La paraula impressionisme prov dun crtic que va veure una exposici a

Pars el s. XX (Monet, Manet, Renoir). Per tant, s un mot despectiu. Llum,

color, taques, imprecisi de la traada, observaci de les coses en funci del
moment de la llum.
Segle XX:
-

Schoenberg:
o Harmonia per quartes
o Expressionisme: moviment a reacci de limpressionisme.
Apareix a Alemanya.
Strauss:
o Electra i Salom (peres dStrauss): arriba a la dissoluci de la
tonalitat
o Desprs es fa enrere i torna al model tonal.
Malher
o 9a i 10a (no acabada)
Debussy: evita la tonalitat amb modes antics, escales de tons
Oliver Messiaen: primer mode de messiaen per transposicions
limitades:
o Escala de tons (pot comenar per do o per re bemoll)

La tonalitat s la tensi entre dominant i tnica, i la voluntat de la dominant

per esdevenir tnica.
Wagner i Lizt: porten la tonalitat a lextrem.
-

Wagner utilitza les leitmotiv per identificar els personatges.

o Per aconseguir la melodia infinita (5-6 hores: parsival?) utilitza
la modulaci infinita.
o Porta lharmonia al lmit (no centre tonal clarificat: podem estar
en 2-3 al mateix temps).
o Gesang kunst berg?? (lobra dart total). Wagner no noms
escriu la msica: escriu el llibret de lobra, dissenya el vestuari,
dissenya lescenografia

Per sortir daquesta tonalitat portada a lextrem, Debussy, per exemple,

busca es fixa en el color i la sonoritat (quartes, quintes, octaves, moviments
medievals, modes antics).
Aquest fet est inspirat en la tradici francesa de Rameau i Couperin: tipus
dharmonia que buscava la sonoritat i el color que no pas el contrapunt i la
lnia.
A principis del segle XX tamb hi ha Ravel. No s impressionista, sin que s
ms clssic. No utilitza la tonalitat diatnica. Fa servir modes. Gust pel color,
pel so, pel timbre.
Quan Schoenberg publica el seu tractat dharmonia el dedica a Gustav
Mahler i comena a parlar dun concepte innovador: klang farven melodie
(alemany): melodia de timbres. Antigament la melodia era lineal per un sol
instrument, la melodia de timbres s una melodia que es fa a partir de

diferents instruments (busca el timbre, per tant). Op 16 no 3 (Farben).

Discurs gaireb absent, atmosfera
En aquest canvi de segle fa que es passi del figuracionisme a labstracci
(Basili Kandinsky, Schoenberg, que tamb era pintor: autorretrats).
Kandinsky publica un recull descrits: lespiritual a lart: labstracci la
necessitat creadora d elartista, la tcnica, el canvi de paradigma
(figuracionisme a abstraccionisme)
Revista de blaue righter?? el ginete azul, on publica Schoenberg.
Kandisnki
Klimt
Kokoschka
Kraus
George
Hofmannsthal
Rilke
Varese
Zemlinski: cunyat de Schoenberg.

Si no hi ha centre tonal, tot s possible (Schoenberg): tonalitat lliure. Ell

rebutja el concepte datonalitat.
1912: escndol de la consagraci de la primavera. A russia hi ha els ballets
russos. Nijinksy (escenografia). Stravinsky escriu locell de foc, Petruska.
Escriu la consagraci de la primavera. La crtica no va ser tant per la msica
(que tamb), sin per lescenografia de Nijinsky (Stravinsky es burla [sic]
del comps). Consagraci de la primavera.
-

Desprs daquesta composici fa una regressi molt gran:

o Histria dun soldat.

Scandal concert, buscar (segona escola de viena). No es va poder ni acabar.

Schoenberg: tonalitat lliure. Obres per piano: laboratori musical.
-

La msica era tocada per bons intrprets, ja que era difcil: Quartet
collish, etc.
Tocaven la msica dos cops als concert, en ocasions, per facilitar
lescolta
Desapareix el concepte de repetici i per tant costa identificar les
melodies
Pierrot lunaire: sprechstime (cant parlat). Inspirat en un poema
dAlbert guiraud.
Op 31: variacions per orquestra: una de les peces fundacionals del
dodecafonisme. Discurs molt sensorial: no es pot preveure el que
passar. Es pot veure lherncia wagneriana.

