Professional Documents
Culture Documents
Transicio Al Post Carboni
Transicio Al Post Carboni
ndex
Introducci .............................................................................................................................2
Descentralitzaci energtica.........................................................................................3/4
Cam cap a una ecoeconomia.......................................................................................4/5
Decreixement...................................................................................................................5
Canvis en el transport......................................................................................................6
Canvis en els patrons de consum..............................................................................6/7/8
Conclusions..........................................................................................................................13
Bibliografia............................................................................................................................14
Annex............................................................................................................................. 15/22
Introducci
La dependncia del petroli en les societats avanades es enorme. Aquesta dependncia es el
smbol duna poca iniciada a finals del segle XVIII, quan a Gran Bretanya es va comenar a
incrementar exponencialment lextracci del carb de pedra que abundava en el subsol del pas.
Significativament, aix va ocrrer enmig duna crisis energtica, en aquell moment d'abast
regional, provocada per la desforestaci de les illes britniques1. La mquina de vapor va
aconseguir primer bombejar laigua de les mines inundades, i desprs va suposar el motor
universal per a la naixent indstria capitalista. A principis del segle XX el motor de combusti va
permetre la utilitzaci massiva del petroli en el transport.
Segons dades del Banc Mundial, al 2013 un 81,2% de tota lenergia primaria consumida al mn
prov de combustibles fssils.
Hi ha dos factors, per, que impedeixen que el petroli pugui seguint sent la base del nostre
funcionament: la perspectiva de la seua escassetat i el reforament que aporta lactivitat humana a
lefecte hivernacle, el resultat del qual es un canvi climtic de conseqncies impredictibles.
Ens trobem en un punt clau en la histria de la revoluci tecnolgica que estem vivint.
Precisem un canvi de paradigma energtic. Urgeix canviar la manera amb la qual ens relacionem
amb la Natura. Tant des de la perspectiva mediambiental que vetlla per la sostenibilitat i busca
reduir la nostra petjada ecolgica, com des de la perspectiva social que intenta garantir lequitat i
la justcia social.
En aquest treball em proposo fer un anlisis del que suposa aquesta transici al post carboni.
Magradaria posar de rellevncia la importncia daquest canvi, aix com fer un recompte dalgunes
de les mesures que es podrien posar en prctica per arribar a un desenvolupament sostenible. De
totes aquestes mesures, em centrar en lestudi de lobsolescncia programada. Crec que es un
element imprescindible per superar la transici energtica amb xit. He tingut la sort de poder
entrevistar a dos membres del Grup de Treball dEnergia Lliure de Barcelona, que m'han explicat
de primera m els avantatges dels productes sense obsolescncia programada i els inconvenients
i les traves tant institucionals com empresarials amb les que es troben els impulsors de sistemes
denergia alternatius.
Queda clar que aquest canvi de paradigma entra en directa confrontaci amb els interessos
econmics i poltics hegemnics. Precisament per aix lempoderament social i democrtic son
factors claus en aquest procs cap a un desenvolupament respectus amb el medi ambient i amb
les societats humanes.
Joaquim Sempere. Enric Tello. (2007). El final de la era del petrleo barato. Barcelona: Icaria Antrazyt.
Descentralitzaci energtica
Un dels principals problemes i inconvenients dels sistemes energtics actuals es la seua
centralitzaci. Comptem amb poques installacions generadores d'energia i multitud dusuaris
finals, enllaats amb una gran xarxa de conduccions i cables. Aquesta llarga cadena tecnolgica
dels combustibles fssils fa que en cada pas del procs, es vagi deixant una petjada ecolgica
molt important. Aqu a Espanya, a demes, comptem amb un oligopoli elctric que controla gran
part de la producci energtica. Aquest poder va ser consolidat durant la dictadura franquista i
perdura fins avui en dia, de manera que les empreses que componen aquest oligopoli han exercit
una gran influencia sobre els successius governs democrtics. En aquest moment, mentre la
pobresa energtica afecta a milions de llars espanyoles, les empreses de loligopoli exhibeixen
uns marges de benefici que son aproximadament el doble que el dels seus homlegs europeus. 2
Hem denfocar els nostres esforos en la reivindicaci de la sobirania energtica per part de la
ciutadania. La societat hauria de poder accedir a bona informaci per tal de prendre conscincia
sobre els reptes als quals ens enfrontem. Dins lmbit local, shauria de facilitar el compartir i crear
xarxes descentralitzades amb capacitat per prendre de decisions, impulsant les cooperatives
denergia i leconomia collaborativa.
