Expressions del narcisisme en el grup familiar

Revista Catalana de Psicoanlisi, Vol. XXVII/2

Isabel Laudo
Barcelona

En aquest article es descriuen diferents manifestacions del narcisisme

observades en la clnica dels tractaments familiars. Es fa referncia als
aspectes libidinals del narcisisme, diferenciant-los del narcisisme ms
destructiu, i mostrant com la presncia daquest impossibilita el tractament.
Tamb es mostren els aspectes fusionals del narcisisme i la intolerncia al
tercer, a travs duna vinyeta duna psicoterpia mare-nad. Els tractaments
que illustren aquest article pertanyen a lmbit de lassistncia pblica a
famlies multiproblemtiques.

Paraules clau: famlia, narcisisme, parentalitat, relaci fusional, treball en xarxa

El narcisisme s un concepte que al llarg dels anys sha estudiat des de diferents vessants i
per diferents escoles de pensament. En la literatura psicoanaltica trobem referncies al
narcisisme com a moment evolutiu, com a tret de carcter, estructura de la personalitat, com
a sistema defensiu, com a tipus de vincle, etc. s, doncs, un concepte amb multitud de
significats, que demana una referncia i una precisi cada cop que s citat. Lluny de
pretendren una revisi, em referir en aquesta comunicaci a algunes de les expressions del
narcisisme en la clnica dels tractaments de famlia.
Daltra banda, si pensem la noci de famlia, tamb ens trobem amb multitud de
maneres dabordar-la, des de la biologia, la sociologia, lantropologia, etc. Per totes les
diferents disciplines consideren el grup familiar com aquell que est format per individus
que tenen entre si vincles de filiaci i de parentiu. La psicologia i la psicoanlisi
subratllaran el profund component emocional i afectiu daquests vincles entre pares i fills.
Per Bowlby (1979), el tret essencial de la vinculaci afectiva consisteix en el fet que
els dos participants tendeixen a romandre en mtua proximitat. El nad neix amb una
tendncia a vincular-se amb all que li s familiar i a defugir lestrany. Aquesta habilitat per
vincular-se tindr per ell un valor de supervivncia.

Des de la psicoanlisi shan estudiat els intercanvis emocionals que soriginen en el si

del grup familiar. s on tenen lloc les primeres experincies de lindividu, les primeres
confrontacions reals i fantasiejades amb laltre, els primers aprenentatges. El psiquisme
duna persona es va construint des del naixement en relaci amb el seu entorn ms prxim.
G. Salvador (2009) considera que sense experincia grupal no hi hauria vida mental, i
descriu la famlia com lmbit on es desenvolupa lexperincia grupal bsica.
J. Thomas (1987) ens defineix la famlia com un grup molt especial, una estructura
viva i nica amb dos sistemes inconscients dintre seu: el continent o sistema parental, i el
contingut o sistema dels fills. El grup familiar participa i dna forma a laparell mental dels
seus membres, especialment els infants. El sistema continent es basa en una parella parental
que pot crear en la seva ment un espai per als fills i desenvolupar la funci de tenir-ne cura.
Lobjectiu principal de la famlia s facilitar una atmosfera adient per tal que cada un dels
seus membres pugui desenvolupar el seu creixement.
Per la funci continent daquesta parella parental pot estar molt malmesa en algunes
famlies.
Per illustrar el treball emprar unes vinyetes que provenen de la meva prctica clnica
en el marc de lassistncia pblica. Es tracta, en general, de famlies multiproblemtiques,
en qu sha fet necessria la intervenci de lAdministraci com a forma de protecci dels
menors en risc. Intervenim sobre el vincle entre els pares i amb els fills, i tamb amb aquells
altres membres de la famlia que comparteixen funcions de cura dels menors.
La fragmentaci i les dificultats de vinculaci que trobem en la majoria daquests
grups familiars fa que un primer objectiu per nosaltres sigui que la famlia pugui establir
teixir - un vincle suficient amb els terapeutes, que faci possible el tractament. Un bon
nombre dels casos sn atesos per dos terapeutes.
I qu ens diu el Mite sobre la famlia de Narcs? La mare, Lirope, s una nimfa, a mig
cam entre els homes i els dus. El pare, Cefs, s un du, el du riu. Lirope s forada per
Cefs i fruit daquest encontre violent neix Narcs. La qualitat de riu del pare ens fa associar
amb moviment, trnsit, volatilitat, en definitiva, amb labsncia. Viuen mare i fill allats,
perqu Narcs no es pot conixer a si mateix o morir. s una relaci que podrem pensar
com a fusional, sense pare, que es va trencant quan Narcs vol explorar la part de mn que
no coneix.
Sn moltes les famlies davui dia que tenen aquesta composici. Respecte a la
famlia de Narcs, parlarem de famlia monoparental, pare absent sense contacte amb el fill,
qui no es pot diferenciar de la mare perqu no hi ha funci paterna que ho afavoreixi, ni
sha pogut facilitar la presncia dun tercer.

