Professional Documents
Culture Documents
Malgrat no ho sembli, la nostra vida quotidiana no ha variat massa en els darrers 2000
anys. La civilitzaci occidental s el resultat directe de la suma de dos factors: la cultura
grecoromana i la tradici cristiana.
Thas parat a pensar mai que tens dos cognomenes? Saps que molts dels teus mestres sn
paedagogi perqu han estudiat paedagogia? Sabies que el teu dit anular es diu aix perqu fa
dos millennis que suporta un anulus? Tagraden els vestits tipus peplum? Per qu fem
vacances en els mesos dedicats a Juli Csar i Octavi August? Comencem!
1. La famlia romana
1.1. El concepte de famlia
Els romans organitzaven les seves famlies al voltant del pater familias, lhome ms gran
de la casa. Era el cap de famlia i tots els seus descendents i familiars propers estaven
sotmesos a la seva autoritat (esposa, fills, filles, germanes no casades, etc.). Les dones no
tenien autoritat jurdica (eren eternes menors dedat) i, si quedaven vdues, passaven a formar
part de la famlia del germ ms gran o del fill ms gran.
Maria
Nom
Nom amb qu ens referirem
a aquella persona
Identificaci de la
famlia del pare
Prez
Cognom
Identificaci de la
famlia de la mare
Aquests tres elements els conservem de lpoca romana. Tanmateix, han evolucionat
fora. El nom dun ciutad rom constava tamb de tres elements:
Caius
Praenomen
Iulius
Nomen
Identificaci de
la famlia
(Equival al
nostre cognom)
Pgina 1
Caesar
Cognomen
Identificaci de lorigen geogrfic
de la famlia o duna antiga
caracterstica fsica
(No tenim equivalncia)
El privilegi de tenir tres noms estava destinat noms als homes. Les dones rebien el nomen
del pare feminitzat. Per exemple: La filla de Caius Iulius Caesar era Iulia; la de Marcus Tulius
Cicero era Tulia; la de Caius Metelus Escipio, Metela. En el cas que un pater familias tingus
ms duna filla, les numerava: Iulia Maior et Iulia Minor, o Iulia prima, Iulia Secunda, Iulia
Tertia etc.
2. El naixement i la infncia
En nixer, el nad era collocat als peus del pare.
Si
aquest
l'aixecava
l'agafava
en
braos,
la srie Roma
plena d'amulets perqu el protegissin dels mals esperits durant la infantesa. Per si el pare
considerava que ja tenia prou fills o que no tenia mitjans econmics per a fer-se'n crrec, era
lliure d'abandonar-lo. L'expositio (abandonament) dels fills acabats de nixer, per tal que
fossin adoptats per altres famlies, constitua una prctica habitual i legal, tant entre les
famlies pobres com en les riques, patrcies i plebees.
3. Leducaci
Els nens romans (nois i noies) anaven a lschola, un lloc de reuni, on un paedagogus
primer i un grammaticus desprs els ensenyava els estudis elementals. Aprenien a llegir i a
escriure amb els clssics grecs i les operacions matemtiques ms bsiques.
En arribar als 12 o 13 anys, els alumnes se separaven abans
dentrar a ledat adulta. Les noies contreien matrimoni i els nois
iniciaven estudis de retrica. En efecte, all ms important per a un
noi rom era aprendre a expressar-se per tal de poder iniciar-se a la
carrera poltica.
Els joves, als setze anys, entraven a ledat adulta. A diferncia de
nosaltres, no arribaven a la majoria dedat legal en complir els 18
anys. Deixaven de ser menors dedat quan en una cerimnia
canviaven la toga praetexta per la toga viril.
Pgina 2
4. El matrimoni
El matrimoni a lantiguitat no tenia cap connotaci romntica.
Era un contracte legal que tenia com a objectiu la procreaci i
lextensi de la famlia. Les dones no podien decidir amb qui es
casaven. De fet, per a nosaltres el verb s reflexiu, casar-se. Per
en llat, els homes tenien les dones en matrimoni. Eren els
patres familias qui decidien amb qui casaven les seves filles.
La vestimenta de les nvies no ha variat massa en els darrers
segles: un vestit nupcial de color blanc, com a smbol de puresa i
Nvia romana
virginitat, i un vel, per, en aquest cas, de color carbassa. Tampoc trobem masses diferncies
en la cerimnia:
Com que el matrimoni era un contracte jurdic, el divorci era un element habitual a Roma.
Els cnjuges podien decidir separar-se en qualsevol moment. La dona divorciada, per, tornava
a estar sota la tutela del familiar mascul ms proper (un fill gran que ja fos pater familias de la
seva prpia famlia, el pare, un germ, etc.).
Pgina 3
Pgina 4