AIX VIVIEN ELS ROMANS

Malgrat no ho sembli, la nostra vida quotidiana no ha variat massa en els darrers 2000
anys. La civilitzaci occidental s el resultat directe de la suma de dos factors: la cultura
grecoromana i la tradici cristiana.
Thas parat a pensar mai que tens dos cognomenes? Saps que molts dels teus mestres sn
paedagogi perqu han estudiat paedagogia? Sabies que el teu dit anular es diu aix perqu fa
dos millennis que suporta un anulus? Tagraden els vestits tipus peplum? Per qu fem
vacances en els mesos dedicats a Juli Csar i Octavi August? Comencem!

1. La famlia romana
1.1. El concepte de famlia
Els romans organitzaven les seves famlies al voltant del pater familias, lhome ms gran
de la casa. Era el cap de famlia i tots els seus descendents i familiars propers estaven
sotmesos a la seva autoritat (esposa, fills, filles, germanes no casades, etc.). Les dones no
tenien autoritat jurdica (eren eternes menors dedat) i, si quedaven vdues, passaven a formar
part de la famlia del germ ms gran o del fill ms gran.

1.2. Els noms

Actualment, totes les persones tenen un nom i dos cognoms. Per exemple:
Gmez
Cognom

Maria
Nom
Nom amb qu ens referirem
a aquella persona

Identificaci de la
famlia del pare

Prez
Cognom
Identificaci de la
famlia de la mare

Aquests tres elements els conservem de lpoca romana. Tanmateix, han evolucionat
fora. El nom dun ciutad rom constava tamb de tres elements:
Caius
Praenomen

Iulius
Nomen

Nom amb qu es referien

a aquella persona a la
intimitat
(Equival al nostre nom)

Identificaci de
la famlia
(Equival al
nostre cognom)

Pgina 1

Caesar
Cognomen
Identificaci de lorigen geogrfic
de la famlia o duna antiga
caracterstica fsica
(No tenim equivalncia)

El privilegi de tenir tres noms estava destinat noms als homes. Les dones rebien el nomen
del pare feminitzat. Per exemple: La filla de Caius Iulius Caesar era Iulia; la de Marcus Tulius
Cicero era Tulia; la de Caius Metelus Escipio, Metela. En el cas que un pater familias tingus
ms duna filla, les numerava: Iulia Maior et Iulia Minor, o Iulia prima, Iulia Secunda, Iulia
Tertia etc.

2. El naixement i la infncia
En nixer, el nad era collocat als peus del pare.
Si

aquest

l'aixecava

l'agafava

en

braos,

manifestava aix que el reconeixia com a fill, i es

comprometia a la seva criana i educaci. Aquest era
un acte amb validesa jurdica i equivaldria a la nostra
inscripci al registre civil.
Aquest dia tamb es penjava al coll de l'infant Csar reconeix el fill de Clepatra com a propi a
una mena de capseta amb forma de bola (bulla),

la srie Roma

plena d'amulets perqu el protegissin dels mals esperits durant la infantesa. Per si el pare
considerava que ja tenia prou fills o que no tenia mitjans econmics per a fer-se'n crrec, era
lliure d'abandonar-lo. L'expositio (abandonament) dels fills acabats de nixer, per tal que
fossin adoptats per altres famlies, constitua una prctica habitual i legal, tant entre les
famlies pobres com en les riques, patrcies i plebees.

3. Leducaci
Els nens romans (nois i noies) anaven a lschola, un lloc de reuni, on un paedagogus
primer i un grammaticus desprs els ensenyava els estudis elementals. Aprenien a llegir i a
escriure amb els clssics grecs i les operacions matemtiques ms bsiques.
En arribar als 12 o 13 anys, els alumnes se separaven abans
dentrar a ledat adulta. Les noies contreien matrimoni i els nois
iniciaven estudis de retrica. En efecte, all ms important per a un
noi rom era aprendre a expressar-se per tal de poder iniciar-se a la
carrera poltica.
Els joves, als setze anys, entraven a ledat adulta. A diferncia de
nosaltres, no arribaven a la majoria dedat legal en complir els 18
anys. Deixaven de ser menors dedat quan en una cerimnia
canviaven la toga praetexta per la toga viril.