Aspectes fusionals en una relaci mare-nen

La Paula t 18 anys i seu fill Toni 2 mesos. Com direm de Narcs, en Toni neix en una
famlia disfuncional. La mare mant una relaci amb un home molt ms gran que ella, amb
problemes de salut i amb filles adolescents. Quan neix el fill mantenen contactes espordics
perqu el pare viu lluny. Est sola amb el nad, noms compta amb la tutela de
lAdministraci i amb una amiga de la famlia que li permet viure a casa durant uns mesos.
No sap qu fer amb el seu futur, est perduda. Tota la seva vida lomple la relaci amb el

seu fill. s estreta i clida, nest pendent tota lestona, de manera espontnia. Els dos es
busquen i es miren, estan molt vinculats.
Filla duna famlia desestructurada, ha estat tutelada per lAdministraci, igual que ho
han estat els seus propis pares, i ara ho est el fill. Hi ha hagut actuacions de risc a linici de
ladolescncia, quan tot el seu mn precari senfonsa: perden la casa familiar, el pare els
abandona, perd els pocs referents que t. s aleshores quan sadhereix a aquesta relaci tan
inadequada, que entenc com una manera de saltar-se el moment adolescent, i sentir-se ja
gran i adulta, projectant la debilitat en la parella. En el moment present la maternitat li
dna una identitat estable i un objectiu vital. Per els traumatismes continuats que ha viscut,
i continua vivint en les seves relacions dobjecte (poc desprs de nixer el fill, lvia marxa
a viure fora), juntament amb la manca de suport extern, es constitueixen com a factors de
vulnerabilitat emocional i social.
Ens trobem, doncs, davant una criana de risc. Oriento el tractament mare-fill tenint
en compte que darrere la identitat de mare hi ha una adolescent molt carenciada, i cal
recollir-ne els aspectes necessitats perqu pugui diferenciar-se adequadament del seu fill.
La Paula es vincula rpidament a la psicoterpia, acudint puntualment a les sessions
setmanals. A mida que va passant el temps, es van distingint trets fusionals en la relaci
amb el seu fill. Gaireb sempre que el nen remuga o sinquieta li dna el pit, tot i que ella
mateixa manifesta sovint que s impossible que tingui gana. Potser amb aix est dient que
li costa aguantar un malestar en el nad; o potser tamb s una manera dexpressar que tot
el que aquest pugui necessitar li ha de venir della. Igualment observo que li costa acceptar
comentaris meus respecte al nen, o la relaci entre ells, adduint que ella ja ho sap, que per
aix s el seu fill i que ning no el pot conixer millor que ella, que s la mare.
El nen creix fort i molt espavilat, amb unes habilitats motrius importants per la seva
edat, qui sap si satisfent el desig de la mare que sigui gran rpidament. Cap als 5-6 mesos
comena a estar molt actiu a les sessions. Jo tracto daprofitar aquesta situaci de tres per
parlar-li al nen de lestat emocional de la mare, i aquesta ho pot rebre millor que quan li ho
mostro directament a ella, sobretot quan predominen les defenses omnipotents i la
idealitzaci.
Un dia, mentre mest explicant les greus dificultats que t degut al problema de
vivenda, el nen comena a protestar. Sel posa a la falda duna revolada, queixant-se perqu
no es vol estar quiet i callat al cotxet. Ell va picant la taula amb les mans, mirant-me i fent
sons, amb ganes de comunicar-se. Li dic: Toni, la teva mare avui sembla enfadada, per el
que passa s que est molt preocupada perqu vol tenir una casa per als dos i no sap com
fer-ho. Ella segueix, ...i tant fill meu, perqu jo vull el millor per a tu.
He sentit molt important per a la Paula ser anomenada mama. Parlar-li al fill de la
mare, davant della, per un tercer que sc jo. Crec que aquesta situaci triangular li ha donat
perspectiva i la confirma en la seva relaci, sobretot en aquells moments en qu amb motiu
de connectar amb lansietat hi ha una resposta projectiva, impulsiva, a vegades fins i tot
agressiva cap al nen.
Winnicott (1971) suggereix que quan un nad veu la cara de la mare es veu a si
mateix. La mare el mira i el que aquesta mostra t relaci amb el que veu en ell. Alguna
cosa de semblant he tractat jo de fer, per des de la mare: que es pogus veure en el rostre
del nen, per veures a ella com a mare i sentir que aquest la reconeixia com a tal.

