100509874solucionari Quadern de Valencia Mitja PDF

Solucionari
Unitat 1. Accentuaci i diresi

1.1.2 Exercicis
1. Separeu en sllabes les paraules segents:
pro-gres-siu
il-lu-si-
mas-sa
mun-ta-nya
gui-tar-ra
pa-pa-llo-na
lle-
ba-teig
ra-to-l
mai
peix
sub-has-ta
as-sut-ze-na
xar-xa
se-pa-ra-ci-
es-ce-na
m-mi-a
pit-xer
a-quell
or-gue
mis-si-
gui-neu
ac-ci-o-nar
ca-a
res-tric-ci-ons
co-et
es-cor-p
re-tau-le
ac-ci-o-nar
re-mo-lat-xa
cr-rer
lleig
mot-le
rei-na
in-ex-pert
comp-ta-go-tes
lin-gs-tic
pa-llis-sa
subs-tan-tiu
dic-ci-o-na-ri
ben-a-ven-tu-rat
veig
llan-ter-ner
pan-xa
pas-sat-ge
set-ci-n-ci-es
ex-cel-lent
ho-rit-z
cai-xa
fus-te-ri-a
es-criu-re
il-le-gal
ve--na
se-nyo-ra
sl-la-ba
2. Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus s:

Diftong creixent
Esquadra
Llengua
Quadre
Diftong decreixent
Roure
Aneu
Pou
Moure
Neu
Alcoi
Espai
Remei
Subjuntiu
Cultiu
Ciutat
Mai
Arcaic
Cuir
Cocentaina
Sense diftong I, U consonntica

Pueril
Joia
Acci
Peuet
Actuar
Pua
Suor
Llibreria
Tia
Gandia
Sensaci
Bresquilla
Cua
Joan
Figuera
Xavier
Itali
1
Solucionari
Quadern de Valenci Mitj
1.3.5. Exercicis
1. Accentueu, si cal, els que segents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
Els meus pares diuen que he de treballar ms

Sempre fa bromes, que gracis!
Qu vols prendre per a sopar?
No magrada la moto que thas comprat
El programa dordinador amb qu treballes no s massa bo
Vull que em digues qu penses fer
Qu mhas dit que vols? El material de qu et vaig parlar?
Saps a qu es dedica?
El dia que vingues parlarem de laugment de sou
No s de qu et queixes
Vols que parlem de qu s el que est passant?
Testic preguntant qu et passa!
2. Accentueu, si cal, les paraules segents:

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
examen
rodamn
barns
dilluns
esglsia
comprem
aigua
cpia,
copia, copi
9. dia
10. rfega
11. llapis
12. bstia
13. oxigen
14. virus
15. tennis
16. tragdia
17. individu
18. concrrer
19. aix
20. nec
21. usuria
22. misogin
23. ngel
24. dipsit
25. paper
26. correu
27. Valncia
28. matals
29. frmula
30. tab
31. a
32. Jlia
33. espinacs
34. lli
35. Ramon
36. compren /
comprn
(comprn)
37. pltan
38. porus
39. catleg
40. Snia
41. essncies
42. Dnia
43. can
44. tmbola
45. ping
46. rbitre
47. menjvem
48. tmer
49. fideu
50. slid
3. Accentueu les frases segents:

a) Nria est investigant lesperit avantguardista durant un perode de temps
determinat pel Departament dHistria.
b) Vs al concert dobo (dobo) que un msic austrac far desps-dem a
Monver.
c) Latmosfera que es crea en un partit de futbol sadequa al vertigen collectiu que
estem vivint.
d) Han anat a Etipia vint-i-cinc oftalmlegs perqu volen investigar laugment de
diptries en homes de ms de trenta-cinc anys.
e) Durant ladolescncia volem prendre te perqu ens deien que eliminava lacne
sistemticament.
f) Els britnics van llanar un mssil que va aterrar a lHimlaia.
g) s preferible crrer ja que els omplats es mouen rpidament i gilment.
h) Jo ja s que vau anar-vos-en a casa com a cstig pel vostre comportament barroer.
4. Poseu accent en les paraules que ho necessiten del text que hi ha a continuaci:
La Slvia arrib. Qu tha passat?, el rostre candors, qu has fet? En veure-la, la
Natlia sen va penedir. Mho promets, que no dirs res a Llus?, mho jures?, repet la
Natlia. Tho jure. Si no, fu la Natlia, si li ho dius, s que no em vols ajudar. s clar
que s, que et vull ajudar!, gaireb crid la Slvia. He avortat i no em trobe b.
Montserrat Roig, El temps de les cireres
5. Han desaparegut els accents daquest text. Poseu-los-hi:
Tantes vegades com haveu parlat de Ftima i en aquell moment no tapetia entrar a la
baslica. Cristina i tu us quedreu assegudes en un banc de pedra sota unes carrasques.
Al cap dun moment, va deixar de ploure. Desprs, passejant sota els prtics que
voregen lesglsia, vas fixar-te en la imatge de la Mare de Du que hi havia a la faana
de ledifici, amb la corona apomadeta i el gran rosari penjant-li dels canells. Et van
cridar latenci els ulls de serenitat: tu no volies res ms que aix.
Joaquim G. Caturla, La casa de les flors
6. Poseu accent en les paraules del text que ho necessiten:
En un dels meus viatges arreu del mn vaig patir un accident que, grcies a Du, ara puc
contar. Em trobava als Estats Units, en la frontera amb el Canad, i un amic em va
acompanyar a una botiga daquestes en qu venen escopetes a bon preu. Men vaig
comprar una i, desprs de llegir-ne les instruccions ds, vam anar a fer un tomb per un
bosc dels voltants per veure si cavem qualsevol cosa. El fet s que, una vegada dins del
bosc, ens vam separar i, de sobte, mapareix al davant un s enorme amb poques ganes de
fer amistat. Quina fera! No us podeu imaginar com sn els ssos de grans fins que no en
teniu un al davant! Jo em trobava molt aterrit. Vaig disparar un tret per veure si
lespantava, per lnica cosa que vaig aconseguir va ser enfurir-lo ms encara.
Solucionari
Rpidament em va llanar lurpa que va caure de ple damunt lescopeta i la meua m. A

causa del colp, vaig caure redolant per un petit barranc. Aix em va salvar, perqu va
impedir que ls em seguira. Em vaig salvar pels pls. Per, a conseqncia de la caiguda,
em vaig trencar els ossos de la m i un os de la cama.
Quan em va trobar el meu amic, estava totalment inconscient. Segons mha contat, em va
portar a una espcie de bruixa, una xicota de pare indi i de mare mora, que sabia molts
encanteris. Em va donar una poci feta de diverses fruites silvestres (maduixes, gerds,
mres, etc.) que em va fer recuperar els sentits i va recuperar-me de totes les lesions.
Ara que ja em trobe b ho conte com una ancdota curiosa, com una histria que qualsevol
avi conta als seus nts, per la veritat s que ho vaig passar malament, i si no fra per la
intervenci de la bruixa, tal vegada ara no em trobaria en el mn dels vius.
1.4.1 Exercicis
1. Poseu accent o diresi en les paraules que en necessiten:
ram
empudeint
Biscaia
fludesa
Marrqueix
obeiria
lingstic
tat
arrunar
allament
meglit
allar
ro
trador
Ral
Ucrana
obeeu
pasos
egoista
sucidi
runa
Himlaia
pdium
prosme
ensamada
obex
obo (obo)
creiem / criem
(criem)
protena
seua
trat
dirn
fruita
reinstaurar
seduda
sussa
agrament
elit
diptria
homogenetat
enquesta
beneir
2. Poseu els accents i les diresis que calguen en el text segent:

El forat de la capa doz sobre lAntrtida ha augmentat amb regularitat els ltims deu
anys, i en lactualitat ha arribat a un dels nivells de mxima gravetat possible. La capa
doz ha disminut un 60% en relaci amb lespessor que tenia en els anys seixanta,
segons explica en ledici dahir la revista britnica Nature.
Aquesta s la conclusi duna srie danlisis fetes al continent Antrtic, segons assegura
Jonathan Shanklin, un dels descobridors del forat de la capa doz, el 1985. Bsicament
no hem vist cap retrocs. Si hi ha alguna cosa nova, s lacceleraci de lengrandiment del
forat en el transcurs dels ltims trenta anys, afirma Shanklin.
3. Poseu accent o diresi a les paraules que en necessiten:

a) El cirurgi li ha dit que t un greu problema dacne.
b) El cnsol sus va agrair la collaboraci als pasos del Tercer Mn.
c) Aquell austrac no era un home sa: primer una pneumnia, desprs els czemes en
les mans; tot seguit la medulla i ara laturada cardaca.
d) Llusa volia anar a la residncia perqu li feren rpidament una anlisi.
e) La nta de la mora venia te i caf (caf) mlt.
f) Ral deia que s un consumidor de cocana genuna de Berln.
g) Els empresaris venen la fbrica perqu shan arrunat amb lincrement de la quota
que lassociaci els ha atribut.
h) Heu de convncer (convncer) aquella dona perqu us done el rptil i lensamada.
i) Mrius ha tradut una poesia europeista.
j) Els vens deien que han produt dnou textos arcaistes.
4. Poseu els accents i les diresis que falten en aquest text:
El men no es caracteritza per la fludesa. Linicia una lli magistral sobre la recerca
ms important en redacci; sexposa la doctrina bsica sobre la paraula, la frase, el
pargraf, la puntuaci, etc.; shi ensenyen les operacions bsiques de prescriure,
escriure i reescriure. Tamb es repassa lequipament mnim de lautor i es presenten
raons poderoses per aprofitar leina de lescriptura en benefici personal. A part de
mostrar la tcnica de la lletra, magradaria engrescar els meus lectors a escriure, a
divertir-se i a passar-sho b escrivint. Reivindicar ls actiu de lescriptura per a loci,
per divertir-se, per aprendre, per pensar, per matar el temps, i sempre sense cap
pretensi literria. La composici escrita s sinnima de fruir de la lingstica ms
genuna.
Daniel Cassany, La cuina de lescriptura (adaptat)
Unitat 2. Ortografia
2.1 Vocalisme
2.1.1 Exercicis
1. Ompliu els buits de les frases segents amb la vocal adient:
1. Tinc la seguretat que el sergent polsar alguna tecla perqu jo no haja de fer unes
gurdies tan avorrides.
2. s un turment, aix de veure pertot arreu botifarres i embotit i estar a rgim.
3. Estic sufocat perqu no recorde el ttol de la pellcula, per si hi pense veig el
titular com si estigus escrit amb retoladors davant meu.
4. Deu sofrir molt, perqu sospira molt davant la tomba del seu marit.
5. Durant la seua joventut va tenir dos marits: lun era hongars (hongars) i laltre
romans (romans).
6. Lametista que porta lanell de la sobirana s meravellosa.
7. Lassemblea ha aprovat les propostes governamentals malgrat la seua ambigitat.
8. Posat el davantal si no vols embrutar-te.
9. Cal que siguem rigorosos i que avaluem amb honestedat tots els aspirants, sense
deixar-nos subornar.
10. Com que no em va agradar el gust del vi, desprs de tastar-lo el vaig escopir.
11. Aquest jersei s molt juvenil.
12. Desprs de laccident em vaig quedar atordit, torbat, no podia enfocar les imatges i
suava per tots els porus de la meua pell.
2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergncia voclica, del text segent:
Lambaixador de Romania va descobrir en un contenidor de ciment el rob i lestoig
que el contenia perdut per la princesa el dia de les seues noces. La malenconia i
lenyorana de la princesa per la prdua de tan estimada joia va provocar que son pare,
el rei Mahmet, convocara una assemblea per discutir i avaluar les possibilitats de
recuperar el rob. Ducs, marquesos, ambaixadors i cnsols de diverses nacions, senyors
de les terres del regne, sobirans daltres nacions, i fins i tot una companyia de joglars,
Solucionari
discutiren, sota la mirada atenta del rei, la manera de recuperar el rob arravatat, sense
escrpols, de les mans de la princesa, que ja no podia suportar la prdua i, atordida i
una mica enfollida, es dedicava a escodrinyar totes les estances del palau. La malaltia
de la princesa fou tan greu, que el rei va contractar una infermera perqu latenguera
durant tot el dia i tota la nit, desafiant els eclipsis, les tempestes i les depressions del
seu carcter. Finalment, per, latent ambaixador li don en m a la princesa la tan
preada joia.
2.2 Consonantisme: les oclusives: p-t-c // b-d-g

2.2.1 Exercicis
1. Ompliu els buits amb loclusiva corresponent:
a) Lamic dAlfred ha canviat dactitud i enguany s que vol anar al Carib.
b) He fet una sollicitud per entrar en el club descacs de Madrid.
c) En la paret del despatx de ladvocat hi ha un quadre amb un prat verd i un sol groc.
d) No comprenc la seua inquietud. s massa poruc per a ser bandit.
e) Em fa fstic pensar en un nec guisat: Donald era tan dol!
f) Tinc lestmac rebolicat des que he vist lactuaci del mag fent mgia.
g) s molt violent: mha fet un pessic i un arrap.
h) Crec que David no sap que t molta sort. En laccident quasi es queda cec, sord i
mut, per al final sha recuperat.
i) No vages tan rpid! La rapidesa no s garantia de perfecci.
j) Est en la plenitud de la seua joventut, per encara no sap com soltar laccelerador
i no accepta cap consell.
2.3 Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda i essa

sonora
2.3.1 Exercicis
1. Escriviu C o :
cel
abundncia
atro
Puol
mar
cigr
circular
adrear
ignorncia
cendra
cirera
cistella
obedincia
raa
apedaar
balana
vncer (vncer)
llenol
bra
plaa
peda
can
oficina
faana
2. Escriviu Z o S en els espais buits de les paraules segents:

zebra
polseguera
desembre
bronze
Ignasi
zodac
quinzena
bizant
colzada
trnsit
sumar
cansament
topazi
amazona
consell
pensar
brusa
benzina
polze
senzill
3. Ompliu els buits amb S o SS:

cossiol
pessic
dosi
cossos
pasos
metgessa
fase
frontissa
travessa
disfressa
intromissi
duquessa
nasal
gasos
desitjar
entesa
cosina
marquesa
dansa
pallasso
pesseta
pissarra
persona
ensenyar
4. Ompliu els buits amb S, SS, C, , Z, TZ:

a) El comissari va trobar els cossos de dues persones assassinades dissabte passat.
b) Susanna est convenuda que vas passar lexamen per casualitat, perqu no et vas
esforar gens i no sabies cap lli.
c) Viu a lentresl, al costat duns grans magatzems.
d) El club est travessant un mal moment a causa de la lesi del davanter centre.
e) El fill de la princesa de Moambic i la duquessa de Veneuela shan casat i han fet
un viatge de noces impressionant: primer han anat a Rssia i desprs a les regions
xineses del sud.
f) La crisi ha estat causada per ladhesi duna nova empresa en el sector.
g) Els escriptors presocrtics foren capaos dexplicar totes aquestes hiptesis.
h) El cendrer est ple de cigarrets olorosos.
i) El govern ha confessat que les despeses dhisenda sn abusives.
j) El tornado Mari ha assotat la zona ms frondosa de la selva amaznica.
k) La jutgessa francesa esbatussava la gossa.
l) El president va demanar que cessara la discussi.
m) El nazisme s una doctrina falla que ha sigut condemnada a tot Europa.
n) Els pallassos del circ canten unes canons precioses.
o) Lequip matalasser va lluitar feroment per arrabassar el triomf als campions, per
va acabar apallissat.
p) Lesquizofrnic dissimulava la seua mancana de seny.
q) Jo no accepte la tesi que proposa que aquesta s una malaltia psicosomtica.
r) Lemissi excessiva de gasos s una agressi al medi ambient.
s) A s un contrasentit, ac no hi ha res a fer.
10
Solucionari
t) La porta de lantesala t les frontisses rovellades.

