AUSA

XIX 145 (2000), p. 187-194 PATRONAT DESTUDIS OSONENCS

UN RECEPTARI DEL SEGLE XVI,

LA CONCRDIA DE BARCELONA DE LANY 1587,
A LA BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC
MIQUEL YLLA-CATAL I GENS

En aquest treball es vol deixar constncia

de la troballa dun receptari farmacutic
del segle XVI en la Biblioteca Episcopal de
Vic, al qual mancaven un nombre de pgines que dificultaven la seva identificaci.
Desprs duna comparaci amb altres
receptaris de la mateixa poca sha pogut
concretar que es tractava dun exemplar de
la tercera Concrdia de Barcelona editada
lany 1587. Es comenten diferents caracterstiques daquest exemplar i es fa esment
del seu contingut, en especial de la formulaci del metge vigat Bernat de Granollachs.

The purpose of this work is to publicize the

discovery in the Vic Bishops Library of a
16th century book of pharmaceutical formulas with some pages missing, a fact that
made proper identification somewhat difficult. Further to the matching of its contents
with that of similar books from the same
period, the fact emerged that it was a copy
of the third Barcelona Concrdia (Agreement), published in 1587. Several features
of this copy are discussed and mention is
also made of its contents, including mostly
formulas by the Vic physician Bernat de
Granollachs.

a Biblioteca Episcopal de Vic s un dels centres documentals ms rics i poc

coneguts que t el pas. Fou fundada pel bisbe Veyan i Mola a comenaments del
segle XIX. Aquest prelat, un home destacat en el mn de la Illustraci, abans
docupar la seu de Vic havia estat canonge de Tarragona i Saragossa. En crear la
nova biblioteca hi aport tots els seus llibres que de seguida es completaren amb
els llibres de la biblioteca del convent que els jesutes tenien a la ciutat de Vic.
Lorde havia estat suprimida pel rei Carles III als regnes hispnics lany 1767 i
dissolta pel papa Climent XIV lany 1773. El bisbe nomen bibliotecari al pare
Lluci Galli, jesuta exclaustrat que havia fugit a Itlia on havia estat bibliotecari del duc de Ferrara. Aquest home, ric en erudici i gran expert en llibres, fins
el punt que Napole li ofer la direcci de la biblioteca de Pars, fou una pea clau
en la constituci del nou centre. No sols pels llibres personals que tamb hi aport
sin per aquells que per encrrec del bisbe compr per tot Europa. Posteriorment
la biblioteca sha anat enriquint amb altres aportacions i llegats daltres bisbes i
estudiosos que hi han treballat. Al segle XIX aquesta biblioteca va esdevenir un
centre prestigis destudi que ajud a la preparaci intellectual deminents personatges com: Jaume Balmes, Antoni M. Claret i Jacint Verdaguer, entre altres. Avui
tota la riquesa documental que aquest centre pot aportar sha vist completada pels
arxius que sapleguen en totes les sales de la part alta del claustre de la Catedral
vigatana i del Palau Episcopal.

188

MIQUEL YLLA-CATAL I GENS

Sols a tall de petita descripci s bo fer constar que entre els arxius shi troba
larxiu Capitular que a ms de cinc papirs de butlles papals, conserva bona part de
la producci de lescriptori de la Catedral i un nombre important de documents
anteriors a lany mil. Completen els arxius: el notarial, podem dir complert des de
lany 1230 fins als nostres dies, larxiu de la mensa episcopal, larxiu de la Vegueria de Vic i diferents arxius parroquials.
Els llibres de la biblioteca que avui trobem fitxats i ordenats sn amb preferncia aquells que sn de consulta regular i ds preferent per als investigadors i duna
manera especial els llibres de contingut religis, jurdic, histric i artstic i els que
fan referncia a personatges importants vinculats a la histria de la ciutat o de la
dicesi. A ms shi troben una hemeroteca local molt documentada i diferents
biblioteques particulars, provinents de donacions, que per voluntat dels donants o
per linters que t el seu estudi, es mantenen en la seva unitat. Completa laplec
una quantia nombrosa de llibres que podem anomenar sense classificar.
Entre aquests darrers llibres, en un redut grup de llibres de medecina, va
aparixer un receptari relligat en pergam en molt mal estat de conservaci que de
bon comenament ja es veia que, en mancar-hi les primeres i les darreres pgines,
seria difcil la seva dataci i identificaci. Dentrada el text no coincidia amb els
receptaris que tenem ms a m, com eren la primera Concrdia de Barcelona, ja
que la lletra no era gtica i la numeraci de les planes era amb nmeros arbics.
El tipus de lletra era ja ms semblant a lemprat en la primera farmacopea Valenciana (1601) i en la farmacopea de Joan dAls (1686). Aquest fet no aportava
gaires aclariments ja que en aquestes poques els tipus de lletres eren molt
semblants a tot arreu i el text no sajustava a cap daquestes obres.

