VARIETATS GEOGRFIQUES

l. Classificaci de les varietats geogrfiques del catal

Les principals varietats geogrfiques del catal sn el catal occidental i l'oriental, que es poden
dividir en els segents grans dialectes:
Catal

Bloc oriental

Septentrional
Alguers
Baleric
Central

Bloc Occidental

Valenci
Nord-occidental

2. Diferncies bsiques entre els dialectes occidentals i els

orientals

Fontica

Catal occidental

Catal oriental

Es distingeix [a] i [e] en posici

tona.

Els sons [a] i [e] es redueixen a una

vocal neutra [] en posici tona.

Exemples: casa [kza], pare [pre].

Exemples: casa [kz], pare [pr].

La x inicial o darrere consonant s

africada: [tJ].

La x inicial o darrere consonant s

fricativa: [J].

Exemples:

xic

[tJk],

panxa

Exemples: xic [Jk], panxa [pJ].

[pntJ].
La x entre vocals o final darrere
vocal va precedida de [j].

La x entre vocals o final darrere

vocal no va precedida de [j].

Exemples: baixa [bjJa], coix [kjJ]. Exemples: baixa [bJ], coix [kJ].
Es pronuncia la -r final (noms en
valenci).

En general no es pronuncia la -r
final.

Exemples: fuster [fustr], caminar

[kaminr].

Exemples: fuster [fust], caminar

[kmin].

Morfosintaxi

Lxic

Plurals acabats en -ns darrere vocal

tona.

Plurals acabats en -s darrere vocal

tona.

Exemples: hmens, jvens.

Exemples: homes, joves

Formes plenes dels pronoms febles.

Formes reforades o redudes dels

pronoms febles.

Exemples: me, mos, ne.

Exemples: em, ens, en.

Increment -ix- o -isc- en els verbs

incoatius (verbs de la 3a conj eix-)

Increment -eix- o -esc- en els verbs

incoatius.

Exemples: partix, partisca.

Exemples: parteix, partesca.

espill, corder

mirall, xai, be

A ms de les caracterstiques generals anteriors, corresponents a les dues grans varietats

geogrfiques del catal, els dialectes en qu es divideixen presenten els trets segents:

3. Catal central
Caracterstiques
Fontica

Els sons [o] i [u] es redueixen a [u] en posici tona.

Exemples: horari [urri], mullar [mu].
Emmudiment de -t en els grups -nt i -lt (i sovint en -rt) en posici final de
sllaba.
Exemples: cant [kn], alt [l],part [pr] 1 [prt].
Presencia de ioditzaci (pronunciaci [j] del dgraf ll en algunes paraules)
en algunes zones. Exemples: cella [sj], palla [pj]; per: cavall [kb].

Morfosintaxi

Desinncia [s] en el preterit imperfet de subjuntiu.

Exemple: volia que jo cants [knts].
Desinncia [u] en la la persona del singular del present d'indicatiu.
Exemple: jo canto [kntu].
Desinncia [i] en el present de subjuntiu. Exemple: vol que jo canti [knti].
Possessius meva, teva, seva.

Lxic

3. Balear

llombrgol, llavis, escombra, noi, barrejar, papallona, vermell, mandra,

Caracterstiques

Fontica

Pronunciaci de la consonant final en els grups -nt, -lt, -ng (o -nc).

Exemples: font [fnt], molt [mlt], jonc [3k].
Presencia de ioditzaci (pronunciaci [j] del dgraf ll en algunes paraules),
com en part del catal central. Exemples: cella [sj], palla [pj]; per:
cavall [kb].
Reducci a -i del grup ton final -ia (a Menorca no es dna aquest fenomen).
Exemples: gbia [gi], famlia [fmli].
Reducci de qua i gua a [ko] i [go] respectivament
Exemples: pasqua [psko], aigua [jo], llengua [ego].
Es conserva el so [v]. Exemple: vaca [vk].
Es distingeix [o] i [u] en posici tona (excepte a Menorca, Eivissa i Sller, on
es confonen en [u]). Exemples: portar [port], colom [kolm], durar [dur].
En posici tnica no hi ha distinci entre e oberta i e tancada, ni entre o
oberta i o tancada. Exemples: os [s], s [s], deu [dw], Du [dw].

