Discurs del president de la Generalitat al Parlament

Europeu
Brusselles, 24 de gener de 2017

Tal com ja han expressat el conseller Romeva i el vicepresident Junqueras,

els agraeixo sincerament la seva assistncia avui aqu, desprs de tot un dia de
treball.
Magradaria comenar la meva intervenci en catal la llengua prpia de Catalunya, i
oficial juntament amb el castell- felicitant al nou president del Parlament europeu,
el senyor Antonio Tajani, escollit la setmana passada. Li desitgem sort i molts encerts
per aquesta nova tasca tan rellevant que li ha estat encomanada. Tamb esperem
que doni compliment al comproms que va adquirir per carta amb la majoria
deurodiputats del nostre pas per tal que el catal pugui ser llengua oficial del
Parlament europeu.
El passat mes de setembre, en una sessi al Parlament de Catalunya vaig explicitar el
que ja era un comproms poltic clar del meu Govern i de la majoria poltica que li dona
suport: lany 2017 Catalunya celebrar un referndum vinculant per decidir si vol
esdevenir un estat independent. Avui som a Brusselles, a la capital dEuropa i a la seu
de la instituci on sexerceix la representaci democrtica dels ciutadans de la Uni
Europea, per tant tamb dels de Catalunya, per refermar el nostre comproms a
convocar aquest referndum, com la millor eina democrtica possible per saber qu
vol el poble de Catalunya.
s probable que vosts es preguntin per qu hem arribat fins aqu, per qu una
majoria de catalans ja no vol seguir formant part dEspanya. La resposta s clara.
Duna banda, perqu Catalunya s una naci amb una identitat, una cultura i una
llengua fortes, una naci que ha tingut institucions prpies des de fa segles (sc el
130 president duna instituci que t els seus orgens lany 1359), i que des de
sempre ha tingut voluntat de ser reconeguda. Per aix no explica del tot el que ha
succet a Catalunya a nivell poltic els darrers anys.
De laltra, el juny de lany 2010 el Tribunal Constitucional espanyol va tombar lEstatut
dautonomia de Catalunya, aprovat en referndum pels catalans quatre anys abans, i
que prviament havia estat acordat amb les institucions espanyoles, no sense
sacrificis i renncies. Aquell acord de mnims que pretenia ser un acord poltic bilateral
entre Catalunya i Espanya, on es recollia el permetre de lautogovern catal, insisteixo
pactat amb lEstat i votat en referndum, va ser anullat en la majoria dels seus
aspectes fonamentals. Un Tribunal, que idealment hauria de ser lrbitre neutral dels
contenciosos constitucionals a lEstat espanyol, per que en realitat s un rgan
polititzat i de part. Un Tribunal Constitucional que a dia davui est presidit per un
exmilitant del PP i que, amb el pas dels anys, sha anat decantant encara ms cap a
les tesis del Partit Popular, i ha esdevingut definitivament un actor que juga
descaradament a favor duna de les parts.
Aquella sentncia de lany 2010 va tenir una alta transcendncia. Va suposar un abans
i un desprs per a una majoria de catalans. Va representar la fi duna etapa i la

