Treball obres dart segle XIX

1Palau de la msica- Llus Domnec

i Muntaner.
El nom de lobra s El Palau de la Msica Catalana i va ser creat per
larquitecte i historiador de lart i poltic Llus Domnech i Montaner. Aquesta
obra vas ser recreada durant els anys 1905 i 1908, per entre el 1982 i 2044 va
ser remodelat parcialment, de manera respectuosa, per scar Tusquets.
Situem ledifici a Barcelona (entre Pau Claris i Via Laietana). Lestil que abasta
aquesta obra s el modernisme ja que en ledifici i dominen les formes corbes i
una decoraci exuberant i omnipresent. Les dimensions de ledifici sn
irregulars perqu les confluncies de les dos faanes s un conjunt escultric
diferent.
Interiorment, els principals materials de qu est format ledifici sn: ferro i ma
(per mantenir lestructura); pedra artificial, vidre, cermica i mosaics (per
ornamentar linterior de la sala) i altres com la mobiliria, etc. El sistema de
construcci que ha utilitzat s de tipus arquitravat i de volta. Aquest tipus
darquitectura consisteix en el predomini absolut de la lnia recta, vertical,
horitzontal o inclinada i larc es defineix com a lelement de suport. Est
construda sobre una planta lleugerament trapezodal i, a ms a ms, dins el
trapezi hi ha lescenari. Ledifici est constitut per lauditori i oficines. La sala de
concert est construda de vidre i t una sonoritat excellent, i aix es deu a la
arquitectura de ferro ( mateixa construcci que el Palacio de Cristal). Els
elements de suport sn bsicament estructures metlliques ajudades per
parets, pilars i arcs. Els elements suportats sn bigues, revoltons a la catalana i
lenorme claraboia central de vidre. Exteriorment, no saprecien els volums de
ledifici donada per la densitat i lestretor de la trama urbana.
Ledifici va ser creat perqu la unicitat del espai interior t present la racionalitat
estructural i el sentit simblic de comuni. A ms, persegueix la millor visibilitat
possible (en contrast amb el Liceu, per exemple) i una acstica molt remarcable
a lanterior. Va ser creat amb la finalitat de recrear elements simblics de
Catalunya. Ledifici havia de complir un paper de temple de la msica nacional,
i daqu les referncies escultriques a les arrels de la msica catalana. En el
fons, el Palau s el programa del catalanisme poltic aplicat a la msica.

2-

Les espigoladores- Gustave Millet

Aquesta obra va ser pintada pel pintor Jean- Franois Millet en el 1857. Avui en
dia, aquest quadre es conserva al museu Orsay (Pars, Frana). Aquesta obra
abasta el perode del realisme ja que lautor intenta expressar la realitat per
conixer la seva poca i mostra la vida quotidiana i la realitat sense envellir-la,
rebutjant la idealitzaci i prenen com el tema important la recollecci despgol.
El material sobre el que el dibuix va ser pintat va ser llen. Aquesta obra s una
pintura figurativa, s a dir, en lobra apareixen personatges i un paisatge de
fons.
Principalment, Millet va utilitzar la tcnica de loli pel seu quadre. Es representa
daquesta manera per donar sensaci de moviment de les espigoladores. En
lobra predominen els colors clids (com el marr i el groc) i el blau, el vermell i
el negre lutilitza per fer destacar a les espigoladores. La llum de lobra es
natural i homognia, s a dir, la llum prov del sol (part superior a lesquerre) i
illumina tot el camp. Les pinzellades sn molt lleugeres i soltes. Les lnies que
composen el quadre sn soltes i delicades, en canvi, les espigoladores tenen
unes lnies ms intenses per mostrar la intenci del pintor, en aquest cas
donant la importncia a la recollecci d espgol.
El tema daquesta obre s el carcter quotidi de lobra (recollir espgol). El
significat simblic es el valor i la herocitat, que vol expressar Millet, a les
espigoladores pel seu treball tan dur y fatigs que realitzen. Sintensifica amb el
context histric ja que a causa de les revolucions fracassades del moviment
romntic, els autors van fer un gir drstic representant la realitat en qu vivien,
fins i tot a fer-la pitjor. Per aquest motiu, lobra aporta una importncia de
denuncia social de lpoca, com per exemple la denuncia a les condicions de
les classes obreres amb intenses jornades laborals, els exhaustius treballs a
qu estan sotmesos els nens i les dones i la misria en qu vivien.

