi ambient.
4. CANVIS
DE POSICI DE LA LNIA DE COSTA
Levoluci de la lnia de costa empordanesa pot abordar-se amb dos enfocaments. Un primer, basat en
documentaci cartogrfica i seqncies de reconeixement fotogramtric, permet traar amb detall levoluci
de la lnia de costa durant els ltims 100 anys. Una segona aproximaci, basada en la documentaci histrica
i reconeixement geomorfolgic de camp, permet obtenir una perspectiva temporal ms integradora de tots els
parmetres que hi intervenen.
Aix, levoluci de la lnia de costa del litoral de lEmpord en els ltims 50 anys presenta dues etapes. La
primera comprn des de lany 1947 al 1977 i una segona va des daquesta data fins a lexecuci de les obres
de remodelaci de la zona dEmpries per rebre la torxa olmpica el 1992.
Durant la primera etapa (MARQUS i JULI, 1983), lrea compresa entre Roses i la desembocadura del Salins,
que correspon a la zona de major curvatura del golf, mostra sempre una erosi, de lordre de 15 m, entre 1947
i 1977. Lrea situada al sud de la desembocadura del Fluvi mostra fases dacreci i de retrocs, i el balan en
aquest perode s nul.
Durant letapa ms recent, la zona ha estat molt influenciada per actuacions antrpiques tals com:
a) constants dragats del riu Fluvi per extracci drids i per laccs d embarcacions al port esportiu de Sant
Pere Pescador;
b) extracci de sorra del camp de dunes de la platja de Sant Pere Pescador per ampliar la platja de Riells
(MARQUS, PSUTY i RODRGUEZ, 2001);
42
c) diverses obres (esculleres, trencaones i espigons) a la zona litoral compresa entre lantic moll del port rom
dEmpries i el Riu Vell (antiga desembocadura del riu Fluvi), destinades a protegir i ampliar la platja.
Durant aquest ltim perode, els canvis de posici de la lnia de costa han estat tan constants com les afectacions
de les obres de protecci de les platges.
El reconeixement geomorfolgic de la zona de San Mart dEmpries permet evidenciar canvis de posici de la lnia
de costa, grcies a la relaci entre la dinmica elica i la posici de la platja. La part ms oriental del promontori
de calcries mesozoiques on sassenta la ciutat va formar un penya-segat sobre el mar fins a finals dels anys 80
(Imatge 3a). A partir de la construcci de lespig per larribada de la torxa olmpica de lany 1992 sha produt
una important acreci de la platja, amb acumulaci de sorra a ambds costats de lespig (Imatge 3b). Aquestes
sorres sobrepassen el lmit oriental del promontori rocs i produeixen el polit elic de les calcries mesozoiques
per la tramuntana. En canvi, quan el promontori estava sobre el mar (posici observada a les fotografies aries
de 1947 fins al 1984), aquest polit era impossible. Ara b, els reconeixements de camp durant aquest perode
van mostrar lexistncia de facetes eliques, amb estries coincidents amb lorientaci de tramuntana, per amb
diferents estats de conservaci (Imatges 4a i 4b). Unes facetes estaven ben conservades i daltres tenien la
superfcie afacetada coberta per formacions liquniques, cosa que indica la seva antiguitat. Aix implica que,
anteriorment a la condici de penya-segat mar, aquest promontori va quedar suficientment allunyat darrere de
la lnia de costa com perqu la sorra de platja transportada pel vent no pogus polir les calcries mesozoiques.
Tamb les fotografies de J. ESQUIROL realitzades a principis del segle XX (Ajuntament de lEscala, 1992) mostren
acumulacions de sorra a la paret sud de lesglsia de Sant Mart que corona aquest promontori.
La falta destudis detallats de liquenometria no permet precisar la cronologia de les diferents fases de polit elic i
de posici del promontori/penya-segat de Sant Mart i per tant de variaci de la lnia de costa, per es pot afirmar
que hi va haver com a mnim dues fases progradants a ms de lactual. Aix significa que levoluci de la lnia
de costa en aquesta zona ha estat subjecta a freqents canvis de posici, sense que sigui necessari atribuirlos a lactivitat antrpica com passa amb lespig actual. La fase anterior a l actual (en qu la lnia de costa
estava ms avanada cap al mar) es pot situar a lpoca en qu ESQUIROL va realitzar les seves fotografies i que
correspon a finals del segle XIX i principis del XX, quan es va abordar la fixaci de les dunes.
La progradaci de larc de Roses a la zona dels aiguamolls indica que hi ha pulsacions discretes davanament
cap al mar. Estan marcades per la formaci de nous cordons litorals que deixen darrere, cap a terra, depressions
on sestenen llacunes. Les grans llacunes ms interiors, com les de Sant Pere o Castell, estan citades ja com
a tals en documents del s. X (BOLS i HURTADO, 1999; COMPTE, 2002) i com a entrants protegits de la costa
pels primers gegrafs (AVI, s. IV). A les cartografies del s. XVIII dAPARICI, GARMA o G. VALK, recollides a la
Geografia de Catalunya de CARRERES CANDI (1913-1918), encara estan ben representades. Van ser drenades
i dessecades progressivament a partir del s. XVIII, encara que existeixen algunes referncies documentals sobre
la seva transformaci en poques anteriors. El reconeixement geomorfolgic de la zona protegida de les actuals
llacunes, a partir de les fotos aries de 1960 (ARXIU HISTRIC DE GIRONA, 2003), posa en evidncia un mnim
de 7 cordons litorals (beach ridges) i com a mnim tres generacions de llacunes en una zona de progradaci
de 1000 m damplada. Les primeres generacions de llacunes, a 500 m terra endins, estan quasi totalment
reblertes. Entre les que encara perduren, situades entre les desembocadures actuals dels rius Fluvi i Muga,
trobem: lestany den Turies, la Rogera, la Serp, la Fonda, la Llarga, la Masona i lestany Sirvent, i corresponen a
antics braos i desembocadures dels rius Muga i Fluvi, com es constata a la cartografia del s. XVIII.
43
3a
3b
Imatge. 3. Zona de Sant Mart dEmpries. (3a) Vista aria obtinguda el 1971 del
promontori on es troba Sant Mart dEmpries. Lextrem sendinsava en el mar formant
un penya-segat entre els anys 40 i 80. Sindica la situaci (A) dels afloraments rocosos
que contenen estries i facetes dorigen elic. (3b) Posici el 1993 del promontori.
La construcci de l espig (amb motiu de larribada de la torxa olmpica el 1992) va
afavorir lacumulaci de sorra, el creixement de la platja i, novament, el transport elic
sobre el promontori. (Fotos: ICC).
5.
Conclusions
Levoluci recent de la costa empordanesa no canvia gaire de levoluci general de les platges del NE de la
pennsula. s a dir, est marcada per un lleuger retrocs atribut a la regulaci de les conques de drenatge,
a les enormes extraccions drids dels cursos fluvials i a la reforestaci de la mitjana i alta muntanya. Tamb
contribueixen a aquest retrocs el lleuger augment del nivell del mar detectat al maregraf de lEstartit.
Ara b, les transformacions ms importants de la configuraci del litoral de lEmpord es van produir durant
lptim Climtic Medieval (MWP) i la Petita Edat del Gel (LIA), quan les depressions de les planes deltaiques dels
rius Muga, Fluvi i Ter es van reblir de forma espectacular com a conseqncia de les aportacions slides. Durant
el MWP coincideixen per una banda nivells del mar ms alts amb una gran aportaci de sediments alluvials a
causa de la desforestaci. Les terrasses alluvials dels diferents rius, conjuntament amb el desenvolupament de
cordons litorals, configuren la morfologia daquesta costa, caracteritzada per les abundants llacunes litorals.
El posterior descens del nivell del mar atribuble a la LIA, conjuntament amb el canvi de curs del Ter transportant
una important crrega slida, deurien deixar suficient material disponible per al desenvolupament de lbuls
i dunes en un territori en crisi demogrfica. El bra del riu havia constitut una barrera natural a un possible
44
desenvolupament de dunes. Lantic Ter juntament

amb els sediments del riu Fluvi van formar un
important lbul progradant a la zona de Empries,
com es constata per la presncia de llims amb troncs
darbres datats el 1470 AD. Les successives famlies
de llacunes litorals limitades per cordons litorals,
que sobserven entre l actual desembocadura dels
rius Fluvi i Muga, demostren aquesta progradaci
progressiva de les planes deltaiques durant aquesta
poca i que ha perdurat fins a finals del s. XX. A partir
de la recuperaci demogrfica del s. XVII, l ocupaci
i gesti del medi natural creixen exponencialment,
socupen noves terres, sassequen llacunes, es
4a
canalitzen i/o desvien trams de rius, i el 1683 apareix

el primer escrit sobre els importants problemes que
causaven les dunes (PIPI, op. cit.).
De forma lenta, molt probablement per falta dels
recursos econmics necessaris per a fer les obres,
per inexorablement, es van realitzant un conjunt de
transformacions encaminades a la millora i protecci
dels cultius ja existents i a la transformaci de
terrenys improductius en nous conreus. Encara que
existeixen referncies documentals sobre estructures
4b
Imatge. 4. Estries i facetes eliques procedents del promontori

rocs de Sant Mart. Aquestes formes, produdes pel transport
de sorra per la tramuntana, mostren un diferent estat de
conservaci i per tant indiquen diferents fases progradants, a
ms de lactual dorigen antrpic. En la 4a es pot observar
antigues estries i facetes colonitzades per lquens. (Foto:
R. Juli).
de protecci enfront de possibles avingudes del s. XIV

(capbreu de 1383 citat per COMPTE, 2002) no s
fins al s. XVIII quan semprenen importants millores
de prevenci de les inundacions (SAUR et al. 1993)
amb la construcci de dics, localment anomenats
motes, i el Consejo de Castilla aprova la rectificaci
del traat del curs final del riu Ter.
Cap al 1740, el riu Fluvi abandona el seu llarg recorregut cap al sud. Aquest curs antic seguia el traat del que
es coneix com el Riu Vell. Desembocava al Grauet dEmpries, considerat com el primitiu port grec. El nou traat,
que es conserva actualment, segueix recte cap al mar, i augmenta el seu gradient.
A partir daquest moment, des de la desembocadura del riu Fluvi fins al nou curs del Ter, a laltra banda del
masss del Montgr, no existeix cap barrera natural capa de frenar el desenvolupament dunar. Es desenvolupen
les importants acumulacions de sorra mbil de les quals s testimoni Francisco de Zamora (op. cit.), als seus
viatges efectuats a Catalunya entre 1785 i 1790. La fixaci daquestes dunes sinicia a partir de finals del s. XIX.
Finalment, la regulaci definitiva de les conques hidrogrfiques, juntament amb lxode rural a partir de mitjan
s. XX, que afavoreix la reforestaci de la mitjana i alta muntanya de les capaleres dels rius, marca el canvi de
tendncia evolutiva de la costa.
45
Agraments
Agram al Sr Josep PASCUAL, meteorleg de lEstartit, les dades que hem utilitzat sobre levoluci del nivell del
mar. Agram a la UNIVERSITAT DE VALNCIA la possibilitat de traduir i adaptar el treball presentat en aquesta
universitat. A Josep ESPIGUL per posar-nos sobre avs de lexistncia dun aflorament peculiar de sediments a
la platja de Sant Pere Pescador en motiu duna llevantada de principis de mar de 2010.
46
ibliografia
AJUNTAMENT DE LESCALA (1992). Josep Esquirol (1874-1931). Collecci de fotografies. 3 Empries. 35

imatges de les Runes i Excavacions i del poble. Servei de publicacions Ajuntament de lEscala, 35 fotografies.
ARXIU HISTRIC DE GIRONA I CONSORCI DE LA COSTA BRAVA. (2002). Un vol sobre la costa, 1960. Fotografies
aries del litoral giron. Ed. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Consorci de la Costa Brava,
Girona. CD.
AVIENO (s. IV). Ora Maritima.
BADIA i HOMS, J. (1985). Larquitectura medieval de lEmpord. v II-B Alt Empord + annex v.I Baix Empord. (2
edici). Diputaci Provincial de Girona, 633 pp.
BAUER, B.O., DAVIDSSON-ARNOTT, R.G.D. (2002). A general framework for modeling sediment supply to coastal
dunes including wind angle, beach geometry, and fetch effects. Geomorphology, 49: 89-108.
BOLS, J., HURTADO, V. (1999). Atles dels comtats dEmpries i Peralada (780-991). Ed. R. Dalmau: Atles dels
comtats de la Catalunya carolngia. 93 pp.
CARRERES I CANDI, F. (1913-1918). Geografia general de Catalunya. Editorial de Albert Martn, Barcelona , 6 vols.
COMTE, A. (2000). Desviaci del riu Muga i acceleraci del procs deixugament de lEstany de Castell en les
centries XVII i XVIII. Treballs de la Revista de Geografia, 5: 95-118.
COMTE, A. (2002). Lentorn rural de Castell dEmpries en la baixa edat mitjana a travs de ladministraci de
la Cannica de Girona, Annals de lInstitut dEstudis Empordanesos, 35: 55-117.
CRONIN, T. M., DWYER, G. S., KAMIYA, T., SCHWEDE, S., WILLARD, D. A. (2003). Medieval Warm Period, Little Ice Age
and 20th century temperature variability from Chesapeake Bay, Global and Planetary Change, 36: 17-29.
DAVASSE, B.; GALOP, D.; RENDU, CH. (1997). Paysages du Nolithique nos jours dans les Pyrnes de lEst
daprs lcologie historique et larchologie pastorale. In: J. BURNOUF et al. (eds.), La dynamiques des paysages
protohistoriques, antiques, mdivaux et modernes,. 577-599.
ESTRABON (s. I). Geografia, Lib. III.
GALOP, D. (1999). Le parchemin et le pollen: la Cerdagne mdivale de larchive crite larchive naturelle. In:
Les socits mridionales lge fodal. Hommage Pierre Bonnassie. CNRS, Presse universitaire du Mirail,
Paris, 35-43.
GALOP, D., JALUT, G. (1994). Differential human impact and human vegetation history in two adjacent Pyrenean
valleys in the Arige basin, southern France, from 3000 BP to the present. Vegetation History and Archaeobotany,
3: 225-244.
47
GEHRELS, W. R. (1999). Middle and Late Holocene Sea-Level Changes in Eastern Maine Reconstructed from
Foraminiferal Saltmarsh Stratigraphy and AMS 14C Dates on Basal Peat, Quaternary Research, 52: 350-359.
IBEZ, C., PRAT, N. & CANICIO, A. (1996). Changes in the hydrology and sediment transport produced by large
dams on the lower Ebro river and its estuary. Regulated Rivers Research & Management, 12: 51-62.
IGLSIES, J. (1968). La crisi agrria de 1879-1900: la filloxera a Catalunya. Edicions 62, Barcelona, 289 pp.
IGLSIES, J. (1974). Estadstiques de poblaci de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. Fundaci Salvador
Vives Casajuana: Rafael Dalmau Barcelona, 3 vols, 1500 pp.
IGLSIES, J. (1979-1981). El fogatge de 1553. Publicacions de la Fundaci Salvador Vives Casajuana, Barcelona,
59, 70. 2 vols.
IGLSIES, J. (1992). El fogatge de 1497: estudi i transcripci. Publicacions de la Fundaci Salvador Vives
Casajuana, Barcelona, 111-112, 2 vols, 410, 378 pp.
IPCC, Intergovernmental Panel on Climate Change,(2007). Contribution of Working Group I to the Fourth
Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Solomon, S., D. Qin, M. Manning, Z.
Chen, M. Marquis, K.B. Averyt, M. Tignor and H.L. Miller (eds.). Cambridge University Press, Cambridge, United
Kingdom and New York, NY, USA.
JALUT, G. (1984). Laction de lhomme sur la fret montagnarde des Pyrnes arigeoises et orientales depuis
4000 BP daprs lanalyse pollinique. Actes 106 Congrs Nat.Soc.Sav.: 163-174.
LEAN, J., RIND, D. (1999). Evaluating sun climate relationships since the Little Ice Age. Journal of Atmospheric
and Solar- Terrestrial Physics, 61: 25-36.
MALLORQU, E., SOLDEVILA, X. (2006). De la conquesta carolngia a la fi de lEdat Mitjana. In: SAURI, M.C. i
SOLER,S. (Coord) Histria del Baix Empord v IV.: Diputaci de Girona, v. IV, 141-296.
MARQUS, M.A. & JULI, R. (1986). Fluvia and Muga delta plain: geomorphological features and evolution
(Empord-Gulf of Roses). In: MARQUS, M.A. (ed) Symposium on Mans impact on coastal environment.
Guidebook NE Spanish Medterranean coast. Barcelona, pp. 7-30.
MARQUS, M.A. & JULI, R. (1987). Donnes sur lvolution du littoral dans le Nord-Est de lEspagne. In:
Colloques Internationaux C.N.R.S. Deplacements des lignes de rivage en Mditrrane. Ed. C.N.R.S. Paris, 15-23.
MARQUS, M.A. & JULI, R. (2005). Evolucin de la zona litoral del Empord durante el ltimo milenio. In:
Sanjaume, E. & Mateu, J.F. (eds) Geomorfologia litoral i quaternari. Homenatge al professor Vicent M. Rossell i
Verger. Univ. Valencia. 259-272.
MARQUS, M.A., PSUTY, N.P. & RODRIGUEZ, R. (2001). Neglected effects of eolian dynamics on artificial beach
nourishment: The case of Riells, Spain. Journal of Coastal Research, 17, 694-704.
48
MASCARELL I ROVIRA, J. (1993). La farga. Girona. Quaderns de la Revista de Girona, 43, 95 pp.
MONTSERRAT, J.M. (1992). Evolucin glaciar i postglaciar del clima y la vegetacin en la vertiente sur del Pirineo:
estudio palinolgico. Monografas del Instituto Pirenaico de Ecologa, 6, CSIC, Zaragoza.
NADAL, J. & GIRALT, E. (2000). Immigraci i redre demogrfic: els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII.
Eumo, Vic, 394 pp.
NYBERG, J., MALMGREN, B. A., KUIJPERS, A., WINTER, A., (2002). A centennial-scale variability of tropical North
Atlantic surface hydrography during the late Holocene. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 183:
25-41.
PELLA, J. (1883). Historia del Ampurdn. Estudio de la civilizacin en las comarcas del noreste de Catalua. (
1980, 2 ed. facsmil). Olot, 788 pp.
PIPI, H. (1999). Ressenya histrica del procs de fixaci de les dunes empordaneses. In: Sorra i vent. Les dunes
100 anys desprs. Centenari de la fixaci de les dunes. Papers del Montgr, 17: 26-41.
PIRAZZOLI, P.A. (1996). Sea-Level Changes. The Last 20,000 Years. John Wiley, Chichester.
PLINIO el VIEJO ( s. I). Historia Natural, Lib XXXV, cap. XLVIII.
PSUTY, N.P. (1988). Sediment budget and dune/beach interaction. Journal of Coastal Research, Special Issue,
3, 1-4.
ROSSELL, V. M. (1993). Albuferas mediterrneas. Cuadernos de Geografa, 53, 35-64. Valncia.
SARGATAL, J., FELIX, J. (Ed.), (1989). Els aiguamolls de lEmpord. Aspectes ecolgics, histrics i socials.
Quaderns dels Indiketes: 3. 376 pp.
SAUR, D., RIBAS, A., ROSET, D., I SORRIBAS, E. (1993). Inundacions i societat al Baix Ter. Premi a Treballs de
Recerca concedit pel Consorci de la Costa Brava, convocatria 1992. Girona, 1993, 118 pp.
SERRA, J., VERDAGUER, A., JULI, R., MARQUS, M.A. (1994). Caracteritzaci geolgica dels Aiguamolls de
lEmpord. In: Goslbez, J. et al. Coord. Els sistemas naturals dels aiguamolls de lEmpord. Instituci Catalana
dHistria Natural. Treballs: 13, 22-78.
SERT, J. 1949. Santa Maria de Ull- Datos histricos. Arxiu Hist. Comarcal. La Bisbal dEmpord.
SHACKLETON, N. J. (1987). Oxygen isotopes, ice volume and sea level. Quaternary Science Review: 6, 183-190.
TITO LIVIO (s. I). Lib. XXXIV.
ZAMORA, F. de (1786-1790). Diario de los viajes hechos en Catalua (1785-1790). Editorial Curial, col.
Documentos de Cultura, Barcelona, 1973, Edici a cura de R. Boixareu, 510 pp.
49
50
B LOC B: CARACTERITZACI HIDROLGICA

CARACTERITZACI DEL FLUX HIDROLGIC A LA PLANA LITORAL
DEL BAIX TER
51
refaci
El coneixement del funcionament hidrolgic de les plana empordanesa en relaci a les zones humides litorals
s una qesti bsica per a la gesti i conservaci daquests espais. Cal observar, en aquest sentit, que les
prioritats de la gesti daquests mbits en el cas de lEmpord shan concentrat quasi sempre en uns determinats
vectors naturals no hidrolgics. Descomptant honroses excepcions, el coneixement del funcionament i el balan
hidrolgic daquestes zones humides ha suscitat poc inters i, fins no fa massa, la seva determinaci ha tingut
poc pes en la majoria de les decisions sobre la gesti daquestes zones.
En el Baix Ter, els treballs realitzats per la Ctedra dEcosistemes Litorals Mediterranis dins el projecte LIFE 19992003, de Restauraci i Ordenaci de les llacunes i sistemes costaners del Baix Ter, van suposar un notable
canvi de posici sobre lanterior qesti. En aquest cas, a ms dels aspectes ecolgics, es van introduir diversos
estudis sobre el funcionament hidrolgic de les llacunes, de les zones maresmals i dels recs de la zona del Baix
Ter, consolidant, daquesta manera, i en aquesta zona, la lgica interdependncia entre ambdues disciplines,
lecolgica i la hidrolgica.
Lany 2008, la DIRECCI GENERAL DEL MEDI NATURAL, a travs de lREA DE MEDI NATURAL DELS SERVEIS
TERRITORIALS a Girona, va impulsar la realitzaci de lestudi titulat: Caracteritzaci del flux hidrolgic en lmbit
del futur Parc Natural del Montgr, Medes i Baix Ter, amb lobjectiu de definir criteris de gesti hidrolgica
coherents amb la conservaci dels sistemes ecolgics litorals i amb ls i la disponibilitat dels recursos hdrics
de la zona.
La primera de les contribucions que es presenta en aquest segon captol del volum s una versi adaptada del
treball impulsat per la DIRECCI GENERAL DEL MEDI NATURAL. Bona part del document es va recolzar tamb en
informaci generada per lAGNCIA CATALANA DE LAIGUA lany 2008, en motiu dels treballs de Caracteritzaci
dels aqfers de la Massa 33, Fluviodeltaic del Baix Ter. Des daquest prefaci, volem expressar el ms sentit
agrament als dos organismes per facilitar ls dels documents originals i permetrens la seva adaptaci i publicaci
en aquest volum.
El bloc de CARACTERITZACI HIDROLGICA es complementa amb una segona contribuci que tracta del
funcionament hidrogeolgic del masss del Montgr. En aquesta proposta semprn la relectura i interpretaci
dunes dades hidrogeolgiques antigues, dels anys 1.964-72, procedents de diversos treballs (sondatges) de
lantic SERVICIO GEOLGICO DE OBRAS PBLICAS sobre el masss del Montgr; realitzats en aquella poca amb
lobjectiu dexplorar els recursos subterranis del masss per al provement de lEscala.
Malgrat la vellria de la informaci de partida, la contribuci ofereix un cert inters noms pel fet que, des
daquella poca, no shan realitzat estudis especfics (coneguts) sobre la hidrogeologia del masss. Daltra banda,
a pesar que el contingut de la contribuci no segueix els cnons argumentals dun treball acadmic en el sentit
estricte, sha considerat interessant la seva publicaci pel fet que sn dades o informacions indites. Amb la
relectura i la reinterpretaci dels supsits i resultats daquells treballs antics es pretn donar al lector interessat
una visi complementria de les caracterstiques naturals del masss.
52
C aracteritzaci
del flux hidrolgic a la plana litoral del baix ter
Montaner J., Pons P., Lpez J.
Geoservei, Projectes i Gesti Ambiental, S.L.
53
ndex
Introducci, objectius i plantejament
59
1. Introducci
59
2. Objectiu
59
3. Plantejament
59
Caracteritzaci hidrolgica
62
4. Elements hidrolgics naturals

4.1. Cursos fluvials i torrents
4.1.1. Rius Ter i Dar
4.1.2. Rieres i torrents
62
62
4.2. Maresmes litorals
66
4.3. Llacunes litorals
68
4.4. Estanys interiors
74
4.5. rees palustres
76
4.6. Sistema lacustre antic de Pals / Palau-Sator
76
4.7. Domini estuari del riu Ter
77
4.8. Estanyols de Pals
78
5. Elements hidrolgics antrpics
79
5.1. Eixos de reg i drenatge
80
5.1.1. Recs principals
5.1.2. Recs secundaris
5.2. Infraestructures hidruliques associades
88
5.3. Sistemes de sanejament, EDARs i reutilitzaci
89
5.4. Sistemes de control i aforament de les aiges superficials
90
5.5. Sistemes de control de les aiges subterrnies
92
6. Delimitaci i descripci dmbits hidrolgics
94
5.1.3. Squies de drenatge

5.1.4. Recs entubats
5.1.5. Branques de distribuci i drenatge
54
6.1. Criteris de delimitaci dmbits hidrolgics
94
6.2. Descripci i delimitaci dels mbits hidrolgics
96
6.2.1. mbit del Ter Vell

6.2.1.1. Submbit de drenatge dels torrents del Montgr (sector Torroella)

6.2.1.2. Submbit de regadiu del rec del Ter Vell i rec soterrat de Mas Duran

6.2.1.3. Submbit de drenatge dels torrents de Rocamaura

6.2.2. mbit de la Pletera i bassa de fra Ramon

6.2.3. mbit estuar de la gola del Ter

6.2.4. mbit del rec Madral

6.2.4.1. Submbit de regadiu del rec soterrat de Mas Duran

6.2.4.2. Submbit de drenatge del torrent de Santa Caterina

6.2.5. mbit de Sobrestany

6.2.5.1. Submbit de regadiu del rec de Sentmenat i rec de La Branca

6.2.5.2. Submbit de regadiu i drenatge de la squia Cinyana

6.2.5.3. Submbit de drenatge del torrent de la Coma Llobera

6.2.6. mbit de les basses den Coll la Fonollera

6.2.6.1. Submbit de la Fonollera el Joncar

6.2.6.2. Submbit de les basses den Coll i de lAnser

6.2.6.2.1. Sector del rec del Mol de Pals

6.2.6.2.2. Sector de drenatge de les muntanyes de Begur

6.2.6.2.3. Sector de drenatge de la riera de Peratallada

6.2.7. mbit dels estanys de Pals i Boada

6.2.7.1. Submbit de lestany de Boada

6.2.7.2. Submbit de lestany de Pals

6.2.8. mbit dels estanyols de Pals
7. CARACTERITZACI HIDROGEOLGICA
110
7.1. Introducci
110
7.2. Context geolgic
110
7.3. Geometria basal de la plana litoral del Baix Ter
113
7.4. Els aqfers litorals de la plana del Baix Ter
115
7.5. Tipologia hidrulica i delimitaci dels aqfers del Baix Ter
7.2.1. Unitats de substrat

7.2.2. Unitats de plana alluvial
7.4.1. Unitat T2k1k2

7.4.2. Unitat T2k0
7.4.3. Unitat T1k1k2
7.4.4. Unitat T1k0
7.4.5. Unitat PROG
55
120

7.6. Caracteritzaci hidrogeolgica de laqfer lliure superficial

7.6.1. Geometria i permeabilitat de laqfer superficial a la zona litoral

7.6.2. Us de laqfer superficial a la zona litoral

7.6.3. Hidrodinmica subterrnia

7.6.3.1. Piezometria de laqfer superficial

7.6.3.2. Evoluci piezomtrica de laqfer lliure superficial

7.6.3.3. Piezometria de laqfer semiconfinat

7.6.4. Salinitat en laqfer superficial

7.6.5. Nitrats a laqfer superficial
122
Dinmica hidrolgica
136
8. introducci
136
9. funcionament dels components de la dinmica hidrolgica
136

9.1. Aiges superficials
136

9.1.1. Aportacions i descrrega del riu Ter a la zona litoral

9.1.1.1. Dades bsiques

9.1.1.2. Dinmica del riu

9.1.1.2.1. Comportament de la falca salina fluvial

9.1.1.2.2. Relacions riu/aqfer en el tram fluvial litoral en rgim de cabals regulars

9.1.1.2.3. Relacions riu/aqfer en el tram fluvial litoral en rgim de cabals extraordinaris

9.1.1.3. Conclusions sobre el funcionament hidrolgic del riu

9.1.2. Aportacions i descrrega del rec del Ter Vell

9.1.3. Aportacions del rec del Mol de Pals

9.1.4. Aportacions de la riera Grossa de Pals i rec des Coll

9.1.5. Aportacions dels recs del sector sud de les basses den Coll

9.1.6. Descrrega de les basses den Coll

9.1.7. Aportacions i descrrega del rec de Sentmenat o Mol de Bellcaire

9.1.8. Aportacions i descrrega de la squia Cinyana

9.2. Variacions del nivell del mar
149

9.3. Aiges subterrnies

9.3.1. Extraccions

9.3.2. Requeriments hdrics agrcoles

9.3.3. Recrrega neta

9.3.4. Capacitat demmagatzematge i volum daigua emmagatzemat

9.3.5. Recursos renovables

9.3.6. Balan hdric de laqfer litoral superficial del Baix Ter

9.3.6.1. Comparaci entre recursos renovables i recrrega neta

9.3.6.2. Comparaci entre recursos renovables i extraccions

9.3.6.3. Tancament del balan hdric
152
56
Pressions, vulnerabilitat i risc
162
10. Introducci
162
11. PRESSIONS, VULNERABILITAT I RISC
162
11.1. Pressions
162
11.1.1. Caracteritzaci de les pressions i de la incidncia sobre el medi hidrogeolgic
11.2. Vulnerabilitat
11.3. Riscos
164
11.2.1. Parmetres condicionants de la vulnerabilitat

166
11.3.1 Anlisi i distribuci del risc hidrogeolgic a la plana litoral del Baix Ter
Diagnosi i lnies bsiques de la gesti hidrolgica
168
12. PRopsit
168
13. DIAGNOSI sobre la dinmica hidrolgica litoral del baix ter
168
13.1. Dinmica del riu Ter
168
13.2. Dinmica dels recs
13.3. Dinmica de laqfer superficial
13.1.1. Sobre el cabal circulant i les funcions del riu a la zona litoral
13.1.2. Sobre la incidncia del riu en el balan hidrogeolgic litoral
13.1.3. Sobre el coneixement de les relacions riu/aqfer i de la falca estuarina litoral
13.1.4. Sobre la dinmica del riu en rgim de cabals extraordinaris
171
13.2.1. Sobre el rec del Moli de Pals

13.2.2. Sobre el rec del Ter Vell
13.2.3. Sobre el rec de Sentmenat
174
13.3.1. Sobre la dinmica hidrogeolgica del sector Nord

13.3.2. Sobre la dinmica hidrogeolgica del marge esquerra del riu Ter
13.3.3. Sobre la dinmica hidrogeolgica del marge dret del riu Ter
14. lnies de base PER A LA gesti dactuacions hidrolgiques
176
Bibliografia
179
57
58
1. INTRODUCCI
Lestudi de laigua, de la seva dinmica i de la seva qualitat s una part del coneixement que es necessita per a
explicar els eixos i els condicionants bsics de lexistncia, levoluci i la conservaci de la funcionalitat ecolgica
de les zones humides de les planes litorals i els ecosistemes associats.
Aquest ha volgut ser el principi de referncia del treball que aqu presentem, lorientaci del qual va ser la de
descriure el funcionament general de laigua en el sector litoral de la plana del Baix Ter.
La present contribuci s una versi adaptada dun informe tcnic finanat pel SERVEI DE PLANIFICACI I GESTI
DE LENTORN NATURAL de la DIRECCI GENERAL DEL MEDI NATURAL, a partir de la iniciativa de lREA DE MEDI
NATURAL dels SERVEIS TERRITORIALS a Girona del DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, que des del
territori va desplegar les funcions dorientaci i coordinaci daquest estudi. Bona part del document inclou tamb
dades i resultats dinformes precedents la realitzaci dels quals va ser finanada per lAGNCIA CATALANA DE
LAIGUA amb motiu de la caracteritzaci dels aqfers de la zona.
2. Objectiu
El propsit dels treballs efectuats va consistir a recollir i ordenar els coneixements existents i aportar-ne de
nous en relaci a la dinmica hidrolgica del Baix Ter, entesa des dun sentit ampli en alguns casos i detallat en
daltres. La finalitat ltima va ser la dexplorar i descriure els elements clau que participen, condicionen i regulen
les relacions de recrrega i drenatge de laigua per part dels diferents elements del sistema hidrolgic litoral del
Baix Ter. De forma particular, lanlisi es va centrar en diversos elements hidrolgics singulars que recentment han
estat inclosos en la delimitaci ja aprovada del Parc Natural del Montgr, les Medes i el Baix Ter (FIG. 1).
La definici dels elements hidrolgics i del seu funcionament t per expectativa ser un recurs de consulta en
lestabliment de pautes i criteris de gesti de les zones humides del Baix Ter, i en particular, del futur Parc. Des
daquesta motivaci, laportaci del treball que a continuaci intentarem resumir pretn dibuixar un marc general
de reflexi sobre els condicionants hidrolgics i les conseqents mesures dactuaci i control a desplegar, b de
forma imminent o en forma de directrius conceptuals de ms llarg recorregut.
3. Plantejament
Lestructura de la descripci hidrolgica es presenta segons un gui temtic la forma resumida del qual sindica
a continuaci:
On sefectua una lleugera descripci dels elements hidrolgics superficials existents a la zona, diferenciant els
naturals dels antrpics. Es presenta tamb informaci descriptiva dels elements que intervenen en la hidrologia
subterrnia o hidrogeologia, emfatitzant les caracterstiques piezomtriques i hidroqumiques que determinen
lestat actual dels aqfers litorals.
59
Dinmica hidrolgica
Es descriu el funcionament de la dinmica hidrolgica dels elements i mbits ecolgicament ms rellevants,
incidint tant en la lnia de les relacions hdriques superficials com subterrnies. Es complementa aquesta
descripci amb una anlisi sobre la capacitat demmagatzematge i lavaluaci dels recursos potencials de la zona
litoral, aix com de les seves extraccions, amb la finalitat daproximar una quantificaci provisional del balan
hdric de laqfer superficial.
Sefectua una anlisi de la potencial incidncia dels diversos usos i activitats de la zona sobre laqfer, i tamb
una caracteritzaci de la vulnerabilitat intrnseca del sistema hdric. La combinaci dambds parmetres danlisi
dna lloc a una cartografia genrica de zonaci de les rees que poden estar sotmeses a un major o menor risc
dafecci hdrica, tant des de laspecte quantitatiu com qualitatiu, aspectes que, en combinaci amb lestudi de
la dinmica, pot ser dinters a lhora de gestionar lmbit litoral.
Diagnosi i lnies bsiques per a la gesti hidrolgica
El conjunt es tanca amb reflexi i diagnosi sobre el funcionament hidrolgic litoral, intentant particularitzar el cas
de determinats mbits especfics despecial inters. Sanoten algunes idees i lnies bsiques de gesti resultants
del procs de caracteritzaci i interpretaci realitzada, aix com determinades mesures dactuaci destinades a
ordenar i precisar millor lactual comportament dels diversos components del flux, i a incidir en la preservaci dels
elements singulars de la zona.
Imatge 1. Encara que el que coneixem com a plana litoral del Baix Ter comprn el sector situat entre la platja de Pals i lEstartit, la caracteritzaci hidrolgica de la present contribuci sha ests tamb a tot el sector del corredor dAlbons fins a la
platja dEmpries. Ja des del passat ms remot, aquells paratges continuen essent el domini hidrolgic i hidrogeolgic del riu
Ter. (Foto: R. Forti).
60
FIG. 1. La plana litoral del Baix Ter s lmbit de referncia daquesta contribuci. El mapa mostra la geografia, la hidrologia i la
toponmia del lloc. Amb lnia vermella sindica el lmit del Parc Natural del Montgr, les Medes i el Baix Ter. La base cartogrfica
utilitzada per a lelaboraci daquesta i de la majoria de les figures del volum t el copyright de lInstitut Cartogrfic de Catalunya.
61
4. Elements
hidrolgics naturals
Els elements hidrolgics naturals que reconeixem a la plana litoral del Baix Ter poden ser ordenats segons diverses
categories i segons la proposta que segueix a continuaci:
4.1.
Cursos fluvials i torrents
Una part de les aportacions daigua a les zones humides litorals del Baix Ter provenen del drenatge superficial del
riu, de les rieres i els torrents que solquen la plana o els seus relleus adjacents, i que es troben tant aiges amunt
de la desembocadura del riu com en la proximitat litoral. En general, sn cursos hdrics naturals que deriven part
de les seves aiges a travs duna xarxa de recs, squies i canals de drenatge, de formaci antrpica ancestral,
que acaben conformant lestructura hdrica local de la zona.
4.1.1. Rius
Ter i Dar
Els rius Ter i Dar constitueixen els eixos fluvials principals, o de mxima aportaci daigua continental a la zona
litoral. La consulta de les dades diries de cabal del riu Ter, mesurades a lalada del pont de Torroella per part
de lAgncia Catalana de lAigua dins el perode 2003-2007, que s el perode de referncia de la present
contribuci, ens indica que: (a) el cabal del riu s superior als 3 m3/sg durant un 66% dels dies del perode
analitzat; i (b), el volum mitj anual de les seves aportacions en aquest punt s duns 398 hm3/any (Taula 1).
Quan aquesta anlisi sefectua classificant les dades entre perodes de cabal regular i perodes de cabal extraordinari
-categories la determinaci de les quals sha establert segons un llindar situat en els 7 m3/sg-, resulta que:
(a) el rgim de cabals regulars o base (7 m3/sg)
es manifesta el 64% dels dies del perode analitzat.
Durant aquests dies, el cabal mitj del riu s de
3,10 m3/s (Grfica 1). Els valors inclouen des de
mxims de 6,96 m3/s a valors mnims de 0,27
m3/sg. El volum mitj de les aportacions anuals en
Termes
MITJANA
MXIM
MNIM
TEMPS (%)
rgim regular s de 253 hm3/any (Taula 1); i

(b) les aportacions extraordinries es manifesten
el 36,5% dels dies del perode analitzat. Les dades
registren valors de cabal punta de 230 m3/s,
coincidint amb importants episodis pluviomtrics i
fortes crescudes del riu; tanmateix, s molt segur
que shagin produt puntes davinguda amb valors
molt superiors, per que no han quedat registrats.
Termes
MITJANA
MXIM
MNIM
TEMPS (%)
VOLUM MITJ ANUAL

(hm3/any)
Q (m/s)
Q base (m/s)
Q extraordinari (m/s)
12,60
230
0,27
100
3,10
6,96
0,27
63,57
29,10
230
7,01
36,43
Volum (hm/
dia)
Volum base
(hm/dia)
Volum extraordinari
(hm/dia)
1,09
19,95
0,024
100
0,27
0,60
0,024
64
2,51
19,95
0,61
36
397,35
252,97
144,75
Taula 1. Sntesi dels valors de cabal circulant pel riu Ter en el pont
de Torroella de Montgr (perode 2003-2007) i valors de les aportacions mitjanes anuals en volum (hm3/any).
62
El volum mitj de les aportacions en rgim
Any
hidrolgic
tipus
(2003-07)
Termes
MITJANA
MXIM
MNIM
TEMPS(%)
ANY HUMIT (10/2003 a 09/2004)

Q_
extraordinari
(m/s)
Q
(m/s)
Q_base
(m/s)
Q_
extraordinari
(m/s)
5,40
6,96
3,30
11
32,58
230
7,01
89
4,32
55
1,15
100
3,10
6,87
1,15
88
13,18
55
7,07
12
Volum
extraordinari
(m/dia)
0,28
19,95
0,61
89
Volum
(m/dia)
0,37
4,73
0,10
100
Volum
base
(m/dia)
0,27
0,59
0,10
88
Volum
extraordinari
(m/dia)
1,14
4,73
0,61
12
914,91
136,18
87,21
48,97
Q (m/s) Q_base
(m/s)
29,54
230
3,30
100
ANY SEC (10/2006 a 09/2007)
Termes
Volum
(m/dia)
MITJANA
MXIM
MNIM
TEMPS(%)
2,55
19,95
0,29
100
Volum
base
(m/dia)
0,47
0,60
0,29
11
VOLUM
MITJ
ANUAL
(hm3/any)
934,04
19,13
extraordinari s de 145 hm3/any, amb valors

diaris que van des dun mnim de 0,6 hm3/dia
fins a un mxim de 20 hm3/dia.
Quan sefectua lanlisi de cabals diferenciant
les dades dun any hidrolgic sec i dun any humit, els resultats reflecteixen els segents valors
(Taula 2):
(a) en un any hidrolgic humit, per exemple el
del perode doctubre 2003 a setembre 2004
(Grfica 1), el rgim regular es va manifestar du-
Taula 2. Sntesi dels valors de cabal circulant pel riu Ter en el pont
de Torroella de Montgr i del volum de les aportacions mitjanes
anuals (hm3/any). Escenaris corresponents a un any humit i a un
any sec dins el perode 2003-2007.
rant l11,20% dels dies de lany, amb un cabal

mitj al seu pas pel pont de Torroella de 5,40
m3/sg. Durant la resta de lany (el 88,8% restant),
els cabals que van circular pel Ter sempre van ser
superiors a 7 m3/sg, presentant un valor mitj de
32,6 m3/sg i un interval mnim/mxim des de 7
Q (m/s)
Q_base (m/s)
Q_extraordinari
(m/s)
MITJANA
1,15
0,11
3,82
m3/sg a 230 m3/sg. Les aportacions del riu en un
MXIM
121
0,50
121
any humit poden assolir els 934 hm3/any, amb
MNIM
0,51
100
72
28
Volum (hm/dia)
Volum base
(hm/dia)
Volum extraordinari
(hm/dia)
MITJANA
0,099
0,0067
0,33
MXIM
10,52
0,043
10,52
Termes
TEMPS (%)
Termes
MNIM
TEMPS (%)
VOLUM MITJ ANUAL

(hm3/any)
volums mxims diaris de fins a 20 hm3/dia

(Taula 2).
(b) en un any hidrolgic sec, per exemple el
0,044
del perode doctubre 2006 a setembre 2007
100
72
28
(Grfica 1), el rgim de cabals regulars del riu Ter
36,42
2,42
34,00
al seu pas pel pont de Torroella es va manifestar

el 88% dels dies, amb un cabal mitj de 3,10
Taula 3. Sntesi de valors del cabal circulant pel riu Dar en el pont
de Serra de Dar (perode 2002-2007) i volum de les aportacions
mitjanes anuals (Hm3/any).
m3/sg. La resta de lany (el 12% restant) el rgim

de cabals va presentar un valor mitj de 13,18
m3/sg i un interval mnim/mxim des de 7,07 a
55 m3/sg. Les aportacions anuals del riu durant
un any sec tipus presenten un volum de 136 hm3/any, amb una mitjana daportacions mnimes diries de 0,10
hm3/dia (Taula 2).
Des dun punt de vista geomorfolgic, el Ter presenta un recorregut total de 200 km i una conca hidrogrfica
superior als 3.000 km2. En el tram final del seu curs baix, on recorre uns 21 km entre Colomers i la gola del Ter,
el pendent del perfil fluvial s inferior a l1%, prcticament planer; i noms presenta un lleuger ressalt morfolgic
en els llocs de les rescloses de Canet de la Tallada i dUll.
Lemmotament recent de la llera del Ter i el Dar ha condicionat que la sinuositat del seu traat sigui ara molt
baixa, i es pugui considerar com a curs rectilini. Lhistric carcter meandriforme (FIG. 3) es troba actualment
restringit per dues grans motes laterals que contenen les crescudes del riu, de manera que els episodis regulars
63
de desbordament i dinundaci responsables del terraplenament recent de la plana han quedats reservats noms
a escenaris meteorolgics extrems.
El Dar presenta una conca hidrogrfica de ms de 320 km2 que drena el vessant septentrional i central del
masss de les Gavarres, a ms dels relleus de les Pregavarres, al llarg dun transsecte de 35 km des del puig de
les Conteses i el puig dArques, passant per la Bisbal dEmpord i fins a la poblaci de Gualta. En aquest punt,
el Dar connecta amb el riu Ter a travs del canal del Dar Nou, mentre que histricament el seu curs hauria
resseguit una traa semblant del que avui es coneix com a rec del Mol de Pals o Dar Vell, o fins i tot, en algun
moment, la traa del Massot, desembocant al mar en el lloc que actualment ocupen les basses den Coll.
El Dar s un riu amb un carcter marcadament estacional (Grfica 2). El seu cabal circulant s molt irregular
i resta sec durant gran part de lany. Les dades consultades indiquen que la mitjana anual del cabal circulant
en el pont de Serra de Dar s d 1,15
m3/sg. El rgim de cabals regulars establert en aquest cas per un llindar de
0,5 m3/sg- es manifesta un 72% dels
dies del perode analitzat, en el qual el
cabal mitj circulant noms s de 0,11
m3/sg. La circulaci de cabals majors es
produeix un 28% dels dies, i presenta
una mitjana de cabal de 3,82 m3/sg,
amb un interval mnim/mxim des de
0,51 m3/sg a 121 m3/sg (Taula 3).
Les aportacions anuals dins el perode
estudiat sn de 36,42 hm3/any, amb
Grfica 1. Distribuci anual dels cabals circulants pel riu Ter en el pont de
Torroella de Montgr (perode 2003-2007).
anys secs que noms aporten 1,8 hm3/

any, i anys humits que poden aportar
volums de 60 hm3/any. En episodis
davinguda, s interessant remarcar que
poden produir-se aportacions diries
de ms de 10 hm3/dia, coincidint amb
episodis locals de fortes pluges.
4.1.2. Rieres
i torrents
A la zona sobserven tamb diversos

cursos hdrics naturals independents
del curs del Ter i del Dar. Es tracta dun
conjunt de rieres i torrents que drenen
els relleus de les Gavarres, el masss
de Begur o el masss del Montgr, i que
Grfica 2. Distribuci anual de cabals circulants pel riu Dar en el pont de
Serra de Dar (perode 2002-2007).
64
directament o indirecta acaben aportant

flux daigua a lmbit litoral.
Imatge 1. El Ter al pas pel pont de Torroella de Montgr. Aquest s el darrer punt de mesura on es registra el cabal circulant
pel riu, abans de la seva arribada al mar. (Foto: T. Len).
Un daquests casos s el de la riera de Peratallada, que drena el masss de les Gavarres des de Sant Climent i
Santa Susanna de Peralta fins a Peratallada i Palau-Sator. En aquest punt el seu curs queda canalitzat, primer
dins la riera Nova i desprs dins el rec del Mol de Pals, per acabar finalment a les basses den Coll. Els principals
afluents de la riera de Peratallada sn la riera den Torr, la riera den Serra i la riera de Revetlla.
Un altre cas remarcable s la riera Grossa de Pals que drena el masss de les Gavarres i el masss de Begur en
lmbit comprs entre Torrent, Llofriu, Esclany, Regencs i el sud de Pals. Des daqu, les aiges circulen fins
a les basses den Coll a travs del rec den Coll. Els principals afluents de la riera Grossa de Pals sn la riera de
Bonida, la riera dEsclany i la riera de Queramany.
En general, aquestes rieres presenten cabals circulants molt irregulars i solen quedar eixutes durant bona part de
lestiu segons una dinmica marcadament estacional, prpia del seu carcter mediterrani. En poca destiatge,
la major o menor persistncia de cabals circulants per aquestes rieres depn de si les pluges primaverals han
sigut prou abundants.
En el masss del Montgr es localitzen tamb diversos torrents que drenen les seves aiges al rec del Ter Vell o
vers lrea de Sobrestany. En general, sn torrents o crrecs que noms porten aigua en temps de pluges fortes i
persistents, i que queden novament eixuts poc dies desprs daquestes pluges. La traa que ressegueixen sovint
desapareix a les cotes ms baixes, al bell mig dels camps de conreus, on sescampa de manera difusa i irregular.
Altres torrents shan condut de forma artificial i les seves aiges es recullen a travs de diversos recs i squies.
Els torrents del masss del Montgr que presenten major entitat sn el crrec de Coma Llobera i el torrent de
65
Santa Caterina. El primer s leix principal duna petita subconca formada per diverses torrenteres que solquen el
vessant septentrional del masss del Montgr i que acaben drenant les seves aiges fins a lmbit de lantic estany
de Bellcaire. El de Santa Caterina drena el vessant occidental del masss del Montgr vers el rec Madral.
4.2.
Maresmes litorals
Les maresmes litorals del Baix Ter es troben situades a la franja costanera, just darrere les platges i les dunes de
lEstartit, la Pletera, la Fonollera i Pals. La seva formaci sestableix amb motiu de la coalescncia de processos
derivats de les dinmiques fluviodeltaica i litoral; processos que han anat jugant a cavall del temps en una doble
direcci. Duna banda, afavorint la creaci de noves zones humides a partir de la inundaci drees morfolgicament
deprimides, i de laltra, contribuint al terraplenament drees maresmals litorals i palustres interiors, ja existents,
a mesura que el sistema fluviodeltaic anava avanant o progradant en direcci el mar (vegeu El riu Ter, vint
millennis de dinmica fluvial, Figura 4).
Lemmotament dels rius i lantropitzaci recents del litoral han deixat en letargia tots aquests processos, de manera
que les actuals maresmes litorals han quedat progressivament redudes a una estreta franja costanera. Avui dia,
el restabliment cclic de la lmina daigua es produeix bsicament com a conseqncia de perodes prolongats de
pluja, les aportacions dexcedents de reg i les crescudes del riu, ja que cada un daquests casos comporta tamb
lascens del fretic, aix com per aportacions daigua salina provinent dels temporals de llevant.
Els terrenys on subiquen les maresmes
litorals sn planers per lleugerament
enclotats, i presenten cotes altimtriques baixes, fins i tot per sota del nivell
del mar, fet que facilita la recurrent inundaci i la formaci de zones temporalment negades. Les maresmes son ambients propicis a laiguabarreig daiges
dolces i salines, i la seva singularitat ecolgica radica tant en aquest fet com en
lalternana cclica depisodis dinundaci
i dessecaci. Tamb s important la seva
ubicaci en relaci a les principals llacunes o basses litorals ja que, en general,
aquestes llacunes es troben acotxades
per lmbit maresmal formant un conjunt
lacunar-maresmal hidrolgicament continu i dalt valor ecolgic.
Les particularitats de lmbit maresmal
del Baix Ter permet classificar-lo en diverses categories a propsit del seu estat
de conservaci i funcionalitat: (FIG. 2):
Imatge 2. La riera Grossa de Pals a prop de lestany de Pals. Presenta una

dinmica pulsional amb episodis locals delevada i prolongada precipitaci en
qu la secci de la riera pot anar plena de cap a cap. La resta de lany la riera
queda eixuta o amb poca aigua, de manera que normalment sutilitza com un
cam ms (Foto: R. Forti).
66
(a) Maresmes litorals actives:

Es troben situades en rees que actualment poden quedar inundades, b de forma ocasional o recurrent. Les
trobem al voltant de la llacuna del Ter Vell, de la bassa de Fra Ramon, de les basses de la Fonollera i el Joncar i
de les basses den Coll.
(b) Maresmes litorals relictes o degradades:
Antigament havien sigut actives per avui, sia per causes naturals o per actuacions antrpiques, rarament es
troben sotmeses a perodes dinundaci o dentrades de mar. Sn rees que han rebut fortes modificacions, des
de lactivitat agrcola al creixement urb, de manera que amb el temps han disminut notablement la freqncia
de la seva inundaci natural. Seguint el litoral de nord a sud podem reconixer maresmes relictes a lactual rea
urbana de lEstartit que es troba
situada al nord de la llacuna
del Ter Vell, a lrea urbanitzada
dels Griells i en els terrenys
agrcoles situats al nord de la
Pletera, a lrea urbanitzada de
mas Pinell, que es troba situada
entre les closes de la Fonollera i
les basses den Coll, i finalment,
en petites zones disperses prop
dels lmits del golf Platja de Pals
i de la urbanitzaci Pals Mar.
(c) Maresmes litorals
regenerades:
Sn antigues maresmes fortament antropitzades per que
recentment han estat recuperades a partir del suport, entre
daltres, de programes europeus
de finanament per a la conservaci mediambiental (LIFE). Un
dels casos ms coneguts s la
zona de la maresma regenerada
de la Pletera (QUINTANA et al,
2000), que ocupa una superfcie
de 15 ha en el marge esquerre
de la gola del Ter, entre la platja
de lEstartit i els camps de conreu de les Deveses.
FIG. 2. Tipologia i distribuci de les rees maresmals en el sector litoral de la plana

alluvial del Baix Ter.
67
4.3. Llacunes
litorals
En general sha observat que la ubicaci de les actuals llacunes litorals

del Baix Ter coincideix geogrficament
amb les rees de desembocadura de
diverses lleres o braos fluvials antics
del Ter i el Dar.
Va ser durant un determinat perode
devoluci de la plana, en qu va
dominar la progradaci del sistema
fluvial cap al litoral, quan aquestes lleres
antigues es van anar creant, dispersant
i terraplenant alternadament, seguint
orientacions diverses fins a guanyar
terreny al mar (FIG. 3). En els estadis
Imatge 3. En el litoral de la Pletera la gola urbanstica ha deixat un llarg cam

a desfer. Desprs dun mes de pluges insistents (febrer 2006) laigua intenta
recuperar all seu, per encara hi ha molts llocs malmenats on li costar
poder-hi retornar (Foto: Bon Vent de lEmpord).
evolutius que van seguir a continuaci,

i que van estar dominats per lencaixament de leix fluvial principal i la consolidaci definitiva de la plana alluvial
actual, aquells antics braos fluvials van quedar progressivament desconnectats de la dinmica fluvial ms recent
(MONTANER i SOL, 2004) i mimetitzats, finalment, en la prpia morfologia de la plana (vegeu El riu Ter, vint
millennis de dinmica fluvial, FIG. 4, nms. 5 i 6).
Pel que fa a laspecte hidrolgic, laigua que avui dia arriba a les llacunes litorals prov fonamentalment de les
aportacions: (a) daiges subterrnies, (b) dentrades de mar, coincidint amb llevantades, (c) dels recs i squies que
canalitzen les aiges per al reg agrcola i (d) de diversos torrents naturals que collecten lescolament pluvial fins a
la plana litoral.
Les llacunes en qu lentrada daigua sefectua a travs dun o ms recs solen presentar una lmina daigua ms o
menys permanent (Ter Vell, basses den Coll), mentre que les zones enclotades o closes desconnectades de la xarxa
hdrica, nicament queden cobertes daigua coincidint amb perodes de precipitaci intensa o per entrades de mar;
en aquest cas les identifiquem com a basses tempornies de carcter o rgim estacional (la Fonollera, el Joncar).
De nord a sud, el litoral del Baix Ter permet linventari de les llacunes o basses que sindiquen a continuaci (FIG. 4):
Llacuna del Ter Vell:
Correspon a una antiga desembocadura del riu abans que, a la primera meitat del segle XIX, fos desviat fins a
lactual Gola, resseguint un antic bra ja existent. La part final de lantiga desembocadura origin el que avui s una
llacuna costanera situada entre la zona urbana de lEstartit, al nord, i lrea urbanitzada dels Griells, al sud.
Des dels anys 60, lmbit de la llacuna Ter Vell ha anat rebent la incidncia del desordre urbanstic i la influncia
de lactivitat agrcola. Les aportacions daiges dolces provinents de lexcedent del reg agrcola i dels abocaments
daiges residuals urbanes va ocasionar, durant anys, un elevat grau deutrfia i una acceleraci del procs de
terraplenament de la llacuna (QUINTANA et al., 1989).
68
Temps en, alguns treballs de recuperaci iniciats els anys 90 consistents en lexcavaci de determinades
rees reblertes de sediments, juntament amb una reducci de les aportacions dabocaments daiges residuals
urbanes i daiges de reg agrcola, han perms alentir el creixent procs de degradaci i de terraplenament
daquesta llacuna.
Entre els anys 2001-2003, es va canviar els sistema de regadiu de la zona, es van iniciar nous treballs de neteja
i de recuperaci de la llacuna, i en el marc del projecte LIFE es va posar en funcionament un sistema natural
de depuraci (QUINTANA et al, 2000 i 2002; BADOSA, et al., 2004). Fruit daquestes actuacions s lactual
recuperaci duna superfcie lacunar de fins a 3 ha i el manteniment del funcionament natural dels terrenys
contigus -18 ha de superfcie-. com a rees maresmals dinundaci recurrent.
Pel que fa a laspecte hidrolgic, lactual mbit de les llacunes del Ter Vell presenta un major equilibri del
seu funcionament hdric respecte al de les darreres dcades, amb una entrada superficial i subsuperficial
daiges dolces procedents de la plana i dels vessants del Montgr, i una daiges salobres procedent dels
temporals de mar de llevant importants, que arriben a penetrar quan es trenca la barra dunar que separa la
llacuna de la platja.
FIG. 4. Distribuci de llacunes i basses en el sector litoral

de la plana alluvial del Baix Ter. Amb color blau, les llacunes
litorals amb un rgim dinundaci ms o menys permanent;
amb color lila, les llacunes litorals recurrents, i amb fcsia,
basses reconstrudes artificialment, probablement a partir de
vestigis de llacunes naturals.
FIG. 3. Lorientaci de les lleres fluvials del Ter ha anat

canviant amb el temps: quan un canal quedava reblert de
sediment, aviat se nobria un altre de nou que reprenia el
traginar fluvial. Aquest procs, acompanyat de successives
inundacions, i influenciat tamb per canvis de ls del sl, va
ser el responsable de la progradaci (creixement) i terraplenament alluvial de la plana.
69
Bassa de Fra Ramon:

T el seu origen en una antiga llera
que desembocava entre lactual gola
del Ter i lmbit maresmal de la Pletera. Presenta una forma allargada perpendicular a la costa i una superfcie
inferior a 1 ha. La llera fluvial va quedar
progressivament reblerta de sediments per la seva banda interior i truncada
en direcci al mar pel cord de dunes
litoral, per la qual cosa qued significativament reduda la seva extensi i
el volum de les aiges lliures.
Pel que fa a laspecte hidrolgic, les
entrades directes daigua procedent
4a
de perodes dinundaci del riu han

quedat prcticament eliminades, de
manera que les actuals aportacions
daigua dola provenen bsicament
de laigua de la pluja i del fretic.
Aix no obstant, el carcter hipersal
de la bassa de Fra Ramon, amb
valors de conductivitat que fins i tot
poden superar els de laigua de mar
(QUINTANA et al., 2006), s indicatiu
de llargs perodes destancament del
flux i duna baixa influncia de les
aportacions daigua dola respecte de
les daiges salines procedents dels
temporals de llevant.
4b
Basses de la Fonollera i el Joncar:

Es troben integrades dins la maresma
que sestn entre la gola del riu i les
actuals
installacions
del
cmping
Delfn Verde, en el marge dret del riu.