constataci de la necessitat imperiosa dobrir un nou cam. Lencaix de Catalunya a

Espanya era impossible. Aix doncs noms hi havia dues opcions: renunciar al que
rem i quedar definitivament diluts a Espanya com una regi sense cap personalitat
prpia i sense cap capacitat de disposar de poder poltic, o iniciar una nova etapa com
a nou estat en el marc de la Uni Europea per garantir el progrs i el benestar de tots
els ciutadans. Aquella sentncia va suposar sense cap mena de dubte per a molts
catalans un trencament de les raons que havien explicat les raons de la uni amb
Espanya. A partir de llavors, molts daltres shi han anat sumant amb el pas del temps.
Val la pena posar de manifest que histricament, en els darrers cent anys, i de manera
especial des que Espanya va sortir del rgim de Franco, els partits catalanistes han
adoptat sempre una actitud i un paper dalta responsabilitat en aquells assumptes clau
per a lEstat espanyol, i tamb per al conjunt dEuropa. Sempre havem estat al costat
del Govern espanyol, fins i tot, en alguns casos, quan el principal partit espanyol a
loposici no hi era. En lentrada dEspanya a la Comunitat Econmica Europea, durant
la integraci a la moneda nica, en moments en qu lestabilitat poltica espanyola
trontollava, en la lluita antiterrorista, durant la darrera crisi econmica, quan calia
prendre decisions dures per evitar el rescat dEspanya... s evident que es feia per
responsabilitat i per sentit destat. Molt ms, insisteixo, que el que tenia el partit poltic
espanyol que en aquell moment estava a loposici. El que resulta dolors s que
desprs de gaireb 40 anys, aquesta contribuci hagi rebut com a resposta un tracte
de lEstat vers Catalunya tan decebedor i feridor.
El juliol del 2010, desprs daquella durssima sentncia, i a partir de lany 2012, cada
11 de setembre -Diada Nacional de Catalunya- ms dun mili i mig de persones han
anat sortint al carrer per reclamar dignitat, capacitat de decisi, i en definitiva, per
poder decidir lliurement el seu futur a les urnes. Estem parlant dunes magnituds molt
importants. Al voltant dun mili i mig de persones en un pas de 7,5 milions
dhabitants. I no pas una vegada sin sis. Enlloc ms dEuropa sha vist una
manifestaci comparable a aquestes, i encara menys que shagi anat repetint any rere
any.
Tota aquesta mobilitzaci no seria suficient ni prou consistent si no shagus plasmat
tamb amb un aval a les urnes. Aquest mandat democrtic existeix i s el que ara
estem complint. El 27 de setembre de 2015, amb la participaci ms alta de tota la
histria en unes eleccions al Parlament de Catalunya (gaireb un 75%), les forces
favorables a la independncia van obtenir 72 dels 135 diputats (un 48% dels vots), tres
per damunt de la majoria absoluta, mentre que els contraris a la independncia es van
quedar amb 52 diputats (i el 39,17% dels vots). Finalment, 11 diputats van ser per a un
partit que no sha posicionat ni a favor ni en contra de la independncia, per que s
favorable a la convocatria dun referndum. Val la pena fer notar que lany 2010, al
Parlament noms hi havia 14 diputats que shaguessin presentat amb un programa
independentista. De 14 a 72 en noms cinc anys. Penso que aquest creixement
substancial en aquest curt perode de temps mereixeria que des dEspanya es
preguntessin qu ha passat, qu han fet malament perqu la composici del
Parlament, translaci del que pensa i desitja la ciutadania, hagi variat tan
significativament en un perode tan curt de temps. Sembla que s fora lgic fer-se
aquesta pregunta. Tamb a Europa shaurien de fer o li haurien de fer a Espanyaaquesta pregunta.
Dacord amb el resultat de les eleccions de lany 2015, per tant, existeix a Catalunya
una majoria de ciutadans que vol construir un nou estat que doni resposta a les
necessitats i a les ambicions de futur, i el Parlament i el Govern tenen lencrrec clar i
inequvoc de treballar per fer-lo possible. Durant tot aquest temps sha estat fent i
sest fent la feina necessria per poder esdevenir un estat: aix inclou la preparaci

