You are on page 1of 23

Transici a una societat post-carboni

Importncia dels productes sense obsolescncia programada

Gemma Teixid Grcia


NIUB: 16287526
Treball final Sociologia Mediambiental
Curs 2016/2017

ndex

Introducci .............................................................................................................................2

Canvi de paradigma energtic...............................................................................................3

Descentralitzaci energtica.........................................................................................3/4
Cam cap a una ecoeconomia.......................................................................................4/5
Decreixement...................................................................................................................5
Canvis en el transport......................................................................................................6
Canvis en els patrons de consum..............................................................................6/7/8

Importncia de la lluita contra la obsolescncia programada.............................................8/9

Presentaci de GTEL, de Prososphera, del Jos i del Xavi........................................9/10


Resum de lentrevista...........................................................................................10/11/12

Conclusions..........................................................................................................................13

Bibliografia............................................................................................................................14

Annex............................................................................................................................. 15/22

Introducci
La dependncia del petroli en les societats avanades es enorme. Aquesta dependncia es el
smbol duna poca iniciada a finals del segle XVIII, quan a Gran Bretanya es va comenar a
incrementar exponencialment lextracci del carb de pedra que abundava en el subsol del pas.
Significativament, aix va ocrrer enmig duna crisis energtica, en aquell moment d'abast
regional, provocada per la desforestaci de les illes britniques1. La mquina de vapor va
aconseguir primer bombejar laigua de les mines inundades, i desprs va suposar el motor
universal per a la naixent indstria capitalista. A principis del segle XX el motor de combusti va
permetre la utilitzaci massiva del petroli en el transport.
Segons dades del Banc Mundial, al 2013 un 81,2% de tota lenergia primaria consumida al mn
prov de combustibles fssils.
Hi ha dos factors, per, que impedeixen que el petroli pugui seguint sent la base del nostre
funcionament: la perspectiva de la seua escassetat i el reforament que aporta lactivitat humana a
lefecte hivernacle, el resultat del qual es un canvi climtic de conseqncies impredictibles.
Ens trobem en un punt clau en la histria de la revoluci tecnolgica que estem vivint.
Precisem un canvi de paradigma energtic. Urgeix canviar la manera amb la qual ens relacionem
amb la Natura. Tant des de la perspectiva mediambiental que vetlla per la sostenibilitat i busca
reduir la nostra petjada ecolgica, com des de la perspectiva social que intenta garantir lequitat i
la justcia social.
En aquest treball em proposo fer un anlisis del que suposa aquesta transici al post carboni.
Magradaria posar de rellevncia la importncia daquest canvi, aix com fer un recompte dalgunes
de les mesures que es podrien posar en prctica per arribar a un desenvolupament sostenible. De
totes aquestes mesures, em centrar en lestudi de lobsolescncia programada. Crec que es un
element imprescindible per superar la transici energtica amb xit. He tingut la sort de poder
entrevistar a dos membres del Grup de Treball dEnergia Lliure de Barcelona, que m'han explicat
de primera m els avantatges dels productes sense obsolescncia programada i els inconvenients
i les traves tant institucionals com empresarials amb les que es troben els impulsors de sistemes
denergia alternatius.
Queda clar que aquest canvi de paradigma entra en directa confrontaci amb els interessos
econmics i poltics hegemnics. Precisament per aix lempoderament social i democrtic son
factors claus en aquest procs cap a un desenvolupament respectus amb el medi ambient i amb
les societats humanes.

Joaquim Sempere. Enric Tello. (2007). El final de la era del petrleo barato. Barcelona: Icaria Antrazyt.

Canvi de paradigma energtic


El concepte de transici energtica descriu la transformaci del model energtic actual,
caracteritzat per l'exacci i la utilitzaci massiva dels combustibles fssils, cap a un model que es
cimenti principalment en les energies renovables i en leficincia energtica. El moviment no sols
es basa en la substituci tecnolgica de les energies convencionals per altres de renovables, sin
que pretn canviar el model de gesti i propietat del sistema elctric. Es tracta de passar del
model clssic dunes poques empreses privades controlant la generaci i distribuci elctrica a un
model descentralitzat, democrtic, eficient i sostenible.
Aquesta transici s'emmarca en la necessitat de lluitar contra en canvi climtic, protegir la salut de
les persones, reduir riscos econmics, financers i tecnolgics, afavorir la mxima eficincia en el
consum, facilitar preus predictibles i assequibles i disminuir les tensions geopoltiques prpies dun
model basat en la dependncia energtica.
El canvi de paradigma energtic comporta necessriament canvis en el nostre comportament com
a consumidors denergia, es a dir, comporta un canvi transformador en molts nivells de les nostres
vides quotidianes.
A continuaci far una enumeraci incompleta per que crec que pot marcar una mica les pautes,
els passos a seguir en diferents mbits si volem aconseguir aquest canvi de paradigma.

Descentralitzaci energtica
Un dels principals problemes i inconvenients dels sistemes energtics actuals es la seua
centralitzaci. Comptem amb poques installacions generadores d'energia i multitud dusuaris
finals, enllaats amb una gran xarxa de conduccions i cables. Aquesta llarga cadena tecnolgica
dels combustibles fssils fa que en cada pas del procs, es vagi deixant una petjada ecolgica
molt important. Aqu a Espanya, a demes, comptem amb un oligopoli elctric que controla gran
part de la producci energtica. Aquest poder va ser consolidat durant la dictadura franquista i
perdura fins avui en dia, de manera que les empreses que componen aquest oligopoli han exercit
una gran influencia sobre els successius governs democrtics. En aquest moment, mentre la
pobresa energtica afecta a milions de llars espanyoles, les empreses de loligopoli exhibeixen
uns marges de benefici que son aproximadament el doble que el dels seus homlegs europeus. 2
Hem denfocar els nostres esforos en la reivindicaci de la sobirania energtica per part de la
ciutadania. La societat hauria de poder accedir a bona informaci per tal de prendre conscincia
sobre els reptes als quals ens enfrontem. Dins lmbit local, shauria de facilitar el compartir i crear
xarxes descentralitzades amb capacitat per prendre de decisions, impulsant les cooperatives
denergia i leconomia collaborativa.
LObservatori Crtic de lEnergia ha realitzat diferents estudis en els que defensen lautoconsum
per tal de democratitzar el sistema elctric. Lautoconsum ens hauria de servir per generar
2

Ivn Calvo y Daniel Carralero, miembros del Observatorio Crtico de la Energa (2015). Por qu una transicin
energtica?. La Marea.

electricitat de manera distribuda i de consum local. Una fcil soluci seria per exemple collocar
una srie de panels fotovoltaics installats en els terrats dels edificis, per tal de produir lelectricitat
que aquests necessiten. Daquesta manera reduirien les prdues generades pel transport de
lelectricitat, augmentant aix leficincia. Lautoconsum t un potencial transformador, ja que
permet transitar dun model basat en grans centrals de generaci a un altre on lelectricitat es
generi a travs dun gran nombre de petites installacions la propietat i la gesti de les quals pot
estar molt ms repartida.

Cam cap a una ecoeconomia.