Gurrelieder: Jacobsen Pelleas i Mellisande (postromntic)

George:
Giraud: Pierrot Lunaire (tonalitat suspesa)
Moises i Aaron (dodecafonisme)
Pierrot Lunaire: textos de Goethe.
Quintet de vent op 26
El dodecafonisme s una democratitzaci de la msica en el sentit
que totes les notes apareixen i cap no es repeteix fins que les 11
anteriors han aparegut.
Mor desprs de la 2a GM (a Hollywood), degut al seu exili als EUA.
La nit transfigurada: sextet de corda, posteriorment versi per
orquestra.
Va tenir un deixeble espanyol (catal): Robert Gerhard.
1935 estrena del concert per a viol dAlban Berg.
Trio op. 45
1951 rquiem per una monja.

Webern: laboratori musical: lieder.

-

(1883-1945) El mata un soldat nord-americ per error. Neix el mateix

any en que mor Wagner.
Les obres del primer perode (a partir de lopus 5) sn
caracterstiques per laforisme. Peces curtes. Reflexions curtes. No
feia peces ms llargues de cinc minuts. Mostra aforisme Bagatelles
de lopus 9 estrenades el mateix any que la Consagraci de
Stravinsky.
Li agrada el contrapunt. Va estudiar musicologia i va fer una tesi
doctoral del contrapunt flamenc de Henrich Isaac.
Operacions contrapuntstiques srie dodecafnica.
Normal, inversi, retrogradaci i inversi de la retrogradaci o
retrogradaci de la inversi.
Influncies de Brahms ,Mahler i Strauss. Dirigia molts cors i li van
donar dues vegades el premi de composici de Viena.

Berg: laboratori musical: tot. Cada obra s un pas. Famlia vienesa pura
amb dinerets [sic]. (1885-1936). El seu nmero va ser el 23.
-

Neix a la 8a de Bruckner
Orquestraci basada en la de Wagner
Treball amb Schoenberg
Compositor dun gran al romntic. Els primers lieder sn romntics.
Dues peres
Altenberg Lieder (1913) recull de poemes de Altenberg
Lyrische suite quartet de corda, introducci de referncies
extramusicals.
1935 concert per a viol
peres: Woztech i Lulu (lacaba un dels seus deixebles).
Lulu: representa una relaci extramatrimonial.
Opus 1 de Berg s atonal (sonata), encara que t obres anteriors que
tendeixen al romanticisme. La forma es trenca: tot s possible.
Deixen de banda la tonalitat i tot el poder formal que est associat.
Perode atonal: procediments aggics (ritenutos, ritardandos,
accelerandos, stringendos, smorzando): fluctuaci aggica. Msica

sense dimensi vertical, harmnica: sagafa a la fluctuaci temporal.

(op1)
Stravinski:
-

Consagraci de la primavera
Symphonie des Psaumes
Alumne de Rimski-Korsakov
Tres perides:
o Rus (ballets)
o Neoclssic
o Serial

Bela Bartok: feia classes de piano i musicologia, mai classes de

compositor. Musicologia etnogrfica (va recrrer
-

Msica per a cordes, percussi i celesta

6 quartets de cordes
Concert per a orquestra estrena a Nova York, ltima obra escrita.
Influncies de Beethoven, Bach i folklore hongars.
Perodes:
o Primer perode
o Perode central:
o Etapa final:

Varese: sen va Nova York.

-

Poeme electronic: relaciona la cincia amb la msica.

Ionisasion: introducci de sirenes en les seves obres. Obra per a 23
percusionistes, 1a en la h de la msica
Density 21.5

En parallel, Schoenberg es troba en latonalitat (pierrot lunaire) i Stravinsky

al neoclassicisme (ballets neoclssics)
Joyce (Irlanda) Ulyses; primer cop en literatura que no hi ha un discurs
lineal. Homenatge a la Odisea dHomer.
Dos dramaturgs importants de la segona meitat del segle XX:
-

Georg Bchner
Bertolt Brecht

Quan acaba la 2GM, es busca prendre un model que no tingui res a veure
amb lanterior (Taula Rasa: Luigi nono, Pierre boulez, stopenhausen?). El
model no s el de Schoenberg, s el serialisme de Webern.
-

La msica nova necessita ser ms treballada que no pas lactual.

Evoluci esttica.

Teodor Adorno: filosofia de la msica.