u) Els interessos de lAssociaci dAmics dAndalusia van ser analitzats pels
congressistes durant el mes de mar.
v) La pissarra de la meua classe s verdosa.
w) La dona rossa portava una rosa a la m.
5. Feu el mateix amb el text segent:
El Rabosa, assass eivissenc, es trobava desesperat. La balana de la justcia queia sobre
ell com una maa, sense compassi. La jutgessa no acceptava la seua presumpci
dinnocncia. Ell tenia lesperana que la dotzena danys que havia passat a la pres
haguera provocat una metamorfosi en el seu carcter. Per latzar no sempre el podria
afavorir. Ja va tenir molta sort quan, en el primer judici, el jurat va prendre la decisi de
concedir-li la llibertat condicional. Aix va ser com si li oferiren un viatge a un oasi. Per,
en aquesta ocasi, no hi havia cap argument que recolzara la seua innocncia. El disseny
que prenia el procs labocava a un atzucac.
2.4 Consonantisme: la b i la v
2.4.1 Exercici
1. Completeu les paraules segents amb B o V segons corresponga:
a) No trobe enlloc lescovill.
b) La circumvallaci per anar a Crdova est plena de revolts i, amb tanta corba, em
marejar i vomitar.
c) El partit que es jugava al pavell cobert era molt avorrit.
d) El xiquet porta la gavardina bruta perqu sha rebolcat pel fang.
e) Thaurs despavilar si vols conquistar aquella xica tan esvelta.
f) No t ni un pl a la calba, per la seua calvcie resulta arravatadorament sexy.
g) Qui posar el cascavell al gat?
h) Abans darribar a lhospital li van embenar el bra i li van traure sang de la vena.
i) Encara que s que t una vasta formaci i que s molt sabuda, mhan dit que s
molt maleducada i molt basta, caracterstiques que emboiren la seua saviesa.
j) Sem va rebentar la roda del cotxe quan feia un avanament en lautovia i gaireb
bolque.
k) Aquest pintallavis fa gust dalmvar.
l) Lavi mirava lavet bocabadat, quasi li queia la bava perqu era un arbre precis.
11
2.5 Consonantisme. Fricatives i africades: g, j, tg, tj, x, tx, ig, ix

2.5.1 Exercicis
1. Empleneu amb J, G, TJ, TG:
dijous
dirigir
enginyer
enveja
Jess
rajola
rellotge
objecci
girar
jerrquic
conjunt
ferotge
garatge
miratge
pitjor
formatge
gerani
viatge
desitjs
girafa
jersei
esponja
platja
pluja
ajustar
targeta
joc
bajoca
2. Empleneu amb X, TX, IG:

xoc
cotxe
arxiu
empatx
escabetx
fletxa
dutxa
ganxo
sandvitx
solfeig
xori
perxa
motxilla
roig
xavos
3. Empleneu els buits amb les grafies correctes (no han de ser necessriament les que
hem repassat en aquesta unitat):
a) Han rebutjat el projecte del gendre dEugeni, encara que presentava molts
avantatges.
b) El subjecte daquesta frase t un substantiu i un adjectiu.
c) Jess i Jeremies seran massatgistes i ajudaran la gent que jeur davant seu en una
llitera a relaxar-se.
d) No em puc imaginar una imatge ms lletja ni pitjor que un metge botijs i geperut
amb un fetge a les mans.
e) He viatjat per tot Europa, per mai he trepitjat sl egipci.
f) Li han posat una injecci en la natja amb una xeringa gegant.
g) El millor que pots fer s desitjar que Joan no senutge.
h) Ets un capritxs i aquest capritx no tel pense consentir perqu s que si puges a la
roda que gira et marejars.
i) Enmig de tot aquell desig vaig sentir un mareig que em va fer imaginar que
desapareixeria daquest mn sense queixar-me.
j) Mhe fet una taca de lleixiu en el jupet nou i crec que quan seixugue quedar
tacat.
12
Solucionari
2.6 Les nasals: m, n, ny

2.6.1 Exercici
1. Ompliu els buits amb la grafia corresponent:
a) El comte vivia en un sumptus palau, que tenia un jard immens.
b) Si vols adormir-te, et contar el conte del comte Drcula, o tamb pot ajudar-te
comenar a comptar ovelles.
c) He llegit en la premsa que lassumpte de lexempci fiscal a les grans superfcies
durant el trienni passat, no est gens clar.
d) Deu estar a punt de ploure, perqu el cel est ennuvolat i el dia es va enfosquint.
e) Confesse que aquests smptomes sn preocupants.
f) El van empresonar per repartir pamflets revolucionaris.
g) Estic convenut que Susanna s innocent i que no va caure en la temptaci de robar
lmfora.
h) Cal emmagatzemar tot aquest material al soterrani de lamfiteatre.
i) La teua declaraci va ser tot un triomf: Imma ha confessat que les teues paraules
damor li van semblar la millor de les simfonies.
j) T una infecci al ventre perqu ha menjat massa confits.
k) Posa molt mfasi en les seues paraules i per aix connecta tant amb el pblic.
l) Cal que afiges un annex a linforme on aparega la justificaci econmica de les
obres del tramvia que travessa la circumvallaci.
m) La seua cara va dibuixar un lleu somriure quan li vaig contar els meus somnis.
n) Sha enfadat perqu li he dit que s un fanfarr.
2.7 Consonantisme: la h
2.7.1 Exercici
1. Completeu, si cal, amb H els espais en blanc. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho
amb el smbol .
a) Ahir van discutir perqu ells volien anar a Osca i elles, a Oriola.
b) Lostatge va exhaurir la pacincia dels segrestadors, el van alliberar alhora que
sospiraven alleugerits.
c) Mabelleix prendre una orxata ben fresca amb uns cacauets ben salats, per
malauradament mhan prohibit prendre totes dues coses.
d) Han subhastat tots els seus bns i pretenen que tothom hi estiga dacord.
e) Aquell tru no va ser capa de perdonar una sola vida i va anihilar el poble
sencer.
13
f) Volia anar a pescar, per no tenia hams.

g) Hem de viure amb harmonia i mirant amb esperana lhoritz.
h) Aquesta composici est feta usant noms hendecasllabs.
i) Lhostessa va eixir corrents com un coet quan es va assabentar de la notcia.
j) Ahir vaig escoltar aquesta simfonia interpretada per la filharmnica de Londres.
k) Hem fet el que hem pogut, per em sembla que no nhi ha prou.
l) Hom diu que lombra de lom s allargada.
2.8 Consonantisme: les consonants geminades

2.8.1 La ela geminada (ll)
2.8.3 Exercicis
1. Completeu els buits de les frases segents amb l, ll, ll, tl o tll:
1. T l'apartament en una zona molt tranquilla de la ciutat.
2. El menjar que serveixen en aquest restaurant s excellent.
3. El president va eixir ills (ills) de l'atemptat.
4. S'ha comprat una parcella per a fer-se un xalet.
5. T una collecci de segells molt important.
6. Pass el test d'intelligncia amb un bon resultat.
7. Li concediren una beca de collaboraci i escrigu una novella.
8. No han solucionat res, la proposta ha estat nulla.
9. La celebraci de l'acte es va declarar illegal.
10. Va venir l'electricista i em va installar el fil musical, per encara treu un so massa
metllic.
11. Sollicitrem l'assistncia al colloqui sobre satllits.
12. Ahir al collegi va posar una pellcula bllica.
13. El van collocar dins una cella de cstig.
14. Ha presentat una proposta parallela on fa allusi als temes encara no solucionats.
15. La illuminaci que han installat a la circumvallaci s pllida.
16. Han allegat desconeixement de la llei en lapellaci presentada.
17. Han elaborat un projecte que consta dun miler de fulls.
18. He estat collaborant en la soluci dun sillogisme duna complicaci illimitada.
19. Cavillar massa pot provocar problemes capillars que desemboquen en alopcia.
20. Mireia s una dona molt alegre i treballadora.
21. Els lletrats haurien d'estudiar ms literatura hellnica.
22. El bitllet t una ratlla intelligentment dissenyada.
23. Hem perdut el litigi contra els titulars del transatlntic.
24. A causa de trencar ametles em fa mal l'espatla.
25. Camilla t les pupilles pllides: cal buscar una soluci.
14
Solucionari
26. s una dona molt liberal: ha perms (perms) la rebelli dels seus fills.
2. Com a recapitulaci final, ompliu els buits de les frases segents amb la grafia
corresponent. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho amb el smbol .
Un investigador privat no ha de tenir miraments a lhora dencarregar-se dun cas. Lany
passat em va arribar lencrrec dinvestigar la misteriosa desaparici duna princesa dun
petit comtat dHongria. Els pares de la princesa lhavien enviada a un convent perqu
seducara sota lestricta vigilncia de les monges. El cas s que un dia labadessa es va
adonar que no havia assistit a loraci de mitjanit, i va ser llavors quan va esclatar
lescndol.
La meua arribada va ser com un raig desperana, tant per als pares com per a les
religioses. Rpidament vaig fer una enquesta per a saber qui va ser lltima persona que la
va veure. Una jove novcia va afirmar que la va observar mentre feia un passeig solitari
per una platja propera al convent, i que una mica ms tard va sentir com sallunyava un
autombil. Aquesta dada va fer augmentar les sospites dun rapte.
Per al dia segent tot es va aclarir. Un majordom de palau va trobar la xica acompanyada
dun xicot ben plantat a la casa per als convidats. Resulta que la xica savorria al convent i
va decidir fugir amb lajuda daquest jove que havia conegut la setmana passada en una
visita a la taverna del poble. Desprs daquest desenlla impressionant, la meua missi
havia acabat.
Unitat 3. Determinants I: larticle

3.2 Lapostrofaci
3.3 La contracci
3.3.1 Exercicis
1. Colloqueu larticle en les paraules que hi ha a continuaci. Recordeu que
quan pugueu, haureu dapostrofar:
1. lesternut
6. linstitut
11. lilla
16. la host
2. lanimal
7. laccent
12. la invitaci
17. el hall
3. la essa
8. la histria
13. l11
18. lndex
4. lhumor
9. lombra
14. la hipocresia
19. la uni
5. la ignorncia
10. el stalinisme
15. lassumpte
20. el iode
2. Poseu la forma de larticle que hi correspon.

1. lesquaix
6. la EGB
11. la intelligncia
16. lOMIC
2. la UNESCO
7. el hobby
12. l1
17. la ira
3. lestand
8. la universitat
13. lUCI
18. lurna
4. lelit
9. labreviaci
14. lhmster
19. lESO
5. lhoquei
10. el stop
15. lanorxia
20. la erra
15
16
Solucionari
3. Ompliu els espais buits daquest text amb les formes de larticle en singular, la
preposici de o les contraccions corresponents:
Rellotges de sol: ombres del passat

Diu lespecialista alemany que el temps s la durada i la successi dactivitats subjectes
a mudana, i que es mesura per fenmens successius esdevinguts a intervals irregulars,
com el cicle solar, el lunar, etc. I, efectivament, des de lantiguitat, el decurs del temps
sha associat a lalteraci regular dels astres sobre el firmament. Aix, les unitats de
mesura temporals en lactualitat sn bsicament les mateixes que ja usaven les
primitives civilitzacions: el segle, lany, el mes, la setmana, lhora, el dia, el minut, etc.
Tot i admetent la capacitat exclusiva de la humanitat per a representar el decurs del
temps, s a travs dels rellotges que aquesta experincia pren forma fsica i esdev una
eina amb un pes definitiu en levoluci de la histria social, cultural i cientfica. Per
aix no sembla desgavellat afirmar que el rellotge s lexemple ms representatiu de
lhome.
Joan Olivares (Mtode, nm. 26, 2000. Adaptaci)
4.
Traduu les frases segents1:

a) Sopar tan aviat / prompte no em permet veure la srie de TV que ms magrada.
b) Els dissabtes em dedique a netejar el menjador i la cuina.
c) El 1998 lempresa de mon pare / del meu pare va fer fallida, per la qual cosa els
treballadors es van manifestar / es manifestaren davant la Conselleria.
d) Que treballes tant no tajudar a recuperar-te econmicament.
e) Dilluns em comprar el cotxe que desps-ahir et vaig ensenyar.
f) Ens veurem en la festa que dem a la nit (de nit) organitzen els meus amics dEivissa.
g) Ta mare tha dit que pares taula amb lajuda del teu cos.
h) No mabelleix gens viatjar durant tot el cap de setmana per Frana.
3.4 L'article neutre lo

3.4.1 Exercicis
1. Corregiu larticle neutre que apareix en les frases segents2:
Ja has mirat aix que et vaig portar?
Els vens de dalt sempre pensen en les seues coses. Mai no canviaran.
Potser vaja al cinema amb Jordi. Thi apuntes?
Pere sempre diu les mateixes coses.
Tan neta com sempre anava i ara sembla una miserable!
1
La traducci que sofereix en aquest solucionari s una de les opcions possibles. Potser que hi haja altres
solucions amb temps verbals, lxic o construccions diferents que siguen totalment vlides.
2
Les solucions que sofereixen no sn les niques vlides.
Unitat 3. Determinants I: larticle
17
La cosa ms estranya de totes s que Teresa va venir sense cotxe.