3La mort de Sardanpal- Eugne

Delacroix
Aquest quadre va ser dibuixat pel pintor francs Eugne Delacroix. Actualment,
es conserva un quadre al museu Nacional de Louvre (Pars, Frana), per el
quadre est representat a una escala de reducci (100cm x 81cm). Tot i aix, el
quadre original albergava unes dimensions molt grans (392cm x 496cm). El
quadre va ser pintat al 1827, per tant pertany a lpoca del romanticisme
francs. Lobre est feta amb llen (com lanterior).
Aquesta obra tamb utilitza la tcnica de loli per crear sensaci de moviment.
En el quadre hi presenciem moltes persones i un cavall i ens donen la sensaci
duna composici agitada. Per representar-ho, Delacroix utilitza les lnies
diagonals per assenyalar el centre de lobra, en aquest cas utilitza les vores del
llit i els colors clids com el vermell i el cru per cridar el centre datenci a
lespectador. Podem observar que el contrast de cromatismes, la composici i
la sensualitat parlen duna escena violenta i dramtica en un entorn ntim molt
tpic del romanticisme. Utilitzen les pinzellades soltes per donar ms mfasis al
contrast de la llum i la obscuritat. Els cossos despullats i les expressions de les
figures tamb ens aporten un significat de subjectivitat i uns tpics molt tpics
del romaticisme.
El significat daquesta obra prov duna histria del segle VII a.C. Sardanpal
era un rei llegendari de Asiria i sera una mitologitzaci de Assurbanipal (rei
molt cultivat i poc bellics). Per aquesta ra, Sardanpal conspira sobre
Assurbanipal y per castigar-lo, aquest rei ocupa la seva ciutat. Quant
Sardanpal intueix la derrota, decideix sucidar-se amb totes les seves dones y
els seus cavalls i incendiar el seu palau. Aquest escrit era de Lord Byron, i
aquest va influir molt en les fonts dinspiraci de Delacroix. Per aix, a pintor
francs linteressa la crueltat i lhorror de la guerra, igual que en la matana de
Quios.

4- Eros i Psique- Antonio Canova

Aquesta escultura va ser creada per lescultor itali Antonio Canova. La
cronologia daquesta obra va abastar des de 1786 al 1793, per tant, lobra s
destil neoclssic ja que juga amb els cnons de bellesa, els cossos despullats,
concepci esttica de Grcia i Roma, etc. Actualment, aquest quadre est en
lexposici del museu de Louvre (Pars, Frana). Les dimensions sn
daproximadament 155cm x 168cm.
Lescultura est constituda noms per marbre, per aquesta ra no t
cromatisme i diem que lobra s monocromtica. La textura del marbre era molt
polida, i lafinava amb pedra tosca, una lletada de cal i cid i amb el color ms
blanquins perqu aix la llum, clara i forta, illumins tota lescultura fent-la
brillar, donant-li una sensaci dun difuminat suau i perqu el tractament del
cossos fos el ms perfecte possible. El quadre est estudiat perqu no hi ha
cap moviment espontani dels dos cossos. Lescultura est entrellaada i forma
la forma duna X , que s definida per les ales dEros i les extremitats inferiors
de tots dos. El centre datenci de la composici s on sentrellacen les lnies
de la X , s a dir, en els dos rostres dels personatges. Aquest punt s el
moment ms passional ja que els dos es besaran. A ms, les postures de les
mans i dels braos remarquen la passi i lerotisme de lescena. Sha utilitzat el
tema de la representaci mitolgica de personatges.
El tema daquesta obra ve duna llegenda del segle II. La llegenda diu que a la
Terra vivia una princesa molt bella, filla dun rei dsia i anomenada Psique.
Eros, du de lamor, se nenamor i la prengu per esposa. Ella, com que era
mortal, tenia prohibit veure la cara dun du, per la curiositat va fer que una nit,
mentre Eros dormia, encengus una espelma per observar-lo. Eros es despert
i en veures descoberta, Psique sespant i crem la cara del du amb cera
calenta. Eros, ofs, labandon. Desesperada, va recrrer tota la Terra cercantlo, fins que va decidir visitar el temple dAfrodita, mare dEros i deessa de
lamor, la qual, com que desitjava destruir-la, li va imposar tot un seguit de
proves. Lltima consistia a dur a Prosrpina, esposa de Plut i deessa de
lInfern, una petita capsa amb el prec que hi introdus una mica de la seva
bellesa. De tornada, tot i saber que no ho havia de fer, Psique no va poder
resistir la temptaci dobrir la capsa i va caure en un somni profund, semblant a
la mort. Eros la va trobar i, enamorat, la va despertar amb el bes que est a
punt de produir-se en lescultura de Canova.
La representaci del mite dEros i Psique vol trascendir la captaci anecdtica
dun instant per convertir-se en una imatge universal de lamor en tota la seva
dimensi. La histria dEros i Psique sinterpreta com una allegoria sobre les
relacions entre lamor i lnima i simbolitza la tendresa, lalliberament de lnima

i el triomf de lamor sobre la mort. Lobra revela linters excepcional de Canova

per la figura i els sentiments humans.

