CONTEXT HISTRIC, SOCIAL I CULTURAL DE PLATO

Plat es un filsof que va nixer a Atenes el 427 aC i va morir a. la mateixa ciutat el 347 aC. Va
nixer, per tant, al fams segle V d'Atenes, el conegut com a Segle de Pericias. Atenes, durant aquest
segle i sota la direcci de l'estratega Pricles va aconseguir el seu mxim esplendor, econmic, cultural
comercial militar etc. Durant aquests anys, els mes importants intellectuals, artistes, escriptors, etc. de
tota Grcia anaven a Atenes a presentar les seves obres. Entre ells destacam ais filsofs com
Anaxgores, els Sofistes o Scrates, mestre de Plat.
Quan va nixer Plat, ja s'havia acabat aquesta poca d'esplendor i, per tant, la polis va entrar en un
perode de decadncia que produir en Plat una enyorana de la polis perduda. Plat pertanyia a una
famlia aristocrtica, i alguns deis seus parents formaren part del fams govern dels Trenta Tirans.
Atenes havia entrat en guerra amb Esparta i fou derrotada i va perdre la democrcia, imposant-s'hi un
govern proespart formal per aquests Trenta Tirans. A Plat els seus familiars el convidaren a treballar
al govern de la polis, per ell rebutja participar en poltica.
Desprs d'una anys de govern dels trenta Tirans va retornar la democrcia a Atenes i va succeir un deis
fets fonamentals a la vida de Plat. Varen denunciar, jutjar i condemnar a mort a Scrates, el seu mestre
i amic. Ens trobem, doncs, en una poca turbulenta, de crisi de l'ideal grec i de la polis, la forma bsica
d'organitzaci. Aquesta crisi per a Plat adquireix mxima significaci en el Judici a Scrates: "com es.
possible que el millor home, el ms savi i ms just, sigui condemnat a mort per la ciutat?" Aquest fet,
juntament amb la consideraci que cap governant impartia realment justcia a la polis, va fer que Plat,
que de jove havia tengut la vocaci de dedicar-se a la poltica, abandona aquesta idea decidir dedicar-se
plenament a la filosofa. Aix, encara que va intentar per 3 vegades dur a la prctica el seu model de
polis ideal (descrit a La Repblica) a la ciutat de Siracusa (Siclia), es dedicar a la filosofia en cos i
nima, fundant la seva prpia escola, l'Acadmia.
En la filosofia, la pregunta per l'Arch, caracterstica del perode cosmolgic presocrtic, havia
canviat per la pregunta per la realitat humana (coneixement, moral i poltica) grcies als Sofistes i
Scrates durant el segle V a. C.. Aix va ser recollit per Plat per crear un sistema filosfic complet
que busques respondre tant a qestions metafsiques o de coneixement com a morals o poltiques. A
Travs de la seva teoria de les idees aconsegueix donar un fonament metafsic a tot un sistema de
coneixement , una moral i una visi antropolgica i poltica des de les que enfrontar el relativisme dels
sofistes, als que Plat veu en paret responsables de la decadncia d'Atenes.
En aquest gran sistema filosfic, tot i la seva evoluci, es deixen plantejats alguns dels que seran a
prtir de Plat els grans temes de la histria filosofia, aix com alguns dels seus plantejaments ms
caracterstics.
CONTEXT HISTR.C, SOCIAL I CULTURAL DE ARSTTL
La tasca intel-lectual d'Aristtil es desenvolupa durant el segle TV a. C. Duian el segle V, Grecia
liavia viscut el sen mornent de mxima esplendor amb la victoria sobre Prsia en les gtierres mediques.
No obsant aix, ja alan d'iquest segle, 43 I -404 a. C,, en la guerra del Pelopons Alees havia sofeil
una dura derrota enfront d'Esparta i la uni de les polis gregues havia quedat trencada..Ens trobem,
dones, en una poca turbulenta, de crisi de l'ideal grec i de la polis, la forma bsica d'orgaitzaci
poltica. A mes, al nord de Grecia, Macednia emergeix com a nova potencia. Govemada per Filip,
anir conquistan! tota Grecia i acabant amb la independencia de les polis i amb el model poltic

tradicional grec. El mateix Filip, coneixedor del prestigi d'Aristtil, li far tutor del seu fill Alexandre
Magne. Alexandre, va continuar la tasca expansionista del seu pare conquerint l'Imperi Persa, Egipte i
arriban! fins a l'ndia. Pero, amb la seva mort 'Imperi es dividir entra els seus generis fraccionant-se.