Durant perodes de pluja abundant,
lmbit maresmal queda parcialment
Imatge 4. (4a) El primitiu delta del Ter segons una cartografia antiga dels
delmes al segles XIII - XIV. (4b) El projecte de desviament del riu Ter redactat
lany 1790 per D. Joan Escofet. En les dues cartografies sobserva la traa del
Ter Vell i en la (4b) la nova traa del projecte, que probablement va resseguir
part dun bra secundari del riu (4a). En el marge dret de lantic curs es dibuixa
tamb un bra de riu que porta lorientaci dall que avui dia reconeixem com
la bassa de fra Ramon (4b); i encara un altre bra ms al sud, que sesvaeix
prop del mas Pinell, per que en algun moment hauria pogut haver continuat
(4a), possiblement enllaant amb el Dar Vell, fins les actuals basses den
Coll. (Foto: CdD del Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter).
inundat, i es formen basses de redudes

dimensions i de carcter temporani, tot
i que les ms fondes, com s el cas de
la Fonollera i el Joncar, poden presentar
un grau de permanncia ms llarg.
70
La ubicaci de les basses de la Fonollera i el Joncar coincidiria tamb amb

zones ms enclotades, possible reducte dantigues lleres fluvials, amb una
forma allargassada i perpendicular a la
lnia de costa. Daltra banda, les rees
inundades contiges, que sn prpiament de maresma, es disposen sempre rere els cordons de dunes litorals
i presenten una forma allargassada,
per parallela a la lnia de costa.
Pel que fa a laspecte hidrolgic, la informaci existent sobre el funcionament
5a
daquestes basses s escassa; sembla

que es podrien alimentar preferentment
de les aiges de regadiu que sinfiltren
des dels camps i es recullen a travs
de les branques de drenatge existents
en aquella zona, aix com de les aportacions depisodis de pluja abundant, que
inunden la zona i mantenen un nivell
fretic suficientment elevat per embassar les zones ms enclotades daquest
mbit maresmal.
Basses Cuculler i Llarga:
Tamb formen part de lmbit ma-
5b
resmal existent entre la gola del Ter i
Imatge 5. La bassa de fra Ramon, entre la maresma de la Pletera i el riu

Ter, presenta una forma allargassada perpendicular a la lnia de costa que
sinterpreta com el vestigi duna antiga llera del riu Ter. A la cua de la llacuna
hi ha la bassa del Pi, que tamb hauria format part de la mateixa llera fluvial.
En perodes daiges altes (febrer 2006), queden connectades (5a), mentre
que en perodes destiatge (5b), juny 2006, queden separades (Fotos: Bon
Vent de lEmpord).
el cmping Delfn Verde. Sn petites

zones morfolgicament deprimides,
daproximadament uns 500 m2 cadascuna, que queden inundades temporalment com a conseqncia de les
condicions meteorolgiques locals.
Bassa de la Mota de lOm:
Es troba situada en una rea enclotada entre la plana alluvial i lmbit maresmal, possiblement generada per la
diferncia morfolgica creada just en el lmit o contacte entre ambdues unitats. La geometria allargada d aquesta
bassa indueix tamb a interpretar el seu origen com la resta dun antic bra de riu, possiblement derivat de la
confluncia litoral dels antics Ter i Dar (FIG. 5).
Presenta una superfcie d 1,3 ha i es troba situada en el paratge dels camps del mas Pinell de Baix, a recer de la
mota de la carretera de la Fonollera que la tanca pel seu sector ms meridional. Tal com en el cas daltres basses
tempornies, els principals perodes dentrada daiges dolces coincideixen amb els perodes de pluges abundants.
71
FIG. 5. Paleocanals de letapa final de progradaci de la plana del Baix Ter i relaci geomtrica amb les llacunes litorals.
72
Bassa de lAnser:
Atesa la seva morfologia allargada sinterpreta com la resta dun antic bra fluvial, possiblement originari de la
confluncia litoral entre antigues lleres del Ter i el Dar (FIG. 5). Es troba situada entre el puig de la Fonollera i la
urbanitzaci de Mas Pinell, i ocupa una superfcie aproximada de 2,5 ha. Pel que fa a laspecte hidrolgic, el rgim
de la lmina daigua s permanent, fet que manifesta lexistncia duna bona comunicaci hidrulica, dominantment
de procedncia subterrnia.
Bassa del Mas Pinell:
En aquest cas s una bassa generada artificialment, tot i que no sexclou la possibilitat que histricament hagus
format part duna llacuna ms extensa, que hauria pogut ajuntar lactual bassa de lAnser i el bra litoral on ara
conflueixen el rec del Mol de Pals i el rec des Coll. Presenta una superfcie de 0,6 ha i es troba situada a loest de
la urbanitzaci Mas Pinell.
Basses den Coll:
Formen un sistema de basses daigua dola, probablement originades en primera instncia com a part dun antic
paleocanal fluvial de la riera Grossa de Pals. Mentre que en una fase posterior, la seva formaci definitiva hauria
estat motivada per la desembocadura dun antic bra fluvial del Dar, o possiblement per la confluncia litoral
daquest ltim amb una derivaci ocasional del Ter (FIG. 5).
Les basses den Coll es troben situades a la zona de darrereplatja situada entre la urbanitzaci Mas Pinell, al nord, i
les installacions del cmping Playa Brava, al sud, ocupant una superfcie aproximada dunes 45 ha. Geogrficament
coincideixen amb lactual desembocadura del rec del Mol de Pals, que juntament amb el rec des Coll, canalitza i
distribueix la major part de les aiges que sutilitzen per al reg dels arrossars de Pals. En un context hidrolgic ms
ampli, lmbit dinfluncia a les basses den Coll sestn directament o indirecta des de la conca de la riera Grossa
de Pals, a la conca de la riera de Peratallada i a tot lmbit de regadiu del rec del Mol de Pals.
El sistema est format per dos sectors (FIG. 4): (a) el canal del nord, on conflueixen les aiges del rec del Mol de
Pals i del rec des Coll, i (b) la llacuna sud, on van
a parar les aiges del rec de les Bassetes i dels
Fesols. El rec de les Bassetes s una branca que
tamb deriva des del rec des Coll i a ms drena
els camps darrs, fins a desaiguar directament a
la llacuna sud. El rec dels Fesols, a ms de drenar
els camps darrs, recull tamb els sobrants del
rec Gilda -que subministra aigua al camp de golf
de Pals-, per acabar confluint en el rec de les
Bassetes i desaiguar junts a la llacuna sud de les
basses den Coll.
El funcionament hidrolgic actual est condicionat
pels cicles de reg de larrs i pel tancament de
la platja durant els perodes de baixes pressions
(plenes), aspectes que determinen la marcada
irregularitat hidrolgica daquest sistema.
Imatge 6. Les basses den Coll formen un sistema de basses

daigua dola, probablement originades en primera instncia com
a part dun antic paleocanal fluvial de la riera Grossa de Pals.
Mentre que en una fase posterior, la seva formaci definitiva hauria estat motivada per la desembocadura dun antic bra fluvial
del Dar, i, possiblement tamb, per la confluncia litoral daquest
ltim amb una derivaci ocasional del Ter (Foto: R. Forti).
73
4.4. Estanys
interiors
La histrica presncia de diversos estanys interiors a la plana del Baix Ter s un fet remarcable per la seva
rellevncia en el vessant ecolgic i hidrolgic. La seva existncia encara es preserva en el record i en mltiples
documents no gaire antics, on es parla de lestany de Bellcaire, lestany dUllastret, els estanys de Pals i Boada,
lestany de la Poma, lestany Buleny, entre daltres (FIG. 6).
Lorigen daquests estanys sinterpreta com a resultat, si ms no, dels dos aspectes que indiquem a continuaci:
(a) les zones que sestanyen corresponen a rees situades en els marges de les rees de progradaci de la plana,
s a dir, sn rees poc influenciades respecte de leix principal de les aportacions dels rius i que per aquest
motiu van quedar poc terraplenades per lalluvionament fluvial; i (b) la preexistncia de diversos relleus terciaris
contigus a les zones estanyades degu facilitar la formaci duna morfologia propensa a lendorreisme i a la
inundaci recurrent amb motiu depisodis prolongats de precipitaci o per desbordament fluvial.
Avui dia, la majoria daquests estanys han perdut el seu funcionament hidrolgic primigeni, ja sigui amb motiu
del progressiu terraplenament natural o per lefecte dactuacions antrpiques de buidat i de construcci de recs
de drenatge destinats a transformar ls agrcola dels terrenys inundats.
Noms es conserva una certa geomorfologia, de topografia deprimida, i es mant una tendncia al comportament
hidrulic de tipus endorreic. Aquests factors, tot i que
no sn determinants, contribueixen al fet que durant
perodes de pluges intenses i persistents encara puguin
quedar temporalment negats alguns daquests antics
estanys. Els escenaris dinundaci sn comptats,
afecten molt parcialment la superfcie originriament
inundable, i duren pocs dies ats que la funci dels
recs de drenatge existents s precisament la devitar
que el negament pugui ser ms prolongat.
Estany de Bellcaire:
Es localitzava al nord del masss del Montgr, just a
lest del nucli urb de Bellcaire i al sud del paratge
de Vilanera. Actualment s una zona agrcola de
ms de 200 ha de superfcie, amb una morfologia
lleugerament enclotada de carcter endorreic, on
alternen els arrossars, els camps duserda, de blat
de moro, de melca i de cereals dhivern; localment
presenta tamb alguna closa i petits horts.
La seva dessecaci es va efectuar a mitjan segle
XVIII per a facilitar ls agrcola, i es va dur a terme
FIG. 6. Principals estanys interiors de la plana litoral del Baix
Ter. Els estanys es troben associats a dominis palustres que
es van originar durant els estadis de progradaci fluviodeltaica de la plana.
mitjanant la construcci de la squia Cinyana, la

funci de la qual es continua destinant actualment al
drenatge dels arrossars de Bellcaire.
74
Hidrolgicament, la principal aportaci daigua a aquesta zona prov del rec del Mol de Bellcaire, des don es
deriven aiges amb destinaci al negament dels camps darrs. En poca de pluges intenses, la zona rep tamb
les aportacions dels torrents i crrecs que drenen els vessants septentrionals del masss del Montgr, tals com el
crrec de Coma Llobera, que en les cotes ms baixes acaba dispersant-se al bell mig dels camps de conreu.
Estanys de Pals i Boada:
Antics estanys situats en el municipis de Pals i Palau-sator, que doest a est sestenien des de Fontclara i Sant
Juli de Boada fins a lactual carretera de Pals a Torroella de Montgr. Morfolgicament formen una zona de
topografia deprimida, amb dues cubetes arrodonides i individualitzades pels petits relleus terciaris que delimiten
la plana del Ter en la seva banda sud.
Lestany de Boada, situat en el paratge de les closes Fondes o Boues, rebia les aiges de la riera Vella de
Fontclara i dels recs de Boada, mentre que lestany de Pals rebia les aiges de la riera Grossa, la riera Petita
i la de Queramany. La dessecaci daquests estanys es va realitzar des de mitjan segle XVIII fins al segle XIX.
Es van excavar recs de drenatge, com el rec Traient i el rec des Coll i es va construir una mota al llarg de la
riera Grossa.
Imatge 7. Lestany dUllastret encara sinunda molt de tant en tant (foto: novembre 1994). El creixement de la plana alluvial
va motivar que aquest rac de la plana queds amb una cota lleugerament enfonsada respecte la dels terrenys ms propers
al riu, lloc on sapilonaven les sorres i els llims de la progradaci fluvial. Aquesta diferncia morfolgica i els peridics
desbordaments del Dar ajudaren a mantenir una lmina daigua ms o menys permanent durant segles, fins que a finals
del segle XVIII i principis del segle XIX fou dessecat amb un sistema de canals i convertit en camps de conreu. A la foto es
distingeix un sector lateral, no colgat per les aiges, que podria coincidir amb un petit ventall de sediments aportats pel Dar
durant episodis de crescuda (Foto: R. Forti).
75
Actualment, les rees que ocupaven els antics estanys de Pals i Boada es destinen a s agrcola, amb una
implantaci extensiva dels arrossars. La principal aportaci daigua per a inundar aquests camps darrs prov de
les branques de reg que deriven de la riera Vella, de la riera Grossa i afluents contigus, aix com de la riera Nova,
que recull les aiges drenades conca amunt de la riera de Peratallada.
En poques de pluges intenses, les zones ms fondes que ocupaven aquests estanys es tornen a inundar
parcialment, tot i que el temps de permanncia de la lmina daigua en els fondals s relativament curt.
Recentment, en el paratge de les closes Fondes o Boues, on es trobava lantic estany de Boada, la iniciativa
privada va excavar una petita cubeta per a regenerar un zona estanyada de superfcie inferior a 0,5 ha, on es
mant una lmina daigua permanent al llarg de tot lany.
4.5. Lleres
fssils de la plana al.luvial
A la plana alluvial es distingeixen diverses traces de lleres antigues o fssils (FIG. 5). Sn vestigis de les darreres
fases del procs de progradaci de la plana alluvial del Baix Ter. Presenten formes allargassades i meandriformes
prpies de la dinmica fluvial que les origin. Litolgicament, els diversos paleocanals estan formats per una petita
part basal de graves seguida dun predomini de sorres, de manera que, en laspecte hidrogeolgic, constitueixen
elements de permeabilitat i flux hdric preferents respecte de les zones immediatament contiges de la plana. En
aquest sentit, i malgrat que la seva singularitat hidrolgica pot passar ms desapercebuda si es compara amb la
daltres elements hidrolgics, cal remarcar el seu rol com a eix daportacions hdriques al sector litoral, en especial
per la seva connexi subterrnia amb algunes de les diverses llacunes litorals, com la del Ter Vell, la bassa del
Frare Ramon, la bassa de la mota de lOm, les basses del sector de la Fonollera i les basses den Coll.
4.6. rees
palustres
Les rees palustres de la plana del Baix Ter corresponen a terrenys de topografia baixa que histricament quedaven
inundats com a conseqncia del desbordament dels cursos fluvials existents. En laspecte sedimentolgic, la
seva formaci sassocia tamb al procs de progradaci de la plana (vegeu El riu Ter, vint millennis de dinmica
fluvial, FIG. 4), tot i que sovint, a una profunditat de pocs metres, aquestes rees ja presenten sediments ms
antics corresponents a una plana fluviomarina precedent.
De forma similar a la formaci dels estanys interiors, aquestes rees van anar quedant com a zones marginals
amb una escassa influncia de les aportacions fluvials causants de la progradaci, i amb un predomini de les
acumulacions de materials fins i fangosos palustres i dinundaci.
La morfologia resultant del procs de formaci de les rees palustres va propiciar la formaci de sls amb textures
franco-argillo-llimoses i escassament drenats (MARGARIT et al., 1993), amb la inherent dificultat que aquests
duen associada per a poder evacuar cap al mar les aiges dels episodis dinundaci. Actualment, una extensa
xarxa de recs drena les aiges de pluja que espordicament queden retingudes en aquests paratges, aix con les
aiges de reg que sutilitzen per al conreu de larrs. En lmbit que ressegueix el litoral de nord a sud sobserven
tres rees palustres principals (FIG. 6):
76
rea palustre relicte

dEmpries:
Es troba situada al nord del nucli
de Cinc Claus i a lest dEmpries,
a banda i banda del gran meandre
del Fluvi Vell abans de la seva
desembocadura, a la zona del
Riuet. Sestn en una superfcie
aproximada dunes 250 ha.
rea palustre relicte de
Sobrestany:
Es troba situada al vessant nordoest del masss del Montgr,
circumdant lrea de lantic estany
Imatge 8. Lrea palustre de Pals fa segles que es destina al conreu de larrs.
Durant la fase de creixement de la plana alluvial, els sediments que traginava i
dipositava el Ter gaireb no arribaven fins aquesta rea, noms els ms fins. Per
aquest motiu va quedar com una rea dentollament, que va propiciar la formaci
de sls aptes per aquest tipus de conreu. (Foto: Bon Vent de lEmpord).
de Sobrestany, i presenta una

superfcie de ms de 500 ha.
rea palustre relicte de Pals,
Boada-Fontclara i Fontanilles:
T una superfcie de ms de 1.100
ha que sestn, de nord a sud,
entre el marge dret del riu Ter i la confluncia de la plana amb els mbits fluvials de les rieres de Peratallada
i Pals i, doest a est, des de Fontanilles i Fontclara fins les basses den Coll. Aquesta zona palustre integra els
antics estanys interiors de Pals i Boada, entre daltres de ms petits que prcticament es poden donar per
desapareguts.
4.7. Sistema
lacustre antic de Pals / Palau-Sator
Es tracta dun sistema lacustre fssil representat per un conjunt dafloraments de llims i argiles lacustres, rics
en matria orgnica, i nivells de calcries travertniques, dedat pleistoc superior per a alguns autors (IGC,
1997; MAS et al.,1999), o holoc mitj per a daltres (ROQU et al., 2001). La incorporaci daquest sistema a
lapartat de definici dels elements hidrolgics actuals es justifica perqu encara avui dia es preserva una petita
bassa, de pocs metres quadrats, on sestanyen aiges la possible procedncia de les quals podria ser atribuda
als darrers vestigis duna hidrodinmica subterrnia daiges surgents. Malgrat el deteriorament que presenta
aquesta bassa, lactivitat hdrica subterrnia associada suggereix quina degu ser la causa de la formaci dels
extensos nivells lacustres que ara reconeixem en diversos afloraments de la zona.
Quant a coneixement, no shan fet treballs especfics per a definir les hiptesis a qu fem referncia sobre
lorigen i el funcionament hidrogeolgic de lactual bassa, qesti que queda subjecta a la realitzaci danlisis
hidroqumiques i a la seva comparaci amb la hidroqumica de les formacions palegenes subjacents, on es t
constncia de lexistncia daiges carbonatades que podrien constituir el focus de la formaci actual i tamb el
relicte daquest sistema lacustre.
77
4.8. Domini
estuari del riu Ter
El domini estuari del riu Ter sha definit

en una zona del tram final del riu que
es caracteritza per presentar un rgim
daiges planes (Imatge 9) amb un valor de cota similar a la del nivell del
mar. Aquest transsecte sestn des de
la gola del Ter fins a uns 2,3 km aiges
amunt, just a lalada dels camps de
mas Pla, per la banda del marge dret
del riu, i fins als camps de la Moixina,
per la banda del marge esquerre.
Laigua del domini estuar del riu
presenta una certa estratificaci de
9a
la salinitat condicionada per lentrada

de laigua de mar a travs de la gola.
Aquesta dinmica saccentua durant
els temporals de llevant, mentre que en
poques destiatge prolongat, la gola
del riu queda prcticament tancada per
una fletxa de sorres litorals que deixa
reduda al mnim la fluncia daiges
entre el riu i el mar.
El traat actual del riu en aquest transsecte s rectilini i es troba flanquejat
per dues grans motes laterals que con-
9b
du-eixen les crescudes del riu, evitant
Imatge 9. Al final de lestiu dun any sec (8a: setembre 2007), el riu t
treballs per arribar al mar; aquest ha guanyat la partida construint-li un
barratge de sorra al davant de la seva gola natural. Quan les tardors i hiverns
sn moderadament plujosos (8b: febrer 2006), el riu trenca la barra de sorres
i recupera la sortida natural al mar (Foto: Bon Vent de lEmpord).
el seu desbordament i la dinundaci

de la plana en aquest sector. Aquesta
funci de protecci hidrulica redueix
daltra banda les expectatives dun fun-
cionament hidrolgic natural, cosa que podria ser interessant des duna determinada perspectiva ecolgica, per
possiblement insalvable des del punt de vista de la protecci civil.
4.9. Estanyols
de Pals
Entre el golf Serres de Pals i les installacions de lEDAR de Pals mereix una especial atenci la referncia a unes
basses o estanyols (QUINTANA i MAR, 2004) de redudes dimensions i geometria circular , que mantenen una
lmina daigua ms o menys permanent. Molt probablement la seva recrrega est motivada per laportaci
daiges subterrnies, dorigen subsuperficial i/o possiblement profund, relacionades amb el sistema de fractures
78
que afecta les unitats eocenes permeables del bartoni inferior, unitats que en les rees contiges presenten
captacions que donen mostres del seu potencial hidrulic de carcter surgent.
Imatge 10. Les basses del sector litoral de la Fonollera, el febrer 2006. Al fons, ja dins els lmits del cmping sendevinen
tamb les restes de les basses Cuculler i Llarga (Foto: Bon Vent de lEmpord).
5. Elements
hidrolgics ANTRPICS
El flux hidrolgic a la zona litoral est tamb condicionat pels elements hidrulics de naturalesa antrpica. En
general, la majoria daquest elements sn de construcci ancestral, i estan tan integrats en el territori que sovint
s difcil de diferenciar-los del elements naturals. Aquest s el cas dels recs histrics i squies que solquen la
plana i que tant es van fer servir per a posar en funcionament els molins fariners de lpoca, com per a activar el
desenvolupament agrcola o dessecar moltes de les zones estanyades que avui dia posem en valor.
La caracteritzaci de tots aquestes elements antrpics sha dirigit en primer terme a definir la seva funci
hidrolgica. En el cas dels recs, per exemple, shan catalogat segons si la seva funci s dominantment de transport
(recs histrics principals, secundaris i recs soterrats), de distribuci (branques) o de drenatge (squies).
A banda dels elements propis de reg agrcola, shan observat i referenciat tamb altres elements hidrolgics dinters
per a la interpretaci de la dinmica hidrolgica de la zona, tals com els punts de control i aforament de lAgncia
Catalana de lAigua, les derivacions o infraestructures hidruliques dels recs, els punts dabocament de les aiges
residuals urbanes, lemplaament de les Estacions de Depuraci dAiges Residuals (EDARs), entre daltres.
79
5.1. Eixos
de reg i drenatge
5.1.1. Recs
principals
La plana del Baix Ter presenta diversos eixos principals de reg, de construcci medieval. Des duns anys en
a ms dexercir la seva funci agrcola tamb han passat a valorar-se com a eixos de connexi hidrolgica i
ecolgica.
El rec del Marqus de Sentmenat, tamb conegut com a rec del Mol, neix a la resclosa de Colomers, passa
per Jafre, Verges i Bellcaire dEmpord; desprs dun recorregut de ms de 21 km desemboca a la platja del
rec del Mol, al nord del nucli urb de lEscala i al sud dEmpries. Originriament, el rec de Sentmenat es va
construir per al funcionament duna srie dantics molins fariners. Des de fa anys s un dels eixos de regadiu ms
importants de la plana, a lentorn del qual es vertebra la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers (FIG. 7).
FIG. 7. Els mbits de la Comunitat de Regants de Colomers i de la Comunitat de Regants del rec del Mol de Pals. Sindica la
distribuci de les superfcies de regadiu de diversos conreus, segons dades SIGPAC 2007 i treball de camp.
Aquesta comunitat cobreix una superfcie agrcola amb potencial per al regadiu dunes 4.400 ha (Taula 4).
Habitualment sen reguen unes 3.200 ha amb aiges superficials i unes 870 ha amb aiges subterrnies (FIG.
8), dades que coincideixen fora amb la informaci continguda en el SIGPAC (2007), que comptabilitza per a
aquest any de referncia unes 3.915 ha de regadiu dins els lmits daquesta comunitat.
80
Les necessitats hdriques daigua superficial per al reg de la Comunitat de la Presa de Colomers se situen a
lentorn duns 17 a 20 hm3/any, que poden variar depenent de lany i de la superfcie real que es rega, del
sistema de reg utilitzat i de la seva eficincia, aix com de leficincia del transport a travs del rec.
Tot i que actualment es troba en vies de soluci, el rec del Mol recull tamb les aiges residuals urbanes no
depurades de Colomers, Jafre, i Verges, que modifiquen significativament la qualitat de les seves aiges. Passat
Bellcaire dEmpord, el rec es destina majoritriament a inundar els arrossars de la zona de Sobrestany, de maig
a setembre per al conreu habitual, i de novembre a febrer per a complimentar les prctiques agroambientals.
Rec del Ter Vell, neix a la resclosa dUll i desaigua a la llacuna del Ter Vell, desprs dun recorregut de 7,4
km (FIG. 9). Histricament, aquest rec derivava les aiges des del riu Ter amb la finalitat de fer anar el mol
den Mercader, actualment en dess.
En el vessant agrcola el rec del Ter Vell sha utilitzat tamb per a regar una part dels conreus existents en el seu
marge dret, a la part final de la plana entre Torroella de Montgr i lEstartit. Aquesta funci avui dia va quedar
anullada amb motiu de la canalitzaci del regadiu en aquest sector litoral. Cal remarcar tamb la seva funci
com a collector de part de les aiges plujanes que circulen pels vessants meridionals del masss del Montgr,
i que motiven una millora de la qualitat dels cabals circulants pel rec, aix com el paper que desenvolupa de
drenatge daiges plujanes en els terrenys contigus de la plana i daportaci daiges dolces a la llacuna del
Ter Vell.
Rec del Mol de Pals, neix a la resclosa de Canet de la Tallada i circula pel marge dret del riu en direcci a
Gualta. En aquest punt deriva part de les seves aiges al canal o rec de Gualta, derivaci que travessa el nucli
urb i que antigament feia funcionar el Mol de Gualta; desprs dun transsecte de 2,3 km, les aiges sobrants
del rec de Gualta retornen al rec del Mol de Pals (FIG. 9). A partir de larribada a Gualta, la traa del rec del
Mol de Pals coincideix amb una bona part de lhistric Dar Vell, i arriba canalitzada fins a desembocar a les
basses den Coll.
Amb una longitud total de 10,4 km, el rec del Mol de Pals s un dels principals recs per al regadiu de la plana del
Ter. Lrgan gestor s la Comunitat de Regants del Mol de Pals, que cobreix una superfcie potencial de regadiu
dunes 3.098 ha (Taula 4). Habitualment es reguen unes 2.400 ha amb aiges superficials, i unes 400 ha
amb aiges subterrnies, dades que coincideixen fora amb la informaci continguda en el SIGPAC (2007), que
comptabilitza per a aquest any de referncia unes 2.792 ha de regadiu dins els lmits daquesta comunitat.
Els requeriments hdrics terics daiges superficials per al reg de lmbit de la Comunitat de Regants del Mol
de Pals se situa a lentorn duns 16 a 18 hm3 durant el perode de reg estival, ms uns 5 a 6 hm3 ms per a
complimentar les actuacions agroambientals associades al conreu darrs. En total se situen a lentorn duns
21 a 24 hm3/any, que poden variar depenent de lany i de la superfcie real que es rega, del sistema de reg
utilitzat i de la seva eficincia, aix com de leficincia del transport a travs del rec.
Tot i que es troba tamb en vies de soluci, el rec rep les aiges residuals de Gualta, Serra de Dar i Fontanilles.
En el sector litoral, el sobrant de ls agrcola entra en el sistema de les basses den Coll on ha motivat la
instauraci dun ambient hidrolgic dominat per la circulaci daigua dola durant la major part de lany.
81
FIG. 8. Els mbits de la Comunitat de Regants de Colomers i la Comunitat del Rec del Mol de Pals, amb indicaci de les
superfcies de reg i les fonts de procedncia del regadiu (aiges superficials, aiges subterrnies, o procedncia mixta).
COMUNITAT DE REGANTS DE LA PRESA DE COLOMERS (Marge esquerre)

Superfcie
Arrossars
Herbacis regadiu
Fruiters
Hortes
Pollancres
TOTAL
Ha
Requeriments hdrics terics (hm3)
71,62
3478,03
745,75
82,73
75,34
4.453,47
0,72
15,65
2,24
0,50
0,45
19,55
Arrossars
Herbacis regadiu
Fruiters
Hivernacles
Hortes
Pollancres
sator fins al mas Gelabert, punt on connecta

amb el rec del Mol de Pals fins a desaiguar a
les basses den Coll. El rec de la Riera Nova rep
les aiges residuals urbanes dels nuclis urbans
Ha
Requeriments hdrics terics (hm3)
678,06
1774,10
570,70
0,13
42,57
32,44
6,78
7,98
1,71
0,00
0,26
0,19
5,00
21,00
ACTUACIONS AGROAMBIENTALS
TOTAL
3.098
s un rec de 5,2 km que canalitza les aiges de

la conca de la riera de Peratallada, des de Palau-
COMUNITAT DE REGANTS DEL REC DEL MOL DE PALS (Marge dret)

Superfcie
Rec de la Riera Nova:
de Peratallada, Santa Susanna de Peralta, Sant

Climent de Peralta i Palau-sator.
Riera Grossa de Pals i rec des Coll:
La riera Grossa de Pals s un torrent natural
que drena els relleus que delimiten el corredor
de Palafrugell: vessants de les muntanyes
Taula 4. Superfcie potencial de regadiu (ha) de les Comunitats

de Regants de la plana litoral del Baix Ter i necessitats hdriques
teriques associades a la superfcie potencial i a diferents conreus.
82
de Queramany, Torrent i Muntanya Seca. Per

a evitar la inundaci natural dels estanys de
Pals i Boada, les aiges daquesta riera es van
canalitzar a partir del que es coneix com

a rec des Coll, que conjuntament amb
el rec del Mol del Pals desaigua, aiges
avall, dins el canal nord de les basses
den Coll. Tot i que originriament es va
construir per a dessecar aquests antics
estanys, actualment tamb funciona
per al reg i el drenatge dels camps
darrossars de la zona.
A linici del seu recorregut, el rec des
Coll rep les aiges del rec Traient, que
a la vegada recull les aiges residuals
urbanes dels nuclis de Sant Juli de
Boada i Sant Feliu de Boada; i a travs
del rec Rieral, les aiges residuals depurades de l EDAR de Pals.
Rec de la Tallada/rec de la Muntanya:
Constitueixen un mateix eix de distribuci

amb una toponmia diferenciada segons el municipi que travessa. En el
tram corresponent al terme municipal
de la Tallada dEmpord rep el nom del
municipi, mentre que en el terme de
Viladamat rep el nom de rec o riera de
la Muntanya.
Presenta un recorregut de 7,6 km
Imatge 11. Imatge del rec de Sentmenat al seu pas per Bellcaire (rec del
Mol de Bellcaire). Durant la primera meitat del s.XVIII el rec del Mol de
Bellcaire feia anar els molins arrossers de Bellcaire i lEscala. Avui continua
traginant i distribuint aigua per al regadiu dels conreus del corredor dAlbons i
larrs de Sobrestany (Foto: CdD del Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter).
de longitud; de sud a nord voreja els

relleus ms orientals dels terraprims
de lEmpord, des de Verges fins a
Viladamat i Cinc Claus, recollint i canalitzant les aiges dels principals torrents
i rieres, com la riera de la Tallada i el
torrent de Mareny. A prop de Verges rep tamb una derivaci de les aiges procedents del rec de Sentmenat,
des de lanomenat canal den Vinyes, que transvasa laigua entre els dos recs.
Al llarg del seu recorregut rep les aiges residuals urbanes dels nuclis de la Tallada dEmpord, Tor, Viladamat i
Cinc Claus. Segueix cap al nord fins a la riera de Pelacal i aquesta fins al riu Vell o Fluvi Vell que desemboca a
la platja del Riuet dEmpries.
83
FIG. 9. Elements hidrolgics antrpics a la plana litoral del Baix Ter.

84
5.1.2. Recs
secundaris
Sn derivacions dels recs principals, que sestenen arreu fent arribar les aiges de regadiu als mbits contigus a
la seva traa (FIG 9).
Rec de les Llones / rec dAlbons:
Tot i la toponmia diferenciada constitueixen un mateix eix de distribuci daiges destinades al reg agrcola. El
tram comprs entre la Tallada i Albons rep el nom de riera o rec de les Llones, mentre que el transsecte entre
Albons i lEscala, rep el nom de rec dAlbons. Aquest rec s una derivaci del rec de la Tallada i presenta una
longitud de 6 km, durant els quals travessa de sud a nord el corredor dAlbons, fins a desaiguar al rec del Mol o
de Sentmenat, prop del paratge de Vilanera.
Rec de la Branca:
Es una derivaci del rec de Sentmenat i presenta una longitud de 8,8 km. Aquest rec neix a lalada de mas Duran del
terme de la Tallada dEmpord, i discorre cap al nord distribuint les seves aiges pels camps de regadiu que sestenen
entre Bellcaire i Albons. Desprs de travessar el rec dAlbons i irrigar els camps situats al sud de Viladamat, el seu curs
desaigua al rec de la Muntanya, poc abans de la confluncia daquest darrer amb la riera de Pelacal.
Imatge 12. El rec del Mol de Pals deriva les seves aiges de la resclosa de Canet de Verges i s leix de reg principal dels
arrossars de Pals. En la foto el reconeixem en la traa que segueix parallela a la carretera del cmping. Aiges avall, just
davant la bassa de la urbanitzaci del Pinell, rep les aiges del rec des Coll i desaigua ms endavant al bra nord de les basses
den Coll i daqu al mar. La franja que marquen els camps que veiem en primer terme, entre la carretera i el rec, suggereixen
lexistncia duna traa fluvial antiga, possiblement procedent del Ter i que en confluncia amb el Dar (vegeu FIG. 5) hauria
continuat fins les actuals basses den Coll (Foto: Bon Vent de lEmpord).
85
Rec Madral:
Es una derivaci del rec de Sentmenat. Presenta una longitud de 5,1 km, inicia el seu recorregut a la finca del
mas Pantale de Bellcaire i distribueix les seves aiges pels camps de regadiu que sestenen entre Bellcaire i
Ull. Desprs de travessar el rec antic del mas Duran, desaigua al riu Ter, just a loest dels horts de Torroella de
Montgr. Tamb funciona com a drenatge de les aiges plujanes del vessant occidental del masss del Montgr,
entre Bellcaire i Torroella de Montgr, funci que li dna un plus de singularitat des del punt de vista hidrolgic i
ecolgic.
Rec de Gualta-Torroella:
deriva les seves aiges del rec del Mol de Pals a lalada del mas Bah de Fontanilles, i bona part del recorregut
discorre dins un canal de mitja canya gaireb en parallel al marge dret del riu Ter. El transsecte s de 9,8 km
i desaigua les seves aiges a la gola del Ter, prop de cal Bonic, just al costat del paratge de les closes de la
Fonollera.
Rec Gilda:
Deriva les seves aiges del rec den Coll a lalada de mas Gelabert i discorre en un transsecte de 2,3 km fins al
camp de golf Platja de Pals, on sutilitza per al reg de les seves installacions. Les aiges sobrants continuen fins
al rec dels Fesols, i des daquest desaigen a la llacuna sud de les basses den Coll.
5.1.3. Squies
de drenatge
Les squies de drenatge sn canals amb la funci de drenar les aiges descolament superficial i subsuperficial
provinents dels camps de conreu de la plana. Aquesta funci garanteix el bon drenatge de les finques agrcoles i
evita lentollament excessiu dels camps de conreu. Les principals sn:
Squia de Cinyana:
T una longitud de 5,3 km. De sud a nord drena els sobrants de regadiu del sector de Sobrestany, i les aiges
plujanes del vessant oest del masss del Montgr. Desaigua al rec de Sentmenat, entre Vilanera i el Mol de
lEscala (FIG. 9). Originriament la squia de Cinyana es va construir per a dessecar lantic estany de Bellcaire.
Actualment, la seva funci s important per a regular el reg i el drenatge dels arrossars de Sobrestany.
Squia Massot:
s un rec de drenatge que discorre al llarg de 6,1 km pels camps de conreu del marge dret del riu Ter, entre el
mas den Blai, a lest de Gualta, i el mas Pinell de Dalt. Recull les aiges sobrants de regadiu de tot aquest sector
(FIG. 9), i durant perodes de pluges intenses evacua les aiges plujanes evitant que aquestes inundin les rees
agrcoles ms enclotades. Acaba el recorregut desaiguant al rec del Mol de Pals, passat el Pinell.
5.1.4.
Recs entubats
Els recs entubats del Baix Ter constitueixen sistemes de regadiu tancats. En els trams finals del seu recorregut
laigua es troba sotmesa a una determinada pressi, mentre que en els trams superiors laigua circula lliure per
gravetat, per condicionada a una regulaci mitjanant lobertura i el tancament de vlvules de reg.
86
Els principals sn:

Rec soterrat de Mas Duran:
s una infraestructura de regadiu soterrada de 7,2 km de longitud que deriva laigua del rec de Sentmenat, a
lalada del mas Duran (FIG. 9). Sutilitza per a regar els camps de conreu del marge esquerre del tram final del
Baix Ter, a la zona litoral de lEstartit.
Rec soterrat de Sobrestany:
T un recorregut d 1,1 km de longitud que sinicia des de la derivaci del rec de Sentmenat, a lalada de
Bellcaire. Sutilitza per al reg dels camps de conreu que sestenen en el paratge de Sobrestany, a ponent dels
vessants del Montgr.
Els sistemes de reg entubats tenen per expectativa la millora de la gesti del regadiu, per en un lloc com la plana
del Baix Ter generen tamb una determinada controvrsia per lefecte que poden generar sobre el funcionament
hidrolgic instaurat amb el temps. En aquest sentit, s important reflexionar de manera que sintegrin no noms
els aspectes de millora agrcola sin tamb els ambientals. Caldria fer-ho perqu, segons lmbit a qu ens
vulguem referir, la qesti de lentubaci pot acabar beneficiant ambds aspectes (cas del Ter Vell), o afavorir-ne
un dells a costa de desafavorir laltre.
Actualment es duen a terme les obres de canalitzaci dels recs histrics del rec del Mol de Pals, i del rec de
Sentmenat fins al mas Duran, i per tant, sobre un nou escenari en qu caldr pensar a fons en lestructura
organitzativa i els criteris que caldr compartir per a gestionar integradament el funcionament hidrolgic
daquesta zona.
Branques de distribuci
i drenatge
5.1.5.
Les branques de distribuci sn cada

un dels braos que, sortint des dels
recs principals o secundaris, fan arribar
laigua al peu dels camps de conreu. Les
branques de drenatge sn els diversos
braos que des de diversos camps de
conreu recullen les aiges sobrants (de
reg o plujanes) i les condueixen fins als
recs principals o secundaris o fins a les
squies. El conjunt de branques dun
sector sestructura en un entramat en
Imatge 13. Les obres de canalitzaci del regadiu del Baix Ter modificaran
lactual funcionament hidrolgic dels recs histrics. Caldr pensar els criteris
per a mantenir i adequar la seva funcionalitat hidrolgica en relaci als
ecosistemes de la plana i del litoral. (Foto: Oriol Mas).
87
xarxa que augmenta leficincia de la

seva funcionalitat, tant en la distribuci
com en el drenatge.
5.2. Infraestructures
hidruliques associades
La distribuci de laigua circulant per la complexa xarxa de recs existents en el territori s possible grcies a
lexistncia de comportes que permeten, en funci de les concessions existents, la derivaci de determinats
volums daigua i la seva circulaci per a cobrir les necessitats de reg. A la zona, les principals derivacions daigua
per a usos agrcoles (FIG. 9) sn:
Comporta del rec de les Llones-rec dAlbons:
Derivaci daigua del rec de la Tallada que permet el regadiu dels camps que sestenen des del nord-est del
corredor dAlbons fins a lEscala.
Comporta del rec de la Branca:
Derivaci daigua del rec de Sentmenat situada a prop del mas Duran, que permet els regadiu dels camps que
sestenen entre Bellcaire i Albons i els camps situats al sud de Viladamat.
Comporta del rec de Mas Duran:
Derivaci daigua del rec de Sentmenat, a lalada del mas Duran, vers els camps de cultiu que sestenen al
marge esquerre del tram final del Baix Ter.
Comporta del rec Madral:
Derivaci daigua del rec de Sentmenat situada a la finca del mas Pantale, al sud de Bellcaire, que permet el
regadiu dels camps que sestenen entre Bellcaire i Ull.
Comporta del rec de Sobrestany:
Derivaci daigua del rec de Sentmenat situada a lalada de Bellcaire vers els camps de cultiu que sestenen al
paratge de Sobrestany.
Comporta del rec del Ter Vell:
Derivaci daigua situada a la resclosa dUll, destinada al funcionament dels antics molins fariners i per a irrigar
alguns dels camps que sestenen entre Torroella de Montgr i lEstartit.
Comporta del rec de Gualta i Torroella:
Derivaci daigua del rec del Mol de Pals a lalada del mas Bah, destinada al regadiu de la major part dels
camps de cultiu del marge dret del riu Ter, entre Gualta i el paratge de les closes de la Fonollera. El retorn de les
aiges circulants pels recs de distribuci i de drenatge fins als principals eixos fluvials tamb es troba regulat per
comportes, en aquest cas, de desgus. A la zona shan identificat comportes de desgus en el rec Madral, rec del
Mol den Mercader, i a les branques de drenatge dels camps de cultiu que sestenen al marge esquerre del tram
final del Baix Ter (FIG. 9). El conjunt daquestes comportes permet desaiguar al riu Ter els sobrants dels camps
de conreu. Es tracta de comportes de tipus papallona que durant les crescudes del riu tamb eviten lentrada per
retorn daiges fluvials a travs dels recs de drenatge. Cal ressaltar que lestat de conservaci actual daquestes
comportes no s, en general, el desitjable.
Daltres infraestructures hidruliques amb inters patrimonial sn els elements associats als antics molins fariners
de Gualta, Pals, den Mercader i de lEscala.
88
5.3. Sistemes
de sanejament, EDARs i reutilitzaci

Les aiges residuals urbanes sn un factor condicionant
de la gesti hidrolgica perqu influencien la qualitat
de les aiges superficials del riu i dels recs, aix com la
qualitat dels efluents de les EDARs existents a la zona.
El rec de Sentmenat rep les de Colomers, Jafre i Verges;
el rec del Mol de Pals rep les de Gualta, Serra de Dar,
Llabi i Fontanilles; i el rec de la riera Nova, les de
Peratallada i Palau-sator. Actualment aquesta situaci
es troba en vies de soluci amb motiu de les actuacions
que duu a terme lAgncia Catalana de lAigua per a
solucionar aquests abocaments.
Les EDARs ms importants de la zona sn la de Pals,
Torroella de Montgr, la Bisbal dEmpord i lEscala
(Taula 5). Els efluents tractats saboquen respectivament
al rec Rieral, al riu Ter, al Dar i directament al mar
mitjanant un emissari submar. Daltra banda, una part
es reutilitza.
La variabilitat pluviomtrica i la progressiva millora de
la xarxa separativa, sobretot respecte de les entrades
Imatge 14. Aproximadament el 46% dels cabals tractats a

lEDAR de Pals (CCB, 2007) es destinen al reg del camp de
golf que t al costat, la resta es desaigua al rec Rieral (Foto:
CdD del Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter).
daiges de mar dins la xarxa dels nuclis litorals, sn

dos aspectes clau que permeten justificar les variacions
anuals registrades en els cabals tractats de les diverses
depuradores. Les dades mensuals tamb registren
variacions estacionals coincidint amb el perode estival.
Lanlisi de les dades de qualitat de

lefluent de sortida indiquen que els
tractaments assoleixen una important
reducci dels valors de la concentraci
de DBO5, DQO, MES, amoni i nitrogen,
i que es mantenen valors elevats de la
conductivitat elctrica, principalment
EDAR
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
3.050.543 3.010.015 2.540.997 2.427.289 2.268.184 2.335.600 2.392.000 1.878.600
TORROELLA M.
PALS
554.008
554.777
702.980
806.031
707.897
LESCALA
702.100
731.900
612.000
2.384.800 1.990.100 1.272.000
Taula 5. Cabal anual (m3/any) tractats a les EDARs de la zona litoral durant el
perode 2000-2007, per Torroella i Pals, i 2005-2007 per a lEscala (segons
Consorci de la Costa Brava).
en les EDARs de Torroella de Montgr

i de lEscala, qesti que de cara a la
reutilitzaci requereix que es prenguin
Cabal mensual reutilitzat (m3/any)

EDAR
unes determinades precaucions en el

maneig i laplicaci.
PALS
TORROELLA M.
Lestaci de Torroella de Montgr t una

capacitat de tractament de 1.000 m3/h
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
122.300
254.400
206.500
263.800
270.300
240.400
263.300
281.200
82.100
10.800
185.100
64.100
281.400
181.800
Taula 6. Cabal anual reutilitzat (m3/any) procedent de les EDARs de Torroella

de Montgr i Pals (segons Consorci de la Costa Brava).
89
i subministra aiges tractades per a la seva reutilitzaci al golf Empord de Gualta i a la Comunitat de Regants
de Mas Duran. Tal com sha comentat, la qualitat daquesta aigua regenerada no sempre s apta per al reg ja
que sovint presenta problemes de salinitat. Lany 2007 va subministrar un total de 0,28 hm3 (Taula 6) volum que
suposa un 15% del total dels cabals tractats a la depuradora (CCB, 2007).
Lestaci de Pals t una capacitat de tractament de lordre de 100 m3/h i subministra al golf Serres de Pals, que
rep aigua regenerada des de juliol de 2000 amb una mitjana aproximada de 250.000 m3/any, que suposa un
46% dels cabals tractats (CCB, 2007). El subministrament s ms o menys continu en funci de la demanda.
A lestaci de lEscala es preveuen obres per a connectar amb el regadiu del mas Duran, de manera que es pugui
reutilitzar les seves aiges per al reg agrcola daquesta comunitat.
5.4. Sistemes
de control i aforament de les aiges superficials
A la plana hi ha diversos punts de control i aforament en continu del cabal circulant en el riu, tal com sha
comentat tamb a lapartat 4.1 precedent, i en alguns dels principals recs. En el cas dels recs, els punts
daforament sn:
SAI del rec de Sentmenat:
Punt daforament del cabal circulant pel canal de Sentmenat al seu inici, a la presa de Colomers. Les dades
indiquen que en aquest punt passen valors mitjans de cabal de 0,99 m3/s i valors punta de fins a 4,14 m3/s
(Grfica 3). La derivaci daiges al rec de Sentmenat est supeditada a la mxima demanda de reg agrcola,
situada principalment en el perode maig-setembre, mentre que durant la resta de lany, els cabals circulants sn
generalment inferiors a 0,3 m3/s.
Grfica 3. Grfica de levoluci del

cabal circulant (m3 / dia) pel rec de
Sentmenat al punt inicial del seu
recorregut, a Colomers, perode
2002 - 2007.
SAI del rec del Mol de Pals:

Punt daforament del cabal circulant pel rec del Mol de Pals al seu inici, a la resclosa de Canet de la Tallada.
Presenta valors mitjans de cabal d 1,3 m3/s i valors punta de fins a 3,04 m3/s, tal com sindica a la Grfica 4.
90
L estacionalitat de la circulaci dels cabals mxims presenta un perode ms llarg, de manera que les puntes
de cabal mnim prcticament noms es produeixen els mesos de mar i abril. Aquest fet es relaciona amb
la condicionalitat que suposen les ajudes agroambientals al conreu darrs respecte a mantenir els terrenys
inundats en determinats perodes -novembre a febrer- llevat dels de producci, que normalment se situen entre
maig i setembre.
Grfica 4. Grfica de levoluci del

cabal circulant (m3 / dia) pel rec de
del Mol de Pals al punt inicial del
seu recorregut, a la resclosa de Canet, perode 2002 - 2007.
SAI de Gualta:
Punt daforament del cabal circulant pel rec del Mol de Pals al seu pas per Gualta. No es disposa de dades de
registres del cabal perqu segons sembla el seu funcionament no s prou fiable.
SAI de Torroella de Montgr:
Punt daforament del cabal circulant pel tram final del riu Ter a lalada del pont de Torroella. Les dades ja shan
comentat al subapartat 4.1, i levoluci grfica de cabals sha indicat a la Grfica 1.
SAI de Serra de Dar:
Punt daforament del cabal circulant pel tram del riu Dar a lalada de Serra de Dar. Com en el cas anterior, les
dades ja shan comentat al subapartat 4.1, i levoluci grfica de cabals sha representat a la Grfica 2.
A part dels punts SAI installats i controlats per lAgncia Catalana de lAigua, linters cientfic ha promogut
tamb la installaci daltres elements de control en determinats punts dinters hidrolgic. Un dels casos sn
les diverses escales limnimtriques installades a les llacunes litorals principals (Ter Vell, fra Ramon i basses den
Coll) per part dels investigadors dels diversos projectes realitzats a la zona (QUINTANA et al., 1999 a 2006).
PASCUAL i MARTINOY (2006) han realitzat tamb treballs dinstallaci de sondes automtiques per tal dobtenir
dades contnues de nivell. Concretament a la zona del Baix Ter han installat: (a) una sonda automtica de nivell
al port de lEstartit amb la finalitat dobtenir dades en continu del nivell del mar; (b) una sonda automtica a
les basses den Coll per a seguiment continu del nivell, que sha situat a uns 1.000 m del mar, en una bassa
daiges permanents que est en contacte directe amb el rec del Mol de Pals; i (c) un regle de nivell al Ter Vell
per a observar puntualment el nivell de laigua de la llacuna.
91
5.5. Sistemes
de control de les aiges subterrnies
En lmbit litoral i rees adjacents, lAgncia Catalana

de lAigua disposa de 24 piezmetres (Taula 7) per a
controlar levoluci dels nivells fretics dels aqfers
descrits al Baix Ter (ACA_Geoservei, 2008): laqfer
superficial amb comportament hidrulic de tipologia
lliure, i laqfer profund de tipologia semiconfinada.
En la majoria dels casos, les sries temporals de dades
sn superiors als 20 anys. Lemplaament geogrfic
daquests piezmetres es mostra a la FIG. 10, mentre
que la seva evoluci temporal es comentar en apartats
posteriors.
Imatge 15. Alguns dels punts de control dels quals

disposa lAgncia Catalana de lAigua en els aqfers del
Baix Ter registren en continuo levoluci del nivell fretic.
(Foto: Geoservei).
A ms del seguiment dels nivell fretics, lAgncia

