ALGUNES CURIOSITATS DE LA BARCELONA ANTIGA

1. LESGRAFIAT MS ANTIC

Si ens situem a la placeta de Plaza del Pi, just davant de l'entrada principal de lesglsia del
Pi, podem observar un edifici amb uns magnfics esgrafiats recentment restaurats que
corresponen al gremi dels "Tenders Revenedors", que encara que va nixer en el S.XV, es va
installar en aquest edifici en el S.XVIII. Aquests esgrafiats barrocs fets amb sorra de platja sn,
doncs, els ms antics de Barcelona.
Observem tamb una esttua de l'arcngel Sant Miquel, patr del gremi.

2. EL "AMORET" DE PLSTIC
Si ens situem a la Plaa Catalunya, a la
confluncia de Ronda Universitat, i mirem a
les altures, podem veure una escultura, un
"amoret", dalt de la casa de Pich i Pon (18781937).
Aquest personatge, que va ser alcalde de
Barcelona, t diverses ancdotes per potser
la ms famosa s que va fer canviar l'esttua
original per una altra de plstic ja que se la van
intentar robar diverses vegades.

3. LNGEL CUSTODI MADRILENY

Si baixem pel Portal de l'ngel segur que ens
preguntem d'on li ve aquest nom. Durant l'edat
mitjana per aquest lloc baixava una riera, que
desprs torava per passar per davant de
lesglsia del Pi i desembocava en el
Cagalell, la riera que passava per les
Rambles i anomenada aix perqu a ella
anaven a parar totes les aiges residuals i
pestilents.
Cada 2 d'octubre, a sobre de la muralla hi
havia una fira de granades i de fet aquest era
el primer dia que oficialment es podia menjar
aquesta fruita. Les dones embarassades es
menjaven una granada sollicitant al sant
ngel protecci i bona conducta per al nad
que havia de nixer.
El trasllat de la imatge del sant ngel a
Hostafrancs va suposar tamb el de la fira.
Avui dia observem una altra imatge, realitzada
per ngel Ferrant Vzquez (Madrid, 18911961), escultor establert en la nostra ciutat.
Quan, ja de vell, va voler tornar a Madrid, va
obsequiar a la ciutat amb aquesta escultura,
recordant aix una de les ms belles tradicions
barcelonines.

4. EL ACUEDUCTO QUE VIO LA LUZ

Si baixant pel Portal de l'ngel agafem a l'esquerra el carrer Duran i Bas anirem a donar

a una plaa que amaga un tresor. El juny de 1988 es va enderrocar un vell edifici segurament
per construir un altre per quina va ser la sorpresa al descobrir les restes d'un dels aqeductes
romans que duien aigua des de el riu Bess. Aquestes restes es troben formant part d'un altre
edifici ja que en l'Edat Mitjana es van aprofitar els arcs de l'aqeducte com a fonaments de les
noves construccions cosa que va fer anomenar-se a aquesta barriada "la Vilanova dels Arcs".

5. LA CANA BARCELONINA
Si ens apropem a la romnica capella de
Santa Llcia podrem observar una altra
curiositat. En una de les seves cantonades hi
ha tallada una espcie de petita columna.
Durant l'Edat Mitjana aquest lloc era utilitzat
com mercat i el Consell de Cent, com
organisme regulador de la ciutat, va decidir
collocar simblicament en forma d'escultura
una cana (mesura barcelonina equivalent a
1555 mm), la qual indicava al comprador i
venedor que en qualsevol moment podia ser
comprovat qualsevol objecte que all es
comercialitzs (per evitar fraus).

6. CARGOL TREU BANYA.......

Si anem just darrere de la Catedral i observem la seva torre dreta, val la pena perdre uns
minuts per buscar uns cargols.
Hi ha una llegenda amb picaresca obre el tema. Aquesta diu que el mestre constructor de la
Catedral tnia una dona que li posava les banyes i a l'esculpir els cargols va voler indicar que
coneixia la infidelitat de la seva dona i que ell es permetia posar-li unes banyes encara ms
grans (en forma d'escultura clar).
Realment, els cargols es van col.locar en record de la plaga soferta al s. XVI mentre sedificava
el temple i que es plasm en la seva escala, aix como tambi en el campanari i les archivoltes
del portal de Santa Eullia.