Aix que tu vols no s possible.
Enguany es portar les coses blanques i les negres.
Tan divertit com s llegir i vosaltres sempre esteu mirant la televisi!
La veritat s que els jutges sempre teniu ra.
Vine tan prompte com pugues perqu hem danar-nos-en a Elx!
Tant em fa que no vingues! La decisi s teua.
No vull que digues als meus pares res sobre laccident de trnsit.
Sortosament, cada dia augmenta el consum de les coses ecolgiques.
2. Traduu les frases segents amb les solucions genunes3:
Els amics de la seua vena han celebrat el casament a cor qu vols.
El llanterner diu que ha de canviar laixeta, si no el problema persistir.
El metge ha telefonat i ha dit que vages tan prompte com pugues a la seua consulta.
Aquest cantant s el millor de lestiu.
Dara endavant has de seguir una dieta baixa en calories i greixos animals.
El treball, lhaurs de fer tan b com spies perqu el corregir el coordinador.
All que ms magrada dIsabel s la seua simpatia i amabilitat.
Mai faig les coses a la babal perqu aix mho van ensenyar els meus pares.
El meu marit no mestima gens ni mica.
Mira com de gran sha fet el nebot de la teua germana.
Segons sembla, lexamen sajornar perqu el president del tribunal ha emmalaltit.
Tan bonic com s viure junt a la teua famlia en un poble de linterior!
Aquesta vegada Cristina almenys ens va saludar quan ens va veure.
Aquella casa no s prou gran per a tota la nostra famlia.
3. Corregiu els errors que trobeu en les frases segents4:
1. No s de qu et queixes si sempre fas all que vols.
2. Lobra de teatre que vam veure desps-ahir no em va agradar gens.
3. No he vist aquesta pellcula de qu parles, per aix no puc opinar.
4. s difcil explicar qu s el que mha passat.
5. Heu dacabar a rpidament. La resta (de coses) no corre tanta pressa.
6. Aquesta nit fan les coses de sempre: futbol i ms futbol.
7. Ja sou prou grans com per a fer aquestes bajanades.
8. He danar-men de viatge, per la qual cosa no podr anar al sopar dantics alumnes del
collegi.
La traducci que sofereix en aquest solucionari s una de les opcions possibles. Pot ser que hi haja altres
solucions amb temps verbals, lxic o construccions diferents que siguen totalment vlides.
4
Les solucions que sofereixen no sn les niques vlides.
Unitat 4. Determinants II: demostratius, possessius,

numerals, quantitatius i indefinits
4.1 Demostratius
4.2 Possessius
4.3 Numerals
4.3.5 Exercicis
1. Escriviu amb lletra les expressions numriques segents:
a) Mil nou-cents noranta-dos; vint-i-dos milions sis-centes setze mil quatre-centes
disset (dsset) pessetes.
b) Lu de juny.
c) Joan vint-i-tres.
d) Cinquena simfonia.
e) Dues jaquetes i una bufanda.
f) Pere tercer; fill segon; dAlfons tercer.
g) Pgina vint-i-dos.
h) Les tres cinquenes parts.
i) Vint-i-tres milions cinc-centes seixanta-set mil dues-centes vint-i-dues pessetes.
j) Dues quartes.
4.4 Quantitatius
4.4.1 Exercicis
1. Completeu els buits segents amb quant o quan, tant o tan:
a) quan
d) quan
b) quant
e) tan; quan
c) tant
f) tant; quan
19
20
Solucionari
2. Completeu els espais buits amb els adverbis de quantitat segents: gens, massa,
prou, quasi, menys, bastant, almenys
a) massa
d) menys
b) gens
e) quasi
c) almenys
f) bastant; prou
3. Completeu cada frase amb una de les formes que hi ha entre parntesis. Compte
amb la flexi de gnere i nombre:
(quan / quant)
1. Quan
2. Quant
3. Quan
(tan / tant)
7. Tan
8. Tan
9. Tant
(prou / bastant)
4. Prou
5. Prou
6. Bastants
(gaire / molt) 10. Gaires

11. Molt
12. Moltes
4.5 Indefinits
4.5.1 Exercicis
1. Ompliu els buits de les frases segents amb un dels indefinits que hi ha entre parntesis:
(tot / tota / tots / totes)
1. Totes
2. Tot
3. Tots
(alg / algun)
1. Algun
2. Algun
3. Alg
(cadasc / cadascun /
cadascuna)
1. Cadascun
2. Cadasc
3. Cadascuna
2. Traduu5:
a)
b)
c)
d)
5
Algunes persones han vingut a la consulta per demanar cita.

El gos est un poc prim.
El mateix director va venir i ens va donar la mala notcia.
Hem tret bastants diners de la rifa per no sabem si en tindrem prou per al viatge.
La traducci que sofereix en aquest solucionari s una de les opcions possibles.
Unitat 4. Determinants II: demostratius, possessius, numerals...

e)
f)
g)
h)
21
La reuni entre els ministres ha durat algunes hores.

Qualsevol de vosaltres est preparat per a pronunciar el preg de festes.
Has llegit aquesta novella? Jo en conec lautor.
Tot Novelda ha donat suport a la candidatura del president de lassociaci.
4.5.2 Gens / cap / res / ning

4.5.3 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb cap, res, gens i ning:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
Gens
Ning
Cap
Cap
Gens
Gens
Cap
Ning
Res
j) gens
k) res
l) res
m) gens
n) ning
o) gens
p) res
q) res
r) ning
2. Feu una mica de reps de quantitatius i indefinits, i corregiu les incorreccions que
trobeu en les frases segents:
a) Nosaltres dinem a les dos quan tenim temps.
b) He rebut bastants visites que mhan portat fora regals.
c) Hi havia algunes persones que el coneixien.
d) Si volen res (alguna cosa) de mi, ja mavisaran.
e) Vull que vinguen tres voluntaris qualssevol.
f) Ara vindran els altres (la resta dels) amics: Pere, Jordi i tota la resta (els altres).
g) Si hi ha cap vestit que tagrade, compra-tel.
h) A cadasc, li ser donat el que es mereix en el regne del cel.
i) De totes aquelles coses no hi ha cap objecte que magrade.
j) Rodejarem la casa i en tombarem la porta.
k) Escolteu-me tots: amics, familiars i els altres assistents.
l) Conec algunes persones que tindrien molts problemes si decidrem suspendre
lacte.
m) Van eixir del local, per desprs hi van tornar.
n) No s acceptable cobejar els bns dels altres (daltri).
o) No es pot passejar perqu mig Alacant est en obres.
Unitat 5. Categories nominals: substantiu i adjectiu

5.1 Gnere del substantiu
5.1.1 Exercicis
1. Escriviu el femen de les paraules segents:
Ex.: Llus Llusa
1. gos
2. cadell
3. treballador
4. actor
5. notari
6. s
7. jueu
8. tocleg
9. padr
10. prncep
11. marqus (marqus)
12. astronauta
13. abat
14. merlot
15. cadernera
16. taxista
17. porc
18. sastre
19. sucida
20. avi
21. plebeu
22. heroi
23. comte
24. llebrot
25. ase
26. drapaire
27. sargantana
gossa
cadella
treballadora
actriu
notria
ssa
jueva
tocloga
padrina
princesa
marquesa
astronauta
abadessa
merla
cadernera (femella)
taxista
truja
sastressa
sucida
via
plebea
herona
comtessa
llebre
somera
drapaire
sargantana (femella)
2. Canvieu de gnere les paraules segents:

duquessa
oncle
bruixot
captiva
actriu
mandatria
cosina
egua
deessa / dea
emperadriu
europea
poetessa
mestressa
secretria
pagana
garrina
boc / cabr
perdigot
artista
marroquina
vena
germana
serva
abellot
burra
esclava
robavellaire
23
24
Solucionari
5.1.1 Divergncies respecte al castell

1. Comproveu si recordeu el gnere daquestes paraules. Poseu larticle determinat o
indeterminat que els corresponga:
Ex.: No magraden els espinacs
a) La calor
m) El senyal
b) La marat
n) Les anlisis
c) lolor / una olor
o) Un pendent
d) La suor
p) Els deutes
e) Un estru
q) Unes postres
f) Els bacteris
r) Els nvols
g) Els llegums
s) La pols
h) El compte
t) El dot
i) El costum
u) Els estratagemes
j) Els afores
v) El lleixiu
k) El compte
w) Un torticoli
l) Una avaria / El corrent
x) Unes alicates
5.1.5 Exercici
1. Llegiu aquestes frases i amb lajuda del diccionari, si cal, esbrineu quina s la
parella de cada animal. Desprs escriviu dues columnes i relacioneu cada animal amb
la seua parella tal com fem en lexemple:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
Livori dels elefants s molt cobejable.

En aquella granja feia falta un ase.
La carn de perdigot sol cuinar-se macerada.
Moby Dick s el nom duna balena llegendria.
Enguany no han vingut les oronetes al campanar.
Ls s un animal en perill dextinci.
El pat doca s excellent.
Les cuixes de granota sn molt apreciades.
El meu cavall va coix.
El canari s un animal domstic.
Ex.: elefant
ase
perdigot
balena
oroneta
s
oca
granota
cavall
canari
elefanta
somera
perdiu
balena
oroneta
ssa
oca
granota
egua
canria
Unitat 5. Categories nominals: substantiu i adjectiu
25
5.2 Nombre del substantiu

5.3 Gnere i nombre de l'adjectiu
5.3.3 Exercicis
1. Completeu les sries segents segons lexemple:
Ex.: groc
a) vellutat
b) beix
c) foniatre
d) lent
e) elegant
f) com
g) ali (ali)
h) pervers
i) vague
j) ample
k) apte
l) tendre
m) sinistre
n) inepte
o) estudiant
p) atro
q) autodidacta
groga
vellutada
beix
foniatra
lenta
elegant
comuna
aliena
perversa
vaga
ampla
apta
tendra
sinistra
inepta
estudiant
estudianta
atro
autodidacta
grocs
vellutats
beix
foniatres
lents
elegants
comuns
aliens
perversos
vagues
amples
aptes
tendres
sinistres
ineptes
estudiants
atroos
autodidactes
grogues
vellutades
beix
foniatres
lentes
elegants
comunes
alienes
perverses
vagues
amples
aptes
tendres
sinistres
ineptes
estudiants
estudiantes
atroces
autodidactes
2. Canvieu el nombre de tot el que pugueu de les frases segents:

a) Loca que es passeja per la plaa molesta el trnsit.
b) El soterrani de la casa antiga s ttric.
c) Alguns fenmens que han ocorregut al costat mhan fet por.
d) La pluja de lltim any ha acabat amb lanyada.
e) Tinc les mans grosses com les dun gorilla.
f) Els reflexos dels espillets que hi ha al fons dels calaixos em fan nosa.
g) Els comeros i lart sn bones dedicacions.
h) No em dnes ms medicina, que tinc mareig.
i) Els despatxos que mha posat lempresa sn els millors de ledifici.
j) Els vaixells, els avions, els trens, els cotxes i caminar sn mitjans de transport.
26
Solucionari
3. Poseu en plural els substantius de les oracions segents i feu-hi les modificacions
pertinents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
Les taronges valencianes sn massa dolces.

Tots els nens tenen els mateixos desitjos.
Amb les mquines de rentar la roba shan perdut els safarejos dels pobles.
Quins dilluns i dimarts tenim classe de valenci?
Han de ser recuperades les canons tradicionals de les regions.
Als prats hi ha unes vaques que pasturen.
Les aiges de les fonts daquells pobles tenen uns gustos molt diferents.
Les barques de pesca no ixen els dissabtes a la nit.
Les professions ms habituals dels sussos sn fcils dendevinar.
4. Traduu les frases segents:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
Els bacteris sn fastigosos.

T un costum molt lleig: quan t un deute molt gros mai no el paga.
Aquest perfum t una aroma exquisida.
Quan arribar la fi del mn?
T el front molt ample, les dents xicotetes i la resta del seu aspecte s
impresentable.
En aquesta farmcia es fan anlisis clniques.
La SIDA era desconeguda fa 50 anys i ara s una malaltia molt greu.
Has de fer una anlisi ampla del problema abans de plantejar tots els dubtes.
Han tallat el corrent elctric. Per aix no funciona laire condicionat i notem una
calor tan apegalosa.
Tinc molta son, per desprs em desvetle perqu tinc el son molt lleuger i patisc
molts malsons.
Mhas espantat i per aix tinc el pols accelerat.
Agafeu un full de paper i dibuixeu-hi un bou amb les banyes ben grans.
Fes-li moltes besades i moltes abraades.
Hi havia tanta gent que tots vam rebre moltes empentes i alguna trepitjada.
5.4.1 Exercici
1. Milloreu, si s possible, les frases segents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
Tot Callosa est plantada de nespres.

He vist un llibre i una ressenya molt bons.
Freda sopa i caf era tot el que lesperava a casa.
De pedra era tota la Gandia medieval.
Lesperava a lestaci mig Santa Pola.
Els exmens inicial, parcial i final tenen parts orals i escrites.
Els anys i les estacions felios passaven rpidament.
Un gat, una balena i un ping grisos decoraven la paret de lhabitaci.
Unitat 6. Lxic. Composici i derivaci

6.1 Doblets lxics
6.1.1 Exercici
1. Empleneu les frases segents amb la paraula que considereu convenient:
1.
Si vols anar al teatre, primer has de recollir lABONAMENT en taquilla.

He posat ADOB als rosers perqu isquen flors ms boniques.
2.
Finalment, els caps de govern de la Uni Europea ACLARIRAN el tema.

Cal que nosaltres CLARIFIQUEM b loli abans de vendrel.
3.
Es va AFERMAR en la seua posici: va AFIRMAR que no pensava dimitir.

Hem dAFERMAR els fonaments daquesta casa.
4.
He telefonat per ANULLAR la cita que tenia amb el metge.

Com que no savenien, van ANULLAR el seu matrimoni: lanell que portaven al
dit ANULAR no tenia cap valor .
5.
Van fer un sopar amb molt dAPARAT perqu venia lalcaldessa.

LAPARELL de televisi deix de funcionar en comenar aquella tempesta amb
tant dAPARAT elctric.
Com que menja tant t problemes en lAPARELL digestiu.
6.
A aquell avi encara no li han donat perms per ATERRAR i lespera ha

ATERRIT els passatgers.
No sigues tan idealista. ATERRA, que ja tens 30 anys!
7.
El preu de la carn de vedella ha BAIXAT molt.

Cal que ABAIXES el volum del televisor.
8.
La poblaci es va assabentar del succs pel BAN que va emetre lajuntament.

El BNDOL cristi ja est preparat per a desfilar.
9.
Necessite posar-me una BENA per a subjectar millor lesparadrap.

Mhan tret sang de la VENA per fer-me una anlisi.
27
28
Solucionari
10. Enguany shan incrementat els beneficis dels que inverteixen en BORSA.
La BOSSA o la vida.
He tornat del supermercat carregat amb moltes BOSSES.
Llus ha regalat a la seua nvia una BOSSA de pell de cocodril.
11. Posa ms COLA si no vols que es desenganxen els cromos.
Li han tallat la CUA al gos.
He hagut de fer CUA per entrar al cinema.
En el viatge he hagut de seure a la CUA de lavi.
Hem comprat un piano de CUA de segona m.
12. El tresorer tenia dificultats per a aclarir els COMPTES de lassociaci.
La COMTESSA va assistir al sopar benfic vestida de llarg.
Vs amb COMPTE i posat el casc, en COMPTES de fer el boig.
Si tens problemes saps que pots COMPTAR amb mi.
Si ja has acabat les postres, demanarem el COMPTE al cambrer.
He obert un COMPTE corrent en la caixa destalvis.
Com que no sap matemtiques, sempre COMPTA amb els dits.
13. Sempre estem EMPLENANT els mateixos papers.
Es passa el dia COMPLIMENTANT els seus superiors jerrquics.
14. Corelli va COMPONDRE ms de cinquanta concerts per a viol.
Lhan COMPOSAT per no fer els deures.
15. Es passa la nit CONTEMPLANT la lluna plena.
Aquest apartat de la llei no PREVEU els casos ms dubtosos.
16. Ledifici on subicar el museu de les cincies t forma de CUB.
No trobe el CUBELL, no s on posar els bolgrafs.
Tres al CUB s igual a vint-i-set.
17. No se sap encara la DATA de lexamen.
Cal omplir els buits de limprs (limprs) amb les DADES personals, i desprs les
collocaran en una base de DADES general.
18.
Quan acabeu DOBLEGUEU el full per la meitat.

Has de treballar ms, has de DOBLAR el temps que dediques a lestudi.
Saps si han DOBLAT aquesta pellcula al catal?
Abans de guardar la roba has de DOBLEGAR-la.
19.
Aquell xiquet no pot DORMIR b.

Sensenyen canons de bressol per ADORMIR el seu fill.
20.
A laula 204 no netegen mai lESBORRADOR.

