Pacte Per L'educació de Les Illes Balears Primer Esborrany Gener 2015

PacteperlEducacidelesIllesBalears.PrimerEsborrany.Gener2015.
PacteperlEducaci
delesIllesBalears
Primeresborrany
Gener2015
ndexgeneral
INTRODUCCI
SOCIETAT
POLTIQUESPBLIQUESIADMINISTRACI
CENTRES
PROFESSORAT
MESURESTRANSITRIES201516i201617
0.Introducci
La voluntat de construir un pacte educatiuperalesIllesBalearsderivadelaconstataci
dels problemes greus que pateix la nostra societat, especialment en el camp de
l'educaci: fracs escolar, burocrcia, corporativisme, inestabilitat normativa, manca de
recursos suficients, etc. Per aquest motiu, un conjunt d'associacions, collectius de
professorat, de directors, daltres professionals, famlies i membres de la societat civil
han iniciat un procs de construcci d'un gran pacte que posi les bases per a una
profunda renovaci del sistema educatiu.Totes les persones i organitzacions implicades
en aquest procs consideren que cal partird'unscriterisgeneralsbsicsicompartitsper
arribaralsobjectiusproposats.
Criterisgeneralscompartits
1.Estabilitatdelsistemaeducatiu
El pacte educatiu ha de tenir com a criteri bsic l'estabilitat del sistema educatiu: els
fonaments cientfics i normatius no poden dependre de la conjuntura poltica del
moment. L'estabilitat es genera a partir del consens: transparncia de les dades de la
situaci, coneixement i aportacions dels experts, participaci de la ciutadania i de la
comunitat educativa. El consens ha de fer possible arribar a un marc general dacords,
msenlldelesdifernciesdecadacollectiu.
2.L'educacicomaserveipblicbasatenl'equitatilaqualitat.
Entendre l'educaci com a servei pblic significa promoure demaneraefectivaquetota
la ciutadania pugui exercir el dret constitucional a l'educaci universal:obertarealment
a tothom, sense cap tipus de discriminaci. L'educaci sostinguda ambfonspblicss'ha
defonamentarencriterisd'igualtat,equitatiqualitat.
3.Participacidemocrtica.
El procs que ha de permetre arribar a un pacteeducatiurealistahadecomptarambla
participaci real i democrtica de tots els actorsimplicats.Ningnohad'estarexclsen
l'aplicaci dels acords i en la gesti educativa .Les famlies i la societat s'han de sentir
plenamentimplicadesialcostatdelsprofessionalsdocentsidel'Administraci.
4.Adequacialscanvissocialsitecnolgics.
L'elaboraci i aplicaci del pacte ha d'adequarse al context de canvis socials i a les
exigncies del futur. Per aix, s'ha de plantejar de manera oberta, flexible i adaptada a
lesnovesdemandessocialsialesnecessitatsemergentsdelasocietat.
SOCIETAT
1. Introducci
2. Societatieducaci(justificaci)
3. Societat,entornescolaricentreeducatiu(propostes)
3.1.
3.2.
3.3.
3.4.
3.5.
3.6.
3.7.
3.8.
3.9.
3.10.
Ajuntament,administracionsirecursoscomunitaris
Famliaicentreeducatiu
Laparticipaciactivadelesfamlies
Elpaperdelsprofessionalsdelescolaverslesfamlies
Elpaperdelesfamliesversl'escola
Laformacidelesfamliesidelsdocents
Laparticipacidel'alumnatenelcentreeducatiu
Nousperfilsprofessionals
TercerSector
Sectorproductiuiformaciprofessional
1. Introducci
Educam i ens educam encomunitat,totsjuntsientretots:lafamliacomaprincipalens

educatiu, el centre educatiu com a principal recurs de leducaci formal i la resta
dagents i institucions com asuportiencomplicitat.Elsaprenentatgeshand'aproparse
a lequitat i contribuir al desenvolupament integral de les persones. Aix doncs, els
centres educatius del segle XXI han destar oberts i connectats amb el mn que els
envolta i acompanyar les persones al llarg de la seva vida. Per aconseguirho, ser
necessari desenvolupar un treball en xarxa amb tots els recursos de qu disposi la
comunitat.
Lespreguntesquehangeneratlareflexiprincipald'aquestapartathanestat:
Com podem millorar els vincles comunitaris per aconseguir una participaci real,
eficaifluida?
Comhadeseruncentreeducatiuobertalacomunitat?
Quins sn els recursos comunitaris necessaris per participar en leducaci dels

infantsijoves?
Quines sn les vies, procediments i engranatges ms indicats perqu aquesta

participaciesconverteixienunaautnticaeinadelaprenentatgeperalavida?
Quincompromshadadquirirelcentreeducatiuverslasocietatquelenvolta?
Les propostes que es desenvolupen sorienten cap el treball en xarxa i els vincles que
aquest estableix amb l'educaci, un treball que potencia la complementarietat i la
collaboraci a travs de les institucions, associacions, organitzacions, collectius i
individus de la comunitat dun barri/poble per unificar esforosicrearsinrgies.Enuna
societat en canvi constant com l'actual, es fa necessari reflexionar sobre el paper de la
instituci educativa i la seva interdependncia amb altres entitats quetambeduquen:
la famlia, els mitjans de comunicaci, els espais doci i diversi, organitzacions i
associacions de la comunitat. Aquesta reflexi s necessria perqu leducaci ha
dintegrar el dileg daquesta xarxa per cercar punts de convergncia, delimitar
competnciesicercarviesdecomunicaciiinterrelaci.
Per cercar alternatives i respostes s necessari partir dun model de centre educatiu
inclusiu: no tan sols pel que fa a les relacions dins dels centres, sintambpelquefaa
les relacions externes i de proximitat. Construir un centreeducatiuinclusiusunafeina

que mai no acaba ats que la inclusi s un procs sense fi que cerca maneres ms
eficaces de respondre a la diversitat de lalumnat. Implica reflexionar sobre la realitat
present que hi ha a la societat i que es reflecteix al centre educatiu. Suposa crear
processosinnovadorsdeparticipacidirectaiindirectaquecalpensariaprendre.
Des daquesta perspectiva, el paper de les administracions i la poltica educativa
s'ampliar radicalment. Exigir un plantejament molt ms obert que shaur de regular
amb ms pluralitat, amb ms actors institucionals i amb ms presncia en el seu
desenvolupament. Governar dependr de la collaboraci entre un conjunt
dinstitucions i actors provinents de dins i fora del govern. Un nou model a travs del
quallasocietatsgovernadaamblasevaparticipaci.
2. Societatieducaci
La participaci de la comunitat educativa (alumnat, famlies, professorat, serveis,
organitzacions, associacions, etc.) s un mitj imprescindible per a la millora educativa:
ens apropa a un centre educatiu obert, dinmic i de qualitat, on tothom t cabuda
(escola inclusiva) i on tothom participadelfetdeducardesdelametodologiadetreball
enxarxaileseinesqueaquestaofereix.
s important i urgent construir una societat capa de fomentar una educaci que
ensenyilesparadoxessegents:
Laparadoxadeladiversitatquevinculaivaloralesdiferncies.
Laparadoxadelconeixementqueprogressa,transformaiestableixfonaments.
La paradoxa de la llibertat que defensalesllibertatsdemocrtiquesquesuposenels

fonamentsdelanostrasocietatiposaelslmitsilesnormesnecessries.
Aquest procs sha de fer pensant que ni la societat ni leducaci sn unproducte(una

mercaderia), sin una intellignciacollectiva,cooperativaicollaborativaalserveidela
comunitatidelsindividus.
3. Societat,entornescolaricentreeducatiu
L'objectiu de les comunitats d'aprenentatge s fomentar el treball en xarxa organitzat,
planificat, gestionat amb bones prctiques i orientat a millorar la qualitat de
laprenentatgeieldesenvolupamentintegraldelsinfants,delsjovesid'altrescollectius.
Aquest propsit noms ser assolible amb el comproms i la responsabilitatdetothom:
de cada individu i collectiu i de cada instituci. Sha davanar conjuntament perqu
cada centre educatiu, en el marc de la seva autonomia, desenvolupi i sigui nucli de
radiaci duna educaci integral de la persona. Aquest treball en xarxa ha de ser
articulat,dinmic,flexibleicoherent.
3.1. Ajuntament,administracionsirecursoscomunitaris
L'ajuntament, com a administraci msproperaalsciutadans,had'augmentarimillorar
la seva participaci en els centres educatius. En aquest sentit, es fa necessarisubratllar
la participacidunmembredelconsistorimunicipalenelsconsellsescolarsqueserveixi
de nexe entre l'administraci local i el Projecte Educatiu del Centre i el del
municipi/ciutateducadora.Perexercirelseuroldemaneraeficienthade:
Conixerelfuncionamentdelcentreescolar.
Tenirunacapacitaciadientenrelacialatascaeducativa.
Ser capa de gestionar les respostes, les preguntes i necessitats de la comunitat

educativapelquefaalagestimunicipalquesorgeixinenelconsellescolar.
Facilitarqueelcentreeducatiuparticipidelprojectedemunicipi/ciutateducadora.
Una administraci coordinada i eficient, juntament amb la collaboraci del teixit

associatiu, ha de proporcionar les infraestructures i els recursos materials, econmics,
relacionals, culturals i humans que garanteixin un funcionament de qualitat de les
entitats del tercer sector, estiguin associades formalment o no. Ha daugmentar els
recursos personals professionals atenent les necessitats de cada context, tant en els
centreseducatiuscomenlentorncomunitariiciutad.
A ms a ms, tamb ser deure de lAdministraci dotar de suport econmic, tcnic si

cal, i d'infraestructures atoteslesentitatsquenoestiguinassociadesformalment,per
quepuguindemostrareltreballquerealitzenenelcentreeducatiuienlacomunitat.
Pertaldavanarversunmodeldesocietateducadora,espotenciarandiferentsvies:
Un
ConsellSocioeducatiuque:
Valorar el seguiment de leducaci amb indicadors consensuats i en far

propostesdemillora.
Estar format pel Consell Escolar Municipal, les associacions del tercer sector,
elssectorsprofessionaliindustrialielConselldInfantsiJoves,onnhihagi.
Parallelament, senfortiran tant les xarxes de dinamitzaci municipal ja existents

