Libro en Catalan Gestió de La Docmentació Juridica

M2_DJE_IOC_cobertaCMYK_M2_DJE_IOC_cobertaCMYK 23/10/12 15:11 Pgina 1
Gesti de la documentaci jurdica i empresarial
Administraci i gesti
Gesti de la documentaci
jurdica i empresarial
CFGS.AFI.M02/0.12
CFGS - Administraci i finances
M2_DJE_IOC_unitat00a_portadeta_p001 17/10/12 16:25 Pgina 1
Gesti de la Documentaci
Jurdica i Empresarial
Jaime Jos Antn Prez

Santiago Torrent Llins
M2_DJE_IOC_unitat00b_indice_p002-005 17/10/12 12:51 Pgina 2
NDEX
Unitat 1 Dret i informaci jurdica
1 >> Dret pblic i privat
1.1 > Concepte de Dret
1.2 > Classes de normes jurdiques
2 >> Fonts del Dret
3 >> LOrdenament Jurdic
3.1 > La jerarquia normativa
3.2 > Normes que formen lOrdenament Jurdic
3.3 > Denominaci de les normes jurdiques
4 >> Normativa civil i normativa mercantil
5 >> Elaboraci i aplicaci de les normes jurdiques
5.1 > Elaboraci i aprovaci de les normes amb rang de llei
5.2 > Execuci de les lleis
5.3 > Control del compliment de les lleis
5.4 > Normativa autonmica
5.5 > Elaboraci i aprovaci de les normes amb rang inferior a la llei
6 >> Documentaci i informaci jurdica
6.1 > Normativa de la Uni Europea
6.2 > Normativa nacional
6.3 > Bases de dades
6.4 > Actualitzaci de la informaci jurdica a lempresa
Unitat 2 Documentaci de constituci de les entitats

1 >> Lempresa com a entitat jurdica i econmica
2 >> Formes jurdiques de lempresa
2.1 > Empresari individual
2.2 > Collectivitats no societries
2.3 > Societats mercantils
3 >> Documentaci jurdica de les empreses
3.1 > Documents pblics i privats
3.2 > Fedataris pblics
3.3 > Documents notarials
4 >> Registres pblics
4.1 > Registre de la Propietat
4.2 > Registre Mercantil
5 >> Documentaci necessria per constituir una societat mercantil
5.1 > Certificaci negativa de nom o ra social
5.2 > Nmero didentificaci fiscal
5.3 > Escriptura pblica de constituci
5.4 > Liquidaci de lImpost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurdics
Documentats (ITPAJD)
5.5 > Inscripci als Registres
6 >> Procs de constituci duna societat mercantil
6.1 > Tramitaci ordinria
6.2 > Tramitaci simplificada
6.3 > Tramitaci simplificada abreujada
7 >> Trmits de posada en marxa duna empresa
8 >> Tramitaci telemtica de la creaci dempreses
9 >> La innovaci empresarial a Catalunya
9.1 > ACC1
9.2 > PIMESTIC
9.3 > Barcelona Activa
9.4 > Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona
6
7
7
7
8
9
9
9
12
13
14
14
15
15
16
16
17
17
18
19
21
28
29
30
30
31
32
35
35
36
37
38
38
38
40
40
40
41
42
42
43
43
45
45
46
47
50
50
50
51
51
NDEX
Unitat 3 Documentaci de funcionament de les entitats
1 >> Documents societaris
1.1 > Convocatries
1.2 > Actes
1.3 > Llibres de registre
1.4 > Escriptures pbliques
2 >> Documents comptables
3 >> Conservaci de la documentaci
4 >> Protecci de dades de carcter personal
4.1 > Obligacions de les empreses
4.2 > Drets de les persones
4.3 > Tractament de les dades
5 >> Normativa de protecci i conservaci del medi ambient
Unitat 4 Contractaci privada a lempresa
56
57
57
58
59
60
62
65
66
66
67
67
69
74
1 >> El Dret empresarial

2 >> La contractaci privada
2.1 > Contractaci civil
2.2 > Contractaci mercantil
2.3 > Capacitat per contractar
2.4 > Tipus de contractes privats
2.5 > Contractes civils
2.6 > Contractes mercantils
3 >> Redacci de contractes privats
3.1 > Formalitzaci dels contractes privats
3.2 > Estructura i contingut
3.3 > Com redactar un contracte
4 >> Contractaci electrnica
4.1 > Contractes per via electrnica
4.2 > Certificats digitals
4.3 > Signatura electrnica
4.4 > Factura electrnica
75
76
76
77
78
78
79
80
81
81
82
83
87
87
89
90
90
Unitat 5 Govern central i Administraci Pblica
96
1 >> El Govern central i lAdministraci General de lEstat

2 >> rgans centrals
2.1 > Organitzaci dels Ministeris
2.2 > Elements organitzatius bsics
2.3 > Serveis comuns
3 >> rgans territorials
4 >> LAdministraci General de lEstat a lexterior
5 >> Els organismes pblics
5.1 > Organismes autnoms
5.2 > Entitats pbliques empresarials
5.3 > Agncies Estatals
6 >> rgans consultius
7 >> rgans de control econmic i financer
Unitat 6 Administraci Autonmica i Administracions Locals

1 >> Administraci Autonmica
2 >> Organitzaci autonmica
3 >> Repartiment de competncies
3.1 > Competncies de lEstat
3.2 > Competncies de les Comunitats Autnomes
4 >> LAdministraci Local
97
98
98
99
99
100
101
102
102
102
103
104
105
110
111
113
115
115
116
117
NDEX
5 >> El municipi
5.1 > Elements del municipi
5.2 > Organitzaci municipal
5.3 > Competncies
5.4 > Rgim municipal especial: el Consell Obert
6 >> La provncia
6.1 > Organitzaci provincial
6.2 > Competncies
6.3 > Rgims provincials especials
7 >> Altres entitats locals
8 >> Sistema financer catal
8.1 > Tributs
8.2 > Agncia Tributria de Catalunya
8.3 > Fons de transferncia de lEstat
Unitat 7 La Uni Europea

1 >> Orgens i objectius
1.1 > Tractats i acords
1.2 > Smbols de la Uni
2 >> El Dret comunitari
3 >> Les institucions comunitries
3.1 > El Consell Europeu
3.2 > El Consell de la Uni Europea
3.3 > El Parlament Europeu
3.4 > La Comissi Europea
3.5 > El Tribunal de Justcia
3.6 > El Tribunal de Comptes
4 >> Altres rgans comunitaris
Unitat 8 Lacte administratiu

1 >> Definici i caracterstiques de lacte administratiu
2 >> Classes
3 >> Elements de lacte administratiu
4 >> Eficcia i validesa
4.1 > Notificaci i publicaci
4.2 > Nullitat i anullabilitat
5 >> Termes i terminis
5.1 > Cmput de terminis
5.2 > Calendaris
5.3 > Ampliaci de terminis
5.4 > Tramitaci durgncia
Unitat 9 El procediment administratiu

1 >> El procediment administratiu
2 >> Els interessats
3 >> Fases del procediment
3.1 > Iniciaci del procediment
3.2 > Ordenaci del procediment
3.3 > Instrucci del procediment
3.4 > Finalitzaci del procediment
3.5 > Execuci
4 >> El silenci administratiu
4.1 > Silenci en procediments iniciats a sollicitud
de linteressat
4.2 > Silenci en procediments iniciats dofici
118
118
118
120
120
121
121
122
122
123
124
124
125
125
130
131
131
132
133
134
135
135
137
138
139
140
141
146
147
148
149
150
150
152
153
153
154
155
155
160
161
162
163
163
163
164
165
165
166
166
167
NDEX
Unitat 10 Recursos administratius i judicials
1 >> Revisi dels actes administratius
1.1 > Revisi dofici
1.2 > Recursos administratius
2 >> La Jurisdicci Contenciosa Administrativa
2.1 > mbit dactuaci
2.2 > rgans jurisdiccionals
2.3 > Legitimaci
3 >> El recurs contencis administratiu
Unitat 11 Documents requerits pels organismes pblics

1 >> Drets i deures dels ciutadans davant de lAdministraci
1.1 > Drets dels ciutadans
1.2 > Deures dels ciutadans
2 >> Documents oficials
2.1 > Documents administratius
2.2 > Normativa reguladora
2.3 > Suports documentals
3 >> Classificaci dels documents oficials
3.2 > Documents dels ciutadans
4 >> Elaboraci de documents oficials
4.2 > Com redactar un document oficial
5 >> Documents oficials ms usuals
5.1 > Sollicitud
5.2 > Acord
5.3 > Allegacions
5.4 > Documents de comunicaci
5.5 > Certificat
5.6 > Resoluci
5.7 > Certificat dacte presumpte
5.9 > Recurs contencis administratiu
6 >> Presentaci de documents davant de lAdministraci
7 >> LAdministraci electrnica
7.1 > Identitat digital
7.2 > Obtenci de certificats electrnics
7.3 > Realitzaci de trmits a lAdministraci electrnica
8 >> Informaci i atenci al ciutad a Catalunya
8.1 > Serveis datenci ciutadana
8.2 > Serveis dAdministraci electrnica
Unitat 12 La contractaci administrativa

1 >> Els contractes del sector pblic
1.1 > Concepte i regulaci legal
1.2 > Rgim jurdic
2 >> Elements del contracte administratiu
2.1 > Elements personals
2.2 > Elements reals
2.3 > Elements formals
3 >> Tipus de contractes administratius
4 >> Procediment de contractaci
4.1 > Preparaci del contracte
4.2 > Selecci del contractista i adjudicaci del contracte
4.3 > Execuci del contracte
4.4 > Extinci del contracte
5 >> Contractaci administrativa a Catalunya
5.1 > Plataforma de serveis de contractaci pblica
5.2 > Junta Consultiva de Contractaci
172
173
173
175
177
177
178
178
179
186
187
187
188
189
189
189
190
191
191
192
193
193
194
195
195
196
197
198
199
200
201
202
203
206
208
209
210
211
212
212
213
220
221
221
221
223
223
225
225
226
228
228
229
240
241
242
242
242
M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 6
Dret i informaci
jurdica
SUMARI
Dret pblic i privat
Fonts del Dret
LOrdenament Jurdic
Normativa civil i mercantil
Elaboraci i aplicaci de les normes
Documentaci jurdica
OBJECTIUS
Conixer les normes que formen
lOrdenament Jurdic i la seva classificaci
jerrquica.
Diferenciar els tipus de Dret i les seves
fonts.
Reconixer les caracterstiques de les
normes jurdiques i dels rgans que les
creen i les apliquen.
Identificar i manejar les fonts i les bases de
dades de documentaci jurdica a Internet.
Unitat 1 - Dret i informaci jurdica
1 >> Dret pblic i privat

Tots hem sentit moltes vegades la paraula dret en diferents contextos i
ens hem creat una idea ms o menys clara del seu significat; a continuaci,
veurem si aquesta idea s correcta.
1.1 > Concepte de dret

El concepte de dret ser diferent segons el punt de vista:
Des del punt de vista de les relacions humanes, el Dret s el conjunt de
principis i normes que serveix per regular la convivncia en una societat.
Si utilitzem el punt de vista subjectiu, el dret seria la facultat concedida
per les normes jurdiques a una persona per fer alguna cosa o exigir
una determinada conducta a una altra o unes altres persones. Aquest
seria el significat de la paraula en frases com tinc dret a aix o a all.
Tant en un cas com en laltre, veiem que lelement fonamental que configura el significat de la paraula dret s la norma jurdica. En tota comunitat
han dexistir unes normes o regles del joc que tots els ciutadans han de
respectar. Per tal que aquestes normes puguin assolir aquest objectiu, han
de ser:
Justes: en la seva elaboraci i aplicaci, shan de guiar per una idea de
justcia, de conducta deguda per la societat.
Obligatries: poden ser imposades per lautoritat i el seu compliment
es pot exigir de forma coactiva.
1.2 > Classes de normes jurdiques

Existeixen multitud de classificacions de les normes jurdiques, encara
que la ms important s la que distingeix entre normes de Dret privat i de
Dret pblic:
Dret pblic: s lencarregat de regular les relacions en qu participen
les diferents Administracions Pbliques quan actuen exercint les funcions pbliques que sn lobjecte de la seva activitat. Dins daquest
apartat sinclourien diverses branques del Dret, com el Dret penal, el
Dret administratiu, etc.
Dret privat: sencarrega de regular les relacions que sestableixen entre
els particulars, tenint en compte que a vegades lAdministraci tamb
pot actuar com si es tracts dun particular. Dins daquest apartat sinclourien el Dret civil, el Dret mercantil, etc.
Totes les branques del Dret pertanyen a daquests dos tipus, llevat el Dret
laboral, que cont normes de tots dos tipus.
Justcia
Es pot definir com la virtut de donar a
cadasc el que li correspon o li pertany.
Se sol representar amb la imatge duna
dona amb els ulls embenats sostenint
una balana i una espasa. Daquesta
forma es vol simbolitzar que s imparcial, que busca el resultat exacte i que
es pot servir de la fora per aconseguir
els seus propsits.
Dret administratiu
s la part de lOrdenament Jurdic, que
regula dAdministraci Pblica, la seva
organitzaci i els seus serveis, aix com
les seves relacions amb els ciutadans. A
ms, les seves normes tamb regulen
les relacions entre lAdministraci i els
funcionaris pblics.
Activitats proposades
1 Des del punt de vista del Dret, quines conseqncies tindria una norma que fos considerada injusta pels
ciutadans?
2 >> Fonts del Dret
Exemples de principis generals

del Dret
Autonomia de la voluntat: en els contractes, les parts poden pactar el que
creguin convenient, sempre que no sigui contrari a les lleis, la moral ni lordre pblic.
Principi de legalitat administrativa:
significa que lAdministraci noms podr actuar per executar els mandats
de la llei.
Principi non bis in idem: significa que
una persona no pot ser sancionada
dues vegades per la mateixa infracci.
Com ja hem vist, s necessari que en totes les societats existeixin unes
normes de convivncia, denominades normes jurdiques. El terme fonts
del Dret sutilitza per fer referncia tant al lloc del qual emanen o sorgeixen
les normes jurdiques com a la forma que adopten per ser conegudes.
Larticle 1 del Codi Civil enumera les fonts de lOrdenament Jurdic espanyol, indicant com a tals:
La llei: norma, dabast general i dobligat compliment. En sentit estricte
serien les emanades del poder legislatiu conforme al procediment establert, per aquesta referncia sha dentendre en sentit ampli com a sinnim de tota norma escrita (englobant, per tant, els reglaments de
lAdministraci).
El costum: s una forma dactuar repetida en el temps per una comunitat
amb la conscincia que s obligatria. Noms es pot utilitzar si no
existeix una llei aplicable, sempre que no sigui contrria a la moral o a
lordre pblic, i que resulti provada.
Els principis generals del Dret: sn normes que serveixen per interpretar el Dret, encara que cal tenir en compte que sn aplicables noms
en defecte de llei i costum.
La jurisprudncia: criteri reiterat pel Tribunal Suprem en interpretar i
aplicar les normes per resoldre els conflictes.
Els tractats internacionals: sn els acords subscrits entre lEstat espanyol
i altres Estats o organismes internacionals. No seran daplicaci directa
a Espanya fins que no es publiquin ntegrament al Butllet Oficial de
lEstat.
Classes de fonts del Dret
Si atenem al sentit del terme fonts del Dret, podem distingir:
Fonts formals: sn les diferents formes en qu es manifesten les normes
jurdiques (la Constituci, les lleis, els reglaments, etc.).
Fonts materials: sn els rgans encarregats delaborar les normes jurdiques (Corts Generals, Govern, ministres, etc.).
Atenent a labast de les normes, podem diferenciar:
Fonts directes: sn les fonts que contenen la norma jurdica i sn directament aplicables (llei, reglament, costum, etc.).
Fonts indirectes: sn les fonts que no contenen la norma, per ajuden
a interpretar-la o aplicar-la (per exemple, els principis generals del Dret
o la jurisprudncia).
2 Per qu la llei s la principal font del Dret?
3 Quina s la ra per la qual el costum ha de ser provat per la part que lallegui?
4 Per qu la jurisprudncia es pot considerar com a font del Dret?
3 >> LOrdenament Jurdic

LOrdenament Jurdic s el conjunt de les normes jurdiques que estan vigents en un territori en un moment determinat. Ara b, com el seu nom
indica, aquestes normes no estan agrupades de qualsevol forma, sin que
estan ordenades jerrquicament, de manera que, en cas de conflicte entre
elles, es pugui determinar quina norma ser la que sha daplicar.
Vocabulari
Jerarquia: srie de coses ordenades en graus successius.
Rang: nivell o categoria.
3.1 > La jerarquia normativa

En el nostre ordenament no totes els normes estan al mateix nivell jerrquic, sin que tenen una estructura similar a una pirmide al vrtex de la
qual hi hauria la Constituci, que s una norma suprema de lordenament
jurdic. A mesura que es baixa per la pirmide, en cada nivell hi haur
ms normes i de menor rang que el superior.
El principi de jerarquia normativa determina que cada norma t un rang
o nivell determinat i implica que les normes de rang superior prevaldran,
en tot cas, sobre les de rang inferior. Aix, per exemple, larticle 1.2 del
Codi Civil diu que:
No tindran validesa les disposicions que en contradiguin una altra de rang superior.
Consell de Garanties Estatutries

Instituci de la Generalitat de Catalunya
amb autonomia orgnica, funcional i
pressupostria que vetlla per ladequaci a lEstatut i a la Constituci de les
disposicions de la Generalitat, tot respectant la jerarquia normativa i competencial.
Cal tenir en compte que, segons la Constituci, Espanya pot celebrar

tractats pels quals satribueixi a una instituci internacional lexercici
propi de competncies derivades de la prpia Constituci, com ha ocorregut amb ladhesi dEspanya a la Uni Europea. Per aix, com hem
vist en la unitat anterior, els rgans comunitaris poden crear normes
que seran dobligat compliment a Espanya i que tindran preferncia
sobre lordenament intern espanyol; per exemple, un reglament de la
Uni Europea.
3.2 > Normes que formen lOrdenament Jurdic

El principi de jerarquia normativa agrupa la normativa en una escala, en
funci del rang i en aplicaci de les normes jurdiques.
Jerarquia de les normes
de la Uni Europea
Constituci
Normes amb rang de llei
Normes amb rang inferior a la llei

(reglaments)
1.1. Principi de jerarquia normativa.
Lleis
Orgniques
Ordinries
Altres normes
Decrets lleis
Decrets legislatius
Estatals
Autonmiques
Locals
Alguns autors situen les normes comunitries per sobre de la Constituci, basant-se en larticle 93 del text constitucional, que permet la cessi duna part
de la sobirania a favor duna instituci
internacional, com s el cas de la Uni
Europea. En conseqncia, dins daquesta parcella prevaldran les normes
europees sobre les espanyoles.
10
La Constituci
Parts de la Constituci
Segons el sentit de la seva normativa,
la Constituci es divideix en dues parts:
Part dogmtica: cont els drets i els
deures fonamentals dels ciutadans, les
seves garanties i els supsits i les formes en qu es poden suspendre.
Part orgnica: cont els principis bsics dorganitzaci de lEstat i les seves
institucions.
La Constituci de 1978 s la norma ms important de tot lOrdenament

Jurdic espanyol. Va ser aprovada per les Corts Generals i ratificada mitjanant referndum pel poble espanyol el 6 de desembre de 1978, fet que
en refora el carcter democrtic. Les seves caracterstiques principals sn:
s la norma suprema de lOrdenament Jurdic: tota la resta de normes
hi estan supeditades i si una altra norma contradiu la Constituci, ser
declarada inconstitucional i anullada.
s extensa: consta de 169 articles dividits en un Ttol Preliminar i deu
ttols numerats.
s una norma rgida: aix significa que s molt difcil modificar-ne el
contingut (noms sha modificat una vegada des de la seva aprovaci).
El control de ladequaci a la Constituci de tota la normativa la duu a
terme un rgan especial (el Tribunal Constitucional).
Tractats internacionals i normativa de la Uni Europea
LEstat espanyol pot establir acords amb altres Estats i organitzacions internacionals que, quan es ratifiquen i es publiquen al BOE, sincorporen a
lOrdenament espanyol amb el rang de llei.
Si un tractat internacional inclogus disposicions contrries a lestablert a
la Constituci, seria necessria la reforma prvia de la prpia Constituci.
Lleis
Tipus de majories
Majoria absoluta: s la que requereix
la meitat ms un del total dels vots.
Majoria simple: s la que nicament
requereix el major nmero de vots
conformes.
Sn les normes jurdiques aprovades per les Corts Generals o pels Parlaments de les diferents Comunitats Autnomes:
Lleis estatals: al seu torn, es divideixen en:
Lleis orgniques: regulades a larticle 81 de la Constituci, tracten
temes despecial importncia, com drets fonamentals i llibertats pbliques, rgim electoral, Estatuts dAutonomia i qualsevol altre que
estableixi la Constituci. Per a la seva aprovaci o modificaci, fa
falta la majoria absoluta del Congrs dels Diputats.
Lleis ordinries: qualsevol altra llei que no tracti sobre els assumptes
reservats a llei orgnica. Per a la seva aprovaci o modificaci noms
es necessita la majoria simple dels vots.
Lleis de les Comunitats Autnomes: les diferents Comunitats Autnomes, dins de les competncies que tenen assumides, poden elaborar lleis
que nicament es podran aplicar dins dels seus respectius territoris.
Altres normes amb rang de llei
Capacitat normativa
de la Generalitat
Els articles 111 i 112 de lEstatut dAutonomia li confereixen potestat legislativa, reglamentria i executiva en lmbit de les seves competncies.
Es tracta de determinats tipus de normes jurdiques que, tot i ser dictades

pel Govern, tenen el mateix nivell o rang que les normes que emeten les
Corts Generals, ja que compten amb la seva autoritzaci; per aix, tamb
es denominen amb lexpressi legislaci delegada.
Segons el moment en qu es produeixi lautoritzaci, nhi ha de dos tipus:
decrets legislatius (lautoritzaci es produeix abans de dictar la norma) i
decrets lleis (lautoritzaci t lloc desprs i, per aix, es denomina convalidaci).
11
Reials decrets legislatius

Les Corts Generals podran delegar en el Govern la potestat de dictar normes
amb rang de llei, en cas de matries determinades no reservades a llei orgnica. Aquestes normes sn de dos tipus:
Textos articulats: tenen per objecte que el Govern dicti un text articulat
(per exemple, el Codi Civil). En aquests casos, el Parlament aprova una
llei de bases, en qu fixa els criteris que ha de seguir el Govern per elaborar el text articulat.
Textos refosos: quan existeix una pluralitat de textos legals que regulen
una mateixa matria, sencomana al Govern que els unifiqui en un
nic text per simplificar-ne la regulaci legal.
Reials decrets lleis
Els dicta el Govern en casos dextraordinria i urgent necessitat, la qual
cosa shaur dacreditar en cada cas (per exemple, en casos dinundacions
greus, es dicta un decret llei per reconixer indemnitzacions als afectats).
Un cop dictats, shauran de sotmetre immediatament a debat i votaci pel
Congrs dels Diputats per a la seva convalidaci.
No podran afectar lordenament de les institucions bsiques de lEstat, a
les matries regulades al ttol I de la Constituci, al rgim de les Comunitats
Autnomes ni al Dret electoral general.
Normes amb rang inferior a la llei
A ms de les lleis, tamb existeix un altre tipus de normes dabast general,
que es denominen reglaments, en virtut de la potestat que t lAdministraci per dictar normes jurdiques, que es denomina potestat reglamentria.
Aquestes normes no noms shauran de supeditar a la Constituci, sin
tamb a les normes amb rang de llei que tinguin un nivell jerrquic superior, en haver estat elaborades per les Corts que detenen el poder legislatiu.
A ms, cap reglament podr anar en contra de les disposicions dun altre
de rang superior.
Els reglaments els poden dictar els diferents rgans de lAdministraci Pblica Central, Autonmica o Local.
Reglaments estatals
La Constituci atribueix al Govern lexercici de la funci executiva i la potestat reglamentria dacord amb la Constituci i les lleis. Tant el president
del Govern com el Consell de Ministres sn competents per a laprovaci
de reglaments. Els ministres tamb tenen reconeguda la potestat reglamentria per al seu exercici en les matries prpies del seu departament. De la
mateixa manera, la potestat reglamentria recau en la resta de lAdministraci de lEstat, com a potestat prpia per servir els interessos generals.
Atenent a la seva relaci amb les normes legislatives, es distingeixen:
Reglaments executius: serveixen per desenvolupar o especificar les disposicions incloses a les lleis.
Reglaments independents: no desenvolupen cap norma.
Decret i reial decret

El terme decret fa referncia al fet que
una norma jurdica ha estat emesa pel
Govern de la naci o una Comunitat Autnoma.
El terme reial indica que aquesta norma
ha estat signada pel Rei, fet que noms
ocorre en la normativa estatal i no en
lautonmica.
En el nostre Ordenament Jurdic, trobem
els tipus segents:
Amb rang de llei: reial decret llei i
reial decret legislatiu.
Amb rang de reglament:
Estatal: reials decrets del Consell de
Ministres i del president del Govern.
Autonmic: decret del president de
la Comunitat Autnoma o del Consell
de Govern.
12
Jerrquicament, els reglaments estatals sordenen aix:
Documents de normes jurdiques

Al CD Recursos trobars documents que
inclouen les segents normes jurdiques:
Llei orgnica.
Reial decret-llei.
Reglament.
Reials decrets del Consell de Ministres i del president del Govern.

Ordres acordades per les Comissions Delegades del Govern.
Ordres ministerials, acordades pels respectius ministres.
Disposicions drgans o autoritats inferiors. Aquest tipus de disposicions rep diversos noms, depenent de lrgan que les emeti (instruccions,
circulars, etc.) i el seu rang sestableix en funci del propi rang jerrquic
daquest rgan.
Reglaments autonmics
Els reglaments del Govern de

Catalunya
Larticle 112 de lEstatut dAutonomia
de Catalunya estableix que correspon a
la Generalitat la potestat reglamentria,
en lmbit de les seves competncies
executives.
En lmbit autonmic, lexercici de la potestat reglamentria segueix el

mateix model que lAdministraci General de lEstat, encara que tenint
en compte les peculiaritats que puguin establir al respecte els diferents
Estatuts i Lleis del Govern de cada una de les Comunitats Autnomes. Per
tant, la potestat reglamentria lexerceixen el president de la Comunitat
Autnoma, el Consell de Govern o els consellers, aix com la resta dels rgans de lAdministraci Autonmica.
Els reglaments autonmics es denominen decrets i ordres.
Reglaments locals
Denominaci dels reglaments

En el cas dels reglaments (reials decrets,
ordres ministerials, circulars, etc.), a
ms de les dades generals, shi ha dindicar lrgan del qual procedeixen (ja
que la numeraci pot coincidir amb la
dun altre rgan).
Per exemple: Circular 7/2010, de 30 de
novembre, del Banc dEspanya, a entitats de crdit, sobre desenvolupament
de determinats aspectes del mercat hipotecari.
La Llei Reguladora de Bases de lAdministraci Local estableix que, en els

titulars de la potestat reglamentria, sn els Plens dels Ajuntaments i de
les Diputacions Provincials.
En lAdministraci Local, els reglaments reben denominacions com reglaments orgnics, ordenances o bans.
3.3 > Denominaci de les normes jurdiques

A efectes de poder-les identificar, les normes jurdiques tenen una nomenclatura normalitzada, que t lestructura segent:
Rang de la disposici.
Nmero dordre de la disposici dins de les entitats en aquest any.
Data demissi.
Nom de la disposici jurdica.
Per exemple: Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern.
5 Quina s la utilitat prctica del principi de jerarquia normativa?
6 Per qu no s possible que un tractat internacional contingui disposicions contrries a la Constituci?
7 Per qu la Constituci es considera com la norma suprema de lOrdenament Jurdic espanyol?
8 Quines caracterstiques tenen les lleis aprovades per les Comunitats Autnomes?
9 Identifica els elements que formen lestructura de la denominaci de la segent norma jurdica: Llei
22/2003, de 9 de juliol, Concursal.
13
4 >> Normativa civil i normativa mercantil

Com hem vist en el primer epgraf daquesta unitat, el Dret privat s la
part del Dret que sencarrega de regular les relacions que sestableixen
entre els particulars (entenent com a tals els individus i les empreses) o
lAdministraci (quan actua com un particular).
Dues de les principals branques del Dret privat sn el Dret civil i el Dret
mercantil, que tenen una especial importncia en lactivitat de les empreses. Per aix, s molt important poder diferenciar la normativa de les dues
branques a lhora de saber quina s laplicable en cada cas.
El Dret Civil Catal

estableix a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de Dret Civil,
amb les excepcions de larticle 149.1.8
de la Constituci.
El Dret civil reuneix la normativa general que regula les relacions, tant
patrimonials com personals, entre persones fsiques o jurdiques, ja siguin
privades o pbliques, sempre que, en aquest ltim cas, actun com a persones privades. Tamb es denomina Dret com, ja que, en contenir les
disposicions generals per a tot lOrdenament Jurdic, quan una branca especfica daquest ordenament no contingui regulaci sobre una determinada matria, sacudir al Dret civil.
Daltra banda, el Dret mercantil o Dret del comer s una part ms especfica del Dret que regula les normes aplicables als comerciants en el
desenvolupament de les seves activitats o als actes de comer.
Ja hem vist que, segons el Codi Civil, les fonts de lordenament jurdic
espanyol sn la llei, el costum i els principis generals del dret, que es
constitueixen, per tant, en les fonts del Dret civil. En concret, dins de la
llei inclourem el propi Codi Civil com a norma bsica, aix com la seva
normativa de desenvolupament.
Per la seva banda, les fonts del Codi de Comer estan detallades a larticle
2 daquest Codi, que indica que per regular els actes de comer, en primer
lloc saplicar el Codi de Comer, en segon lloc, els usos de comer (el costum mercantil) i, en defecte dels dos anteriors, el Dret com (que s el
Dret civil, encarnat pel Codi Civil).
Exemples
Diferncies entre Dret civil i Dret mercantil
El Josep s un empresari que es dedica a la venda de mobiliari docina.
Quan compra a una empresa de fusta matria primera per fabricar mobles, es tractaria duna compravenda
mercantil subjecta al Codi de Comer, ja que es tracta dun acte de comer realitzat entre comerciants. Per
contra, si el Josep vengus el seu cotxe a una altra persona, ens trobarem davant dun compravenda civil, ja
que sn particulars que actuen com a tals, i estaria subjecta al Codi Civil.
10 Per qu creus que en una empresa s important diferenciar si se li aplica la normativa civil o la mercantil?
14
5 >> Elaboraci i aplicaci de les normes

jurdiques
Principi de legalitat
Larticle 9 de la Constituci estableix
que, al nostre pas, els ciutadans i els
poders pblics estan subjectes a la Constituci i a la resta de lOrdenament Jurdic.
La Constituci defineix Espanya com un Estat social i democrtic de dret

que es fonamenta en la sobirania popular (el poder rau en el poble espanyol, del qual emanen els poders de lEstat) i en el reconeixement dels
drets fonamentals dels ciutadans, tant en la seva convivncia mtua com
davant de lEstat.
Derivat de la primacia de la voluntat popular, sorgeix el principi de legalitat, que suposa que tots els integrants de lEstat (ciutadans i poders pblics) estan sotmesos a les determinacions de lordenament jurdic, pel fet
que aquest representa la voluntat del poble.
Ara b, la vida de les normes jurdiques es desenvolupa en diverses fases,
que inclouen la seva elaboraci i aprovaci, aplicaci i control del seu
compliment. En els Estats democrtics, una daquestes fases sencarrega a
un dels tres poders (legislatiu, executiu i judicial). Precisament un dels
grans xits de lEstat democrtic de dret s la divisi daquests tres poders
entre diferents rgans de lEstat per garantir daquesta forma la independncia de cada un.
5.1 > Elaboraci i aprovaci de les normes amb rang de llei
Iter legislatiu a Catalunya

El procediment legislatiu del Parlament
de Catalunya est regulat en el Captol
II del Reglament del Parlament de Catalunya de 22 de desembre de 2005.
El poder legislatiu correspon a les Corts Generals, integrades per dues

cambres: el Congrs dels Diputats o Cambra Baixa i el Senat o Cambra
Alta, amb una estructura i un funcionament similars. Els seus membres
sagrupen segons la seva ideologia poltica i gaudeixen dimmunitat i
inviolabilitat per protegir lexercici de les seves funcions constitucionals.
El Congrs dels Diputats ha de comptar amb un mnim de 300 i un mxim
de 400 diputats. En lactualitat, compta amb 350 diputats, elegits en cada
circumscripci electoral, que s la provncia, i segons un sistema proporcional. Entre ells selegeix el president, que s el seu mxim representant
i la Mesa, que s lrgan rector.
El Senat s la cambra de representaci territorial. Els senadors selegeixen
de dues formes. La majoria en la circumscripci provincial i la resta, un
per Comunitat Autnoma i un altre ms per cada mili dhabitants. En
lactualitat, el Senat est integrat per 263 senadors.
Iniciativa
Referndum consultiu
Les decisions poltiques despecial transcendncia es podran sotmetre a referndum consultiu de tots els ciutadans.
La iniciativa legislativa correspon al Govern, mitjanant els projectes de

llei i al Congrs i al Senat, amb la presentaci de proposicions de llei.
Les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autnomes podran sollicitar al Govern ladopci dun projecte de llei o remetre al Congrs una
proposici de llei.
Igualment, es reconeix la iniciativa popular per a la presentaci de proposicions de llei. Sexigiran almenys 500 000 signatures acreditades i no
procedir en matries prpies de llei orgnica, tributries o de carcter internacional, ni en el relatiu a la prerrogativa de grcia.
15
Aprovaci
Els projectes de llei saprovaran en Consell de Ministres, que els presentar
al Congrs, acompanyats duna exposici de motius i dels antecedents necessaris per pronunciar-se al respecte.
Un cop aprovat pel Congrs, el seu president en donar compte immediatament al president del Senat, el qual el sotmetr a la seva deliberaci.
El Senat, en el termini de dos mesos a partir del dia de la recepci del text,
pot oposar-hi el seu veto o introduir-hi esmenes. El veto shaur daprovar
per majoria absoluta. El projecte no es podr sotmetre al Rei per a sanci
sense que el Congrs ratifiqui per majoria absoluta, en cas de veto, el text
inicial, o per majoria simple, un cop transcorreguts dos mesos des de la
seva interpretaci, o es pronunci sobre les esmenes, acceptant-les o no
per majoria simple.
Elaboraci de les lleis

autonmiques
En lmbit autonmic, les Assemblees
Legislatives aproven les seves prpies
lleis, dins de les seves competncies i
amb efectivitat dins del territori de la
Comunitat.
Els requisits formals que shan de complir per tal que la llei aprovada es
pugui aplicar sn la sanci i la promulgaci reial, actes mitjanant els
quals el Rei ratifica la llei, i ordena que es compleixi i que es publiqui al
BOE. El Rei sancionar en el termini de quinze dies les lleis aprovades per
les Corts Generals, les promulgar i nordenar la seva immediata publicaci.
5.2 > Execuci de les lleis

El poder executiu satribueix al Govern i a lAdministraci Pblica que,
com a responsables de la funci executiva, han daplicar les normes aplicades pel Parlament i prendre les mesures necessries per al seu efectiu
compliment.
El Govern est integrat pel president, els vicepresidents i, si s procedent,
els ministres (amb competncia sectorial) i la resta de membres que estableixi la llei. Els seus membres es reuneixen al Consell de Ministres i en
Comissions delegades, segons els assumptes que shagin de tractar.
Entrada en vigor de les lleis

Les lleis entraran en vigor als vint dies
de la seva completa publicaci, a no ser
que es disposi altrament a la prpia llei.
Per si el Govern t per missi lexercici de la funci executiva, aplicant

tota la normativa, el desenvolupament efectiu daquesta funci executiva
la duen a terme les diferents Administracions Pbliques, integrades per
un conjunt drgans amb la missi de collaborar amb el Govern per a la
consecuci dels seus objectius.
5.3 > Control del compliment de les lleis

En cas que es produeixi un incompliment del disposat a les normes jurdiques, ha dintervenir el poder judicial, encarnat pels jutges i magistrats,
que administren la justcia, com a representants del poble, en nom del
Rei.
Lexercici daquesta potestat jurisdiccional es duu a terme no noms jutjant
sin tamb fent complir all jutjat.
Lrgan encarregat del govern dels jutges i magistrats s el Consell General
del Poder Judicial, que est integrat pel president del Tribunal Suprem,
que el presideix, i per vint membres (denominats vocals), proposats pel
Congrs dels Diputats i pel Senat.
Organitzaci territorial del poder

judicial
Territorialment, els Jutjats i Tribunals
sorganitzen en lmbit judicial, provincial, autonmic i nacional, segons la
seva competncia.
16
5.4 > Normativa autonmica
A les Comunitats Autnomes, els rgans responsables de lelaboraci i laprovaci de les seves prpies lleis sn les Assemblees Legislatives, sempre
dins de les competncies reconegudes en la Constituci i en els seus respectius Estatuts dAutonomia i amb efectivitat nicament dins del territori
de cada Comunitat.
Lexecuci i laplicaci de la normativa autonmica la duran a terme el
Consell de Govern de cada Comunitat i els respectius consellers que lintegren (que, segons la Comunitat de qu es tracti, tindran una denominaci
diferent).
Finalment, el control del compliment daquesta normativa la duran a
terme, igual que en el cas de la normativa estatal, els Jutjats i Tribunals
integrants del poder judicial.
5.5 > Elaboraci i aprovaci de les normes amb rang inferior

a la llei
Les normes amb rang inferior a la llei, selaboren, saproven i sexecuten
pels respectius rgans de lEstat, Comunitats Autnomes i Administracions
Locals, en virtut de les potestats administratives que tenen atribudes per
a lexercici de les seves funcions, i la seva legalitat s controlada pels Tribunals de Justcia.
La facultat per dictar reglaments es denomina potestat reglamentria i es
fonamenta en la necessitat que lAdministraci estableixi una srie de
normes complementries o de desenvolupament de les lleis.
Cada Administraci Pblica t un procediment especfic per a lelaboraci
de reglaments en els seus respectius mbits, encara que tots bastant similars. El procediment per a lAdministraci de lEstat es determina a larticle
24 de la Llei de Govern, els de les Comunitats Autnomes, en les lleis de
Govern de cada Comunitat i els de les Administracions Locals, en la Llei
de Bases de Rgim Local, en el text refs de les disposicions legals vigents
en matria de Rgim Local i en el text refs de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.
Lentrada en vigor dels reglaments aprovats requereix la seva ntegra publicaci al Butllet Oficial corresponent.
11 Quina s la diferncia entre un projecte de llei i una proposici de llei?
12 Quin s lobjectiu de la divisi de poders?
13 Quin paper t el poder judicial respecte de les normes jurdiques?
14 Existeix alguna diferncia entre laprovaci de les lleis en lmbit nacional i en lmbit autonmic?
15 s el mateix el Govern que lAdministraci?
16 Qui t atribudes les potestats administratives?
17
6 >> Documentaci i informaci jurdica

La Constituci Espanyola atorga una gran importncia a la publicitat de
les normes jurdiques. Duna banda, la garanteix al seu article 9 i torna a
incidir en aquesta publicitat quan estableix la immediata publicaci de
les lleis aprovades per les Corts Generals, desprs de la sanci reial, condicionant leficcia dels tractats internacionals a la seva publicaci oficial a
Espanya.
La ra daquesta publicitat s que tothom conegui el contingut i labast de
les normes jurdiques, ja que sha de complir.
En el desenvolupament de lactivitat empresarial, ls de la legislaci ha
de ser constant per determinar els drets i les obligacions que els corresponen
davant de qualsevol situaci que es pugui plantejar.
Per aix, s convenient disposar de bases de dades jurdiques actualitzades
que continguin la normativa actualitzada o b conixer el procediment
per accedir a aquesta informaci quan sigui necessari (per exemple, a
travs dInternet) i poder-la consultar i utilitzar.
6.1 > Normativa de la Uni Europea

En lmbit de la Uni Europea, lOficina de Publicacions de la Uni Europea
s lorganisme encarregat deditar les publicacions de la Uni. Per aix,
emet diriament el Diari Oficial de la Uni Europea i ofereix diversos
serveis en lnia per accedir gratutament a informaci dinters: per exemple, EUR-Lex per a la normativa i TED per a les licitacions.
Diari Oficial de les Comunitats Europees
El Diari Oficial de la Uni Europea (DOUE) s el butllet on es publica tota
la informaci rellevant dabast jurdic que es produeix en lmbit de la
Uni Europea.
Sedita tots els dies laborables en totes les llenges oficials de la Uni Europea. La seva estructura s la segent:
Srie L: per a la legislaci. Publica tota la normativa comunitria (tractats,
reglaments, directives, decisions, etc.).
Srie C: per a comunicacions i informacions (propostes de la Comissi,
jurisprudncia del Tribunal de Justcia, informacions sobre oposicions
a organismes comunitaris, etc.).
Suplement S: per als contractes pblics amb una publicaci obligatria
en lmbit de la Uni Europea.
Annex: debats del Parlament Europeu.
EUR-Lex
El servei en lnia EUR-Lex permet accedir gratutament a la legislaci de la
Uni Europea i a altres documents pblics.
A ms, aquest servei disposa de diverses opcions de recerca de la documentaci, aix com la possibilitat de descrrega dels fitxers en formats
tils per a un posterior emmagatzematge i utilitzaci.
TED
El servei TED (Tenders Electronic Daily)
s la versi en lnia del Suplement S del
DOUE, dedicat a la contractaci pblica
europea. Permet buscar i seleccionar
anuncis de licitacions per pas, sector
comercial, etc.
18
6.2 > Normativa nacional
En lmbit nacional, la principal forma de coneixement de lOrdenament
Jurdic s el Butllet Oficial de lEstat. En altres mbits territorials conviu amb els butlletins oficials de les diferents Comunitats Autnomes i
amb els butlletins oficials de les provncies. A ms, es pot accedir a la
diferent normativa a travs de les diverses bases de dades pbliques i
privades.
Agncia Estatal del Butllet
Oficial de lEstat
s un organisme pblic, adscrit al Ministeri de la Presidncia, que t com a funci principal lemissi del Butllet Oficial
de lEstat i del BORME (Butllet Oficial
del Registre Mercantil), aix com la gesti i ladministraci de la seu electrnica, en qu sallotja el diari oficial.
Suplement en llengua catalana

del BOE
LEntitat Autnoma del Diari Oficial i de
Publicacions participa en ledici del Suplement en llengua catalana del BOE.
Aquest Suplement es publica des de
1998 i inclou en catal les lleis, els reials
decrets llei, els reials decrets legislatius
i altres disposicions de carcter general
publicades en el BOE.
Data de la normativa i data

de publicaci
En realitzar recerques en els diferents
butlletins oficials, cal tenir en compte
que les dates de la norma i les de publicaci en el respectiu butllet solen ser
diferents.
Butllet Oficial de lEstat

s el diari oficial de lEstat espanyol i el mitj de publicaci de les lleis, les
disposicions i els actes dinserci obligatria.
Des del 2009, el Butllet Oficial de lEstat (tamb denominat BOE) es
publica nicament en versi electrnica a travs de la pgina web
(www.boe.es).
Estructura i contingut del BOE
Secci I. Disposicions generals: aqu es publiquen els tractats internacionals, la normativa amb rang de llei de lEstat, les lleis de les Comunitats Autnomes i els reglaments i altres disposicions de carcter general,
tant estatals com emanats dels Consells de Govern de les Comunitats
Autnomes.
Secci II. Autoritats i personal:
Secci II.A. Nomenaments, situacions i incidncies: referits a funcionaris de lEstat.
Secci II.B. Oposicions i concursos: resolucions relatives a procediments
selectius de personal.
Secci III. Altres disposicions: disposicions dobligada publicaci que
no tinguin carcter general ni corresponguin a la resta de seccions: subvencions, beques, etc.
Secci IV. Administraci de Justcia: edictes, notificacions, requisitries
i anuncis dels Jutjats i Tribunals.
Secci V. Anuncis:
Secci V.A. Anuncis de licitacions pbliques i adjudicacions: notificacions relatives a processos de contractaci pblica.
Secci V.B. Altres anuncis oficials: notificacions oficials dOrganismes Pblics no corresponents a altres apartats (anuncis, resolucions,
etc.).
Secci V.C. Anuncis particulars que, per obligaci legal, han de tenir
abast general.
A ms, sacompanya dun suplement independent en qu es publiquen
resolucions de Tribunal Constitucional.
Dins de cada secci, els textos estaran agrupats per lrgan del qual procedeixin i dins de cada epgraf, els textos sordenaran segons la jerarquia de
les respectives normes jurdiques (per exemple, en primer lloc sagruparan
les normes per Ministeris Interior, Justcia, etc. i, dins de les normes
de cada Ministeri, primer aniran les lleis i desprs els reials decrets, les ordres ministerials, etc.).
19
Altres butlletins oficials

Juntament amb el BOE, a Espanya conviuen altres butlletins oficials que
no tenen un mbit general i estatal, sin que estan limitats per ra de territori o de matria.
Butlletins territorials
Podem distingir els segents:
Butlletins Oficials de les Comunitats Autnomes: tots els Estatuts
dAutonomia determinen, dins de lmbit de cada Comunitat Autnoma,
lexistncia dun butllet oficial destinat a la publicaci de les lleis de
lAssemblea Legislativa i dels reglaments aprovats pel Consell de Govern
de la Comunitat.
Butlletins oficials de les provncies: el seu mbit territorial s el de
cada provncia. Publiquen totes les disposicions i actes dels rgans de la
Diputaci Provincial, aix com els de tots els Ajuntaments que formen
la provncia.
Butlletins dorganismes pblics
Tamb existeixen diferents butlletins amb un mbit limitat no pel territori
sin pel contingut de les disposicions que inclouen; per exemple, podem
citar els segents:
Butlletins oficials parlamentaris: tant el Congrs i el Senat com les
Assemblees Legislatives de les Comunitats Autnomes tenen els seus
butlletins, on recullen els projectes que estan tramitant.
Butllet Oficial de Defensa: s un diari editat pel Ministeri de Defensa,
en qu es publiquen les comunicacions oficials del Ministeri i les novetats
relatives a la situaci del personal.
Butllet Oficial del Registre Mercantil: shi publiquen tots els actes i
anuncis referents a empresaris que figuren inscrits en els diferents Registres Mercantils.
6.3 > Bases de dades

Els butlletins oficials tenen la caracterstica que mostren la normativa en
ordre cronolgic, s a dir, publiquen peridicament (generalment cada
dia) les disposicions publicades en aquesta data. Aix pot complir la localitzaci de la normativa si sen desconeix la data demissi, encara que la
publicaci en format electrnic pot facilitar aquestes recerques.
Per solucionar aquest problema, van sorgir les publicacions i les bases de
dades jurdiques, en qu sagrupa la normativa dacord amb determinats
criteris que en faciliten la recerca. Aix, per exemple, es poden trobar recopilacions per matria (normatives de societats annimes, normativa de
riscos laborals, etc.), en qu sinclouen comentaris i referncies creuades
entre les diferents normes que en faciliten laplicaci.
Amb larribada de les noves tecnologies, les bases de dades es presenten
en format digital, ja sigui en un suport fsic (CD, DVD o memria flaix) o
b a travs duna pgina web a la qual es pot accedir per buscar la informaci necessria.
Publicitat de la normativa
catalana
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) s el mitj oficial de
publicaci de les lleis, normes, disposicions de carcter general i altres disposicions.
1.2. Capalera dun exemplar de Butllet

Oficial duna Comunitat Autnoma.
1.3. Capalera dun exemplar de Butllet

Oficial duna provncia.
20
Sempre s millor acudir a una base de dades amb accs a travs dInternet
en comptes de fer-ho a una que es trobi en suport fsic, ja que s ms probable que estigui actualitzada.
Actualment, hi ha multitud de bases de dades, tant de tipus pblic com
de tipus privat, que proporcionen informaci jurdica actualitzada.
1.4. Men de recerca dIberlex.
En primer lloc, cal saber quines necessitats especfiques t cada empresa

per determinar les eines que seran necessries per satisfer-les. Si, per
exemple, es treballa en una assessoria laboral, pot ser molt recomanable
contractar els serveis duna base de dades privada, ja que facilitar molt la
tasca de buscar disposicions com convenis collectius. Si es treballa en un
despatx dadvocats, a part daix seria molt convenient una base de dades
de jurisprudncia en qu es recollissin totes les resolucions de tots els Tribunals, ja que aix ajudaria molt en el treball.
En canvi, si es treballa en ladministraci duna empresa sense especials
consideracions jurdiques, pot ser que no sigui necessari ls duna base
de dades privada i la informaci jurdica es pot aconseguir a travs de
fonts pbliques, amb el consegent estalvi.
Bases de dades pbliques
Gaireb tots els organismes pblics tenen una base de dades prpia en
qu publiquen, de forma sistematitzada, els documents que produeixen.
Aix, en tenen tant els organismes pertanyents al poder legislatiu (Congrs
dels Diputats o Senat) i lexecutiu (tots els Ministeris i els seus rgans subordinats) com el judicial (base de dades del poder judicial que engloba les
resolucions dels principals Tribunals: Suprem, Audincia Nacional, Tribunals Superiors de Justcia, etc.).
Amb la finalitat de crear un accs centralitzat a aquestes bases de dades,
el servei dinformaci de lEstat (xarxa 060) ofereix un accs directe a la
Biblioteca de Legislaci, on es recullen enllaos cronolgics i temtics a
la legislaci emanada dels diferents rgans de lEstat.
Butlletins estadstics
Sn publicacions peridiques (en general, mensuals, trimestrals o anuals) editades habitualment per organismes pblics que recullen les estadstiques
referents al sector al qual pertany lentitat emissora en aquest perode de
temps.
Per exemple: Butllet Estadstic del Banc
dEspanya, butlletins dels diferents Ministeris.
Des de la pgina web del BOE, es pot accedir al servei Iberlex, que s una
completa base de dades de legislaci, que inclou, a ms del text de totes
les disposicions estatals, autonmiques o de la Uni Europea publicades
des del 1960, una anlisi jurdica de cada una. En aquest servei es poden
fer recerques detallades de normativa per ttol, rang, dates, text lliure, etc.
A ms, es poden combinar diversos camps de recerca fent servir operadors
lgics (.Y, .O, .NO).
Bases de dades privades
Juntament amb les bases de dades pbliques, nexisteixen altres que han
estat creades per editorials jurdiques per a la seva explotaci comercial.
En alguns casos, aquestes bases de dades sn daccs gratut (shi accedeix
a travs de la web i es financen per mitj de la publicitat, com per exemple,
el portal noticias.juridicas.com) i en altres casos noms es poden adquirir
els suports en qu van incloses o es pot accedir a la web en qu estan allotjades mitjanant el pagament duna subscripci peridica (per exemple,
La Ley o Aranzadi).
21
6.4 > Actualitzaci de la informaci jurdica a lempresa

A lempresa, s habitual el maneig dinformaci jurdica i mercantil amb
la finalitat de conixer els drets i les obligacions de lempresa, redactar documentaci o simplement adquirir una determinada informaci. Per aix,
no nhi ha prou de saber quines fonts dinformaci existeixen, sin que
cal saber-les utilitzar de forma efica.
Localitzaci de la normativa
Tradicionalment, les empreses que utilitzaven de forma habitual normativa
jurdica estaven subscrites a ledici en paper del butllet oficial corresponent (Estat, Comunitat Autnoma o provncia) i, desprs de consultar-ne
peridicament el contingut, anaven classificant la informaci dinters
per a lempresa.
De la mateixa manera, quan feia falta normativa sobre una determinada
matria (per exemple, societats annimes), es podia adquirir un llibre especfic que agrupava tota la normativa referent a aquest tema.
Actualment, encara que tamb es poden seguir usant aquests mitjans,
lauge de les noves tecnologies ha fet que resulti molt ms senzill usar Internet per localitzar qualsevol tipus dinformaci de rellevncia per a
lempresa, aix com per aconseguir qualsevol documentaci jurdica.
Aquest procs es pot facilitar molt fent servir les eines que proporcionen
les diferents pgines web, aix com els diferents navegadors. Per localitzar
qualsevol norma a Internet, cal distingir el supsit que es vulgui buscar
tota la normativa sobre un tema o nicament una norma concreta.
Recerca temtica: es pot acudir a un portal genric com la Biblioteca
de Legislaci de la Xarxa 060, i anar-hi acotant la recerca fins a trobar
el que es necessita.
Recerca concreta: s essencial veure amb quines dades es compta (si es
coneix el ttol complet de la disposici, la data demissi o publicaci,
etc.). Per tant, el servei ms til seria Iberlex, per totes les possibilitats
de recerca que ofereix.
1.5. Creaci daccs directe a una pgina

web.
Per agilitzar els processos de recerca dinformaci, el ms recomanable s

establir un procediment per accedir de forma directa a les bases de dades,
a travs daccessos directes o dreceres dalgun tipus sense haver-ne de
buscar ladrea web i escriure-la, en cada cas.
La forma ms simple s crear un accs directe a la pgina web on es
troben les bases de dades que ms sutilitzen. Aquest procs s senzill, ja
que noms cal fer clic a la icona que apareix a la barra de navegaci (just
abans del terme http:) i arrossegar-la fins al lloc on es vol crear aquest
accs directe.
Una altra forma possible s a travs de lopci que tenen tots els navegadors
de desar un accs directe a una pgina web des del propi navegador (segons
el programa, aquesta opci es pot denominar preferits o adreces dinters).
Un cop que shagi accedit a la web respecte de la qual es vol desar un
accs directe, se selecciona Adreces dInters / Afegeix a les adreces dinters. Per
fer s de laccs directe, sobre aquest men i se selecciona laccs directe
creat.
1.6. Men Adreces dInters de Mozilla Firefox.
1.7. Men Preferits dInternet Explorer.
22
Arxivament de la normativa
Un cop que sha localitzat la pgina web en qu est inclosa la norma que
es busca, es pot descarregar el fitxer informtic en qu es recull (generalment en format .pdf o .doc) i arxivar-lo en qualsevol dispositiu demmagatzematge (disc dur, CD, etc.), segons les normes dorganitzaci de fitxers
informtics que tingui establertes lempresa.
Si es tracta duna consulta puntual que no requereixi una descrrega, s
convenient, tot i aix, crear un accs directe, encara que sigui temporalment, a la pgina on es troba la normativa per poder accedir-hi de forma
directa, si aix es requereix.
Detecci de nova normativa
RSS
Sn les sigles de Really Simple Syndication, un format que permet subscriures
a continguts que sactualitzen freqentment.
Es creen uns enllaos de subscripci i
cada vegada que hi hagi novetats, la informaci sactualitza automticament.
El procediment tradicional per detectar nova normativa que pogus ser

dutilitat per a lempresa era revisar tota la normativa que apareixia en
els diferents butlletins i comprovar si shavia publicat alguna cosa dinters.
Actualment, la utilitzaci de formats electrnics facilita molt aquesta
tasca, i es poden utilitzar noves eines:
La majoria de butlletins i bases de dades a Internet ofereixen un servei
dalerta, de tal forma que si es deixa el correu electrnic i uns criteris
de recerca (organisme emissor, tipus de norma, matria, etc.), cada
vegada que hi hagi una norma amb aquests criteris es rebr una notificaci per correu electrnic.
A travs del servei de sindicaci RSS.
Exemples
Subscripci al servei RSS del Butllet Oficial de lEstat
Per subscriures a aquest servei des de la pgina web del Butllet Ocial de lEstat (www.boe.es) saccedeix a
lenlla Suscripcin a contenidos.
A la nova pgina que sobre es pot realitzar la subscripci al Diari del BOE (cada vegada que surti un nmero nou, sactualitzar el contingut de les notcies i
es mostrar el nou Sumari) o b fer una subscripci per
temes (noms ens mostrar els temes que ens interessin
dels publicats en cada nmero; per exemple, convenis
collectius).
A continuaci, es fa clic a lopci elegida i, tot seguit,
sobre una nova nestra, en qu es mostra un bot per
fer efectiva la subscripci i, a ms, es mostren com a
exemple els resultats que apareixerien amb aquesta
subscripci.
Un cop completat el procs, a la barra de marcadors
apareixeria laccs directe a la informaci del BOE que
sactualitzaria diriament, amb lltima normativa publicada.
23
Casos prctics
Recerca i localitzaci dinformaci jurdica

El Mrius acaba dentrar a treballar com a administratiu al departament legal de lempresa NOROZIO, SL.
Des dun altre departament de lempresa li passen una nota interna en qu li solliciten que els remeti urgentment una cpia del text refs de sancions laborals, que s de 4 dagost de 2000, per del qual en desconeix
el ttol exacte i la data de publicaci.
Soluci Com que acaba dentrar a lempresa, el Mrius no t arxivada cap norma jurdica, per la qual
cosa, en primer lloc, lha de localitzar. Per fer-ho, accedeix a Internet i de seguida la troba.
En previsi de sollicituds com aquesta, havia creat un accs directe a la web de recerques del BOE, fet que li facilitar la tasca.
Si les dades que han proporcionat al Mrius haguessin estat completes (nom exacte de la disposici i data
demissi i publicaci al BOE), la recerca hauria estat molt senzilla, ja que noms hauria calgut obrir
qualsevol cercador (Google, Yahoo o similars), escriure-hi aquestes dades i ja ens hauria aparegut immediatament la normativa.
Com que les dades no sn completes i es tracta duna recerca de disposicions concretes, el Mrius decideix anar
a la pgina web dIberlex (http://www.boe.es/aeboe/
consultas/bases_datos/iberlex.php). Al camp Ttulo
escriu texto refundido i al camp Fecha de disposicin
circumscriu la recerca al dia 4 dagost de 2000.
Com a resultat, la web proporcionar el resultat que
mostra la imatge que es veu ms avall, que s el Reial
Decret Legislatiu 5/2000, de 4 dagost.
Un cop localitzada la norma que li havien sollicitat, fa clic al vincle PDF de la disposicin i sobrir una
nova finestra, que li donar lopci dobrir el document o desar-lo. Com que li han demanat un exemplar de
la norma, el desar al seu ordinador, a la carpeta destinada a aquest efecte, i el remetr al departament corresponent, adjuntant-lo a un correu electrnic juntament amb una nota interna.
17 Indica els butlletins oficials que es publiquen a la teva Comunitat Autnoma.
18 Quins avantatges representen les bases de dades jurdiques accessibles a travs dInternet respecte de
les que es contenen en un DVD? I respecte de les bases de dades en paper?
24
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Quins dos requisits essencials han de complir les normes per tal que siguin respectades pels ciutadans?
2 Per qu el Dret administratiu pertany al Dret pblic?
3 A qu ens referim en parlar de fonts del Dret?
4 Per qu el costum es considera com una font del Dret?
5 En qu es diferencien les lleis orgniques de les ordinries?
6 Quins requisits formals han de complir les lleis per a la seva entrada en vigor?
7 Qui aprova les lleis de bases? Quin s lobjectiu daquestes lleis?
8 Qu s la iniciativa legislativa? Qui la t atribuda?
9 A ms de laprovaci de les lleis, quines altres atribucions corresponen al Parlament?
10 Quin s lobjectiu dels butlletins o diaris oficials?
11 Qualsevol relaci jurdica que estableix una Administraci Pblica es regeix per normes de Dret Pblic? Per
qu?
12 On rau la principal diferncia entre les lleis i els reials decrets?