Ha arribat un moment, en el que leconomia ha deixat de beneficiar a la gent i al planeta.
La crisi econmica del 2008 va provocar un augment de la desocupaci en 177 milions al 2007 a
205 milions estimats en el 20103. En aquest any el PIB mundial va crixer sense ocupaci, segons
la Organitzaci Internacional del Treball. Aquest augment de latur tamb ha anat acompanyat
duna creixent precarietat i inestabilitat laboral, molts cops en condicions informals i amb
deficincies de seguretat laboral. Les emissions de CO2 derivades de la crema de combustibles
fssils, van augmentar en 500 milions de tones al 2010. Si les economies dels pasos en vies de
desenvolupament decideixen seguir el cam de les economies dels pasos desenvolupats,
obsessionats pel creixement continuat i extremadament dependent dels combustibles fssils, la
situaci ambiental ser totalment insostenible. Podrien arribar a ocrrer desastres naturals
impredictibles i devastadors.
Per tractar de revertir aquesta situaci hem de comenar a configurar una ecoeconomia que sigui
baixa en carboni, eficient en la utilitzaci de recursos i socialment inclusiva.
Aquesta nova economia verda, haur de ser un nou model que condueixi a millores en el
benestar hum i lequitat social, reduint els riscos i lescassesa ambientals.
Necessitem que els governs es comprometin a fer complir una bona gesti ambiental i energtica
mitjanant una srie de poltiques pbliques algunes de les quals podrien ser : Calcular el cost
ambiental de les transaccions econmiques i incorporar-lo a les senyals del mercat; Limitar
l'abocament de residus contaminants de les industries, sense la possibilitat de pagar una multa si
sobrepassen aquest lmit; Concedir beneficis i subvencions als productes duradors, sense
obsolescncia programada i susceptibles de reparaci i millora; Impulsar el reciclatge i buscar
noves formes daprofitar els residus, tot promovent la disminuci daquests; Oferir finanament
pblic amb bones condicions de prstec i baixos interessos a aquelles empreses que busquin
millorar la seua eficincia amb energies netes, o promoure la propietat com dels bns com a
forma de gesti econmica i social.
En definitiva, la sostenibilitat del sistema requereix un canvi radical de la seua estructura
econmica. Aquest procs, ha danar necessriament acompanyat duna democratitzaci de
leconomia. Les empreses haurien destar ms vinculades a les necessitats i interessos dels seus
3

Michael Renner. (2012). Economa verde al servicio de las personas. En Estudios de poltica exterior

treballadors i de les comunitats i no tant al benefici econmic que tot sovint recau en molt poques
mans. La principal preocupaci de la economia verda hauria de ser la construcci dun sistema
econmic sostenible que permeti la recuperaci ecolgica i el benestar hum sense materialisme.

Decreixement
El model de desenvolupament euro-atlntic, obsessionat amb el creixement econmic continuat, i
amb el consum excessiu de recursos resulta injust i insostenible. Cal posar en marxa una
progressi de contracci i de convergncia per a aconseguir un desenvolupament global
sostenible. La contracci, es a dir, la disminuci del consum de recursos per part dels pasos
industrialitzats, i lexpansi dels pasos en vies de desenvolupament haurien darribar a una
convergncia per aconseguir lobjectiu com desitjat.4 Aquest model, no obstant, collisiona
frontalment amb els actuals sistemes de pensament i econmics occidentals que encara creuen
que un major desenvolupament econmic i material aportar un major nivell de benestar. Aquesta
hiptesis ja ha quedat obsoleta. A partir dels anys 70, quan una gran part de les societats del
planeta va poder accedir a certa estabilitat material i va poder cobrir les necessitats bsiques,
laugment del creixement econmic no ha suposat un augment en la sensaci de benestar i
felicitat.
Per aquelles economies que han superat els lmits dels seus ecosistemes, el decreixement implica
una reducci planificada i controlada per a tornar a adaptar-se als lmits del planeta i crear amb el
temps una economia homeosttica en equilibri amb els recursos naturals. El decreixement en
definitiva es un procs, no un objectiu.
Degut al fenomen de lestancament secular, definit pel FMI, els potencials de creixement actuals
son molt baixos. Aix vol dir que per crixer necessites endeutar-te, que es el que ens va passar
amb la bombolla immobiliria. Tot plegat segueix una lgica perversa. Alguns defensors del
decreixement aposten per la creaci duna auditoria ciutadana del deute. Caldria doncs, fer una
reestructuraci del deute, i, si cal, negar-nos a pagar certs deutes illegtims i illegals. Els
culpables de lespeculaci son qui han de pagar aquests deutes, no la societat civil.
Davant l'absncia de creixement, latur augmenta. En una transici al decreixement seran
necessries noves institucions de prestacions socials per desvincular el treball assalariat del
creixement, o per desvincular el el benestar del treball assalariat. Una mesura podria ser la
implantaci duna renda bsica incondicional finanada mitjanant una fiscalitat progressiva sobre
els salaris i els beneficis. El repartiment del treball, es a dir la reducci de la jornada laboral tamb
seria un factor clau en la tasca de reduir latur i de redistribuir la riquesa.
Mesures com aquestes haurien danar necessriament acompanyades duna srie d'imposicions
governamentals a les empreses, per tal de que no produeixin ms del que es necessari.

Wolfgang Sachs, Tilman Santarius. (2008). Un bienestar compatible con la justcia. En Un futuro justo. Barcelona:
Editorial Icaria

Canvis en Transport
Es evident que el petroli barat ha fet possible una enorme expansi del transport a baix cost. Aix
va suposar una gran transformaci tant en mbits econmics, ecolgics som socials; des de la
divisi internacional del treball al turisme de masses. El desenvolupament duna mobilitat
sostenible suposa un dels eixos centrals en la transici a una societat post-carboni.
El percentatge de consum denergia i emissions de gasos defecte hivernacle del transport ha anat
augmentant amb el temps. s vital millorar leficcia dels combustibles i reduir les emissions. Avui
en dia, el 96 % de lenergia del transport sobt de productes derivats del petroli.
Una estratgia sostenible optar per una estructura de creixement del transport que afavoreixi al
mxim nombre de persones. Es a dir, no construir autopistes i circumvallacions perqu aix ho
suggereix la demanda de cotxes de classe alta, sin carreteres que connectin les regions ms
allades per a poder crear xarxes de consum ms properes. A ms a ms, tamb shauria de
promocionar el transport urb no motoritzat, amb una planificaci urbana que protegs i dons
preferncia a aquest tipus de vehicles. Ja que totes les distncies no es poden fer amb bicicleta,
tamb hauria de promocionar-se una xarxa de transport pblic slida, assequible per a tothom i
amb un nivell baix o inexistent demissions contaminants.
Des de les institucions, tamb shaurien dimpulsar una srie de plans que incentivessin a les
empreses dedicades al transport a la fabricaci de productes eficients i sostenibles que no
produeixin emissions i que funcionin amb sistemes alternatius al motor dexplosi. Els vehicles
elctrics que ja s'estan comenant a comercialitzar podrien ser una opci, per encara nhi ha
moltes ms que no han pogut sortir a la llum, com per exemple la possibilitat dutilitzar l'hidrogen
per a fer funcionar els motors.
Existeixen molts obstacles per a la consecuci daquests fins: la identificaci del cotxe com un
producte desitjable per a les classes adinerades, els interessos econmics de la industria
automobilstica, les voluntats dels governants de construir noves carreteres per impressionar als
seus votants, etc.