(Agendes Locals, Consells de Joventut, Consell de Formaci Professional,
associacions juvenils de lleure, Consells Municipals dEducaci,etc.), comlesnoves
maneres dassociacionisme que estan sorgint actualment (plataformes ciutadanes,
grups informals, grups de consum, xarxes de consum, cercles de participaci
ciutadana,etc.)oquehopodenferenunfutur.
Els municipis, des del treball en xarxa i amb la collaboraci del Consell
Socioeducatiu, dissenyaran un Projecte Educatiu de Ciutat
que permetrplanificari
endrear les poltiques educativesdelmunicipi.Elaboraranpropostes,compromisos
permanents i dinmics i cercar tant la participaci com el comproms ciutadamb
leducaci. Ajudaran a definir el model de ciutat que es vol i els valors que el
sustenten. Concretaran accions, establiran, planificaran i organitzaran el treball
cooperatiuentreadministracionsiciutadania.
Es fomentar la participaci dels joves i infants en les decisions del municipi per
forjarneunaculturademocrticadequalitat.
Els centres educatius estaran obertsalacomunitat.Esdissenyaranplansdobertura

de centres, tant per a la utilitzaci de les seves installacions (pistes esportives,
biblioteques, mitjans tecnolgics i informtics, etc.) com per a la formaci
permanentdelesfamliesdelentornmsimmediatidelacomunitatengeneral.
Espotenciaranlesfuncionsdelsconsellsescolarsisenampliaranlescompetncies.
Dins aquest teixit, s'afavorir l'acostament entre les universitats i l'entorn educatiu
per crear espais de dileg i collaborar en la formaci dels futurs professionals, la
innovacipedaggicail'intercanvid'experincies.
Es promouran mecanismes dintercanvi dinformaci entre tota la comunitat

educativa
3.2. Famliaicentreeducatiu
s necessari situarse en unaperspectivaholsticadeleducaciperpoderdesenvolupar
el puntdepartida:leducacisleinaprimordialperacanviarelmniperaferavanar
lahumanitatenclauticaicomunitria.
Aix doncs, resulta imprescindible la participaci de tots i cadascun dels agents de la
comunitat educativa: especialment la de les famlies,queensnunainstituciclau.Per
tant, la formulaci ja no serfamliaicentreeducatiu,sincomunitateducativa:entesa
com un ens plural que abriga lasumadesinrgiesabocadesalxitescolardelsinfantsi
jovesquehauriaderesultar,defet,unapartimportantdelxitperalavida.
La gesti i l'aprenentatge de la participaci ser un factor decisiu. Per ferho realitat,
caldrpossibilitarunasriedecondicionsquehandecoexistirishandassegurar:
La integraci dels objectius, de les decisions, delaplanificaci,del'organitzaciide

l'avaluaci del procs dels diferents agents educatius del centre educatiu en un
projectecomcomselProjecteEducatiudeCentre.
El repartiment de tasques i de
responsabilitats entre tots els agents del centre
escolar.
Laparticipaciactivaenlavidaescolardetotselscollectius.
El paper del centre educatiu i dels professionals vers les famlies des de la
cooperaci, el dileg i la collaboraci en la presadedecisions.Nomsaix,elcentre
educatiu ser un lloc per compartir models de bonesprctiqueseducatives,despai
deformaci,d'informaciidajudaperenfortirlacompetnciaparental.
10
La necessitat de compartir formaci de pares, mares, tutors legals i docents per

poder acompanyar els infants i joves enelseuprocseducatiu.Snnecessarisnous
perfilsprofessionalsdintredelcentreeducatiu.
3.3. Laparticipaciactivadelesfamlies
La participaci de les famlies i de tota la comunitat en els centres escolars suposa una
transformaciradicalenl'educaci.
La relaci i la comunicaci entre el centre i la famlia haur de ser ms efectiva per
aconseguirne una participaci engrescadora, fluida i activa. Per tant, el pacte
incentivar:
Les comunitats d'aprenentatge: projecte de transformaci social i cultural dun

centre educatiu i del seu entorn per aconseguir uns processos d'aprenentatge que
incideixin en la millora de l'educaci. No noms dels infants i joves, sin tamb del
seuentorn.
Crearlescondicionsper facilitarlaparticipacidelesfamliesenladinmicaescolar
ifomentarnelentradaalesaulespercooperarenprojecteseducatius.
Assegurar les vies i els espais per a la participaci de les famlies en la gesti dels
centres i en la definici del projecte educatiu. A ms delaparticipacienelConsell
Escolar,sernecessari:
Crear comissions de treball que permetin participar en la definicidelProjecte

Educatiu de Centre mitjanant un acord de comproms de drets i deures en
l'mbit familiar i que sigui coherent amb els objectius educatius establerts
conjuntament. Per aconseguirho, haurandetenirunaparticipaciactivaenels
rgansparticipatiusdecoordinacinodocentqueesconsiderinnecessaris.
Hauran de comptar amb indicadors davaluaci que els permetin seguirne i

avaluarneeldesenvolupament.
Captol especial mereixen les APIMA, com a principals vies de representaci del
collectiu de famlies i tutors legals, en el seucas.Pertald'aconseguirneunagesti
ms efica, el pacte proposa que no funcionin exclusivament al seu centre, sin
que escreinmecanismesperfacilitarnelacoordinacientrelesdelmateixentorno
de tipologia semblant i que comparteixin models de gesti. Shadincloure,donada
11
la realitat actual, el nou model dassemblees de pares, mares i tutors/es de centre,

ja que tenen un carcter ms horitzontal i hauran de formar tamb part deltreball
en xarxa, per integrarse a la vida activa del centre escolar i la comunitat: Consell
Escolar,comissionsdefeina,plataformesdebarri,elsconsellscreats,etc.
3.4. Elpaperdelsprofessionalsdelcentreeducatiuverslesfamlies
Lequip docent ha de facilitar lestabliment de ponts amb les famlies i amb aquesta
finalitat:
Esconcretaranespaisdetreball,decollaboraciidecomunicaciperalavinculaci
i relaci famliacentre educatiu que es regiran per les directrius que marquin les
poltiques educatives i es concretaran en el Projecte Educatiu de Centre. S'ha
dafavorir lentrada als centres escolars de diferents especialistes (administratius,
tcnics d'informtica, monitors de temps lliure, terapeutes, bibliotecaris, arxivistes,
etc.) perqu realitzin tasques per a les quals no sigui imprescindible tenir una
formaci docent. Aix, salliberar la crrega lectiva dels docents, es flexibilitzar el
seu horari i, daquesta manera, safavoriran els espais de treball, de collaboraci i
de comunicaci entre ells. Es pot considerar la idea de reubicar el collectiu
professionalde0a6anysambaquesttipusdetasques.
Es revisar el concepte conciliaci famliacentre educatiu per afavorirne la

participaci: horaris datencimsflexiblesadaptatsalesjornadeslaboralsrealsi
utilitzacidelesnovestecnologiesperfomentarunacomunicacimsgil.
Per tal destablir els ponts de comunicaci necessaris, cal contemplar lopci que
cada grup classe tri un representant pare/mare/tutor legal daula que fardenexe
entrel'aulailesfamliesdelgrupcorresponent.
Amb el mateix objectiu, es tendrpresentquetotalacomunitateducaiperaixels

espaiscomunitarisdociescontemplarancomapartdunaeducaciindividualitzada
iintegradora.
Es potenciar el sentiment de pertinena a travs de projectes inclusius que

entenguinelsespaiscomunitarisdocicomaagentsactiusdinslaccieducativa.
Amb la finalitat d'avanar cap a unaeducacimspersonalitzada,esflexibilitzarani

afavoriranlesopcionsdedecisidelesfamliessobrelescolaritzaci.
12
Sha de fomentar la convivncia democrtica per a aconseguir un clima escolar

positiubasatenlaconfiana.
Ser necessari mantenir una comunicaci regular amb les famlies per informarles
delprocseducatiudelsseusfillsifilles.
Soferirassessoramentalesfamliesdesdunmodelderelacicooperatiu.
Shan de conixer les noves realitats familiars, socials, econmiques i culturals per
oferirlesrespostesnecessriesdesdelcentreeducatiu.
3.5. Elpaperdelesfamliesverselcentreeducatiu
Respectar, promoure i collaborar en el desenvolupament del Projecte Educatiu de

Centrequehaurestatconcretatconjuntament.
Implicarse enelconeixementdelcentreeducatiuiaprofitarelscanalscomunicatius
quehiofereix.
Vetllar perqu els infants i joves compleixin les normes de convivncia del centre i
participaractivamentenlassolimentdunclimapositiu.
Fomentarenelsinfantsijoveslaresolucidialogadaipositivadelsconflictes.
Garantirlassistnciadiriadelsinfantsijovesalcentreescolar.
Interessarseperlevolucipersonalielsaprenentatgesdelsinfantsijoves.
Aprofitar els mecanismes departicipaciicollaboraciqueofereixelcentreescolar

perimplicarseenelprocseducatiudelsseusfillsifilles.
Assistir,dinslespossibilitatsdecadafamlia,alesreunionsientrevistes.
Comunicar al centre les informacions rellevants que puguin incidir en el procs

educatiudelseufillofilla.
3.6. Laformacidelesfamliesidocents
13
Per aconseguir el desitjat xitescolardefillesifills,labonaformacidelesfamliesser

undelsfactorsclauquecaldrpromouredecididament.
Pertald'assolirnel'ptimaformaci:
Les famlies i el centre educatiu concretaran a travs dels espais compartits la

reflexi conjunta i les vivncies en el programa de lescola de famlies dacord amb
lesnecessitatsquevaginsorgintiaprofitantelsrecursoscomunitarisexistents.
Espromourlaformaciinteractivaaprendreentreigualsdeparesimaresentemes
educatius, i en el suport als seus fills i filles en aspectes procedimentals o
conceptuals.
Es desenvolupar la formaci especfica adreada al professorat per millorar les