.: APLICACI :.
1 Busca dos exemples en qu lactuaci de lAdministraci es reguli per normes de Dret privat.
2 Com resoldrien els Tribunals un conflicte si no existissin llei ni costum aplicables?
3 Enumera les caracterstiques que fan de la Constituci la norma ms important de lOrdenament Jurdic.
4 Una norma que reguls el dret a leducaci, de quin tipus seria? I la norma que serveix per aprovar un Estatut
dAutonomia?
5 Si es produeix una situaci demergncia i el Govern lha de resoldre de forma urgent, quin tipus de norma haur
de dictar? Com participa el Parlament en aquesta aprovaci?
6 Ordena les segents normes segons la seva jerarquia: decret-llei; llei orgnica; constituci; reglament; directiva
de la Uni Europea; llei ordinria.
7 Un grup de ciutadans pot iniciar el procediment legislatiu? Quins requisits ha de complir?
8 Fes un esquema del procediment daprovaci de les lleis i dels rgans participants.
9 Localitza a la pgina web del poder judicial, www.poderjudicial.es, el principal rgan jurisdiccional en lmbit
de Catalunya.
10 Com es denomina el Butllet Oficial de Catalunya? Sen poden consultar les disposicions a travs dInternet?
11 Localitza al Butllet Oficial de lEstat, a travs de la seva pgina web, la Llei Reguladora de les Hisendes Locals,
sabent que aquesta norma es va publicar el mes de mar de 2004. Un cop localitzada, descarregat el fitxer PDF de
la disposici.
12 Entra a la pgina web del poder judicial (www.poderjudicial.es) i crean un accs directe a lescriptori del teu
ordinador i al navegador que utilitzis habitualment.
25
Cas final
Recerca de jurisprudncia a travs dInternet

El David treballa com a administratiu en un despatx dadvocats. Per preparar un cas, relatiu a la taxa de
recollida descombraries, que portaran davant de la jurisdicci contenciosa administrativa, els seus caps li
han sollicitat que busqui jurisprudncia de diferents rgans judicials nacionals sobre aquesta matria. Per estalviar temps, necessita alguna aplicaci que li permeti consultar al mateix temps sentncies de les diferents
instncies judicials, tant en lmbit provincial com en lautonmic i nacional.
a) Quins tipus de bases jurdiques existeixen a Internet? Qu s el Cendoj?
b) Com es localitzen les sentncies a la base del Cendoj?
Soluci
a) Actualment, hi ha portals jurdics que recullen tota la normativa que es va publicant i, a ms, inclouen cercadors de sentncies. Un exemple daquest tipus s el portal noticias.juridicas.com, que ofereix la possibilitat
de consultar sentncies del Tribunal Suprem i del Tribunal
Constitucional.
Per la base de dades ms completa s la que ofereix el
Centre de Documentaci Judicial del Consell General del
Poder Judicial (Cendoj), que cont resolucions a text
complet recopilades des dels rgans judicials de tot Espanya.
b) Des de la pgina web www.poderjudicial.es, saccedeix
a la base de dades del Cendoj, fent clic als enllaos que
porten a Jurisprudencia.
En accedir-hi, una nova finestra mostra un formulari que
permet establir els criteris de recerca. Aquesta base de
dades permet buscar les resolucions mitjanant diversos
camps: jurisdicci, ubicaci de lrgan judicial, tipus de
resoluci, idioma i data. A ms, permet realitzar recerques per camps de text lliure, nm. de recurs, text per
buscar i ponent.
Els resultats de la recerca apareixen en una pestanya,
anomenada resultados, que es mostra com un llistat
de les resolucions trobades. En fer clic sobre cada resoluci, sobre un document en format PDF amb el text de
la resoluci buscada.
En el nostre cas, el David pot realitzar la recerca, seleccionant al camp Jurisdicci la contenciosa administrativa i escrivint al text per buscar, per exemple, Taxa i Escombraries o Tasa i Basuras. Pot elegir que
els resultats es mostrin ordenats per data, per rgan judicial o per major coincidncia de la recerca.
Per no haver de consultar milers de resolucions, saconsella elegir noms el perode de temps ms proper al
present (per tenir les resolucions ms actuals) i, si no es troba el que es busca, ampliar-ho a perodes anteriors.
26
Idees clau
Dret pblic i privat
Fonts del Dret
DRET
I ORDENAMENT
JURDIC
LOrdenament
Jurdic
Concepte de dret
Classes de normes jurdiques
Llei
Costum
Principis generals del dret
Jurisprudncia
Tractats internacionals
Jerarquia normativa
Normes que integren lOrdenament Jurdic
Denominaci de les normes jurdiques
Dret civil i Dret mercantil
Desenvolupament
de les normes
jurdiques
Aprovaci de les normes jurdiques

Execuci de les normes jurdiques
Control del compliment de la normativa
Publicitat de les
normes jurdiques
Normativa de la Uni Europea

Normativa nacional
Bases de dades
Recerca i emmagatzematge dinformaci
REVISTA ADMINISTRATIVA
s
e
v
o
n
s
Le
t e c n o lo g ie s
i la professi
jurdica
La incorporaci de les noves tecnologies a la nostra feina implica
una modificaci dels nostres patrons mentals: hem de superar el
temor que ens produeixen i hem
dinterioritzar la necessitat dadaptar-nos-hi. Es tracta de ser conscients de la necessitat de la nostra
adaptaci, perqu els beneficis seran molt majors que els inconvenients.
Adaptar-nos-hi, aquesta s lobligaci. Un cop canviada la mentalitat, ladaptaci ser molt rpida
i la conclusi a qu arribarem ser
la de pensar com vam poder dubtar a lhora daprendre a utilitzar
i manejar contnuament aquestes
eines. Analitzem diversos casos
daplicaci de noves tecnologies
en aquest camp jurdic.
Les bases de dades legals i jurisprudencials que molts utilitzen en el
seu estudi ja sn velles, i conviuen amb nosaltres des de fa bastant
temps. La seva utilitat est demostrada i s manifesta, i ha resultat

provada des de la seva sortida al
mercat, i molts de nosaltres les comencem a utilitzar. A aquestes eines els ha sortit un dur competidor:
Internet. En aquests moments, puc
tardar menys en trobar una llei a
la xarxa que si em veig obligat a
treure el DVD, introduir-lo al lector
de lordinador i executar el programa corresponent; si introdueixo
la referncia en qualsevol dels cercadors de major s, hi trobar les
referncies necessries en un moment i la norma que tan urgentment buscava la tindr davant dels
ulls en qesti de segons.
Les editorials jurdiques van pretendre ampliar el valor de la seva
oferta afegint altres eines, com els
models descrits necessaris en els
diferents mbits de lexercici professional. I aix tamb comena a
ser innecessari. Avui dia, en pgines de professionals del Dret ja
podem trobar models descrits que

ells mateixos posen a disposici
de la resta de la professi, facilitant laccs a escrits propis per tal
que altres collegues en facin s.
Aix s vertaderament la societat
del coneixement i de la informaci, en la qual vivim i en la qual
ens hem de situar.
Els beneficis daltres eines tecnolgiques, com s el cas del correu
electrnic amb signatura digital
reconeguda, han estat suficientment demostrats. La seva importncia s tan gran que, en aquest
moment, resulta inconcebible
que un advocat no disposi dun
compte de correu electrnic per
tal de poder transmetre en la seva
feina quotidiana documents i informaci sensible amb la seva signatura digital reconeguda.
Font: Juan Sebastin De Stfano.
Publicat a Revista de Anlisis Jurdico
Urbe et Ius.
Activitats
1 Quines conseqncies, positives i negatives, creus que pot ocasionar la implantaci dinnovacions tecnolgiques en un despatx jurdic?
Documentaci
de constituci
de les entitats
SUMARI
Lempresa
Formes jurdiques dempresa
Documentaci jurdica a lempresa
Trmits jurdics per a la creaci i la posada

en marxa dempreses
Tramitaci telemtica de la creaci

dempreses
OBJECTIUS
Identificar els diferents tipus dempreses.
Distingir els documents pblics i privats.
Precisar les funcions dels fedataris i
registres pblics.
Determinar el procs de constituci duna
societat.
Reconixer i elaborar els documents
jurdics generats en el procs de
constituci de societats.
Conixer el procs telemtic de creaci
dempreses i valorar-ne els avantatges.
Unitat 2 - Documentaci de constituci de les entitats
1 >> Lempresa com a entitat jurdica

i econmica
Lempresa es pot definir com:
Una organitzaci dedicada a activitats industrials, mercantils o
de prestaci de serveis amb finalitats lucratives que sorgeix com
a resultat de la iniciativa duna o diverses persones denominades
empresaris.
Aquesta definici engloba els dos aspectes fonamentals de lempresa, el
jurdic i leconmic.
Des del punt de vista jurdic, es considera que lempresa s una organitzaci de persones i bns a la qual lOrdenament jurdic reconeix capacitat
per ser subjecte de drets i obligacions.
Des del punt de vista econmic, lessencial no s lorganitzaci ni la
personalitat, sin la seva finalitat. En aquest sentit, lempresa ser una
entitat amb la finalitat dobtenir productes i serveis a partir duns determinats recursos humans, productius, financers, materials i immaterials.
Encara que totes les empreses tenen les caracterstiques comunes que acabem de veure, no totes sn iguals. Depenent del criteri utilitzat per classificar-les, existeixen diferents tipus dempreses:
Criteri
Tipus dempreses
Dimensions
Petites: menys de 50 treballadors.

Mitjanes: entre 51 i 250 treballadors.
Grans: ms de 250 treballadors.
A ms, es tenen en compte altres factors, com les vendes, el patrimoni, etc.
Activitat
Sector primari (agrcoles, ramaderes i pesqueres).

Sector secundari (mineres, industrials i de construcci).
Sector terciari (serveis).
mbit
Propietat
Privades: el capital pertany a persones fsiques o jurdiques.

Pbliques: el capital pertany a una entitat pblica (per exemple, lEstat).
Mixtes: el capital s en part pblic i en part privat.
Forma jurdica
Empresari individual.
Societats.
Locals.
Provincials.
Regionals.
Nacionals.
Multinacionals.
1 A qu ens referim quan diem que lempresa s un ens jurdic?
2 Qu significa que lempresa t capacitat per ser subjecte dobligacions jurdiques?
3 Quin tipus dempresa seria NIKE? I una petita sabateria amb tres empleats?
29
30
2 >> Formes jurdiques de lempresa

A lhora de crear una empresa, lelecci de la seva forma jurdica s fonamental per determinar aspectes tan importants com la necessitat dun capital mnim per a la constituci de lempresa i els lmits de responsabilitat
de lempresari.
En funci daquesta decisi, es pot constituir com a empresari individual
o com a societat. En aquest sentit, el Codi de Comer diu que sn comerciants:
Els que, tenint capacitat legal per exercir el comer, shi dediquen habitualment.
Les Companyies mercantils o industrials que es constitueixin dacord
amb aquest Codi.
2.1 > Empresari individual
El treballador autnom
econmicament dependent
s el treballador autnom econmicament dun sol client, ja que en percep
almenys el 75% dels seus ingressos.
En conseqncia, se li aplica un rgim
jurdic a mig cam entre els treballadors
per compte ali i els treballadors autnoms (tenen dret a una jornada laboral,
les qestions derivades dels seus contractes es resolen davant de la Jurisdicci Social, etc.).
Lempresari individual s la persona fsica major dedat i que tingui la

lliure disposici dels seus bns, que realitza una activitat empresarial en
nom propi i de forma habitual. En aquesta activitat empresarial est
sotms a les disposicions segents:
Codi de Comer: en matria mercantil.
Codi Civil: en matria de drets i obligacions.
La personalitat jurdica de lempresa s la mateixa que la del seu titular
(empresari), que respon personalment de totes les obligacions que contragui
lempresa amb tots els seus bns (actuals i futurs). A causa daix, no s
necessria una aportaci mnima de capital.
El seu rgim jurdic est definit per la Llei 20/2007, d11 de juliol, de lEstatut del Treball Autnom, que defineix el treballador autnom com:
La persona fsica que realitza de forma habitual, personal, directa, per compte propi i fora de lmbit de direcci i organitzaci duna altra persona una activitat econmica o professional
a ttol lucratiu, de o no ocupaci a treballadors per compte ali.
Lempresari individual sha de donar dalta al Rgim Especial de Treballadors Autnoms de la Seguretat Social i abonar les corresponents cotitzacions. De la mateixa manera, ha de realitzar una declaraci censal (model
036) a Hisenda, comunicant lactivitat a qu es dedicar i presentar les
oportunes liquidacions peridiques.
Daltra banda, els empresaris autnoms no estan obligats a formalitzar la
seva intenci de dedicar-se al comer en una escriptura pblica, de forma
que no shan dinscriure al Registre Mercantil. Aix fa que no shagin dabonar els impostos que graven aquests actes.
A causa daquesta reducci en les despeses de constituci, a la falta de necessitat dun capital mnim i als menors trmits formals per a linici i el
desenvolupament de lactivitat, moltes de les petites empreses elegeixen
aquesta forma jurdica. Ara b, tot i aquests avantatges, el principal inconvenient daquesta forma social s la responsabilitat pels deutes socials,
que ser personal i illimitada.
31
2.2 > Collectivitats no societries

Aquestes collectivitats sn empreses collectives, formades per diverses
persones fsiques per que no revesteixen cap de les formes societries
previstes en la legislaci mercantil.
Hi ha dos tipus de collectivitats daquest tipus: les comunitats de bns i
les societats civils.
Vocabulari
Pro indivs: respecte duna cosa o
un capital, que est sense dividir.
Comunitat de bns
Segons larticle 392 del Codi Civil, la comunitat de bns s la situaci en
qu una cosa o un dret pertany pro indivs a diverses persones. Des del
punt de vista empresarial, seria un contracte pel qual diverses persones fsiques creen un capital com, que passar a ser propietat de tots, amb el
qual duran a terme les activitats del seu negoci.
Per crear una comunitat de bns noms cal un simple contracte privat en
qu es determinin el nmero i la identitat dels socis, aix com les aportacions de cada un i la seva participaci en el repartiment de les prdues i
els guanys de la comunitat. En haver-nhi prou amb un contracte privat,
no s necessari acudir al notari ni al Registre Mercantil per constituir-la
vlidament.
Pel que fa als avantatges daquesta forma jurdica, destaquen la simplicitat
en la seva creaci, la possibilitat delegir qualsevol nom (sempre que vagi
acompanyat de les paraules Comunitat de Bns, o les sigles CB), lexempci de les obligacions comptables exigides pel Codi de Comer, etc.
Obligacions fiscals i laborals

de les collectivitats
Tributaci: els membres daquestes
collectivitats imputaran els seus guanys
en declaracions de lIRPF.
Cotitzaci: els comuners i socis que
aportin treball shan de donar dalta al
Rgim dAutnoms de la Seguretat Social.
Per no tot sn avantatges; tamb hi ha inconvenients, com que la comunitat no tindr una personalitat jurdica prpia i que els socis respondran
dels deutes de la comunitat de forma personal i illimitada, amb els seus
respectius patrimonis personals.
Documents de contractes
de collectivitats
Societat civil
Al CD Recursos trobars documents dels

contractes segents:
La societat civil, regulada als articles 1665 i segents del Codi Civil, s un
contracte pel qual dues o ms persones posen en com bns, diners o treball, amb lnim de repartir-se els guanys entre si.
Contracte de comunitat de bns.

Contracte de societat civil.
En essncia, tenen els mateixos avantatges i inconvenients que les comunitats de bns i la principal diferncia respecte daquestes comunitats s
que les societats civils s que tindran personalitat jurdica, excepte en el
cas en qu els seus pactes es mantinguin secrets entre els socis.
4 s el mateix un treballador individual que un treballador autnom? Per qu?
5 Quines notes distintives presenta lempresari individual respecte de la seva responsabilitat social?
6 Quins avantatges representen les collectivitats no societries respecte dels empresaris individuals?
7 Per qu creus que moltes petites empreses elegeixen per constituir-se la forma jurdica de comunitat de
bns?
32
2.3 > Societats mercantils
Diferncies entre societats civils

i mercantils
Els principals trets distintius entre
aquests dos tipus de societats sn:
Les societats civils no requereixen escriptura pblica (llevat que shi aportin
bns immobles o drets reals), mentre
que les mercantils s.
Lobjecte de les societats civils s civil,
mentre que el de les mercantils s realitzar actes de comer.
Les societats mercantils tenen personalitat jurdica, mentre que les civils
noms en tenen si hi ha pactes secrets
entre els socis.
Vocabulari
El contracte de societat s aquell pel qual dues o ms persones sobliguen

a posar en com bns, treball o totes dues coses, per obtenir-ne lucre. Un
cop constitudes les societats mercantils, tindran personalitat jurdica en
tots els seus actes i contractes.
Aquestes societats shan de constituir en escriptura pblica, que sha
dinscriure al Registre Mercantil.
La normativa mercantil distingeix dos grans tipus de societats: les societats
personalistes i les societats de capital.
Societats personalistes
Sn aquelles en qu la identitat de la persona del soci s ms important
que les seves aportacions a lempresa.
Societat collectiva
s una societat personalista en qu tots els socis, en nom collectiu i sota
una ra social, es comprometen a participar, en la proporci que estableixin, dels mateixos drets i obligacions. La responsabilitat dels socis per les
obligacions de la societat ser personal, subsidiria respecte de lempresa
i solidria entre ells.
Societat comanditria simple
Responsabilitat personal: el patrimoni personal dels socis est subjecte

al compliment de les obligacions de la
societat.
Responsabilitat subsidiria: els socis

han de respondre amb el seu patrimoni
personal en cas de ser insuficient el de
la societat.
Societat mercantil de carcter personalista que es defineix per lexistncia

de dos tipus de socis:
Socis collectius, que aporten capital i treball, i que responen de forma
subsidiria, personal i solidria dels deutes socials.
Socis comanditaris, que noms aporten capital i que tenen una responsabilitat limitada a la seva aportaci.
Responsabilitat solidria: en cas
Societats de capital
dinsolvncia de la societat, els creditors

es podran dirigir en contra de qualsevol
soci reclamant-li la totalitat del deute.
Desprs, aquest soci podr reclamar als
seus companys la part de cada un.
Sn les societats en qu laportaci del soci s ms important que la seva

identitat. Sn societats de capital la societat de responsabilitat limitada, la
societat annima i la societat comanditria per accions. Es regulen al Reial
Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual saprova el text refs de la
Llei de Societats de Capital.
Societat de responsabilitat limitada
Capital de les SRL

El capital de la societat de responsabilitat limitada no podr ser inferior a
3 000 i haur destar ntegrament desemborsat en el moment de la seva
constituci.
s una societat de capital en qu el capital social, que estar dividit en

participacions socials, indivisibles i acumulables, est integrat per les
aportacions de tots els socis, que no responen personalment dels deutes
socials, sin noms fins al lmit de la seva aportaci a la societat.
Per a la vlida constituci duna societat de responsabilitat limitada (SRL),
es requereix latorgament duna escriptura pblica de constituci i la
seva inscripci al Registre Mercantil, en el termini de dos mesos a comptar
des de la data del seu atorgament.
En la denominaci de la societat de responsabilitat limitada, haur de figurar necessriament la indicaci Societat de Responsabilitat Limitada,
Societat Limitada o les seves abreviatures SRL o SL.
33
Societat nova empresa

La societat nova empresa es regula al Reial Decret 1/2010 com una especialitat de la societat limitada. Els socis daquest tipus dempresa, que obligatriament hauran de ser persones fsiques, no podran superar el nmero de cinc en el moment de la seva constituci.
El capital social de la societat nova empresa, que noms es podr desemborsar en diner, no podr ser inferior a 3 012 ni superior a 120 202 .
La denominaci de la societat nova empresa estar formada pels dos cognoms i el nom dun dels socis fundadors seguits dun codi alfanumric
que permeti la identificaci de la societat de manera nica i inequvoca.
En la denominaci de la companyia haur de figurar necessriament la
indicaci Societat Limitada Nova Empresa, o la seva abreviatura SLNE.
La intenci de lAdministraci s facilitar la creaci dempreses a travs
daquesta forma jurdica, de forma que se simplifiquen els trmits necessaris per constituir-les, que es podran realitzar de forma telemtica a travs
dels Punts dAssessorament i Inici de Tramitaci (PAIT). A ms, se li concedeixen beneficis fiscals, com per exemple:
Ajornament de lImpost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurdics
Documentats, derivat de la constituci de la societat.
Ajornament sense aportaci de garanties, dels deutes tributaris de lImpost sobre Societats corresponents als dos primers perodes impositius
conclosos des de la seva constituci.
Sense obligaci defectuar pagaments fraccionats de lImpost sobre Societats, a compte de les liquidacions corresponents als dos primers perodes impositius des de la seva constituci.
Administraci de les societats de

capital
Ladministraci de les societats de capital es podr confiar a un administrador
nic, a diversos administradors que actun de forma solidria o de forma conjunta o a un consell dadministraci.
Els administradors de la societat de capital podran ser persones fsiques o jurdiques.
Llevat de disposici en contra dels estatuts, per ser nomenat administrador
no es requerir la condici de soci.
La Societat Nova Empresa a

Catalunya
Els trmits per crear la Societat Nova
Empresa a Catalunya es poden fer a travs de lOficina de Gesti dEmpreses
(OGE), la qual s la finestreta nica de
tramitaci empresarial.
Societat annima
s una societat mercantil en qu el capital social, que estar dividit en accions, sintegra per les aportacions de tots els socis, que no respondran
personalment dels deutes socials.
En tractar-se duna societat de capital, per a la seva constituci tamb es
requereixen una escriptura pblica de constituci i la seva inscripci al
Registre Mercantil.
El capital de la societat annima no podr ser inferior a 60 000 euros i
haur destar ntegrament subscrit en el moment de la seva constituci i
desemborsat en almenys el 25% de limport de cada acci.
En la denominaci de la societat annima, hi haur de figurar necessriament la indicaci Societat Annima, o la seva abreviatura SA.
Societats unipersonals
Sentn per societat unipersonal de responsabilitat limitada o annima:
La constituda per un nic soci, ja sigui
persona natural o jurdica.
La constituda per dos o ms socis,
quan totes les participacions o les accions hagin passat a ser propietat dun
nic soci.
8 En la societat collectiva, qu vol dir que els socis responen de forma subsidiria, personal i solidria dels
deutes socials?
9 Quines sn les diferncies entre una societat de responsabilitat limitada i una societat annima?
34
Societat annima europea
Administraci de la societat
annima europea
Sen preveuen dos tipus possibles:
Sistema monista: amb un rgan dadministraci igual a lestablert per a les
societats annimes.
Sistema dual: existir una direcci i
un consell de control.
La societat annima europea (designada dacord amb el seu nom en llat:

Societas Europaea o SE) s un tipus especial de societat annima que es caracteritza per desenvolupar la seva activitat a escala europea. Es regula
pel Reglament del Consell (CE) nm. 2157/2001, de 8 doctubre de 2001, i
pel Reial Decret Legislatiu 1/2010.
La SE tindr un capital mnim de 120 000 euros. Quan en algun Estat membre, el capital mnim exigit a les societats de determinats sectors sigui ms
elevat, el mateix mnim tamb saplicar a les SE daquest Estat.
Societat comanditria per accions
s un tipus de societat de capital a mig cam entre la societat comanditria
simple i la societat annima. Es caracteritza pel fet que el capital est dividit en accions i sintegra per les aportacions de tots els socis (collectius
i comanditaris), almenys un dels quals respondr personalment dels
deutes socials com a soci collectiu. A ms, el capital mnim ha de ser de
60 000 euros.
La denominaci de la societat comanditria per accions contindr el nom
de tots els socis collectius, o dalgun dells, o b una denominaci objectiva,
amb la necessria indicaci de Societat Comanditria per Accions, o la
seva abreviatura S. Com. per A.
Ladministraci de la societat ha destar necessriament a crrec dels socis
collectius, que tindran les facultats, els drets i els deures dels administradors en la societat annima.
Societats mercantils especials
A ms de les societats anteriors, existeixen altres tipus que presenten especialitats pel que fa a lobjecte social, als socis, etc., que han aconsellat
un tractament legal especfic. Les principals sn:
Societats laborals: sn societats annimes o de responsabilitat limitada
en qu la majoria del capital social s propietat dels treballadors que hi
presten serveis retributs em forma personal i directa, amb una relaci
laboral per temps indefinit.
Societats cooperatives: sn societats constitudes per persones que sassocien, en rgim de lliure adhesi i baixa voluntria, per realitzar activitats empresarials, encaminades a satisfer les seves necessitats i aspiracions econmiques i socials. Tenen estructura i funcionament
democrtic.
A ms daquestes societats, en la vida econmica ens trobem amb mltiples
variants de societats: entitats de capital risc, societats de garantia recproca, agrupacions dinters econmic, etc.
10 Quines sn les diferncies entre una societat comanditria i una altra de comanditria per accions?
35
3 >> Documentaci jurdica de les empreses

Les empreses generen multitud de documentaci, tant en el procs de la
seva constituci com en el desenvolupament ordinari de les seves activitats.
Ara b, la legislaci espanyola distingeix dos tipus de documentaci:
pblica i privada.
La legislaci exigeix que una gran part de la documentaci generada per
les empreses tingui el carcter de pblica, de forma que lhan dautoritzar
diferents fedataris pblics i sha dinscriure en diferents Registres daccs
pblic, per donar-li ladequada publicitat enfront de tercers.
3.1 > Documents pblics i privats

La legislaci espanyola diferencia dos grans tipus de documents en funci
de la seva fora probatria:
Documents pblics: sn els autoritzats per un notari o empleat pblic
competent, amb les solemnitats requerides per la llei. Fan prova del fet
que motiva el seu atorgament i de la seva data davant de terceres persones. A ms, fan prova contra els contractants i els causahavents, pel
que fa a les declaracions que hi haguessin fet els primers.
Documents privats: per exclusi, sn els que no han estat autoritzats
per un notari o un empleat pblic. Aquests documents fan prova tant
del fet que els motiva com del seu atorgament i de la seva data, per
nicament entre les parts que els han subscrit.
Aquesta diferncia en la seva fora probatria est donada per la intervenci
en els documents pblics duns funcionaris pblics (denominats fedataris)
que identifiquen adequadament tots els participants i que garanteixen
que es compleixin totes les formalitats requerides per la llei en latorgament
del document.
Per tant, en lordenament jurdic espanyol, si es desitja que els contractes
tinguin efectes enfront de tercers, shauran de realitzar a travs duna escriptura pblica. A ms, cal tenir en compte que, llevat de molt comptades
excepcions previstes a les lleis, noms els documents pblics poden accedir
als Registres pblics i gaudir de la seva protecci.
Tot i aix, hi ha determinats documents mercantils que shan de realitzar
obligatriament en escriptura pblica.
Vocabulari
Causahavent: persona que succeeix
en el dret a una altra (per exemple, els
hereus).
Fe pblica: autoritat que tenen els fedataris per tal que els documents que
autoritzen en deguda forma es considerin autntics.
Elevaci a pblic de documents

Aquesta expressi fa referncia al fet
que certs actes jurdics de les societats
shan dinscriure al Registre Mercantil
mitjanant escriptura pblica, per semeten en document privat (per exemple, les actes de les Juntes).
En aquests casos, shaur de portar el
document privat al notari, el qual, a
partir daquest document privat redactar un document pblic.
Exemples
Conseqncies de la falta dutilitzaci descriptura pblica en la constituci de societats
Les societats shan de constituir en escriptura pblica, que sha dinscriure al Registre Mercantil, encara que les
conseqncies de lincompliment daquesta obligaci sn diferents segons el tipus de societat de qu es tracti:
En les societats de capital, la falta dinscripci al Registre comporta la inexistncia de la societat.
En la resta de societats, la falta de compliment daquests requisits determina que les societats no tindran
personalitat jurdica, fet que implica que els seus gestors seran responsables de les obligacions contretes en
nom de la societat.
36
3.2 > Fedataris pblics
Hem vist que els documents pblics sn els autoritzats tant pels notaris
com per certs empleats pblics. Es tracta dels denominats fedataris pblics,
persones habilitades legalment per donar fe i autentificar fets, actes o negocis jurdics.
Secretaris judicials
En aquest concepte podem incloure:
Els secretaris judicials sn funcionaris

pblics que, amb carcter dautoritat,
exerceixen amb autonomia i independncia, la fe pblica judicial i desenvolupen les funcions de direcci de lOficina Judicial i ordenaci del procs que
els atribueix la Llei.
Els notaris.
Els secretaris judicials.
Els registradors de la propietat i mercantils.
Els funcionaris pblics legalment facultats per donar fe en relaci amb
lexercici de les seves funcions.
Els ms importants de tots per al trfic mercantil sn els notaris i els registradors.
Notaris
Segons expressa el Reglament Notarial de 1944, els notaris sn alhora funcionaris pblics i professionals del Dret:
Com a funcionaris exerceixen la fe pblica notarial, que t i empara un
doble contingut:
El catal a les escriptures

notarials
La Generalitat va signar un conveni amb
el Collegi de Notaris de Catalunya per
tal fomentar ls del catal en les escriptures. Ara representen un 12%.
En lesfera dels fets, arriba a lexactitud dels que el notari veu, sent o
percep pels seus sentits.
En lesfera del Dret, sajusta a lautenticitat i la fora probatria de
les declaracions de voluntat de les parts en linstrument pblic redactat
conforme a les lleis.
Com a professionals del Dret tenen la funci dassessorar jurdicament
els que li ho sollicitin en lexercici del seu crrec.
Els notaris actuen amb plena autonomia i independncia, encara que depenen jerrquicament del Ministeri de Justcia i de la Direcci General
dels Registres i el Notariat. Estan repartits geogrficament per tot el territori
espanyol, i organitzats per Collegis, que els recolzen en la seva funci i,
al mateix temps, controlen la seva actuaci.
Registradors
Els registradors sn funcionaris pblics de lEstat, llicenciats en Dret i seleccionats mitjanant oposici.
La seva funci s portar els Registres de la Propietat, Bns Mobles i Mercantils, exercint les funcions pbliques que els atribueix la legislaci (fonamentalment, la hipotecria, la mercantil i ladministrativa).
Sota la seva responsabilitat, els registradors qualificaran la legalitat dels
documents judicials, notarials, administratius o particulars dels quals sen
solliciti la inscripci, per apreciar si els drets que contenen estan correctament i legalment constituts i mantenen la necessria relaci amb el
que prviament ja apareix inscrit al Registre.
No es podr inscriure cap document al Registre corresponent si el registrador no lha qualificat favorablement.
37
3.3 > Documents notarials

Els notaris redacten escriptures matrius, expedeixen cpies i formen protocols. A ms, estan obligats a portar els llibres de registre previstos en la
legislaci notarial, aix com el llibre-registre doperacions mercantils.
Fonamentalment, els notaris redacten els segents tipus de documents,
que tenen el carcter dinstruments pblics:
Escriptures pbliques: tenen com a contingut propi les declaracions
de voluntat, els actes jurdics que impliquin prestaci de consentiment,
els contractes i els negocis jurdics de tota classe.
Actes notarials: tenen com a contingut la constataci de fets o la percepci que en tingui el notari.
Les plisses intervingudes: tenen com a contingut exclusiu els actes i
els contractes de carcter mercantil i financer que siguin propis del
trfic habitual i ordinari (per exemple, una plissa de crdit).
En totes les notaries, existir un llibre-registre en qu figuraran per ordre,
separadament i diriament, totes les operacions en qu els notaris hagin
intervingut.
Els documents notarials tenen unes caracterstiques peculiars, ats el
seu carcter de documents que acrediten la veracitat i la legalitat de fets i
actes. Per aix, el llenguatge s formal i els fets shan dexposar de forma
totalment objectiva, sense expressar valoracions i recollint amb precisi
totes les dades necessries. A ms, sestenen en paper timbrat, amb el
segell del notari.
Vocabulari
Escriptura matriu: s lescriptura original redactada pel notari i signada pels
atorgants, els testimonis, si s procedent, i el propi notari.
Protocol: la collecci ordenada de les
escriptures matrius autoritzades durant
un any.
Minuta: esborrany dun contracte, en
qu sanoten les clusules essencials,
que es lliura al notari per tal que li serveixi de base per redactar el document
pblic amb totes les formalitats necessries.
Documents notarials
Al CD Recursos trobars models dels segents documents notarials.
Actes notarials.
Plisses intervingudes.
Estructura de les escriptures notarials

Part del document
Contingut
Introducci
Cos
Declaraci de voluntat dels compareixents.

Documents i comprovants que shagin dadjuntar o que se sollicitin adjuntar pels
compareixents.
Conclusi
Lloc i data del document.

Nom del notari.
Dades personals dels compareixents.
Documents didentitat dels compareixents.
Carcter dels compareixents (en nom propi o en representaci).
Fe del notari de la capacitat, la llibertat i el coneixement dels compareixents.
Fe de la lectura de lescriptura pel notari o els compareixents.

Transcripci de normes legals i documents omesos en lescriptura.
Correcci derrors o omissions que sadverteixin en lescriptura.
Nmero de srie dels fulls on sinicia i es conclou lescriptura.
Signatura del notari i cada un dels atorgants.
11 Quines diferncies existeixen entre els documents pblics i privats?
12 Per qu s important lexistncia dels fedataris pblics?
38
4 >> Registres pblics
Publicitat del Registre

La publicitat del contingut dels Registres
oficials sobt a travs de dos tipus de
documents en qu es dna constncia
de la situaci dels bns o els drets inscrits:
La nota simple: t valor merament informatiu.
La certificaci: s un document pblic
que acredita fidelment el contingut
del Registre.
Els Registres sn institucions establertes amb la finalitat de donar publicitat

a diferents documents, fets, actes, contractes o resolucions judicials o administratives.
Lavantatge dinscriure un document en algun daquests registres rau en
la seguretat jurdica. Duna banda, com que els registradors qualifiquen
la legalitat dels documents dels quals sen solliciti la inscripci, les dades
incloses en aquests documents tenen presumpci de ser certs, mentre no
es provi el contrari.
A ms, davant de totes les persones que el consultin, el Registre acreditar
el contingut i la titularitat dels drets inscrits.
Entre tots els registres existents, amb rellevncia en lmbit dels negocis,
es poden destacar el Registre de la Propietat, el Registre de Bns Mobles i
el Registre Mercantil.
4.1 > Registre de la Propietat

Serveix per inscriure i donar publicitat a la propietat dels bns immobles
i dels drets que recauen damunt seu, com la hipoteca o les servituds, aix
com a les resolucions judicials o administratives que els puguin afectar,
com per exemple, els embargaments.
Poden accedir a aquest Registre els documents pblics, tant notarials i judicials com administratius. Noms en els casos previstos per les lleis hi poden accedir documents privats.
Com a norma general, la inscripci s voluntria; ara b, existeixen determinats casos en qu la inscripci s necessria per al naixement dels drets
als quals afecta (per exemple, la hipoteca).
Exemples
Utilitat del Registre de la Propietat
El Lluc vol comprar un habitatge al Pere. Per assegurar-se de tots els extrems referents a loperaci, acut al
Registre de la Propietat, on linformaran de si el Pere s el propietari de lhabitatge i si damunt de lhabitatge
recau alguna crrega (hipoteques, embargaments, etc.). Desprs de realitzada la compra, el Lluc inscriur al
Registre lescriptura de compravenda i gurar enfront de tots com a legtim propietari de lhabitatge.
4.2 > Registre Mercantil
Registre de Bns Mobles

s un Registre que t per finalitat donar
publicitat de la propietat, crregues i
gravmens sobre bns mobles, aix com
de les condicions generals de la contractaci.
La seva finalitat s donar seguretat al trfic mercantil, publicant les dades

jurdiques i econmiques de les societats i la resta de persones que sinscriuen en aquest Registre.
Al Registre Mercantil shan dinscriure els empresaris individuals, les societats mercantils i els altres subjectes que actuen en el trfic mercantil,
aix com els actes i els acords daquestes persones relatius a la seva organitzaci i el seu funcionament.
39
Amb carcter general, sinscriuen al Registre Mercantil els documents pblics i, en els casos previstos, els documents privats. A ms, t com a
funci el dipsit de comptes anuals, la legalitzaci de llibres dels empresaris
i el nomenament dexperts auditors independents.
Casos prctics
Inscripci al Registre Mercantil

Una societat mercantil acabada de crear acut al Registre Mercantil amb la finalitat de sollicitar la seva inscripci.
a) Quin Registre s competent per realitzar la seva inscripci?
b) Quins requisits han de complir els documents per accedir al Registre Mercantil?
c) Quin s el termini per sollicitar la inscripci?
d) Com es duu a terme la qualificaci i la inscripci dels ttols?
e) Quins efectes t la inscripci?
Soluci
a) Les inscripcions shan de practicar al Registre corresponent al domicili de lempresari o la societat que
sinscriu. El mateix criteri del domicili sha de seguir per determinar el Registre que sha dencarregar de la
legalitzaci dels llibres dels empresaris, del nomenament dexperts independents i auditors, del dipsit dels
documents comptables i de la resta doperacions que estan encomanades al Registre Mercantil.
El Registre Mercantil es porta pel sistema de foli personal, fet que vol dir que a cada subjecte inscrit se li obre
un full registral en el qual sanoten tots els fets i actes que configuren el seu historial jurdic.
b) La inscripci al Registre Mercantil sha de practicar en virtut de document pblic, notarial, judicial o administratiu, segons els casos, llevat en determinats casos previstos a les lleis.
c) Com a norma general, la inscripci al Registre Mercantil sha de sollicitar dins del mes segent a latorgament
dels documents necessaris per a la prctica de la inscripci.
d) La qualificaci i la inscripci dels ttols lha de realitzar el registrador en el termini de quinze dies des de
la presentaci dels ttols.
e) La inscripci t els efectes segents:
Legitimaci: el contingut del Registre es presumeix exacte i vlid. Els assentaments del registre estan sota
la salvaguarda dels Tribunals i produiran els seus efectes mentre no sinscrigui la declaraci judicial de la
seva inexactitud o nullitat.
Oposabilitat: els actes subjectes a inscripci seran oposables a tercers de bona fe des de la seva publicaci
al Butllet Oficial del Registre Mercantil.
Fe pblica: en cas que es declari que el contingut del Registre Mercantil no s exacte o s nul, aix no
pot perjudicar els drets que van adquirir altres subjectes de bona fe que van confiar en el contingut del
Registre.
13 Quin s el principal objectiu dels Registres Pblics? La seva inscripci sempre t carcter obligatori?
14 Quin tipus de documents shan dinscriure amb carcter general al Registre Mercantil?
40
5 >> Documentaci necessria per constituir

una societat mercantil
Certificaci negativa de
denominaci
Al CD Recursos trobars un document
de certificaci negativa de nom o ra
social.
A lepgraf anterior, hem vist que les societats mercantils shan de constituir
mitjanant escriptura pblica, que sha dinscriure al Registre Mercantil.
En les societats de capital, lincompliment daquests requisits comporta la
inexistncia de la societat, mentre que en la resta determina que les societats no tindran personalitat jurdica.
En tot cas, aquests requisits sinclouen dins dun procs que consta duna
srie de trmits, comuns a totes les societats mercantils, que sn necessaris
per a la seva vlida constituci i que generen una documentaci especfica
en cada cas.
Sollicitud de la certificaci negativa de nom o ra social.

Nmero didentificaci fiscal (NIF).
Atorgament de lescriptura pblica de constituci.
Liquidaci de lImpost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurdics
Documentats (ITPAJD).
Inscripci al Registre Mercantil i Registres especials, si s procedent.
5.1 > Certificaci negativa de nom o ra social

Un dels requisits fonamentals per constituir una societat s lescriptura
pblica, en qu sha de fer constar el nom o la denominaci social.
Normativa aplicable a la
certificaci de denominaci
Aquesta certificaci es regula als articles
409 i segents del Reglament del Registre Mercantil.
Ara b, en atorgar aquesta escriptura, sha de provar al notari que no existeix una altra societat que sanomeni igual (per evitar confusions). Per
aix, amb carcter previ a latorgament de lescriptura, sha de sollicitar
al Registre Mercantil Central lemissi duna certificaci que acrediti que
la denominaci elegida per a la societat no figura registrada. Sense aquesta
certificaci, el notari no autoritza lescriptura de constituci.
Un cop emesa la certificaci, es reservar ls de la denominaci sollicitada
durant sis mesos (si sn diverses, noms es reservar la primera). Si transcorregut aquest termini, no shagus inscrit al Registre la societat o lentitat
al nom de la qual es va reservar la denominaci, es cancellar lanotaci
de reserva i aquesta denominaci la podr utilitzar qualsevol que aix ho
solliciti.
5.2 > Nmero didentificaci fiscal

Les persones fsiques i jurdiques estan obligades a disposar dun nmero
didentificaci fiscal per a les seves relacions amb transcendncia tributria.
Aquest nmero identificar les societats i ser invariable, llevat que canvi
la seva forma jurdica o la seva nacionalitat. Aquest nmero se sollicita a
lAgncia Tributria a travs del model 036 de Declaraci Censal. Juntament amb aquesta sollicitud, shauran daportar:
2.1. Model 036 de Declaraci Censal.
Cpia de lescriptura pblica o el document fefaent de la seva constituci

i dels estatuts socials o document equivalent.
Certificaci de la seva inscripci en un Registre pblic, si s procedent.
Acreditaci de la representaci de la societat per part del signatari de la
declaraci censal (no ser necessari si figura com a tal a lescriptura de
constituci).
41
5.3 > Escriptura pblica de constituci

Les societats shan de constituir per mitj descriptura pblica.
La Llei de Societats de Capital determina que lescriptura de constituci
daquestes societats haur de ser atorgada per tots els socis fundadors. En
lescriptura de constituci sinclouran, almenys, les mencions segents:
La identitat del soci o dels socis.
La voluntat de constituir una societat de capital, amb elecci dun tipus
social determinat.
Les aportacions que cada soci realitzi o, en el cas de les annimes, shagi
obligat a realitzar, i la numeraci de les participacions o de les accions
atribudes a canvi.
Els estatuts de la societat.
La identitat de la persona o les persones que sencarreguin inicialment
de ladministraci i de la representaci de la societat.
Normativa aplicable a lescriptura

pblica de constituci
Per a les societats de capital, es regula
als articles 21 i segents de la Llei de
Societats de Capital.
Per a la resta de societats, en la seva
normativa especfica (Codi de Comer,
Llei de Cooperatives, etc.).
Exemples
Model descriptura de constituci duna societat
ESCRIPTURA DE CONSTITUCI DE LA COMPANYIA MERCANTIL DE
RESPONSABILITAT LIMITADA REUSENCA, SL
Reus, 16 de juliol de 2012
Davant meu, Sr. Mart Recasens Sans, Notari
lIllustre Collegi de Reus, amb residncia
aquesta ciutat, COMPAREIXEN:
de
en
Sra. Dolors Ros Serra, major dedat, estat civil

soltera, vena de Reus, carrer Major, 1, amb DNI
nmero 333333333W.
I Sr. Llus Rom Antol, major dedat, estat civil
casat, ve de Lleida, carrer Alba, 256, amb DNI nmero
222222222Y.
Tots dos sn de nacionalitat espanyola i INTERVENEN en
el seu propi nom.
Tenen capacitat legal per atorgar aquesta escriptura
de
CONSTITUCI
DE
COMPANYIA
MERCANTIL
DE
RESPONSABILITAT LIMITADA, i
EXPOSEN
Que han decidit constituir una companyia mercantil de
responsabilitat limitada, i portant-ho a efecte en
aquesta escriptura la solemnitzen dacord amb les
segents:
CLUSULES
PRIMERA- CONSTITUCI. Els compareixents constitueixen
la companyia mercantil de responsabilitat limitada amb
la denominaci REUSENCA, SL.
Es regir pels Estatuts socials corresponents i en el
no previst en aquests Estatuts per la Llei de
Societats de Capital i la resta de legislaci especial
que, si s procedent, li sigui aplicable.
Documents descriptura pblica

de constituci
Al CD Recursos trobars els documents
descriptura pblica de constituci de
les societats segents:
Societat annima.
Societat de responsabilitat limitada.
42
Estatuts socials
Documents destatuts socials

Al CD Recursos trobars documents destatuts dels segents tipus de societats:
Societat annima.
Societat de responsabilitat limitada.
Els estatuts sn un document que indica les normes de funcionament de

la societat (igual que la Constituci s la norma fonamental en un Estat,
els estatuts ho sn en una empresa). En els estatuts de les societats de
capital es far constar:
La denominaci de la societat.
Lobjecte social, determinant les activitats que lintegren.
El domicili social.
La data dinici de les operacions.
El capital social, les participacions o les accions en qu es divideixi, el
seu valor nominal i la seva numeraci correlativa.
En les societats de responsabilitat limitada, la forma o les formes o les
formes dorganitzar ladministraci de la societat. En les societats annimes,
lestructura de lrgan al qual es confia ladministraci de la societat.
El nmero dadministradors, o almenys, el nmero mxim i el mnim,
aix com el termini de durada del crrec i el sistema de la seva retribuci,
si en tingus, i en les societats comanditries per accions, la identitat
dels socis collectius.
La forma en qu els rgans de la societat deliberen i adopten acords.
5.4 > Liquidaci de lImpost de Transmissions Patrimonials i

Actes Jurdics Documentats (ITPAJD)
2.2. Model 600. Liquidaci de lITPAJD.
Amb carcter previ a la seva inscripci al Registre, la societat en constituci

ha dautoliquidar lITPAJD per la modalitat doperacions societries. Si
aquesta liquidaci no sha presentat, el Registre Mercantil no autoritzar
la inscripci de lescriptura. Lautoliquidaci es realitzar a travs del
model 600 davant de la Hisenda de la respectiva Comunitat Autnoma.
5.5 > Inscripci als Registres
Documents dinscripci al
Registre
de sollicitud dinscripci descriptura
al Registre Mercantil.
Lltim pas per tal que la societat adquireixi personalitat jurdica s la inscripci de lescriptura pblica al Registre Mercantil. Aquest trmit lhan
de complir totes les societats, excepte les societats cooperatives, que sinscriuran al Registre General de Cooperatives.
Daltra banda, hi ha algunes societats especials que, a ms dinscriures al
Registre Mercantil, tamb ho han de fer en certs registres especials (per
exemple, les societats annimes laborals, les societats de garantia recproca,
les agrupacions dinters econmic, etc.).
La inscripci al Registre Mercantil es pot realitzar personalment davant
del Registre, emplenant limprs corresponent que li facilitaran al propi
Registre, o b mitjanant procediments telemtics (personalment o a travs
de notari que hagus autoritzat lescriptura pblica).
15 Per qu t tanta importncia la certificaci negativa de nom o ra social?
16 Indica tres mencions que han de figurar obligatriament en els estatuts duna societat annima.
43
6 >> Procs de constituci duna societat

mercantil
Actualment, existeixen diversos possibles procediments per crear una societat. En essncia, tots sn molt similars, pel que fa als trmits que cal
realitzar i a la documentaci que es genera; les diferncies rauen en la
forma de realitzaci dels trmits (presencial o telemtica) i en la rapidesa.
Laplicaci dun procediment o dun altre est relacionat amb el tipus de
societat i el seu capital social. Lgicament, a un tipus de societat ms
simple, li correspondr una tramitaci ms simplificada.
6.1 > Tramitaci ordinria

s la que saplica sempre que no es pugui aplicar una tramitaci ms simplificada. Concretament, ser la tramitaci aplicable a:
Tramitaci ordinria
Societats annimes
Totes
Capital social superior a 30 000
Algun dels seus socis s una persona jurdica.
Societats limitades
Capital social inferior

a 30 000
El seu rgan dadministraci s un consell dadministraci o ms

de dos administradors mancomunats.
Sha elegit aquesta forma de constituci.
Trmits previs a lescriptura

Amb carcter previ a formalitzar lescriptura a la notaria, shaur daconseguir:
La certificaci negativa de denominaci social emesa pel Registre Mercantil Central.
El certificat bancari dhaver realitzat les aportacions necessries.
Trmits previs a lescriptura
Certificat de denominaci social
Personalment, davant del Registre Mercantil Central:
en model oficial, per correu, missatgeria o mitjans
telemtics.
Es podr referir a una o diverses denominacions, amb
un mxim de tres. El registrador emetr la certificaci,
en un termini de tres dies hbils, indicant si les denominacions sollicitades figuren o no registrades.
A travs del notari: en redactar lescriptura, es poden
indicar fins a cinc denominacions alternatives.
El notari sollicitar telemticament la certificaci
negativa, que se li enviar en el termini mxim de
tres dies.
Certificat de les aportacions

En les societats de responsabilitat limitada: el capital mnim
s de 3 000 i ha destar totalment desemborsat.
En les societats annimes: el capital mnim sn 60 000 i ha
destar desemborsat, almenys en el 25% de limport de cada
acci.
Si laportaci s en metllic, es necessita un certificat de

lingrs en compte de les quantitats aportades, ems per lapoderat de lentitat bancria.
Si laportaci s en bns, se nhaur daportar un inventari,
indicant-ne el valor respectiu.
44
Trmits per atorgar lescriptura
Validesa del NIF provisional

Quan sassigni un NIF provisional, la societat quedar obligada a sollicitar la
concessi del NIF definitiu i a aportar la
documentaci pendent necessria, en
el termini dun mes des de la inscripci
en el Registre corresponent.
Per elaborar lescriptura, shauran de proporcionar al notari les dades

que han de contenir necessriament lescriptura i els estatuts socials:
dades personals dels fundadors i administradors, domicili de la societat,
objecte de la societat, data dinici de lactivitat i sistema dadministraci
elegit.
A ms, shaur dacreditar la personalitat de cada un dels atorgants i, si s
procedent, els poders necessaris per signar, en cas de fer-ho per representaci.
Lescriptura pblica lhauran de signar tots els atorgants.
Trmits posteriors a lescriptura
Un cop que ha estat atorgada lescriptura, per tal que la societat quedi
vlidament constituda a tots els efectes, es necessiten els trmits que
sindiquen a la taula segent:
Trmits posteriors a latorgament de lescriptura

Obtenci del NIF
provisional
Per realitzar els trmits previs a la inscripci de lescriptura al Registre Mercantil, es requereix un NIF. Per aix, lAgncia Tributria emet un NIF provisional, que es convertir
en definitiu quan es registri lescriptura.
Liquidaci de lITPAJD
En la data de publicaci daquest llibre, la constituci de societats est exempta del pagament daquest impost. Tot i aix, sha de realitzar la liquidaci marcant la casella
Exempt i presentar-la, ja que, en cas contrari, no es podr realitzar la inscripci al
Registre Mercantil.
Inscripci de lescriptura
al Registre Mercantil
Obtenci del NIF

definitiu
Cpia autoritzada
de lescriptura
Aquest trmit es pot realitzar personalment davant del Registre Mercantil o, a travs de
notari, sollicitant-li que presenti telemticament la cpia electrnica autoritzada de
lescriptura al Registre corresponent.
La inscripci al Registre shaur de publicar al Butllet Oficial del Registre Mercantil
(BORME), fet que ocasiona unes taxes. La sollicitud de publicaci i el pagament de les
taxes tamb es poden fer personalment o des de la notaria.
Quan la societat ja estigui degudament inscrita, sha dacudir a la delegaci corresponent
de lAgncia Tributria per obtenir el NIF definitiu. Per fer-ho, caldr presentar un
model 036 acompanyat de la cpia autoritzada de lescriptura inscrita al Registre Mercantil.
Un cop inscrita la societat i obtingut el NIF definitiu, el notari expedeix una cpia autoritzada de lescriptura i hi incorpora les dades daquesta inscripci i el NIF definitiu.
Aquesta cpia s la forma dacreditar vlidament el nomenament dels administradors i,
a ms, s la forma dacreditar tamb la titularitat de les accions o participacions en qu
es divideix el capital social.
17 En quins casos sha dacudir al procediment de tramitaci ordinria per constituir una societat annima
amb un capital social inferior a 30 000 ?
18 Realitza un esquema amb el procs de tramitaci ordinria per a la constituci duna societat mercantil.
45
6.2 > Tramitaci simplificada

s la que saplica quan es constitueix una societat limitada en qu es
donen els requisits segents:
Que el seu capital estigui entre 3 100 i 30 000 (o, encara que el capital
sigui inferior a 3 100 , no hagin adoptat el model destatuts tipus).
Que els seus socis siguin persones fsiques.
Que el seu rgan dadministraci sigui un administrador nic, diversos
administradors solidaris o dos administradors mancomunats.
Que la tramitaci de la constituci sigui telemtica.
Aquest tipus de procediment de constituci s molt similar al procediment ordinari que hem vist en lepgraf anterior, per es caracteritza
per la simplificaci dalguns trmits i per la realitzaci de forma telemtica.
Especialitats de la tramitaci simplificada
En atorgar lescriptura
Desprs datorgar
lescriptura
Cal indicar expressament al notari que els fundadors sn persones fsiques i que lrgan
dadministraci no revesteix la forma de Consell dAdministraci.
La sollicitud del NIF provisional sefectuar de forma telemtica i es concedir immediatament. En rebre-la, el notari enviar, de forma telemtica, una cpia certificada de
lescriptura al Registre Mercantil.
Aquest tipus de societats estan exemptes del pagament de les taxes per la publicaci al
BORME. Un cop inscrita la societat al Registre, des daqu es comunica a lAgncia Tributria que, al seu torn, notificar a notari i registrador la conversi del NIF en definitiu.
6.3 > Tramitaci simplificada abreujada

Aquest tipus de tramitaci simplifica, encara ms, els trmits de la simplificada. Saplica per a les societats limitades en qu, a ms dels requisits
per a la tramitaci simplificada, concorrin les condicions segents:
Que el seu capital estigui entre 3 000 i 3 100 .
Que adopti els estatuts tipus aprovats a lOrdre JUS/3185/2010.
Estatuts tipus
dels estatuts tipus aprovats per lOrdre
JUS/3185/2010.
Les seves principals especialitats respecte de la tramitaci simplificada sn

les segents:
Trmits per atorgar lescriptura: cal lliurar al notari els estatuts tipus,
amb les dades corresponents a la societat ja emplenades. Aquests estatuts
tipus no es poden substituir per altres.
Trmits posteriors: el termini del registrador per inscriure la societat
s de set hores hbils comptades des de la recepci de la cpia autoritzada
telemtica de lescriptura.
19 Quines diferncies hi ha entre el procediment de tramitaci ordinari i el simplificat?
20 Quin s el procediment de tramitaci ms avantatjs per a una petita societat limitada amb un capital
social de 3 050 ?
46
7 >> Trmits de posada en marxa

duna empresa
Un cop que lempresa ha estat vlidament constituda i t personalitat jurdica, shan de realitzar altres trmits necessaris per tal que lempresa
pugui comenar a desenvolupar les seves activitats. Es tracta de trmits
davant de les diferents Administracions, que variaran en funci de la
forma jurdica de lempresa (empresari individual, collectivitat sense personalitat o societat mercantil) i de la seva activitat.
Tot i aquesta diversitat de trmits, nexisteixen alguns que sn comuns a
tot tipus dempreses, independentment de la seva forma jurdica. A la
taula segent en resumim els principals:
Trmits per a la posada en marxa de lempresa
Administraci Pblica
Trmits
Agncia Tributria
Alta al cens dempresaris, mitjanant la presentaci de la declaraci censal

dinici, modificaci o cessament dactivitat (model 036), que han de presentar els empresaris individuals, els professionals i les societats, independentment del tipus que siguin.
Alta en lImpost sobre Activitats Econmiques (estan exemptes les empreses
de nova creaci durant els dos primers exercicis).
Tresoreria de la Seguretat Social
Inscripci de lempresa a la Seguretat Social i obertura del codi compte de

cotitzaci (CCC) a la Seguretat Social.
Afiliaci i obtenci del nmero de la Seguretat Social.
Alta al Rgim Especial dAutnoms de la Segureta Social per als empresaris
individuals i els administradors i/o socis treballadors de les societats mercantils.
Si shan contractat treballadors per compte ali, shan de donar dalta al
Rgim General de la Seguretat Social o, si s procedent, al Rgim Especial
aplicable a la seva activitat.
Conselleria de Treball de les

Comunitats Autnomes
Comunicaci dobertura de centre de treball.

Adquisici i legalitzaci del Llibre de Visites: s un llibre obligatori per a les
empreses que anota les diligncies practicades pels inspectors de Treball
com a resultat de les visites realitzades a lempresa.
Obtenci del calendari laboral, en qu figuraran les festes nacionals, les de
la Comunitat Autnoma i les del municipi, distribuint els dies laborals
dacord amb la jornada mxima legal.
Llicncia municipal dobres: si s necessari realitzar obres per construir o
condicionar el local on es desenvoluparan les activitats.
Llicncia dobertura: comprovaci per part de lAjuntament que lactivitat
a desenvolupar per lempresa s conforme amb la normativa dels plans municipals durbanisme. Segons la naturalesa de lactivitat, existeixen dos
tipus de llicncies.
Ajuntament
Agncia Estatal de Protecci de Dades
Llicncia dactivitats qualificades: sn les empreses susceptibles de

causar riscos o molsties, o que superen les dimensions que determinen
les ordenances municipals (per exemple, tallers, peixateries, gasolineres,
etc.). Sexigeixen diversos estudis i projectes addicionals al procediment
tradicional.
Llicncia dactivitats inncues: la resta dempreses. Segueixen el procediment ordinari de concessi.
Inscripci a lAgncia dels fitxers amb dades de carcter personal dempleats, provedors, etc., que hagin dexistir dins de lempresa.
47
8 >> Tramitaci telemtica de la creaci

dempreses
Des del 2003, es reconeix la possibilitat de realitzar de forma telemtica
tots els trmits per a la constituci i la posada en marxa duna empresa
per a les societats limitades nova empresa. Aquesta possibilitat sha ests
a les societats limitades i als empresaris individuals.
El Sistema de Tramitaci Telemtica (STT) s el sistema informtic de tramitaci dexpedients electrnics per a la creaci dempreses. Sassenta
sobre les bases segents:
Centre dInformaci i Xarxa de Creaci dEmpreses (CIRCE): s un
sistema dinformaci per a la tramitaci de la creaci dempreses a
travs de tcniques electrniques, informtiques i telemtiques.
Punts dAssessorament i Inici de Tramitaci (PAIT): sn oficines dependents dentitats pbliques o privades en qu es presten serveis dinformaci i assessorament als emprenedors en la definici i tramitaci
telemtica de les seves iniciatives empresarials.
Document nic Electrnic (DUE): s un document administratiu de
naturalesa telemtica en qu sinclouen totes les dades referents a
lempresa, que shan de remetre als registres jurdics i a les Administracions Pbliques competents per a la constituci de la societat i per
al compliment de les obligacions en matria tributria i de Seguretat
Social.
Web
A la pgina web de la xarxa CIRCE trobars tota la informaci i les eines per
a la creaci telemtica dempreses.
www.circe.es
2.3. El logotip de CIRCE.
Inici del procediment

Per dur a terme la tramitaci telemtica, els que vulguin crear una de les
empreses per a les quals est perms aquest procediment poden optar per
una daquestes dues possibilitats per iniciar el procs:
Acudir a un PAIT, en qu sels assessor en tot el relacionat amb el seu
projecte empresarial i on podr iniciar els trmits de constituci i posada
en marxa del projecte per mitjans telemtics.
Realitzar els trmits per si mateixos a travs de lrea per a emprenedors
de la pgina web del CIRCE.
2.4. Logotip de la xarxa PAIT.
PAIT a Catalunya
Exemples de PAIT a Catalunya sn Barcelona Activa, la Cambra de Comer de
Barcelona i la de Terrassa, entre altres.
Formalitzaci del DUE

Si sest duent a terme la creaci a travs dun PAIT, shaur de subministrar
al personal tota la informaci necessria per tal que formalitzi el DUE i
saportar tota la documentaci requerida. Per realitzar el DUE, es far
servir el Programa dAjuda a la Formalitzaci del DUE (PACDUE).
Si els trmits sestan realitzant des de la pgina web de CIRCE, el DUE es
formalitzar directament en aquesta web i els documents necessaris shauran dincorporar com a documents adjunts al DUE.
Un cop emplenat, el DUE inicia la tramitaci telemtica. A partir daquest moment, el Sistema de Tramitaci Telemtica (STT-CIRCE) via Internet, envia a cada organisme que participa en el procs la part del
DUE que li correspon per tal que pugui realitzar el trmit de la seva
competncia.
Guia de creaci dempreses

amb una guia publicada per CIRCE per a
la tramitaci telemtica de la constituci dempreses. Shi detalla tot el procediment i la documentaci necessria.
48
Notaria
El sistema CIRCE envia les dades del DUE a la notaria i lemprenedor hi
acut amb el certificat de desembors del capital social i, si s procedent, el
certificat de la denominaci social i atorga lescriptura de constituci.
Seguretat Social
Un cop atorgada lescriptura, CIRCE envia les dades del DUE a la Seguretat Social, per inscriure-hi lempresa i, si s
procedent, per tramitar les altes de
lempresari i/o els treballadors.
La prpia notaria sollicita, a travs del CIRCE, el NIF provisional, que s

concedit i rems al sistema per lAgncia Tributria, aix com la Declaraci
Censal. Aix mateix, se sollicita la liquidaci de lImpost de Transmissions
Patrimonials i Actes Jurdics Documentats.
La Tresoreria General de la Seguretat

Social retorna al CIRCE el codi compte
de cotitzaci (CCC) de lempresa i, si s
procedent, els nmeros dafiliaci de
lempresari i els treballadors.
Desprs de complir aquests trmits, CIRCE remet al Registre Mercantil els

documents necessaris per a la inscripci, i el registrador efectua, si s procedent, la inscripci, i a travs del CIRCE envia les dades a la notaria, que
incorpora aquestes dades a la matriu de lescriptura.
Finalment, la notaria sollicita el NIF definitiu, per a la qual cosa, a travs
de CIRCE, envia cpia de lescriptura a lAgncia Tributria, que procedeix
a acusar rebut de la petici. Amb aquest trmit, la societat finalitza el
procs de creaci.
En la tramitaci telemtica tamb existeix la possibilitat dindicar els
fitxers amb dades de carcter personal en el DUE i CIRCE realitza directament la comunicaci a lAEPD.
EMPRENEDOR
Seguretat
Social
Notaria
Inici trmits
DUE
Presencial
Internet
PAIT
www.circe.es
Registre
mercantil
Agncia
Tributria
CIRCE
Admin.
Tributria
C. Aut.
AEPD
2.5. Esquema de la creaci telemtica duna empresa.
Casos prctics
Creaci telemtica dempreses

El Narcs, el Carles i la Maria, desprs dacabar els seus respectius estudis, decideixen obrir un petit negoci
amb un capital inicial de 6 000 . Com que la Maria ha realitzat el Cicle Formatiu de Gesti Administrativa,
socupa de realitzar els trmits per a la creaci dempreses i ser la futura administradora de la societat.
La Maria sap que la tramitaci telemtica simplifica els trmits i disminueix els costos; per aix, acut a un PAIT
per tal que inicin el procs de creaci. Quins trmits tindr aquest procs?
49
2
Soluci Un cop que la Maria acut al PAIT, linformen que, ats el
capital que aportaran, la forma jurdica ms recomanable s la societat
de responsabilitat limitada (SRL). Des del propi PAIT saccedeix al STTCIRCE i es procedeix a emplenar el Document nic Electrnic (DUE). Per
aix, la Maria subministra al tcnic del PAIT tota la informaci que solliciti
per emplenar el DUE a travs del Programa dAjuda a la Formalitzaci
(PACDUE). En concret, aquest tcnic li demana les dades personals de
cada un dels socis: cognoms i nom, DNI, estat civil (i, en aquest cas, nom
i altres dades dels seus cnjuges), domicilis, telfons, correu electrnic,
etc.
Aix mateix, la Maria li indica el tipus de negoci que volen crear, qu necessiten
per fer-ho (capital, locals, personal, etc.), quines quantitats ha daportar
cada soci i la part que tindr cada un a lempresa, etc. A ms, li diu que la
denominaci elegida per a la seva societat s NACAMAR, SL.
Amb totes aquestes dades, el tcnic del PAIT emplena el DUE i el sistema CIRCE sollicita, automticament, la
reserva de la denominaci social al Registre Mercantil Central (RMC). El RMC, en resposta a aquesta sollicitud,
envia al CIRCE la certificaci de la denominaci social i la factura.
CIRCE envia les dades del DUE signats electrnicament a la notaria, que els dna una cita per atorgar
lescriptura. El dia indicat shan de presentar a la notaria els tres amics per signar lescriptura, aportant el
certificat de desembors del capital social. Des de la prpia notaria es duen a terme diversos trmits:
Senvia a CIRCE una cpia simple de lescriptura de constituci.
Senvia, a travs de CIRCE, lescriptura a lAgncia Tributria sollicitant el NIF provisional.
Senvia el DUE a la Tresoreria General de la Seguretat Social per generar els codis de compte de cotitzaci,
afiliar si s procedent i donar dalta els socis i els treballadors de lempresa, en cas que nhi hagi.
Es realitza lenviament de la Declaraci Censal (036) a lAdministraci Tributria competent.
Es realitza la petici liquidaci de lITPAJD davant de la Comunitat Autnoma competent, que envia a CIRCE
el certificat del pagament o exempci.
CIRCE remet al Registre Mercantil Provincial corresponent el certificat de la denominaci social i el certificat
de lITPAJD. El registrador mercantil corresponent comprova les dades de lescriptura i, si s procedent, nefectua la inscripci, enviant les dades a CIRCE.
La notaria rep la informaci del Registre Mercantil Provincial i incorpora a la matriu de lescriptura les dades
de la resoluci dinscripci registral remeses pel RMP corresponent. La Notaria sollicita el NIF definitiu,
enviant a lAdministraci Tributria la cpia autoritzada de lescriptura, a travs de CIRCE. LAgncia Tributria
confirma el NIF definitiu. La societat NACAMAR, SL sha creat satisfactriament i ja podr operar vlidament
en el trfic jurdic i comercial.
21 Per utilitzar la forma telemtica de creaci dempreses, cal acudir necessriament a un PAIT?
22 Una societat annima es pot acollir al procediment telemtic de creaci dempreses?
23 Des del punt de vista de la gesti de documents i la realitzaci de trmits, creus que el sistema telemtic
de creaci dempreses suposa un avantatge respecte del tradicional? Per qu?
50
9 >> La innovaci empresarial a Catalunya

Un dels reptes que han dafrontar les empreses en els ltims temps s la
necessitat dintroduir innovacions en els seus productes o processos (tant
productius com de distribuci), per tal de ser ms competitives en els diferents mercats.
Lxit daquestes innovacions suposa beneficis per a leconomia general;
per aix, les diferents Administracions Pbliques estableixen programes
dajuda per a lestabliment i el desenvolupament dempreses o la innovaci
empresarial.
A Catalunya, existeixen diverses entitats que tenen la missi de desenvolupar poltiques de potenciaci de la innovaci i oferir ajudes a les empreses
innovadores. A continuaci, en fem un breu resum de les ms destacades.
9.1 > ACC1
2.6. Pgina web dACC1 (www.acc10.cat).
ACC1 s lAgncia per a la Innovaci i la Internacionalitzaci de lEmpresa

Catalana, adscrita al Departament dInnovaci, Universitats i Empresa de
la Generalitat de Catalunya.
Aquesta agncia t la finalitat de donar suport a les empreses catalanes en
els processos dinnovaci i internacionalitzaci (per la qual cosa compta
amb una extensa xarxa doficines per tot el mn).
Fonamentalment, desenvolupa les seves activitats en tres camps diferents:
Estratgia empresarial: diagnstic de les necessitats de les empreses,
disseny de programes i serveis per millorar la gesti, incorporaci de les
TIC a la gesti empresarial, etc.
Innovaci tecnolgica: recolzant i finanant els projectes de R+D+i, proporcionant a les empreses informaci sobre projectes dinnovaci tecnolgica, proporcionant ssessorament i suport a les noves empreses de
base tecnolgica, etc.
Internacionalitzaci: xarxa doficines a lexterior, informaci, assessorament i ajudes econmiques per a linici de les exportacions, etc.
9.2 > PIMESTIC

PIMESTIC s un pla dactuaci de la Generalitat, impulsat conjuntament
per ACC1 i per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci (STSI), per promoure la utilitzaci de les TIC (tecnologies de la informaci i la comunicaci) a les empreses de Catalunya.
INICIA
http://inicia.gencat.cat s un portal
gestionat per la Generalitat de Catalunya per assessorar els emprenedors
que vulguin crear una empresa. Proporciona tant informaci com recursos variats per a la posada en marxa dels projectes empresarials.
Com el seu nom indica (PIMES-TIC), els destinataris daquest pla sn les
microempreses i les petites i mitjanes empreses de Catalunya. Aquest pla
contempla les actuacions segents:
Difusi i sensibilitzaci: a travs de lorganitzaci de jornades informatives, elaboraci de guies, etc.
Assessorament i orientaci: mitjanant un assessorament individualitzat
a les empreses i la creaci dun servei de suport per a les microempreses.
Implementaci i finanament: establint ajudes a la innovaci i a la
R+D+i tecnolgica, aix com desenvolupant un paquet ofimtic per a
microempreses, amb software de lliure distribuci.
51
9.3 > Barcelona Activa

Barcelona Activa (www.barcelonactiva.cat) s lagncia de desenvolupament
local de lAjuntament de Barcelona. Va nixer el 1986 com un organisme
municipal amb lobjectiu de ser un viver dempreses i, actualment, tot i
no abandonar aquest propsit inicial, t per objectiu principal promoure
i donar suport als nous emprenedors que tinguin projectes viables per
crear empreses, a ms de promoure locupaci de persones i la seva millora
professional. A ms, shi pot demanar assessorament legal i tcnic, aix
com subvencions per iniciar nous projectes empresarials.
DO IT!
A la pgina web
http://doitinbcn.barcelonactiva.cat/
sofereixen assessorament i recursos per
a persones de tot el mn que vulguin
desenvolupar els seus projectes empresarials o professionals a Barcelona.
Per tal de dur a terme el desenvolupament de les seves activitats, compta

amb diversos espais: BarcelonaNET Activa, Innova! i Porta22.
9.4 > Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci

de Barcelona
La Cambra t com a objectiu ajudar les empreses a aconseguir que siguin
ms competitives, que puguin mantenir i ampliar la seva quota de mercat
i que sintrodueixin en nous mercats nacionals i internacionals. Per aix,
la Cambra ofereix una gran varietat de serveis relacionats amb el mn
empresarial, intentant satisfer les necessitats dinnovaci de les empreses
per tal dafavorir-ne la seva competitivitat.
2.7. Pgina web de BarcelonaNET Activa

(www.barcelonanetactiva.com).
En lmbit de la innovaci empresarial, la Cambra de Comer, Indstria i

Navegaci ofereix els serveis segents:
Avaluaci inicial de les necessitats en innovaci.
Serveis dajuda en la planificaci i el desenvolupament de la innovaci
(per exemple, avaluaci de les necessitats etc.).
Assessorament per a projectes de R+D+i.
Informaci i oportunitats daccs al finanament.
Formaci, a travs de cursos, jornades, guies prctiques, aix com accs
a una gran varietat de recursos per a la innovaci.
A ms, la Cambra proporciona ajuda en el procs dinternacionalitzaci
de les empreses catalanes, a travs de:
Diagnstic de les necessitats de les empreses que pretenen internacionalitzar-se.
Informaci i assessorament al llarg del procediment.
Formaci continuada per als responsables daquestes empreses.
Cal destacar que la resta de capitals de provncia de Catalunya tamb disposen de Cambres de Comer que, tot i no disposar de tants recursos,
tenen finalitats similars.
24 Organitzeu un debat per analitzar si lAdministraci Pblica incentiva la presncia de empreses estrangeres
a Catalunya.
25 Busca a Internet informaci sobre les ajudes a la innovaci empresarial a les Pimes a Catalunya.
52
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Per qu lempresa es considera com un ens econmic?
2 Quins tipus dempreses existeixen atenent al seu mbit? Posan un exemple de cada una.
3 Qui es considera empresari individual? Com est regulada la seva activitat?
4 En qu es diferencien les societats personalistes i les capitalistes?
5 Poden accedir als Registres tot tipus de documents? Per qu?
6 Quin s el contingut mnim de lescriptura de constituci duna societat?
7 En qu es diferencia lescriptura de constituci duna societat dels seus estatuts?
8 Esmenta els trmits de constituci de les Societats Mercantils.
9 Quins trmits ha de complir lempresari en la posada en marxa de lempresa si shan de contractar treballadors
per compte ali?
10 A qu ens referim en parlar de qualificaci registral?

