Arqueologia

Francesc David Gmez

Histria - Grup A1
14247612

1_Quin s l'article que has escollit i quins sn les motivacions cientfiques que t'han
portat a escollir aquest article?
Larticle escollit per aquest treball s:
Albert R.M, 2006, Reconstruccin de la vegetacin en frica. Oriental durante el Plio-Pleistoceno
a travs del estudio de fitolitos: La Garganta de Olduvai (Tanzania), Ecosistemas 15, 1, p. 47-58 extret
de: <http://www.google.es/url?sa= t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&ved=0ahUKEwibvI H1
ysHQAhUIbRQKHZ2sA3IQFggbMAA&url=http%3A%2F%2F>
Les principals motivacions son bsicament dos; la primera no s cientfica sin prctica, posar-mho
fcil, s un article relacionat amb ltem escollit en el primer treball, La Gorja dOlduvai, i la segona
motivaci, cientfica si es vol per ms aviat personal, deriva de lelecci de ltem, linters per voler
conixer els orgens de la humanitat i els processos evolutius daquesta, de la terra i de les cultures que
shi desenvolupen i les diferents evolucions que shi han donat.
Linters ms particular de lestudi recau en que, per les conclusions que sextreu, es pot anar
reconstruint quines podien ser la tipologia i la morfologia de la flora a lentorn en el que habitaven
grups dels primers homnids en elaborar una cultura ltica prpia, i quin s en podien fer daquesta
vegetaci i les seves possibles particularitats, aix com amb la fauna amb la que convivia i compartia
els recursos vegetals.

2_Quins sn els objectius de l'estudi? Quin s el context d'estudi?

Lobjectiu de lestudi escollit s utilitzar els estudis de fitlits com a eina per a reconstruir la vegetaci
de la Gorja dOlduvai de fa aproximadament 1,85-1,70 milions danys. Concretament lestudi es centra
en el Llit IIA (1,66 ma)*, dins la investigaci ms amplia sobre ls del paisatge per part dels homnids,
herbvors y omnvors, que van ocupar la zona en els diferents moments en els que hi apareixen restes
paleoantropolgiques, per part dun projecte ms ampli que es du a terme a Olduvai des del 2000.

*El Llit II correspondria a una fase evolucionada del Olduvayense (entre 1,6 m. i 700.00 anys dantiguitat), Treball 1 dArqueologia
14247612 Grup A1 Histria, UB. Curs 2016-17.

La investigaci del projecte combina la recollida de restes de lactivitat realitzada per els homnids que
habitaren la zona, amb un anlisis paleoambiental obtingut per lestudi del terreny, de la hidrologia y
de la vegetaci de la zona amb lobjectiu general de desenvolupar possibles models daprovisionament
per als diferents tipus dhomnids, de lAustralopitecus als Homo erectus i habilis que podien haver
habitat la Gorja en aquell perode. Com assenyalava Dan Cabanes i Cruelles, durant aquest perode a
la part ms baixa de la Llit II shan registrat les activitats dhomnids i animals carnvors a travs de
les restes de vertebrats, aix com zones dactivitats dels primers homnids mitjanant la indstria ltica.
Els jaciments de la Gorja dOlduvai han proporcionat fssils des del Paranthropus boisei, Homo
habilis (Llit I i Llit II), Homo erectus (Llit II, Llit III, Llit IV) (Taula 1).
Lestudi s la reconstrucci de la vegetaci a travs dels estudis de fitlits, a partir de la relaci entre
la quantitat i la morfologia de fitlits en plantes contempornies a la zona del jaciment amb els extrets
del mateix terreny modern on creix aquesta vegetaci, i la seva comparaci posterior amb nivells
paleoantropolgics dins del marc espai-temporal esmentat (deposici de la part inferior del Llit II, al
marge Est de lantic paleollac). Les mostres van ser recollides tant de la mateixa Gorja d'Olduvai com
d'ecosistemes anlegs als que, segons es creu, existien a la zona fa un mili i mig d'anys. Els resultats
van ser posteriorment comparats amb els obtinguts de l'estudi del que anomena macroplantes
recuperades de les mateixes zones.