Per tolera malament el tercer, penso que, com he dit abans, a causa de trets fusionals
que van apareixent en la relaci. En una sessi, de sobte sona el mbil; es tracta de lnica
amiga que t, i amb qui shavia de trobar sortint de la sessi, que li diu que t un examen i
no pot quedar. Parlo de necessitats della destar acompanyada per famlia i amics de la
seva edat. Diu que no, que ella ja est b amb el nen i no necessita ning. Per continua, en
clau de comunicaci inconscient, amb una associaci amb la revetlla de Sant Joan: tenia
pensat sortir i no podr ser perqu no pot deixar el nen amb ning. Mentrestant en Toni, des
del cotxet, va fent un joc: diu no amb el cap, para, em mira, esperant que jo el miri i ho
repeteixi, i riu. Ho faig tot dient que en Toni tamb diu que no. A la mare li fa molta grcia,
per de sobte, se les carrega el nen: Veus? per culpa teva...! Juga amb ell, empipant-lo,
fins que acaba fent-lo plorar. Aleshores satura i el consola amorosament.
Jo desprs mhe preguntat qu va passar en aquell moment de la sessi. Li vaig
interpretar la identificaci projectiva, en el nen, de la culpa per la frustraci de no tenir
satisfaccions prpies de ledat, castigant en ell la prpia necessitat. Per tamb hi veuria la
gelosia de sentir-se exclosa per uns instants: els dos juguem movent el cap i ella no. Encara
que minclino a valorar-ho novament com una intolerncia al tercer: com pot ser que un
altre que no s ella faci riure el seu fill?
Amb aquesta vinyeta he volgut illustrar alguns dels aspectes que vull assenyalar.
En primer lloc, destacar que el treball amb famlies comporta enfrontar-nos a unes
condicions diferents de les dels tractaments individuals, i ms encara quan es tracta de
famlies tutelades per lAdministraci. La fragilitat interna del grup familiar, o dels
individus que el configuren, sovint est acompanyada per una realitat externa summament
deficitria o ja clarament problemtica, com en el cas que acabem de comentar. Els
terapeutes necessitem que els aspectes externs siguin atesos. s el que P. Benghozy (2009)
anomena metaenquadrament, referint-se a aquella situaci en qu es pot dur a terme el
tractament perqu se sap que altres necessitats assistencials, socials, educatives, personals
de la famlia estan recollides i ateses.
Una condici bsica daquest treball en xarxa s el respecte per la feina de laltre, que
fa que no hi hagi confusi de rols ni ingerncies. Perqu aix sigui possible, sha danar
desplegant parallelament en la ment del terapeuta una xarxa de relaci amb els altres
professionals, que passen a ser objectes interns facilitadors. O dit duna altra manera,
aconseguir un funcionament no narcisista que permeti trobar una famlia interna que dna
suport.
Vull tamb remarcar la dimensi transgeneracional dels conflictes familiars,
traumatismes que es van repetint a travs de les generacions. En aquesta famlia la tutela de
lAdministraci en tres generacions havia estat conseqncia de la insuficincia i
abandonament de les funcions parentals. Un dels objectius daquest tractament era que no
es repets linternament en centres de lAdministraci, tal i com havien patit lvia i la mare
den Toni. Per b que es tractava dun nen tutelat, vivia amb la mare.
Un objectiu genric de la psicoterpia de famlia s ajudar a lexercici de les funcions
parentals, treballant sobre els continents. En aquest cam es fa necessari elaborar la
necessitat de fusionar-se, per sortir de la indiferenciaci i poder crear un espai entre uns i
altres. Tot i que la relaci fusional mare-nad forma part de levoluci, en aquest cas
existien aspectes que feien pensar en un risc de derivaci cap a la patologia.