de les estructures destat i la legislaci necessries per poder actuar com un pas
independent integrat a la Uni Europea i a la comunitat internacional des del primer
dia. El nostre propsit s que el trnsit es faci de manera ordenada, amb seguretat
jurdica i amb les mximes garanties. La nostra s una revoluci tranquilla, que vol
transmetre confiana i que es construeix en tot moment a base de passos en ferm,
segurs.
A nivell de la Uni Europea, aix vol dir un procs dampliaci interna sense
discontinutats, en particular pel que fa a la Uni Econmica i Monetria i al
funcionament del Mercat Interior i les llibertats que hi estan associades.
s evident que aquest procs requerir una validaci democrtica de la ciutadania que
li doni carcter definitiu. I a Catalunya existeix un enorme consens que la millor
manera dobtenir aquest vistiplau s a travs dun referndum vinculant. Les dades
demoscpiques que es publiquen regularment indiquen de manera invariable que al
voltant del 80% dels catalans s favorable a la celebraci dun referndum,
independentment de la seva opci de vot. Alhora, cal fer notar que 83 dels 135
diputats escollits lany 2015 sn favorables a la convocatria daquest referndum, que
representa el 61,5% de la cambra, davant dun 38,5% que hi est en contra.
No s nova la reclamaci de la celebraci dun referndum per poder determinar si
Catalunya opta per esdevenir un estat o no. Ha estat una petici constant per part del
nostre pas durant aquests darrers anys. Ho hem demanat reiteradament, i vam fer la
petici solemnement davant del Parlament espanyol labril del 2014. Ni tan sols es van
dignar a estudiar la sollicitud que va defensar una representaci del Parlament de
Catalunya. La van despatxar en unes hores sense admetre-la a trmit.
Hem defensat i seguim defensant que la celebraci del referndum s viable a nivell
jurdic i que el problema s noms de manca de voluntat poltica. Ja en el seu moment,
un grup dexperts va descriure fins a cinc vies legals possibles per poder celebrar una
consulta acordada amb lEstat espanyol.
Estem convenuts que un referndum s el mecanisme ms clar, ms potent i ms
acceptat internacionalment per mesurar la voluntat dun poble davant duna decisi, no
pas trivial, sin histrica. Creiem que la millor manera de saber quin projecte gaudeix
de ms suports (la permanncia a Espanya o la creaci dun estat) s votant. Davant
dun conflicte poltic pacfic- entre Catalunya i Espanya, el millor s que els ciutadans
de Catalunya es posicionin, i que puguem saber amb precisi on est la majoria i on
estan les minories. Aquesta s la manera democrtica dabordar les diferncies. Un
mecanisme, per cert, que no apunta res de nou, sin simplement s el que va poder
fer tranquillament Esccia fa dos anys i mig, i que potser repetir en el futur, i que
tamb en el seu moment va fer el Quebec.
En aquest context conv posar de manifest que noms pot tenir por de votar qui tingui
por de conixer el resultat i no estigui disposat a acceptar-lo. En aquest sentit, resulta
significatiu que els que estem a favor de la independncia demanem que tothom pugui
votar i expressar la seva posici, mentre que lEstat espanyol no s que defensi la
posici del no, sin que defensa que no es voti, que no sen pugui parlar. El contrast
s flagrant.
Cal detallar que defensem que aquest referndum sigui pactat amb el Govern
espanyol, ja que s lopci ms plausible per a tothom. Aquesta oferta de dileg i de
cerca del consens seguir oberta fins al darrer dia. Estem disposats a parlar de tot: de
la pregunta, la data, els requisits de participaci, el percentatge necessari de lopci
guanyadora... Estem asseguts a la taula de negociaci i no ens naixecarem fins al

darrer dia. Loferta de dileg s permanent. No obstant aix, tamb volem deixar clar
que no ens aturarem si el Govern espanyol continua obstinat en el no a tot i es nega a
qualsevol negociaci. Tal com em vaig comprometre davant del Parlament el passat
mes de setembre, com a mxim el mes de setembre del 2017, Catalunya celebrar un
referndum vinculant sobre la independncia de Catalunya. Si s pactat, molt millor,
aix ho preferim. Si no pot ser, manifestem que lorganitzarem igualment. No pot ser
que la intransigncia sigui la que simposi. Aquest any, els ciutadans de Catalunya han
de tenir loportunitat de decidir definitivament sobre el seu futur. I precisament som
conscients que qui permetr que el referndum sigui vlid seran els propis ciutadans,
com en tots els referndums del mn. Sn els ciutadans els que lautoritzen amb la
seva participaci. Si els ciutadans sel fan seu, el referndum i el seu resultat seran
vlids.
Vull insistir que el Govern espanyol, fins al dia davui, es nega taxativament a
qualsevol negociaci respecte al referndum. s un no a tot, s un no, fins i tot, a
escoltar. Aix s greu i irresponsable. Per encara ho s ms que les niques
decisions que hagi pres hagin estat per perseguir judicialment el procs, judicialitzant
la poltica, amb una utilitzaci de part del poder judicial i del Tribunal Constitucional, en
un clar atemptat a la separaci de poders i allunyant-se cada dia ms dels estndards
de qualitat democrtica de la Uni Europea. Una persecuci en tota regla dels que no
pensen com ells, per escarmentar-los i escarmentar-nos a tots. Daqu a noms dues
setmanes, lexpresident del Govern de Catalunya Artur Mas i dues conselleres del seu
Govern, Joana Ortega i Irene Rigau, seran jutjats per haver fet possible que es pogus
celebrar el 9 de novembre de 2014 una consulta no vinculant sobre si Catalunya havia
desdevenir un estat independent. Senfronten a penes dentre 10 i 9 anys
dinhabilitaci i lorigen s una querella de la Fiscalia General de lEstat. Un altre dels
consellers del Govern dArtur Mas, Francesc Homs, tamb ser jutjat properament per
la mateixa qesti, i per la qual tamb senfronta a una dura pena dinhabilitaci.
Jutjats per posar urnes i fer possible que ms de 2,3 milions de catalans poguessin
expressar la seva opini. Una jornada que creiem que va ser exemplar, mostra clara
de la manera com fem les coses a Catalunya, plenament cvica i de la qual ens sentim
molt orgullosos. Malauradament, lescndol no sacaba aqu. La presidenta del
Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, tamb pot arribar a ser jutjada properament
per haver perms que es discuts i es vots en el ple les conclusions duna comissi
destudi. s evident que la noci de democrcia convencional, s a dir, la que s
homologable a les millors democrcies del mn i a la Uni Europea, en particular, i la
noci democrcia que demostra tenir lEstat espanyol disten molt. Jutgin vosts si
lactitud del Govern espanyol s normal, si s acceptable i si s prpia dun estat
seris i realment democrtic. Vull remarcar que en aquesta qesti el que est en joc
no s la independncia sin la democrcia, i ja no afecta als que som partidaris dun
estat propi, sin a tots i cadascun dels ciutadans que creuen, que creiem en la llibertat.
s, per tant, i ho vull dir de forma clara aqu, un problema europeu. I Europa no podr
mirar cap a una altra banda. Europa ha de ser part de la soluci. Per coherncia amb
els valors i principis democrtics que la inspiren, per pragmatisme i com sempre ho ha
fet davant de canvis geopoltics profunds: adaptant-se, amb dileg poltic primer i
encaix jurdic desprs.
Com esmentava abans, la reivindicaci del dret a decidir lliurement el nostre futur com
a pas a les urnes s molt transversal i amb molta capillaritat a tota la societat
catalana, i prova daix s que ms de 4.200 organitzacions econmiques, culturals,
socials i cviques del pas hi han expressat el seu suport explcit. En aquest sentit, per
impuls del Govern, a finals de lany passat, una vuitantena daquestes organitzacions
les ms rellevants del pas- i representants institucionals van constituir el Pacte
Nacional pel Referndum. Un dels acords que en va sortir daquesta reuni s limpuls
duna campanya dadhesions a la sollicitud de celebraci dun referndum, tant a