Una lectura ms atenta de la primera pgina conservada posava en evidncia

que es tractava duna Concrdia (figura 1, revers de la pgina). Aquesta
circumstncia acotava en gran part la seva identificaci. Amb aquest nom sols hi
apareixeren les concrdies de les ciutats de Barcelona i Saragossa. Descartades les
dues primeres concrdies de Barcelona ja que la impressi s amb lletra gtica, les
tasques de comparaci es van concretar en la tercera concrdia de lany 1587. No
es disposava de cap exemplar autntic per a poder fer la comparana per amb

UN RECEPTARI DEL SEGLE XVI, LA CONCRDIA DE BARCELONA DE LANY 1587

189

lajuda de la bibliografia i grcies als estudis de Duran i Desumvila publicats per

Su i Arbuss es va poder comprovar que els ndexs eren coincidents i que tamb
coincidien el nombre de preparats en algunes de les setze seccions del receptari
que es comprovaren. Simposava fer un estudi detallat confrontant el text amb el
dalgun dels exemplars complerts que es coneixen. Lexemplar sha comparat amb
dues concrdies que es troben a la biblioteca del Dr. Josep Esteve i amb tres exemplars que hi ha a la Biblioteca del Collegi de Farmacutics de Barcelona. Desprs
daquesta comparana ja no hi havia dubte que es tractava dun nou exemplar de la
tercera Concrdia de Barcelona impresa a Barcelona segons privilegi del Collegi
dApotecaris del 18 de juliol de 1587 donat pel lloctinent i capit general de Catalunya i comtats de Rosell i Cerdanya D. Manrique de Lara als cnsols Bernat
Domnech i Joan Benet Pau i editada a la tipografia dHumbert Gotard.
La Concrdia de Barcelona de lany 1587
Aquesta Concrdia ha estat perfectament estudiada. Es tracta de la ms ben
acabada de les tres Concrdies que van editar-se al segle XVI. El receptari complert consta de quatre pgines inicials, dues-centes tretze pgines numerades de
receptari i set pgines amb els ndexs. Es troba relligat en pergam, tot ell s escrit
en llengua llatina llevat del perms dimpressi que s en catal i la numeraci s
amb carcters corrents arbics. Algun llibre, que no s el cas del que sestudia,
est relligat amb fulls en blanc per facilitar-hi anotacions. En aquests casos el
llibre t un aspecte dun gruix molt diferent.
La primera plana, que reprodum aqu sota, t un gravat amb un escut herldic
ornat amb elements vegetals, les quatre barres de fons i una figura de santa
Magdalena amb un llibre. El text que emmarca per sobre lescut diu:

190

MIQUEL YLLA-CATAL I GENS

Concrdia Pharmacopolarum Barcinonensium de componendis medicamentis

compositis quorum im Pharmacopoliis usus est super accurate recognitia diligenter expurgata et antiquae integritati fideliter restituta. Consulibus Collegii
Pharmacopolarum Bernardo Domenech & Ioanne Benedicto Pau.
I dessota lescut continua:
Cum licencia et privilegio. Barcinone Typis Huberti Gotard. Anno Nativi.
Di. 1587
Continuen tres pgines que inclouen: Una justificaci de ledici que fan els
cnsols i una relaci dels errors.
Segueix la part de receptari prpiament dita, que com hem apuntat t duescentes tretze pgines. El formulari est dividit en les segents seccions:
I
II
I
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
XIII
XIV
XV
XVI