7. LES FALSES COLUMNES DHRCULES

Darrere de la Catedral, al carrer Parads
podem trobar les restes d'un temple rom
inicialment dedicat a Hrcules per que ara se
sap estava dedicat a Augusto. Aquestes
columnes han estat restaurades doncs es
trobaven fetes trossos i guardades en diferents
localitzacions. Una d'elles es va collocar en
l'actual plaa del rei i formava part del paisatge
urb. La seva actual localitzaci indica on
estava en origen el temple, just en el cim del
Mont Tber, petita elevaci amb cim darrere
de la catedral que en poca romana formava
una petita pennsula a la platja.

L'altura mxima d'aquest cim ha estat indicada amb una roda de mol a terra.

8. LA FAANA MUTILADA
Si ens situem en el carrer Ciutat per observar
la faana gtica de l'Ajuntament ens adonarem
de quelcom. A mitjans del s. XIX, quan
s'estava construint la nova faana que dna a
la plaa Sant Jaume, l'arquitecte municipal,
que tnia via lliure per fer i desfer al seu
capritx, va decidir enderrocar la faana del
carrer Ciutat ja que en aquell temps el gtic no
gaudia de molta fama.
Persones responsables van protestar per
lassassinat arquitectnic" per part de
l'arcada de la portalada gtica ja shavia
enderrocat. Avui dia podem veure aquest
pegot mal collocat per per sort la resta de la
porta est sencera i en el seu lloc

9. LA FLAMA DEL RECORD

Com ja sabeu, l'11 de setembre de 1714, a les 5 del mat, Barcelona era atacada per les tropes
franc-castellanes de Felip V pel sector de la Ribera.
Desprs de la derrota de Barcelona, van obligar als propis barcelonins a demolir les seves cases
(3000 habitatges) per poder construir la ciutadella militar en la seva proximitat. Molts barcelonins
van morir defensant la seva ciutat i molts d'ells van ser enterrats en l'antic cementiri parroquial de
Santa Maria del Mar, avui conegut com a Fossar de les Moreres. Com record d'aquell fet
histric, l'ajuntament va installar un "pebeter amb una flama en record dels caiguts durant el
setge.

10. LA FONTE MS ANTIGA DE LA CIUTAT

Si agafem lencantador carrer Dagueria per arribar a la plaa de Sant Just podrem observar la
font d'aigua canalitzada ms antiga de Barcelona. Aquesta plaa, com totes les que envolten
esglsies del casc antic, va ser en origen un cementiri parroquial. La font, malmesa pel pas del
temps, va ser recentment restaurada per tornar-li l'encant gtic d'antany.

11. LA SEGONA MURALLA ROMANA

Tots sabeu que a Barcelona hi ha
una muralla romana per no tots
saben que en realitat hi ha dues
muralles romanes. La primera
muralla era petita i gaireb sense
torres de defensa, i construda amb
grans blocs de pedra perfectament
tallats. En el s. V quelcom va passar
a la Barcino romana.
No se sap b si va ser una revolta
interna ja que l'imperi rom arribava
al seu fi o si va ser un atac per part
de francs i germnics, el que s se
sap s que hi ha capes de cendres
(que indiquen incendis) i quelcom
que testifica el succet.

La primera muralla va ser enderrocada i els romans es van apressar a construir una altra molt
ms gran i forta. Per a la seva construcci van utilitzar restes de la primera muralla i restes
d'esttues, habitatges, lpides, etc. aix es reflecteix a la muralla actual, on els primers dos
metres ms o menys corresponen a la primera muralla perfectament tallada i a partir daqu
reina el caos a la muralla, sense ordre ni control. Van eixamplar 2 metres la muralla i van
construir ms de 70 torres de vigilncia de 18 metres d'altura. Es diu que aquesta segona
muralla va protegir tan b a Barcelona que a ella es deu el seu gran desenvolupament actual i
la seva condici de capital, ja que era fins i tot millor que la muralla de la tarraco romana, que
rpidament va sucumbir durant la caiguda de l'imperi rom.
A la foto podem veure una lpida utilitzada en la construcci de la segona muralla, a l'interior
d'una de les seves torres.

12. EL PONT DE LA CATEDRAL

Si mirem la faana de la Catedral que dna a la

plaa de Sant Iu observarem dues coses: una s que
conserva restes de la catedral romnica i dos s que
hi ha una cicatriu d'origen incert. Be, incert no, se sap
que d'aqu arrencava un pont que comunicava amb el
Palau Reial Major perqu aix el monarca pogus
accedir als actes eclesistics sense trepitjar el carrer.