relacions amb les famlies i fomentarne la participaci. La formaci en participaci
snecessriaperquesprodueixiunapropament.
3.7. Laparticipacidelalumnatenelcentreeducatiu
Una delesfuncionsdelcentreeducatiuseducarperalademocrcia:desenvolupar les
capacitats i habilitats per a una convivncia social fonamentada en la solidaritat, la
participaci i el respecte. Aquesta funci ha de ser transversal al centre educatiu. En
aquestcontext,simprescindibleescoltarifomentarlesveusdelsinfantsijoves:snels
protagonistes principals dels processos que shi donen. La qualitat de les experincies
educatives que hi visquin constitueixen un aspecte fonamental de la seva formaci
integral.Ambaquestobjectiuesconcretenlessegentspropostes:
Desenvolupar dinmiques per ampliar la vivncia democrtica de lalumnat, tant al

centre com a laula, que shauran de concretar al pla de convivncia. Es tracta
densenyaraparticipar,participant.
Collaborar en la presa de decisions que afecten el centre educatiu (projecte

educatiu,plageneral,pladeconvivncia,etc.)
Intervenir en la presa de decisions que afecten el projecte de ciutat educadora a

travs de la participaci en el Consell dels Infants i Joves que forma parttambdel
ConsellSocioeducatiu.
14
Incloure el treball cooperatiu com a manera de potenciar el sentiment de grup, de

responsabilitatcomuna,desentimentcollectiu,d'actitudsdajudaicooperaci.
Introduir metodologies educatives actives i constructives que situn els infants com
aprotagonistesdelseuaprenentatge.
3.8. Nousperfilsprofessionals
Als centres educatius, s'hi hauran d'incloure nous perfils professionals per a
desenvolupar el treball en xarxa i per assegurar latenci educativa individualitzada. En
aquest sentit, shaur de fer una coordinaci amb altres serveis i professionals.
L'objectiu final s que el centreeducatiusiguiuncontextobert,ontothomcooperiamb
la tasca socioeducativa i que, segons les necessitats detectades, tengui els serveis
comunitaris a la seva disposici. Per aquest motiu, s important assegurar el nombre
adient de professionals assignats peracadacentre.Esfarefernciaaeducadorssocials,
talleristes, treballadors familiars, psiclegs, psicopedagogs, pedagogs, personal sanitari,
personal de seguretat, socilegs, antroplegs, especialistes en prevenci de riscos,
auxiliars tcnics educatius (es considera que seria necessari redefinir la seva tasca, per
tantsenhaurdevalorarlatascaifunci).
Quant a l'etapa 06, cal destacar tamb la importncia del seguiment i del suport a les
famlies que des del treball en xarxa es dugui a terme. Es crearan espais familiars per
oferir suport a la criana i l'educaci dels fills i filles en una etapa devitalimportncia
per al desenvolupament integral dels infants que no t la contemplaci legislativa
necessria.
Sha de potenciar la idea que la comunitat s molt important. No noms seduca al
centre escolar, sin que qualsevol moment de la vida dun infant s educatiu.Talicom
diuladitaafricana:Pereducaruninfantfafaltatotalatribu.
3.9. TercerSector
El tercer sector s el teixit associatiu en tots els mbits socials. Hi ha dhaver untreball
en xarxa entre elsagentsdeducaciformalinoformal.Eltreballenxarxasmsquela
coordinaci (intercanvi dinformaci), s una articulaci comunitria que suposa
15
collaborar de forma estable i sistemtica, per potenciar el treball en conjunt i evitar

duplicitats,competnciaentrerecursosidescoordinaci.
Peraixcaldr:
Desenvolupar el treball comunitari i el temps lliure atravsdelsagentscomunitaris

quehiestanimplicats.
Als centres educatius, introduirhi metodologies i contingutscurricularsrelacionats

amb el coneixement i la participaci del tercer sector i el voluntariat. A ms, es
potenciar la participaci de lalumnat com a voluntariat en entitats socials i
ciutadanes.
Millorar els sistemes de formaci dels professionals que estan implicats en aquest
sector.
Utilitzar els espais comunitaris (biblioteca, museus, etc.) per engegar projectes de
collaboracientrediferentsassociacionsiinstitucions.
Fomentar la participaci del conjunt dagents socials de la comunitat als consells

escolars.
Formular propostes formatives, organitzatives, de gesti i de seguiment per tal de

garantir un funcionament de qualitat de les entitats associatives no formals que
podensorgirdelConsellSocioeducatiu.
Reformular la dimensi de loci i la diversi com un espai de treball comunitari a

travs del Consell Socioeducatiu. Necessitem entendre aquest espai: funci, lmits i
continguts.Calcrearnouscontingutsiunanovagesti.
3.10. Sectorproductiuiformaciprofessional
L'administraci garantir una oferta mplia i flexible de formaci professional que
asseguri que, l'alumnat que ho vulgui, la pugui cursar. Per tant, nafavorir la
generalitzacio i respectar la llibertat personal delecci per altres estudis
postobligatoris.
L'oferta formativa sadequar a l'evoluci de les necessitats laborals de
lasocietat.
Els centres han destar dotats amb els recursos necessaris per poder adaptarse a les
necessitats del context. Es tendran molt en compte les infraestructures prpies i la
16
collaboraci amb les empreses a lhora dusar installacions i tecnologies molt

especfiquesocostoses.
El disseny de l'oferta formativa de FP se sotmetr a l'anlisi de les necessitats del
context i tendr com a punt de referncia els models d'xit d'altres llocs. Aix doncs,
lofertaformativasadequaralesnecessitatslaboralsdelsegleXXI,isperaixque:
Es crearan plataformes intersectorials amb una estructura organitzativa

coordinada i estable en qu prenguin part tots els agents implicats en el
desenvolupament de la formaci professional (administracions educativa i
laboral, centres educatius, agents socials, empresesicambresdecomer). pera
la definici duna oferta formativa a partir duna adequada avaluaci del
sistema,perunapresadedecisionsiperalaprevenciiresolucideconflictes.
Sintegraran els tres subsistemes de formaci (inicial, ocupacional icontnua)en
el desenvolupament de poltiques de formaci al llarg de la vida. A les Illes
Balears es podr aprofitar el nombre redut de centres per avanar cap a un
model consorciat que integri sotaelparaiguadelscentresformatiustotaloferta
deformaciprofessional.
Es facilitar laccs i l's dinfraestructures i de tecnologia de les empreses per
partdelcentresiviceversa.
S'aprofundir en lactualitzaci professional del professorat i la millora en la
dimensi prctica del currculum. Lactualitzaci professional del docent s una
condici indispensable per a poder oferir una formaci prctica de qualitat a
lalumnat. La collaboraci entre els centres i les empreses permetr millorar
lexpertesa prctica en la formaci de lalumnat. A ms, aquesta collaboraci
facilitar el contacte del professorat amb els professionals del sector i la
participacienactivitatsdereciclatgeenlesempresesienelscentres.
Es permetr la contractaci de professorat especialista en els centres de
formaci professional. Cal apostar per la contractaci de professorat que
provengui del camp professional i que mantengui la seva activitat en el sector
productiu. La figura del professorespecialista(atoteslesespecialitats)permetr
que els centres contractin professionals dxit i amb experincia reconeguda
que, a pesar de no tenir la titulaci adient, puguin aportar a lensenyament
reglat un coneixement molt especfic i actualitzat en un determinat camp
dactivitat.
Es dur a terme un control de qualitat i d'avaluaci real de les prctiques
formatives (FCT). Sallargaran els perodes de prctiques perqulalumnatpugui
tenirunavisiempresarialglobalinonomstcnicaoproductiva.
17
Els programes formatius de les FCT cercaran l'eficincia, les destreses i els
ajustaments a les possibilitats que poden oferir les empreses. Lesempreseshan
davanar vers un tarann ms formatiu per atendre lalumnat comaaprenents
enetapadeformaci.
Dotaci als centres dels espais i recursos adients per als ensenyaments que hi
imparteixen.
Adequaci del nombre d'alumnat aprenent que unprofessorpotatendre(rtios
no superiors a quinze aprenents per aula). A les classes d'assignatures ms
prctiques,lesrtioshandesermoltmsredudes.
Integraci despecialistes per sectors/professionals/tcnics que formin part
dempreses i facin de pont entre lmbit laboral i leducatiu, entre aprendre i
actuar.
Creaci dun Consell Socioeducatiu format per personesquerepresentintotsels
sectors: de l'educatiu (docents, famlies, estudiants), de l'econmic (empreses),
del professional (Collegis), del tercer sector (entitats socials vinculades) i de
l'administratiu(Conselleria,municipis).
Aquest Consell disposar dun termini de dos anys per vertebrar un procs de
participaci social que desemboqui en el disseny dun pla dacci a partir de les
propostes daquest pacte. El Plad'Acciesfonamentarenundiagnsticrigors
i de qualitat. Haur d'incloure els indicadors que permetin valorar limpacte de
les accions que es duran a terme i leficincia dels agents que les gestionaran.
Simpulsarundilegobert.AlgunesdelesmesuresdelPladAcciserien:
ImplementaciatoteslesIllesBalearsdeprogramesdaprenentatge.
Inserci de la figura de leducador social als centres, que es coordinaran

amb psicopedagogs i equips de suport complets (AL, PT, AD, els mestres
msun,ATE).
18
POLTIQUESPBLIQUESIADMINISTRACI
1. Organitzaciescolar
1.1. Planificaciescolar(inclouinfraestructures)
1.2. Rtios
1.3. Horarisimesuresdeconciliaci
2. Equitatieducaciinclusiva
2.1. Social(prevencideriscosdexclusi)
2.2. Personal:atenciindividualitzada
3. Sistemaeducatiu
3.1. Ensenyamentsobligatoris
3.2. Ensenyamentsnoobligatoris
4. Modellingstic
5. Avaluacidelsistemaeducatiu
5.1.
5.2.
5.3.
5.4.
Avaluacidelsistemaeducatiu
LaInspecci
Sistemadindicadorseducatius
RedefinicidelpaperdelAdministracieducativa
6. Finanament
7. Estabilitatdelsistemaeducatiu
19
LobjectiudaquestapartatsdefiniriconcretartotallquecorresponalAdministraci
pblicaenelcampdeleducaci.
1. Organitzaciescolar
1.1.Planificaciescolar(infraestructures)
Una mala planificaci s garantia de fracs escolar. La planificaci escolar sha de
plantejar en funci de la demanda i no en funci de l'oferta. Ha de garantirlexistncia
suficient de centres que responguinalesnecessitatsdunaeducaciobligatriagratuta
ialsdesitjosdelesfamlies.
La distribuci dels centres ha dincloure el criteri dequilibrientredemografiaiterritori.
A les zones poc poblades, lalumnat no ha de tenir els centres escolars massa lluny de
casaialesmoltpobladesnoshadedistribuirdeformadesigual.
Per tal de facilitar la participaci i la coordinaci en el dia a dia dels centres educatius,
les poltiques educatives promouran els centres escolar de dimensions apropiades: els
dePrimrianotendranmsdedueslniesielsdeSecundria,msdetres.
Cal plantejar alaxarxapblicalapossibilitatdecentres316(Infantil,PrimriaiESO).En
aquests centres, per garantir loferta doptativitat exigida per lESO, shaurien
dassegurarlestreslniesenaquestaetapa.
Es garantiran la planificaci i lacciintegradesdelsserveissocialsieducatiusadreatsa
la primera infncia. Per ferho possible, es comptar amb les dades permanentment
actualitzadesdelasituacidelainfnciaalesIllesBalears.
Ladministraci ha dafavorir, reforar i ampliar lescolaritzaci equitativadelalumnat.
Hi ha factors socials, territorials i de capacitat dels centres que tamb shan de
considerar.
1.2.
Rtios
Tots els estudis sobre educaci, entre ells els de l'OCDE, evidencien que la relaci
docentalumne s un dels factors claus en l'xit educatiu. Aquesta relaci ser de
qualitatnomsambunesrtiosajustades.
20
L'ajustament de les rtios implica novesmaneresd'entendrel'organitzacidelscentres.

