COLLEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Connectors

Els connectors o marcadors textuals sn elements de lligam

(conjuncions, preposicions, adverbis...) molt tils per a deixar clares
les relacions que hi ha entre les parts del text. Com que posen en
evidncia lestructura del text i les relacions lgiques que lliguen les
diferents idees (relacions de causa, de conseqncia, doposici, etc.),
orienten el lector i faciliten la comprensi del text.
1. PER ESTRUCTURAR EL TEXT
Per marcar ordre
En primer lloc (primerament), en segon lloc, en tercer lloc...
Desprs, per continuar, a continuaci...
Per comenar, dentrada; finalment, per acabar, en darrer lloc...
Per comenar un tema
Pel que fa a, quant a, en relaci a...
Per distingir
Per un costat...per laltre; duna banda... de laltra...
Per continuar o insistir en el mateix aspecte
A ms, a ms a ms, aix mateix, tamb...
Per introduir una explicaci o una reformulaci
s a dir, en altres paraules, aix s...
Per donar un exemple
Com, com ara, com s ara, per exemple, aix, en particular...
Per introduir una prova
Efectivament, en efecte...
1

COLLEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA

Llengua catalana i literatura 4t ESO
Connectors

Per acabar
Doncs, en conclusi, per tant, en definitiva, en resum, en
suma...
Per indicar aparena / realitat
A primera vista, aparentment, dentrada, en principi, en teoria...
En realitat, de fet, realment,en la prctica, a efectes prctics, al
cap i a la fi, al capdavall...
Per estructurar lespai
A dalt/a baix, a la dreta/ a lesquerra, al mig, davant/darrere,
lluny/prop...
Per estructurar el temps
Abans, ara, desprs, ms tard, al mateix temps, llavors, tot
seguit, a continuaci...
2. PER ASSENYALAR RELACIONS LGIQUES
Per presentar una causa
Com que, ja que, perqu (+verb en indicatiu), per ra de, vist
que, grcies a, per culpa de, a causa que/de...
Per indicar conseqncia
En conseqncia, a conseqncia de, de manera que, per aix,
doncs, per consegent, consegentment...
Per indicar condici
A condici que/de, si, en cas que/de, posat que...
Per indicar finalitat
Perqu (+verb en subjuntiu), a fi que/de, per tal que/de...
2

COLLEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA

Llengua catalana i literatura 4t ESO
Connectors

Per indicar oposici, objecci, contrast

Per, al contrari, tanmateix, no obstant aix, de tota manera...
Encara que, amb tot, malgrat (que), tot i que...
Activitat 1
Relaciona aquestes parelles de frases amb una de les conjuncions que
tens a continuaci sense repetir-ne cap.
i, per, perqu, sin, o
El Llus canta

la Marta lescolta.

Va agafar el paraigua

no va ploure en tot el dia.

Agafa la bossa

el cistell per anar a comprar.

No era de color blanc

negre.

La Teresa va venir

la van obligar.

Activitat 2
Omple els espais buits amb les conjuncions i, que, perqu, si, o
que, o, per. Tingueu en compte que es repeteixen.
Als

pasos

escandinaus,

el

consum

dalcohol

rigorosament

reglamentat, i la gent procura no cometre infraccions per tal devitar-ne les

conseqncies.

Respectar

Senzillament ....................

la

llei, ....................,

no

sempre

fcil.

moltes lleis no sn gens fcils dentendre.

Llegiu atentament aquest text de la reglamentaci sueca: ....................

en una composici dun cctel entren determinades quantitats de begudes
alcohliques ....................

de vi cuit, aquestes quantitats hauran de ser

sostretes de la quantitat autoritzada utilitzant en tots els casos un mltiple

de 2,5, fins i tot .................... la quantitat daquestes begudes que formen
part de la composici de lesmentat cctel noms constitueixen una part del
3

COLLEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA

Llengua catalana i literatura 4t ESO
Connectors
mltiple. Davant daquesta explicaci podreu creure .................... aquella
copeta que heu pres fa una estona us ha pujat al cap ....................

per

aix no sou capaos dentendre res, .................... el redactor daquestes

instruccions estava, en el moment descriure-les, absolutament embriac.
Josep M. Espins

Activitat 2
A continuaci tens les diferents funcions que poden fer les
conjuncions de coordinaci. Escriu a la columna corresponent la
funci que creguis que fa en cada cas.
1.
2.
3.
4.

unir
expressar alternativa
expressar oposicin
expressar conseqncia
1

La Marta juga i la Joana mira la

TV
Va agafar el paquet per no volia
fer-ho.
Ests malalt, per tant, no anirs
a lescola.
Vine a casa o quedat amb els
avis.
No
vaig
macarrons.

voler

fideus

ni

Plou? Doncs no surtis al carrer.

No va fer els deures, sin que va
jugar tota la tarda.
Dem anir al cinema o
sortir a sopar.

COLLEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA

Llengua catalana i literatura 4t ESO
Connectors

Activitat 3
SIN / SI NO
No confonguis la conjunci adversativa o distributiva sin amb
lexpressi si
no, formada per la conjunci condicional o
concessiva si seguida de la negaci no.