M. Berger (2003) posa mfasi en el fet que el nen est atrapat en una xarxa de
projeccions paternes des del naixement. Proposa la hiptesi de la relaci entre els conflictes
emocionals i els punts de simbiosi patolgica entre pares i infant. Afegeix que, en
conseqncia, una part daquestes dificultats pot ser reversible si podem modificar les
projeccions dels pares.
Manzano, Palacio i Zilkha (1999) formulen el concepte descenaris narcisistes de la
parentalitat, partint de la noci delecci narcisista dobjecte de Freud (1914). Aquest parla
de dos camins que condueixen a lelecci dobjecte: segons la forma anacltica que parteix
del complex ddip, o b segons la forma narcisista, en qu el subjecte busca en laltre all
que ss, sha estat, el que es voldria ser, la persona que ha estat el propi self. Aquestes
dues vies delecci dobjecte coexisteixen en tot sser hum, podent ser predominants tant
luna com laltra. Freud ho explica pel desplaament sobre els fills de lideal del jo dels
pares.
Els autors, seguint aquesta lnia, distingeixen 4 elements en aquests escenaris
inconscients:

una identificaci projectiva dels pares sobre el fill

una contraidentificaci complementria del pare
una finalitat especfica
una dinmica relacional actuada

En el cas que ens ocupa, penso que labandonament i el sentiment de mancana que
experimenta la Paula provenint dels propis pares, queden projectats en el fill des de
lansietat - que no sigui un nen abandonat com ho ha estat ella -, i contnuament lha destar
calmant a travs dell. Crec tamb que fa una identificaci amb la mare que li hagus
agradat tenir, una mare present, disponible per alimentar-la afectivament sempre que ho
necessits. A la vegada, aquest aspecte fusional de la relaci amb el seu fill li dna una
identitat estable amb la qual es podr sentir acompanyada en endavant, perqu omplir el
buit de la carncia.
Hi ha una similitud amb el concepte de contracte narcisista de Kas (1993): implica
processos didentificaci del nen amb els aspectes positius dels seus pares, i tamb
processos didentificaci en negatiu, amb els aspectes rebutjats, o amb aquells que no van
poder ser realitzats.

Narcisisme libidinal i narcisisme destructiu

Des de la clnica, tant individual com familiar, mha estat molt til diferenciar aquests dos
tipus de narcisisme. Rosenfeld (1971) fa una important aportaci sobre la patologia
narcisista i la seva expressi en la clnica, en les seves diverses manifestacions.
Descriu en el narcisisme libidinal la idealitzaci del propi self, basada en
identificacions introjectives i projectives omnipotents amb objectes bons i les seves
qualitats. El narcisista sent que tot all valus relacionat amb els objectes externs forma part
dell o est controlat per ell de forma omnipotent. Aquests pacients se senten humiliats i
derrotats quan el contacte amb la realitat els informa que s lobjecte extern qui cont les
qualitats valuoses que shavien atribut a si mateixos.