Aix mateix, Aristn! amb la mort d'Alexandre haur d'abandonar Atenes i amb'ella la seva escola
filosfica, el Liceu, morint al poc temps desprs.
Aquesta crisi del mn grec es veu representada en tots els ordres de la cultura amb el irnsil de
l'arl clssic on regeix l'ideal de l'ordre, la serenitat i la racionalitat, a l'hel-lenisme que expressa
movimenis violents i el sofriment huma que recull, a mes, la nova influencia oriental portada per les
conquestes d'Alexandre. Els tres ordres arquitectnics (dric, jnic i corinti) aniran progressivament
sofisticant-se. La tragedia, que ser estudiada pe propi. Aristtil en la Potica, evolucionar des deis
herois d'squil i Sfocles, heroics en la desgracia, ais posteriors d'Eurpides, mes humanitzats. A mes,
sorgir la mxima figura de la retrica gfega amb Demstehes, qi en les seves Filipiques criticar |a
poltica expansionista de Filip de Macednia.
En la filosofa, la pregunta per l'Arch, caracterstica del periode cosmolgic presocrtic, havia canviat
amb la pregunta per la realita humana (coneixement, moral i poltica) deis Sofistas i Scrates durant el
segle V a. C.. Aix va ser recollit per Plato per crear un-sistema filosfic complet que busques
respondre tant a qestions metafisiques- o de coneixement com a moris o poltiques. Per a aix, va
fundar ('Academia, on Aristtil, fill del metge del rei Filip de. Macednia, va entrar amb 16 anys i va
romandre llarg temps. Amb posterioritat a la mort de Plato, Aristtil se-separar de les teories
platniques fundant una escola rival, de contingut empric, el Liceu, anomenats els peripattics. Aix,
aqestes dues escoles sern fonamentals en la filosofa clssica amb la seva rivalita posterior a causa
deis seus diferents enfocaments. Finalment, i ja al final de la vida d'Aristtil, comencen a aparixer les
anomenades escoles hel-lenistes: l'hedonisme (Epicur),Testocisme (Zen), Pescla cnica (Digenes)
i'l'escepticisme (Pirr)
CONTEXT HISTRC. SOCAL I CULTURAL DE DESCARTES
El-segle de Descartes es un segle de crisi, crisi ant a l'mbit poltic, com a l'rnbil cultural, el
religis i el filosfic. El pensamcnt cartesi es desenvolupa en la primera meitat del.segle XVIJ. En
aquest segle es dona la decadencia de 1'lmperi deis ltims ustries. A nivell politic es el moment en
qu es van formant a Europa els moderns Estats nacionals i les monarquies absolutistes, es a dir, la
unificaci del poder en un sol home. Noms a Holanda i Anglaterra una nova forma poltica
anomenada Parlmentarisme contrarestar el poder concentra! en els monarques.
En l'mbit religis, el segle XVII es un segle de contines lluites religioses. La Reforma iniciada
per Luter i duramen! contestada pe poder catlic amb la Contrareforma, produir que hi hagi llocs
penllosos per pensar Descartes'anir a viure a Holanda on hi havia mes tolerancia religiosa que a
Franca. Aixi i tot. en conixer la condenara de la Inquisici a Galileu renunciar a publicar el seu
Ilibre Trocla! del mn, que es publicar despres de la seva mort.
A nivell cultural, l'Humanisme que s'ha iniciat amb el Renaixement es reflectir a la filosofa de
Descartes (i a la llarga a tota la Filosofa Moderna') en centrar la base de tot el coneixement en el
subjecte cognoscent. Del subjecte.destaca per damunt de tot la roo, i la centralitat d'aquesta donar nom
a tot el corrent filosfic que deriva de Descartes: Racitma/isme (va ser Hegel el que va donar el nom 2
segles mes tard, ells mateixos mai s'anomenaren racionalistes).