11 Qu s el DUE? Per a qu serveix?
.: APLICACI :.
1 Dos amics han decidit constituir una societat limitada i acuden al notari per redactar lescriptura de constituci.
Les dades que li faciliten sn les segents:
Nom de la societat
JPAC, SL.
Dades personals dels atorgants
Carles Mart Manovelles. Carrer Major, 48, Tarragona. DNI 5.236.987-L.

Llcia Miret Hereu. Avinguda del Nord, 1, Tarragona. DNI 6.934.153-W.
Capital social
5 000 dividits en 500 participacions de 10 cada una. Cada soci aporta

el 50% del capital en metllic, dipositat ntegrament en un compte del
BBVA.
Data datorgament
14 de mar de 2013.
Data dinici de les operacions
1 dabril de 2013.
rgan dAdministraci
La Llcia ser ladministradora nica de la societat.
Utilitzant el formulari descriptura de constituci incls al CD Recursos, redacta lescriptura de constituci de la

societat JPAC, SL.
2 Partint de les dades indicades a lactivitat anterior, detalla tots els trmits necessaris per a la constituci i la
posada en marxa de lempresa JPAC, SL.
3 Utilitzant el document destatuts duna Societat Limitada incls al CD recursos, realitza un quadre identificant
les mencions segents: denominaci de la societat, objecte i domicili social, data dinici de les operacions, capital
social i participacions en qu est dividit, i forma dorganitzar ladministraci.
4 Busca a la pgina web de la Direcci General de la Petita i Mitjana Empresa, www.ipyme.es, les ajudes i les subvencions per a la creaci dempreses.
53
Cas final
Elecci de la forma jurdica de lempresa

En finalitzar els seus estudis de Tcnic
Superior en Administraci i Finances,
quatre amics decideixen crear el seu
propi negoci. Han elaborat un pla dempresa, per no saben quin tipus de forma
jurdica escollir.
Les dades de partida sn les segents:
Disposen dun capital inicial no superior
a 6 000 .
Volen comenar la seva activitat com
abans millor, de forma que els trmits
de constituci haurien de ser rpids.
Hi aportaran la seva feina i volen limitar-ne la responsabilitat.
a) Quins tipus de societats reuneixen tots
els requisits?
b) Quins sn els avantatges i els inconvenients de cada una?
c) Quina forma societria s la ms adequada per a la seva empresa?
Soluci
a) Les societats que compleixen tots els requisits exposats sn: la societat limitada, la societat nova empresa,
la societat limitada laboral i la societat cooperativa.
b) En cap daquestes societats existeixen problemes respecte del capital inicial de qu disposen, ni pel que fa
a la limitaci de responsabilitat, i en tots els casos poden posar la seva feina al servei de la societat.
Pel que fa als trmits especfics de constituci, totes tenen trmits similars, excepte la societat nova empresa.
Tipus de societat
Avantatges
Inconvenients
Limitada
Limitaci de responsabilitat.
Capital inicial.
Major durada i complexitat dels trmits de

constituci.
Nova empresa
Capital inicial.
Menor durada i simplicitat dels trmits de

constituci.
Limitada laboral
Capital inicial.

constituci.
Cooperativa
Capital inicial.

constituci.
c) La forma societria ms adequada s la societat nova empresa, ja que, dacord amb els requisits pretesos,
s la que ofereix un procs de constituci ms rpid i simple, perqu els trmits es poden realitzar de manera
telemtica.
A ms, lAdministraci concedeix una srie de beneficis fiscals importants a aquest tipus dempreses.
54
Idees clau
DOCUMENTACI
DE CONSTITUCI
DE LES ENTITATS
Lempresa com
a entitat jurdica i
econmica
Concepte dempresa
Tipus dempreses
Formes jurdiques
dempresa
Empresari individual
Collectivitats no societries
Societats mercantils
Documentaci jurdica
de les empreses
Documents pblics i privats

Fedataris pblics
Documents notarials
Documentaci
necessria per
constituir una societat
Certificaci negativa de denominaci

Nmero didentificaci fiscal
Escriptura pblica de constituci
Estatuts socials
Liquidaci de lImpost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurdics Documentats (ITPAJD)
Inscripci en Registres oficials
Constituci
duna societat
Procs de constituci
duna empresa
Tramitaci telemtica
de la creaci
dempreses
Tramitaci ordinria
Tramitaci simplificada
Tramitaci simplificada
abreujada
Trmits de posada
en marxa
duna empresa
Empresari individual
Collectivitats no societries
Societats mercantils
Procs de creaci
duna empresa
El procs burocrtic per constituir una empresa a Espanya s
un procs enrevessat i molt lent.
Tot i que hi ha programes institucionals per crear societats en
24 i 48 hores, la realitat s ben
diferent. La millor opci s posar-ho en mans dexperts per tal
que sencarreguin de tota la paperassa. Per si no ho vols (perqu prefereixes viure lexperincia) o
no pots (perqu vas just de recursos), no et
queda altre remei que fer-ho personalment. I, en
aquest cas, hi ha dues opcions: fer-ho en lnia o
de forma presencial. La primera opci s ms rpida que la segona.
A simple vista, pot semblar un procs molt senzill
(encara que et robi molt temps), per desconixer
determinats terminis per fer alguns trmits et pot
costar molt car, i no noms per les sancions administratives i fiscals, sin tamb pels passos en
fals que et faran retrocedir al ms pur estil de
Larra una i una altra vegada duna finestreta a
una altra.
Quan vas al notari a redactar lescriptura de constituci, has dacreditar que has dipositat al banc
els 3 000 euros de rigor. Lerror que es comet
recorda Alejandro Palacios, assessor jurdic dAJE
Madrid s fer lingrs a nom de la persona que
va al banc, per cal posar-ho a nom de la futura
societat (el que figura a la denominaci negativa
que than donat al Registre), a

ms del nom de ladministrador
de la societat.
Tamb se sol desconixer que
en les SL es poden fer participacions no dinerries per constituir el capital. El mnim
duna SL s de 3 000 euros. Per
no noms es pot aportar diners,
sin tamb immobilitzat; per exemple, un ordinador, com a part daquest
capital. En aquest sentit, no s necessari que
desemborsis tots els diners, sin que una part pot
ser material. S que s cert que els bns aportats
han de tenir un valor real i no poden estar inflats.
Per aix, has daportar-ne les factures. El notari,
en fer lescriptura, podr descriure de qu est
format el capital social indicant-ne el valor. Aix
evitar problemes futurs, indica Palacios.
Sense cap mena de dubte, la millor forma s fer
aquests trmits telemticament. El principal estalvi s de temps. Primer accedeix a www.circe.es
i, si tens certificat digital, pots seguir els passos
que et marca per constituir la teva societat. Tamb
pots esbrinar quin Punt dAssessorament i Inici
de Tramitaci (PAIT) hi ha ms proper al teu domicili. Els truques i hi acordes una cita. Un cop
all, et gestionen tots els trmits.
Font: Javier Escudero, revista Emprendedores (extracte). http://www.emprendedores.es
Activitats
1 Quan finalitzis els estudis, tagradaria crear la teva prpia empresa? Quin sistema de creaci elegiries?
2 Coneixies lexistncia dels PAIT? Et sembla una opci interessant?
Documentaci
de funcionament
de les entitats
SUMARI
Documents societaris
Documents comptables
Conservaci de la documentaci
Protecci de dades de carcter general
Normativa de protecci i conservaci

del medi ambient
OBJECTIUS
Analitzar les caracterstiques dels
documents ms habituals en la vida
societria.
Reconixer la importncia de lelevaci
a pblic dels documents de la societat.
Identificar les caracterstiques i els
requisits de la documentaci comptable
de lempresa.
Aplicar la normativa reguladora de
protecci de dades de carcter personal.
57
Unitat 3 - Documentaci de funcionament de les entitats
1 >> Documents societaris

Les empreses sn una font constant de documentaci jurdica. A la unitat
anterior hem vist la documentaci daquest tipus que es generava en el
procs de constituci de les diferents entitats. En aquesta unitat, ens ocuparem de la documentaci produda en el desenvolupament ordinari de
les seves activitats.
En efecte, lactivitat administrativa de les societats genera un important
nmero de documents necessaris per al seu funcionament i amb objectius
diversos: transmetre informaci, plasmar els acords adoptats o registrar
les operacions realitzades.
Entre aquests documents podem destacar els segents: convocatries,
actes, llibres i escriptures.
1.1 > Convocatries

Sn anuncis o escrits mitjanant els quals es convoca els membres de la
societat a participar en activitats comunes, com reunions o juntes ordinries
i extraordinries.
Per aix, s necessari que sinformi del lloc, el dia i lhora en qu es dur
a terme la reuni, aix com de la seva ordre del dia.
Exemples
Convocatria
JPAC S.A.
CONVOCATRIA DE JUNTA GENERAL
EXTRAORDINRIA DACCIONISTES
Per acord del Consell dAdministraci de la Societat, es
convoca els senyors accionistes a la Junta General
Ordinria que tindr lloc al domicili social, al carrer
Major, 6, el proper dia 14 de febrer de 20XX, a les 10.00
hores en primera convocatria i a les 10.30 hores en
segona convocatria, i dacord amb el segent
ORDRE DEL DIA
1. Lectura i aprovaci, si s procedent, de lacta de la
Junta anterior.
2. Modificaci i aprovaci dels Estatuts Socials.
3. Precs i preguntes.
EL CONSELL DADMINISTRACI
Tarragona, 8 de febrer de 20XX
Ordre del dia

s la relaci detallada dels assumptes
que es tractaran en una reuni.
Sol comenar amb la lectura i laprovaci de lacordat en la sessi anterior i
acaba amb un apartat denominat precs
i preguntes.
58
1.2 > Actes
Estructura de les actes

Encapalament: ttol de lacta amb
indicaci del nom de la societat, de la
reuni a qu es refereix i de la data i,
si s procedent, del lloc de celebraci.
Assistents: llistat dels convocats presents i absents.
Ordre del dia: enumeraci dels punts
que cal tractar.
Acords: decisions adoptades, resultat
de les votacions realitzades, propostes
presentades, persones que hi intervenen i resolucions aprovades.
Cloenda: moment i hora de finalitzaci
de la sessi.
Peu: signatura del secretari. En determinats casos, tamb lhauran de
signar tots els assistents.
Sn documents que serveixen per certificar o deixar constncia oficial de

tot el que sha tractat i acordat en una junta. Les ms utilitzades a les societats sn les actes de reunions: les del Consell dAdministraci i les de la
Junta dAccionistes.
En totes les reunions hi ha dhaver una persona encarregada de redactar
lacta, que rep el nom de secretari. Aquesta persona autoritzar lacta
amb la seva signatura, donant fe del que shi recull.
En la seva redacci s convenient utilitzar un llenguatge formal per
senzill, ja que ha de ser un resum de la reuni.
Les actes shauran de transcriure en un Llibre dActes en qu constaran
tots els acords presos per les juntes generals i especials, aix com de la
resta drgans collegiats de la societat. Abans de fer-lo, servir, el registrador
mercantil haur de legalitzar aquest llibre.
Exemples
Acta
ACTA DE LA JUNTA GENERAL EXTRAORDINRIA
DACCIONISTES DE LA SOCIETAT JPAC, SA
Relaci dassistents
Tots els accionistes
Dades de la reuni
Data: 14 de febrer de 20XX
Hora dinici: 10.00 hores
Hora de finalitzaci: 12.00 hores
Lloc: carrer Major, 6, Tarragona
El President declara obert lacte i el Secretari procedeix a la lectura dels socis

presents.
El Secretari declara constituda la Junta General i el President obre la sessi
amb el segent ordre del dia:
1.
Lectura i aprovaci, si s procedent, de lActa de la Junta anterior.
2.
Modificaci i aprovaci dels Estatuts Socials.
3.
Precs i preguntes.
Desenvolupament de la reuni:
1. El President llegeix lacta anterior. Un cop finalitzada la lectura, es procedeix
a la votaci de lacta, que saprova per 12 vots a favor, 4 en contra i 2
abstencions.
2. Se sotmet a discussi la modificaci dels Estatuts Socials per a la seva
posterior aprovaci. Laccionista Sr. David Pons Miralles agafa la paraula per
sollicitar la modificaci de larticle 8, relatiu a les formes dorganitzar
ladministraci de la Societat, i proposa que siguin dos administradors conjunts
els que exerceixin mancomunadament les facultats dadministraci i
representaci, en comptes dun Consell dAdministraci com ocorre en
lactualitat.
3. Se sotmet a votaci aquesta proposta, que saprova per unanimitat amb 18
vots a favor.
4. En el torn de precs i preguntes no es realitza cap proposta.
5. El President dna la Junta per acabada.
El President
Vist i plau
El Secretari
59
1.3 > Llibres de registre

A ms dels documents que es generen en el desenvolupament de la seva
activitat econmica, els empresaris han de portar una srie de llibres en
qu anoten tots els fets esdevinguts amb rellevncia legal a lempresa. Segons la normativa que exigeix portar els diferents llibres de registre, podem
distingir els segents.
Llibres exigits pel Codi de Comer
El Codi de Comer estableix lobligatorietat per a totes les societats danotar
les seves operacions en determinats llibres, que shan de portar amb claredat, sense espais en blanc, interpolacions, ratlles ni raspadures.
En concret, els llibres que haur de portar tot empresari, sigui quina sigui
la seva forma jurdica, sn els segents:
Llibre dInventaris i Comptes Anuals: sobrir amb el balan inicial
detallat de lempresa. En aquest llibre es transcriuran trimestralment
els balanos de comprovaci de sumes i saldos i anualment, linventari
de tancament de lexercici i els comptes anuals.
Llibre Diari: registrar dia a dia totes les operacions relatives a lexercici
de lempresa, encara que ser vlida lanotaci conjunta dels totals de
les operacions per perodes no superiors al mes, amb la condici que
aquestes operacions apareguin detallades en altres llibres registre concordants.
Llibre Major
s un llibre no obligatori, per molt til,
de forma que gaireb totes les empreses
el porten.
Recull de forma detallada els moviments
de cada un dels comptes, a partir de la
informaci proporcionada pel Diari.
A ms, les societats mercantils portaran els segents llibres:

Llibre dActes: en qu constaran almenys tots els acords presos per les
juntes generals i especials i la resta drgans collegiats de la societat,
amb expressi de les dades relatives a la convocatria i a la constituci
dun rgan, un resum dels assumptes debatuts, les intervencions en
qu shagi sollicitat constncia, els acords adoptats i els resultats de les
votacions.
Llibres de Socis: depenent del tipus de societat de qu es tracti, haur
de portar els segents llibres, que shauran de diligenciar al Registre
Mercantil abans de fer-se servir:
Llibre Registre dAccions Nominatives: societats annimes i comanditries per accions.
Llibre Registre de Socis: societats de responsabilitat limitada.
Els empresaris hauran de presentar els llibres obligatoris al Registre Mercantil del lloc on tinguessin un domicili abans de la seva utilitzaci, per a
la seva legalitzaci. Tamb es pot legalitzar qualsevol dels altres llibres
que es portin en lmbit de lactivitat empresarial, encara que no siguin
obligatoris.
Els llibres hauran destar enquadernats de manera que no sigui possible
la substituci dels folis i hauran de tenir el primer foli en blanc i la resta
numerats correlativament. El registrador indica al primer foli el nmero
de folis totals que t el llibre i en segella tots els fulls, amb la qual cosa es
garanteix que no shi inclouran ni sen trauran pgines.
Legalitzaci de registres en
suports diferents als llibres
Les anotacions es poden realitzar en llibres enquadernats o b en fulls solts
que, un cop enquadernats correlativament, shauran de portar al Registre per
ser legalitzats.
Tamb es poden portar llibres en suport
informtic, que es poden presentar per
a la seva legalitzaci de forma telemtica.
60
Llibres exigits per la normativa tributria
A ms dels llibres anteriors, els empresaris o professionals que siguin subjectes passius de lIVA hauran de portar, en la forma exigida per la normativa tributria, els llibres segents:
3.1. Els subjectes passius de lIVA estan

obligats a portar determinats llibres per
registrar les seves operacions.
Llibre Registre de Factures Emeses: registrar les factures emeses pels

subjectes passius de limpost, reflectint-hi el nmero, la data, el destinatari, la base imposable o limport de les operacions i, si s procedent,
el tipus impositiu i la quota tributria.
Llibre Registre de Factures Rebudes: registrar les factures rebudes
corresponents a bns adquirits i als serveis rebuts en lexercici de la
seva activitat, reflectint-hi el nmero de recepci, la data, el nom i els
cognoms o la ra social de lexpenedor, la base imposable i, si s procedent, el tipus impositiu i la quota tributria.
Llibre Registre de Bns dInversi: es registraran degudament individualitzats cada un dels bns dinversi, les seves factures, la data dinici
de la seva utilitzaci, aix com la prorrata i la regularitzaci anual, si s
procedent, de les deduccions.
Llibre Registre de Determinades Operacions Intracomunitries: en
aquest llibre hauran de constar les operacions i la seva data de realitzaci,
la descripci dels bns objecte daquestes operacions, el destinatari i
lEstat membre dorigen o de destinaci dels bns.
Llibres exigits per la normativa laboral
La normativa en matria laboral exigeix que totes les empreses, tinguin o
no treballadors per compte ali, estaran obligats a tenir un Llibre de Visites en cada centre de treball. Aquest llibre serveix per tal que, quan la
Inspecci de Treball visiti lempresa, hi anoti les diligncies oportunes.
El Llibre de Visites haur destar permanentment a disposici dels inspectors de Treball.
Llibres Registre
Al CD Recursos trobars models dalguns
llibres de registre, que ha de portar
lempresari.
El llibre estar habilitat pel cap dInspecci de Treball i Seguretat Social

de la provncia en qu subiqui el centre de treball i sha de conservar durant 5 anys comptats a partir de la data de lltima diligncia.
1.4 > Escriptures pbliques

Determinats actes jurdics que es duen a terme habitualment a les empreses
han de quedar registrats per poder ser consultats al Registre Mercantil
(per exemple, el nomenament i el cessament dadministradors o la concessi, la modificaci, la revocaci i la substituci dels apoderaments generals i les delegacions de facultats).
Com hem vist en la unitat anterior, la inscripci al Registre Mercantil
shaur de dur a terme en virtut de document pblic i noms es podr
practicar en virtut de document privat en els casos expressament previstos
legalment i reglamentriament.
Com que els documents en qu sacrediten els fets que es poden inscriure
semeten en document privat, shan de portar al notari, el qual, a partir
daquests documents, redactar un document pblic. Aix s el que sanomena elevaci a pblic de documents.
Lelevaci a pblic dels acords de la junta o assemblea general o especial

i dels acords dels rgans collegiats dadministraci es podr realitzar prenent com a base lacta o el Llibre dActes, testimoni notarial de les actes
o certificaci dels acords. Tamb es podr realitzar prenent com a base la
cpia autoritzada de lacta, quan els acords constin en acta notarial. A
lescriptura delevaci a pblic de lacord social, shauran de consignar
totes les circumstncies de lacta que siguin necessries per qualificar-ne
la validesa.
Lelevaci a instrument pblic dels acords socials correspon a la persona
que tingui facultat per certificar-los. Tamb la podr realitzar qualsevol
dels membres de lrgan dadministraci amb nomenament vigent i inscrit
al Registre Mercantil, quan haguessin estat expressament facultats per
fer-ho.
Lelevaci a instrument pblic per qualsevol altra persona requerir latorgament de loportuna escriptura dapoderament, que podr ser general
per a tot tipus dacords, cas en el qual shaur dinscriure al Registre Mercantil.
1 Lempresa JPAC vol convocar tots els seus accionistes a una Junta General Ordinria en qu sexaminin i,
si s procedent, saprovin els comptes anuals i linforme de gesti de la societat, relatius a lexercici 20XX, es
debati sobre la proposta daplicaci del resultat i, si s procedent, saprovi la gesti del Consell dAdministraci
durant aquest perode. Redacta la convocatria a aquesta Junta General Ordinria, que tindr lloc el 20 de
juny, al domicili social de lentitat (carrer Major, 6, de Tarragona) a les 11.00 hores en primera convocatria i
les 12.00 hores en segona convocatria.
2 Redacta lacta corresponent a la junta general la convocatria de la qual has realitzat a lactivitat
anterior, tenint en compte les dades segents:
La junta es va dur a terme en primera convocatria, amb lassistncia de tots els socis.
Els comptes anuals i linforme de gesti es van aprovar amb 15 vots a favor i tres en contra.
En la proposta daplicaci del resultat, cinc accionistes van demanar que es distribussin entre els socis els
beneficis aconseguits en lexercici, per desprs dun intercanvi dopinions amb la resta dels socis, es va
decidir dedicar el benefici a augmentar les reserves de lentitat.
En lapartat de precs i preguntes, el soci Felip Mateu va plantejar la possibilitat de contractar una empresa
externa per tal que dons suport al departament de comptabilitat en lelaboraci dels comptes anuals, proposta rebutjada per 16 vots a favors i 2 en contra.
3 Per qu lempresari ha de legalitzar tots els llibres obligatoris davant del Registre Mercantil?
4 Quin s el contingut del Llibre dInventaris i Comptes Anuals? Amb quina periodicitat shan de transcriure
les dades?
5 Per qu les societats de responsabilitat limitada no necessiten portar un Llibre registre daccions nominatives? Quin llibre han de portar en lloc seu?
6 On i davant de qui shabilita el Llibre de Visites?

7 Com es realitza lelevaci a instrument pblic dels acords de la junta o assemblea general?
8 Per quin motiu noms determinades persones poden dur a terme lelevaci a escriptura pblica dels
acords socials?
61
62
2 >> Documents comptables

Les empreses i els responsables de les societats tenen lobligaci de registrar
els fets i els successos comptables generats amb la finalitat de procedir-ne
posteriorment al cmput. A ms, aquests documents comptables shan
dinscriure al Registre Mercantil per donar-los publicitat davant de qui estigui interessat en conixer la situaci de lempresa.
Termini delaboraci dels

comptes anuals
Els comptes anuals shan de formalitzar
en el termini mxim de tres mesos a
comptar des de la data de tancament
de lexercici per part de lempresari o
dels administradors de la societat.
La forma danotar els fets que afecten la comptabilitat de les empreses es

duu a terme mitjanant la realitzaci dassentaments o anotacions en els
diferents comptes comptables existents. Els documents comptables selaboren aplicant el denominat mtode comptable, que consisteix en un
conjunt de principis i hiptesis que permeten garantir el compliment dels
objectius de la comptabilitat. Els principals sn:
Principi de partida doble: suposa que tot succs comptable afecta com
a mnim dos comptes (deure i haver), ja que, comptablement, no hi pot
haver partida sense contrapartida (per exemple, si es ven alguna cosa
han dentrar diners o un valor representatiu del crdit).
Principi de valoraci: totes les operacions comptabilitzades shan dexpressar en unitats monetries per poder-se valorar.
La informaci comptable shaur de representar de forma uniforme i accessible. Per aix, la legislaci determina que, al llarg de lexercici, es
vagin elaborant els llibres de comptabilitat (Diari, Major i Inventaris i
Balanos) amb les operacions que es realitzen.
A ms, al final de lexercici, les dades recollides en aquests llibres shan
dagregar per obtenir una visi global de lempresa. Aquesta agregaci es
duu a terme a travs dels comptes anuals, que tenen lobjectiu de subministrar informaci que mostri la imatge fidel del patrimoni, de la situaci financera i dels resultats de lempresa, amb la finalitat de prendre
les decisions adequades tant a nivell intern com extern. Els documents
que formen part dels comptes anuals sn una unitat i shan de redactar
amb claredat.
Comptes anuals
Balan
Recull lactiu, el passiu i el patrimoni net de lempresa.
Compte de prdues i guanys
Recull el resultat de lexercici, separant els ingressos i les despeses imputables a

lexercici, i distingeix els resultats dexplotaci dels altres.
T dues parts:
Estat de canvis
en el patrimoni net
La primera reflecteix els ingressos i despeses generats per lactivitat de lempresa

durant lexercici, distingint entre els reconeguts al compte de prdues i guanys
i els registrats directament en el patrimoni net.
La segona cont tots els moviments en el patrimoni net. Tamb informa dels
ajustos al patrimoni net deguts a canvis en criteris comptables i correccions
derrors.
Estat de fluxos defectiu
Posa de manifest els cobraments i els pagaments realitzats per lempresa per informar sobre els moviments defectiu produts en lexercici.
Memria
Completa, amplia i comenta la informaci inclosa en altres documents que integren

els comptes anuals. Inclou la informaci mediambiental.
63
Dipsit dels comptes anuals en el Registre Mercantil

Els administradors de les societats que, en virtut de disposicions legals estiguin obligats a donar publicitat als seus comptes anuals, han de presentar-los per al seu dipsit al Registre Mercantil del seu domicili, dins del
mes segent a la seva aprovaci.
A efectes del dipsit, shauran de presentar els documents segents:
Sollicitud signada pel presentant.

Certificaci de lacord daprovaci dels comptes.
Un exemplar dels comptes anuals.
Un exemplar de linforme de gesti.
Un exemplar de linforme dels auditors de comptes, si s procedent.
Dins dels quinze dies segents al de la data de lassentament de presentaci

dels comptes anuals, el registrador qualificar sota la seva responsabilitat
si els documents presentats sn els exigits per la llei, si estan degudament
aprovats per la junta general i si hi consten les preceptives signatures. Si
no aprecia defectes, donar el dipsit per efectuat i practicar el corresponent assentament al llibre de comptes i al full corresponent a la societat
dipositant.
Conseqncies de
lincompliment de lobligaci de
dipsit dels comptes
Transcorregut un any des de la data de
tancament de lexercici social sense que
shagin dipositat els comptes, es tancar
el full registral per als documents presentats amb posterioritat a aquesta
data, excepte per a alguns supsits (per
exemple, el dipsit dels propis comptes,
escriptures de cessament o dimissi
dadministradors, gerents, directors generals o liquidadors, etc.).
Exemples
Model de sollicitud de presentaci de comptes
B
SOLICITUD DE PRESENTACIN EN EL REGISTRO MERCANTIL DE

PR
62//,&,78''(35(6(17$&,(1(/5(*,675(0(5&$17,/'(______________________
DEPSITO DE CUENTAS ANUALES
/ DIPSIT DE COMPTES ANUALS
IDENTIFICACIN DE LA ENTIDAD QUE PRESENTA LAS CUENTAS A DEPSITO
/ IDENTIFICACI DE L'ENTITAT QUE PRESENTA ELS COMPTES A DIPSIT
El Registre Mercantil a Barcelona

EL Registre Mercantil de Barcelona permet fer gestions en lnia tot consultant
la pgina www.registromercantilbcn.es
Denominacin de la
NIF
Datos Registrales / Dades Registrals:
Tomo
Folio
E,Z
Fecha de cierre ejercicion social
d & / E&Z /
(dd.mm.aaaa)
IDENTIFICACIN DE LOS DOCUMENTOS CONTABLES CUYO DEPSITO SE SOLICITA

,'(17,),&$&,'(/6'2&80(176&2037$%/(6(/',36,7'(/648$/66(62//,&,7$
CUENTAS ANUALES DEL EJERCICIO / COMPTES ANUALS DE L'EXERCICI: ___________
Balance / Balan
Prdidas y Ganancias
/ Prdues i Guanys
Memoria / Memria
Estado cambios
Patrimonio Neto
/ Estat canvis Patrimoni Net
Normal / Normal
Normal / Normal
Normal / Normal
Normal / Normal
Abreviada / Abreujada
PYME / PIME
PYME / PIME
PYME / PIME
PYME / PIME
,
de la sociedad
&
de la societat
Anuncios de
convocatoria
/ Anuncis de
convocatria

Medioambiental

mediambiental
Informe de
'
/ Informe de
Informe de
Auditora
/ Informe
dauditoria
^/s
^/s

Acuerdo

acord
Otros
Documentos
/ Altres
documents
&

Normal / Normal
Modelo de
Autocartera
/ Model
dautocartera
N
/ Nm.
IDENTIFICACIN DEL PRESENTANTE QUE HACE LA SOLICITUD

,'(17,),&$&,'(/35(6(17$'25'(/$62//,&,78'
Nombre y Apellidos
E DNI
Documents de presentaci
de comptes anuals
Domicilio
CdigW
/ Domicili / CodiW
Ciudad
Provincia
Provnci
Telfono
Corre
/ Telfon &&

>:
>
&^
>KW
>
ZZ
>

dWZZD/K&
Z
> K
Z >
>K
W>

>

dWZZD/
Y
> K
>
Cdigo 2D / Codi 2D
Al CD Recursos trobars documents amb

els models normalitzats per al dipsit
dels estats comptables.
64
El primer dia hbil de cada mes, els Registradors Mercantils remetran al
Registre Central una relaci de les societats que haguessin complert durant
el mes anterior lobligaci de dipsit dels comptes anuals.
El Butllet Oficial del Registre Mercantil publicar lanunci de les societats
que haguessin complert amb lobligaci de dipsit.
Qualsevol persona podr obtenir informaci de tots els documents dipositats.
Casos prctics
Terminis delaboraci i presentaci dels comptes anuals

Lempresa JPAC, SA, tanca el seu exercici econmic el 31 de desembre de 20XX. Quines seran les dates rellevants a efectes delaboraci i presentaci dels comptes anuals al Registre?
Soluci Les dates lmits per a lelaboraci i la presentaci de la documentaci comptable, partint del fet
que el tancament de lexercici econmic s el 31 de desembre de 20XX, sn les segents:
31
15
30
30
de
de
de
de
mar de 20X1: data lmit de formulaci dels comptes anuals pels administradors.
juny de 20X1: data lmit de convocatria de Junta General Ordinria pels administradors.
juny de 20X1: data lmit daprovaci dels comptes anuals per la Junta General Ordinria.
juliol de 20X1: data lmit de presentaci dels comptes anuals al Registre Mercantil.
Casos prctics
Informaci mediambiental
A efectes registrals, on ha daparixer la informaci mediambiental de lempresa?
Soluci Segons la normativa comptable, la informaci mediambiental sincorpora als comptes anuals intercalant-la a lapartat corresponent de la Memria (per exemple, indicant els elements de limmobilitzat material,
amb la finalitat de minimitzar limpacte mediambiental i la protecci i la millora del medi ambient, diferenciant
les despeses de lexercici que tingui com a finalitat la protecci i la millora del medi ambient, etc.).
Arran de lOrdre de 8 doctubre de 2001, la informaci mediambiental tamb sha de consignar en un full a
part annex a la Memria. La informaci mediambiental es configura, en conseqncia, com un document ms
dels comptes anuals, annex a la Memria, que cal presentar amb els altres de presentaci obligatria per al
seu dipsit al Registre Mercantil.
Daltra banda, linforme de lauditor que, si s procedent, acompanya els comptes anuals, ha de valorar els
aspectes corresponents a la informaci mediambiental que shan dincorporar a aquests comptes.
9 Quina finalitat persegueix la presentaci dels comptes anuals de les societats?
65
3 >> Conservaci de la documentaci

Les diferents normes reguladores de lactivitat empresarial determinen
que els documents produts per lempresa en lexercici de les seves activitats
shan de conservar i custodiar durant uns determinats terminis, per si
shan de consultar.
Aquests terminis varien segons la norma que els estableix:
El Codi de Comer estableix que els empresaris conservaran els llibres,
la correspondncia, la documentaci i els justificants relatius al seu negoci, degudament ordenats, durant sis anys, a partir de lltim assentament realitzat en els llibres, llevat el que sestableixi per disposicions
generals o especials. Lempresari estar subjecte a aquesta obligaci encara que cessi en lexercici de les seves activitats.
La Llei General Tributria disposa que en aquesta matria prescriuran
als quatre anys els drets de lAdministraci per determinar el deute tributari i per exigir el pagament de deutes. A efectes de lIVA, les factures
o els documents substitutius tamb shan de conservar durant quatre
anys.
La Llei de lImpost de Societats estableix que les bases imposables negatives que hagin estat objecte de liquidaci o autoliquidaci es podran
compensar amb les rendes positives dels perodes impositius que finalitzin en els 15 anys immediats i successius, de forma que caldria conservar aquests documents durant aquest perode de temps.
La Llei dInfraccions i Sancions en lOrdre Social determina que shan
de conservar durant quatre anys la documentaci o els registres o
suports informtics en qu shagin transms les corresponents dades
que acreditin el compliment de les obligacions en matria dafiliaci,
altes, baixes o variacions que es poguessin produir en relaci amb aquestes matries, aix com els documents de cotitzaci i els rebuts justificatius
del pagament de salaris i del pagament delegat de prestacions.
Conservaci de les factures per

mitjans electrnics
Lobligaci de conservar factures i documents substitutius es podr complir
mitjanant la utilitzaci de mitjans electrnics. A aquests efectes, sentendr
per conservaci per mitjans electrnics
la conservaci efectuada per mitj dequips electrnics de tractament, inclosa
la compressi numrica i lemmagatzematge de dades, utilitzant mitjans ptics o altres mitjans electromagntics.
Aquesta conservaci shaur defectuar
de manera que se nasseguri la llegibilitat en el format original en qu shagin
rebut o rems, aix com, si s procedent, la de les dades associades i els
mecanismes de verificaci de signatura
o altres elements autoritzats que en garanteixin lautenticitat de lorigen i la
integritat del contingut.
Casos prctics
Lloc de conservaci de factures i documents substitutius

On ha de conservar les factures lempresari?
Soluci El subjecte passiu de lIVA podr determinar el lloc de la conservaci de les factures o els documents
substitutius daquesta obligaci, amb la condici que les posi a disposici de lrgan de lAdministraci Tributria
davant de qualsevol sollicitud per part daquest rgan i sense demora injustificada. Si les conserva fora dEspanya,
nicament es considerar vlida aquesta conservaci si es duu a terme mitjanant ls de mitjans electrnics que
en garanteixin laccs en lnia i la descrrega remota de la informaci per lAdministraci Tributria.
10 Segons la normativa, quin ser el termini ms indicat per conservar els documents de lempresa?
66
4 >> Protecci de dades de carcter personal

Agncia Catalana de Protecci
de Dades
Es va crear amb la Llei 5/2002, de 19
dabril. Es tracta dun organisme que
actua en els casos en qu es produeix
un s illegal de les dades personals.
(www.apdcat.net).
T capacitat per inspeccionar, perseguir
i castigar qualsevol s fraudulent de les
dades personals, tant de particulars com
dempreses o administracions.
A ms, ofereix un servei de consultoria
personalitzat en matria de protecci
de dades personals.
La documentaci generada per les empreses durant el seu funcionament

selabora a partir de dades, que en molts casos sn personals (noms, cognoms, domicilis, telfons), tant dels socis com de terceres persones amb
les quals es tenen relacions comercials.
Per protegir el dret a la intimitat personal i familiar dels ciutadans i ladequat tractament de la informaci referent a les persones fsiques, shan
dictat la Llei Orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecci de
Dades de Carcter Personal, i el Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, que la desenvolupa.
Segons la Llei Orgnica 15/1999, les dades de carcter personal sn qualsevol informaci relativa a persones fsiques identificades o identificables. Dins daquest concepte sengloben dades didentificaci (nom,
DNI, etc.), circumstncies socials i personals (estat civil, religi, etc.),
dades professionals o acadmiques (professi, titulaci, etc.), dades sanitries, etc.
4.1 > Obligacions de les empreses
Vocabulari
Fitxer: tot conjunt organitzat de dades
de carcter personal, independentment
de la forma o la modalitat de creaci,
emmagatzematge, organitzaci i accs.
Tractament de dades: operacions i

procediments tcnics que permetin la
recollida, gravaci, conservaci, elaboraci, modificaci, bloqueig i cancellaci, aix com les cessions de dades que
resultin de comunicacions, consultes,
interconnexions i transferncies.
Afectat o interessat: persona fsica

titular de les dades que siguin objecte
de tractament.
Dins del deure de conservar la documentaci que elaboren, les empreses

han darxivar aquesta documentaci durant els terminis marcats per la llei.
Quan els fitxers de lempresa continguin dades personals, lempresa t les
obligacions segents:
Inscriure-les al Registre de Protecci de Dades, existent a lAgncia Espanyola de Protecci de Dades.
Informar els afectats que les seves dades figuren en un fitxer, indicant
on s aquest fitxer i quina finalitat t, aix com sollicitar-los el consentiment per poder tractar les seves dades.
No cedir les dades sense lexprs consentiment dels seus titulars.
Guardar secret i mantenir la confidencialitat de les dades recollides.
Aquesta obligaci afecta tant lempresa com els seus treballadors, respecte de les dades que coneguessin per la seva feina.
Adoptar, en la conservaci de les dades, les mesures de seguretat exigides
per la legislaci.
Permetre als titulars de les dades lexercici dels seus drets daccs, rectificaci, cancellaci i oposici.
Els organismes encarregats de vigilar el compliment daquestes obligacions
sn lAgncia Espanyola de Protecci de Dades i les diferents agncies de
protecci de dades existents en les Comunitats Autnomes.
Lincompliment daquestes obligacions per part dels responsables dels fitxers que continguin dades personals pot ser sancionat per lAgncia de
Protecci de Dades amb sancions que van des dels 900 , en cas dinfracci
lleu, fins als 600 000 , si la infracci s molt greu.
Les mesures de seguretat exigibles als fitxers i els tractaments es classifiquen
en tres nivells: bsic, mitj i alt, en funci del tipus de dades que continguin.
67
4.2 > Drets de les persones

Les persones amb dades sotmeses a tractament tenen els drets segents:
Dret dinformaci i consentiment de lafectat: el tractament de les
dades de carcter personal requerir el consentiment inequvoc de lafectat, llevat que la llei disposi una altra cosa. El consentiment es podr
revocar quan existeixi causa justificada per fer-ho i no se li atribueixin
efectes retroactius.
Consulta gratuta al Registre General de Protecci de Dades sobre
lexistncia de tractaments de dades de carcter personal, les seves finalitats i la identitat del responsable del tractament.
Accs a les seves dades sotmeses a tractament per informar-sen del
tractament i de les possibles cessions.
Rectificaci i cancellaci de les dades de carcter personal amb un
tractament que no sajusti al disposat a la llei i, en particular, quan
aquestes dades resultin inexactes o incompletes.
Dret a indemnitzaci quan pateixin dany o lesi en els seus bns o
drets, com a conseqncia de lincompliment del disposat a la llei pel
responsable o lencarregat del tractament.
4.3 > Tractament de les dades

La normativa en matria de protecci de dades socupa de regular-ne el
tractament, s a dir, com ha de ser la seva recollida, gravaci, conservaci,
elaboraci, modificaci, bloqueig i cancellaci. Tamb indica com i per
qu es poden dur a terme cessions de dades.
Les dades de carcter personal noms es podran recollir per al seu tractament quan siguin adequades, pertinents i no excessives en relaci amb
lmbit i les finalitats legtimes per a les quals shagin obtingut. Es prohibeix
la recollida de dades per mitjans fraudulents, deslleials o illcits.
Quan les empreses solliciten dades a una persona en un qestionari o
formulari en paper o format informtic, han dincloure una clusula en
qu se linformi de lexistncia del fitxer, el tractament, la finalitat, la
identitat i ladrea del responsable del fitxer, els drets que t lafectat
(accs, rectificaci, cancellaci i oposici a ls de les seves dades), si
la resposta a les preguntes plantejades s voluntria o obligatria i les
conseqncies que tindria la negativa a facilitar les dades.
Exemples
Clusula informativa als afectats del tractament
de les seves dades
La informaci que ens faciliteu sinclour al txer denominat Clients
de lempresa JPAC, SA, per gestionar-ne adequadament les comandes.
Si ho desitgeu, podeu exercir els drets daccs, recticaci, cancellaci
i oposici, per escrit a lempresa JPAC, a ladrea: carrer Major, 6, de
Tarragona (Llei Orgnica 15/1999, de 13 de desembre).
Comunicaci de dades i drets

de les persones
Les dades de carcter personal objecte
del tractament noms es podran comunicar a un tercer per al compliment de
finalitats directament relacionades amb
les funcions legtimes del cedent i del
cessionari amb el previ consentiment de
linteressat.
68
Hi ha determinades dades especialment sensibles sobre les quals la legislaci estableix una protecci especial i respecte de les quals les empreses
hauran dadoptar especials mesures per al seu tractament:
Les dades de carcter personal que revelin la ideologia, lafiliaci sindical, la religi i les creences noms es podran tractar amb el consentiment exprs i per escrit de lafectat.
Les dades de carcter personal que facin referncia a lorigen racial, la
salut i la vida sexual noms es podran recollir, tractar i cedir quan, per
raons dinters general, aix ho disposi una llei o lafectat ho consenti
expressament.
Les dades de carcter personal relatives a la comissi dinfraccions penals o administratives noms es podran incloure en fitxers de les Administracions Pbliques competents, en els supsits previstos en les respectives normes reguladores.
3.2. Per al tractament de les dades referents a la salut de les persones (per exemple, expedients sanitaris) shauran dadoptar mesures especials de protecci.
Queden prohibits els fitxers creats amb la finalitat exclusiva demmagatzemar dades de carcter personal que revelin la ideologia, lafiliaci sindical, la religi, les creences, lorigen racial o tnic, o la vida sexual.
Exemples
Clusula per recollir el consentiment per al tractament de
dades
He estat informat que les dades que facilito sinclouran al fitxer
denominat Pacients de lempresa JPAC amb la finalitat de poder
rebre una adequada atenci sanitria. Tamb se mha informat de la
possibilitat dexercir els drets daccs, rectificaci, cancellaci i
oposici, indicant-ho per escrit a lempresa JPAC, a ladrea segent:
carrer Major, 6, de Tarragona (Llei Orgnica 15/1999, de 13 de desembre).
Pel que fa a la conservaci de les dades de les persones, el responsable

dels fitxers en qu constin haur dadoptar les mesures necessries que
garanteixin la seguretat de les dades de carcter personal i nevitin lalteraci, prdua, tractament o accs no autoritzat.
Les dades no es podran usar per a finalitats incompatibles amb aquelles
per a les quals shaguessin recollit les dades, i shan de posar al dia, de
forma que responguin amb veracitat a la situaci actual de lafectat.
Shaur de procedir a la cancellaci de les dades quan hagin deixat de
ser necessries o pertinents per a la finalitat per a la qual haguessin estat
recollides o registrades.
11 Quins requisits ha de complir el tractament de dades per poder-se regular per la Llei Orgnica 15/1999,
de 13 de desembre?
69
5 >> Normativa de protecci i conservaci

del medi ambient
Larticle 45 de la Constituci diu que:
1. Tothom t el dret a gaudir dun medi ambient adequat per al
desenvolupament de la persona, aix com el deure de conservar-lo.
2. Els poders pblics vetllaran per la utilitzaci racional de tots
els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la
qualitat de vida, aix com defensar i restaurar el medi ambient,
en base a la indispensable solidaritat collectiva.
3. Per als que violin el disposat en lapartat anterior, en els
termes que la llei fixi, sestabliran sancions penals o, si s procedent, administratives, aix com lobligaci de reparar el dany
causat.
En desenvolupament daquest article, es va dictar la Llei 26/2007, de 23
doctubre, de Responsabilitat Mediambiental, que regula la responsabilitat
de les empreses de prevenir, evitar i reparar els danys mediambientals.
La llei regula la responsabilitat en qu poden incrrer les empreses en
base als principis de prevenci i que qui contamina paga, i estableix les
principals obligacions que han de complir:
Comunicar de forma immediata a lautoritat competent lexistncia de
danys mediambientals o lamenaa imminent daquests danys, que
hagin ocasionat o que puguin produir.
Collaborar en la definici de les mesures reparadores i en lexecuci de
les adoptades per lautoritat competent.
Adoptar i executar les mesures de prevenci, devitaci i de reparaci
de danys mediambientals.
Sufragar els costos daquestes mesures (prevenci, evitaci i reparaci
de danys), independentment de la seva quantia.
Procedir a la reparaci del dany mediambiental que saconsegueix restablint el medi ambient al seu estat bsic.
Els operadors que realitzin activitats amb substncies considerades perilloses o contaminants, hauran de disposar duna garantia financera
que els permeti fer front a la responsabilitat mediambiental inherent a
lactivitat o les activitats que pretenguin desenvolupar.
El medi ambient i lEstatut

dAutonomia de Catalunya
Larticle 46 de lEstatut dAutonomia de
Catalunya estableix que es protegir el
medi ambient amb ladopci de poltiques pbliques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat
collectiva.
Responsabilitat social
corporativa
s la manera dactuar de lempresa caracteritzada per la preocupaci per limpacte de les seves activitats sobre els
clients, empleats, accionistes, comunitats locals, medi ambient i sobre la societat en general.
Aix suposa el compliment estricte de
la legislaci nacional i internacional en
aquests mbits, aix com qualsevol altra
acci que voluntriament vulgui desenvolupar lempresa amb lobjectiu de millorar la qualitat de vida del conjunt de
la societat.
Aquesta norma afecta totes les empreses en diferent mesura, ja que la

prpia llei distingeix dos tipus dempreses; aix, les empreses amb una activitat recollida al seu Annex III tindran unes obligacions ms severes que
la resta de les empreses (constituci de garanties financeres, etc.).
12 Busca a la Llei 26/2007, la regulaci sobre la garantia financera obligatria que han de constituir algunes
empreses. En qu consisteix? Per a qu serveix? Quina s la seva quantia?
70
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 On ha de presentar lempresari els llibres obligatoris? Quins requisits formals han de complir aquests llibres?
2 Fes una relaci del contingut que ha de tenir un Llibre dActes. Per qu s obligatori?
3 Com sha de portar el Llibre Registre de Factures Emeses? I el de Factures Rebudes?
4 Quins requisits ha de reunir una persona per poder procedir a lelevaci a instrument pblic dels acords socials?
5 Quins sn els requisits formals que han de reunir els llibres per poder-se legalitzar? Com es poden presentar?
6 Indica el termini de conservaci legal dels documents segents:
a) Factures.
b) Documents de cotitzaci a la Seguretat Social.
c) Liquidacions de lImpost de Societats.
d) Llibres exigits pel Codi de Comer.
e) Dades relatives a lafiliaci a la Seguretat Social dels treballadors de lempresa.
Si les dades es troben emmagatzemades en mitjans electrnics, com shan de conservar?
7 A efectes de la Llei Orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecci de Dades de Carcter Personal, qu

sentn per fonts accessibles al pblic? Per qu aquesta llei t el carcter de llei orgnica?
8 En lmbit de la protecci de dades, en qu consisteix el dret de rectificaci i cancellaci? I el dret daccs?
9 En el cas de compensaci de bases imposables, quin termini de conservaci de la documentaci sestableix en
lImpost de Societats?
10 Quines sn les conseqncies de la falta de presentaci de la documentaci comptable per al seu dipsit al Registre Mercantil?
11 En qu consisteix el procediment de dissociaci de dades?