Pgina 2

Octavi August de nen amb

la bulla i la toga praetexta a
la srie Roma

4. El matrimoni
El matrimoni a lantiguitat no tenia cap connotaci romntica.
Era un contracte legal que tenia com a objectiu la procreaci i
lextensi de la famlia. Les dones no podien decidir amb qui es
casaven. De fet, per a nosaltres el verb s reflexiu, casar-se. Per
en llat, els homes tenien les dones en matrimoni. Eren els
patres familias qui decidien amb qui casaven les seves filles.
La vestimenta de les nvies no ha variat massa en els darrers
segles: un vestit nupcial de color blanc, com a smbol de puresa i

Nvia romana

virginitat, i un vel, per, en aquest cas, de color carbassa. Tampoc trobem masses diferncies
en la cerimnia:

Exemple de casament rom

1. La cerimnia sinicia amb els auspicis (un
ritual religis), s a dir, amb una consulta per
veure si els dus sn favorables a aquest
matrimoni
2. Se signaven les tabulae nuptiales, el
contracte matrimonial
3. Una matrona que feia de padrina ajuntava
les mans dels nuvis, simbolitzant la uni en
matrimoni
4. Se celebrava un banquet nupcial
5. Se celebrava la deductio, una
representaci del rapte de les Sabines. La
nvia es recollia en els braos protectors de
la seva mare, i l'esps li arrabassava la filla
violentament.
6. El marit entrava la nvia en braos per la
porta

Exemple de casament a lactualitat

1. La cerimnia sinicia amb una missa

2. Se signa el contracte matrimonial

3. Els nuvis ajunten les mans com a smbol de
la uni
4. Se celebra un banquet nupcial

6. El marit entra la nvia en braos per la

porta

Com que el matrimoni era un contracte jurdic, el divorci era un element habitual a Roma.
Els cnjuges podien decidir separar-se en qualsevol moment. La dona divorciada, per, tornava
a estar sota la tutela del familiar mascul ms proper (un fill gran que ja fos pater familias de la
seva prpia famlia, el pare, un germ, etc.).

Pgina 3

5. La vestimenta i la higiene personal

Com tots sabem, durant ledat mitjana, els hbits dhigiene personal eren inexistents i
aquest fet va ocasionar innumerables malalties. No obstant aix, els romans eren en general
curosos amb la seva higiene personal i assistien a les termes
municipals amb molta freqncia. Tenien una gran varietat de
cosmtics (fets en la gran majoria amb ingredients vegetals i
carb) i, per a les dones, el cabell era la mxima preocupaci
esttica. Es pentinaven sempre la cabellera amb grans
recollits i les dones casades noms es deixaven anar el cabell
quan estaven de dol.

Exemples de pentinats de matrones

romanes. Octvia i Servlia a la
srie Roma

6. El cmput del temps

El calendari rom arcaic es basava en el cicle lunar. Per com que era un sistema farrags i
poc fiable, l'any 46 aC Juli Csar va encomanar a l'astrnom egipci Sosgenes la confecci d'un
calendari molt ms precs. Aquest va dictaminar que l'any tenia 365 dies i 6 hores, per la qual
cosa cada quatre anys calia afegir un dia (aquest dia es deia bis-sextum, perqu s'afegia abans
del dia 6 abans dels Idus de mar). Va mantenir la divisi de l'any en dotze mesos, designantlos per mitj d'adjectius. El calendari comenava en el nostre mes de mar perqu, per a les
cultures antigues, lany comenava amb larribada de la primavera i amb les primeres collites.
Els mesos eren els segents:

Martius (mar), dedicat a Mart, el du de la guerra, mes en qu els soldats

comenaven a preparar-se per entrar en combat.
Aprilis (abril), perqu en aquest mes les flors es comencen a obrir (aperire).
Maius (maig), dedicat a la deessa Maia, mare del du Mercuri.
Iunius (juny), dedicat a la deessa Juno, l'esposa de Jpiter.
Quintilis (juliol), el cinqu mes de l'any. Juli Csar li va canviar el nom pel seu: Iulius
Sextilis (agost), el sis mes de l'any. Octavi August li va canviar el nom pel seu:
Augustus
September (setembre), el set mes.
October (octubre), el vuit mes.
November (novembre), el nov mes.
December (desembre), el des mes.
Ianuarius (gener), dedicat al du Janus, el du de les dues cares.
Februarius (febrer), on se celebraven les Februa, unes festes dedicades a les
purificacions i els morts.

Pgina 4