Morfosintaxi

Article salat: singular es (o so darrere la preposici amb), sa; plural, es / ets

davant vocal (o sos), ses. Exemples: es ca, ets homos, amb sos becs, ses
monges.
Articles personals en, na. Exemples: n'Andreu, na Margalida, en Bernat.
Ordre CD-CI en les combinacions de pronoms febles (fenomen exclusiu de
Mallorca). Exemples: el te donar, la vos explicar.
No hi ha desinncia en la la persona del singular del present d'indicatiu.
Exemple: jo cant [knt], jo camn [kmn].

Desinncies -am, -au en la 1a i la 2a persones del plural del present

d'indicatiu. Exemples: cantam, cantau.
Desinncia [i] en el present de subjuntiu (com en catal central). Exemple:
vol que jo canti [knti].

Desinncia [s] en el preterit imperfet de subjuntiu.

Exemple: volia que jo cants [knts].
Formes plenes dels pronoms febles: me, te, se, mos, vos, se. Exemples: me
diu, mos n'anam, vos ha enganat, se mor.
s de jo darrere preposici.
Exemple: per jo.
Lxic

ca (gos), allot (noi), s ver (s veritat), granera (escombra), arena

(sorra), morros (llavis), calces (mitges), us (esternut), besada (pet), nin
(nen), torcaboques (tovall), almanco (almenys),parixer (semblar).

5. Rossellons
Caracterstiques
Fontica

Emmudiment de -t en els grups -nt i -lt (i sovint en -rt) en posici final de

sllaba (com en catal central). Exemples: cant [kn], alt [l], part [pr] /
[prt].
En posici tnica no hi ha distinci entre e oberta i e tancada, ni entre o
oberta i o tancada. Exemples: os [s], s [s], deu [dw], Du [dw].
Reducci a -i del grup aton final -ia (com en balear).
Exemples: gbia [gi], famlia [fmili].
Els sons [o] i [u] es redueixen a [u] en posici tona (com en catal
central). Exemples: horari [urri], mullar [mu].
La o en posici tnica es pronuncia [u]. Exemples: fosc [fsc], Canig
[kni].

Morfosintaxi

Desinncia [i] en el present de subjuntiu (com en catal central).

Exemple: vol que jo canti [knti].
Desinncia [s] en el preterit imperfet de subjuntiu (com en catal central).
Exemple: volia que jo cants [kants].
s dels possessius meua, teua, seua, llur, llura.
Exemple: els caaires i 1lur gos.
El grup -ndr- (i sovint -ldr-) es redueix a -nr- (-lr-).
Exemples: divendres [dienrs], voldra [bulr].
Desinncia [i] en la 1a persona del singular del present i de l'imperfet
d'indicatiu. Exemple: jo canti [knti], jo cantavi [k nti]. .
Present d'indicatiu del verb ser: som [sm] o [sn], ets, s, sem, seu, sn
[sn].
s ocasional dels demostratius de proximitat aqueix, aqueixa (al costat
daquest, aquesta), aqueixos, aqueixes.
s de pas (en lloc de no) en les frases negatives.
Exemples: ha dit pas re, vina pas.
s de la conjunci mes (en lloc de per).

s generalitzat dels articles lo [lu], los [lus].

Exemple: los !libres.
s sovintejat del sufix -aire. Exemple: pescaire.
Lxic

Gallicismes: roba (vestit), llap (conill), purtant (tanmateix), vutura

(cotxe), bolanger (fomer), servieta (tovall)
Occitanismes i lxic especfic: qualque (algun), qualc (alg), quelcom
(alguna cosa), belleu (potser), eixir (sortir), veire (got), ribera (riu),
espiar (mirar), morros (ll avis), peirer (paleta).