Aitisticament, el segle XVU es el segle del Barroc, un excs producte de l'intent de superar les
crisis econmiques, poltiques i religioses. Un cert pessimisme plana per la ment deis europeus. A

Espanya. l'anoineuat segle d'Or, donar alguns deis literats transcendentals pe futur. Sobretot influir
en Descartes Caldern de la Barca, amb la seva obra de teatre La vicia es .tuerto, que tracta sobre la
dificulta! de distingir el somni de la vigilia, tema que tamb apareixer al Discun del Mlode i a les
Meditacin.'! Mclafisiques de Descartes.
En l'mbit cientific -pot ser el de mes rellevncia per Descartes- ha tengut lloc l'anomenada
Revoluci Cientfica,: tombant la majoria de teories aristotliques sobre la naturalesa i l'univers.
Coprnic. Kepler i Galileu (coetani de Descartes) han impulsa! definitivament el sistema heliocntric i
desmuntat el sistema aristotlic geocentric. Galileu. a mes, lia fet grans avneos en Fsica, demostrant
empiricment teories que neguen les d'Aristtil. I tamb; ha impulsa! un nou mtode cieatific, Galtleu
1'anomenava'resolutiu-compositiu, que es oi mes ni menys que el mtode hipotticodeductiu. La
importancia del mtode tamb influir en Descartes, que prerendr (robar un nic mtode basa! en la
rao, vlid per a totes les cincies i per a la filosofia.:
A nivell tecnolgic, es l'poca en que es popularitzen els mecanismos com els rellotges i les fonts.
Aquests aparells autmats,.mecanismos capacos de moure's sense la direcci de ning, tamb influirn
en Descartes, que considerar que el eos huma (sense ment). es noms una mquina.
En l'mbit filosfic el Renaixement ja va iniciar un punt i final per a la filosofa medieval:
1'escolflStir.s. amb ei predomini de la teologa per damunt de la filosofa, perd rellevncia. Sense teir,
dones, ni un Plato ni un Aristtil en qui confiar, i essent ja invalides per explicar el mn les visions
religioses dogmtiques. un home s'alrevir a pensar ces de zero, a reconstruir el coneixement sense
donar-per bona cap teora anterior i a cnnrar plenamenl en el poder de la seva rao: aquest lime es
Rene Descartes, i tan gran es la seva petjada que se'I considera el pare la de Filosofa Moderna.
CONTEXT HISTORIO, SOCIAL I CULTURAL DE HUME i KANT
L'poca I-lustrada, segle XVIII, presenta les caracterstiques prpies d'una poca histrieament
conflictiva, en la qual es formen les revolucions que a la seva fi, o be ja al segle XIX, sacsejaran
Europa. Histrieament, la IHustraci significa la fi de l'Antic Rgim que havia prets perllongar-se
amb el Despotisme Il-lustrat i rnnarques absoluts el lema deis quals era: "Tot per al pobl pero sense
el pobl". Aqestes revolucions ja havien comencat a Anglaterra al segle XVII,. concloent amb
urTpacte entre la burgesia i la noblesa, pero ara es faran mes radicis amb la independencia
americana~ie 1776 i la revoluci francesa de 1789, acabant amb la monarqua absoluta. Aixi, la
IHustraci prepara les revolucions que portaran al poder durant el segle XIX a la burgesia. Aquesta,
formada des de finis de la Baixa Edat Mitjana i cada vegada mes poderosa a causa del corriere, tant
d'ultramar com a continental, la industria, encara incipieit, formar la, idea de Pobl i Ciutad
basades en la teora de la igualtat deis drets poltics enfront del privilegi aristocrtic. La Il/lustraci es
presenta aix, per ais propis Hustrats, com una esperanca per aconseguir la definitiva emancipado
humana.
" L'avanf cientific,: culmina! per Newton (admira! per Hume i Kant), i el desenvolupament i
progrs en totes les rees del coneixement donaran a l'poca la dea d'estar comencat una nova era: l'era
de la Rao i del Progrs. A mes, aquest avan? no ser sol teric sino que tindr una importancia cabdal
ea-el desenvolupament tecnolgic especialment amb la mquina de vapor. La Il-lustraci ser el segle
de la Rao (o segle de les Llums) i pretendr la sortida definitiva del mn de les tenebres producte del
fanatisme.-Es preparar l'Enciclopdia!(Diderot i D'AIembert) amb l'objectiu d'ncloure en ella tot.el
coneixement deis homes. En l'art domina el: Neoclssic, art de la mesura i la racionalitat enfront del
Barroc. Els ideis de Llibertat, Igualiat i Fratrnitat dominen el discurs politic. La IMustraci prepara

aixi el salt a la nova societat burgesa i capitalista a travs del liberalismo contractualista (Locke) com a
idea poltica i del liberalismo econmic (Adam Smith).