Catalana de lAigua disposa tamb de 17 piezmetres
(Taula 8) per a controlar levoluci de la qualitat
dels aqfers del Baix Ter. Alguns daquests punts
de control de la qualitat coincideixen amb punts de
FIG. 10. Ubicaci dels piezmetres de control piezomtric
dels aqfers superficial i profund en el sector litoral del Baix
Ter, Amb color lila, els punts de control del nivell piezomtric,
i en color taronja, els punts de control de la qualitat.
control del nivell (FIG. 10) i la majoria de les sries

temporals de dades que es presenten sinicien des
dels anys 1995-96.
92
Topnim
Terme municipal
Tipologia
Perode de control
Ter S-17 c
Limngraf LE-4
Tallada dEmp.
Semiconfinat
1974-2007
LEscala
Semiconfinat
1989-2007
Ter S-51
Ull
Semiconfinat
1993-1996
Ter S-05
Gualta
Semiconfinat
1974-2007
Ter S-06
Gualta
Semiconfinat
1974-2007
Ter S-06 bis
Gualta
Semiconfinat
1974-2007
Ter S-8 a
Torroella de M
Semiconfinat
1993-2007
Martinoy S-15
Gualta
Semiconfinat
1985-1991
Ter S-10 Golf
Torroella de Montgr
Semiconfinat
1995-2001
Ter S-56
Gualta
Semiconfinat
1985-2007
Dar S-1 c
Gualta
Semiconfinat
1991-2007
Daro S-2 c
Gualta
Semiconfinat
2005-2007
Dar S-3 c
Gualta
Semiconfinat
1991-2007
Ter S-03
Gualta
Semiconfinat
1974-2007
Ter S-2
Serra de Dar
Semiconfinat
1974-2007
Ter S-1
Serra de Dar
Semiconfinat
1974-2007
Pletera S3_Geoservei
Torroella de Montgr
Semiconfinat
2007-2008
Mas Soler
Torroella de Montgr
Lliure
1976-2007
Mas Paguina
Torroella de Montgr
Lliure
1976-2007
Mas Ferrer
Torroella de Montgr
Lliure
1976-2007
Mas Torras
Ull
Lliure
1976-2007
Ter S-8
Serra de Dar
Lliure
1976-2007
Mas Canet
Tallada dEmp.
Lliure
1976-1996
Mas Mac
Tallada dEmp.
Lliure
1976-2007
Taula 7. Punts de control piezomtric de lAgncia Catalana de lAigua a la zona litoral i rees
contiges.
Topnim
Terme municipal
Tipologia
Perode de control
Nou Escala. Camps den Pags
Albons
semiconfinat
2004-2007
Mas Blai
Gualta
semiconfinat
1996-2007
Pou Mancomunitat Palafrugell 1
Gualta
semiconfinat
1995-2007
Pou Mancomunitat Palafrugell 2
Gualta
semiconfinat
1995-2007
Pou Sant Crist (Bellcaire)
Bellcaire dEmp.
semiconfinat
2001-2007
Pou Comuns (LE-14)
lEscala
semiconfinat
2001-2007
Pou Sifons 1 (LE-17)
Albons
semiconfinat
2000-2007
Salanc Petit
lEscala
Lliure
1996-2007
Mas la Pagesa
Torroella de Montgr
Lliure
1995-2007
Mas Jonquer
Torroella de Montgr
Lliure
1996-2007
Pou 1 Camping Delfin Verde
Torroella de Montgr
Lliure
1995-2007
Mas Bruguera
Torroella de Montgr
Lliure
1996-2007
Camp dHorta
Torroella de Montgr
Lliure
1996-2007
Horta Artigas
Torroella de Montgr
Lliure
1995-2007
Mas Bay
Torroella de Montgr
Lliure
1996-2007
Mas Calafat
Torroella de Montgr
Lliure
2003-2007
Mas Ferrer
Torroella de Montgr
Lliure
1995-2007
Taula 8. Punts de control de la qualitat de lAgncia Catalana de lAigua a la zona litoral i

rees contiges.
93
6. DELIMITACI
6.1. Criteris
I DESCRIPCI DMBITS HIDROLGICS
de delimitaci dmbits hidrolgics
El comportament dels principals elements hidrolgics naturals descrits als apartats precedents est regulat i
condicionat per les interaccions que es produeixen: (1) amb altres elements naturals contigus (rius i torrents, mar
i aqfers), i (2) amb els elements hidrolgics antrpics (recs, squies i branques, motes, comportes...).
Quan es tracta destablir la dinmica delements hidrolgics naturals no condicionats per determinats elements
antrpics o infraestructures, la qesti s relativament assumible des del punt de vista metodolgic; en aquests
casos, la delimitaci de la conca natural associada a lelement natural (llacuna, bassa, maresma...) s suficient
per a comenar a definir els parmetres dentrada i sortida que intervenen en la seva dinmica hidrolgica.
En el cas de la plana litoral del Baix Ter, el fet que els elements hidrolgics naturals restin condicionats per lacci
de diversos elements antrpics (recs, motes,comportes...) ha motivat la necessitat dintroduir un punt de vista
metodolgic diferent al que normalment saplica, i que sha basat en la delimitaci i categoritzaci del territori en
all que hem passat a anomenar: mbits hidrolgics.
La delimitaci dels mbits hidrolgics t en compte els efectes que els elements antrpics (per exemple: la mota
del riu) produeixen sobre la dinmica dun determinat element hidrolgic natural, de manera que, en alguns
casos, cal prioritzar aquest efecte sobre els habituals criteris de delimitaci hidrolgica que nicament tenen en
compte els lmits de la conca vessant natural.
mbit hidrolgic
Submbit hidrolgic
Sector hidrolgic
Submbit de drenatge dels torrents del Montgr a Torroella

mbit del Ter Vell
Submbit de drenatge dels torrents de Rocamaura

Submbit de regadiu del rec del Ter Vell i rec soterrat mas Duran
mbit la Pletera i bassa del fra Ramon

mbit estuari de la gola del Ter
mbit del rec Madral
Submbit de drenatge del torrent de Santa Caterina

Submbit de regadiu del rec soterrat de Mas Duran
Submbit de drenatge del torrent de la Coma Llobera
mbit de Sobrestany
Submbit de drenatge de la squia Cinyana

Submbit de regadiu del rec de Sentmenat i rec de La Branca
Submbit de la Fonollera i el Joncar
mbit basses den Coll i la Fonollera
Sector rec del Mol de Pals

Submbit basses den Coll i Anser
Sector muntanyes de Begur

Sector riera de Peratallada
mbit dels estanys de Pals i Boada
Submbit de lestany de Pals

Submbit de lestany de Boada
mbit dels estanyols de Pals
Taula 9. Catleg dels mbits i submbits hidrolgics relatius als diversos elements hidrolgics naturals de la plana litoral del
Baix Ter.
94
FIG. 11. Cartografia dels mbits i submbits hidrolgics associats als diversos elements hidrolgics naturals de la plana litoral
del Baix Ter.
95
La delimitaci i definici dels mbits hidrolgics de la zona litoral del Baix Ter ha estat vertebrada a partir de
criteris topogrfics, hidrogrfics i geomorfolgics, on bsicament sha tingut en compte:
(a) la singularitat dels elements hidrolgics naturals de referncia a la zona, per exemple, les llacunes litorals.
(b) els diversos cursos hidrolgics, b naturals, b antrpics, que intervenen en laportaci i el drenatge daigua
dins un determinat mbit.
(c) la divisria natural de les conques hidrogrfiques associades a cada mbit, i lorografia del terreny circumdant,
(d) la influncia hidrolgica que juguen els elements antrpics, tals com motes i derivacions dels recs, i finalment
(e) el paper de la geomorfologia del terreny, per exemple, la influncia hidrogeolgica de les lleres fssils.
En base a aquests criteris shan delimitat i caracteritzat 8 mbits hidrolgics o dinfluncia respecte als
principals elements hidrolgics naturals de la zona litoral del Baix Ter (Taula 9). Quan ha sigut necessari, alguns
dels mbits definits shan subclassificat en submbits hidrolgics, i aquests en sectors hidrolgics, depenent
de la complexitat de la dinmica hidrolgica i de la delimitaci geogrfica de cada mbit (FIG. 11).
6.2.
Descripci i delimitaci dels mbits hidrolgics
6.2.1.
mbit del Ter Vell
Lelement hidrolgic natural de referncia s la llacuna litoral del Ter Vell i el rec que porta el mateix nom. Aquest mbit
hidrolgic delimita una superfcie total de 1.820 ha i sestn en el conjunt de lrea dinfluncia hidrolgica del Ter
Vell, des del seu inici a la resclosa dUll, fins a la seva desembocadura a la llacuna litoral del mateix nom, a tocar la
platja de lEstartit (FIG. 11.1).
En aquest mbit es poden diferenciar tres subdominis hidrolgics: (a) el submbit de drenatge dels torrents del Montgr
(sector Torroella), (b) el submbit de regadiu del Ter Vell i del
rec soterrat de Mas Duran, i (c)
el submbit de drenatge dels
torrents de Rocamaura. Les
aportacions daigua derivades
dels tres submbits anteriors,
conjuntament amb les aportacions pluviomtriques i les
entrades daiges salines litorals configuren lesquema bsic
de funcionament hidrolgic de
lmbit del Ter Vell.
FIG. 11.1. mbit hidrolgic del Ter Vell i submbits hidrolgics associats. A:submbit
de drenatge dels torrents del Montgr (sector Torroella); B: submbit de regadiu del
rec del Ter Vell i rec soterrat de Mas Duran; C: submbit de drenatge dels torrents de
Rocamaura.
96
6.2.1.1. Submbit
de drenatge dels torrents del Montgr (sector Torroella)
s un mbit dominantment de drenatge i ocupa una superfcie de 1.118 ha. Delimita les conques de drenatge
dels torrents que solquen el vessant meridional del Montgr, entre Torroella i el Rocamaura a lEstartit, part de
laigua dels quals pot acabar desaiguant al rec del Ter Vell i daqu a la llacuna litoral. Algun daquests torrents
desaigua en els collectors urbans de Torroella de Montgr o es troba directament canalitzat fins a desaiguar
al riu Ter.
Des de loest a lest de lmbit trobem: el torrent del Gitano, el torrent dUll, el torrent dAiats, el torrent del coll
den Garrigs, el torrent del Mas Moreu i el torrent de la Torre Gran. Sn cursos eixuts gaireb tot lany, i que
noms porten aigua desprs de pluges importants. Aquest submbit presenta els segents lmits:
(a) al nord limita amb la carena o divisria daiges del masss del Montgr; entre puig Rod, al nord dUll, i el
puig del Tossal Gros, al nord-oest de lEstartit.
(b) a loest, limita amb la carena den Saliner, entre el puig Rod i el nucli urb dUll.
(c) al sud, limita amb la traa del rec del Ter Vell, des de la resclosa dUll fins a la llacuna del Ter Vell, i finalment
(d) a lest, limita amb la divisria daiges existent entre el puig del Tossal Gros i els camps dels Salats, on el
rec del Ter Vell vessa les aiges a la llacuna litoral.
Imatge 16. El pla de regadiu que sestn al marge esquerra del Ter es rega amb les aiges procedents del rec soterrat de
mas Duran i amb una part de les aiges de lEDAR de Torroella de Montgr. Els camps del marge dret es reguen amb un canal
superficial de mitja canya procedent de Gualta, que deriva les seves aiges del rec del Mol de Pals. Els retorns de reg de tots
aquests camps drenen subterrniament al riu (Foto: T. Len).
97
6.2.1.2.
Submbit de regadiu del rec del Ter Vell i rec soterrat de Mas Duran
Submbit de regadiu que sestn entre el rec del Ter Vell, al nord, i la traa fluvial fssil del Ter Vell, al sud, en
una superfcie conjunta de 565 ha. Aquest submbit est majoritriament format pels camps de regadiu que es
reguen amb les aiges del rec soterrat del Mas Duran. Hidrolgicament, les aiges sobrants del reg agrcola o b
drenen cap al rec del Ter Vell o b sn condudes subterrniament a travs de la llera fssil del Ter Vell, de manera
que per una o altra banda acaben circulant fins a la llacuna del mateix nom.
La delimitaci del submbit presenta els lmits segents:
(a) al nord i oest limita amb el curs actual del rec del Ter Vell, des del mol den Mercader a Torroella de Montgr
fins a la llacuna del Ter Vell.
(b) al sud, limita amb la mota del marge esquerre del riu Ter, entre el barri del Ter, al sud de Torroella de Montgr,
i can Peretes; i al sud - est, amb la traa de lantiga llera fssil del Ter Vell, des de can Peretes fins a lalada del
mas Paguina.
(c) des del mas Paguina, el lmit tanca perpendicularment amb la lnia de costa seguint una aparent divisria
topogrfica que discorre entre el cmping el Molino i la urbanitzaci els Griells.
6.2.1.3.
Submbit de drenatge dels torrents de Rocamaura
Submbit de drenatge amb una superfcie de 137 ha. Comprn les conques de drenatge dels torrents del vessant
meridional del Rocamaura, al nord de lEstartit. Tal com lmbit dels torrents del Montgr, aquests torrents sn
cursos de carcter torrencial que es mantenen eixuts gaireb tot lany.
La particularitat hidrolgica daquest submbit s el fet que, originriament, els torrents que el formen desaiguaven
les seves aiges directament a la riba nord de la llacuna del Ter Vell i no al rec del Ter Vell com en el cas del
submbit del Montgr. Actualment, els cabals que circulen per aquests torrents desprs depisodis de pluja
importants queden majoritriament canalitzats pels collectors urbans daiges pluvials de lEstartit i de les
urbanitzacions contiges.
No sinclouen en aquest submbit aquells torrents que, tot i drenar el masss de Rocamaura, desemboquen
directament a la platja de lEstartit, com el torrent den Planes o el de Torra Pona. Sn torrents que gaireb
sempre van eixuts, per que quan plou molt en poques hores poden inundar alguns carrers de lEstartit. La
delimitaci del submbit presenta els lmits segents:
(a) al nord i a lest limita amb la carena o divisria daiges del masss de Rocamaura, entre el puig del Tossal
Gros i la platja de lEstartit, a tocar de la llacuna del Ter Vell.
(b) a loest, limita amb la divisria daiges del puig del Tossal Gros i els camps dels Salats, on el rec del Ter
Vell deixa les aiges a la llacuna litoral, i
(c) per la banda sud limita amb la riba nord de la llacuna del Ter Vell.
98
6.2.2.
mbit de la Pletera i bassa de fra Ramon
s lmbit de regadiu que queda entre la traa de la

llera fssil del Ter Vell i la mota del marge esquerre del
riu Ter. Inclou els elements naturals de la maresma de
la Pletera i les basses de Fra Ramon i antiga bassa
del Pi.
Des del punt de vista hidrolgic, aquesta delimitaci
sefectua tenint en compte les aportacions daigua
dola provinents dels excedents de reg agrcola del
rec soterrat de Mas Duran, sector entre el Ter Vell i
la mota del Ter, i la influncia que les crescudes del
riu poden tenir sobre el fretic de la zona. Aquestes
aportacions, conjuntament amb la pluviometria i les
entrades daiges salines derivades dels temporals de
mar configuren lesquema de funcionament hidrolgic
daquest mbit (FIG. 11.2).
6.2.3.
mbit estuar de la gola del Ter
Aquest mbit sha referenciat en relaci al domini
FIG. 11.2. mbit hidrolgic de la Pletera i bassa de fra Ramon. Lmbit de la Pletera i bassa de fra Ramon presenta una
superfcie de 380 ha i sestn al marge esquerre del riu Ter,
entre els camps de la Moixina i de les Deveses, i el mar. Els
lmits daquest mbit sn: (a) al nord i oest limita amb lmbit
del Ter Vell, prenent com a divisria la traa de la llera fluvial
fssil del Ter Vell que va des de can Peretes fins a lalada de
mas Paguina. Des daquest punt fins a la lnia de mar, el contacte dambds mbits passa per la lnia que uneix el cmping
el Molino i la urbanitzaci els Griells; (b) al sud limita amb la
mota del marge esquerre del riu Ter, des de can Peretes fins
al mar; i (c) a lest, amb la lnia de costa.
estuar del riu Ter, que comprn un transsecte de riu

de 2,28 km, des de la gola fins a lalada dels camps
del mas Pla. En aquest tram, el riu presenta un nivell
daiges planes amb una cota igual o prcticament
igual a la del nivell del mar. Com a subdomini complementari daquest mbit tamb sha incls el tram
aiges amunt comprs entre el domini estuar i la
resclosa dUll, atesa la interdependncia directa que
hi ha entre un i altre tram.
Lmbit estuar de la gola del Ter queda limitat per les
motes del riu, que se situen paralleles al transsecte
fluvial, des de la resclosa dUll fins a la gola.
Linealment, el conjunt presenta una longitud de 7,7
km i la seva superfcie s de 137 ha.
En laspecte hidrolgic, la dinmica daquest mbit est clarament condicionada pels cabals ordinaris i les
avingudes del riu, en el sentit aiges avall, i pel retorn de lavinguda i lascens del nivell del mar per temporal, en
el sentit aiges amunt.
99
6.2.4.
mbit del rec Madral
s lmbit de drenatge del vessant oest de la muntanya

dUll, i de drenatge i reg agrcola del marge esquerre
del rec del Mas Duran (FIG. 11.3). La seva superfcie
ocupa unes 1.000 ha i els lmits shan definit en relaci
a la dinmica del rec Madral.
Tot i que aquest mbit no queda directament relacionat
amb cap element hidrolgic singular, sha considerat
com a mbit hidrolgic dinters perqu constitueix
lenlla hidrolgic entre altres mbits de la zona litoral;
concretament, al nord, connecta amb lmbit de
Sobrestany, i per la banda sud-est, les aiges del rec
Madral acaben desaiguant directament al Ter, creuant el
Ter Vell i el regadiu soterrat de Mas Duran, de manera
que en poques de reg i de pluges importants contribueix
a millorar els cabals circulants aiges avall del riu.
Lmbit del rec Madral presenta dos dominis diferenciats:
(a) el submbit de regadiu del rec soterrat de Mas
Duran, i (b), el submbit de drenatge del torrent de
Santa Caterina.
6.2.4.1.
FIG. 11.3. mbit hidrolgic del rec Madral i submbits hidrolgics associats. A: submbit de regadiu del rec soterrat de
Mas Duran; B: submbit de drenatge del torrent de Santa
Caterina.
Submbit de regadiu del rec soterrat de Mas Duran
Submbit de regadiu i de drenatge dels camps de conreu que sestenen entre el rec Madral, a lest, i el rec soterrat
de Mas Duran, a loest. Hidrolgicament, aquest submbit est condicionat per la dinmica dels excedents de reg
que drenen el rec Madral, i que conjuntament amb els cabals de laltre submbit acaben desaiguant, plegats, al
riu Ter, just al sud-oest de Torroella de Montgr.
La superfcie daquest submbit s de 380 ha i presenta els lmits segents:
(a) al nord, limita amb leix del rec de Sentmenat comprs entre el mas Duran de la Tallada dEmpord i el mas
Pantale de Bellcaire dEmpord.
(b) a loest i sud-oest, limita amb el rec soterrat de Mas Duran fins al lloc de la resclosa dUll, des don el lmit
continua seguint la mota del marge esquerre del riu Ter.
(c) a lest, limita amb leix del rec Madral, des del tram comprs entre el mas Pantale de Bellcaire i el punt de
desgus del rec al riu Ter, al sud-oest de Torroella de Montgr.
6.2.4.2.
Submbit de drenatge del torrent de Santa Caterina
Submbit de drenatge dels vessants de la muntanya dUll a travs del torrent de Santa Caterina i la riera
100
Petita, en el vessant nord, aix com per part dalguns torrents innominats situats en el vessant sud-oest, entre Ull
i Bellcaire dEmpord. La majoria daquests torrents desaigen de forma difusa en els camps situats a les cotes
ms baixes del masss, on precisament el rec Madral actua com a eix de drenatge daquests camps.
El submbit presenta una superfcie de conca de 620 ha, i la seva delimitaci segueix els lmits segents:
(a) al nord, la divisria daiges del vessant nord de la vall de Santa Caterina.
(b) a lest, la divisria daiges que recorre la carena entre la muntanya del Montpl, la muntanya del Castell i la
muntanya dUll. Des daquest punt, el lmit baixa al sud en contacte amb la divisria de lmbit del Ter Vell, fins
a Ull i fins al rec Madral.
(c) a loest, aquest submbit limita amb el rec Madral, des dUll fins a Bellcaire dEmpord, i amb el submbit
associat del rec soterrat de Mas Duran.
6.2.5. mbit
de Sobrestany
mbit definit en relaci al funcionament hidrolgic de la zona de Sobrestany, lloc on histricament es trobava
situat lantic estany de Bellcaire. Aquest mbit presenta una superfcie dinfluncia hidrolgica dunes 3.200 ha,
que sestenen des del rec de la Branca, al bell mig del corredor dAlbons, fins a la capalera del torrent de la
Coma Llobera, al centre del masss del Montgr (FIG. 11.4).
Lmbit de Sobrestany sha categoritzat en 3 submbits: (a) a loest, el submbit de regadiu del rec de Sentmenat
i el rec de la Branca; (b) al centre, el submbit de regadiu i drenatge de la squia Cinyana, i (c). a lest i sud, el
submbit de drenatge del torrent de la Coma Llobera.
6.2.5.1.
Submbit de regadiu del rec de Sentmenat i rec de La Branca
Submbit de regadiu que sestn

pels camps de conreu existents
entre el rec del Mol de Bellcaire
o rec de Sentmenat, i el rec de
la Branca. La superfcie daquest
submbit s de 572 ha i hidrolgicament representa les aportacions
potencials procedents dels excedents de reg del sector agrcola a
qu acabem de fer referncia.
La seva delimitaci presenta els
lmits segents:
(a) a loest, limita amb leix del
rec de la Branca, seguint des del
FIG. 11.4. mbit hidrolgic de Sobrestany i submbits hidrolgics associats. A: submbit de regadiu del rec de Sentmenat i rec de la Branca; B: submbit de regadiu i drenatge de la squia Cinyana; C: submbit de drenatge del torrent de la Coma Llobera.
101
mas Duran -punt don deriva a partir del rec de Sentmenat-, fins als camps de conreu del paratge els Comuns
de lEscala, i
(b) al sud i a lest, limita amb el transsecte del rec de Sentmenat comprs entre Bellcaire i lEscala.
6.2.5.2.
Submbit de regadiu i drenatge de la squia Cinyana
Submbit de regadiu i de drenatge dels camps que sestenen entre el rec soterrat de Sobrestany i el rec de
Sentmenat, que integren tamb el conjunt de lrea palustre de lantic estany de Bellcaire. Aquest submbit est
travessat per la squia Cinyana, que actua com a principal eix collector de les aiges descolament superficial i
subsuperficial provinents dels camps darrossars i del reg daltres conreus de la plana de Sobrestany.
El submbit presenta una superfcie dinfluncia hidrolgica de 710 ha, i la seva delimitaci sestableix a partir
dels lmits segents:
(a) al sud, limita amb el rec soterrat de Sobrestany, que rega la majoria dels horts establerts tant a una banda
com a laltra del cam de Sobrestany a lEscala. Aquest eix soterrat connecta amb la squia Cinyana, on desaigua
els cabals sobrants del reg.
(b) a loest, limita amb el rec del Mol de Bellcaire o de Sentmenat en el transsecte comprs entre Bellcaire i lEscala,
(c) a lest limita amb el submbit del torrent de Coma Llobera, i

(d) al nord, amb el contacte geolgic que separa la plana alluvial i els afloraments rocosos mesozoics de Vilanera.
6.2.5.3.
Submbit de drenatge del torrent de la Coma Llobera
Submbit de drenatge dels torrents que solquen els vessants

centrals del masss del Montgr;
el de ms entitat s lanomenat
crrec de Coma Llobera, que
discorre de sud a nord, des del
puig de la Reina i el puig Torr
fins a esvair-se just a lentrada
dels camps de conreu de la
plana de Sobrestany.
El submbit del torrent de la Coma
Llobera presenta una superfcie
dunes 1.918 ha, que reflecteix
bsicament la dinmica de la conca vessant daquest torrent.
La seva delimitaci queda definida pels lmits segents:
Imatge 17. Durant dcades, lestany de Bellcaire sha destinat al conreu de larrs.
En tot aquest temps ha passat de ser apreciat com a font de desenvolupament, a
menystingut en motiu datribuir-li la causa del paludisme i altres malalties. Fa pocs
anys ha recuperat ls ancestral de conreu de larrs, adaptat a les caracterstiques
hidrolgiques locals. En zones palustres els camps darrs exerceixen damfitri
del paisatge en una simbiosi dequilibris hidrolgics entre el manteniment del medi
natural i ls del territori (Foto: R. Forti).
102
(a) la divisria daiges que emmarca la conca hidrogrfica del crrec de Coma Llobera i la de la resta de petits
torrents que drenen les seves aiges vers el paratge de Sobrestany. Aquest lmit ressegueix, de nord-oest a est,
la carena que uneix Bellcaire amb el cim de la Muntanyeta, el puig de les Cogullades, el Montpl, el Tossal Petit,
i el Tossal Gros; i de sud a nord, la carena que uneix el puig Torr amb el puig de la Palma, el puig de la Serra i
la Muntanya dels Recs.
(b) el contacte geolgic que separa els dipsits palustres quaternaris que conformen el pla de Sobrestany, dels
dipsits colluvials i de dunes fixes que sestenen al llarg del cam de Sobrestany a lEscala (FIG. 12), i
(c) leix del rec soterrat de Sobrestany en tot el seu recorregut, des de la seva derivaci del rec de Sentmenat, a
lest de Bellcaire, fins a la seva confluncia amb la squia de Cinyana.
6.2.6.
mbit de les basses den Coll - la Fonollera
Aquest mbit es defineix en relaci a lrea dinfluncia hidrolgica dels elements hidrolgics dinters que
sestenen en el front litoral del marge dret del riu Ter; resseguint el litoral de nord a sud, aquests elements sn:
les closes de la Fonollera, el Joncar i les basses de lAnser i den Coll.
Lmbit dinfluncia hidrolgica daquest sistema natural presenta una superfcie dunes 6.450 ha, i inclou com a
principals eixos daportaci daiges dolces: el rec del Mol de Pals, la squia Massot, el rec de Gualta - Torroella,
el rec de la Riera Nova, la riera de Peratallada, la riera Vella i el rec den Coll (FIG. 11.5).
Lestudi de la dinmica hidrolgica daquest mbit ha perms ordenar la influncia assignable als diversos eixos
de reg, aix com la interacci entre aquests i alguns elements antrpics tals com motes, derivacions, i divisries
topogrfiques, entre daltres. El resultat de lanlisi efectuada ha perms classificar aquest mbit en dos submbits: (a) el submbit de la Fonollera - el Joncar, i (b) el submbit de les basses den Coll - lAnser.
Cal remarcar que lmbit de les
basses den Coll - la Fonollera
presenta una certa complexitat
per a delimitar els espais que
intervenen en la seva dinmica
hidrolgica. Prcticament tot el
territori del marge dret del riu
podria formar part de la zona
dinfluncia hidrolgica de les
basses den Coll i la Fonollera.
Aix seria: el conjunt del territori
comprs des de la derivaci
del rec del Mol de Pals all la
resclosa de Canet, fins a la platja
de Pals, i des del marge dret del
riu Ter fins a les capaleres de
les subconques de la riera de
FIG. 11.5. mbit hidrolgic de les basses den Coll - la Fonollera i submbits hidrolgics associats: A, submbit de la Fonollera - el Joncar; B, submbit de les basses
den Coll i de lAnser.
103
Peratallada o la riera de Pals. Tot aquest territori acaba

drenat les seves aiges fins al litoral de les basses den
Coll i la Fonollera, i per tant, seria susceptible de ser
agrupat en un nic mbit de funcionament hidrolgic.
Per a facilitar lanlisi de la dinmica daquest extens
territori sha optat per donar el rang dmbit hidrolgic
a determinades zones que, tot i quedar-hi integrades,
poden a ms estar relacionades amb un determinat
element dinters hidrolgic, de manera que sels dna
una jerarquia hidrolgica suficient com per a poder ser
analitzades independentment del territori dinfluncia
hidrolgica de les basses den Coll i la Fonollera. Les
zones que hem categoritzat tamb com a mbits sn:
(a) lmbit dels estanys de Pals i Boada, relacionat
particularment amb la dinmica hidrolgica daquests
estanys, i (b) lmbit dels estanyols de Pals, per la seva
singularitat hidrodinmica en comparaci amb la resta
delements hidrolgics estudiats.
A la resta del territori dinfluncia de les basses den
Coll-la Fonollera sha mantingut la classificaci ja comentada de dos submbits: el submbit de la Fonollera
FIG. 11.5.1. Submbit hidrolgic de la Fonollera el Joncar.

Presenta una superfcie de 310 ha i la seva delimitaci est
marcada pels lmits segents: (a) al nord, limita amb la mota
del marge dret del riu Ter, en el tram comprs entre el mas
de la Capellana i la gola del riu. (b) a loest i al sud-oest,
limita amb el sector de reg comprs entre el mas de la Capellana i el puig del mas Pinell de Dalt, i (c) al sud i sud-est, el
lmit est constitut per la mota que uneix els relleus terciaris
del puig del mas Pinell de Dalt i el puig de la Fonollera, i
continua a travs del cmping Delfn Verde, seguint un cert
desnivell topogrfic, fins a arribar a la lnia de costa.
i el Joncar, i el submbit de les basses den Coll - lAnser;

mentre que en aquest darrer, atesa la seva extensi,
sha establert tamb una jerarquia pel que fa als sectors hidrolgics segents: (a) sector del rec del Mol de
Pals, (b) sector de les Muntanyes de Begur, i (c) sector
de la riera de Peratallada (Taula 9).
6.2.6.1.
Submbit de la Fonollera - el Joncar
Submbit definit en relaci a lanlisi de les aportacions hdriques al sistema de closes i basses de la Fonollera i
el Joncar i a la bassa de la mota de lOm (FIG. 11.5.1).
El funcionament hidrolgic daquest submbit est condicionat principalment a les aportacions daigua dola
provinents dels sobrants del rec de Gualta-Torroella que arriben fins a lmbit natural de referncia, i tamb per
les aiges descolament superficial i subterrani que provenen del reg dels camps de conreu contigus.
6.2.6.2.
Submbit de les basses den Coll i de lAnser
Submbit definit en relaci a la seva influncia hidrolgica sobre la dinmica de les basses den Coll i de lAnser.
Els principals eixos que regulen la dinmica daportaci i drenatge daiges dolces dins aquest submbit sn el
rec del Mol de Pals, la squia Massot, el rec de la riera Nova i la riera de Peratallada, i la riera Vella i el rec den
Coll (FIG. 11.5.2).
104
El funcionament hidrolgic daquest submbit es troba fortament

condicionat per lestacionalitat de
les aportacions que es destinen
al reg del conreu darrs, de manera que durant la major part de
lany, lescenari ecolgic de les
basses den Coll s ms propi
duna llacuna daigua dola que
no pas el duna llacuna litoral
amb aiguabarreig daiges dolcessalines.
El submbit de les basses den
Coll - lAnser presenta una superfcie de 6.140 ha, i ha estat
dividit en tres subdominis: (a) el
sector del rec del Mol de Pals, (b)
FIG. 11.5.2. Submbit hidrolgic de les basses den Coll i lAnser, amb la delimitaci
corresponen als tres sectors diferenciats: sector del rec del Mol de Pals, sector de
les Muntanyes de Begur i sector de la riera de Peratallada.
el sector muntanyes de Begur, i

(c) el sector riera de Peratallada.
6.2.6.2.1.
Sector del rec del Mol de Pals
Comprn els dominis hidrogrfics del conjunt de recs i squies que, directament o indirectament, des-aigen les
seves aiges al sistema de les basses den Coll.
Duna banda, el rec del Mol de Pals s el principal eix daportacions daiges dolces al sistema. Tal com sha
comentat en els apartats precedents est gestionat principalment pels productors darrs de la zona, fet que,
en laspecte hidrolgic, condiciona significativament els cicles daportacions, la qualitat i els nivells daigua que
arriben al sistema llacunar.
La squia Massot, la riera Vella i el rec des Coll sn altres cursos que queden integrats tamb en aquest sector
hidrolgic. Actualment, tenen la funci de drenatge de les aiges estanyades en els camps darrs i dels excedents de reg daltres conreus contigus. La superfcie daquest sector hidrolgic s de 2.775 ha, i la seva delimitaci presenta els lmits segents:
(a) al nord limita amb el submbit de la Fonollera i el Joncar, i amb la mota del marge dret del riu Ter, des del mas
de la Capellana fins a la resclosa de Canet de la Tallada, des don es deriva el rec del Mol de Pals.
(b) a loest, limita amb el mateix rec del Mol de Pals, des de la seva derivaci fins al nucli urb de Gualta. Des
daquest punt, el lmit segueix la carena del puig de la Creu de lEstany i la muntanyeta Miqueleta.
(c) al sud, el lmit segueix leix de la la riera Vella en tot el seu recorregut, des de Palau-sator i Fontclara fins a la
seva confluncia amb el rec den Coll, al sud del puig Vents, i finalment.
105
(d) el lmit segueix pel rec den Coll fins a mas Gelabert, i des daqu continua pel rec Gilda fins a la llacuna sud
de les basses den Coll.
6.2.6.2.2. Sector
de drenatge de les muntanyes de Begur
Sector de drenatge dels torrents que circulen en el vessant septentrional del masss de Begur i que desaigen en
direcci a la plana alluvial del Baix Ter; no sinclouen, per tant, els torrents tributaris de la riera Grossa de Pals
ni els torrents i rieres que desemboquen directament al mar.
Hidrolgicament, els cabals que aporten aquests torrents sesvaeixen en arribar al sector dels camps de conreu
de la plana, o al bell mig dels terrenys dunars caracterstics daquest sector. En aquest sentit la seva influncia
hidrolgica sobre el sistema de les basses den Coll sefectua indirectament a travs dels recs de drenatge que
collecten aquestes aportacions, o b a travs de laqfer.
Presenta una superfcie dunes 1.300 ha, incloent-hi lrea de capalera dels diversos torrents -no representada
a les figures corresponents-, i la seva delimitaci sestableix a partir dels lmits segents:
(a) a la banda nord del sector limita amb el rec den Coll en el tram comprs entre el seu inici, a la riera Grossa
de Pals, i el mas Gelabert. A continuaci segueix pel rec Gilda fins a les basses den Coll.
Imatge 18. El submbit hidrolgic de les basses den Coll i lAnser rep les aiges del rec del Mol de Pals, per tamb les
aiges del sector hidrolgic de la riera de Peratallada i del sector de les Muntanyes de Begur. A lesquerra de la foto, el rec
des Coll, i a la dreta, el rec del Mol de Pals. Al mig de la corba, aquest darrer rep les aiges de drenatge dels camps darrs
a travs de la squia Massot (Foto: Bon Vent de lEmpord).
106
(b) la resta del sector queda delimitat per la divisria que marquen les conques de drenatge dels diversos torrents existents en el vessant septentrional del masss de Begur. Aquest lmit ressegueix la carena que uneix el
puig Vents amb el puig Roig, el puig den Pou, les Sorreres, el puig Major i el puig Vermell. En aquest punt el
lmit continua per una divisria daiges situada a loest de la urbanitzaci Palsmar, per acabar en la direcci de
mxim pendent fins al mar.
6.2.6.2.3.
Sector de drenatge de la riera de Peratallada
Presenta una superfcie de 2.065 ha, que inclou tota la conca hidrogrfica de la riera de Peratallada des de lrea
de capalera, entre el puig Ferrer, el puig de la Roca Filanera i el puig de les Parets, fins a la seva connexi amb el
rec de la riera Nova. Des daquest rec, les aiges de la conca de la riera de Peratallada continuen canalitzades fins
a desaiguar al rec del Mol de Pals, just al mas Gelabert, i daquest al sistema llacunar de les basses den Coll.
Hidrolgicament, el sector de la conca de la riera de Peratallada computa com a cabals dentrada a lmbit de
les basses den Coll, tot i que una part de les aiges drenades en aquesta conca passen a infiltrar-se i a recarregar
directament laqfer associat a la riera.
La delimitaci daquest sector s la divisria daiges que defineix la conca hidrogrfica de la riera de Peratallada
fins a la seva connexi amb el rec de la riera Nova.
mbit dels estanys

de Pals i Boada
6.2.7.
Aquest mbit sha definit en relaci a lrea dinfluncia hidrolgica dels estanys de Pals i Boada.
En tots dos casos, el funcionament hidrolgic natural est condicionat pels recs de dessecaci
realitzats per a evitar la seva inundaci, el rec Traient i el rec des
Coll (FIG. 11.6).
Presenta una superfcie conjunta de
4.850 ha, i sha dividit en dos dominis hidrolgicament diferenciables:
el submbit de lestany de Pals i el
submbit de lestany de Boada.
6.2.7.1.
FIG. 11.6. mbit hidrolgic dels estanys de Pals i Boada i submbits associats: A,
submbit de lestany de Boada; i B, submbit de lestany de Pals.
Submbit de lestany de Boada
Queda definit en relaci al domini dinfluncia hidrolgica de lantic estany de Boada. Aquest domini rep les principals
aportacions de la riera Vella i dels recs de Boada, mentre que el rec Traient constitueix el seu principal eix de drenatge.
107
Presenta una superfcie de 800 ha i la seva delimitaci queda marcada pels lmits segents:
(a) el sector septentrional daquest submbit limita amb la riera Vella en tot el tram comprs entre Palau-sator
i el puig den Geli.
(b) la resta de la delimitaci, la constitueix la subconca dels recs de Boada i el rec Riells.
6.2.7.2.
Submbit de lestany de Pals
Aquest submbit es defineix en relaci al domini dinfluncia hidrolgica de lantic estany de Pals. Les principals
aportacions provenen de la riera Grossa de Pals i els seus diversos tributaris, mentre que el rec des Coll constitueix el seu principal eix de drenatge.
Presenta una superfcie de 4.050 ha i comprn el conjunt de la conca hidrogrfica de la riera Grossa de Pals,
des de la seva capalera a la banda sud del corredor de Palafrugell, fins al punt de sortida de lestany a travs
del rec des Coll.
La delimitaci del submbit queda establerta en els lmits segents:
(a) pel nord limita amb un petit tram de la riera Vella, continua per la carena del puig den Geli, el puig de Can
Bregat i lalt del puig Vents, per acabar trobant el rec des Coll.
(b) la resta de la delimitaci segueix la divisria daiges de la conca de la riera Grossa de Pals i els seus afluents,
Imatge 19. A loest, el rec Traient, i a lest, la riera Grossa de Pals (aiges avall canalitzada en el rec des Coll) confereixen
aquesta morfologia quasi circular a lestany Marisc o de Pals. Tamb hi ajuda la presncia de petits relleus terciaris que
sobresurten de la plana en els llocs de can Bac, a loest, can Barcel, a lest, i Puig Vents al nord-est. (Foto: R. Forti).
108
6.2.8. mbit
dels estanyols de Pals
Aquest s un mbit hidrolgicament singular que sha definit i delimitat ntegrament dins el sector Muntanyes
de Begur, que a la vegada forma part del submbit de les basses den Coll - lAnser. La seva especificitat es
manifesta pel fet que el seu funcionament hidrolgic est relacionat amb surgncies daiges subterrnies, tal
com sha comentat en apartats precedents (subapartat 4.9).
Lmbit dinfluncia hidrolgica t uns
lmits indeterminats, probablement relacionats amb lextensi aflorant i no
aflorant de les formacions terciries del
Bartoni inferior altrament dit, pedra
de Pals, que, sota el punt de vista dels
autors, podria ser la responsable de les
surgncies que shan associat (QUINTANA,
com. pers., 2008) com a causa probable
de la formaci daquests estanyols.
Aquest mbit agrupa els terrenys situats
entre el mas Garriguer, el mas Grassot i
el golf Serres de Pals, amb una superfcie
aproximada de 18 ha. Tot i que lextensi
dels estanyols noms s dalgunes desenes de metres quadrats, sha ests
lmbit a aquells camps contigus que
poden quedar parcialment negats durant
determinats perodes de sobreeiximent
del nivell surgent daquests estanyols.
Imatge 20. Els estanyols de Pals sn tres basses situades en uns camps
propers al golf Serres de Pals i les installacions de lEDAR de Pals. Sn
basses de redudes dimensions i geometria circular, que mantenen una lmina
daigua dola ms o menys permanent. Molt probablement la seva recrrega
est motivada per laportaci daiges subterrnies, dorigen subsuperficial i/
o possiblement profund, relacionades amb el sistema de fractures que afecta
les unitats eocenes permeables del Bartoni inferior (Foto: X. Quintana).
109
7. CARACTERITZACI
HIDROGEOLGICA
7.1. Introducci
Els aqfers litorals de la plana del Baix Ter formen part de lanomenada massa daigua subterrnia 33 o Fluviodeltaic
del Baix Ter, que s la denominaci que recentment sutilitza amb motiu de laplicaci dels considerants de la
Directiva Marc de lAigua (2000 / 60/CE).
Pel que fa al nivell del coneixement hidrogeolgic de la zona existeixen diversos treballs precedents que han
aportat informacions diverses sobre la naturalesa dels aqfers de la plana; aquests treballs queden referenciats
a lapartat de bibliografia. Ms recentment, lAGNCIA CATALANA DE LAIGUA ha promogut estudis per a adaptar
el coneixement daquests aqfers a les demandes dinformaci establertes per la DIRECTIVA MARC DE LAIGUA,
que bsicament shan orientat a lactualitzaci de les caracterstiques hidrogeolgiques de la massa daigua
subterrnia i a lavaluaci detallada del seu estat en relaci a les principals pressions i impactes existents a
la zona (ACA_Geoservei, 2008). Daquest darrer treball prov bona part de la informaci que a continuaci es
presenta sobre les caracterstiques dels aqfers de la zona litoral del Baix Ter.
7.2. Context
geolgic
Els aqfers del Baix Ter es troben ubicats en un context geolgic definit per dues unitats geomorfolgiques
principals: (a) les unitats alluvials, que conformen tot all que coneixem com a plana del Baix Ter, plana
del Dar, corredor dAlbons fins a lEscala i corredor de la riera Grossa de Pals; i (b) les unitats de substrat,
que constitueixen la delimitaci perimetral i basal de les planes alluvials anteriors, i per tant, dels aqfers que
aquestes contenen.
La terminaci sud i oest dels aqfers del Baix Ter queda definida per les unitats de substrat de les Pregavarres, que
sn dedat palegena i negena, i de les Gavarres, dedat paleozoica. A la banda nord, en el sector dEmpries, la
Massa 33 limita amb la Massa 32 o Fluviodeltaic del Fluvi-Muga, i finalment, a lest, limita amb el masss calcari
del Montgr, dedat mesozoica, i amb el litoral de la badia de Pals i lEstartit (FIG. 12).
7.2.1. Unitats
de substrat
Les unitats de substrat constitueixen el lmit basal de la plana i defineixen la naturalesa litolgica i la geomorfologia
dels relleus que lemmarquen. La constituci litolgica daquestes unitats s de diversa mena segons el sector
considerat:
En el nucli central de la plana, entre Canet de Verges i lestret Gualta-Torroella, els materials alluvials de la plana
semmotllen damunt un substrat format per materials terciaris consolidats, dedat palegena i litologia gresosa,
argilosa i conglomertica,. Aquest mateix substrat sestn fins a aflorar en els relleus de Gualta, Fontanilles,
Llabi i Ullastret (colors ataronjats de la FIG. 12). Es pot reconixer tamb en alguns llocs centrals de la plana,
com en els nuclis dAlbons, Bellcaire dEmpord, Serra de Dar i Sant Iscle, aix com al peu del contorn perimetral
del masss del Montgr, dins el tram comprs entre Bellcaire i lEstartit.
110
A ms daquests materials palegens, el substrat pot presentar tamb materials semiconsolidats dedat
negena, descansant sobre els anteriors. La presncia daquests materials negens desperta un cert inters a
nivell hidrogeolgic perqu poden ser permeables i interactuar hidrulicament amb els materials alluvials de la
plana alluvial, tot i que aquest s un aspecte del qual no es t gaire informaci i que aqu referenciarem noms
com a hiptesi.
FIG. 12. Mapa geolgic de la plana del Baix Ter i dels relleus adjacents (IGC, 1994-1995; 2001).
A lrea septentrional de la zona litoral, entre la lnia Albons - Bellcaire i Viladamat-lEscala, el substrat de la
plana alluvial presenta un domini de materials detrtico - argilosos semiconsolidats dedat negena (color groc de
la FIG. 12, Verges, oest de Rupi, monticle de Bellcaire i vessants de les graveres dAlbons). Sidentifiquen tamb
diversos sectors amb un substrat format per calcries mesozoiques, sobretot en les proximitats de Cinc Claus,
Sobrestany, Vilanera, les Corts i Empries, llocs on, a ms, aquests materials es reconeixen tamb superficialment
com a part dels diversos petits monticles de la zona (colors verds de la FIG. 12).
En el vessant hidrogeolgic s interessant remarcar que tant el substrat neogen com el mesozoic poden ser
localment permeables, qesti que en determinats casos pot relacionar-se amb la manifestaci de problemtiques
derivades de laportaci profunda daiges, anmalament salines, als aqfers alluvials dels diversos sectors ara
referenciats.
En el sector litoral Gualta-Torroella, el substrat de la plana alluvial s dominantment dedat palegena i es
reconeix en els afloraments dalguns dels relleus emergents de la zona, tals com els de mas Pinell, la Fonollera
111
i mas Frigola, entre daltres. El formen gresos de gra fi a microconglomertic que sintercalen amb nivells ms
fins de margues.
En el sector de les rieres de Pals i Peratallada, el substrat dels dipsits alluvials presenta materials palegens
dedat eocena-bartoniana i luteciana representats per calcries i per gresos de gra groller. Lelevat grau de fracturaci i
la porositat secundria existent en aquests materials facilita la manifestaci local de surgncies i artesianisme dorigen
profund, un dels casos ms emblemtics dels quals sn les surgncies que podrien haver originat lantic sistema
lacustre de Palau-sator i Boada (apartat 4.7). No s descartable, daltra banda, que un funcionament similar pogus
ser tamb el responsable de la formaci de lactual mbit dels estanyols de Pals (apartat 4.9).
7.2.2. Unitats
de plana alluvial
Les unitats de la plana alluvial shan estudiat mitjanant mtodes danlisi estratigrfica dalta resoluci, fet que ha
perms obtenir uns resultats de molt detall tant a nivell del coneixement de la seva geometria i distribuci espacial com
de la seva estratigrafia interna (MONTANER et al., 1995, 1996; SOL, 1996; ACA_Geoservei, 2008).
Sense entrar en el detall metodolgic, els resultats obtinguts ens indiquen que lestratigrafia de la plana alluvial del
Baix Ter est formada per dues seqncies deposicionals, que des dara anomenarem: SQT2 o seqncia inferior i SQT1
o seqncia superior. Dins la part alta de la SQT1, o seqncia superior, sha pogut subdiferenciar tamb una unitat
singular que ve a representar lestadi terminal de formaci de la seqncia (FIG. 13), i que des dara anomenarem com
a unitat progradant - o PROG - (MONTANER & SOL, 2004).
La unitat PROG constitueix el darrer estadi important de la formaci de la plana alluvial del Baix Ter: s lestadi de
progradaci, de creixement de la plana contra el consegent retrocs dels sistemes fluviomarins que shavien ests per
la plana a lestadi temporal precedent; representa tamb el darrer episodi important de configuraci geomorfolgica de
la plana, que culmina amb la formaci i modelat de la seva actual fisonomia.
FIG. 13. Perfil longitudinal sinttic de les seqncies deposicionals alluvials de la plana del Baix Ter entre el congost de Celr
i la gola del riu Ter (MONTANER & SOL, 2004). SQT2 (color marr), SQT1 (color taronja) + PROG (color groc).
112
La delimitaci i caracteritzaci de la unitat PROG suposa un aven important des del punt de vista del coneixement
hidrogeolgic, ats que els lmits i la seva geometria sn perfectament assimilables als lmits i la geometria dall que
identifiquem com a aqfer superficial de la plana litoral del Baix Ter.
7.3. Geometria
basal de la plana litoral del Baix Ter
La geometria basal de la plana litoral del Baix Ter s un altre dels aspectes dinters quant a informaci relativa
a la delimitaci i caracterstiques dels aqfers que aquesta cont. Els treballs realitzats didentificaci de la base
en qu sassenten els materials alluvials (FIG. 14) ens informen sobre la morfologia del paisatge litoral del Baix
Ter a finals del Pleistoc, i alhora, ens permeten establir a quina profunditat es troba situat lacabament basal
dels seus aqfers litorals.
Tant en el sector sud -plana de Torroella i Pals - com en el sector nord -plana dAlbons a Empries -, la
paleomorfologia basal de la plana litoral representada a la FIG. 14 ens illustra sobre lorografia fluvial originria
damunt la qual es van anar amuntegant les seqncies deposicionals SQT2 i SQT1 ja descrites a lapartat anterior
(FIG. 13).
En el sector litoral de lEstartit i Pals, el paleorelleu basal dibuixa un antic eix fluvial, que es trobaria situat a
una cota topogrfica de mxima profunditat de lordre de - 57 msnm (FIG. 14). Aquest paleoeix representaria
la morfologia fluvial del riu Ter de fa aproximadament uns 17.000 anys enrere (MONTANER et al., 1995b) Sha
interpretat que la seva continutat morfolgica mar endins connectaria amb el can submar de la Fonera (vegeu
El riu Ter, vint millennis de dinmica fluvial, FIG. 2), descrit i identificat per GOT (1973) davant la costa del cap
de Begur.
(b) en el sector nord entre Bellcaire, Albons i lEscala, la paleogeografia basal de la plana reflecteix tamb
lexistncia dun antic paleoeix fluvial. Les seves caracterstiques permeten atribuir-lo a un antic curs del riu Ter
que, procedent del corredor dAlbons, hauria avanat fins ms enll de la platja del Rec de lEscala, tot encaixantse pel mateix pas estret per on avui passa tamb el rec del Mol (FIG. 14). La cota de mxima profunditat del
paleoeix en aquest sector arriba als - 46 msnm, mentre que mar endins, els treballs abans citats consideren que
hauria seguit fins a connectar amb el can submar de lEscala, descrit tamb per GOT (1973) en els seus treballs
sobre la plataforma marina de lEmpord.
En el sector nord ressalta tamb lexistncia dun paleorelleu elevat del substrat que ressegueix una traa
imaginria en forma de semicercle entre els nuclis dAlbons i de les Corts de lEscala (colors blavosos i liles de la
FIG. 14). Aquesta sobreelevaci del substrat est formada per materials negens i mesozoics, i com a mnim des
del Pleistoc superior hauria funcionat com un barratge de la progressi fluvial de lantic Ter ms enll del nord
de lEscala. En un estadi posterior dins lholoc, que es podria situar en termes relatius a partir dels 5.000 anys
BP (respecte del present), shaurien succet diversos episodis fluvials suficientment importants per a permetre
superar la topografia de la sobreelevaci, i possibilitar larribada del Ter fins al litoral dEmpries. A partir daquest
moment i en aquest lloc haurien pogut confluir, durant un cert temps, els antics Ter i Fluvi.
Des del punt de vista hidrogeolgic es considera que aquesta paleoelevaci constitueix una franja de separaci
entre les masses daigua subterrnia del Baix Ter (massa 33) i del Baix Fluvi (massa 32).
113
FIG. 14. Paleogeografia basal dels aqfers de la plana litoral del Baix Ter (ACA_Geoservei, 2008).
114
Un altre aspecte a remarcar sn els trets paleomorfolgics del sector de Sobrestany, caracteritzats per la
presncia dun antic meandre fluvial del Ter, procedent de lestret Albons - lEscala, amb dos paleoafluents de
torrents laterals procedents dels vessants del Montgr (FIG. 14).
Cal remarcar finalment que la informaci geomtrica resultant de la FIG. 14 possibilita la realitzaci de clculs
fora ajustats sobre el volum dels materials alluvials que conformen els aqfers dels dos sectors litorals estudiats.
Aix doncs, en el cas del sector sud, que inclouria lrea litoral compresa entre els nuclis de Torroella, Gualta,
Palau-sator, Pals i lEstartit, el volum conjunt de materials alluvials s duns 1.000 hm3; mentre que en el cas del
sector nord comprs entre Bellcaire, Albons, lEscala i Sobrestany, el volum calculat s duns 380 hm3.
7.4. Els
aqfers litorals de la plana del Baix Ter
Les seqncies deposicionals SQT2 i SQT1 (FIG. 13) que des del darrer mxim glacial han anat terraplenant la
plana del Baix Ter presenten, quant a la seva composici i distribuci litolgica internes, una successi cclica
de bolos, graves i sorres de diverses mides, des de molt grolleres fins a molt fines, que passen en vertical i de
forma transicional a nivells o trams encara ms fins, de mida llim i argila (comuntment anomenats llots fangosos).
L ordenaci cclica espacial en qu es troben amuntegats tots aquests materials (FIG. 15) est motivada per
la influncia que exerceixen les oscillacions ccliques del nivell del mar sobre el desenvolupament del procs
sedimentari fluviodeltaic.
Prenent aquest punt com a partida sha pogut establir que l organitzaci vertical i horitzontal de les seqncies
deposicionals de la plana litoral del Baix Ter sestructura internament en diverses unitats litoestratigrfiques.
Sense entrar en el detall de la interpretaci paleoambiental que es podria derivar daquesta qesti, el fet
important des del punt de vista hidrogeolgic s que cada una daquestes unitats litoestratigrfiques presenta
un comportament hidrogeolgic propi, de manera que la seva catalogaci, delimitaci i caracteritzaci comporta
tamb una millora important en el coneixement dels aqfers de la zona. En aquest sentit, el criteri hidrogeolgic
suggereix que cadascuna de les unitats litoestratigrfiques es pot considerar, tamb, com a una unitat de
permeabilitat (FIG. 15 i Taula 10).
FIG. 15. Perfil longitudinal de les unitats litoestratigrfiques de la plana del Baix Ter entre el congost de Colomers i la gola del
riu Ter (MONTANER & SOL, 2006).
115
SEQNCIES DEPOSICIONALS
UNITATS DE PERMEABILITAT
PROG
SQT1
SQT1
SQT2
PROGk2
PROGk1
T1k0
T1k2
T1k1
T2k0
T2k2
T2k1
Taula 10. Unitats de permeabilitat de les seqncies deposicionals

de la plana litoral (ACA_Geoservei,
2008), ordenades de base a sostre
i amb els colors referenciats com en
el perfil de la FIG. 15.
La nomenclatura utilitzada per anomenar les unitats de permeabilitat definides en el sector litoral del Baix Ter
incorpora informaci relativa a: (a) ledat dels materials i la seva distribuci en lespai; aix doncs sindica T2,
T1 o PROG segons si la unitat forma part de les seqncies SQT2, SQT1 o de la unitat PROG; i (b) el rang de
permeabilitat dels materials; aix doncs sutilitza k1 i k2 respectivament pels materials dalta i de moderada
permeabilitat, i k0 pels materials de baixa permeabilitat.
Seguint aquests criteris, a la plana litoral shan definit 8 unitats de permeabilitat (FIG. 15 i Taula 10), tot i
que a efectes de simplificar la cartografia dels aqfers litorals i la seva anlisi hidrogeolgica, les unitats de
permeabilitat T2k1 i T2k2 duna banda, i T1k1 i T1k2 de laltra, shan agrupat com a dues niques unitats que
passarem a anomenar i descriure conjuntament, amb les respectives denominacions de: T2k1k2 i T1k1k2.
7.4.1. Unitat
T2k1k2
Constitueix la base detrtica permeable de la

seqncia deposicional SQT2 (FIGs.13, 15 i Taula 10).
Litolgicament, la formen graves i sorres de diversa
mida de gra, des de bolos a gravetes i sorres de gra
groller a mitj. Sn materials dipositats en un ambient
fluvial dominat per processos davulsi. Presenta valors
de gruix a partir de 0 m fins a mxims de 21,5 m.
La seva distribuci cartogrfica a lrea litoral es mostra
a la FIG. 16. En el sector nord de la plana aquesta
unitat segueix dins el mar des del paratge de lestret
del Mol, entre la Fornaca i el pas den Roca. En el
sector de lEstartit entra dins el mar just a la gola del
Ter, procedent del paratge del mas Pla i la Pagesa.
Tamb ha estat delimitada seguint la paleollera de
la riera Grossa de Pals, entre lestany de Pals i les
basses den Coll, tot i que en aquest tram s difcil de
reconixer perqu geomtricament t poca amplada,
poc gruix, i en els sondejos destaca poc perqu la
FIG. 16. Delimitaci cartogrfica de la unitat T2k1k2 (ACA_

Geoservei, 2008) a la zona litoral del Baix Ter.
mida de gra dels materials que la formen s molt fina.