13. LA CASA MS ANTIG DE BCN

Si ens adentrem en el call jueu de Barcelona, al carrer de Sant Domnec del Call nm. 6
trobarem la casa ms antiga de Barcelona, ja que estava habitada en el S,XII. Va passar per
tota sort de vicissituds, incls la seva utilitzaci com a bordell durant la postguerra. A l'any 2000
va ser reformada per a un particular que la volia com domicili privat. Crida l'atenci la inclinaci
de les parets, una conseqncia del terratrmol de 1428.

14. EL CASTELL NOU JUEU

A l'entrada del Call (barri jueu), es trobava
una construcci coneguda com a Castell Nou.
Unes poques restes arrenquen de la paret, al
costat duna finestra gtica en una casa que es
remunta al S. XIII i que segons diuen, va
pertnyer a un usurer adinerat.

15. EL SANT JORDI ASTRONAUTA

A la faana del Palau de
la Generalitat que dna al
carrer del Bisbe podem
veure
una
gran
ornamentaci d'estil gtic
tard.
Salta a la vista un gran
medall bellament esculpit
per Pere Joan. s la
representaci ms antiga
d'un Sant Jordi de tota la
confederaci
catalanoaragonesa.
L'assumpte d'astronauta
ho dic perqu sembla ms
un astronauta que un
cavaller.

16. LANTIC CANAL ROM

Si tornem al barri de Sant Just, en concret al
carrer La Palma de Sant Just en principi no
veurem res destrany. Per si ens expliquen
que just sota d'aquest carrer medieval
s'amaga un dels ms antic canals d'aigua de la
Barcino romana la cosa canvia.
Ja sabem la importncia que els romans
donaven a laigua i a les seves termes i s per
aix que en qualsevol ciutat romana no
faltaven ni els seus aqeductes, ni
canalitzacions, etc. en aquest carrer s'ha
estudiat de manera arqueolgica aquest canal
rom.

17. LA CARA DEL VICI

A l'poca medieval era normal que no tot el mn sabs llegir o escriure ja que noms alguns
afortunats com monges, reis, etc. tenien aquest privilegi. Per anunciar o indicar quelcom
comunament es recorria als dibuixos o representacions grfiques d'all que es volia indicar.

Al barri del Born, una de les barriades ms importants a la Barcelona medieval, encara s
possible contemplar una cara d'una dona (pesa ms de 100 kgs la roca) que indicava que un
prostbul era proper. La cara o "carassa" en catal va donar nom al carrer on est situada.

18. LES COLUMNES VIATGERES

Segurament molts barcelonins han vist postals
antigues de la Plaa Nova, davant de la
Catedral on es podien veure dues columnes
enmig d'una gespa al costat de l'arcada de
l'aqeducte rom. Es deia que aquestes
columnes venien de sants......per d'on venien
realment?
Si anem a l'esglsia del Pi i ens situem en el
seu absis veurem una porta. En el S.XIX
aquesta porta tnia dues columnes que no
tenien cap utilitat i per aix el mestre d'obres,
que tenia cura de l'esglsia, el Sr. Duran, les
va demanar al rector. Amb el seu perms es
van traslladar a un descampat de la futura
Avinguda Diagonal. Ja comenat el S,XX es
van traslladar a una finca de la famlia a
l'actual barri de Sants. Dall, i a causa de
l'obertura de l'Avinguda Madrid, van ser
trasllades a la plaa de la Catedral. Per a
partir d'aqu les pistes per seguir-les i retornarles al Pi han estat intils.

19. EL NEN QUE VA DEIXAR LESCOLA

A lencantadora plaeta de Sant Felip Neri
existeix un collegi. I just enmig de la plaa
existeix una font. Aquesta font tnia en la
seva part alta una escultura anomenada
"lestudiant" per va ser robada aix que avui
dia la font se'ns presenta "incompleta" tot i
que aix no resta encant a la plaa

20. LES CICATRIUS DE LA MORT

A la mateixa plaeta de Sant Felip Neri
trobem l'esglsia barroca del mateix sant.
Per salta a primer cop de vista que tota la
seva faana est plena de forats. Aquests
forats no sn ni ms ni menys que el record
del passat, quan una vintena de nens
morien el 30 de gener de 1938 en el dia en
que el barri jueu era bombardejat. Les
marques de la metralla han quedat com
cruel testimoni i aix seguir, doncs
l'esglsia no es reformar.