12 Quines sn les dades especialment protegides? A qu es deu aquesta protecci especial?
.: APLICACI :.
1 Redacta lacta de la reuni convocada per elegir els representants de la Junta de delegats al teu centre educatiu.
2 Fes un esquema que reculli els diferents terminis de conservaci de la documentaci empresarial i la normativa
que els regula.
3 Confecciona una sollicitud de cancellaci de dades de carcter personal adreada a lempresa JPAC, carrer
Major, 6, de Tarragona. En pots trobar un model a la pgina web de lAgncia Espanyola de Protecci de Dades
(ww.agpd.es).
4 Busca a Internet ajudes i subvencions pbliques que concedeixes les diferents Administracions i la Uni Europea
a les empreses per a la realitzaci dinversions destinades a la protecci i la conservaci del medi ambient.
71
Cas final
Presentaci telemtica de comptes anuals

Lempresa JPAC, que ha iniciat la seva activitat lany 2011, vol realitzar de forma telemtica la presentaci
al Registre Mercantil dels comptes anuals corresponents a aquest exercici.
a) On ha de realitzar la presentaci?
b) Quin s el procediment de presentaci?
c) Es pot enviar tamb el certificat daprovaci de comptes?
Soluci
a) La presentaci telemtica de comptes es realitza a travs de la seu electrnica del Registre Mercantil.
Shi pot accedir des de la pgina web dels Registres (www.registradores.org), seleccionant lopci Oficina
Virtual, on shaur de seleccionar successivament Serveis Mercantil / Dipsit de comptes anuals. A continuaci, saccedeix al Portal de Servicios Interactivos de loficina virtual, on caldr prmer lopci Accs
amb certificat, i identificar-se amb el certificat digital dusuari que haur destar installat al navegador de
lequip des del qual sestigui tramitant la presentaci.
Un cop que lusuari sha identificat vlidament amb el seu certificat digital, sha de seleccionar
lopci Presentacin telemtica
de documentos. Tot seguit, es
mostra una pantalla, on ha de seleccionar lopci Presentar Cuentas, on es mostraran les opcions
a travs de les quals es pot dur a
terme la presentaci.
b) La presentaci de comptes que
sajusten al nou Pla Comptable,
vlid per a exercicis iniciats a partir de l1 de gener de 2008, com s el cas de JPAC. Sha de realitzar el procediment segent:
Desprs de prmer lopci Presentar Cuentas, laplicaci sollicita que sindiqui la ruta del fitxer generat
amb el programa delaboraci del dipsit dels comptes anuals, per carregar-lo; s a dir, que se seleccioni a
lordinador el fitxer que cont les dades dels comptes que es volen presentar per al seu dipsit.
Un cop carregat aquest fitxer amb el contingut dels comptes, laplicaci completar la resta dels camps, exceptuant el de Referencia del documento, que quedar reflectit en el justificant de rebut de lenviament.
Aquesta referncia pot ser, per exemple, el nom i lany de la societat de la qual sest enviant la documentaci;
en aquest cas, JPAC 2011.
Desprs de completar el camp de referncia del document i haver comprovat que la resta de les dades
incloses en el formulari sn correctes, es procedeix a Firmar y Enviar la presentaci.
Un cop acabat el procs denviament, es pot obtenir directament lAcuse de Recibo de la presentaci.
Finalment, es desaran els fitxers de les presentacions amb el nom que es desitgi.
c) En el supsit que sestigui preparant una presentaci telemtica relativa a un dipsit de comptes generats
amb el Nou Pla General Comptable, i si estem en possessi dun certificat de signatura reconegut, podrem
afegir a la nostra presentaci el Certificat dAprovaci de Comptes.
72
Idees clau
Convocatries
Actes
Documents societaris
Llibres de registre
Codi de Comer
Normativa tributria
Normativa laboral
Escriptures
pbliques
Documents comptables
DOCUMENTACI
DE FUNCIONAMENT
DE LES ENTITATS
Dipsit dels comptes anuals

Conservaci
de la documentaci
Protecci de dades
de carcter personal
Normativa de protecci
i conservaci del medi
ambient
Obligacions de les empreses

Drets de les persones
Tractament de dades
@
@
:
p
t
t
h
ret que I
d
m
nternet ens obli:di
Tindwrwe
www
tp
w
t
@
h
@
http:
@
U
@ @
na directiva nica per als 27 pasos de la UE,

i sobretot ms garanties i protecci per al consumidor, sn les claus del projecte de reforma sobre protecci de dades i privacitat a Internet que
va presentar ahir a Brusselles la comissria de
Justcia i Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane
Reding.
La Comissi Europea porta dos anys estudiant
lassumpte, mirant amb lupa la poltica de tractament, emmagatzematge i accs a les dades personals
de les empreses dInternet, especialment les grans
multinacionals. Lobjectiu ltim de la reforma s
dotar el consumidor de major poder de control.
La protecci de dades personals s un dret fonamental per a tots els europeus, per els ciutadans
no sempre senten tenir el control total de les seves
dades personals, va afirmar Reding.
Un altre element clau que introduir la llei
ser el dret a loblit, s a dir, la possibilitat desborrar tot lhistorial o lempremta digital duna
persona. Per exemple, podrem demanar a Facebook
o a Google que esborri qualsevol referncia a
nosaltres, i estaran obligats a fer-ho sense demora. Aix s, lesborrament es limitar a les dades
que hagi introdut linteressat, s a dir, no podr
demanar que seliminin les referncies introdudes
per tercers.
Tamb caldr canviar les poltiques de privacitat
que sestableixen per defecte a les xarxes socials, de
forma que hauran de demanar autoritzaci expressa
a lusuari per utilitzar les seves dades i creuar-les
amb les daltres internautes, una prctica habitual
per vendre perfils comercials als anunciants.
Les companyies
que no compleixin
amb la futura normativa podran ser sancionades amb multes de
fins a un mili deuros
o el 2% de la seva facturaci anual. Ara, les
normes han de passar
tots els trmits burocrtics de redacci i
aprovaci pels diferents Estats i pel Parlament Europeu. A finals de 2013, podrien entrar en vigor.
La futura normativa de la UE ser molt ms estricta que la nord-americana, on tenen la seu moltes
empreses que es veuran afectades a Europa. La comissria Reding va reconixer que es tracta dun
assumpte molt difcil, encara que confia que es podr negociar amb les sucursals europees de les companyies o, quan sigui possible, exigir condicions per
a lemmagatzematge als Estats Units de les dades
dels usuaris europeus.
Reding tamb va elogiar Google, que ha anunciat
que centralitzar totes les dades dels seus usuaris,
fet que en principi hauria de fer ms fcil gestionarles. Google ha estat rpid! Abans daprovar-se la iniciativa, ja ha donat un pas en la direcci correcta,
va comentar la comissria.
Font: Redacci de Baquia, 26 de gener de 2012.
www.baquia.com.
Activitats
1 Coneixies la possibilitat dexercir el dret a loblit a Internet?
2 Has sollicitat alguna vegada que es cancellin les teves dades en pgines dInternet?
3 Creus que s important i necessari evitar la publicaci de determinades dades a la web? En cas negatiu,
per qu creus que no?
Contractaci
privada a
lempresa
SUMARI
El Dret empresarial
El procs de contractaci privada
Modalitats de contractaci privada
Elaboraci i formalitzaci de contractes

privats
Contractaci electrnica
Seguretat i confidencialitat: signatura

digital i certificats digitals
OBJECTIUS
Conixer les caracterstiques del Dret
empresarial.
Identificar els models de contractaci
privada i la seva normativa reguladora.
Reconixer els models i els mitjans de
formalitzaci dels contractes.
Aplicar les normes de seguretat i
confidencialitat en el tractament dels
documents.
75
Unitat 4 - Contractaci privada a lempresa
1 >> El Dret empresarial

Les relacions entre els comerciants shan regulat tradicionalment pel Dret
mercantil, configurat com la branca del Dret que socupava de regular els
actes de comer i les relacions dels comerciants en lexercici de la seva
professi.
Amb el temps i a causa del cada cop ms rellevant paper que juguen les
empreses en el desenvolupament de lactivitat comercial, aquesta definici
tan mplia sha anat actualitzant fins al punt de considerar el Dret empresarial com una evoluci del tradicional Dret mercantil.
En aquest sentit, es podria definir el Dret empresarial com la part de lOrdenament Jurdic que regula lactivitat desenvolupada en el mercat per
un empresari, mitjanant una empresa.
Aquest tipus de Dret presenta les caracterstiques segents:
Concurs de creditors
s un procediment legal que t com a
conseqncia la declaraci dinsolvncia
de qualsevol persona, natural o jurdica,
que no pot complir amb regularitat les
seves obligacions de pagament.
Poden sollicitar la declaraci de concurs
tant el deutor com qualsevol dels seus
creditors.
Est regulat a la Llei Concursal, 22/2003,
de 9 de juliol.
Pertany al Dret privat, ja que regula relacions de carcter particular en

qu no participen les Administracions Pbliques com a tals.
Sadrea a empresaris i comerciants, ja que regula les seves relacions.
Les seves normes precisen cada cop ms una major unificaci a escala
internacional, degut a la globalitzaci de les relacions comercials.
s una branca del Dret sotmesa a constants actualitzacions degut als
canvis socials i econmics.
El Dret empresarial inclou la regulaci legal de diferents rees o camps,
com la contractaci comercial o mercantil, la suspensi de pagaments i la
fallida, les operacions borsries o la comptabilitat dels empresaris.
Les normes bsiques que regulen el Dret empresarial sn el Codi de Comer i, en referncia amb el concurs de creditors, la Llei Concursal.
Casos prctics
Jutjats Mercantils
Quin rgan judicial s competent en matria mercantil?
Soluci Els Jutjats Mercantils, creats per la Llei Concursal, coneixeran de totes les qestions que se
suscitin en matria de concurs de creditors.
Aix mateix, coneixeran de qestions corresponents a la Jurisdicci Civil, quan es refereixin a assumptes directament mercantils: per exemple, competncia deslleial, propietat industrial, propietat intellectual i publicitat,
normativa reguladora de les societats mercantils i cooperatives, transports, etc.
1 Es pot considerar el Dret empresarial com un Dret dinmic?
2 Les relacions entre els empresaris i els seus treballadors dins de lmbit empresarial es regulen per
normes de Dret mercantil? Per qu?
76
2 >> La contractaci privada

El contracte es pot definir com:
Un pacte o conveni, oral o escrit, entre parts que sobliguen
sobre una matria o cosa determinada, i al compliment de les
quals poden ser compellides.
Es tracta dun concepte molt ampli que abraa tots els tipus possibles de
contractaci. En la realitat jurdica, ens trobem amb dos grans tipus de
contractaci: pblica i privada.
La contractaci pblica, a la qual dedicarem la Unitat 12 daquest llibre,
s aquella en qu una de les parts s lAdministraci Pblica actuant com
a tal, mentre que la contractaci privada s aquella en qu les dues parts
sn particulars o empreses, o b lAdministraci Pblica per actuant com
un particular.
En la nostra legislaci, la contractaci privada abraa tant els contractes
civils com els contractes mercantils.
2.1 > Contractaci civil

Apareix regulada al Codi Civil, que estableix que el contracte existeix des
que una o diverses persones consenten en obligar-se, respecte duna altra
o daltres, a donar alguna cosa o prestar algun servei.
Per tal que existeixi un contracte, han de concrrer els requisits segents:
Consentiment dels contractants: requereix que els contractants tinguin
capacitat per manifestar-lo i que shagin expressat lliurement i conscientment; per aix, s nul el consentiment prestat per error, violncia,
intimidaci o dol.
Objecte cert que sigui matria del contracte: poden ser objecte de
contracte totes les coses que no estan fora del comer de les persones,
fins i tot les futures, i tots els serveis que no siguin contraris a les lleis o
als bons costums. Lobjecte ha de ser:
Possible: ha dexistir en el moment del contracte o la seva existncia
ha de ser possible en un futur.
Lcit: no ha destar prohibit per la llei.
Determinat pel que fa a la seva espcie.
Vocabulari
Perfeccionament dun contracte:
moment en qu, per concrrer tots els
requisits necessaris, naixen els drets i
les obligacions per a les parts.
Causa de lobligaci: s el motiu que dna lloc a la celebraci del contracte. Depenent del tipus de contracte de qu es tracti, pot ser la prestaci o la promesa duna cosa o un servei, o b la remuneraci del
servei o benefici obtingut.
Forma que ha de revestir el contracte: en determinar leficcia. Pot
ser verbal o escrita i, al seu torn, en document pblic o privat. Els contractes seran obligatoris, independentment de la forma en qu shagin
celebrat, sempre que hi concorrin les condicions anteriors.
Els contractes es perfeccionen per la concurrncia de consentiment entre
les parts, i des daquest moment obliguen al compliment de lexpressament
pactat. El consentiment es produeix quan concorren loferta i lacceptaci
sobre lobjecte i la causa del contracte.
77
Aquest tipus de contractaci es regeix pel denominat principi dautonomia

de la voluntat, que indica que el contingut de cada contracte no sesgota
per la regulaci corresponent que en doni el Codi Civil sin que, en cada
cas, les parts poden establir els pactes, les clusules i les condicions que
creguin convenients, sempre que no siguin contrries a les lleis, la moral
ni lordre pblic.
Rescissi del contracte

Els contractes vlidament celebrats es
poden rescindir (deixar-se sense efecte)
en els casos establerts per la llei.
Les obligacions que naixen dels contractes tenen fora de llei entre les
parts contractants i shan de complir com a tals.
Exemples
Requisits del contracte
Ara comprovarem la concurrncia dels diferents requisits dun contracte
civil, prenent com a exemple un contracte darrendament dhabitatge
celebrat entre dues persones.
Consentiment: s lacord, lliurement expressat, pel qual una persona
cedeix ls del seu habitatge a una altra, que sobliga, a canvi, a pagar-li un lloguer.
Objecte: lhabitatge.
Causa: per a larrendador, la causa del contracte ser lobtenci
dun beneci econmic i per a larrendatari, la causa ser la possibilitat dusar i gaudir de lhabitatge arrendat.
Forma: el contracte en qu es pacta larrendament. Tot i que pot
pactar-se de forma verbal, lusual s que el contracte darrendament
se celebri per escrit.
2.2 > Contractaci mercantil

Es regula al Codi de Comer i sencarrega de regular els actes en qu participen els comerciants.
Un contracte es considera mercantil quan t per objecte un acte de comer;
es considera com a tal qualsevol dels actes que regula el Codi de Comer.
Per tant, per tal que un contracte es consideri mercantil, han de concrrer
dos requisits:
Que hi intervingui un comerciant.
Que lobjecte del contracte sigui un acte de comer.
En tot el relatiu als requisits, modificacions, excepcions, interpretaci i
extinci, aix com a la capacitat dels contractants, els contractes mercantils
es regiran pel Codi de Comer o per lleis especials. En defecte de regulaci
daquestes normes, es regiran per les regles generals del Dret civil.
3 A partir de quin moment es considera que existeix un contracte privat?
4 Qu es considera un contracte mercantil?
Comerciants
Segons el Codi de Comer, sn comerciants:
Els que tenen capacitat legal per
exercir el comer i shi dediquen habitualment.
Les companyies mercantils o industrials, constitudes segons la normativa
mercantil.
78
2.3 > Capacitat per contractar
Emancipaci
Segons estableix el Codi Civil, lemancipaci t lloc:
Per la majoria dedat.
Pel matrimoni del menor.
Per concessi dels que exerceixin la
ptria potestat.
Per concessi judicial.
Fins que arribi a la majoria dedat, per
realitzar alguns actes de la vida civil, el
menor emancipat necessitar la intervenci dun representant, denominat
curador.
Una de les diferncies entre contractaci civil i mercantil s la capacitat

necessria per poder prestar vlidament el consentiment i, per tant, per
contractar.
En matria civil: tenen plena capacitat per contractar els majors dedat.
Els menors emancipats, fins que no siguin majors dedat, no poden
agafar diners a prstec, gravar o alienar bns immobles i establiments
mercantils o industrials ni objectes dextraordinari valor sense consentiment dels seus pares i, a falta dels dos progenitors, del seu tutor. Els
menors no emancipats i els incapacitats no poden prestar consentiment
de forma vlida.
En matria mercantil: tenen capacitat legal per a lexercici habitual
del comer les persones majors dedat que tinguin la lliure disposici
dels seus bns. Els menors de divuit anys i els incapacitats podran
continuar, per mitj dels seus tutors, el comer que haguessin exercit
els seus pares o causants. No podran exercir el comer ni tenir crrec
ni intervenci directa administrativa o econmica en companyies
mercantils o industrials les persones inhabilitades conforme a la Llei
Concursal.
2.4 > Tipus de contractes privats

Existeix un gran nombre de tipus de contractes, que es poden agrupar en
diverses categories en funci del criteri usat per classificar-los:
Capacitat per contractar a
Catalunya
El Codi Civil de Catalunya regula la capacitat per contractar al Llibre II.
Unilaterals i bilaterals: en els unilaterals, naixen obligacions noms

per a un part contractant i en els bilaterals, per a totes dues.
Onerosos i lucratius: en funci del fet que les dues parts obtinguin algun benefici o que noms nobtingui una de les parts.
Consensuals i solemnes: per a la perfecci dels primers noms cal lacord entre les parts i per als segons s necessari, a ms, complir certes
formalitats.
Reals: a ms de lacord de voluntats, necessiten el lliurament duna
cosa per a la seva perfecci.
Tpics i atpics: els primers estan regulats en la llei mentre que els
segons no tenen una regulaci legal especfica i nicament es basen en
la voluntat de les parts.
Al Codi Civil sestableixen les normes generals relatives als contractes i
sen regulen alguns de forma especfica, mentre que altres modalitats
contractuals apareixen regulades al Codi de Comer i en normes especials.
Com hem vist en lepgraf anterior, un dels principis determinants en matria de contractaci s el dautonomia de la voluntat. Ara b, a la prctica,
degut a les particularitats de lactivitat comercial, aquest principi es veu
limitat per modalitats com els contractes dadhesi o les condicions generals de la contractaci, que susen freqentment en determinats sectors,
com el dels subministraments, que impedeixen una negociaci en igualtat
de condicions entre les parts.
79
En efecte, els contractes dadhesi reben aquest nom perqu el client no

negocia les condicions del contracte sin que aquestes condicions estan
recollides en els impresos que obligatriament ha de signar i, per tant, noms t lopci dacceptar-les o rebutjar-les; s a dir, sadhereix a un contracte
ja redactat.
Els contractes dadhesi tenen dos tipus de condicions:
Condicions generals: sn el conjunt de clusules que recullen les normes que sapliquen a tots els contractes dun mateix tipus (assegurana,
obertura de compte bancari, etc.).
Condicions particulars: s el conjunt de clusules en qu consten les
dades particulars del contracte (identificaci de les parts, data, mediador,
import, etc.).
Les condicions generals shan dinscriure al Registre de Condicions Generals
de la Contractaci amb la finalitat que les pugui consultar qualsevol persona interessada.
Normalment, no existeix possibilitat de negociaci de les condicions generals i solen existir molt poques possibilitats de negociar les condicions
particulars.
Des del punt de vista de la normativa aplicable, tamb sha de distingir
entre modalitats de contractaci civil i mercantil.
2.5 > Contractes civils

Existeix un gran nombre de contractes regulats al Codi Civil. Els ms importants sn els segents:
Contracte de compravenda: un dels contractants, denominat venedor,
es compromet al lliurament i el sanejament duna cosa determinada i
laltre, denominat comprador, es compromet a pagar-ne un preu cert,
en diner o signe que el representi, en el temps i el lloc que shagin fixat
en el contracte.
Contracte de permuta: cada un dels contractants sobliga a donar una
cosa per rebren una altra.
Contracte darrendament: pot ser de coses i dobres o serveis:
En larrendament de coses, una de les parts (arrendador) sobliga a
cedir a laltra part (arrendatari) ls duna cosa per un temps determinat i a un preu cert.
En larrendament dobres o serveis, una de les parts (arrendador)
sobliga a executar una obra o a prestar a laltra part (arrendatari) un
servei per un preu cert.
Contracte de prstec: una de les parts, denominada prestamista, lliura
a laltra, denominada prestatari, diners o una altra cosa fungible, amb
la condici de retornar-ho de la mateixa espcie i qualitat. El prstec
pot ser gratut o amb obligaci de pagar interessos.
Contracte de dipsit: una de les parts rep una cosa aliena amb lobligaci de guardar-la i de restablir-la a laltra part.
Contracte de societat civil: dues o ms persones sobliguen a posar en
com diners, bns o indstria, amb lnim de compartir els guanys.
Vocabulari
Sanejament: en virtut del sanejament,
el venedor respon davant del comprador
de la possessi legal i pacfica de la cosa
venuda i dels vicis o defectes ocults.
Evicci: levicci es produeix quan es
privi el comprador, per sentncia ferma
i en virtut dun dret anterior a la
compra, de tota la cosa comprada o
duna part.
Bns fungibles: els bns dels quals

no es pot fer ls adequat a la seva
naturalesa sense que es consumeixin.
80
2.6 > Contractes mercantils
Contracte de companyies
mercantils
Especialment important s el contracte
de companyies, ja que a travs seu es
constitueixen els diferents tipus de societats mercantils que hem vist en anteriors unitats (societats annimes, de
responsabilitat limitada, etc.).
La seva regulaci es cont tant en el
Codi de Comer com en normativa mercantil especial (per exemple, la Llei de
Societats de Capital de 2010).
Contractes mercantils a
Catalunya
Les persones jurdiques, per tal de que
sels apliqui el Codi Civil Catal, han de
tenir el seu domicili i exercir la major
part de les seves funcions a Catalunya.
Els contractes mercantils, tamb anomenats contractes especials del comer,

apareixen regulats al Codi de Comer o en lleis especials de naturalesa
mercantil. Els ms importants sn els segents:
Contracte de compravenda mercantil: ser mercantil la compravenda
de coses mobles per revendre-les, ja sigui en la mateixa forma en qu es
van comprar o b en una forma diferent, amb nim de lucrar-se en la revenda. Per tant, la diferncia amb la compravenda civil rau en el fet que
el comprador adquireix les coses per tornar-les a vendre (s a dir, un comerciant). En tota compravenda mercantil, i llevat de pacte en contra, el
venedor queda obligat a levicci i el sanejament a favor del comprat.
Contracte dassegurana: s aquell pel qual lassegurador, mitjanant
el cobrament duna prima i per al cas en qu es produeixi la circumstncia el risc de la qual s objecte de cobertura, sobliga a indemnitzar,
dins dels lmits pactats, el dany produt a lassegurat o a satisfer un capital, una renda o altres prestacions convingudes. Est regulat a la Llei
de Contracte dAssegurana.
Contracte de lsing: tamb anomenat arrendament financer, s un
contracte pel qual larrendador es compromet a concedir ls temporal
dun b a larrendatari a canvi del pagament duna quota o renda peridica, i inclou una opci de compra per a larrendatari, que podr exercitar el final del contracte per un preu que es denomina valor residual
i que, obligatriament, ha de figurar en el contracte darrendament financer.
Contracte de rnting: s un contracte de lloguer de bns dequip a mig
i llarg termini pel qual larrendatari es compromet a pagar una renda
fixa peridica, normalment mensual o trimestral, durant el termini de
vigncia del contracte. A ms de ls del b, aquest tipus de contracte
sol incloure serveis com el manteniment o les assegurances.
Contractes de factoring: s un contracte en virtut del qual una de les
parts (cedent) cedeix a laltra (factor o empresa de factoring) els drets de
cobrament dels seus crdits comercials o les seves factures enfront dun
tercer, a canvi dun percentatge sobre el crdit comprat.
A ms, en aquest mbit existeixen molts altres tipus de contractes mercantils, com el contracte de companyies mercantils o els contractes especials del comer martim.
5 Qu vol dir que lobjecte del contracte ha de ser cert?
6 Des del punt de vista de les obligacions sorgides per a les parts, com es classificaria un contracte darrendament?
7 Quina diferncia existeix entre la compravenda civil i la mercantil?

8 Per qu es consideren contractes dadhesi els que celebren les empreses subministradores denergia amb
els seus clients?
9 Qualsevol societat sha de constituir mitjanant un contracte de companyies mercantils? Per qu?
81
3 >> Redacci de contractes privats

El contingut dels diferents contractes, els drets i les obligacions per a ambdues parts es recullen expressament en les normes jurdiques que els regulen. Per aix, a lhora de redactar un contracte, cal complir escrupolosament aquestes obligacions exigides per les lleis, ja que en cas contrari el
contracte sanullaria.
Per, a ms, els contractes sn documents en qu els atorgants plasmen
una declaraci de voluntat. Per aix, cal prestar especial atenci que el
contingut daquesta declaraci de voluntat quedi reflectit en el contracte
de forma expressa i sense contenir incorreccions, per tal devitar males interpretacions.
Per tot aix, redactar un contracte no s una tasca senzilla, de forma que
caldr prestar una especial atenci en realitzar aquesta tasca, tenint en
compte les conseqncies que un contracte mal redactat pot comportar
per a lempresa.
3.1 > Formalitzaci dels contractes privats
Causes de nullitat
dels contractes
Els contractes en qu concorrin els requisits que expressa larticle 1261 del
Codi Civil (consentiment, objecte i
causa) es poden anullar, encara que no
hi hagi lesi per als contractants, sempre que presentin algun dels vicis que
els invaliden dacord amb la llei.
Lacci de nullitat durar quatre anys.
Aquest temps comenar a crrer: en
els casos dintimidaci o violncia, des
del dia en qu haguessin cessat, i en els
derror, dol o falsedat de la causa, des
de la consumaci del contracte.
Respecte de la forma, a lepgraf anterior ja hem vist que en el nostre Dret,

sestableix el principi de llibertat de forma. Tot i aix, a vegades, la llei
recull una srie dexcepcions a aquest principi, en exigir una determinada
forma per a la celebraci dalguns contractes:
En la contractaci civil, la llei pot exigir latorgament descriptura o
una altra forma especial per fer efectives les obligacions dels contractes;
per exemple, els contractes sobre bns immobles (com ara una compravenda o una hipoteca immobiliria).
En la contractaci mercantil, el principi de llibertat de forma tamb
t algunes limitacions que apareixen recollides en el propi Codi de
Comer o en lleis especials, que exigeixen una determinada forma.
Per exemple, el contracte de societat ha de constar en escriptura pblica.
Lobligaci de seguir una determinada forma no implica la nullitat del
contracte en cas que no sobservin les regles exigides, ja que el Codi Civil
estableix que si la llei exigeix latorgament descriptura o una altra forma
especial per fer efectives les obligacions prpies dun contracte, els contractants es podran compellir recprocament a emplenar aquella forma
des que hagus intervingut el consentiment i la resta de requisits necessaris
per a la seva validesa, de forma que la principal conseqncia de la seva
falta s que el contracte noms tindr una eficcia relativa fins que es
compleixi el requisit formal.
El fet que, com a norma general, no existeixi una obligaci datorgar als
contractes una forma concreta (llevat en els casos en qu sexigeix que
constin per escrit o que es recullin en escriptura pblica), fa que la forma
oral sigui suficient per a la seva perfecci.
Tot i aix, amb lobjectiu doferir una major seguretat jurdica als contractants i de servir com a prova de les obligacions acordades, els contractes
privats, tant civils com mercantils, se solen recollir per escrit.
Nullitat de les disposicions

en el Codi Civil Catal
El Llibre IV, ttol II, captol II, del Codi
Civil Catal tracta de la nullitat i la ineficcia dels testaments.
Interpretaci dels contractes

El Codi Civil estableix que si els termes
dun contracte sn clars i no deixen
dubte sobre la intenci dels contractants, per al seu compliment es tindr
en compte el sentit literal de les seves
clusules.
Tot i aix, si lexpressat en el contracte
sembls contrari a la intenci evident
dels contractants, prevaldr aquesta intenci.
Si alguna clusula dels contractes admets diversos sentits, shaur dinterpretar en el ms adequat per tal que
produeixi efecte.
82
A ligual que les cartes i la resta de documents mercantils, els contractes
tenen una estructura tipus que serveix com a guia per a la seva redacci.
Aquesta estructura determina quins apartats principals ha de contenir el
document i quina informaci especfica ha dincloure cada un daquests
apartats.
Contractes privats
Al CD Recursos trobars plantilles i documents dels contractes privats ms
usuals.
Es pot utilitzar una estructura estandarditzada o b dissenyar-ne una de

prpia, encara que en una matria en qu els documents sn tan formals
com la jurdica, el ms habitual s acudir a lestructura tipus. s ms, per
tractar de normalitzar encara ms els contractes, existeixen models tipus
preparats per ser adaptats a les circumstncies especfiques de cada cas
concret, variant les dades daquest cas i respectant-ne el contingut essencial,
que ser igual per a tots els contractes.
Aquest afany per lestandarditzaci dels contractes arriba a la seva mxima expressi en alguns contractes molt usuals en el trfic mercantil, com els contractes dadhesi (contractes dassegurances, contractes
bancaris, etc.), en qu el model ja est totalment imprs, incloses les
condicions generals, i nicament caldr emplenar les caselles corresponents.
Pel que fa al contingut dels contractes privats, el llenguatge utilitzat s
un llenguatge formal i directe, ple dexpressions jurdiques. s molt important que la redacci sigui molt clara i concisa i que shi exposin detalladament totes les dades rellevants per a la conclusi del contracte. En
tots els contractes hauran de figurar, com a mnim, les dades segents:
nom del contracte, identificaci dels contractants, obligacions de les
parts i lloc de celebraci, data i signatura.
Encapalament. Cont la identificaci dels contractants:
Nom i cognoms o denominaci social.

Document identificatiu (NIF, NIE, passaport, etc.).
Domicili.
Representaci (indicaci de si actuen en nom propi o en representaci
dalg) i, si s procedent, detall del ttol en virtut del qual socupa
aquesta representaci (poder, escriptura de constituci de societat,
etc.).
Designaci del concepte en qu sactua (per exemple, en concepte de...,
dara endavant denominat...).
Nom del contracte: determinaci del tipus de contracte que sest celebrant, generalment precedit de lexpressi Acorden celebrar el contracte
de..., o similar. A vegades, en aquest apartat sinclou tamb una exposici
dels antecedents relatius al contracte, o aquesta exposici fins i tot es
pot recollir per separat.
Clusules, estipulacions o condicions. Aquest apartat rep mltiples
denominacions i shi especifiquen tots els extrems del contracte que
hagin pactat les parts: objecte del contracte, durada, preu i forma de pagament, lloc de lliurament, altres obligacions de les parts, penalitzacions
en cas d'incompliment, rgan judicial competent per resoldre els possibles conflictes, etc.
Signatura: la signatura de tots els contractants s un element essencial

per a la validesa del contracte, ja que s la forma que tenen els contractants de manifestar el seu consentiment al pactat en el document. Ha
danar collocada al final del document i, a ms, tamb en cada una de
les pgines. Aix mateix, shan de signar totes les pgines de cada una
de les cpies del contracte.
Data i lloc de celebraci: la data ser essencial per determinar la normativa aplicable i en el moment en qu el contracte produir efectes.
El lloc de celebraci tamb determinar la normativa aplicable i, en defecte de pacte, lrgan judicial competent per resoldre els possibles conflictes del contracte. Aquestes mencions poden anar tant a lencapalament del contracte com al final, abans de la signatura.
Annexos: s freqent que els contractes, sobretot si contenen un contingut molt tcnic, vagin acompanyats dun o de diversos annexos en
qu sinclouen les especificacions tcniques necessries per a la determinaci de tots els extrems del contracte.
3.3 > Com redactar un contracte

El primer pas a lhora de redactar un contracte no s posar-se a escriure,
sin pensar quines dades sn necessries per a la redacci i obtenir aquestes
dades:
Dades identificatives: caldr recopilar les dades dels atorgants del contracte, recollint una cpia del document identificatiu i, si s procedent,
de les escriptures on constin. En cas que hi hagi algun representant
legal, fan falta les seves dades i les del seu apoderament.
Dades didentificaci del b objecte del contracte: si s un b amb accs
a algun Registre pblic (per exemple, un immoble), dades de la inscripci
registral i, si s procedent, cpia del ttol en virtut del qual es t dret a
disposar-ne.
Dades relatives al moment de conclusi del contracte o a la seva durada.
Preu o contraprestaci que sha de satisfer i forma de pagament.
Tota la resta de condicions que shagin pactat.
Un cop que es disposi daquestes dades, sha delegir un model del contracte
desitjat per emplenar-lo. Existeixen multitud de llibres amb models per a la
realitzaci de tot tipus de contractes; en aquests casos, si els models estan
en paper, es copiaran a lordinador mitjanant un processador de textos, incloent-hi les dades del contracte concret que es vulgui celebrar. Actualment,
aquests llibres tamb solen incloure un disc ptic (CD o DVD), que cont els
models dins dels fitxers editables amb un processador de textos.
Tamb existeixen moltes pgines web especialitzades en contractaci jurdica que disposen de models de contractes que es poden descarregar gratutament o previ pagament duna petita quantitat de diners. Aquests models tipus de contracte solen estar inclosos en fitxers editables, que es
poden descarregar i editar amb un processador de textos. Contenen les
mencions essencials per a la celebraci del contracte de qu es tracti, deixant uns espais en blanc que shan demplenar amb les dades del contracte
que es vulgui celebrar.
83
84
Casos prctics
Redacci dun contracte privat

Lempresa JPAC, SA, domiciliada al carrer Major, 6, de Tarragona, i amb CIF A-75981415, el representant de
la qual s Marcel Niub Nin, ven a Llus Gavarra Romagosa, amb NIF 70335254-N, propietari de lempresa
CALATS NIUB, ubicada al carrer Balmes, 130, de Barcelona, 250 parells de botes de seguretat per a construcci, model AF-452 a 20 /unitat. El lliurament es realitzar a lestabliment del comprador i totes les despeses sn a crrec del venedor. El termini del lliurament s de 7 dies a partir de la data del contracte i el pagament es realitza en dos terminis: el 40% es lliura en metllic a la signatura del contracte i el 60% en efecte
comercial girat en la data del contracte a 30 dies. Les responsabilitats en qu sincorregus per incompliment
seran a compte de qui incompleixi. El contracte se signa a Barcelona el dia 17 de mar de lany en curs i els
contractants se sotmeten als Jutjats de Barcelona.
Redacta el contracte de compravenda per a aquesta operaci mercantil.
Soluci
Lloc i data
Barcelona, 17 de mar de 20XX

INTERVENEN
En concepte de venedor, el Sr. Marcel Niub Nin, en representaci de lempresa JPAC, SA, amb CIF A75981415 i domiciliada al carrer Major, 6, de Tarragona.
Encapalament
En concepte de comprador, el Sr. Llus Gavarra Romagosa, en nom propi, amb DNI nm. 70335254-N, i
domicili al carrer Balmes, 130, de Barcelona.
EXPOSEN
I. Que JPAC, SL, s propietari dels bns que es relacionen en aquest contracte.
II. Que el Sr. Llus Gavarra Romagosa t inters en adquirir aquests bns per comercialitzar-los a la
seva empresa CALATS NIUB.
Exposici i nom
del contracte
ACORDEN
Celebrar aquest CONTRACTE DE COMPRAVENDA MERCANTIL, dacord amb les segents
CONDICIONS
1. Els bns objecte daquest contracte sn 250 parells de botes de seguretat per a construcci, model
AF-452.
2. El preu individual de cada un dels bns objectes de la compravenda s de 20 , mentre que el total
ascendeix a CINC MIL EUROS (5.000,00 ).
3. El pagament sefectuar de la forma segent: el 40% (2.000 ) en aquest mateix acte i en metllic,
quantitat que el venedor declara haver rebut a la seva entera satisfacci, servint aquest document com
a carta de pagament. El 60% restant (3.000 ), en efecte comercial, pagador a 30 dies data, que es gira
en aquest moment.
4. Les mercaderies objecte del contracte es lliuraran a lestabliment Calats Niub, carrer Balmes, 130,
de Barcelona, abans que es compleixin 7 dies naturals a partir de la data daquest contracte.
Clusules o condicions
5. Correran a crrec de la part venedora totes les despeses que es poguessin derivar daquest
contracte.
6. Tot tipus de despeses originades per lincompliment de les obligacions que es deriven daquest
contracte seran a crrec de la part que les hagi incomplert.
Les parts renuncien al fur propi que els pogus correspondre i se sotmeten als Jutjats i Tribunals de la
Jurisdicci de Barcelona.
I, en prova de conformitat amb tot lexposat, signen aquest document per duplicat i a un sol efecte, en
el lloc i la data expressats a lencapalament.
El venedor,
El comprador,
Signatures
Signat: Marcel Niub Nin
Signat: Llus Gavarra Romagosa
85
Exemples
Contracte dadhesi realitzat en un model imprs
El document segent s una plissa dassegurances multirisc empresarial que inclou les condicions particulars
daquesta plissa.
Assegurances Mart, SA
Companyia dAssegurances i Reassegurances, SA
c/ Valncia, 200
08080 Barcelona
MART MULTIRISC EMPRESARIAL 27

CONDICIONS PARTICULARS - DUPLICAT
Banca assegurances
BANC URBANITAS
DADES DEL PRENEDOR/ASSEGURAT

Nom
Adrea
Municipi
Provncia
JPAC, SA.
c/ del Port, 3
08234
Tarragona
CIF
Telfon
Dades bancries
Oficina
A3100000-3
977 329 292
0005/1111/20/1111111111
Banc Urbanitas a Calafell
DADES DE LASSEGURANA I DEL REBUT DE LA PRIMA
Dades de
lassegurana
Ram
27- Multirisc empresarial
Asseguradora
Assegurances Mart
Data emissi
1/2/20XX
Data defecte
2/2/20XX (0 hores)
Anual renovable
Forma de
pagament
Durada
Anual/domiciliaci
Prima neta
Rebut
anual
500,00
Consorci
10,00
Impost prima
dassegurances(6%)
TOTAL
30,00
540,00
DESCRIPCI DEL RISC I DE LES GARANTIES

SITUACI DEL RISC
Adrea
Municipi
TIPUS CONSTRUCCI I S
Nau 12 del Polgon Entrevies
08234 - Calafell
Edificaci
Destinaci
Naus industrials
No shi realitzen altres activitats
PROTECCIONS
x
x
x
x
Materials constructius
Superfcie
Protecci
Ms del 90% de lestructura s de formig, ma o metllica protegida.

Ms del 90% de tancament i de la coberta est realitzat amb material incombustible.
s major de 1.000 metres quadrats.
Prpies: ledifici es troba interiorment allat, amb reixes a les finestres i tamb disposa
dextintors suficients.
Alienes: el parc de bombers ms proper es troba a menys de 12 quilmetres.
BNS, SUMES ASSEGURADORES I COBERTURES

Responsabilitat civil,
explotaci i patronal
Continent
Contingut
Mercaderies
Per sinistre i any: 1 mili

Per vctima: 200 000
1 mili deuros
500.000
100.000
Assistncia informtica
Assistncia en viatge
Assistncia tcnica
Franqucies
Inclosa
No inclosa
No inclosa
No existeixen
El present contracte cobreix tots els riscos descrits a larticle de les Condicions Generals. En contra del que disposa larticle 3.4.A.5., no queda cobert el
desbordament dinstallacions pluvials. S que queda coberta la ruptura de vidres deguda a reformes, en contra del que estableix larticle 3.7.b.1.
BENEFICIARI
LITORANA
El Banc Urbanitas
En cas de qualsevol sinistre parcial i dels totals sobre el contingut i/o les mercaderies.
En cas de sinistre total sobre el continent, per prstec nm. 31600345604.
El prenedor de lassegurana accepta expressament les clusules limitadores de la plissa
EL PRENEDOR/ASSEGURAT
Ems a Calafell, l1 de febrer de 20XX
COMPANYIA ASSEGURADORA
DIRECTOR GENERAL
86
10 En establir-se la llibertat de forma, seria vlid un contracte celebrat noms de manera oral? Per qu?
11 Per quins motius la forma escrita, tot i no ser obligatria, s que s recomanable, sobretot en el trfic
mercantil?
12 Observa i llegeix atentament el segent contracte i respon les preguntes que es formulen a continuaci:
Valncia, 20 de novembre de 20XX
INTERVENEN
La Sra. Anna Bernat Serrano, en representaci de lempresa TARONGINA, SL, amb CIF B93298552, i
domicili social a Valncia, avinguda Principal, 152, 2n-2a.
El Sr. Ernest Costa Morera, en nom propi, amb DNI nm. 98375733-H, i domicili a Reus, carrer de les
Accies, 92, Baixos-B.
EXPOSEN
Que, en el concepte en que intervenen, tots dos tenen capacitat jurdica suficient per fer-ho, i convenen
aquest CONTRACTE DE SUBMINISTRAMENT de fruita, dacord amb les segents
CONDICIONS
1. La societat TARONGINA, SL, es compromet a lliurar mensualment i per lliuraments setmanals
proporcionats, el dilluns de cada setmana, 80 quilos de taronges de la marca Albuferina, classe Extra, a
ra dun euro (1 ) el quilo, lliurament que es far a lestabliment del subministrat (FRUITERIA
COSTA), situada al carrer de les Accies, 92, Baixos-B.
2. El pagament de la mercaderia lliurada es dur a terme del dia 1 al dia 5 de cada mes per part del
subministrat, el Sr. Ernest Costa, per limport de la factura que se li lliurar lltim dia del mes en qu
se li subministri, amb un abonament per transferncia al compte corrent nmero
0002/3333/44/5555555555 a nom de lentitat subministradora al Banc Valenci dEstalvis.
3. El contracte tindr una durada dUN ANY, a partir daquesta data, i es prorrogar successivament
per iguals terminis si no hi ha requeriment en contra de qualsevol de les parts, amb dos mesos
danticipaci al venciment del termini convingut o de la prrroga que estigus en curs.
4. Totes les despeses que es poguessin derivar daquest contracte correran a crrec del subministrat.
5. Com a garantia de la seva obligaci de pagament, el Sr. Ernest Costa diposita, en aquest moment, la
quantitat de 300 al compte bancari indicat ms amunt. El subministrador no podr disposar daquest
dipsit ni aplicar-lo al pagament de factures, excepte en el cas en qu el subministrat no hagus
satisfet dues factures consecutives.
6. Tot tipus de despeses originades per lincompliment de les obligacions que es deriven daquest
contracte seran a crrec de la part que les hagi incomplert.
I, en prova de conformitat amb tot lexposat, signen aquest document per duplicat i a un sol efecte, en
el lloc i la data expressats a lencapalament.
El subministrador,
Signat: Anna Bernat Serrano
a)
b)
c)
d)
e)
El subministrat,
Signat: Ernest Costa Morera
Identifica el tipus de contracte de qu es tracta.

Identifica les diferents parts del contracte.
En quin concepte contracten cada un dels atorgants?
Qui es compromet a pagar les despeses derivades del contracte?
s un contracte unilateral o bilateral? s oners o gratut?
4 >> Contractaci electrnica

Lauge de les noves tecnologies ha tingut el seu reflex en el mn dels
negocis i de la contractaci. Actualment, s freqent comprar productes
o serveis a travs duna pgina web o tancar acords a travs del correu
electrnic. Lespecial naturalesa del medi a travs del qual es duen a
terme aquests serveis fa que es produeixin especificitats pel que fa a la
forma de prestar consentiment, al lloc de celebraci dels contractes,
etc.
4.1 > Contractes per via electrnica

Aquests contractes estan regulats a la Llei 34/2002, d11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informaci i de Comer Electrnic (LSSI), que
t per objecte la regulaci del rgim jurdic dels serveis de la societat de la
informaci i de la contractaci per via electrnica.
Ara b, qu sentn per contracte electrnic? Lavantprojecte de lesmentada
Llei 34/2002, el defineix com:
El contracte celebrat sense la presncia fsica simultnia de les
parts, que presten el seu consentiment en origen i en destinaci
per mitj dequips electrnics de tractament i emmagatzematge
de dades, connectats per mitj de cable, rdio, mitjans ptics o
qualsevol altre mitj electromagntic.
s a dir, ens trobem davant duns contractes en qu les parts no hi sn
presents per manifestar el seu consentiment a travs de la signatura del
contracte, sin que presten aquest consentiment a travs de mitjans electrnics (com pot ser, per exemple, Internet).
Elements del contracte electrnic
En aquesta mateixa unitat, en veure els contractes tradicionals, indicvem
que aquests contractes es defineixen per la concurrncia duns elements
personals (els contractants) i uns requisits (consentiment, objecte, causa i
forma).
En els contractes electrnics, tamb podem distingir aquests elements,
que presenten peculiaritats:
Elements reals:
Missatges de dades: sn els missatges que recullen tant el contingut
del contracte com la manifestaci de voluntat dels contractants.
Signatura digital: s un element digital que permet acreditar la identitat dels contractants i el contingut del missatge.
Mitjans electrnics: sn tant els equips electrnics utilitzats per a
lemissi i la recepci de la declaraci de voluntat com les xarxes de
telecomunicacions utilitzades per a la contractaci.
Elements personals:
Contractants: sn les parts que subscriuen el contracte.
Intermediaris: sn els tercers que participen, directament o indirectament, en el contracte, per transmetre les dades per via electrnica,
certificar la signatura digital, etc.
87
88
Validesa dels contractes electrnics
La LSSI estableix les segents normes respecte dels contractes celebrats
per via electrnica:
Contractaci mitjanant pgina

web i correu electrnic
Els contractes celebrats a travs duna
pgina web sentenen celebrats en el
moment en qu el client remet lacceptaci de les condicions.
Si es contracta mitjanant el correu
electrnic, el contracte sentn celebrat
quan el prestador del servei rebi lacceptaci de les condicions.
Eficcia: els contractes celebrats per via electrnica produiran tots els
efectes previstos per lOrdenament Jurdic, quan concorrin el consentiment i la resta de requisits necessaris per a la seva validesa, per la qual
cosa la forma electrnica sequipara a la forma escrita.
Normativa aplicable: els contractes electrnics es regiran, a ms de pel
disposat a la LSSI, per les normes del Codi Civil i el Codi de Comer, aix
com per les normes de protecci dels consumidors i usuaris i dordenaci
de lactivitat comercial.
Validesa: per tal que la celebraci de contractes per via electrnica
sigui vlida, no ser necessari el previ acord de les parts sobre la utilitzaci de mitjans electrnics. Es poden celebrar per via electrnica
tot tipus de contractes, llevat els relatius al Dret de famlia i successions.
Forma: pel que fa a la forma dels contractes electrnics, si la llei exigeix
que el contracte o qualsevol informaci relacionada consti per escrit,
aquest requisit sentendr satisfet si el contracte o la informaci es
cont en un suport electrnic. Si els contractes requereixen la seva elevaci a escriptura pblica o la seva inscripci en algun Registre, aquests
requisits seguiran essent exigibles per tal que el contracte sigui plenament vlid o efica.
Prova: la prova de la celebraci dun contracte per via electrnica i la
de les obligacions que tenen lorigen en aquest quedar subjecta a les
regles generals de lOrdenament Jurdic. En tot cas, el suport electrnic
en qu consti un contracte celebrat per via electrnica ser admissible
en judici com a prova documental.
Obligacions prvies a la contractaci: les ofertes o propostes de contractaci realitzades per via electrnica seran vlides durant el perode
que fixi loferent o, en el seu defecte, durant tot el temps que es mantinguin accessibles als destinataris del servei. Amb carcter previ a linici
del procediment de contractaci, el prestador de serveis haur de posar
a disposici del destinatari les condicions generals a qu, si s procedent,
shagi de subjectar el contracte, de manera que el destinatari les puguin
emmagatzemar i reproduir.
Lloc de celebraci del contracte: els contractes celebrats per via electrnica en qu intervingui com a part un consumidor es presumiran celebrats en el lloc en qu tingui la residncia habitual. Els contractes
electrnics entre empresaris o professionals, en defecte de pacte entre
les parts, es presumiran celebrats en el lloc en qu estigui establert el
prestador de serveis.
13 Per qu es considera que la contractaci electrnica t la mateixa validesa que la contractaci en
paper?
89
4.2 > Certificats digitals

Com a conseqncia de la generalitzaci de ls de les noves tecnologies
de la comunicaci tant en les relacions entre els particulars i les empreses
entre si, com en les seves relacions amb les Administracions Pbliques, es
fa necessari adoptar mesures que garanteixin la seguretat i la confidencialitat en lenviament i la recepci de documents, aix com lacreditaci de
la personalitat del nostre interlocutor a lhora de realitzar actes amb validesa jurdica.
Amb aquest objectiu sorgeixen la signatura electrnica (que veurem a lapartat segent) i els certificats digitals que, a ms, ofereixen importants
avantatges per a les empreses:
Simplificaci i automatitzaci de la gesti documental.

Eliminaci del paper.
Reducci derrors en eliminar procediments manuals.
Impuls del comer electrnic.
Facturaci telemtica.
Vot electrnic en Juntes dAccionistes.
Validaci de signatura de representants de lempresa.
Vocabulari
Clau pblica: en un parell de claus,
s la clau coneguda pels altres usuaris i
que sutilitza per comprovar signatures
creades amb la clau privada.
Clau privada: en un parell de claus,

s la clau nicament coneguda pel seu
titular i que sutilitza per crear signatures digitals i desxifrar missatges xifrats
amb la clau pblica.
Autoritat de certificaci: s una instituci a la qual un o ms usuaris confien la creaci i lassignaci de certificats i/o les claus dusuari. Per exemple,
CERES, Registradors dEspanya, etc.
El certificat digital, certificat de clau pblica o certificat dusuari, s un

document digital, identificat per un nmero de srie nic i amb un perode
de validesa incls en el propi certificat, que cont diverses dades. Est
ems per una autoritat de certificaci i vincula el seu propietari amb
una clau pblica.
El certificat digital ens permet identificar-nos a Internet i intercanviar informaci amb altres persones amb la garantia que noms nosaltres i els
nostres interlocutors hi podem accedir; tamb ens permet realitzar trmits
de forma segura. Sutilitza a travs del nostre propi navegador, sense que
sigui necessria la installaci de cap programa addicional, i s gratut.
Existeixen diversos tipus de certificats, per els ms usats es regeixen per
lestndard UIT-T X.509. Atesa la seva finalitat, els certificats han de contenir:
La identitat del seu propietari.

La clau pblica.
La identitat de lautoritat certificadora.
Lalgoritme utilitzat per signar el certificat (DSA, RSA, etc.).
Procediment dobtenci dels certificats digitals

Quan se sollicita un certificat dusuari, el navegador del nostre ordinador
genera un parell de claus, una pblica i laltra privada. La clau privada
es guarda al nostre ordinador i la clau pblica senvia al prestador de
serveis de certificaci, que li assigna un codi de sollicitud i ens el remet
via web.
Aleshores haurem de personar-nos en una oficina dacreditaci amb el
nostre document didentitat i aquest codi. Finalment, desprs de lacreditaci, podrem procedir a la descrrega via web del certificat, que quedar
installat al nostre navegador.
Revocaci de certificats
Revocar un certificat significa privar-lo
de validesa abans que finalitzi el perode
incls en el propi certificat.
No tindr validesa cap signatura que es
realitzi amb la clau privada desprs que
el certificat hagi estat revocat.
90
4.3 > Signatura electrnica
Signatura electrnica
La signatura electrnica s un tipus de
signatura digital emmagatzemada en un
suport fsic de memria; per exemple,
el DNI electrnic inclou la signatura digital del seu titular emmagatzemada en
un xip.
La signatura electrnica s un dels requisits per contractar amb lAdministraci Catalana, tal com es pot consultar a
la pgina https.//contractaciopublica.
gencat.cat i molts trmits es poden fer
en lnia.
El certificat digital s una eina molt til, per la contractaci per via electrnica requereix una major seguretat en les comunicacions per tal dassegurar la identitat dels interlocutors i garantir que el contingut de les comunicacions no ha estat modificat per terceres persones.
Amb aquesta finalitat es va crear la signatura electrnica, que s un
conjunt de dades, que van associades a un missatge i que permeten assegurar que aquest missatge no ha estat alterat per tercers i que ha estat
ems pel signatari.
El seu funcionament s molt simple: quan se signa electrnicament un
missatge, a travs dun algoritme matemtic es genera un resum digital
del missatge que, un cop xifrat amb la clau privada, sadjuntar al missatge
original.
El receptor del missatge hi aplicar lalgoritme i nobtindr un resum del
missatge que ha rebut. Desprs, desxifra la signatura amb la clau pblica
del signatari i obt un resum del missatge original. Lltim pas ser comprovar que els dos resums generats coincideixen: en cas afirmatiu, la signatura s vlida, fet que significa que el missatge procedeix del seu signatari
i que no ha estat alterat.
4.4 > Factura electrnica

Per en lactivitat de les empreses no tots els documents sn contractes,
sin que existeixen altres tipus de comunicacions i justificants que sutilitzen amb molta freqncia i que tamb es poden transmetre per via
electrnica amb eficincia i garanties.
Models de comer electrnic

Existeixen diversos tipus de comer
electrnic:
BSB, Business to Business, o dempresa a empresa: venda de bns o serveis entre empreses.
B2C, Business to Consumer, o dempresa a consumidor: venda directa al
consumidor o usuari final.
B2A, Business to Administration, o
dEmpresa a Administraci: transaccions entre les empreses i les Administracions Pbliques per mitjans electrnics.
Un daquests documents s la factura, que relaciona tots els elements especfics duna operaci comercial, incls el compte detallat daquesta operaci.
Ls de les noves tecnologies ha obligat al desenvolupament de la factura
electrnica com un equivalent de la factura en paper. La Llei 56/2007, de
28 de desembre, de Mesures dImpuls de la Societat de la Informaci, defineix la factura electrnica o e-factura com:
Un document electrnic que compleix els requisits legalment i
reglamentriament exigibles a les factures i que, a ms, en garanteix lautenticitat de lorigen i la integritat del contingut,
fet que impedeix el repudi de la factura per part de lemissor.
Una factura electrnica es caracteritza per tres condicions:
Ha destar emesa en format electrnic (.doc, .odt, .pdf, .jpg, etc.).
s necessari que es transmeti per via electrnica dun equip informtic
a un altre.
Ha destar signada electrnicament.
El procediment per inserir la signatura electrnica en una factura no s
molt complicat i es pot realitzar des del programa amb qu shagi creat la
factura (per exemple, el Microsoft Excel).
91
Casos prctics
Signatura electrnica duna factura electrnica

Lempresa ELCTRICA LA CATALANA, ha realitzat una venda a JPAC i han acordat que la factura es realitzi
per via electrnica.
Per realitzar les factures, aquesta empresa utilitza habitualment el programa Microsoft Excel 2007. Com es
podria realitzar una factura electrnica amb aquest programa?
Soluci Per realitzar una factura electrnica, lnic que hauria de lempresa ELCTRICA LA CATALANA s
signar electrnicament una factura que hagi elaborat amb qualsevol aplicaci informtica; en aquest cas, el
Microsoft Excel. Tamb podria signar electrnicament una factura realitzada amb un processador de textos
com el Microsoft Word, una que estigus en format PDF, etc.
Per aconseguir el certificat digital necessari per signar la factura, si encara no en disposs, ELCTRICA LA CATALANA shauria dadrear a una autoritat de certificaci, com per exemple, la Fbrica Nacional de Moneda i
Timbre (FNMT). Si en comptes duna empresa es tracts dun empresari autnom, tamb podria signar amb el
seu DNI electrnic.
Un cop aconseguit el certificat i installat al navegador de lordinador des del qual sha de realitzar la factura, es dissenya la
factura amb el programa que usa habitualment lempresa i shi insereix la signatura. Les aplicacions de la suite Microsoft Office permeten signar de dues formes:
Agregant lnies de signatura visibles a un document i capturar una o
ms signatures electrniques que es mostraran en aquestes lnies.
Agregant una signatura electrnica invisible al document.
En aquest cas, selegeix signar electrnicament la factura per que la signatura no es vegi al document, per
no alterar-ne laparena.
Per tant, un cop elaborada la factura en el Microsoft Excel, sha de fer clic al bot del Microsoft Office i seleccionar-hi Prepara-ho i, a continuaci, fer clic a Afegeix una signatura electrnica.
Els mens segents ens ofereixen elegir el certificat amb qu se signar i inserir-lo al document. Un cop que
sha inserit, el document es desa i es pot enviar a JPAC que, en obrir el document de lExcel en qu consta la
factura, podr determinar si sha signat electrnicament veient la signatura electrnica del document o
buscant el bot Signatures a la barra destat situada al costat inferior de la pantalla. Fent clic
a la signatura es podr veure qui s lautor de la factura i sen podr comprovar que el
contingut no ha estat modificat.
14 Per qu els certificats digitals garanteixen la seguretat i la confidencialitat en lenviament i la recepci
de documents?
15 Des del punt de vista empresarial, quines utilitats ofereixen els certificats digitals?
16 s el mateix el certificat digital que la signatura electrnica? Per qu?
92
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Per qu es diu que el Dret empresarial s levoluci del tradicional Dret mercantil?
2 Enumera les caracterstiques del Dret mercantil.
3 Posa un exemple de contracte unilateral i un altre de solemne.
4 Existeix algun contingut obligatori del contracte?
5 Els menors emancipats tenen plena capacitat per contractar?
6 En qu consisteix el principi dautonomia de la voluntat?
7 Quines diferncies existeixen entre el contracte de rnting i el de lsing?
8 Indica quin s lobjectiu de les empreses que recorren als contractes de factoring i explica els motius per utilitzar-lo.
9 Quina s la principal diferncia entre els contractes civils i els mercantils?

10 Quines conseqncies t lincompliment dels requisits formals en un contracte?
11 Des del punt de vista de lempresa, quins avantatges ofereix la signatura electrnica?
.: APLICACI :.
1 El David, colleccionista de postals antigues, arriba a un acord amb el Sergi, amb qui comparteix la mateixa
afici, per tal que li vengui una collecci que s de la seva propietat, per a la qual cosa celebren per escrit un
contracte de compravenda de bns mobles. Identifica els requisits essencials daquest contracte.
2 Indica tres casos en qu es pot usar la signatura electrnica a lempresa.

3 Busca a la pgina web de CERES (Certificaci Espanyola), pertanyent a la Fbrica Nacional de Moneda i Timbre,
www.cert.fnmt.es, informaci sobre on poder utilitzar el certificat digital.
4 Si no disposes de certificat digital, sollicital a la pgina web indicada a lactivitat anterior, seguint els passos
que shi indiquin.
5 Lempresa JPAC desitja obrir una delegaci a Valls, per la qual cosa necessita llogar un immoble. Com a
responsable daquesta delegaci, lempresa tencarrega la recerca de locals i en trobes un de disponible situat al
carrer dels Notaris, nm. 4, que encaixa amb les caracterstiques que necessita JPAC. Localitzes el propietari del
local, Pau Rivadulla, i thi poses en contacte. Arribeu a un acord i es fixa un preu de lloguer de 1 200 euros al mes.
Tencarregues de redactar el contracte, que tindr com a data dinici el dia 1 doctubre daquest any.
a) Quina modalitat de contracte heu de formalitzar?
b) Quines dades necessites per completar el contracte?
c) Completa el corresponent contracte, utilitzant el mtode incls al CD Recursos.
6 Un emprenedor, que inicialment compta amb pocs recursos, ha diniciar un negoci dedicat a la venda de
productes informtics per al consumidor final a travs dInternet.
a) Entre quines modalitats de comer electrnic pot optar?
b) Busca a Internet algun model de negoci que encaixi amb les caracterstiques de la seva empresa (nova i amb pocs
recursos econmics, humans i tcnics).
93
Cas final
Contractaci a travs dInternet

Un empresari autnom decideix acudir com
a visitant a una fira internacional amb lobjectiu de conixer altres empreses del sector
i establir-hi contactes comercials. A lhora
dorganitzar el viatge, decideix contractar-lo
en lnia.
a) Quins avantatges ofereix aquesta modalitat
de contractaci per a lempresa?
b) Com pot trobar informaci sobre lempresa
amb la qual vol contractar?
c) En relaci amb el servei que ofereix lempresa que ofereix els viatges, quina informaci
ha de subministrar a lempresa contractant?
d) En aquest tipus de transaccions, com es formalitza el contracte?
e) Desprs de formalitzar el contracte, quins
sn els mitjans de pagament admesos?
Soluci
a) Els principals avantatges consisteixen en la possibilitat dobtenir informaci sobre el viatge les 24 hores del
dia i totes els dies de lany, lobtenci de tarifes amb descomptes, la possibilitat de comparar entre diferents
empreses i la planificaci de viatges amb molt temps dantelaci.
b) En tractar-se dun contracte celebrat de manera electrnica, la Llei 34/2002, d11 de juliol, de Serveis de
la Societat de la Informaci i de Comer Electrnic, estableix que lempresa ha de facilitar una srie de dades
als seus clients a travs duna pgina web: domicili de lempresa o dalgun dels seus establiments permanents
a Espanya, nmero didentificaci fiscal, adrea de correu electrnic i telfon de contacte i dades dinscripci
al Registre Mercantil.
c) Lempresa de viatges est obligada a facilitar tota la informaci necessria per celebrar el contracte: si el
document electrnic sha darxivar o no i si ser accessible a les parts o a tercers, els mitjans tcnics per
corregir errors abans de tancar el contracte, la llengua en qu es pot formalitzar el contracte, informaci
clara i exacta sobre el preu del servei, indicant si inclou o no els impostos aplicables i, si s procedent, sobre
les despeses denviament. A ms, cal tenir en compte que les ofertes o propostes de contractaci realitzades
per via electrnica sn vlides durant el perode que i si no shi indiqui i shi comenta res al respecte, durant
tot el temps que es mantinguin accessibles als destinataris del servei.
d) Aquest tipus de transacci es denomina contractaci interactiva, ja que el lloc en qu es troba loferta
permet per si mateix efectuar la contractaci. En uns casos, la formalitzaci del contracte exigeix una
acceptaci expressa per part del client o usuari, que satorga marcant una casella que cont la paraula Accepto. En altres ocasions, el contracte es formalitza amb el mer accs a la pgina web, sense necessitat
dacceptaci expressa, essent necessria nicament una acceptaci tcita de les condicions ds de la pgina
web o de lavs legal que hi figura i que els usuaris poden consultar.
e) El pagament es pot realitzar mitjanant ls de mitjans de pagament electrnic (com la targeta de
crdit o sistemes de pagament segur com PayPal) o b utilitzant diners en efectiu, pagant contra reemborsament.
94
Idees clau
El Dret
empresarial
Dret privat
Adreat a empresaris i comerciants
Actualitzaci constant
Contractaci
privada
Contractaci civil
Contractaci mercantil
Capacitat per contractar
Tipus de contractes privats
Formalitzaci
dels contractes
CONTRACTACI PRIVADA
A LEMPRESA
Redacci de
contractes privats
Estructura
i contingut
Llibertat de forma
Autonomia de la voluntat
Encapalament
Nom del contracte
Clusules
Data i lloc
Signatura
Com redactar un contracte
Contractaci
electrnica
Contractes per via electrnica

Certificats digitals
Factura electrnica
Certificats de la Cambra de Comer

Tipus de certificats digitals per a societats, emesos per CAMERFIRMA, SA,
empresa participada per les Cambres de Comer
Certificat de pertinena a entitat
Garanteix la identitat de la persona fsica titular del
certificat, aix com la seva vinculaci a una determinada entitat en virtut del crrec que ocupa. Aquest
certificat no atorgar per si mateix majors facultats
al seu titular que les que tingui pel desenvolupament
de la seva activitat habitual. El nom donat a aquests
certificats tant en les poltiques de certificaci com
en el reconeixement de lAgncia Estatal de lAdministraci Tributria (AEAT) s el de Certificat de la
cambra de persona fsica.
Certificat de persona jurdica
Es tracta dun certificat digital ems a favor duna
entitat jurdica que es podr utilitzar quan sadmeti
en les relacions que mantingui la persona jurdica
amb les Administracions Pbliques o en la contractaci de bns o serveis que siguin propis o relatius
al seu gir o trfic ordinari. El sollicitant del certificat haur de tenir capacitat per representar lentitat
titular del certificat. Aquesta representaci pot ser
legal (administradors de lentitat) o voluntria (apoderats generals o especials).
Certificat de representant
s ems a favor duna persona fsica representant
duna determinada entitat. El titular del certificat
sidentifica no nicament com a persona fsica
pertanyent a una empresa, sin que afegeix la
seva qualificaci com a representant legal o apoderat general seu. La sollicitud dun certificat de
representant est limitada nicament als representants legals (administradors) o els que tinguin
un poder notarial general per actuar en nom i representaci de lentitat. Per tant, queden exclosos
del seu mbit daplicaci els apoderats especials.