Feu primer un ESBORRANY i desprs redacteu la vostra composici.
Em va presentar el treball ple dESBORRALLS.
29
21.
Des que sha fet FAMS ja no ens tracta igual. Ara s una persona molt
FAMOSA.
Estava AFAMAT. Feia molta estona que esperava el men.
22.
Si necessiteu ms FULLS per a lexamen, men demaneu.

A la tardor cauen FULLES dels arbres.
23.
Com que no vol estar tan GRAS es nega a menjar aliments amb GREIX.
24.
Heu de LLIURAR els treballs abans del 30 de maig.

Lluiten per ALLIBERAR el seu pas.
25.
A MITJAN agost se celebra la festa de la Mare de Du.

MIG Noruega es va abstenir en les darreres eleccions.
En MEDIS judicials la sentncia ha causat una forta commoci.
Lavi s el MITJ de transport que menys magrada.
La MITJANA dedat dels narcotraficants detinguts s molt baixa.
Ja he netejat MITJA casa.
No t els MITJANS necessaris per a investigar.
Treballe en la Conselleria de MEDI Ambient.
La televisi s un MITJ de comunicaci molt influent.
26.
Des que estudia MEDICINA ja no vol prendre tantes MEDECINES/MEDICINES.
27.
A les nou del mat sha constitut la MESA electoral.

Per favor, ajudam a desparar TAULA.
Desprs de la conferncia hi hagu una TAULA redona.
La MESA de govern ha dictat la llei que tant espervem.
28.
Pren-li les MIDES per fer-li el vestit de festa.

El govern haur de prendre MESURES molt estrictes contra la corrupci.
Si vols que la recepta tisca b, has de posar-li la MESURA exacta de cada
ingredient.
29.
El cos hum t molts MSCULS.

Em fa mal lesquena perqu vaig carregar una botella de but al MUSCLE.
30.
Quin NMERO ha eixit al sorteig de lONCE?

Hi havia un gran NOMBRE dalumnes en la manifestaci.
31.
Lhan NOMENAT president de lassociaci de vens.

Han passat llista? Ja mhan ANOMENAT?
32.
Han restaurat lORGUE de la catedral. Ara sona millor que mai.

Cap RGAN del govern central ha ems (ems) el comunicat.
Mhe fet donant dRGANS.
33.
La gallina va PONDRE tres ous dor.

POSEU-vos al costat de la finestra per veure com es PON el sol.
30
Solucionari
34.
Abans de comprar-te la brusa, EMPROVA-te-la.

En el piscolabis vam TASTAR tota mena de mariscs.
Hem estat PROVANT la resistncia del pont nou.
35.
La Casa REIAL ha ems (ems) un comunicat per fer pblic lembars de la

infanta.
La pellcula est basada en fets REALS.
36.
Lorquestra Montecarlo vindr a la REVETLLA de divendres.

La BERBENA s una planta verinosa.
37.
Ests SEGUR que tot aix no s mentida?

Aquest anell estar ms SEGUR en la caixa de cabals.
Aquest mes he de pagar lASSEGURANA del cotxe, la de la casa i la de vida.
Si no vols que hi haja un accident, posa el FIADOR a la pistola.
38.
No podem SEURE, ja que la sala est plena.

Hem dASSEURE el xiquet en la cadira menjadora.
39.
Es nota que sn germans, SASSEMBLEN moltssim.

Amb aquella careta dngel, SEMBLA tan honrat i tan bona persona.
A mi em SEMBLA que plour aquest cap de setmana.
40.
No dnes a rentar la roba sense abans SENYALAR-la.

Desprs de laccident se li va quedar la cara SENYALADA.
Vosaltres, ASSENYALEU amb una creu lopci correcta.
El jutge em va demanar que ASSENYALARA el culpable.
41.
Em va caure el setrill i em vaig fer una TACA molt gran en el vestit.

Necessite ms TATXES per a penjar els psters.
42.
Aix sha de fer dins dels lmits del TERME municipal i en un TERMINI de set
dies com a mxim.
43.
He passat la nit en VETLA perqu el xiquet no ha parat de plorar.

Fou tan romntic! Soprem a la llum de les ESPELMES.
s molt ric, fins i tot t un vaixell de VELA.
2. Completeu els buits de les frases segents posant-hi les paraules o les locucions que
sajusten a la definici que hi ha entre parntesis.
1. Manilles / Assass
2. Traveta / Bac
3. Botx
4. Crulla/ Vianants
5. Engegar / Condicionat
6. Acudits
7. Tovallola / Barns
8. Tradoria
9. Bestreta
10. Arrelat
11. Hostessa / Suc

12. Assegurana
13. Bena / Farmaciola
14. Vessar
15. Renda
3. Escriviu la paraula que corresponga a cada definici.

1. allotjar, albergar
9. testimoni
2. escorxador
10. absent
3. drassana
11. mili
4. banyes
12. escullera
5. afaitar
13. espantar
6. cobrament
14. rebut
7. sabors
15. rusc
8. esquin
6.2 Els barbarismes

6.2.1 Exercici
1. Utilitzeu, si cal, un vocabulari per a identificar els barbarismes que contenen les
frases segents i corregiu-los:
a) Mhe comprat un jupet de vellut que vaig veure en laparador de la botiga del
xamfr.
b) El tren de rodalia saturar en landana nm. 2 daquest baixador.
c) I tant que est boja la germana del meu gendre. Em trau de polleguera el seu
costum de cridar a tothom.
d) He vist a la bstia el rebut de la llum i el de lassegurana del cotxe; sort que he
pogut estalviar un poc.
e) No s qu regalar-li: uns botons de puny, una corbata de lla o un fermall dor.
f) Pep est molt gros perqu sempre est menjant entrepans, llepolies i coses amb
greixos. A ms li agraden molt els flams i la pasta fullada.
g) Els canelobres que mhan regalat sn de metall. A mi, magraden ms de coure o de
vidre.
h) He comprat un comod que no s del gust de mon oncle.
i) Han retardat la reuni, per no obstant aix es far una anlisi completa de lestat
de comptes: diran si hi ha guanys o prdues.
j) No s assaborir el vi estranger. Aix que no s necessari que traguen llevataps /
tirabuix.
k) El regidor ha canviat els fanals i les llambordes de la vorera del meu carrer, per els
problemes de trnsit encara continuen.
l) En aquella mesa electoral shan perdut moltes paperetes i aix ha pogut afavorir la
prdua descons.
m) Joan pertany a un grup que dna suport a lavortament gratut.
n) Els nous arranjaments de la can no van decebre el pblic, que va prorrompre en
aplaudiments.
31
32
Solucionari
o) Es va recloure en un monestir per tal dapaivagar el seu estat dnim, deixondir-se,

asserenar-se i recuperar la seguretat de si mateix.
p) El ve va baixar fet una fera a dir-nos que estvem fent massa gresca, que ja estava b
de tabola i que rem uns pocavergonyes.
q) Lhostessa va portar-nos una safata amb closses i cltxines, per nosaltres preferem
polp i llagosta.
r) Testimoniar davant la jutgessa tot el que esbrine sobre el robatori de la bijuteria.
s) He demanat finanament per poder pagar les despeses del pis que mhe comprat en
un complex de luxe.
t) Sort que hem aconseguit els objectius; ho dic seriosament.
6.2.2 Mots adaptats
6.3 La creaci lxica

6.3.1 La derivaci
6.3.1.1 Exercicis
1. Formeu verbs derivats daquestes paraules amb els prefixos a-, en- (i la seua variant
em-) i es-:
embutxacar
enllaar
espolsar
encuriosir
engrandir
envellir
engabiar
emmarcar
empaperar
emmagatzemar
encaixar
alleugerir
enfarinar
aclarir
arraconar
envernissar
abaratir
esbrancar
2. Escriviu les paraules que corresponen a les definicions segents (pareu atenci en
lortografia dels mots amb prefixos):
a) apoltic
e) antdot, contraver
b) annim
f) exculpar
c) asimptomtic
g) contraordre
d) insubornable
h) benparlat
33
6.3.1.2 Diminutius, augmentatius i pejoratius

6.3.1.3 Collectius
6.3.1.4 Exercicis
1. Completeu el quadre segent, tenint en compte el que acabeu de veure. Fixeu-vos en
lexemple:
derivat
primitiu
sufix
tipus de sufix
xiqueta
xica
-eta
diminutiu
fadrinot
fadr
-ot
augmentatiu
cotxs
cotxe
-s
augmentatiu
oliverar
olivera
-ar
collectiu
bescollada
bescoll
-ada
colp
trosset
tros
-et
diminutiu
xicalla
xic
-alla
collectiu
brancatge
branca
-atge
collectiu
2. A continuaci, teniu diverses sries de paraules duna mateixa famlia. Fixeu-vos-hi

b, classifiqueu-les en la graella de la pgina segent i completeu-la. Si dubteu quin s el
primitiu, consulteu el diccionari:
Derivats
aigeta, aigera
consolat
llacuna
corbar
cervellet
subttol
lluntic, llunari
joventut, jovenvol
espais, espaiar
llengeta, llengut
pitrera
ullera, ullet
Pseudoderivats (cultismes)
aqus, aqutic
consular
lacustre
fabuls
curvatura
nocturn
cerebral
titular, titulaci
lunar, lnula
juvenil
espacial
lingstica, lingual
pectoral
ocular, oculista
Primitiu
aigua
cnsol
llac
faula
corba
nit
cervell
ttol
lluna
jove
espai
llengua
pit
ull
34
Solucionari
6.3.1.5 Els gentilicis

6.3.1.6 Exercici
1. Repassem ara una mica de geografia. Consulteu un mapa comarcal i completeu la
graella segent:
Gentilici
Poblaci
Comarca
alcoi - alcoiana
Alcoi
lAlcoi
alzireny - alzirenya
Alzira
la Ribera Alta
denier - deniera
Dnia
la Marina Alta
xixonenc - xixonenca
Xixona
lAlacant
calp -calpina
Calp
la Marina Alta
catarrog - catarrogina
Catarroja
lHorta
guardamarenc/a
Guardamar
el Baix Vinalop
oriol - oriolana
Oriola
el Baix Segura
elx - elxana
Elx
el Baix Vinalop
elder - eldera
Elda
lAlt Vinalop
banyer - banyerina
Banyeres de Mariola
lAlcoi
castallut - castalluda
Castalla
lAlcoi
6.3.2 La composici
6.3.2.1 Ls del guionet
6.3.2.2 Exercicis
1. Les paraules que designen els conceptes segents poden presentar dubtes pel que fa a
lortografia del guionet. Deduu la paraula a qu fa referncia el concepte i transcriviula dacord amb els criteris anteriors:
Ex.: Un vag que s tamb un restaurant: Vag restaurant
1. presocrtics
2. arximilionari
3. cami grua
4. decret llei
5. preromnic
6. vicerector
7. grecorom
8. politicosocial
9. castellanoparlants
10. barba-roja
11. penya-segat
12. pocatraa
13. curtcircuit
14. sordmut
15. comptagotes
16. agredol
17. para-sol
18. parallamps
19. guarda-roba
20. quaranta-u
21. Sud-frica
22. sud-est
23. zigzaguejar
24. desps-ahir; abans dahir

25. ping-pong
26. vint-i-set
27. lligacama
28. centpeus
29. capicua
35
30. allioli
31. coliflor
32. esclata-sangs
33. noranta-nou
2. Formeu compostos relacionant les parelles segents i pareu atenci si les paraules
resultants porten guionet o no.
1. busca-raons
2. capgirar
3. cara-xuclat
4. clarobscur
5. corprendre
6. escalfabraguetes
7. escurabutxaques
8. escura-xemeneies
9. gllic-romnic
10. gira-sol
11. figaflor
12. fisicoqumic
13. malvendre
14. nord-americ
15. para-xocs
16. pit-roig
17. pocavergonya
18. primmirat
19. rodamn
20. tastaolletes
Unitat 7. Morfologia verbal I

7.5 Verbs irregulars de la primera conjugaci
7.5.1 Exercicis
1. Ompliu cada buit amb la forma correcta del verb anar:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
vas; anir / vaig

anirem
vaja
anaven; van
vages; anir
van
va
vagen
anares; aniria / vas; anir / vas; vaig
van; vaig
2. Ompliu cada buit amb la forma correcta del verb estar:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
estaran
estic
est
estiga
estava; estat; est
esteu
estigureu
estaran
esteu-vos /
est-te
3. Completeu aquestes frases amb la forma adequada del verb corresponent:

a)
b)
c)
d)
e)
envegen
colloquem
traces
freguen
fique
37
38
Solucionari
7.6 Verbs irregulars de la segona conjugaci

7.6.1 Verbs velaritzats
7.6.1.1 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
corregut
discorre
ocorre
transcorria
recorregueres
incorrent
socorregu / va socrrer
concorreran
ocrrega; ocorregut
recrreguen
7.6.1.2 Exercicis
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
resolia; resol
confonga
comprenguera; comprenia
prenc; pren; prenga
comprn (comprn) / comprenguera; resoldr / resoldria; respondr / respondria
componia; comprenia
aprenc; aprenia / aprengu
entenc / entenia; resoleu / resoleu
ven; venc; val
molc; molga
valc; valguera; aprendria
7.6.1.3 Exercicis
a)
b)
c)
d)
e)
f)
compareixer / compareix
desconeix / desconeixia
conec
reapareguera
coneguera
pareixia
Unitat 7. Morfologia verbal
39
7.6.1.4 Exercicis
a)
b)
c)
d)
incloguem; excloem / exclourem

recloen
conclours / conclous
concloga
2. Feu el mateix amb el verb TRAURE:

a) traurem
b) traga
c) trac
d) tret
e) trauria
f) treia
g) traus
e)
f)
g)
h)
cloa
exclous
incls
concls
h)
i)
j)
k)
l)
m)
trau-te
tret
traient / traent
traieu / traeu; tragueu
traguera
tragueu
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
creus; cregues
creient / creent
crec; creu
cregueres
creureu / creieu; crieu (crieu)
creiem / creem
hauria
cregut
/
creuria
f)
g)
h)
i)
j)
bega
beguera
bevem; beuen
bec / beur
beveu; begueu; bevent / beguts
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
rigueren
rient
riureu / riurem
rigueu
riuen
rigureu
rieu (rieu)
3. Feu el mateix amb el verb CREURE:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
creien; creuen
creur
cregut
cregureu
creurem
creus
creguen
criem (criem); creiem / creem
4. Feu el mateix amb el verb BEURE:

a)
b)
c)
d)
e)
bevia; bec
bevent
begut; beure
bega; bevia
beveu
5. Feu el mateix amb el verb RIURE:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
rigut / rist
riem (riem)
riga
rigueres
riga / riureu / riur
ric
reies; rius
riurem
40
Solucionari
6. Feu el mateix amb el verb CAURE:

a) cauen
b) caigueres
(tu)
/
caigurem
(nosaltres) / caiguera (lescala)
c) caus / caurs
d) queia / cauria; caigu / va caure
e) queia; cau / ha caigut
f) caigurem
g) queien
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
cau
caiguen; quiem (quiem)
caur
caiguera
caient / caent
caieu / caeu
caigueu
quieu (quieu)
7.6.2.1 Exercici
1. Completeu els espais buits amb la forma corresponent del verb que hi ha entre
parntesis:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
visqu / va viure
meresc
creixer / creix
nascut
meresca
visquera
mereixereu
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
revisc
creixeu
decrescut
visquen
visqu / vaig viure / vivia
renasca
merescut
7.6.3 Verbs especialment irregulars de la segona conjugaci