La filosofa es clau en la IHustraci, ella es la guia de totes les altres cincies, la que marca el
sentit del coneixement: l'emancipaci deis homes. El segle comenca amb la pugna entre el
Racionalisme de Descartis, Spinoza i Leibniz, autors del segle anterior, i el nou Empirisme de Locke,
Berkeley i Hume. Sorgeixen tamb figures fonamemals en la filosofa poltica com Rousseau, admira!
per Kant. O pensadors que sern el germen de les noves revolucions com Voltaire i els enciclopedistes;
a Franca. A mes, i catalogada com el seu punt cuilminant, estar la filosofa de Kant qui pretendr crear
una sintesi superadora del pensament anterior. D'aquesta manera, la filosofa il-lustrada traclar"
sempre de ser .un pensament que busqui cdnviar el mnicreant una nova societal i no noms un
coneixemeni teric. Aixi, el context filosfic no as, recollint la divisi kantiana, solament acadmic,
preocupa! exclusivament per qestions teriques, sino predominantment mund: busca respondre qu
es l'home i crear un mn jusl basat en la Rao. La IHustraci ser qualiflcada per Kant com l'poca de la
sortida de la minora d'edal de l'sser huma i amb el lema Supere Ande (Atreveix-te a pensar)

OONTEXT HTSTRiC, SOCIAL I CULTURAL DE MARX i NIETZSCHE

El scgle XIX es un segle convuls. Amb la definitiva derrota napolenica de 1815, al Congrs de
Viena es va intentar la restaurado de l'Antic Rgim pero va resultar un fracs dnvanl les diferents
rcvolucions burgeses, l'iltima de les quals (1848) marca la definitiva implantado de la nova societat.
Aquesta nova societat estar dominada per dos fets fonamentals: la Revoluci Industrial que portar al
iriomf definitiu del Capitahsme, la burgesia i l'estat burgs. El Capitalisme i el procs d'industnalitzaci
suposen el sorgiment d'una nova classe social, el proletaria!, i nous moviments pollics i fUosfics
relacionis amb eil, com el marxisme, l'anarquisme de Bakunin i diversos socialismos, que
conformaran la I Internacional. La burgesia observar amb temor i desconfianza aquests moviments,
especialment a partir de la Comuna de Pars de 1871. Finalment. sorgir el nou moviment politic del
nacionalisme que generar dues noves potencies europees: Alemanya, en unir Bismarck els diferents
territoris entom de Pnjsia; i la unitat d'Itlia. Aix suposa la creaci d'un nou escenari politic l'exemple
del qual mes rellevant ser la derrota de Mapole 10 en la guerra francoprusiana de 1870.
Postenorment, Alemanya, amb interessos expansionistes, intentar arrabassar el domini mundial a
Franca i Gran Bretany- el que f.onduir a una lluita d'imperis que culminara, ja al segle XX, en la I
Guerra Mundial.
El segle XIX comenca amb el Romanticisme i la seva exaltaci de la llibenat i la subjecuvitat
rnfronl de les regles clssiques i el racionalisme filosfic. La miseria, lluita i decadencia de certes
clnsses socials propiciaran la inclusi de nous elements en l'art, com es ven en la novel-la realista, amb
Dickens, Balzac o Galds, i, posteriorment, en el naturalisme, el mxim representan! del qual es Zola.
L'pera adquirir una nova dimensi amb Verdi i amb l'intent d'un art total en Wagner, autor que
suposa una gran influnci en Nietzsche. La pintura historicista burgesa deixar pas a les noves formes
pictriqucs que s'inicien amb l'Impressionisme. La Ciencia aconsegueix cotes nsospitade;; de progrs
i passar a ser considerada en l'ideal positivista com la panacea de tots els mals. Igualment, la Teora

de rE^oluci de Darwin suposarn una revoluci cultural que fins i tot influir en el deba! politic i
social, an vigent en aquesta poca.