Canvis en els patrons de consum


En el cam cap a la transici energtica resulta imprescindible un canvi radical en la conducta i en
els patrons de consum dels pasos del Nord. Aix suposaria la transici duna societat amb uns
hbits consumistes molt arrelats (comprar, tirar, comprar) a una on predomins la reutilitzaci i les
formes de consum crtic i conscient. Haurem destimular el comer local i de proximitat. Els
productes de les grans cadenes de distribuci recorren milers de quilmetres, el que suposa una
gran despesa energtica alhora que acumula grans beneficis per a les empreses multinacionals.
La indstria txtil ns un clar exemple. Les principals marques basen els seus beneficis en
lexplotaci de la m dobra a pasos empobrits i en l'espoliaci de recursos naturals barats en
aquells mateixos pasos. Una daquestes marques es la cadena espanyola Inditex, els productes

de la qual no haurem de comprar si tenim la voluntat de transformar els sistemes econmics i


socials que estan avocant a la misria i que sestan carregant el planeta. El millor seria consumir
noms el que s necessari, que hagi estat fabricat al mateix pas, i, si pot ser, dempreses petites.
En quan a la producci daliments, lagricultura moderna depn del petroli per llaurar els camps i
per irrigar-los, per fertilitzar-los, per combatre les plagues i les males herbes, per recollir la collita i
per portar-la als mercats. Lagricultura ecolgica, en les diverses de les seues formes actuals,
evita algunes daquestes dependncies, per no totes. Estem molt acostumats a anar al
supermercat i consumir diriament una srie de productes processats i envasats que no sabem
molt b don venen ni que contenen. Per tal de recuperar la nostra sobirania alimentria cal
consumir aliments locals i de temporada, que minimitzin el transport i la refrigeraci, tot beneficiant
lagricultura local i lequilibri territorial i econmic.
Un altre dels canvis socials claus per al desenvolupament sostenible es la modificaci de la
manera hegemnica dentendre loci. Un cop ens alliberem del llastre del consumisme, la manera
dentendre loci canviar; ja que en comptes de tenir un model dentreteniment molt lligat al
consum continuat i a la massificaci, podrem desenvolupar espais lliures per gaudir del nostre
temps , enfortir les relacions socials i crear espais on tinguem poder de decisi, on aspectes com
la simple diversi, lesport o la sexualitat no esdevinguin mercantilitzats. En aquest sentit, els
casals de joves, les entitats de barris, els centres socials (ocupats o no) que porten a terme
activitats obertes a tothom, ofereixen serveis gratuts i acullen assemblees, aix com la autoorganitzaci de festes i concerts, haurien de satisfer les nostres demandes en comptes de loci
que ofereix qualsevol empresa privada, qualsevol discoteca de Barcelona, on lentrada val 15, el
guarda-roba 2 ms, i ni se tacudeixi demanar una copa...
Quelcom que tamb hauria de transformar el seu significat en la recerca dun planeta en equilibri
es el que entenem avui en dia per turisme. Els viatges en avi i en autombil consumeixen gran
part de la demanda de combustibles fssils i emeten grans quantitats demissions a latmosfera.
Daltra banda, el turisme massiu tamb ha contribut a la gentrificaci i a la pujada dels preus del
lloguer, aix com a lafebliment del teixit social i econmic dels barris, a la mercantilitzaci i
sobreocupaci de lespai pblic i a laugment de la precarietat laboral, entre daltres. En aquesta
lnia, L'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) vol posar en com les lluites que
s'estan desenvolupant als barris per tal de treballar en l'mbit de tot Barcelona, d'acord amb tres
eixos: decreixement del nombre de turistes, redistribuci de beneficis econmics i foment
d'economies alternatives al monocultiu turstic5.
A dems de les innovacions tcniques i dels canvis en els nostres hbits alimentaris, de transport,
doci o en la manera de vestir, en la transici cap a una societat sostenible tamb es fa necessria
una ecologia social i cultural. Lecologia social es un corrent filosfic, i ltimament sociolgic, creat
pel gegraf anarquista Elise Reclus a finals del segle XIX i re apropiada pel filsof Murray
Bookchin en la dcada dels seixanta. Lecologia social afirma que existeix una relaci holstica
5

Marc Rude. (2015). Es presenta a Barcelona l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible. En La Directa.
Barcelona.

entre tots els ssers naturals (inclosos els humans) i que per tant lordre natural no necessita
autoritats ni comandament centralitat, sin grups amb poder descentralitzat i en xarxes. Un altre
punt distintiu de lecologia social es la importncia en ella de lelement cultural, no sol com a
component bsic de lmbit hum, sin com a instrument de modificaci contnua del mateix.
Levoluci de la relaci de lhome amb el seu medi ambient es pot resumir en dos situacions
bsiques: el predomini de la adaptaci de lhome a les condicions naturals del seu ambient, i el
predomini cada cop ms acusat de la adaptaci de les condicions naturals del medi a les
necessitats i desitjos culturals de lhome. No obstant, el medi ambient, en el sentit ecolgic social,
no sha d'estendre a les realitzacions espirituals de la cultura i de lambient social, ja que aix seria
contrari a l'expressat desig duna societat en transici cap a formes de vida en equilibri amb la
natura.

Lluita contra la obsolescncia programada


La programaci de la vida til dels productes ens afecta en aspectes econmics, socials i
mediambientals de la nostra vida i t una forta vinculaci i una importncia decisiva en la transici
cap a una societat post carboni. Per entendre-la millor, anem a veure com va comenar tot plegat.
Lorigen de lobsolescncia planificada es remunta a la creaci del crtel Phoebus. Aquest va
nixer a Ginebra al 1924 amb la intenci de controlar la fabricaci i la venta de bombetes. Els
grans productors (la majoria europeus i estatunidencs, per tamb dalgunes colnies asitiques i
africanes) que van firmar aquest crtel pretenien que els consumidors compressin bombetes amb
regularitat i daquesta manera van limitar la seua vida til a les 1.000 hores. Quan el creixement
capitalista es va desestabilitzar amb el crack del 29 i la gran depressi dels anys 30, una de les
solucions propostes va ser la de Bernard London en el seu llibre Ending the depression through
planned obsolescence. Tal com ell afirmava, per assegurar leternitat de la vida de la producci,
cada exemplar havia de ser mortal. Encara que la llei que volia portar endavant Bernard London,
que pretenia legalitzar l'obsolescncia programada finalment no es va aprovar, durant els anys
segents moltes empreses van comenar a imitar aquests sistema per a obtenir grans beneficis.
Considero important fer la distinci terminolgica entre els tres tipus dobsolescncia. La
descatalogaci de productes a causa de la publicitat i de la moda comporta la obsolescncia
simblica. La depreciaci darticles degut a laparici daltres millors sanomena obsolescncia
tcnica. I la que a mi minteressa es aquella que promulga els errors tcnics intencionats amb fins
lucratius, lobsolescncia planificada. Val a dir que lobsolescncia simblica est molt relacionada
amb els hbits de consum extremadament consumistes dels que hem parlat uns pargrafs ms
amunt i que tamb precisa moviments, projectes, iniciatives que reivindiquin la seua
insostenibilitat.
Tots ens hem trobat amb els efectes de la obsolescncia programada: quan comprem un aparell
electrnic, des dun microones o una impressora a un telfon mbil, assumim que dins dun
perode dentre dos i deu anys aquest deixar de funcionar. Aix obra dos possibilitats: la