LObservatori Crtic de lEnergia ha realitzat diferents estudis en els que defensen lautoconsum
per tal de democratitzar el sistema elctric. Lautoconsum ens hauria de servir per generar
2
Ivn Calvo y Daniel Carralero, miembros del Observatorio Crtico de la Energa (2015). Por qu una transicin
energtica?. La Marea.
electricitat de manera distribuda i de consum local. Una fcil soluci seria per exemple collocar
una srie de panels fotovoltaics installats en els terrats dels edificis, per tal de produir lelectricitat
que aquests necessiten. Daquesta manera reduirien les prdues generades pel transport de
lelectricitat, augmentant aix leficincia. Lautoconsum t un potencial transformador, ja que
permet transitar dun model basat en grans centrals de generaci a un altre on lelectricitat es
generi a travs dun gran nombre de petites installacions la propietat i la gesti de les quals pot
estar molt ms repartida.
Michael Renner. (2012). Economa verde al servicio de las personas. En Estudios de poltica exterior
treballadors i de les comunitats i no tant al benefici econmic que tot sovint recau en molt poques
mans. La principal preocupaci de la economia verda hauria de ser la construcci dun sistema
econmic sostenible que permeti la recuperaci ecolgica i el benestar hum sense materialisme.
Decreixement
El model de desenvolupament euro-atlntic, obsessionat amb el creixement econmic continuat, i
amb el consum excessiu de recursos resulta injust i insostenible. Cal posar en marxa una
progressi de contracci i de convergncia per a aconseguir un desenvolupament global
sostenible. La contracci, es a dir, la disminuci del consum de recursos per part dels pasos
industrialitzats, i lexpansi dels pasos en vies de desenvolupament haurien darribar a una
convergncia per aconseguir lobjectiu com desitjat.4 Aquest model, no obstant, collisiona
frontalment amb els actuals sistemes de pensament i econmics occidentals que encara creuen
que un major desenvolupament econmic i material aportar un major nivell de benestar. Aquesta
hiptesis ja ha quedat obsoleta. A partir dels anys 70, quan una gran part de les societats del
planeta va poder accedir a certa estabilitat material i va poder cobrir les necessitats bsiques,
laugment del creixement econmic no ha suposat un augment en la sensaci de benestar i
felicitat.
Per aquelles economies que han superat els lmits dels seus ecosistemes, el decreixement implica
una reducci planificada i controlada per a tornar a adaptar-se als lmits del planeta i crear amb el
temps una economia homeosttica en equilibri amb els recursos naturals. El decreixement en
definitiva es un procs, no un objectiu.
Degut al fenomen de lestancament secular, definit pel FMI, els potencials de creixement actuals
son molt baixos. Aix vol dir que per crixer necessites endeutar-te, que es el que ens va passar
amb la bombolla immobiliria. Tot plegat segueix una lgica perversa. Alguns defensors del
decreixement aposten per la creaci duna auditoria ciutadana del deute. Caldria doncs, fer una
reestructuraci del deute, i, si cal, negar-nos a pagar certs deutes illegtims i illegals. Els
culpables de lespeculaci son qui han de pagar aquests deutes, no la societat civil.
Davant l'absncia de creixement, latur augmenta. En una transici al decreixement seran
necessries noves institucions de prestacions socials per desvincular el treball assalariat del
creixement, o per desvincular el el benestar del treball assalariat. Una mesura podria ser la
implantaci duna renda bsica incondicional finanada mitjanant una fiscalitat progressiva sobre
els salaris i els beneficis. El repartiment del treball, es a dir la reducci de la jornada laboral tamb
seria un factor clau en la tasca de reduir latur i de redistribuir la riquesa.
Mesures com aquestes haurien danar necessriament acompanyades duna srie d'imposicions
governamentals a les empreses, per tal de que no produeixin ms del que es necessari.