En el narcisisme destructiu, el que est idealitzat sn les parts destructives

omnipotents del self. Resulta molt expressiva la metfora que Rosenfeld utilitza quan
descriu aquest tipus de narcisisme: una mena de banda altament organitzada, dominada per
un cap que controla els seus membres, a fi dimpedir que ning deserti per unir-se a les
parts libidinals del self. Lobjectiu s mantenir-se en el poder i conservar el statu quo. En
aquests pacients lenveja dna lloc a violents impulsos autodestructius, quan contacten amb
la realitat.
Tamb resulta esclaridora la concepci de Manzano i Palacio (2008). Consideren el
narcisisme com una dimensi de la personalitat, que coexisteix amb altres funcionaments
dirigits cap a lobjecte. Aquesta dimensi narcisista passar a convertir-se en una
organitzaci patolgica quan esdevingui predominant.
s interessant, per entendre alguns funcionaments narcisistes del grup familiar, la
referncia de F. Aubertel (2007) a com la ideologia grupal sorganitza sota la illusi de la
integritat, negant la discontinutat, per soldar els membres del grup en un cos grupal
indiferenciat, fins que arriba a installar una neorealitat.
s una experincia compartida pels psicoterapeutes de famlia el trobar-nos, en les
entrevistes exploratries, amb una mena de resistncia, una fora que soposa a ser ajudats
per part del grup familiar, molt caracterstica. s diferent daltres resistncies dordre
paranoide, fbic o daltres tipus. La resistncia que prov del narcisisme apunta directament
a la funci del terapeuta. Aquest se sent interpellat, qestionat i desvalorat en la seva funci
i en el seu fer. El sentiment contratransferencial ens informa ben aviat daquesta forma de
relaci, tan bon punt comena el contacte amb el grup familiar. Crec que en aix es
diferencia de labordatge individual, en qu els nuclis narcisistes poden romandre ms
ocults en un principi. La continutat daquesta forma de relaci en les entrevistes posteriors,
o al contrari, el moviment daquestes defenses inicials cap a una major permeabilitat, ens
donar un indicador sobre quin tipus de narcisisme tenim al davant: un narcisisme ms
defensiu, que busca la confirmaci de les qualitats prpies, que necessita imperiosament el
reconeixement dels altres; o b ens trobem amb un narcisisme ms triomfant, que
generalment fa fracassar qualsevol intent dajut. En les famlies constitudes per pares i fills
menors, aquesta transferncia narcisista cap als terapeutes i al tractament lhem vist
representada pels pares, o altres adults de la famlia.
La famlia A1 est formada per pare, mare i 2 fills adolescents. Ens s derivada perqu es
detecten greus dificultats en tota la famlia per fer front al comportament del fill petit, que
ha requerit alguns ingressos per estats dagitaci i autoagressions. Tamb presenta
absentisme escolar i consum de porros.
Gaireb a lhora que havem acordat amb ells per fer la primera visita, avisen que no
vindran, que lhora no els va b, treballen, lescola dels fills... Potser ja s una primera
manera dexpressar que el que els oferim no s adequat. Quan finalment ens trobem, de
seguida veiem que el jove ha estat etiquetat com el malalt de la famlia. La mare explica tot
el que li ha passat al fill durant lltim any, al mateix temps que es declara impotent per
seguir-sen ocupant. El germ gran calla. El pare agafa la iniciativa i qestiona de seguida
els diferents professionals que han ats el fill petit. Diu que ha buscat per internet i
bipolar s el diagnstic que ms lliga amb el que fa, perqu est normal i de sobte crida,
insulta, trenca coses. Ho diu mirant-lo amb menyspreu, com si el que li interesss realment
fos el diagnstic. De fet, el psiquiatre que lest tractant ara est estudiant aquest
1

Aquesta famlia va ser atesa juntament amb A. Llair.

diagnstic que li he suggerit, per veure si trobem una medicaci que el freni, perqu s
inaguantable.
Ben aviat les terapeutes experimentem cap a nosaltres mateixes aquest sentiment de
menyspreament i indiferncia que el pare ha anat expressant cap a la seva famlia. No
noms en la seva expressi facial - un somriure de superioritat clarament despectiu -, sin
en el fet de no deixar espai per parlar a ning, tampoc a les terapeutes, per una actitud ms
impositiva que evacuatria, demostrant el convenciment que en aquell moment no hi pot
haver res ms interessant que el que ell pugui explicar.
Aquesta identificaci projectiva en el fill petit - que anomenarem David - s tan
potent, que no pot registrar el que diu la mare, que entre ells dos, la parella, hi ha molt mala
entesa, tot sn discussions i crits. Apareix que ning respecta ning, tots sinsulten. El pare
diu que ha estat molt absent i ha delegat en la mare la responsabilitat dels fills, per ja no li
tenen cap mirament ni consideraci. Continua atacant els fills amb molta desqualificaci,
sobretot el petit. Els terapeutes assenyalem que difcil deu ser per a en David sentir dir que
s el responsable de tots els problemes de la famlia. Respon dient que no li troben cap
qualitat. La mare diu que s que en t, s un noi molt sociable i simptic, ja des de petit, i
molt intelligent, que si hagus volgut estudiar una mica shagus tret els cursos sense cap
dificultat. El noi parla aleshores de sentir molta rbia a dins, de voler-ho trencar tot quan s
a casa, i no sap per qu li passa. Comunicaci que sentim sincera, i que representa laltra
part de la famlia, silenciada pel control patern. En acabar lentrevista, el pare diu que parlar
no serveix de res.
A partir daqu, hi haur alguna entrevista ms, sostinguda des de la mare, que s la
part de la famlia que ms representa la necessitat i el dolor. Intents que finalment seran
boicotejats pel pare, que no sha mogut de la seva posici excloent cap al fill, a qui
finalment singressar en un centre com a mesura de protecci per les seves actuacions de
risc. Ms endavant el pare explicar que va tenir un altra famlia, de la qual es va separar fa
molts anys, amb qui no t gaireb cap contacte. Em pensava que amb aquesta maniria
millor, per tampoc, dir amb fredor i menyspreu. Mesos ms tard hi haur un ltim intent
de connexi amb nosaltres, liderat per la mare, per acaba venint sola.
Falta ms informaci sobre aquesta famlia, que ens permeti aprofundir sobre la
gnesi daquesta relaci tan destructiva. Tampoc no en sabem res, de la infncia del pare, de
quins patrons de relaci estar reproduint. Per, pensant el grup familiar com una ment,
aquesta vinyeta ens mostra, al meu entendre, el control de la part destructiva sobre la frgil
part libidinal de la famlia, a la qual, amb la propaganda antitractament, impedeix rebre
ajuda. Escenificant aix el somni dun pacient, que Rosenfeld explica en larticle a qu mhe
referit abans:
Un nen petit estava en coma, morint emmetzinat. Jeia al llit al mig dun pati, sota el
sol de migdia, que agreujava la seva situaci. El pacient estava parat a prop del nen, per no
feia res per protegir-lo. Noms se sentia crtic i superior al metge que tractava el nen, ja que
era ell qui hagus hagut de tenir cura que el nen fos posat a lombra. Rosenfeld interpreta
que el nen moribund representa el self libidinal del pacient, que ell mantenia agonitzant,
impedint-li rebre ajut.