El nom donat a aquests certificats, tant en les poltiques de certificaci com en el reconeixement
de lAEAT, s el de certificat de la cambra de representant.
Certificat de facturaci electrnica
Certificat exclusiu per a facturaci electrnica bsicament, atenent a la necessitat de les grans empreses que busquen la seguretat del certificat per a
lemissi de factures electrniques. El pot sollicitar
una persona fsica, titular del certificat, amb capacitat de representaci dins de lempresa o autoritzada per un representant de lempresa per realitzar
la seva facturaci electrnica en nom seu. Ls daquest certificat est restringit nicament al seu titular, de forma que la cessi del certificat queda
sota la seva exclusiva responsabilitat.
Font: CAMERFIRMA. www.camerfirma.com.
Activitats
1 Llegeix el text anterior i respon les preguntes segents:
a) Coneixies lexistncia daquests certificats?
b) Et sembla interessant la possibilitat dutilitzar-los per part de lempresa?
c) Quins avantatges ofereixen?
Govern central
i Administraci
Pblica
SUMARI
El Govern central i lAdministraci General

de lEstat
Els rgans consultius
Els rgans de control econmic i financer
OBJECTIUS
Identificar els principals rgans de govern
del poder executiu, aix com les seves
funcions.
Descriure les funcions o competncies dels
rgans de lAdministraci General de lEstat
i la seva normativa aplicable.
Reconixer els rgans consultius del
Govern central i els rgans de control
econmic i financer.
Distingir els rgans i els organismes pblics
de lAdministraci General de lEstat, les
seves competncies i la normativa aplicable.
97
Unitat 5 - Govern central i Administraci Pblica
1 >> El Govern central i lAdministraci General

de lEstat
El Govern central s lrgan encarregat del poder executiu; apareix definit
a larticle 97 de la Constituci, que estableix que:
El Govern central dirigeix la poltica interior i exterior, lAdministraci civil i militar i la defensa de lEstat. Exerceix la funci
executiva i la potestat reglamentria dacord amb la Constituci
i les lleis.
El Govern central est format per:
President del Govern central: s lencarregat delegir els membres del
Govern central, dirigir-los i coordinar-los. El seu mandat dura quatre anys.
Vicepresident o vicepresidents: la seva existncia no s obligatria.
Ministres: amb un nmero, una denominaci i unes competncies que
determina el president del Govern central.
Encara que els termes Govern central i Administraci se solen confondre,
a la prctica, el Govern central s lrgan responsable de les activitats poltiques, mentre que lAdministraci s lencarregada de dur a terme les
funcions administratives necessries per governar.
LAdministraci est formada per un conjunt drgans amb la missi de
collaborar amb el Govern central per a lassoliment dels seus objectius.
Larticle 103 de la Constituci estableix que:
LAdministraci Pblica serveix amb objectivitat els interessos
generals i actua dacord amb els principis deficcia, jerarquia,
descentralitzaci, desconcentraci i coordinaci, amb sotmetiment ple a la llei i al Dret.
LAdministraci General de lEstat est integrada per un conjunt drgans
i organismes pblics que estenen la seva competncia a tot el territori
espanyol. La seva regulaci est recollida a larticle 2 de la LOFAGE,
segons el qual:
LAdministraci General de lEstat, sota la direcci del Govern i
amb sotmetiment ple a la Llei i al Dret, serveix amb objectivitat
els interessos generals, desenvolupant funcions executives de
carcter administratiu.
Per complir eficament les seves funcions, lAdministraci General de
lEstat es divideix en: rgans centrals, rgans territorials, Administraci
General de lEstat a lexterior i organismes pblics.
Elecci del president del Govern

central
El president del Govern central s elegit
pel Congrs dels Diputats entre els seus
membres, desprs de la celebraci deleccions legislatives (per majoria absoluta
en primera votaci o per majoria simple,
si fos necessria una segona votaci).
El President de la Generalitat de
Catalunya
El president s elegit pel Parlament entre els seus membres i nomenat pel rei
i concentra dos tipus de funcions: representatives i governatives:
Funcions representatives: t la ms
alta representaci de la Generalitat i
lordinria de lEstat a Catalunya.
Funcions governatives: forma part del
Consell Executiu i s qui el dirigeix i
el coordina, establint les directrius generals de lacci de govern.
LOFAGE
La LOFAGE s de Llei 6/1997, de 14 dabril, dOrganitzaci i Funcionament de
lAdministraci General de lEstat.
Regula el rgim, lorganitzaci i els criteris de funcionament de laparell administratiu estatal, aix com els organismes autnoms i les entitats pbliques
de contingut autonmic, en un esfor de
simplificaci de la normativa reguladora
de lAdministraci General de lEstat.
1 Qu significa que el Govern central exerceix la funci executiva i la potestat reglamentria dacord amb
la Constituci i les lleis?
98
2 >> rgans centrals

Sota la direcci del Govern central, lAdministraci General de lEstat sorganitza en Ministeris. Cada un dels ministeris sencarrega dun o diversos
sectors homogenis dactivitat administrativa, que normalment es corresponen amb la seva denominaci.
Aix, per exemple, el Ministeri dEducaci, Cultura i Esport gestiona
les poltiques relatives a aquests sectors.
Els ministres es reuneixen peridicament al Consell de Ministres,
presidit pel president del Govern
central per adoptar acords i prendre
decisions. Quan es tractin temes
que afectin diversos Ministeris,
tamb es podran crear Comissions
Delegades del Govern, tant per
tractar assumptes de carcter general com per adoptar decisions conjuntes.
5.1. Edifici ministerial.
Cal tenir en compte que el nmero,

la denominaci i lmbit de competncia dels Ministeris poden canviar
en cada legislatura, ja que establir-ho s competncia del president del
Govern central.
Els ministres estan al capdavant de cada Ministeri i sn els caps superiors
del departament. A ms de les atribucions que els corresponen com a
membres del Govern, tamb dirigeixen els sectors dactivitat administrativa
integrats al seu Ministeri i en sn els mxims responsables.
2.1 > Organitzaci dels Ministeris
El Govern
s el Consell Executiu de Catalunya. s
un rgan collegiat que dirigeix la poltica i lAdministraci de la Generalitat.
Esta format pel President, el Conseller
Primer i els consellers (nomenats i separats pel President).
Els rgans superiors dels Ministeris sn els ministres i els secretaris

dEstat, que sencarreguen de dirigir i coordinar les Direccions Generals
al seu crrec.
A ms, tamb existeixen rgans directius:
Subsecretaris: dirigeixen els serveis comuns del Ministeri i desenvolupen
la prefectura de tot el personal del departament.
Secretaris generals: en tenir carcter excepcional, les seves funcions es
determinaran en cada cas sobre un sector dactivitat administrativa determinat.
Secretaris generals tcnics: tenen funcions relatives a producci normativa, assistncia jurdica i publicacions.
Directors generals: encarregats de la gesti dun o diverses rees funcionament homognies del Ministeri.
Subdirectors generals: responsables de lexecuci dels projectes, objectius o activitats que els siguin assignats.
99
2.2 > Elements organitzatius bsics

Les unitats administratives sn els elements organitzatius bsics dels rgans de lAdministraci. Inclouen llocs de treball o dotacions de plantilla
vinculats per ra de les seves tasques i per una prefectura comuna. Poden
existir unitats administratives complexes, que agrupin dues o ms unitats
menors.
Els caps de les unitats administratives sn responsables del correcte
funcionament i de ladequada execuci de les tasques assignades a la
unitat.
Els departaments
de la Generalitat
La Llei 13/2008, de la Presidncia de la
Generalitat i del Govern, faculta la presidncia de la Generalitat, per tal que,
per Decret, cre i determini el nombre,
la denominaci i la competncia dels
Departaments de la Generalitat.
2.3 > Serveis comuns

Sorganitzen en cada Ministeri i els corresponen funcions dassessorament, suport tcnic, organitzaci i recursos humans, sistemes dinformaci i comunicaci, producci normativa, assistncia jurdica, gesti
financera, gesti de mitjans materials i serveis auxiliars, seguiment, control i inspecci de serveix, estadstica per a finalitats estatals i publicacions.
Els serveis comuns estan integrats en una Subsecretaria depenent directament del ministre, a la qual estar adscrita la Secretaria General Tcnica.
Casos prctics
Creaci, modificaci i supressi drgans i unitats administratives

Com es creen, organitzen i suprimeixen els rgans i les unitats administratives?
Soluci
Les Subsecretaries, les Secretaries Generals, les Secretaries Generals Tcniques, les Direccions Generals, les
Subdireccions Generals i altres rgans similars es creen, modifiquen i suprimeixen per Reial Decret del
Consell de Ministres, a iniciativa del ministre interessat i a proposta del ministre de la Presidncia.
Els rgans de nivell inferior a Subdirecci General es creen, modifiquen i suprimeixen per ordre del ministre
respectiu, prvia aprovaci del ministre de la Presidncia.
Les unitats que no tinguin la consideraci drgans es creen, modifiquen i suprimeixen a travs de les
relacions de llocs de treball.
2 A qu ens referim quan diem que els Ministeris sencarreguen dun o diversos sectors homogenis dactivitat
administrativa?
3 Per quina ra el nmero, la denominaci o les competncies dels Ministeris poden canviar en cada nova legislatura?
4 Quina relaci existeix entre els serveis comuns i la Secretaria General Tcnica?
100
3 >> rgans territorials

Els rgans territorials sn els delegats del Govern central, els subdelegats
del Govern central i els directors insulars.
Delegats del Govern central
Segons larticle 22 de la LOFAGE:
Els delegats del Govern central a les Comunitats Autnomes representen el Govern central en el seu territori sense perjudici
de la representaci ordinria de lEstat en les Comunitats Autnomes a travs dels seus respectius presidents.
Els delegats del Govern central depenen de la Presidncia del Govern central, dirigeixen i supervisen tots els serveis de lAdministraci General de
lEstat i els seus organismes pblics situats en la Comunitat Autnoma en
coordinaci amb el Ministeri de Poltica Territorial i amb el de lInterior
en matria de llibertats pbliques i de seguretat ciutadana.
Sn nomenats i separats pel Consell de Ministres, a proposta del president
del Govern central i tindran la seva seu a la localitat on radiqui el Consell
de Govern de la Comunitat Autnoma.
Subdelegats del Govern central
5.2. Delegaci del Govern a les Balears.
Els subdelegats representen el Govern central en cada provncia. Depenen

del delegat del Govern central en la respectiva Comunitat Autnoma, que
els nomenen pel procediment de lliure designaci, entre funcionaris de
carrera de lEstat, de les Comunitats Autnomes o de les entitats locals,
als quals sexigeix, per al seu ingrs, el ttol de doctor, llicenciat, enginyer,
arquitecte o equivalent.
A les Comunitats Autnomes uniprovincials en qu no existeixi subdelegat,
el delegat del Govern assumir les seves competncies. En aquestes Comunitats uniprovincials, es podran crear Subdelegacions del Govern central,
tenint en compte circumstncies com ara la poblaci del territori, el volum
de gesti o les seves peculiaritats geogrfiques, socials o econmiques.
Illes amb directors insulars
Eivissa-Formentera
El Hierro
Fuerteventura
Lanzarote
La Gomera
La Palma
Menorca
Exerceixen les competncies equivalents a les del delegat del Govern per
a nivell provincial. A ms, exerceixen la direcci i la coordinaci de la
protecci civil en lmbit de la provncia i la comunicaci, collaboraci i
cooperaci amb les corporacions locals.
Directors insulars
Existiran a les illes que es determini. Depenen jerrquicament del delegat
del Govern central a la Comunitat Autnoma i exerceixen, en el seu mbit
territorial, les competncies atribudes als subdelegats del Govern central
a les provncies.
5 En coordinaci amb quins Ministeris han de treballar els delegats del Govern? Per qu?
101
4 >> LAdministraci General de lEstat

a lexterior
s lencarregada de representar lEstat fora de les nostres fronteres davant
daltres Estats i organismes internacionals. Els seus rgans directius sn
els ambaixadors i els representants permanents davant dorganitzacions
internacionals.
Dirigeixen lAdministraci General de lEstat a lexterior i collaboren en
lexecuci de la poltica exterior de lEstat, definida pel Govern, sota les
instruccions del ministre dAssumptes Exteriors, de qui depenen funcionalment.
A ms dels esmentats rgans, integren lAdministraci General de lEstat
a lexterior:
Les missions diplomtiques, permanents o especials.

Les representacions o missions permanents.
Les delegacions.
Les oficines consulars.
Les institucions i els organismes pblics de lAdministraci General de
lEstat amb una actuaci que es desenvolupi a lexterior.
Casos prctics
Relacions externes de Catalunya

Catalunya es relaciona internacionalment amb comunitats i organitzacions
daltres pasos. Les principals institucions que socupen daquest relacions
son: lAgncia Catalana de Cooperaci
al Desenvolupament, lEuroregi Pirineus-Mediterrnia, lInstitut Europeu de
la Mediterrnia, lInstitut Catal de Cooperaci Iberoamericana i el Patronat
Catalunya Mn.
Funcions de lAdministraci de lEstat a lexterior

Per motiu de negocis, un ciutad espanyol vol visitar un pas en qu recentment ha ocorregut un conflicte
armat. On es pot informar sobre la situaci actual del pas de destinaci? Si t algun problema legal, a qui sha
dadrear? Com el poden ajudar?
Soluci Shaur dinformar al Ministeri dAssumptes Exteriors i de Cooperaci, que elabora recomanacions
de viatge per pas, amb carcter de consell o avs, que no suposen la prohibici de viatjar i que es refereixen
a la documentaci necessria per entrar al pas, les condicions sanitries i de seguretat, etc.
Aix mateix, haur dacudir al Consolat, ja que entre les seves funcions tamb t la doferir informaci sobre
els serveis legals del pas o prestar assistncia als detinguts espanyols.
Per desenvolupar aquesta funci, els Consolats solen sollicitar el suport i la collaboraci de les autoritats
locals competents, encara que segons el pas de qu es tracti, les facilitats que prestin aquestes autoritats
poden ser diferents.
6 Qui dirigeix lAdministraci General de lEstat a lexterior? De qui depn?
7 Els ambaixadors i els representants permanents davant dorganismes internacionals poden actuar i prendre
de manera autnoma decisions que comprometin lEstat a nivell internacional?
8 Quines institucions i organismes pblics de lAdministraci General de lEstat desenvolupen la seva

activitat a lexterior?
102
5 >> Els organismes pblics
Activitats administratives
LAdministraci Pblica pot satisfer les
necessitats pbliques de diverses maneres:
Prestant els serveis necessaris per ferho (activitat de prestaci).
Promovent lactivitat daltres subjectes per tal que prestin aquests serveis
(activitat de foment).
Exemples dorganismes
autnoms
Institut Nacional dEstadstica (INE).

Biblioteca Nacional.
Oficina Espanyola de Patents i Marques.
Parcs Nacionals.
Entitats pbliques empresarials a

Catalunya
Sn organismes autnoms creats per llei
del Parlament, que en determina les
funcions, els recursos econmics, les
base de lorganitzaci i el rgim jurdic.
Exemples dentitats pbliques

empresarials
Corporaci de Rdio i Televisi Espanyola, SA (RTVE).
Aeroports Espanyols i Navegaci Aria,
SA (AENA).
Paradors de Turisme dEspanya, SA.
Societat Estatal de Correus i Telgrafs,
SA.
Sn entitats de Dret pblic que tenen per objecte executar o gestionar activitats reservades a lAdministraci General de lEstat en matries econmiques o administratives de foment i prestaci.
Depenen de lAdministraci General de lEstat i estan adscrites al ministeri
competent per ra de la matria. Els seus rgans directius estan determinats
pels respectius estatuts de cada organisme pblic.
Es distingeixen tres models bsics: organismes autnoms, entitats pbliques
empresarials i Agncies Estatals.
5.1 > Organismes autnoms

Els organismes autnoms realitzen activitats fonamentalment administratives i se sotmeten plenament al Dret pblic. Depenen dun Ministeri,
al qual correspon la direcci estratgica, lavaluaci i el control dels
resultats de la seva activitat, a travs de lrgan al qual lorganisme estigui
adscrit.
Es regeixen pel Dret administratiu i sels encomana la realitzaci dactivitats
de foment, de prestaci o de gesti de serveis pblics per a lexecuci de
programes especfics dun Ministeri.
Per al desenvolupament de les seves funcions, els organismes autnoms
disposen dels ingressos propis que estiguin autoritzats a obtenir, aix com
de la resta de dotacions que puguin percebre a travs dels Pressupostos
Generals de lEstat.
El personal al servei dels organismes autnoms podr ser funcionari o
personal laboral, en els mateixos termes que els establerts per a lAdministraci General de lEstat.
5.2 > Entitats pbliques empresarials

Sn organismes pblics que realitzen activitats de prestaci i gesti de serveis o producci de bns dinters pblic susceptibles de contraprestaci
econmica.
En general, es regeixen pel Dret privat, encara que els resulta aplicable el
rgim de Dret pblic en relaci amb lexercici de potestats pbliques i
amb determinats aspectes del seu funcionament.
Depenen dun Ministeri o un organisme autnom responsable de la direcci, avaluaci i control de la seva actuaci.
El personal de les entitats pbliques empresarials es regeix pel Dret laboral,
amb les especificacions i les excepcions relatives als funcionaris pblics
de lAdministraci General de lEstat i, si s procedent, daltres Administracions Pbliques, que es regiran per la legislaci sobre funci pblica
que els resulti daplicaci.
El rgim pressupostari, econmic i financer, de comptabilitat, intervenci
i control financer de les entitats pbliques empresarials s lestablert a la
Llei General Pressupostria.
103
5.3 > Agncies Estatals

Les Agncies Estatals sn entitats de Dret pblic, dotades de personalitat
jurdica pblica, patrimoni propi i autonomia en la seva gesti, facultades
per exercir potestats administratives. Les crea el Govern central per al
compliment dels programes corresponents a les poltiques pbliques que
desenvolupi lAdministraci General de lEstat en lmbit de les seves competncies.
Sadscriuen al Ministeri que exerceixi la iniciativa en la seva creaci. Les
funcions de direcci estratgica, avaluaci i control de resultats i de lactivitat de les Agncies Estatals, sarticularan a travs dun contracte de gesti
en qu sestableixen els resultats que cal obtenir i la gesti que cal desenvolupar.
Es regeixen per la Llei 28/2006, de 18 de juliol, dAgncies Estatals, i per
lestatut propi de cada una.
Per al compliment de les seves finalitats disposen dun patrimoni propi,
diferent del de lAdministraci General de lEstat, integrat pel conjunt de
bns i drets de qu sn titulars.
El personal al servei de les Agncies Estatals est constitut tant per personal
funcionari com pel personal seleccionat per lAgncia Estatal, mitjanant
proves selectives convocades a lefecte. El personal funcionari es regeix
per la normativa reguladora de la funci pblica corresponent i el laboral
es regeix per la normativa laboral.
Les Agncies Estatals es financen amb:
Exemples dagncies estatals

Agncia Estatal de Meteorologia (AEMET).
Agncia Estatal de Seguretat Aria
(AESA).
Agncia Estatal del Butllet Oficial de
lEstat (BOE).
Agncia Estatal del CSIC (Consell Superior dInvestigacions Cientfiques).
Transferncies de lEstat (es consignaran en els Pressupostos Generals

de lEstat).
Ingressos propis que percebin com a contraprestaci per les activitats
que puguin realitzar.
Venda dels bns i valors que constitueixin el seu patrimoni.
Rendiments procedents dels seus bns i valors.
Aportacions voluntries, donacions, herncies i llegats, aix com altres
aportacions a ttol gratut procedents tant dentitats privades com de
particulars.
Ingressos rebuts de persones fsiques o jurdiques com a conseqncia
del patrocini dactivitats o installacions.
La resta dingressos de Dret pblic o privat que estiguin autoritzades a
percebre.
9 Quina caracterstica comuna tenen tots els organismes pblics?
10 Dels tres tipus dorganismes pblics, quin consideres que s el que sassembla ms a una organitzaci
privada?
11 En qu es diferencia el rgim econmic dels organismes autnoms i el de les entitats pbliques empresarials?
104
6 >> rgans consultius
La Comissi Jurdica Assessora

s lalt rgan consultiu del Govern de la
Generalitat de Catalunya. Els seus informes tenen carcter no vinculant.
En moltes ocasions, els rgans de lAdministraci General de lEstat necessiten rebre assessorament tcnic abans de prendre decisions. Per dur a
terme aquesta tasca, existeixen un gran nombre drgans amb les denominacions ms diverses (consells de direcci, comits, juntes, gabinets tcnics...), que compleixen funcions consultives en tots els nivells de lAdministraci central i perifrica.
Entre tots els rgans consultius, destaquen els segents:
El Consell dEstat: s el suprem rgan consultiu del Govern central. La
seva consulta s preceptiva per a les disposicions relatives al Dret comunitari europeu, qestions de Dret Internacional, decrets legislatius,
conflictes de competncies amb les Comunitats Autnomes, etc. Expressa
la seva opini sobre lobjecte de la consulta o proposa una altra soluci
ms adequada, vetllant per tal que sobservin la Constituci i les lleis.
El Consell Econmic i Social: s lrgan consultiu del Govern central
en matria socioeconmica i laboral. Emet dictmens preceptius o facultatius, segons els casos, sobre els assumptes que el Govern central
sotmet a la seva consulta, i elabora estudis i informes sobre temes de
carcter econmic i social.
Casos prctics
Composici del Consell dEstat

Ats el seu carcter de suprem rgan consultiu del Govern central, la consulta al Consell dEstat s
preceptiva abans dadoptar determinades decisions importants per part del Govern central, per qui forma
part daquest Consell?
Soluci
El president: s nomenat entre juristes de reconegut prestigi i experincia en assumptes dEstat.
Els consellers permanents: sn nomenats entre persones que, entre altres, siguin o hagin estat ministres,
presidents o membres dels Consells Executius de les Comunitats Autnomes, funcionaris de lEstat amb
almenys quinze anys de servei en cossos o escales per a lingrs als quals sexigeixi ttol universitari.
Els consellers nats: entre altres, els expresidents del Govern central, el director de la Reial Acadmia
Espanyola de la Llengua, el president del Consell Econmic i Social, el fiscal general de lEstat, el cap de
lEstat Major de la Defensa i el governador del Banc dEspanya.
Consellers electius: sn nomenats, en nmero no superior a 10 i per un perode de quatre anys, entre els
que hagin desenvolupat, entre altres, els crrecs de diputat o senador, magistrat del Tribunal Constitucional,
Defensor del Poble i ambaixador.
El secretari general.
12 Per qu s preceptiva la consulta al Consell dEstat per a laprovaci de determinades disposicions?
105
7 >> rgans de control econmic i financer

Per poder dur a terme la seva funci, lAdministraci ha de gestionar uns
recursos econmics que sobtenen amb les aportacions de tots els ciutadans.
Per evitar que es produeixin irregularitats, existeixen uns rgans amb la
missi de controlar, des del punt de vista econmic i financer, la correcta
administraci daquests recursos. Aquests rgans sn:
La Intervenci General de lAdministraci de lEstat: s un rgan
adscrit al Ministeri dEconomia i Hisenda que es dedica al control intern
de la despesa pblica amb carcter previ a la seva realitzaci, comprovant
que es duu a terme dacord amb les normes i els principis de la comptabilitat pblica.
El Tribunal de Comptes: s lencarregat de dur a terme el control
extern de lactivitat econmica i financera de tot el sector pblic. Per
aix, t assignades dues funcions:
Funci fiscalitzadora: controla que lactivitat econmica i financera
del sector pblic se sotmet als principis de legalitat, eficincia i economia, en relaci amb lexecuci dels pressupostos dingressos i despeses.
Funci jurisdiccional: consisteix en enjudiciar la responsabilitat
comptable en qu incorren els que tinguin al seu crrec el maneig de
bns, cabals o efectes pblics.
Casos prctics
Composici del Tribunal

de Comptes
El Tribunal de Comptes est integrat per
dotze membres, que tenen la denominaci de consellers de Comptes, designats per les Cambres legislatives (sis pel
Congrs dels Diputats i sis pel Senat).
Aquests membres elegeixen entre ells
el president del Tribunal.
La Sindicatura de Comptes
de Catalunya
rgan fiscalitzador extern dels comptes,
de la gesti econmica i del control deficincia de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector pblic de
Catalunya.
Finalitats de la comptabilitat del sector pblic estatal

Quines sn les finalitats de la comptabilitat del sector pblic estatal?
Soluci
Proporcionar informaci per al seguiment dels objectius previstos en els pressupostos de lEstat.
Posar de manifest la composici i la situaci del patrimoni i les seves variacions.
Subministrar informaci per a la determinaci dels costos dels serveis pblics i per a lelaboraci de tot tipus
de comptes, estats i documents que shagin de retre o remetre al Tribunal de Comptes.
Subministrar informaci per a lelaboraci dels comptes econmics de les Administracions Pbliques, aix
com per a lexercici dels controls de legalitat, financer, econmic, deficincia i eficcia.
Subministrar informaci econmica i financera til per a la presa de decisions.
13 Quina s la funci comuna que desenvolupen la Intervenci General de lAdministraci de lEstat i el Tribunal de Comptes?
14 Quina diferncia existeix entre la funci fiscalitzadora i la judicial desenvolupades pel Tribunal de Comptes?
15 Quan diem que la Intervenci General de lAdministraci de lEstat realitza el control intern dels
comptes de lEstat, a qu ens referim?
106
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Quina relaci existeix entre el Govern i lAdministraci?
2 Per qu es considera els Ministeris com els rgans centrals de lAdministraci General de lEstat? Com poden
prendre decisions conjuntes?
3 Quin rgan directiu del Ministeri desenvolupa la prefectura del personal del departament? Quina altra funci important t aquest rgan?
4 Qu sn les unitats administratives? Com funcionen?

5 Qui pot optar a ser subdelegat del Govern central? Com selegeixen aquests subdelegats?
6 Tots els organismes pblics es regeixen per normes de Dret pblic? El personal al seu servei s noms funcionari?
Raona les teves respostes.
7 En qu consisteix el contracte de gesti de les Agncies Estatals?

8 Quina caracterstica comuna tenen els rgans consultius?
9 Quin s el perfil dels membres del Consell dEstat?
10 Quin rgan de lAdministraci duu a terme el control intern de la despesa pblica? Tenint en compte lestructura
i les funcions, de quin tipus dorganisme pblic es tracta?
11 Quins sn els principis que caracteritzen lactivitat administrativa?

12 Per qu sn els presidents autonmics els que tenen la representaci ordinria de lEstat a les Comunitats Autnomes?
.: APLICACI :.
1 Indica les funcions que t encomanades el Govern central segons larticle 97 de la Constituci.
2 Representa esquemticament lorganitzaci superior i directiva dels Ministeris.
3 Enumera les funcions que duen a terme els serveis comuns. Des del punt de vista organitzatiu, dins de quin rgan
directiu estan integrats?
4 Indica els rgans que formen part de lAdministraci General de lEstat a lexterior. Quina caracterstica tenen
en com? De qui depenen?
5 Posa un exemple dentitat pblica empresarial i indica si reuneix les caracterstiques daquest tipus dorganisme
pblic que hem vist.
6 Classifica els mitjans de finanament de les Agncies Estatals, distingint entre els de carcter pblic i els de
carcter privat.
7 A quina funci pertany lactuaci del Tribunal de Comptes consistent en enjudiciar la responsabilitat comptable
en qu incorren els que tenen al seu crrec el maneig de cabals pblics?
8 Indica la composici del Tribunal de Comptes. Com selegeixen els seus membres?
9 Qui est representat al Consell Econmic i Social? A qu obeeix aquesta representaci?
Cas final
107
Remodelaci del Govern central

Per millorar-ne leficincia, el president del
Govern central decideix dur a terme una reestructuraci del seu govern, de forma que decideix suprimir dos Ministeris existents i crear
tres nous Ministeris que abans no existien.
Tamb decideix canviar la denominaci de dos
Ministeris.
a) El president del Govern central s competent per crear i suprimir els Ministeris o
aquesta decisi lha de prendre el Govern central en ple?
b) Qui nomenaria els nous ministres i cessaria
els titulars dels Ministeris que desapareixen?
c) Es pot canviar la denominaci dun Ministeri?
Qui s competent per fer-ho?
d) Quines funcions generals corresponen al ministre?
e) Des del punt de vista organitzatiu, quines
sn les competncies del ministre?
Soluci
a) El president del Govern central pot modificar el nmero i lmbit de competncies dels Ministeris; per tant,
s competent per prendre la decisi mitjanant reial decret.
b) El nomenament i el cessament dels ministres el duu a terme el Rei a proposta del president del Govern central.
c) Segons larticle 8.2 de la LOFAGE, el president del Govern central s competent per modificar la denominaci
dun Ministeri, mitjanant reial decret.
d) Els ministres, a ms de les atribucions que els corresponen com a membres de Govern, com a titulars dun
departament ministerial tamb dirigeixen els sectors dactivitat administrativa integrats al seu Ministeri i assumeixen la responsabilitat inherent a aquesta direcci.
e) El Ministeri t, entre altres, les segents competncies de tipus organitzatiu:
Fixar els objectius del Ministeri, aprovar els seus plans dactuaci i assignar els recursos necessaris per a la
seva execuci.
Aprovar les propostes de les despeses del Ministeri i dels pressupostos dels organismes pblics dependents
del Ministeri.
Determinar i, si s procedent, proposar lorganitzaci interna del seu Ministeri.
Avaluar la realitzaci dels plans dactuaci del Ministeri, exercir el control deficcia respecte de lactuaci
daquests rgans i dels organismes pblics dependents.
Nomenar i separar els titulars dels rgans directius del Ministeri i dels organismes pblics dependents.
Dirigir lactuaci dels titulars dels rgans superiors i directius del Ministeri, impartir-los instruccions concretes
i delegar-los competncies prpies.
Resoldre els conflictes datribucions quan els correspongui.
108
Idees clau
rgans
central
Govern central
Ministeris
Delegats del Govern central
rgans
territorials
Subdelegats del Govern central
Directors insulars
Ambaixadors
Organismes
pblics
ADMINISTRACI
GENERAL
DE LESTAT
Representants permanents davant

dorganismes internacionals
Organismes autnoms
rgans
consultius
Entitats pbliques empresarials
Agncies estatals
Consell dEstat
Altres rgans
comunitaris
Consell Econmic i Social
rgans
de control
econmic
i financer
Intervenci General de
lAdministraci de lEstat
Tribunal de Comptes
Els serveis consulars

Per atendre els seus compatriotes a lestranger, Espanya
compta amb una mplia xarxa consular dependent
del Ministeri dAssumptes Exteriors i de Cooperaci,
actualment formada per prop de 200 Oficines Consulars i Seccions Consulars dAmbaixades, aix com prop
de 500 Consolats i Viceconsolats Honoraris.
Aix mateix, tot ciutad europeu de la Uni es podr
acollir, en el territori dun tercer pas en qu no estigui representat lEstat membre del qual sigui nacional, a la protecci de les autoritats diplomtiques i
consulars de qualsevol Estat membre, en les mateixes
condicions que els nacionals daquest Estat. Els Estats
membres prendran les disposicions necessries i establiran les negociacions internacionals requerides
per garantir aquesta protecci (art. 23 del Tractat de
la Uni Europea).
Els Consolats PODEN:
Expedir passaports o salconduits en cas de caducitat, prdua o sostracci de la documentaci personal.
Donar informaci sobre els serveis mdics, educatius i legals del pas.
Prestar assistncia a detinguts.
Avanar-li en circumstncies excepcionals la quantitat necessria per a la seva repatriaci, que
shaur de reintegrar al Tresor Pblic dins dels terminis establerts per la llei.
Prestar-li serveis de Registre Civil, notarials, de legalitzaci de documents o de remissi de comunicacions i instncies a organismes espanyols.
Els Consolats NO PODEN:

Fer funcions dagncia de viatges.
Aconseguir-li una feina a lestranger.
Garantir-li en un hospital o una pres un tractament millor que latorgat als nacionals daquest
pas.
Avalar-lo, prestar-li diners o pagar-li les multes.
Posar a la seva disposici personal per tal que actu
com a intrpret, guia o assistent social.
Font: Serveis Consulars. Ministeri dAssumptes Exteriors i Cooperaci (www.maec.es).
Activitats
1 Coneixies el paper que juga lAdministraci General de lEstat a lexterior?
2 Et sembla interessant la possibilitat dacollir-te a la protecci diplomtica i consular de qualsevol Estat
membre de la Uni Europea?
3 Has necessitat en alguna ocasi els serveis que presten ambaixades i consolats? En cas necessari, hi
acudiries ara que ja saps qu poden fer i qu no poden fer?
Administraci
Autonmica i
Administracions
Locals
SUMARI
LAdministraci Autonmica: organitzaci i

competncies
Les Administracions Locals
El municipi
La provncia
Altres entitats locals
OBJECTIUS
Identificar els rgans de govern del poder
executiu i de les Administracions
Autonmiques i Locals.
Descriure les funcions i les competncies
dels rgans autonmics i locals, les seves
institucions i les persones que les integren.
Conixer les relacions entre les diferents
Administracions.
111
Unitat 6 - Administraci Autonmica i Administracions Locals
1 >> Administraci Autonmica

Larticle 2 de la Constituci Espanyola de 1978 estableix el dret a lautonomia de les nacionalitats i regions que integren lEstat espanyol i, a
ms, reconeix i garanteix la solidaritat entre elles. Aix implica la creaci
duna nova organitzaci territorial, les Comunitats Autnomes, que es
constitueixen com a persones jurdiques titulars de poder legislatiu, reglamentari i administratiu i amb autonomia per gestionar els seus propis
interessos.
En lactualitat, existeixen 17 Comunitats tnomes, ms les Ciutats Autnomes de Ceuta i Melilla.
Vocabulari
La norma institucional bsica de cada Comunitat Autnoma ser el respectiu Estatut dAutonomia, que lEstat haur de reconixer i emparar
com a part integrant del seu ordenament jurdic amb el rang de llei orgnica.
Lleis orgniques: sn les que tracten

temes despecial importncia, com els
drets fonamentals i les llibertats pbliques, el rgim electoral, els Estatuts
dAutonomia i qualsevol altre que estableixi la Constituci. Per a la seva aprovaci o modificaci, es necessita la majoria absoluta del Congrs.
Segons larticle 147.2 de la Constituci, els Estatuts dAutonomia hauran

de contenir:
a) La denominaci de la Comunitat que millor correspongui a la
seva identitat histrica.
b) La delimitaci del seu territori.
c) La denominaci, lorganitzaci i la seu de les institucions autnomes prpies.
d) Les competncies assumides en el marc establert en la Constituci i les bases per al trasps dels serveis corresponents.
La reforma dels Estatuts sajustar al procediment establert als propis
Estatuts i requerir, en qualsevol
cas, laprovaci per part de les
Corts Generals, mitjanant llei orgnica.
La Constituci tamb disposa, a larticle 156, que les Comunitats Autnomes gaudiran dautonomia financera per al desenvolupament i
lexecuci de les seves competncies dacord amb els principis de
coordinaci amb la Hisenda Estatal
i de solidaritat entre tots els espanyols.
Cantbria
Astries
Daltra banda, les Comunitats Autnomes han de respectar el principi digualtat, que suposa que les
diferncies entre els Estatuts dAutonomia no poden implicar privilegis econmics o socials per als seus
ciutadans.
Galcia
Pas Basc
Navarra
La Rioja
Catalunya
Castella i Lle
Arag
C. Madrid
Extremadura
C. Valenciana
Castella-la Manxa
Illes Balears
R. Mrcia
Andalusia
Canries
Ceuta
6.1. Mapa autonmic.
Melilla
112
Els Estatuts dAutonomia vigents en lactualitat sn:
Comunitat
Estatut
Andalusia
Llei Orgnica 2/2007, de 19 de mar, de reforma de lEstatut dAutonomia per a

Andalusia.
Arag
Llei Orgnica 5/2007, de 20 dabril, de reforma de lEstatut dAutonomia per a

Arag.
Astries
Llei Orgnica 7/1981, de 30 de desembre, de lEstatut dAutonomia del Principat

dAstries.
Canries
Llei Orgnica 10/1982, de 10 dagost, de lEstatut dAutonomia de Canries.
Cantbria
Llei Orgnica 8/1981, de 30 de desembre, de lEstatut dAutonomia de Cantbria.
Castella-la Manxa
Llei Orgnica 9/1982, de 10 dagost, de lEstatut dAutonomia de Castella-la

Manxa.
Castella i Lle
Llei Orgnica 14/2007, de 30 de novembre, de reforma de lEstatut dAutonomia

per a Castella i Lle.
Catalunya
Llei Orgnica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de lEstatut dAutonomia de

Catalunya.
Comunitat de Madrid
Llei Orgnica 3/1983, de 25 de febrer, dEstatut dAutonomia de la Comunitat de

Madrid.
Comunitat Valenciana
Llei Orgnica 5/1982, d1 de juliol, dEstatut dAutonomia de la Comunitat

Valenciana.
Extremadura
Llei Orgnica 1/2011, de 28 de gener, de Reforma de lEstatut dAutonomia de la

Comunitat Autnoma dExtremadura.
Galcia
Llei Orgnica 1/1981, de 6 dabril, per la qual saprova lEstatut dAutonomia de

Galcia.
Illes Balears
Llei Orgnica 1/2007, de 28 de febrer, de Reforma de lEstatut dAutonomia de les

Illes Balears.
La Rioja
Llei Orgnica 3/1982, de 9 de juny, de lEstatut dAutonomia de la Rioja.
Navarra
Llei Orgnica 13/1982, de 10 dagost, de Reintegraci i Amillorament del Rgim

Foral de Navarra.
Pas Basc
Llei Orgnica 3/1979, de 18 de desembre, de lEstatut dAutonomia per al Pas

Basc.
Mrcia
Llei Orgnica 4/1982, de 9 de juny, de lEstatut dAutonomia per a la Regi de

Mrcia.
Ceuta
Llei Orgnica 1/1995, de 13 de mar, de lEstatut dAutonomia de Ceuta.
Melilla
Llei Orgnica 2/1995, de 13 de mar, de lEstatut dAutonomia de Melilla.
1 Com a Administracions que sn, de quines potestats sn titulars les Comunitats Autnomes?
2 Qu implica el fet que els Estatuts dAutonomia tinguin el rang de llei orgnica?
3 Des del punt de vista de la Hisenda Estatal, com es manifesta lautonomia financera de les Comunitats
Autnomes?
113
2 >> Organitzaci autonmica

Larticle 152 de la Constituci disposa que lorganitzaci institucional autonmica, definida pels respectius Estatuts dAutonomia, es basa en els
rgans segents:
Assemblea Legislativa: elegida per sufragi universal, dacord amb un
sistema de representaci proporcional, que asseguri, a ms, la representaci de les diverses zones del territori.
Consell de Govern amb funcions executives i administratives i un president, elegit per lAssemblea, entre els seus membres, i nomenat pel
Rei, al qual correspon la direcci del Consell de Govern, la suprema representaci de la respectiva Comunitat i lordinria de lEstat a la Comunitat corresponent. El president i els membres del Consell de Govern
sn polticament responsables davant de lAssemblea. Els consellers
sn els membres del Govern autonmic responsables de les matries assumides per les Comunitats Autnomes.
Tribunal Superior de Justcia: sens perjudici de la jurisdicci que correspon al Tribunal Suprem, culminar lorganitzaci judicial en lmbit
territorial de la Comunitat Autnoma.
El control de lactivitat dels rgans de les Comunitats Autnomes lexercir:
El relatiu a la constitucionalitat de les seves normes amb fora de llei:
el Tribunal Constitucional.
El de lexercici de les funcions delegades pel Govern central: el propi
Govern central, previ dictamen del Consell dEstat.
El de lAdministraci Autnoma i les seves normes reglamentries: la
jurisdicci contenciosa i administrativa.
Leconmic i pressupostari: el Tribunal de Comptes.
6.2. El Parlament de Catalunya.
Definici de Catalunya
LEstatut de Catalunya, aprovat per
mitj de la Llei Orgnica 6/2006, de 19
de juliol, defineix Catalunya com una
naci.
rgan executiu de Catalunya

La Generalitat de Catalunya s el sistema institucional en qu sorganitza
polticament lautogovern de Catalunya.
114
Els Parlaments i les Assemblees Legislatives de les Comunitats i Ciutats
Autnomes tindran les denominacions segents:
Comunitat
Parlament
Andalusia
Parlament dAndalusia
Arag
Corts dArag
Astries
Junta General del Principat dAstries
Canries
Parlament de Canries
Cantbria
Assemblea Regional de Cantbria
Castella-la Manxa
Corts de Castella-la Manxa
Castella i Lle
Corts de Castella i Lle
Catalunya
Parlament de Catalunya
Comunitat de Madrid
Assemblea de Madrid
Comunitat Valenciana
Corts Valencianes
Extremadura
Parlament dExtremadura
Galcia
Parlament de Galcia
Illes Balears
Parlament de les Illes Balears
La Rioja
Parlament de la Rioja
Navarra
Parlament de Navarra
Pas Basc
Eusko Legebiltzarra-Parlament Basc
Mrcia
Assemblea de Mrcia
Ceuta
Assemblea de la Ciutat Autnoma de Ceuta
Melilla
Assemblea de la Ciutat Autnoma de Melilla
Casos prctics
Divisi de poders a les Comunitats Autnomes

Atenent al disposat a larticle 152 de la Constituci, qui representa la teoria de la divisi de poders en
lmbit autonmic?
Soluci
Poder legislatiu: Assemblea Legislativa o Parlament Autonmic.
Poder executiu: Consell de Govern Autonmic.
Poder judicial: Tribunal Superior de Justcia de la Comunitat Autnoma.
4 Quines diferncies existeixen entre les Assemblees Legislatives autonmiques i el Parlament nacional?
115
3 >> Repartiment de competncies

El dret a lautonomia suposa que les Comunitats Autnomes, per a la consecuci de les seves finalitats, poden exercir diverses competncies. Aquestes competncies suposen lexercici dun conjunt de facultats respecte
duna matria determinada. Aquestes facultats poden ser:
Legislatives: consisteix en poder regular aquesta matria mitjanant lleis.
Reglamentries: suposa la possibilitat de poder dictar reglaments relatius a aquesta matria.
Executives: implica la possibilitat de fer que es compleixin les normes
jurdiques relatives a una matria.
La Constituci, als articles 148 i 149, estableix el repartiment de competncies entre lEstat i les diferents Comunitats Autnomes.
3.1 > Competncies de lEstat

Larticle 149 de la Constituci recull les competncies exclusives de lEstat;
ara b, aquesta atribuci de competncies t un carcter peculiar.
En efecte, el primer que cal tenir en compte s que es tracta duna atribuci
expressa; s a dir, que lEstat noms tindr competncia sobre les matries
que expressament li sn reconegudes per larticle 149, ja que aquest article
estableix que:
Les matries no atribudes expressament a lEstat per aquesta
Constituci podran correspondre a les Comunitats Autnomes
en virtut dels seus respectius Estatuts.
En segon lloc, larticle 149 reconeix tres formes diferents dexercici de les
competncies, de forma que lexclusivitat daquest exercici per lEstat
tindr els lmits que fixa la prpia Constituci.
Competncies dexercici exclusiu
Aquest tipus de competncies impliquen que el seu titular pot exercir
totes les facultats sobre aquesta matria: t poder per legislar, dictar reglaments i fer que es compleixin totes les normes sobre aquesta matria.
Per exemple, larticle 149.1.4a. estableix com a competncia dexercici exclusiu de lEstat la matria de Defensa i Forces Armades. Aix vol dir
que, en aquesta matria, nicament lEstat podr legislar, podr dictar reglaments i podr tenir capacitat executiva, mentre que les Comunitats
Autnomes no hi tindran cap competncia.
Competncies compartides
Significa que lEstat exerceix diverses de les facultats relatives a la competncia, deixant-ne algunes a les Comunitats Autnomes.
Per exemple, larticle 149.1.9a. estableix que lEstat tindr competncia
exclusiva sobre la legislaci sobre propietat intellectual i industrial.
Aix vol dir que lnic que t capacitat normativa sobre aquesta matria
s lEstat; ara b, la funci executiva correspon a les Comunitats Autnomes.
Marc competencial de Catalunya

El Ttol IV del vigent Estatut dAutonomia de Catalunya recull les competncies de la Generalitat que poden ser exclusives, compartides o executives.
116
Competncies concurrents
Significa que tant lEstat com les Comunitats Autnomes tenen unes facultats molt similars sobre la mateixa matria.
Per exemple, larticle 149.1.18a estableix que lEstat tindr competncia
exclusiva sobre les bases del rgim jurdic de les Administracions Pbliques i del rgim estatutari dels seus funcionaris. Aix vol dir que
lEstat aprova la legislaci bsica i les Comunitats adopten tant la legislaci de desenvolupament com la reglamentaci i lexecuci de la competncia.
3.2 > Competncies de les Comunitats Autnomes

La Constituci reconeix les competncies de les Comunitats Autnomes
per dues vies:
Lleis marc
Segons larticle 150.1 de la Constituci,
les Corts Generals, en matries de competncia estatal, podran atribuir a totes
o a alguna de les Comunitats Autnomes
la facultat de dictar, per a si mateixes,
normes legislatives en el marc dels principis, bases i directrius fixats per una
llei estatal.
Ampliaci competencial
de la Generalitat
Segons larticle 61 de lEstatut dAutonomia, la Generalitat podr sollicitar
a lEstat la transferncia de competncies i latribuci de facultats en el marc
de larticle 150 de la Constituci.
Positiva: larticle 148 de la Constituci indica expressament les matries

en qu les Comunitats Autnomes podran assumir competncies.
Negativa: com ja hem vist, larticle 149 determina que les Comunitats
Autnomes podran tenir totes les competncies que no hagin estat atribudes expressament a lEstat.
Ara b, per tal que les Comunitats Autnomes adquireixin les competncies
per qualsevol via, han dassumir aquestes competncies en els seus respectius Estatuts dAutonomia, que sn la seva norma institucional bsica.
Per tant, si una Comunitat no inclou al seu Estatut una competncia que,
segons la Constituci, podria exercir, no la podr assumir. Larticle 149.3
de la Constituci indica que:
La competncia sobre les matries que no hagin assumit els Estatuts dAutonomia correspondr a lEstat, les normes del qual,
en cas de conflicte, prevaldran sobre les de les Comunitats Autnomes en tot el que no estigui atribut a la seva exclusiva competncia. El dret estatal ser, en tot cas, supletori del dret de les
Comunitats Autnomes.
La Constituci tamb recull la possibilitat que les Comunitats Autnomes
puguin assumir noves competncies, no recollides als seus Estatuts. Segons larticle 148.2, transcorreguts cinc anys des de laprovaci dels seus
Estatuts i mitjanant la reforma corresponent, les Comunitats Autnomes
podran ampliar successivament les seves competncies, dins del marc
de larticle 149.
Igualment, lEstat podr transferir o delegar en les Comunitats Autnomes,
mitjanant llei orgnica (les denominades lleis de transferncies), facultats
corresponents a matries de titularitat estatal que siguin susceptibles de
transferncia o delegaci.
5 Per qu la Constituci reserva una srie de competncies exclusives a lEstat?
117
4 >> LAdministraci Local

Juntament amb les Administracions Central i Autonmica, la Constituci
tamb reconeix lexistncia de lAdministraci Local, que tamb gaudir
dautonomia per a la gesti dels seus propis interessos.
Larticle 2 de la Llei Reguladora de les Bases del Rgim Local estableix que
sn entitats locals territorials:
El municipi.
La provncia.
La illa, en els arxiplags balear i canari.
Llei Reguladora de les

Bases del Rgim Local
La Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora
de les Bases del Rgim Local (LRBRL),
cont les disposicions relatives a lorganitzaci i el funcionament de les entitats locals.
Aix mateix, tamb gaudeixen de la condici dentitats locals:
Les entitats dmbit territorial inferior al municipal.

Les comarques o altres entitats que agrupin diversos municipis.
Les rees metropolitanes.
Les mancomunitats de municipis.
La legislaci de lEstat i de les Comunitats Autnomes haur dassegurar a

les entitats locals el seu dret a intervenir en tots els assumptes que els
afectin directament, atribuint-los les competncies que procedeixi de conformitat amb els principis de descentralitzaci i de mxima proximitat de
la gesti administrativa als ciutadans.
Com que sn Administracions Pbliques, les entitats locals tenen atribudes,
entre altres, les potestats reglamentria, dautoorganitzaci, tributria, financera i sancionadora.
Organitzaci territorial del

rgim local catal
Larticle 5 de lEstatut dAutonomia estableix que la Generalitat de Catalunya
sestructura territorialment en municipis
i comarques, i tamb per demarcacions
supracomarcals.
A ms, per al compliment de les seves finalitats i en lmbit de les seves

respectives competncies, les entitats locals tindran plena capacitat jurdica,
fet que els permet adquirir o vendre tota classe de bns, celebrar contractes,
establir i gestionar obres o serveis pblics, etc.
En lexercici de totes aquestes competncies, les entitats locals, a ligual
que la resta de les Administracions Pbliques, han de servir amb objectivitat
els interessos pblics i actuar dacord amb els principis deficcia, descentralitzaci, desconcentraci i coordinaci, amb sotmetiment ple a la llei i
al Dret.
El control de la legalitat dels actes i els acords de les entitats locals el
duran a terme els Tribunals de Justcia.
LAdministraci Local, en lexercici de les seves competncies, es relacionar
constantment amb la resta dAdministracions Pbliques. Aquestes relacions
shauran dajustar al compliment dels deures dinformaci mtua, collaboraci i coordinaci, a ms de respectar, en qualsevol cas, les competncies
respectives de cada Administraci.
6 Quines potestats tenen atribudes les entitats locals? Sn les mateixes que les atribudes a lEstat i les Comunitats Autnomes?
118
5 >> El municipi
El municipi s lentitat local bsica de lorganitzaci territorial
de lEstat. T personalitat jurdica i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats.
5.1 > Elements del municipi

El municipi t tres elements essencials:
Padr municipal
s el registre administratiu en qu consten els vens dun municipi.
Territori: el terme municipal s el territori en qu lAjuntament

exerceix les seves competncies. Cada municipi pertany a una sola
provncia. La creaci o supressi de municipis, aix com lalteraci
de termes municipis, es regulen per la legislaci de les Comunitats
Autnomes.
Poblaci: est constituda pel conjunt de persones inscrites al padr
municipal, denominades vens. Tota persona que visqui a Espanya est
obligada a empadronar-se (inscriures al padr del municipi on habitualment resideix).
Organitzaci: el govern i ladministraci municipal corresponen a lAjuntament, integrat per lalcalde i els regidors.
5.2 > Organitzaci municipal

Lorganitzaci municipal varia segons el tipus de municipi de qu es
tracti:
rgans comuns
Els rgans necessaris en tots els municipis sn:
Lalcalde: s elegit pels regidors o pels vens. s el president de la Corporaci i les seves principals atribucions sn:
Dirigir el govern i ladministraci municipal.
Representar lAjuntament.
Els tinents dalcalde: per lordre del seu nomenament en els casos de
vacant, absncia o malaltia, substitueixen lalcalde, que els designa i els
cessa lliurement entre els membres de la Junta de Govern Local i, en cas
que no nhi hagi, entre els regidors.
Els regidors: sn elegits pels vens del municipi en proporci a la poblaci que tingui mitjanant sufragi universal, igual, lliure, directe i
secret.
El Ple: est integrat per tots els regidors i presidit per lalcalde. Les seves
funcions ms importants sn:
6.3. Ajuntament de Granollers (Barcelona).
Control i fiscalitzaci dels rgans de govern.

Aprovaci del reglament orgnic i de les ordenances.
Aprovaci i modificaci dels pressupostos de lAjuntament.
Votaci sobre la moci de censura a lalcalde i sobre la qesti de
confiana plantejada per ell.
La Comissi Especial de Comptes: s un rgan que t per funci dictaminar sobre els comptes anuals de lAjuntament que se sotmeten una
vegada a lany (abans de l1 de juny) al seu estudi.
119
rgans especials
A ms dels anteriors, hi ha altres rgans que nicament existeixen en alguns municipis per la seva elevada poblaci o perqu les circumstncies
del municipi en qesti aix ho exigeixin:
La Junta de Govern Local: existeix en els municipis amb poblaci superior
a 5 000 habitants i en els de menys, quan aix ho disposi el seu reglament
orgnic o b ho acordi el Ple. Est integrada per lalcalde i un nmero de regidors no superior a una tercera part del nmero legal de regidors, nomenats
i separats lliurement per lalcalde. Les seves principals funcions sn lassistncia a lalcalde en lexercici de les seves atribucions, aix com les facultats
que lalcalde o un altre rgan municipal li delegui o li atribueixin les lleis.
Comissi Especial de Suggeriments i Reclamacions: existir en els Municipis de Gran Poblaci i en els altres en qu aix sacordi o aix ho
disposi el seu reglament orgnic.
rgans especfics: en els municipis de ms de 5 000 habitants, i en els
de menys en qu aix ho disposi el seu reglament orgnic o ho acordi el
Ple, existiran rgans que tinguin per objecte lestudi, linforme o la consulta dels assumptes que shan de sotmetre a la decisi del Ple, aix com
el seguiment de la gesti de lalcalde, la Junta de Govern Local i els regidors que ocupin delegacions.
Municipis de Gran Poblaci

Municipis amb una poblaci que superi
els 250 000 habitants.
Municipis capitals de provncia amb
una poblaci superior als 175 000 habitants.
Municipis capitals de provncia, capitals autonmiques o seus de les institucions autonmiques.
Municipis amb una poblaci que superi
els 75 000 habitants i que presentin
circumstncies econmiques, socials,
histriques o culturals especials.
A ms, per facilitar la participaci ciutadana en la gesti dels assumptes

locals i millorar-la, els municipis podran establir rgans territorials de
gesti desconcentrada, amb lorganitzaci, les funcions i les competncies
que els confereixi cada Ajuntament. Per exemple, en els grans municipis
existeixen les Juntes o Consells Municipals de Districte i en municipis
amb barris rurals, les Juntes Venals.
Casos prctics
Organitzaci municipal
Quins rgans integren lestructura de lAjuntament de Barcelona?
Soluci
rgans necessaris: pel mer fet de ser un municipi disposa dels rgans segents: alcalde, regidors, cinc
Tinents de lalcalde i Ple (integrat per 41 regidors). Aix mateix, existeix la Comissi Especial de Comptes,
per estudiar i informar sobre els comptes anuals.
rgans especials: degut a la seva gran poblaci i les seves caracterstiques i necessitats especials, tamb
compta amb els segents rgans especials:
Comissi de Govern: s lrgan collegiat del govern executiu municipal. El formen lalcalde, els tinents
dalcalde i els regidors que nomeni lalcalde, i sinforma daquests nomenaments al Consell Municipal.
Comit de Govern: espai de coordinaci i direcci poltica, format per lalcalde i pels tinents dalcalde.
Sndica de Greuges: t la funci de defensar els drets fonamentals i les llibertats pbliques a Barcelona.
Gerncia Municipal: s el mxim responsable de garantir que els serveis prestats per lAjuntament de
Barcelona als ciutadans siguin eficaos i eficients, i responguin a les necessitats de la ciutat.
Consells Municipals de Districte: sn els rgans de gesti i govern desconcentrat en cada un dels 10
districtes del municipi.
120
5.3 > Competncies
Per a la gesti dels seus interessos i dins de lmbit de les seves competncies, el municipi pot promoure les activitats i prestar els serveis
pblics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions dels
seus vens.
El municipi exerceix les seves competncies en els termes de la legislaci
de lEstat i de les Comunitats Autnomes i en tot cas ha de prestar, per si
sol o associat amb altres municipis, com a mnim, els serveis segents:
Poblaci
Competncies
Tots els municipis
Enllumenat pblic, cementeri, recollida descombraries, neteja viria,

abastiment domiciliari daigua potable, sistema de clavegueram, accs als
nuclis de poblaci, pavimentaci de les vies pbliques i control daliments i
begudes.
Ms de 5 000 habitants
A ms de les anteriors: parc pblic, biblioteca pblica, mercat i tractament de

residus.
A ms de les anteriors: protecci civil, prestaci de serveis socials, prevenci i

extinci dincendis i installacions esportives ds pblic.
A ms de les anteriors: transport collectiu urb de viatgers i protecci del

medi ambient.
5.4 > Rgim municipal especial: el Consell Obert

A ms del rgim municipal general que hem vist, existeix un rgim municipal especial denominat Consell Obert, que es dna en:
Pecularitats de lAdministraci
Local
Cal destacar un rgim jurdic especial en
relaci amb la Val dAran, tal com ho estableix larticle 11.2. de lEstatut dAutonomia de Catalunya.
Els municipis amb menys de 100 habitants i tots els municipis que
tradicionalment hagin comptat amb aquest singular rgim de govern
i administraci.
Els municipis en qu la corresponent localitzaci geogrfica, la millor
gesti dels interessos municipals o altres circumstncies ho facin aconsellable.
En aquest rgim municipal especial, el govern i ladministraci del municipi corresponen a:
Lalcalde, que s elegit directament pels electors, per sistema majoritari.
LAssemblea Venal de la qual formen part tots els electors.
Aquests municipis ajusten el seu funcionament als usos, els costums i les
tradicions i, en cas de no haver-nhi, a lestablert a les lleis estatals i de les
Comunitats Autnomes sobre rgim local.
7 Segons les funcions que tenen atribudes els diferents rgans municipals, qui representa el poder executiu
en lmbit municipal? I en el rgim de Consell Obert?
8 Per qu es considera els Ajuntaments com lAdministraci ms propera als ciutadans?
121
6 >> La provncia
La provncia s una entitat local determinada per lagrupaci
de municipis, amb personalitat jurdica prpia i plena capacitat
per al compliment de les seves finalitats.
Les seves finalitats prpies sn garantir els principis de solidaritat i equilibri
entre els diferents municipis que la integren, i especialment:
Assegurar la prestaci en la totalitat del territori provincial dels serveis
de competncia municipal.
Coordinar lAdministraci Local amb lAutonmica i lEstatal.
El govern i ladministraci de la provncia corresponen a la Diputaci
Provincial.
Existeixen Diputacions en totes les provncies espanyoles, excepte en les
que es corresponen amb les Comunitats Autnomes Uniprovincials (Madrid,
Cantbria, Mrcia, Astries, la Rioja i Navarra). Tampoc hi haur Diputacions Provincials a les provncies basques ni a les provncies insulars.
6.1 > Organitzaci provincial

Les Diputacions Provincials estan integrades pes rgans segents:
El president de la Diputaci: s elegit pels propis diputats entre ells.
s el responsable de dirigir el govern i ladministraci de la provncia, i
de representar la Diputaci, aix com tamb convocar i presidir les sessions del Ple.
Els vicepresidents de la Diputaci: substitueixen el president, en
els casos de vacant, absncia o malaltia, per lordre del seu nomenament.
Els diputats: el seu nmero es determina segons el nmero dhabitants
de cada provncia. En cada partit judicial selegeixen entre els regidors
dalgun municipi del partit judicial corresponent.
El Ple: constitut pel president i els diputats. La seva composici sestableix a partir dels resultats de les eleccions municipals. Les seves funcions principals sn lorganitzaci de la Diputaci i laprovaci i la
modificaci de les ordenances, els pressupostos i els plans de carcter
provincial.
La Junta de Govern: la integren el president i un nmero de diputats
no superior a la tercera part del nmero legal de diputats. A la Junta de
Govern li correspon lassistncia al president en lexercici de les seves
atribucions i qualsevol altra funci que el president li delegui o les lleis
li atribueixin.
A ms de tots els rgans anteriors, en totes les Diputacions tamb han
dexistir:
rgans que tinguin per objecte lestudi, informe o consulta dels assumptes que shan de sotmetre a la decisi del Ple i el seguiment de la
gesti del govern provincial.
rgans complementaris dels anteriors, regulats per les prpies Diputacions.
Les provncies a Catalunya

A Catalunya hi ha quatre provncies: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
122
6.2 > Competncies
Sn competncies prpies de la Diputaci les que els atribueixen les lleis
de lEstat i de les Comunitats Autnomes i, en tot cas, les segents: la coordinaci dels serveis municipals entre si, lassistncia i la cooperaci jurdica, econmica i tcnica als municipis, la prestaci de serveis pblics
de carcter supramunicipal i supracomarcal i, en general, el foment i ladministraci dels interessos peculiars de la provncia.
6.3 > Rgims provincials especials

A ms del rgim provincial general, nexisteixen altres despecials que
shan establert en atenci a criteris geogrfics, histrics o funcionals:
Associaci Catalana de Municipis
i Comarques
LAssociaci Catalana de Municipis i Comarques (ACM) s una entitat municipalista que agrupa ms del 95% dels ens
locals de Catalunya amb lobjectiu de
defensar els interessos dels municipis i
sser-ne la veu representativa.
Comunitats Autnomes Uniprovincials: saplica a les Comunitats de

Madrid, Cantbria, Mrcia, Astries i la Rioja. Aquest rgim es caracteritza pel fet que les Comunitats Autnomes assumeixen les competncies, els mitjans i els recursos que corresponen en el rgim ordinari a
les Diputacions Provincials.
Comunitat Foral de Navarra: tot i tractar-se duna Comunitat Autnoma Uniprovincial, t un rgim especial, en qu la Diputaci Foral assumeix les competncies de la Diputaci Provincial.
Pas Basc: en el marc de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Autnoma del Pas Basc, els rgans forals dlaba, Guipscoa i Biscaia conserven el seu rgim peculiar.
Canries: cada illa compta amb un Cabildo Insular. Aquests Cabildos
sagrupen en dues Mancomunitats Interinsulars (una per provncia).
Balears: existeixen tres Consells Insulars i un Consell General Interinsular.
Casos prctics
Federaci Espanyola de Municipis i Provncies

La Llei 7/1985, de 2 dabril, Reguladora de les Bases de Rgim Local, estableix que les entitats locals poden
constituir associacions, dmbit estatal o autonmic, per a la protecci i la promoci dels seus interessos comuns.
Existeix alguna associaci que les agrupi?
Soluci S. La Federaci Espanyola de Municipis i Provncies (FEMP) s lassociaci dentitats locals dmbit
estatal amb major implantaci. Agrupa Ajuntaments, Diputacions, Consells i Cabildos Insulars (en total, 7 287),
que representen ms del 89% dels Governs Locals Espanyols.
9 Per qu a les Comunitats Autnomes Uniprovincials no existeixen les Diputacions Provincials?
10 Quina altra Administraci Local t una organitzaci similar a la provincial? Per qu?
123
7 >> Altres entitats locals

Aqu hem de distingir entre les entitats amb un mbit territorial major al
municipi i aquelles amb un mbit inferior.
Entitats dmbit territorial major que el municipi
Larticle 42 de la Llei Reguladora de Bases del Rgim Local permet a les Comunitats Autnomes la possibilitat de constituir altres entitats locals que
agrupin diversos municipis, determinant-ne lmbit territorial, la composici i el funcionament dels seus rgans de govern. Aquestes entitats poden
adoptar els models segents:
Comarques: agrupaci de municipis amb caracterstiques i interessos
comuns que requereixin una gesti prpia o demandin la prestaci de
serveis comuns.
rees metropolitanes: integrades per municipis de grans aglomeracions
urbanes entre els nuclis de poblaci de les quals existeixin vinculacions
econmiques i socials que facin necessria la planificaci conjunta i la
coordinaci de determinats serveis i obres.
Mancomunitats de municipis: associaci de municipis per a lexecuci
en com dobres i serveis de la seva competncia.
Entitats dmbit territorial inferior al municipi
Entitats formades per municipis

de diverses provncies
Quan lentitat local hagi dagrupar municipis de ms duna provncia ser necessari linforme favorable de les Diputacions
Provincials a lmbit territorial de les
quals pertanyin aquests municipis.
LAdministraci territorial
Catalana
La Llei 22/1987, de 16 de desembre,
modificada per la Llei 5/1988, de 28 de
mar, va establir la divisi comarcal de
Catalunya en 41 comarques.
Per a ladministraci descentralitzada de nuclis de poblaci separats, aquestes

entitats es podran regular per les Lleis de les Comunitats Autnomes sobre
Rgim Local. Tindran denominacions tradicionals, com caserius, parrquies,
aldees, barris, llogarrets, consells, pedanies, llocs annexos, entitats municipals
descentralitzades (EMD) i altres anlogues, o la que les lleis estableixin.
Casos prctics
Creaci de comarques
Qui pot prendre la iniciativa de crear una comarca?
Soluci Segons la Llei 7/1985, de 2 dabril, Reguladora de les Bases de Rgim Local, la iniciativa per a la
creaci duna comarca podr partir dels propis municipis interessats.
En qualsevol cas, la comarca no es podr crear si shi oposen expressament les dues cinquenes parts dels municipis que shi haurien dagrupar, sempre que, en aquest cas, aquests municipis representin almenys la
meitat del cens electoral del territori corresponent.
11 Quines caracterstiques comunes tenen totes les entitats locals?
12 Per qu sn les Comunitats Autnomes les que tenen la potestat de crear entitats locals?
124
8 >> El sistema financer catal

El sistema de finanament de la Generalitat es fonamenta sobre els tributs
(propis i de lEstat) gestionats per Catalunya i sobre els fons de transferncia
de lEstat.
En concret, larticle 203 de lEstatut estableix com a recursos financers fonamentals de la Generalitat els segents:
Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i altres
tributs propis.
El rendiment de tots els tributs estatals cedits.
Els recrrecs sobre els tributs estatals.
Els ingressos procedents del Fons de compensaci interterritorial i daltres
assignacions establertes per la Constituci, si escau.
Altres transferncies i assignacions amb crrec als pressupostos generals
de lEstat.
Els recursos procedents de la Uni Europea i de programes comunitaris.
Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen
aquest Estatut i la Constituci.
En lactualitat, els ingressos de la Generalitat de Catalunya depenen essencialment dels tributs cedits i de les transferncies de lEstat, ats que la
resta suposen una recaptaci molt minsa.
8.1 > Tributs

El marc tributari catal s lestablert per lEstatut de 2006, dins del marc
de la Llei Orgnica de Finanament de les Comunitats Autnomes.
Reforma de lImpost
de Successions i Donacions
A partir de l1 de gener de 2010, va entrar en vigor el nou impost de successions, que se suprimeix per al 94% dels
contribuents. Aquesta reforma legislativa suposa exempcions fixes, exempcions variables i bonificacions en cas
que el patrimoni heretat constitueixi
lhabitatge habitual.
A banda dincrementar amb el Nou Estatut dAutonomia els percentatges

de participaci en els impostos, la Generalitat de Catalunya assumeix una
major capacitat normativa en matria fiscal i es creen organismes com
lAgncia Tributria Catalana i lOficina Antifrau de Catalunya (OAC),
entre altres.
Sistema tributari catal
Tributs propis
Impost sobre grans establiments comercials.