Wolfgang Sachs, Tilman Santarius. (2008). Un bienestar compatible con la justcia. En Un futuro justo. Barcelona:
Editorial Icaria
Canvis en Transport
Es evident que el petroli barat ha fet possible una enorme expansi del transport a baix cost. Aix
va suposar una gran transformaci tant en mbits econmics, ecolgics som socials; des de la
divisi internacional del treball al turisme de masses. El desenvolupament duna mobilitat
sostenible suposa un dels eixos centrals en la transici a una societat post-carboni.
El percentatge de consum denergia i emissions de gasos defecte hivernacle del transport ha anat
augmentant amb el temps. s vital millorar leficcia dels combustibles i reduir les emissions. Avui
en dia, el 96 % de lenergia del transport sobt de productes derivats del petroli.
Una estratgia sostenible optar per una estructura de creixement del transport que afavoreixi al
mxim nombre de persones. Es a dir, no construir autopistes i circumvallacions perqu aix ho
suggereix la demanda de cotxes de classe alta, sin carreteres que connectin les regions ms
allades per a poder crear xarxes de consum ms properes. A ms a ms, tamb shauria de
promocionar el transport urb no motoritzat, amb una planificaci urbana que protegs i dons
preferncia a aquest tipus de vehicles. Ja que totes les distncies no es poden fer amb bicicleta,
tamb hauria de promocionar-se una xarxa de transport pblic slida, assequible per a tothom i
amb un nivell baix o inexistent demissions contaminants.
Des de les institucions, tamb shaurien dimpulsar una srie de plans que incentivessin a les
empreses dedicades al transport a la fabricaci de productes eficients i sostenibles que no
produeixin emissions i que funcionin amb sistemes alternatius al motor dexplosi. Els vehicles
elctrics que ja s'estan comenant a comercialitzar podrien ser una opci, per encara nhi ha
moltes ms que no han pogut sortir a la llum, com per exemple la possibilitat dutilitzar l'hidrogen
per a fer funcionar els motors.
Existeixen molts obstacles per a la consecuci daquests fins: la identificaci del cotxe com un
producte desitjable per a les classes adinerades, els interessos econmics de la industria
automobilstica, les voluntats dels governants de construir noves carreteres per impressionar als
seus votants, etc.
Marc Rude. (2015). Es presenta a Barcelona l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible. En La Directa.
Barcelona.
entre tots els ssers naturals (inclosos els humans) i que per tant lordre natural no necessita
autoritats ni comandament centralitat, sin grups amb poder descentralitzat i en xarxes. Un altre
punt distintiu de lecologia social es la importncia en ella de lelement cultural, no sol com a
component bsic de lmbit hum, sin com a instrument de modificaci contnua del mateix.
Levoluci de la relaci de lhome amb el seu medi ambient es pot resumir en dos situacions
bsiques: el predomini de la adaptaci de lhome a les condicions naturals del seu ambient, i el
predomini cada cop ms acusat de la adaptaci de les condicions naturals del medi a les
necessitats i desitjos culturals de lhome. No obstant, el medi ambient, en el sentit ecolgic social,
no sha d'estendre a les realitzacions espirituals de la cultura i de lambient social, ja que aix seria
contrari a l'expressat desig duna societat en transici cap a formes de vida en equilibri amb la
natura.
reparaci o la compra dun aparell nou. El problema que sorgeix avui en dia amb les reparacions
es que generalment, ens diuen que surt ms cara que la compra dun producte nou, avocant-nos
al consum casi sense remei. No obstant, si sens ofers lopci de reparar les peces, la gran
majoria de nosaltres optarem per fer-ho; Donant a la vegada treball a petits negocis que es
dediquessin a fer arranjaments.
Un dels principals problemes que t lobsolescncia planificada es lenorme quantitat de residus
que genera. Si tenim en compte que un telfon mbil t fins a 40 elements contaminants, es fa
palpable el deteriorament per al medi que suposen aquests aparells tan comuns en la nostra vida
diria. Que els aparells electrnics tinguin una vida relativament curta, crea un flux constant de
productes en dess que sacaba depositant en ciutats abocadors de pasos en vies de
desenvolupament com per exemple Nigria, ndia o Ghana6. En aquests pasos cada dia
savoquen tones daparells tecnolgics txics i perillosos per la salut dels seus habitants. Sense
deixar de prestar atenci a la contaminaci que tots aquests generen, ni en el malbaratament de
residus i de matries primes que suposa. La major part daquests aparells acaben cremant-se o
destruint-se deixant anar milions de partcules al medi plenes de productes qumics que poden
arribar a ocasionar greus conseqncies en la salut de les persones com per exemple danys en el
sistema nervis, cncers o avorts, entre altres.