De confectionibus opiatis.
De confectionibus aromaticis.
De trochicis.
De eclegmatis id est lingtibus.
De conditis.
De sirupis, mivis et robs.
De infusionibus et decoctionibus.
De medicamentis solutivis.
De pilulis.
De colliriis.
De oleis per expresionem factis.
De oleis per impresionem factis.
De oleis per resolutionem factis.
De unguentis.
De ceratis.
De emplastris.

Si agafem la relaci tal com figura en lndex es pot veure que els noms
canvien lleugerament i no t inters analitzar aquestes diferncies. La realitat s
que el nmero de frmules de cadascuna de les seccions a vegades s difcil de
concretar amb exactitud ja que no hi ha una separaci clara entre dues frmules
seguides i algun cop sols hi figura el nom del medicament que cal preparar segons
una tcnica ja descrita. En total podem dir que en ledici completa de la Concrdia hi trobem tres-centes setanta formulacions que segons Duran i Desumvila
apleguen sis-centes disset drogues simples: 513 del regne vegetal, 46 del regne
mineral i 58 del regne animal.
Si analitzem els diferents autors de les formulacions trobarem que nhi ha uns
pocs de majoritaris amb cinc frmules o ms com:
Messu (177 i diferents olis), Nicolai (55), Galeni (20), Rhazzis (11), Arnaldus
de Vilanova (6), Avicenae (6), Guido Cauliac (6) i Joannis de Vigo (5).

UN RECEPTARI DEL SEGLE XVI, LA CONCRDIA DE BARCELONA DE LANY 1587

191

Amb menys frmules trobem:

Gilaberti Anglici (3), P. Arginetae (2), J. Jacobus Manlio (2) i sols amb una
altres clebres metges o apotecaris com: Albanus Torino, Albus Petrus, Anselmus
de Janua, Petrus de Appono, Arnaldus Stephanus, Bartolomeo Montagnana,
Benedictus Papa, Bernardus de Bertapalia, Bernardus de Casaldovolo, Bernardus
Granollach, Chistoforus Georgius de Honestis, Gentilis de Fulgineo, Anglicus
Gilabertus, Guillemus Plasentinus de Saliceto, Guillemus de Varignana, Guillermus de Vinario, Haly, Jacobus Sylvius, Papa Johannus, Petrus de Largelata,
Agustinus Ninphus, Alexander Trallianus, Rogerus i un nombre de preparacions
que cal fer secundum usi.
T un inters evident per a lentorn de la ciutat de Vic la formulaci que hi
aporta Bernat de Granollachs. Aquest autor aport formulacions a les tres
Concrdies de Barcelona que creiem dinters i utilitat transcriure:

En la primera Concrdia, la formulaci es troba en el foli XXXVII.

Dia Satiricon del qual el mestre Bernat de Granollachs en fu grans lloances.

192

MIQUEL YLLA-CATAL I GENS

Pren:
Avellanes
Ametlles pelades
Nou de coco
Gingebre
Pebre llarg
Llavor de pastanaga
Llavor descilla
Llavor de rave
Arrels de panical i
Confecci de salep
Llavor de Ruca
Estafisgria
Cues de cocodril del Nil