Lalumnat ha de tenir ms protagonisme en el procs d'aprenentatge. A ms, cal
desmitificar el triangle aulagrup d'alumnestutor i, fins i tot, crear noves formes
d'arquitectura escolar ms obertes i diversificades. Es tracta, en definitiva, d'una nova
manera d'entendre el sistema educatiu, la funci docent i la del centre educatiu com a
instituci.
Lautonomia dels centres s imprescindible per assolir lptima relaci alumnedocent.
Per aquest motiu, les poltiques pbliques facilitaran la flexibilitzaci de les rtios a
partir de les propostesmetodolgiquesdelscentresidelesnovesformesd'organitzaci
plasmades en els seus Projectes de Centre. Noms aix, es podran rendibilitzar els
recursos humans dels centres i incidir directament en la relaci alumnedocent per
millorarnel'eficciad'intervenci.
Les rtios hauran de ser ms redudes i caldr facilitar els desdoblaments i altres
mesuresdeflexibilitzaciorganitzativa.
1.3.Horarisimesuresdeconciliaci
L'Administracieducativadeterminarelshorarisdelscentrespblicstenintencompte:
Les demandesdelesfamlies,lespropostesdelscentresilanecessitatdeconciliarla
vidafamiliarilaboral.
Els serveis i la cobertura complementria quepuguitenirlasocietat,d'acordambla

polticaformativamunicipali/oelscontextossocialsonestiguinsituatselscentres.
2. Equitatieducaciinclusiva
2.1.Social(prevencideriscosdexclusi)
Per a famlies amb dificultats econmiques o dentorns desafavorits es desenvoluparan
programesdesuportalalumnatambdificultatseducatives.
Sha dassegurar que cap estudiant escolaritzat a les xarxes sostingudes amb fons
pblics no deixi d'estudiar per falta de recursos econmics. Es millorar el sistema de
21
beques i ajudes a l'estudi a ms, si sescau, delescorresponentsamenjadoritransport

escolarperdonarrespostaalesnecessitatsdelalumnat.
2.2.Personal:atenciindividualitzada
L'Administraci garantir l'existncia dunaxarxaintegradadeserveis,deprofessionalsi
de programes de suport i refor per donar resposta amb criteris professionals a les
necessitatssocials,culturalsieducativesdelalumnatidelesfamlies.
L'alumnat que presenti situacions molt complexes ser ats per professionals
competentsdinsdelmateixcentre.Sevitarlatenciexternalitzada.
Sembla convenient establir per part de lAdministraci educativa un servei
dacompanyament dirigit aorientarlalumnatquehagiabandonatelsestudisobligatoris
sense haver obtingut cap titulaci. Lorientaci haurdetenircomaobjectiupreferent
reintegrarloalsistemaeducatiuatravsd'unsistemadesegonaoportunitat.
3. Sistemaeducatiu
L'Administraci determinar, amb carcter general, el nivell dassoliment de cada

competncia que lalumnat ha de tenir al final de cada etapa. Cada centre, en el marc
del seu Projecte Educatiu, definir els processos i mecanismes que desenvolupar per
tal d'aconseguirho. De manera transitria,hihadhaverunserveidexpertsquepuguin
assessorarisupervisarelscentresenaquestprocs.
3.1.Ensenyamentsobligatoris
s una necessitat peremptria incrementar el nombre de joves que, una vegada
obtingut el ttol de graduat/da en l'ESO, continu la seva formaci en l'educaci
postobligatria.
LAdministraci haur de facilitar les condicions que permetin als centres adoptar les
mesures necessries perqu tot lalumnat finalitzi l'educaci obligatria amb els
coneixements, competncies bsiques i valors necessaris per al seu desenvolupament
personal i professional i per a la seva continutat en estudis posteriors, en el marcdela
formaciil'aprenentatgealllargdelavida.
22
3.2.Ensenyamentsnoobligatoris
Letapa escolar 03 anys s laprimeraetapaeducativailAdministracilhadepotenciar
comatal,amsdassegurarnelagratutatprogressivament.
La gesti dels centres d'educaci infantil anir a crrec de les administracions ms
properes per tal que les decisions organitzatives (horaris, calendari, serveis oferts, etc.)
estiguin ben ajustades a les necessitats locals. Per aquest motiu, doncs, tendran un lloc
rellevantenlagestidelscentresilaincardinaranambelsserveissocialsdelmunicipi.
EscolesOficialsdIdiomes
(Enprocsderedacci)
Formaciprofessional
ConsultarlapartatSectorProductiuiFormaciProfessional
dinsSOCIETAT.
Educaciiformacipermanent.
Els Centres dEducaci dAdults seran una pea molt important en el sistema educatiu
per a la promoci de lestudi al llarg de tota la vida i per a oferir oportunitats de
reincorporaci a les persones que, per causes diverses, hagin abandonat el sistema
educatiu. D'acord amb aix, l'organitzaci modular,ladistribucihorria,lesestratgies
metodolgiques, els tipus dagrupaments, etc. hauran de ser fora atractius per a la
gent que necessita de segones oportunitats educatives o que t noves necessitats de
formaci:denovestecnologies,d'aprenentatgedidiomes,etc.
Els Centres dEducaci dAdults respondran a les necessitats especfiques daquelles
persones que hagin abandonat els estudis de forma prematura. Seran una plataforma
per acabar lensenyament obligatori o de llanament cap a altres estudis de formaci
professional o universitria. En aquest aspecte, han de tenir una coordinaci intensa
ambelserveidacompanyamentabansdescrit.
23
Ser necessari analitzar com es pot facilitar la flexibilitzaci de loferta educativa dels
Centres d'Educaci dAdults, de les diferents modalitats destudi presencial, a
distncia,etc.ideladistribucihorriaestacional,intensiva,etc.
Aix mateix, s'hauran d'analitzar les necessitats reals en infraestructures i en
installacions perqu puguin dur a terme, amb la major qualitat possible, la seva
importantfuncieducativaisocialitzadora.
4. Modellingstic
Cada centre escolar elaborar el seu Projecte LingsticdeCentre(PLC)enelmarcdela
seva autonomia i en funci de diferents variables contextuals: llengua de l'alumnat,
resultats avaluacions internes i externes, entorn del centre, etc. L'objectiu del PLC s
aconseguir que l'alumnat assoleixi una competncia similar en lesduesllengesoficials
en acabar els estudis obligatoris. Per tant, els projectes lingustics hauran destablir les
metodologies adequades al moment actual, quant al procs densenyament
aprenentatge de llenges. Per a la seva elaboraci, es partir de bases cientfiques en
lensenyamentdellenges.
El Projecte Lingstic de Centre ha de definir les competncies en comunicaci
lingstica,enfuncidelsobjectiusestablertsenelMarcComEuropeudeReferncia.
Sempre tendr un tractament preferent la llengua prpia de les Illes Balears, tal i com
marquen lEstatut dAutonomia i la LleideNormalitzaciLingstica.Enaquestsentit,es
considerarlasituacidelallenguacatalanacomaminoritzadainonormalitzada.
Sha de tenir en compte la necessitat de conixer i emprar llenges estrangeres en el
mn actual. Per aix, sestablir un model densenyament que hi doni resposta amb
metodologies adequades, basades en criteris cientfics i que compti amb els recursos
humansimaterialsnecessaris.
s imprescindible que els docents dominin la llengua en qu imparteixen les rees o
matries. Per tal que tots els docents tenguin la titulaci adient, s'han de revisar els
nivellsdecertificatsnecessarisi,almateixtemps,elaborarunpladeformaciadequat.
Les rtios s'han de revisar a tots els ensenyaments, assignatures imatries.Pelquefaa
la llengua estrangera, les rtios han de permetre assolir els objectius comunicatius
plantejats.
24
El coneixement de la llengua estrangera no es garantir si lalumnat noms hi accedeix