Llit
Llits Naisiusiu
Llits Ndutu
Llits Masek
Llit IV
Llit III
Llit II
Llit I

Pre- Llit I

Toba
Toba loc. 45
Ndutu inferior
Toba IIIA
Toba IID
Toba IIA
Toba IF
Toba IE
Toba ID
Toba IC
Toba IB
Lavas Lecho I
Toba IA
Ignimbrita
Naabi

Dataci (ma)
0,04-0,013
>0,40
>0,78**
>0,78**
1,330,06
1,480,05
1,660,01
1,750,01
1,750,02
1,760,02
1,830,00*
1,840,00*
1,870,05
1,980,03
2,030,01

Taula 1. Datacions per Arg / Arg

obtingudes per Maneja (1993: 110).
* Datacions dArg / Arg de
Blumenschine et al (2003).
** Anlisi de paleomagnetisme (Tamrat
et al, 1995).,
[Extret de I. de la Torre Sinz,
Estrategias tecnolgicas en el
pleistoceno inferior de frica oriental, p.
50.]

3_ Quina s la metodologia emprada en l'estudi?

Per elaborar lestudi es realitza un model de referncia basat en un estudi quantitatiu i morfolgic de
fitlits en vegetaci actual, tenint en compte el tipus de sl, les condicions climtiques de creixement
de la flora escollida i les plantes seleccionades per les identificacions preliminars de les restes fssils
de macroplantes en estudis anteriors, i es crea una collecci de referncia amb vegetaci localitzada
en ubicacions properes a la Gorja d'Olduvai a partir de la creena en que la vegetaci fssil que es
coneix t alguna semblana fisonmica i taxonmica amb ecosistemes semblants. Seguidament creen
un model de referncia de fitlits recuperats de terrenys moderns procedents de les localitats don han
realitzat la collecci de plantes actuals, correlacionant-los amb els terrenys fssils de la Gorja.
Aquestes mostres les recullen tant a la Gorjaa d'Olduvai com en ecosistemes semblants als que es
pensa hi havia a la zona en lpoca estudiada, aquests resultats es comparen ms tard amb els resultats
de l'estudi de macroplantes fossilitzades recuperades de les mateixes zones.
Ms tard els resultats dels fitlits es comparen amb els obtinguts amb l'estudi de plantes actuals, per
tal de relacionar la presncia de fitlits en terrenys amb les plantes i parts de plantes que s'hi han
format, i obtenir informaci sobre els efectes tafonmics1 que poden haver afectat tant a la seva
deposici (pressi ecolgica de la fauna, factors fsics com pluja, vent, erosi, etc.), com a la seva
conservaci en el terreny. Per acabar realitzen un estudi de mostres paleoantropolgiques recollides
en diferents ubicacions procedents del marge est de la zona del paleollac, corresponents a la deposici
de la part inferior del Llit IIA, just desprs de l'erupci del volc Olmoti a la Gorja d'Olduvai. La
interpretaci quantitativa i morfolgica dels fitlits es fa en referncia als resultats obtinguts de l'estudi
de plantes i terrenys actuals. Al mateix temps van realitzar estudis de minerals en els terrenys actuals
i paleoantropolgics per tal de complementar la identificaci dels minerals al microscopi.

4_Quines sn les dades obtingudes?

Les dades obtingudes sn principalment referents a forma i composici qumica dels fitlits, es dona
la relaci entre els fitlits trobats en la collecci referent de mostra amb els trobats a la zona estudiada
de lexcavaci, i amb daltres zones on shan fet estudis similars. Confirmen lexposat en estudis
anteriors i en la documentaci analitzada prviament. Aix mateix relaten les condicions de
permanncia dels fitlits en els diferents tipus de terrenys analitzats, la influncia de la climatologia,
la concentraci en diferents parts de les plantes, els tipus de vegetaci analitzada,...