Impost sobre les vendes minoristes dhidrocarburs.
Gravamen de protecci civil.
Taxes i altres ingressos.
Tributs cedits
parcialment
50% de la quota ntegra en lIRPF.

50% del consum en lIVA.
58% del consum dels productes gravats amb impostos
especials (hidrocarbur, tabac i alcohol).
Tributs cedits
totalment
Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurdics

documentats.
Impost sobre successions i donacions.
Impost especial sobre lelectricitat.
Impost especial sobre determinats mitjans de transport.
Impost sobre vendes minoristes de determinats
hidrocarburs.
Taxa sobre el joc.
125
8.2 > Agncia Tributria de Catalunya

La nova Agncia Tributria de Catalunya es va crear per la Llei 7/2007, de
17 de juliol, de lAgncia Tributria de Catalunya, i es va materialitzar
amb lordre ECF/496/2007, de 21 de desembre. Es constitueix com un ens
amb personalitat jurdica prpia i plena autonomia funcional, financera i
de gesti. Les seves funcions principals sn les segents:
Gestionar, liquidar, inspeccionar i recaptar els tributs propis de la Generalitat i els tributs estatals cedits totalment.
Gestionar la recaptaci per la via executiva dels ingressos de dret pblic
no tributaris de la Generalitat.
Assumir, per delegaci, la gesti, la recaptaci, la liquidaci i la inspecci
de la resta dimpostos de lEstat recaptats a Catalunya.
Exercir, per delegaci o encrrec de gesti, funcions daplicaci dels tributs locals.
La Resoluci ECF/50/2010, d11 de gener, t per objectiu plasmar un Conveni
de collaboraci signat entre lAgncia Estatal de lAdministraci Tributria
i lAgncia Tributria de Catalunya per a la implantaci de la finestreta
nica i la realitzaci de determinats trmits en matria tributria. Aquesta
finestreta nica s un mecanisme que ofereix als usuaris la possibilitat de
presentar documentaci administrativa en la seva prpia Administraci per
amb efectes en lAdministraci Central de lEstat i amb eficcia tributria.
8.3 > Fons de transferncia de lEstat

s una altra de les bases de finanament de Catalunya. En el nou model
de finanament, sestableixen els fons segents:
Logotip de lAgncia Tributria de Catalunya.
E-tributs
s un portal (www.e-tributs.cat) amb
informaci dels tributs que gestiona
lAgncia Tributria de Catalunya.
Al seu apartat Oficina Virtual permet
realitzar, per Internet i en qualsevol moment del dia, trmits com presentar i
pagar autoliquidacions o obtenir etiquetes identificatives.
Fons de garantia dels serveis bsics

La seva finalitat s que totes les Comunitats Autnomes puguin prestar
els serveis bsics de lEstat (sanitat, educaci i serveis socials) de forma similar. Es reparteix en funci de la poblaci de cada Comunitat Autnoma,
corregida per diversos factors que afecten les despeses finanades (per exemple, la poblaci en edat escolar).
Fons de suficincia
s una garantia de mnims per tal que el nou model de finanament no
suposi a Catalunya la prdua de recursos respecte dels que li proporcionava
el sistema anterior.
Fons de competitivitat
T lobjectiu de compensar les Comunitats Autnomes com Catalunya,
que reben uns recursos per sota de la seva capacitat tributria o de la mitjana per habitant. Es reparteix en funci de la poblaci.
13 Elaboreu, en grups, una presentaci en PowerPoint en la qual sexpliqui el nou finanament de Catalunya,
els avantatges i els inconvenients. A continuaci, feu-ne una exposici oral a classe.
126
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Els principis que han de respectar les Comunitats Autnomes en la seva actuaci, quina finalitat tenen en
com?
2 Quines sn les institucions autonmiques? Quins sn els rgans equivalents en lAdministraci General de
lEstat?
3 Existeix alguna diferncia entre el control econmic i financer i el control constitucional existent en lAdministraci
Autonmica i el de lAdministraci General de lEstat?
4 Sn el mateix les competncies que les matries? Indican les diferncies.

5 Quins sistemes existeixen per tal que una Comunitat Autnoma pugui ampliar les seves competncies? Quins sn
els seus procediments dampliaci?
6 A quin rgan de lAdministraci General de lEstat o de lAdministraci Autonmica sn equivalents els tinents
dalcalde? Per qu?
7 Quin tipus drgans sn les Juntes Municipals de Districte?

8 Per qu el Consell Obert s un rgim municipal especial?
9 Des del punt de vista territorial, quina s la caracterstica principal de la provncia?
10 Quines sn les competncies de les Diputacions Provincials? En qu es diferencia de les competncies municipals?
11 Una entitat local pot agrupar municipis pertanyents a ms duna provncia? En cas afirmatiu, quins requisits ha
de complir?
12 En la seva actuaci, sn totalment autnomes les Administracions Locals?
.: APLICACI :.
1 Realitza un esquema que reculli el contingut mnim dels Estatuts dAutonomia i comprova que apareixen a
lEstatut de la teva Comunitat Autnoma.
2 Qui exerceix el control sobre els reglaments aprovats per lAdministraci Autonmica?
3 Posa tres exemples de competncies exclusives de lEstat i altres tres de les Comunitats Autnomes.
4 Quina seria lorganitzaci municipal dun municipi de 10 000 habitants?
5 Quines competncies tindria lAjuntament dun municipi amb 10 000 habitants?
6 Com es determinen els membres de la Diputaci Provincial?
7 Enumera els rgims provincials especials. Amb base a quins criteris sestableixen?
8 Quines diferncies existeixen entre les comarques i les mancomunitats de municipis?
9 El fet que existeixi un Tribunal Superior de Justcia en cada Comunitat Autnoma implica que aquestes comunitats
gaudeixin de poder judicial propi? Per qu?
10 Dacord amb el disposat als articles 148 i 149 de la Constituci, de quin tipus sn les competncies concurrents?
11 Qu sn les rees metropolitanes? Nexisteix alguna a la teva provncia?
Cas final
127
Conflicte de competncies entre diferents Administracions

Si se suscita algun conflicte relatiu a les competncies o atribucions assignades directament per la Constituci
a les Comunitats Autnomes o a lAdministraci Local:
a) Quin rgan s lencarregat de solucionar-lo?
b) En el cas de les Comunitats Autnomes, quin s lrgan encarregat de plantejar el conflicte de competncies?
c) En quins casos es pot plantejar un conflicte en defensa de lautonomia local?
d) En el supsit dun conflicte en defensa de lautonomia local, quins rgans estan legitimats per plantejar
aquest conflicte?
Soluci
a) La Constituci disposa que el Tribunal Constitucional s competent per conixer dels conflictes de competncia entre lEstat i les Comunitats Autnomes o dels de les Comunitats Autnomes entre si, aix com de la
resta de matries que li atribueixin la Constituci o les lleis orgniques.
Concretant ms, larticle 59.1 de la Llei Orgnica 2/1979, de 3 doctubre, del Tribunal Constitucional,
determina que:
El Tribunal Constitucional entendr dels conflictes que se suscitin sobre les competncies o les atribucions
assignades directament per la Constituci, els Estatuts dAutonomia o les lleis orgniques o ordinries dictades
per delimitar els mbits propis de lEstat i les Comunitats Autnomes i soposin a:
LEstat amb una o ms Comunitats Autnomes.
Dues o ms Comunitats Autnomes entre si.
(...) El Tribunal Constitucional tamb entendr dels conflictes en defensa de lautonomia local que plantegin
els municipis i les provncies enfront de lEstat o una Comunitat Autnoma.
b) Els conflictes de competncia que oposin lEstat amb una Comunitat Autnoma o les Comunitats Autnomes
entre si podran ser suscitats pels rgans collegiats executius de les Comunitats Autnomes.
c) Podran donar lloc al plantejament dels conflictes en defensa de lautonomia local les normes de lEstat amb
rang de llei o les disposicions amb rang de llei de les Comunitats Autnomes que lesionin lautonomia local
constitucionalment garantida.
d) Estaran legitimats per plantejar un conflicte en defensa de lautonomia local:
El municipi o provncia que sigui destinatari nic de la llei.
Un nmero de municipis que suposin almenys una setena part dels existents en lmbit territorial daplicaci
de la disposici amb rang de llei, i que representin com a mnim una sisena part de la poblaci oficial de
lmbit territorial corresponent.
Un nmero de provncies que suposin almenys la meitat de les existents en lmbit territorial daplicaci de
la disposici amb rang de llei, i representin com a mnim la meitat de la poblaci oficial.
Per iniciar la tramitaci dels conflictes en defensa de lautonomia local, ser necessari lacord de lrgan
plenari de les Corporacions Locals, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nmero legal dels seus
membres.
Les associacions dentitats locals podran assistir als ens locals legitimats amb la finalitat de facilitar-los el
compliment dels requisits establerts en el procediment de tramitaci del conflicte.
128
Idees clau
Dret a
lautonomia
Solidaritat
Igualtat
Estatuts
dAutonomia
ADMINISTRACI
AUTONMICA
Institucions
autonmiques
Consell de Govern
Parlament
Tribunal Superior de Justcia
Competncies
Exclusives
Compartides
Concurrents
Articles 148 i 149

de la Constituci
Elements
Poblaci
Territori
Organitzaci
El municipi
ADMINISTRACI
LOCAL
Organitzaci
Alcalde
Tinents dalcalde
Regidors
Ple
Junta de Govern
Comissi Especial de Comptes
Comissi Especial de Suggeriments
i Reclamacions
Rgims especials
Consell Obert
Organitzaci
La provncia
Rgims especialst
President
Vicepresidents
Diputats
Ple
Junta de Govern
La illa
Altres ens
locals
Comarques
rees metropolitanes
Mancomunitats de municipis
Entitats dmbit inferior al municipi
Comit
de les Regions
de la Uni
Europea
Creat el 1994 en virtut del Tractat de la Uni
Europea, el Comit de les Regions s un organisme consultiu integrat per representants de
les autoritats regionals i locals dEuropa. El Comit ha de ser consultat abans que es prenguin
decisions de la UE sobre assumptes que afectin
el govern local i regional, com ara la poltica regional, el medi ambient, leducaci i el transport.
El Comit est format per 344 membres. El nmero de membres de cada Estat reflecteix aproximadament les dimensions de la seva poblaci.
Els membres del Comit sn crrecs municipals
o regionals electes, sovint presidents regionals
o alcaldes de grans ciutats.
Sn nomenats pels governs de la UE, per treballen amb total independncia poltica. El Consell de la UE els nomena per quatre anys i poden
ser reelegits. Tamb han de tenir un mandat de
les autoritats a les quals representen, o han de
ser polticament responsables davant seu.
El Comit de les Regions designa un president

entre els seus membres, per un perode de dos
anys.
La funci del Comit de les Regions s presentar
els punts de vista locals i regionals a la legislaci
de la UE. Ho fa emetent dictmens sobre les
propostes de la Comissi.
La Comissi i el Consell han de consultar el Comit en qestions dimportncia directa per a
les autoritats locals i regionals, per tamb el
poden consultar sempre que ho desitgin. Per la
seva banda, el Comit pot emetre dictmens
per prpia iniciativa i presentar-los a la Comissi,
el Consell i el Parlament.
Cada any, el Comit celebra cinc sessions plenries, en el transcurs de les quals defineix la
seva poltica general i adopta els dictmens.
Els membres del Comit estan assignats a comissions especialitzades que tenen la funci
de preparar les sessions plenries.
Font: Web de la Uni Europea
(http://europa.eu/)
Activitats
1 Coneixies lexistncia i les funcions desenvolupades pel Comit de les Regions?
2 Creus que s important que els interessos locals i regionals es trobin representats en lmbit europeu?
3 Quines administracions espanyoles estan representades al Comit de les Regions?
La Uni Europea
SUMARI
Orgens i objectius
El Dret comunitari
Institucions comunitries
Altres rgans comunitaris
OBJECTIUS
Descriure lestructura i lorganitzaci de la
Uni Europea.
Reconixer els organismes, les institucions i
les persones que integren la Uni Europea.
Distingir lestructura i les funcions bsiques
de les principals institucions de la Uni
Europea.
Diferenciar les funcions o competncies
dels rgans de la Uni Europea i la seva
normativa aplicable.
Relacionar els diferents rgans de la Uni
Europea i la resta de les Administracions
nacionals, aix com la incidncia de la
normativa europea en la nacional.
131
Unitat 7 - La Uni Europea
1 >> Orgens i objectius

La Uni Europea (UE) s una organitzaci internacional que va nixer
amb la intenci dacabar amb els freqents conflictes entre els diferents
Estats europeus que havien culminat amb la Segona Guerra Mundial.
La Uni Europea est integrada en lactualitat per 27 pasos europeus democrtics, en qu els Estats membres posen en com una part de la seva
sobirania, prenent decisions conjuntes a travs dinstitucions comunes,
com el Parlament Europeu, el Consell i la Comissi.
Qualsevol pas europeu shi pot adherir, sempre que es tracti dun rgim
democrtic estable, en qu es garanteixin lEstat de Dret i els drets humans,
a ms de respectar i protegir les minories. Tamb ha de tenir una Administraci Pblica capa daplicar la legislaci comunitria i una economia
de mercat.
1.1 > Tractats i acords
Dates dincorporaci dels

diferents Estats membres
1952 Alemanya, Blgica, Frana, Itlia,
Luxemburg i Pasos Baixos
1973 Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit
1981 Grcia
1986 Espanya i Portugal
1995 ustria, Finlndia i Sucia
2004 Xipre, Eslovquia, Eslovnia, Estnia, Hongria, Letnia, Litunia,
Malta, Polnia i la Repblica Txeca
2007 Bulgria i Romania
Lactual organitzaci i composici de la Uni Europea sha anat consolidant

a travs dels anys mitjanant la signatura de diferents acords, que revesteixen forma de tractats i acords.
Tractats constitutius
Sn els acords a travs dels quals es van crear la Uni i les diferents Comunitats Europees:
Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea del Carb i de lAcer,
Tractat CECA. Signat el 18 dabril de 1951 a Pars.
Tractat Constitutiu de la Comunitat Econmica Europea, Tractat
CEE. Signat el 25 de mar de 1957 a Roma, tamb anomenat Tractat de
Roma.
Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea de lEnergia Atmica,
Tractat Euratom. Signat a Roma juntament amb el Tractat CEE.
Tractat de la Uni Europea, Tractat UE o Tractat de Maastricht,
signat a Maastricht el 7 de febrer de 1992. En virtut daquest tractat, els
governs dels Estats membres van acordar treballar junts en matria de
poltica exterior i seguretat comuna i en lmbit de la justcia i els assumptes dinterior.
Tractats modificatius
Els tractats shan modificat amb motiu de cada adhesi de nous Estats
membres i tamb per reformar les institucions de la UE. Entre les principals
modificacions destaquen:
LActa nica Europea, signada el 1986 i que dna origen al mercat
nic, que va culminar el 1993 amb les quatre llibertats de circulaci: de
mercaderies, serveis, persones i capitals.
El Tractat dAmsterdam, que es va signar el 1997 i va ampliar la sobirania compartida en matria de poltica social i docupaci.
El Tractat de Nia, que es va signar lany 2001. Va reformar les institucions per tal que la Uni pogus funcionar eficament desprs de la
seva ampliaci a 27 Estats membres el 2007.
Eurozona
Tamb anomenada zona euro, s el
conjunt de pasos de la UE que tenen
leuro com a moneda oficial. Es va crear
el 1999 i la seva autoritat monetria s
lEurosistema, integrat pel Banc Central
Europeu i els bancs centrals dels pasos
de leurozona.
La poltica monetria en tots els pasos
de leurozona s comuna i el Banc Central Europeu determina els tipus amb
carcter general, per tal que els ndexs
de preus siguin estables en tots els pasos de la zona.
132
El Projecte de Tractat Constitucional, signat el 2004. No va entrar en
vigor perqu no ha estat ratificat per tots els pasos de la UE.
El Tractat de Lisboa, acordat el 2007. Va entrar en vigor lany 2009. El
seu objectiu s augmentar leficcia de la UE i promoure la seva actuaci
internacional.
Altres acords
A ms dels Tractats, en el marc de la Uni Europea tamb shan subscrit
altres acords de gran importncia:
7.1. Tractat de Lisboa.
Els tractats de la Uni i les

Comunitats Autnomes
El Tractat de Lisboa ofereix un major
protagonisme de les Comunitats Autnomes dins de la Uni Europea.
Acords de Schengen, signats el 1995: van suprimir els controls a les

fronteres interiors, i van introduir una poltica comuna de visats i controls a les fronteres exteriors de la Uni.
Acords destabilitzaci i associaci: fan possible que un pas es pugui
convertir en candidat a ladhesi a la UE al final dun procs de negociaci.
Acords de comer i cooperaci: amb pasos no membres del sud del
Mediterrani i el sud del Caucas, aix com amb pasos dEuropa Oriental
que, de moment, no tenen la intenci de formar part de la Uni Europea.
1.2 > Smbols de la Uni

Serveixen per transmetre als ciutadans dels diferents Estats membres
un sentiment dunitat i didentificaci amb els valors i principis de la
Uni:
Smbols de la Uni Europea
Bandera
Es representa per un cercle de dotze estrelles daurades sobre fons blau, que simbolitza la
unitat, la solidaritat i lharmonia entre els pobles dEuropa. El nmero destrelles no t relaci
amb el nmero dEstats membres sin amb el significat del nmero dotze, que tradicionalment
s el smbol de la perfecci i la unitat.
Himne
LOda a lalegria, corresponent a la Novena Simfonia de Beethoven. Expressa els ideals de

llibertat, de pau i de solidaritat que representa Europa.
Dia dEuropa
s el 9 de maig, en commemoraci del discurs pronunciat el 9 de maig de 1950 per laleshores

ministre dAssumptes Exteriors francs Robert Schuman, tamb conegut com a Declaraci
Schuman, per qui va presentar la seva proposta per a la creaci duna Europa organitzada com
a requisit necessari per mantenir la pau a Europa.
Lema
El lema o divisa de la UE, Unida en la diversitat, significa que a la UE els ciutadans europeus
treballen junts a favor de la pau i la prosperitat, reconeixent i valorant positivament el gran
nombre de cultures, tradicions, pobles i llenges dEuropa.
Moneda
Leuro s la moneda de curs legal en 15 pasos de la UE; es pot utilitzar en tots els pasos que
lhan adoptat.
1 Al llarg dels anys i dels diferents tractats, quina ha estat levoluci de la CEE fins a lactual UE?
2 Per qu es considera que lActa nica Europea va donar origen al mercat nic?
133
2 >> El Dret comunitari

Els tractats (tant constitutius com modificatius), les normes, les declaracions i les resolucions de la UE, els seus acords internacionals i les sentncies dictades pel Tribunal de Justcia constitueixen el Cabal Comunitari. Tots els pasos lhan dacceptar abans de poder entrar a la UE i,
a ms, han de traslladar la normativa de la UE a la seva legislaci nacional.
Els Estats membres han renunciat a part de la seva sobirania, atorgant a
les institucions comunitries el poder dadoptar una legislaci que preval
sobre el Dret nacional. Aquesta legislaci, tamb denominada Dret derivat,
s una de les fonts del Dret comunitari desprs dels tractats (Dret primari)
i els acords internacionals.
Normes de la Uni Europea
El Dret derivat est format pels actes jurdics obligatoris (reglaments,
directives i decisions) i no obligatoris (recomanacions i dictmens), aix
com per tota una srie dactes daltres tipus, com per exemple, els reglaments interns de les institucions o els programes dacci comunitaris:
El reglament: s una norma dabast general, completament obligatria, i directament aplicable en cada Estat membre. En ser obligatori,
crea Dret en tots els Estats membres, amb el mateix rang que una llei
nacional. El reglament saplica a tots, a diferncia de la directiva
(adreada als Estats membres) i la decisi (de destinatari molt concret).
La directiva: s una norma comunitria que obliga lEstat destinatari
a assolir els resultats marcats, per deixant-li llibertat delecci respecte de la forma i els mitjans per assolir-los. Pot anar adreada a un,
diversos o tots els Estats membres. La directiva fixa una data lmit
per a la seva incorporaci al Dret nacional, tenint en compte les peculiaritats prpies de cada Estat; sutilitza per harmonitzar les legislacions nacionals.
La decisi: s una norma obligatria en tots els seus elements que susa
per legislar sobre els casos particulars. Mitjanant una decisi, les institucions poden exigir a un Estat membre o a un ciutad de la Uni que
actu o deixi de fer-ho, atorgar-li drets i imposar-li obligacions. Els seus
destinataris shan de designar individualment.
Recomanacions i dictmens: sn normes no vinculants que contenen
suggeriments o explicacions relatives a laplicaci de reglaments i directives.
SOLVIT
s una xarxa en lnia de resoluci de
problemes en qu els Estats membres
de la UE treballen en collaboraci per
resoldre, en el termini de deu setmanes,
els problemes derivats de la incorrecta
aplicaci de la legislaci relativa al mercat interior per part de les autoritats
pbliques.
En cada Estat membre de la Uni Europea, hi ha un Centre SOLVIT, que pot
prestar ajuda per a la tramitaci de reclamacions de ciutadans i empreses.
Aquestes centres formen part de les Administracions nacionals i els seus serveis
sn gratuts.
Aplicaci del Dret Comunitari

a Catalunya
de Catalunya estableix que la Generalitat desenvolupar i aplicar la normativa de la Uni Europea quan afecti en
lmbit de les seves competncies.
Documents de normes de la Uni

Europea
Al CD Recursos trobars documents que
inclouen les segents normes jurdiques
emanades de la Uni Europea:
Reglament.
Directiva.
3 Quin tipus de normes formen part del Dret derivat de la UE? Per qu es considera com una de les fonts del
Dret comunitari?
4 Com afecten les normes comunitries els ordenaments jurdics nacionals?
134
3 >> Les institucions comunitries

La Uni Europea s una organitzaci internacional que compta amb un
mtode dintegraci nic al mn, en qu els Estats han anat transferint a la
Uni certes parcelles de la seva sobirania per tal que pugui prendre decisions
a un nivell supranacional. Compartir la sobirania significa que els Estats
membres deleguen alguns dels seus poders de decisi en les institucions
europees per tal que aquestes institucions, de forma democrtica i en
lmbit europeu, puguin prendre decisions sobre assumptes dinters com.
Per aix, ha estat necessria la creaci progressiva dinstitucions i rgans
independents que representessin al mateix temps els interessos comunitaris, els nacionals i els dels ciutadans, creant aix un sistema institucional
sui generis.
Els poders i les responsabilitats de les institucions de la UE, aix com les
normes i els procediments que han de seguir, sestableixen en els diferents
tractats de la UE. Aquests tractats els acorden els presidents i els primers
ministres de tots els pasos integrants de la UE i, posteriorment, els ratifiquen els seus respectius Parlaments.
7.2. Parlament Europeu.
Els principals agents daquest sistema institucional sn, duna banda, el

Consell Europeu i, de laltra, les institucions: el Parlament Europeu, la Comissi Europea, el Consell de la Uni Europea, el Tribunal de Justcia i el
Tribunal de Comptes. Aquestes institucions estan assistides per altres rgans: el Comit de les Regions, el Comit Econmic i Social, el Banc
Europeu dInversions i el Banc Central Europeu.
A la taula segent es mostra lesquema del funcionament de cada una de
les institucions.
Proposa
les normes
Aproven
les normes
Apliquen
les normes
Controla el
compliment
Consell UE
Comissi
Comissi
Parlament
Estats
membres
Tribunal
de Justcia
Comissi
Casos prctics
Controla el
finanament
Tribunal
de Comptes
Divisi de poders a la Uni Europea

En lmbit de la UE, com es manifesta la teoria de la divisi de poders?
Soluci A ligual que en els diferents Estats membres, a la UE tamb apareix representada la teoria de la
divisi de poders, de manera que cada poder est encomanat a una instituci diferent:
Poder executiu: el det la Comissi Europea, encarregada del govern de la Uni.
Poder judicial: est encomanat al Tribunal de Justcia.
Poder legislatiu: correspon de manera compartida al Parlament i el Consell, mitjanant el procediment de
codecisi, que constitueix una particularitat prpia de la UE.
135
3.1 > El Consell Europeu

s una instituci que t per missi establir la poltica global de la UE i resoldre qestions dalt nivell.
Aquest rgan va sorgir el 1974, a partir de les reunions que habitualment
es produen entre els caps dEstat i de Govern dels pasos membres.
Aquestes reunions es van anar formalitzant progressivament i lActa
nica Europea el va convertir en una instituci limitada i, a partir del
Tractat de Lisboa, sha convertit en una instituci ms de la Uni Europea.
El Consell Europeu est format pels caps dEstat i/o els caps de Govern dels
pasos de la UE, aix com pel president permanent i del Consell i pel president de la Comissi Europea. En els seus treballs tamb participar (tot i
no ser membre del Consell) lAlt Representant de la Uni per a Assumptes
Exteriors i Poltica de Seguretat.
President permanent del Consell

Europeu
Aquest crrec ha estat creat pel Tractat
de Lisboa. s elegit pels membres del
Consell i pot ocupar el crrec un mxim
de cinc anys.
Les seves funcions principals sn presidir
les reunions del Consell i representar la
UE a lexterior.
El Consell sha de reunir almenys un cop cada semestre (a la prctica, es

reuneix com a mnim quatre vegades a lany) i les seves reunions estan
presidides pel cap dEstat o de Govern que ocupi la presidncia de la Uni
durant aquest semestre.
Atesa la seva composici, s un rgan de carcter eminentment poltic, de
forma que les seves competncies consisteixen en donar a la UE els impulsos necessaris per al seu desenvolupament i definir les orientacions i les
prioritats poltiques generals, sense exercir cap funci legislativa.
3.2 > El Consell de la Uni Europea

Aquesta instituci, que no sha de confondre amb el Consell Europeu explicat a lepgraf anterior, t la missi de coordinar les poltiques econmiques de la UE i la poltica exterior i de seguretat comuna, per a la qual
cosa exerceix, de forma compartida amb el Parlament Europeu, les funcions
legislativa i pressupostria.
Aquesta instituci (tamb coneguda com a Consell de Ministres) t la seu
a Brusselles i els diferents Estats membres hi estan representats per un
ministre de cada un dels Governs nacionals de la UE. Per tant, la seva
composici variar en funci de les matries a tractar; aix, per exemple,
si el Consell debat assumptes relacionats amb lagricultura, hi assistiran
els ministres dAgricultura i Pesca dels diferents pasos membres i es denominar Consell dAgricultura i Pesca.
A ms dels ministres que participen en les reunions, cada Estat membre
t al Consell un equip permanent que el representa i que defensa el seu
inters nacional. Aquests ambaixadors, coneguts com a representants
permanents, es reuneixen setmanalment al Comit de Representants
Permanents (COREPER), que t la missi de preparar el treball del Consell.
La presidncia del Consell s rotatria i cada pas lexerceix durant sis mesos. Sexceptua daquest sistema el Consell dAssumptes Exteriors, que el
presideix de forma permanent lAlt Representant de la Uni per a Assumptes Exteriors i Poltica de Seguretat.
Eurogrup
Sn reunions informals, sota la direcci
dun president, elegit pels seus membres, que agrupen els ministres dEconomia i Finances dels pasos que tenen
leuro com a moneda, el president del
Banc Central Europeu i el comissari europeu dAssumptes Econmics i Monetaris.
La seva missi s estudiar les qestions
referents a leurozona i adoptar les decisions necessries per coordinar i supervisar les poltiques econmiques dels
pasos que integren aquesta zona.
La representaci de Catalunya
en el Consell Europeu
La presncia autonmica en els grups
de treball del Consell de la Uni Europea
s constant des de 2005. Cal destacar
el COREPER, instrument de coordinaci
a nivell de directors.
136
Les principals funcions del Consell sn:
Vocabulari
Codecisi: s el procediment utilitzat
per adoptar la majoria de la legislaci
de la UE. A travs daquest procediment,
el Parlament comparteix el poder legislatiu amb el Consell de la UE.
Aprovar les lleis de la UE en com amb el Parlament Europeu, mitjanant

el mecanisme de la codecisi.
Coordinar les poltiques econmiques generals dels Estats membres.
Concloure acords internacionals entre la UE i altres pasos o organitzacions internacionals.
Aprovar el pressupost de la UE, juntament amb el Parlament.
Definir i aplicar la poltica exterior i de seguretat comuna de la UE.
Coordinar la cooperaci entre la policia i els Tribunals nacionals.
Les decisions del Consell es prenen per votaci. Els vots sassignen en
funci de la poblaci de cada pas.
Vots de cada Estat membre al Consell de la UE
Alemanya, Frana, Itlia i el Regne Unit
29
Espanya i Polnia
27
Romania
14
Pasos Baixos
13
Blgica, Grcia, Hongria, Portugal i la Repblica Txeca
12
ustria, Bulgria i Sucia
10
Dinamarca, Eslovquia, Finlndia, Irlanda i Litunia
Xipre, Eslovnia, Estnia, Letnia i Luxemburg
Malta
Total
345
En lactualitat, en algunes matries, les decisions del Consell han de ser

unnimes; tot i aix, en la majoria de les qestions, el Consell decideix
per majoria qualificada.
A partir de 2014, sintroduir el sistema de doble majoria amb la finalitat
de reforar la legitimitat en la presa de decisions, en comptes dadoptar
decisions per unanimitat.
En aquest procs, per prendre decisions, han de concrrer una determinada
majoria de vots que representi una determinada majoria de poblaci. En
aquest sistema, les decisions del Consell necessitaran el suport del 55%
dels Estats membres que representin, al seu torn, un mnim del 65% de la
poblaci europea.
5 Com queda configurat el Consell Europeu en el Tractat de Lisboa?
6 Quines sn les diferncies entre el Consell Europeu i el Consell de la UE?
7 Quines majories sn necessries per adoptar les decisions en el Consell de la UE? Quin s lobjectiu de la
introducci del sistema de doble majoria en la presa de decisions per part del Consell?
137
3.3 > El Parlament Europeu

s elegit pels ciutadans de la UE en les eleccions europees que se celebren
als Estats membres cada cinc anys.
Compta amb 736 membres dels 27 pasos de la UE (eurodiputats), que no suneixen en blocs nacionals, sin en grups poltics europeus dacord amb la
seva ideologia (progressistes, conservadors, verds, etc.). Per regla general, els
escons es reparteixen en proporci amb les xifres de poblaci de cada pas.
El president del Parlament Europeu s elegit per un perode renovable de
dos anys i mig, s a dir, per a la meitat duna legislatura, i representa el
Parlament a lexterior i en les relacions amb les altres institucions comunitries.
Escons al Parlament Europeu

El Tractat de Lisboa estableix que cap
pas pot tenir menys de sis ni ms de 96
diputats. Tot i aix, el Parlament actual
encara conserva la composici anterior
a lentrada en vigor del Tractat, de
forma que el nmero de diputats es modificar en la propera legislatura i passar a estar integrat per 754 eurodiputats.
El Parlament es reuneix en Sessions Plenries i en Comissions (Permanents,

Especials i dInvestigaci), que preparen els treballs de les Sessions Plenries.
Les seves funcions principals sn:
Aprovar la legislaci europea, conjuntament amb el Consell a travs
del procediment de codecisi.
Dur a terme el control democrtic de totes les institucions de la UE, i
en especial de la Comissi.
La funci pressupostria de la UE (compartida amb el Consell), de
forma que pot modificar les despeses i adoptar o rebutjar el pressupost
en la seva totalitat.
Nomenar el Defensor del Poble Europeu, rgan encarregat de vetllar
per la bona administraci de les institucions comunitries davant de
les persones fsiques o jurdiques de la Uni.
Aprovar acords importants, com els relatius a ladhesi de nous Estats
membres de la UE i acords comercials entre la UE i tercers pasos.
Elegir el president de la Comissi Europea i donar el seu consentiment per designar lAlt Representant de la Uni per a la Poltica
Exterior i Seguretat Comuna, que tamb ser vicepresident de la Comissi.
Casos prctics
El Parlament Europeu i el
Parlament de Catalunya
El crrec de Diputat del Parlament Europeu s incompatible amb ser membre
dun Parlament autonmic.
Control democrtic de la Comissi

Els grups poltica representats al Parlament Europeu volen que el president de la Comissi aclareixi algunes
decisions preses per la prpia Comissi. Poden exigir la seva compareixena davant del Ple? En cas que no
estiguin conformes amb les seves explicacions, poden adoptar algun tipus de mesura?
Soluci El Parlament Europeu t, entre les seves funcions, la de dur a terme el control democrtic de
totes les institucions de la UE, especial de la Comissi que, al seu torn, s polticament responsable davant del
Parlament i est representada en totes les seves sessions per aclarir i justificar les seves poltiques i ha de respondre peridicament a les preguntes plantejades pels eurodiputats. En cas que aquests eurodiputats no
estiguin conformes amb les explicacions de la Comissi, la poden destituir adoptant una moci de censura.
138
3.4 > La Comissi Europea
La seva funci s representar i defensar els interessos de la UE en el seu
conjunt. s independent dels Governs nacionals i elabora, per a la seva
aprovaci, propostes de noves lleis europees. Tamb s responsable de
gestiona i aplicar les poltiques de la Uni, executar els seus programes i
utilitzar els seus fons.
Els seus membres es denominen comissaris i nhi ha un per cada pas. Els
comissaris han dactuar en inters de la UE, sense acceptar instruccions
dels seus Governs nacionals, essent cada un responsable dels diferents
sectors dactivitat de la UE (medi ambient, transports, assumptes econmics
i monetaris, etc.).
7.3. Reuni de la Comissi Europea.
La Comissi es renova cada cinc anys, en un termini de sis mesos desprs

de les eleccions al Parlament Europeu. El seu president s designat per
consens pels Governs dels Estats membres.
El Tractat de Lisboa ha creat un nou crrec per dirigir els assumptes exteriors i la poltica de seguretat i defensa comuna de la UE: lAlt Representant
de la Uni per a Assumptes Exteriors i Poltica de Seguretat, que al mateix
temps s vicepresident de la Comissi.
La Comissi Europea i el Govern

de Catalunya
El Govern de Catalunya participa en les
consultes pbliques de la Comissi Europea per mitj de comissions interdepartamentals, com s el cas de la del
canvi climtic.
La Comissi s polticament responsable davant del Parlament, que la

pot destituir adoptant una moci de censura. Est representada en totes
les sessions del Parlament Europeu per aclarir i justificar les seves poltiques i respon peridicament a les preguntes plantejades pels eurodiputats.
T la seu a Brusselles (Blgica), oficines a Luxemburg, representacions en
tots els pasos de la UE i delegacions en moltes capitals del mn.
Les seves funcions principals sn:
Proposar legislaci al Parlament i al Consell.
Gestionar i aplicar les poltiques de la UE i el pressupost.
Fer complir la legislaci de la UE (juntament amb el Tribunal de Justcia
Europeu).
Representar internacionalment la UE.
Vetllar per la correcta aplicaci dels tractats.
Els comissaris es reuneixen a Brusselles un cop a la setmana. A ms,
tamb es reuneixen en cas demergncia o per debatre qestions despecial
importncia.
8 Pel que fa a lorganitzaci i les funcions, quines diferncies i similituds existeixen entre el Parlament
europeu i lespanyol?
9 De qu socupen les comissions especialitzades del Parlament Europeu?
10 Quin altre crrec ocupa el vicepresident de la Comissi Europea?
11 A quins rgans integrants del poder executiu de cada pas sn equivalents els comissaris europeus?
139
3.5 > El Tribunal de Justcia

Amb seu a Luxemburg, la seva missi consisteix en vetllar per tal que la
legislaci de la UE sinterpreti i apliqui de la mateixa manera en tots els
pasos membres, aix com en garantir-ne el compliment per part de tots
els Estats i les institucions comunitries. Per aix, t poder per resoldre
conflictes entre Estats membres, institucions de la UE, empreses i particulars.
Est integrat per un jutge per cada Estat membre amb la finalitat que estiguin representats els ordenaments jurdics de tots els Estats membres i
est assistit per vuit advocats generals, la funci dels quals consisteix en
presentar dictmens sobre els assumptes plantejats davant del Tribunal.
Els jutges i advocats generals disposen duna gran qualificaci professional
i sn designats per acord conjunt dels governs dels Estats membres per un
perode de sis anys renovable.
Llenges al Tribunal de Justcia

Com que cada Estat membre t la seva
prpia llengua i el seu propi sistema jurdic especfic, el Tribunal de Justcia
de la Uni Europea s una instituci multilinge, s a dir, cada una de les llenges oficials de la Uni pot ser llengua
dun procediment.
El 1988 es va crear el Tribunal de Primera Instncia que, arran del Tractat

de Lisboa, es va passar a denominar Tribunal General, amb la missi dajudar el Tribunal de Justcia a fer front al gran nombre de casos plantejats.
s competent per pronunciar-se en determinats tipus dassumptes, en especial demandes presentades per particulars i empreses, i tamb compta
amb un jutge de cada pas de la Uni.
Tamb existeix el Tribunal de la Funci Pblica de la Uni Europea, que
resol litigis entre la Uni Europea i els seus agents. Aquest tribunal est
integrat per set jutges i depn del Tribunal General.
Cada un dels Tribunals t un president, elegit pels jutges per un perode
de tres anys renovable.
7.4. Tribunal de Justcia Europeu.
12 A ms de resoldre conflictes, quin s la principal finalitat del Tribunal de Justcia Europeu?
13 Per qu el Tribunal de Justcia Europeu est integrat per un jutge de cada Estat membre?
140
3.6 > El Tribunal de Comptes
OLAF
El Tribunal de Comptes no t facultats
jurisdiccionals prpies. Si els seus auditors descobreixen fraus o irregularitats,
ninformen lOficina Europea de Lluita
contra el Frau (OLAF), que s un organisme especialitzat de la Comissi Europea per a la lluita contra el frau, la
corrupci i altres activitats irregulars.
Aquest organisme realitza investigacions
internes i externes, a ms de coordinar
les activitats antifrau de les autoritats
dels Estats membres.
Ubicat a Luxemburg, la seva feina consisteix en comprovar que els fons de

la UE es gestionen correctament, de forma que poden auditar qualsevol
persona o organitzaci que manegi aquests fons.
Est format per un membre de cada pas de la UE, designat pel Consell per
un perode renovable de sis anys. Entre els seus membre se nelegeix un
com a president per un perode de tres anys.
La seva funci principal s comprovar la correcta execuci del pressupost
de la UE. Per aix, el Tribunal pot investigar la documentaci de qualsevol
personal o organitzaci que gestioni els ingressos o les despeses de la UE.
Les conclusions es plasmen en informes que es presenten davant de la Comissi i els Estats membres.
Per al compliment dels seus objectius, el Tribunal examinar els comptes
de la totalitat dels ingressos i les despeses de la Comunitat i de qualsevol
dels seus organismes. En la seva actuaci, el Tribunal de Comptes s totalment
independent daltres institucions, aix com dels diferents Estats membres,
encara que mant un estret contacte amb les altres institucions europees.
Cada any ha de presentar al Parlament Europeu i al Consell un informe
sobre lexercici pressupostari anterior, aix com informar els ciutadans
sobre assumptes despecial inters. Aquests informes i dictmens es publicaran al Diari Oficial de la Uni Europea.
Al Tribunal de Comptes desenvolupen la seva activitat els auditors, que
es distribueixen en grups de fiscalitzaci. Sn els que elaboren els projectes
dinforme en qu el Tribunal de Comptes basa les seves decisions. Els auditors realitzen freqentment viatges dinspecci a altres institucions de
la Uni, els Estats membres i qualsevol pas que rebi ajuda de la UE. Aix
es deu al fet que, encara que el treball del Tribunal consisteix en la supervisi dels fons comunitaris, un percentatge molt elevat de la despesa de la
UE el gestionen les autoritats de cada un dels Estats membres.
Casos prctics
Relacions entre els Tribunals de Comptes

Quina relaci sestableix entre el Tribunal de Comptes Europeu i els dels diferents Estats membres?
Soluci Duna banda, el Tribunal nacional ha dinformar leuropeu sobre la fiscalitzaci dels fons
comunitaris gestionats per entitats nacionals. De laltra, li presta ajuda i cooperaci en la realitzaci dauditories dins del territori nacional mitjanant la creaci de grups de treball, enlla i contacte, i la realitzaci
de fiscalitzacions conjuntes.
14 Com actuen els auditors del Tribunal de Comptes? Qu han de fer si descobreixen irregularitats?
141
4 >> Altres rgans comunitaris

A ms de les institucions, a la Uni Europea existeixen una srie dorganismes que tamb juguen un paper important en el seu funcionament:
El Comit Econmic i Social: s un rgan consultiu que representa
els agents econmics i socials de la societat (com empresaris, treballadors, sindicats, organitzacions ecologistes i de consumidors, etc.). Aquest
rgan ha de ser consultat sobre les propostes de decisions de la UE en
matria docupaci, despeses socials o formaci professional, entre altres.
El Comit de les Regions: s un rgan en qu estan representades les
autoritats regionals i locals, que ha de ser consultat abans de prendre
decisions de la UE relatives a lmbit local i regional.
El Banc Europeu dInversions: finana projectes de desenvolupament
econmic dins i fora de la UE, en especial a les regions menys afavorides,
i ajuda les petites i mitjanes empreses a travs del Fons Europeu dInversions. Tamb concedeix prstecs als Estats candidats i als pasos en
desenvolupament.
El Banc Central Europeu: s responsable de la poltica monetria europea i de mantenir lestabilitat econmica de la zona euro. El Banc
pren les seves decisions amb independncia dels Governs i la resta dorganismes comunitaris, en especial les relatives a la fixaci dels tipus
dinters.
El Defensor del Poble Europeu: elegit pel Parlament, investiga les denncies dels ciutadans, les empreses i les organitzacions sobre la mala
gesti de les institucions i els organismes de la UE i els possibles abusos
en qu incorrin.
El Supervisor Europeu de Protecci de Dades: protegeix el respecte a
la intimitat de les dades personals dels ciutadans per part de les institucions i els organismes de la UE.
Oficina de Publicacions de la UE: actua com a editorial de les institucions de la UE, elaborant i distribuint totes les publicacions oficials de
la Uni Europea, en paper i en suport digital.
Oficina Europea de Selecci de Personal: t la funci de preparar els
concursos i oposicions destinats a la selecci i contractaci del personal
que treballar en totes les institucions de la Uni Europea.
Escola Europea dAdministraci: t la missi doferir formaci en determinades rees concretes per al personal de la UE. Pot accedir als seus
cursos el personal de totes les institucions europees amb la finalitat de
contribuir a la difusi de valors comuns.
Organismes de la Uni Europea

A ms de les institucions i els rgans, a
la Uni Europea tamb existeixen una
srie dorganismes creats per realitzar
tasques particulars i especfiques, que
adopten diferents denominacions: agncies, centres, fundacions, instituts, observatoris o oficines.
15 Quin s lrgan consultiu de la UE en qu estan representats els agents econmics i socials? Existeix
algun rgan similar en lmbit nacional?
16 En lmbit europeu, en quin rgan estan representades les Comunitats Autnomes?
142
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 En quin tractat sestableix la Carta dels Drets Fonamentals de la UE?
2 Com sassigna la presidncia de la UE? Quant dura cada mandat?
3 Qu sn els Acords dEstabilitzaci i Associaci?
4 Qu s el Cabal Comunitari?
5 Des del punt de vista de les institucions de la UE, quines novetats ha introdut el Tractat de Lisboa?
6 Qui es reuneix al Consell Europeu? Busca exemples de decisions que ha daprovar aquesta instituci.
7 En qu consisteix el sistema de doble majoria?
8 Quin rgan s lencarregat de representar i defensar els interessos de la Uni? Com es denominen els seus membres?
9 El Banc dEspanya pot adoptar decisions relatives a la fixaci de tipus dinters?

10 En quin rgan de la UE estan representades les organitzacions ecologistes i de consumidors? Existeix algun
rgan en lmbit nacional?
11 Quina instituci europea representa el poder judicial a la Uni?
.: APLICACI :.
1 Fes una relaci dels actuals Estats membres de la UE, indicant-ne les dates dincorporaci.
2 Un pas membre de la UE pot signar un acord destabilitzaci i associaci?
3 Si la UE vol que una disposici sigui directament aplicable en cada Estat membre, quin tipus de norma haur de
dictar? Aquesta norma forma part del Dret derivat o del Dret primari?
4 Visita la pgina web del Parlament Europeu a Barcelona (www.europarlbarcelona.eu) i busca els grups poltics
que tenen representaci parlamentria.
5 Quants eurodiputats formen actualment el Parlament Europeu?
6 Com selegeixen? Sagrupen igual que en el Parlament Nacional o Autonmic?
7 Enumera les funcions de lAlt Representant per a Assumptes Exteriors i Poltica de Seguretat Comuna.
8 La UE decideix dur a terme un projecte de desenvolupament en un pas candidat. Quin organisme de la UE ser
lencarregat de finanar-lo?
9 Una empresa espanyola pretn denunciar un suposat cas dabs per part duna instituci europea. Davant de qui
ho ha de fer?
10 Visita la pgina web de la Uni Europea (http://europa.eu) i, dins de lapartat relatiu a les institucions i els organismes de la Uni, busca informaci relativa al Tribunal de Justcia de la Uni Europea i realitza una taula
comparativa amb la finalitat dels cinc tipus de procediments ms comuns que es tramiten davant daquest rgan.
Cas final
143
Procediment legislatiu a la Uni Europea

La Comissi Europea, encarregada de la
defensa dels interessos generals de la UE,
es reuneix amb la finalitat dabordar qestions relatives a la poltica agrria comuna.
Desprs de la reuni del Collegi de Comissaris, decideix elaborar una proposta legislativa davant del Parlament Europeu i el Consell per tal que saprovi una nova normativa
que reguli aquest sector.
a) Quins principis ha de respectar la comissi
abans delaborar la seva proposta legislativa?
b) Com selabora aquesta proposta?
c) Quins altres requisits shan de complir
durant el procs delaboraci de la proposta?
d) Quin s el procediment daprovaci?
e) Quins organismes europeus es poden consultar durant el procediment daprovaci?
f) Desprs de laprovaci de la nova normativa, com saplica als Estats membres?
Soluci
a) Abans delaborar una proposa legislativa, la Comissi ha de respectar els principis segents:
Subsidiarietat: noms proposa una norma europea quan resulta ms efica que una mesura nacional, regional
o local.
Proporcionalitat: nicament realitza propostes legislatives quan s necessari per assolir els objectius establerts.
b) Lencarregat delaborar la proposta legislativa (reglament, directiva o decisi) s el departament responsable
(en aquest cas, el comissari dAgricultura i Desenvolupament Rural), prvia consulta a tots els departaments
interessats de la Comissi i a les autoritats nacionals, els agents del sector i altres interessats (organitzacions
agrries, grups ecologistes...).
c) A ms de consultar a les parts interessades, la proposta se sol elaborar i publicar acompanyada duna
avaluaci de les seves repercussions econmiques, mediambientals i socials.
d) En la majoria dels casos, es tracta del procediment de codecisi: la proposta del Collegi de Comissaris lexaminen tant el Parlament Europeu com el Consell, que detenen el poder legislatiu a la UE.
e) En alguns casos, tamb es consulta al Comit Econmic i Social Europeu i al Comit de les Regions. Al llarg
de tot el procs daprovaci de la proposta, la Comissi desenvolupa un paper mediador i vetlla per tal que es
tinguin en compte els interessos europeus.
f) Per a la seva aplicaci per la Comissi i els Estats membres, la normativa aprovada sincorpora als
ordenaments jurdics nacionals en el cas de les directives, mentre que els reglaments i les decisions sn directament aplicables un cop publicats.
144
Idees clau
CECA
CEE
Euratom
Maastricht
Acta nica
Amsterdam
Nia
Constituci
Lisboa
Bandera
Himne
Dia dEuropa
Lema
Euro
Orgens
Smbols
Cabal comunitari
LA UNI
EUROPEA
Dret
comunitari
Normativa
Institucions
comunitries
Altres rgans
comunitaris
Reglaments
Directives
Decisions
Recomanacions i dictmens
Parlament
Consell Europeu
Consell de la UE
Comissi
Tribunal de Justcia
Tribunal de Comptes
Comit Econmic i Social

Comit de les Regions
Banc Central Europeu
Banc Europeu dInversions
Defensor del Poble
Supervisor Europeu de Protecci de
Dades
Oficina de Publicacions
Oficina de Selecci de Personal
Escola Europea dAdministraci
El programa Erasmus
El programa Erasmus de prctiques en empreses
per a estudiants de cicles formatius de grau superior
un cicle formatiu de formaci professional de grau superior, la durada mnima de les prctiques s de dues
setmanes.
Encara que el programa Erasmus ha tingut com a objectiu principal fomentar la mobilitat destudiants amb
la finalitat de realitzar un perode destudis en una instituci densenyament superior dun pas europeu, una
de les noves accions que est adquirint una gran importncia s la destinada a afavorir els perodes de prctiques destudiants universitaris o de cicles formatius
de grau superior en empreses de pasos europeus.
La Comissi Europea destina una quantitat de diners

especfica per finanar les activitats realitzades dins del
programa Erasmus: aix, els estudiants que realitzen
un perode de prctiques tenen assignada una beca
mensual. Tot i aix, lempresa pot considerar pertinent
contribuir (financerament o duna altra manera: ajuda
per a allotjament, bons de transport, pats, etc.) a les
despeses incorregudes per lestudiant en prctiques durant la seva estada.
Aquesta acci va comenar lany 2007. Durant aquest

any acadmic, 1 845 estudiants espanyols sen van beneficiar i, en les dues convocatries que shan dut a
terme fins al moment, sha incrementat la sollicitud
destudiants aproximadament en un 50%.
Text: Organisme Autnom de Programes Educatius Europeus (Programa daprenentatge permanent Erasmus, extracte). www.oapee.es
l programa Erasmus ha incorporat recentment

noves accions que ofereixen establir collaboracions entre institucions densenyament superior
i empreses.
El perode de prctiques s lestada durant

un temps en una empresa o organitzaci dun
altre pas participant, amb la finalitat de contribuir a ladaptaci dels participants a les exigncies del mercat laboral a escala comunitria, adquirint aptituds especfiques i
millorant la seva comprensi de lentorn econmic i social del pas en qesti, al mateix
temps que agafen experincia laboral. Aquestes prctiques poden anar acompanyades, en
cas necessari, de cursos de preparaci o dun
curs dactualitzaci en la llengua dacollida
o de treball.
El perode de prctiques estar comprs entre
tres mesos com a mnim i dotze mesos com a
mxim. En el cas destudiants matriculats en
Activitats
1 Coneixies la possibilitat de realitzar prctiques en empreses europees?
2 Estaries disposat a participar en el programa Erasmus i a realitzar el teu perode de prctiques en un altre
pas de la UE?
3 Creus que s important i necessari fomentar la mobilitat entre estudiants europeus? En cas negatiu, per
qu creus que no ho s?
Lacte
administratiu
SUMARI
Lacte administratiu: definici i

caracterstiques
Classes
Elements
Eficcia i validesa
Nullitat i anullabilitat
Cmput de terminis
OBJECTIUS
Obtenir una visi general de lacte
administratiu.
Identificar les diferents classes dactes
administratius.
Reconixer els requisits deficcia i validesa
de lacte administratiu.
Conixer el cmput dels terminis a efectes
administratius.
147
Unitat 8 - Lacte administratiu
1 >> Definici i caracterstiques de lacte

administratiu
Els poders pblics disposen de la potestat administrativa, que els permet
relacionar-se amb els administrats a travs de disposicions de carcter administratiu amb les quals expressen la seva voluntat.
Cada una daquestes disposicions es denomina acte administratiu.
Els actes administratius sn declaracions unilaterals de voluntat, coneixement, judici o desig realitzades per lAdministraci.
LRJPAC
La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu
Com (LRJPAC), regula tots els aspectes
dels actes administratius i del procediment administratiu.
Les seves caracterstiques principals sn les segents:

Noms sn actes administratius els que dicta lAdministraci amb subjecci al Dret administratiu.
Sn dictats en virtut duna potestat administrativa, diferent de la reglamentria (els reglaments no sn actes administratius).
Els produeix lrgan competent ajustant-se al procediment establert.
No poden vulnerar la Constituci o les lleis.
Per tal que produeixin efectes jurdics, shan de publicar al diari oficial
corresponent (ja sigui al BOE, al DOGC, al Butllet Oficial de la Provncia, etc.).
El contingut dels actes sajustar al disposat per lOrdenament Jurdic, i
es determinar i sadequar a les seves finalitats.
Exemples dactes administratius

de lAdministraci catalana
Una llicncia dobres de lAjuntament
de Barcelona.
Una multa de la Gurdia Urbana de
Lleida.
Casos prctics
Control dels actes administratius

Com es duu a terme el control dels actes dictats per lAdministraci?
Soluci La LRJPAC estableix la possibilitat de revisar els actes administratius, en primer lloc davant de la
prpia Administraci mitjanant la interposici de recursos administratius i, un cop finalitzada aquesta via,
davant dels Tribunals de Justcia de lordre contencis administratiu.
En aquest sentit, la Constituci, a larticle 106, estableix que: els Tribunals controlen la potestat reglamentria i la legalitat de lactuaci administrativa, aix com el seu sotmetiment a les finalitats que la justifiquen.
1 En qu consisteix la potestat administrativa? En qu es diferencia de la reglamentria?
2 A qu ens referim quan afirmem que noms sn actes administratius els que lAdministraci dicta amb
subjecci al Dret administratiu?
3 s vlid un acte administratiu que no ha estat publicat? Per qu?
148
2 >> Classes
No existeix una classificaci absoluta dels actes administratius, ja que
aquests actes es poden agrupar en funci de diversos criteris. Per aquesta
ra, un acte administratiu pot pertnyer al mateix temps a diferents categories. Els criteris ms utilitzats sn els segents:
Criteri
Classes dactes
Actes expressos: existeix una declaraci de lAdministraci (per exemple, una
resoluci que es notifica a un administrat).
Exterioritzaci de la voluntat
de lAdministraci
Efectes sobre els administrats
Naturalesa de lrgan emissor
Actes presumptes (silenci administratiu): lAdministraci no exterioritza la

seva voluntat i cal presumir quina s (per exemple, quan lAdministraci no
respon a linteressat un cop transcorregut el termini establert).
Actes favorables: atorguen un dret o alliberen els particulars duna limitaci
(per exemple, la concessi duna llicncia).
Actes desfavorables: imposen una obligaci o priven dalgun dret els
particulars (per exemple, una sanci).
Actes procedents dun rgan collegiat: els emet un rgan format per diverses
persones (per exemple, el Ple dun Ajuntament).
Actes procedents dun rgan unipersonal: els emet un rgan individual (per
exemple, un alcalde).
Actes singulars: sadrecen a un destinatari concret.
Destinatari
Conseqncies
Possibilitat de recurs en via

administrativa
Llibertat de lrgan
administratiu per dictar lacte
Actes generals: sadrecen a una pluralitat de subjectes.

Actes resolutius: decideixen sobre el fons de lassumpte i posen fi al
procediment.
Actes de trmit: integren el procediment i sn necessaris per tal que es dicti
una resoluci.
Actes que esgoten la via administrativa: no es poden recrrer davant de
lAdministraci, de forma que nicament els pot revisar la jurisdicci
contenciosa administrativa.
Actes que no esgoten la via administrativa: sn els que es poden recrrer
davant de lAdministraci.
Actes reglats: el seu contingut est predeterminat per la legislaci.
Actes discrecionals: lrgan administratiu t llibertat per dictar lacte i
determinar-ne el contingut.
4 Un mateix acte administratiu pot pertnyer a ms duna de les classificacions anteriors? Per qu?
5 Quan diem que un acte esgota la via administrativa, a qu ens referim?
6 Quina caracterstica comuna tenen tots els actes expressos?
7 Busca un exemple drgan collegiat pertanyent a lAdministraci i dalgun acte administratiu que pugui
dictar.
149
3 >> Elements de lacte administratiu

Els elements de lacte administratiu es classifiquen en subjectius, objectius
i formals.
Elements subjectius
Es refereixen al subjecte que pot produir un acte administratiu, que ha de
ser sempre lrgan de lAdministraci al qual una norma jurdica hagi
atribut aquesta competncia.
Elements objectius
Fan referncia al contingut de lacte i a la seva necessitat de motivaci.
El contingut dun acte administratiu s la declaraci de voluntat, coneixement, judici o desig que es manifesta a travs seu. No pot ser contrari a
lOrdenament Jurdic i ha de ser lcit, possible, determinat i adequat a les
finalitats que persegueix.
Vocabulari
Competncia: conjunt de poders dactuaci atributs jurdicament a un rgan
administratiu en funci de la matria,
el lloc i la posici jerrquica daquest
rgan.
Les resolucions administratives hauran dindicar:

La decisi que sadopta.
Els recursos que procedeixin en contra seu, rgan davant del qual cal
presentar-los i terminis per interposar-los.
Lrgan administratiu que els produeix i la seva competncia per produir-lo.
Si esgoten o no la via administrativa.
Daltra banda, alguns actes administratius han de ser motivats; s a dir,
han de contenir una argumentaci racional i suficient, almenys amb una
succinta referncia de fets i fonaments de dret.
Elements formals
Aquests elements es refereixen tant a la forma en qu shan de produir els
actes administratius com a la forma en qu sexterioritzen:
Motivaci
Entre altres, hauran de ser motivats:
Els actes que limitin drets subjectius
o interessos legtims.
Els actes que resolguin recursos administratius.
Els actes que se separin del criteri seguit en actuacions procedents o del
dictamen drgans consultius.
Els acords de suspensi dactes.
Els acords daplicaci de la tramitaci
durgncia o dampliaci de terminis.
Els actes que es dictin en lexercici de
potestats discrecionals.
Forma de produir-se: els actes administratius es produeixen a travs

del procediment administratiu establert en cada cas.
Forma dexterioritzar-se: els actes administratius es produiran per
escrit, a no ser que la seva naturalesa exigeixi o permeti una altra forma
ms adequada dexpressi i constncia (per exemple, la verbal o grfica).
Quan sigui necessria la constncia escrita dun acte dictat verbalment,
lefectuar i la signar el titular de lrgan inferior o el funcionari que
rebi oralment, expressant de qui procedeix.
8 Com es determinen els elements subjectius de lacte administratiu?
9 En un acte administratiu que fos dimpossible compliment, quin tipus delements hi faltarien?
10 Per qu en determinats casos les decisions de lrgan administratiu han de ser motivades?
150
4 >> Eficcia i validesa

Els actes administratius es presumeixen vlids i produeixen efectes des de
la data en qu es dicten, llevat que shi disposi una altra cosa.
Tot i aix, leficcia quedar demorada quan aix ho exigeixi el contingut
de lacte o estigui supeditada a la seva notificaci, publicaci o aprovaci
superior.
En determinats casos excepcionals, tamb poden tenir eficcia retroactiva
(per exemple, quan un acte en substitueixi un altre danullat).
4.1 > Notificaci i publicaci

La notificaci o publicaci de lacte sn jurdicament rellevants, ja que
sn una condici per tal que sen produeixi leficcia.
Notificaci
Notificaci i publicaci
Al CD Recursos trobars documents amb
notificacions i publicacions dactes administratius.
La notificaci t com a finalitat posar en coneixement de linteressat el

contingut de lacte administratiu, aix com els recursos que shi poden interposar en contra. Per a lAdministraci serveix per deixar constncia de
la data en qu lacte sha comunicat a linteressat, per poder determinar
els terminis dels recursos i la data de fermesa de lacte.
Shauran de notificar els interessats les resolucions i els actes administratius que afectin els drets i interessos, dins del termini de deu dies a
partir de la data en qu lacte hagi estat dictat. La notificaci haur de
contenir:
El text ntegre de la resoluci, amb indicaci de si s no definitiva en la
via administrativa.
Els recursos que procedeixin, lrgan davant del qual shaurien de presentar i el termini per interposar-los.
Vocabulari
Notificaci telemtica: tipus de notificaci que utilitza les tcniques de la
telecomunicaci i la informtica (per
exemple, el correu electrnic o Internet) per transmetre la informaci.
Les notificacions es practicaran per qualsevol mitj (inclosos els telemtics)

que permeti tenir constncia de la recepci per part de linteressat o els
seus representants, aix com de la data, la identitat i el contingut de lacte
notificat.
Per tal que la notificaci es practiqui utilitzant algun mitj telemtic, es
requerir que linteressat hagi indicat aquest mitj com a preferent o
nhagi consentit la utilitzaci; tamb en determinats casos, les Administracions Pbliques podran establir lobligaci de comunicar-shi utilitzant
nicament mitjans electrnics (quan els interessats tinguin garantit laccs
i la disponibilitat dels mitjans tecnolgics necessaris).
Publicaci
La publicaci substituir la notificaci i tindr els seus mateixos efectes:
Quan lacte tingui per destinatari una pluralitat indeterminada de persones.
Quan es tracti dactes integrants dun procediment selectiu o de concurrncia competitiva (per exemple, unes oposicions).
Casos prctics
151
Notificacions telemtiques
En Lluc Pins presenta una sollicitud davant del Ministeri de Cultura
per tal que li concedeixin una subvenci al grup de teatre que dirigeix.
Com que viatja amb molta freqncia, desitja que les notificacions relatives a aquest procs administratiu
se li envin de forma telemtica.
a) En Lluc pot optar perqu lAdministraci li realitzi les notificacions
de forma telemtica o aquestes notificacions shauran de realitzar en
paper?
b) Quin s el procediment que sha de seguir per poder rebre notificacions per via telemtica?
Soluci
a) Segons la LRJPAC, les notificacions es practicaran per qualsevol mitj que permeti tenir-ne constncia de la
recepci per part de linteressat o el seu representant, aix com de la data, la identitat i el contingut de lacte
notificat.
Les notificacions telemtiques compleixen aquests requisits sempre que es realitzin dacord amb el procediment
establert per lAdministraci. Per tal que es puguin realitzar, el Ministeri de la Presidncia ha creat el Servei de Notificacions Electrniques, a la web notificaciones.060.es, a travs del qual es posa a disposici de qualsevol persona
que ho solliciti la possibilitat de rebre de forma alternativa per via telemtica les notificacions que actualment
reben en paper. La subscripci a aquest servei s voluntria i gratuta i compleix amb les mximes garanties de
confidencialitat, autenticitat i privacitat per tal dassegurar la identitat dels participants i de les comunicacions.
b) Per rebre les notificacions per via telemtica, shan de seguir els passos segents:
Crear una Adrea Electrnica Habilitada (AEH): a travs daquesta adrea, qualsevol que ho solliciti
disposar duna adrea electrnica, que ser nica per a la recepci de les notificacions administratives que
pugui practicar per via telemtica lAdministraci General de lEstat i els seus Organismes Pblics. Associat
a lAdrea Electrnica Habilitada, el seu titular disposar duna bstia electrnica en qu rebr les notificacions
electrniques corresponents als procediments als quals decideixi subscriures voluntriament.
Subscriures a procediments: a travs de la subscripci, lusuari expressa el seu desig de rebre per via telemtica les notificacions administratives creades pels procediments que els diferents organismes pblics
posen a la seva disposici. Per aix, linteressat haur de disposar duna Adrea Electrnica Habilitada i seleccionar els procediments en qu estigui interessat.
Accedir a les notificacions: quan existeixi alguna notificaci, lusuari rep un avs de disponibilitat al seu
correu electrnic. Accedint a la bstia associada a la seva AEH, trobar totes les notificacions rebudes classificades segons lorganisme pblic que les ha ems i per a cada una podr conixer-ne lestat (nova, llegida
i rebutjada) i la data electrnica de la posada a disposici en la seva bstia. Abans de consultar les seves notificacions, lusuari podr decidir si llegir-la i desar-la al seu ordinador personal o rebutjar-la i retornar-la a
lorganisme emissor. Aquesta decisi senviar validada amb la seva signatura electrnica i datada electrnicament a lorganisme emissor.
152
4.2 > Nullitat i anullabilitat
Els actes administratius en qu concorren tots els elements que shan
dintegrar sn vlids, per pot ser que hi hagi algun vici o defecte que
afecti algun daquests elements, cas en el qual diem que els actes sn invlids.
Segons la importncia i la transcendncia del defecte, es distingeixen dos
tipus dactes invlids: actes nuls de ple dret i actes anullables.
Nullitat de ple dret
La nullitat s un vici de tal magnitud que implica que lacte al qual afecta
no t efectes jurdics vlids. Encara que es corregeixi el defecte, lacte no
es pot resoldre.
Actes nuls de ple dret
Els que lesionin els drets i les llibertats constitucionals.