La famlia B2 exemplifica, al meu entendre, el narcisisme libidinal a qu feia referncia

abans, basat en la identificaci omnipotent amb les qualitats de lobjecte bo, o dit dun altra
manera, en la confusi self-objecte:
A la quarta cita, desprs danullar-ne tres, rebem la famlia B, formada per una via
molt jove i el nt, Pau, de 16 mesos. La mare, de 20 anys, no ha vingut. El primer que ens
diu lvia en comenar lentrevista s que ella ja havia dit per telfon que la noia no voldria
venir. Ens preguntem si subratllant labsncia daquesta ens vol transmetre inconscientment
que ella ho sap tot respecte a la filla, tal i com anir assenyalant al llarg de lentrevista.
Lvia ens explica que la mare t molts problemes, no treballa ni estudia, no es pot
responsabilitzar de res, no s capa de tenir cura del seu fill. Es queixa dels professionals
que lhan visitada des de la infncia, que no veuen ni han vist el que tenia la filla. Ara el
problema s que no vol el nen. En nixer, no va donar-lo en adopci per pressi de la
besvia. Als 4 mesos va fer-ne un altre intent, per aleshores va ser ella qui shi va negar,
perqu en Pau ja formava part de la famlia, ja era de tots.
Daltra banda, en Pau s un nen que busca el contacte, molt comunicatiu, i fa molts
esforos per assegurar-se latenci de les terapeutes, ja des de la sala despera, quan juga a
amagar la cara en el cotxet, comprovant que lestem mirant quan ell ens mira.
Tot i que lvia insisteix que s molt difcil que vulgui venir a parlar amb nosaltres, la
mare den Pau, Cristina, vindr a totes les entrevistes posteriors.
Ben aviat observem un estil de relaci peculiar de la famlia: el nen anomena a lvia
mama, i a la mare Tina, i aparentment tothom hi est dacord. La Cristina no t cap
iniciativa respecte a en Pau. A les primeres sessions de tractament, lvia s la que
sencarrega de tot, per sense queixa i sense donar cap espai a la mare, que tamb s
anomenada Tina per lvia davant del nen. s una noia amb una forta inhibici.
Observem una apropiaci del nen per part de lvia, juntament amb una desvaloraci
molt gran de la filla, a qui no reconeix cap qualitat positiva, ni entn que ning pugui ferho. Ha arribat a verbalitzar en presncia de la filla que no t ni futur ni esperana, que no es
renta ni sarregla, i daquesta manera mai no trobar feina. T una altra filla ms petita, que
sembla que satisf les seves expectatives narcisistes, a qui de moment no porta a les
sessions per preservar-la. El sentiment domnipotncia s molt present, ella pot amb tot, i
no necessita ning ms, ni lavi, de qui es va separar per incapa.
Per la relaci es va modificant de mica en mica. No noms en el grup familiar, quan
sn a casa, sin tamb en aquest neogrup teraputic, format per la famlia i els terapeutes3.
Finalment podem parlar del pare den Pau, i lvia pot entrar en contacte amb el patiment de
la mare quan aquesta explica la fugida daquest durant lembars. Parlem de com el Pau va
representar per a la Cristina el dolor per labandonament irreparable. I tot coexistint amb el
moment adolescent que estava vivint. En marxar, lvia ens dna les grcies. I setmanes
ms tard ens demana, des duna genuna preocupaci per la filla, que passem la terpia de
quinzenal a setmanal.
2

Aquesta famlia va ser tractada juntament amb V. Sastre.