7.6.3.1 Exercicis
a)
b)
c)
d)
faa
feia; viem (viem) / fa; veiem
vulgueu
facen; puguen
e)
f)
g)
h)
vols; veja
vol; faa
frem
veia

a) hi haja
e) haja; hgeu
b) sigues
f) spies; hages
c) saberen
g) sigueu
d) siguen
Unitat 7. Morfologia verbal
41
7.7 Verbs irregulars de la tercera conjugaci

7.7.1 Exercicis
1. Completeu els buits de les frases segents amb la forma conjugada dels verbs que hi
ha entre parntesis:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
tussen
escup / escopeix
afija / afegisca
llig / llegeix
tinya / tenyisca; tiny / tenyeix
llig / llegeix
engul-te / engoleix-te
h)
i)
j)
k)
l)
m)
surta; sortirem
obriu
briga
mpliga
briguen
ompliu / mpligues
2. Ompliu els buits de les frases segents amb la forma corresponent del verb EIXIR:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
isc / eixia
isqureu
eixit
eixint
eixiu
isquem
ixes / eixirs
3. Feu el mateix amb el verb TENIR:

a) t
b) tingueres
c) he tingut
d) tenint; tenen
e) teniu; tingueu
f) tenia
g) tingurem
h) tingues; tinguem; tenim
i) tindrs
j) tinguera
k) tinga
l) tenies
4. Feu el mateix amb el verb VENIR:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
vingues
vindrem
venint
vingut
ve; vingut
venir; vindr
vingureu
vns
veniu / vingureu; vindr / vindria
vinc; vns; vns; venir; venim; ve
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
isqu / va eixir /
eixiria
eixem
ix
eixir
eixiran / eixirien
vam eixir / isqurem
42
Solucionari
7.8 Remarques sobre l'imperatiu

7.8.1 Exercicis
1. Feu limperatiu dels verbs segents:
ENCENDRE
ESCRIURE
BEURE
TRAURE
encn
encenga
encenguem
enceneu
encenguen
escriu
escriga
escriguem
escriviu
escriguen
beu
bega
beguem
beveu
beguen
trau
traga
traguem
traieu
traguen
SER
sigues
siga
siguem
sigueu
siguen
2. Transformeu aquestes ordres en prohibicions:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
No encengues el foc.
No faces el que the dit!
No ho digueu!
No et tragues la m de la butxaca!
No et begues la llet!
No tragueu un deu en lexamen!
No vingueu cap ac!
No escrigueu!
3. Completeu les frases segents amb la forma verbal que corresponga (imperatiu o
present de subjuntiu) dels verbs entre parntesis:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
bega
eixiu
faa; vinga
conduu; poseu-vos
dueu-me
escriviu; escrigueu
resoleu; feu
h)
i)
j)
k)
l)
m)
resolguem-los!
seieu; seu; seguen
eixiu; feu
ven / venguem; vine / vinguem
sapieu
caieu
4. Corregiu els errors que trobeu en les frases segents:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
Traieu el llibre i comenceu a treballar.

Agafeu un bolgraf i escriviu.
Abans de fer el caf, moleu-lo.
Sapieu aix i podreu anar tranquils a lexamen.
Beveu tot el vi que vulgueu. (est b)
A s un atracament: traieu la cartera.
Unitat 8. Morfologia verbal II

8.1 Formes no personals
8.1.1.1 Exercicis
1.Subratlleu les incorreccions verbals que trobeu en les frases segents i esmeneu-les:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
va transcurrir
et perteneixen
minterrumpesques
rebatir
emiteix; sinterrompeix
batim
debatint
admitiran
ocurrisca
inclum
infundesques
va transcrrer
et pertanyen
minterrompes
rebatre
emet; sinterromp
batem
debatent
admetran
ocrrega
incloem
infongues
2. Escriviu linfinitiu derivat com indica lexemple:

1. enrogir
8. adolorir
2. enorgullir
9. embellir
3. alentir
10. ennegrir
4. avergonyir
11. alleugerir
5. encarir
12. endolcir
6. abaratir
13. envellir
7. assaborir
14. resplendir
43
44
Solucionari
8.1.2 El gerundi
8.1.2.1 Exercicis
1. Subratlleu tots els gerundis que apareixen en el text segent i classifiqueu-los
dacord amb el quadre que hi ha a continuaci, segons siguen de la primera, la
segona o la tercera conjugaci:
Llegint i escrivint es poden experimentar noves emocions. Sn ja ho sabem,
ai! operacions que no estan de moda. Contnuament estan llanant-nos, des dels mitjans
de comunicaci social, responsables de crear aquesta moda, estmuls que inviten a formes
de vida fcils, submises i idiotitzants. Estan venent-nos ara i ads falses frmules de
felicitat que passen irremissiblement pels terrenys de la imbecillitat ms estricta. I aix,
per qu? A qui beneficia? Dentrada, a lengranatge capitalista: llegir i escriure sn vicis
barats, massa barats per al sistema de consum. I endems, llegint i escrivint els individus
acaben reflexionant, pensant, traient conclusions, entenent qui els mana i amb quines
finalitats. Massa riscos per als qui tenen la paella pel mnec... La llibertat, la vertadera
llibertat la que es construeix aprenent, adquirint coneixement, accedint a la
informaci s perillosa. Sobretot per als qui en volen tenir el monopoli i rendibilitzar-lo
econmicament: els qui practiquen la forma ms mesquina del poder.
1a conjugaci
Llanant,
pensant
2a conjugaci
3a conjugaci
reflexionant, Venent, traient, entenent, Llegint, adquirint, accedint

aprenent, escrivint
2. Escriviu al costat dels infinitius segents la forma de gerundi corresponent:

a) Aparixer: apareixent
h) dient
o) prenent
b) bevent
i) duent
p) rient
c) cabent
j) mereixent
q) sabent
d) caient
k) havent
r) sent
e) coent
l) movent
s) tenint
f) creient
m) podent
t) traient
g) devent
n) plovent
u) vivint
45
3. Empleneu-ne els buits amb les formes de gerundi corresponents als verbs que hi ha
entre parntesis:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
escrivint
veient / veent
coneixent-te
plovent
movent
creient / creent
sent
prenent
4. Esmeneu, si cal, les construccions de gerundi segents:

a) Eixirem havent acabat de veure la pellcula.
Est b
b) Li vam escriure, i ens va contestar lendem mateix.

c) Mho deia tot plorant.
Est b
d) Sempre estudiava escoltant msica.
Est b
e) Va beure molt, i el van haver dacompanyar a casa.

f) Va tenir un accident, i va morir a les vint-i-quatre hores.
g) Caigu per lescala i no es va fer res.
h) El metge lha visitat, i li ha canviat la medicaci.
i) Se li trenc la direcci, i va anar a topar contra un arbre.
j) Li entr un atac menjant-se un pasts.
Est b
8.1.3 El participi
8.1.3.1 Exercicis
1. Ompliu la graella segent amb les formes de participi corresponents:
Infinitius
Participis
Masc. sing.
Fem. sing.
Masc. pl.
Fem. pl.
aprendre
aprs (aprs)
apresa
apresos
apreses
Dur
dut
duta
duts
dutes
sofrir
sofrit
sofrida
sofrits
sofrides
imprimir
imprs (imprs)
impresa
impresos
impreses
beure
begut
beguda
beguts
begudes
ploure
plogut
ploguda
ploguts
plogudes
resoldre
resolt
resolta
resolts
resoltes
respondre
respost
resposta
resposts
respostes
extraure
extret
extreta
extrets
extretes
46
Solucionari
2. Poseu el participi dels infinitius entre parntesis en les frases segents:

1. aparegut
2. venut
3. pertanyut
/pertangut
4. oferit
5. sabut; fet
6. estret
7. cabut
8. mlt
9. sigut
10. resolt
11. obert; ats (ats)

12. respost
13. rebut
14. venut
15. crescut
16. coms (coms)
17. retingut
18. proms (proms)
19. corregut
20. escrit
21. tret
22. fos
23. volgut; aconseguit
24. absolta
25. encs (encs)
26. establit
27. compost
28. confs
29. imprs (imprs);
fet
30. cuit
3. A continuaci teniu unes frases que tenen fetes les substitucions dels complements
directes per pronoms febles. Per qui ho ha fet sha oblidat de la concordana.
Esmeneu-les, tot tenint en compte els antecendents que apareixen entre parntesis:
a) Quim, lhas tancada b?
b) Lhe cuita b?
c) Lhan impresa a Castell.
d) Els han escrits a m.
e) Si ja les han dutes curtes (les faldilles), per qu ara no volen dur-les?
f) Lltim mes nhan retransmeses moltes.
g) Lhan inclosa en la llista despera.
h) Els han exclosos de loposici.
i) Les han rebudes obertes.
j) Lhan extreta de la biblioteca
4. Com a recapitulaci final, ompliu els buits de les frases segents amb les formes
adequades dels verbs que hi ha entre parntesis:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
coms (coms)
rebatent
encareix / encarix
estigureu
entenien
movent
plogut
veia
percebut
poguera; puc
k)
l)
m)
n)
o)
p)
q)
r)
s)
rieu (rieu)
dugues
depengues
calia
begueres
agraa
vull
resolt
isca; plovent
47
8.2. Perfrasis verbals

8.2.1 Perfrasi d'obligaci
8.2.1.1 Exercicis
1. Repetiu les frases imperatives segents tot canviant el verb i transformant-les en
perfrasis dobligaci. Observeu lexemple de la pgina segent:
FORMA PERSONAL
Haver de + infinitiu cal que +subjuntiu
Heu de beure aigua.
FORMA IMPERSONAL
s'ha de + infinitiu
cal + infinitiu
Cal que begueu aigua.
Sha de beure aigua.
Cal beure aigua.
Heu descriure una Cal que escrigues una Sha descriure una Cal
carta.
carta.
Heu
carta.
una
carta.
destar-vos Cal que estigueu quiets.
quiets.
Cal que estudie molt.
Ha destudiar molt.
Cal que tanquem la
Hem
escriure
de
tancar
la porta.
Sha
porta.
Cal que faa la faena.
Ha de fer la faena.
Cal
que
tragues
Has de traure el llibre. llibre.
de
tancar
la Cal tancar la porta.
porta.
el
Cal fer la faena.

Sha de fer la faena.
Cal traure el llibre.
Cal que cuses el forat Sha de traure el llibre.

Has de cosir el forat del calcet.
del calcet.
Cal que tho menges Sha de cosir el forat del calcet.
Tho has de menjar tot.

tot.
Has deixir dac.
Cal cosir el forat
Cal que isques dac.
del calcet.
48
Solucionari
2. Ompliu els buits amb les perfrasis dobligaci en el temps que convinga:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
Si voleu eixir heu dobrir la porta.

Els qui shagen dinscriure, que vinguen.
Havia darribar ahir, per arribar avui.
Tota aquesta faena, lhauran de fer dem, perqu avui no podran.
Els qui hagen de declarar que no vinguen.
Sempre diu que haureu destalviar, si volgureu comprar un cotxe.
Si hagueren de treballar no dirien tot aix.
Vosaltres vau haver dentrar per la finestra perqu la porta estava tancada.
Tu havies de / vas haver de llavar la roba, la setmana passada.
8.2.2 Perfrasi de probabilitat

8.2.2.1 Exercici
1. Ompliu els buits amb les formes adients de deure o haver de:
1.
2.
3.
4.
5.
s una obligaci, tothom ha darribar a lhora.

Amb la vaga de transports, Anna deu arribar tard.
Tu has de callar quan el concert comena.
Vosaltres heu de tenir en compte que en aquests moments deu ser difcil eixir.
La setmana passada, elles degueren dir que ens havem perdut i per aix hem de /
han de donar tantes explicacions.
6. s tard i els xiquets han danar a gitar-se.
7. Devem semblar estrangers, nosaltres, amb aquests pantalons curts.
8. Tinc mal de cap, dec estar malalta.
8.2.3 Perfrasi d'imminncia

8.2.3.1 Exercici
1. Corregiu les frases segents:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Vegem de qu tracta el tema. / Ara veurem de qu tracta el tema.

La setmana que ve se celebrar la cimera del G-8.
D'ac a dues setmanes l'equip de futbol jugar la final a Pars.
El mes d'abril tindr lloc la Fira del Moble.
Els sindicats i la patronal es reuniran divendres vinent.
Els pasos europeus aturaran les emissions de gasos contaminants.
Els llibreters proposaran al govern una rebaixa dels llibres de text.
49
8.2.4 Remarques sobre les perfrasis d'infinitiu i de gerundi

8.2.4.1 Exercicis
1. Corregiu, si cal, les frases segents:
1.
2.
3.
4.
5.
He de sortir a comprar el diari perqu ja deu haver arribat.

Avui has de fer aix i no has de tardar a acabar-ho.
Sha acabat la gasolina i hem dempnyer (empnyer) el cotxe.
Us ho deixar tot preparat. Aix, no caldr que us mogueu.
(ell) Havia de presentar / (calia que presentara) els deures aquesta vesprada. Per aix
no deu haver vingut.
6. No trobe Pere enlloc. Deu haver-sen anat a sa casa.
7. Cal posar-se dacord.
8. Els vassalls hagueren dinclinar-se davant del senyor.
9. No calia que els molestrem.
10. La comissi es reunir dem perqu ha de prendre una decisi molt important.
2. Traduu les frases segents:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Havia danar-men. Calia que me nanara.

No haurs de preocupar-te per res.
Vost (vost) hauria de calmar-se. Vosts (vosts) haurien de calmar-se.
Va haver de tenir-ho molt en compte.
Vost (vost) hauria de portar ulleres.
Deu ser molt tard, no creus?
Degueren guanyar molts diners perqu el negoci funcionava molt b.
8.3 Verbs transitius i verbs intransitius

8.4 Verbs pronominals i no pronominals
8.4.1 Exercici
1. Esmeneu en les frases segents els errors que hi trobeu:
a) Enguany no vull crrer en la
marat.
b) No t'entenc, com si parlares xins
(xins).
c) Si ho desitges, pots quedar-te els
mobles.
d) Ha caigut escales avall perqu ha
relliscat.
e) Sempre riu de les coses que dius.
f) Ho vaig passar molt b en la teua
casa.
g) Crec que aquest estiu albergar en

una casa rural.
h) Tots els dies esmorze amb un
entrep de truita.
i) Maria fuma tres cigarretes per
minut!
j) Calleu, per favor, que no oig res!
k) La Junta de Govern ha fet un
informe desfavorable del cas.
l) He dentrenar-me tots els dies per
no guanyar pes.
Unitat 9. Pronoms
9.1 Pronoms febles
9.1.3 Funcions I: el complement indirecte
9.1.3.1 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb el pronom feble que convinga:
a) Vaig esforar-me
i) Comprans
b) Ha de preocupar-te
j) Us demane
c) Us aconselle
k) Vols contar-nos
d) Manteniu-vos
l) Us ha dit
e) Vau perdre-us
m) Poses
f) Va asseures
n) Se celebren
g) Buscar-nos
o) Vols acompanyar-me
h) Ens voleu acompanyar

a) Li has donat
b) Els explicarem
c) Li parles cridant
d) Els he dit res
e) Voldria comprar-li
f) Va contar-los
3. Substituu el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Els cantarem canons

Va aturar-li un taxi / Li va aturar un taxi
Dna-li diners!
Dnals diners!
Lavi li ha donat els caramels
Els ha llegit el conte
51
52
Solucionari
9.1.4 Funcions II: el complement directe

9.1.4.1 Exercicis
1. Substituu el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent.
1. Sempre el compra en la botiga del costat.
2. Va veurel tirant-les / El va veure tirant-les.
3. Ho necessite.
4. Heu de llevar-ne moltes del jard / Nheu de llevar moltes del jard.
5. Per acabar, va cantar-la / Per acabar, la va cantar.
6. Vull que en dugues unes a la tintoreria.
7. Ho he comprat a la botiga de ta mare.
8. Compreu-la per al vostre nebot.
9. Lhan visitada aquest mat.
10. He de comprar-ne per a la inauguraci / Nhe de comprar per a la inauguraci.
1.
2.
3.
4.
Obrir-la
Nhe vist
La vaig reservar
Guardals
5.
6.
7.
8.
Lhe vist
Canvieu-ho
Ho sent; en tinc
Estic collint-les; vull trasplantar-ne
9.1.5 Funcions III: el complement atributiu

9.1.5.1 Exercicis
1. Localitzeu el complement atributiu i substituu-lo pel pronom corresponent:
a)
b)
c)
d)
e)
Aquells els sn.