reparaci o la compra dun aparell nou. El problema que sorgeix avui en dia amb les reparacions
es que generalment, ens diuen que surt ms cara que la compra dun producte nou, avocant-nos
al consum casi sense remei. No obstant, si sens ofers lopci de reparar les peces, la gran
majoria de nosaltres optarem per fer-ho; Donant a la vegada treball a petits negocis que es
dediquessin a fer arranjaments.
Un dels principals problemes que t lobsolescncia planificada es lenorme quantitat de residus
que genera. Si tenim en compte que un telfon mbil t fins a 40 elements contaminants, es fa
palpable el deteriorament per al medi que suposen aquests aparells tan comuns en la nostra vida
diria. Que els aparells electrnics tinguin una vida relativament curta, crea un flux constant de
productes en dess que sacaba depositant en ciutats abocadors de pasos en vies de
desenvolupament com per exemple Nigria, ndia o Ghana6. En aquests pasos cada dia
savoquen tones daparells tecnolgics txics i perillosos per la salut dels seus habitants. Sense
deixar de prestar atenci a la contaminaci que tots aquests generen, ni en el malbaratament de
residus i de matries primes que suposa. La major part daquests aparells acaben cremant-se o
destruint-se deixant anar milions de partcules al medi plenes de productes qumics que poden
arribar a ocasionar greus conseqncies en la salut de les persones com per exemple danys en el
sistema nervis, cncers o avorts, entre altres.
La obsolescncia programada, fruit directe de la producci en massa i del capitalisme, fa ms
fortes les desigualtats entre els pasos rics i els pasos pobres. Mentre uns exigeixen cada cop
ms novetats tecnolgiques, els altres sofreixen les conseqncies dun treball mal pagat.
Sabem que des de la part de consumidors, podem seguir una srie de conductes de consum
responsable, procurant reutilitzar, reciclar i intercanviar aquells productes que ja no utilitzem, per
tamb els governs tenen en les seues mans el poder dacabar amb aquesta prctica abusiva,
encara que molts no li presten la atenci necessria. A Europa, Frana lidera la lluita contra la
obsolescncia programada. El parlament francs va aprovar al 2014 castigar amb penes de fins a
dos anys de pres i multes de 300.000 euros a les empreses que violin les lleis de defensa del
consumidor. Una altra mostra de la conscienciaci de Frana amb aquestes prctiques es lestudi
que van encarregar al Centre Europeu del Consumidor per comprovar la duraci real dels
electrodomstics actuals. Una rentadora t una duraci mitja de 10 anys, un televisor dentre 10 i
15 anys, i un telfon mbil duns 20 mesos.7

Presentaci de GTEL i Prososphera


Durant la realitzaci daquest treball, vaig tenir loportunitat de poder entrevistar al Xavier Rioja i al
Jos. Els dos son enginyers mecnics i es van conixer quan van crear el Grup de Treball
dEnergies Lliures de Barcelona. Aquest grup estava compost inicialment per un grup dunes 20
persones de diferents rames com les matemtiques, la fsica o la enginyeria, amb un inters
6

Blanca Campos Vives Miriam Costa Agudo. (2014). Obsolescencia programada. Trabajo de investigacin.
Universidad de Navarra.
7

Fundacin Feniss. (2016). Francia lidera la lucha europea contra la obsolescencia programada

com: la cerca de sistemes energtics alternatius. La idea era crear una plataforma per poder
connectar grups interessats, totalment independents, mitjanant un nexe de coneixement, en la
que es pogus compartir informaci a nivell tcnic i molt especfic sobre tot tipus de projectes
denergia lliure que demostressin que realment funcionen. Existeixen altres grups de treball
independents a diferents ciutats de lEstat Espanyol. Investigant, es van donar compte de que
lenergia no es alguna cosa que noms es pot fabricar, sin que est a tot arreu. Simplement sha
plantejat de manera equivocada la manera de com recollectar aquesta energia. A travs del grup
de treball, shan dut a terme diversos projectes, i han participat en diverses fires i conferncies
divulgant informaci sobre alternatives als combustibles fssils i a la obsolescncia programada,
promovent la ecologia i el reciclatge.
Al 2014, alguns membres daquest grup de treball, i arran de la dificultat per aconseguir
finanament, es van constituir com a empresa i van comenar a comercialitzar productes, sobretot
d'illuminaci, sense obsolescncia programada. Un dels aspectes que mes em va agradar i
sorprendre daquest projecte, es que una part de lempresa i del benefici que obtenen de la
comercialitzaci daquests productes, linverteixen directament en ajudar a inventors a
desenvolupar els seus invents i productes revolucionaris.
A part de tot aix, el Jos i el Xavi tamb son membres de la Fundaci Feniss ( Fundacin Energa
e Innovacin Sostenible Sin Obsolescncia Programada) creada per lenginyer barcelons Benito
Muros. Aquesta organitzaci naix amb el comproms de contribuir a leliminaci de lobsolescncia
planificada i a la conservaci dels recursos naturals i de la qualitat de vida de les persones,
participant de forma activa en el canvi cap a un model econmic i social basat en la sostenibilitat,
en el respecte pel medi ambient i per les persones a nivell local, nacional, i internacional.

Resum de lentrevista
Durant lentrevista, que va durar aproximadament 40 minuts, vam tenir la oportunitat de tractar
diversos temes. Un dels que ms mintrigava era tot el que tingus a veure amb aquesta
anomenada free energy. Abans de sentir anomenar lenergia lliure en un documental fa un parell
de mesos, no tenia ni idea del que era. El Xavi em va parlar de Nikola Tesla, un inventor serbi que
va treballar per Edison en lpoca de la invenci de la bombeta i que va inventar la corrent alterna.
Volia demostrar que lenergia es pot treure de qualsevol part, incls transmitir-la de forma
inalmbrica a travs del subsol, per evitar tot el entramat de cables que hi havia al principi amb la
corrent directa de Edison. Nikola Tesla va ser molt desacreditat i se li va impedir seguir investigant
ja que el que podia descobrir atemptava directament contra els interessos econmics dels
principals inversors nord-americans del moment. Ms enll de Tesla, existeixen multitud
dinventors que han intentat desenvolupar projectes en aquesta lnia, per que al llarg de la
histria, han estat silenciats. Aquest seria el cas de Fredrich Lee Duarte, que va morir enverinat