1 La tafonomia s l'estudi cientfic dels organismes morts a travs del temps i com queden finalment fossilitzats

Daquesta manera, sobre lestat de conservaci dels fitlits i les seves causes, sexposa que la
conservaci de fitlits dependr per una part del grau de silicificaci de la planta, ja que en la collecci
de referncia es troben concentracions de fitlits fortament silicificats enfront d'altres amb una
silicificaci ms frgil. Shan trobat a ms que algunes formes sn produdes en nombre abundant en
les plantes, per no es conserven b en terrenys moderns i poden desaparixer en el registre fssil. Han
trobat una reducci quantitativa de les formes de fitlits, no especialment abundants en plantes
modernes, des de la seva identificaci en les plantes actuals a la seva deposici en ubicacions modernes
i fssils que, un cop silicificades i dipositades en els terrenys, poden romandre ms o menys estables
en el registre fssil. Per la forma poden indicar parts de plantes i famlies determinades de la vegetaci.
Shan trobat que algunes de les formes presents en terrenys moderns estan absents dels espais fssils,
i que aquesta absncia potser deguda a que les plantes que produeixen aquestes formes no hi eren o els
fitlits s'han dissolt a causa de processos posdeposicionals. La majoria de les que no shan trobat en el
registre fssil estaven igualment presents com absents en nombre redut, menys de l1%, en els
terrenys moderns. Exposen que les formes amb superfcies llises en les plantes modernes tendeixen a
convertir-se en rugoses per efectes posdeposicionals, i que la composici mineralgica del terreny i
els efectes posdeposicionals afecten de diversa manera la conservaci dels fitlits. En els terrenys
volcnics i marges del llac amb condicions ms cides els fitlits es conserven b, mentre que en
terrenys piroclstics2 i salins-alcalins els fitlits presenten un major grau de dissoluci, i que si hi ha
una deposici de material volcnic silcic addicional es pot amagar la presncia dels fitlits.

5_Quines sn les interpretacions dels investigadors?

Els investigadors extreuen les seves conclusions de lanlisi qumic dels fitlits en plantes i mostres
dels tipus de terrenys esmentats; propers a la Gorja, de climatologia i orografia similar i fossilitzats.
Aix conclouen que aquests posseeixen diversos graus de silicificaci i que la seva durabilitat variar,
els ms frgils estaran menys representats en el registre fssil, tot i que altres formes no representades
amb abundncia en les plantes modernes es conserven en el registre fssil. Al ser inorgnics els fitlits
sn nombrosos, petits i duradors, fcilment incorporats en els sediments, sense la transformaci
qumica que pateixen les plantes al ser orgniques. Alguns dels identificats en el registre fssil van
mostrar alt grau de dissoluci a causa de les altes condicions d'alcalinitat observades en alguns dels
terrenys.

2 Els piroclastos sn fragments de roca gnia volcnica solidificats en algun moment de l'erupci, ms freqentment durant el seu
recorregut aeri.

Assenyalen com els factors externs variables, com l'orografia del terreny, la erosi, el vent, laigua, el
drenatge o la pressi de la fauna poden influir en la presncia de determinats fitlits a la terra, i que
cal tenir-los en compte, juntament amb la composici mineralgica del terreny i les caracterstiques
fsiques dels fitlits, en el moment de la reconstrucci del paisatge vegetal.
Amb l'estudi de fitlits de material fssil del Llit IIA, al marge Est del paleollac de la Gorja, es coneix
que desprs de la deposici del nivell volcnic del Llit IF hi havia molt poca vegetaci a la zona. Els
fitlits proporcionen un registre precs del creixement de plantes en rees concretes en un moment
determinat, per tal de complementar a una escala major les reconstruccions vegetals basades en
palinologia, istops i fauna es combinen els resultats obtinguts amb els estudis realitzats prviament
de macroplantes fossilitzades a la Gorja d'Olduvai. Amb l'ajuda d'una collecci de referncia de
plantes i sls moderns poden ser identificats amb fiabilitat aquells fitlits que es conserven en nombre
abundant. Pels autors, la collecci de referncia ha de ser augmentada i aix ajudar en la identificaci
de formes fssils per classificar, i per donar resposta a una qesti que encara estar per solucionar,
cabdal per a la reconstrucci de lentorn, la distinci entre fitlits procedents de vegetaci herbcia i
arbria.