Els dictats per un rgan manifestadament incompetent.
Els que tinguin un contingut impossible.
Els que siguin constitutius dinfracci penal o es dictin com a
conseqncia seva.
Els dictats prescindint totalment i absolutament de procediment
legalment establert.
Els actes contraris a lordenament jurdic.
Qualsevol altre la nullitat del qual sestableixi legalment.
Anullabilitat
s la possibilitat que sanulli alguna disposici administrativa que incorre
en algun defecte si no es resol en el termini establert. Els actes anullables
produeixen efectes mentre no siguin anullats.
Sn anullables:
Els actes de lAdministraci que incorrin en qualsevol infracci de lOrdenament Jurdic.
El defecte de forma, en cas que lacte no compleixi els requisits formals
indispensables per aconseguir la seva finalitat o doni lloc a la indefensi
dels interessats.
La realitzaci dactuacions administratives fora del temps establert quan
aix ho imposi la naturalesa del terme o termini.
11 Per qu la notificaci o la publicaci dels actes administratius sn jurdicament rellevants?
12 Quina s la ra per la qual, a vegades, la publicaci pot substituir la notificaci? En aquests casos, notificaci i publicaci tenen els mateixos efectes?
13 Quins efectes jurdics tenen la nullitat de ple dret? I lanullabilitat?

14 Quina caracterstica comuna tenen els actes nuls de ple dret?
15 Per qu es considera que determinats actes administratius sn esmenables i altres no?
153
5 >> Termes i terminis

Els termes i terminis que sestableixen a les lleis obliguen tant les autoritats
i el personal al servei de les Administracions Pbliques com els interessats
en els procediments administratius.
5.1 > Cmput de terminis

La LRJPAC recull unes normes sobre com cal comptar els terminis en els
procediments administratius.
Disposicions generals
Sempre que per llei o normativa comunitria europea no sexpressi una
altra cosa, quan els terminis sindiquin per dies, sentn que sn dies
hbils, i se nexclou els diumenges i els festius del cmput.
Quan els terminis sindiquen per dies naturals, es far constar aquesta circumstncia en les notificacions corresponents.
Vocabulari
Termini: s un perode de temps durant
el qual es pot realitzar algun acte (per
exemple, si es dna un termini de 10
dies per a un trmit, el trmit es pot
realitzar en qualsevol moment dins daquests dies).
Terme: s el moment en qu sha de
realitzar algun acte (per exemple, si es
fixa un terme de 10 dies per a un trmit,
aquest trmit sha de realitzar quan hagin transcorregut aquests dies).
Inici del cmput

Els terminis es comptaran a partir del dia segent al dia en qu tingui lloc
la notificaci o la publicaci de lacte de qu es tracti o des del dia segent
al dia en qu sen produeixi lestimaci o la desestimaci per silenci administratiu.
Exemples
Determinaci de linici del cmput de terminis
- Si una resoluci es notica el dilluns 3 dabril, es comenar a comptar a partir del dimarts 4 dabril, que s
el segent dia hbil.
- Si una resoluci es notica el dissabte 1 dabril, el cmput siniciar el segent dia hbil. No es compta el
diumenge, que s inhbil i, per tant, es comenar a comptar a partir del dilluns 3 dabril.
154
Fi del cmput
Es produir de forma diferent segons si els terminis estan expressats en
dies o b en mesos o anys:
Terminis expressats en dies: es comptaran els dies hbils transcorreguts
des del dia segent al dia en qu tingui lloc la notificaci o publicaci.
Terminis expressats en mesos o anys: es comptaran de data a data.
Exemples
Realitzaci del cmput de terminis
- Un termini de 10 dies a comptar a partir del dilluns 3 dabril, venceria el dijous 13 dabril (es comptarien 10
dies, excloent-ne el diumenge 9 dabril, suposant que no hi hagus festivitats en aquestes dates).
- Un termini de tres mesos, a comptar des del 2 de gener, venceria el 2 dabril (de data a data).
- Un termini dun any, a comptar des del 6 doctubre de 2011, venceria el 6 doctubre de 2012.
Quan lltim dia del termini sigui inhbil, sentendr prorrogat al primer
dia hbil segent i, si en el mes de venciment no hagus dia equivalent al
dia en qu comena el cmput, sentendr que el termini expira lltim
dia del mes.
Exemples
Cmputs especials
- Un termini de 3 dies a comptar a partir del divendres 3 de juny, venceria el dilluns 6 de juny (lltim dia del
termini seria inhbil per ser diumenge, per la qual cosa es prorrogaria al segent dia hbil).
- Un termini dun mes, a comptar des del 31 de mar, venceria el 30 dabril (lltim dia del mes, en no haverhi equivalent).
5.2 > Calendaris
Dies inhbils a lAdministraci

catalana
A Catalunya sn inhbils els dies que
sestableixen al calendari oficial de festes laborals que anualment publica el
Departament dEmpresa i Ocupaci de
la Generalitat de Catalunya: 12 dies festius generals per a tota Catalunya, ms
2 dies festius locals.
LAdministraci General de lEstat i les Administracions de les Comunitats

Autnomes, amb subjecci al calendari laboral oficial, fixaran en el seu
respectiu mbit, el calendari de dies inhbils a efectes de cmputs de terminis.
El calendari aprovat per les Comunitats Autnomes inclour els dies inhbils de les entitats que integren lAdministraci Local corresponent al
seu mbit territorial, als quals ser daplicaci.
Aquest calendari sha de publicar abans de linici de cada any en el diari
oficial que correspongui i en altres mitjans de difusi que en garanteixin
el coneixement per part dels ciutadans.
Quan un dia fos hbil al municipi o a la Comunitat Autnoma en qu resideixi linteressat i inhbil a la seu de lrgan administratiu, o a la inversa,
es considerar inhbil en tot cas.
155
5.3 > Ampliaci de terminis

LAdministraci, llevat de precepte en contra, podr concedir dofici o a
petici dels interessats una ampliaci dels terminis establerts, que no excedeixi de la meitat, si les circumstncies ho aconsellen i amb aix no es
perjudiquin drets de tercers. Lacord dampliaci haur de ser notificat als
interessats.
Cal tenir en compte que tant la petici dels interessats com la decisi
sobre lampliaci shauran de produir, en tot cas, abans del venciment del
termini de qu es tracti. En cap cas, podr ser objecte dampliaci un termini ja venut.
5.4 > Tramitaci durgncia

Quan raons dinters pblic laconsellin, es podr acordar dofici o a
petici de linteressat laplicaci al procediment de la tramitaci durgncia, per la qual es reduir a la meitat els terminis establerts per al
procediment ordinari, llevat els relatius a la presentaci de sollicituds i
recursos.
Casos prctics
Cmput de terminis
Si per a la realitzaci dun trmit es fixa el termini dun mes, a comptar des del 30 de gener, quan
finalitzar aquest termini? Qu ocorreria si lltim dia del mes va ser inhbil en el municipi o a la Comunitat
Autnoma on resideix linteressat i hbil a la seu de lrgan administratiu?
Soluci Si el termini es xa en mesos o anys, es computaran de data a data, a partir del dia segent al dia
en qu tingui lloc la noticaci o la publicaci de lacte de qu es tracti. Si en el mes de venciment no hi
hagus dia equivalent a aquell en qu comena el cmput, sentendr que el termini expira lltima dia del
mes. En aquest cas, en comptar un mes, el termini venceria el 30 de febrer, per com que aquesta data no
existeix, el termini nalitzar lltim dia daquest mes, que ser el 28 o el 29, depenent de lany de qu es
tracti.
Quan un dia fos hbil al municipi o la Comunitat Autnoma en qu resids linteressat i inhbil a la seu de
lrgan administratiu, o a la inversa, es considerar inhbil en tot cas.
16 Totes les parts implicades en els actes administratius tenen les mateixes obligacions respecte del compliment dels termes i els terminis establerts a les lleis?
17 Per qu si el termini sindica en dies naturals sha de fer constar aquesta circumstncia a les notificacions
corresponents?
18 Quins efectes t la declaraci dun dia com a hbil o inhbil en relaci amb el funcionament dels centres
de treball de les Administracions Pbliques?
156
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Per qu es considera que els actes administratius sn declaracions unilaterals de voluntat, judici, coneixement o
desig?
2 Els actes resolutius sempre esgoten la via administrativa?
3 Quins elements han de ser presents en tot acte administratiu? Qu ocorre si en falta algun?
4 A partir de quin moment es consideren vlids els actes administratius dictats per lAdministraci? Sen pot
demorar leficcia en algun cas?
5 Des del punt de vista de lAdministraci, quina finalitat t la notificaci? I des del punt de vista de ladministrat?
6 En la prctica de la notificaci, quins mitjans es poden utilitzar? Quina caracterstica comuna han de reunir
aquests mitjans?
7 Qu ocorreria amb un acte administratiu que ha estat dictat per un rgan manifestament incompetent? I si, a
ms, aquesta falta de competncia s conseqncia de la comissi duna infracci penal?
8 A partir de quin moment es comencen a comptar els terminis indicats en dies? I si el termini es fixa en mesos o
anys?
9 Quines competncies tenen les Comunitats Autnomes en lelaboraci del calendari de dies inhbils? I les entitats
locals?
10 Quins sn els criteris que han de seguir lAdministraci General de lEstat i les de les Comunitats Autnomes a
lhora de fixar el calendari de dies inhbils a efectes del cmput de terminis?
.: APLICACI :.
1 Dels segents actes de lAdministraci, indica els que es consideren administratius:
a) Concessi duna autoritzaci.
b) Aprovaci dun reglament.
c) Interposici duna demanda civil.
d) Imposici duna sanci.
2 Busca dos exemples dactes favorables i altres dos dactes de gravamen.

3 Es notifica a un alumne la concessi duna beca destudis per part del Departament dEnsenyament de la
Generalitat de Catalunya. Indica els elements de lacte administratiu en aquest cas.
4 Indica dos casos en qu la publicaci pugui substituir la notificaci.
5 Dels segents actes administratius, digues quins sn nuls de ple dret i quins sn anullables:
a) Els dictats per rgan manifestament incompetent.
b) Els actes dAdministraci que incorrin en qualsevol infracci de lOrdenament Jurdic.
c) Els que tinguin un contingut impossible.
d) El que presentin un defecte de forma, quan lacte doni lloc a la indefensi dels interessats.
Tenim 10 dies per presentar una reclamaci. Si hem rebut la notificaci el dilluns dia 4, quan finalitzar el termini?
I si fossin dies naturals?
Cas final
157
Ampliaci de terminis i notificaci

Un rgan administratiu ha de dictar una resoluci, per a la qual cosa est seguint el procediment legalment
establert. Atesa la importncia de la decisi a adoptar i la complexitat de lassumpte sobre el qual tracta, decideix ampliar els terminis que t per resoldre.
a) Lrgan administratiu t competncia per ampliar els terminis establerts?
b) Quins requisits shan de complir per ampliar els terminis?
c) Com sha de notificar els interessats?
d) Qu ocorre si algun dels interessats rebutja la notificaci, si sn desconeguts o si resideixen a lestranger?
Soluci
a) S, lAdministraci, llevat de precepte en contra, podr concedir dofici o a petici dels interessats, una
ampliaci dels terminis establerts, sempre que no excedeixi de la meitat daquests terminis.
b) A grans trets, per tal que es pugui concedir una ampliaci de terminis, shauran de complir els requisits segents:
Que les circumstncies aconsellin lampliaci.
Que amb lampliaci de terminis no es perjudiqui drets de tercers.
A ms, segons disposa la LRJPAC, els acords daplicaci de la tramitaci durgncia o dampliaci de terminis,
seran motivats, amb succinta referncia de fets i fonaments de dret.
c) Les notificacions es practicaran per qualsevol mitj que permeti tenir constncia de la recepci per
linteressat o el seu representant, aix com de la data, la identitat i el contingut de lacte notificat; lacreditaci
de la notificaci efectuada sincorporar a lexpedient.
En els procediments iniciats a sollicitud de linteressat, la notificaci es practicar en el lloc que hagi indicat
a tal efecte en la sollicitud.
Quan la notificaci es practiqui al domicili de linteressat i aquest no hi sigui present en el moment de lliurarse la notificaci, sen podr fer crrec qualsevol persona que es trobi al domicili i hi faci constar la seva identitat.
Si ning es pogus fer crrec de la notificaci, es far constar aquesta circumstncia a lexpedient, juntament
amb el dia i lhora en qu es va intentar la notificaci i es tornar a intentar notificar una sola vegada, en una
hora diferent dins dels tres dies segents.
d) Quan linteressat o el seu representant rebutgin la notificaci duna actuaci administrativa, es far constar
aquesta circumstncia a lexpedient, especificant-se les circumstncies de lintent de notificaci i es tindr
per efectuat el trmit seguint-se el procediment.
En cas que els interessats en un procediment siguin desconeguts, signori el lloc de la notificaci o b,
shagi intentat notificar i no shagi pogut practicar, la notificaci es far per mitj danuncis al tauler
dedictes de lAjuntament del seu ltim domicili i al Butllet Oficial de lEstat, de la Comunitat Autnoma o
de la Provncia.
En el cas especfic en qu lltim domicili conegut es trobi en un pas estranger, la notificaci sefectuar
mitjanant la seva publicaci al tauler danuncis del Consolat o la Secci Consular de lAmbaixada corresponent.
158
Idees clau
LACTE
ADMINISTRATIU
Caracterstiques
Sn declaracions unilaterals realitzades per

lAdministraci.
Estan subjectes al Dret administratiu.
Dictats en virtut duna potestat administratiu.
Es produeixen per lrgan competent ajustant-se al
procediment establert.
No poden anar en contra de la Constituci o les lleis.
Shan de publicar al diari oficial corresponent.
Classes
Actes expressos i actes presumptes (silenci

administratiu).
Actes favorables i actes de gravamen.
Actes singulars i actes generals.
Actes procedents dun rgan collegiat o dun rgan
unipersonal.
Actes resolutius i actes de trmit.
Actes que esgoten o no la via administrativa.
Elements
Subjectius: competncia.
Objectius: contingut i motivaci.
Formals: procediment i exterioritzaci.
Notificaci
Publicaci
Eficcia i validesa
Nullitat i anullabilitat
Nullitat
Anullabilitat
Cmput de terminis
Inici del cmput
Fi del cmput
Termes i terminis
Calendaris
Ampliaci de terminis
Tramitaci durgncia
Comunicacions
amb lAdministraci
Els ciutadans podran elegir en tot moment la manera

de comunicar-se amb les Administracions Pbliques,
sigui o no per mitjans electrnics, excepte en els casos
en qu duna norma amb rang de llei sestableixi o infereixi la utilitzaci dun mitj no electrnic. Lopci
de comunicar-se per uns o altres mitjans no vincula el
ciutad, que en qualsevol moment podr optar per un
mitj diferent de linicialment elegit.
Les Administracions Pbliques utilitzaran mitjans
electrnics en les seves comunicacions amb els ciutadans sempre que aix ho hagin sollicitat o consentit
expressament. La sollicitud i el consentiment es podran, en tot cas, enviar i rebre per mitjans electrnics.
zant mitjans electrnics, quan els interessats es corresponguin amb persones jurdiques o collectives de persones fsiques que per ra de la seva capacitat econmica o tcnica, dedicaci professional o altres motius
acreditats tinguin garantit laccs i la disponibilitat dels
mitjans tecnolgics necessaris.
Les Administracions Pbliques utilitzaran preferentment mitjans electrnics en les seves comunicacions amb altres Administracions Pbliques. Les condicions que regiran aquestes comunicacions es determinaran entre les Administracions Pbliques
participants.
Les comunicacions a travs de mitjans electrnics seran

vlides sempre que existeixi constncia de la transmissi i recepci, de les seves dates, del contingut ntegre
de les comunicacions i se nidentifiqui de forma fidedigna el remitent i el destinatari.
Les Administracions publicaran, en el corresponent
diari oficial i a la prpia seu electrnica, els mitjans
electrnics que els ciutadans poden utilitzar en cada
supsit en lexercici del seu dret a comunicar-shi.
Els requisits de seguretat i integritat de les comunicacions sestabliran en cada cas de forma apropiada al
carcter de les dades objecte daquestes comunicacions,
dacord amb criteris de proporcionalitat, conforme al
disposat en la legislaci vigent en matria de protecci
de dades de carcter personal.
Reglamentriament, les Administracions Pbliques podran establir lobligatorietat de comunicar-shi utilit-
Llei 11/2007, de 22 de juny, dAccs Electrnic dels

Ciutadans als Serveis Pblics. Article 27. Comunicacions
electrniques.
Activitats
1 Sabies que es podia elegir la manera de comunicar-se amb les Administracions Pbliques?
2 Et sembla interessant la possibilitat de sollicitar aquest servei? Per qu?
3 Per qu creus que s necessari que lAdministraci habiliti aquest servei?
El procediment
administratiu
SUMARI
El procediment administratiu
Els interessats
Fases del procediment
El silenci administratiu
Llengua dels procediments
OBJECTIUS
Comprendre el significat del procediment
administratiu.
Identificar les diferents fases del
procediment administratiu.
Reconixer els supsits i tipus de silenci
administratiu.
Conixer les normes que regulen la llengua
dels procediments.
161
Unitat 9 - El procediment administratiu
1 >> El procediment administratiu

A la unitat anterior hem vist que les Administracions Pbliques tenen la
facultat de dictar actes administratius que tenen rellevncia jurdica per
als administrats.
La Constituci Espanyola de 1978 disposa que:
La llei regular el procediment a travs del qual shan de produir
els actes administratius, garantint, quan sigui procedent, laudincia de linteressat.
La llei que desenvolupa aquest mandat de la Constituci s la Llei
30/1992, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com (LRJPAC). Aquest llei determina com shan
de produir els actes administratius per garantir la participaci i els
drets dels ciutadans davant de lAdministraci, establint un procediment
que sha de seguir en totes les fases, amb lobjectiu final de produir un
acte administratiu.
Procediment administratiu a
Catalunya
La regulaci especfica es troba a la Llei
26/2010, de 3 dagost, de Rgim Jurdic
i de Procediment de les Administracions
Pbliques de Catalunya.
La importncia del procediment s tan gran que, si no se segueix, lacte

administratiu es podria considerar nul de ple dret.
El procediment est format per una srie de fases i hi podrien participar
totes les persones interessades en lacte administratiu amb qu finalitzi.
Casos prctics
Representaci
En el cas en qu un interessat no pugui realitzar algun trmit amb lAdministraci, s possible que alg el
pugui representar? En cas afirmatiu, quins requisits shan de complir?
Soluci S, ja que la LRJPAC estableix que els interessats amb capacitat dobrar podran actuar per mitj
de representant (que tamb haur de tenir capacitat dobrar).
Per formular sollicituds, establir recursos, desistir daccions i renunciar a drets en nom duna altra persona,
shaur dacreditar la representaci per qualsevol mitj vlid en dret que deixi constncia fidedigna, o mitjanant declaraci en compareixena personal, de linteressat.
Per als actes i les gestions de mer trmit, es presumir aquesta representaci.
1 Des del punt de vista dels drets dels ciutadans, quin s el fonament del procediment administratiu?
2 Si es dicta un acte administratiu sense seguir el procediment, quins efectes jurdics tindr aquest acte? Es
podria esmenar aquesta situaci?
162
2 >> Els interessats

En els procediments administratius no hi pot participar qualsevol persona.
Per poder-hi participar shan de reunir dues condicions: tenir la capacitat
dobrar davant de lAdministraci i tenir inters en lacte administratiu
que en resulti.
Capacitat dobrar
La capacitat dobrar suposa la possibilitat duna persona dexercitar o de
posar en prctica drets i obligacions.
Capacitat dobrar civil
Com a norma general en la legislaci civil, la capacitat dobrar sobt amb la
majoria dedat, encara que existeixen
situacions especials, com el cas dels
emancipats, als quals sels permet realitzar alguns actes jurdics encara que
siguin menors dedat.
Tenen capacitat dobrar davant de les Administracions Pbliques, a ms

de les persones que lostenten dacord amb les normes civils, els menors
dedat per a lexercici i defensa dels seus drets si es fa a travs duna
actuaci permesa per lordenament jurdic administratiu sense lassistncia
dels pares o tutors. Per exemple, un alumne menor dedat pot votar en les
eleccions al consell escolar dun centre.
Sexceptua del cas anterior el supsit en qu els menors estiguin incapacitats, quan lextensi de la incapacitaci afecti lexercici i la defensa dels
drets o interessos de qu es tracti.
Pluralitat dinteressats
Inters en el procediment
Quan en una sollicitud, escrit o comunicaci figurin diversos interessats, les

actuacions a les quals donin lloc sefectuaran amb el representant o linteressat que expressament hagin indicat i,
en el seu defecte, amb el que figuri en
primer terme.
La LRJPAC considera com a interessats en el procediment administratiu:
Falta dacreditaci de la
representaci
La falta o insuficient acreditaci de la
representaci no impedir que es tingui
per realitzat lacte de qu es tracti,
sempre que saporti aquesta acreditaci
o sesmeni el defecte dins del termini
de deu dies que haur de concedir a lefecte lrgan administratiu, o dun termini superior quan les circumstncies
del cas aix ho requereixin.
Els que el promoguin com a titulars de drets o interessos legtims individuals o collectius.
Els que, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin
resultar afectats per la decisi que shi adopti.
Els que, per interessos legtims, individuals o collectius, puguin resultar
afectats per la resoluci i es personin en el procediment en tant que no
hagi recaigut resoluci definitiva.
A ms, les associacions i les organitzacions representatives dinteressos
econmics i socials tamb poden participar en els procediments com a
titulars dinteressos legtims collectius en els termes que la llei reconegui.
Quan la condici dinteressat derivi dalguna relaci jurdica transmissible,
el successor adquirir la condici dinteressat, independentment de lestat
del procediment.
Si durant la instrucci dun procediment, celebrat sense publicitat, sadverteix que existeixen persones titulars de drets o interessos legtims i directes als quals pogus afectar la resoluci que es dicti, es comunicar a
aquestes persones la tramitaci del procediment.
3 Un menor pot participar en un procediment encara que no lhagi promogut?
4 Una associaci de consumidors i usuaris pot participar en un procediment administratiu?
163
3 >> Fases del procediment

El procediment est dividit en cinc fases: iniciaci, ordenaci, instrucci,
finalitzaci i execuci.
3.1 > Iniciaci del procediment

Els procediments es poden iniciar:
Dofici: lAdministraci inicia el procediment, ja sigui per prpia iniciativa o com a conseqncia de denncia, ordre superior o petici raonada daltres rgans.
A sollicitud de persona interessada: mitjanant la presentaci duna
sollicitud en qu es concreti la seva petici.
Contingut de la sollicitud
Nom i cognoms de linteressat i, si s procedent, de la persona que el
representi, aix com la identificaci del mitj preferent o del lloc que
sindiqui a efectes de notificacions.
Fets, raons i petici en qu es concreti la sollicitud.
Lloc, data i signatura del sollicitant.
rgan, centre o unitat administrativa a la qual sadrea.
Esmena i millora de la sollicitud

Si la sollicitud no reuneix els requisits
exigits per la legislaci aplicable, es requerir a linteressat per tal que, en un
termini de deu dies, esmeni la falta o
acompanyi els documents preceptius,
amb indicaci que, si no ho fes aix, sel
tindr per desistit de la seva petici.
3.2 > Ordenaci del procediment

Ms que una fase, consisteix en una srie dobligacions que han de complir
lAdministraci i els interessats durant el procediment:
Impuls: el procediment administratiu simpulsar dofici en tots els
seus trmits; s a dir, lAdministraci ser la responsable de tramitar la
sollicitud presentada i de fer avanar el procediment. A ms, lAdministraci haur de despatxar els expedients per rigors ordre de presentaci, en assumptes de la mateixa naturalesa. Per exemple, si se sollicita
una llicncia dobres al gener i una altra al febrer, primer shaur de resoldre la del gener i desprs la del febrer.
Celeritat: sacordaran en un sol acte tots els trmits que, per la seva naturalesa, admetin una impulsi simultnia i no sigui obligatori el seu
compliment successiu.
Compliment de trmits: els trmits que hagin de dur a terme els interessats shauran de realitzar en el termini de deu dies a partir de la notificaci del corresponent acte, llevat en el cas en qu a la norma corresponent en fixi un termini diferent.
Qestions incidentals: les qestions incidentals de carcter administratiu que se suscitin (llevat de la recusaci) no suspendran la tramitaci
del procediment.
Documents del procediment

administratiu
Els documents relacionats amb la iniciaci, instrucci i resoluci del procediment administratiu es desenvolupen a
la Unitat 11. Pots trobar models dels
ms importants al CD Recursos.
5 Quines obligacions incumbeixen lAdministraci durant la fase dordenaci del procediment?
164
3.3 > Instrucci del procediment
Durant aquest fase, es duen a terme els actes necessaris per a la determinaci i comprovaci de les dades en virtut dels quals sha de dictar la resoluci. Per aix, lrgan encarregat de resoldre es pot informar a travs de
diferents mitjans:
Informaci pblica
Lrgan al qual correspongui la resoluci
del procediment, quan la seva naturalesa ho requereixi, podr acordar un perode dinformaci pblica. A tal efecte,
sanunciar al diari oficial respectiu per
tal que qualsevol persona pugui examinar el procediment. Aquest anunci indicar el lloc dexhibici i determinar el
termini per presentar allegacions.
Allegacions: els interessats, en qualsevol moment del procediment anterior al trmit daudincia, poden allegar i aportar documents o altres
elements de judici que estimin convenients.
Prova: quan lAdministraci no tingui per certs els fets allegats pels interessats o la naturalesa del procediment ho exigeixi, es pot acordar lobertura dun perode de prova i linteressat podr nomenar tcnics per
tal que lassisteixin.
Informes: sn informacions procedents drgans tcnics o especialitzats.
Se sollicitaran els que siguin preceptius i els que es considerin necessaris
per resoldre. Llevat de disposici en contra, els informes seran facultatius
i no vinculants.
Trmit daudincia: consisteix en el fet que, immediatament abans de
redactar la proposta de resoluci, es posar de manifest als interessats
les actuacions realitzades per tal que puguin allegar i presentar els documents i les justificacions que estimin pertinents.
La llei estableix una srie de regles generals relatives a la participaci
dels interessats en els procediments. Entre altres, disposa que els
actes dinstrucci que requereixin la intervenci dels interessats shan
de practicar en la forma que resulti ms cmoda per a ells i que sigui
compatible, en la mesura del possible, amb les seves obligacions laborals
o professionals.
Casos prctics
Mesures provisionals
Durant la instrucci dun procediment administratiu saprecia que la matria sobre la qual tracta el procediment s de tal naturalesa que est en perill leficcia de la resoluci que shi pugui adoptar. Qu pot fer
lAdministraci per assegurar leficcia de la futura resoluci?
Soluci Iniciat el procediment, lrgan administratiu competent per resoldrel podr adoptar, dofici o a
instncia de part, les mesures provisionals que estimi oportunes per assegurar leficcia de la resoluci que
pogus recaure, si existissin elements de judici suficients per fer-ho. No es podran adoptar mesures provisionals
que puguin causar perjudici de difcil o impossible reparaci als interessats o que impliquin violaci de drets
emparats per les lleis.
6 Quin s lobjectiu de la fase dinstrucci del procediment? Quina caracterstica en com tenen els diferents
actes que es produeixen durant aquesta fase?
165
3.4 > Finalitzaci del procediment

El procediment administratiu pot finalitzar de diverses formes:
Resoluci: decidir totes les qestions plantejades pels interessats i les
altres derivades del procediment. Les resolucions contindran la decisi,
els recursos que procedeixin en contra seu, lrgan administratiu o judicial davant del qual shaguessin de presentar i el termini per interposar-los.
Terminaci convencional: les Administracions Pbliques poden celebrar
acords, pactes, convenis o contractes amb persones tant de dret pblic
com privat, sempre que no siguin contraris a lOrdenament Jurdic ni
versin sobre matries no susceptibles dacord a transacci i que tinguin
per objecte satisfer linters pblic.
Desistiment i renncia: tot interessat pot desistir de la seva sollicitud
o renunciar als seus drets, sempre i quan no estigui prohibit per lOrdenament Jurdic o es tracti de qestions relatives a linters general. El
desistiment implica no continuar amb el procediment, per permet iniciar-ne un altre en el futur, mentre que la renncia impedeix plantejar
posteriorment un altre procediment basat en el mateix dret al qual sha
renunciat.
Caducitat: en els procediments iniciats a sollicitud de linteressat, quan
sen produeixi la paralitzaci per causa imputable al propi interessat,
lAdministraci li advertir que, transcorreguts tres mesos, es produir
la caducitat del procediment.
Impossibilitat de continuar el
procediment
El procediment administratiu tamb finalitzar en cas dimpossibilitat material
de continuar el procediment per causes
sobrevingudes (per exemple, la dissoluci duna societat que ha sollicitat una
subvenci). La resoluci que es dicti donant per acabat el procediment haur
de ser motivada en tot cas.
3.5 > Execuci

Els actes de les Administracions Pbliques subjectes al Dret administratiu
seran immediatament executius, llevat en aquells casos en qu una disposici estableixi el contrari o necessitin aprovaci o autoritzaci superior.
Les Administracions Pbliques, a travs dels seus rgans competents en
cada cas, previ apercebiment, podran procedir a lexecuci forosa dels
actes administratius. Lexecuci forosa per les Administracions Pbliques
sefectuar pels mitjans segents:
Constrenyiment sobre el patrimoni: en cas que shagus de satisfer
una quantitat lquida de diners.
Execuci subsidiria: lAdministraci realitzar a lacte per si mateixa
o per les persones que determini, a costa de lobligat.
Multa coercitiva: simposa com a mesura per fer que lacte es compleixi,
no com a sanci.
Compulsi sobre les persones: sobliga les persones a complir lacte a
la fora (per exemple, una vacunaci obligatria).
Finalitzaci dun procediment

administratiu a Catalunya
Segons larticle 75 de la Llei 26/2010,
de 3 dagost, posen fi al procediment
administratiu les resolucions del President, del Govern, dels consellers, dels
secretaris generals i dels rgans que actun en delegaci dun altre rgan que
posi fi a la via administrativa.
7 Pel que fa a lactivitat desenvolupada per linteressat, quina diferncia existeix entre el desistiment i la
renncia, duna banda, i la caducitat, de laltra?
8 Un cop dictada la resoluci, qu sha de fer per tal que lacte administratiu sapliqui?
166
4 >> El silenci administratiu

Larticle 42 de la LRJPAC estableix que:
LAdministraci est obligada a dictar resoluci expressa en tots
els procediments i a notificar-la independentment de la seva
forma diniciaci.
El termini mxim en qu sha de notificar la resoluci expressa ser el
fixat per la normativa que reguli el corresponent procediment, encara
que generalment no podr excedir de sis mesos, llevat que una norma
amb rang de llei nestableixi un de major. En qualsevol cas, cal recordar
que quan la normativa reguladora del procediment no el fixi, el termini
mxim ser de tres mesos.
4.1 > Silenci en procediments iniciats a sollicitud

de linteressat
Resoluci expressa posterior al

silenci administratiu
En els casos destimaci per silenci administratiu, la resoluci expressa posterior a la producci de lacte noms es
podr dictar de ser-ne confirmatria.
En els casos de desestimaci per silenci
administratiu, la resoluci expressa posterior al venciment del termini ladoptar lAdministraci sense cap vinculaci
al sentit del silenci.
La regulaci del silenci

administratiu
Larticle 54 de la Llei 26/2010, de 3 dagost, regula el silenci administratiu.
En aquests supsits, si ven el termini mxim sense haver-se notificat a

linteressat o els interessats una resoluci expressa, es podran entendre
estimades per silenci administratiu les seves sollicituds (silenci administratiu positiu), excepte en els casos segents (silenci administratiu
negatiu):
Quan una norma amb rang de llei estableixi el contrari.
En els procediments dexercici del dret de petici.
En els procediments amb una estimaci que tingus com a conseqncia
que es transferissin al sollicitant o a tercers facultats relatives al domini
pblic o al servei pblic.
En els procediments dimpugnaci dactes i disposicions (recursos administratius), en qu el silenci tindr efecte desestimatori. Tot i aix,
quan el recurs dalada shagi interposat contra la desestimaci per silenci administratiu duna sollicitud pel transcurs del termini, sentendr
estimat si, arribat el termini de resoluci, lrgan administratiu competent no dicts resoluci expressa sobre el recurs.
Els actes administratius produts per silenci administratiu, es podran fer
valer tant davant de lAdministraci com davant de qualsevol persona
fsica o jurdica, pblica o privada. La seva existncia es pot acreditar
per qualsevol mitj de prova adms en Dret, incls el certificat acreditatiu
del silenci produt que es pogus sollicitar de lrgan competent per resoldre.
Aquests actes presumptes produeixen efectes des del venciment del termini mxim en qu sha de dictar i notificar la resoluci expressa sense
que shagi produt, variant els efectes segons si el silenci s positiu o negatiu:
Lestimaci per silenci administratiu t, a tots els efectes, la consideraci
dacte administratiu finalitzador del procediment.
La desestimaci per silenci administratiu t els sols efectes de permetre
als interessats la interposici del recurs administratiu o contencis administratiu que resulti procedent.
167
4.2 > Silenci en procediments iniciats dofici

En els procediments iniciats dofici, el venciment del termini mxim establert sense que shagi dictat i notificat resoluci expressa no eximeix lAdministraci del compliment de lobligaci legal de resoldre, produint els
efectes segents:
En el cas de procediments de qu es pogus derivar el reconeixement o,
si s procedent, la constituci de drets o altres situacions jurdiques individualitzades, els interessats que haguessin comparegut podran entendre desestimades les seves pretensions per silenci administratiu.
En els procediments en qu lAdministraci exerciti potestats sancionadores o, en general, dintervenci, susceptibles de produir efectes desfavorables o de gravamen, es produir la caducitat, amb els efectes previstos. En aquests casos, la resoluci que declari la caducitat ordenar
larxivament de les actuacions.
En els supsits en qu el procediment shagus paralitzat per causa imputable a linteressat, sinterrompr el cmput del termini per resoldre i notificar la resoluci.
En els casos de prescripci, renncia del dret, caducitat del procediment o
desistiment de la sollicitud, aix com la desaparici sobrevinguda de lobjecte del procediment, la resoluci consistir en la declaraci de la circumstncia que concorri en cada cas, amb indicaci dels fets produts i les
normes aplicables.
Casos prctics
Llengua en els procediments

Quina s la llengua oficial en qu shan de tramitar els procediments administratius a Catalunya?
Soluci La llengua dels procediments tramitats per lAdministraci General de lEstat ser el castell. Tot
i aix, els interessats que sadrecin als rgans de lAdministraci General de lEstat a Catalunya tamb podran
utilitzar el catal. En aquest cas, el procediment es tramitar en la llengua elegida per linteressat. Si concorreguessin diversos interessats en el procediment i exists discrepncia pel que fa a la llengua, el procediment
es tramitar en castell, encara que els documents o testimonis que requereixin els interessats sexpediran en
la llengua que elegeixin ells mateixos.
En els procediments tramitats per lAdministraci de la Generalitat de Catalunya i les entitats locals, shaur
demprar el catal en llurs actuacions internes i en la relaci entre ells. Tamb lhan demprar normalment en
les comunicacions i les notificacions adreades a persones fsiques o jurdiques residents en lmbit lingstic
catal, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castell, si ho demanen.
9 Si lAdministraci no resol un recurs administratiu dins del termini, sentn que aquest silenci s positiu o
negatiu? I si el recurs es va interposar contra un silenci anterior de lAdministraci?
168
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 En el cas dels actes reglats, en qu el contingut de lacte est expressament establert per les normes, s
necessari seguir el procediment administratiu establert?
2 Quines condicions shan de reunir per poder participar en un procediment administratiu? Les normes jurdiques
poden ampliar o reduir aquestes condicions en algun cas?
3 s possible transmetre la condici dinteressat en un procediment? Per qu?
4 En el cas dactes sancionadors, com sinicia el procediment administratiu?
5 Qu ocorre si es requereix un interessat per tal que esmeni els errors que cont una sollicitud i no ho fa en el
termini fixat?
6 Qu significa que els informes sn facultatius i no vinculants?

7 Quin tipus de finalitzaci del procediment s aquella en qu se celebren pactes o acords entre lAdministraci i
els particulars?
8 Els actes dictats per les Administracions Pbliques sn sempre immediatament executius?
9 Quins efectes t lestimaci per silenci administratiu de la sollicitud?
10 En els procediments sancionadors, quines conseqncies t la paralitzaci per causa imputable a linteressat?
11 En els procediments en qu lAdministraci exerciti potestats sancionadores, com ha dactuar lAdministraci
si es produeix la caducitat del procediment?
12 Qu ocorre si durant la tramitaci del procediment es produeix la desaparici sobrevinguda de lobjecte del
procediment?
13 A partir de quin moment produeixen efectes els actes presumptes?
14 Quins efectes t la desestimaci per silenci administratiu?
.: APLICACI :.
1 Indica en els segents casos qui serien els interessats en el procediment:
a) Sollicitud duna beca escolar.
b) Suspensi del perms de conducci.
c) Sanci escolar a un alumne.
d) Concessi dun perms dobres a un particular.
2 Realitza un esquema dels diferents actes que tenen lloc durant la fase dinstrucci del procediment i qui hi participa.
3 Com shan de realitzar els actes que requereixin la intervenci dels interessats?
4 Enumera les caracterstiques que ha de reunir la resoluci.
5 Posa un exemple de cada una de les formes de finalitzaci del procediment.
6 Esmenta els casos en qu el silenci administratiu es considera negatiu o desestimatori i posan un exemple de
cada un.
Cas final
169
Execuci forosa
Desprs de la finalitzaci dun procediment, lrgan administratiu encarregat de resoldre procedeix a lexecuci de la resoluci. Linteressat es nega a complir la decisi adoptada.
a) Qu pot fer lrgan administratiu davant daquest incompliment?
b) Quins mitjans dexecuci forosa existeixen?
c) De qu depn la utilitzaci dun mitj o un altre dexecuci forosa?
Soluci
a) Si els obligats per una resoluci no complissin el que shi disposa, les Administracions Pbliques tenen la
potestat dexigir lexecuci forosa de les seves resolucions, a travs dels rgans competents en cada cas i
previ apercebiment a linteressat.
Tot i aix, no es podr exigir lexecuci forosa de les resolucions administratives en els supsits en qu se
suspengui lexecuci dacord amb la llei, o quan la Constituci o la llei exigeixin la intervenci dels Tribunals.
b) Lexecuci forosa per les Administracions Pbliques sefectuar, respectant sempre el principi de proporcionalitat, pels mitjans segents:
Constrenyiment sobre el patrimoni.

Execuci subsidiria.
Multa coercitiva.
Compulsi sobre les persones.
c) Dependria del tipus dacte que haguessin de complir els administrats:

Si en virtut dun acte administratiu sha de satisfer una quantitat lquida, se seguir el procediment previst
en les normes reguladores del procediment recaptatori en via executiva (recrrec de constrenyiment, embargament, subhasta dels bns embargats, etc.).
Si es tracta duna obligaci de realitzar un acte que pugui ser realitzat per subjectes diferents de ladministrat
(per exemple, reparar la faana del seu habitatge), sutilitzar lexecuci subsidiria. En aquest cas, ser
lAdministraci per si mateixa o per mitj duna altra persona per encrrec seu la que executi lacte. Tamb
en aquest supsit es podrien utilitzar les multes coercitives, per forar lobligat a realitzar la tasca.
Si es tracts duna obligaci de realitzar un acte que nicament pugui complir ladministrat, hi ha les possibilitats segents:
s de la compulsi sobre les persones, quan la llei ho autoritzi expressament, obligant ladministrat a
executar lacte. Si es tracta duna obligaci de no fer (per exemple, no manifestar-se al carrer) o de
suportar (per exemple, vacunar-se obligatriament), lAdministraci obligar ladministrat a complir el
seu deure. Si s un obligaci de fer, lobligat haur dindemnitzar pels danys i perjudicis que causi amb la
seva negativa.
s de les multes coercitives, quan no procedeixi la compulsi sobre les persones o, tot i procedir, lAdministraci no lestimi convenient.
Si per dur a terme lexecuci fos necessari entrar al domicili de lafectat, les Administracions Pbliques
hauran dobtenir-ne el consentiment pertinent o, en el seu defecte, loportuna autoritzaci judicial.
Finalment, sha de tenir en compte que si en una mateixa situaci es poguessin aplicar diversos mitjans dexecuci forosa, sempre selegir el menys restrictiu de la llibertat individual.
170
Idees clau
Interessats
Condicions
Iniciaci
EL PROCEDIMENT
ADMINISTRATIU
Fases
Dofici
A sollicitud
de linteressat
Ordenaci
Celeritat
Impuls
Compliment
de trmits
Qestions incidentals
Instrucci
Finalitzaci
Execuci
Silenci
administratiu
Capacitat dobrar
Inters en
el procediment
Allegacions
Prova
Informes
Trmit daudincia
Resoluci
Terminaci
convencional
Desistiment
i renncia
Caducitat
Constrenyiment sobre
el patrimoni
Execuci subsidiria
Multes coercitives
Compulsi sobre
les persones
Positiu o estimatori: regla general

Negatiu o desestimatori
Labstenci
1. Les autoritats i el personal al servei de les Administracions en qui es donin algunes de les circumstncies
indicades al nmero segent daquest article sabstindran dintervenir en el procediment i ho comunicaran
al seu superior immediat, que resoldr el que procedeixi.
2. Sn motius dabstenci els segents:
a) Tenir inters personal en lassumpte de qu es
tracti o en un altre en
la resoluci del qual pogus influir la daquell,
ser administrador de la
societat o entitat interessada, o tenir algun tipus de litigi pendent
amb algun interessat.
b) Tenir parentiu de
consanguinitat dins del
quart grau o dafinitat
dins del segon grau amb
qualsevol dels interessats, amb els administradors dentitats o societats interessades i tamb
amb els assessors, representants legals o mandataris
que intervinguin en el procediment, aix com compartir despatx professional o estar-hi associat per a
lassessorament, la representaci o el mandat.
c) Tenir amistat ntima o enemistat manifesta amb
alguna de les persones esmentades a lapartat anterior.
d) Haver intervingut com a perit o com a testimoni

en el procediment de qu es tracti.
e) Tenir relaci de servei amb persona natural o
jurdica interessada directament en lassumpte, o
haver-ne prestat en els dos ltims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstncia o lloc.
3. Lactuaci dautoritats i personal al servei de les
Administracions Pbliques en qu concorrin
motius dabstenci no
implicar, necessriament, la invalidesa dels
actes en qu hagin intervingut.
4. Els rgans superiors podran ordenar a les persones en els quals es doni alguna de les circumstncies
indicades que sabstinguin
de tota intervenci en lexpedient.
5. La no abstenci en el cas en qu procedeixi donar
lloc a responsabilitat.
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic

de les Administracions Pbliques i del Procediment
Administratiu Com. Article 28. Labstenci.
Activitats
1 Coneixies la normativa relativa a labstenci en els procediments administratius?
2 Et sembla interessant el disposat a lapartat 3?
3 Creus que s suficient lestablert en aquest article per garantir la imparcialitat en els procediments administratius?
M2_DJE_IOC_unidad10_p172-185 17/10/12 15:50 Pgina 172
10
Recursos
administratius
i judicials
SUMARI
La revisi dactes nuls i anullables
La revocaci i la rectificaci
Els recursos administratius
El recurs contencis administratiu
La Jurisdicci Contenciosa Administrativa
OBJECTIUS
Identificar els diferents procediments de
revisi dels actes administratius.
Descriure els diferents tipus de recursos
administratius i les seves caracterstiques.
Reconixer els rgans integrants de la
Jurisdicci Contenciosa Administrativa.
Explicar les normes que regulen el
procediment contencis administratiu.
Unitat 10 - Recursos administratius i judicials
173
1 >> Revisi dels actes administratius

A vegades, els actes administratius poden patir vicis o defectes que els
invalidin o contenir errors materials, aritmtics, etc. Per aix, la LRJPAC
estableix la possibilitat que els actes administratius els revisi la prpia
Administraci. Aquesta revisi es podr dur a terme per dues vies diferents:
LAdministraci pot revisar dofici els seus propis actes i declarar-ne
lextinci per causes de legalitat o doportunitat.
Sestableix un sistema de recursos per tal que els interessats puguin reclamar davant de lAdministraci, sollicitant la modificaci o lanullaci
de lacte que els afecta.
1.1 > Revisi dofici

s un mecanisme pel qual lAdministraci revisa dofici els seus actes administratius. Cal tenir en compte que la LRJPAC diferencia quatre supsits:
revisi dactes nuls de ple dret, revisi dactes anullables declaratius de
drets, revocaci dactes de gravamen i rectificaci derrors aritmtics i materials.
Revisi dactes nuls de ple dret
En el supsit dels actes nuls de ple dret, les Administracions Pbliques,
per iniciativa prpia o a sollicitud de linteressat i previ dictamen favorable del Consell dEstat o rgan consultiu anleg de les Comunitats
Autnomes, poden declarar-ne dofici la nullitat, en alguns daquests
casos:
Revisi dels actes administratius

Els documents relacionats amb la revisi
dactes administratius, ja sigui dofici o
b mitjanant lexercici dun recurs administratiu o contencis administratiu,
es desenvolupen a la Unitat 11. Pots trobar models dels ms importants al CD
Recursos.
Quan hagin posat fi a la via administrativa.

Quan no hagin estat recorreguts en termini.
En declarar la nullitat de lacte, lAdministraci pot establir les indemnitzacions que procedeixin als interessats, si es donen les circumstncies previstes a la llei.
Casos prctics
Actes que posen fi a la via administrativa

Quins actes posen fi a la via administrativa?
Soluci Segons larticle 109 de la LRJPAC, posen fi a la via administrativa:

Les resolucions dels recursos dalada.
Les resolucions dels rgans administratius que no tinguin superior jerrquic, llevat que una llei estableixi el
contrari.
La resta de resolucions drgans administratius quan una disposici legal o reglamentria aix ho estableixi.
Els acords, pactes, convenis o contractes que tinguin la consideraci de finalitzadors del procediment.
174
Revisi dactes anullables declaratius de drets
En el cas dactes anullables que siguin declaratius de drets, lAdministraci
no els podr anullar dofici, sin que els haur de declarar lesius per a
linters pblic i posteriorment impugnar-los davant de la Jurisdicci
Contenciosa, que, si s procedent, els anullar.
La finalitat daquesta regulaci s que els rgans judicials revisin lactuaci de lAdministraci i garanteixin els drets dels ciutadans, ja que
en aquest procediment es tracta danullar actes que reconeixen drets
als particulars que, en cas que els actes sanullin, es veuran privats daquests drets.
La declaraci de lesivitat no es podr adoptar un cop transcorreguts quatre
anys des que es va dictar lacte administratiu i exigir la prvia audincia
de tots els que apareguin com a interessats en aquest acte.
Revocaci dactes de gravamen
Actes de gravamen
Sn els actes administratius que imposen
alguna crrega o obligaci al seu destinatari o li limiten algun dret (per exemple, una multa, lordre de tancament
dun local, una liquidaci tributria,
etc.).
Les Administracions Pbliques poden revocar en qualsevol moment els

seus actes de gravamen o desfavorables, sempre que aquesta revocaci no
constitueixi dispensa o exempci no permesa per les lleis o sigui contrria
al principi digualtat, a linters pblic o a lordenament jurdic.
En aquest cas, no s que els actes siguin contraris a lordenament jurdic,
sin que lAdministraci els deixa sense efecte per motius doportunitat.
A ms, com que es tracta dactes perjudicials per als interessats, lAdministraci els pot revisar per si mateixa, sense necessitat dacudir als rgans
jurisdiccionals, ja que la seva revocaci sempre suposar un benefici per
als interessats.
Lnic lmit que sestableix s que la revocaci no sigui una forma deludir
illegalment obligacions dels particulars o que amb la revocaci socasionin
desigualtats o tractes de favor.
Rectificaci derrors
Aix mateix, les Administracions Pbliques poden rectificar en qualsevol
moment, dofici o a instncia dels interessats, els errors materials, de fet o
aritmtics existents en els seus actes.
En aquest supsit, no es distingeix entre actes favorables o desfavorables,
ja que no es tracta danullar els actes, sin nicament de corregir errors
existents en els propis actes.
Lerror ha de ser evident i manifestar-se a simple vista a lexpedient.
1 LAdministraci pot revocar dofici un acte administratiu dictat per ella mateixa?
2 Qu ocorre en cas que un acte administratiu dictat per lAdministraci hagi provocat un perjudici a un interessat i posteriorment sigui declarat nul?
3 En qu consisteix la declaraci de lesivitat? LAdministraci sempre ha demetre aquesta declaraci?
175

Per protegir i garantir els drets dels administrats, la llei estableix la possibilitat de recrrer els actes administratius per tal que siguin revisats, ja
sigui per part del mateix rgan que els ha ems o b dun altre rgan diferent de lAdministraci.
La LRJPAC regula tres tipus de recursos: el recurs dalada, el recurs potestatiu de reposici i el recurs extraordinari de revisi.
Els recursos dalada i potestatiu de reposici es podran interposar pels interessats contra:
Els actes resolutoris o les resolucions.
Els actes de trmit que decideixin, directament o indirectament, el fons
de lassumpte, determinin la impossibilitat de continuar el procediment,
produeixin indefensi o causin un perjudici irreparable a drets i interessos legtims.
Aquests recursos es podran fonamentar en qualsevol dels motius de nullitat
o anullabilitat previstos a la LRJPAC.
Suspensi de lexecuci de lacte

recorregut
La interposici de qualsevol recurs no
suspendr lexecuci de lacte impugnat, llevat que una norma digui el contrari.
Tot i aix, lrgan a qui competeixi resoldre el recurs podr suspendre lexecuci de lacte impugnat quan lexecuci
pogus causar perjudicis dimpossible o
difcil reparaci o quan la impugnaci
estigui basada en alguna de les causes
de nullitat de ple dret previstes a la
llei.
Recurs dalada
Sinterposa contra les resolucions i els actes de trmit recurribles, quan
no posin fi a la via administrativa.
El recurs el resoldr el superior jerrquic de lrgan que va dictar lacta recorreguda, i es podr interposar davant de qualsevol dels dos.
El termini per a la interposici del recurs dalada ser dun mes, si lacte
fos exprs. Si no ho fos, el termini ser de tres mesos.
El termini mxim per dictar i notificar la resoluci ser de tres mesos.
Transcorregut aquest termini sense que recaigui resoluci, el recurs es podr entendre desestimat, llevat quan el recurs dalada shagus interposat
contra la desestimaci per silenci administratiu duna sollicitud, cas en el
qual ser positiu.
Vocabulari
Interposici: s lacte de presentar
el document on sha formalitzat el
recurs.
Recurs potestatiu de reposici

Es podr interposar, davant del mateix rgan que va dictar lacte recorregut,
contra les resolucions i els actes de trmit recurribles quan posin fi a la
via administrativa.
Es diu que aquest recurs s potestatiu, ja que no s obligatria la seva interposici, ja que lacte recorregut, en haver posat fi a la via administrativa,
ja s directament recurrible davant de la Jurisdicci Contenciosa Administrativa. Tot i aix, si sinterposa el recurs, no es podr interposar recurs
contencis administratiu fins que es resolgui el recurs de reposici interposat.
El termini per a la interposici del recurs s dun mes, si lacte fos exprs.
Si no ho fos, el termini ser de tres mesos.
El termini mxim per dictar i notificar la resoluci del recurs ser dun
mes.
Els recursos administratius a

lAdministraci catalana
La Llei 26/2010, de 3 dagost, regula
els recursos administratius i les reclamacions prvies a lexercici daccions
civils i laborals en el Captol II, sobre
alada, reposici, revisi i substituci
del recurs administratiu i la reclamaci
prvia a la via judicial.
176
Recurs extraordinari de revisi
Es tracta dun recurs extraordinari, ja que precisament es dna contra
actes ferms (contra els quals no es poden presentar els recursos ordinaris
dalada i reposici) i noms per determinats motius expressament indicats
a la llei.
Efectivament, contra els actes ferms en via administrativa noms es podr
interposar el recurs extraordinari de revisi, quan concorri algun dels motius que indica la LRJPAC.
Motius per interposar el recurs extraordinari de revisi
Recurs extraordinari de revisi a
Que, en dictar lacte, shagus incorregut en error de fet, que resulti dels
propis documents incorporats a lexpedient.
Sinterposa contra els actes en ferm en

via administrativa davant de lrgan que
els va dictar. Regulat a larticle 78 de la
Llei 26/2010, de 3 dagost.
Que apareguin documents de valor essencial per a la resoluci de lassumpte

que, encara que siguin posteriors, evidencin lerror de la resoluci recorreguda.
Que en la resoluci hagin influt essencialment documents o testimonis declarats falsos per sentncia judicial ferma, anterior o posterior a la resoluci.
Que la resoluci shagus dictat com a conseqncia de prevaricaci, suborn,
violncia, maquinaci fraudulenta o una altra conducta punible i shagi declarat
aix en virtut de sentncia judicial ferma.
Aquest recurs sinterposa davant de lrgan administratiu que va dictar la

interlocutria recorreguda, que tamb ser el competent per a la seva resoluci.
El termini per a la interposici del recurs ser:
En el primer motiu: el termini ser dels quatre anys segents a la data
de la notificaci de la resoluci impugnada.
En la resta de casos: el termini ser de tres mesos a comptar des del coneixement dels documents o des que va quedar ferma la sentncia judicial que va declarar la falsedat dels documents o els testimonis o b lexistncia de conductes punibles com a causa de la resoluci recorreguda.
Lrgan al qual correspon conixer del recurs extraordinari de revisi sha
de pronunciar no noms sobre la procedncia del recurs, sin tamb, si s
procedent, sobre el fons de la qesti resolta per lacte recorregut.
Transcorregut el termini de tres mesos des de la interposici del recurs
sense haver-se dictat i notificat la resoluci, sentendr desestimat, quedant
lliure la via contenciosa administrativa.
4 Qu ocorre si no es resol el recurs dalada transcorregut el termini establert?
5 Per qu el recurs de reposici es considera potestatiu?
6 Quina s la ra per la qual el recurs de revisi noms es pot interposar contra actes ferms en via administrativa?
177
2 >> La Jurisdicci Contenciosa Administrativa

Larticle 106 de la Constituci estableix que:
1. Els Tribunals controlen la potestat reglamentria i la legalitat
de lactuaci administrativa, aix com el seu sotmetiment a les
finalitats que la justifiquen.
2. Els particulars, en els termes establerts per la llei, tindran
dret a ser indemnitzats per tota lesi que pateixin en qualsevol
dels seus bns o drets, llevat en els casos de fora major, sempre
que la lesi sigui conseqncia del funcionament dels serveis
pblics.
El compliment daquesta missi de control est encomanat a la Jurisdicci
Contenciosa Administrativa, que s un ordre jurisdiccional, que forma
part del poder judicial i que t per principal missi controlar la potestat
reglamentria i la legalitat de lactuaci administrativa subjecta a Dret administratiu.
2.1 > mbit dactuaci

La Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicci Contenciosa
Administrativa, estableix el seu mbit dactuaci delimitant tant les matries incloses com les excloses.
Matries incloses
Els Jutjats i Tribunals de lordre contencis administratiu coneixeran de les pretensions que es dedueixin en relaci amb
lactuaci de les Administracions Pbliques subjecta al Dret administratiu, amb les disposicions generals de rang inferior a la
llei i amb els decrets legislatius quan excedeixin els lmits de la
delegaci.
A aquests efectes, sentn que les Administracions Pbliques estan formades
per lAdministraci General de lEstat, les Administracions de les Comunitats Autnomes i entitats locals, aix com les entitats de Dret pblic vinculades a totes aquestes Administracions.
Per, a ms daquestes matries genriques, la Jurisdicci Contenciosa Administrativa t encomanades altres funcions, com s el coneixement de
les pretensions relatives, entre altres, a:
La protecci jurisdiccional dels drets fonamentals.
Els contractes administratius i els actes de preparaci i adjudicaci de
la resta de contractes subjectes a la legislaci de contractaci de les Administracions Pbliques.
Els actes i les disposicions de les Corporacions de Dret pblic, adoptats
en lexercici de funcions pbliques.
La responsabilitat patrimonial de les Administracions Pbliques, independentment de la naturalesa de lactivitat o del tipus de relaci de la
qual derivi.
Vocabulari
Pretensions: sn lobjecte de les accions processals i consisteixen en demanar a un jutge una determinada decisi.
178
Matries excloses
La Llei 29/1998 tamb delimita en sentit negatiu lmbit dactuaci de la
Jurisdicci Contenciosa Administrativa, en indicar expressament les matries que no formen part daquest mbit:
Sala Contenciosa Administrativa

del Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya
Coneix, en primera instncia, dels recursos contenciosos administratius contra el Consell de Govern, el President
de la Generalitat, els consellers, els rgans de govern del Parlament i, en segona instncia, dels recursos contra els
jutjats contenciosos administratius i resol els conflictes de competncia entre
els jutjats contenciosos administratius.
Les qestions expressament atribudes als ordres jurisdiccionals civil,

penal i social, encara que estiguin relacionades amb lactivitat de lAdministraci Pblica.
El recurs contencis disciplinari militar.
Els conflictes de jurisdicci entre els rgans judicials i lAdministraci
Pblica, i els conflictes datribucions entre rgans duna mateixa Administraci.
2.2 > rgans jurisdiccionals

Lordre jurisdiccional contencis administratiu est integrat pels rgans
segents:
Jutjats Contenciosos Administratius.
Jutjats Centrals Contenciosos Administratius.
Sales Contencioses Administratives dels Tribunals Superiors de Justcia.
Sala Contenciosa Administrativa de lAudincia Nacional.
Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem.
2.3 > Legitimaci

La legitimaci s la capacitat duna persona o entitat per demandar o
ser demandada en un procediment contencis administratiu i est determinada per la relaci daquesta persona o entitat amb lobjecte del
litigi.
Legitimats davant de la Jurisdicci Contenciosa Administrativa
Les persones fsiques o jurdiques que tinguin un dret o inters legtim.
Les corporacions, associacions, sindicats i grups representatius dinteressos collectius.
LAdministraci de lEstat, de les Comunitats Autnomes i les entitats locals.
El Ministeri Fiscal per intervenir en els processos que determini la llei.
Les entitats de Dret pblic amb personalitat jurdica prpia.
Qualsevol ciutad, en exercici de lacci popular, en els casos expressament previstos per les lleis.
Per a la defensa del dret digualtat de tracte entre dones i homes, a ms dels afectats, els sindicats i les associacions
que tinguin com a finalitat la defensa de la igualtat de tracte entre dones i homes.
7 Lactivitat administrativa duna agncia estatal est sotmesa a la Jurisdicci Contenciosa Administrativa?
8 En lmbit autonmic, quin rgan judicial representa la Jurisdicci Contenciosa Administrativa?
179
3 >> El recurs contencis administratiu

Quan acaben les possibilitats de recrrer davant de lAdministraci, existeix
lopci de recrrer en via judicial a travs del recurs contencis administratiu.
Objecte del recurs
Motius dinterposici del recurs contencis administratiu
Contra disposicions de carcter

general
Quan el demandant pretn lanullaci dels actes i disposicions dictats per

lAdministraci.
Contra actes expressos i

presumptes de lAdministraci
Pblica que posin fi a la via
administrativa
En cas que es desitgi el reconeixement duna situaci jurdica

individualitzada i ladopci de les mesures adequades per al seu ple
restabliment; entre altres, la indemnitzaci de danys i perjudicis.
Contra la inactivitat de
lAdministraci
Quan lAdministraci est obligada a realitzar una prestaci concreta a

favor duna o diverses persones determinades, les que hi tinguessin dret
poden reclamar de lAdministraci el compliment daquesta obligaci.
El recurs contencis administratiu dna lloc a un procediment judicial

que t diferents fases:
Fase 1. Interposici del recurs i reclamaci de lexpedient
El procediment sinicia per un escrit que es limita a citar la disposici,
lacte o la inactivitat que simpugna, aix com a sollicitar que es tingui el
recurs per interposat. Lescrit anir acompanyat de la documentaci que
acrediti aquestes circumstncies.
Els terminis dinterposici sn els segents:
Quan es tracti de disposicions generals, actes administratius expressos i
inactivitat de lAdministraci: 2 mesos.
En el cas dactes administratius per silenci: 6 mesos.
A continuaci, lrgan jurisdiccional requerir a lAdministraci per tal
que li remeti lexpedient administratiu i emplaci tots els que hi apareixen
com a interessats.
Fase 2. Emplaament dels demandats i admissi del recurs
Un cop realitzades les notificacions corresponents, senviar lexpedient
al Jutjat o Tribunal, incorporant la justificaci dels emplaaments efectuats, llevat que no shaguessin pogut practicar. Desprs de rebre lexpedient, el secretari judicial comprovar que sha emplaat tots els interessats. Quan no sigui possible emplaar algun interessat al domicili
que hi consti, el secretari judicial manar publicar el corresponent
edicte al diari oficial.
Lemplaament de lAdministraci sentendr efectuat per la reclamaci
de lexpedient i sentendr personada per lenviament corresponent.
Un cop realitzades aquestes comprovacions, lrgan judicial declarar ladmissi o no del recurs.
180
Fase 3. Demanda i contestaci
Quantia del recurs

La quantia del recurs contencis administratiu es determina pel valor econmic de la pretensi objecte del recurs.
El secretari judicial fixar la quantia del
recurs un cop formulats els escrits de
demanda i contestaci.
Un cop adms el recurs, senviar lexpedient al recurrent per tal que formalitzi la demanda.
Presentada la demanda, es traslladar a les parts demandades, juntament
amb lexpedient administratiu, per tal que la contestin.
Fase 4. Prova
Les parts poden demanar que es practiquin proves, per noms es rebr el
procs a prova quan existeixi disconformitat en els fets i aquests fets, a judici de lrgan jurisdiccional, fossin de transcendncia per a la resoluci
del plet.
Fase 5. Vista i conclusions
Per ltim, si les parts ho solliciten i lrgan judicial aix ho estima, es pot
celebrar una vista oral i presentar conclusions. Si les parts no haguessin
formulat cap sollicitud, el jutge o Tribunal, excepcionalment, atesa lndole
de lassumpte, pot acordar la celebraci de vista o la formulaci de conclusions escrites:
Si sacorda la celebraci de vista, es donar la paraula a les parts per tal
que exposin les seves allegacions de forma succinta.
Quan sacordi el trmit de conclusions, les parts presentaran unes breus
allegacions sobre els fets, la prova practicada i els fonaments jurdics
en qu es fonamentin les seves pretensions.
En lacte de la vista o lescrit de conclusions, no es podran plantejar qestions que shagin plantejat en els escrits de demanda i contestaci.
Fase 6. Sentncia
La sentncia es dictar en el termini de deu dies des que el plet hagi
concls i decidir totes les qestions controvertides en el procs. Quan el
jutge o Tribunal apreci que la sentncia no es podr dictar dins del termini
indicat, ho raonar degudament i indicar una data concreta posterior en
qu es dictar, notificant-ho a les parts.
La sentncia pronunciar alguna de les resolucions segents:
Inadmissibilitat del recurs contenci administratiu (per exemple, si
shagus interposat fora de termini o per una persona que no estigus
legitimada).
Estimaci del recurs: quan la disposici, lactuaci o lacte incorreguessin
en qualsevol infracci de lOrdenament Jurdic.
Desestimaci del recurs: quan la disposici, acte o actuaci impugnats
sajustin a Dret.
Lanullaci duna disposici o acte produir efectes per a totes les persones
afectades. Les sentncies fermes que anullin una disposici general tindran
efectes generals des del dia en qu sen publiqui la resoluci i tindr els
preceptes anullats en el mateix peridic oficial en qu hagus estat publicada la disposici anullada.
181
Altres formes de terminaci del procediment

Encara que la sentncia s la forma ordinria de terminaci del procediment, tamb existeixen altres formes:
Desistiment del recurrent: cal tenir present que el recurrent podr desistir del recurs (s a dir, abandonar-lo) en qualsevol moment anterior a
la sentncia.
Aplanament dels demandats: els demandats es podran aplanar (reconixer ntegrament les pretensions del demandant) abans que es dicti
sentncia.
Reconeixement total per lAdministraci, en via administrativa, de
les pretensions del demandant: qualsevol de les parts podr posar-ho
en coneixement del jutge o Tribunal, quan lAdministraci no ho faci.
Si el reconeixement no infrings manifestament lordenament jurdic,
el jutge o Tribunal dictar interlocutria, en la qual declarar acabat el
procediment i ordenar que es procedeixi a larxivament del recurs.
Si les parts arriben a un acord que impliqui la desaparici de la
controvrsia, el jutge o Tribunal dictar interlocutria declarant
acabat el procediment, sempre que lacordat no sigui manifestament
contrari a lordenament jurdic ni lesiu de linters pblic o de terceres
parts.
Casos prctics
Procediment abreujat
Se segueix sempre el mateix procediment contencis administratiu, independentment de la matria del
recurs i de la seva quantia?
Soluci No. Larticle 78 de la Llei 29/1998 estableix, per a determinats casos, laplicaci del procediment
abreujat.
Els Jutjats Contenciosos Administratius coneixen per aquest procediment els assumptes que se suscitin
sobre qestions de personal al servei de les Administracions Pbliques, sobre estrangeria i sobre inadmissi
de peticions dasil poltic, aix com en general totes les qestions amb una quantia que no superi els 13 000
euros.
Cal recordar que en aquest tipus de procediment, se simplifiquen tant les fases a seguir com els terminis fixats
per resoldre.
9 Des del punt de vista dels demandants, quin s lobjectiu del recurs contencis administratiu?
10 Qui est legitimat per exercir lacci popular en els procediments contenciosos administratius?
11 s recurrible en via contenciosa administrativa la inactivitat de lAdministraci? Per qu?
12 LAdministraci pot acceptar les pretensions del demandant abans que es dicti sentncia?
182
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Sn revisables tots els actes dictats per lAdministraci?
2 Per qu en la revisi dactes anullables declaratius de drets s necessari que lAdministraci emeti una declaraci
de lesivitat?
3 Quina caracterstica tenen en com tots els recursos administratius?
4 En quins terminis sha dinterposar el recurs dalada?
5 Si una resoluci administrativa sha dictat incorrent en prevaricaci, reconeguda en virtut de sentncia judicial
ferma, quin tipus de recurs sha dinterposar per impugnar-la?
6 Per qu el recurs de revisi es considera extraordinari?