quan anava a presentar un sistema que aprofitava lenergia georotacional de la terra per generar
energia neta, amb una alta eficincia, illimitada i gratuta. Marcos Pinel, un fsic i matemtic que
va ser proposat pel premi Nobel de Fsica. Entre altres coses, va idear una mquina per curar la
psoriasis, per lha pogut treure al mercat tot i haver demostrat la seua funcionalitat. Sembla clar,
doncs, que hi ha un fort entramat de control social, una estratgia poltica i empresarial amb
interessos perversos que impedeix que puguin sortir a la llum sistemes revolucionaris com els
descrits. Aquest entramat de control social arriba fins i tot a lmbit acadmic, a les universitats. Un
estudiant membre del GTEL, va presentar com a treball final de carrera un generador delectrlisis
simple que funcionava 100% amb hidrogen. Li van donar bona nota per van dir que no ho veien
viable. Un altre noi que va voler mullar-se, va presentar tamb com a treball de final de carrera a la
UPC el generador RF500 dissenyat per Antonio Romero, el qual li va donar perms. Aquest
generador aprofita els camps electromagntics per generar un pols invers a la contraelectromotriu
i aconsegueix un coeficient molt superior al normal, dun 300% o 400%. Van deixar durant una
setmana el generador a la universitat per a que el deg expert en generadors i motors el pogus
estudiar i fer-li les proves que volgus. La seva sorpresa va ser quan al anar-lo a buscar, sel van
trobar amb la caixa tancada, ni tan sols lhavia obert. Aquest deg porta tota la vida ensenyant que
aix es impossible i no va voler ni verificar-ho. Resulta complicat canviar la forma de pensar dels
estudiants. Hi ha una srie de lleis, com la termodinmica, o la llei de Lenz, que segons el Jos i el
Xavi estan parant el peus als enginyers davui en dia. Si no se'ls limits amb aquestes lleis es
podrien treure sistemes energtics realment innovadors.
Un altre dels temes tractats a lentrevista, han estat les dificultats i resistncies, tant institucionals
(com limpost al sol) com empresarials, que shan trobat en la tasca de produir ms sosteniblemet.
En aquest sentit, un canvi de paradigma en la generaci denergia atempta contra el stablishment
energtic mundial i els seus lobbies empresarials.
Si es deixessin popularitzar aquest tipus de tecnologies, podrem prescindir rpidament des energies
provinents de combustibles fssils i incls de les energies renovables, encara que aquestes ltimes no
conv mai deixar-les de costat, i menys en un pas com Espanya. Si s'installs una placa solar
fotovoltaica a cada edifici de la ciutat, i es gestions la captaci denergia duna manera eficient, es a
dir el sobrant energtic de la persona que no est utilitzant aquella energia es comparteix amb el del
costat, la ciutat sencera podria funcionar completament amb lenergia del sol, creant aix sistemes de
generaci energtica descentralitzats, democrtics, eficients i sostenibles.
Parlant sobre la fundaci Feniss, mexpliquen que son els encarregats dentregar el segell ISSOP
(Innovaci Sostenible Sense Obsolecncia Programada) a aquelles empreses que compleixen amb un
decleg de bones prctiques orientades no solament a lluitar contra l obsolescncia programada sin
tamb a promoure la responsabilitat mediambiental i la integraci social. Actualment noms hi ha 14
empreses que comptin amb aquest segell. Algunes son 4A Arquitectura Ambiental, SostreCvic o
Prososphera aqu a Espaa, o la marca japonesa Casio.

Desde Prososphera, han estat collaborant en els ltims anys amb diversos ajuntaments catalans que
han comenat a collocar illuminaci sense obsolescncia planificada a les seues escoles i carrers.
Algunes aules de la UPC de Barcelona, del institut Joaquima Pla i Farrera de Sant Cugat i de lEscola
dArt i Disseny de Vilanova compten amb aquests sistemes d'illuminaci. LAjuntament de Rub ha
impulsat el projecte Rub Brilla, que t lobjectiu que la poblaci es converteixi en un referent en
eficincia energtica i en ls denergies renovables en entorns industrials i domstics. Els ajuntaments
de Barcelona i de Terrassa tamb estan estudiant projectes de canvis en la illuminaci dels espais
pblics.
Finalment, els hi vaig preguntar per el seu inters, la seua motivaci al voler comercialitzar productes
sense obsolescncia programada. La seua resposta va ser: Yo salgo contento cada vez que le dejo
una bombilla a un cliente. Porque s que le va a funcionar perfectamente, que no va a volver a
comprarme bombillas. No va a generar ms residuos en muchos aos, va a consumir energa ms
eficientemente y no le va a dar ningn tipo de problema. Es como una semillita que estamos poniendo,
para ayudar al ecosistema.

Conclusions
Al llarg del treball, he reconfirmat la hiptesis de que es de carcter urgent canviar la manera amb
la qual ens relacionem amb la natura. Hi ha un concepte que magrada molt i que crec que pot
aportar molt a la transici energtica cap a una societat post carboni: la biomimtica. Ms enll
dinspirar-se en la natura per dissenyar objectes, ens brinda loportunitat dentendre els processos
i els comportaments naturals i aplicar-los al sistema econmic, poltic i tamb a les relacions
humanes. La manera com funcionen els organismes es poden extrapolar i fer servir per resoldre
problemes humans. Per la biloga Elisabet Sahtouris levoluci no es basa en la supervivncia del
ms fort, com propugna la teoria darwinista, sin que aquesta competici s noms una fase
dimmaduresa, la primera etapa dun procs que t com a meta la cooperaci.
Jo entenc que encara estem en aquesta etapa dimmaduresa, els sistema capitalista ha resultat
ser un autentic fracs que no ha fet ms que tornar-nos esclaus del consum i del treball, avocant a
la misria a la meitat de la poblaci mundial, provocant guerres, espolis, migracions massives,
diferencies de classe, racials, culturals i de gnere, generant anomia i individualisme, governat per
la por. Per encara som a temps. Seguint els cicles naturals de la mateixa vida, podem arribar a
fer aquesta transici a la segent etapa en que siguem capaos de desenvolupar sistemes
energtics revolucionaris que ens permetin organitzar els recursos en benefici de la terra i de tots
qui lhabitem.
La sostenibilitat noms ser possible si es converteix en una demanda de la gran part de la
societat. Per a tal propsit, sha de comptar amb una ciutadania ben informada, que conegui
realment la dimensi, labast i les conseqncies dels reptes que afrontem i que estigui disposada
a implicar-se activament en la posada en prctica dun desenvolupament sostenible. Crec que la
participaci democrtica i lempoderament social son claus en aquesta transici cap a un mn ms
just, que preservi la diversitat biolgica i els processos ecolgics essencials i que funcioni duna
manera ms eficient, amb majors nivells de desenvolupament hum i on predomini la igualtat
social i es respecti la diversitat cultural.
La transformaci ha de ser necessriament un procs tant interior com exterior. Els reptes als
quals en enfrontem avui en dia, no son causats per la adopci de tecnologies inadequades, sin
que son resultat directe del nostre sistema de visions i creences sobre el mn.