116
Els valors de permeabilitat daquesta unitat poden

presentar un rang molt ampli, des d 1 a 10 m / dia
pel cas del tram T2k2, a valors de 10 m / dia fins a
fora superiors als 100 m / dia en el cas del tram T2k1
(FIG. 15).
7.4.2. Unitat
T2k0
Representa el sostre de baixa permeabilitat de la

seqncia deposicional SQT2 (FIGs. 13, 15 i Taula 10).
Litolgicament cont des de fraccions llim-arenoses
amb nivells ocasionals de sorres de mida de gra fi,
que sn atribubles a sediments de plana dinundaci,
o b de trencament de dunes litorals per efecte de
temporals de mar, fins a llims argilosos i llots fangosos
de color gris i negre, corresponents a ambients de
sedimentaci maresmal i palustre.
Els valors de gruix daquesta unitat presenten un rang
a partir de 0 m fins a un mxim de 35,3 m. La seva
FIG. 17. Delimitaci cartogrfica de la unitat T2k0 (ACA_
Geoservei, 2008) en la zona litoral del Baix Ter.
distribuci a la zona litoral es mostra a la FIG. 17. La

permeabilitat daquests materials s molt baixa, amb
valors des dinferior a 1 m/dia fins a 0,001 m/dia.
7.4.3. Unitat
T1k1k2
Constitueix la unitat basal permeable de la seqncia deposicional SQT1 (FIGs. 13, 15 i Taula 10). En general, la
mida de gra dels materials detrtics que la formen s inferior als de la unitat T2k1k2, i presenta tamb una major
mescla de mides de gra. Sassocien a dipsits fluvials derivats de processos dalluvionament, instaurats en un
moment dalentiment de lestadi transgressiu holoc. En el sectors litorals sinterpreten com a dipsits de platges
transgressives retreballades per lonatge.
El gruix daquesta unitat presenta valors a partir de 0 m fins a mxims de 15 m, i disminueix significativament a
mesura que ens apropem al litoral, on els valors de gruix mxim sn inferiors a 5 m.
A la lnia de costa, aquesta unitat sidentifica en el paratge del Ter Vell i en lrea compresa entre la Pletera i la
gola del riu; tamb en el paratge de mas Pla i la Pagesa. Sha delimitat tamb en el paleocurs de la riera Grossa
de Pals, entre lestany de Pals i les basses den Coll, malgrat que la seva presncia en aquest tram s poc
rellevant. En el sector nord de lrea litoral sha localitzat en forma de paleomeandre a Sobrestany, en el paratge
de can Niceto, i entre la Fornaca i el pas den Roca (FIG. 18).
117
7.4.4. Unitat
T1k0
Estratigrficament subica entre la unitat T1k1k2 i la

unitat PROG, i representa els dipsits transgressius de
baixa permeabilitat de la seqncia deposicional SQT1
(FIGs. 13, 15 i Taula 10). Sn materials litolgicament
similars als de la unitat T2k0, llims arenosos, llims
argilosos i llots fangosos de color gris, negre i grisverds, que satribueixen a una sedimentaci maresmal
amb alternances dinfluncia fluvial i litoral. Els valors
de permeabilitat dels materials que la formen sn
similars als de la unitat T2k0.
Lmbit daquesta unitat comprn lextensa plana
fluviomarina que es va instaurar en el Baix Ter durant
lestadi de mxima inundaci transgressiva holocena
(FIG. 19). El seu gruix i lextensi a la zona litoral s
important de lordre de 36 m de gruix. Es localitza
prcticament en tot el sector litoral i sobretot a la zona
de lEstartit a la Fonollera.
7.4.5.
Unitat PROG
FIG. 18. Delimitaci cartogrfica de la unitat T1k1k2 (ACA_

La unitat PROG est formada pels dipsits progradants

que culminen la sedimentaci de la seqncia deposicional SQT1 (FIGs. 13, 15).
Durant el procs de progradaci o creixement de la plana, els rius aporten importants volums de sorres que es
van estenent per la plana tant per la mateixa dinmica fluvial (vegeu El riu Ter, vint millennis de dinmica fluvial,
FIG. 4) com per la dinmica elica dominant a la zona, que retreballa les sorres i les acumula en llocs concrets
com les sorreres del Bosc del Bar a Foix, les sorreres de Canet, Gualta, entre daltres.
A les rees on no arriben els materials arenosos de progradaci sinstauren ambients sedimentaris restringits (FIG.
5): de tipus palustrals a les rees interiors (cas de Sobrestany, Ullastret i estanys de Pals), i de tipus maresmal
(FIG. 2) en els sectors litorals (cas de la Pletera i la Fonollera). En aquestes rees restringides la sedimentaci
dominant s de materials llimosos i llim-argilosos, per de forma ocasional les rees palustrals tamb reben
materials llim-arenosos procedents de la inundaci fluvial, mentre que a les rees maresmals poden arribar-hi
dipsits de sorres procedents del trencament de la platja i la duna litoral durant temporals de llevant.
Aquesta diversitat litolgica permet diferenciar dues subunitats dins la unitat PROG: (a) una subunitat detrticoarenosa o PROGk1, que sestn principalment a les rees dacumulaci de sorres i a les paleolleres fssils
de progradaci (FIG. 3); i (b) una subunitat llim-argilosa i llim-arenosa o PROGk2, que es localitza dominantment
a les rees palustrals i maresmals i sinstalla tamb com a culminaci del rebliment alluvial superficial de la
plana del Baix Ter (FIG. 15 i Taula 10).
118
FIG. 20. Delimitaci cartogrfica de la unitat PROG (ACA_

FIG. 19. Delimitaci cartogrfica de la unitat T1k0 (ACA_

Geoservei, 2008) en la zona litoral del Baix Ter.
En general, els valors de permeabilitat

de la subunitat PROGk1 se situen a
lentorn dunes unitats m/dia, mentre
que els valors de PROGk2 sn lleugerament superiors als de les unitats T2k0
i T1k0.
A lrea litoral, el conjunt de la unitat
PROG t una representaci significativa
(FIG. 20), i el seu gruix presenta valors
mitjans de 8 a 10 m en el sector de
lEstartit, i de lordre de 15 a un mxim
de 20 m en el sector de lEscala. Prop
daquest darrer sector, des del paratge
Imatge 21. La llevantada de Sant Esteve de 2008 va trencar el front dunar
de darreraplatja, aportant tones de sorra fins les maresmes. Les aportacions
de sorra varen ser molt inferiors en els trams del litoral on la duna estava ben
consolidada. Aix, s important potenciar la restauraci natural i la consolidaci
de la duna litoral de manera que davant situacions de llevantades intenses
es minimitzin els episodis de terraplenament i retrocs de la maresma (Foto:
Bon Vent de lEmpord).
119
dels Comuns de lEscala fins a Empries,

la unitat PROG sassenta directament
sobre el substrat neogen i mesozoic de
manera que representa la prctica totalitat del gruix de la plana alluvial en
aquest sector.
7.5. Tipologia
hidrulica i delimitaci dels aqfers del Baix Ter
Cada una de les unitats de permeabilitat fins ara descrites presenta un determinat comportament hidrulic,
condicionat per factors diversos com sn: la permeabilitat, la seva distribuci espacial i les relacions hidruliques
horitzontals i verticals que sestableixen entre una determinada unitat i les adjacents.
Lanlisi daquests condicionants a la plana litoral del Baix Ter ha perms lassignaci de una tipologia de
comportament hidrulic per a cada unitat o b per a agrupacions dunitats de permeabilitat, tal com es proposa
a la Taula 11 que segueix a continuaci:
UNITATS DE PERMEABILITAT
TIPOLOGIA DEL COMPORTAMENT HIDRULIC
PROGk2
PROGk1
T1k0
T1k2
T1k1
T2k0
T2k2
T2k1
LLIURE
LLIURE
AQITARD
SEMICONFINAT
AQITARD
SEMICONFINAT
Taula 11. Atribuci del comportament hidrulic corresponent a les diverses unitats
de permeabilitat de lrea litoral. En el cas
de les unitats de permeabilitat, els colors
coincideixen amb la FIG. 15, i en el cas de
la tipologia hidrulica, amb els colors de les
FIGs. 21 i 22.
Les diverses tipologies de comportament hidrulic establertes a la plana es poden simplificar de la manera segent:
(a) Un mbit de tipologia lliure o aqfer lliure superficial:
Format pel conjunt permeable de la unitat PROG (k1+k2). Presenta un comportament hidrulic directament
relacionat amb la dinmica hidrolgica superficial, tant pel que fa al flux de recrrega/descrrega com per la seva
relaci directa amb els diversos elements hidrolgics superficials de lrea litoral (llacunes, maresmes, riu, recs,
squies, branques, fonts i surgncies). En aquest sentit, constitueix laqfer de referncia per a comprendre el
funcionament dels mbits hidrolgics naturals.
Aquest aqfer sestn en tota lrea litoral, tant al sector nord com al sud, i presenta una sectoritzaci de
la permeabilitat lligada a la major o menor presncia de les unitats PROGk1 o PROGk2, tal com sindica a la
cartografia de la FIG. 21.
(b) Una tipologia de baixa permeabilitat o aqitards:
Formada per les unitats de baixa permeabilitat T2k0 i T1k0. El seu comportament hidrulic queda definit per
un flux lent, per significativament vinculat a la hidrodinmica i al balan hdric de les unitats permeables infra i
subjacents, tant de tipologia lliure com semiconfinada. Espacialment subica entre les unitats de tipologia lliure i
semiconfinada, i tamb entre les diferents unitats semiconfinades (FIG. 15 i Taula 11).
A la plana litoral, els aqitards juguen un paper rellevant a lhora de mitigar la contaminaci dels nivells permeables
subjacents, i tamb en relaci a lemmagatzement dimportants volums daigua, malgrat que en el cas del sectors
litorals de la plana la major part daquestes reserves presenta valors de salinitat elevats, tal com es comentar
ms endavant.
Laqitard corresponent a la unitat T1k0 presenta un especial inters perqu constitueix el lmit basal de laqfer
lliure superficial, i per tant, constitueix alhora una delimitaci a efectes de lanlisi del funcionament hidrolgic
120
dels elements singulars del litoral, aix com una frontera on acotar els clculs sobre les reserves i els recursos
hdrics relacionats amb aquest aqfer superficial.
(c) un mbit de tipologia semiconfinada o aqfer semiconfinat profund:
Aquest mbit agrupa els nivells permeables T2k1k2 i T1k1k2 (FIG. 15 i Taula 11). A la FIG. 22 es mostra la
seva extensi dins lmbit litoral, que s duna superfcie total de 1.550 ha. La seva prolongaci aiges amunt
va acompanyada dun progressiu aprimament dels aqitards (unitats de baixa permeabilitat T2k0 i T1k0) i dun
apropament de les unitats detrtiques T2k1k2, T1k1k2 i PROG. Aquest fet motiva que, a partir del sector de Canet
de Verges, prcticament desapareguin els aqitards (FIG. 15). Aiges amunt, ja en el sector de Verges a Colomers,
lestructura hidrulica s clarament diferent de la descrita a la zona litoral, ja que el conjunt abans referenciat a
la Taula 11 passa a ser un nic sistema amb predomini del comportament hidrulic de tipologia lliure.
Aquest s un aspecte fonamental per a la comprensi de la hidrodinmica general dels aqfers del Baix Ter,
ja que el sector comprs entre Verges i Colomers actua com a receptor principal de la recrrega procedent del
Ter i alhora, com a distribudor daquesta recrrega al conjunt de les unitats permeables de la plana central i
litoral. En aquest sentit, cal recordar que una bona part daquesta recrrega serveix, juntament amb les entrades
procedents de la pluja i dels retorns de reg, per a cobrir les necessitats hdriques del provement municipal dels
FIG. 21. Cartografia de delimitaci de laqfer lliure superficial a la zona litoral del Baix Ter, i de la distribuci
areal de la seva permeabilitat (color verd: ms permeable (PROGk1); color groc: menys permeable (PROGk2).
Aquests colors queden referenciats tant a la figura com
a la Taula 11.
FIG. 22. Cartografia de lmbit de laqfer semiconfinat a

lrea litoral del Baix Ter (el color corresponent queda tamb
referenciat a la Taula 11).
121
nuclis del Baix Ter, incloent-hi Torroella de Montgr, lEscala, Verges, i tamb dalgunes poblacions contiges
importants com Palafrugell, Pals, Begur, i la Bisbal.
Un captol a part mereixeria lanlisi de les relacions hidruliques entre laqfer lliure superficial i laqfer
semiconfinat. A la zona litoral es fa fcil interpretar, a priori, que existeix una desvinculaci hidrulica motivada
tant pel carcter semiconfinat de laqfer profund com per la profunditat que el separa del superficial. Sha
observat no obstant aix, tal com es comentar en apartats posteriors, que sota determinades condicions de
forta sobreexplotaci de laqfer semiconfinat, laqfer lliure superficial pot arribar a manifestar lleugers canvis
o anomalies piezomtriques a la seva hidrodinmica natural. Daquesta manera, i considerant unes condicions
dexplotaci extremes, s plausible admetre que els aqitards juguen un paper de transferncia hidrulica que
cal tenir en compte, i en conseqncia, que una inadequada gesti de laqfer semiconfinat profund podria
acabar tamb revertint sobre el comportament hdric de laqfer superficial i sobre els elements hidrolgics
naturals associats.
7.6. Caracteritzaci
hidrogeolgica de laqfer lliure superficial
La relaci hidrolgica que laqfer lliure superficial t amb els principals elements naturals del litoral justifica
la necessitat de destinar una atenci especial al seu coneixement i caracteritzaci detallada. En aquest sentit,
els subapartats que segueixen a continuaci descriuen les principals caracterstiques hidrogeolgiques daquest
aqfer, la seva geometria i la distribuci de la permeabilitat, ls, la piezometria o comportament hidrodinmic i
la seva hidroqumica.
7.6.1.
Geometria i permeabilitat de laqfer superficial a la zona litoral
La geometria de laqfer lliure superficial s equiparable a la geometria de la unitat de permeabilitat PROG (FIGs.
13 i 15), ja descrita en el subapartat 7.4.5. Un 70% de lextensi de laqfer lliure est format per materials
de la subunitat permeable equivalent a PROGk1, mentre que el 30% restant correspon a la subunitat de baixa
permeabilitat PROGk2 (FIG. 21). En laspecte volumtric (FIG. 23), aquest aqfer presenta a la zona litoral un
volum o capacitat total demmagatzematge de lordre de 260 hm3 , amb una distribuci areal de 150 hm3 en el
sector nord i 110 hm3 en el sector sud.
La distribuci del gruix de laqfer presenta valors mitjans de 8 a 10 m en el sector de lEstartit, i de lordre de
15 a un mxim de 20 m en el sector de lEscala.
La gradaci de permeabilitats daquest aqfer a la zona litoral est motivada per la configuraci sedimentria.
Es localitzen permeabilitats altes i moderades a linterior dels paleocanals; valors de permeabilitat de moderats
a baixos entre paleocanals, i finalment, permeabilitats baixes a les zones palustres, endorreiques i maresmals.
En el litoral sud, aproximadament un 60% dels materials que conformen laqfer superficial sn materials
detrtics de permeabilitat alta a moderada, mentre que el 40% restant, dominantment situat en el sector de
Pals, sn materials llim-argilosos que presenten una permeabilitat baixa. En el litoral nord, aquesta relaci s
aproximadament del 70% per a la permeabilitat alta a moderada, contra el 30% restant de materials de ms baixa
permeabilitat (FIG. 24).
122
FIG. 23. Cartografia dels valors de gruix corresponents als materials de permeabilitat alta a moderada (PROGk1_imatge de
lesquerra). FIG. 24. Cartografia dels valors de gruix dels materials de permeabilitat ms baixa (PROGK2_imatge de la dreta),
a laqfer lliure superficial. Les tonalitat ms vermelloses indiquen ms gruix.
7.6.2.
Us de laqfer superficial a la zona litoral
Ls de les aiges subterrnies a la zona litoral sha establert a partir duna relaci de dades dinventari de pous.
En linventari realitzat figuren un total de 353 punts (FIG. 25) dels quals:
(a) 335 punts es troben situats dins les unitats alluvials, la resta corresponen a pous que exploten nivells
permeables ms profunds, situats en materials dedat negena i palegena.
(b) exceptuant alguns pous en dess: un 45% dels pous inventariats es destinen a usos agrcoles de regadiu
(incloent-hi horts); un 33% a usos domstics diversos (incloent-hi masos, jardins, bestiar i horts dins masos...);
un 9% correspon a usos industrials; un 3% a usos ramaders; un 3% a provement municipal; i un 7% sn punts
de control de les aiges subterrnies (Taula 12).
(c) a propsit del tipus constructiu: 200 punts sn pous entubats (60%), 52 punts sn pous oberts (15%), 30
punts sn tubs clavats d 1 o ms tubs (12%), i la resta sn sondatges, piezmetres o es desconeix el tipus
dentubaci.
123
(d) uns 221 punts exploten la unitat de permeabilitat

PROG i, com a mnim aquests es localitzen dins lmbit
de laqfer lliure superficial (66%); uns 35 punts
exploten la unitat T1k1k2 i uns 66 punts la unitat
T2k1k2, (31%). La resta dels punts (3%) es localitzen
fora de la plana alluvial, en unitats marginals contiges
a la plana.
(e) dels pous situats dins lmbit de laqfer lliure
superficial, un 39% t una profunditat igual o menor
als 10 m; un 17% arriben a profunditats compreses
entre 10 i 20 m; i un 7% entre 20 i 30 m, situats
principalment en el sector de lEscala. De la resta es
desconeix la profunditat del pou.
(f) a la zona litoral shan inventariat un total d 11
punts de provement municipal (Taula 13). A excepci
del pou de Peratallada, que es troba situat a les unitats
marginals de la riera de Peratallada, ja fora de la plana
alluvial, la resta de captacions municipals exploten
laqfer semiconfinat profund. Dels 11 punts, 7 punts
es troben situats en el sector nord i proveeixen les
FIG. 25. Inventari de punts daiges subterrnies a lmbit

litoral del Baix Ter.
poblacions de lEscala i Albons, mentre que els 6 punts

restants es troben situats en el sector sud, proveint la
Mancomunitat de Palafrugell, Pals, Begur, Torrent i Regencs, i Peratallada.
USOS
PERCENTATGE DE PUNTS (%)
REGADIU
45
USOS DOMSTICS
33
INDUSTRIALS
RAMADERIA
PROVEMENT MUNICIPAL
PUNTS DE CONTROL
Taula 12. Atribuci dels usos a

qu es destinen els pous en el sector litoral.
TOPNIM
Terme municipal
UNITAT
PERMEABILITAT
TIPOLOGIA
HIDRULICA
Pou Sifons 1
ALBONS
T2_K1K2
semiCONFINAT
Pou Sifons 2
ALBONS
T2_K1K2
semiCONFINAT
Pou municipal Nou Escala/Albons
ALBONS
T2_K1K2
semiCONFINAT
Pou Sant Crist (Bellcaire)
BELLCAIRE
T2_K1K2
semiCONFINAT
Pou munic. de Torroella a Gualta 1
GUALTA
T2_K1K2
semiCONFINAT
Manc. Palafrugell a Gualta 2
GUALTA
T2_K1K2
semiCONFINAT
Manc. Palafrugell NOU A
GUALTA
T2_K1K2
semiCONFINAT
Manc. Palafrugell NOU B
GUALTA
T2_K1K2
semiCONFINAT
Pou munic Aj. Escala Nova captaci
LESCALA
T2_K1K2
semiCONFINAT
Pou municipal Escala Pou Comuns
LESCALA
T2_K1K2
semiCONFINAT
Pou municipal de Peratallada
FORALLAC
u_MARGINALS
LLIURE
124
Taula 13. Captacions de provement municipal actives a la zona

litoral del Baix Ter.
7.6.3.
Hidrodinmica subterrnia
7.6.3.1. Piezometria
de laqfer superficial
La cartografia piezomtrica de laqfer lliure superficial de la FIG. 26 representa la situaci i la dinmica general
de nivell fretic a lrea litoral. Les dades indiquen la situaci piezomtrica dun any meteorolgic amb valors de
precipitaci de mitjos a baixos, assimilables a la situaci agost 2006-gener 2007, que es correspon bsicament a
una situaci meteorolgica destiatge. La situaci piezomtrica de la zona litoral suggereix algunes consideracions:
(a) existeix un predomini de lefluncia (el riu drena laqfer) entre el riu Ter i laqfer en tot el tram fluvial
comprs entre el pont de Torroella i la gola del riu. En aquest darrer punt, el riu presenta un comportament estuar
en un tram variable de 2,28 km aiges amunt de la desembocadura, on els valors de cota de la lmina daigua se
situen en els 0 msnm o molt lleugerament per sobre. Aquest comportament estuar ens indica que el riu presenta
en aquest tram un rgim dominant daiges planes.
(b) en el marge esquerre del Ter, entre el pont de Torroella i el camp de golf de Gualta, apareixen diverses anomalies
piezomtriques, amb valors de cota inferiors a 1 msnm, que es consideren difcils de justificar noms invocant lefecte
dextraccions puntuals. En aquest sentit, caldria comprovar que no estiguessin amplificades per la transmissi dels
efectes de la sobreexplotaci histrica de laqfer semiconfinat profund en aquesta zona (FIG. 28).
(c) tant en el sector nord com en el sud sobserva una
certa correspondncia entre lorientaci dels paleocanals
basals de laqfer superficial (FIG. 5) i la morfologia
digitada de les corbes piezomtriques (FIG. 26). Aquesta
possible correspondncia podria reflectir que les traces
de determinats paleocanals constitueixen vies preferents
de circulaci del flux, a partir de les quals laigua es
distribueix alimentant les rees de laqfer adjacents al
paleocanal i descarregant sobre els elements hidrolgics
naturals del litoral.
Com a tals rees hidrodinmicament preferents, i per
les connotacions que tenen sobre el medi hdric litoral,
cal considerar de tenir-les ben referenciades i presents
en la discussi de les estrategies de gesti i protecci
hdrica del litoral.
(d) la hidrodinmica que sobserva en els marges de la
plana -sector riera de Peratallada, riera Grossa de Pals,
dunes de Pals, vessants Montgr- indica, en tots els
casos, un flux lateral de recrrega procedent daquests
sectors. Cal tenir en consideraci que en aquests
mbits sovint afloren materials detrtics de procedncia
FIG. 26. Piezometria de laqfer lliure superficial de la zona

litoral del Baix Ter (agost 2006-gener 2007) ACA_Geoservei.
125
alluvio-colluvial, elica o alluvial, que presenten una certa permeabilitat, i per tant, que poden actuar com
a dipsits de regulaci de la infiltraci pluviomtrica que es produeix en els vessants de la plana, i com a
transmissors daquesta aigua fins als aqfers i recs de la plana.
(e) a excepci de les anomalies piezomtriques comentades en el pargraf -b-, ni en el sector nord ni en el sud es
detecten altres camps de bombeig o cons de bombament per extracci local que puguin ser considerats importants.
(f) destaca el comportament endorreic del flux subterrani en els mbits dels estanys de Pals, i en el sector de
la plana situada al nord dels estanyols de Pals; tamb es detecta endorreisme subterrani en el sector nord, a
lrea de Sobrestany. Les aportacions subterrnies que sescolen dins aquestes zones mantenen un cert nivell
fretic que sequilibra amb les sortides per evaporaci i lefecte diferit dextraccions locals; daltra banda, quan
el nivell de laigua assoleix una determinada cota passa a ser drenat pel sistema de squies i branques existents
en aquests indrets.
(g) altres sectors de drenatge deficient sn lrea circumdant a les basses den Coll i el sector de la plana comprs
entre els vessants meridionals del Rocamaura i el Ter Vell. A la banda nord destaca el sector comprs entre el
nord dAlbons i la carretera Viladamat - lEscala. Aquests sectors presenten dificultats pel que fa al drenatge de
les aiges subterrnies, i manifesten tamb un comportament tendent a lendorreisme del qual normalment es
deriven condicions favorables de concentraci anmala i increment de la salinitat.
7.6.3.2. Evoluci
piezomtrica de laqfer lliure superficial
En el sector sud de lrea litoral existeixen 3 piezmetres de lAGNCIA CATALANA DE LAIGUA (mas Soler, mas
Paguina i mas Ferrer), que controlen laqfer lliure superficial, mentre que en el sector nord no nhi cap (FIG.
25). Els piezmetres mas Soler i mas Paguina presenten una evoluci piezomtrica equilibrada dins el perode
1977-2007, tal com es representa a les grfiques de les FIG. 27a i FIG. 27b.
El piezmetre mas Soler presenta una situaci marginal respecte de la plana alluvial, de manera que les
seves dades piezomtriques sn poc representatives de la dinmica de laqfer superficial de la plana. Els nivells
presenten un valor mitj de cota piezomtrica duns 7 msnm (molt per sobre, per exemple, de la cota del riu a
lalada del pont de Torroella, que s duns 2,3 msnsm) i reflecteixen variacions estacionals duns 2 m de valor
mxim/mnim.
El piezmetre mas Paguina est correctament situat per a representar levoluci de laqfer superficial de la
zona litoral. Les dades indiquen una evoluci estable, amb un valor mitj de la cota piezomtrica de 0,14 msnm
i unes variacions estacionals interanuals de lordre de 0,93 m. Destaca una molt lleugera progressi ascendent
a partir del perode 1985-89, probablement coincident amb la supressi de les extraccions dels antics pous de
lEstartit, que es troben situats a una distncia daquest piezmetre inferior als 500 m.
El piezmetre mas Ferrer, que a diferncia dels anteriors es troba situat en el marge dret i a prop del riu,
reflecteix una tendncia lleugerament decreixent des del perode 1977 a 2002, amb una variaci interanual
duns 0,25 m, i una evoluci acumulada duns -0,5 m aproximadament. Aquesta evoluci podria ser indicativa
del comportament general de laqfer en aquest zona, i probablement aniria associada a una disminuci
126
FIG. 27a. Evoluci del nivell fretic en el piezmetre de control de laqfer superficial situat en el mas Soler, dins la zona litoral del Baix Ter. Perode de control 1974-2010.
FIG. 27b. Evoluci del nivell fretic en el piezmetre de control de laqfer superficial
situat en el mas Paguina, dins la zona litoral del Baix Ter. Perode de control 1974-2010.
FIG. 27c. Evoluci del nivell frretic en el piezmetre de control de laqfer superficial
situat en el mas Ferrer, dins la zona litoral del Baix Ter. Perode de control 1974-2010.
progressiva dels valors de cabal circulants pel riu Ter en aquest sector. El valor mitj de la cota del piezmetre
en aquest perode s dun 0,59 msnm, mentre que la cota del riu es troba situada a 0,30 msnm. A partir del
perode 2002, levoluci marca un descens sobtat del nivell que fins i tot el situa a cotes inferiors a les del nivell
del mar, fet que cal associar necessriament a una sobreextracci local del pou o algun tipus de deficincia aliena
al comportament zonal de laqfer FIG. 27c.
En general, la informaci dels piezmetres actualment existents a lrea destudi donen poca informaci relativa
a levoluci hidrodinmica de laqfer superficial. A lrea sud, dels tres piezmetres existents gaireb es pot
127
concloure que noms un dells fa una funci de control adequada, ja que el del mas Soler es troba en una
situaci marginal de la plana, i el del mas Ferrer sembla que, ateses les dades, podria estar condicionat per una
certa sobreextracci local, qesti que complica la seva funci com a punt de control. Daltra banda, a lrea nord
no existeix cap piezmetre installat que doni informaci sobre laqfer superficial.
7.6.3.3. Piezometria
de laqfer semiconfinat
En aquest apartat sha considerat oport incloure unes breus consideracions sobre laqfer semiconfinat profund,
atesa la seva rellevncia dins la zona litoral estudiada. Sense entrar en el detall, sexposen algunes de les
seves principals caracterstiques piezomtriques i hidroqumiques amb lobjectiu de conixer millor lescenari
hidrogeolgic litoral, i valorar si les conseqncies de la seva explotaci poden transmetres sobre el normal
funcionament de laqfer superficial o dels sistemes litorals associats.
(a) el principal aspecte a destacar respecte a la hidrodinmica de laqfer semiconfinat s la presncia,
persistent, dun important camp de bombeig en el sector de Gualta. Aquest camp de bombeig sha generat com
a conseqncia de gaireb 40 anys dextraccions amb destinaci al provement municipal de la Mancomunitat
de Palafrugell, Pals, Begur, Torrent i Regencs, ja comentades en apartats precedents.
FIG. 28. Piezometria de laqfer semiconfinat, a lesquerra, i distribuci areal de la salinitat, a la dreta (ACA_Geoservei, 2008)
a la plana litoral.
128
A partir de lany 2000 es van efectuar accions per a traslladar el nucli antic de bombeig des del sector del mas
Fuster de Gualta fins al sector est del nucli de Gualta; accions que si b van mitigar els importants descensos
ja descrits en treballs precedents (MONTANER et al., 1991, 1994, i 1995), no han aconseguit encara que la
recuperaci del nivell fretic en aquesta zona assoleixi els nivells normals. Segons les dades en qu es basa la
piezometria de la FIG. 28, que corresponen al perode agost 2006-gener 2007, alguns dels pous i piezmetres
de control situats en aquests aqfers encara presentaven valors de cota inferiors a 0 msnm (FIG. 29a):
FIG. 29a. Evoluci dels piezmetres de control de laqfer semiconfinat a la zona litoral
(perode 1974-2010). Els piezmetres TER S05 i TER S06, que es troben ubicats prop de
lantiga zona dextracci de la Mancomunitat de Palafrugell, han manifestat una recuperaci important dels nivells en motiu de la reubicaci dels pous de la Mancomunitat, ara b,
desprs de gaireb 10 anys daquesta actuaci, encara persisteixen, i se sostenen en el
temps, nivells amb cota inferior a 0 msnm.
(b) a la nova zona de captaci daquesta Mancomunitat el procs ha estat a linversa, ja que els piezmetres
existents en aquell sector (DAR-S1c; FIG. 29) indiquen un abrupte descens de nivells a partir del perode
2000-2001 dinici del funcionament de les noves captacions. Actualment, el nivell fretic dinmic en aquell
sector indica valors de cota piezomtrica de fins a -7 msnm, de manera que el camp de bombeig i la situaci
hidrodinmica ja coneguda en el cas de la ubicaci precedent s possible que sacabi repetint tamb en aquest
nou lloc.
(c) tal com suggereix l observaci de la FIG. 28, els efectes de la sobreexplotaci dels antics pous de la Mancomunitat es van traduir en laparici dun plomall de concentracions anmales de salinitat que actualment encara
presenten nivells preocupants en alguns punts, on els valors de conductivitat elctrica sn superiors als 6.000
uS/cm (estiu 2008).
129
FIG. 29b. Evoluci dels piezmetres de control de laqfer semiconfinat en la zona litoral
(TER S03:perode 1974-2010; DAR-S1c: perode 1991-2010). Els piezmetres TER S03
i DAR-S1c es troben ubicats prop de la nova zona dextracci de la Mancomunitat de Palafrugell, gaireb a tocar el canal del Dar. Aquests piezmetres manifesten un descens important dels nivells en motiu de la proximitat dels nous pous de la Mancomunitat, amb cotes
clarament dessota el nivell 0 msnm i mostrant una tendncia de progressiu abatiment dels
nivells. El TER S03, daltra banda, manifesta de forma difana levoluci i els efectes de tot
el procs dimplantaci i reubicaci dels pous de la Mancomunitat en aquesta zona.
Segons les dades de lestudi ACA_Geoservei (2008), levoluci de la salinitat en el sector mas Fuster no sembla
que hagi millorat dacord a com s ho han fet els nivells fretics, amb motiu de la dispersi ja comentada. Daltra
banda, cal remarcar tamb que en la nova ubicaci de les captacions de la Mancomunitat sembla que de moment no shan advertit efectes dincrement de la salinitat.
(d) en el sector nord de lrea destudi es disposa de dades dun nic punt de control (LE-4 o limngraf de lEscala)
que registra dades des de lany 1990. La seva evoluci indica una estabilitzaci amb una molt lleugera tendncia
al descens. Sinterpreta que aquesta tendncia est motivada per les extraccions generals del sector. La distncia
que separa aquest lmngraf de les captacions de provement de lEscala suggereix que lefecte daquestes captacions sobre el nivell del punt de control s poc significatiu: inferior a 1 m de variaci estacional.
(e) la interrelaci entre els impactes observats a laqfer semiconfinat profund i les anomalies detectades a
laqfer superficial litoral no sha estudiat encara amb prou detall; no obstant aix, tal com sha comentat en
apartats precedents, no es pot descartar que pugui haver-hi una transmissi dels efectes del semiconfinat sobre
el lliure. Aquesta s una qesti que de ben segur caldr atendre en la futura confecci de pautes de gesti
hidrolgica de la zona.
130
7.6.4.
Salinitat a laqfer superficial
La regulaci de la salinitat en els sistemes hidrolgics litorals s una de les principals preocupacions de la gesti
hidrolgica en aquestes rees. La Taula 14 indica els percentatges de concentraci de clorurs i sodi, i dels valors
de la conductivitat elctrica en els pous i piezmetres de control de laqfer superficial litoral del Baix Ter. Els resultats hidroqumics permeten observar que la salinitat incideix de forma similar en els sectors nord i sud del Baix
Ter, probablement amb una major tendncia en el cas del sector nord. Exceptuant situacions locals, la presncia
de salinitat a laqfer superficial del Baix Ter est motivada majoritriament per causes naturals vinculades als
ambients sedimentaris que formen aquests aqfers; no succeeix aix en el cas de laqfer semiconfinat profund,
tal com comentvem en lanterior subapartat. A continuaci sindiquen algunes consideracions en aquest sentit:
(a) en el sector sud, laqfer superficial lliure presenta una franja de salinitat important al nord de lEstartit (FIG.
30), que sestn des de la zona litoral fins a tocar els terrenys del mas de lArbre de Torroella de Montgr. Just a
la banda nord del Ter Vell, aquesta salinitat probablement est associada a la presncia duna falca de dipsits
maresmals que penetra cap a linterior, saturada amb aiges salines prpies del medi o ms o menys recents.
En el cas del tram que des del mas del Pi arriba fins al mas de lArbre, la salinitat pot estar condicionada a extraccions puntuals que mobilitzarien les sals contingudes en els dipsits maresmals prxims a les captacions, o
b a una penetraci directa de la falca subterrnia dintrusi salina. Aquest darrer cas s improbable perqu les
extraccions sn poc importants, per en tot cas, caldria establir les relacions iniques pertinents per a acabar
dentendre la procedncia daquesta salinitat.
(b) el sector comprs entre el Ter Vell i la Pletera presenta tamb valors de salinitat coherents amb la tipologia
dels ambients de formaci dels materials existents en aquesta zona.
(c) sobserva una certa correspondncia entre les rees litorals que mostren menys salinitat i la ubicaci de les
principals traces dels paleocanals basals de laqfer superficial (cas del Ter Vell, Fonollera, bassa de lAnser),
que coincidirien amb eixos preferents de circulaci subterrnia i daportaci daiges ms dolces (FIG. 30). En els
vessants compresos entre el sector dunar de les Dunes i la plana alluvial sobserva tamb una aportaci daiges
de millor qualitat que incideix sobre la millora dels valors de salinitat dels sectors immediats a la plana, que en
sn els receptors (FIG. 30).
SECTORS/Valors CLORUR (%)
<250 mg/L
250-500 mg/L 500-1000 mg/L 1000-2000 mg/L
SECTOR SUD LESTARTIT
74
12
10
SECTOR NORD LESCALA
57
8,5
20,5
SECTORS/Valors SODI (%)
<100 mg/L
100-200 mg/L
39
30
21
SECTOR NORD LESCALA
44,5
16
26,5
11
SECTORS/Valors CE (%)
<1000 S/cm
1.000-2.500
S/cm
2.500-5.000
S/cm
5.000-10.000
S/cm
>10.000 S/cm
20
59
13
SECTOR NORD LESCALA
16
51,5
26,5
200-500 mg/L 500-1.000 mg/L
131
>2000 mg/L
>1.000 mg/L
Taula 14. Valors percentuals de la

presncia de clorurs (Cl), sodi (Na)
i conductivitat elctrica (CE) a les
captacions de laqfer lliure superficial de la zona litoral (sectors nord
i sud).
(d) la desembocadura del Ter manifesta una zonaci

de la salinitat motivada pel carcter estuar del riu, des
de la gola fins ms enll del mas Ferrer. Tal com es
comentar en altres apartats, levoluci de les variacions
de la salinitat en el riu estan condicionades al seu cabal,
a les variacions del nivell del mar, i a la menor o major
obertura de la fletxa de sorra que tanca la gola.
(e) entre el marge dret del riu Ter i la Fonollera, els
valors de salinitat corresponen tamb a unes condicions
de saturaci naturals dels sediments de la zona, tot
i que sobserva una certa penetraci que podria ser
induda per determinades extraccions particulars que
es produeixen estacionalment en aquest sector.
(f) a la resta del sector de Pals, laqfer superficial
presenta una distribuci general de valors moderats de
salinitat, per que estacionalment poden ser ms alts.
Levoluci i la temporalitat de la salinitat en aquest
sector est molt condicionada a les aportacions
daigua dola destinades al reg dels arrossars, aix
com a la major o menor funcionalitat dels recs i
squies de drenatge de la zona, i a la major o menor
persistncia dels episodis de sequera que poden
afectar la zona. En el cas del perode representat a la
FIG. 30, la distribuci dels valors de la conductivitat
elctrica indiquen una dulcificaci important a la
FIG. 30. rees amb valors irregulars de salinitat a laqfer

superficial del sector sud de la zona litoral. Valors de conductivitat elctrica (S/cm), (ACA_Geoservei, 2008). La gradaci de color, de vermell, taronja, groc, verds i blau, indica
gradaci de major a menor conductivitat elctrica, que s un
parmetre que reflecteix el grau de salinitat de laqfer.
zona que caldria atribuir a lefecte de les aportacions

destinades a la temporada de reg.
(g) la salinitat detectada a lmbit de lEmpord Golf
Club s una qesti local, motivada en part per la presncia duna unitat maresmal subjacent a les dunes de la
zona, que per ella mateixa porta associats valors de salinitat que sn inherents al medi. Tamb afecta la baixa
capacitat de drenatge daquesta unitat maresmal, ja que juga a favor de la retenci i lacumulaci de les sals que
es troben contingudes en les aiges regenerades procedents de lEDAR de Torroella de Montgr, que sutilitzen
per al reg del camp (apartat 5.3).
(h) en el sector nord, la salinitat es localitza principalment a lmbit de Sobrestany i en el triangle comprs entre
Albons, Cinc Claus i els Salancs de les Corts (FIG. 31). En tots els casos, la presncia de la salinitat s atribuble
a la naturalesa sedimentria dels materials que conformen el subsl.
En el cas de Sobrestany, la presncia de salinitat sexplica per lexistncia de dipsits palustres subjacents (unitat
T1k0), i el predomini duna dinmica del flux hdric de tipus endorreic, des de les zones agrcoles contiges cap a les
parts topogrficament ms deprimides de lantic estany (FIG. 6). Aquesta situaci ha generat el desenvolupament
132
de sls de drenatge deficient, de moderadament

a fortament salins, que amplifiquen ms encara la
sobreconcentraci de les sals en aquesta zona (FIG. 31).
Fins i tot les rees de Sobrestany que presenten sls
de major drenatge acaben percolant les aiges salines
contiges cap a nivells permeables ms profunds, fins
a salinitzar-los.
En el cas del sector nord dAlbons, Cinc Claus i les
Corts, lescenari de salinitat resulta duna combinaci
complexa de procedncies i situacions diverses:
Respecte a la zona salina del nord dAlbons (FIG.
31), un primer aspecte a tenir en compte s la forta
presncia de materials corresponents a la unitat T1k0
litoral. En anteriors apartats ja sha comentat que
lambient de sedimentaci daquesta unitat coincideix
amb l expansi duna plana fluviomarina assimilable
a condicions de badia fangosa o lagoon litoral. Aquest
escenari ha propiciat el predomini de dipsits llimargilosos saturats amb aiges delevada salinitat,
caracterstica que pot mantenir-se encara amb motiu
FIG. 31. rees amb valors irregulars de salinitat a laqfer
superficial del sector nord de la zona litoral. Valors de conductivitat elctrica (S/cm), (ACA_Geoservei, 2008). La gradaci de color, de vermell, taronja, groc, verds i blau, indica
gradaci de major a menor conductivitat elctrica, que s un
parmetre que reflecteix el grau de salinitat de laqfer.
de la baixa permeabilitat dels materials i del seu carcter

aqitard. Sobre aquests terrenys shan desenvolupat
sls de moderadament a fortament salins, de manera
que estacionalment es produeixen ascensos daiges
salines per capillaritat fins a la superfcie del terreny.
No en va, molts dels topnims daquests paratges fan
referncia a lambient de sedimentaci i a la salinitat:
pla dels Salancs, els Estanys, Salancs den Ponts...
Noms la part superior de la subunitat PROGk2
presenta un cert recobriment superficial de tipus
llims, propi depisodis dinundaci, que possibilita
una mnima explotaci agrcola de la zona.
En aquest mateix sector, la unitat T1k0 fluviomarina reposa directament sobre el substrat prequaternari de manera
que es pot considerar que prcticament no hi ha aqfer semiconfinat profund (FIG. 22). Els pocs pous profunds
existents exploten normalment els nivells ms o menys permeables del substrat, que en aquesta zona est format
en part per graves i sorres argiloses semiconsolidades dedat negena; i localment per calcries mesozoiques
(subapartat 7.2.1). La salinitat detectada en aquesta zona afecta principalment aquest tipus de pous, i es considera
motivada per la insuficient transmissivitat de les formacions del substrat, ja que quan aquest no pot compensar els
nivells dextracci aplicats passa a activar-se el drenatge vertical de la subunitat salina T1k0 suprajacent. Daltra
banda, a prop de la costa dEmpries, els nivells de salinitat presents en el substrat neogen presenten valors
superiors als 5.000 S/cm, probablement motivats en aquest cas per la intrusi de la falca salina litoral.
133
En el sector proper a les Corts de lEscala, el nucli de salinitat detectat podria correspondre a la mobilitzaci
daiges salines contingudes en el mateix substrat calcari. Sobre aquest darrer cas shan citat casos de surgncies
salines procedents de les calcries mesozoiques (SGOP, 1965; MACAU, 1965; MARTINEZ GIL, 1972; ALBERT et
al., 1983; MONTANER et al., 1990).
Els principals nuclis de salinitat detectats en el sector nord de la plana litoral presenten un cert risc de ser
mobilitzats per camps de bombeig propers, com poden ser els dels pous de lEscala, tal com ens suggereix la
presncia duna ploma amb valors de salinitat moderada que, de nord a sud (FIG. 31), progressa precisament
en direcci a aquestes captacions.
Finalment s interessant remarcar la presncia duna ploma de baixa salinitat en el tram comprs entre Vilanera
i el Mol de lEscala (FIG. 31), que coincideix precisament amb la traa tant del mateix rec del Mol com dun
antic paleocanal superficial existent en aquest sector (FIG. 3). Sinterpreta que els valors de baixa salinitat
estan motivats per laportaci daiges dolces, sia superficialment a travs del rec o subterrniament a travs
del paleocanal, de manera que afavoreixen la contenci de la salinitat i milloren les condicions de regressi de
la falca salina litoral. Aquest s un aspecte que sha observat tamb en lmbit del Ter Vell i en el sector de les
basses den Coll en relaci a les aportacions del rec del Mol de Pals, tot i que en aquest darrer cas, sha constatat
nicament com a conseqncia de la dulcificaci de la qualitat de les aiges de les llacunes litorals.
Imatge 22. Les aportacions hdriques destinades al ple desenvolupament de lactivitat agrcola sn una component molt rellevant del balan hdric de la plana litoral del Baix Ter. Lluny de ser un problema, cal estendre i alhora modular adequadament
el notable paper daquesta activitat envers el funcionament hidrolgic i hidrogeolgic de la zona. (Foto: R. Forti).
134
7.6.5.
Nitrats a laqfer superficial
Un altre dels aspectes relacionats amb el correcte manteniment de la qualitat hdrica de la zona litoral s el
control de la presencia de nitrats i daltres compostos nitrogenats (nitrits, amoni) a les aiges subterrnies. A
la Taula 15 sindiquen els valors percentuals de presncia de nitrats, nitrits i amoni a laqfer superficial de la
zona litoral.
Els resultats ens indiquen que,
SECTORS/NITRATS (en %)
<10 mg/L
10-25 mg/L
25-50 mg/L
50-100 mg/L
>100 mg/L
56
23
11
SECTOR NORD LESCALA
72,5
6,5
9,5
2,5
SECTORS/NITRITS (en %)
<0,05 mg/L
0,05-0,1 mg/L
0,1-0,5 mg/L
>0,5 mg/L
10% del total sobrepassa els 50
78
14
mg/L. La distribuci daquests
SECTOR NORD LESCALA
63,5
18
16
2,5
valors de concentraci de nitrat
SECTORS/AMONI (en %)
<0,1 mg/L
0,1-0,5 mg/L
0,5-1 mg/L
1-2 mg/L
>2 mg/L
80
SECTOR NORD LESCALA
77
14
Taula 15. Valors percentuals de nitrats, nitrits i amoni a les captacions de laqfer
lliure superficial dels sectors litorals nord i sud.
densitat daquest tipus dafectaci local s ms elevada s la del Ter Vell, on sinterpreta que els nitrats poden procedir de la fertilitzaci puntual dhorts i dantics
femers o fosses sptiques de masos.
En el cas dels nitrits, els resultats ens indiquen que
el llindar de 0,1 mg/L se supera en el 8% dels pous
del sector sud, mentre que el sector nord aquest
percentatge s del 18,5%. En el cas de lamoni, el
12% de les captacions del sector sud superen el llindar
mxim de 0,5 mg/L, mentre que en el nord sn el 20%
de les captacions. Aquesta major concentraci de
nitrits i amoni en el sector nord pot estar associada, en
part, a una major presncia de condicions reductores
derivades de la composici sedimentria de laqfer a
lmbit dAlbons i Cinc Claus, tal com ja sha referenciat
en el subapartat 7.6.4.
FIG. 32. Distribuci de valors de la concentraci de nitrat a
laqfer superficial de la zona litoral del Baix Ter. VERD; inferior a 25 mg/l; GROC: 25 a 40 mg/l; TARONJA: 40 a 50 mg/l;
VERMELL: ms de 50 mg/l.
135
en ambds sectors, un 20%

dels pous presenten valors de
nitrat superiors als 25 mg/L, i un
es mostra a la FIG. 32, on no

es distingeixen extenses rees
dafecci sin que, en tot cas,
les afectacions sn de tipus local. Possiblement, la zona on la
Dinmica hidrolgica
8. INTRODUCCI
La descripci de la dinmica hidrolgica de la plana litoral resulta dintentar encaixar el comportament dels
diversos elements caracteritzats en el captol anterior. s un objectiu complex, ja que en primer lloc es pretn
establir quins sn els components que juguen un paper determinant en la hidrodinmica de la zona, per passar
posteriorment a descriure el seu funcionament tant en laspecte zonal com en relaci als mbits hidrolgics ms
rellevants de la plana litoral.
La descripci sorienta en la lnia destablir el comportament hdric superficial i el subterrani, aix com les seves
interrelacions, amb la idea final daproximar un balan hdric esquemtic dels principals sectors de la plana litoral.
En el procs saporten tamb les referncies de possibles dficits dinformaci necessria.
Lanlisi dels components que intervenen en el flux hidrolgic sestructura segons tres aspectes bsics de la
dinmica hidrolgica litoral:
(a) la circulaci daiges superficials i la seva interrelaci amb la freqncia pluviomtrica,
(b) les variacions del nivell del mar, i
(c) la circulaci daiges subterrnies i la seva interrelaci amb la recrrega neta i les extraccions.
9. FUNCIONAMENT
9.1.
DELS COMPONENTS DE LA DINMICA HIDROLGICA
Aiges superficials
Els components relatius a la dinmica de les aiges superficials que juguen un paper clau en el funcionament
hidrolgic litoral sn:
En el sector sud - marge esquerre del Ter, la circulaci daiges superficials als sistemes naturals litorals est
condicionada per: (1) les aportacions i consegents variacions de nivell del riu Ter, i 2) les aportacions del rec del
Ter Vell i dels torrents dels vessants del Montgr.
No sinclouen com a components determinants del funcionament hidrolgic litoral: (1) el rec soterrat del Mas
Duran i lentramat de regadiu associat, ja que les seves aiges no intervenen perqu es troben canalitzades i a
pressi; (2) les aportacions daigua regenerada de lEDAR de Torroella de Montgr, que tamb passen a formar
part de lanterior sistema de regadiu; i (3) les branques de distribuci del reg associades al Ter Vell.
En tots tres casos sinterpreta que laigua procedent daquests elements no arriba de forma directa al sistema
hdric litoral sin que, en tot cas, hi arriba indirectament com a part de la recrrega neta o infiltraci a laqfer.
En aquest sentit, la seva consideraci com a aportacions dins la hidrodinmica zonal sestablir ms endavant,
per com a components de les aiges subterrnies.
136
Tampoc no es consideren les possibles aportacions derivades dels drenatges del regadiu daquest sector, ats
que en general acaben dispersant-se en mltiples recs descorriment, molt dells poc funcionals, de manera que
poden acabar incorporant-se tamb a laqfer.
Pel que fa a la descrrega daiges superficials, els principals components a considerar sn: (1) la descrrega
del riu Ter al mar, i (2) la descrrega de la llacuna del Ter Vell al mar. En el cas de les sortides per retorn de reg
a laqfer, aquestes es consideraran com a recrrega neta i sanalitzaran per tant en el corresponent subapartat
daiges subterrnies.
En el sector sud - marge dret del Ter, la circulaci daiges superficials al sistemes naturals de la zona s
ms complexa, i sassocia bsicament a: (1) les aportacions i consegents variacions de nivell del riu Ter, 2) les
aportacions del rec del Mol de Pals ms laddici de les aportacions de la riera Nova, la riera Vella, i les aiges de
drenatge de la squia Massot, (3) les aportacions de la conca de la riera Grossa de Pals a travs del rec des Coll,
ms les aportacions de lEDAR de Pals a travs del rec Rieral, i (4) les aportacions dels recs de transport/drenatge
del sector sud de les basses den Coll (rec de les Bassetes ms la suma del rec dels Fesols).
En aquest esquema, no es t en compte el canal Gualta-Torroella com a component daiges superficials ja
que est canalitzat i les seves aportacions noms intervenen, en tot cas, com a retorns de reg respecte de la
recrrega neta de laqfer.
Quant a la descrrega daiges superficials, cal tenir en compte: (1) la descrrega del riu Ter al mar, (2) la
descrrega de lantic bra del Dar i les basses den Coll al mar; i (3) les aportacions de lEDAR de Pals al reg del
camp Golf de Pals a travs del rec Gilda (FIG. 9).
En el sector nord de lrea litoral, la circulaci daiges superficials presenta els segents components: (1)
els cabals circulants pel rec de Sentmenat o Mol de Bellcaire, i (2) els cabals circulants per la squia Cinyana,
que recull les aportacions dels torrents laterals del Montgr i les aiges de drenatge dels camps de conreu de la
zona de Sobrestany (FIG. 9).
En referncia a la descrrega daiges superficials nicament cal considerar les sortides a mar del rec de
Sentmenat, a lalada de la platja del rec del Mol de lEscala. Les aportacions per a reg des del rec del Mol i
des del canal de reg de Sobrestany no es consideren descrrega directa al sistema litoral, sin que: (a) una part
passa a incorporar-se a laqfer com a retorns de reg, i per tant es consideraran a lapartat corresponent a les
aiges subterrnies, i (b) laltra part, tal com sha apuntat a lanterior pargraf, sn cabals drenats a travs de la
squia Cinyana.
Amb tots aquests elements sobre la taula es pot concloure que lanlisi del funcionament hidrolgic de les aiges
superficials a la zona litoral del Baix Ter cal orientar-la sobre els components segents:
(a) aportacions i descrrega del riu Ter
(b) aportacions i descrrega del rec del Ter Vell
(c) aportacions del rec del Mol de Pals
(d) aportacions de la riera Grossa de Pals i rec des Coll
137
(e) aportacions dels recs del sector sud de les basses den Coll
(f) descrrega de les basses den Coll
(g) aportacions i descrrega rec de Sentmenat o Mol de Bellcaire
(h) aportacions i descrrega squia Cinyana
9.1.1. Aportacions
9.1.1.1. Dades
i descrrega del riu Ter a la zona litoral
bsiques
Les dades relatives als cabals de circulaci del Ter a partir del pont de Torroella de Montgr shan exposat en el
subapartat 4.1.1, de manera que a continuaci noms sen fa un breu recordatori, per passar seguidament a
analitzar el funcionament del riu dins la hidrodinmica general de lrea litoral.
Els valors mitjans de les aportacions del riu shan calculat pel cas dun any meteorolgicament humit, mitj o sec:
Aportacions anuals any meteorolgic humit:
934 hm3/any
Aportacions anuals any meteorolgic mitj:
398 hm3/any
Aportacions anuals any meteorolgic sec:
136 hm3/any
En rgim de cabals regulars, que comprn un ampli rang de cabals sempre situats sota un mxim de 7 m3/sg,
els valors de les aportacions i els percentatges de durada daquest rgim durant lany sn els segents:
Aportacions regulars any humit (11,2%):
19 hm3/any
Aportacions regulars any mitj (64%):
253 hm3/any
Aportacions regulars any sec (88%):
87 hm3/any
En rgim de cabals extraordinaris, que comprn valors superiors a 7 m3/sg, els valors de les aportacions i els
percentatges de durada del rgim durant lany sn els segents:
Aportacions extraordinries any humit (88,8%):
914 hm3/any
Aportacions extraordinries any mitj (36,5%):
145 hm3/any
Aportacions extraordinries any sec (12%):
48 hm3/any
El rgim de cabals extraordinaris va associat a episodis pluviomtrics importants, que segons MARTINOY i PASCUAL
(2004) es produeixen durant les pluges intenses de la tardor, mesos doctubre i novembre, i tamb durant les
pluges ms pausades de la primavera, mesos de maig i dabril. Segons els mateixos autors, alguns dels principals
episodis pluviomtrics associats a inundacions shan produt els anys: 1977 (6 de gener, 109 mm i 16 de maig,
226 mm), 1986 (13 doctubre, 166 mm), 1987 (1 doctubre, 196 mm), 1991 (26 doctubre, 123 mm) i 1994
(10 doctubre, 318 mm i 20 doctubre, 160 mm).
138
Imatge 23. Durant perodes prolongats de pluges, principalment a la tardor i primavera, els sistemes de drenatge es van
botint fins un punt en qu inevitablement sacaben negant els camps i les carreteres de la plana litoral. Per uns dies, laigua
redibuixa una part del paisatge antic i ens retorna a un prleg lluny de la nostra histria (Foto: CdD del Montgr, les Illes
Medes i el Baix Ter).
9.1.1.2. Dinmica
del riu
La dinmica del riu a la zona litoral i la seva interrelaci amb la freqncia pluviomtrica al llarg de lany sha
analitzat a partir de les dades de cabal de lAGNCIA CATALANA DE LAIGUA (Taules 1 i 2, Grfica 1), i la
informaci meteorolgica exposada en diversos treballs (indits o publicats) de PASCUAL i MARTINOY. La
interpretaci daquestes dades posa de manifest que durant lany es poden produir dos tipus o estadis bsics
de funcionament hidrolgic del riu:
(1) un estadi de funcionament amb cabals regulars, caracteritzat per la circulaci dun ampli rang de cabals,
que per al perode 2003-2007 inclouria des de cabals mnims de 0,27 m3/sg fins a mxims de 7 m3/sg, i per
consegent, unes aportacions derivades des de 0,024 hm3/dia fins a 0,6 hm3/dia, i
(2) un estadi de funcionament de cabals extraordinaris, que comprn la circulaci de cabals superiors a 7
m3/sg, i per tant inclou les situacions de riuades tpiques dels perodes meteorolgics abans referenciats, amb
cabals punta de 230 m3/sg o fins i tot superiors. En aquest estadi, les aportacions del Ter a la zona litoral poden
ser des dun mnim de 0,6 hm3/dia a un mxim de 20 hm3/dia.
139
COMPORTAMENT DE LA FALCA SALINA FLUVIAL