La filosofa d'aquesta poca comenca amb l'Idealisme de Hegel qui a iraks de la seva idea de
Dialctica iindr una enorme influencia, untament amb l'obra de Feuerbach, en el pensament fiiosfio
de Marx. Igualment, i coetani a Hegel, apareix la figura de Schopenhauer qui a travs del seu
irracionalisme i la seva dea de Volunta! influir enormemnt en i'obra de Nietzsche. Sorgir, tamb,
el pensameni de Kierkegaard, a Dinamarca, que ser al seu torn el precursor de l'Existencialisme del
segle XX. D'aitra banda, la filosofa positivista ce Comte, a Fran?a, basada en l'auge de les Cincies i
el mtode cientfic, lindr un enorme transcendencia en el pensament filosfic i transformara la teora
social creant una nova ciencia, la socioiogia. Aix, la filosofa del segle XTX pretendr tractar i influir
al mn real i provocar una crisi de valors, per nix el pensament de Nietzsche, Marx i Freud ser
anomenat Filosofin de la Sospita i r.onduir a noves formes de pensament.
CONTEXT HISTRIC, SOCIAL I CULTURAL DE ARENDT
Hannah Arendt, nascuda a Alemanya va ser una filsofa poltica alemanya d'origen jueu, una de
les mes influents del segle XX. La privaci de drets persecuci a Alemanya de persones d'origen jueu
a partir de 1933, aix com el seu breu empresonament aquest mateix any, van contribuir al fet que
decids emigrar. El rgim nacionalsocialista li va retirar la nacionalitat en 1937, per la qual cosa va ser
apatrida fins que va aconseguir la nacionalitat nord-americana en 1951.
El segle XX es un segle altament conflictiu que s'inicia amb el xoc deis imperis en la I Guerra
Mundial destruint-se definitivament la ingenua idea de progrs vuitcentista: la tcnica, que hauri;i
d'alliberar, ha estat utilitzada per destruir. El final de la f Guerra Mundial, en 1918, no ser sino una
pausa per a la segient guerra. Sorgeix per aquests anys a Italia i Alemanya el feixisme, i en la Uni
Sovitica el cornunisme.. Desprs de la victoria aliada en la II Guerra Mundial el 1945 sobre les
potencies feixistes d'Alemanya, Italia i Jap, es div.idir el mn en dos blocs comandats per EUA, el
bloc capitalista, i la URSS, el bloc comunista, provocan! l'anomenada guerra freda.
Arendl va treballar, entre altres coses, com a periodista i mestra d'escola superior i va publicar
obres mportants sobre filosofa poltica. No obstant aix, rebutjava ser classificada com a filsofa
tamb es distanciava del terme filosofa poltica; prefera que les seves publicacions anessin
classificades dins de la teora poltica. Arendt defensava un concepte de pluralismo en l'mbit
poltic. Grades al pluralisme, es generara el potencial d'una (liberta! i igualtat poltiques entre les
persones. Importan! es la perspectiva de la inclusi de l'Altre. En acords poltics, convens i liis han
de treballar a nivells prctics persones adequades i disposades. Com a fruit d'aquests pensaments,
Arendt se situava de forma crtica enfront de la democracia representativa i prefera un sistema de
consells o formes de democracia directa.
No obstant aix, sovint continua sent estudiada com a filsofa, en gran part a causa de les seves
discussions critiques de flsofs com Scrates, Plato, Aristtil, Kant, Martin Heidegger i Karl Jaspers,
a mes de representants importants de la filosofa poltica moderna com Maquiavel i Montesquieu.
Precisament grades al seu pensamenl independen!, la teora del totalitarisme, els seus treballs sobre
filosofa existencia! i la seva reivindicado de la discussi poltica lliure, t Arendt un paper central en

els debats contemporanis. El seu sistema d'anlisi -parcialment influenciada per Heidegger- la
converteix en
una pensadora original situada entre diferents camps de coneixement i especaltats universitries. El
seu
i
esdevenir personal i el del seu pensament mostren un importan! grau de coincidencia.