de cadascun

0,5 unces
3 dracmes i 2 escrpols
i 5 grans

de cadascun

3 dracmes

de cadascun

dracmes 2,5

de cadascun

1 una

de cadascun
recents

2,5 dracmes
0,5 unces

Elabora-ho en forma dopiata amb xarop de gingebre i aiguardent, de cadascun, a parts iguals; afegeix-hi grans de pi silvestre. Mitja una a lhora danar a
dormir.
Segueix a aquesta formulaci:
Dia Satiricon
s convenient per a totes les debilitats dels ronyons. Segons Nicolau, excita
forament la libido, com ja sha dit en altra ocasi, i tamb la restableix rpidament. Es troba a lAntidotari Universal.
Pren:
Agafa salep fresc, arrel de pastanaga, nou de coco, pistatxos, panical, pinyons
pelats, de cadascun 12 dracmes i 200 grans, ans, llavor de ruca, centidnia, de
cadascun 5 dracmes, canyells, cues fresques de cocodril del Nil, llavor descilla
de cadascun, 25 dracmes, almesc 0,5 grans. Fes-ho aix: en una quantitat suficient de mel escumada posa el salep, larrel de pastanaga i el panical, afegeix
cadascun dells per separat sobre lesmentada mel, ben trinxats, i barreja-ho tot b
amb una esptula i fes-ho bullir una mica. Desprs tira-hi els pinyons, els pistatxos i la nou de coco, ben trinxats i quan ja ha bullit una altra mica, treu-ho del foc
i afegeix-hi les plvores de les altres espcies esmentades, tot barrejant-ho b, i
per acabar posa-hi lalmesc dissolt en aigua de roses, i un cop acabat es guarda
per al seu s. Sha dadministrar a la nit, junt amb vi dol, o b amb una cullerada
de vi aromtic.
Aquest preparat, realitzat a manera delectuari, triturat i barrejat amb mel, es
cou convenientment i un cop tret del foc sho posa les plvores dels simples que
has de triturar, una vegada ben trinxats, com altres vegades sha dit. Conserva-ho
en un recipient amb broc. Sen dna tres dracmes al mat i al vespre, amb vi
aromtic o vi dol cuit.
A la segona Concrdia de Barcelona (1535) la recepta que aporta Bernat de
Granollacs s igual que la de la primera Concrdia (1551).

UN RECEPTARI DEL SEGLE XVI, LA CONCRDIA DE BARCELONA DE LANY 1587

193

La formulaci de la tercera Concrdia, que es troba en la pgina 48, s molt

semblant a les anteriors per ordenada. Shan agrupat els components simples del
mateix per, per exemple, a les avellanes i ametlles se li han afegit els pinyons
que es trobaven a lexplicaci de la forma de preparar-la. A simple vista podria
semblar que se li ha afegit un nou component i no s aix, com tamb passa amb
les cues de scincus. Tamb shan ajuntat les arrels i les llavors, ja que la llavor de
bauciae i la de pastinaca sn sinnimes.
Quant a la forma delaborar la recepta, tamb hi trobem petits canvis. Lexcipient s el mateix per amb la precisi que shi va afegint la barreja de xarop de
gingebre i aiguardent a parts iguals fins que prengui consistncia de mel, cosa que
en les dues formulacions anteriors sols indica a la manera dopiata, que tamb
tenia aquesta consistncia.
En la redacci daquesta recepta podem apreciar que els redactors del text van
optar per un perfeccionament de lexposici de la frmula, ms ordre i tamb
claredat, millores que trobem en tot aquest tercer exemplar de la Concrdia.
El text tradut s el segent:
Pren:
Arrel de panical (Eryngium campestre), confitada
Arrel de botonets de ca (Orchis mascula), confitada
a parts iguals, una una
Avellanes
Ametlles pelades
Pinyons
Cua de llangardaix del Nil amb els ronyons a parts iguals 0,5 unces
Nou moscada
tres dracmes, 2 escrpols i 5 grans
Gingebre
Pebre llarg
a parts igual, 3 dracmes
Prepara-ho amb proporcions de parts iguals de Xarop de Gingebre i Aiguardent en quantitats convenients fins a la consistncia de mel.
La frmula no s pas una gran aportaci a la teraputica de lpoca per si un
ndex del prestigi que com a metge tenia en aquells moments Bernat de Granollachs, nascut a Vic lany 1421. Astrleg i mestre en Medicina, metge de la reina
Maria, muller dAlfons el Magnnim, i autor dun llunari i repertori del temps,
llibre que simprim en catal i en llat (1485) i desprs en castell (1488). Fou
una obra molt popular, profusament illustrada que tingu diferents reedicions.
La comparaci dun exemplar complet amb el que havem trobat a la Biblioteca Episcopal de Vic ha posat en evidncia una colla de mancances en aquest
exemplar de la tercera Concrdia objecte del nostre estudi i que a primera vista no
shavien detectat. Aquesta anlisi ens ha portat ha poder concretar que faltaven
completes les tres primeres fulles; la primera pgina que ja hem detallat amb el
gravat, la segona on hi ha el perms i laprovaci del bisbe Joan Dimas i en el
revers el privilegi del rei Felip redactat en catal, i un tercer full amb els motius de
la publicaci pels apotecaris del Collegi Bernat Domenech i Joan Benet Pau. La