6_L'estudi compleix amb els objectius que s'ha plantejat? Quina s la teva opini
sobre la recerca?
Lobjectiu escollit de la investigaci s utilitzar els estudis de fitlits com a eina per a reconstruir la
vegetaci de la Gorja dOlduvai, i aquest sassoleix en la mesura de que els resultats permeten
relacionar fssils vegetals i restes qumiques de la descomposici de les plantes amb vegetaci actual
de la zona o dentorns amb similars circumstncies geolgiques i climatolgiques.
Les conclusions, per, es centren ms en les caracterstiques dels fitlits investigats en si mateixos que
en la possible reconstrucci del paisatge. Lestudi es centra aix en el seu principal objectiu de verificar
la fiabilitat de lanlisi dels fitlits com a eina de reconstrucci, comparant-los posteriorment amb les
restes del que anomena macroplantes fossilitzades, per sense poder-se distingir, actualment, entre
fitlits procedents de vegetaci herbcia dels procedents duna vegetaci arbria, limitant-se el
coneixement precs de la composici i morfologia de lentorn de la Gorja.
De tota manera lestudi noms pretn avalar altres estudis anteriors, alhora que amplien la collecci
de referncia per lestudi, i posteriors, amb vegetaci que es troba en localitzacions amb circumstncies
climatolgiques i geolgiques similars a les que tenia la zona de la Gorja que forma part de lestudi;
Llit IIA, aprox. 15 ma.
5

Personalment entenc linters cientfic de lestudi, i laportaci a conclusions ms amplies i genriques

que pot fer, per s molt tcnic, i ms qumic que histric. Lestudi i les conclusions giren al voltant
delements microscpics, tcniques de laboratori i grups genrics de la flora. Per la descripci histrica
per, s un estudi limitat i exigeix un coneixement botnic ampli, descriu algunes caracterstiques de
la vegetaci comparada i dels terrenys estudiats, per no ms til per tal de poder-me fer una idea de
levoluci del paisatge a lAfrica Oriental abans i desprs del Plio-Pleistoce, ni la morfologia ni les
caracterstiques de la daquell perode. Tampoc explica quins usos es feia dels recursos vegetals ni de
les estructures de combusti, si nhi havia, ni si arrib a produir-se alguna mena de domesticaci
vegetal o animal, ja que aquests deixen deposicions de la ingesta de plantes que poden ser identificades.

7_La recerca podria ser complementada per un altre tipus d'estudis? Quins?
Quins serien els objectius?
Crec que la investigaci ja completa estudis ms amplis que ja fa temps que es duen a terme a la Gorja
dOlduvai, investigada per primer cop al 1913, actualment inclosos en un projecte internacional de
recerca i investigaci al jaciment. De fet hi ha estudis ms amplis de la variaci i tipologia de vegetaci
que es refereixen a caracterstiques similars de desgast en diferents espcies, i en diferents posicions
de les superfcies ocluses dentals, segons el desgast produt per lalimentaci vegetal dels primats i
altres animals herbvors (F. Puech, F. Cianfarani, H. Albertini., 1986) i per contribuir a una millor
comprensi de l'adquisici d'aliments per part de dues espcies diferents de les que poden haver habitat
el jaciment de la Gorja en moments diferents i coetanis: Homo habilis i Paranthropus boisei (P.-F.
Puech, 1986).
Com ja sindica al text de lestudi, cal ampliar la collecci de referncia per tal de concretar millor la
taxonomia, la possible morfologia i la possible distribuci de la vegetaci existent en els diferents
perodes reflectits en els diferents nivells estratigrfics del jaciment. A banda dels anlisis qumics per
determinar el tipus de sl, la climatologia, la vegetaci, la fauna que habitava la zona,...que poden
ajudar a poder fer una reconstrucci de lentorn el ms acurada possible, pocs estudis ms crec que es
poden fer. El que crec que es pot fer de moment, i en la lnia de poder concretar lestil de vida i els
fenmens propis ds del paisatge que es podien donar en la cultura olduvayense, sn estudis
comparatius de les restes trobades en jaciments ms o menys coetanis, i en cultures ms modernes de
les que es tinguin dades, on la climatologia i la geologia del terreny sigui similar a les patides pel
terreny en la zona espai-temporal de la Gorja, a partir de reconstruccions del paisatge, la tecnologia i
el possible s que en fessin dels recursos naturals prxims.