La obsolescncia programada, fruit directe de la producci en massa i del capitalisme, fa ms
fortes les desigualtats entre els pasos rics i els pasos pobres. Mentre uns exigeixen cada cop
ms novetats tecnolgiques, els altres sofreixen les conseqncies dun treball mal pagat.
Sabem que des de la part de consumidors, podem seguir una srie de conductes de consum
responsable, procurant reutilitzar, reciclar i intercanviar aquells productes que ja no utilitzem, per
tamb els governs tenen en les seues mans el poder dacabar amb aquesta prctica abusiva,
encara que molts no li presten la atenci necessria. A Europa, Frana lidera la lluita contra la
obsolescncia programada. El parlament francs va aprovar al 2014 castigar amb penes de fins a
dos anys de pres i multes de 300.000 euros a les empreses que violin les lleis de defensa del
consumidor. Una altra mostra de la conscienciaci de Frana amb aquestes prctiques es lestudi
que van encarregar al Centre Europeu del Consumidor per comprovar la duraci real dels
electrodomstics actuals. Una rentadora t una duraci mitja de 10 anys, un televisor dentre 10 i
15 anys, i un telfon mbil duns 20 mesos.7
Blanca Campos Vives Miriam Costa Agudo. (2014). Obsolescencia programada. Trabajo de investigacin.
Universidad de Navarra.
7
Fundacin Feniss. (2016). Francia lidera la lucha europea contra la obsolescencia programada
com: la cerca de sistemes energtics alternatius. La idea era crear una plataforma per poder
connectar grups interessats, totalment independents, mitjanant un nexe de coneixement, en la
que es pogus compartir informaci a nivell tcnic i molt especfic sobre tot tipus de projectes
denergia lliure que demostressin que realment funcionen. Existeixen altres grups de treball
independents a diferents ciutats de lEstat Espanyol. Investigant, es van donar compte de que
lenergia no es alguna cosa que noms es pot fabricar, sin que est a tot arreu. Simplement sha
plantejat de manera equivocada la manera de com recollectar aquesta energia. A travs del grup
de treball, shan dut a terme diversos projectes, i han participat en diverses fires i conferncies
divulgant informaci sobre alternatives als combustibles fssils i a la obsolescncia programada,
promovent la ecologia i el reciclatge.
Al 2014, alguns membres daquest grup de treball, i arran de la dificultat per aconseguir
finanament, es van constituir com a empresa i van comenar a comercialitzar productes, sobretot
d'illuminaci, sense obsolescncia programada. Un dels aspectes que mes em va agradar i
sorprendre daquest projecte, es que una part de lempresa i del benefici que obtenen de la
comercialitzaci daquests productes, linverteixen directament en ajudar a inventors a
desenvolupar els seus invents i productes revolucionaris.
A part de tot aix, el Jos i el Xavi tamb son membres de la Fundaci Feniss ( Fundacin Energa
e Innovacin Sostenible Sin Obsolescncia Programada) creada per lenginyer barcelons Benito
Muros. Aquesta organitzaci naix amb el comproms de contribuir a leliminaci de lobsolescncia
planificada i a la conservaci dels recursos naturals i de la qualitat de vida de les persones,
participant de forma activa en el canvi cap a un model econmic i social basat en la sostenibilitat,
en el respecte pel medi ambient i per les persones a nivell local, nacional, i internacional.
Resum de lentrevista
Durant lentrevista, que va durar aproximadament 40 minuts, vam tenir la oportunitat de tractar
diversos temes. Un dels que ms mintrigava era tot el que tingus a veure amb aquesta
anomenada free energy. Abans de sentir anomenar lenergia lliure en un documental fa un parell
de mesos, no tenia ni idea del que era. El Xavi em va parlar de Nikola Tesla, un inventor serbi que
va treballar per Edison en lpoca de la invenci de la bombeta i que va inventar la corrent alterna.
