NDEX

1. Introducci
2. El dret a la informaci
3. Objectivitat, subjectivitat, informaci i opini.
4. El poder i els mitjans de comunicaci
5. Tcniques de desinformaci i manipulaci a la premsa escrita.
5.1 Estructura en la informaci d'un diari.
5.2 El llenguatge
5.3 Contingut de la informaci i fonts.

6. Tcniques de desinformaci i manipulaci a la premsa escrita.

6.1 Estructura en la informaci
6.2 El llenguatge
6.3 Contingut de la informaci i fonts

7. La premsa escrita. Els diaris

7.1 Diari
7.2 Portades
7.3 Seccions i pagines
7.4 Editorials
7.5 El punt avui
7.6 La Razn

8. Conclusions
9. Bibliografia

INTRODUCCI
Per aquest treball parteixo de la hiptesi de que els mitjans de comunicaci s
difonen opini en la seva informaci per tal dafavorir a diferents partits poltics
o poders superiors i s manipulen la informaci per poder influenciar al lector a
traves del llenguatge, fotografies, o simplement la separaci entre seccions.
Els objectius principals sn:
-Demostrar que el periodisme s que difon opinions i no noms explica les
coses tal com van passar i com ho fa, s a dir quines tctiques o procediments
utilitza.
-Demostrar

que

aquestes

opinions

intenten

una ideologia concreta depenent del mitj.

<PAGE \* MERGEFORMAT10>

transmetre

influenciar

-I per ltim, demostrar que hi ha poders com grups poltics o empreses que
tenen vincles d'inters amb els medis de comunicaci que fan que aquests
publiquin informaci que afavoreixin aquests grups.
La primera part del treball es terica, explico la informaci prpiament dita, els
mtodes que sutilitzen ms per a la desinformaci, els poders que hi ha
amagats darrere daquest mitjans. Aix em permet introduir-me al mn
periodstic per tal de assolir lobjectiu principal del treball: fer un anlisi de la
premsa.
La segona part del treball es prctica i consisteix en analitzar la informaci
explicada a uns diaris concrets el 3 de Setembre de 2015 amb un anlisi de
diferents aspectes importants a la premsa escrita (portades, editorials,
fotografies...)
Per acabar, a partir de tota la informaci cercada i el anlisi dels diferents
diaris, explico a quines conclusions he arribat i si puc dir que assolit tots els
objectius que em plantejava al comenament del treball.

Triar tema pel treball de recerca s bastant difcil, has d'escollir una cosa que
realment t'agradi o t'interessi, i ja si pot ser, que sigui bastant original. Trobar
totes aquestes caracterstiques en un tema no s gens fcil i porta temps.
Sincerament, a mi mai m'hi ha apassionat la poltica ni m'he interessat gaire pel
que estava passant en el meu propi pas, com crec que passa amb molta gent
de la meda edat, quan veia les notcies a la televisi o les llegia als diaris (molt
poques vegades) no em preguntava mai si la informaci que estava rebent era
certa o estava manipulada per tal de que el pblic cregus el que els autors
volien.
Uns mesos abans de finalment triar el tema del meu treball de recerca, vaig
estar llegint textos i blogs que vaig anar trobant per algunes xarxes socials, on
parlaven de la manipulaci dels mitjans de comunicaci, i com ens afectava
directament i indirectament. Aquests textos i blogs que llegia, m'interessaven
perqu normalment estaven escrits per gent de la meva edat o ms grans, que
<PAGE \* MERGEFORMAT10>

escriuen d'una manera que et convida a continuar llegint i a interessar-me mes

per aquest tema que ens afecta a tots.
Desprs de veure que no m'havia de creure tot el que llegia o veia en els
mitjans de comunicaci vaig decidir que volia investigar aquest tema una mica
ms a fons i vaig escollir aquest tema pel meu treball de recerca.
bviament tenia bastants ms idees pensades per finalment em vaig decidir
per aquesta perqu vaig pensar que seria molt interessant dinvestigar i tot i
que penso que ser bastant difcil d'interpretar segons quines coses i esbrinar
si sn del tot manipulacions, crec que valdr la pena fer-ho per fer saber a
qualsevol persona que llegeixi aquest treball el que amaguen els mitjans de
comunicaci i sobretot em servir a mi mateixa, per aix quan miri o llegeixi les
notcies podr treure la meva prpia opini i idea del que estic veient sense
deixar-me influenciar pel que els mitjans o altres poders volen que el poble
cregui.