6. Alguers
Caracterstiques
Fontica

La d i la l entre vocals i la l en contacte amb una consonant es pronuncien

[r]. Exemples: vida [vra], vilq [vra], color [kur], blau [brw].
Es conserva el so [v] (com en balear). Exemple: vaca [vka].

El grup ll es pronuncia [l] davant de consonant i a final de mot. Exemples:

vell [vl], fills [fils].
Els sons [a] i [e] es redueixen a la vocal [a] en posici tona (en lloc de
[]). Exemple: beguda [baua].
Morfosintaxi

No hi ha desinncia en la 1a persona del singular del present d'indicatiu

(com en balear).

Plurals acabats en -ns darrere vocal tona.

Exemples: hmens, jvens.
Possessius: meu, mia, tou, tua, sou, sua. Exemples: lo llit sou.
Formes plenes dels pronoms febles: me, te, se, mos, vos, se, lo.
Article personal lo, la. Exemple: lo Josep, la Maria.
La preposici a es converteix sovint en ad davant de vocal.
Exemple: dir-li-ho ad ell (digues-li-ho a ell).
e

Desinncia [o] en el present de subjuntiu. Exemples: vol que jo canto, vol

que tu cantos [kntos].
Lxic

Italianismes: assai (molt), autista (taxista), esvilupo (desenvolupament).

Sardismes: anca (cama), frucar (nevar).
Lxic especfic: calqui (alg), calqui (algun), arrs (res), llong (llarg),
gonella (faldilla), morro (llavi), maco (boig), minyona (noia).

7. Catal nord-occidental
Caracterstiques

Fontica

La e inicial sovint es pronuncia [a]. Exemples: entendre [antndre], espes

[asps], escala [askle].
Es distingeix [o] i [u] en posici tona.
Exemples: posar [poz], suar [su].
La o inicial sovint es pronuncia [aw].
Exemples: oliva [awl], olor [awl].

Es distingeix [a] i [e] en posici tona.

Exemples: casa [kza], pare [pre].
La e sovint es pronuncia [i].
Exemples: senyor [si], genoll [in], queixal [ki l].

Morfosintaxi

Desinncia [i] en el present de subjuntiu (com en catal central). Exemple:

vol que jo canti [knti].
Desinncia [e] en la 3a persona de l'imperfet d'indicatiu i en la 3a persona
del present d'indicatiu dels verbs de la la conjugaci (llevat de lrea de
Tortosa). Exemples: ell canta [knte], ell cantava [kante].
Desinncia [o] en la la persona del singular del present d'indicatiu.
Exemple: jo canto [knto].
Plurals acabats en -ns darrere vocal tona.

Exemples: hmens, jvens.

s ocasional dels demostratius de proximitat aqueix, aqueixa (al costat
daquest, aquesta), aqueixos, aqueixes.
s generalitzat dels articles lo [lu], los [lus]. Exemple: los !libres.

Lxic

Melic (llombrgol), granera (escombra), paloma (papallona), tim (farigola),

romer (roman), padr (avi), parixer (semblar), moix (ocell), raga
(maduixa), popa (mamella), bes (pet), fer pila (fer campana).

8. Valenci
Caracterstiques

Fontica
Pronunciaci de la consonant final en els grups -nt, -lt, -ng (o -nc) (com en
balear). Exemples: font [fnt], molt [mlt], jonc [k].
Es conserva el so [v] (excepte en el valenci central). Exemple: vaca [vka].

Es pronuncia la -r final (noms en valenci).

Exemples: fuster [fustr], caminar
[kaminr].
Es distingeix [o] i [u] en posici tona (com en nord-occidental).
La d entre vocals no es pronuncia.

Exemples :jugador [d3uar], cremada [krem].