Bibliografa

Iigo Ramiro, Ada Gonzlez, Marta Victoria, Manuel Castillo. (2016). Un autoconsumo que
democratice el sistema elctrico. Lecciones aprendidas de otros pases. En Observatorio
Crtico de la Energa. Madrid

Wolfgang Sachs, Tilman Santarius. (2008). Un bienestar compatible con la justcia. En Un


futuro justo. Barcelona: Editorial Icaria

Michael Renner. (2012). Economa verde al servicio de las personas. En Estudios de


poltica exterior.

Giacomo DAlisa, Federico Demaria, Giorgos Kallis. (2014). Decrecimiento. Vocabulario


para una nueva era. Barcelona: Editorial Icaria Antrazyt.

Blanca Campos Vives Miriam Costa Agudo. (2014). Obsolescencia programada. Trabajo
de investigacin. Universidad de Navarra.

Fundacin Feniss. (2016). Francia lidera la lucha europea contra la obsolescencia


programada

Nereida Carrillo. (2016). Biomimtica: la natura com a font dinspiraci. Diari Ara

Annex
Entrevista realitzada el dia 22/12/2016 a Xavier Rioja i a Jos Garca, enginyers, investigadors i
empresaris, membres del GTEL i de la fundaci Feniss que lluiten contra lobsolescncia
programada.
Primero que todo, me gustara que os presentarais un poco a vosotros mismos.
Cmo empezasteis a juntaros? A que os dedicis, a que se dedica vuestra
empresa?
[Xavi]: Empezamos investigando sistemas de energa avanzados, que fueran ecolgicos y
que fueran beneficiosos para el medio ambiente. Y a partir de ah, buscando gente con los
mismos intereses, nos empezamos a reunir un grupo fsicos, ingenieros, estudiantes, que
nos llamamos GTEL(Grupo de Trabajo Energas Libres). Hay ms grupos de trabajo en
Valencia, en las Canarias..
[Jos]: Nos unimos por unos intereses comunes en descubrir algo, energa libre, algo que
revolucionara un poquito esto de las energas. Veamos que nos estaban fusilando con los
recibos de la luz, que estbamos generando muchos residuos y dijimos: esto no puede ser!
Hay que buscar alguna cosa para que todo el mundo est ms o menos cmodo en su
casa, no tener que estar preocupado por el ahorro en el recibo de la luz, o incluso por los
cortes de sta. Y bueno a partir de ah creamos el GTEL Barcelona y varias personas
empezamos a desarrollar proyectos, entre ellos el de la anti obsolescencia programada.
[Xavi]:Encontramos al final un buen grupo, ramos ms 20 personas. Investigando
supimos que la energa no es solamente algo que se pueda fabricar, sino que est en
todas partes. Simplemente se ha planteado de manera equivocada el cmo recolectar ste
tipo de energa. Entonces empezamos a buscar otros sistemas, otros medios para
recolectar sta energa de una manera ms eficiente.
En 2015 nos constituimos como empresa, Prososphera, y empezamos a comercializar
productos, sobretodo de iluminacin, de alta eficiencia energtica, sin obsolescencia
programada y reparables. Nos ha costado bastante pero ahora empezamos a tener una
gama bastante completa. Todo ello sin parar de investigar, enseando y divulgando
informacin relacionada con las energas alternativas, renovables, la ecologa y el reciclaje.

Que es para vosotros la energa libre?


[Jos]: Para m la bsqueda de la energa libre es como encontrar la piedra filosofal.
[Xavi]: Para cuando se invent la bombilla, hubo un inventor serbio, Nikola Tesla, que
invent la corriente alterna. l lo quera demostrar es que la energa se puede sacar de
cualquier parte, incluso transmitirla de forma inalmbrica a travs del subsuelo, a miles de

kilmetros, para evitar todos estos cableados que haban al principio con la corriente
directa de Edison. Nikola Tesla estuvo trabajando para Edison, aunque se le desacredit
mucho. En 1901, Tesla hizo la torre Wardenclyffe. Era una torre-antena de
telecomunicaciones inalmbricas pionera, diseada para demostrar la transmisin de
energa sin cables conectores. Edison automticamente la hizo destruir. Porque l junto
con el poderoso inversor norteamericano Morgan, queran seguir estimulando la industria
del cobre que controlaban.
[Jos]: las cosas claras, la energa libre existe, pero no nos dejan desarrollarla. Es as. Los
gobiernos han creado un gran entramado de control social, a travs de diferentes canales,
que pretende hacernos esclavos de este sistema txico, tanto medioambientalmente como
socialmente. En pleno siglo XXI, es increble como una sociedad avanzada como la
nuestra, tenga que tener todava como base de su funcionamiento el petroleo. La energa
libre existe, pero no nos la dan, para que no nos demos cuenta del poder que tenemos.
[Xavi]: Desde que hubo una familia que pudo comprar todo un pas, a partir de ah todo
cambi en el planeta. Se empezaron a juntar una serie de familias y se consolid una lite
mundial que es la que ha impuesto las pautas de consumo de todos los consumidores del
planeta. Hay una gran estrategia poltica y empresarial. Solo hay que ver, dnde van a
parar todos los polticos? En los consejos de administracin de las grandes empresas
energticas. Ni siquiera con las claras evidencias ecolgicas que nos muestran que el
planeta esta muy polucionado, que hay un calentamiento global inminente debido a la
contaminacin que estamos produciendo, no se muestran suficientes movimientos,
alternativas energticas a los combustibles fsiles. Somos cuatro gatos.
A la empresa norteamericana Tesla le ha costado horrores sacar su coche elctrico al
mercado, por ejemplo. Y an as, todava no les han permitido sacar un vehculo que tenga
ms de 500 horas de autonoma.

Algunos proyectos en esta linea han sido presentados en la universidad. Cual ha


sido la experiencia al presentar estos proyectos en la universidad pblica catalana?
[Xavi]: Como trabajo de final de carrera, uno de nuestros colegas, Hctor, fLa verdad que
cost, estuvimos casi un ao en ayudarle a terminarlo, pero lo terminamos. Funcionaba
100% con hidrgeno. Lo presentamos en la UPC de Barcelona y demostramos que con
2500 vatios cualquier vehculo a explosin de moto poda funcionar elctricamente. Osea
que podramos convertir todos los motores de explosin a funcionar con hidrgeno. La
ventaja es que no saldra nada caro, y aparte dejaramos de verter muchsimos residuos.
De hecho, demostramos que lo que sala por el tubo de escape, que era vapor de agua, lo
volvamos a retroalimentar, se lo ponamos otra vez al carburador y conseguamos hasta