EL DRET A LA INFORMACI
El dret a la informaci es un pilar fonamental de lEstat de dret, no pot no haverhi dret a la informaci perqu aix significaria que no hi ha llibertat dexpressi.
En conseqncia, sense dret a la informaci el ciutad no podria saber el que
esta passant nacional i internacionalment i per tant no podria tenir el control de
la gesti publica.
La llibertat dexpressi es un dret fonamental establert en La Declaraci
Universal dels Drets del Home i del Ciutad de 1948.
Tot individu t dret a la llibertat d'opini i d'expressi; aquest dret
inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el
d'investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les,
sense limitaci de fronteres, per qualsevol mitj d'expressi. Art. 19

Aquest dret fonamental no acull noms a periodistes i especialistes de la

informaci, sin que saplica a tota persona independentment de la seva
condici.
A ms a ms aquest dret ha estat recollit en 10 principis que provenen de la
legislaci internacional, per moltes constitucions i ms de 80 lleis nacionals en
tot el mn. Aquests principis han estat defensats per moltes organitzacions que
<PAGE \* MERGEFORMAT10>

demanen el seu compliment just per tal dincrementar laccs pblic de la

informaci als ciutadans.
1. L'accs a la informaci s un dret de tots.
2. Laccs s la norma - la secreci s l'excepci.
3. El dret s'aplica a tots els ens pblics.
4. Realitzar sollicituds ha de ser senzill, rpid i gratut.
5. Els funcionaris tenen l'obligaci d'ajudar els sollicitants.
6. Les negatives han d'estar justificades.
7. L'inters pblic t prioritat sobre la secreci.
8. Totes les persones tenen el dret d'apellar una decisi adversa.
9. Els organismes pblics han de publicar de manera proactiva informaci
central.
10. El dret ha de ser garantit per un rgan independent.
Entrant una mica ms nacionalment, en la Constituci Espanyola de 1978
tamb es fa referencia a aquest dret tan important:
[] La llibertat d'expressi fa referncia a la llibertat per comunicar
pensaments, idees, opinions per qualsevol mitj de difusi ja sigui de carcter
general o ms restringit (pasquins ...), tot i que es garanteixi una especial
protecci en el primer cas. Per la seva banda, la llibertat d'informaci es
refereix a la comunicaci de fets mitjanant qualsevol mitj de difusi general,
aix s la llibertat d'expressi comporta un mats subjectiu, mentre que llibertat
de la informaci cont un significat que pretn ser objectiu. Evidentment
expressi i informaci amb freqncia no es donen separats, sin, per contra,
units ja que amb les notcies s freqent intercalar opinions prpies de
l'informador [] Art. 20
[] Totes dues llibertats, expressi i informaci, es poden exercir per qualsevol
persona sense perjudici que, almenys la segona, habitualment sigui exercida
pels professionals de la informaci, la qual cosa conduir a que aquests tinguin
garanties especfiques com sn la clusula de conscincia i el dret al secret
professional. [] Art 20

Com podem veure amb totes aquestes cites agafades de la Constituci

Espanyola i la declaraci dels drets humans, el dret a la informaci, i per tant la
llibertat dexpressi s un dret hum mundialment reconegut sense els quals no
podrem parlar dEstat de dret.
Els mitjans de comunicaci tenen el dret dexpressar-se i informar als
ciutadans. Si a la societat sens nega laccs a la informaci, sens esta privant
del dret demetre i conixer opinions i dexpressar les nostres prpies idees.

<PAGE \* MERGEFORMAT10>

La finalitat dels mitjans de comunicaci es la de fer arribar la informaci a la

societat de la forma ms precisa i objectiva possible, per tal de que els
ciutadans estiguin informats de la situaci del lloc on viuen i tinguin una idea de
com est el mon nacional i internacionalment, per aix poder tenir control
democrtic sobre la gesti publica.
Aix si cal recalcar que labundncia informativa no vol dir que aquesta sigui de
qualitat, perqu que hi hagi llibertat dexpressi dona cas a que els mitjans de
comunicaci, tot i que tericament han dinformar a la societat duna manera
objectiva i clara, una cosa que no podem negar es que cada individu t la seva
prpia ideologia i manera de pensar i a lhora dexplicar la noticia es quasi
impossible escriu-la de manera totalment objectiva ja que quan redactem, ja
sigui una noticia, una redacci o qualsevol altre tipus de text, tendim a escriure
amb un punt de subjectivitat tot i que vulguem evitar-ho.
El problema daix es quan la ideologia i opinions no es posen de manera
inconscient, sin que es una tctica de manipulaci de poders superiors que
volen que la informaci que la ciutadania llegeixi els afavoreixi duna manera o
una altra o simplement no volen que els hi arribi segons quina informaci.