mitjanant l'escola. L'Administraci l'ha de promocionar en els mitjans de comunicaci,
ajudes per desplaaments i/o activitats extraescolars i altres mesures que esconsiderin
adientsatalfi.
Sha de destacar la importncia de l'expressi oral en tot el procs educatiu, incls el
procsperdetectarlescapacitatscomunicativesassolidesperlalumnat.
5. Avaluacidelsistemaeducatiu
5.1.Criterisgeneralsdavaluaci
L'avaluaci ha de ser inherent a tot procs que es vulgui valorar i millorar. En
conseqncia, les diferents seccions del document inclouran els seus propis apartats
davaluaci. En aquest apartat, es recullen els principis que han de regir el paper de
l'Administracienrelacial'avaluacidinsdelsistemaeducatiu.
s absolutament necessari potenciar la cultura de l'avaluaci en el sistemaeducatiu,en
tots els seus aspectes i nivells. Cal una avaluaci dels centres educatius: interna i
externa.
L'avaluaci ha de ser sempre formativa, enfocada a corregir les distorsions, les
disfuncions i les mancances de l'ensenyament en tots els seus components i no noms
de l'alumnat. Qualsevol pla o projecte dactuaci ha dincloure, duna forma clara i
contundent, un pla davaluaci que explicitar la diagnosi inicial, els mtodes i la
seqenciaciielsplansdemilloracorresponents.
Esrealitzaranavaluacionsexternesdelsdiferentssectorsdelsistemaeducatiutambde
l'Administraci per part dorganismes o institucions formades per professionals
independents. Els resultats daquesta avaluaci han de retornar, necessriament, als
mateixossectorsavaluats,amblobjectiudelaborarpropostesdemilloracontinuada.
5.2.LaInspecci
La Inspecci, com a organisme d'avaluaci format per professionals de l'educaci,
realitzarlasevafunciambelscriterissegents:
25
La Inspecci ha de complir les seves tasques fonamentals: supervisi, avaluaci,

informaci i assessorament per tal de valorar la qualitat, tant de la tasca docent,
com de la millora dels centres. Per aix, cal incidir en la formaci pedaggica dels
professionals que la integren, per tal de garantir una bona actuaci en tots els
nivells educatius: des dels infants de les escoletes infantils, fins als adults de les
escolesd'idiomesicentresdadults.
La Inspecci se centrar en lajuda als centres i a l'Administraci, com a factor de

qualitat.
LaInspeccis'hadenodrirdepersonesseleccionadesambcriteristcnics.
5.3.Sistemadindicadorseducatius
Per facilitar les tasques davaluaci i tenir un corpus ferm, homogeni i comparableamb
el daltresCAdelEstatod'altrespasosdelmbitinternacional,esfanecessaricomptar
amb un sistema dindicadors desistemaquepermetinveureelsrecursos,elsprocessosi
elsresultatsdeleducacidelesIllesBalears.
Aquest sistema dindicadors l'ha delaborar l'Administraci educativaenbaseatotesles
dades que t de les direccions generals(recursoshumansimaterials,resultats,poblaci
escolar, graduats, beques, transport, etc.) i dels centres (SEDEIB). Han de ser totalment
transparents i se nha de fer difusi pblica. Els indicadors han de servir peraladopci
de mesures de millora mitjanant una bona diagnosi que parteixi del coneixement
exactedelarealitat.
5.4.RedefinicidelpaperdelAdministracieducativa
Es crear una comissi encarregada de dissenyar un pla de mesures contra la
burocratitzaci i la centralitzaci de lAdministraci educativa. Sencarregar tamb
destablir estratgies pertransformarunsistemaquearafuncionademaneraverticalen
un de ms democrtic i transparent. Per a aix, es tindran en compte els segents
criteris:
Que es pugui aplicar amb rigor el principi de subsidiarietat fins a lesestructures

msproperesalalumnat,lesfamliesielsdocents.
26
Que es cre un sistema que avalu les actuacions dels agents de lAdministraci
educativa per part dels seus usuaris, principalment els equips directius dels
centresdocents.
Que l'Administraci educativa vetlli per preservar lautonomia de gesti

pedaggicadelscentres.
6. Finanament
El finanament ha de ser el necessari per a aconseguir el millors nivells de qualitat

possiblesdelsistemaeducatiudelesIllesBalears.
L'Administraci s la responsable de prioritzar adequadament els destinataris dels
recursos disponibles per garantir el correcte funcionament del sistema educatiu amb la
importnciaquelicorrespon.
Tot i aix, cada centre, en el marc del seu Projecte Educatiu aprovat per la comunitat
escolar equilibradament representada, podr organitzar amb el mxim nivell
d'autonomia raonable els recursos econmics que li siguin assignats (amb criteris
d'equitat i compensaci) per l'Administraci. Aquesta mesura haur de millorar la
responsabilitateconmicadelsmembresdecadacomunitat.
Per tal de garantir l'estabilitat del sistema educatiu, s imprescindible que

l'Administraci educativa tamb sigui estable. Per tant, s necessari anar a una
administraci ms professionalitzada en qu els crrecs i els llocs de feina no canvin
ambcadacanvidegovern.
7.Estabilitat
El mxim de llocs han destarocupatsperpersonesdequalificadaiprovadaexperincia,

coneixements i aptitud que puguin garantir lestabilitat de ladministraci educativa.
Shan devitar situacions com lactual: gaireb doscents assessors docents, molts dells
interins,queocupenllocssensehaverdemostratniexperincianiconeixementsprevis.
27
CENTRES
1. Introducci
1.1. Qus'entnperautonomia?
1.2. L'autonomiadecentres:diagnstic
1.3. Tretsorganitzatiusactualsdelscentres
2. Propostes
2.1.
2.2.
2.3.
2.4.
2.5.
2.6.
2.7.
2.8.
2.9.
Autonomiapedaggica
Autonomiaorganitzativa
Autonomiadegestidelpersonal
ElProjecteEducatiudeCentre(PEC)
ElProjecteLingsticdeCentre(PLC)
Estructuradelcentre:documentsdelcentreirgansdegovern
ProgramaciGeneralAnual(PGA)
ProjectedeDirecci
Avaluacidelcentreidelsseusagents
28
1. Introducci
1.1. Qus'entnperautonomia?
En aquest document es defineix el terme autonomia com la capacitat de prendre
decisions fonamentades. La definici atn l'etimologia del concepte: auto (un mateix) i
nomos (norma, llei).Lesdecisionshandegarantirelsprincipisd'equitat,professionalitat
iparticipacidinsunsistemainclusiuquenoexcloguicapalumne.
L'autonomia implica una descentralitzaci subjecta a un Projecte Educatiu deCentreia
l'avaluaci de l'assoliment dels objectius que s'hi plantegen. L'autonomia ha d'estar
lligadaaunmarcnormatiugeneralquegaranteixilaseguretatjurdica.
1.2. L'autonomiadecentres:diagn
stic
L'autonomia dels centres educatius abastaelsmbitspedaggic,organitzatiuidegesti
de recursos humans i materials. Diversos estudis i avaluacions1 mostren de manera
evident que l'autonomia pedaggica i de gesti del professorat s un dels factors ms
rellevantsperalamilloradel'aprenentatgedel'alumnat.Adiad'avui,tanmateix,capde
lesduesnoestangensdesenvolupadesalnostrepas.
1.3. Tretsorganitzatiusactualsdelscentres
La situaci actual de leducaci continua marcada pels quatre uns: un professor, una
matria,unahoraiunaclasse/grup.
Dins un mateix centre, hi ha una excessiva variabilitat metodolgica (manca de

projecteeducatiudecentre).
Els centres no compten amb mecanismes de supervisi i formaci per unificar

internamentlesmetodologiesd'ensenyament.
Tot i que a molts centres educatius del nostre entorn es revisen amb certa
freqncia els resultats acadmics, aix no implica que s'introdueixin les millores
consegents en la prctica educativa. La transferncia de la diagnosi a la presa de
TALIS:TheOECDTeachingandLearningInternationalSurvey.OECD,2013.
Documentenlnia
29
decisions sobre aspectes curriculars i organitzatius als centres educatius no s

efectiva.
Rigidesa organitzativa (espais i horaris): massa hores asseguts, repetici de

dinmiques montones i poc motivadores, canvi dassignatura a cada hora, poca
flexibilitatdelespai,delsagrupaments,etc.
La meitat de centres funcionen sense que un equip directiu hagi presentat un

ProjectedeDirecciquedesenvolupiiplasmielProjecteEducatiudelcentre.
La formaci dels membres dels equips directius s, habitualment, insuficient per

lideraridonarcohesialaprcticadocentialsprojectesdelscentres.
Quin clima s necessari al centre per facilitar els processos de canvi? Com es genera la
confiana necessria per tirar endavant aquests processos? En quina mesura es
contribueix al desenvolupament professional dels docents? Com sincorporen les
famlies i l'alumnat en els processos de millora? Quines eines han de tenir els equips
directius per impulsarlos? De quina manera el Projecte Educatiu de Centre es veu
reforat amb la cultura de millora contnua? En quina mesura aquesta cultura
contribueixalbenestardelcentre?Comespassadeladiagnosial'accidemillora?
2. Propostes
La proposta de base que es fa per canviar el funcionament dels centres gira entorn del
concepte de comunitat daprenentatge: una organitzaci que compta amb autonomia
suficient per crear les condicions necessries per a un bon desenvolupamentpersonali
un alt rendiment acadmic de l'alumnat en un entorn inclusiu. Fomenta el creixement
professional del docent i fa evident el comproms de cadascun dels seusmembresamb
unavisicomunacentradaenl'aprenentatge.
La comunitat d'aprenentatgesunadeleseinesmsefectivesperalamilloraeducativa
iperalcreixementprofessionaldequienformapart.
Aquesta comunitat requereix d'un lideratge pedaggic per a un procs de millora
continuat i sostenible. El lideratge, a ms, ha de ser compartit i distribut i no es pot
separardunabonaformaci.
30
2.1. Autonomiapedaggica
Quan es planteja la necessitat de donar resposta als reptes de la societat del
coneixement del segle XXI, la finalitat del currculum ha de ser la de formar una
ciutadania responsable i crtica: amb un criteri propi raonatiambcapacitatdintervenir
davant els reptes dun mn complex. Una ciutadania formada en valors de participaci
democrtica, igualtat i llibertat seguint les propostes de les 21st Century Skills2:
"habilitats d'aprenentatge pensament crtic i creatiu, habilitats vitals i professionals
treball en equip i gesti de les relacions interpersonals, responsabilitat, etc. i
habilitatstecnolgiquesimeditiquesrobtica,programaci,etc.".Pertant:
Cada centre escolar, a partir de les oportunitats , de les caracterstiques del seu
entornidelcurrculumbsicfixatperladministracieducativaicentratenobjectius
competencials,senzilliflexible,adaptarelcurrculumalseuPEC.
En el currculum es prioritzaran les capacitats i competncies, s a dir, ensenyar a