La definici dels dos estadis de funcionament hidrolgic del riu ens permet comparar els hipottics efectes dun i
altre sobre levoluci de la seva lmina de laigua, i en conseqncia, sobre la falca salina fluvial existent a la zona
de comportament estuar del riu (FIG. 30). Largumentaci que es presenta en aquest sentit recull els segents
considerants:
(a) en un escenari de cabals regulars, el moviment de la falca dintrusi salina fluvial est bsicament
condicionat a les aportacions del riu. En aquest sentit, s important i necessari determinar la relaci cabal/posici
de la salinitat del riu per a diferents escenaris, amb lobjectiu destablir quin s el rang de cabals que es correspon
amb una posici hidrolgicament acceptable de la falca salina a linterior del riu.
Un escenari concret daquesta relaci s la situaci de la falca salina representada a la FIG. 30. En aquest
cas, la falca salina es troba a uns 2 km de la lnia de costa, una mica aiges avall de la mxima propagaci
del comportament estuar dins el riu (apartat 4.8). Pel que fa al cabal associat, aquest escenari representa un
rgim de funcionament regular del riu corresponent al perode agost 2006 - gener 2007, que es caracteritza pels
segents valors de comportament fluvial:
Durada del rgim regular del perode (% del total de dies)
88
Cabal mitj del perode (en rgim regular) en m3/sg
3,40
Cabal mxim del perode (en rgim regular) en m3/sg
6,87
Cabal mnim del perode (en rgim regular) en m3/sg
1,50
Aportacions del perode (en rgim regular) en hm3
47
Aportacions mitjanes del perode (en rgim regular) en hm3/dia
0,30
Aportacions mximes del perode (en rgim regular) en hm3/dia
0,60
Aportacions mnimes del perode (en rgim regular) en hm3/dia
0,13
Lescenari indicat no marca un model o llindar de referncia invariable, ja que els cabals indicats sn els
estrictament relacionats amb la situaci de salinitat referenciada a la FIG. 30. Aix no obstant, ens indiquen una
tendncia del comportament hidrulic del riu en qu laportaci de cabals de lordre considerat mant la salinitat
a una posici que es pot considerar hidrolgicament acceptable. Aquest escenari no exclou tampoc que una
circulaci de cabals menors fos tamb adequada en relaci a la falca salina. Daltra banda, lavaluaci efectuada
no incorpora tampoc la diagnosi sobre lestat ecolgic derivat daquest escenari fluvial concret, qesti que, de
ben segur, podria introduir punts de vista diferents sobre el que cal entendre com a llindar de salinitat acceptable
dins el riu.
Seguint amb lexemple anterior sha observat que, en el cas dun any humit, els valors de cabal mitj caracterstics
de lescenari de referncia (3,40 m3/sg) es repetirien prcticament el 100% dels dies de lany; mentre que,
durant un any sec, es repetirien aproximadament un 40% dels dies de lany. En aquest sentit, cal assenyalar
que la freqncia en qu es pot produir el cas de referncia s variable i est condicionada tant als aspectes
meteorolgics com a la regulaci dels cabals de desembassament.
140
En definitiva, es pot concloure que el control de la variabilitat en rgim de cabals regulars passa per la introducci
duna major precisi en la identificaci de la relaci cabal / salinitat. Aix porta necessriament a la programaci
de determinats treballs que poden ser: (1) emprics, amb lestabliment dun monitoreig especficament dissenyat,
o (2) daplicaci de programaris de simulaci que puguin combinar funcions de variaci del cabal i equacions de
dinmica fluvial i de comportament de la salinitat.
(b) en un escenari de cabals extraordinaris, la relaci cabal/salinitat s menys complexa. Al llarg dun any
mitj, els cabals extraordinaris suposen un 36% dels dies, i les aportacions corresponents sn de 144 hm3,
mentre que per a un any humit representen el 89% dels dies i les aportacions associades sumen valors superiors
als 900 hm3. Des del punt de vista diari, aquest escenari pot suposar aportacions dentre 0,6 i 20 hm3/dia.
Davant un escenari de cabals daquesta magnitud, es produeix un retrocs rpid de la falca salina fins a prop de
la lnia de costa, un augment de les sortides daigua al mar, un ascens de cota del nivell fretic per acumulaci
daiges a la ribera del riu, i la inundaci de les zones deprimides maresmals. Si aquest escenari de funcionament
del riu va acompanyat, a ms, de temporal de mar, la inundaci s molt ms important i sacaba produint un
aiguabarreig daigua dola/salina que amplifica lefecte de la inundaci litoral. El control i la gesti hidrolgica
daquest escenari s complexa i gaireb s preferible intervenir noms per evitar riscos sobre persones i patrimoni;
daltra banda, des del punt de vista del funcionament hidrolgic, els efectes sobre el medi hidrolgic litoral sn,
normalment, positius.
Imatge 24. En el tram del riu aiges avall del pont de Torroella de Montgr, el cabal circulant determina la progressi de la falca
salina de la part final del riu i el cabal daigua que desaigua al mar. Daltra banda, aquest cabal mant un determinat nivell de
base a laqfer, per per la majoria de les situacions meteorolgiques t poca participaci sobre la component de recrrega
subterrnia a laqfer litoral (Foto: CdD del Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter).
141
RELACIONS RIU / AQFER EN EL TRAM FLUVIAL LITORAL EN RGIM DE CABALS REGULARS

La descripci de les relacions hidrodinmiques que sestableixen entre el riu i aqfer en el darrer tram fluvial s
un dels aspectes clau per a determinar el funcionament hidrolgic de la zona litoral.
En aquest sentit, una de les qestions bsiques que es poden observar s la morfologia i la posici de les cotes
piezomtriques de laqfer superficial en relaci al riu. En la piezometria de la FIG. 26, les corbes de nivell
fretic suggereixen que, des del pont de Torroella de Montgr fins a la gola del riu, el flux dominant s de laqfer
cap al riu, de manera que prcticament no es deuen produir aportacions del riu cap a laqfer. s una relaci
defluncia on predominen les condicions de drenatge del riu sobre laqfer. Aquesta situaci suggereix les
segents consideracions respecte del funcionament litoral del riu:
I. les aportacions del riu a partir del pont de Torroella de Montgr mantenen una lmina daigua a la llera i un
nivell de base de saturaci de laqfer, per prcticament no es produeix flux de recrrega lateral des del riu a
laqfer.
II. tret de les dues funcions anteriors (lmina i nivell de base), el cabal del riu en el tram fluvial litoral: (1) es
transfereix dins la falca salina fluvial, contenint-la dins uns determinats rangs variables de progressi i retrocs, i
(2) en el cas que es donin les condicions mnimes de cabal per a fer-ho, surt directament al mar per damunt de
la falca salina fluvial.
III. aquest comportament del riu en el tram fluvial litoral sidentifica principalment en escenaris de cabal regular,
de manera que, tal com sha indicat a les Taules 1 i 2, la seva ocurrncia varia entre el 64% del temps en el cas
dun any meteorolgicament moderat, i el 88% del temps en el cas dun any meteorolgicament sec.
IV. les dues anteriors consideracions permeten interpretar que en escenaris de cabals regulars, les entrades a la
zona litoral procedents de les aportacions del riu equivalen a la suma dels segents components: la transferncia
daiges del riu a la contenci de la falca salina, la descrrega directa daiges superficials al mar, i la descrrega
daiges subterrnies al riu en el tram considerat entre el pont de Torroella de Montgr i la Gola.
V. conseqncia dels anteriors punts (I a IV) es pot concloure que davant escenaris de cabal regular que es
mostrin insuficients per a revertir la situaci defluncia del riu aiges avall del pont de Torroella de Montgr,
els corresponents balanos zonals del marge dret i esquerre de la zona litoral passen a dependre ms de la
recrrega/descrrega de laqfer i de les aportacions dels cursos superficials secundaris (recs, squies i torrents),
que no pas del mateix riu.
RELACIONS RIU / AQFER EN EL TRAM FLUVIAL LITORAL EN RGIM DE CABALS EXTRAORDINARIS
En el cas dels anys humits i per escenaris de rgim extraordinari, les relacions riu-aqfer poden canviar
significativament, si ms no, de forma temporal. El funcionament del riu durant aquest estadi t possibilitats
de revertir temporalment les relacions defluncia riu/aqfer, com a conseqncia dun ascens important de la
lmina daigua del riu i del nivell fretic. Aquests canvis fan que el riu pugui recarregar temporalment laqfer i
que les isolnies piezomtriques remetin cap a la costa, sinstallin prop de la ratlla litoral i provoquin la inundaci
de les rees topogrficament ms deprimides.
142
Lascens del fretic i la retirada de la isolnia 0 msnm cap a la costa afecta de major a menor grau a mesura que
ens allunyem de leix del riu. Aquest fet est motivat per una major acumulaci de laigua prop de les riberes;
aigua que, mentre dura la situaci de recrrega, sestn com a recrrega de laqfer, i quan remet lepisodi
extraordinari torna al riu des de les riberes on havia quedat acumulada.
Les situacions dinundaci litoral que transcendeixen sobre lefluncia del riu i el retrocs de la isolnia 0 msnm
succeeixen sota condicions meteorolgiques extremes, amb nivells del riu molt alts o amb riuada. MARTINOY i
PASCUAL (2004) han observat localment aquests fenmens dinundaci litoral a la zona litoral del Baix Ter. Segons
aquests autors, lanlisi de la relaci entre les inundacions litorals, els episodis de pluges intenses superiors als 50
mm, i els temporals de mar amb ones de ms de 3 m, indica que, amb 37 anys (de 1968 a 2003) shan produt:
145 inundacions, 116 temporals de
mar i noms 47 episodis plujosos
daquest nivell. La coincidncia pluja
intensa/temporal de mar ha coincidit
18 vegades, per tant en un percentatge
del 40% sobre les situacions de pluja
intensa.
Aquestes dades situen molt millor
el context real i la freqncia en qu
es pot produir un funcionament del
riu com el descrit per a lescenari
de cabals extraordinaris. Tal com es
desprn de les dades anteriors, la freqncia s relativament baixa (47
episodis per 37 anys, i probablement
no tots acaben suposant una riuada),
de manera que lescenari associat al
funcionament extraordinari del riu pot
acabar considerant-se, realment , com
Imatge 25. Segons MARTINOY i PASCUAL (2004), durant el perode 1968

a 2003 shan produt: 145 inundacions, 116 temporals de mar i noms 47
episodis plujosos de ms de 50 mm. La coincidncia pluja intensa/temporal
de mar ha coincidit 18 vegades, per tant en un percentatge del 40% sobre les
situacions de pluja intensa (Foto: J. Montaner).
un episodi excepcional.
9.1.1.3. Conclusions
sobre el funcionament hidrolgic del riu
I. en escenaris daportacions extraordinries de cabal, el riu pot tenir efectes significatius sobre la hidrodinmica
litoral de la zona. Sn episodis excepcionals i que difcilment poden ser controlats i integrats a la gesti de la
hidrodinmica de la zona. Inicialment s preferible incidir - hi noms per tal de garantir la protecci civil i els bns
patrimonials que es considerin. Daltra banda, des del punt de vista del funcionament hidrolgic, els efectes sobre
el medi hidrolgic litoral sn, normalment, positius.
II. en la resta descenaris de funcionament del riu, que sn els que es produeixen durant la major part de lany,
sha observat que, a banda de mantenir una lmina daigua a la llera i un nivell de base a laqfer, la funci
bsica del riu s contenir la falca salina fluvial i descarregar al mar si les condicions de cabal ho permeten.
143
Durant aquests escenaris de funcionament, els efectes del riu sobre laqfer i sobre la progressi/retrocs de la
isolnia 0 msnm costanera sn poc determinants, i en tot cas centimtrics, de manera que tampoc no fan variar
significativament la posici de la falca estuarina. Aquest fet est motivat per una situaci defluncia del riu que
difcilment es pot revertir en escenaris de cabal de rgim regular.
III. ats que en la majoria descenaris de funcionament fluvial no es produeix un flux determinant de recrrega
del riu a laqfer, es considera que la resoluci dels balanos zonals dels sectors marge dret i esquerre passa a
dependre ms de la recrrega/descrrega local de laqfer i de les aportacions dels cursos superficials secundaris,
que no pas del mateix riu.
IV. en rgim regular, el riu s clarament efluent i la recrrega des del riu s poc determinant. En aquest sentit,
no sembla del tot obvi que un increment moderat del cabal del riu a laltura del pont de Torroella pugui acabar
generant efectes proporcionalment significatius sobre la progressi de la isolnia 0 msnm de laqfer, ni sobre
el consegent ascens del fretic a la zona litoral. Altrament, laugment de cabals del riu s que es considera
productiu per a millorar la contenci de la falca salina litoral i la descrrega del riu al mar, aix com per a mantenir
un determinat nivell basal de saturaci de laqfer.
V. lestabliment de la relaci cabal/posici de la falca salina, aix com la possibilitat de detectar variacions
centimtriques a laqfer i a les zones humides litorals que puguin ser proporcionalment significatives en relaci a
determinats canvis del cabal del riu, sn dos aspectes a determinar per que requereixen una anlisi de precisi,
amb lexecuci de treballs especfics de monitoreig delevada resoluci i/o de simulaci del flux i de la salinitat.
9.1.2.
Aportacions i descrrega del rec del Ter Vell
El rec del Ter Vell s un canal de reg agrcola que es desvia del Ter a partir de la resclosa dUll. Recentment
es destinava a regar una part dels terrenys agrcoles adjacents als seus respectius marges. Tamb exerceix de
collector de les aiges descolament
pluviomtric dels diversos torrents
que drenen el vessant meridional del
Montgr, entre Torroella i lEstartit.
La seva funci com a canal de reg
agrcola va canviar radicalment a
partir dels anys 2001-2002, quan
es va reemplaar el regadiu existent
per un nou sistema entubat i a
pressi (Grfica 5).
Anteriorment als anys 2001-2002
els cabals que circulaven per aquest
canal eren molt ms elevats, de fins
Grfica 5. Cabals circulants pel rec del Ter Vell a lentrada de les llacunes, abans (99-01) i desprs (02-03) del canvi del sistema de regadiu
(BADOSA et al., 2004).
144
a 0,13 hm3 / dia en poca de reg.

Posteriorment al canvi del sistema
de regadiu, aquests cabals van dismi-nuir significativament, fins i tot en determinades poques, i assoliren valors
inferiors a 0,003 hm3/dia de mitjana (BADOSA et al., 2004).
La circulaci de cabals en el rec del Ter Vell comprn dos perodes diferenciats, un cicle primavera-estiu amb una
circulaci de cabals poc important, i el cicle tardor-hivern, on els cabals augmenten com a conseqncia de les
precipitacions, per difcilment acaben superant aportacions de lordre de 0,05 hm3/dia (BADOSA et al., 2004).
La dinmica establerta pel rec del Ter Vell i les dades mitjanes de cabal aportades per (BADOSA et al. 2004)
permeten aproximar una valoraci de les aportacions anuals daquest rec al sistema litoral, que sumarien un
volum comprs entre 1 i 1,5 hm3/any en el perode 2002 / 2003.
La descrrega de les aiges procedents del rec del Ter Vell sefectua a travs de la llacuna del Ter Vell, i des
daquesta al mar a travs duna obertura de desgus que travessa la platja i que funciona intermitentment
segons els nivells de lmina daigua acumulats a la llacuna. Aquesta obertura darribada al mar sovint sobre
artificialment per facilitar el drenatge de laigua acumulada a la llacuna o b entre aquesta i la platja. Durant
episodis de temporal de mar acaba constituint tamb un eix preferent dentrada daiges salines a la llacuna.
Imatge 26. El tram final de lantic riu acull les llacunes que anomenem del Ter Vell, que es troben situades entre la zona urbana de lEstartit, al nord, i lrea urbanitzada dels Griells. Entre els anys 2001-2003 es va canviar els sistema de regadiu de la
zona, es van iniciar nous treballs de neteja i de recuperaci de la llacuna, i en el marc del projecte LIFE (1999-2003) es va posar en funcionament un sistema natural de depuraci (QUINTANA et al, 2000 i 2002; BADOSA, et al., 2004). Fruit daquestes
actuacions s lactual recuperaci duna superfcie lacunar de fins a 3 ha i el manteniment del funcionament natural dels
terrenys contigus -18 ha de superfcie-. com a rees maresmals dinundaci recurrent (Foto: Bon Vent de lEmpord).
145
9.1.3.
Aportacions del rec del Mol de Pals
Lanlisi del funcionament del rec del Mol de Pals se centra bsicament en les aportacions que arriben al sector
definit com a sector del rec del Mol de Pals (subapartat 6.2.6.2), que es troba dins el submbit de les basses
den Coll i lAnser (FIG. 11.5.2).
Lanlisi efectuada permet agrupar els segents eixos daportaci: el rec del Mol de Pals, els drenatges procedents
de la squia Massot, les aportacions de la riera Vella, i les de la riera Nova (que s la continuaci de la riera de
Peratallada). Tots aquests eixos daportaci conflueixen en el rec del Mol de Pals, i aquest desemboca les seves
aiges a lantic bra del Dar o bra nord de les basses den Coll.
No es disposa de dades concretes sobre les entrades del rec del Mol de Pals dins lmbit referenciat, per shan
consultat les dades del SAI al punt de derivaci de la resclosa de Canet de la Tallada (subapartat 5.4), on sindica
que el valor mitj dels cabals que es deriven des del riu Ter al rec del Mol de Pals s d 1,3 m3/sg, i que aquesta
derivaci pot presentar valors punta de cabal de fins a 3,04 m3/sg (Grfica 4).
Lanlisi daquestes dades indicaria que la mitjana de les aportacions anuals al reg del Mol de Pals, per al perode
2002/2007, s duns 41 hm3/any, amb un mxim de 51 hm3/any durant el perode 2004/2005, i un mnim
de 34 hm3/any durant el perode 2006/2007. En temporada de reg (maig a setembre), la derivaci de cabals
comporta un volum mitj de 26 hm3, el 63% anual, i fora de temporada de reg, un volum mitj de 15,5 hm3 o
el 37% anual restant.
El clcul de requeriments de la Comunitat de Regants del Mol de Pals (Taula 4) indica que aquests requeriments
a peu de camp sumen a lentorn duns 16 a 18 hm3. Laplicaci duna eficincia de reg del 65% incrementaria
aquests requeriments a la temporada de reg destiu a uns 23 hm3, que disten poc de la informaci del SAI (26
hm3), per mantenen una certa manca dajust quan es comparen amb anys daportaci mxima en temporada
de reg, per exemple la temporada 2003, amb unes aportacions de 28,8 hm3.
Aquestes dades donen una certa idea del volum de les aportacions del rec del Mol de Pals al llarg de lany i
per a la temporada de reg. Cal matisar, no obstant aix, que durant la temporada de reg una part daquestes
aportacions es deriven: (1) al canal de reg Gualta / Torroella, amb la finalitat de regar els conreus situats entre el
riu i el sector del camp de golf de Gualta, i entre el riu i el sector mas Pla; i (2) una altra part es destina al reg de
fruiters i alguns camps dherbacis de la zona de Gualta. La derivaci del canal Gualta-Torroella es podria avaluar
a partir del SAI de control installat a Gualta, per no funciona.
Prenent en compte totes aquestes variables, es pot acabar considerant que les aportacions mitjanes daquest
rec al sistema hidrodinmic del sector anomenat rec del Mol de Pals es troba en un rang comprs entre els 12
i 15 hm3 per a la temporada de reg, i daquest mateix ordre per a la resta de lany.
9.1.4.
Aportacions de la riera Grossa de Pals i rec des Coll
El funcionament daquest eix daportacions presenta dos cicles bsics que estan condicionats per la temporada
de reg i per les aportacions pluviomtriques, principalment de la tardor.
146
Tamb hi conflueixen, per poc, les aportacions procedents de lEDAR de Pals a travs del rec Rieral, que en la
temporada de reg van destinades prcticament de forma entera a regar els camps de golf de la zona.
Lanlisi se centra bsicament en relaci al rec des Coll, ats que en el cas de la riera Grossa de Pals molt
probablement un important percentatge dels cabals circulants acaba infiltrant-se a laqfer aiges amunt de
lestany de Pals, segons sinterpreta de la piezometria de la FIG. 26.
La dinmica de les aportacions del rec des Coll sha establert a partir de les dades de BADOSA et al. (2006),
on sanalitzen les variacions de cabal dentrada al sistema de les basses den Coll. Concretament un dels punts
danlisi i control sembla que pot fer referncia a cabals procedents del rec des Coll. En aquest cas, la interpretaci
de les dades indicaria que les aportacions anuals al canal nord de les basses den Coll a travs del rec des Coll
s duna mitjana de 0,6 hm3/any, valor que per la seva baixa magnitud cal prendre amb reserves.
9.1.5. Aportacions
dels recs del sector sud de les basses den Coll
Sota aquesta denominaci sinclouen les aportacions del rec de les Bassetes i dels Fesols, el conjunt de les
aportacions dels quals acaba directament a la llacuna sud de les basses den Coll. El rec dels Fesols recull els
sobrants de les aiges de reg del camp de golf de Pals, mentre que el rec de les Bassetes fa la funci de canal
de distribuci i de drenatge del sector dels arrossars adjacent a la banda sud de la llacuna.
Les dades relatives a les aportacions daquest conjunt shan extret de BADOSA et al. (2006) i indiquen que els
cabals circulants pel rec de les Bassetes representa el 46,4% de les aportacions que arriben a la llacuna sud de
les basses den Coll, mentre que en el cas del rec dels Fesols s noms el 16,6%.
Tal com en el rec des Coll, es diferencien
dos cicles lligats a la temporada de reg
i a les aportacions pluviomtriques. En
el cas del rec dels Fesols, que tamb
recull les aiges descolament dels
vessants adjacents a la platja de Pals,
aquesta diferenciaci queda molt ben
definida: el 75% dels cabals circulen
fora de la temporada de reg i la resta
dins la temporada (maig a setembre).
Quant a les aportacions, la interpretaci
de les dades de BADOSA et al. (2006)
suggereix que els cabals circulants pel rec
de les Bassetes sumen unes aportacions
anuals de 0,9 hm3/any (el 81% de les
quals, durant la temporada de reg), mentre
que pel rec dels Fesols, les aportacions
anuals serien de 0,3 hm3/any, valors que
cal prendre tamb amb reserves.
Imatge 27. El rec del Mol de Pals arriba a les basses den Coll. Durant els perodes de reg (foto: juny 2006) les aiges del rec del Mol es barregen amb les
aiges de les basses litorals i aquestes es dulcifiquen. Durant aquests perodes
es mant ms o menys tancada la sortida al mar. Els perodes en qu la pressi
atmosfrica es baixa, el mar construeix una barra de sorra que no deixa drenar
les aiges del rec (plenes), de manera que cal obrir la gola amb medis mecnics
per a evitar la inundaci dels camps. (Foto: Bon Vent de lEmpord).
147
Lanlisi de les aportacions dels components que intervenen en el funcionament del sector sud de lrea litoral
(rec del Mol, rec des Coll i recs de les Bassetes i Fesols) posa de manifest que, quantitativament, el principal eix
daportacions a tenir en compte en la gesti de les aiges superficials daquest sector s el rec del Mol de Pals.
El rec des Coll i de les Bassetes estan condicionats pels drenatges dels camps darrossars, lorigen de laigua de
regadiu dels quals prov majoritriament del rec del Mol de Pals; mentre que el rec dels Fesols quantitativament
no s determinant, tot i que presenta un cert inters pel fet de recollir aiges de diferent qualitat procedents dels
vessants adjacents a la platja de Pals.
9.1.6. Descrrega
de les basses den Coll
La descrrega de les basses den Coll sefectua a travs duna obertura que travessa la platja i arriba al mar.
El funcionament s peridicament intermitent i sestableix segons dos comportaments diferents que estan
condicionats per les condicions meteorolgiques i pels cabals circulants dels recs durant la temporada de reg.
De maig a setembre, malgrat lelevada aportaci de cabals procedents del reg, els nivells mesurats a la llacuna
mantenen una certa regularitat a cotes mitjanes de valor 0,76 msnm, cosa que indica que els cabals dentrada i
de sortida sn similars (BADOSA, et al., 2006). Aquesta situaci genera un funcionament dinmic de la llacuna,
assimilable al duna llera que desaigua al
mar, tal com suggereix tamb la piezometria
de la FIG. 26 (on la isolnia 0 msnm remet
de forma significativa cap al litoral), i la
cartografia de salinitat de la FIG. 30 (on
saprecia una dulcificaci general daquest
mbit prop del litoral).
Fora de la temporada de reg, la disminuci
de cabals (Grfica 6) ocasiona un alentiment
del flux superficial i una major acumulaci de
les aportacions, de manera que els nivells
presenten, de mitjana, cotes ms elevades
(0,9 msnm) que durant lestadi de regadiu
(BADOSA, et al., 2006). En aquest mateix
escenari, la circulaci de laigua pot quedar
interrompuda quan es tanca la barra de la
platja per causes meteorolgiques, la qual
cosa provoca un ascens puntual dels nivells
i inunda els camps de conreu per retorn de
laigua, rec amunt. Aquest fenomen, que
coincideix amb situaci de baixes pressions
i tramuntana (BARRIOCANAL, et al., 2006)
es coneix amb el nom de plenes i sovint
obliga els pagesos a obrir la sortida de la
platja amb mtodes manuals.
Grfica 6. Evoluci de la profunditat de la columna daigua en

les basses den Coll (A) i cabal dentrada en el perode 20052006 (B). Les plenes sindiquen amb una fletxa negra , i linici
de la temporada de reg amb una fletxa blanca (BADOSA et al.,
2004).
148
9.1.7. Aportacions
i descrrega del rec de Sentmenat o Mol de Bellcaire
Lanlisi de les aportacions del rec de Sentmenat en el sector litoral nord sha efectuat indirectament a partir de
SAI de Colomers (Grfica 3). No es disposa de dades de la derivaci daquest rec a la comporta de mas Duran,
lloc on seria molt, molt interessant la installaci dun punt daforament daquest rec.
En el rec de Sentmenat al pas pel SAI de Colomers es mesuren valors mitjans de cabal de 0,99 m3/s, i valors
punta de fins a 4,14 m3/s. El valor mitj de les aportacions anuals s de 31,5 hm3/any, amb un mxim de 37,7
hm3/any el perode 2003-2004, i un mnim de 25,4 hm3/any, el perode 2006-2007. En temporada de reg (maig
a setembre), la derivaci de cabals comporta un volum mitj de 20,6 hm3, el 66% del total anual, i fora de
temporada de reg, un volum mitj d 11 hm3 o el 34% anual restant.
El clcul de requeriments de la Comunitat de Regants de la presa de Colomers (Taula 4) indica que aquests
requeriments a peu de camp sumen uns 19,5 hm3. Laplicaci duna eficincia de reg del 85% incrementaria
aquests requeriments de la temporada de reg a uns 22 hm3, que disten poc de la informaci mitjana del SAI
(20,6 hm3).
El canal de Sentmenat es destina al reg dunes 1.300 ha de superfcie agrcola de la zona litoral nord, que
representen aproximadament un 30% de hectrees que normalment es reguen dins la Comunitat. Tenint en
compte aquesta relaci es pot considerar que les aportacions del rec de Sentmenat a lmbit de Sobrestany
podrien ser aproximadament de lordre de 6 a 7 hm3 per la temporada de reg, i duns 9 a 10 hm3/any durant el
conjunt de lany. Les dades per a la temporada de reg tamb concorden amb el clcul dels requeriments hdrics
daquesta zona, que sn de lordre de 7 hm3/any.
No shan calculat en detall les aportacions procedents del submbit del torrent Coma Llobera, que acaba drenant
les aiges descolament de la seva conca a la squia Cinyana. Les variables sn complexes perqu segurament
la major part de les aportacions pluviomtriques acaben infiltrant-se al sistema krstic del Montgr. La resta, que
sha aproximat en 1 hm3/any, podria acabar drenant a la squia Cinyana, i daquesta al rec de Sentmenat.
9.1.8.
Aportacions i descrrega de la squia Cinyana
En el submbit de la squia Cinyana, amb una superfcie de 710 ha i on es conreuen unes 70 ha darrs, les
aportacions daigua sefectuen a travs del rec de Sentmenat, la squia Cinyana i el rec entubat de Sobrestany.
La squia Cinyana fa tamb les funcions de drenatge de tot aquest submbit.
Lanlisi de les aportacions en relaci als requeriments hdrics daquest submbit ens indica que poden ser
aproximadament de lordre de 3 a 3,5 hm3/any, volum que suposaria un 50% de les aportacions totals del rec de
Sentmenat al sector nord durant la temporada de regadiu.
9.2.
Variacions del nivell del mar
Les variacions de la hidrodinmica litoral estan subjectes a factors diversos, que a ms poden coincidir tamb en el
temps: riuades, temporals de mar, variacions del nivell del mar, pluges intenses o pluges pausades per continuades.
149
En el cas de les variacions del nivell del mar, shan analitzat les dades de lEstaci Meteorolgica de lEstartit,
amablement cedides per JOSEP PASCUAL, per al perode 1990-2001, amb mesures de cada 2 hores. A la
Grfica 7 sha representat, a ttol dexemple, la variaci dels nivells del mar durant el mes de desembre de lany
2001, on sobserva com les oscillacions astronmiques, que tenen un perode aproximat de mig dia, assoleixen
altures entre 15 i 20 cm, que s el rang de marea normal en aquesta zona de la Mediterrnia.
En determinats casos es poden
observar variacions de nivell ms
grans (entre +20 i -20 cm), que
sn degudes a la superposici de
la marea meteorolgica. Aquesta
est motivada per variacions
de la pressi atmosfrica i
Grfica 7. Variacions del nivell del mar el mes de desembre de 2001.
lanomenat efecte del barmetre

invertit, ja que altes pressions
produeixen una davallada del
nivell del mar i baixes pressions
provoquen un augment daquest
nivell. Tamb el vent contribueix
a les variacions de nivell, ja que
vents forts bufant de mar a terra
provoquen pujades del nivell del
Grfica 8. Variacions mitjanes mensuals del nivell del mar.
mar i vents bufant de terra a

mar produeixen el seu descens.
Aquesta qesti s significativa
perqu, tal com sha esmentat
en anteriors subapartats, el nivell
del mar i el cabal sn els factors
fonamentals que defineixen el
grau de penetraci de laigua
salina dintre el riu.
Shan analitzat per mesos els
Grfica 9. Variacions mximes mensuals del nivell del mar.
nivells mitjans, el mxims i

els mnims. A la Grfica 8 es
representen els nivells mitjans
mensuals, mentre que a la Taula
16 shan representat per mesos,
el valor mitj, mxim i mnim
dels nivells mitjans mensuals del
nivell del mar.
Lanlisi de la Taula 16 suggereix
que durant els mesos que van
Grfica 10. Variacions mnimes mensuals del nivell del mar.

150
dabril a agost i de desembre a
gener, els nivells mitjans sn propers a zero (varien entre 1.2 i 4.3 cm). Entre els mesos de setembre i novembre
(poca de tempestes) els nivells mitjans sn relativament alts (van de 6.7 a 8.3 cm). Finalment, entre els mesos
de febrer i mar, els nivells mitjans es mantenen baixos (entre 7.3 i 6.2 cm).
A la Grfica 9 shan representat els nivells mxims mensuals, i les seves dades sindiquen a la Taula 17.
Observant aquests valors mxims es detecten dues poques de comportament diferent al llarg de lany. Una
poca va doctubre a febrer, amb mxims ms grans variant entre 45 i 62 cm. Laltra va de mar a setembre,
amb mxims ms moderats (de 29 a 38 cm).
A la Grfica 10 es mostren els mnims mensuals del nivell del mar mentre que a la Taula 18 es poden veure els
valors mitjans, mxims i mnims distributs per mesos daquests mnims mensuals.
MES
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
MIG
-2.3
-7.3
-6.2
-1.2
2.1
2.0
2.5
4.3
6.7
10.2
8.3
3.7
MXIM
21.2
4.8
11.3
8.8
8.1
12.7
6.4
10.0
12.0
15.5
21.7
20.2
MNIM
-14.1
-17.8
-16.9
-6.5
-4.4
-2.7
-0.3
1.1
0.8
3.4
-0.3
-8.9
Taula 16. Valors mitjans, mxims i mnims dels nivells mitjos mensuals (cm).
MES
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
MIG
25.3
20.0
19.2
24.4
24.0
20.9
22.0
21.6
28.5
36.4
37.5
33.7
MXIM
49.0
52.0
38.0
35.0
34.0
33.0
27.0
30.0
35.0
45.0
62.0
58.0
MNIM
7.0
5.0
6.0
17.0
18.0
16.0
15.0
16.0
18.0
21.0
22.0
20.0
Taula 17. Valors mitjans, mxims i mnims dels nivells mxims mensuals (cm).
De lanlisi daquests valors es

desprn que en els mesos de juny
a octubre el nivell mnim mensual
es mant relativament alt (entre
-19 i -14 cm), entre els mesos de
desembre i mar el nivell mnim s
molt baix (de -46 a -40 cm) i en
els mesos dabril, maig i novembre
el nivell mnim s intermedi (entre
-25 i -32 cm).
Les dades del nivell del mar
del perode analitzat permeten
concloure finalment que entre els
mesos doctubre i febrer (tardor
i hivern) es produeixen grans
oscillacions del nivell del mar,
amb valors mxims ms grans
compresos entre 45 i 62 cm;
entre els mesos de mar i maig
(primavera) les oscillacions sn
MES
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
MIG
-27.0
-31.7
-28.6
-22.8
-16.0
-14.1
-14.8
-10.9
-10.1
-10.2
-15.5
-19.9
MXIM
-10.0
-26.0
-13.0
-13.0
-11.0
-1.0
-7.0
-5.0
-3.0
-5.0
0.0
-5.0
MNIM
-46.0
-40.0
-41.0
-32.0
-25.0
-19.0
-18.0
-14.0
-16.0
-15.0
-26.0
-40.0
Taula 18. Valors mijtans, mxims i mnims dels nivells mnims mensuals (cm).
intermdies, i finalment a l estiu

(juny a setembre) el nivell del mar
presenta variacions ms minses.
Finalment, un altre aspecte a
considerar s levoluci anual dels
darrers anys i la tendncia dascens
prevista daqu en endavant. La
Grfica 11 (MARTINOY i PASCUAL,
2004) ens indica aquesta tendncia per als anys a venir.
151
Grfica 11. Evoluci del nivell del mar

(1990-2001) en el port de lEstartit
(MARTINOY i PASCUAL, 2004).
9.3.
Aiges subterrnies
Un altre dels aspectes necessaris per a completar el coneixement de la dinmica hidrolgica en lmbit litoral
s establir la circulaci de les aiges subterrnies, aix com la seva interrelaci amb les extraccions i amb la
recrrega local que es produeixen en aquesta zona; en definitiva, el que es tracta s fer una aproximaci del
balan hdric de laqfer superficial.
En el cas del litoral del Baix Ter, les variables que
permeten explicar aquest balan, i per tant, la
dinmica de les aiges subterrnies sn: (1) el volum
i distribuci de les extraccions; (2) els requeriments
hdrics agrcoles; (3) la recrrega neta (infiltraci
pluviomtrica ms retorns de reg); (4) la capacitat
demmagatzematge (quin volum ocupa laqfer) i el
volum emmagatzemat (quanta aigua cap a laqfer);
i finalment (5), els recursos renovables (quanta aigua
recarrega anualment el sistema).
9.3.1.
Extraccions
Laqfer litoral proveeix una part de laigua necessria

per a desenvolupar les activitats prpies de la zona
(agrcoles, ramaderes, domstiques), a ms de
contribuir localment al provement municipal. En
aquesta zona litoral, laqfer lliure superficial presenta
un major nmero de captacions que en el cas del
semiconfinat (FIG. 33), per aquest darrer s molt
FIG. 33. Distribuci de punts de captaci a la zona litoral del

Baix Ter, diferenciant-los segons si extreuen aigua de laqfer
lliure (color verd) o semiconfinat (color vermell).
ms important a nivell de la quantificaci dels volums

extrets (Taula 19).
152
Sobre els valors de la Taula 19, cal
EXTRACCIONS EN TIPOLOGIA LLIURE
remarcar que gaireb la totalitat

dels 5,6 hm /any que sextreuen
3
de laqfer semiconfinat profund,
punts
125
132
257
ZONA NORD
ZONA SUD
Total lliure
EXTRACCIONS EN TIPOLOGIA SEMICONFINADA
en el sector sud, es destinen

al provement municipal de la
Mancomunitat
de
Palafrugell,
Pals, Begur, Torrent i Regencs;
ZONA NORD
ZONA SUD
Total semiconfinat
punts
53
15
68
m3/any
3.322.267
5.598.664
8.920.931
REA LITORAL
325
9.991.352
i aproximadament uns 2,5 hm3/
EXTRACCIONS DE LAQFER SUPERFICIAL EN EL SECTOR LITORAL
any dels que es treuen del sector

nord van destinats al provement
MARGE DRET
MARGE ESQUERRA
de lEscala i Albons.
TOTAL SECTOR SUD (Aqfer lliure)
Lanlisi de la variable extraccions

se centrar nicament en la
comptabilitzaci de les extraccions
corresponents a laqfer lliure o
m3/any
484.783
585.638
1.070.421
punts
81
51
m3/any
263.680
321.958
132
585.638
Taula 19. Quantificaci de les extraccions (inventariades) de laqfer a la zona litoral

del Baix Ter indicant el nombre de pous i els volums dextracci (en m3/any) corresponents a diversos sectors. Es diferencia la zona nord de lEscala i la zona sud de
lEstartit, i dins daquesta, els pous que podem trobar en el marge dret (Ter Vell) o
esquerra del riu.
superficial, ats que aquestes

tenen ms repercussi sobre
la dinmica del flux hidrolgic
LLIURE
USOS
SEMICONFINAT
Nm.punts
m /any
Nm.punts
TOTAL
m /any
Nm.punts
m3/any
74.899
relacionat amb la gesti dels
AD (domestic)
52
74.099
800
55
sistemes humits litorals. Les
AD/H (+hort)
5.500
1.360
6.860
AD/H/J (+jard)
11
8.530
1.735
14
10.265
extraccions
corresponents
AD/I (+ indus.)
10
123.931
2.800
11
126.731
laqfer semiconfinat profund cal
AD/R (+reg)
14
18.700
4.000
16
22.700
tenir-les en compte en motiu de
AD/RR (+ramd.)
12
35.950
12
35.950
AD/RR/R (+reg)
63.075
63.075
H (horta)
14
33.200
5.140
17
38.340
salinitzaci que generen, i que ja
I (indstria)
21.849
shan comentat en el subapartat
R (regadiu)
111
594.105
42
les diverses problemtiques de
21.849
733.420
153
1.327.525
R/H (+hort)
3.500
3.500
R/RR (+ramd.)
13.352
13.352
sabem ara, no podem justificar
RR (ramader)
29.630
7.070
10
36.700
que aquestes extraccions generin
AM/FUS (no us)
AM (municipal)
45.000
10
8.164.606
11
8.209.606
TOTAL
257
1.070.421
68
8.920.931
325
9.991.352
7.6.3.3. Tanmateix, amb el que
qualque efecte sobre la dinmica

hidrogeolgica ms superficial de
la zona litoral, de manera que, per
a lanlisi daquesta dinmica, de
Taula 20. Relaci entre el nombre de captacions inventariades, el volum dextraccions

(m3/any) i els usos als qu es destina laigua subterrnia a la zona litoral del Baix Ter.
moment, en prescindirem.
Els tipus ds a qu es destinen les extraccions daigua de laqfer superficial en la zona litoral es detalla en la
Taula 20 i la distribuci geogrfica de les diverses magnituds dextracci es representa en la FIG. 34.
Les captacions inventariades dins laqfer lliure superficial a la plana litoral del Baix Ter sumen un volum aproximat
dextracci de 1 hm3/any, el 45% del qual sextreu del sector nord, i el 55 restant del sector sud (Taula 19). Dins
el sector sud, les extraccions anuals en el marge esquerra del riu representen el 55% del sector, mentre que les
del marge dret sn el restant 45%.
153
Sobre la tipologia dus a qu es destinen les aiges

subterrnies de laqfer superficial, les dades indiquen que el 68% es destina a reg agrcola, el 14%
a usos industrials i serveis, el 8% a usos domstics
diversos, el 6% a ramaderia, i nicament un 4% es
destina a provement municipal (pou de provement de
Peratallada, ja molt allunyat del litoral, per que, per
just, entr dins els lmits utilitzats per a la valoraci de
la dinmica subterrnia daquesta zona).
9.3.2. Requeriments
hdrics agrcoles
Conixer els requeriments hdrics derivats de la utilitzaci

agrcola de laigua s important perqu ens permet:
(1) avaluar els volums daigua que es necessiten per
a regar la zona litoral, (2) conixer els volums daigua
de reg en funci de la seva procedncia, s a dir, si
provenen daportacions superficials o subterrnies,
(3) determinar la pressi motivada per la demanda
agrcola sobre laqfer i sobre les aiges superficials
de la zona, i finalment (4) avaluar els volums sobrants
FIG. 34. Distribuci i magnitud (m3/any) de les extraccions
daigua subterrnia a laqfer superficial de la zona litoral
del Baix Ter.
o de retorn del reg que acaben incorporant-se a

laqfer, i per tant, que cal comptabilitzar com a part
de la recrrega neta de la zona.
Per al clcul dels requeriments de reg shan establert, de forma apriorstica, unes dotacions teriques de reg per
a cada tipus de conreu de la zona. Sobre aquestes dotacions shan aplicat coeficients de correcci a propsit de
leficincia de les diverses tipologies de reg (a manta, microaspersi, goteig...). En el cas del conreu de larrs,
per exemple, sha establert una eficincia del 65%, i per la resta de conreus, un 85%.
A la Taula 21 sindica lestimaci
Requeriments hdrics (hm3/any) + EFICINCIA
TIPUS CONREU
SECTOR NORD
dels valors del requeriment hdric
SECTOR SUD
agrcola corresponent als dife-
TOTAL NORD
Marge esquerre
Marge dret
TOTAL SUD
Herbacis reg
rents conreus i a la superfcie que
6,47
2,78
4,67
7,45
Freatfits
0,01
0,17
0,05
0,22
aquests ocupen dins la zona lito-
Arrossars
0,72
0,00
9,15
9,15
ral del Baix Ter. La distribuci geo-
Fruiters
0,33
0,63
1,33
1,97
Hortes
grfica daquests requeriments
0,11
0,14
0,16
0,30
TOTALS
7,64
3,73
15,36
19,09
sha representat a la FIG. 35 (a),
Taula 21. Requeriments hdrics agrcoles (en hm /any) calculats en funci de les
dotacions teriques de reg i de les superfcies atribubles als diferents conreus de
la zona litoral. El clcul incorpora leficincia de reg. Aquests valors no incorporen
els volums daigua necessaris per a la inundaci del conreu de larrs amb finalitats
ambientals, fora de la temporada de reg.
3
154
on sexpressen els requeriments

en unitats de volum i superfcie
(m3/ha/any), de manera que es
dna una idea de la distribuci de les necessitats agrcoles
daigua a la zona litoral. Els valors de la Taula 21 ens indiquen que durant la temporada de reg, els conreus del
sector nord tenen unes necessitats totals duns 7,6 hm3, xifra que concorda fora amb lavaluaci efectuada dels
cabals circulants pel rec del Mol de Bellcaire en poca de reg (subapartat 9.1.7) i per aquest sector.
En el cas del sector sud, marge dret del riu Ter, els requeriments sn aproximadament duns 15 hm3 per a la
temporada de reg, que segons lanlisi de cabals efectuada en relaci al funcionament del rec del Mol de Pals
(subapartat 9.1.3), quedarien mpliament coberts per les aportacions daquest rec.
En el cas del sector sud_marge esquerra, els requeriments agrcoles sn duns 3,7 hm3 per a la temporada de reg.
Les aportacions del Ter Vell, que a partir dels treballs de BADOSA et al. (2004) shan estimat en uns 1 a 1,5 hm3/
any, ms les aportacions de lEDAR de Torroella de Montgr que shan xifrat en uns 0,12 hm3/any, i les aportacions
del regadiu soterrat del Mas Duran, sembla que cobririen sobradament els requeriments daquest sector.
Per a quantificar amb ms exactitud els volums i la procedncia de laigua ds agrcola s important establir
quina part daquests requeriments se satisfan amb aiges de laqfer i quina part, per tant, caldria satisfer amb
aiges de procedncia superficial (recs). A la FIG. 35 (b) es mostra la distribuci de les parcelles agrcoles de la
zona litoral que es reguen amb aiges superficials i les que es reguen amb aiges subterrnies, mentre que a la
Taula 22 sha efectuat una valoraci dels volums de reg que provindrien duna o altra font.
FIG. 35. (a) Distribuci dels requeriments hdrics per a regadiu (m3/ha/any), considerant dotacions teriques i laplicaci de
coeficients deficincia pel diferent conreu de lrea. (b) Distribuci de les parcelles agrcoles que es reguen amb aiges superficials (color verd), amb aiges subterrnies (color taronja), o b amb aiges de procedncia mixta (color groc).
155
En el sector nord, les aportacions

a reg agrcola procedents de
laqfer satisfan aproximadament
el 12% dels requeriments hdrics
daquest sector, mentre que en el
Requeriments hdrics (hm3/any)+eficincia