194

MIQUEL YLLA-CATAL I GENS

darrera pgina daquesta introducci ja es troba en el llibre encara que en molt

mal estat de conservaci.
De les dues-centes tretze pgines de receptari nhi manquen vint-i-tres, onze
sn fulles a banda i banda i la darrera ja agafa per un cant la conclusi de lobra
abans de comenar els ndexs. Numricament corresponen a les pgines: 99/100,
119/120, 121/122, 123/124, 129/130, 131/132, 133/134, 191/192, 193/194,
207/208, 209/210 i 213. En els ndexs del final manquen dues pgines en lndex
de drogues simples i una fulla en lndex de preparats amb frmules. s bo comentar que aquesta mancana en lndex shavia solucionat amb un ndex manuscrit
que era fcil de transcriure seguint les frmules del text. Avui la lectura daquest
ndex es fa difcil pel seu estat de conservaci i prdua dintensitat de lescriptura.
Avaluaci de la troballa
s dinters conixer el nmero dexemplars que avui sabem que es conserven
daquesta edici de la Concrdia de 1587. En un treball publicat per ngel Martnez a Farmcia Nueva lany 1950 detecta lexistncia de nou exemplars, alguns
dells incomplets. Una anlisi acurada daquesta llista i una posterior recerca dels
exemplars que avui podem localitzar feta per Josep M. Su i Arbuss amplia la
llista a vint-i-tres exemplars a tot el mn quasi tots localitzats en diferents biblioteques del pas tret dels que es troben a: la Wellcome Historical Library de
Londres, al British Museum, a la National Library of Medicine de Maryland i un
exemplar singular amb cinc fulles manuscrites que hi ha a la Facultat de Farmcia
de Pars. No hi ha notcia que avui es coneguin ms exemplars. Ms aviat sha
detectat un possible canvi de lloc en algun dells. Per exemple un dels exemplars
de la Biblioteca del Dr. Josep Esteve s de compra relativament recent i podria
estar entre els exemplars identificats. Aquest, diguem-ne nou, exemplar safegiria
a la llista i pot ser que donar-lo a conixer estimuli la recerca en biblioteques i
arxius no especfics en els camps de la farmcia o de la medicina on encara avui
podem descobrir-hi llibres de lantigor poc coneguts.
Grcies a lajuda i la collaboraci dels responsables de la Biblioteca del Dr.
Josep Esteve sha pogut disposar de les fotografies de les pgines que mancaven
en lexemplar descobert i sha comenat la labor de restauraci tant en el relligat
com en les diferents pgines del text. Les fotografies shan passat a un ordinador
pel sistema descner i desprs shan imprs sobre paper vell. A la fi, aquestes
pgines quedaran perfectament identificades en el nou llibre que passar a enriquir la collecci de llibres del segle XVI de la Biblioteca Episcopal de Vic.
BIBLIOGRAFIA
GROS I PUJOL, Miquel. La Biblioteca Episcopal de Vic, 175 anys al servei de la
nostra cultura. Ausa, vol. IX (1880-1881).
SU ARBUSS, J. M. Las Concordias de Barcelona del Siglo XVI. Discurs dingrs a la Reial Acadmia de Farmcia de Barcelona, 17 de mar 1977.
DUCH TORENR, Montserrat. Traducci de les Concrdies catalanes. En premsa,
1999.