pensarmitjanantunscontingutsorganitzatsenmodelscientfics,socialsiartstics.
Cada centre acordar les opcions metodolgiques que s'avenguin millor ambelseu
PEC. L'Administraci no determinar les metodologiesaaplicar,sinqueeslimitar
aaportarunmarcflexiblederivatdelesmetodologiescompetencials.
2.2. Autonomiaorganitzativa
Per poder aconseguir l'xit educatiu per a tothom dins el marc d'un Projecte Educatiu
basat en competncies bsiques, un centre ha de tenir la capacitat de reorganitzaci
dels espais, del temps dedicat a cada matria i de la coordinaci i organitzaci del
professorat.
2.3. Autonomiadegestidelpersonal
Els centreshandetenirmscapacitatenlagesti,coordinaci,organitzaciidistribuci
delpersonal.
st
Trilling,B.,Fade,C.(2009).
21
CenturySkills:LearningforLifeinOurTimes
.SanFrancisco:JosseyBass.
31
L'equip directiu ha de dirigir igestionarelpersonaldelcentred'unamaneraorientadaa

garantirelcomplimentdelessevesfuncions.L'exercicidelafuncidirectivacomporta:
Nomenar i cessar elsaltresrgansunipersonalsdedirecciielsrgansunipersonals

de coordinaci. Assignarlos responsabilitats especfiques. Hi ha dhaver
comunicaci prvia al Claustre i al Consell Escolar, i sempre dacord amb el marc
reglamentariilesnormesd'organitzaciifuncionamentdelcentre.
Assignar al professorat del centre altres responsabilitats de gesti i de coordinaci

docent, a ms de les funcions de tutoria i de docncia que siguin requerides per a
l'aplicaci del projecte educatiu i que siguin adequades a la seva preparaci i
experincia.
Intervenir en els procediments de provisi depersonaldocentperconcursespecfic

i de provisi especial. Formular les propostes de nomenament dels aspirants
seleccionatsenaquestdarrercas,enfuncidelesnecessitatsderivadesdelPEC.
Vetllar i promoure la participaci del professorat en activitats de formaci

permanent i d'actualitzaci de les seves capacitats professionals en funci de les
necessitatsderivadesdelPEC.
Participar de les comissions d'observaci i d'avaluaci formativa de la prctica

docentestablertesenelPEC.
2.4. ElProjecteEducatiudelCentre(PEC)
La pea clau del funcionament del centre selseuProjecteEducatiu,mximaexpressi
de la seva autonomia. El Projecte Educatiu recull la identitat del centre, n'explicita els
objectius, n'orienta l'activitat i li dna sentit amb la finalitat que l'alumnat assoleixi les
competncies bsiques i, ms en general, el mxim aprofitament educatiu. Igualment,
contribueix a impulsar la collaboraci entre els diversos sectors de la comunitat
educativa,aixcomlarelacientreelcentreilentornsocial.
Coms'elaboraiesredacta?
El Projecte Educatiu s'adaptar al context de l'entorn social i econmic del centre. A
partir duna proposta inicial, es crearan espais de reflexi en qu participaran el
professorat i els diferents agentsperdefinirelsobjectiusilesmillorsviesperassolirlos.
32
La redaccidelPECser,alhora,professionaliparticipativa.L'equipdirectiucoordinari
vetllarperquelprocsescompleixi.
Quil'aprovaienfadifusi?
L'aprova el Consell Escolar del centre que tamb s'encarregar de ferne la difusi
pblicadavantlacomunitateducativa.
Quhadincloure?
El Projecte Educatiuesfonamentarenelsprincipisd'equitat,participacidemocrticai
professionalitat. Es definir al voltant de les necessitats de l'alumnatiinclourmesures
de seguiment com a part d'una reflexi crtica i sistemtica amb la intenci que tot
lalumnatpuguidesenvoluparlessevescapacitats.
Ha de contemplar l'aplicaci dels criteris d'organitzaci pedaggica, les prioritats i els
plantejaments educatius, els procediments d'inclusi educativa, els valors i objectius
que regeixen l'aprenentatge de la convivncia i altres actuacions que caracteritzin el
centre.
El PEC preveur uns objectius i uns mecanismes d'avaluaci i control per garantir la
funci de servei pblic que t un centre educatiu. Els projectes definiran objectius de
milloramitjanantunsindicadorsavaluables.
Les normes dorganitzaci i funcionament del centre han d'aplegarelconjuntd'acordsi
decisions d'organitzaci i de funcionament que s'hi adoptin per fer possible, en el diaa
dia, el treball educatiu i de gesti que permeti assolir els objectius proposats en el
Projecte Educatiu de Centre i en la seva Programaci General Anual. L'estructura
organitzativa prpia ha de determinar les competncies i la composici dels rgans de
governidecoordinaci.
2.5. ElProjecteLingsticdeCentre(PLC)
Cada centreeducatiu,enelmarcdelasevaautonomia,elaborariaprovarelseupropi
PLC.Elrepartimentdelesllengesd'aprenentatges'elaborartenintencompte:
Que la llengua catalana,comaprpiadelterritori,hadeserlallenguaprioritria

imajoritria.
33
El context sociolingstic del centre escolar i l'assoliment dels objectius de

competnciaencomunicacilingstica.
El PLC inclour projectes flexibles d'acollida lingstica de l'alumnat que s'incorpori al

sistema educatiu de les Illes Balears procedentd'altresterritorisambllengesicultures
diferents. Aquesta diversitat de llenges i cultures s'ha d'aprofitar com una riquesaper
avanarverselplurilingismeiperimplantarelsvalorsdelainterculturalitat.
2.6. Estructuradelcentre:documentsdelcentreirgansdegovern
A ms del PEC, el centre compta amb les Programacions Generals Anuals i amb el
ProjectedeDirecci.
ProgramaciGeneralAnual(PGA)
El Projecte Educatiu ha d'orientar les successives Programacions Generals Anuals del
centre i establir els criteris, els indicadors i els procediments per a l'avaluaci de
l'assoliment dels objectius previstos. El resultat d'aquesta avaluaci es recollir en la
memriaanualcorresponent.
ProjectedeDirecci
El Projecte de Direcci, presentat per l'equip directiu, ordena el desplegament i
l'aplicaci del projecte educatiu per al perode del mandat a qu es presenta. A ms,
precisa els indicadors que han de servir de referncia per a la seva avaluaci, d'acord
ambelsindicadorsdeprogrsestablertsenelProjecteEducatiu.
rgansiagentsdegovern
El Consell Escolar i el Claustre del professorat sn els rgans collegiats de participaci
delacomunitatescolarenelgovernilagestidelscentreseducatius.
El Consell Escolar, com a mxim rgan de representaci dels diferents membres de la
comunitat educativa, ser el principal rgan decisori del centre. El claustre interv en
l'elaboraciilamodificacidelProjecteEducatiu.
Lesfamliesseranagentsactiusenelscentres(consultaul'apartatSocietat).
34
L'equip directiu s l'rgan executiu de govern del centre pblic i les persones que en
formenparthandetreballarcoordinadamentenl'exercicidelessevesfuncions.
2.7. Avaluacidelcentreidelsseusagents
L'avaluaci t la finalitat de contribuir a la millora de la qualitat del servei pblic que
presten els centres i t com a referncia el desenvolupament de les competncies de
l'alumnat. D'acord amb les caracterstiques del context en qu es du a terme l'acci
educativa, l'avaluaci dels centres relaciona els resultats educatius amb els processos
d'ensenyament i d'aprenentatge; amb els recursosilasevagesti;ambelsobjectiusdel
centreiambelsindicadorsdeprogrsdelProjecteEducatiu.
Lactivitat avaluadora ser multinivell i es concretar en modalitatsdavaluaciinterna
coavaluaci (aprenentatge entre iguals) o autoavaluaci i avaluaci externa. A ms,
afectar els mbits pedaggic, de gesti i dorganitzaci, dacord amb les especificitats
decadacentre.
L'avaluaci dels centres hadetenirencomptenecessriamentelsindicadorsdeprogrs
establerts en el Projecte Educatiu de Centre per alperodeconsiderat.Elsindicadorsde
progrs que susen en lavaluaci han deferrefernciaaresultats,processos,recursosi
condicionsd'equitat.Sempreshandestablirdemaneracontextualitzadaacadacentre.
L'avaluaci d'un centre s unreferentatenirencompteenl'avaluacidelexercicidela
funcidirectivaienladel'exercicidelafuncidocentenelcentre.
35
PROFESSORAT
1. Introducci
2. Formaciinicial
2.1. Formacidetotselsdocentsicurrculumuniversitari
2.2. Personalformadordelsdocents
3. Sistemadeprovisidellocsdetreball
3.1. Perodemixtdeprctiquesremunerades
3.2. Provisideplaces
4. Formacipermanent
5. Avaluacidelprofessoraticarreraprofessional
6. Direccions
6.1.
6.2.
6.3.
6.4.
Formaci
Accsalafuncidirectiva
Seleccidelesdireccions
Avaluacidelatascadirectiva
7. Compromsticdeldocent
36
1. Introducci
La educacin pblica necesita un profesorado preparado, responsable de sus

obligaciones y comprometido con la filosofa que laorienta.Profesorasyprofesoresque
muestren el compromiso que contraen con sus funciones y volcados enlaformacindel
alumnado, en colaboracin con las familias y la comunidad. Para ello, sulabordebeser
reconocida socialmente, y su formacin y profesionalidad dignificadas por las polticas
educativas. (El profesorado y su formacin como actores necesarios y comprometidos
conlaeducacinpblica,ForodeSevilla3)
Els docents, les famlies, la universitat, lAdministraci educativa i lasocietatengeneral
han de treballar per aconseguir la valoraci social dels docents i atreure el millor
alumnat a lacarreradocent.Laconfianadelasocietatsimprescindibleperqupuguin
desenvolupar de manera efica la seva tasca com a formadors i educadors de la futura
ciutadania.
El professorat ha de ser conscient que desenvolupa una tasca complementria a la de
les famlies, com a collaborador en leducaci dels infants i joves.Encapcaspotserun
substitut.Perqulafeinatenguixithihadhaverunacollaboraciamblesfamlies.
2. Formaciinicial
Segons diversos estudis i avaluacions, lamilloraenlaformacidelsdocentssunfactor