Els nvols ho pareixen.
Maria ls.
Ja deuen ser-les / Ja les deuen ser.
Aquestes xiques ho semblen.
f) A hores dara, el resultat del partit ho

sembla.
g) Pep ls.
h) Pep ho s.

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Els vaig llegir; calmar-los

Ls
El veur; li diga
En vols
Ho s
Les mirara; li diguera; em semblaven
Lha tornat
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
Ho sembla
Els he pogut
Vam menjar-ne
En diu
Haurem de donar-los
Veure-les
En pot beure
Unitat 9. Pronoms
9.1.6 Funcions IV: el complement circumstancial

9.1.7 Funcions V: el complement preposicional i de rgim verbal
9.1.7.1 Exercicis
1. Substituu el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent:
a) Ahir no hi vaig anar perqu tenia molta faena / Ahir no vaig anar-hi...
b) Jaume hi va ser amenaat / Jaume va ser-hi amenaat.
c) Per qu no hi poses els gots?
d) Lavi va trauren els caramels / Lavi en va traure els caramels.
e) Hi pensava constantment.
f) Hi pensava en ella.
g) Carme no hi renunciava.
h) Quan hi vaig arribar, ja haveu dinat / Quan vaig arribar-hi, ja haveu dinat.
i) Sempre en parla.
j) Est plovent. No hi vages.
k) Si no hi ha policia no s convenient passejar-hi.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Fer-hi
Hi he anat; la vull veure
Hi caben
Hi agafe; hi anirem; li portarem
En tornar
Hi pujarem; en baixeu
Van arribar-hi
Deixal; ho fa; anar-hi
53
54
Solucionari
9.2 Combinaci de pronoms febles

9.2.1 Exercicis
1. Torneu a escriure cada frase i feu la substituci de lobjecte directe per un pronom
feble adequat i combineu-lo amb el que ja teniu:
Joan em deixar
el cotxe
els diners
la casa
les claus
diners
tot el que voldr
mel deixar
mels deixar
me la deixar
me les deixar
men deixar
mho deixar
Quan torne et portar
el disc
els llibres
la jaqueta
les cintes
cintes
tot el que desitges
tel portar
tels portar
te la portar
te les portar
ten portar
tho portar
Us ha presentat
el seu amic
els seus pares
la seua vena
us lha presentat
us els ha presentat
us lha presentada
la bicicleta
el disc
els sobres
el que voldr
gelats
les notcies
els la dur
els el dur
els els dur
els ho dur
els en dur
els les dur
El seu amic els dur
2. Ompliu els espais buits amb les formes LIL o SEL:

1.
2.
3.
4.
5.
sel sabia cosir; lil vaig cosir jo

sel ficava; lil veren
sel talla
sel descuida; lil deixe
lil vaig canviar
6. Acosta-lil
7. lil pesar; lil netejar; lil cobrar;
sel podr endur
3. Ompliu els espais buits amb EL, LI, LIL, SEL:

1.
2.
3.
4.
5.
6.
dir-li; sel canviara

li telefones; digues-li; el vull veure
li raspallar; sel raspalle
el destorbes; li dir
li ha tocat; el creu
li van ensenyar; el volgu copiar / sel volgu copiar
Unitat 9. Pronoms
55
4. Ompliu els buits amb ELS, ELS LA, ELS ELS, ELS HO (i variants):
1.
2.
3.
4.
5.
6.
els els faces

els ho vaig poder fer entendre
els la tornes a embrutar / la tornes a embrutar
els els va descobrir
els la vols obrir
els els havem de retallar
5. Substituu els complements subratllats per la combinaci de pronoms adequada:

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Dem li les agafar.

Miquel li lha recomanat.
No li lhas donada.
Ramon els nha comprades.
Pep lin recita.
Teresa els el deu.
Vam haver de dur-lhi / lhi vam haver
de dur.
8. Li lhaurem de donar / haurem de
donar-li-la.
9. Emili els en pagar una.
10. Nhi han plantat un.

11. No shi esfora.
12. Xavier les hi ha trencades.
13. Nhi vam arribar / vam arribar-nhi.
14. Marta li nha comprada una de nova.
15. No lhi veig.
16. Jlia, pensa-les-hi.
17. Joan nha llegit un daventures.
18. Lavi li nha donada una.
19. Els ciclistes nhi baixaven.
20. La teua germana no els nha comprada.
6. Completeu els buits de les oracions segents amb el pronom o la combinaci que
calga:
1. ens lha volgut deixar
2. li nhas fet cap
3. dnals-la
4. les heu visitades
5. en tindrem prou
6. ens lha volguda contar
7. hi viu
8. els el resoldr
9. la hi he trobada
10. te lhas posat mai
11. us ho portem
12. li la deixa
13. les hi torne
14. li ho perdonar
15. els les pagarem
16. men queda gens / en queda gens
17. reparteix-los-els
18. tho perdonar
19. ens hi anvem

20. ens ho has de dir
21. menjant-sels
22. vulga veure-la
23. renteu-vos-la
24. hi puge; thi llegir
25. portar-les-hi
26. beuren
27. lhe escoltada; mha agradat gens
28. menjant-me-les
29. ens hi apuntem
30. tornar-vos-les
31. en vinc; hi he trobat
32. volia anar-hi; em trobava
33. els visitem; els la donarem
34. tho envie
35. us el regalen
56
Solucionari
7. Substituu els complements subratllats pel pronom o combinaci de pronoms febles

que corresponga:
1. Noms els la podem demanar / noms podem demanar-los-la.
2. Si pogurem mostrar-los-els, seria magnfic / Si els els pogurem mostrar, seria magnfic.
3. Voldria dir-los-ho / els ho voldria dir.
4. Procura trauren molts de la nevera / procura trauren molts refrescos.
5. Fes el favor, posa-nhi ms.
6. Sempre ens la conta.
7. La hi he vista.
8. He estat a Marsella, per no en conec el port.
9. Si els hi portes no neixiran.
10. Quan vages a lhort, portals-en uns quants.
8. Completeu els buits segents amb el pronom o la combinaci binria de pronoms
febles que corresponga:
1. men va sobrar un; agafal
6. nhi posar un
2. els la llevar
7. comunicals-la
3. li lhe vist posat
8. li ho pense tornar a repetir
4. dna-lil; sel mereix
9. ho sembla gens
5. poseu-les-hi
9. Traduu les frases segents6:
1. The cridat latenci ms duna vegada i ja nestic tipa.
2. Va ser una prova difcil, per en vam eixir satisfets.
3. Llig el pargraf i fes-men un resum.
4. Si ha dit que li telefones, fes-ho.
5. Va visitar Barcelona i en va recrrer tots els carrers.
6. Si li feu cas, us en penedireu.
7. Molt prompte diran els guanyadors i, per fi, podrem conixer-ne (conixer-ne) els noms /
Molt prompte diran els guanyadors i, per fi, en podrem conixer (conixer) els noms.
8. Tinc un bon cotxe i nestic orgulls.
9. Vaig a Pego, hi vols venir?
10. Si tagrada aquest dinar, ten puc donar la recepta.
La traducci que sofereix en aquest Solucinari no s lnica opci possible.
Unitat 9. Pronoms
57
9.3 Els pronoms relatius

9.3.1 Formes i usos dels relatius
9.3.2 Exercicis
1. Ompliu els buits amb els pronoms relatius que calga. Penseu que moltes frases
admeten ms duna forma genuna:
a)
b)
c)
d)
que
qui
qu / del qual
qui
e)
f)
g)
h)
qui / la qual
del qual
la qual cosa / cosa que
qu / el qual
2. Ompliu els buits de cada frase amb el pronom relatiu que convinga acompanyat, si
cal, de preposici:
a)
b)
c)
d)
e)
a qu / a la qual / on
en qu / en el qual / on
en qu / en la qual / on
cosa que / la qual cosa
en qu / en el qual / on
3. Ompliu els buits de les frases segents amb els pronoms relatius que, qu, el qui (i
variants), el que (i variants) o qui segons convinga. (Recordeu que les combinacions el
que o el qui no commuten mai per el qual):
a) les que
b) qu / els quals
c) el qui / qui
d) de qui / del qual
e) qu / els quals
4. Ompliu els buits amb les formes qu, el que, la que, els que, les que ( i la preposici,
quan calga). Teniu en compte que el grup el que noms s correcte quan commuta per
all que, aquell que, etc.:
a) la que
b) les que / de la que
c) dels que
d) les que
e) qu / els quals
58
Solucionari
5. Escriviu en els buits els relatius (i les preposicions) que convinguen:

a) la qual / qu
f) qu / del qual
b) de qu / de les quals; que
g) que
c) amb qu / amb la qual
h) que
d) on; qu / la qual
i) qu / la qual
e) en qu / en les quals; les quals

6. Ompliu els buits de les frases segents amb un pronom relatiu, acompanyat, si cal,
daltres elements:
a) de qu / del qual
b) a qui / al qual
i) de qui / del qual
c) per qu / per les quals / que
k) qui
d) amb qu / amb el qual
l) en qu / en el qual
e) que
m) en qu / on / en la qual
f) els que
n) el que
g) on
o) que; al que
h) a qu / a la qual
p) amb qui / amb els quals
j) per qu / per les quals
7. Traduu aquestes frases7:

a) s un barri les avingudes del qual sn molt vistoses.
b) Van crear una comissi, la funci de la qual era redactar les noves normes generals.
c) Vam dinar en un hotel el cuiner del qual tenia fama mundial.
d) Mhan venut dos gossets el pare dels quals s de pura raa.
e) Sembla que plour, la qual cosa ens molestar / Sembla que plour, cosa que ens
molestar.
8. Uniu les dues frases de cada lnia mitjanant un pronom relatiu i feu-hi els canvis que
calga:
a) Us heu trobat unes ulleres que sn de Jaume.
b) La xica de qui mhan donat referncies s molt eficient / La xica de la qual mhan donat
referncies s molt eficient.
c) Hi ha una casa de camp de la qual ix molt de fum / Hi ha una casa de camp don ix molt
de fum.
d) Neus havia fet caure les llibretes que Joan recull / Joan recull les llibretes que Neus
havia fet caure.
La traducci que sofereix en aquest Solucionari no s lnica opci possible.
Unitat 9. Pronoms
59
e) Rosa, que continuava cridant, no es feia crrec de la situaci.

f) Llus, a qui vaig donar la carta, era a baix.
g) Els carboners, que maldaven del mat al vespre, treballaven amb sol, pluja o neu.
h) Vaig patir moltes dificultats econmiques que jo mai no havia patit.
9. Torneu a escriure les oracions segents utilitzant els pronoms relatius adequats:
a) Hi ha uns pins gegants les arrels dels quals arriben fins ms enll de la tanca.
b) s una gent a qui no llueix tot el que guanyen.
c) s un riu on sha ofegat molta gent / s un riu en qu sha ofegat molta gent / s un riu
en el qual sha ofegat molta gent.
d) Ha vingut la jove a qui laltre dia vaig curar la cama / Ha vingut la jove a la qual laltre
dia vaig curar la cama.
e) s una fusta de la qual es fan mobles / s una fusta de qu es fan mobles / s una fusta
amb la qual es fan mobles / s una fusta amb qu es fan mobles.
f)
s una novella lautora de la qual tracta de problemes generacionals / s una novella en

qu lautora tracta...
g) El llibre de qu mhas parlat est exhaurit / El llibre del qual mhas parlat est exhaurit.
h) En Manel sha comprat una motocicleta amb qu pot anar a 200 km/h / En Manel sha
comprat una motocicleta amb la qual pot anar a 200 km/h.
i)
Van fer la reuni a la sala on les finestres sn redones / Van fer la reuni a la sala en qu
les finestres sn redones / Van fer la reuni a la sala en la qual les finestres sn redones.
j)
s una persona a qui no molesta admetre que sequivoca / s una persona a la qual
molesta...
k) Ha vingut lhome a qui vam vendre el gos / Ha vingut lhome al qual vam vendre el gos.
l)
Van dir-nos que haurem de fer hores extres, cosa que em sembla molt malament / Van
dir-nos que haurem de fer hores extres, la qual cosa em sembla molt malament.
m) La meua versi, en la qual podeu trobar canvis que no us agraden, s aquesta / La meua
versi, en qu podeu trobar canvis que no us agraden, s aquesta.
9.4 Pronoms interrogatius i exclamatius

9.4.2 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb linterrogatiu que calga:
a) quines
f) quin
b) qui
g) qu
c) quina
h) quines
d) qu
i) quin
e) quins
j) qui
2. Ompliu els espais buits amb els interrogatius que calga i precedits de la preposici
adequada:
a)
on
f)
des de quan
b)
amb qui
g)
de qui
c)
de qu
h)
amb qu
d)
quant de temps / fins quan
i)
amb quin
e)
don
j)
des don
60
Unitat 10. Preposicions

10.1 Les preposicions a i en
10.1.1 Exercicis
1. Poseu a o en en aquestes designacions de lloc (feu-ne, si cal, les contraccions):
a) Aquest s un cotxe fabricat a Alemanya. A quina zona dAlemanya? En una
zona molt industrial.
b) Els he trobats al carrer, en aquest mateix carrer.
c) Lany passat vivem en aquesta plaa, per ara vivim a la plaa de lEsglsia.
d) Faran un garatge al soterrani daquell edifici, per no s a quina part del carrer.
e) Cal estudiar els problemes que hi ha en la nostra societat.
f) No estic dacord amb les mesures aprovades en les ltimes reunions.
g) Abans del concili susava el llat en la litrgia.
h) El meu germ viu en un xalet a la muntanya.
10.1.2 La preposici a davant del complement directe

10.1.2.1 Exercici
1. Ompliu els buits de les frases segents amb la resposta correcta. Fixeu-vos si el
complement que va a continuaci s un complement directe o un altre tipus de
complement:
a) La mare va poder veure, per fi, la seua filla fora de lhospital.
b) Porta aquest got al xic de la taula nmero 4.
c) Emili, per favor, telefona a la Merc (Merc).
d) Vam conixer (conixer) un xic a Itlia.
e) Mai no es va descobrir qui va assassinar el president dels EUA.
f) Quin msic us agrada ms, Mozart o Bach? Nosaltres preferim Mozart/Bach.
g) Anna, calla i escolta el conferenciant.
h) Dna el regal a la teua germana.
61
62
Solucionari
i) Aconsella b el teu germ.