La g i la j es pronuncien [d3] ([tJ] en el valenci central).
Exemples: pujar [pud3r] (o [putJr]).

Morfosintaxi

Demostratius i adverbis de lloc: este, a, ac; eixe, aix, aqu (o ah);

aquell, all, all (o all).
Desinncies [ara], [era] i [ira] en el pretrit imperfet de subjuntiu. Exemples:
volia que jo cantara [kantra], entenguera [antagra], dormira
[dormra].
Numerals: huit (vuit), dsset (disset), dihuit (divuit), dneu (dinou), dos
(dues).

En les combinacions de pronoms febles, l i no es transforma en hi. Exemples:

lil donar, li la portar, lin pose un
Desinncia [e] en la la persona del singular del present d'indicatiu.
Exemple: jo cante [knte].
No hi ha article personal. Exemple: vindr Joan.

Desinncia [e] en el present de subjuntiu. Exemple: vol que jo cante [knte].

s de en en lloc de amb. Exemple: caf en llet.
Formes plenes dels pronoms febles: me, te, se, mos, vos, se, lo. Exemples: te
diu, mos visita.
s dels possessius meua, teua, seua..

Desinncia [s] en el preterit imperfet de subjuntiu (com en catal central).

Exemple: volia que jo cants [knts].

Lxic

eixir (sortir), llevar (treure), llavar (rentar), xic (noi), xiquet (nen), rabosa
(guineu), agarrar
(agafar), desps-ahir
(abans-d'ahir), granera
(escombra), primavera de l'hivern (tardor), parixer (semblar).

Presencia de ioditzaci (pronunciaci [j] del dgraf ll en algunes paraules), com en part del
catal central.
Exemples: cella [sj], palla [pj]; per: cavall [kb].
La e inicial sovint es pronuncia [a].

Exemples: entendre [antndre], espes [asps], escala [askle].

No hi ha article personal

Exemple: vindr Joan

Articles personals en, na.

Exemples: n'Andreu, na Margalida, en Bernat.
Desinncia [i] en el present de subjuntiu (com en catal central).
Exemple: vol que jo canti [knti].
s de jo darrere preposici.
Exemple: per jo.
La o en posici tnica es pronuncia [u].

Exemples: fosc [fsc], Canig [kni].

Emmudiment de -t en els grups -nt i -lt (i sovint en -rt) en posici final de sllaba.
Exemples: cant [kn], alt [l],part [pr] 1 [prt].
Desinncia [s] en el preterit imperfet de subjuntiu (com en catal central).
Exemple: volia que jo cants [kants].
Numerals: huit (vuit), dsset (disset), dihuit (divuit), dneu (dinou), dos
(dues).
La d i la l entre vocals i la l en contacte amb una consonant es pronuncien
[r].
Exemples: vida [vra], vilq [vra], color [kur], blau [brw].

Reducci de qua i gua a [ko] i [go] respectivament.

Exemples: pasqua [psko], aigua [jo], llengua [ego].

Desinncia [i] en el present de subjuntiu (com en catal central).

Exemple: vol que jo canti [knti].

Desinncia [i] en el present de subjuntiu (com en catal central).

Exemple: vol que jo canti [knti].

Desinncia [i] en la 1a persona del singular del present i de l'imperfet d'indicatiu.

Exemple: jo canti [knti], jo cantavi [knti].

La e sovint es pronuncia [i].

Exemples: senyor [si], genoll [3in], queixal [kiJl].

Reducci a -i del grup aton final -ia (com en balear).

Exemples: gbia [gi], famlia [fmili].
Es conserva el so [v] (com en balear).
Exemple: vaca [vka].
s de la conjunci mes (en lloc de per).

Desinncia [i] en el present de subjuntiu.

Exemple: vol que jo canti [knti].
Reducci a -i del grup ton final -ia (a Menorca no es dna aquest fenomen).

Exemples: gbia [gi], famlia [fmli].