Volia demostrar que lenergia es pot treure de qualsevol part, incls transmitir-la de forma
inalmbrica a travs del subsol, per evitar tot el entramat de cables que hi havia al principi amb la
corrent directa de Edison. Nikola Tesla va ser molt desacreditat i se li va impedir seguir investigant
ja que el que podia descobrir atemptava directament contra els interessos econmics dels
principals inversors nord-americans del moment. Ms enll de Tesla, existeixen multitud
dinventors que han intentat desenvolupar projectes en aquesta lnia, per que al llarg de la
histria, han estat silenciats. Aquest seria el cas de Fredrich Lee Duarte, que va morir enverinat
quan anava a presentar un sistema que aprofitava lenergia georotacional de la terra per generar
energia neta, amb una alta eficincia, illimitada i gratuta. Marcos Pinel, un fsic i matemtic que
va ser proposat pel premi Nobel de Fsica. Entre altres coses, va idear una mquina per curar la
psoriasis, per lha pogut treure al mercat tot i haver demostrat la seua funcionalitat. Sembla clar,
doncs, que hi ha un fort entramat de control social, una estratgia poltica i empresarial amb
interessos perversos que impedeix que puguin sortir a la llum sistemes revolucionaris com els
descrits. Aquest entramat de control social arriba fins i tot a lmbit acadmic, a les universitats. Un
estudiant membre del GTEL, va presentar com a treball final de carrera un generador delectrlisis
simple que funcionava 100% amb hidrogen. Li van donar bona nota per van dir que no ho veien
viable. Un altre noi que va voler mullar-se, va presentar tamb com a treball de final de carrera a la
UPC el generador RF500 dissenyat per Antonio Romero, el qual li va donar perms. Aquest
generador aprofita els camps electromagntics per generar un pols invers a la contraelectromotriu
i aconsegueix un coeficient molt superior al normal, dun 300% o 400%. Van deixar durant una
setmana el generador a la universitat per a que el deg expert en generadors i motors el pogus
estudiar i fer-li les proves que volgus. La seva sorpresa va ser quan al anar-lo a buscar, sel van
trobar amb la caixa tancada, ni tan sols lhavia obert. Aquest deg porta tota la vida ensenyant que
aix es impossible i no va voler ni verificar-ho. Resulta complicat canviar la forma de pensar dels
estudiants. Hi ha una srie de lleis, com la termodinmica, o la llei de Lenz, que segons el Jos i el
Xavi estan parant el peus als enginyers davui en dia. Si no se'ls limits amb aquestes lleis es
podrien treure sistemes energtics realment innovadors.
Un altre dels temes tractats a lentrevista, han estat les dificultats i resistncies, tant institucionals
(com limpost al sol) com empresarials, que shan trobat en la tasca de produir ms sosteniblemet.
En aquest sentit, un canvi de paradigma en la generaci denergia atempta contra el stablishment
energtic mundial i els seus lobbies empresarials.
Si es deixessin popularitzar aquest tipus de tecnologies, podrem prescindir rpidament des energies
provinents de combustibles fssils i incls de les energies renovables, encara que aquestes ltimes no
conv mai deixar-les de costat, i menys en un pas com Espanya. Si s'installs una placa solar
fotovoltaica a cada edifici de la ciutat, i es gestions la captaci denergia duna manera eficient, es a
dir el sobrant energtic de la persona que no est utilitzant aquella energia es comparteix amb el del
costat, la ciutat sencera podria funcionar completament amb lenergia del sol, creant aix sistemes de
generaci energtica descentralitzats, democrtics, eficients i sostenibles.
Parlant sobre la fundaci Feniss, mexpliquen que son els encarregats dentregar el segell ISSOP
(Innovaci Sostenible Sense Obsolecncia Programada) a aquelles empreses que compleixen amb un
decleg de bones prctiques orientades no solament a lluitar contra l obsolescncia programada sin
tamb a promoure la responsabilitat mediambiental i la integraci social. Actualment noms hi ha 14
empreses que comptin amb aquest segell. Algunes son 4A Arquitectura Ambiental, SostreCvic o
Prososphera aqu a Espaa, o la marca japonesa Casio.
Desde Prososphera, han estat collaborant en els ltims anys amb diversos ajuntaments catalans que
han comenat a collocar illuminaci sense obsolescncia planificada a les seues escoles i carrers.