No marxen
oposici)

No va venir ning, sin ell. (Distributiva, expressa excepci.)

Si no marxen avui, hauran de pagar un suplement. (Condicional

+
negaci)

Si marxen avui, no pagaran suplement. (Condicional, sense

negaci)

Han de marxar avui, si no, pagaran un suplement.(Condicional

+
negaci)

Almenys s, si no bonic, atractiu. (Si no concessiu, matisa el

que es diu.)

avui, sin la

setmana

que

ve. (Adversativa,

Escriu la forma correcta (sin o si no) segons la frase.

............ acabes la feina, haurs de fer hores extres.
Torna cap a casa ............ trobes ladrea.
No eren vint convidats, ............ vint-i-tres.
Sort que no vindr, ............, ja veurem qui guanyaria.
............ cal anar-hi, jo no hi vaig.
Telefonam ............ pots venir a la festa.
No et vull escoltar ............ et calmes.
No era de plata, ............ dor.
5

COLLEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA

Llengua catalana i literatura 4t ESO
Connectors

............ anem a Turquia, almenys anirem a Grcia.

............ vnen aviat, sortirem sense elles.
No vaig dir que ens trobarem a la catedral, ............ a la Sagrada
Famlia.
............ avorrida, lenta. No sacabava mai, aquella pellcula.
No farem la reuni aquesta tarda, ............ dem al mat.

Activitat 4
A continuaci tens les diferents funcions que poden fer les
conjuncions de subordinaci. Escriu a la columna corresponent la
funci que creguis que fa en cada cas:
Temps, finalitat, manera, lloc, causa, quantitat, condici, oposici,
conseqncia
Quan vingui la Merc, marxarem cap a casa:
On vagis, no el trobars:
Parlava com si fos un gran savi:
No hi volia anar perqu tenia por:
Si poguessis venir, acabarem ms aviat:
Hem vingut perqu ens digueu la veritat:
Encara que vulguis no ho podrs fer:
Va jugar tan malament fins al punt que el van expulsar:
Com ms gran s, ms gandul es torna:

Activitat 5
Valors del QUE
A les oracions segents, quins nexes sn conjuncions? Quins sn
pronoms relatius? I quins sn pronoms interrogatius? Marca la
resposta amb CONJ, PR o PINT.

COLLEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA

Llengua catalana i literatura 4t ESO
Connectors

El metge QUE ha operat el meu germ s molt bon

cirurgi.

COLLEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA

Llengua catalana i literatura 4t ESO
Connectors

s una bestiesa QUE surtis amb aquest fred.

Aix va passar el dia QUE el president va ser

assassinat.

Desitjo QUE tinguis molta sort.

Dnam el diari QUE llegeixes.

No entenc QU li passava laltre dia.

La cambra QUE havem llogat lhan pintada de groc.

Em preocupa QUE no tinguis ganes de menjar.

Testic preguntant QU va fer el teu cos.

1
0

Lassumpte de QU et parlava sha resolt sense

incidncies greus.

1
1

Li va suggerir QUE ho tingus en compte.

1
2

Magrada QUE siguis sincera.

1
3

No mimporta QUE diguin aquestes coses de mi.

1
4

No entenc QU dius.

1
5

El noi QUE corre pel carrer s el meu germ.

Activitat 6
Llegeix aquestes frases:
1. No anava a lescola perqu feien
vacances.
2. Per qu no vas a lescola?
3. Anava a lescola perqu pogus aprendre

COLLEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA

Llengua catalana i literatura 4t ESO
Connectors

moltes coses.
4. Lescola per qu treballava, era molt lluny
de casa.
5. Volia saber el perqu de les coses.
6. Per a qu volia fer servir el martell?
Les paraules marcades en negreta sonen igual per sescriuen
diferent. Tamb tenen funcions diferents.

Poden indicar una causa.

Poden indicar una
finalitat.
Poden fer de nom.
Poden indicar una
pregunta.
Poden formar part dun
relatiu (el qual, la
qual ...).
Poden indicar una finalitat
i una pregunta alhora.

Per tant, podem dir que:

Perqu

Indica causa.
Indica finalitat.
Fa de nom.

Vinc perqu fa fred.

Vinc perqu no hagis de venir tu.
No sabia mai el perqu de les coses.

Per qu

s interrogatiu.
s relatiu.

Per qu fas aquesta construcci?

El motiu per qu ho feia, no el sabia
ning.

Per a qu Indica finalitat i

interrogaci alhora.
Completa les oracions amb la forma adequada:

La ra ..................... ho feia ning la sap.

Obriu la finestra ..................... passi una mica daire.

No mha volgut dir ..................... va marxar.

Patia ..................... se li havia escapat el tren.

COLLEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA

Llengua catalana i literatura 4t ESO
Connectors

Vull saber el ..................... de tot aix.

No li vaig dir res ..................... el vaig trobar massa trist.

No sabia ..................... faria servir aquell matals.

No s ..................... li tens tants miraments.

Us portem aix ..................... estigueu contents.

Ho ha fet ..................... li ho ha dit la professora.