El grup -ndr- (i sovint -ldr-) es redueix a -nr- (-lr-).

Exemples: divendres [dienrs], voldra [bulr].

Emmudiment de -t en els grups -nt i -lt (i sovint -rt) en posici final de sllaba (com en
catal central).

Exemples: cant [kn], alt [l], part [pr] 1 [prt].

Lxic especfic: calqui (alg), calqui (algun), arrs (res), llong (llarg),

gonella (faldilla), morro (llavi), maco (boig), minyona (noia).

Es pronuncia la r final (llevat dalgunes zones al nord i al sud del Pas Valenci).
Exemples :fuster [fustr], caminar [kaminr].
Els sons [o] i [u] es redueixen a [u] en posici tona.

Exemples: horari [urri], mullar [mu].

Pronunciaci de la consonant final en els grups -nt, -lt, -ng (o -nc).

Exemples: font [fnt], molt [mlt], jonc [3k].

Desinncia [s] en el preterit imperfet de subjuntiu.

Exemple: volia que jo cants [knts].

La g i la j es pronuncien [d3] ([tJ] en el valenci central).
Exemples: pujar [pud3r] (o [putJr]).
El grup ll es pronuncia [l] davant de consonant i a final de mot.

Exemples: vell [vl], fills [fils].

Desinncies -am, -au en la 1a i la 2a persones del plural del present d'indicatiu.

Exemples: cantam, cantau.
s dels possessius meua, teua, seua, llur, llura.

Exemple: els caaires i 1lur gos.

Desinncia [o] en la la persona del singular del present d'indicatiu.

Exemple: jo canto [knto].

s de en en lloc de amb.

Exemple: caf en llet.

Desinncia -au en la 2a persona del plural del present d'indicatiu.

Exemples: cantau.
Present d'indicatiu del verb ser: s, ss, s, sem, seu, sn.
Present d'indicatiu del verb ser: som [sm] o [sn], ets, s, sem, seu, sn
[sn].

Formes plenes dels pronoms febles: me, te, se, mos, vos, se.
Exemples: me diu, mos n'anam, vos ha enganat, se mor.
La e inicial sovint es pronuncia [a] (com en nord-occidental).

Exemples: entendre [antndre], esps [asps], escala [askla].

Desinncia [s] en el preterit imperfet de subjuntiu (com en catal central).

Exemple: volia que jo cants [knts].

Emmudiment de -t en els grups -nt i -lt (i sovint en -rt) en posici final de sllaba (com en
catal central).
Exemples: cant [kn], alt [l], part [pr] / [prt].
No hi ha desinncia en la la persona del singular del present d'indicatiu.

Exemple: jo cant [knt], jo camn [kmn].

No hi ha desinncia en la la persona del singular del present d'indicatiu
(com en balear).

Exemple: jo cant [knt].

Es distingeix [o] i [u] en posici tona.

Exemples: posar [poz], suar [su].

Possessius: meu, mia, tou, tua, sou, sua.
Exemples: lo llit sou.
eixir (sortir), llevar (treure), llavar (rentar), xic (noi), xiquet (nen), rabosa (guineu), agarrar
(agafar), desps-ahir (abans-d'ahir), granera (escombra), primavera de l'hivern (tardor),
parixer (semblar).

Article salat: singular es (o so darrere la preposici amb), sa; plural, es / ets davant vocal (o sos),

ses.
Exemples: es ca, ets homos, amb sos becs, ses monges.
llombrgol, llavis, escombra, noi, barrejar, papallona, vermell, mandra, sorra.
Presencia de ioditzaci (pronunciaci [j] del dgraf ll en algunes paraules)
en algunes zones.

Exemples: cella [sj], palla [pj]; per: cavall [kb].

Desinncia [s] en el preterit imperfet de subjuntiu.

Exemple: volia que jo cants [knts].

En posici tnica no hi ha distinci entre e oberta i e tancada, ni entre o
oberta i o tancada.
Exemples: os [s], s [s], deu [dw], Du [dw].
s sovintejat del sufix -aire.
Exemple: pescaire.