Aportaci dE. Granjon (Congrs Violencias en las parejas y famlias contemporneas. Barcelona,
2008). El neogrup est format pels individus presents a la sessi, inclosos els terapeutes. s lespai on les
coses poden ser acollides i compreses duna altra manera, mitjanant un treball dexpressi, significaci i
transformaci, que no es va poder fer en la famlia.

La dificultat en arribar a la consulta i la relaci que estableix lvia amb nosaltres en

un inici, de rivalitat sobre el saber respecte de la filla, ens mostra com la proposta de
tractament per a tots qestiona el funcionament boc emissari familiar. Lvia es mostra
capa en tot, ella sost la famlia - i sembla que s realment aix -, per ho viu ms des de
lomnipotncia que des de la reparaci, que tamb hi s. En la filla es projecta la
incapacitat, all brut i desagradable, i aquesta es contraidentifica amb aquest paper. Crec
que la vinyeta mostra el carcter defensiu daquest narcisisme. En primer lloc, per la
presncia de funcions parentals reparatries, que coexisteixen amb aspectes narcisistes. En
segon lloc, perqu progressivament hi ha ms espai per a laltre, incloses les terapeutes. Un
senyal que levoluci podria ser aquesta, va ser una observaci que podrem considerar
tangencial: mentre lvia anava parlant de la falta de netedat de la mare, viem el cotxet del
nen sorprenentment brut, que no sadeia amb laspecte general della. Vam pensar que era
un element dissociat de la presncia daspectes foscos de la famlia. Per tamb
comunicatiu, ja que arribava a la sessi i aix ens permetria, en el seu moment, significarlo. Ens va fer pensar tamb en pactes de negaci inconscients en el grup familiar,
segurament per mantenir al marge lintolerable.
En els dos casos observem un funcionament de boc emissari cap a un dels fills,
tenyit de menyspreu, i una contraidentificaci daquest amb la projecci. La diferncia rau,
al meu entendre, en la major presncia dels aspectes reparatoris.

Quan el fill no pot ser investit

La introjecci dun objecte intern de confiana est en la base duna estructuraci sana de la
personalitat. Aquest sentir-se incondicionalment acompanyat, dna accs a un
desenvolupament adequat de lautoestima i de les potencialitats creatives.
G. Decherf (2003), integrant diferents conceptes psicoanaltics, ens parla de les
condicions que necessita el nen per a una adequada evoluci, que afavoreixi els moviments
de vida:
com a primer organitzador, parla de la contenci alfa (Bion) i dun estat dillusi
omnipotent (Winnicott), entesos com una necessitat absoluta per a linfant i la seva famlia;
desprs arriba la desillusi progressiva, la renncia a lomnipotncia, que permet
laccs a la posici depressiva (Klein);
finalment, la sortida cap a la individuaci, cap a la relaci dobjecte esttic (Meltzer),
que remet a la retrobada amb la bellesa del mn, reflex de lomnipotncia perduda, dels
bons moments de la infncia que poden ser recreats en les relacions del present.
Les mancances o les fallides en aquestes condicions faran que el nen tan sols
sorganitzi en la supervivncia.
Hi afegiria la concepci de H. Segal (1991) sobre la creativitat, que relaciona amb el
record inconscient dun mn intern harmonis i lexperincia de la seva destrucci. s a dir,
amb la posici depressiva i la necessitat de recrear simblicament aquest mn perdut. Per
en moltes famlies ens trobem que no es pot recrear all que mai no sha tingut.
Noms mencionar que les famlies amb predomini daspectes narcisistes entre els seus
membres - hi afegirem els estats carencials, les condicions socials pertorbadores i tantes
altres disfuncions -, a vegades no poden fer aquest investiment primari, no poden trobar