Procedncia
TOTAL ZONA
LITORAL BAIX TER
SECTOR NORD
Superficials
24,88
Subterrnies
TOTALS
SECTOR SUD
Marge dret
TOTAL SUD
6,50
Marge
esquerre
3,53
14,85
18,38
1,85
1,14
0,20
0,51
0,71
26,73
7,64
3,73
15,36
19,09
TOTAL NORD
sector sud aquest percentatge s

aproximadament del 4%.
9.3.3.
Taula 22. Relaci entre els volums de requeriment hdric agrcola (hm3/any) de la
zona litoral del Baix Ter, i les fonts i volums terics de procedncia de laigua de reg.
Recrrega neta
La recrrega neta s la suma de

la infiltraci anual procedent de la
pluja i de la infiltraci procedent
dels retorns de reg agrcola.
A la plana litoral del Baix Ter,
aquest parmetre t un paper
determinant sobre la dinmica
de les aiges subterrnies ats
que:
Zona Nord
Zona Sud ME
Zona Sud MD
hm3/any
hm3/any
hm3/any
Herbacis regadiu
Herbacis sec
Fruiters
Horta
Arrossars
Pltans i pollancres
Pastures
Improductius i illes
Forestal
Platja
Aiguamolls
Camps de golf
Zona urbana, edificacions i vials
Cmpings
2,35
0,24
0,12
0,03
0,11
0,01
0,09
0,04
0,01
0,88
0,08
0,19
0,04
0,05
0,03
0,01
0,04
0,01
0,01
0,01
0,89
0,10
0,21
0,03
1,17
0,02
0,05
0,03
0,04
0,01
0,09
0,01
0,01
TOTAL
3,00
1,35
2,66
USOS DEL SL
(a) en el sector sud, per exemple,

ja sha comentat que les relacions
riu/aqfer estan dominades per
Taula 23. Valors de la recrrega neta calculats a partir de la distribuci i tipologia

dels usos del sl, la infiltraci pluviomtrica i els retorns de reg.
un carcter marcadament efluent

del riu, que dificulta fortament la
possibilitat duna recrrega fluida
des del riu a laqfer (subapartat 7.6.3.1). En motiu daquest defecte de les aportacions del riu a laqfer, les
aportacions procedents de la recrrega neta acaben prenent un major protagonisme dins els percentatges del
balan hdric local de la zona, i una major rellevncia com a component de la dinmica hidrogeolgica.
(b) en el sector nord, la manca dun eix fluvial queda parcialment substituda per la traa del rec del Mol de
Bellcaire. Ara b, els valors de recrrega procedents daquest rec, probablement amb un valor mitj de 0,5
hm3/any, sn inferiors al 15% dels recursos renovables (subapartat 9.3.6.1). En aquest sentit, la recrrega neta
contnua mantenint-se com un component bsic del balan de laqfer en aquest sector.
A la Taula 23 shan estimat els valors de la recrrega neta calculats a lmbit dels dos sectors litorals del Baix Ter,
i per a les diverses tipologies de conreus i usos del sl (FIG. 36, apartat 11.1).
Aquestes dades indiquen que els volums de recrrega neta en el sector nord sn de lordre de 3 hm3/any. Per
a tenir una referncia del que representen aquests valors es poden comparar amb els valors dextracci anual,
que en aquest sector nord es trobarien situats entre valors mnims de 0,48 hm3/any (Taula 19) i un mxim teric
calculat en base als requeriments agrcoles (Taula 22) de 1,14 hm3/any.
156
En el cas del marge dret del riu Ter, els valors de recrrega neta sumen 2,66 hm3/any, que sn significativament
superiors respecte dunes extraccions amb valors mnims de 0,26 hm3/any (Taula 19) i mxims terics de 0,51
hm3/any (Taula 22). Finalment, en el subsector del marge esquerra del riu Ter, sha valorat una recrrega neta de
1,35 hm3/any, contra unes extraccions de 0,32 hm3/any.
Sobre els valors anteriors cal remarcar que en els sectors amb conreus darrs probablement sha sobreestimat
lleugerament el valor de la recrrega neta, ats que en aquestes zones existeixen mltiples squies de drenatge
(Cinyana, Massot) que possiblement drenen part dels retorns de reg compatibilitzats en aquesta component;
daltra banda, el valor de la capacitat dinfiltraci dels sls amb conreus darrs s baix.
9.3.4.
Capacitat demmagatzematge i volum daigua emmagatzemat
La capacitat demmagatzematge
i el volum emmagatzemat sn
altres components de caire rellevant que ens permeten establir
comparatives relatives al funcio-
ZONA SUD
PROG_K2
PROG_K1
Marge
esquerre
Marge dret
Marge
esquerre
Marge dret
Capacitat
demmagatzematge
(hm3)
porositat
A (%)
porositat
B (%)
Volum
emmagatzemat
cas A (hm3)
Volum
emmagatzemat
cas B (hm3)
23,73
15,02
12,52
13,99
15
15
8
8
20
20
12
12
3,56
2,25
1,00
1,12
4,75
3,00
1,50
1,68
nament de laqfer i la seva rela-
ZONA NORD
Capacitat
demmagatzematge
(hm3)
porositat
A (%)
porositat
B (%)
Volum
emmagatzemat
cas A (hm3)
Volum
emmagatzemat
cas B (hm3)
ci amb les aportacions daigua
PROG_K2
35,6
12
2,85
4,27
superficial al sistema.
PROG_K1
73,47
10
15
7,35
11,02
La capacitat demmagatzematge
s el volum de les unitats litol-
Taula 24. Valors de la capacitat demmagatzematge i dels volums daigua emmagatzemats a laqfer superficial de la zona litoral del Baix Ter (en hm3).
giques que conformen laqfer, i

sha calculat: (a) a partir de les cartografies de gruix daquestes unitats litolgiques (FIG. 24); i (b), prenent com
a lmit superior de referncia, el nivell de saturaci o nivell fretic representat a la piezometria de la FIG. 26.
El volum resultant sha combinat posteriorment amb uns determinats valors de la porositat segons dues opcions,
A o B (Taula 24), que shan assignat dacord amb la presncia i distribuci dunitats de major o menor permeabilitat dins laqfer (subapartat 7.6.1). Els valors obtinguts sn el volum daigua emmagatzemat a laqfer, i
sindiquen a la Taula 24 per a cadascun dels sectors i subsectors de la plana litoral.
Els valors obtinguts suggereixen que, davant dun escenari piezomtric com el representat en la FIG. 26, el volum
daigua continguda a laqfer superficial del litoral del Baix Ter presenta un valor comprs entre els 10 i 15 hm3,
en el cas del sector nord, i de 8 a 11 hm3 en el sector sud. Dins aquest darrer sector, laqfer del marge esquerra
del riu emmagatzemaria un volum de 4,5 a 6 hm3, i en el marge dret, de 3,3 a 5 hm3.
Si en aquesta quantificaci incorporem el fet que una part de laigua emmagatzemada es troba afectada per salinitat, tal com sha explicat i representat en el subapartat 7.6.4 i a les FIGs 30 i 31, els valors daigua emmagatzemada exempta de concentracions anmales de salinitat serien els segents: de 4,5 a 7 hm3 en el sector nord i
de 5 a 7 hm3 en el sector sud. Tant en el marge esquerra com en dret del riu Ter, els volums demmagatzematge
daigua dola serien aproximadament duns 2,5 a 3,5 hm3.
157
9.3.5. Recursos
renovables
Els recursos renovables representen la recrrega total

anual de laqfer, s a dir, el volum daigua que entra en
el sistema durant un any. El clcul daquest component
del balan s metodolgicament complicat perqu,
a part de les entrades per infiltraci pluviomtrica i
els retorns de reg, que ja han estat calculats en el
subapartat 9.3.3, tamb cal establir les entrades
per aportacions fluvials, les recrregues laterals i les
entrades a travs de recs i squies.
Un dels aspectes tils per a avaluar els recursos hdrics
renovables ha consistit a observar levoluci dels
piezmetres superficials de la zona, ja comentada en
el subapartat 7.6.3.2, on es denoten dues qestions
rellevants: una, que la ciclicitat de la recrrega i la
descrrega de laqfer coincideix clarament amb la
alternana estacional dels perodes humits i destiatge;
i laltra, que levoluci del nivell fretic a llarg termini s
molt estable (FIG. 27), qesti que permet considerar
28a
un balan local equilibrat.
La ciclicitat mesurada en els piezmetres ens permet observar tamb que la magnitud de lascens/descens del
nivell fretic dins un cicle hidrolgic anual presenta una notable rellevncia respecte el gruix saturat de laqfer, i
per tant, respecte el volum total daigua emmagatzemat. En aquest sentit sha resolt considerar, com a premissa
de clcul, i desprs de diversos assajos per a determinar-ne la coherncia, que el percentatge de renovaci hdrica anual de laqfer a la zona
litoral s elevat, i que podria representar un valor mitj aproximat del 60% dels volums daigua
emmagatzemats a laqfer.
Prenent en consideraci les hiptesis anteriors, la quantificaci
dels recursos renovables anuals
donaria els valors segents: (a)
sector nord, entre 2,7 i 4,2 hm3/
any; sector sud, entre 3,0 i 4,2
hm3/any; i dins daquest darrer,
28b
Imatges 28a i 28b. Fa dcades que els pouaires de la zona executen artesanalment
i amb saviesa lart de la percussi per mitj de cable. Amb molts jornals de feina sha
aconseguit aprofitar, en la majoria dels casos de forma sostinguda, la riquesa hdrica
continguda en el subsl. En algunes zones del Baix Ter, aquests recursos donen avui
dia una autonomia hidrolgica impagable (Foto: J. Safont).
158
els recursos renovables tant del

marge dret com esquerra del riu
Ter serien aproximadament de
1,5 a 2,1 hm3/any.
9.3.6.
Balan hdric de laqfer litoral superficial del Baix Ter
El balan hdric posa en ordre els valors calculats dels diferents parmetres a qu hem fet referncia, i permet
aproximar el grau de participaci que aquests tenen en la dinmica i el funcionament hidrogeolgic de laqfer.
Com a punt de partida, o pas previ a la determinaci del balan, s interessant establir comparacions entre els
diversos valors estimats de cada parmetre, tal com es fa a continuaci.
9.3.6.1.
Comparaci entre recursos renovables i recrrega neta
(1) respecte al sector nord shan calculat uns recursos renovables de 2,7 a 4,2 hm3/any. Una bona part
daquests recursos corresponen a la recrrega neta, que aproximadament sha estimat entre 2,5 i 3 hm3/any. La
diferncia que separa ambds components s un valor mitj comprs entre els 0,45 i els 0,95 hm3/any, volum
que, en el balan, fcilment podria quedar compensat per les aportacions laterals dels vessants de la conca de
la Coma Llobera i per una possible infiltraci de cabals des del rec del Mol de Bellcaire.
(2) en el marge esquerra del riu Ter, els recursos renovables shan estimat en un volum de 1,5 a 2 hm3/any,
que prcticament poden assimilar-se als volums de la recrrega neta calculats en aquest subsector (1,35 hm3/
any) La possible diferncia entre ambds parmetres s dun volum mitj duns 0,45 hm3/any, que fcilment
es podria consignar a una infiltraci de cabals procedents dels vessants laterals del Montgr, durant perodes de
pluja, o a una infiltraci de cabal del rec del Ter Vell.
(3) en el marge dret del Ter, el clcul dels recursos renovables ha donat valors compresos entre 1,5 i 2,1
hm3/any, i la recrrega neta sha estimat en 2,66 hm3/any. En aquest cas existeix un desajust significatiu entre
ambds components, que tal com sha dit, podria ser deguda a la sobreestimaci del retorns de reg del conreu
de larrs, molt arrelat a la zona. Pel que fa al balan sha considerat el valor de 2,66 hm3/any, de manera que
shan equiparat els valors de la recrrega neta i dels recursos renovables.
9.3.6.2.
Comparaci entre recursos renovables i extraccions
La comparaci entre els recursos renovables i les extraccions de laqfer superficial ens orienta sobre quins sn
els volums diferencials que resten entre entrades i sortides del balan, sobre els quals es poden fer les segents
consideracions:
(1) en el sector nord, els recursos renovables de laqfer litoral shan avaluat entre 2,7 i 4,2 hm3/any, mentre que les
extraccions shan establert en un rang de valors comprs entre 0,48 hm3/any i un mxim de 1,14 hm3/any. Prenent en
consideraci valors mitjans, les extraccions representen al voltant del 24% dels recursos renovables daquest sector.
El valor del percentatge restant satribueix a diversos components del balan: la contenci de la falca salina litoral, el
drenatge parcial dels retorns de reg del conreu darrs a travs d ela squia Cinyana, i la variaci anual de la reserva.
(2) en el marge esquerra del Ter, els recursos renovables de laqfer shan avaluat entre 1,5 i 2,1 hm3/any,
mentre que les extraccions en 0,32 hm3/any. Prenent de referncia aquests valors, les extraccions representen
entre el 15% i el 20% dels recursos renovables daquest subsector. La diferncia entre ambds components
159
satribueix a lefluncia de laqfer al riu, a la contenci de la falca salina litoral (subterrnia), i a la variaci anual
de les reserves de laqfer.
(3) en el marge dret del Ter shan equiparat els recursos renovables al valor de la recrrega neta, que en
aquest subsector sha avaluat en 2,66 hm3/any. Tal com ja sha comentat, aquest valor pot estar lleugerament
sobreestimat per les estimacions de retorns de reg del conreu darrs. Aquesta sobreestimaci podria quedar
ms o menys compensada si es considera que en aquest valor sintegren tamb les aportacions subterrnies
procedents de les rieres Grossa de Pals i de Peratallada.
Les extraccions en aquest subsector shan avaluat en un valor comprs entre 0,26 i 0,51 hm3/any, que representa
un valor mitj percentual del 15% dels recursos renovables. La diferncia entre ambds components satribueix
a lefluncia de laqfer al riu, el drenatge de retorns de reg a travs de la squia Massot, entre altres, a la
contenci de la falca salina litoral (subterrnia), i a la variaci anual de les reserves de laqfer.
9.3.6.3.
Tancament del balan hdric
Les diferncies detectades entre els valors de recursos renovables i dextraccions queden compensades pels
components a qu ens acabem de referir en el darrer subapartat. La reflexi que es planteja sobre aquesta
qesti s la segent:
(1) en tots dos sectors del litoral, laqfer presenta una falca de salinitat considerable, amb variacions en la seva
distribuci, per mantenint-se ms o menys estable dins un determinat llindar de progressi (FIGs. 30 i 31).
Aquesta qesti suggereix que un dels components que tamb interv en el balan s la resultant del flux de
sortida daigua dola i dentrada daigua salada, que en definitiva ens determina labast de la contenci/progressi
de la falca salina litoral. La quantificaci volumtrica daquesta resultant sha deixat com a una incgnita de la
resoluci del balan (Taula 25).
(2) una altre component dinters per a tancar el balan hidrogeolgic sn els cabals defluncia riu/aqfer
que afecten gaireb tot el tram de riu comprs entre el pont de Torroella i la gola del Ter (FIG. 26). Lavaluaci
ENTRADES (hm3/any)
SECTORS I
SUBSECTORS DE LA
PLANA LITORAL DEL
BAIX TER
Rang
RECURSOS
RENOVABLES
(hm3/any)
RECRREGA
NETA
SECTOR NORD
2,7 a 4,2 (3,45)
SORTIDES (hm3/any)
RESULTANT DE
LEQUILIBRI DE
CONTENCI DE
LA FALCA SALINA
LITORAL + VARIACI
DE LA RESERVA
(hm3/any)
INFILTRACI
RECS+ENTRADES
LATERALS
EXTRACCIONS
EFLUNCIA
RIU/AQFER
EFLUNCIA A
SQUIES DE
DRENATGE
2,5 a 3,0
0,45 a 0,95
0,48 a 1,14 (0,81)
0,30 a 0,40 (0,35)
2,29
0,26 a 0,51 (0,39)
(0,6)
(0,4)
1,27
SECTOR SUD
Marge dret del riu
1,5 a 2,1 (2,66)
2,66
(integrat en recrrega
neta)
SECTOR SUD
Marge esquerra del riu
1,5 a 2,1 (1,8)
1,35
0,15 a 0,75
(0,32)
(0,6)
0,58 a 1,18 (0,88)
TOTALS BALAN
7,91
6,76
1,15
1,52
1,20
0,75
4,44
Taula 25. Quantificaci dels diversos components que intervenen en el balan hdric de laqfer superficial de la zona litoral
del Baix Ter. Entre parntesi sindiquen els valors mitjans que shan pres de referncia en el tancament del balan.
160
i clcul hidrogeolgic daquest component ens ha portat a aproximar un valor de sortides de laqfer al riu que,
en cada un dels dos marges riberencs, estaria comprs entre 0,5 a 0,6 hm3/any.
En el cas del marge esquerra, aquestes sortides al riu suposarien al voltant del 30% dels recursos renovables
anuals; mentre que en el marge dret, aquesta relaci seria del 20%.
(3) en els sector amb conreu darrs (sector nord i marge dret del riu), una altre dels components que poden
entrar en el balan s el paper de les squies de drenatge, principalment la Cinyana a lrea de Sobrestany, i el
Massot a lrea de Pals. En aquest sentit sha acordat considerar que una part de la recrrega neta de laqfer,
s a dir, dels retorns de reg i la infiltraci pluviomtrica, podria quedar drenada per la xarxa de squies, i que el
valor corresponent podria situar-se al voltant del 15% de la recrrega neta (Taula 25). La seva aplicaci al sector
nord i al marge dret del Ter ha donat un valor mitj, per a cada cas, duns 0,4 hm3/any.
(4) prenent de referncia les anteriors consideracions shan establert els valors dels diversos components, deixant
com a incgnita per al tancament del balan, el valor de la resultant de lequilibri de la falca salina litoral, i el valor
de lincrement/decrement de la variaci de la reserva de laqfer.
El clcul daquestes dues incgnites ha donat els valors segents: (a) en el sector nord, un volum de 2,29 hm3/
any; (b) en el sector sud_marge esquerra del riu, un volum anual mitj de 0,88 hm3/any; i (c) en el marge dret,
un volum mitj de 1,27 hm3/any (Taula 25).
161

10. INTRODUCCI
Per a la gesti dels sistemes hdrics de les planes litorals s interessant laportaci deines basades en informaci
detallada de les caracterstiques del medi fsic, especialment del medi hdric, que permetin abordar els grans
reptes de la preservaci, s i manteniment de la funcionalitat dels seus recursos.
En aquest lnia, una de les iniciatives dinters que poden contribuir a millorar la gesti hdrica duna determinada
zona s la confecci deines aplicables a la protecci dels seus recursos. Un exemple s el Pla de Protecci del
Subsl del Baix Ter, que sexposa en el darrer bloc daquesta publicaci, on saborda la qesti de la gesti dels
recursos hdrics des del punt de vista de la seva vinculaci amb lordenaci urbanstica. Un altre exemple, del que
noms sen ofereix un tast en el present captol, s la confecci de cartografies de distribuci de la vulnerabilitat
dels aqfers i del risc dafecci al qu poden estar sotmesos.
La generaci de cartografies de vulnerabilitat i de risc hidrogeolgic requereix la realitzaci de treballs basats en la
traducci cartogrfica de dades i hiptesis hidrolgiques i hidrogeolgiques, tals com les exposades en la present
contribuci. En el cas del Baix Ter, el procs metodolgic utilitzat sha inspirat en el sistema aplicat per ALLER et
al (1987), per a lavaluaci de la vulnerabilitat hidrogeolgica, mentre que per a lavaluaci del risc sha elaborat
una metodologia prpia adequada a lespecificitat de la zona.
Amb la finalitat dabreujar lexposici sobre aquesta part de la contribuci no sexplicitar el mtode ni la discussi
de criteris emprats, sin que sexposaran nicament els resultats obtinguts, que es presentaran en els apartats
que segueixen a continuaci i amb lordre en qu sha anat desenvolupant el procs metodolgic.
11. PRESSIONS,
11.1.
VULNERABILITAT I RISC
Pressions
Els treballs de cartografia de ls del sl i de les activitats que es desenvolupen en el territori han perms
identificar i avaluar les principals pressions existents en la zona litoral, i incidir en la qualificaci daquelles que
representen major pressi sobre la quantitat i la qualitat dels recursos hdrics.
En la Taula 26 sindica la distribuci dels usos del sl en la zona litoral del Baix Ter, mentre que la seva distribuci
es representa en la FIG. 36 (a).
De les dades anteriors es desprn que, en la zona litoral, el sector agrari t una incidncia molt rellevant, amb una
ocupaci superior al 80% del territori. Els conreus de regadiu (herbacis de regadiu, arrossars, fruiters i horta) representen una determinada pressi sobre els recursos hdrics, tant pel que fa a la demanda daigua, com per a les
possibles alteracions de la qualitat derivades del propi desenvolupament agrari. Daltra banda, constitueixen tamb un element bsic per al manteniment dels cursos daigua superficials, laportaci laminada daiges al sistema
162
Principals usos del sl
Sector nord (ha)
Sector sud (ha)
Arrossars
Cmpings
Camps de golf
Conreus herbacis regadiu
Conreus herbacis sec
Corrents, cursos i masses daigua
Forestal
Fruiters
Hortes
Improductiu
Oliveres
Pastius
Pastures arbrades
Pastures arbustives
Pltans
Platja
Pollancredes
Vegetaci daiguamolls
Vials
Vinyes
Zona urbana / Industrial / EDAR
69,16
1439,86
248,34
19,41
20,82
108,32
18,52
53,42
0,86
6,92
3,01
102,64
5,23
0
1,58
40,79
0,12
63,53
672,27
60,68
149,85
1444,14
334,21
153,93
54,16
580,86
43,45
104,44
2,07
25,34
1,82
180,47
18,33
55,29
8,98
88,19
1,10
136,83
TOTAL SECTOR
LITORAL (ha)
741,43
60,68
149,85
2884
582,55
173,34
74,98
689,18
61,97
157,86
2,93
32,26
4,83
283,11
23,56
55,29
10,56
128,98
1,22
200,36
TOTAL SECTOR
LITORAL (%)
11,73
0,96
2,37
45,64
9,22
2,74
1,19
10,91
0,98
2,50
0,05
0,51
0,08
4,48
0,37
0,87
0,17
2,04
0,02
3,17
Taula 26. Superfcie en ha, dels principals usos del sl i de les activitats presents en
els dos sectors, nord i sud, de la plana litoral del Baix Ter.
(per retorn de reg), i el manteniment despais humits intermitents

circumdant els ecosistemes, com
s el cas del conreu de larrs.
Les zones urbanes i industrials,
aix com les activitats de cmping
i camps de golf, tot i presentar
una ocupaci del territori poc significativa en percentatge (6,5%),
tenen tamb una determinada
incidncia sobre els recursos hdrics del territori, tant pel que fa
a la demanda daigua, com per
lalteraci de la seva qualitat.
En la FIG. 36 (b) es mostra la distribuci territorial de la potencial incidncia del usos i activitats sobre medi
hidrogeolgic. Cal tenir en compte, no obstant, que aquesta avaluaci de la potencialitat cal considerar-la noms
des dun nivell qualitatiu, doncs existeixen nombroses variables i aspectes locals que no shan tingut en compte,
i que caldria discutir i internalitzar dins lassignaci efectuada.
FIG. 36 (a) Distribuci dels usos i activitats presents en el sector litoral de la plana del Baix Ter; (b) Qualificaci dels usos i activitats
segons la seva potencialitat dincidncia sobre la quantitat i la qualitat dels recursos hdrics de la zona litoral. El grau de potencialitat va de molt Alta i alta (en colors vermell i taronja), ;moderada (en color groc); i baixa a molt baixa (en colors verd i blau clar).
163
11.2.
11.2.1.
Vulnerabilitat
Parmetres condicionants de la vulnerabilitat
La vulnerabilitat hidrogeolgica s una propietat intrnseca del medi hidrogeolgic que determina la seva
predisposici o facilitat a ser afectat. Lassignaci de la vulnerabilitat sestableix en base a lavaluaci de diversos
parmetres definitoris del medi hidrogeolgic, les caracterstiques dels quals ens indiquen si poden tenir una
major o menor influncia sobre la component de vulnerabilitat.
Els parmetres condicionants que hem utilitzat per a lavaluaci de la vulnerabilitat a la plana litoral del Baix Ter
sn: la profunditat del nivell fretic, la recrrega neta, la litologia de laqfer, la textura del sl, la capacitat de
drenatge del sl, el pendent topogrfic, la capacitat de dispersi del terreny i el gruix de la zona saturada.
Lavaluaci daquests parmetres sha efectuat a partir de diversos criteris, sobre els qu no ens estendrem en
aquesta contribuci, i es representa grficament en la FIG. 37, on es mostren les cartografies especfiques de
cada parmetre i la distribuci de les rees amb major o menor incidncia sobre la vulnerabilitat hidrogeolgica.
11.2.2. Distribuci
de la vulnerabilitat hidrogeolgica a la plana litoral del Baix Ter
En la Taula 27 es mostren els valors de ponderaci aplicats a cada parmetre definitori de la vulnerabilitat
(Taula 27). La combinaci dels valors assignats a cada parmetre sha efectuat a nivell cartogrfic mitjanant la
utilitzaci de mtodes SIG, i ha donat com a resultat la cartografia de vulnerabilitat de laqfer superficial de la
plana litoral del Baix Ter que es mostra en la FIG. 38.
Els
resultats
obtinguts
es
resumeixen
numricament en la Taula 28, on sindica

el valor percentual de la superfcie afectada
per diversos graus de vulnerabilitat.
En el sector nord, les rees de major vulne-
PARMETRE DEFINITORI DE LA VULNERABILITAT
VALOR EN LA
PONDERACI
rabilitat hidrogeolgica es troben situades en
D: Profunditat del nivell fretic
(5)
lmbit de Sobrestany, i en lenlla daquest
R: Recrrega neta
(3)
mbit amb la zona del Fluvi Vell, a travs del
A: Litologia de laqfer
(1)
pla de Vilanera i Cinc-claus. En el marge dret
S1: Textura del sl
(2)
del Ter, la major vulnerabilitat es localitza en
S2: Capacitat de drenatge del sl
(2)
lmbit palustre i els estanys de Pals i en les
T: Pendent topogrfica
(1)
dunes interiors de mas Fuster i mas Mirones,
I: Capacitat de dispersi
(3)
aix com en tot el sector fluvial i litoral. En el
C: Gruix de la zona saturada
(1)
marge esquerra del riu, les zones de major

vulnerabilitat es troben situades en els
mbits de Ter Vell i la Pletera.
Taula 27. Ponderaci dels diversos parmetres definitoris de la vulnerabilitat. El valor assignat a cada parmetre indica el seu pes sobre el
clcul dels valors de la vulnerabilitat. La gradaci de 5 a 1 quantifica, de
major a menor, la incidncia del parmetre sobre la vulnerabilitat.
164
FIG. 37. Cartografies especfiques dels parmetres utilitzats per a la determinaci de la vulnerabilitat hidrogeolgica de la
plana litoral del Baix Ter: (D) profunditat del nivell fretic, (R) recrrega neta, (A) litologia de laqfer, (S1) textura del sl, (S2)
capacitat de drenatge del sl, (T) pendent topogrfica, (I) capacitat de dispersi del terreny i (C) gruix de la zona saturada. En
general, la gradaci de colors (vermell, taronja, groc, verd i blau clar) indica tamb una gradaci de major a menor incidncia
del parmetre sobre la vulnerabilitat.
165
Distribuci territorial de la vulnerabilitat hidrolgica en la plana litoral del Baix Ter

Zones
Vulnerabilitat
alta
moderada
baixa
alta
moderada
baixa
alta
moderada
baixa
Sector nord
Sector sud
Taula 28. Anlisi percentual de lavaluaci de la vulnerabilitat hidrogeolgica en la plana litoral del Baix Ter.
Total plana litoral
Superfcie (%)
44,2
43,8
12,0
32,8
40,3
27,0
36,3
41,3
22,4
11.3.
Riscos
11.3.1
Anlisi i distribuci del risc hidrogeolgic a la plana litoral del Baix Ter
Lanlisi del risc hidrogeolgic existent sobre laqfer superficial de la zona litoral del Baix Ter integra les dades
resultants de la cartografia de potencial incidncia dels usos i activitats presents en el territori (FIG. 36 b), i les
dades obtingudes de la cartografia de vulnerabilitat de la FIG. 38.
FIG. 39. Cartografia de la distribuci del risc hidrogeolgic

a la plana litoral del Baix Ter. La gradaci de color (vermell,
taronja, groc i verd) indica lassignaci dun major a menor
valor del risc dafecci per laqfer.
FIG. 38. Cartografia de la distribuci de la vulnerabilitat hidrogeolgica de la plana litoral del Baix. La gradaci de color
(de vermell a taronja i groc) indica lassignaci dun major a
menor valor de la vulnerabilitat.
166
El resultat s la cartografia de risc dafecci de laqfer que es mostra en la FIG. 39, on sestableix la gradaci
drees del litoral del Baix Ter on hi ha present un major o menor risc dafectaci de laqfer superficial
En el sector nord, noms un 4% de la superfcie sha avaluat amb un risc alt, mentre que en la resta del sector,
el risc es distribueix prcticament a parts iguals: moderat (37%), baix (33%) i molt baix (26%). El risc alt es
concentra en les rees ocupades per arrossars i en els cursos i masses daigua on, daltra banda, s lgica la
prctica de criteris de gesti ms afinats.
En el sector sud, el 19% de la superfcie sha avaluat amb un risc alt, el 14% amb un risc moderat, el 24% amb un
risc baix, mentre que el 43% restant sha qualificat amb un risc molt baix. En aquesta zona el risc alt es concentra
tamb en les rees ocupades per arrossars, els cursos i masses daigua, i el sectors amb camps de golf.
En lmbit de la plana litoral delimitat dins el Parc Natural, el 36% de la superfcie sha avaluat amb un risc alt, el
29% amb un risc moderat, el 15% amb un risc baix i el 20% restant amb un risc molt baix. El risc alt es concentra
en les rees ocupades per arrossars i en els cursos i masses daigua, on ja sha comentat la lgica de practicar
criteris de gesti ms detallats.
167
Diagnosi i lnies bsiques de la gesti hidrolgica

12. PROPSIT
La contribuci es tanca fent reflexi i diagnosi sobre les qestions significatives del funcionament hidrolgic de
la zona litoral, intentant particularitzar els cas de determinats mbits especfics despecial inters. Sanoten
tamb algunes idees i lnies bsiques de gesti resultants del procs de caracteritzaci i diagnosi realitzada,
amb lobjectiu de confrontar-les amb daltres posicionaments i camps destudi i, si s el cas, adoptar-les com a
aportacions a la gesti hidrolgica de la zona.
En aquest conjunt es plantegen tamb mesures dactuaci destinades a ordenar i precisar millor lactual
comportament dels diversos components del flux, de manera que es consolidin les idees sobre el que hauria de
ser un funcionament hidrolgic acceptable, coherent amb els objectius que fonamenten ls dels recursos i la
preservaci dels valors naturals del litoral.
13. DIAGNOSI
SOBRE LA DINMICA HIDROLGICA LITORAL DEL BAIX TER
La plana litoral del Baix Ter presenta una estructura hidrolgica concreta en qu intervenen diversos components
hidrolgics, alguns relatius a aiges superficials, i daltres a aiges subterrnies. Des de la caracteritzaci realitzada
en aquesta contribuci shan intentat descriure aquests components, amb les seves variacions i interaccions,
per tal de situar-los en una jerarquia determinada segons el seu major o menor grau dintervenci hidrolgica
en el sistema. Els components bsics que intervenen en la hidrodinmica litoral del Baix Ter sn: el riu, els recs,
laqfer superficial i el mar. Secundriament tamb mereixen atenci les aportacions hdriques procedents dels
vessants de la plana.
13.1.
Dinmica del riu Ter
13.1.1
Sobre el cabal circulant i les funcions del riu a la zona litoral
El riu i el seu cabal circulant s un dels components primordials del sistema hidrolgic. La caracteritzaci de la
seva dinmica ha posat de manifest dos estadis de funcionament: (a) un estadi de cabals regulars, que s
lestadi habitual de funcionament, on sengloba un ampli rang de cabals circulants, i (b) un estadi de cabals
extraordinaris, que correspon bsicament a un escenari poc freqent en el temps, i fins i tot excepcional quan
va associat a riuada i a la consegent inundaci de la zona litoral.
Lestadi regular engloba situacions de cabal del riu molt diverses, de manera que en aquest cas les lnies de
gesti no seran niques, sin que implicaran variacions de criteri; mentre que lestadi de cabals extraordinaris es
una situaci hidrolgica concreta que tamb caldr saber gestionar, per en la qu probablement saplicaran uns
criteris uniformes i generalment invariables.
168
Amb un o altre estadi de funcionament, la dinmica del riu Ter en el tram litoral destaca per unes determinades
funcions hidrolgiques: (a) el manteniment dun nivell de base ms o menys regular, que entre altres efectes
possibilita tamb el manteniment dun nivell de saturaci regular a laqfer (FIGs 27a, 27b), (b) la recrrega de
laqfer, (c) la recepci de cabals de drenatge des de laqfer, (d) la contenci de la falca salina/estuarina litoral,
(e) la descrrega daigua al mar, i (f) la inundaci litoral. Totes aquestes funcions depenen dunes determinades
condicions de flux i cabal que marcaran el major pes duna funci sobre laltra. Un dels principals objectius
daquest treball ha estat, precisament, lanlisi i caracteritzaci daquestes funcions i determinar com sn les
condicions de flux i cabal relatives a cada funci.
Dins el context del riu actual, s a dir, amb totes les modificacions ja introdudes per lantropitzaci, les condicions
recomanables de cabal regular haurien de venir nicament imposades meteorolgicament. Se sap que aquesta
s una condici que, en el cas del Ter, presenta dos importants topalls que necessriament acaben intervenint:
(a) lun, reversible en part, s la regulaci del desembassament, que modifica els cicles naturals daportaci de
cabals al litoral; i
(b) laltre, difcilment reversible, i a ms a ms determinant pel que fa a la modificaci del funcionament del riu,
s la intervenci mecnica que sha efectuat sobre la llera i les riberes en mltiples actuacions de tot tipus, per
principalment, aquelles que han acabat comportant un encaixament del riu, la progressiva prdua de nivell de
base, i la consegent disminuci de la seva funci de recrrega.
13.1.2.
Sobre la incidncia del riu en el balan hidrogeolgic litoral
El darrer punt comentat s una realitat constatable quan sobserva, per exemple, la dinmica de la relaci
riu/aqfer en el tram fluvial litoral (FIG. 26) Les dades obtingudes estableixen que, des del pont de Torroella de
Montgr fins aproximadament el mas Ferrer, el riu presenta un comportament clar defluncia, s a dir, el riu es
mant com a puntal del nivell de base de laqfer per la seva lmina daigua no t cota suficient per a generar
flux de recrrega cap a laqfer. Sota
condicions meteorolgiques regulars s
laqfer qui drena la seva aigua al riu.
Aquesta efluncia fluvial en el tram
litoral del riu s un escenari de funcionament que, pel cap baix, es reprodueix
per totes aquelles situacions en qu el
cabal regular mitj que circula al pas del
pont de Torroella, presenta valors iguals
o inferiors a 3,40 m3/sg, que s el cabal
mitj relatiu al perode dobservaci
(agost 2006-gener 2007). Per anys
de moderadament secs a secs, aquest
escenari representa el 70% dels dies
de lany.
Imatge 29. Lambient i el paisatge del Ter Vell a la primera meitat del s.XX
(Foto: CdD del Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter).
169
La observaci daquest fenomen defluncia s bsica perqu permet establir com interactuen les diverses
funcions del riu a qu sha fet referncia anteriorment i quina s la seva intervenci i pes en el balan hidrogeolgic
litoral, i en aquest sentit, introdueix els segents elements de diagnosi:
(a) lescenari defluncia comporta que la funci hidrolgica predominant del riu ser la de contenir la falca
salina/estuarina litoral i descarregar aigua al mar si les condicions de cabal ho permeten.
(b) sassumeix, aix doncs, que les aportacions o entrades superficials procedents del riu a lalada del pont
de Torroella sn equiparables al cabal que es destina a laiguabarreig i contenci superficial de la falca salina/
estuarina litoral, i si les condicions ho permeten, a la part de cabal que descarrega al mar.
(c) sota escenaris de rgim fluvial regular, que representen el 70% dels dies dun any meteorolgicament moderat
o moderat a sec, el cabal del riu no interv en el balan hidrogeolgic de la zona litoral.
13.1.3.
Sobre el coneixement de les relacions riu/aqfer i de la falca estuarina litoral
Tal com sha comentat, la dinmica fluvial del Ter en el tram litoral est notablement condicionada per lencaixament
de la llera i per la incidncia de la regulaci antrpica del riu o desembassament.
Malgrat que la qesti de lencaixament del riu s, en gran part, irreversible, cal intentar que aquest aspecte
millori amb la introducci dactuacions sobre la geomorfologia del riu -sobre el seu perfil dequilibri- i sobre la
dinmica de la llera aiges amunt del pont de Torroella. Sobre aquest aspecte s important incidir en els elements
i actuacions que intervenen en levoluci de la morfodinmica de la llera, per exemple: accions sobre la ordenaci
de les extraccions drids (tant a dintre com a fora del riu), una major definici de les tasques de neteja de la
vegetaci del riu i de lanivellament de les barres fluvials, lanlisi de la eficcia i funcionalitat de determinades
infraestructures dins el riu, o la convenincia dinstallar sistemes tous de retenci de sediment, entre altres.
Respecte la incidncia de la regulaci del riu sobre el cabal fluvial del tram litoral, una de les primeres reflexions
que ens cal fer s sobre la necessitat que tenim encara dobtenir major precisi a propsit de les relacions del
cabal vers lefluncia de laqfer, i del cabal vers la posici de la falca salina-estuarina litoral.
En la present contribuci, les relacions entre el cabal del riu, lefluncia de laqfer i la falca estuarina superficial
shan establert pel cabal mitj del perode agost 2006-gener 2007, que va ser de 3,40 m3/sg,. Amb aquest
cabal, el riu t un comportament netament efluent, mentre que la falca estuarina queda situada a uns 2,3 km
terra endins.
s evident que aquest valor de cabal no s un llindar nic ni una referncia invariable, i per tant, no hi ha dubte
de la necessitat de disposar duna major perspectiva. Una possibilitat en aquest sentit s la utilitzaci de corbes
o funcions que ens representin les relacions del cabal amb lefluncia de laqfer i del cabal respecte levoluci
de la falca salina litoral. Aquestes funcions ens permetrien reproduir, per exemple, si un determinat increment del
cabal del riu a lalada del pont de Torroella podria ser suficientment rellevant per a reduir, aiges avall, lmbit
i la magnitud de lefluncia, o en quanta longitud de riu es podria remetre la falca estuarina litoral. Per assolir
aquestes funcions, el plantejament passa per un monitoreig basat en una elevada resoluci topogrfica i per
laplicaci de programes de simulaci que integrin el flux del riu i de laqfer, amb la salinitat litoral.
170
13.1.4.
Sobre la dinmica del riu en rgim de cabals extraordinaris
Els treballs consultats sobre dades meteorolgiques de la zona litoral (MARTINOY i PASCUAL, 2004) i lanlisi
de les dades de cabal del riu ens indiquen que, al llarg dels darrers 37 anys, shan produt 47 episodis que es
podrien catalogar de rgim fluvial de cabals extraordinaris amb inundaci del litoral.
El funcionament del riu en rgim de cabals extraordinaris es caracteritza per un ascens important de la lmina
daigua en la llera, que alhora pot motivar el consegent ascens temporal del nivell fretic en laqfer i, fins i
tot, la inversi parcial de la efluncia a qu ens referem en altres subapartats. Durant aquest tipus descenari,
el riu recarrega temporalment laqfer, de manera que les isolnies piezomtriques o de nivell fretic progressen
des de linterior cap a la costa fins a installar-se prop de la ratlla litoral, on provoquen la inundaci de les rees
topogrficament ms deprimides. La zona litoral queda totalment amarada daigua en motiu de lascens del
fretic i per la incapacitat de drenatge dels cursos superficials; en el mateix procs, quan coincideix amb temporal
de mar es magnifica encara ms lefecte de la inundaci litoral.
Aquesta situaci extrema de cabals en rgim extraordinari esdev, per la seva freqncia i caracterstiques, un
escenari hidrolgic molt interessant per a la funcionalitat dels sistemes hdrics litorals. Una vegada establertes
les mesures de protecci civil adients, cal considerar lavinguda com un episodi convenient per a la zona litoral,
i pel que fa als aspectes de la seva gesti s important subratllar les consideracions ja efectuades en les
documents inicials de creaci del Parc, on es recomana, respecte aquesta situaci: ...garantir la lliure circulaci
de laigua superficial del riu i del mar a la maresma durant els temporals, aix com la lliure distribuci de les
zones dexcavaci o dacumulaci de material sorrenc que aquests temporals originin. Cal facilitar lexpansi (i
concentraci) de la superfcie dinundaci a les llacunes de la maresma...
13.2.
Dinmica dels recs
La dinmica dels recs est condicionada a lestacionalitat de la temporada de reg i a les condicions meteorolgiques.
Els recs sn importants dins el funcionament hidrolgic del sistema litoral per diversos motius: (a) aporten els
cabals que requereix la demanda agrcola, (b) ajuden a controlar la falca salina litoral dalguns dels mbits
rellevants, del corredor del Mol de lEscala, de les basses den Coll i del Ter Vell, (c) generen flux actiu en els
sistemes naturals associats als recs, s a dir, substitueixen, en part, la funci fluvial de les lleres antigues que
antigament arribaven al litoral (Dar Vell, Ter a lEscala, Ter Vell), i (d) contribueixen a mantenir una determinada
lmina daigua en algunes de les llacunes litorals (Ter Vell i sistema de les basses den Coll).
Pel que fa a laspecte de la seva participaci en el balan hdric de la zona litoral, els recs presenten un
comportament similar al descrit pel cas del riu Ter, doncs, en general, les entrades procedents dels canals de rec
sn equiparables a les sortides, o derivacions al mar i al riu. Sobre aquesta situaci pot haver una excepci en el
cas del rec del Mol de Bellcaire, al seu pas pel sector nord, on entre un 6% i un 7% de laigua circulant podria
acabar recarregant laqfer.
Els principals recs que interactuen en el funcionament hidrolgic de la zona litoral sn el rec del Mol de Pals i el
rec de Sentmenat. En direcci a lEscala, aquest darrer el coneixem amb el nom de rec del Moli de Bellcaire, i en
direcci a Torroella, com a rec del mas Duran. Tamb tenen un determinat inters el rec del Ter Vell, a la zona de
lEstartit, i localment, els recs des Coll i de les Bassetes en el sector de Pals.
171
13.2.1.
Sobre el rec del Mol de Pals
El funcionament hidrolgic del marge dret del riu Ter depn fonamentalment de les aportacions del rec del Mol
de Pals, i de la recrrega neta a laqfer. No es tenen dades exactes sobre el volum de les aportacions que
acaben arribant fins aquest sector litoral; no obstant, si ens referim a les dades de lestaci SAI ubicada a la
reclosa de Canet (Grfica 04), es pot interpretar que les aportacions que arriben a aquest mbit sn suficients
per a satisfer els requeriments agrcoles terics calculats en la Taula 21, i que sumen un valor comprs entre
15 i 16 Hm3 per a la temporada estival de reg. Sobre aquesta mateixa qesti cal remarcar, fins i tot, que per a
determinats anys hidrolgics la relaci entre les aportacions del rec del Mol i els requeriments agrcoles terics
presenta diferncies de volum sobrant.
Els efectes generals de laportaci daiges per a reg agrcola sobre la dinmica del marge dret del Ter es
manifesten, principalment, en el retrocs de la falca salina litoral associada al sistema de les basses den Coll,
i en el manteniment estival duna lmina daigua que, just a les basses, assoleix una cota aproximada de 0,75
msnm segons BADOSA et al., 2006. Durant aquest estadi de funcionament, el comportament del rec del Mol de
Pals es pot equiparar al duna llera fluvial que desaigua al mar a travs del sistema de les basses den Coll.
Aix doncs, les aportacions del rec del Mol de Pals destinades a reg agrcola shan considerat nicament com
a base per a contrastar el volum dels retorns de reg que acaben infiltrant-se a laqfer, i que es consideren
com una part del component de la recrrega neta del sector. Daltra banda, pel que fa a la qesti del balan
hidrogeolgic daquest sector, sha establert que les aiges del rec del Moli que no s destinen al reg agrcola,
tenen per funci predominant remetre superficialment la falca salina litoral i desaiguar a mar quan els cabals
darribada sn suficients.
El funcionament a qu fem referncia genera una sobreaportaci daigua dola, en estiatge, sobre el sistema
lacunar, precisament quan la dinmica natural seria la inversa. Aquesta sobreaportaci ajuda a contenir la falca
de salinitat per tamb dulcifica excessivament el sistema de les basses den Coll. Si lestat actual es compara
en relaci a unes hipottiques condicions hidrolgiques de rgim natural, s evident que aquest mbit presentaria
uns valors de salinitat ms elevats.
La intervenci sobre aquesta situaci s complexa i cal definir si el manteniment de la dinmica actual ja sha
consolidat ecolgicament i si s prou interessant la diversitat actual com a producte dun funcionament hidrolgic
antropitzat. En aquest cas, noms equilibrant una mica millor la relaci aportacions/requeriments i introduint
petites recomanacions de maneig sobre determinades prctiques (no noms agrcoles), ben segur que es podria
assolir sense cap temena un funcionament hidrolgic compatible amb els usos agrcoles, i alhora, amb la
preservaci de les condicions ecolgiques actuals daquest sector litoral.
13.2.2. Sobre
el rec del Ter Vell
La dinmica actual del Ter Vell no comporta excessius inconvenients pel que fa a plantejar uns principis per a
la seva gesti. La modificaci del sistema de regadiu antic, amb el soterrament del regadiu procedent del rec
del mas Duran, ha introdut molt ms marge de control en la gesti de les aportacions daigua al sistema litoral,
172
concretament a la llacuna del Ter Vell. En aquest mbit, destaca tamb lexistncia del sistema lacunar de
depuraci, introdut amb lobjectiu de controlar les entrades de cabal i de nutrients a la llacuna del Ter Vell.
En aquest escenari, la funci del rec del Ter Vell caldria orientar-la cap a la recuperaci del seu paper com a eix
fluvial daquest sector, amb uns objectius concrets que haurien danar dirigits fonamentalment a: (a) millorar el
control sobre la regulaci de cabals superficials i nutrients a lentrada de la llacuna del Ter Vell; (b) millorar la seva
capacitat per a recarregar laqfer daquest sector; i (c), millorar la seva capacitat de drenatge sobre les aiges
descolament superficial.
Segons les dades obtingudes, les entrades laterals i la infiltraci del Ter Vell representen de valor mitj un 25%
dels recursos renovables de laqfer del marge esquerra del Ter.
El desplegament de les funcions a qu acabem de fer referncia podria comportar (a) un major control de les
condicions estacionals de lmina daigua i qualitat a la llacuna del Ter vell; (b) laugment del flux subterrani, i per
tant, una major arribada daiges dolces al sistema litoral, per en rgim de flux natural laminat; (c) un major
control sobre la contenci de la falca salina litoral; i (c) un augment de la disponibilitat de recursos.
El plantejament hauria de desenvolupar-se amb el parer daltres disciplines, ats que la funci del rec com a eix
fluvial hauria de respectar sobretot lequilibri qualitatiu de les llacunes del Ter Vell, evitant per exemple, lentrada
incontrolada de cabals i nutrients. En aquest sentit, alguns aspectes determinants daquest plantejament sn:
el control precs del punt de derivaci, la posta a punt de sistemes tous de retenci i laminaci dins la llera, la
millora dels sistemes de regulaci dels cabals dentrada a les llacunes. Pel que fa a la funci del rec com a eix de
recrrega, s important orientar les actuacions en els sectors on sha reconegut lexistncia de paleocanals.
13.2.3. Sobre
el rec de Sentmenat
La incidncia daquest rec sobre el funcionament hidrolgic de la zona litoral s transcendent sobretot en el
sector litoral nord, ats que en el sector sud funciona entubat i parcialment a pressi. No es tenen dades
concretes sobre les aportacions reals que es deriven cap a aquest sector nord a travs del rec del Mol de
Bellcaire; no obstant, per referncia amb les dades del SAI de Colomers, aquestes aportacions shan xifrat en
uns 6 a 7 hm3 per a la temporada de reg, i en uns 9 a 10 Hm3 durant la resta de lany (subapartat 9.1.7). Els
volums corresponent a la temporada de reg coincideixen fora amb els requeriments agrcoles terics calculats
per aquest sector litoral (Taula 21).
En general s important destacar lefecte hidrolgic positiu de les aportacions daquest rec sobre el sector nord,
bsicament perqu: (a) ajuden a controlar la posici de la falca salina litoral (FIG. 31), impulsant el seu retrocs
en la zona del corredor de la platja del Mol; (b) aporten flux actiu a un sector desvinculat del riu, on laportaci
daigua possibilita la implantaci de conreus que, com larrs, sadeqen perfectament a la tipologia dels sls
daquesta zona; i (c) recarrega parcialment laqfer, millorant aix la disponibilitat dels recursos explotables
daquesta zona.
173
13.3. Dinmica
de laqfer superficial
Les condicions de flux efluent que es donen entre el riu i laqfer, aiges avall del pont de Torroella, situen
laqfer i els seus components associats com un dels element clau del funcionament hidrolgic daquest sector
litoral. El balan realitzat (Taula 25) sintetitza i integra els trets bsics de la hidrodinmica de laqfer superficial,
els components principals del qual a la plana litoral del Baix Ter sn:
(a) la recrrega neta, s un component dentrada del balan i constitueix la suma de la infiltraci pluviomtrica
i els retorns de reg agrcola. A laqfer superficial de la plana litoral del Baix Ter (sectors nord i sud) sha avaluat
en un volum mitj de 6,76 hm3/any, que representa el 85% dels recursos renovables de laqfer litoral.
(b) la infiltraci a travs dels recs i les entrades laterals, que bsicament provenen dels vessants de la
plana litoral, sn altres components dentrada en el balan. En conjunt sumen un volum anual de 1,15 hm3/any,
que aproximadament representa un 15% dels recursos renovables de laqfer litoral. En aquest sentit, tamb s
important tenir-los en consideraci pel que fa a lestabliment de criteris de gesti hidrolgica.
(c) les extraccions de laqfer superficial sn un component de sortida del balan. Dins els lmits considerats
per a la plana litoral les extraccions presenten valors compresos entre un mnim d1 hm3/any i un mxim de 2
hm3/any. En general, el major gruix de les extraccions es destinen a usos agrcoles, aproximadament el 70%, on
shi comptabilitzen tamb les extraccions per a reg dhorts i ds ramader. En aquest sector de la plana litoral
laqfer superficial no presenta captacions de provement municipal.
(d) lefluncia de laqfer al riu s una altre component de sortida del balan, i representa el flux de drenatge
subterrani del riu a laqfer. Sha avaluat en un volum de 0,6 hm3/any per a cadascun dels marges dret i esquerra
del riu Ter. El volum defluncia s una aigua que, procedent de la recrrega de laqfer, drena al riu. El valor
calculat representaria que el 15% dels recursos renovables de laqfer litoral del Baix Ter van a parar al riu.
(e) el drenatge de laqfer a travs de les squies de drenatge existents en rees amb conreu darrs tamb s
un component de sortida del balan hidrogeolgic. Sha avaluat en uns 0,75 hm3/any, a partir de la consideraci
que representa un 15% de la suma dels retorns de reg i de la infiltraci pluviomtrica.
(f) lequilibri de contenci de la falca salina litoral i la variaci de la reserva en laqfer sn els components
reservats com a incgnita del balan hidrogeolgic. La suma dambds components compensa el valor diferencial
del balan entre les entrades i les sortides. En el conjunt del litoral del Baix Ter sha obtingut un valor mitj de
4,44 hm3/any, que aproximadament representa el 50% dels recursos renovables de laqfer litoral del Baix Ter.
Lequilibri de contenci de la falca salina litoral (subterrnia) incorpora la resultant del balan particular existent
entre les sortides subterrnies al mar i les entrades subterrnies daigua de mar. Aquesta zona dequilibri sindica
en les cartografies de salinitat litoral (FIGs. 30 i 31).
Daltra banda, la variaci de la reserva anual es refereix a la suma (amb els signes corresponents segons si sn
entrades o sortides) de tots els components anteriors. La resultant ens indica lincrement o decrement anual de
les reserves de laqfer.
174
13.3.1. Sobre
la dinmica hidrogeolgica del sector Nord
En el sector nord, la dinmica de laqfer superficial est condicionada fonamentalment per la pluviometria, el
conreu de larrs, el rec del Mol de Bellcaire, i la influncia lateral del submbit de drenatge del torrent de la
Coma Llobera. Els recursos anualment renovables shan catalogat dins un rang comprs entre 2,7 i 4,2 hm3/any.
Una part important daquests recursos s la recrrega neta, que sha estimat en 2,5 a 3 hm3/any, i que prov
tant de la infiltraci pluviomtrica com dels retorns de reg. En el cas dels retorns de reg, la presncia de conreus
darrs pot haver motivar una lectura sobreestimada del seu valor, que en part, sha redreat introduint en el
balan el component de drenatge de la squia Cinyana.
Lentrada de cabals procedents de la infiltraci del recs existents en aquest sector i les aportacions de vessants
laterals sha avaluat en un rang comprs entre 0,45 i 0,95 hm3/any . A grans nmeros, ja sha comentat que
aproximadament el 15% dels recursos renovables podrien provenir de les infiltracions del rec del Mol. s una
contribuci relativa, per quan sintegra amb els efectes que el rec genera sobre el retrocs de la falca salina en
la zona litoral (FIG. 31) es refora la idea que aquest rec est exercint actualment una part de les funcions dels
antics eixos fluvials del corredor dAlbons (FIG. 3).
Les extraccions del sector nord se situen en un rang comprs entre els 0,48 i 1,14 hm3/any, i el drenatge de
laqfer a la squia Cinyana sha estimat en un valor mitj de 0,35 hm3/any.
La diferncia de les sortides amb els recursos renovables del sector nord deixa una diferncia parcial de balan
de 2,29 hm3/any, que ats la hidrodinmica del sector es poden atribuir fonamentalment al flux subterrani de
contenci de la falca salina litoral.
13.3.2. Sobre
la dinmica hidrogeolgica del marge esquerra del riu Ter
En laqfer superficial del marge esquerra del riu Ter, els recursos renovables presenten un rang de valors
comprs entre 1,5 i 2,1 hm3/any, dels quals aproximadament un 75% corresponen a la recrrega neta. El 25%
restant, que s un valor mitj de 0,45 hm3/any, sha atribut a les aportacions dels vessants laterals del Montgr
i a la recrrega procedent del rec del Ter Vell.
Les extraccions en aquest sector es mouen al voltant dels 0,32 hm3/any, de manera que, respecte les entrades
a laqfer queda una diferncia parcial de valor mitj 1,48 hm3/any,. Aquest volum sha consignat: (a) al flux
defluncia riu/aqfer que afecta el tram de riu comprs entre el pont de Torroella i el mas Ferrer, i que en el cas
del marge esquerra del riu sha avaluat en un volum de 0,5 a 0,6 Hm3/any; i (b) al flux de contenci subterrnia
de la falca salina litoral, que sha avaluat per diferncia en un valor mitj de 0,88 hm3/any.
13.3.3. Sobre
la dinmica hidrogeolgica del marge dret del riu Ter
En el marge dret del Ter, els recursos renovables de laqfer litoral shan equiparat a la recrrega neta, que
presenta un volum anual de 2,66 hm3/any. Aproximadament un 20% daquests recursos flueix al riu des de
175
laqfer, i un altre 15% descarrega a les squies de drenatge, principalment a la squia Massot. Les extraccions
presenten valors mitjans de 0,39 hm3/any.
La diferncia entre entrades i sortides deixa una diferncia de tancament de balan de 1,27 hm3/any, que
sequilibra amb la resultant del flux de contenci subterrnia de la falca salina litoral, i possiblement amb una
mnima variaci de les reserves.
Entre altres coses, el funcionament de laqfer ens indica la seva rellevant contribuci en el control de la falca
salina litoral, amb laportaci dun flux daigua dola als sistemes litorals que es pot considerar rellevant no tant
per la volumetria, sin tamb per la regularitat amb qu hi arriba. Aquest flux sha avaluat en 2,29 hm3/any en
el cas del sector nord i en un valor mitj de 2,15 hm3/any en el sector litoral sud. Cal tenir-lo en compte en les
actuacions i plans de gesti del sistema litoral.
14. LNIES
DE BASE PER A LA GESTI DACTUACIONS HIDROLGIQUES
Per acabar es presenta un llistat de propostes derivades de la caracteritzaci i la diagnosi realitzada, i que es
poden prendre com a recomanacions a aplicar en la gesti hdrica de la zona litoral, o com a mesures dactuaci
a desenvolupar a ms curt o llarg termini. Sexposen de forma resumida ats que en la majoria dels casos ja
shan anat desenvolupant i argumentant a mesura que es redactava aquest document. Algunes coincideixen
amb objectius ja referenciats per altres disciplines destudi del litoral (QUINTANA_LIFE, 1999-2003) per sels ha
volgut incloure perqu entronquen molt b amb una part de les exposicions fetes en aquesta contribuci.
Alguns principis a internalitzar en la gesti del litoral del Baix Ter sn:
(1) la circulaci daigua pels recs i canals dalimentaci que arriben a llacunes litorals ha destar regulada per la
meteorologia i les seves variacions, amb mxims a lhivern i mnim a lestiu.
(2) sha de garantir la lliure circulaci de laigua de mar a la maresma durant els temporals, aix com la lliure
distribuci de les zones dexcavaci o dacumulaci de material sorrenc que aquests temporals originin. Cal facilitar
lexpansi de la superfcie dinundaci de les llacunes de la maresma i la seva delimitaci als mbits maresmals.
(3) sha dalentir lescolament superficial dels vessants adjacents, intentant incorporar aquest aigua a laqfer
mitjanant la inundaci de petites rees de la plana, o fent-la arribar escalonadament a les llacunes litorals.
(4) cal impulsar les prctiques que afavoreixen la recrrega de laqfer, principalment en el sector nord i en el
marge esquerra del riu Ter.
(5) cal revisar les fonts responsables de lentrada de nitrats al sector del Ter Vell, i actuar en conseqncia.
(6) s recomanable establir un monitoreig per a determinar amb precisi els escenaris de relaci cabal del riu/
efluncia i cabal del riu/posici de la falca salina litoral, amb lobjectiu de determinar la proporcionalitat entre
un determinat augment de cabal i els efectes derivats relatius tant a lefluncia com a la progressi de la falca
salina dins el riu.
176
(7) cal ordenar i ampliar el monitoreig actual de laqfer, installant nous piezmetres en rees representatives
de la dinmica subterrnia, tant del sector sud com nord de lrea litoral, preferiblement a les zones properes al
riu i en els sectors dels principals paleocanals.
(8) cal delimitar millor els mbits dels paleocanals i la seva relaci amb les llacunes litorals. Daquesta manera
es podr concretar: (a) els tipus de mesures preferents de protecci que caldria aplicar contra la contaminaci
per nitrats, i (b) com enfocar els projectes de millora de la recrrega daquests mbits i de manteniment de la
progressi salina litoral als mbits maresmals.
(9) cal actualitzar les concessions dels pous existents a la zona i instar la legalitzaci dels pous illegals.
(10) cal millorar el coneixement del flux subsuperficial que drena els vessants dels relleus adjacents a la plana,
com els vessants del Montgr, les dunes de Pals, la riera Grossa de Pals, entre altres, i incorporar aquesta
informaci al balan hidrogeolgic de laqfer litoral.
(11) s recomanable fer una anlisi i un seguiment de les causes concretes que generen les anomalies
piezomtriques detectades a laqfer superficial prop de la zona del pont de Torroella marge dret.
(12) cal reduir lefluncia del tram litoral del Ter, estudiant accions de millora de lactual recrrega o accions que
puguin repercutir en un augment de la lmina de laigua del riu.
(13) cal mantenir i protegir la funci que fa el rec del Mol de Bellcaire en relaci a la recrrega de laqfer i la
contenci de la falca de salinitat de la zona de lEscala.
(14) cal estudiar la necessitat i possibilitat de recuperar, com a zona humida, la zona ms endorreica
(topogrficament ms baixa) de lestany de Bellcaire.
(15) cal avaluar les possibilitats de recarregar els sectors ms salins de la zona litoral nord, reservant per
aquestes actuacions una part dels volums regenerats de lEDAR de lEscala.
(16) cal programar la realitzaci destudis especfics de simulaci del flux superficial, subterrani i de la salinitat,
per tal destablir les relacions cabal del riu/salinitat, i cabal del riu/efluncia.
(17) cal impulsar una certa recuperaci de la funcionalitat del rec Ter Vell, adaptant-la i programant-la , si pot ser
en exclusiva, als requeriments hidroecolgics del sistemes litorals associats (Ter Vell, Pletera).
(18) cal potenciar la recrrega de laqfer superficial aiges amunt de Torroella, en els trams de riu influents, de
manera que aix pugui repercutir positivament sobre el balan hidrogeolgic aiges avall del pont de Torroella.
(19) cal un sistema de control de les aportacions del rec del Moli de Pals a lentrada de la zona litoral (aiges avall
de Gualta) i una millor regulaci i ajust daquestes aportacions en relaci als requeriments agrcoles.
(20) pot ser interessant estudiar la procedncia de les aiges dels estanyols de Pals, i caracteritzar millor la
hidrogeologia i hidroqumica dels aqfers terciaris daquella zona, bsicament per la significaci que poden tenir
en relaci a laportaci daiges oligotrfiques als sistemes hdrics de la zona.
177
(21) cal ajustar lleugerament el balan hdric de laqfer a una situaci en qu millorin els components relatius
a laportaci de cabals destinats a la contenci salina i a la reducci de lefluncia del riu. Respecte a les
extraccions s convenient regular les noves autoritzacions en funci dels recursos renovables calculats a cada
subsector.
(22) cal mantenir i si pot ser millorar els valors de recrrega neta a laqfer, perqu suposen un percentatge
elevat dels recursos renovables hdrics subterranis del sistema. En aquest sentit, el manteniment dels conreus de
regadiu i fins i tot la seva potenciaci basada en laplicaci de criteris de bones prctiques agrcoles, pot contribuir
a incrementar els recursos renovables locals de laqfer en determinades zones, per exemple, del sector litoral
nord, i alhora, a reduir les anomalies de salinitat detectades en aquest lloc.
(23) seria convenient estudiar alguns punts concrets dextracci que possiblement generen lexpansi local del
plomall de salinitat litoral, per exemple el cas del sector comprs entre el mas Pi i el mas de lArbre, i actuar en
conseqncia si s el cas.
(24) les recomanacions es tanquen en aquest punt, per no s un punt i final: els plantejaments exposats en
aquesta contribuci volen ser una invitaci a la posta en com amb tcnics i investigadors daltres disciplines,
responsables de la gesti, i usuaris del medi fsic i hidrolgic daquesta encara formidable plana, amb la finalitat
de treure el mxim profit dall exposat i complaure uns i altres.
178
ibliografia
ACA / Geoservei (2008) Caracteritzaci addicional de la massa daigua subterrnia 33 (Massa 33). Fluviodeltaic
del Baix Ter. Agncia Catalana de lAigua, 55 p, 217 plnols, indit.
Albert, P., PALL, LL. (1983). Nota sobre la surgencia de Cinc-Claus, lEscala (Girona). Ann. Sec. Cinc. Col.
Univ. Girona, 9: pp. 31-36.
Badosa, A., Quintana, X., Boix, D., Martinoy, M., Gifre, J., Brucet, S., Lpez-Flores, R. (2004).
Seguimiento de la hidrologa y la calidad del agua en la laguna del Ter Vell. Proyecto de restauracin y ordenacin
de las lagunas y sistemas costeros del Baix Ter (LIFE 99 NAT/E/006386). Universitat de Girona, mar 2004.
Badosa, A., C. Barriocanal, J. Compte, R. Lpez-Flores & Xavier D. Quintana (2006). Balance hdrico y
de nutrientes y evaluacin de la calidad del agua de la laguna Les Basses den Coll. Informe de Seguimiento
Cientfico del proyecto Life: Recuperacin del hbitat de anfibios y Emys orbicularis en el Baix Ter (LIFE 04 NAT/
ES/000059). 30 p.
Barriocanal, C., Crous, A., Varga, D., Vila, J., (2006). Preliminary assessment of factors responsable for
periodic river mouth closure, river Dar, (Costa Brava, Girona). Journal of Coastal Research SI 48, 16-20.
Boixadera, J., Herrero, C., Dans, R. (1990). Mapa de sls detallat (E 1:25000) dels T.M. de Sant Pere
Pescador, Vilamacolum, Ventall, LArmentera i Torroella de Fluvi, Alt Empord. Secci de Sls i Fertilizants
Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca.
Consorci Costa Brava (2007). http://www.ccbgi.org/reutilitzacio.php.
DARP / Geoservei (1989) Estudi de la qualitat agronmica de laigua de reg al Baix Ter. Servei dAgricultura.
Informe indit. DARP Generalitat de Catalunya.
DMAH-Direcci General de Medi Natural-rea de Medi Natural dels Serveis Territorials de Girona
/ Geoservei (2008). Caracteritzaci del flux hidrolgic en lmbit del futur Parc Natural del Montgr-Medes-Baix
Ter. Informe indit. 48 p, 86 plnols.
Geoservei (2008) Proposta de Pla de Protecci del Subsl del Baix Ter. Agenda 21 del Baix Ter. Ajuntaments
(21) del Baix Ter i Diputaci de Girona, indit.
Got, H. (1973). tude des correlations tctonique-sedimentation aux cours de lhistoire quaternaire du
precontinent pyreneo-catalan. Th. Doctoral. Univ. Scienc. Tec. Languedoc. Centre Univ. Perpignan, 294 pp.
IGME (1987). Estudio hidrogeolgico de los acuferos del Ampurdn (Girona): Subsistemas 71.1 Baix FluviMuga y 71.2 Bajo Ter. Instituto Geolgico y Minero de Espaa. Madrid.
179
Macau, F. (1965). Determinacin de los niveles freticos en un macizo calcreo a partir de una previa exploracin
submarina. Informaciones y Estudios. Boletn nm. 23 del Servicio Geolgico de Obras Pblicas. Madrid. Abril 1965.
Margarit, J., Muoz, P., Usn, A., Boixadera, J., (1993). Mapa de sls detallat E 1:25.000 del marge
esquerre del Baix Ter. Secci de Sls i Fertilizants Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca.
Martinez Gil, F.J. (1972). Estudio hidrogeolgico del Bajo Ampurdn. Mem. del IGME, tomo 84, 2 vol. Madrid.
Martinoy, M., Pascual, J. (2004). Les inundacions als aiguamolls de lEmpord i principals causes que les
determinen. A: Aiguamolls del Baix Ter. Quintana, X. Mar, M. (eds). Papers del Montgr, 23. Torroella de Montgr,
pp.27-38.
Mas, J., Pall, Ll., Bach, J. (1989). Geologia de la plana del Baix Empord. Estudis del Baix Empord. vol. 8.
pg.5-43.
Mas, J., Bach, J., Montaner, J. (1998). Distribucin de la concentracin de nitratos en el sistema hidrogeolgico
Baix Ter Pregavarres (Girona). En: Asociacin Internacional de Hidrogeolgos-GE.. Jornadas sobre La
contaminacin de las aguas subterrneas: un problema pendiente.
Mas, J., Bach, J., Linares, R., Montaner, J., Trilla. J. i Pall, L. (1999). Aportacin a la cronologa del
Cuaternario de la depresin del Baix Empord (Girona). A: Pall, L. i Roqu, C. (ed.). Avances en el estudio del
Cuaternario espaol. Universitat de Girona. Girona, 107-112.
Mas, J., Montaner, J., Sol, J. (1999). Groundwater resources and quality variations due to gravel mining in
coastal streams. Journal of Hidrology, 216 (3/4): 197-213.
Montaner, J., Vials, E. (1990). Contribuci al coneixement dels aqfers krstics del masss del Montgr i el
seu comportament hidrogeolgic. I Jornades sobre el Montgr. Torroella de Montgr, maig 1990.
Montaner, J., Chiodo, P. (1991). Hidrogeologia del Baix Ter. XXV Curso Internacional de Hidrologia Subterrnea.
1991. Barcelona CIHS-UPC.
Montaner, J.; Teixidor, N. (1993). Avaluaci de la qualitat agronmica de laigua de reg a Torroella de
Montgr. 1993. DARP. 82 pg., 9 mapes. Indit.
Montaner, J., Sol, J. i Teixidor, N. (1995). La captacin de las aguas subterrneas en el Baix Ter: efectos
sobre el medio acufero y la calidad agronmica de las aguas de riego. Tecnologa del Agua, 135: 46-50.
Montaner, J., Sol, J., Mas, J., (1995). Aportaci al coneixement de levoluci geolgica recent de la plana
del Ter (Baix Empord). Institut dEstudis del Baix Empord, vol. 14, pp. 1-9.
Montaner, J.; Sol, J., Mas, J. (1995). Pol.luci de nitrats a laqfer de lAlt Empord. Estudi duna tecnologia de
restauraci de la qualitat de les aiges subterrnies. Indit. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.
180
Montaner, J., Sol, J., Mas, J., Teixidor, N., Boixadera, J. (1996). Diagnstico hidrogeolgico sinttico de
los acuferos aluviales del Baix Ter y Baix Fluvi. En: Asoc. Int. Hidrog-GE. pp.429-435. Lleida.
Montaner, J., Sol, J., Mas, J., Teixidor, N., Boixadera, J. (1996). Distribuci de les zones amb prdua de
potencial hidrulic i prdua de qualitat en els aqfers del Baix Ter i del Baix Fluvi. Publicacions Fundaci Mas
Badia-IRTA.
Montaner, J. (1996). La plana del Baix Ter: evoluci geolgica duna antiga vall. Revista de Girona, 177. pp.6265 juliol-agost, 1996.
Montaner, J., Sol, J., Mas, J., Teixidor, N., Boixadera, J. (1997). Salinizacin y prdida de potencial
hidrulico en las aguas subterrneas de los acuferos del Baix Ter y del Baix Fluvi. XV Congreso Nacional de
Riegos y Drenajes. Ass. Esp. De Riegos y Drenajes. Lleida, juny 1997.
Montaner, J., Teixidor, N., Boixadera, J., Si, J., Mas, J., Prez, M. (1999). Presncia i distribuci espacial
de concentracions anormals di nitrat a les aiges subterrnies dels aqfers del Baix Fluvi (Alt Empord).
Dossiers Agraris, 5 (1999). Inst. Estudis Catalans. (p. 115-130).
Montaner, J., Sol, J. i Mas, J. (1999). El relleno pleistoceno i holoceno de la llanura aluvial del ro Dar (Baix
Empord). Avances en el estudio del Cuaternario espaol. Universitat de Girona. Girona, 113-117.
Montaner, J., Sol, J. (2004). Reconstrucci destadis paleogeogrfics recents a la plana del Baix Ter. A:
Aiguamolls del Baix Ter. Quintana, X. Mar, M. (eds). Papers del Montgr, 23. Torroella de Montgr, 8-26.
Pascual, J., Martinoy, M. (2006). Seguiment continu del nivell del mar a lEstartit i a les zones humides de
la gola del Fluvi,el Ter Vell i les basses den Coll. Anivellaci topogrfica de la cota de laigua amb finalitats
comparatives. Ajuntament de Torroella de Montgr. Indit.
Picart, J., Sol, J., Montaner, J., Mat, E., Llenas, M., Losantos, M., Berstegui, X., i Agust, J. (1996)
La sedimentacin negena en los mrgenes de la cuenca del Empord, Geogaceta, 20(1): 84-87.
Quintana, X., Comn, F.A., (1989). Introducci a lestudi limnolgic de la llacuna costanera de Ter Vell. Butllet
de la Instituci Catalana dHistria Natural 57, 23-34.
Quintana, X., Gesti, J., Badosa, A., Martinoy, M., Pascual, J., Moreno, R. (2000). Proyecto LIFE
NATURALEZA (LIFE 99 NAT/E/00 6386). Restauracin y ordenacin de las lagunas y de los sistemas costeros del
Baix Ter. Resumen de resultados y propuestas de actuacin. Uni Europea. Novembre de 2000.
Quintana, X., Badosa, A. Gesti, J., Martinoy, M., Gifre, J. (2002). La restauraci dels aiguamolls del Baix
Ter. Els projectes LIFE. A: Proceedings of the mediterranean symposium on marine and coastal protected areas
(Roses-lEstartit, 2002): 399-407.
Quintana, X., Gesti, J., Badosa, A. (2004). Restauracin y ordenacin de las lagunas y sistemas costeros del
Baix Ter. Proyecto Life Naturaleza BA 3200/1999/006386. Informe final de actividad.
181
Quintana, X. & M. Mar (eds.). (2004). Els aiguamolls del Baix Ter. A: Papers del Montgr, 23. Centre Cultural
de la Mediterrnia, Girona.
Quintana, X. (2006) Actuacions i reptes en la conservaci dels aiguamolls del Baix Ter. Papers del Montgr, 30
(2009).
Roqu C., Pall, Ll., Daz del Olmo, F. (2001). El Holoceno medio palustre de la llanura litoral del ro Ter (Baix
Empord, Girona). Rev. C. & G., 15 (1-2), 87-101 SEG. AEQUA Geoformas Ediciones.
Saur, D., Ribas, A., Roset, D., Sorribas, E. (1993). Inundacions i societat al Baix Ter. Premi a Treballs de
Recerca concedit pel Consorci de la Costa Brava, convocatria 1992. Girona, 1993, 118 pp.
Schumm, S.A. (1977). The Fluvial System. Wiley, NY, 388 pp.
SGOP (1965). Informe geolgico acerca del estudio de los recursos hidrulicos de la Costa Brava, zona del
macizo montaoso comprendido entre El Estartit y La Escala (provncia de Gerona). Servicio Geolgico del
Ministerio de Obras Pblicas. Madrid. Junio 1965.
Sol, J., Montaner, J., Berstegui, X. i Losantos, M. (1994). Methodology for geological cartography at
alluvial plains. The example of the Baix Ter plain. First Europ. Mett. On Reg. Geol. Cart. And Information Systems,
vol. 5, workshop 1. Bolonia, Italia.
Sol, J., Montaner, J., Picart. J., Berstegui, X., Losantos, M. (1996). Correlacin estratigrfica entre
los depsitos aluviales de los ros Terri y Ter. Interpretacin de su edad y de su relacin con los depsitos
carnonatados del Pla de Mata (Baix Empord-Pla de lEstany, Girona). Geogaceta, 20 (1), pp.92-95.
182
H IDROGEOLOGIA
DEL MASSS DEL MONTGR
Montaner J. (*), Vials E. (**)
(*) Geoservei, Projectes i Gesti Ambiental, S.L.
(**) Gesmin, Oficina de Gesti Minera
183
ndex
RESUM
185
1. ANTECEDENTS
185
2. ASPECTES GEOLGICS
187
3. COMPORTAMENT HIDROGEOLGIC DELS MASSISSOS CRSTICS
190
4. HIDROGEOLOGIA DEL MASSS DEL MONTGR
192
4.1. Balan hdric
192
4.2. Piezometria
193
4.3. Hidrogeoqumica
195
5. HIPTESIS SOBRE LORIGEN DE LES AIGES SALINITZADES
197
BIBLIOGRAFIA
200
184
RESUM
Es proposa una visi general sobre la hidrogeologia del masss crstic del Montgr, fent una incidncia especial
sobre lorigen de les aiges salobres que saturen bona part dels materials calcaris daquesta unitat hidrogeolgica.
En concret es proposen diverses hiptesis per a explicar lexistncia de nivells de salinitzaci relativament elevats
per sota duna massa daiges de baixa salinitat, amb una relaci dequilibri molt inestable en el temps i en
lespai. Les poques referncies existents sobre la hidrogeologia de la zona esmenten de forma superficial aquest
fenomen, atribuint-lo a un problema dintrusi marina, s a dir, la invasi dels nivells aqfers del masss per les
aiges marines a travs dels conductes i esquerdes dun carst obert al mar, el que implicaria un comportament
hidrogeolgic istrop i homogeni en quant a lalimentaci i drenatge de la massa calcria.
Els autors consideren que aquesta s una visi simplista de la qesti, doncs en els fenmens de la intrusi hi
juguen molts factors, sovint duna gran complexitat, que sintenten discutir en aquesta contribuci, com poden
ser, entre altres: lestructura complexa del masss, amb successius apilaments descates i fronts dencavalcament
sobreposats al materials allctons; la presncia de diversos nivells de guixos i margues guixoses intercalats
i pinats entre les masses de calcries encavalcades; la xarxa de falles, fractures, esquerdes i diclasis, que
compartimenten en blocs tota lestructura del masss; la probable existncia daiges fssils hipersalines
atrapades durant la mise en place intraeocena del complex allcton del Montgr; les oscillacions del nivell del
mar, negenes i quaternries, reflectides en les plataformes dabrasi del Montpl i les Medes, que impliquen
llargs perodes dinfiltraci daiges marines en una gran part del conjunt calcari del masss.
1.
ANTECEDENTS
El Montgr forma part dels massissos crstics de la vora mediterrnia, amb unes caracterstiques ben diferenciades
de les unitats o formacions detrtiques permeables de les planes alluvials que lenvolten (FIG. 1). Amb el Garraf
constitueixen les dues niques mostres de carst costaner a Catalunya, i el Montgr ns el ms septentrional i
lnic de les comarques gironines.
El complex allcton del masss del Montgr es caracteritza hidrogeolgicament per la presncia dun carst ben
desenvolupat, format per una xarxa desquerdes, conductes, dolines i cavernes, perfectament cartografiable en
superfcie (FIG. 1).
El punt de vista hidrogeolgic va ser documentat per MACAU (1965), en motiu dun estudi geolgic realitzat pel
SGOP (Servicio Geolgico de Obras Pblicas) que comprenia 28 sondatges dexploraci hidrogeolgica, amb un
total de 1.503 m de perforaci (FIG. 3), i una srie dimmersions submarines per a la recerca de les surgncies
de descrrega (FIG. 4). Lobjectiu dels treballs era la localitzaci de nivells daigua dola per al provement del
nucli de lEscala, quan encara no shavia explorat el corredor dAlbons com a font potencial de recursos hdrics
subterranis. La sntesi dels resultats dels treballs exposats a MACAU (1965) s la segent:

laqfer del masss del Montgr salimenta de les entrades que es produeixen en el front litoral est, ats la
directa comunicaci entre aquest masss i el mar, per sota del nivell fretic mar.
laqfer es disposa en capes daigua de diferent densitat. En profunditat, laqfer roman impermeabilitzat
per la presncia dun potent nivell margo-argils intercalat entre les calcries.
185
laigua dola, objecte de les captacions que es preveien en el masss, t el seu origen en laigua de pluja que
sinfiltra per laparell carstificat i en les aportacions dels aqfers alluvials del Ter i el Fluvi, que limiten la
major part del masss. Laigua dola es disposa, per diferncia de densitats, damunt els nivells daigua salina,
que provenen de la intrusi marina.
la localitzaci de nivells daigua dola depn, segons MACAU, de lestructura litolgica del masss i de lexistncia
de zones impermeables, nivells margosos i argilosos, que puguin actuar com a barrera hidrogeolgica en
profunditat.
Els resultats del projecte del SGOP van ser recollits per MARTNEZ GIL (1972) en la seva Tesi Doctoral, on descriu
el Montgr com:
una massa calcria que es continua en alguns punts sobre els 300 a 400 m per sota el nivell del mar, i
FIG. 1. Esquema estructural del masss del Montgr i isbates del basament grantic de la conca. Amb color verd pujat sindica
lmbit dels afloraments de les unitats calcries del Montgr, mentre que amb color verd clar sindica lmbit subaflorant del
masss. Amb color marr es marca la ubicaci de les zones de dolina. Complementat a partir de la cartografia geolgica
1:25.000 del Institut Geolgic de Catalunya, fulls de Torroella de Montgr, lEscala, lEstartit i Cala Montg (IGC, 1994-1995), i de
LLOMPART et al. (1982). Les isbates i la xarxa de fracturaci del basament provenen de la geofsica petrolera (1962-1981).
186
que la seva diferent composici litolgica i estructura complexa sn dimportncia secundria pel que fa
referncia al seu comportament hidrogeolgic. Amb aix, i grcies a la xarxa de conductes i esquerdes del
carst, el conjunt calcari es comporta com a una massa homognia en contacte amb el mar a travs del front
penya-segat que va des de lEscala a lEstartit. Laigua de mar penetra pel front i travessa lliurament tot el
masss.
2.
ASPECTES GEOLGICS
Per a una millor comprensi del comportament hidrogeolgic del masss del Montgr, sha hagut de recrrer a
la recopilaci i interpretaci de les dades resultants duna srie de treballs realitzats entre 1962 i 1981, entre
els quals destaquen per la seva aportaci sobre lestructura profunda del Montgr i la conca sedimentria de
lEmpord, els corresponents a la geofsica petrolera (gravimetria, aeromagnetometria i ssmica de reflexi).
Tamb shan consultat el treballs de diverses companyies destudis i sondeigs realitzats per lantic Instituto
Nacional de Colonizacin, desprs IRYDA, i, sobretot, pel Servicio Geolgico de Obras Pblicas (SGOP), recopilats
a MARTINEZ GIL (1972).
Els treballs de recerca petrolera realitzats dins lmbit sedimentari de la conca de lEmpord varen posar de
manifest la presncia de tres relleus clarament diferenciats:
un relleu primitiu, modelat sobre el basament de la conca, quartejat per un sistema de falles profundes
de component WNWESE, que afecta majoritriament al sector NE de la conca i ha provocat laparici de
diferents manifestacions volcniques fossilitzades en gran part per sediments ms recents, dedat Neogen.
un relleu intermedi, modelat sobre la srie paleozoica i palegena autctona, fins lEoc Superior, fossilitzat
per les formacions mesozoiques allctones i terciries post-orogniques.
un relleu recent, que correspon als sediments palegens (bsicament dedat Oligoc), negens i quaternaris
de la conca post-tectnica neoautctona empordanesa, relativament calma i poc deformada, oberta al mar i
modelada al damunt del substrat que comprn la srie palegena autctona i mesozoica allctona.
Aquests relleus shan modelat sobre formacions que han estat afectades per tectniques de tres estils clarament
diferents:
una tectnica de fons, que ha originat la subsidncia de la conca, formant una depressi tectnica de 2530 km damplada i allargada en direcci W-E, entre la zona axial pirinenca i el marge continental meridional,
format per les serralades de les Guilleries i les Gavarres.
una tectnica tangencial, deguda a esforos compressius i gravitatoris que han afectat fins i tot al
basament i paleozoic del marge Nord de la conca amb el desplaament N-S de leix pirinenc, encavalcant les
formacions palegenes de la conca.
una tectnica extensional, responsable de lafectaci de la Mediterrnia occidental durant el Neogen i el

Quaternari. Aquesta tectnica va originar un sistema de falles normals dorientaci NW-SE, que alhora es
van superposar a les estructures pirinenques i de la conca autctona, construint un relleu de blocs emergits
i depressions, tals com la fossa de lEmpord.
187
El masss del Montgr forma part del mantell de lEmpord (SAN MIGUEL DE LA CMARA et al., 1933; SOL
SABARS, 1933, SOL SABARS, et al., 1956) i representa la darrera manifestaci daquesta tectnica tangencial,
amb un desplaament important de lordre de desenes de quilmetres (TASSONE et al., 1994) i la mise en place
de formacions calcries mesozoiques (jurssiques i cretciques) lliscant al damunt de les margues guixoses del
Keuper, que han actuat com a lubricant.
Imatge 1. La conca hidrolgica del masss del Montgr ocupa una superfcie de 46 km2 que corresponen a lextensi ocupada
pels afloraments de materials calcaris carstificats (Foto: CdD del Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter).
El front dencavalcament el forma la superposici de dues lmines cavalcants imbricades i vergents cap el SW
(MAT, et al., 1996), i ressegueix la lnia formada per lEstartit, Torroella de Montgr, Bellcaire dEmpord, Albons,
Ventall, Sant Mori i Garrigs (FIG. 1), fins connectar amb els afloraments ms septentrionals de Figueres, Llers
i Cistella. Daltra banda, tamb s possible lexistncia duna prolongaci ms al SW daquest front, tal com
indicarien les estructures de la cartografia de la FIG.1, i segons es podria deduir dalguns sondatges realitzats
a Tor i Saus, que han penetrat en aquestes formacions mesozoiques allctones, i de la geologia petrolera
realitzada (ssmica de reflexi 1962-1972), que revela lexistncia en profunditat de diverses estructures que
podrien correspondre a les formacions allctones.
Com a resultat del rgim tectnic extensional que va afectar la Mediterrnia occidental durant el Neogen, el
mantell de lEmpord va quedar fragmentat i fracturat Aquesta fracturaci va afectar els materials mesozoics,
amb una xarxa orientada en tres direccions preferents: NNW-SSE, WNW-ESE i NE-SW (FIG. 1), que ha condicionat
el posterior desenvolupament del carst sobre aquests materials, dins els quals, la formaci de dolines ns la ms
espectacular expressi.
188
Gaireb totes les dolines cartografiades es disposen al damunt daquesta xarxa de fracturaci. La que t ms
superfcie s la de Torra Ponsa, amb 1,6 ha de superfcie, situada al NW de lEstartit i desenvolupada damunt
una massa guixosa del Keuper, pinada entre dues escates de calcries. Altres rees, com cala Montg, i el
mateix pla de Sobrestany, poden estar afectades tamb per un procs de formaci de dolines. Aquesta darrera
podria ser de dimensions ms grans. Una anomalia gravimtrica negativa, indicadora duna absncia de massa
digual densitat a la dels materials del seu entorn, centrada al damunt daquesta rea (FIG. 2), i les columnes
litolgiques duns quants sondatges perforats en aquest indret (FIG. 3) permeten plantejar aquesta hiptesi.
Les falles del basament grantic de la conca, dedudes per la geofsica, segueixen tamb tres direccions preferents:
NW-SE, NE-SW, WNW-ESE (FIG. 1), que gaireb sn coincidents amb la xarxa estructural del Montgr. Resulta
evident que aquesta s un reflex daquella i est condicionada pels moviments denfonsament. Aquest basament
es troba a quasi 4 km de profunditat sota el Montgr (FIG. 1), segons la interpretaci duna campanya de geofsica
per aeromagnetometria (1971). Ats la seva morfologia, sembla que podria haver-hi tamb una continutat
FIG. 2. Mapa gravimtric del masss del Montgr i del Baix Ter. Lanomalia gravimtrica del sector de Sobrestany s indicativa
duna absncia de massa digual densitat que la dels materials del seu entorn, qesti que, juntament amb la informaci de
sondatges, suggereix la hiptesi que es pogus tractar duna gran dolina.
189
en el temps en la relaci entre els

mantells de corriment i levoluci de
la morfologia del basament (CLAVELL,
et al., 1988).
Les unitats mesozoiques de les
lmines cavalcants que formen el
masss del Montgr tenen un espessor
daproximadament 3.000 m., incloent
la part basal de guixos i lutites de
facies Keuper i el tram margocalcari
dedat Jurssic (SAULA, et al., 1994).
Segons
les
dades
de
reflectors
ssmics, sembla ser que, mar endins,

el mantell del Montgr es prolongaria
sota la plataforma continental actual,
fins a uns 13 quilmetres des de la lnia
de costa (TASSONE, et al., 1994).
FIG.3. Situaci dels sondeigs i dels punts de captaci que es refereixen en el text.
3.
COMPORTAMENT HIDROGEOLGIC DELS MASSISSOS CRSTICS
Lesquema del funcionament hidrogeolgic dels aqfers en formacions calcries crstiques, com la del masss
del Montgr, es gaireb sempre el mateix:
una rea de recollida de les aiges de pluja, o conca hidrolgica (FIG. 4).
unes zones dinfiltraci, localitzades sobretot a les rees ms fissurades i/o carstificades.
un espai per a lemmagatzematge, a on la seva capacitat i direcci del flux depenen quasi totalment del
desenvolupament i direcci de la xarxa de fissuraci i/o carstificaci.
una descrrega cap al mar, gaireb tota ella en forma demissions o surgncies submarines (FIG. 4).
Lanisotropia daquests aqfers condiciona la seva alimentaci o recrrega i el drenatge, o circulaci i descrrega,
degut a les nombroses discontinutats i conductes que afecten al masss rocs: fractures, superfcies erosives,
complexitat estructural, etc.
Les caracterstiques ms comunes daquestes unitats hidrogeolgiques, sn: topografia irregular, carst superficial
(extern), zones no saturades amb cavernes, conductes i esquerdes, zona saturada de poca potncia, reducci i
anullaci de la permeabilitat amb lincrement de la profunditat.
190
La zona crstica on es produeix amb ms freqncia la infiltraci de laigua es caracteritza normalment per estar
formada per blocs decamtrics i hectomtrics on la microfissuraci t lefecte de dipsit, i les fractures marcades
i els conductes sn el medi o vehicle de drenatge.
Aquest model sol ser mixt, s a dir, hi ha una zona superior, tpicament crstica, on predomina la permeabilitat
vertical, i la porositat efica s petita, mentre que, en la zona inferior, hi ha una reducci de permeabilitat, amb
poca permeabilitat, amb poca circulaci, i amb una ms gran porositat efica, degut a la progressiva disminuci
de la carstificaci de les fissures.
En les zones on el drenatge s directe al mar, la piezometria delimita dues zones separades pel canvi de gradient
hidrulic, que es suavitza prop de la costa i, per tant, implica un augment de la permeabilitat del medi. Aix fa
que les extraccions en aquest indret, quan nhi ha, provoquin amb ms facilitat la formaci de cons salins durant
el bombeig.
En el cas del Montgr, la conca hidrolgica correspon a tota la superfcie ocupada pels afloraments de materials
calcaris carstificats, s a dir, uns 46 km2. Daltra banda, aquest concepte i superfcie sn discutibles en aquest
FIG. 4. Distribuci de les conques hidrogrfiques i dels trams del litoral amb surgncies submarines.
191
cas, doncs lalimentaci o recrrega pot venir tamb drees ms allunyades i dunitats hidrogeolgiques de
diferent naturalesa, com la plana alluvial que envolta el masss crstic. El mateix succeeix amb la descrrega,
que no tota sha de produir cap al mar, doncs una part daquesta vessa cap a linterior, sobretot cap a la plana
del corredor dAlbons (FIG. 4). Com a cas singular es pot esmentar el de lantic brollador de LA FORNACA, a la
vora del rec del Mol (FIG. 3), que fins i tot havia provet daigua el municipi de lEscala, amb cabals de 30 l/sg i
extraccions de 0,8 hm3/any.
Pel que fa a les zones dinfiltraci, lemmagatzematge, la direcci del flux i la descrrega, es pot dir que venen
condicionades per lestructura del masss, que presenta una srie daccidents tectnics complexes i li confereix
un comportament hidrogeolgic singular dins el model general que sacaba dexposar.
4.
4.1.
Balan hdric
Per a realitzar el balan hdric duna conca es requereix una srie de dades meteorolgiques i mesuraments de
tipus hidrolgic i hidrogeolgic que no es poden assolir en el cas del masss del Montgr per manca de les estacions
dobservaci necessries. Lextensi
i objectius daquesta contribuci
tampoc
permeten
fer-hi
massa
incidncia, daltra banda, i pot ser

laspecte ms important a considerar,
no hi ha activitats ni poblacions que
requereixen, per a satisfer la seva
demanda daigua, dun coneixement
afinat
dels
recursos
hidrulics
daquest unitat hidrogeolgica. Aix

no obstant, es poden apuntar unes
mnimes dades a nivell informatiu
que permeten orientar el lector sobre
la potencialitat de la zona pel que fa
als seus recursos hdrics.
Amb una pluviometria mitjana de
650
mm,
una
evapotranspiraci
potencial de 550 mm i una retenci

del sl considerada a 25 mm, la pluja
til disponible per a lescolament i
la infiltraci pot assolir uns valors
mitjans de 75 mm/any. Per a una
superfcie considerada de 46 km2, aix
representaria uns recursos anuals de
lordre de 3,45 hm3/any.
FIG. 5. Piezometria de laqfer crstic superior del Montgr. Sector septentrional.

Juliol 1.965.
192
4.2.
Piezometria
Els
esquemes
piezomtrics
que
sexposen a les FIGs. 5, 6 i 7

corresponen a la situaci dels nivells
mesurats lany 1965, desprs de la
campanya de sondatges del SGOP,
complementada amb alguna dada
addicional. Quasi b tota la informaci
es concentra en la meitat septentrional
del masss, a la rodalia de lEscala.
Aquestes
piezometries
presenten
una srie danomalies i irregularitats,

tant pel que fa a la posici dels nivells
daiges dolces (menys profundes
i poc o gens salinitzades), com a
la interfase de les aiges salines,
que no permeten una interpretaci
quantitativa de la hidrodinmica de
la recrrega-descrrega del medi
permeable, considerant-lo com a
una sola unitat hidrogeolgica. Aix
revela un aspecte fonamental del
funcionament daquest medi: no
hi ha una bona connexi hidrulica
FIG. 6. Piezometria del carst saturat per aiges salinitzades i lmit de la interfase
o front de salinitzaci.
entre les diferents zonacions permeables que el formen. Lanisotropia i la heterogenetat daquest medi sn, aix
doncs, evidents, i contrasta amb la teoria dun sol aqfer homogeni, ben connectat i comunicat amb el front mar.
Els perfils de la FIG. 7 ressalten, a primer cop dull, una topografia molt ondulada de la superfcie piezomtrica
de les aiges, que no obeeix a la clssica pendent general suau (gradient hidrulic feble) que li correspondria a
un medi molt ms permeable i ben connectat hidrulicament amb el mar. Fins i tot hi ha superfcies amb nivells
deprimits uns 6 a 8 m sota el nivell del mar. La superfcie de la interfase aigua dola-salada tamb oscilla sense
cap mena de regularitat ni lgica aparent. Noms en unes quantes zones segueix el perfil dequilibri que li escau.
Lrea controlada no suporta cap mena de sobreexplotaci, doncs noms hi ha uns quants pous a la zona de Riells
i cala Montg, amb extraccions petites que no justifiquen, aparentment, aquestes oscillacions dels nivells.
Totes aquestes qestions condueixen a la probable hiptesi duna estructura compartimentada en blocs allats i
sense cap mena de connexi entre s. Lerupci daigua a alta pressi, ocorreguda durant la perforaci dun sondeig
a Bellcaire dEmpord, molt allunyat del mar i prop de lencavalcament, permet suposar tamb lexistncia de nivells
daigua allats i sotmesos a geopressi, relacionats amb els moviments tectnics i la seva mise en place.
La profunda depressi de la superfcie piezomtrica que es configura al sud de lEscala, amb un mnim de -6
msnm (FIG. 5), contrasta amb la posici alta dels nivells dels seus costats ms immediats: a lest, un mxim de
193
FIG. 7. Perfils hidrogeolgics del carst del masss del Montgr amb indicaci del nivell fretic regional i la posici del nivell de
la interfase de salinitzaci.
194
+12 msnm a la zona de Riells-Montg; i a loest, fora ja dels aqfers crstics del Montgr i dintre laqfer alluvial
del Ter, un mxim de +10 a +12 msnm, altre cop. Evidentment, amb absncia de problemes de sobreexplotaci,
aquesta piezometria no s representativa dun mateix medi permeable.
Una cosa semblant succeeix amb la interfase de salinitzaci representada a la FIG. 6, on es pot observar una
depressi que penetra profundament en forma de falca de direcci W-E, des del SW de lEscala fins a prop de cala
Montg. Aix permet suposar lexistncia duna discontinutat molt localitzada, que podria correspondre a una
falla i que actua com a barrera impermeable. Les dues anomalies de les FIGs. 5 i 6 se superposen perfectament,
encara que amb direccions perpendiculars entre s, fet que corrobora aquesta hiptesi.
4.3.
Hidrogeoqumica
Per a un millor coneixement dels aqfers del masss del Montgr en el sector septentrional shan estudiat les
dades analtiques de les mostres daigua captada a diferents profunditats desprs de lexecuci dels sondatges
del SGOP i durant lany 1965.
La FIG. 8a representa levoluci de la concentraci en clorurs daquestes mostres. Les isolnies digual concentraci
mostren la penetraci de la salinitzaci cap a linterior del masss disposant-se en dues falques de direcci EW i N-S, al sud de lEscala i fins a cotes de -10 msnm. A partir daquesta profunditat, i a cotes de -15 i -20
msnm sagrupen en una sola falca que pren una direcci NE-SW. A lextrem SE (zona de Riells-Montg), les
concentracions milloren en profunditat, qesti que noms es pot justificar per una sobtada reducci de la
permeabilitat a valors prcticament nuls.
La inestabilitat entre les fases dola i salada que separa la lnia o superfcie dinterfase de la salinitzaci s tant
acusada que el ms feble desequilibri altera tot el sistema, produint una rpida ascensi de les aiges salinitzades.
Aquesta situaci es va fer palesa en un pou de lEscala (H. DES PINS), perforat a les calcries carstificades fins
a 19 m de profunditat. El nivell piezomtric es disposava a 9,5 m de profunditat (octubre 1970), i a cota -1,5
msnm, trobant-se el pou (FIG. 3) dins lrea piezomtricament deprimida a qu sha fet referncia (FIG.5). Amb
el bombeig dun cabal de 25 m3/h, el nivell davallava fins a 18 m de profunditat. Laigua tenia inicialment una
concentraci en clorurs de 92 mg/l. Desprs de lextracci discontinua de 9.000 m3 daigua fins el juny de 1971,
la concentraci en clorurs es va incrementar fins a 3.516 mg/l. Aquesta evoluci es pot seguir a la FIG. 8b, amb
la comparaci dels diagrames de STIFF modificats de les dues aiges. Un pou situat a 250 m de distncia i amb
les mateixes condicions, bombejant un cabal de 3 m3/h, i amb una concentraci inicial de 107 mg/l de clorurs, no
va experimentar cap mena de variaci en la qualitat inicial. Casos semblants shan produt en tota aquesta rea,
en la qu lexplotaci ha arribar a ser particularment significativa ats el creixement urbanstic de lEscala.
Daltra banda, les aiges que saturen el masss crstic del Montgr presenten una composici fsico-qumica
molt semblant entre les diferents mostres analitzades, que pertanyen a diversos pous perforats en aquesta
unitat hidrogeolgica. La FIG. 9 expressa en forma grfica la seva concentraci aninica i catinica. Aquest
procediment, que permet agrupar totes les mostres dins una mateixa famlia de qualitat, ajuda a interpretar si
existeix un origen com per a totes elles. Aquest fet adquireix una gran rellevncia en constatar similituds en
dues mostres corresponents a sondeigs (BE#2 i BE#4) situats a Bellcaire dEmpord, concretament al pla de
Sobrestany, dues ms de pous (FOR#1 i H. des Pins/b) situats al SE i a prop de lEscala, un sondeig (SUB#1)
195
situat a prop de Cinc Claus i, el que s ms significatiu, una altre sondeig, el GEOT#1, situat a Vilamacolum, a
12 km al NW de distncia dels afloraments ms septentrionals del masss del Montgr. Aquest darrer sondeig
va travessar 1.020 m de materials negens abans de penetrar a les calcries mesozoiques allctones, amb
baixes permeabilitats per fissuraci, que varen produir petits cabals artesians (surgents) daiges salinitzades.
La qualitat fsico-qumica daquestes aiges s assimilable amb claredat a la qualitat de la resta de mostres a
FIG. 8a. Evoluci en profunditat de les isolnies digual valor de la concentraci de clorurs en el carst del Montgr.
196
qu acabem de fer referncia. Finalment, hi ha dues mostres ms (H. DES PINS/a, i GORRISEN) que pertanyen
a pous que exploten nivells aqfers superiors, sense haver alterat -encara- lestat dequilibri de la interfase del
front salinitzat.
Les sis primeres mostres es poden incloure en la classificaci daiges clorurades sdiques, mentre que les dues
darreres es poden classificar com aiges bicarbonatades sdiques. Aix doncs, la ruptura de lequilibri entre les
dues fases -o masses daigua- de diferents salinitat, comporta una alteraci de la composici fsico-qumica
daquestes aiges, amb un bescanvi de continguts aninics de bicarbonats per clorurs, acompanyat dun clar
increment de la concentraci inica dels altres elements.
FIG. 8b. Diagrames de STIFF modificats del pou

H. des Pins (FIG. 3).
5.
FIG. 9. Diagrama logartmic de les mostres daigua de

laqfer crstic del Montgr.
HIPTESIS SOBRE LORIGEN DE LES AIGES SALINITZADES
Lacceptaci de les interpretacions donades per diversos autors sobre lorigen de les aiges salinitzades que
saturen el masss crstic del Montgr implicaria admetre lexistncia dun fenomen dintrusi marina en un medi
molt permeable, on laigua de mar podria envair lliurement la zona de saturaci, amb un model de mescla de les
fases aigua dola-salada molt simplificat.
Sn mltiples els factors que intervenen en la hidrodinmica dun aqfer en roques fissurades, i si shi afegeixen
els deguts als conductes crstics, el problema pot assolir una complexitat extraordinria. Es poden esmentar,
197
entre altres, el gradient hidrulic, la reducci de la permeabilitat en profunditat, la topografia irregular, la magnitud
de la zona no saturada (desenvolupament espeleolgic), lexistncia del complex detrtic del Montgr, format
per uns 100 m de calcries bioclstiques amb porositat intragranular, el compartimentat estructural en blocs i
conductes isolats, zones de mescla amb flux daiges en estat de no-equilibri, flux en conductes de seccions,
resistncia a la fricci (rugositat) i morfologia (sifons, cambres de descompressi, cavernes) variables, canvis
destat hidrosttic a hidrodinmic i del seu rgim de pressions, mescla daiges de diferent densitat i composici
qumica, processos de difusi, etc.
Imatge 2. El front de llevant del masss presenta diversos punts de surgncies submarines (FIG.4) que drenen laqfer crstic
(Foto: CdD del Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter).
La salinitat de les aiges de pluja i dels sls que queden xops com a resultat daquesta, aix com la possibilitat
de perodes de submersi sota el nivell del mar, o dentrampament daiges sinsedimentries o sintectniques,
poden justificar per s mateixes un empobriment de la qualitat de les aiges que es troben avui emmagatzemades
en el masss.
La dinmica de tots aquests factors apunten cap el fet que el masss del Montgr no es comporti com una massa
homognia i istropa. En tot cas, aquesta caracterstica podria ser vlida per al sector ms immediat al penyasegat en contacte amb el mar, per es fa difcil dadmetre una extrapolaci a la resta del masss calcari. Per
exemple, atesa la complexitat estructural i litolgica del masss, no sembla massa factible proposar un origen
intrusiu a les aiges salobres de Sobrestany, que dista uns 6 km de la costa i t enmig importants accidents
estructurals i canvis litolgics que limiten les possibilitats duna connexi hidrulica regular.
198
En conseqncia, s el criteri dels autors que les hiptesis ms plausibles sobre lorigen de les aiges salinitzades
que envaeixen gaireb tot lmbit territorial del masss, i probablement sestenen cap el NW, poden ser les
segents o una combinaci entre algunes delles:
enriquiment en sals de les aiges dinfiltraci per dissoluci de les acumulades en els sls i roques
del masss. En els diagrames de qualitat de les aiges de SHELLER-BERKALOFF es pot comprovar
que lenriquiment de la concentraci inica s general a excepci dels bicarbonats i nitrats. Aquest
fenomen permet descartar un augment de sals per evaporaci i refora la teoria duna addici de sals
per aportacions exteriors.
concentraci acumulada dels clorurs per aportacions de laigua de pluja. En les regions costaneres sn
freqents concentracions de 200 a 350 mg/l de clorurs en laigua de pluja.
saturaci per infiltraci daiges de mar dels materials calcaris per submersi durant llargs perodes
de temps, duna bona part de lrea geogrfica ocupada per les plataformes derosi del masss,
deguda a les pujades del nivell del mar durant perodes transgressius, amb quasi nul rentat posterior
per part de les aiges dolces continentals, per efecte dun gradient hidrulic quasi inexistent.
entrampament de masses daiges fssils dintre els sediments pinats per lapilament descates del
mantell de corriment. En aquest cas, amb la possibilitat que es tracti de fluids hipersalins, geotrmics,
i sotmesos a altes pressions (geopressi).
moviments hidrodinmics anmals, produts per rgims de flux turbulents (remolins, xucladors) o de
pist (sistema en crrega), sifonaments, descompressions sobtades, etc. Aquest model seria
particularment aplicable a zones molt localitzades en lespai i fenmens puntuals en el temps, a les
rees costaneres del penya-segat en contacte amb el mar. Cap a linterior tamb es pot produir en
zones de mescla locals.
Les oscillacions del nivell del mar negenes i quaternries i els seus corresponents perodes interglacials podrien
haver acabat de configurar definitivament tot laparell crstic del masss. El darrer perode glacial, amb el mar
enretirat ms de 100 m per sota el nivell del mar actual, podria haver motivat lactivaci dels processos de
dissoluci i lestabliment de nombroses surgncies de descrrega tot vorejant el masss. La posterior recuperaci
fins a cotes similars a la del nivell del mar actual, i fins i tot lleugerament superiors, submerg totes les surgncies
orientades a llevant del masss, que continuen funcionant avui en forma demissions submarines, localitzades
en els indrets assenyalats en la FIG. 4. Les que estaven orientades a ponent varen ser fossilitzades pels dipsits
alluvials i colluvials del corredor dAlbons. En aquesta zona, noms ha subsistit activa la surgncia de LA
FORNACA , prop de lEscala. Pel costat de la vall del Ter, el masss resta emergit al damunt dun substrat eoc,
fet que ha condicionat un quasi nul drenatge de laparell crstic en direcci sud.
Aix doncs, el masss del Montgr es presenta com una illa hidrogeolgica envoltada per la plana del Baix Ter a
ponent i migdia i pel mar a llevant i nord. s lnic exemple de carst costaner a lEmpord, per, malauradament,
el seu funcionament hidrogeolgic no ha estat prou investigat encara. Des del 1964-72 fins ara, hi ha una pgina
en blanc que espera ser emplenada per qui senti curiositat, sovint lligada a la necessitat, de desvetllar els secrets
daquest mn subterrani proper.
199
ibliografia
ALBERT, P., PALL, LL. (1983). Nota sobre la surgencia de Cinc-Claus, lEscala (Girona). Ann. Sec. Cinc. Col. Univ.
Girona, 9: pp. 31-36.
CLAVELL, E., MARTNEZ, A., VERGS, J. (1988). Morfologia del basament del Pirineu Oriental: evoluci i relaci amb els
mantells de corriment. Acta Geolgica Hispnica, t. 23, (1988), n. 2, p. 129-140.
IGC (1994-1995). Mapa Geolgic de Catalunya. Fulls: Torroella de Montgr, lEscala, Cala Montg, lEstartit. Institut
Cartogrfic de Catalunya. Barcelona.
MACAU, F. (1965). Determination des niveaux phreatiques des eaux douces dans un massif calcaire de la Costa Brava
a partir dune exploration sous-marine pralable. Actes du Colloque de Dubrovnik. Octobre 1.965. Hidrologie des roches
fissures. Vol II. AIHS. UNESCO, 1.967.
MACAU, F. (1965). Determinacin de los niveles freticos en un macizo calcreo a partir de una previa exploracin
submarina. Informaciones y Estudios. Boletn nm. 23 del Servicio Geolgico de Obras Pblicas. Madrid. Abril 1965.
MARTINEZ GIL, F.J. (1972). Estudio hidrogeolgico del Bajo Ampurdn. Mem. del IGME, tomo 84, 2 vol. Madrid.
MAT, E., SAULA, E., BERSTEGUI, X., CAUS, E. (1996). Estratigrafia del Macizo del Montgr. Geogaceta, 20 (1), p.
58-61.
LLOMPART, C., PALL, LL. (1982). Aportaciones al conocimiento del Cretcico del macizo del Montgr (Girona). Acta
Geolgica e Hispnica, T. 17, n.3, pgs. 179-183.
SAN MIGUEL DE LA CMARA , M., SOL SABARS, L. (1933). Geologia del Masss del Montgr. Butll. Inst. Cat- Hist.
Nat. , 33. 129-145.
SAULA, E., PICART, J., MAT, E., LLENAS, M., LOSANTOS, M., BERSTEGUI, X., AGUST, J. (1994). Evolucin geodinmica
de la fosa del Empord y las Sierras Transversales. Acta Geolgica Hispnica, v.29 (1994) n.2-4, p.55-75.
SGOP (1965). Informe geolgico acerca del estudio de los recursos hidrulicos de la Costa Brava, zona del macizo
montaoso comprendido entre lEstartit i lEscala (Girona). Servicio Geolgico del Ministerio de Obras Pblicas. Madrid.
Julio 1965.
SOL SABARS, L. (1933). La geologia dels voltants de Figueres i la tectnica de lEmpord. Butll. Inst. Cat- Hist. Nat. ,
33, 250-257.
SOL SABARS, L., FONTBOT, J.M., MASACHS, V., VIRGILI, C. (1956). Continuidad de las escamas de corrimiento del
Ampurdn entre Figueras y el macizo del Montgr y edad de su formacin. Publ. Univ. De Barcelona. Tomo homenaje
pstumo al Dr. F. Pardillo, 145-152.
TASSONE, A., ROCA, E., MUOZ J.A., CABRERA, L., CANALS, M. (1994). Evolucin del sector septentrional del margen
continental cataln durante el Cenozoico. Acta Geolgica Hispnica, v.29 (1994), n.2-4, p. 3-37.
200
B LOC C: PAUTES DE GESTI

201
refaci
Els Ajuntaments catalans, entre els quals sinclouen els del Baix Ter, suporten la gran responsabilitat de lordenaci
urbanstica i territorial local relativa a les noves formes docupaci del territori i a les noves activitats -Ja siguin en
sl urb, urbanitzable o no urbanitzable- amb els seus potencials efectes sobre el medi hidrogeolgic. Aquesta
ordenaci urbanstica es troba subjecta a informes sectorials (Departament de Medi Ambient, Agncia Catalana
de lAigua, Comunitats dUsuaris dAiges Subterrnies, ) redactats en fora casos amb un grau de coneixement
del medi que no permet ser totalment concloent en la valoraci dels efectes sobre la qualitat/quantitat de les
aiges subterrnies, sovint principal font dabastament municipal.
El treball de planificaci urbanstica basada en criteris aportats pel coneixement de les caracterstiques del medi
fsic pot donar adequada soluci als problemes que acaben afectant les aiges subterrnies, sempre que es
tingui present la continutat fsica del medi hidrogeolgic i la no-subjecci dels seus lmits als lmits administratius
o de gesti a qu estem acostumats; s a dir, que la realitat fsica imposa la necessitat de treballar a una escala
supramunicipal.
Lenfocament supramunicipal dels treballs de planificaci permet posar les bases per a un desenvolupament
integrat i coherent de tot el territori, atenent a reptes comuns, problemtiques i amenaces generals, oportunitats
de transformaci del territori, preservaci conjunta de valors compartits i, en definitiva, planificaci i gesti
duns sistemes, unes funcions i un projecte territorial que han de tenir continutat en el futur amb la finalitat
de respectar, protegir i contribuir a recuperar la qualitat del subsl, i de les aiges subterrnies, en aquest cas,
del Baix Ter. La planificaci conjunta en un determinat mbit supramunicipal permetria garantir el tractament
homogeni duna srie daspectes comuns que mereixen una atenci i una definici normativa unitria de caire
urbanstic, per requeriria dun coneixement expert del medi i dun criteri per traslladar aquest coneixement expert
a factors objectius que condicionin la nova ordenaci.
Treballs conjunts encarats a la promoci econmica, i de productes locals en territoris que no responen a
una divisi administrativa concreta no sn inhabituals per la seva immediatesa i facilitat de fer-se visible el
seu potencial; ara b, treballs de planificaci territorial i urbanstica en aquests mateixos mbits geogrfics no
corresponents a una divisi administrativa i promoguts des del territori sn inexistents.
La necessitat de planificar amb criteris de medi fsic i a escala supramunicipal s una realitat que posa sobre la
taula els problemes relatius a la quantitat i la qualitat de les aiges subterrnies en molts llocs del pas, i aquest
s el motiu pel qual es fa una proposta de treballar per ordenar amb criteris hidrogeolgics -amb forma dun Pla
de Protecci del Subsl en una rea on hi ha constncia de problemtiques diverses -el Baix Ter.
202
U n PLA DE PROTECCI
DEL SUBSL DEL BAIX TER
Sol, J., Montaner, J., Bays, C.
Geoservei, Projectes i Gesti Ambiental s.l.
203
ndex
1. Introducci
205
1.1. Antecedents
205
1.2. Objectius
206
2. Metodologia
207
3. Caracteritzaci del subsl del Baix Ter
208
3.1. Geologia
208
3.1.1. Situaci geolgica
3.1.2. Definici de les seqncies deposicionals que conformen el Fluviodeltaic del Baix Ter
3.1.3. Geometria de la massa 33
3.1.3.1. Paleogeografia basal i volumetria
3.1.3.2. Geometria de les seqncies deposicionals
3.2. Hidrogeologia
3.2.1. Els aqfers que conformen la massa 33: unitats de permeabilitat
3.2.2. rees de comportament hidrulic
3.2.3. rees de recrrega prioritria
3.2.4. Les principals preexistncies: els pous dabastament municipal
3.2.5. rees de flux preferencial dels sistemes costaners
3.2.6. Relacions riu-aqfer: piezometria de laqfer lliure
3.2.7. Piezometria de laqfer semiconfinat
4. Model desitjable ds de les aiges del Baix Ter

Aigua AQFER LLIURE SUPERFICIAL
Aigua AQFER SEMICONFINAT
Aigua SUPERFICIAL
Aigua RESIDUAL DEPURADA
211
216
5. Zonificaci proposada
218
6. Proposta de base normativa
219
Zona I. Aqfer lliure de permeabilitat moderada
Zona II. Aqfer lliure
Zona III. Aqfer semiconfinat
Zona IV. rea de recrrega prioritria
Zona V. rea de protecci de pous municipals
Zona VI. rea de flux preferencial dels sistemes costaners
Zona VII. Tram fluvial en rgim dinfluncia
Resum ocupaci/activitat vs admissibilitat
7. El futur del Pla de Protecci del Subsl del Baix Ter proposat
234
Bibliografia
235
204
1. INTRODUCCI
1.1.
Antecedents
Lembri de la proposta concreta de Pla de Protecci del Subsl del Baix Ter ha partit de lexperincia de
GEOSERVEI en establiment de criteris de gesti en base al medi fsic, ha comptat amb el coneixement hidrogeolgic
de molt elevat grau de detall assolit en treballs de caracteritzaci promoguts per lAGNCIA CATALANA DE LAIGUA
i ha fructificat en el marc de lAgenda 21 de vint-i-un dels municipis del Baix Ter; una Agenda 21 (1) promoguda
per una majoria de municipis que ocupen a bastament la plana alluvial del riu Ter, i daltres que penetren cap a
linterior dels terraprims de lEmpord i (2) concebuda i subvencionada, en un percentatge majoritari, pel servei
de Medi Ambient i Territori de lrea dAcci Territorial de la DIPUTACI DE GIRONA.
En aquest context, el present document pretn treballar en tot lmbit funcional del Baix Ter per, especialment, (1)
aportar criteris tcnics que facilitin als gestors territorials la seva tasca i que, alhora, predibuixin el futur territorial
amb criteris unitaris i (2) contenir les bases duna proposta de base normativa per a la protecci del subsl del
Baix Ter. Ms concretament, es recullen uns criteris dordenaci per regular els usos i ocupacions amb efectes
potencials sobre subsl, i per tant sobre les aiges subterrnies, de lrea geogrfica del Baix Ter des dun punt
de vista territorial amb les fortaleses i debilitats que aquest fet implica, i amb el risc consegent sobre el seu
grau dacceptaci i sobre la viabilitat de la seva aplicaci.
Complementriament (apartat 7), i en aquest marc delevada responsabilitat municipal, es recorden i posen de
relleu aspectes de la legislaci urbanstica de Catalunya Llei dUrbanisme, Decret legislatiu 1/2005; i Reglament
de la LLU, Decret 305/2006 que preveuen que els nous POUM puguin establir l obligatorietat de redactar plans
especials per a determinats usos, concretament larticle 39 de la LLU,

regula el rgim urbanstic del subsl amb lobjectiu de preservar-lo de riscos i protegir-ne els aqfers,
i el seu article 67b,

introdueix la possibilitat de redactar Plans Especials Urbanstics per motius diversos, entre els quals
(1) protecci i millora dels espais fluvials, i (2) ordenaci del subsl si no s objecte duna altra
figura de planejament derivat.
els quals permetrien laplicaci prctica de la proposta normativa que es desenvolupa. En el cas que sarribs a la
seva redacci i tramitaci, aquests plans urbanstics podrien esdevenir una eina dordenaci territorial innovadora
ats que afectarien usos -en sl no urbanitzable i sl urbanitzable- i a noves formes docupaci urbanstica residencial i industrial.
La redacci dun Pla Especial de Protecci del Subsl del Baix Ter -inicialment dinters, fins i tot, sense assolir
rang urbanstic- encaixa plenament amb el programa de mesures de la Directiva Mac de lAigua (2000/60/CE) en
el seu annex VI, part B, en el sentit que s un instrument que (1) promou bones prctiques i que (2) incorpora
mesures de protecci/recuperaci del subsl.
205
1.2.
Objectius
Lobjectiu prets amb el pla de protecci del subsl -en aportar una informaci que permeti una acurada zonacis el de proposar una base normativa slida i defensable per,
ordenar els usos que puguin afectar el subsl en qualsevol categoria de sl urb, urbanitzable i no
urbanitzable,
en un mbit supramunicipal,
amb criteris estrictes de medi fsic, i
amb lobjectiu de protegir, i tamb, recuperar el subsl, i els aqfers del Baix Ter.
Lassoliment dels objectius precedents ha requerit,
identificar elements/rees objecte de protecci,
justificar la necessitat de la seva protecci, i
proposar una base normativa com a mesura directa de protecci.
Imatge 1. Visi aria del tram final del Baix Ter al sector de lEstartit, on els espais urbanitzats que afecten de forma quasi
contnua la franja costanera conviuen amb el sl no urbanitzable. Locupaci urbanstica, lactivitat agrcola, el turisme de platja
i les rees dinters natural algunes de les quals incloses al Parc Natural del Montgr, les illes Medes i el Baix Ter no sempre
conviuen en harmonia com posa de manifest locupaci, per part de la urbanitzaci dels Griells, de part de la platja de lEstartit
al sector central de la fotografia. (Foto: T. Len).
206
2. METODOLOGIA
El fil argumental que permet arribar, a partir duna primera inquietud, a una proposta de regulaci docupaci
urbanstica i dusos en sl no urbanitzable per protegir les aiges subterrnies del Baix Ter es recull en el segent
esquema sinttic, el qual permet una visualitzaci directa de lestructura racional que sha seguit:
FIG 1. Esquema conceptual del Pla de Protecci proposat.
Tot seguit es recull de forma ms precisa el contingut de cada apartat:
FIG 2. Esquema metodolgic del Pla de Protecci proposat.