nivell internacional com a nivell de lEstat espanyol. Volem poder explicar-nos, volem
poder exposar les nostres raons i que sentenguin.
Per anar acabant, vull destacar que la proposta catalana de referndum s
profundament europeista. En primer lloc, perqu si Catalunya esdev un nou estat
ser en el marc de la Uni Europea. Les primeres passes de la Repblica Catalana
seran fetes amb les regles de joc de la Uni Europea. No ens plantegem cap altre
escenari. El catalanisme poltic, des dels seus orgens, fa ms de 100 anys, t com un
dels seus valors fundacionals leuropeisme. I de fet, Catalunya en el seu conjunt t una
clara vocaci de pertinena al projecte europeu perqu ens en sentim profundament
partcips. s aqu a Europa on volem ser, sense cap mena de dubte. No des de fa 31
anys, amb lentrada dEspanya a la Comunitat Econmica Europea, sin des de
sempre. Histricament, des dels llunyans temps de Carlemany, Catalunya ja ha mirat
cap a Europa i sha sentit identificada amb una idea de pertinena comuna.
Darrerament, alguns han decidit que volen marxar dEuropa. s legtim i cal acceptarho, per nosaltres no ho compartim. Podrem dir que estem just a laltre extrem. Des
de Catalunya apostem per ms Europa, per incrementar aquest projecte compartit. s
a dir, volem exercir plenament la nostra sobirania per poder compartir-la amb els
nostres socis europeus en aquells mbits que ens facin ms forts collectivament.
En segon lloc, la proposta catalana de referndum s europeista perqu entronca amb
un dels seus principis fonamentals, que s la democrcia. Europa ha vist en les
darreres dcades com sorgien nous estats. A diferncia daltres casos no gaire
llunyans en el temps, Catalunya aspira a arribar a la independncia pacficament, de
manera cvica, noms a travs de larma de la democrcia. Situa els ciutadans com a
persones adultes i amb criteri que lliurement poden decidir el seu futur. Es tracta, en
definitiva, dun procs davantguarda democrtica que vol ser exemplar i que connecta
amb el que s i ha de ser el projecte europeu.
Per concloure, vull reiterar-los el que els anunciava al principi i al llarg de la meva
intervenci. Tinguin per segur que aquest any 2017 Catalunya decidir lliurement el
seu futur mitjanant un referndum legtim, legal, amb totes les garanties
democrtiques, efica i vinculant.
De nou, moltes grcies per la seva assistncia i la seva atenci.

Carles Puigdemont i Casamaj

President de la Generalitat de Catalunya