j) He comprat aquest llibre al teu nebot.
k) Els romans van turmentar els cristians per motius de religi.
l) Ja ha arribat el carter. Avisa la Montserrat que est esperant una carta.
10.2 Les preposicions per i per a

10.2.1 Exercici
1. Poseu PER o PER A en els buits de les frases segents (feu les contraccions que calga):
a)
b)
c)
d)
e)
per
per a
per als
per
per a
f)
g)
h)
i)
per a / per als

per a
per a / per
per
10.3 Remarques a les preposicions (simples i compostes)

10.3.1 Exercici
1. Completeu les frases segents amb cap o cap a:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
cap a
cap; cap a
cap a; cap a
cap
cap a; cap a
cap; cap al
10.3.2 Exercici
1. Completeu amb fins o fins a les frases segents:
1. fins a; fins
2. fins a; fins
3. fins; fins a
4. fins a; fins
63
10.3.3 Exercicis
1. Completeu amb com o com a les frases segents:
a)
b)
c)
d)
e)
com
com a
com a
com
com a

a) Viuen a Tarragona des de lany passat, i sempre vnen amb tren.
b) En les conclusions de la reuni no sexplica res daix.
c) No tinc res ms a dir.
d) Hi ha construccions que apareixen ms en la llengua parlada que en la llengua escrita.
e) Dels darrers mesos en hi ha hagut molts canvis en lempresa.
f) Aquest mot ja el trobem en Llull.
g) Ara no ens dna temps. Ho farem dem a la / de nit abans que vinga ella.
h) A Europa encara no som conscients que la xenofbia s un greu problema, i en
lAlemanya nazi tampoc no ho eren.
10.4 Canvi i caiguda de preposicions

10.4.1 Exercicis
1. Colloqueu les preposicions a, en, de, amb o un , segons convinga, davant dels
complements de rgim verbal segents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
en
a / de
a
a / amb
a
a
en / amb
k)
l)
m)
n)
o)
p)
q)
r)
a / de
en / amb
a / de
amb
a / d
64
Solucionari
2. Esmeneu, si cal, les incorreccions de les frases segents:

a) Tinc molt dinters (inters) que escrigues larticle.
b) Soposa que lexaminen
c) No s de qu parles. (correcta)
d) Grcies que lhan ajudat, ha pogut fer-ho.
e) No he tornat a veurel des que sen va anar
f) Abans que ten vages, passa a parlar amb mi.
g) Sarrisca que el multen.
h) Est en contra que es cace.
i) Aquest s larticle a qu et refereixes. (correcta)
j) Digues-me en qu penses! (correcta)
3. Transformeu les frases segents introduint-hi la conjunci QUE, segons indica
lexemple:
1. Aquest jugador es nega que sajorne el partit.
2. Els metges sadonaren que persistiria la malaltia / la malaltia persistia.
3. Els treballadors confien que renovaran el seu contracte.
4. Els estudiants es van oposar que sajornara lexamen.
5. Els tcnics han alertat que les estructures sn febles.
6. Paga la pena que tassegures que les carreteres estan en bon estat.
7. Tenia por que lenviaren a lexili.
8. Els ministres soblidaren que havien doferir les ajudes al Tercer Mn.
9. No shavia adonat que havia canviat el temps.
10. La secretria del meu despatx est molt interessada que em presente en el congrs.
4. Traduu al valenci les oracions segents:
a) Des que thas canviat de casa ja no vns a veurens.
b) A partir que saprovara aquella llei, tot va comenar a funcionar millor.
c) Per favor, torna a casa abans que es faa de nit.
d) Fins que no acabe la pellcula no ens mourem dac.
65
5. Corregiu, si cal, les frases segents tenint en compte totes les observacions que hem fet
sobre les preposicions en aquesta unitat i en lanterior:
a) Vivim a Pars des que van traslladar-hi la meua dona.
b) Desprs que vegeu una roca molt grossa no pugeu ms cap amunt.
c) Hem actuat aix, abans que es queixaren, per no excloure a ning.
d) No es va despertar fins a les deu, desprs que lavisrem tres vegades.
e) Aconsella b els teus amics perqu puguen trobar fcilment el cam cap ac.
f) Tinc molt inters (inters) a anar a visitar el meu germ. Segurament hi anir amb
tren.
g) Confiava a triomfar grcies a aquella obra.
h) En eixir de classe vam anar a la secretaria per agafar un imprs (imprs) de
sollicitud.
i) Dem a la / de vesprada ens veurem a la plaa de lajuntament.
j) He trobat en llbum una foto de quan vam estiuejar a Dnia.
Unitat 11. Conjuncions i adverbis

11.1 Conjuncions
11.1.1 La copulativa I ,i la disjuntiva O. Diferncia entre sin i si no.
11.1.1.1 Exercici
1. Completeu les frases segents amb sin o si no, segons corresponga:
a)
Si no
t fets els trenta anys, laspirant haur de venir-hi acompanyat.
b) No hi arribar a les onze sin a les dotze.

c) Si no et trobes b no cal que vingues.
d) No podr comprar-ho si no costa menys de trenta mil pessetes.
e) Finalment no the comprat una bicicleta sin una moto. Si no tagrada es pot canviar.
11.1.2 Doncs
11.1.2.1 Exercici
1. Corregiu, si cal, les oracions segents:
a) No tens ganes de treballar? Doncs vs-ten a casa. Correcta
b) No va aprovar molta gent perqu / ja que lexamen era molt complicat.
c) Ja que / com que se suspengu el concert, ens van tornar els diners de les entrades.
d) Ja ha vingut el primer pacient? Doncs que passe. Correcta
67
68
Solucionari
11.1.3 Com / com que

11.1.3.1 Exercici
1. Fixeu-vos si els com de les frases segents tenen un valor comparatiu o causal.
Si sn causals milloreu les frases substituint-los per com que:
a) Fes el treball com tu vulgues. A mi, em fa igual. Comparativa
b) Com que hem arribat tard, ens hem quedat sense cadira. Causal
c) El sistema davaluaci continua com lany passat. Comparativa
d) Magrada fer aquest dinar com tu el fas. Comparativa
e) Com que no tinc ganes de sopar, em beur un got de llet calenta. Causal
f) Com que no tenen prou diners, els alumnes han susps (susps) el viatge. Causal
11.1.4 Degut a
11.1.4.1 Exercici
a) A causa de / per culpa de la neu, han tallat la carretera.
b) No ha viscut mai tranquil, sempre ha degut diners a alg. Correcta
c) El president dimitir a causa de / per culpa de les prdues econmiques.
d) Sha pogut apagar el foc a causa de / grcies a la rpida intervenci dels bombers.
11.1.5 Perqu / per qu / per a qu

11.1.5.1 Exercici
1. Traduu les frases segents:8
a) Men vaig perqu ja no tinc res ms a dir.
b) Testime perqu ets la ms bonica.
c) Per a qu thas comprat aquest piano de cua? Perqu el meu fill puga practicar-hi.
d) No s per qu em preguntes si saps que no ho s.
e) Encara no s les raons per qu es va enfadar amb els seus amics.
f) Filla! Doncs, no s per a qu ho vols.
g) Aquell s labric per qu vaig pagar una fortuna.
h) Vinc perqu em digues la veritat.
La traducci que sofereix en aquest Solucionari no s lnica opci possible.
69
i) Et buscava perqu the de donar una bona notcia.

j) No entenc el perqu daquesta situaci.
k) He vingut per invitar-te al concert i perqu em digues les raons per qu Elena no vol
venir.
11.1.6 Lexpressi de la condici

11.1.6.1 Exercicis
1. Corregiu, si cal, les frases segents
a) Per favor, endrea la teua habitaci! Si no ho fas, et castigar.
b) Lhan acusat de no voler dir la veritat. (correcta)
c) Si no haguera sigut per tu, no ho haurem aconseguit.
d) Si no arriben al nivell exigit, no els contractaran.
e) Han estat parlant de suspendre el viatge que havien programat. Quina llstima!
(correcta)
2. Completeu les frases segents amb les conjuncions i locucions conjuntives que hi
falten:
a) sin
i) sin
b) sin
j) ja que / perqu
c) si no
k) doncs / aleshores
d) si no
l) doncs
e) si no
m) ja que / perqu
f) si no
n) doncs
g) si no
o) perqu / ja que
h) si no
3. Com a recapitulaci de totes les remarques al tema de les conjuncions, corregiu, si cal,
les frases segents:
a) A causa de / per culpa de les condicions meteorolgiques, es feia necessari un
aterratge demergncia.
b) Entre tots els jugadors ressalta Llus pel seu joc fort i intelligent alhora.
c) Com que no has dit res abans, pensava que hi estaves dacord.
d) Si no assistiu a totes les sessions del curs, no us donaran el certificat.
e) Va fer una conferncia preciosa com a portaveu daquesta ONG.
70
Solucionari
f) Tho dic perqu la tingues en compte quan faces la llista de convidats.

g) Si tens cap dubte de gramtica o ortografia, jo mateix puc ajudar-te.
h) Si no fas la reserva, et quedars sense plaa.
i) Han hagut dajornar la boda a causa d / per culpa dun imprevist.
j) No vull que vingues tu sin el teu germ.
k) Haurs de demanar-li perd, ja que / perqu li has fet molt de mal.
l) El vaixell va naufragar per culpa de / a causa de la tempesta.
11.2 Adverbis
11.2.1 Remarques a l's d'alguns adverbis
11.2.1.1 Exercici
1. Completeu aquestes frases amb les paraules entre parntesis que siguen correctes:
a) A les hores que va arribar no podia demanar que latengueren correctament.
b) Joan i Miquel estan molt compenetrats: han acabat lexercici alhora.
c) Sobretot fes cas del que et diga el mestre.
d) Tenia noms trenta-tres anys, per els seus cabells eren blancs com la neu.
e) Potser tu no ho saps, per Llusa no t treball.
f) Aquest pot ser el problema ms greu que hem tingut mai.
g) En lloc de memoritzar-ho hauries dintentar comprendre-ho.
h) Li ho he preguntat tres vegades i mha contestat molt malament les tres.
i) Jo far els exercicis mentre tu corregeixes els exmens.
j) Jo no vull que tu ho faces tot, noms la part del treball que et correspon.
k) Crec que no anirem enlloc i ens quedarem a casa.
l) Damics de veritat, en tinc no ms de dos.
m) Pot ser que siga un poc nervis, perqu li tremolen les mans quan parla en pblic.
n) El cam est molt ben indicat.
o) Gaireb he acabat, encara que crec que no ho he fet gaire b.
71
11.2.1.2 Exercici
1. Feu ladverbi en ment dels adjectius segents:
fcil
corts (corts)
savi
tranquil
alegre
boig
lent
tebi
fcilment
cortesament
sviament
tranquillament
alegrement
bojament
lentament
tbiament
gil
elegant
auda
dol
clar
fosc
obvi
rar
gilment
elegantment
audament
dolament
clarament
foscament
bviament
rarament
11.3 Locucions adverbials

11.3.1 Exercicis
1. Comproveu que sou capaos de recordar cada significat i completeu les frases
segents amb les locucions adverbials que us proposem:
a bastament, a cau d'orella, a contracor, a doll, a frec, a mans besades, a redolons, a
tort, a tort i a dret, a ull nu, a ultrana, al cap i a la fi.
a) He anat a veurel a contracor, perqu no puc suportar-lo.

b) Laigua raja a doll de la font de la plaa Major.
c) No el va matar, per la bala li deix una marca perqu li pass a frec.
d) No mimporta fer-li aquest favor, lil far a mans besades.
e) Van llanar les acusacions a tort i a dret, sense pensar els perjudicis.
f) No tinc cap bscula, per a ull nu calcule que deus pesar 57 quilos.
g) Els estudiants tenien material a bastament per a poder fer el treball.
h) He llegit la novella Lhome que xiuxiuejava als cavalls a cau dorella, de la qual ara
han fet la pellcula, protagonitzada per Robert Redford.
i) Va caure per les escales a redolons.
j) Mhan susps (susps) a tort i he anat a queixar-men.
k) Sempre defensa les seues posicions a ultrana.
l) No s perqu senfada; al cap i la fi va ser culpa seua.
72
Solucionari
2. Feu el mateix amb les segents locucions adverbials, comproveu-ne el significat i

completeu-hi les frases segents:
comptat i debatut, de bell nou, de bell antuvi, de gaid, de cop i volta, de cap a peus,
de franc, de sotam, de valent, fil per randa, si fa no fa, de deb.
a) He perdut el treball dHistria i he hagut de fer-lo de bell nou.

b) Em mirava de gaid, s a dir, de cua dull.
c) Comptat i debatut, aquesta discussi no confirma les nostres expectatives.
d) No calia que mho digueres, jo ja ho sabia de bell antuvi.
e) Quan vaig entrar em van mirar de cap a peus i, de cop i volta comenaren a insultarme.
f) El concert s de franc, de deb, perqu rep una subvenci de lAjuntament.
g) Oficialment no li van pagar, per el recompensaren de sotam.
h) Si vols aprovar, has de treballar de valent.
i) Mho va explicar tot fil per randa.
j) Hi devia haver si fa no fa 300 persones.
3. Ompliu els buits de les frases segents amb les locucions adverbials que us proposem:
a simple vista, a contracor, a lengrs, a les palpentes, amb un no res, del bracet, de cap a
peus, de gom a gom, fil per randa, xino-xano.
a) de gom a gom
f) a lengrs
b) amb un no res
g) de cap a peus
c) fil per randa
h) a contracor
d) xino-xano
i) del bracet
e) a simple vista
j) a les palpentes
Unitat 12. Exercicis de reps