un 30% ms de eficiencia. Cosa que con un motor de explosin, si tu le metes lo que sale
por el carburador se apaga y deja de funcionar automticamente. Le dieron buena nota al
proyecto, se sorprendieron bastante, pero an as dijeron que no lo vean viable.
Volvimos a ir a la universidad, es este caso presentando el generador RF500, que nos dio
permiso Antonio Romero. Presentamos el generador a los decanos especialistas en
motores y generadores, para que vieran que sto es posible. Nos dijeron que se lo
dejramos una semana para estudiarlo. Fuimos reticentes, pero al final se lo dejamos.
Nuestra sorpresa vino cuando al ir a buscar-lo, vimos que nos lo entregaron tal y como lo
entregamos, con la caja cerrada, ni siquiera lo haban abierto. ste decano lleva toda la
vida enseando que eso es imposible, entonces no quiso ni verificarlo, y se lo dejamos
para que hiciera las pruebas que quisiera.
Otro chico que se quiso mojar, present el generador RF500 como trabajo final de carrera.
Bueno pues, le dieron muy mala nota. Dijeron que lo vean muy bien pero que tenan que
investigar ms sobre ste tipo de generador. Pero bueno, al menos consta que el
generador de Antonio Romero ha sido presentado en una universidad y existe la
documentacin. El trabajo se entreg hace unos 4 meses.
Es complicado cambiar la forma de pensar de los estudiantes, su lnea de investigacin.
Hay una serie de leyes, como la termodinmica, o la ley de Lenz, que a mi forma de ver
estn parando los pies a los ingenieros de hoy en da. Es decir, si a los ingenieros no se
les ensearan estas leyes, no se les limitara con estas leyes, creo que las cosas
cambiaran de la noche al da. Se podran sacar sistemas revolucionarios. Y no se sacan
porque a los propios universitarios les ensean que eso es imposible.
[Jos]: Nos aleccionan muy bien, para que no hagamos lo que tenemos que hacer. No nos
permiten, a nivel general, ser libres.

Creis que hay suficiente informacin sobre todas stas alternativas?


[Xavi]: Lo que hay mucha desinformacin. Tanto desde la academia como por Internet,
donde un 98% de las cosas que ensean, que dicen que funcionan con energa libre, no
funcionan. Y yo creo que lo hacen a propsito para deslegitimar al movimiento, para que
las cosas que realmente funcionan no salgan nunca al mercado.
[Jos]: Claro, pretenden retirar todo lo bueno, mientras atentan contra varias personas que
investigan seriamente en esta linea de la energa libre, como Antonio Romero, Benito
Muros, Marcos Pinel, o Antonio Varela slo aqu en Espaa.

Que impedimentos o problemas os habis encontrado al investigar ste tipo de


energas, al comercializar ciertos productos?
[Xavi]: Para empezar, hemos estado mucho tiempo buscando inversores, empresas que
estuvieran interesadas en nuestros proyectos, que nos ayudaran a desarrollarlos. Y
todava no los hemos encontrado. Nos hemos encontrado muchsima resistencia, tanto
institucional como empresarial, en la tarea de producir ms sosteniblemente. Precisamente
por eso nos hemos constitudo como empresa,para poder conseguir capital para poder
desarrollar todas estas cosas.
[Jos]: Necesitamos a la gente. Tenemos que ser nosotros mismos quienes llevemos a
cabo estos proyectos. La gente est tan cegada, que todo lo que no diga el telediario o el
peridico de turno, no tiene validez, no sirve.
Tambin existen una larga serie de atentados y boicots, poco conocidos, contra
varios inventores e investigadores relacionados con la energa libre.
[Xavi]: S. Y no slo con inventores relacionados con la energa libre, sino relacionados con
todo aquello que suponga un verdadero cambio. Porque un cambio de paradigma
energtico supondra un cambio a gran escala en muchas otras estructuras, econmicas y
sociales.
Mi telfono esta pinchado ya desde hace unos 3 aos, desde la primera vez que habl con
Antonio Romero. Y bueno los robos, las extorsiones, las amenazas han sido constantes
contra muchos inventores a lo largo de la historia. Benito Muros, Antonio Romero, todos
han recibido amenazas.
Yo tengo varios amigos que hay sido asesinados. Tuve un amigo, que se llamaba Fradique
Lee Duarte, que hizo un sistema de generacin que aprovechaba la energa georotacional,
la fuerza de la rotacin del planeta. Vivimos en un planeta, que es como si fuera una
dinamo. Con dos polos magnticos y un ncleo de hierro, que realmente est
autogenerando energa constantemente. En la ionosfera tenemos ms de 32.000
megabatios de potencia diaria que se podran aprovechar, simplemente sabiendo cmo
recolectar toda esta energa. La energa est en todos lados.
Este hombre invent una manguera circular muy grande y larga, y el proyecto era
sumergirlo en el mar, y darle una determinada direccin en un arranque de movimiento del
agua. De esta manera las corrientes continuas generaran constantemente energa.
Quera aprovechar lo que se denomina energa georotacional. Y bueno lo patent. Cuando
ya lo tuvo todo hecho, lo iba a presentar, haba tenido algunas reuniones, se lo encontraron
tambin muerto. Lo envenenaron. Yo le dije que tuviera cuidado, pero l se fi porque ya
estaba harto de intentalo y no lograr sacar el producto al mercado.

Stanley Meyer, otro ejemplo, fue un norteamericano que haba trabajado en la NASA que
dise un motor de agua para su buggy, y iba mostrndolo por los pueblos. Muri en
extraas circunstancias a los 58 aos.

Creis que si si se dejaran popularizar ste tipo de alternativas, podamos


dejar de depender de las energas fsiles, e incluso de las renovables?
[Xavi]: Totalmente. Aunque yo las renovables no las dejara nunca de lado. Son energas
que tenemos a diario y que no se estn aprovechando. El sol sale todos los das. Espaa
podra funcionar entera con placas solares, y sin contaminar absolutamente nada.
Si en una ciudad, en todos los tejados, se ponen placas solares, y se hace de forma
eficiente. Es decir, el sobrante energtico de la persona que no est utilizando esa energa,
se comparte con el de al lado, la ciudad entera podra funcionar completamente con
energa solar. Estaramos hablando de sistemas de generacin de energa
descentralizados, eficientes y sostenibles. Y eso no interesa.
Es lo que nos venden, a todos nos ensean qu consumir, hacindonos creer que no
existe otra forma de consumo, y nosotros nos lo creemos. Igual que la energa elctrica
generada por carbn. El carbn es uno de los mayores contaminantes del mundo. Y hay
todava muchsimas centrales trmicas aqu en Espaa que funcionan con carbn. Y la
nuclear ya no te digo nada. Realmente es muy eficiente, pero el problema es el residuo
que deja, que puede tardar cientos de aos en desaparecer.

En que inventores os basasteis a la hora de empezar a investigar ?


[Xavi]: Empezamos a buscar inventores que realmente hubieran hecho inventos que
aprovecharan ste tipo de energas, y encontramos varios. Encontramos a John Bedini, a
Antonio Romero, a Marcos Pinel, a Stanley Meyer, encontramos a bastantes inventores
que haban hecho un producto que realmente era algo muy revolucionario. Era algo que
poda generar energa de una manera mucho ms eficiente de lo que existe hoy en da. Se
podra eliminar totalmente los combustibles fsiles, cosa que hoy en da no se est
haciendo.
Antonio Romero, encontr un sistema. Hizo el generador RF5000, del que ya hemos
hablado antes. Funcionaba con campos electromagnticos. Aprovechaba stos campos
para generar un pulso inverso a la contra electromotriz, que era la ley de Lenz y consegua
un coeficiente, un COP, muy superior al normal, de 300%, 400%. Osea con 2 o 3 Kw de
carga poda generar 20 o 30 Kw. A ste hombre le amenazaron de muerte, se tuvo que ir
del pas.