illusi dintre dells ni dipositar-la en el fill. Es perpetua aix la transmissi

transgeneracional del patiment emocional, i la dificultat per accedir a la creativitat i a la
sensibilitat esttica. Decherf (2003) fa esment a la fugida i latac a la bellesa quan aquesta
ha resultat inaccessible, per no ser confrontat amb la seva absncia i tamb perqu lemoci
que aquesta desperta no troba cap ress a dintre.
Per acabar, S. Tisseron (2008) assenyala com el treball familiar permet donar nom als
traumatismes i a les generacions implicades en ells. Allibera els nens, i tamb el conjunt
familiar, de les preguntes angoixants i de la seva responsabilitat en el present. Els terapeutes
podem ser els interlocutors que segurament mai no han tingut. Nosaltres treballem sobre els
vincles per poder rescatar els elements de salut, per facilitar el creixement, per detectar
lomnipotncia i substituir-la per la funci parental. No pretenem la curaci, sin ajudar a la
modificaci de les situacions ms pertorbadores, obrint espais dobservaci i de dileg en el
grup familiar.

RESUMEN
En este artculo se describen diferentes manifestaciones del narcisismo observadas en la
clnica de los tratamientos familiares. Se hace referencia a los aspectos libidinales del
narcisismo, diferencindolos del narcisismo ms destructivo, y mostrando como la
presencia de ste hace imposible el tratamiento. Asimismo, se hace referencia a los aspectos
fusionales y a la intolerancia al tercero, mediante una vieta de una psicoterapia madrebeb. Los tratamientos que ilustran este artculo pertenecen al mbito de la asistencia
pblica a familias multiproblemticas.

SUMMARY
This article describes different manifestations of narcissism observed in the family
treatment. It refers to the libinal aspects of narcissism, distinguishing it from the more
harmful type of narcissism, and showing how the presence of the latter renders the
condition impossible to cure. It also shows the fusional aspects of narcissism and the
intolerance of a third party that characterises it, through a description of a mother-baby
psychotherapeutic scenario. The treatments that illustrate the article correspond to the ambit
of public healthcare offered to multiproblematic families.

BIBLIOGRAFIA
AUBERTEL, F. (2007). Censure, idologie, transmission et liens familiaux. In
Linconscient dans la famille. Paris, Dunod
BENGHOZI, P. (2009). Les anamorphoses. Identits familiales et passages gnrationnels.
Comunicaci a la Jornada sobre Nouvelles identits familiales. Hyres, Frana
BERGER, M. (2003). Le travail thrapeutique avec la famille. Paris, Dunod
BOWLBY, J. (1979). Vnculos afectivos: Formacin, desarrollo y prdida. Madrid,
Ediciones Morata, S.L., 1986
DECHERF, G. (2003). Souffrances dans la famille. Paris, Editions in Press
FREUD, S. (1914). Introduccin al narcisismo. Obras completas, t. VI. Madrid, Editorial
Biblioteca Nueva

10

KAS, R. (1993). El grupo y el sujeto del grupo. Buenos Aires, Amorrortu editores, 1995.
[Citat per Jaroslavsky, E. a Contrato Narcisista (P. Aulagnier - R. Kas). Psicoanlisis
& Intersubjetividad, 4
MANZANO, J. i PALACIO, F. (2005). La dimensin narcisista de la personalidad.
Barcelona, Herder Editorial, S.L., 2008
MANZANO, J., PALACIO, F. i ZILKHA, N. (1999). Los escenarios narcisistas de la
parentalidad. Bilbao, Asociacin Altxa, 2002
OVIDI. Metamorfosis. Madrid, Ed. Ctedra, 1995
ROSENFELD, H. (1971). Aproximacin clnica a la teoria psicoanaltica de los instintos de
vida y de muerte. Revista Uruguaya de Psicoanlisis, XII, 2
SALVADOR, G. (2009). Familia. Experiencia grupal bsica. Barcelona, Ed. Fundaci
Vidal i Barraquer, Paids Ibrica
SEGAL, H. (1991). Sueo, fantasma y arte. Buenos Aires, Nueva Visin, 1995
THOMAS, J. (1987). Avaluaci de la famlia. Conferncia donada a la Societat Espanyola
de Psicoanlisi. Barcelona
TISSERON, S. (2008). Les violences dans le couple et la famille la lumire des
traumatismes vcus par les gnrations prcdentes. Comunicaci presentada al
Congrs sobre Violencias en las parejas y familias contemporneas. Barcelona
WINNICOTT, D.W. (1971). Realidad y juego. Barcelona, Ed. Gedisa, 1997

11