12.1 Accentuaci i diresi
1. Poseu accent o diresi a les paraules del text segent que ho necessiten:
En lelecci del color, el tipus i la tcnica de pintura es troba una gran part de lxit o del
fracs de la decoraci duna casa. Per aix s important seguir els passos que recomanen els
professionals. Els dos tipus bsics de pintura sn les que podrem anomenar tradicionals i les
plstiques. En les primeres, una gran part dels ingredients sn pigments naturals, i tenen una
gran varietat de textures, dacabats que van des del mat dels frescos fins a la lluentor dels
vernissos, les resines o les laques. Sn perfectes per a aconseguir acabats artesanals o rstics.
Les pintures plstiques abracen totes aquelles pintures elaborades qumicament. Sn allants,
impermeables, es poden llavar i seixuguen molt rpidament.
2. Poseu accent o diresi a les paraules del text segent que ho necessiten:
No s si molts de vosaltres us haureu parat a pensar quin s tenia per als grecs la mitologia.
La veritat s que era una manera dexplicar els fenmens que aleshores passaven en el mn.
Ara b, van ser molt originals. Van inventar-se una srie de dus, i cada du era protagonista
dun fum dhistries amb enganys amorosos, tracions, guerres, fills i, fins i tot, nts
illegtims, etc. Podrem dir que van crear aquestes histries per portar-les a la televisi si no
fra perqu aleshores no nhi havia.
73
74
Solucionari
12.2 Ortografia
1. Ompliu els espais buits del text segent amb les grafies que hi falten. Si no cal posarhi res, marqueu-ho amb el smbol :
Una de les coses que ms mimpressionen de les persones majors s la seua capacitat per a
recordar successos ocorreguts durant la seua joventut. Quan arriba lestiu i men vaig de
vacances al poble dels meus avantpassats no hi ha res que magrade ms que la tertlia que
cada vesprada sorganitza, gaireb instintivament, als bars que hi ha a la plaa. Cada dia hi
trobem noves histries, noves ancdotes, noves enyorances. Al voltant duna taula, amb una
cervesa ben fresca a les mans, les paraules flueixen duna manera espontnia. Ens parlen dels
seus somnis, dels reptes que els ha plantejat la vida, de larribada de lautombil o de les
primeres onades de turistes a la comarca. Aquestes tertlies vespertines sn classes dhistria
en viu i en directe, un aprenentatge que cap universitat pot oferir, perqu conixer (conixer)
el nostre passat s entendre el futur.
2. Ompliu els buits de les frases segents amb la vocal adient:
1. Tinc la tesi acabada, per encara nhaur de polir alguns aspectes.
2. Aquest sofriment, no el desitge ni al pitjor dels meus enemics.
3. s mundialment fams per la rigorositat amb qu analitza els titulars de premsa.
4. He tingut una avaria en el cotxe i sha parat cam del monestir.
5. Aquella infermera mha dit que la diabetis s una malaltia greu, per que no afecta el
creixement dels xiquets.
6. Aquella dona era molt atractiva, tenia una bellesa arravatadora que encara remarcava
ms amb una posa suggeridora.
7. Jordi s capa de muntar un escndol per qualsevol cosa.
8.
Joan, temors davant la dificultat de lexamen, va decidir estudiar molt.
9. El meu company no suportava les classes de msica perqu les considerava molt
avorrides.
10. La sobirania de les regions del nord dHongria sempre ha sigut una qesti molt
debatuda.
75
12.3 Pronoms febles

1. Completeu els buits de les frases segents amb el pronom o amb la combinaci de
pronoms que hi corresponga:
1. deixa-la-hi.
6. adonar-sen
2. ensenyar-lil?
7. els els vaig descobrir
3. li lagafava
8. conteu-los-ho
4. danar-vos-en
9. la hi portar / li la portar
5. ens ho durs
10. li nhavia
2. Ompliu els espais buits del text segent amb els pronoms escaients:
Era una forta trucada al timbre seguida immediatament dun soroll de passes pesades que
pujaven lescala. Uns instants desprs el nostre vell amic Lestrade apareixia al marc de la
porta. Per dalt del seu muscle vaig entreveure un o dos policies uniformats a la part de fora.
Sr. John Gector McFarlane? va preguntar Lestrade.
El nostre desventurat client es va incorporar amb un semblant fantasmagric.
Larreste per lassassinat premeditat del Sr. Jonas Oldacre, de Lower Norwood.
McFarlane es va girar cap a nosaltres amb un gest de desesperaci i es va tornar a deixar
caure en la cadira com si lhagueren esclafat.
Un moment, Lestrade va dir Holmes. Mitja hora ms o menys no fa res i aquest cavaller
anava a donar-nos la seua versi daquest interessant afer, cosa que ens podria ajudar a aclarir
els fets.
Crec que no hi ha cap dificultat a aclarir, va explicar Lestrade severament.
Aix i tot, amb el seu perms, magradaria molt sentir aquest relat.
B, Sr. Holmes, em resulta difcil negar-li res, ja que ha ajudat la policia una o dues vegades
en el passat, i Scotland Yard es troba en deute amb vost va dir Lestrade. Al mateix temps
he de quedar-me amb el meu pres i he dadvertir-li que qualsevol cosa que diga pot ser
aprofitada en contra seua.
No desitge cap altra cosa ms va contestar el nostre client. El que demane s que escolten
i reconeguen tota la veritat.
Lestrade va mirar el seu rellotge i va dir:
Li donar mitja hora.
He dexplicar primer va dir McFarlane que jo no sabia res del Sr. Jonas Oldacre. El seu
nom mera familiar perqu fa molts anys els meus pares van mantenir relacions amb ell, per
les van trencar. Per aix em va sorprendre moltssim que ahir, al voltant de les tres de la
vesprada, es presentara al meu despatx de la City. Per encara em sorprengu ms quan ell
em va dir el motiu de la seua visita. Tenia a la m alguns fulls dun bloc de notes plens de
lletres escrites de pressa ac els t i els va collocar damunt de la meua taula.
Ac est el meu testament va dir. Vull que vost, Sr. McFarlane, lhi done una forma
legal adient. Seur ac mentre lenllesteix.
Em vaig posar a copiar-lo, i vosts es poden imaginar la meua sorpresa quan vaig descobrir
que, llevat dalgunes excepcions, em deixava tots els seus bns a mi. Era un home estrany,
menut, paregut a un fur, amb les pestanyes blanques, i quan vaig alar la vista per mirar-lo,
em vaig trobar amb els seus ulls grisos, de mirada aguda, clavats en mi amb una expressi
divertida. Amb grans esforos podia creure el que veia en llegir les clusules del testament;
76
Solucionari
per ell em va explicar que era fadr i quasi no tenia parents en vida, que havia conegut els
meus pares en la seua joventut, que sempre havia sentit dir que jo era un jove molt digne i
estava segur que els seus diners estarien en bones mans. Com s natural, jo noms vaig poder
donar-li les grcies. El testament va ser degudament acabat, signat i el meu secretari en va
donar testimoni. Aquest paper de color blau i aquests altres fulls els sn, com he explicat, els
esborranys. Aleshores el Sr. Jonas Oldacre em va comunicar que hi havia un nombre de
documents contractes de lloguer dedificis, ttols de propietat, hipoteques, accions i daltres
similars que calia que jo revisara i entenguera. Va dir que no estaria tranquil fins que lafer
estiguera finalitzat i em va demanar que anara a la seua casa de Norwood aquella nit, i que
portara el testament, per deixar-ho tot en ordre.
Recorde, jove: ni una paraula sobre lafer als seus pares fins que no estiga tot resolt
digu. Els donarem una petita sorpresa.
Va insistir molt sobre aquest punt, i em va fer prometre que ho compliria.
Pot imaginar-se, Sr. Holmes, que no estava dhumor per a negar-li res del que em demanava.
Era el meu benefactor i jo noms volia satisfer tots els seus desitjos. Per tant, vaig enviar un
telegrama a casa dient que tenia un assumpte important entre mans i que mera impossible dir
a quina hora acabaria. El Sr. Oldacre mhavia dit que li agradaria sopar amb mi a les nou
perqu no podia estar a casa abans daquella hora. Vaig tenir dificultats a trobar la casa i eren
quasi les nou i mitja quan vaig arribar-hi. El vaig trobar.
Un moment! digu Holmes. Qui va obrir la porta?
Una dona de mitjana edat, que devia ser, supose, la seua majordoma.
I va ser ella, mimagine, qui va donar a conixer el seu nom.
Exactament va contestar McFarlane.
Per favor, continue.
Arthur Conan Doyle, Sherlock Holmes i el constructor de Norwood
12.4 Flexi verbal

1. Completeu les frases segents amb les formes adequades dels verbs que hi ha entre
parntesis.
1. rebran
12. vulga; diga
2. pateix / patix
3. pertanyut / pertangut
13. vulguen; visquen / volgueren;

visqueren
4. trairs
14. confongueu
5. duguem
15. aconseguiran; constitusca
6. digueu; faa
16. movent
7. recorreguem / recorreguen
17. mpligues; faa
8. compromet; meresca
18. senten
9. fra
19. merescut; jugara /jugaren
10. quiem (quiem)
20. condua / condueix / condux
11. estigureu
77
12.5 Correcci de frases

1. Encercleu els errors que trobeu en les frases segents i escriviu la forma correcta. En
aquest exercici trobareu tres errors per frase.
Exemple: He olvidat a lhabitaci de lhotel labanico i el xaleco.
oblidat
el ventall larmilla (el jupet)
1. El testic de lasassinat va dir al jutge que ell es trobaba all casualment.

- testimoni; lassassinat; trobava
2. Dna lo mateix que no vingues, no crec que ell sentisca la teua ausncia.
- tant fa / tant se val; senta; absncia
3. Va tenir un accident dautomvil degut al mal estat de la cal.
- dautombil; a causa del / per culpa del; calada
4. El meu companyer i jo tenim que fer un anlisi econmic de lempresa.
- company; hem de; una anlisi econmica
5. Cal que estdies molt ms, de no fer-ho no podrs aprobar.
- estudies; si no ho fas; aprovar
6. La casa de la que et parle t uns grans ventanals de madera.
- de qu / de la qual; finestrals; fusta
7. No crec que el Partit Comuniste obtinga ningun escany en les prximes eleccions.
- comunista; cap; esc
8. La despedida de la visita del Papa ser dins de sis setmanes i tota Girona hi assistir.
- el comiat; dac a sis; tot Girona
9. Els traballadors de les empreses del metal confien en que se solucionen tots els
problemes amb la patronal.
- treballadors; metall; confien que
10. Vam probar un plat de carn molt extrany al restaurant que hi ha junt a lestany de
Banyoles.
- provar / tastar; estrany; al costat de
11. Que can tant bonica! Mai mhavia agradat aquest cantant i ara estic pensant en
comprar-me el disc.
- quina; tan; pensant a comprar-me
12. Els llibres dels que mhas parlat estn agotats.
- de qu / dels quals; estan; exhaurits
78
Solucionari
13. El mege em va manar que caminara, i el caminar tots els dies pel mat ha fet que
millore la meua salut.
- metge; caminar; de mat / al mat
14. Vam anar a Barcelona per a veure el partit de ftbol i per a que la meua germana es
comprara roba de marca.
- per veure; futbol; perqu
15. Dec fer-me un certificat metge si vullc presentar-me a loposici.
- he de fer-me; mdic; vull
2. Encercleu els errors que trobeu en les frases segents i escriviu la forma correcta. En
aquest exercici no hi ha nombre mxim ni mnim derrors.
Exemple: He olvidat a lhabitaci de lhotel labanico i el xaleco.
oblidat
el ventall larmilla (el jupet)
1. Si vols sollucionar aquest embolic s precs que parles amb un abogat de gurdia
del jusgat.
- solucionar; cal que parles / has de parlar; advocat; jutjat
2. Va ser un escritor de molt dxit escrivint obres molt famosses.
- escriptor; perqu escrivia / que escrivia; famoses
3. La rdio ha emitit un programa especial sobre latentat a les Torres Bessones doncs
avui fa un any que va ocurrir.
- ems (ems); atemptat; ja que / perqu; ocrrer
4. Deus de fer cas als teus pares si vols que et regalen moltes coses en el teu
cumpleanys. Fes-lis cas i recibirs molts regals.
- has de fer; aniversari; fes-los; rebrs
5. La dona de qu parle tenia de fer una conferncia sobre leconomia dels passos
subdesarrotllats.
- dona de qui / dona de la qual; havia de; pasos; subdesenvolupats
6. Vols venir en mi al concert que van a fer la setmana que ve?
- amb mi; faran
7. En lassamblea en serem ms de tres-cents cincuanta.
- lassemblea; en devem ser; cinquanta
8. No s perqu li han ensenyat una tarjeta groga. Pot ser ser perqu ha dit algo al
rbit.
- per qu; targeta; potser; alguna cosa; rbitre
79
9. Lo que menys magradat del viatge que hem fet a Alemnia ha segut la plutja que
caia totes les dies.
- All que menys / el que menys; mha agradat; Alemanya; sigut; pluja; queia; tots els
dies
10. No sigau massa estrictes. Aquest problema necessita una solluci que satisfaga a
tots.
- sigueu; soluci; satisfaa
11. El meu amic sha gastat molt diner amoblant el pis nou perqu ha comprat molts
objectes innecessaris com cuadros, perxes de disseny, ceniceros, etc.
- molts diners; moblant; quadres; cendrers
12. El pilot ha dit que no ha percibit les senyals lluminoses que li han fet desde la torre
perqu el cel estava molt nublat.
- percebut; els senyals lluminosos; des de; ennuvolat
13. He comprat un xalet que el jard s inmens.
- el jard del qual; immens
14. Encara que no tenia res de fam, tenia que menjar tot lo que li donaven.
- gens; havia de; tot all / tot el que / totes les coses que
15. No pots fer les coses tan mal. Hi haur que buscar una frmula per a que les fasses
millor.
- malament; caldr / shaur de; frmula; perqu; faces

100509874solucionari Quadern de Valencia Mitja PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

100509874solucionari Quadern de Valencia Mitja PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Solucionari

Unitat 1. Accentuaci i diresi

2. Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus s:

Sense diftong I, U consonntica

Quadern de Valenci Mitj

Els meus pares diuen que he de treballar ms

2. Accentueu, si cal, les paraules segents:

3. Accentueu les frases segents:

Unitat 1. Accentuaci i diresi

Quadern de Valenci Mitj

Rpidament em va llanar lurpa que va caure de ple damunt lescopeta i la meua m. A

2. Poseu els accents i les diresis que calguen en el text segent:

Unitat 1. Accentuaci i diresi

3. Poseu accent o diresi a les paraules que en necessiten:

Quadern de Valenci Mitj

2.2 Consonantisme: les oclusives: p-t-c // b-d-g

2.3 Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda i essa

2. Escriviu Z o S en els espais buits de les paraules segents:

3. Ompliu els buits amb S o SS:

4. Ompliu els buits amb S, SS, C, , Z, TZ:

Quadern de Valenci Mitj

t) La porta de lantesala t les frontisses rovellades.

2.5 Consonantisme. Fricatives i africades: g, j, tg, tj, x, tx, ig, ix

2. Empleneu amb X, TX, IG:

Quadern de Valenci Mitj

2.6 Les nasals: m, n, ny

f) Volia anar a pescar, per no tenia hams.

2.8 Consonantisme: les consonants geminades

Quadern de Valenci Mitj

Unitat 3. Determinants I: larticle

2. Poseu la forma de larticle que hi correspon.

Quadern de Valenci Mitj

Rellotges de sol: ombres del passat

Traduu les frases segents1:

3.4 L'article neutre lo

Unitat 3. Determinants I: larticle

La cosa ms estranya de totes s que Teresa va venir sense cotxe.

Unitat 4. Determinants II: demostratius, possessius,

Quadern de Valenci Mitj

(gaire / molt) 10. Gaires

Algunes persones han vingut a la consulta per demanar cita.

La traducci que sofereix en aquest solucionari s una de les opcions possibles.

Unitat 4. Determinants II: demostratius, possessius, numerals...

La reuni entre els ministres ha durat algunes hores.

4.5.2 Gens / cap / res / ning

Unitat 5. Categories nominals: substantiu i adjectiu

2. Canvieu de gnere les paraules segents:

Quadern de Valenci Mitj

5.1.1 Divergncies respecte al castell

c) lolor / una olor

l) Una avaria / El corrent

Livori dels elefants s molt cobejable.

Unitat 5. Categories nominals: substantiu i adjectiu

5.2 Nombre del substantiu

2. Canvieu el nombre de tot el que pugueu de les frases segents:

Quadern de Valenci Mitj

Les taronges valencianes sn massa dolces.

4. Traduu les frases segents:

Els bacteris sn fastigosos.

Tot Callosa est plantada de nespres.

Unitat 6. Lxic. Composici i derivaci

Si vols anar al teatre, primer has de recollir lABONAMENT en taquilla.

Finalment, els caps de govern de la Uni Europea ACLARIRAN el tema.