Algunes aules de la UPC de Barcelona, del institut Joaquima Pla i Farrera de Sant Cugat i de lEscola
dArt i Disseny de Vilanova compten amb aquests sistemes d'illuminaci. LAjuntament de Rub ha
impulsat el projecte Rub Brilla, que t lobjectiu que la poblaci es converteixi en un referent en
eficincia energtica i en ls denergies renovables en entorns industrials i domstics. Els ajuntaments
de Barcelona i de Terrassa tamb estan estudiant projectes de canvis en la illuminaci dels espais
pblics.
Finalment, els hi vaig preguntar per el seu inters, la seua motivaci al voler comercialitzar productes
sense obsolescncia programada. La seua resposta va ser: Yo salgo contento cada vez que le dejo
una bombilla a un cliente. Porque s que le va a funcionar perfectamente, que no va a volver a
comprarme bombillas. No va a generar ms residuos en muchos aos, va a consumir energa ms
eficientemente y no le va a dar ningn tipo de problema. Es como una semillita que estamos poniendo,
para ayudar al ecosistema.
Conclusions
Al llarg del treball, he reconfirmat la hiptesis de que es de carcter urgent canviar la manera amb
la qual ens relacionem amb la natura. Hi ha un concepte que magrada molt i que crec que pot
aportar molt a la transici energtica cap a una societat post carboni: la biomimtica. Ms enll
dinspirar-se en la natura per dissenyar objectes, ens brinda loportunitat dentendre els processos
i els comportaments naturals i aplicar-los al sistema econmic, poltic i tamb a les relacions
humanes. La manera com funcionen els organismes es poden extrapolar i fer servir per resoldre
problemes humans. Per la biloga Elisabet Sahtouris levoluci no es basa en la supervivncia del
ms fort, com propugna la teoria darwinista, sin que aquesta competici s noms una fase
dimmaduresa, la primera etapa dun procs que t com a meta la cooperaci.
Jo entenc que encara estem en aquesta etapa dimmaduresa, els sistema capitalista ha resultat
ser un autentic fracs que no ha fet ms que tornar-nos esclaus del consum i del treball, avocant a
la misria a la meitat de la poblaci mundial, provocant guerres, espolis, migracions massives,
diferencies de classe, racials, culturals i de gnere, generant anomia i individualisme, governat per
la por. Per encara som a temps. Seguint els cicles naturals de la mateixa vida, podem arribar a
fer aquesta transici a la segent etapa en que siguem capaos de desenvolupar sistemes
energtics revolucionaris que ens permetin organitzar els recursos en benefici de la terra i de tots
qui lhabitem.
La sostenibilitat noms ser possible si es converteix en una demanda de la gran part de la
societat. Per a tal propsit, sha de comptar amb una ciutadania ben informada, que conegui
realment la dimensi, labast i les conseqncies dels reptes que afrontem i que estigui disposada
a implicar-se activament en la posada en prctica dun desenvolupament sostenible. Crec que la
participaci democrtica i lempoderament social son claus en aquesta transici cap a un mn ms
just, que preservi la diversitat biolgica i els processos ecolgics essencials i que funcioni duna
manera ms eficient, amb majors nivells de desenvolupament hum i on predomini la igualtat
social i es respecti la diversitat cultural.
La transformaci ha de ser necessriament un procs tant interior com exterior. Els reptes als
quals en enfrontem avui en dia, no son causats per la adopci de tecnologies inadequades, sin
que son resultat directe del nostre sistema de visions i creences sobre el mn.
Bibliografa
Iigo Ramiro, Ada Gonzlez, Marta Victoria, Manuel Castillo. (2016). Un autoconsumo que
democratice el sistema elctrico. Lecciones aprendidas de otros pases. En Observatorio
Crtico de la Energa. Madrid
Blanca Campos Vives Miriam Costa Agudo. (2014). Obsolescencia programada. Trabajo
de investigacin. Universidad de Navarra.
Nereida Carrillo. (2016). Biomimtica: la natura com a font dinspiraci. Diari Ara
Annex
Entrevista realitzada el dia 22/12/2016 a Xavier Rioja i a Jos Garca, enginyers, investigadors i
empresaris, membres del GTEL i de la fundaci Feniss que lluiten contra lobsolescncia
programada.
Primero que todo, me gustara que os presentarais un poco a vosotros mismos.
Cmo empezasteis a juntaros? A que os dedicis, a que se dedica vuestra
empresa?