clauperalprogrsdeleducaci.
Un dels principals objectius del present pacte s aconseguir la no distinci entre
mestre/a i professor/a i afavorir l'especialitzaci per etapes. La formaci s'ha
d'estructurarentrescursosdegrauidosdemster.
Aquest objectiu no es podr aconseguir a curt termini. En una primera fase els estudis
deducaci infantil, primria i secundria shauran destructurar en quatre cursos de
Anguita, R., et al. (2014). "El profesorado y su formacin como actores necesarios y comprometidos con la educacin
pblica".
ForodeSevilla
.
Documentenlnia.
37
grau i un de mster. En el cas de secundria, ams,ambunitinerarididcticquehaur

destarinclsenelgrau.
Quant al professorat de FP, ser necessria una millora en la dimensi prctica del
currculum.
2.1. Formacidetotselsdocentsicurrculumuniversitari
Les associacions de docents i les administracions educatives han destablir les
competncies (estndards professionals) dels docents i han de tenir cura que les
universitats les incloguin en els seus plans formatius i que els futurs docents les
assumeixin.
Els docents en exercici han de tenir un paper clau en tota la formaci dels nous
docents.
Caldr establir uns plans destudis ms ajustats a les necessitats de lalumnat, amb
ms amplitud de coneixementsbsics:didctica,metodologia,dinmiquesdegrup,
habilitats socials, resoluci de conflictes, habilitats tutorials i relaci amb les
famlies,capacitatdecomunicaci,TICillengesestrangeres.
A ms de la formaci cientfica, el currculum de la formaci universitria ha

dincloure una formaci en didctica general i especfica: organitzaci escolar,
psicologiaiconeixementsdelprocessosdensenyamentaprenentatge.
Lalumnatuniversitarihadeserprotagonistadelseuprocsdaprenentatge.
A partir del primer any, s' han d'establir als centres prctiques tutoritzades per a
docents que prviament hauran estat seleccionats per la universitat i per les
associacions dedocents.Laseleccishadeferdacordambelscriterisdelmodelde
centreidedocentqueespresentaenaquestdocument
Durant la formaci universitria, shauran de realitzar unes prctiques socials i/o

laborals supervisades per personal universitari i combinades amb un projecte
temticconcret.
Es fomentar la participaci de lalumnat universitari en almenys un projecte o

intercanviinternacional.
38
2.2. Personalformadordelsdocents
Condicionspelquefaalprofessoratduniversitatpermanent:
Ha de tenir experincia prvia iperodesdetreballdinslaulaenletapaeducativao

enlensenyamentenquesfadocncia.
L'experincia del personal formador ha de ser, sobretot, en recerca i transferncia

de coneixement en el nivell educatiu o ensenyament en qu exerceix docncia.
Prioritriament, aquesta recerca shaur demmarcar en equips que conjuntin
investigadorsuniversitarisinouniversitaris.
El professorat que tutoritzi les prctiques per part de la universitat haur de

treballar de forma conjunta amb el professorat dels centres que tengui cura
daquestprocs.
Pelquefaalprofessoratassociatduniversitat:
Seran docents amb experincia i en actiu. Sarticularan els mitjans perqu aquesta
formaciespuguirealitzardinselseuhorarilectiu.
3. Sistemadeprovisidellocsdetreball
Sarticularenlesduesfasesqueesdescriuenenelsdospuntssegents:
3.1. Perodemixtdeprctiquesremunerades
La docncia dels candidats anir en funci de les places necessriesperalesplantillesi
s'establir a partir dels mrits dels concurrents: avaluaci positiva de lexercici de la
docncia durant el perode de prctiques, currculum acadmic, coneixement de
llenges estrangeres i daltres com les prctiques socials i/o laborals, o el
desenvolupamentdeprojectes.
Aquest perode perseguir un doble objectiu. D'una banda, seguir amb la formaci
duna manera ms realiespecficaquepermetiaplicarelsconeixementsapresosdurant
39
la carrera. D'altra banda, avaluar si la persona que est realitzant aquest procs est
preparadaperaccediraunllocdetreballdocent.
Daquestaprimerafase,n'hadesortirelllistatdaspirantsquepodenaccediralasegona
fase.Elllistatsordenarsegonsunbarempblic.
3.2. Provisideplaces
En aquesta segona fase, shaur de tenir en comptelautonomiadelscentrespelquefa
a la possible elecci de professorat especfic que pugui desenvolupar determinats
projectes de centre. Els Consells Escolars intervindran en la tria del professorat que
prviament hagi estat acreditat i baremat a la primera fase en funci de criteris
pedaggics,delprojecteeducatiuidelcontextsocioeconmicdelcentre.
Les propostes que es facin hauran de ser aprovades per lAdministraci educativa, que
prviament haur dhaver establert criteris de transparncia, d'objectivitat i d'equitat
peralaprovisidelesplaces.
4. Formacipermanent
L'objectiu de tota la formaci permanent ha de ser que l'alumnat docent aprengui

msimillor.
La formaci permanent ha de ser obligatria, en horari de treball, finanada per

ladministraciigestionadaperlesassociacionsprofessionalsdedocents.
Les associacions de docents hauran de dissenyar una oferta de formaci contnua

lligada a les necessitats dels centres i als projectes educatiusques'hidesenvolupin.
L'oferta tendr com a objectiu la millora dels resultats educatius, la inclusi de tot
l'alumnat i la lluita contra el fracs escolar i l'abandonament primerenc de
l'educaciilaformaci.
Shadestablirunamillorinterconnexiamblesuniversitats.
La formaci permanent anir vinculada a unprocsd'avaluaciquedemostriquela

formacirebudas'haaprofitatenlamilloradelsprocessoseducatiusdelscentres.
40
5. Avaluacidelprofessoraticarreraprofessional
Lacarreradocents'estructurarenquatrenivells:novell,aprenent,avanatiexpert.
Cadacategoriadurassociadaunamilloraeconmicaiprofessional.
snecessaricercarunsistemad'avaluacidelaprcticadelprofessoratquepermeti
millorarlessevescompetnciesdocentsilasevacarreraprofessional.
L'avaluacihaurdincloureelcoditicestablertperaquestpacte.
Peridicament, es far una avaluaci del professorat i del centre. Lavaluaci ser
multinivell,internaiexterna,ivinculadaalsprojectesdemillora.
L'Administraci establir processos constants davaluaci interna. Es crearan

mesures per impulsar lautoavaluaci de la tasca docent i la coavaluaci per part
delscompanys,lesfamliesilalumnat.
L'avaluaci ha deserobligatriaihadabraardiferentsaspectes: lagestidelaula

(espai, temps, relacions, conflictes, etc.), el currculum, el coneixement, la relaci
amb les famlies i tutors legals, la metodologia i l'eficincia en el procs
d'aprenentatge.
L'avaluaci procurar la concordana entre el nivell adquirit i la qualificaci

assignada, la participaci activa en els processos dinnovaci i les millores que es
duguin a terme al centre i a laula. Tamb potenciar el treballcooperatiuentreels
docents, aix com la predisposici a la formaci permanent i a lintercanvi
dexperincies. A ms, haur de ser contnua i tendr efectes sobre la carrera
professionalcadaquatreanys.
Semprar tant l'avaluaci interna com l'externa. Un Institut dAvaluaci i Qualitat,

independent del poder poltic, realitzarperidicamentavaluacionsexternespertal
devalorarl'assolimentdelsobjectius.
Els resultats dels processos davaluaci hauran de propiciar que l'administraciiels

centresfacinpropostesconjuntesperalamilloradelaqualitatdel'ensenyament.
El sistema davaluaci de la carrera professional ser regulat pel mateix centre i es

basar majoritriament (amb un percentatge no inferior al 70%) en unsistemaque
41
tengui en compte la millora de tots els seus professionals. La millora individual

alladanossuficientenelmndeleducaci.
L'administraci facilitar que equips de recerca conjunts universitat, associacions

professionals i centres determinin els criteris de lavaluaci multinivell per
constituir la carrera docent i, encara, per establir limpacte en la millora educativa
delsdiferentssistemesdecarreradocentdissenyatspelscentres.
Elscriterisestablertsseranpblics.
Els docents experts han de formar els novells enelmarcdunprocsdemilloraque

contemplieltreballcollaboratiuilevolucidetotelcentrecomaeixfonamental.
S'ha d'incentivar (no necessriament de forma econmica) un adequat

reconeixementdelatasca,laimplicaci,lesbonesprctiques,etc.
Lavaluaci de la tasca docent inclour programes tutoritzats de millora per al

professoratquenosuperilesavaluacions.
Shaur de definir un sistema de seguiment de docents. A qui obtingui valoracions

negatives constants (davaluacions dels directors, companys/es, metges, famlies o
inspecci al llarg dels anys, amb un mnim de tres) se li aplicaran programes
tutoritzats de millora. Si aquests programes tampoc nofuncionen,podranperdrela
plaadocent.
6. Direccions
Els integrants dels equips directius no han de deixar de ser docents. La docncia
permet conixer la realitat educativa i afavoreixlaplicacideprogramesiprojectes
realistes basats en les necessitats del centre. Per tant, han d'impartir classe,
intervenir en les reunions d'equip docent comaiguals,conixerlaproblemticadel
centredeprimeramiviurelaicompartirlaamblacomunitateducativa.
Les competncies de les direccions semmarcaran dins dun model en el qual les
responsabilitats sn compartides per la comunitat daprenentatge, que requereix
duns objectius i compromisos comuns, assumits per tots i centrats en lamillorade
laprenentatge.
42
Les direccions hauran de tenir menys crrega burocrtica i caldr que sestableixin
clarament les seves responsabilitats en els principals mbits en qu shan dassolir
resultats. Es reforar el paper dels equips directius com a dinamitzadors dels
programes daprenentatge de lalumnat, la formaci permanent del professorat ila
millora cultural de la comunitat educativa.Seranequipsimplicatsenlaformacidel
professorat del centre, que gaudeixin de la feina, que escoltin activament, que
engresquinenelprojecteeducatiuiquetenguincapacitatdedecisi.
Lapermannciaenelcrrechauriadeserd'unmnimdequatreanys.
Lequipdirectiuintervindren:
els procediments de provisi de places per concurs especfic i de provisi