OBJECTIVITAT, SUBJECTIVITAT, INFORMACI I OPINI

<PAGE \* MERGEFORMAT10>

Probablement afirmar que existeixen diferents ideologies a la premsa no

sorprendr a ning, tothom sap que els diaris es divideixen segons si son de
dretes, esquerres, extrema dreta, etc. Per tota la informaci que arriba a la
ciutadania hauria de ser explicada de manera objectiva, perqu daquesta
manera la informaci que arriba als diferents individus no els hi donaria una
opini o idea ja creada que els influeixi directa o indirectament, haurien
darribar-li els fets i ja la persona segons la seva ideologia o pensament,
interpretar la informaci a la seva manera.
Tal i com sexplica en el codi tic deontolgic Europeu de la professi
periodstica de 1993, un bon periodista ha de saber separar la seva opini i
ideologia (subjectivitat) de la informaci en si, els fets (objectivitat):
3. El principi bsic de tota consideraci tica del periodisme ha de partir de la
clara diferenciaci, evitant tota confusi, entre notcies i opinions. Les notcies
sn informacions de fets i dades, i les opinions expressen pensaments, idees,
creences o judicis de valor per part dels mitjans de comunicaci, editors o
periodistes. Apartat 3 del codi.

Aquest codi tic, ha estat aprovat per lAssemblea parlamentaria del Consell
dEuropa i sexplica que haur de ser aplicat a tota Europa. 1
Per tant, queda clar que un bon periodista ha de narrar els fets amb mxima
objectivitat, per informar a la societat dels successos dactualitat sense que la
seva opini es vegi reflexada per aix servir com una font fiable i universal.
s per aix perqu els diaris tenen diferents seccions per diferenciar els articles
dopini (editorial, critiques, etc) del que es la informaci actual prpiament dita.
A part de separar la opini de la informaci tamb esta separat per temes
(Economia, Internacional, cultura...)
Aquesta separaci fa que el lector cregui cegament que la informaci que rep
daquest mitj es totalment fiable i fidedigna ja que est separat en seccions
ben diferenciades la informaci i la opini, com es de sentit com.

HYPERLINK
"http://www.asociacionprensa.org/es/images/Codigo_Deontologico_Europeo_de_la_Profesion_Periodisti
ca.pdf"
http://www.asociacionprensa.org/es/images/Codigo_Deontologico_Europeo_de_la_Profesion_Periodistic
a.pdf
<PAGE \* MERGEFORMAT10>

Actualment, tots els diaris tenen aquesta separaci dinformaci i opini en la

seva premsa, perqu aix la ciutadania estigui segura de que cap ideologia,
idea o la prpia versi dels fets del periodista els pugui influenciar en cap
manera.
Per, malauradament, i tot i que tothom pensi que es aix, aix no es possible.
Es quasi impossible separar la opini de la informaci i aquest no es el
problema en si, sembla obvi que tot i que intentis narrar un fet amb total
objectivitat, el teu propi subconscient et far donar-li un to o un altre que duna
manera o una altra ressalti la teva opini sobre el tema o la teva versi dels
fets.
Per aix no es el veritable problema del periodisme actual, el problema es que
fan creure a la gent que la informaci i la opini estan totalment separades a
lhora de explicar la informaci i per tant, la opini est encoberta dalguna
manera perqu sense que el lector sigui conscient, es pugui manipular el seu
pensament.
s evident, que no hi ha un veritat absoluta ja que pot ser molt relativa i no es
pot saber mai si el que ests llegint va passar exactament aix per tericament
per aix estant els periodistes, per explicar el successos contextualitzats, shan
dassegurar que les fonts don prov la noticia sn fidedignes i no ha estat mal
interpretada o tergiversada, han destar segurs de que la noticia que estan
explicant sapropi el mxim possible a la veritat.
Vivim en una societat capitalista en la qual estem constantment competint els
uns amb els altres per veure qui s millor i qui ven ms i desgraciadament, el
propsit de que la informaci sapropi el mxim a la veritat queda en un segon
pla. El propsit de qui publica primer s el que predomina en tots els diaris,
sense tenir en compte fiabilitat i qualitat de les noticies que publiquen.
En conclusi, la premsa intenta separar la informaci de la opini, que sn dos
conceptes quasi impossibles de separar per el problema ms greu es tapar
ideologies darrera duna total objectivitat amb el propsit dinfluir en les
opinions dels lectors.