Bibliografia:
R.M, Albert. Reconstruccin de la vegetacin en frica. Oriental durante el Plio-Pleistoceno a travs
del estudio de fitolitos: La Garganta de Olduvai (Tanzania), [en lnia] Grup dEstudis Paleoecolgics
i Geoarqueolgics, Deptartament de Prehistria, Histria Antiga i Arqueologia, Universitat de
Barcelona. [del 20-XII del 2016 al 6-I del 2017] Associaci Espanyola dEcologia Terrestre, Revista
Ecosistemas N-15, 1, p. 47-58. Gener 2006,Requereix Adobe Acrobat Reader. Disponible a:
<http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&ved=0ahUKEwibvIH1ysH
QAhUIbRQKHZ2sA3IQFggbMAA&url=http% 3A%2%2F>
Cabanes i Cruelles, Dan, L'estudi dels processos de formaci dels sediments arquelogics i dels
paleosls a partir de lanlisi dels fitlits, els minerals i altres microrestes. Els casos de la Gorja
dOlduvai, lAbric Roman, El Mirador i Tel Dor [en lnia] Universitat Rovira i Virgili, [del 21-X al
2-XI] Part 1.1. Els jaciments, La Gorja dOlduvai p.10, Part 4. P.45 La Gorja dOlduvai Requereix
Adobe Acrobat Reader. Disponible a: <http://www.tesisenred.net/handle/10803/8624> ISBN:978-84692-1535-7/DL-T-378-2009
Torre Sinz, Ignacio de la, Estrategias tecnolgicas en el Pleistoceno inferior de frica Oriental
(Olduvai y Peninj, norte de Tanzania) [en lnia] Universidad Complutense de Madrid, Facultad de
Geografa e Historia, Departamento de Prehistoria, 2004, [del 19-X al 2-XI] Requereix Adobe Acrobat
Reader. Disponible a: <http://biblioteca.ucm.es/tesis/ghi/ucm-t28258.pdf> ISBN: 84-669-2799-9
Puech, P.-F., Cianfarani, F. i Albertini, H. Dental microwear features as an indicator for plant food
in Early Hominids: A Preliminary Study of Enamel. [en lnia]. Human Evolution 1 (6): 507-515. Usage
Attribution-Non Commercial-No Derivs 4.0 International 1986 [del 19-X del 2016 al 6-I del 2017]
Requereix Adobe Acrobat Reader. Disponible a: <https://archive.org/details/DentalMicrowear
FeaturesAsAnIndicatorForPlantFoodInEarlyHominidsA>
PUECH P.-F. (coautor), Micro-desgaste de los dientes en el Homo habilis en Olduvai [en lnia] Uso
de Atribucin - No comercial-Sin obras derivadas 3.0 [consulta el 29-X] Actas del VII Simposio
Internacional sobre Morfologa Dental. Pars, 1986. [del 19-X del 2016 al 6- I del 2017] requereix
Adobe Acrobat Reader. Disponible a: < https://ia600502.us.archive.org/10/items/ToothMicrowear
InHomoHabilisAtOlduvai/ToothMicrowearInHomoHabilisAtOlduvai.pdf > ISBN 2-85653-148-2
Co-autoria collectiva, Piroclasto [en lnia] Wikimedia Foundation, Inc., llicncia de Creative
Commons [consulta el 19-X] Disponible a: < https://es.wikipedia.org/wiki/Piroclasto >
Co-autoria collectiva, Tafonomia [en lnia] Wikimedia Foundation, Inc., llicncia de Creative
Commons [consulta el 19-X] Disponible a: < https://ca.wikipedia.org/wiki/Tafonomia#cite_note-1>