207
3. CARACTERSTIQUES
3.1.
DEL SUBSL DEL BAIX TER
Geologia
3.1.1.
Situaci geolgica
Els municipis del Baix Ter es troben majoritriament situats sobre la massa daigua subterrnia 33 (vegeu FIG. 12
Caracteritzaci del flux hidrolgic a la plana litoral del Baix Ter). El context geolgic en qu es troba situada la
massa a lrea destudi permet diferenciar dos tipus dunitats geomorfolgiques:
les unitats de substrat, que constitueixen els lmits exterior i basal de la massa 33 on semmotllen les unitats
alluvials referides (vegeu Caracteritzaci del flux hidrolgic a la plana litoral del Baix Ter;
apartat 7.2.1), i
les unitats alluvials de la plana del Baix Ter, la plana del Dar i Rissec, el corredor dAlbons fins a lEscala i el
corredor de Palafrugell (vegeu Caracteritzaci del flux hidrolgic a la plana litoral del Baix Ter;
apartat 7.2.2).
Els lmits S i W de la massa queden definits per les unitats de substrat de les Pregavarres, dedat palegena i
negena, i per les Gavarres, dedat paleozoica. Al N, en el sector dEmpries, la massa 33 limita amb la Massa
32 o Fluviodeltaic del Fluvi-Muga. A lE, finalment, la plana alluvial del Baix Ter limita amb el masss calcari
del Montgr, dedat mesozoica, i amb el litoral de la badia de lEstartit i de Pals. Estructuralment, els elements
tectnics ms caracterstics dins lmbit geogrfic sn,
el sistema dencavalcaments que constitueixen la unitat allctona del Montgr, i
un sistema de falles normals, de direcci dominant NW-SE, originades per la tectnica distensiva que afect la
Mediterrnia Occidental des de finals de loligoc fins a lactualitat.
Levoluci sedimentria posterior a la fase distensiva va conduir al desenvolupament de diversos ventalls alluvials
i deltaics des del neogen fins al quaternari, els quals es van dipositar a la conca per lacci dels dominis
paleohidrogrfics dels rius Ter, Dar i Fluvi, en un ambient eminentment continental. Durant els diferents episodis
de rebliment de la Depressi de lEmpord, alguns daquests ventalls van evolucionar fins al litoral i propiciaren el
seu trnsit i/o la seva progradaci sobre sediments de transici continental - mar i/o marins dedat negena.
3.1.2. Definici
de les seqncies deposicionals que conformen el Fluviodeltaic del
Baix Ter
Els materials que conformen el Fluviodeltaic del Baix Ter shan dipositat per lavulsi i alluvionament de materials
procedents principalment del rius Ter i Dar, al llarg de dos perodes de temps compresos entre la part final del
208
plistoc superior i lholoc. Cada un daquest dos perodes est representat per un cos sedimentari limitat per
superfcies de discordana, que respon al funcionament duna seqncia deposicional sedimentria regulada per
un cicle doscillaci baixada / pujada del nivell del mar. Cada una de les seqncies est constituda per diversos
sistemes deposicionals que inclouen les principals fcies fluvials i de transici a medis litorals.
Les dues seqncies deposicionals definides en el Baix Ter (SQT2 i SQT1) (vegeu Caracteritzaci del flux
hidrolgic a la plana litoral del Baix Ter; apartat 7.2.2) sn correlacionables amb les unitats de terrassa alluvial
T2 i T1, reconegudes cartogrficament i mitjanant testificaci de sondatges a la cubeta de Celr i en el tram
mig del riu. En el cas de la SQT1 tamb es diferencien els dipsits progradants que tanquen el cicle de pujada i
estabilitzaci del nivell del mar, i que anomenem unitat progradant o PROG. En el perfil longitudinal de la (vegeu
FIG. 13 Caracteritzaci del flux hidrolgic a la plana litoral del Baix Ter) sindica la disposici espacial de les dues
seqncies deposicionals (SQT2 i SQT1), i tamb queda diferenciada la situaci i disposici del cicle progradant
(PROG) que rebleix la unitat SQT1.
3.1.3. Geometria
de la massa 33
La definici de larquitectura interna del rebliment de la plana s el primer pas per a la seva correcta comprensi,
interpretaci amb criteris dhidrologia subterrnia (s a dir, trasps a concepte de massa daigua subterrnia)
i zonaci.
3.1.3.1. Paleogeografia
basal i volumetria
Treballs danlisi estratigrfica efectuats en el marc del present treball i daltres previs a lrea geogrfica
del projecte han posat a la seva disposici suficient informaci per a poder definir la geometria del lmits, la
paleomorfologia de les superfcies de discordana i el volum de cada una de les seqncies deposicionals que
formen el Fluviodeltaic del Baix Ter.
La paleomorfologia basal de la massa 33 queda representada a partir de la disposici espacial en tres dimensions
de la base de la seqncia SQT2. Els aspectes ms singulars daquesta paleomorfologia sn la forma i l orientaci
dels paleoeixos fluvials, especialment,
existncia inicial dun eix principal del Ter, orientat W/E des de la cubeta de Celr fins al sector central de la
plana. Des daquest punt central, a lalada de Canet de Verges, sinterpreta que la paleollera del Ter sunia
a la del Dar, procedent del S, i que ambdues seguien una direcci N dominant fins a acabar incidint-se en
la paleovall de lEscala, lloc on actualment desaigua el rec del Mol. La continuaci mar endins daquesta
paleogeometria fluvial sinterpreta que podria haver enllaat morfolgicament amb el can submar de lEscala,
descrit a GOT (1973),
sembla plausible la possibilitat que la paleollera existent en el tram Gualta - la gola del Ter es pugui atribuir
a una antiga paleomorfologia torrencial inicialment independent de l orientaci cap al N dels rius Ter i Dar.
209
Posteriorment, com a conseqncia dun fenomen de captura, leix del Ter i el Dar podria haver quedat
reorientat en direcci E. Tamb sinterpreta que la continuaci mar endins daquesta paleogeometria fluvial
podria haver enllaat morfolgicament amb el can submar de la Fonera, descrit per GOT (1973) davant el
cap de Begur, i
remarcar la independncia hidromorfolgica que presenta el paleoeix de la riera de Pals (durant ledat T2)
respecte de la paleomorfologia principal del Ter, ats que haurien conflut ms a lE, en el lloc actualment
ocupat pel mar.
3.1.3.2.
Geometria de les seqncies deposicionals
Els treballs hidrogeolgics de detall han perms conixer la geometria de les dues seqncies deposicionals
correlacionables amb les terrasses T1 i T2.
3.1.3.2.1.Geometria
basal de la SQT2
Lescenari paleogeogrfic de la base de la massa 33 coincideix, en la seva major extensi, amb la paleosuperfcie
de la base de la SQT2, malgrat que aix no s aix en el sector del Ter Vell, a lEstartit, ni en el sector de
Sobrestany, llocs on la paleomorfologia basal de la massa es correspon cronolgicament i geomtricament amb
la superfcie erosiva de la SQT1. Tampoc s el cas en el sector comprs entre lEscala, Viladamat i Empries, on
la base de la massa coincideix amb el sostre transgressiu de la SQT1.
3.1.3.2.2.Geometria
basal de la SQT1
A diferncia de la SQT2, lescenari paleogeogrfic de la base de la SQT1 presenta una morfologia de menys
incisi fluvial sobre el substrat, fet indicatiu duna progressiva prdua de potencial erosiu dels rius Ter i Dar
respecte de lanterior etapa de baixada del nivell del mar.
Lestadi paleogeogrfic que defineix aquesta paleomorfologia basal de la SQT1 es caracteritza per una dinmica
fluvial tipus trenat, que va alternant l orientaci de leix fluvial del Ter, en direcci E a lEstartit, o N a lEscala, a
mesura que sanaven succeint tamb les freqncies del procs derosi / sedimentaci fluvial daquest cicle.
3.1.3.2.3.Geometria
basal de la unitat progradant
La seqncia deposicional SQT1 culmina amb una etapa progradant representada per la unitat PROG. La
construcci daquesta unitat progradant es produeix a partir duna dinmica fluvial de menor potencial erosiu,
de tipus meandriforme , que deposicionalment s transicional als ambients maresmals que sinstauren a la zona
litoral, i tamb als ambients restringits propis de les zones marginals de la plana (estanys dUllastret, Pals, Boada
i Sobrestany).
Aquesta unitat progradant s la que t ms a veure amb el rgim hidrogeolgic de les rees ms properes a la
costa (zones humides del Baix Ter).
210
3.2.
Hidrogeologia
La traducci del model geolgic conceptual anterior, basat en criteris destratigrafia seqencial, al model
hidrogeolgic de la massa 33 s la base de la posterior zonaci de la plana del Baix Ter. El captol dhidrogeologia
es divideix en els 6 apartats segents:
Unitats de permeabilitat
rees de comportament hidrogeolgic (vegeu FIGs. 3, 4 i 5)
rees de recrrega prioritria (vegeu FIG. 6)
Preexistncies: rees amb pous municipals (vegeu FIG. 7)
rees de flux preferencial a la base de les unitats progradants (vegeu FIG. 8)
Relaci riu Ter-aqfer (vegeu FIG. 9)
Tot i que mantenir/recuperar la qualitat de laigua subterrnia s clau en el present Pla, no sinclou un apartat
de caracteritzaci hidroqumica ats que (1) la qualitat natural de laigua subterrnia -en tant que caracterstica
inherent del medi- no es pot traduir a criteris de gesti urbanstica, i que (2) la qualitat antrpica -entesa com a
parmetres dafecci de la seva qualitat- no s una caracterstica fixa (inherent) sin variable, de forma que -a
banda de determinar prioritats dactuaci- tampoc podria aportar un criteri dordenaci permanent.
3.2.1. Els
aqfers que conformen la massa 33: unitats de permeabilitat
La principal caracterstica de cada una de

les
seqncies
deposicionals
sedimentries
reconegudes en el Fluviodeltaic del Baix Ter

s la seva evoluci vertical transicional des de
sediments de mida de gra groller (graves i graves
amb sorres) a sediments de gra fi (sorres, llims
i fangs), que formen un cicle granodecreixent
des de la base al sostre de cada seqncia.
Aquesta evoluci sedimentria vertical s similar
a levoluci espacial en sentit proximal - distal.
El coneixement de l organitzaci vertical i proximaldistal dels sediments alluvials permet assignar per
a cada agrupaci litoestratigrfica un determinat
rang -de major a menor- de permeabilitat, i
posteriorment definir i cartografiar uns lmits per
a cada una de les unitats de permeabilitat (vegeu
Caracteritzaci del flux hidrolgic a la plana litoral
del Baix Ter; apartat 7.4).
En el sector del Baix Ter shan diferenciat 8 unitats principals de permeabilitat corresponents a
FIG. 3. Delimitaci geogrfica de lrea de treball (lnia negra) i de

lmbit del Baix Ter incls dins el lmit geolgic de la massa daigua
subterrnia 33 (polgon limitat per la lnia vermella i fons de color
beix) respecte del substrat terciari o secundari subjacents.
211
les 2 seqncies deposicionals

descrites. A la taula 1, es llisten
aquestes unitats de permeabilitat i es relacionen amb els
apartats del captol de Caracteritzaci del flux hidrolgic de
la plana litoral del Baix Ter on
es descriuen amb detall les seTaula 1. Taula-clau per a la descripci detallada de les unitats de permeabilitat.
A efectes de simplificar lanlisi hidrogeolgica

i la cartografia per a la zonaci del Baix Ter,
les unitats de permeabilitat T2k1 i T2k2 duna
banda, i T1k1 i T1k2 de laltra, shan tractat com
a dues niques unitats anomenades: T2k1k2 i
T1k1k2.
FIG. 4. Delimitaci de lmbit del Baix Ter caracteritzat

per la presncia dun aqfer de comportament lliure
(en color blau/verd) i daqfer lliure amb moderada
permeabilitat (color beix).
rees de comportament
hidrulic
3.2.2.
Les relacions geomtriques espacials que sestableixen entre les diverses unitats de permeabilitat
condicionen una determinada distribuci espacial
del seu comportament hidrulic. Lestudi daquestes
relacions permet establir una delimitaci dmbits
de comportament hidrulic en base a tres tipologies
(vegeu Caracteritzaci del flux hidrolgic a la plana
litoral del Baix Ter; apartat 7.5 i taula 11):
FIG. 5. Delimitaci, en color taronja, de lmbit del
Baix Ter caracteritzat per la presncia dun aqfer amb
comportament semiconfinat.
212
ves caracterstiques.
un mbit de tipologia lliure de moderada permeabilitat, que sestn en una rea perimetral
compresa entre el lmit de la massa 33 (grafiat
a la FIG. 3) i lrea interior de ple domini del
comportament lliure (FIG. 4),
un mbit de tipologia lliure (FIG. 4), i
un mbit de comportament semiconfinat, que
sestn segons la delimitaci que sindica a la
FIG.5.
3.2.3. rees
de recrrega prioritria
A lrea de lentrada a la plana, les unitats de permeabilitat T2k1k2 i T1k1k2 (1) es troben fsicament
en contacte i, a ms, (2) es troben aflorant en
superfcie (FIG. 6). Daquesta forma la principal i
ms important recrrega del sistema del Baix Ter
es produeix en aquest sector, molt especialment
la recrrega de laqfer semiconfinat, que ms
aiges avall es troba allat dels nivells delevada
FIG. 6. Delimitaci, en color vermell, de lmbit del Baix Ter en qu

es troben en contacte les unitats permeables PROGk1k2, T1k1k2
i T2k1k2, de forma que queda definida lrea de recrrega prioritria de laqfer profund de comportament semiconfinat.
permeabilitat de la terrassa 1 per la unitat de

baixa permeabilitat T2k0.
Les principals preexistncies:

els pous dabastament municipal
3.2.4.
En un treball de caracteritzaci com lactual no

es pot obviar que el medi ja es troba afectat per
lexplotaci antrpica de forma que les principals
rees dextracci daigua per abastament municipal
formen part del medi tant com els diferents nivells
geolgics reconeguts i que aquests shan de tenir
en compte a lhora de zonificar el territori i de
regular-ne els usos i ocupacions (FIG. 7) amb
lobjectiu de protegir laigua que aprofiten.
Respecte dels pous de provement municipal
destaquen els actius (60) i els inactius (33) dins
la totalitat de la massa. Els actius que es troben
dins les unitats de permeabilitat alluvials sumen
un total de 52 punts
FIG. 7. Ubicaci dels pous dabastament municipal.

213
24 pous exploten laqfer lliure,

21 pous exploten laqfer semiconfinat, i
7 pous exploten rees ms marginals de laqfer,

mentre que la resta sn pous que es troben
fsicament dins del contorn de la massa 33 per
que exploten les unitats de substrat.
Aquesta preexistncia -agrupada all on s
possible en forma de centre dextracci- es tindr
especialment en compte en la zonaci i en la
proposta de base normativa (FIG. 11).
rees de flux preferencial dels

sistemes costaners
3.2.5.
Les niques aiges subterrnies que tenen una

relaci directa amb el sistema de zones humides
costaneres sn les ms superficials relacionades
FIG. 8. Delimitaci del sistema progradant i representaci de les

seves paleovalls principals en el sector ms distal de la plana litoral
del Baix Ter.
amb els sediments del sistema progradant de la

seqncia SQT1 (PROGk1 i PROGk2) (FIG. 8, de
visi de la paleomorfologia de la base del sistema
progradant).
Per la seva contribuci directa al manteniment
daigua en superfcie, el sector en qu els paleocanals sn especialment presents es t en compte
en la zonaci proposada.
3.2.6. Relacions
riu-aqfer: piezometria de laqfer lliure
La interpretaci de la piezometria (vegeu Caracteritzaci del flux hidrolgic a la plana litoral del Baix Ter; apartats
7.6.3.1 i 7.6.3.2, i FIG. 26) de lmbit de tipologia lliure permet fer les segents consideracions respecte a la
relaci aigua superficial-aigua subterrnia o riu-aqfer.
aiges avall del congost de Sobrnigues mbit occidental fora de zona de treball, el riu s influent fins passat el
congost de lIlla dAvall, entre Foix entre Foix i Verges. Aquest sector s la principal rea de recrrega de tot el
sistema fluviodeltaic del Baix Ter, tant pel que respecta a lmbit de tipologia lliure -a travs del riu- com el de
tipologia semiconfinada (FIG. 5) a travs dels nivells lliure superficials;
entre Verges i Serra de Dar, el riu presenta un comportament dominant defluncia,
214
entre Serra de Dar i Ull (estret Gualta-Torroella)

el comportament dominant torna a ser dinfluncia
-ara ja aiges avall de la zona de recrrega de
laqfer profund, i
a partir de lestret Gualta-Torroella, sinicia novament una relaci riu-aqfer de carcter efluent,
que es mant fins a la gola del Ter. Aquesta
efluncia est en gran part condicionada pel
comportament destuari del riu en aquest darrer
tram del riu.
El coneixement daquestes relacions riu-aqfer
(FIG. 9) s especialment important quan es t en
compte la qualitat de laigua que arriba a recarregar
laqfer profund.
3.2.7. Piezometria
de laqfer
semiconfinat
FIG. 9. Representaci, en color verd, dels dos trams del riu Ter on
domina, al llarg de lany, el rgim dinfluncia: sectors ColomersJafre a lW i Serra de Dar - Ull a lE.
La piezometria de lmbit de tipologia semiconfinada

no aporta criteris directes a la zonaci del territori,
per tindr especial inters a lhora de condicionar
la gesti territorial que -portada a terme per part
dels municipis- impliqui augmentar les extraccions
de la unitat T2k1k2 atesa,
lexistncia dun important camp de bombeig en el sector de Gualta com a conseqncia de les extraccions de
les captacions de provement municipal de la Mancomunitat de Palafrugell, Pals, Begur, Regencs i Torrent, i
lexistncia daltres cons de bombament de les captacions de Torroella de Montgr-lEstartit en el sector del pla
de Canet, i les de lEscala en el sector nord-est dAlbons.
Aquestes preexistncies impliquen que la gesti de les aiges subterrnies per part de lAgncia Catalana de
lAigua haur de ser -respecte a noves extraccions daigua en laqfer semiconfinat- molt acurada.
215
4. Model
desitjable ds de les aiges del Baix Ter
Disposar de la caracteritzaci detallada dels principals parmetres hidrogeolgics del subsl s el primer i
necessari pas per a la correcta zonaci del territori. Aquesta zonaci, malgrat tot, no s factible ni funcional
sense un principi de partida clau, estratgic, la decisi del model desitjable ds de laigua o prioritzaci dusos
(FIG. 10) en relaci a,
la procedncia del recurs,
les pressions especfiques a qu esta sotms, i
als requeriments qualitatius i quantitatius dels principals usos hdrics.
FIG. 10. Bloc diagrama representatiu de la prioritzaci dusos

proposada per la gesti integral
de laigua del Baix Ter. La xifra que
figura entre parntesi al costat
de cada s representa la prioritat
ds per a aquella procedncia del
recurs hdric. Claus: AqS: aqfer
superficial lliure; AqP: aqfer profund semiconfinat; ARD: aigua residual depurada; AT: aigua superficial del riu Ter.
Malgrat que lobjectiu prets mitjanant el present document sigui el de la protecci de les aiges subterrnies
s necessari tenir en compte les aiges superficials del Ter i les aiges depurades de les diferents EDARs del
territori en la determinaci de ls desitjable, atesa la seva actual i futura especial contribuci en el cicle integral
de laigua en el Baix Ter i encara que el marge dintervenci municipal sigui aqu ms aviat baix.
Imatge 2. Visi de la nova carretera

C-31, un exemple dinfraestructura
(1) amb un fort impacte sobre
el territori i respecte la qual la
capacitat dincidncia municipal
en ordenaci i gesti territorial ha
estat baixa -tot i que es proposa es
pugui tenir en compte en el Pla de
Protecci-, i dinfraestructura (2)
imposada, amb utilitat a escala
supracomarcal que justificaria
repensar usos i activitats contemplant mecanismes de compensaci
territorial. (Foto. J. Sabater).
216
Aigua AQUFER LLIURE SUPERFICIAL

Pressi/nivell de pressi que compromet ls de
Prioritzaci dusos:
provement:
agrcola
fertilitzaci agrcola / alt
provement municipal / industrial (all on no hi ha
granges / alt
aqfer profund diferenciat)
extracci daigua / alt
manteniment ecolgic (Aiguamolls del Baix Ter-
extracci drids / moderat-alt
Parc Natural del Montgr, les illes Medes i el Baix
creixement urb / moderat
Ter)
creixement industrial / moderat

infraestructures / baix
Pressi/nivell de pressi que compromet ls
agrcola:
manteniment ecolgic:
fertilitzaci agrcola / baix
fertilitzaci agrcola / alt
granges / baix
granges / alt
extracci daigua / moderat
extracci drids / moderat-alt
extracci drids / alt
creixement urb / alt
creixement industrial / alt
infraestructures / moderat
Aigua AQUFER SEMICONFINAT
Aigua SUPERFICIAL
Prioritzaci dusos:
Prioritzaci dusos:
provement municipal/industrial
recrrega daqfer superficial

agrcola
manteniment ecolgic (Aiguamolls del Baix Ter-
Parc Natural del Montgr, les illes Medes i el Baix
provement:
Ter)
fertilitzaci agrcola / moderat-baix
granges / moderat-baix
Aigua RESIDUAL DEPURADA
extracci drids / moderat

Prioritzaci dusos:

contribuci cabal manteniment

recrrega daqfer superficial
usos agroambientals (reg arrs, pollancredes, )
usos reg ldic (golf, ...)
217
5. ZONIFICACI
PROPOSADA
Atenent als parmetres de caracteritzaci hidro-geolgica utilitzats i al model desitjable dusos de laigua, i
desprs de creuar mitjanant un programari SIG els nivells dinformaci treballats, el territori dels 21 municipis
del Baix Ter sha subdividit en les segents 7 zones de gesti (FIG. 11):
Zona 1. Aqfer lliure de moderada permeabilitat
Zona 2. Aqfer lliure
Zona 3. Aqfer semiconfinat
Zona 4. rea de recrrega prioritria
Zona 5. rea de protecci dels pous municipals
Zona 6. rea de flux preferencial dels sistemes costaners
Zona 7. Tram fluvial en rgim dinfluncia
Per a cada una de les zones es proposen els nivells, les possibilitats i els criteris dordenaci de les futures
intervencions urbanstiques i dels futurs possibles usos del sl que haurien de seguir els gestors municipals.
FIG.11. Plnol de zonificaci del Baix Ter, dacord amb les 7 zones diferenciades, per lordenaci i gesti dels usos en el territori amb criteris geolgics-hidrogeolgics.
218
6. PROPOSTA
DE BASE NORMATIVA
En primer lloc, sha dut a terme la tasca de determinar, en una llista, aquelles ocupacions i aquells usos que
poden tenir efectes sobre el subsl i el medi hidrogeolgic i que han de ser tingudes en compte en la proposta
normativa del Pla de Protecci del Subsl:
noves ocupacions urbanstiques (pas de SNUble a SUble), i
nous usos/activitats en SU i SUble, i
nous usos en SNU.
Aquests llista pot veures afectada, en el futur, per nous usos/activitats malgrat que sha intentat que quedin
recollits tots aquells que poden arribar a ser lesius per al medi.
En segon lloc cal tenir conscincia de les notables limitacions que tenen els municipis a la seva capacitat per
regular urbansticament els seus territoris, ats que existeixen normatives de rang superior que poden impedir o
condicionar ja prviament determinades ocupacions i/o activitats.
Pla Director Territorial de lEmpord: PDT Empord.
Pla Director del Sistema Costaner: PDUSC.
Planejament urbanstic municipal vigent: PUM.
Futur Pla Especial del Parc Natural del Montgr, les illes
Medes i el Baix Ter.
Normatives sectorials especfiques
En tercer lloc, tamb cal tenir molt en compte que existeixen,
o b existiran, figures genriques de protecci -a redactar per
les administracions responsables corresponents, entre les
quals figuren els mateixos ajuntaments- de forma que abans
davaluar una activitat a travs del pla aquestes normes
incidiran sobre la seva inadmissibilitat o admissibilitat amb
condicions de determinades ocupacions/usos del sl en el
territori treballat:
plans dordenaci de les extraccions daiges subterrnies
(POE),
plans de gesti de la fertilitzaci (PF),
plans dordenaci de les extraccions drids (POErids), o
permetres de protecci de pous municipals (PP).
Amb aquests antecedents pot donar-se el cas que activitats
o ocupacions concretes no es puguin dur a terme en certs
sectors dels municipis afectats amb motiu que el marc
normatiu exposat no les permeti.
219
Taula 2. Relaci dusos/activitats regulats en el present Pla de Protecci del Subsl del Baix Ter.
Un cop una activitat o una ocupaci pot superar la legislaci de rang superior passa a poder ser considerada en
el marc del Pla de Protecci. La proposta Pla de Protecci noms t ra de ser a partir (1) de la conscincia que
es regula amb un objectiu que, tot i ser molt important, s nic -la protecci del subsl-, i que (2) exclusivament
es regula amb una visi territorial, de forma que no es t en compte, ni savalua, que hi ha municipis que per la
zonificaci proposada resultaran ms limitats que daltres.
Treballs addicionals als proposats poden permetre estudiar i preveure mecanismes de compensaci econmica
-o altra- que resolguin el desequilibri generat entre municipis en ra de la seva major o menor limitaci a
ladmissibilitat dusos.
FIG.12. Esquema daplicaci del present Pla de Protecci del Subsl

del Baix Ter.
Per facilitar la comprensi del Pla, la regulaci es recull a travs de taules per a cada una de les zones definides
-concloent en una taula sinttica final nica- mentre que ladmissibilitat dels usos es qualifica de la segent
forma:
S NO ADMS: simplement es grafia no.
S ADMS AMB CONDICIONS: es grafia S. Condicionat; quan un pla o programa tingui una especial incidncia
en ls avaluat, el seu nom es pot recollir a continuaci de la paraula Condicionat (p.e. S. Condicionat. POE).
S ADMS: es grafia S, seguit daquella norma o programa dincidncia ms acusada; quan el marc legislatiu
condicionant sigui bsicament la Llei durbanisme o el planejament urbanstic municipal, nicament es grafien
els seu acrnims (LU/PUM).
Les infraestructures viries shan incls en la llista docupacions i activitats ms com a frmula de recordatori
que per cap altre motiu ats que, donat el seu carcter dordenaci territorial a escala general, no es regulen en
aquest Pla i es deixen en mans de la legislaci que els s especfica, especialment la davaluaci de limpacte ambiental de projectes amb les corresponents avaluacions dalternatives demplaament/de traat/de construcci.
220
Zona I.
Aqfer lliure de permeabilitat moderada
Caracterstiques
mbit geogrfic: rea compresa entre el contorn exterior de la massa daigua subterrnia 33 i el contorn exterior
de lrea zonificada com de comportament daqfer lliure. Es tracta duna rea amb sediments alluvials de
moderada permeabilitat (inferior a la de la unitat T1k1k2) i comportament daqfer lliure, disposada formant
una franja perifrica que coincideix amb la part ms exterior de la massa 33 a la plana litoral del Baix Ter.
Principals usos actuals de laigua subterrnia: ls majoritari de laigua explotada s agrcola.
Prioritzaci dusos de laigua: agrcola, provement municipal, industrial i usos ecolgics prcticament inexistents.
Proposta de regulaci
Usos admesos, no admesos i admesos amb condicions especfiques
Condicions especfiques ds
(15) i (16) Condicionants de les noves plantes de purins i de compostatge
Per a determinar la seva admissibilitat, les plantes de purins i de compostatge hauran de justificar de forma
fefaent la inexistncia dalternativa demplaament en lmbit supramunicipal i fora del contorn de la massa
daigua subterrnia 33.
221
Zona II.
Aqfer lliure
Caracterstiques
mbit geogrfic: rea en la qual existeix la unitat T1k1k2 en el subsl (podent-se trobar en continutat fsica
amb la unitat T2k1k2) amb un comportament daqfer lliure.
Principals usos actuals de laigua subterrnia: ls majoritari de laigua explotada s agrcola; laqfer lliure
abasta Foix, Serra de Dar i Ullastret.
Prioritzaci dusos de laigua: agrcola; provement municipal en rees molt especfiques altrament protegides
per la zona de protecci de pous municipals.
(2) Condicions de les noves ocupacions urbanstiques industrials
Qualsevol nova ocupaci destinada a usos industrials haur de ser objecte dun estudi hidrogeolgic local de detall
que concreti lescenari hidrogeolgic de lemplaament i confirmi el grau especfic de la vulnerabilitat del medi.
222
Un cop concretat labast precs de la vulnerabilitat -genricament qualificada com a alta- del medi hidrogeolgic,
sestabliran una srie de consideracions urbanstiques i tcniques a tenir en compte a lhora dadmetre la presncia
dactivitats industrials. En aquest sentit, caldria tenir present que la perillositat de lactivitat i la vulnerabilitat del
medi esdevindran conjuntament factors de risc dafectaci del sistema hidrogeolgic, i per aix es requeriran una
srie de mesures de (1) prevenci, de (2) protecci i de (3) control que incidiran en cadascun dels dos factors i
serviran per minimitzar la seva contribuci al risc dafectaci del medi.
Les mesures de prevenci fan referncia a opcions dordenaci interna dels usos sobre un medi vulnerable i, en
canvi, les mesures de protecci i control fan referncia a actuacions especfiques sobre el desenvolupament de
lactivitat industrial amb lobjectiu de protegir i controlar la qualitat del medi.
En aquest marc, doncs, les compatibilitats i condicions ds plantejades per a la zona qualificada com aqfer
lliure sn les segents:
De forma general no sn admeses les activitats que estableix lannex I del Reial decret 9/2005, de 14 de
gener, pel qual sestableix la relaci dactivitats potencialment contaminants del sl i els criteris i estndards
per a la declaraci de sls contaminants. Aquestes activitats noms podran ser admeses en el marc de nou sl
urbanitzable industrial dacord amb un estudi hidrogeolgic de detall i en funci de la perillositat de la mateixa
activitat industrial, i estaran subjectes a les mesures que especificar el mateix estudi.
En el cas dadmissi daquestes activitats de perillositat alta, o sigui, les que estan incloses al Reial decret
9/2005, shauran daplicar les segents mesures:
Mesures de prevenci dins el pla dordenaci:
zonificaci de lmbit dacord a criteris objectius de vulnerabilitat hidrogeolgica i distribuci/ordenaci dactivitats
en base al segent criteri: localitzaci dactivitats de major risc en rees de menor vulnerabilitat relativa.
Mesures de protecci del medi davant la perillositat de lactivitat:
projecte dimpermeabilitzaci especfica del terreny en el projecte durbanitzaci per afavorir laptitud del sl a
lhora de suportar lactivitat.
Mesures de control de lestat de les aiges subterrnies:
projecte dinstallaci duna xarxa de piezmetres per al control del nivell i de la qualitat de les aiges
subterrnies,
projecte dinstallaci dun dipsit de regulaci i control de les aiges pluvials abans del seu abocament, i
projecte dinstallaci dun sistema propi de sanejament de laigua que resulta de lactivitat (i de les aiges
pluvials de mala qualitat).
En canvi, si sadmeten activitats de perillositat baixa, o sigui, les que no estan incloses al Reial decret 9/2005,
shauran daplicar les segents mesures:
223
(6) Condicions de les noves activitats de ramaderia intensiva

De forma general no sn admeses noves granges en aquesta zona. Aquestes noms podran ser admeses dacord
amb (1) un estudi hidrogeolgic de detall (ampliaci de lestudi geolgic preceptiu segons larticle 55 del Decret
136/1995), (2) la inexistncia de pous a menys de 50 m, i (3) que els possibles pous situats entre 50 i 100 m
es trobin correctament condicionats en el seu tram ms superficial.
Zona III.
Aqfer semiconfinat
Caracterstiques
mbit geogrfic: rea en la qual en profunditat sha constatat lexistncia de la unitat de permeabilitat T2k1k2
amb un comportament daqfer semiconfinat.
Principals usos actuals de laigua subterrnia: provement municipal.
Prioritzaci dusos de laigua: agrcola i provement municipal. La regulaci t en compte la condici de
confinament de laqfer.
224
Qualsevol nova ocupaci destinada a usos industrials haur de ser objecte dun estudi hidrogeolgic local de detall,
dactivitats industrials. En aquest sentit, cal tenir present que la perillositat de lactivitat i la vulnerabilitat del medi
esdevindran conjuntament factors de risc dafectaci del sistema hidrogeolgic, i per aix es requeriran una srie
de mesures de (1) prevenci, de (2) protecci i de (3) control que incidiran en cadascun dels dos factors i serviran
per minimitzar la seva contribuci al risc dafectaci del medi.
En aquest marc, doncs, les compatibilitats i condicions ds plantejades per a aquesta zona sn les segents:
De forma general no sn admeses les activitats que estableix lannex I del Reial decret 9/2005, de 14 de
gener, pel qual sestableix la relaci dactivitats potencialment contaminants del sl i els criteris i estndards
per a la declaraci de sls contaminants. Aquestes activitats noms podran ser admeses en el marc de nou sl
urbanitzable industrial dacord amb un estudi hidrogeolgic de detall i en funci de la perillositat de la mateixa
activitat industrial, i estaran subjectes a les mesures que especificar el mateix estudi.
En el cas dadmissi daquestes activitats de perillositat alta, o sigui, les que estan incloses al Reial decret
subterrnies,
projecte dinstallaci dun sistema propi de sanejament de laigua que resulta de lactivitat (i de les aiges
pluvials de mala qualitat).
225
En canvi, si sadmeten activitats de perillositat baixa, o sigui, les que no estan incloses al Reial decret
amb (1) un estudi hidrogeolgic de detall (ampliaci de lestudi geolgic preceptiu amb larticle 55 del Decret
136/1995), (2) la inexistncia de pous a menys de 50 m, i (3) que els possibles pous situats entre 50 i 100 m
es trobin correctament condicionats en el seu tram ms superficial.
(12) Condicions dels nous aparcaments de camions
La hipottica necessitat drees daparcament temporal de camions -per donar resposta al contingut de larticle 79
del Decret 293/2003, Reglament general de carreteres- dependr duna avaluaci dalternatives demplaament,
a escala de lmbit local (municipal), en una rea de menor vulnerabilitat.
Imatge 3. Explotaci drids amb excavaci que supera el nivell fretic. Pel seu potencial impacte, i la seva irreversibilitat,
aquesta s una activitat no permesa en les dues zones de major sensibilitat de recrrega prioritria i de protecci de pous
municipals- mentre que a la resta del territori ho pot ser subjecta a un pla dordenaci dextraccions drids que abordi la
problemtica amb visi territorial i a escala del conjunt del Baix Ter. (Foto: C. Bays).
226
Zona IV.
rea de recrrega prioritria
Caracterstiques
mbit geogrfic: rea en la qual les unitats de permeabilitat T1k1k2 i T2k1k2 es troben en contacte entre elles i
en relaci directa amb el riu Ter coincidint amb la zona dentrada a la plana. Aquestes caracterstiques impliquen
que la zona IV sigui la de recrrega prioritria del Baix Ter i, molt especialment, de laqfer semiconfinat.
Principals usos actuals de laigua subterrnia: provement municipal i s agrcola.
Prioritzaci dusos de laigua: provement municipal a travs de la recrrega de laqfer semiconfinat; la
regulaci t en compte la condici drea preferencial de recrrega del conjunt del Baix Ter.
227
lactivitat industrial amb lobjectiu de protegir i controlar la qualitat del medi. Les compatibilitats i condicions ds
plantejades per a aquesta zona, sn les segents:
No sn admeses les activitats que estableix lannex I del Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual
sestableix la relaci dactivitats potencialment contaminants del sl.
subterrnies,
projecte dinstallaci dun sistema propi de sanejament de laigua que resulta de lactivitat i de les aiges
pluvials.
228
Zona V.
rea de protecci de pous municipals
Caracterstiques
mbit geogrfic: A falta de definici de permetres de protecci, es proposa una rea de 500 m de permetre a
lentorn de les captacions / grups de captacions municipals.
Principals usos actuals de laigua subterrnia: agrcola.
Prioritzaci dusos de laigua: provement municipal; la regulaci t en compte la necessitat de definici de
permetres de protecci.
La zona de protecci a lentorn de les captacions municipals es defineix amb criteris de precauci, de forma que
la seva gesti dependr de si els pous disposen o no de la figura de protecci en un futur proper ja regladadacord amb els criteris que lAgncia Catalana de lAigua ha desenvolupat en el Programa de Mesures incloses
al Pla de Gesti del Districte de la Conca Fluvial de Catalunya. En aquesta zona, els condicionants ds proposats
sn els segents:
229
rea de protecci de pous municipals sense permetre de protecci proposat i aprovat

De forma general no sadmet cap nova ocupaci ni cap nou s fins que no es disposi de la corresponent proposta
de permetre de protecci -a elaborar dacord amb els criteris de lAgncia Catalana de lAigua.
rea de protecci de pous municipals amb permetre de protecci proposat i aprovat
En el cas de pous municipals que ja comptin amb un permetre de protecci aprovat, o en el cas de pous municipals als
quals sels assigni un permetre de protecci de nova definici, les condicions ds proposades sn les segents:
Dins del permetre de protecci
Sadmetran aquells usos que fixi lestudi de base per a la definici del permetre per a cada una de les zones: I (de
protecci immediata), II (de restricci) i III (de prevenci).
Fora del permetre de protecci i dins de lrea de 500 m de protecci
En el cas probable que el permetre de protecci sigui de dimensions menors que la zona de protecci, es podran
admetre noves ocupacions urbanstiques residencials dacord amb els criteris de la legislaci urbanstica vigent.
Es podran admetre noves ocupacions urbanstiques industrials de perillositat baixa, o sigui, les que no estan incloses
al Reial decret 9/2005; per shauran daplicar les segents mesures:
projecte dinstallaci duna xarxa de
piezmetres per al control del nivell i de
la qualitat de les aiges subterrnies,
projecte dinstallaci dun dipsit de
regulaci i control de les aiges pluvials
abans del seu abocament, i
projecte dinstallaci dun sistema propi de sanejament de laigua que resulta
de lactivitat i de les aiges pluvials.
Per norma general no sadmetr cap de
les activitats que shagin de dur a terme
en SNU i que puguin representar un risc
potencial per al subsl (activitats llistades
a la taula de proposta de regulaci).
Imatge 4. Explotaci ramadera intensiva no permesa en lrea de protecci

dels pous municipals i permesa en la zona de recrrega prioritria, condicionada a una capacitat de producci que savingui amb la duna explotaci
ramadera familiar i al compliment de les condicions especfiques vlides per
la resta del territori del Baix Ter: estudi hidrogeolgic i distncia mnima a
pous existents. (Foto: J. Pags).
230
Zona VI.
rea de flux preferencial dels sistemes costaners
Caracterstiques
mbit geogrfic: rea en qu la paleomorfologia de la base del sistema progradant s poc profunda i consta de
diferents paleocanals que actuen com a rees de flux preferencial daigua subterrnia en direcci a la lnia de
costa i rees ms o menys humides de darrera platja.
Principals usos actuals de laigua subterrnia: agrcola i turstic.
Prioritzaci dusos de laigua: manteniment ecolgic i agrcola.
Un cop concretat labast precs de la vulnerabilitat genricament qualificada com a alta- del medi hidrogeolgic,
231
Les compatibilitats i condicions ds plantejades per a aquesta zona sn les segents:
No sn admeses les activitats que estableix lannex I del Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual
sestableix la relaci dactivitats potencialment contaminants del sl.
subterrnies,
projecte dinstallaci dun sistema propi de sanejament de laigua que resulta de lactivitat i de les aiges
pluvials.
amb (1) un estudi hidrogeolgic de detall (ampliaci de lestudi geolgic preceptiu dacord amb larticle 55 del
Decret 136/1995), (2) la inexistncia de pous a menys de 50 m, i (3) que els possibles pous situats entre 50 i
100 m es trobin correctament condicionats en el seu tram ms superficial.
(7) Condicions de nova cooperativa agrria
De forma general es tracta dun s no adms, tot i que la possibilitat duna nova installaci de cooperativa
agrria dependr duna avaluaci dalternatives demplaament en lmbit supramunicipal en una rea de menor
vulnerabilitat.
232
Zona VII.
Tram fluvial en rgim dinfluncia
Caracterstiques
mbit geogrfic: Zona lineal corresponent als trams fluvials del riu Ter en qu s constatat un rgim general dinfluncia
respecte de laqfer lliure, incloent-hi lrea de recrrega del semiconfinat a lentrada de la plana del Baix Ter.
Ats que es treballa sobre tram fluvial en qu -per la seva prpia caracterstica de tram fluvial- no hi ha possibilitat
de nova ocupaci urbanstica ni tampoc de noves activitats, la relaci dinfluncia fluvial en els dos trams definits
noms pot acabar afectant la qualitat del subsl a travs de la qualitat de laigua que recarrega laqfer superficial;
el rgim dinfluncia en el tram ms occidental pot acabar afectant laqfer semiconfinat.
La forma com el rgim dinfluncia pot acabar afectant el subsl del Baix Ter s la que fa plantejar la necessitat
de preveure mecanismes de control que garanteixin que els abocaments daigua residual depurada a llera siguin
de la millor qualitat possible per tal de minimitzar lentrada daigua de baixa qualitat als aqfers.
Resum ocupaci/activitat vs admissibilitat

En aquest apartat es recull en una nica taula ladmissibilitat -i les condicions daquesta- del conjunt dusos
regulats a les zones en qu sha subdividit el Baix Ter amb criteris hidrogeolgics.
Taula 3. Resum usos/activitats admesos en el Pla de Protecci del Subsl del Baix Ter dacord amb la zonificaci sota criteris hidrogeolgics.
233
7. El futur del Pla de Protecci del Subsl del Baix Ter proposat
El present Pla de Protecci del Subsl del Baix Ter s un document teric amb voluntat de contribuir a la creaci
de mtode en relaci a les figures de regulaci i protecci del subsl, motiu pel qual a ms davanar una forma
de zonaci / regulaci del subsl amb criteris locals, especfics de lmbit del Baix Ter, el criteri seguit pot ser
aplicable a qualsevol rea alluvial de caracterstiques similars.
Des del punt de vista conceptual la proposta t una base de caracteritzaci ferma i compta amb un contingut
assimilable al dun Pla Especial Urbanstic. Amb un treball complementari addicional es podria assolir la forma i el
contingut que li permets seguir una tramitaci urbanstica si algun ens -legalment capacitat per fer-ho- decids
iniciar-ne el cam en el marc dels articles 39 i 67b de la LLU.
Cal destacar especialment,
la visi i la concepci inequvocament territorial del Pla Especial,
la voluntat especfica de protecci del subsl (les activitats objecte daquesta regulaci tamb sn afectades
per altres normes urbanstiques o no reguladores sota criteris i objectius diferents), i
la necessitat dun important procs de participaci / discussi poltica en el nou cam que sencetaria un cop
tancat el procs tcnic de caracteritzaci que sha avanat en el present document.
Aquest procs de participaci poltica hauria de garantir que sentn i saccepta la visi supramunicipal del Pla
Especial i la seva voluntat real de protecci del subsl a partir de la necessria limitaci de la llibertat municipal
individual en favor de la millora del conjunt; tot aix pensant que el territori, i en aquest cas aquella part del
territori que no es veu el subsl, ser el que posar sobre la taula de la gesti pblica la necessitat (1)
dordenar conjuntament i (2) destablir mecanismes justos de compensaci
entre municipis de lrea geogrfica del Baix Ter p.e. Jafre o Verges ocupen un territori amb uns requeri-
ments de protecci ms elevats en benefici de tot el Baix Ter- per tamb,
amb municipis externs -p.e. Palafrugell- que gaudeixen duna qualitat daigua, conseqncia de la necessria
limitaci dusos en els municipis de lmbit del Pla.
s recomanable que la protecci efectiva del subsl sabordi dins dun marc geogrfic que inclogui ntegrament
la part de la massa 33 que forma la unitat funcional del Baix Ter.
Finalment, s necessari reforar la idea que no es pot pensar a aplicar els criteris daquest Pla Especial de
forma unilateral per part dun nic municipi, o dun grup redut dells, ats que noms t sentit si es concep com
un projecte territorial el qual, per garantir la qualitat i la quantitat de laigua subterrnia dun determinat punt,
procedeix a la protecci dun sector o duns sectors del territori que poden estar situats, fins i tot, a quilmetres
de distncia.
Agraments
Agram al Sr. Jaume Hidalgo i al Sr. Marc Mar per haver propiciat, amb el seu inters, que el Pla de Protecci del
Subsl sincorpors a lAGENDA 21 del Baix Ter.
234
ibliografia
ACA_GEOSERVEI (2008) Caracteritzaci addicional de la massa daigua subterrnia 33 (Massa 33). Fluviodeltaic
del Baix Ter. Agncia Catalana de lAigua, indit.
GEOSERVEI (2008) Proposta de Pla de Protecci del Subsl del Baix Ter. AGENDA 21 DEL BAIX TER. Ajuntaments
(21) del Baix Ter i Diputaci de Girona, indit.
235
236

LLibre Càtedra WEB Càtedra

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

LLibre Càtedra WEB Càtedra

Uploaded by

Copyright:

Available Formats



EL FLUX HIDROLGIC DE LA PLANA LITORAL DEL BAIX TER

NMERO 2 / DESEMBRE 2010

Amb el suport de:

Amb el patrocini de:

Bloc A: Evoluci Fluvial

EL RIU TER, VINT MILLENNIS DE DINMICA FLUVIAL

EL DARRER MILLENNI DEVOLUCI LITORAL A LEMPORD

Bloc B: Caracteritzaci Hidrolgica

CARACTERITZACI DEL FLUX HIDROLGIC A LA PLANA LITORAL DEL BAIX TER

HIDROGEOLOGIA DEL MASSS DEL MONTGR

Bloc C: Pautes de Gesti

UN PLA DE PROTECCI DEL SUBSL DEL BAIX TER

B LOC A: EVOLUCI FLUVIAL

3. DINMICA DEL RIU TER

3.1. Dinmica del riu en el darrer mxim glacial

3.2. Dinmica del riu a linici de lHoloc

3.3. Dinmica del riu durant la progradaci de la plana

la interpretaci de les dades existents,

la interpretaci daltres de noves, procedents de lestudi estratigrfic de ms de 400 sondatges, amb

resultat duns 60 perfils de correllaci estratigrfica i ms de 60 cartografies especfiques dubicaci,

de la seva confrontaci amb evidncies histriques i dades radiocarbniques disponibles.

Les dades de la correllaci estratigrfica, de la dataci radiocarbnica i el control de la coherncia espai-temps

DEL RIU TER

del riu en el darrer mxim glacial

rees de cubeta a Canet de Verges i a Albons-lEscala, i

la lnia de costa en el moment del mxim glacial

Dinmica del riu a linici

Lincrement de temperatura associat al trnsit

es registr un retorn a condicions fredes, amb la

Dinmica del riu durant la progradaci de la plana

2. MARC GEOGRFIC DE LA PLANA DE LEMPORD

3. ELEMENTS DE CONTROL DEL LITORAL

3.1. La dinmica marina i els temporals de llevant

3.2. La xarxa fluvial

3.3. Les dunes litorals

3.4. Canvis climtics i oscillacions del nivell del mar

3.5. Canvis de ls del sl

4. CANVIS DE POSICI DE LA LNIA DE COSTA

2. MARC GEOGRFIC DE LA PLANA

i al sud del masss del Montgr i per aix els seus

DE CONTROL DEL LITORAL

dinmica marina i els temporals de llevant

Les dunes litorals

Canvis climtics i oscillacions del nivell del mar

La FIG. 2 presenta un resum dels principals esdeveniments socioeconmics i

Imatge. 1. El desmantellament de la platja desprs duna llevantada de mar va

DE POSICI DE LA LNIA DE COSTA

desenvolupament de dunes. Lantic Ter juntament

canalitzen i/o desvien trams de rius, i el 1683 apareix

Imatge. 4. Estries i facetes eliques procedents del promontori

de protecci enfront de possibles avingudes del s. XIV

AJUNTAMENT DE LESCALA (1992). Josep Esquirol (1874-1931). Collecci de fotografies. 3 Empries. 35

B LOC B: CARACTERITZACI HIDROLGICA

Introducci, objectius i plantejament

4. Elements hidrolgics naturals

4.1. Cursos fluvials i torrents

4.1.1. Rius Ter i Dar

4.1.2. Rieres i torrents

4.2. Maresmes litorals

4.3. Llacunes litorals

4.4. Estanys interiors

4.5. rees palustres

4.6. Sistema lacustre antic de Pals / Palau-Sator