<PAGE \* MERGEFORMAT10>

EL PODER I ELS MITJANS DE COMUNICACI

Existeixen diversos camins pels quals el capital pot controlar, manipular i
condicionar la informaci que rep una societat a travs dels mitjans de
comunicaci. Per exemple, amb els contractes de publicitat en un mitj amb la
condici implcita de la impunitat informativa.
El sector financer ha tingut sempre una gran influncia sobre els mitjans de
comunicaci per una doble via: mitjanant la contractaci de publicitat (els
bancs sovint son els principals anunciants) i la concessi de crdits per la
forma ms evident que t el gran capital de controlar la informaci, de crear en
la societat estats dopini que siguin favorables als seus interessos, s amb la
propietat daquests mateixos mitjans de comunicaci.
En els consells de quasi tots els gran mitjans estan presents directament
consellers del sector financer. El Quart Poder no necessita seguir aguantant la
pressi del sector financer per tal de que benefici els seus interessos: el Quart
Poder ja es directament el sector financer.

TCNIQUES DE DESINFORMACI I MANIPULACI A LA

PREMSA ESCRITA
Avui en dia lopini pblica s un element fonamental per lestabilitat, per
aquesta es veu casi totalment controlada per la informaci que rebem dels
mitjans de comunicaci (ja sigui televisi, radio, o premsa) i per aix s
important saber fer una lectura crtica, en aquest cas de la premsa.
Els

professionals

deliberadament

de

per

la

informaci

confondrens

poden

utilitzar

influir-nos

insospitables.
<PAGE \* MERGEFORMAT10>

de

certes

tcniques

maneres

realment

Si coneixem aquestes tcniques

La premsa escrita, com quasi tots els mitjans de comunicaci, tenen una srie
de tcniques a partir de les quals poden controlar o condicionar lopini del
lector. Aquestes tcniques normalment passen desapercebudes als nostres
ulls, per tot i que no ens adonem aquestes tcniques tenen una gran
importncia en la nostra forma de veure la realitat, i per aix s molt important
conixer-les per poder tenir una opini critica del mn que ens envolta.

<PAGE \* MERGEFORMAT10>

<PAGE \* MERGEFORMAT10>

<PAGE \* MERGEFORMAT10>

<PAGE \* MERGEFORMAT10>

Probablemente afirmar que existen distintas ideologas en

la prensa no sorprender a nadie. Pero en el presente
trabajo lo que se consigue es demostrarlo objetivamente,
<PAGE \* MERGEFORMAT10>

sin posicionamientos de ningn tipo,partiendo de la

igualdad entre diarios, analizndolos exhaustivamente y
finalmente extrayendo resultados. Y no solamente eso, sino
que adems nos adentramos en la manipulacin y la
desinformacin, porque cabe recordar que la abundancia
informativa no significa que sta sea de calidad

antena 3 a pasado este video como si fuese en venezuela-> HYPERLINK "http://www.metatube.com/en/videos/219721/Policias-colombianos-lanzan-un-chorrode-agua-contra-joven-estudiante-amarrado-en-un-arbol/"

http://www.metatube.com/en/videos/219721/Policiascolombianos-lanzan-un-chorro-de-agua-contra-jovenestudiante-amarrado-en-un-arbol/
FUTURAS FRASES:
No hay peor ciego que el que no quiere ver
Un pueblo ignorante es un instrumento ciego de su propia destruccin
Simn Bolvar

<PAGE \* MERGEFORMAT10>

TREBALL DE RECERCA: MANIPULACI PERIODISTCA

Per comentar primer de tot volia centrar-me en dos diaris concrets, un de
dretes (La Razn) i un altre d'esquerres (El Peridico) i a partir d'aqu buscar
les mateixes noticies i veure com l'expliquen cadascun dels diaris i veure si en
fer-ho manipulen d'alguna
manera
al
lector perqu tingui
la
seva
mateixa ideologia o com, utilitzen els fets que han passat per tragiversar-ho tot
per tal de deixar "b" a algun partit poltic o poders superiors i per qu.
Per aquesta part tinc 3 objectius que sn:
-Demostrar que el periodisme s que difon opinions i no noms explica les
coses tal com van passar.

<PAGE \* MERGEFORMAT10>

-Demostrar

que

aquestes

opinions

intenten

transmetre

influenciar

una ideologia concreta.

-I per ultim, demostrar que hi ha poders com grups poltics o empreses que
tenen vincles d'inters amb els medis de comunicaci que fan que aquests
publiquin informaci que afavoreixin aquests grups.
L'altra part que volia fer era la de comparar dos medis de comunicaci, els
diaris i la radio o la televisi (encara no s quina de les dues) i comparar com
aquestes tamb poden ser manipulades (o no) i mirar per on la gent pot ser
manipulada ms fcilment.
Per fer aix faria igual que a la primera, part agafaria la mateixa noticia
i compararia de

quina

donen ms importncia,

manera

l'expliquen

si manipulen les

cadascuna,

imatges

diferencia en el llenguatge utilitzat,etc.

<PAGE \* MERGEFORMAT10>

o vdeos,

quins

fets

si ha

gran