21. LA PIETAT DE PLSTIC

Molts barcelonins hauran passejat alguna vegada per la part de darrere de la Catedral i potser
hagin entrat al claustre gtic a travs de la porta que dna al carrer Pietat. Doncs b, si
observem la part superior de l'entrada veurem una representaci esculpida de la pietat
per.....s original? doncs no....s una recreaci de plstic. No fa gaire, una nit, un cura va
veure com uns malvats intentaven robar la pietat pujats a una escala. El capell va donar avs a
la policia, es va detenir als malfactors i la figura, transportada a un lloc segur dins de la
Catedral, era substituda per una rplica en plstic per evitar el seu robatori.

22. EL ROSET DE LA MORT

Potser alguns no ho spiguen, per el roset de Santa Maria del Mar no s l'original. La
primera va caure sobre la multitud en el dia del corpus en 1428 a causa d'un gran sesme de
prop de 8 graus en l'escala de Richter que va tenir lloc als Pirineus. Dotzenes de persones van
morir quan treien la Verge per portar-la fins a la Catedral. Anys ms tard es va reposar el
roset.

23. LA PRES DESAPAREGUDA

Potser tots conegueu la famosa muralla
romana i les dues torres per les quals gaireb
tot el mn accedeix al barri gtic. Doncs b, en
el passat existia un edifici que connectava les
dues torres i que funcionava com pres. Aix
va ser aix fins a mitjans del s. XIX, moment en
qu es va enderrocar la connexi entre les
dues torres.

24. LA PORTA DE SERVEI

Mentre es feien les obres per collocar
l'ascensor al Palau Episcopal, es va trobar
una porta a la muralla romana de la qual
unnimement s'ha acceptat el seu s com
porta per entrar i sortir del recinte rom.
Segur que molts lheu vist entrant al barri gtic
pel carrer del Bisbe.

25. LES CLARISSES EN EL PALAU REIAL MAJOR

No s si algun de vosaltres haur vist alguna postal antiga de la Plaa del Rei on es veia una
construcci a sobre del Palau Reial Major. Doncs b la cosa ve aix: durant lpoca medieval hi
havia un convent de Santa Clara a la banda de la Ribera, just on avui est el Parc de la
Ciutadella. Durant el setge de 1714, aquest convent va ser el primer a caure i ser destrut. Als
pocs anys es va autoritzar les monges clarisses a ocupar el palau reial major, que va ser
ampliat. Les clarisses van estar all fins a la guerra civil espanyola, moment en qu les monges
van vendre el local per 900000 pessetes a l'ajuntament, que va eliminar els afegits del S.XVIII
per recuperar la monumentalitat gtica del conjunt. El fams Sal del Tinell, fins aleshores
inaccessible doncs les monges eren de clausura, va poder tornar a la ciutadania.

26. LA CASA DE CERVANTES

A l'actual nmero 2 del Passeig Colom est la
casa "Gran i Principal" on es va allotjar
Miguel de Cervantes durant la seva estada a
Barcelona. Avui dia s possible contemplar-la
tal com era en el s. XVI.

27. LES PEDRES HEBREES

Entre la Catedral i el Palau Reial Major existeix una construcci renaixentista del s. XVI, el
Palau del Lloctinent. Aquest palau es va construir mentre s'enderrocava l'antic barri jueu, cosa
que va fer que s'aprofitessin pedres d'enderroc del barri. Aix ha fet que avui dia puguem
contemplar pedres amb inscripcions jueves a l'actual palau.

28. LA LLOSA EQUIVOCADA

Baixant Portal de l'ngel trobem a m

esquerra el carrer Comtal amb una placa
que ens recorda el naixement de Eugeni
d'Ors.
Per la veritat s que Xnius, autor de la
Ben plantada, va nixer a la casa de
davant, avui desapareguda. A ms trobem
un altre error i s la data de naixement, ja
que la vertadera s 1881.

29. EL PONT MIRACULS

A l'esglsia de Santa Maria del Pi hi ha una lloseta que resa "el 6 d'abril de 1806 va arribar la
notcia de l'aprovaci dels miracles del serf de Du Fr. Jos Oriol motiu pel qual es va illuminar
exteriorment aquesta esglsia i al passar per aquest pontet va caure desplomat a terra el director
Jos Mestres sense rebre el menor dany malgrat el seu extraordinari grossor com consta a l'arxiu
de la R. Comunitat i per al records del qual es va collocar aquesta lpida". Aquest pont doncs,
commemora un "miracle" esdevingut en ell.

Textos:
Gabe
Fotografies:
Gabe, Fotosdebarcelona.com