Hizo una moto y un coche que tambin funcionaban con ste sistema de generacin
electromagntico, demostrando que un coche puede funcionar de forma elctrica
constantemente.
Fecsa-Endesa le quera comprar ste generador a Antonio Romero e incluso tuvo una
reunin con ellos bastante importante. Luego vio que no lo queran comprar, sino que
queran copiar lo que l haba hecho, esconder la patente y seguir cobrando el mismo
precio de la luz, generndola a coste prcticamente nulo. De esta manera decidi no cerrar
ningn trato. A partir de ah fue cuando empez a recibir amenazas, le quemaron el taller
Marcos Pinel, fsico y matemtico fabric dos generadores magnticos, uno de ellos
denominados la puerta magntica. Tambin ide una mquina para curar la psoriasis, pero
no la pudo sacar al mercado. El inversor que le ayud a fabricar-la, ms tarde le quit la
maquina y la hizo desaparecer. Como an tenia los conocimientos para fabricar-la de
nuevo, le ayudamos y as lo hicimos. Pero que pasa, la misma pared que nos
encontramos con las energas nos la encontramos con la industria farmacutica. Quieren
vender pomadas, quieren vender productos.. Todo esto teniendo en cuenta que la psoriasis
es una enfermedad crnica. An as no ha habido manera de sacar la maquina al mercado.
La tiene fabricada en casa esperando que algn hospital, algn centro, quiera probarla y
verificar que realmente funciona. Hizo una prueba en las Canarias y cur como a unas 30
personas. Un mdico hizo un informe alegando que realmente funcionaba y que era algo
revolucionario.
Actualmente tambin tenemos una fundacin que fue creada por Benito Muros, que se
llama Feniss. El ingeniero barcelons, Benito Muros se sorprendi al ver la bombilla en el
parque de bomberos de Livermore en California, que llevaba encendida ms de 100 aos.
En 2002 lanz al mercado IWOP, una bombilla reparable que aseguraba que poda durar
toda la vida. Tuvo muchos problemas, le boicotearon, tuvo juicios, denuncias, e incluso
recibi amenazas de muerte. Lejos de asustarse, llam a los Mossos y stos le pusieron
en contacto con los medios de comunicacin. Si la gente le conoca, lo dejaran en paz. Y
parece que as fue. Sali en Tv3 y algn medio ms presentando su bombilla y tuvo cierta
repercusin. En su intento de seguir producindolas en serie, le cost encontrar inversores
interesados. Encontr una fbrica, pero le ponan como condicin producirlas en China. A
lo que l se neg.

Me podras hablar de la Fundacin Feniss y del sello internacional que otorgis?


[Xavi]: El principal objetivo de la fundacin es luchar contra la obsolescencia programada y
promover la sostenibilidad, la equidad social, y el respeto al medio ambiente. Otorgamos el
sello ISSOP (Innovacin sostenible sin obsolescencia programada) a aquellas

organizaciones que cumplen con un declogo de buenas prcticas orientadas no slo a


luchar contra la obsolescencia programada, sino tambin a promover la responsabilidad
con el planeta y la integracin social. Actualmente slo hay 14 empresas con ste sello.
Aqu en Espaa tenemos algunas como 4A+A Arquitectura Ambiental, SostreCvic o
nuestra empresa, Prososphera. La marca japonesa Casio, tambin cuenta con ste sello.
Tambin estis trabajando como en una especie de planta de reciclaje, verdad?
[Xavi]: Hay una mquina ya diseada y homologada, que fue inventada tambin por
Antonio Romero. Lo que hace sta mquina es reciclar los plsticos y los neumticos. Su
nombre es TAURUS 6000. Estuvo producindola durante varios aos en la Repblica
Checa y se hizo un estudio completo del producto. No la pudo sacar al mercado. No hubo
manera. sta mquina convierte los plsticos y los neumticos en combustible. Por cada
tonelada de plstico, se pueden producir unos 450 litros de combustible. Adems el
combustible es Mix Oil que lo puedes convertir perfectamente en gasolina y gasleo. Parte
de ese gasleo producido por la mquina es utilizado para hacer funcionar su propio
generador elctrico. Estaramos entonces reduciendo residuos por una parte, y
aprovechando la energa de una manera eficiente y no contaminante por la otra parte.
Como ya le ha pasado anteriormente a Antonio Romero, le hicieron desaparecer la
mquina. Cmo est toda la documentacin y la homologacin, ahora estamos intentando
volver a fabricarla. Pero nos ponen muchos problemas. No interesa. Las empresas de
reciclaje son muy cerradas. Fuimos incluso a hablar con el alcalde de Sesea, dnde se
ubica uno de los mayores cementerios de neumticos de Espaa, y que hubo un incendio
en mayo que arras con tres cuartas partes del cementerio y que caus innumerables
perjuicios en la salud de los habitantes de alrededor. Pero nada, no quieren saber nada de
soluciones alternativas y ecolgicas.
Quienes son vuestros clientes? Slo particulares o tambin os hacen demandas
desde el sector pblico?
[Xavi]: El problema que hemos tenido es que nos tenemos que ir directamente al
consumidor final, porque los distribuidores no quieren saber nada de nosotros. Los
distribuidores quieren vender un producto perecedero, poco eficiente, y contra ms barato,
mejor. Y claro el tener que ir cliente por cliente, a falta de medios para publicitarnos pues
es muy duro y lento.
A pesar de sto en los ltimos aos hemos colaborado con el Ayuntamiento de
Cerdanyola, que ha puesto nuestra iluminacin en una escuela del municipio, as como en
sus calles. En Rub tambin una parte del alumbramiento pblico funciona sin
obsolescencia programada, as como algunas aulas de la UPC, del instituto Joaquima Pla i
Farreras de Sant Cugat o de Lescola dArt i Disseny de Vilanova. Y hay varios

Ayuntamientos catalanes como Vilanova, Terrassa o Barcelona que estn estudiando


proyectos de cambios en la iluminacin.
Luego tambin tenemos clientes particulares, pequeas empresas, restaurantes. Pero es
eso, sin el capital para poder darle promocin y publicidad a todo esto se hace difcil.

Qu inters os mueve a vosotros, al querer comercializar productos sin


obsolescencia programada?
[Jos]: Es una motivacin moral. Es una motivacin con la que te sientes bien haciendo
algo para los dems y para el planeta. Y si al final conseguimos vivir de ello, pues genial.
[Xavi]: Yo salgo contento cada vez que le dejo una bombilla a un cliente. Porque s que le
va a funcionar perfectamente, que no va a volver a comprarme bombillas. No va a generar
ms residuos en muchos aos, va a consumir energa ms eficientemente y no le va a dar
ningn tipo de problema. Es como una semillita que estamos poniendo, para ayudar al
ecosistema.

You might also like