especialencomissideserveis,
lespropostesdenomenamentdelpersonaldocentnoestablei
l'avaluacidelprofessoratdelseucentre.
6.1. Formaci
La formaci per a l'exercici de la direcci s un element fonamental per alseuadequat
desenvolupament. Calendireccionsbenformadesicompetentsquedoninrespostaales
necessitats dels centres. La formaci ha d'estar centrada en la prcticadiriadel'equip
directiu. El pla de formaci per assolir aquests objectius haur de contemplar els
aspectesqueesdescriuentotseguit.
Tipusdeformaci:
Des del punt de vista temporal, es recomanen tres fases: prvia, inicial i contnua.
Lesduesprimeresnopodrantenirunaduradainferioracentvinthorescadauna.
L'administraci garantir l'accs a la formaci prvia a totes les persones que ho

sollicitin. La formaci inicial inclour una fase prctica supervisada per un tutor,
preferentmentundirectorodirectoraexperimentat.
Pel que fa als continguts de la formaci prvia i inicial tot i que inclouran qestions
relatives al marc normatiu i al procediment administratiu, a lorganitzaci escolar i la
gesti dels recursos, a la planificaci i lavaluaci dobjectius, es basaranespecialment
en les habilitats per a lexercici de la direcci en entorns professionals: la comunicaci
43
interpersonal,lagestideconflictes,lacomunicaciinstitucional,elconeixementpropii
la gesti de la innovaci i el canvi. Lobjectiu s assegurar les condicions idnies per al
bon desenvolupament dels objectius duna comunitat daprenentatgecomsuncentre
educatiu.
La formaci inicial i contnua seran obligatries per a tots els membres d'equips
directiusenexerciciis'establirunmnimd'horesanuals.
6.2. Accsalafuncidirectiva
Qualsevol docent amb cinc anys dexperincia, que hagi fet la formaci prvia, que
presenti un projecte i que compti amb un equip directiu capacitat ha de poder
accediraladirecci.
El grau de coneixement del centre s un factor important. Per aix, en igualtat de

competnciaialtrescriteris,esvalorarcomamritserprofessor/adelcentre.
Almenys la meitat dels membres dels equips directius tindran la categoria de

professoratexpert.
6.3. Seleccidelesdireccions
Lobjectiu principal ser que tots els centres estiguin en les millors condicions per
desenvolupar el seu PEC i per aix s necessari que un professor/a presenti un
projecte de direcci. Ser cabdal que els processos de selecci per cobrir places
vacantsdedireccialscentrescomencinelmesdesetembre.
La comunitat educativa triar el director/a i el seuequipdirectiudesprsdevalorar

el seu projecte de direcci. La composici de la comissi de selecci ha de ser
equilibrada entre els tres sectors de la comunitat educativa: docents, famlies i
forces socialsadministraci de manera que una no pugui vetar les decisions de les
altres dues. Serunadecisitransparent,democrticaienrelaciaunscriterisclars
enqupredomininelsfactorspedaggics.
6.4. Avaluacidelatascadirectiva
44
Shaur destablir el seguimentil'avaluacitantdelatascacomdelprojectedelsequips

directius. Hi participaran el Consell Escolar i la inspecci educativa. El directors seran
avaluats per lAdministraci educativa, el Consell Escolar del centre i el claustre, en
relaci amb els seus principals mbits dactuaci. L'avaluaci negativa podr suposar la
revocacidelcrrec.
7. Compromsticdeldocent
Elpacteeducatiuhadeprestigiarsocialmentlaprofessidedocentil'hadeconvertiren
referent de la societat en qu volem viure. Amb aquest objectiu, els docents han de
compartir amb l'alumnat, les famlies, l'Administraciilesentitatseducativesisocialsel
seu comproms tic envers la societat. Un comproms basat en uns principis tics que
ens condueixin cap a un model social democrtic, lliure, crtic i constructiu, per al qual
creiem que hem deducar, i que hem de fer evolucionar amb les prctiques educatives
pertaldeferlosviusi,sobretot,vivenciatsperlalumnat.
45
Mesurestransitriesperalscursos201516i201617
Es crear un equip multidisciplinar (docents, experts, representants de famlies i

d'altres sectors) per tal de desplegar els continguts del pacte (com, qui, quan, qu,
on). Aquest equip treballar durant un perode de temps determinat (mnim dun
any) amb dedicaci exclusiva i remunerada per aconseguir els objectius marcatsen
aquestpacte.
Les lnies d'acci daquest pla de desenvolupament del document del pactepodran
desembocarenunaLleid'EducacidelesIllesBalears.
Per tal de millorar la formaci permanent del professorat, es crear un equip de

professors (que inclour jubilats), amb un nivell alt dexpertesa didctica
demostrada al llarg de la seva carrera professional, que pugui fer les funcions
d'acompanyamentid'avaluacidelprofessorat.
En el model tradicional, els docents sn els responsables de l'aplicaci d'un

currculum que els vedictat.Peravanarcapaunmodelinnovadorenqusesentin
segurs a l'hora de prendre decisions curriculars continguts , metodologia i
avaluaci, es crear un equip de trenta professors. Haur d'incloure professorat
jubilat, amb un alt nivell d'expertesadidcticademostradaalllargdelasevacarrera
professional.
Es promour que totes les places vacants de direcci es cobreixin amb equips
directius amb un projecte de direcci, amb la finalitat de poder desenvolupar els
diferentsprojecteseducatiusdecentre.
46

Pacte Per L'educació de Les Illes Balears Primer Esborrany Gener 2015

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pacte Per L'educació de Les Illes Balears Primer Esborrany Gener 2015

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PacteperlEducacidelesIllesBalears.PrimerEsborrany.Gener2015.

Educam i ens educam encomunitat,totsjuntsientretots:lafamliacomaprincipalens

Quins sn els recursos comunitaris necessaris per participar en leducaci dels

Quines sn les vies, procediments i engranatges ms indicats perqu aquesta

les relacions externes i de proximitat. Construir un centreeducatiuinclusiusunafeina

La paradoxa de la llibertat que defensalesllibertatsdemocrtiquesquesuposenels

Aquest procs sha de fer pensant que ni la societat ni leducaci sn unproducte(una

Ser capa de gestionar les respostes, les preguntes i necessitats de la comunitat

Una administraci coordinada i eficient, juntament amb la collaboraci del teixit

A ms a ms, tamb ser deure de lAdministraci dotar de suport econmic, tcnic si

Valorar el seguiment de leducaci amb indicadors consensuats i en far

Parallelament, senfortiran tant les xarxes de dinamitzaci municipal ja existents

Els centres educatius estaran obertsalacomunitat.Esdissenyaranplansdobertura

Es promouran mecanismes dintercanvi dinformaci entre tota la comunitat

La integraci dels objectius, de les decisions, delaplanificaci,del'organitzaciide

La necessitat de compartir formaci de pares, mares, tutors legals i docents per

Les comunitats d'aprenentatge: projecte de transformaci social i cultural dun

Crear comissions de treball que permetin participar en la definicidelProjecte

Hauran de comptar amb indicadors davaluaci que els permetin seguirne i

la realitat actual, el nou model dassemblees de pares, mares i tutors/es de centre,

Es revisar el concepte conciliaci famliacentre educatiu per afavorirne la

Amb el mateix objectiu, es tendrpresentquetotalacomunitateducaiperaixels

Es potenciar el sentiment de pertinena a travs de projectes inclusius que

Amb la finalitat d'avanar cap a unaeducacimspersonalitzada,esflexibilitzarani

Sha de fomentar la convivncia democrtica per a aconseguir un clima escolar

Respectar, promoure i collaborar en el desenvolupament del Projecte Educatiu de

Aprofitar els mecanismes departicipaciicollaboraciqueofereixelcentreescolar

Comunicar al centre les informacions rellevants que puguin incidir en el procs

Per aconseguir el desitjat xitescolardefillesifills,labonaformacidelesfamliesser

Les famlies i el centre educatiu concretaran a travs dels espais compartits la

Es desenvolupar la formaci especfica adreada al professorat per millorar les

Desenvolupar dinmiques per ampliar la vivncia democrtica de lalumnat, tant al

Collaborar en la presa de decisions que afecten el centre educatiu (projecte

Intervenir en la presa de decisions que afecten el projecte de ciutat educadora a

Incloure el treball cooperatiu com a manera de potenciar el sentiment de grup, de

collaborar de forma estable i sistemtica, per potenciar el treball en conjunt i evitar

Desenvolupar el treball comunitari i el temps lliure atravsdelsagentscomunitaris

Als centres educatius, introduirhi metodologies i contingutscurricularsrelacionats

Fomentar la participaci del conjunt dagents socials de la comunitat als consells

Formular propostes formatives, organitzatives, de gesti i de seguiment per tal de

Reformular la dimensi de loci i la diversi com un espai de treball comunitari a

collaboraci amb les empreses a lhora dusar installacions i tecnologies molt

Es crearan plataformes intersectorials amb una estructura organitzativa

Inserci de la figura de leducador social als centres, que es coordinaran

L'ajustament de les rtios implica novesmaneresd'entendrel'organitzacidelscentres.

Els serveis i la cobertura complementria quepuguitenirlasocietat,d'acordambla

beques i ajudes a l'estudi a ms, si sescau, delescorresponentsamenjadoritransport

L'Administraci determinar, amb carcter general, el nivell dassoliment de cada

El coneixement de la llengua estrangera no es garantir si lalumnat noms hi accedeix

La Inspecci ha de complir les seves tasques fonamentals: supervisi, avaluaci,

La Inspecci se centrar en lajuda als centres i a l'Administraci, com a factor de

Que es pugui aplicar amb rigor el principi de subsidiarietat fins a lesestructures

Que l'Administraci educativa vetlli per preservar lautonomia de gesti

El finanament ha de ser el necessari per a aconseguir el millors nivells de qualitat

Per tal de garantir l'estabilitat del sistema educatiu, s imprescindible que

El mxim de llocs han destarocupatsperpersonesdequalificadaiprovadaexperincia,

Dins un mateix centre, hi ha una excessiva variabilitat metodolgica (manca de

Els centres no compten amb mecanismes de supervisi i formaci per unificar

decisions sobre aspectes curriculars i organitzatius als centres educatius no s

Rigidesa organitzativa (espais i horaris): massa hores asseguts, repetici de

La meitat de centres funcionen sense que un equip directiu hagi presentat un

La formaci dels membres dels equips directius s, habitualment, insuficient per

En el currculum es prioritzaran les capacitats i competncies, s a dir, ensenyar a