Activitat 7
Omple els buits de les frases segents amb les formes perqu, per
qu, per a qu. Quan sigui possible, escriu tamb una altra opci.
1. Vinc ..................... em solucionis aquest problema.
2. Encara no s ..................... me lhe escoltat.
3. Desconec les raons ..................... ha fet tal cosa.
4. ..................... et servir aix?
5. Han tancat les finestres ..................... feia massa fred.
6. ..................... fas aquesta cara?
7. Ara ja s els motius ..................... van canviar dopini.
8. No s pas ..................... vol aquests diners.
9. Tho dic ..................... ho spigues.
10. No hem sortit al carrer ..................... nevava.

Activitat 8
Llegeix aquestes frases:
1. Plou? No podrem anar a lescola.
2. No podrem anar a lescola. Plou.

10

COLLEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA

Llengua catalana i literatura 4t ESO
Connectors

A la frase 1, la segona oraci s conseqncia de la primera en canvi

a la frase 2, la segona part ns la causa. Si les volem unir amb una
conjunci, quedarien de la segent manera:
1. Plou? doncs no podrem anar a lescola.
2. No podrem anar a lescola perqu plou.
Aix s aix perqu com hem dit abans, la conjunci perqu la
utilitzem per indicar causa (per tamb podem utilitzar ja que). Per
indicar conseqncia utilitzarem la conjunci per tant o doncs.
Completa cada frase amb perqu o doncs:

No ha arribat lautobs ..................... men vaig.

A lestiu no vaig al gimns ..................... fa molta calor.

Plou? ..................... agafa un taxi.

Ha agafat la varicella ..................... no estava vacunada.

Activitat 9
Llegeix atentament aquest text argumentatiu i omple els espais buits
amb els connectors que creguis que sn ms adequats:
Si fos avi...
Se'm pregunta ............... faria jo si fos avi i tingus nts; ...............
acceptaria o no el comproms de tenir-ne cura ............... els meus fills
fossin a la feina. ............... penso que m'hi negaria, si no fos un cas
d'evident necessitat, s clar. Estic convenut que quan arribi la
jubilaci voldr gaudir intensament del temps lliure, ............... ara mai
no ho puc fer. Em veur amb el dret de disposar dels diners de la
pensi per veure mn i viatjar, encara que sigui amb sortides
organitzades i gregries. Per aix crec sovint que em vindr a
contrapl la proposta d'encarregar-me de portar la nta a escola al
mat, recollir-la al migdia per donar-li el dinar... ............... en un altre
moment ho veig tot d'una altra manera, ............... considero que el
contacte amb els nens, els meus nts, em rejovenir: no tindr temps
de pensar en els petits mals crnics que em rondaran ni de deixar-me
endur per la mandra i el tedi, camins que porten inexorablement a la
immobilitat i al mal humor. M'obligaran, com he dit, a ser jove.
............... tant, no puc dir-vos ara qu far aleshores. L'nic que avui
tinc clar s que no s'han de jutjar ni els avis que ocupen tot el temps
11

COLLEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA

Llengua catalana i literatura 4t ESO
Connectors

possible a gratificar-se, ni els que el destinen prcticament tot a

alleugerir la crrega de paternitat dels seus fills.
Activitat 10
Llegeix atentament aquest text i estructural en: introducci, cos
de largumentaci i exposici. Desprs, escriu quina s la tesi o
tesis que defensa, i quins arguments utilitza.
Teleporqueria
Ara que la condemna i abominaci de la teleporqueria, la
"telegasfia" o com en vulgueu dir ja ha arribat als estratosfrics
nivells del president del govern espanyol, fra del tot intil insistir en
els motius pels quals molta gent menysprea una mena d'espectacle
que, tanmateix, t unes quotes d'audincia slides i constants.
La qesti prioritria, per, s saber per qu ens agrada la
teleporqueria, i escric ens perqu encara que ni aquest cronista ni
molts dels lectors d'aquestes crniques no som marcians, tampoc
vivim a Venus. Tinc la sensaci que la cosa va per all que "els rics i
famosos tamb en tenen, de misries": potser a un nombre important
de ciutadans i ciutadanes els agrada comprovar que el mn de la
fama prefabricada pot ser tan casps, trivial i buit com la ms
anodina de les existncies. I heus ac la trampa: la vida real,
quotidiana, s molt ms apassionant, rica, diversa, dramtica,
romntica i a voltes molt ms escruixidorament trgica que les
intimitats falsament escandaloses d'alguna starlette de via estreta o
els rampells
dalgun pijo malcriat de cinquanta tacos. Com que ni visc a Venus ni
em puc permetre gaires ingenutats, no crec que la teleporqueria
desaparegui sola ni que la seva bonana depengui d'una nica
instncia de poder. Potser la manera de no deixar-se entabanar
consisteix senzillament a anar per la vida amb els ulls oberts, per
aix demana temps i tal vegada hi ha gent que, ras i curt, no en t
ganes. I mentrestant, com diu la dita, els uns pels altres, la
teleporqueria sense recollir.
Extret i adaptat de J.J. Navarro Arisa, Avui, 3/06/03

12

COLLEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA

Llengua catalana i literatura 4t ESO
Connectors

13