[Xavi]: Empezamos investigando sistemas de energa avanzados, que fueran ecolgicos y
que fueran beneficiosos para el medio ambiente. Y a partir de ah, buscando gente con los
mismos intereses, nos empezamos a reunir un grupo fsicos, ingenieros, estudiantes, que
nos llamamos GTEL(Grupo de Trabajo Energas Libres). Hay ms grupos de trabajo en
Valencia, en las Canarias..
[Jos]: Nos unimos por unos intereses comunes en descubrir algo, energa libre, algo que
revolucionara un poquito esto de las energas. Veamos que nos estaban fusilando con los
recibos de la luz, que estbamos generando muchos residuos y dijimos: esto no puede ser!
Hay que buscar alguna cosa para que todo el mundo est ms o menos cmodo en su
casa, no tener que estar preocupado por el ahorro en el recibo de la luz, o incluso por los
cortes de sta. Y bueno a partir de ah creamos el GTEL Barcelona y varias personas
empezamos a desarrollar proyectos, entre ellos el de la anti obsolescencia programada.
[Xavi]:Encontramos al final un buen grupo, ramos ms 20 personas. Investigando
supimos que la energa no es solamente algo que se pueda fabricar, sino que est en
todas partes. Simplemente se ha planteado de manera equivocada el cmo recolectar ste
tipo de energa. Entonces empezamos a buscar otros sistemas, otros medios para
recolectar sta energa de una manera ms eficiente.
En 2015 nos constituimos como empresa, Prososphera, y empezamos a comercializar
productos, sobretodo de iluminacin, de alta eficiencia energtica, sin obsolescencia
programada y reparables. Nos ha costado bastante pero ahora empezamos a tener una
gama bastante completa. Todo ello sin parar de investigar, enseando y divulgando
informacin relacionada con las energas alternativas, renovables, la ecologa y el reciclaje.
kilmetros, para evitar todos estos cableados que haban al principio con la corriente
directa de Edison. Nikola Tesla estuvo trabajando para Edison, aunque se le desacredit
mucho. En 1901, Tesla hizo la torre Wardenclyffe. Era una torre-antena de
telecomunicaciones inalmbricas pionera, diseada para demostrar la transmisin de
energa sin cables conectores. Edison automticamente la hizo destruir. Porque l junto
con el poderoso inversor norteamericano Morgan, queran seguir estimulando la industria
del cobre que controlaban.
[Jos]: las cosas claras, la energa libre existe, pero no nos dejan desarrollarla. Es as. Los
gobiernos han creado un gran entramado de control social, a travs de diferentes canales,
que pretende hacernos esclavos de este sistema txico, tanto medioambientalmente como
socialmente. En pleno siglo XXI, es increble como una sociedad avanzada como la
nuestra, tenga que tener todava como base de su funcionamiento el petroleo. La energa
libre existe, pero no nos la dan, para que no nos demos cuenta del poder que tenemos.
[Xavi]: Desde que hubo una familia que pudo comprar todo un pas, a partir de ah todo
cambi en el planeta. Se empezaron a juntar una serie de familias y se consolid una lite
mundial que es la que ha impuesto las pautas de consumo de todos los consumidores del
planeta. Hay una gran estrategia poltica y empresarial. Solo hay que ver, dnde van a
parar todos los polticos? En los consejos de administracin de las grandes empresas
energticas. Ni siquiera con las claras evidencias ecolgicas que nos muestran que el
planeta esta muy polucionado, que hay un calentamiento global inminente debido a la
contaminacin que estamos produciendo, no se muestran suficientes movimientos,
alternativas energticas a los combustibles fsiles. Somos cuatro gatos.
A la empresa norteamericana Tesla le ha costado horrores sacar su coche elctrico al
mercado, por ejemplo. Y an as, todava no les han permitido sacar un vehculo que tenga
ms de 500 horas de autonoma.
un 30% ms de eficiencia. Cosa que con un motor de explosin, si tu le metes lo que sale
por el carburador se apaga y deja de funcionar automticamente. Le dieron buena nota al
proyecto, se sorprendieron bastante, pero an as dijeron que no lo vean viable.
Volvimos a ir a la universidad, es este caso presentando el generador RF500, que nos dio
permiso Antonio Romero. Presentamos el generador a los decanos especialistas en
motores y generadores, para que vieran que sto es posible. Nos dijeron que se lo
dejramos una semana para estudiarlo. Fuimos reticentes, pero al final se lo dejamos.