5Magatzems Carson- Louis Henry

Sullivan
Aquest edifici va ser ideat per larquitecte estatunidenc Louis Henry Sullivan. La
construcci va estar en procs durant els anys 1899 i 1901, tot i que entre el
1903 i el 1904 va haver-hi una ampliaci de ledifici. El nom complet dels
magatzems s Magatzems Carson, Pirie, Scott and Company. El trobem
localitzat a Chicago (Estats Units Amrica). s un edifici civil construt
principalment de ferro vidre i formig armat. s un edifici mitjanament alt ja que
per un costat t 9 plantes i per laltre 12 i aproximadament ocupa uns 56.000
m2.
Els elements de sustentaci sn els pilars, fets de formig armat que
constitueixen tota una carcassa metllica que suporta el pes de ledifici.
Aquests pilars, a linterior de ledifici es transformen en columnes de fust nu
amb originals capitells. Lelement sustentat s la gran coberta plana que tanca
la part superior de ledifici. Els elements decoratius els trobem a la part coberta
i al primer cos de ledifici a peu del carrer. Un dels elements utilitzats va ser la
terracota i el ferro fos. Daltra banda, les bandes del pavell circular estan
emmarcats amb bandes naturalistes. Interiorment, la planta, lleugerament
rectangular, s una planta lliure, que crea un interior difan, espais i llumins
grcies als finestrals, sense ms distorsions que els necessaris pilars de
suport. Exteriorment, la faana de cada carrer es troba a diferents altures, amb
un clar predomini de la lnia recta, la qual cosa contrasta enormement amb la
cantonada arrodonida que serveix dencaix als dos sectors dels magatzems i
que dna a les portes daccs. El magatzem est constitut per un cos a la base
de ledifici (entresol i primera planta) amb amplis aparadors de vidre que allotja
els magatzems i la resta de plantes destinades a oficines. Aquestes plantes
segueixen una construcci cellular, basada en la repetici dun mateix mdul,
tant en amplada com en alada, consistent en les anomenades finestres de
Chicago, de forma horitzontal i allargada i separades per una estructura
geomtrica de formig.
La funci de ledifici s comercial, i respon a la necessitat de construir grans
espais amb edificis ms alts i espais interiors amplis i polivalents. Hi ha tamb
per una funci simblica, la construcci dun edifici modern que fos el nou
smbol de la ciutat i de la seva burgesia emergent. Els magatzems Carson,
Pirie,Scott and Company, reben aquest nom per lempresa que els va adquirir
lany 1904, quan finalitzava la segona part de la seva construcci. Fins lany
2007, moment en qu va passar a anomenar-se Centre Sullivan va funcionar

com uns grans magatzems especialitzats en la venda de roba, calat, mobiliari i

estris de la llar, joieria i productes de bellesa entre daltres.

6El parlament de
hivern- Claude Monet

Londres

en

Aquest quadre va ser pintat pel pintor francs Claude Monet. Aquesta obra s
una entre el recull de la srie de quadres de El parlament de Londres. En
aquesta srie representa diferents estats de la natura i el parlament de Londres
de fons. Actualment, el quadre es troba al museu dOrsay (Pars, Frana).
Monet va dibuixar aquest recull de pintures al voltant de lany 1902 i va
dibuixar-los sobre les dimensions de 81 cm x 92 cm. El quadre s destil
impressionista ja que Monet ens vol donar la impressi del parlament.
Lobra utilitza la tcnica de loli sobre el llen. Utilitza un paisatge a laire lliure
per poder expressar les impressions. A travs de el colors fred com el blau, ens
dna el centre de la composici del quadre (en aquest cas el parlament).
Tamb s utilitza uns tons clids per expressar el sol sobre la part superior i
dna la sensaci de locs. La figura del Parlament la representa a travs duna
figura irreal, ja que dna la sensaci de poca estabilitat. El cel i laigua estan
pintats gaireb de les mateixes tonalitats de color, el qual produeix una
incertesa de la lnia de lhoritz. Les pinzellades que utilitza sn per mitj de
paletades soltes i rpides, que amb lajut de les taques de color ens mostra la
densitat de latmosfera i de la boira del voltant del Parlament.
El motiu pel qual Monet va fer el recull de quadres va ser perqu quan va anar
a Londres i, des de una terrassa dun hospital situat a riba oposada del riu
Thamesis, va veure el Parlament i va voler fer la srie de quadres. Va voler
pintar els quadres per la variaci de la llum i de latmosfera ( amb la tpica boira
que envolta la ciutat) durant la tardor i lhivern. Per aquesta ra, es va situar a 3
ponts diferents per veure els diferents tipus de expressions que es reflectien en
el Parlament.

Bibliografia
llibre de text
http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obras/3562.htm
http://elblogdegeografia.blogspot.com.es/2010/02/las-espigadoras-millet.html
http://es.wikipedia.org/wiki/La_muerte_de_Sardan%C3%A1palo
http://www.slideshare.net/maranda5/canova-eros-i-psique
http://stjosep.com/escola/wp-content/uploads/2012/10/21-EROS-I-PSIQUE-an
%C3%A0lisi-obra.pdf
http://www.slideshare.net/anunez12/magatzems-carson-1899-1904

http://www.musee-orsay.fr/es/colecciones/obrascomentadas/pintura/commentaire_id/londres-el-parlamento-3312.html?
tx_commentaire_pi1%5BpidLi%5D=509&tx_commentaire_pi1%5Bfrom
%5D=841&cHash=c30056cf50