Ordre CD-CI en les combinacions de pronoms febles (fenomen exclusiu de Mallorca).

Exemples: el te donar, la vos explicar.
Es distingeix [o] i [u] en posici tona (excepte a Menorca, Eivissa i Sller, on es confonen en
[u]).
Exemples: portar [port], colom [kolm], durar [dur].
Article mascul lo, los.
Exemple: lo jove, los arbres.
La d entre vocals no es pronuncia.

Exemples :jugador [d3uar], cremada [krem].

Gallicismes: roba (vestit), llap (conill), purtant (tanmateix), vutura
(cotxe), bolanger (fomer), servieta (tovall).

Desinncia [u] en la la persona del singular del present d'indicatiu.

Exemple: jo canto [kntu].

Article personal lo, la.

Exemple: lo Josep, la Maria.

Desinncies [ara], [era] i [ira] en el pretrit imperfet de subjuntiu.

Exemples: volia que jo cantara [kantra], entenguera [antagra],

dormira [dormra].
Possessius meva, teva, seva.
Desinncia [o] en el present de subjuntiu.

Exemples: vol que jo canto, vol que tu cantos [kntos].

s ocasional dels demostratius de proximitat aqueix, aqueixa (al costat daquest, aquesta),
aqueixos, aqueixes.
Italianismes: assai (molt), autista (taxista), esvilupo (desenvolupament).
Els sons [a] i [e] es redueixen a la vocal [a] en posici tona (en lloc de []).

Exemple: beguda [baua].

La o inicial sovint es pronuncia [aw].

Exemples: oliva [awl], olor [awl].

Plurals acabats en -ns darrere vocal tona.

Exemple: hmens.
s de pas (en lloc de no) en les frases negatives.

Exemples: ha dit pas re, vina pas.

Occitanismes i lxic especfic: qualque (algun), qualc (alg), quelcom
(alguna cosa), belleu (potser), eixir (sortir), veire (got), ribera (riu),
espiar (mirar), morros (ll avis), peirer (paleta).

Els sons [o] i [u] es redueixen a [u] en posici tona (com en catal central).
Exemples: horari [urri], mullar [mu].
Es distingeix [o] i [u] en posici tona (com en nord-occidental).
Exemples: posar [pozr], suar [sur].
s generalitzat dels articles lo [lu], los [lus].

Exemple: los !libres.

Desinncia [e] en la 3a persona de l'imperfet d'indicatiu i en la 3a persona del present
d'indicatiu dels verbs de la la conjugaci (llevat de lrea de Tortosa) .

Exemples: ell canta [knte], ell cantava [kante].

Pronunciaci de la consonant final en els grups -nt, -lt, -ng (o -nc) (com en balear).

Exemples: font [fnt], molt [mlt], jonc [3k].

La preposici a es converteix sovint en ad davant de vocal.

Exemple: dir-li-ho ad ell (digues-li-ho a ell).

Es conserva el so [v] (excepte en el valenci central) .
Exemple: vaca [vka].
ca (gos), allot (noi), s ver (s veritat), granera (escombra), arena (sorra), morros
(llavis), calces (mitges), us (esternut), besada (pet), nin (nen), torcaboques (tovall),
almanco (almenys),parixer (semblar).
Formes plenes dels pronoms febles: me, te, se, mos, vos, se, lo.

Exemples: te diu, mos visita

Formes plenes dels pronoms febles: me, te, se, mos, vos, se, lo.

Exemples: te diu, mos visita.

Es conserva el so [v].

Exemple: vaca [vk].

Sardismes: anca (cama), frucar (nevar).
Desinncia [e] en el present de subjuntiu.
Exemple: vol que jo cante [knte].
En alguns casos la e tnica es pronuncia amb so de vocal neutra [a].

Exemples: rebre [rra], ceba [s].