Nuestra sorpresa vino cuando al ir a buscar-lo, vimos que nos lo entregaron tal y como lo
entregamos, con la caja cerrada, ni siquiera lo haban abierto. ste decano lleva toda la
vida enseando que eso es imposible, entonces no quiso ni verificarlo, y se lo dejamos
para que hiciera las pruebas que quisiera.
Otro chico que se quiso mojar, present el generador RF500 como trabajo final de carrera.
Bueno pues, le dieron muy mala nota. Dijeron que lo vean muy bien pero que tenan que
investigar ms sobre ste tipo de generador. Pero bueno, al menos consta que el
generador de Antonio Romero ha sido presentado en una universidad y existe la
documentacin. El trabajo se entreg hace unos 4 meses.
Es complicado cambiar la forma de pensar de los estudiantes, su lnea de investigacin.
Hay una serie de leyes, como la termodinmica, o la ley de Lenz, que a mi forma de ver
estn parando los pies a los ingenieros de hoy en da. Es decir, si a los ingenieros no se
les ensearan estas leyes, no se les limitara con estas leyes, creo que las cosas
cambiaran de la noche al da. Se podran sacar sistemas revolucionarios. Y no se sacan
porque a los propios universitarios les ensean que eso es imposible.
[Jos]: Nos aleccionan muy bien, para que no hagamos lo que tenemos que hacer. No nos
permiten, a nivel general, ser libres.
Stanley Meyer, otro ejemplo, fue un norteamericano que haba trabajado en la NASA que
dise un motor de agua para su buggy, y iba mostrndolo por los pueblos. Muri en
extraas circunstancias a los 58 aos.
Hizo una moto y un coche que tambin funcionaban con ste sistema de generacin
electromagntico, demostrando que un coche puede funcionar de forma elctrica
constantemente.
Fecsa-Endesa le quera comprar ste generador a Antonio Romero e incluso tuvo una
reunin con ellos bastante importante. Luego vio que no lo queran comprar, sino que
queran copiar lo que l haba hecho, esconder la patente y seguir cobrando el mismo
precio de la luz, generndola a coste prcticamente nulo. De esta manera decidi no cerrar
ningn trato. A partir de ah fue cuando empez a recibir amenazas, le quemaron el taller
Marcos Pinel, fsico y matemtico fabric dos generadores magnticos, uno de ellos
denominados la puerta magntica. Tambin ide una mquina para curar la psoriasis, pero
no la pudo sacar al mercado. El inversor que le ayud a fabricar-la, ms tarde le quit la
maquina y la hizo desaparecer. Como an tenia los conocimientos para fabricar-la de
nuevo, le ayudamos y as lo hicimos. Pero que pasa, la misma pared que nos
encontramos con las energas nos la encontramos con la industria farmacutica. Quieren
vender pomadas, quieren vender productos.. Todo esto teniendo en cuenta que la psoriasis
es una enfermedad crnica. An as no ha habido manera de sacar la maquina al mercado.
La tiene fabricada en casa esperando que algn hospital, algn centro, quiera probarla y
verificar que realmente funciona. Hizo una prueba en las Canarias y cur como a unas 30
personas. Un mdico hizo un informe alegando que realmente funcionaba y que era algo
revolucionario.
Actualmente tambin tenemos una fundacin que fue creada por Benito Muros, que se
llama Feniss. El ingeniero barcelons, Benito Muros se sorprendi al ver la bombilla en el
parque de bomberos de Livermore en California, que llevaba encendida ms de 100 aos.
En 2002 lanz al mercado IWOP, una bombilla reparable que aseguraba que poda durar
toda la vida. Tuvo muchos problemas, le boicotearon, tuvo juicios, denuncias, e incluso
recibi amenazas de muerte. Lejos de asustarse, llam a los Mossos y stos le pusieron
en contacto con los medios de comunicacin. Si la gente le conoca, lo dejaran en paz. Y
parece que as fue. Sali en Tv3 y algn medio ms presentando su bombilla y tuvo cierta
repercusin. En su intento de seguir producindolas en serie, le cost encontrar inversores
interesados. Encontr una fbrica, pero le ponan como condicin producirlas en China. A
lo que l se neg.