7 Un sindicat est legitimat per actuar en qualsevol procediment contencis administratiu? Per qu?
8 Per qu en el procediment contencis administratiu sempre cal reclamar lexpedient?
9 En el procediment contencis administratiu, com participa la part demandada?
10 La vista i les proves es realitzen en tots els procediments contenciosos administratius?
11 Quin contingut pot tenir la sentncia? Existeixen altres maneres de finalitzar el procediment?
.: APLICACI :.
1 Dels segents actes de lAdministraci, indica els que es consideren administratius:
a) Concessi duna autoritzaci.
b) Aprovaci dun reglament.
c) Interposici duna demanda civil.
d) Imposici dun sanci.
2 Mitjanant quin procediment sha de revisar lerror en el clcul de limport duna sanci?
3 Quin tipus de recurs (administratiu o contencis administratiu) caldria interposar en els casos segents:
a) Acte de trmit que impedeix la continuaci del procediment.
b) Acte que posa fi a la via administrativa.
c) Acte ferm en via administrativa.
d) Acte que no posa fi a la via administrativa.
4 Un acte administratiu dictat per un organisme autnom pertanyent a una Administraci Local, s recurrible
davant de la Jurisdicci Contenciosa Administrativa?
5 Un cop que sinterposa el recurs contencis administratiu, sinicia, en tot cas, el procediment judicial?
6 Enumera els motius per a la interposici del recurs extraordinari de revisi i cita un exemple de cada un.
7 Lempresa JPAC rep una notificaci duna resoluci administrativa amb el segent text, en qu hem eliminat
algunes dades:
Aquesta Resoluci esgota la via administrativa, de forma que en contra seu es podr interposar Recurs ________,
davant de ________, en el termini de ________ comptats des de lendem de la seva notificaci, encara que es
podr interposar ________, en el termini de ________.
Copia el text al teu quadern completant les dades que hi falten.
Cas final
183
Revisi dactes administratius

El Joan Serra sollicita al seu Ajuntament perms per realitzar unes obres al
seu habitatge. LAjuntament li denega el
perms mitjanant una resoluci que li notifica. Contra aquesta decisi, el Joan interposa un recurs dalada, que tamb s
desestimat per resoluci expressa. Davant
daquesta situaci, el Joan decideix seguir
recorrent, ja que no est dacord amb
aquesta decisi.
a) Pot seguir recorrent en via administrativa?
En cas afirmatiu, quin recurs pot interposar?
Podr allegar nous fets?
b) En cas dacudir a la via judicial, quines
pretensions pot sollicitar?
c) Com ha dactuar davant de lrgan judicial?
d) Es podria inadmetre la seva demanda?
Soluci
a) S. Pot seguir recorrent en via administrativa mitjanant el recurs de reposici o acudir a la via contenciosa
administrativa.
Pel que fa a la possibilitat daportar nous fets, no es tindran en compte en la resoluci dels recursos, fets, documents o allegacions del recurrent, quan els hauria pogut aportar en el trmit dallegacions i no ho hagi
fet. Quan shagin de tenir en compte nous fets o documents no recollits a lexpedient originari, es posaran de
manifest als interessats per tal que, en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze, formulin les
allegacions i presentin els documents i els justificants que considerin procedents.
b) Podr pretendre la declaraci de no ser conformes a Dret i, si s procedent, lanullaci dels actes i disposicions susceptibles dimpugnaci, segons el captol precedent. Tamb podr pretendre el reconeixement
duna situaci jurdica individualitzada i ladopci de mesures adequades per al ple restabliment de la situaci,
entre altres, amb la indemnitzaci dels danys i perjudicis, quan sigui procedent.
c) En les seves actuacions davant drgans unipersonals, pot conferir la seva representaci a un procurador i
ser assistit, en tot cas, per un advocat. En les seves actuacions davant drgans collegiats, haur de conferir
la seva representaci a un procurador i ser assistit per un advocat.
d) El jutjat o la Sala, desprs de lexamen de lexpedient administratiu, pot declarar no acceptar ladmissi
del recurs quan hi consti de forma inequvoca i manifesta:
La falta de jurisdicci o la incompetncia del Jutjat o el Tribunal.

La falta de legitimaci del recurrent.
Haver-se interposat el recurs contra activitat no susceptible dimpugnaci.
Haver caducat el termini dinterposici del recurs.
Contra la interlocutria que declari la inadmissi, es podran interposar els recursos previstos a la llei.
184
Idees clau
Revisi dactes nuls de ple dret
Revisi
dofici
Revisi dactes anullables declaratius de drets

(declaraci de lesivitat)
Revisi dactes de gravamen
Rectificaci derrors materials o de fet
LA REVISI DELS
ACTES
ADMINISTRATIUS
Recursos
administratius
Recurs dalada
Recurs potestatiu de reposici
Recurs extraordinari de revisi
Jurisdicci
Contenciosa
Administrativa
mbit dactuaci
rgans jurisdiccionals
Legitimaci
Objecte del recurs
Actes administratius
Inactivitat de lAdministraci
Fases
Interposici i reclamaci de
lexpedient
Emplaament i admissi del
recurs
Demanda i contestaci
Prova
Vista i conclusions
Sentncia
Altres formes de terminaci
Recurs
contencis
administratiu
Les reclamacions
prvies
La Jurisdicci Contenciosa Administrativa coneix
tamb de les pretensions que es dedueixin en relaci
amb els actes i les disposicions en matria de personal, administraci i gesti patrimonial subjectes al
Dret pblic adoptats pels rgans de lEstat.
La reclamaci en via administrativa s requisit previ
a lexercici daccions fonamentades en Dret privat
o laboral contra qualsevol Administraci Pblica,
llevat dels supsits en qu aquest requisit estigui
exceptuat per una llei.
Si es planteja una reclamaci davant de les Administracions Pbliques per no ha estat resolta, i no
ha transcorregut el termini en qu shagi dentendre
desestimada, no es podr deduir la mateixa pretensi davant de la jurisdicci corresponent.
Si lAdministraci no notifiqus la seva decisi en

el termini de tres mesos, linteressat podr considerar desestimada la seva reclamaci a lefecte de formular la corresponent demanda judicial.
La reclamaci prvia a la via judicial laboral
shaur dadrear al cap administratiu o al director
del centre o lorganisme en qu el treballador presti
els seus serveis.
Transcorregut un mes sense haver-li estat notificada
cap resoluci, el treballador podr considerar
desestimada la reclamaci als efectes de lacci judicial laboral.
Plantejada la reclamaci prvia, sinterposaran els

terminis per a lexercici de les accions judicials, que
es tornaran a comptar a partir de la data en qu
shagi practicat la notificaci expressa de la resoluci
o, si s procedent, des que sentengui desestimada
pel transcurs del termini.
La reclamaci prvia a la via judicial civil sadrear a lrgan competent de lAdministraci Pblica
de qu es tracti. A lAdministraci General de lEstat
es plantejar davant del Ministre del departament
corresponent.
Lrgan davant del qual shagi presentat la reclamaci la remetr a lrgan competent en uni de
tots els antecedents de lassumpte.
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com. Ttol VIII. De les
reclamacions prvies a lexercici de les accions civils i laborals.
Activitats
1 Consideres necessari que existeixi una reclamaci prvia per poder exercir lacci judicial? Per qu?
2 Per qu creus que sha de fer aquesta reclamaci en matria laboral?
3 Per quin tipus de dret es regeix la relaci laboral dels funcionaris?
11
Documents
requerits
pels organismes
pblics
SUMARI
Drets i deures davant de lAdministraci
Els documents administratius
Requisits i format dels documents oficials

ms usuals
Formalitzaci i presentaci de documents

tipus davant de lAdministraci
Administraci electrnica
OBJECTIUS
Conixer els drets i els deures davant de
lAdministraci.
Distingir els documents ms usuals
generats en lactivitat administrativa.
Identificar els diferents suports
documentals.
Elaborar i formalitzar documents davant de
lAdministraci.
Reconixer les caracterstiques de la
signatura electrnica i els seus efectes.
187
Unitat 11 - Documents requerits pels organismes pblics
1 >> Drets i deures dels ciutadans davant

de lAdministraci
En unitats anteriors hem vist que la legislaci estableix una srie de procediments per garantir els drets dels ciutadans davant de lAdministraci.
Tamb existeixen uns deures que, necessriament, han de complir els ciutadans en les seves relacions amb lAdministraci.
La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions
Pbliques i del Procediment Administratiu Com, contempla tant els drets
com els deures dels ciutadans davant de lAdministraci.
El catal davant de
lAdministraci
Ls del catal a les Administracions s
un dret regulat a la Llei de Poltica Lingstica, lEstatut dAutonomia i la Carta
Europea de les Llenges Regionals.
1.1 > Drets dels ciutadans

En les seves relacions amb les Administracions Pbliques, els ciutadans
tenen els drets segents:
Conixer, en qualsevol moment, lestat de la tramitaci dels procediments en qu tinguin la condici dinteressats, i obtenir cpies dels documents que incloguin.
Identificar les autoritats i el personal al servei de les Administracions
Pbliques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments.
Obtenir cpia segellada dels documents que presenten, aportant-la juntament amb els originals, aix com a la devoluci daquests originals,
llevat quan els originals hagin dobrar en el procediment.
Utilitzar les llenges oficials en el territori de la seva Comunitat Autnoma, dacord amb el previst a la Llei 30/1992 i en la resta de lOrdenament Jurdic.
Formular allegacions i aportar documents en qualsevol fase del procediment anterior al trmit daudincia, que els haur de tenir en compte
lrgan competent en redactar la proposta de resoluci.
No presentar documents no exigits per les normes aplicables al procediment de qu es tracti o que ja es trobi en poder de lAdministraci actuant.
Obtenir informaci i orientaci sobre els requisits jurdics o tcnics que
les disposicions vigents imposin als projectes, les actuacions o les sollicituds que es proposin realitzar.
Accedir als registres i els arxius de les Administracions Pbliques en els
termes previstos a la Constituci i les lleis.
Ser tractats amb respecte i deferncia per les autoritats i els funcionaris,
que els hauran de facilitar lexercici dels seus drets i el compliment de
les seves obligacions.
Exigir les responsabilitats de les Administracions Pbliques i del personal
al seu servei, quan aix correspongui legalment.
Qualsevol altre que els reconeguin la Constituci i les lleis.
1 Els drets reconeguts als ciutadans constitueixen una llista tancada?
Dret daccs als arxius i registres

pblics
El dret daccs lexerciran els particulars de forma que no es vegi afectada
leficcia del funcionament dels serveis
pblics; per aix, shaur de formular
una petici individualitzada dels documents que es desitgi consultar i, excepte
per a la seva consideraci amb carcter
potestatiu, no es podr formular una
sollicitud genrica sobre una matria o
un conjunt de matries.
Tot i aix, quan els sollicitants siguin
investigadors que acreditin un inters
histric, cientfic o cultural rellevant,
sels pot autoritzar laccs directe a la
consulta dels expedients, sempre que
quedi degudament garantida la intimitat
de les persones.
188
1.2 > Deures dels ciutadans
Els principals deures dels ciutadans, en les seves relacions amb lAdministraci, sn:
Drets i obligacions dels catalans
davant de lAdministraci
El Ttol II, Captol I, de la Llei 26/2010,
de 3 dagost, regula els drets i els deures
dels ciutadans. Cal destacar-ne larticle
24, que regula el dret a ls dels mitjans
electrnics en la relaci amb lAdministraci.
Collaboraci:
Els ciutadans estan obligats a facilitar a lAdministraci informes,
inspeccions i altres actes dinvestigaci noms en els casos previstos
per la llei.
Els interessats en un procediment que coneguin dades que permetin
identificar altres interessats que no hi hagin comparegut tenen el
deure de proporcionar-los a lAdministraci actuant.
Compareixena:
La compareixena dels ciutadans davant de les oficines pbliques noms
ser obligatria quan aix estigui previst en una norma amb rang de llei.
En els casos en qu procedeixi la compareixena, la corresponent citaci es far constar expressament en el lloc, la data, lhora i lobjecte
de la compareixena, aix com els efectes de no atendre-la.
Les Administracions Pbliques, a sollicitud de linteressat, li lliuraran
certificaci fent-hi constar la compareixena.
Casos prctics
Dret dinformaci
Com es regula el dret a la informaci a lAdministraci? Quins tipus dinformaci es poden oferir?
Soluci El Reial Decret 208/1996, de 9 de febrer, pel qual es regulen els Serveis dInformaci Administrativa
i Atenci al Ciutad, estableix que la informaci administrativa s la via a travs de la qual els ciutadans
poden accedir al coneixement dels seus drets i les seves obligacions, aix com a la utilitzaci dels bns i
serveis pblics.
Aquesta norma jurdica diferencia dos tipus dinformaci:
Informaci general: s la relativa a les finalitats, el funcionament i la localitzaci dorganismes i unitats administratives; s a dir, s la relativa a lestructura i el funcionament de lAdministraci en general. Aquest tipus
dinformaci es facilitar obligatriament als ciutadans, sense que hagin dacreditar cap tipus de legitimaci.
Informaci particular: s la relativa a lestat o el contingut dels procediments en tramitaci i a la identificaci
de les autoritats i el personal al servei de les Administracions sota la responsabilitat de les quals es tramitin
aquests procediments. Aquesta informaci noms es podr facilitar a les persones que tinguin la condici
dinteressades en cada procediment.
2 Quin objectiu com tenen els drets reconeguts als ciutadans en les seves relacions amb lAdministraci?
3 En quins casos els ciutadans estan obligats a comparixer davant de lAdministraci? Quines conseqncies
t la falta de compareixena dels ciutadans davant de lAdministraci?
189
2 >> Documents oficials

Una de les caracterstiques de lactivitat administrativa s el seu carcter
documental, s a dir, que es plasma en documents que serveixen per
deixar constncia de la voluntat de lAdministraci i, de retruc, ofereixen
seguretat jurdica per als ciutadans.
A ms, juntament amb els documents emesos per lAdministraci, hi concorren altres que han estat elaborats per les persones fsiques i jurdiques
com a forma de comunicaci amb lAdministraci i de realitzaci de trmits
en els procediments administratius. Per exemple, la sollicitud diniciaci
dun procediment, les allegacions realitzades en aquest procediment, etc.
El concepte de document oficial engloba els dos tipus de documents i es
caracteritza per certs aspectes:
Soriginen com a forma de relaci o comunicaci entre les persones fsiques o jurdiques amb lAdministraci o b de diferents rgans administratius entre si.
Tenen formats amb unes caracterstiques formals molt determinades,
habitualment a travs dimpresos normalitzats.

Els documents administratius compleixen dues funcions principals: duna
banda, serveixen per deixar constncia dels actes de lAdministraci, de
manera que sen pugui demostrar tant lexistncia com els efectes i, de
laltra, serveixen com a mitj de comunicaci daquests actes tant a nivell
intern com extern.
Per tal que un document es pugui qualificar com a administratiu ha de reunir les caracterstiques segents:
Ha de produir efectes jurdics.
La seva elaboraci ha de complir determinats requisits pel que fa a la
forma i el contingut.
Ha de ser vlidament ems per un rgan de lAdministraci.
2.2 > Normativa reguladora

La regulaci daquesta matria es duu a terme en diverses normes jurdiques:
Reial Decret 1465/1999, de 17 de setembre: regula la producci documental de lAdministraci General de lEstat.
Reial Decret 772/1999, de 7 de maig: regula la presentaci de sollicituds,
escrits i comunicacions davant de lAdministraci General de lEstat,
lexpedici de cpies de documents i la devoluci doriginals i el rgim
de les oficines de registre.
Llei 11/2007, de 22 de juny: regula laccs electrnic dels ciutadans als
serveis pblics.
Reial Decret 1671/2009, de 6 de novembre, pel qual es desenvolupa
parcialment la Llei 11/2007, de 22 de juny, daccs electrnic dels ciutadans als serveis pblics.
Dret daccs als expedients

administratius
Larticle 26 de la Llei 26/2010, de 3 dagost, estableix que si els documents sn
en format electrnic, els ciutadans tenen dret a obtenir-ne cpies electrniques.
190
2.3 > Suports documentals
Podem definir els suports documentals administratius com els mitjans en
qu es cont la informaci relativa a les relacions entre els ciutadans i
lAdministraci.
La normativa exposada en lapartat anterior recull les disposicions aplicables a cada tipus de document.
Documents administratius
Tot document que contingui actes administratius, inclosos els de mer
trmit, ha destar formalitzat; s a dir, ha dacreditar lautencititat de la
voluntat de lrgan emissor (mitjanant la signatura manuscrita o la utilitzaci de tcniques o mitjans electrnics, informtics o telemtics).
En la resta de documents, especialment en aquells de contingut informatiu, no sexigir formalitzaci i ser suficient amb la constncia de lrgan autor del corresponent document.
Per a les comunicacions de tipus general, es podr utilitzar material imprs
normalitzat, que es classificar en:
Comunicacions amb carcter extern: oficis.
Comunicacions amb carcter intern: notes interiors.
Comunicacions protocollries: cartes en funci.
Sollicituds, escrits i comunicacions
Els ciutadans podran presentar les sollicituds, escrits, comunicacions i
documents que adrecin a les Administracions Pbliques i les entitats de
Dret pblic vinculades o dependents, pels mitjans segents:
En suport paper.
Per mitjans informtics, electrnics o telemtics, dacord amb el previst al Reial Decret 1671/2009, de 6 de novembre.
Documents electrnics
Per a la seva validesa, aquests documents hauran de contenir informaci
de qualsevol naturalesa i arxivar aquesta informaci en un suport electrnic
segons un format determinat i susceptible didentificaci i tractament diferenciat.
A ms, han de disposar de les dades didentificaci que en permetin la individualitzaci, sense perjudici de la seva possible incorporaci a un expedient electrnic i haver estat expedits i signats electrnicament.
4 Per quina ra lactivitat administrativa sha de recollir documentalment?
5 Qualsevol document produt per lAdministraci es considera administratiu?
6 Quins requisits han de complir els suports en qu es presenta la documentaci administrativa?
191
3 >> Classificaci dels documents oficials

En lepgraf anterior vam exposar les caracterstiques dels documents oficials, entre les quals es trobava la seva finalitat, que era la de deixar constncia de la voluntat de lAdministraci o la de servir de forma de comunicaci entre les persones fsiques o jurdiques i lAdministraci.

Els documents emanats per lAdministraci com a conseqncia de la
seva activitat es poden dividir en les categories segents:
Documents de decisi
Expressen una declaraci de voluntat de lrgan administratiu:
Acord: declaraci que recull les decisions adoptades pels rgans competents durant la tramitaci dun procediment.
Resoluci: decisi que posa fi a un procediment.
Documents de tramitaci
Sn els documents utilitzats per lAdministraci per comunicar fets o
actes, ja sigui a les persones fsiques o jurdiques o b a altres rgans administratius. Entre altres, sinclouen:
Els documents en el procediment

administratiu
Al llarg de la tramitaci de qualsevol
procediment administratiu, shan demetre els diferents tipus de documents.
Segons la fase en qu ens trobem, els
documents es classifiquen en: documents diniciaci, per exemple, lacord
diniciaci del procediment; dinstrucci, com la citaci per a compareixena,
i de terminaci, com s el cas de la resoluci.
Notificaci: s la comunicaci duna resoluci o acord a linteressat en

un procediment.
Publicaci: inserci dun acte administratiu en un diari oficial, tauler
danuncis o mitj de comunicaci.
Comunicaci: document utilitzat per transmetre informacions entre
rgans de lAdministraci:
Ofici: quan la comunicaci es produeix entre rgans o unitats pertanyents a diferents Administracions o entitats.
Nota interior: quan la comunicaci es produeix entre unitats o llocs
pertanyents a un mateix rgan.
Documents de constncia
Constitueixen una declaraci de coneixement dun rgan administratiu
amb lobjectiu dacreditar actes o fets. Aquests documents es classifiquen
en els tipus segents:
Acta: serveix per acreditar fets, judicis, circumstncies o acords.
Certificat: deixa constncia dactes o situacions de carcter personal,
amb lobjectiu que tinguin efecte en lmbit pblic o privat.
Documents de judici
Consisteixen en lemissi duna valoraci o un judici dun rgan administratiu especialitzat sobre les qestions objecte dun procediment administratiu.
Es denominen informes i la seva finalitat s proporcionar als rgans que
han de resoldre les dades, les valoracions i opinions necessries per adoptar
la decisi corresponent.
Certificat dacte presumpte

s un certificat amb especial importncia en el procediment administratiu.
Acredita lexistncia i la validesa dun
acte presumpte, quan lAdministraci
no ha dictat resoluci a un procediment
en el termini legalment establert.
192
3.2 > Documents dels ciutadans
LAdministraci ciutadana
Des de lany 2006, est en marxa el Pla
Modernitza, dins de lAdministraci General de lEstat en qu, entre altres objectius, figuren una srie de mesures de
millora de la relaci amb els ciutadans:
creaci de lAdministraci 24 hores,
simplificaci de trmits ciutadans, agilitzaci dels procediments administratius, transparncia, participaci i qualitat en els serveis pblics, etc.
Un dels principals reptes plantejats consisteix en leliminaci del paper en els
trmits ciutadans mitjanant lelaboraci dun pla de serveis digitals associats
al DNI electrnic.
Casos prctics
En aquesta categoria podem englobar tots els documents que els particulars
i les empreses adrecen a lAdministraci. Els ms destacats sn els segents:
Sollicitud: document que cont una o diverses peticions dun ciutad
dirigides a promoure lactuaci dun rgan administratiu per satisfer
una o diverses pretensions basades en un dret o un inters legtim.
Tamb rep el nom dinstncia, ja que la seva finalitat s lobertura
dun procediment administratiu a instncia de linteressat.
Denncia: document pel qual qualsevol ciutad posa en coneixement
dun rgan administratiu lexistncia dun determinat fet que pogus
obligar a la iniciaci dun procediment administratiu.
Allegacions: document pel qual linteressat en un procediment administratiu aporta als seus rgans responsables dades o valoracions per a
la seva consideraci.
Recurs administratiu: document en qu se sollicita a lAdministraci
la revisi o la revocaci duna resoluci administrativa o dun acte de
trmit.
Altres documents: a ms dels anteriors, existeixen aquells en qu els
ciutadans sadrecen a lAdministraci i que estan regulats per les normatives especfiques de cada procediment. Per exemple, peticions, queixes, suggeriments, etc.
Rebuts de presentaci
Quan es presenta una documentaci davant de lAdministraci, com es pot acreditar aquesta presentaci
per part del ciutad?
Soluci Quan la sollicitud, escrit o comunicaci estigui en suport paper i la presentaci lefectu el
ciutad o el representant acompanyat duna cpia, el rebut consistir en lesmentada cpia en qu es far
constar el lloc de presentaci, aix com la data. Si el ciutad no laports, lrgan competent podr optar per
realitzar una cpia de la sollicitud, escrit o comunicaci, o per lexpedici dun rebut en qu, a ms, consti
el remitent, lrgan destinatari i un extracte del contingut de la sollicitud, escrit o comunicaci.
Quan el ciutad efectu la presentaci a travs de suports, mitjans o aplicacions informtiques, electrniques
o telemtiques, el rebut sexpedir dacord amb les caracterstiques del suport, mitj o aplicaci.
7 Si dues unitats pertanyents al mateix rgan administratiu es volen comunicar, quin tipus de document administratiu han demetre?
8 Quin document es pot usar per acreditar leficcia i la validesa dun acte produt per silenci administratiu?
193
4 >> Elaboraci de documents oficials

Els documents oficials es caracteritzen pel fet que la seva estructura i el
seu contingut estan regulats en diferents normes jurdiques, per la qual
cosa la seva elaboraci sha de dur a terme en compliment de les disposicions recollides en aquestes normes.

A ligual que vam veure en els contractes privats, en els documents oficials
el llenguatge utilitzat s formal i directe. s molt important que la redacci
sigui molt clara i concisa i que shi exposin detalladament totes les dades
rellevants per tal que el document produeixi els efectes que es pretenen,
evitant qualsevol equvoc. Lestructura daquests documents est determinada per la seva normativa reguladora, que sol determinar el contingut
mnim de cada un. A ms, cal diferenciar els diversos tipus de documents
oficials.
Documents administratius
Pel que fa a la confecci dels documents administratius, el Reial Decret
1465/1999 estableix que els documents que continguin actes administratius,
inclosos els de trmit (s a dir, els documents que han de ser formalitzats)
han de contenir necessriament el segent:
La denominaci completa del crrec o el lloc de treball del titular de
lrgan administratiu competent per a lemissi del document, aix com
el nom i els cognoms de la persona que formalitza el document.
El lloc i la data en qu es va formalitzar el document.
La identificaci del destinatari del document (nom i cognoms, denominaci social o denominaci de lrgan o lentitat a qu sadrea).
Formalitzaci per delegaci

Si la formalitzaci dun document administratiu es realitza per delegaci,
shaur de fer constar aquest extrem,
expressant la disposici de delegaci i
la denominaci del crrec o el lloc de
treball de qui formalitza.
A ms, si aquests documents sadrecen als ciutadans, han de tenir un encapalament en qu constin, com a mnim, les dades segents:
El ttol del document, que expressar amb claredat i precisi el tipus de
document, el contingut essencial i, si s procedent, el procediment en
qu sinsereix.
El nmero o clau assignat per a la identificaci de lexpedient en qu
sintegra el document, amb lobjectiu de facilitar al ciutad la menci
en les comunicacions que adreci a lAdministraci.
Documents electrnics
Ja hem vist que en aquests documents es caracteritzen per arxivar la informaci en un suport electrnic, havent estat expedits i signats electrnicament.
Els documents electrnics susceptibles de ser integrats en un expedient
electrnic hauran de tenir associades metadades que en permetin la contextualitzaci en el marc de lrgan o lorganisme, la funci i el procediment administratiu al qual correspon. A ms, sassociar als documents
electrnics la informaci relativa a la signatura del document, aix com la
seva referncia temporal.
Vocabulari
Metadades: qualsevol tipus dinformaci en forma electrnica associada als
documents electrnics, de carcter instrumental i independent del seu contingut, destinada al coneixement immediat
i automatitzable dalguna de les seves
caracterstiques, amb la finalitat de garantir la disponibilitat, laccs, la conservaci i la interoperabilitat del propi
document.
194
Documents dels ciutadans
REGISTRE GENERAL
A omplir per lAjuntament
Nm. entrada _____________________

Data ________________ Hora _______
Servei destinatari __________________
Sollicitant
Nom i cognoms o ra social
DNI/NIF
Representant (quan calgui)

Nom i cognoms o ra social
DNI/NIF
Dades de contacte (si ompliu la casella del representant, les dades de contacte han de fer referncia nicament al representant)
Domicili
Codi Postal
Poblaci
Telfon
Correu electrnic
Fax
Exposa (feu constar els fets i raonaments en els quals fonamenteu la vostra petici)
Demana (concreteu aqu la vostra petici de la manera ms clara i breu possible)
Documents adjunts
Palafrugell,
En principi, existeix llibertat de forma per a aquests documents, sempre i

quan shi consignin les dades essencials (identificaci de lemissor i del receptor, exposici detallada dels fets, sollicitud en qu es concreta lobjectiu
del document i signatura). Tot i aix, per a la seva elaboraci se solen utilitzar unes plantilles que contenen una estructura bsica i es poden emplenar amb qualsevol processador de textos.
Signatura de la persona sollicitant/representant,
Totes les comunicacions i notificacions que practiqui lAjuntament es realitzaran nicament a les adreces que constin en les seves bases de dades. En el cas que
aquestes difereixin amb les dades declarades en aquesta sollicitud es procedir a la seva actualitzaci.
Les dades que ens facilita sincorporaran a un fitxer automatitzat creat per lAjuntament de Palafrugell per a deixar constncia de lentrada i sortida de documents i
per al seguiment dels trmits i actuacions de lexercici de les seves competncies i funcions. En la gesti daquest fitxer i en el tractament de les dades que es
realitza a lAjuntament es compleixen els requeriments i les exigncies de la normativa vigent en matria de protecci de dades. Les seves dades personals
nicament seran comunicades a altres administracions pbliques i persones en els casos previstos legalment, o b amb el seu consentiment previ. En qualsevol
moment vost pot exercir els seus drets daccs, de rectificaci, doposici i, si s el cas, de cancellaci, tot adreant-se a lAlcalde-President de lAjuntament.
model instncia v.11-2007
Quan es cregui convenient per facilitar als ciutadans laportaci de les

dades i les informacions requerides o per simplificar la tramitaci del procediment corresponent, lrgan competent per a la seva instrucci o resoluci podr establir models normalitzats de sollicitud. Aquests models
es podran integrar en sistemes normalitzats de sollicituds que permetin
la transmissi per mitjans electrnics de les dades i les informacions requerides.
En aquest sentit, moltes Administracions Pbliques han creat els seus catlegs de models normalitzats de sollicitud, en qu es pot accedir a aquests
models normalitzats, descarregar-los i emplenar-los, aix com efectuar-ne
la presentaci (en paper, imprimint-los un cop emplenats, o en format digital, a travs de la seu electrnica de la respectiva Administraci).
11.1. Model normalitzat de sollicitud.
4.2 > Com redactar un document oficial

Lelaboraci daquests documents t per finalitat la producci defectes jurdics; aix, de forma anloga a la que hem vist per als contractes privats,
en primer lloc caldr recollir la informaci necessria per a lelaboraci de
la documentaci administrativa dacord amb els objectius del document:
Dades identificatives: caldr recopilar les dades de lemissor del document i del destinatari. En lAdministraci caldr prestar una especial
atenci als supsits de delegaci de competncies i en les societats, als
supsits dapoderaments.
Dades relatives a lobjecte del document: shan dexpressar detalladament totes les circumstncies del document, de forma que caldr recopilar
totes les dades possibles. Per exemple, nmero dexpedient, data de notificaci, participants, proves disponibles (documents, testimonis, etc.). En
alguns casos, caldr aportar una justificaci legal de la sollicitud o resoluci; per aix, caldr localitzar la normativa aplicable que la justifiqui.
Finalment, un cop recopilades totes les dades, ja es pot procedir a emplenar
el document corresponent, ja sigui a partir dun document en blanc, utilitzant una plantilla (emplenant els espais destinats a incloure dades) o un
model normalitzat imprs.
9 Un amic ha patit una caiguda al carrer a conseqncia dun esvoranc no senyalitzat en una vorera. Com a
resultat de laccident, sha fracturat el peu i ara vol reclamar a lAjuntament per tal que lindemnitzi pels
danys ocasionats. Ajudal a recopilar totes les dades necessries (dades identificatives, fets, proves, etc.) per
elaborar aquesta reclamaci.
195
5 >> Documents oficials ms usuals

En el procediment administratiu es generen infinitat de documents; a
continuaci, analitzarem alguns dels principals, centrant-nos en les caracterstiques especials de cada un.
5.1 > Sollicitud

La sollicitud s el document pel qual sinicia el procediment administratiu
a instncia dels interessats i, per aix, tamb rep el nom dinstncia. Com
a mnim, haur de contenir les dades segents:
Documents oficials
Al CD Recursos trobars plantilles i mostres dels documents administratius ms
usuals.
Nom i cognoms de linteressat i, si s procedent, de la persona que el representi, aix com la identificaci del mitj preferent o del lloc que sindiqui a efectes de notificacions.
Exposici numerada dels fets, raons i petici en qu es concreti, amb
tota claredat, la sollicitud.
Lloc i data.
Signatura del sollicitant o acreditaci de lautenticitat de la seva voluntat
expressada per qualsevol mitj.
Per facilitar als ciutadans la presentaci de sollicituds, s bastant freqent
que les diferents Administracions estableixin models normalitzats de sollicitud que ja estan impresos o que ja es proporcionen en format digital per
a la seva formalitzaci.
Exemples
Model de sollicitud o instncia
Denncia
Sr./Sra. ___________, major dedat, amb DNI nm. ___________, domicili en
___________ i adrea de correu electrnic ___________. designada com a
mitj preferent per a notificacions (si es decideix elegir aquest mitj).
EXPOSA
(Exposici numerada dels fets i les raons allegades pel sollicitant)
s un document a travs del qual es

posa en coneixement de lAdministraci
un fet que pogus donar lloc a la iniciaci dun procediment administratiu.
Primer
___________________________________________________________
Segon
___________________________________________________________
Com a conseqncia,
SOLLICITA
(Exposici clara i, si s procedent, numerada del que es demana)
___________________________________________________________________
__________________________________________________________
DOCUMENTS
(En cas que saportin)
Com a prova de lexposat, adjunto els documents segents:
1.
2.
_____________________________________________
_____________________________________________
(Lloc i data)
_______, ___de ______de 20XX
(Signatura del sollicitant)

(rgan o persona a la qual sadrea la sollicitud)
CAP DEL SERVEI DE ________________________________
s molt similar a la instncia, per no

cont lapartat de sollicitud, ja que el
seu objectiu no s demanar res, sin comunicar alguna cosa a lAdministraci.
196
5.2 > Acord
A travs daquest document, els instructors dels procediments administratius emeten les decisions que van adoptant durant la tramitaci daquests
procediments.
Aix, el primer daquests documents ser lacord diniciaci del procediment, dofici o a instncia dels interessats, encara que en les diferents
fases del procediment administratiu, lrgan instructor pot emetren molts
(per exemple, acord dadopci de mesures provisionals, acord dobertura
de perode de prova, acord de tramitaci durgncia, etc.).
La seva estructura sol ser la segent:
Dades identificatives del procediment i de lrgan responsable.

Enumeraci dels fets.
Referncia a la norma que atribueix la competncia.
Indicaci del tipus de procediment de qu es tracti.
Notificaci a linteressat de la decisi.
Lloc, data i signatura.
Exemples
Model dacord dobertura del procediment
Nm. dexpedient_____________________
Assumpte_____________________
Interessat_____________________
Data diniciaci_____________________
Aquest rgan ha tingut coneixement dels fets segents:

(Exposici succinta dels fets que motivin la iniciaci del procediment)
______________________________________________________________________
____________________________________________________________
En exercici de les competncies que li atribueix i en base al disposat a larticle
69.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les
Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com.
ACORDA:
Iniciar el procediment de ___________________ (Indicaci de quina classe de
procediment), previst en _____________ (Normativa reguladora), respectant en
la seva tramitaci els principis i les garanties recollits al ttol VI de la LRJPAC.
Contra aquest acord no es pot interposar cap recurs, encara que els interessats,
conforme al previst a larticle 107.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
Com (BOE nm. 285, de 27 de novembre de 1992), podran realitzar allegacions
per oposar-shi, sense perjudici de la possibilitat de recrrer la resoluci que posi
fi a aquest procediment.
Mitjanant aquest document es NOTIFICA a ___________________ (Aquest acord
sha de notificar a aquells els drets o interessos legtims dels quals puguin
resultar afectats per la decisi adoptada en el procediment) aquest acord,
segons lexigit a larticle 58.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim
Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com
(BOE nm. 285, de 27 de novembre de 1992).
(Lloc i data)
_______, ___de ______de 20XX
(Signatura)
Titular de lrgan encarregat de notificar lacord
________________________________
197
5.3 > Allegacions

Ja hem vist que els interessats podran presentar allegacions en qualsevol
moment del procediment anterior al trmit daudincia.
Per tant, els documents que contenen les allegacions es presenten en procediments administratius ja iniciats i van destinats a presentar dades o valoracions que afavoreixin que linstructor del procediment adopti una resoluci favorable a linteressat que allega. A ligual que ocorria amb la
sollicitud o la denncia, la redacci ha de ser clara i senzilla per facilitarne la lectura i comprensi.
La seva estructura sol ser la segent:
Dades identificatives de la persona que presenta les allegacions.
Indicaci del procediment sobre el qual es realitzen les allegacions indicant, si es coneix, el nmero dexpedient.
Formulaci numerada de les allegacions.
Relaci numerada de documents que saporten.
rgan o persona a qui sadrea.
Defectes de tramitaci
A ms dels escrits dallegacions destinats a presentar dades o valoracions referents a lobjecte principal del procediment, els interessats podran allegar
els defectes de tramitaci del propi procediment i, en especial, els que suposin
paralitzaci, infracci dels terminis preceptivament indicats o lomissi de trmits que es poden esmenar abans de la
resoluci definitiva de lassumpte.
Aquestes allegacions especials es podran fer en qualsevol moment del procediment.
Exemples
Model descrit dallegacions
Trmit daudincia
Sr. / Sra. ___________, amb DNI nm. ___________i domicili a___________,
En relaci amb el ______________________ (Identificaci del procediment

sobre el qual es realitzen les allegacions) i dins del termini legalment
establert,
Formula les segents:
ALLEGACIONS dacord amb el disposat als articles 35.e/ i 79 de la Llei
30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions
Pbliques i del Procediment Administratiu Com (LRJPAC) (BOE, nm. 285, de
27 de novembre de 1992).
Lescrit en qu es dna compliment a

aquest trmit s prcticament igual al
dallegacions, ja que en realitat es
tracta que linteressat realitzi unes ltimes allegacions abans que linstructor
redacti la proposta de resoluci.
(Exposici clara i, si s procedent, numerada del que sallega)

Primera
Que___________________________________________________________
Segona
Que___________________________________________________________
Aquestes allegacions sacompanyen dels segents DOCUMENTS:
(En cas que se naporti)
1.
2.
_____________________________________________
_____________________________________________
(Lloc i data)
_______, ___de ______de 20XX
(rgan o persona a la qual sadrea la sollicitud)
DIRECCI GENERAL DE____________
DEPARTAMENT DE ___________
Allegacions en un procediment
administratiu
Les persones interessades en un procediment, per tal de fer-hi allegacions,
podran aportar documents en un termini
no inferior a 10 dies ni superior a 15,
segons estableix larticle 51 de la Llei
26/2010, de 3 dagost.
198
5.4 > Documents de comunicaci
Com el seu nom indica, sn documents que susen per transmetre informaci i realitzar peticions entre diferents rgans, unitats o llocs de treball
de lAdministraci. Nhi ha de dos tipus fonamentals:
Ofici: quan la comunicaci es produeix entre rgans o unitats pertanyents a diferents Administracions o entitats.
Nota interior: quan la comunicaci es produeix entre unitats o llocs
pertanyents a un mateix rgan.
Exemples
Model dofici
Referncia_____________________
Assumpte_________________________
Data___________________________
Dacord amb el disposat a _____________ (normativa que justifica la petici que es
realitza), se SOLLICITA a _____________ (rgan al qual sadrea) lemissi dun
informe sobre els aspectes segents:
(Relaci numerada del que es demana)

1.
2.
_____________________________________________
_____________________________________________
Linforme sollicitat shaur demetre en un termini de_____ dies, dacord amb el

disposat a _____________ (termini demissi de les dades que es demanen i
justificaci legal daquest termini).
Es comunica que, en cas no emetres en aquest termini, es prosseguiran les
actuacions, podent no tenir-se en compte linforme ems fora de termini en adoptar
la resoluci; tot aix sense perjudici de la responsabilitat en qu incorri el
responsable de la demora, dacord amb lestablert a larticle 83.3. de la Llei
30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del
Procediment Administratiu Com.
_______, ___de ______de 20XX
Signat
(rgan al qual sadrea lofici)
CAP DEL SERVEI DE ________________________________
Exemples
Model de nota interna
NOTIFICACI DE RGIM INTERIOR

De: _____________________ (Dependncia, departament o servei que lemet)
Per a: _____________________ (Destinatari de la nota)
Assumpte: (Assumpte objecte de la comunicaci)

(Descripci detallada del que es vol comunicar)
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
____________________________________________
Data demissi: _______, ___de ______de 20XX

Data de recepci: _______, ___de ______de 20XX
(Signat de recepci)
He rebut
199
5.5 > Certificat

El certificat s un document que t per finalitat deixar constncia dactes
o situacions de carcter personal, amb lobjectiu que tinguin efecte en
lmbit pblic o privat.
La seva estructura s la segent:
Encapalament: nom o logotip de lempresa o rgan administratiu que
emet el certificat. En realitat, qui certifica s una persona en nom de
lempresa o Administraci, per la qual cosa el seu nom i crrec han daparixer a lencapalament.
Cos: sinicia amb lexpressi Certifica o Certifico i, a continuaci, es
detalla el fet o la circumstncia que es certifica.
Cloenda: amb la data, en lletres, precedida dalguna frase del tipus: i per
tal que consti als efectes oportuns, signo aquest certificat a..., i per tal
que consti als efectes oportuns, i a petici de linteressat i a efectes de la
seva presentaci a.... En els certificats emesos per lAdministraci es
troben frases com Ho certifico a instncia de linteressat a....
Signatura de la persona que certifica.
Exemples
Certificat
_________________
C/ ____________
CP _________
Tel. 977 23 56 89
(Dades identificatives i/o logotip de lempresa o Administraci que certifica)
El Sr. ___________________ (Nom de la persona que certifica), actuant en la seva

condici de _________ de _____________ (Crrec que ocupa la persona que
certifica a lentitat certificadora)
CERTIFICA:
(Detall del fet o la circumstncia que es certifica)
Que en la sessi celebrada l1 dabril de 20XX, el ____________ va adoptar

lacord segent: _____________________________________________
___________________________________________________________________
___________________________________________________________________
____________
(Cloenda)
I per tal que consti i tingui els efectes oportuns, i a petici de linteressat,
expedeixo aquest certificat amb el vistiplau de ___________ a__________, el
trenta doctubre de dos mil XXXX. (Lloc i data en lletres)
(Signatura i, si s procedent, vistiplau)
Vist i plau
Germ Flix Andreu
Gerard Blanc Puyol
(Si la persona que certifica no s titular de lrgan administratiu o t superiors

jerrquics, se sol incloure el vistiplau daquest superior jerrquic).
200
5.6 > Resoluci
Desistiment i renncia
En cas que el procediment finalitzi per
desistiment de la sollicitud o la renncia del dret per part de linteressat, ha
de presentar un escrit, similar a la sollicitud, en qu demani a lrgan instructor que el tingui per desistit del procediment o per renunciat del seu dret i
acordi la terminaci del procediment.
s el document que recull la decisi expressa de lrgan competent per

tramitar un procediment administratiu, posant fi al procediment i resolent
totes les qestions que shavia plantejat.
Lestructura de les resolucions s la segent:
Ttol de la resoluci.
Enumeraci dels fets examinats.
Enumeraci de les valoracions jurdiques dels fets.
Contingut de la resoluci, amb enumeraci de les decisions adoptades.
Indicaci de si la resoluci posa o no fi a la via administrativa.
Recursos que procedeixen contra la resoluci.
Notificaci als interessats.
Lloc, data i signatura de lrgan que emet la resoluci.
Exemples
Model de resoluci
RESOLUCI______________________________________
Nm. de expedient_____________________
Assumpte______________________________
Procediment_______________________
Interessat___________________________
Data diniciaci____________________
Examinat el procediment indicat, iniciat per____________________ (interessat o
autoritat que va donar origen al procediment) i referit a _________________ (petici
que es realitzava en iniciar el procediment) shan apreciat els segents
FETS: (Exposici dels fets examinats al llarg del procediment)
Primer ___________________________________________________________
Segon ___________________________________________________________
La valoraci jurdica dels fets anteriors s la segent: (Fonaments jurdics de la
resoluci)
Primer ___________________________________________________________
Segon ___________________________________________________________
Aquest rgan, dacord amb tot lanterior, i en exercici de les competncies que li
atribueix: (Justificaci de la competncia de lrgan administratiu que resol)
RESOL
(Exposici clara i, si s procedent, numerada del que es resol)
_________________________________________________________________________
Aquesta resoluci___________ (esgota o no esgota) la via administrativa.
Contra aquesta resoluci _________________ (Es pot o no interposar recurs. En cas
afirmatiu, tamb sha dindicar lrgan administratiu o judicial davant del qual
shauria de presentar i el termini per interposar-lo).
Mitjanant aquest document es NOTIFICA a________________________ aquest acord,
Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com (BOE,
nm. 285, de 27 de novembre de 1992).
(Lloc i data)
_______, ___de ______de 20XX
(Signatura)
(Titular de lrgan encarregat de notificar lacord)
201
5.7 > Certificat dacte presumpte

Una de les formes de producci dels actes administratius s el silenci administratiu, en qu es dota defectes jurdics la falta de resoluci expressa
de lAdministraci. Lexistncia dels actes administratius produts per silenci administratiu es pot acreditar per qualsevol mitj de prova adms
en Dret, un dels quals s el certificat acreditatiu del silenci produt que se
sollicita de lrgan competent per resoldre.
Lestructura genrica daquests certificats s la segent:

Data dinici del procediment.
Reproducci del sollicitat per linteressat en el seu escrit inicial.
Termini mxim per a la resoluci del procediment segons la disposici
especfica reguladora daquest procediment o, en el seu defecte, el contemplat a larticle 42 de la Llei 30/1992.
Data de finalitzaci del termini mxim de resoluci i dentrada al departament de la sollicitud dexpedici del certificat.
Determinaci dels efectes de la falta de resoluci expressa.
Indicaci de si la resoluci posa o no fi a la via administrativa.
Recursos que procedeixen contra la resoluci.
Lloc, data i signatura de lrgan que emet la resoluci.
Certificaci del silenci

El certificat acreditatiu del silenci administratiu ha de ser ems per lrgan
que va haver de resoldre expressament
el procediment.
El termini per a la seva emissi s de 15
dies.
Efecte dels actes presumptes
Exemples
Model de certificat acreditatiu del silenci administratiu
Nm. dexpedient_____________________
Assumpte______________________________
Interessat___________________________
Sr. / Sra._______________ (rgan competent per resoldre) competent per a la
resoluci de ________________, (classe o tipus de procediment) segons el disposat a
__________________ (norma que li atribueix la competncia),
CERTIFICA:
Primer. El dia ________ (data dentrada de la sollicitud al Registre de lrgan
competent) es va iniciar procediment _________, a instncia _________ (interessat o
autoritat que va donar origen al procediment)
Segon. En la seva sollicitud, linteressat instava lAdministraci a________
(reproducci del sollicitat per linteressat en el seu escrit inicial)
Tercer. El termini fixat per resoldre el procediment s el de_________ , dacord amb
el disposat a_________. Aquest termini ha venut el dia __________, sense que el
procediment shagi resolt expressament.
Quart. El dia ____________, linteressat va sollicitar lexpedici duna certificaci
dacte presumpte, dacord amb el previst a larticle 44 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment
Administratiu Com (BOE, nm. 285, de 27 de novembre).
Cinqu. Dacord amb el disposat a________ (disposici que fixa el termini mxim de
resoluci), la falta de resoluci expressa en el termini daquest procediment permet
entendre __________________ (estimada o desestimada) la sollicitud presentada
per linteressat.
Sis. Contra lacte presumpte que es certifica en aquest document, que _________
(esgota o no esgota) la via administrativa, es podr interposar recurs
_______________ (tipus de recurs, rgan administratiu o judicial davant del qual
shagus de presentar i termini per interposar-lo)
I per tal que aix consti, i serveixi de certificaci dacte presumpte als efectes
indicats a larticle 44 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les
Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com, expedeixo aquest
certificat a_______, ___de ______de 20XX.
(Signatura)
Segons larticle 54.1 de la Llei 26/2010,

de 3 dagost, si lAdministraci no resol,
es produeix la presumpci de lestimaci
de la sollicitud per silenci administratiu
positiu, si b a larticle 54.2 sen regulen les excepcions.
202
Recurs de revisi
Lescrit per presentar aquest recurs extraordinari s similar als utilitzats per
als altres, amb algunes particularitats:
En lexposici de la resoluci recorreguda, cal fer constar que aquesta resoluci s ferma.
En les allegacions, cal determinar les
raons en qu es recolza el motiu de
revisi allegat, que haur de ser un
dels determinats a larticle 118 de la
Llei 30/1992.
Caldr acompanyar el recurs, si s procedent, dels documents o les sentncies requerides a lindicat article 118.
La llei permet als administrats la possibilitat de reclamar contra les resolucions que els afectin, per tal que les revisi b el mateix rgan que les ha
ems o b un altre rgan diferent. Concretament, la Llei 30/1992 estableix
els recursos dalada i el potestatiu de revisi, que es podran fonamentar
en qualsevol dels motius de nullitat o anullabilitat previstos en aquesta
llei.
Lestructura dels dos recursos s molt similar. Les seves diferncies rauen
en lrgan que resol el recurs (el mateix que va dictar la resoluci recorreguda el de reposici i el seu superior jerrquic, el dalada) i en el carcter
previ al recurs contencis administratiu del recurs potestatiu de reposici:
Identificaci del recurrent.

Indicaci de la resoluci i lexpedient administratiu.
Nom del recurs que sinterposa.
Enumeraci dels fets i els fonaments de dret.
Sollicitud.
rgan que ha de resoldre el recurs.
Exemples
Model de recurs dalada
RECURS
Sr./Sra. ___________, major dedat, amb DNI nm. ___________, domicili a
efecte de notificacions a ___________, de conformitat amb el disposat a
larticle 114 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les
Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com (article
relatiu al recurs dalada),
EXPOSO
Que amb data ___________ sem va notificar la resoluci nmero
___________, en lexpedient nmero ___________ , dictada per ___________
(autoritat o rgan que va dictar la resoluci que es recorre), amb data
___________, relativa a ___________ (assumpte).
Que, amb aquest escrit, interposo RECURS DALADA contra lesmentada
resoluci en base a les segents
ALLEGACIONS
(Exposici clara i ordenada dels fets allegats pel recurrent).
(Exposici ordenada dels fonaments jurdics en qu es basa el recurs, indicant
les causes de nullitat i anullabilitat en qu ha incorregut la resoluci. Shan
dutilitzar expressions com: Segons larticle..., Dacord amb la
Jurisprudncia..., etc.).
Primer
___________________________________________________________
Segon
___________________________________________________________
Per tot lexposat, SOLLICITO
Que es tingui per presentat aquest escrit juntament amb els documents que
shi acompanyen i que es dicti resoluci per declarar la nullitat/anullaci de
la resoluci recorreguda. (especificar-hi clarament la petici, aix com si es
pretn que es reconegui algun dret o situaci al recurrent).
(Lloc i data)
_______, ___de ______de 20XX
(Signatura del recurrent)
(rgan o persona que ha resoldre el recurs)
ILLM. SR. ALCALDE DE LAJUNTAMENT DE ____________
203
5.9 > Recurs contencis administratiu

Quan acaben les possibilitats de recrrer davant de lAdministraci, existeix
lopci de recrrer davant dels rgans judicials a travs del recurs contencis-administratiu.
La interposici del recurs contencis dna lloc a un procediment judicial
amb diverses fases, la primera de les quals s la interposici del recurs.
Un cop interposat el recurs, lrgan judicial reclamar lexpedient a lrgan
administratiu que va tramitar lexpedient, emplaar els interessats i admetr o inadmetr el recurs. Si ladmet, remetr lexpedient al recurrent
per tal que en formalitzi la demanda.
Interposici del recurs
Consisteix en la presentaci dun escrit que es limita a citar la disposici,
acte o inactivitat que simpugna, aix com a sollicitar que es tingui el
recurs per interposat. Aquest escrit anir acompanyat de la documentaci
que acrediti aquestes circumstncies.
Representaci i defensa de
les parts en el procediment
contencis administratiu
Si el recurs sinterposa davant dun Jutjat, les parts podran conferir la seva representaci a un procurador i seran assistides, en tot cas, per un advocat.
Si sinterposa davant dun Tribunal, les
parts hauran de conferir la seva representaci a un procurador i ser assistides
per un advocat.
Exemples
Model descrit dinterposici del recurs contencis
administratiu
AL ________ (Jutjat o Sala Contenciosa Administrativa) DE (indicar-hi el lloc)

El Sr./La Sra.___________ (nom del procurador o la procuradora),
procurador/-a dels Tribunals, en nom i representaci del Sr./la Sra._________
(nom del recurrent), segons acredito mitjanant escriptura de poder validat
per a plets que sacompanya en aquest escrit per tal que sincorpori en
interlocutries per cpia amb prec de devoluci de loriginal davant del Jutjat
comparec i com millor procedeixi en Dret, DIC:
Que amb data ________ (indicar-hi la data) es va dictar _________ (indicar-hi
la disposici, acte o actuaci administrativa recorreguda), en expedient
nmero _______ (indicar-hi nmero dexpedient), de _______ (identificaci
de lautoritat o lrgan que va dictar la resoluci recorreguda), sobre
lassumpte ______________ (exposar-hi breument lassumpte).
Que amb aquest escrit, i dins del termini legal establert a lefecte, conforme
a lart. 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicci Contenciosa
Administrativa, interposo RECURS CONTENCIS ADMINISTRATIU contra
lesmentada ______ (disposici, acte o actuaci administrativa) per entendre
que no sajusta a dret, provocant indefensi.
Que, dacord amb lestablert a lart. 45 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
sacompanya aquest escrit dels documents segents:
(Indicar-hi de manera numerada els documents que shi acompanyen).
1. _____________________________________________
2. _____________________________________________
SUPLICO AL __________ (indicar-hi rgan competent) que es tingui per

presentat aquest escrit, que sadmeti i que es tingui per interposat en temps i
forma RECURS CONTENCIS ADMINISTRATIU contra ___________ (disposici,
acte o actuaci administrativa) referida, que semplaci i es reclami
lexpedient a lAdministraci actuant i que se men lliuri loriginal o una
cpia, per deduir la demanda en el termini corresponent.
_______, ___de ______de 20XX
(Signatura del procurador)
Advocats i procuradors davant

del Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya
No s obligatria la intervenci del procurador en les actuacions davant dels
Jutjats Contenciosos Administratius,
per s davant del Tribunal Superior de
Justcia. Ladvocat sempre s necessari,
menys si el reclamant s un funcionari
pblic.
204
Demanda
Contestaci a la demanda
Presentada la demanda, el secretari judicial la traslladar, amb lliurament de
lexpedient administratiu, a les parts
demandades que haguessin comparegut,
per tal que la contestin en el termini de
vint dies.
La seva estructura s correlativa a la de
la demanda i el seu contingut consistir
en negar els fets de la demanda que no
resultin certs, rebatre els fonaments legals que no resultin daplicaci i allegar
altres fets o fonaments jurdics que justifiquin la postura del demandant.
Com hem dit en lapartat anterior, una de les particularitats del procediment contencis administratiu s que no sinicia amb una demanda, com
la majoria dels procediments judicials, sin que comena amb un escrit
dinterposici i la demanda no es presenta fins que lAdministraci recorreguda no shagi rems lexpedient la resoluci del qual es pretn impugnar.
Tot i aix, el procediment abreujat contencis administratiu sinicia directament amb la demanda.
Per tant, si lescrit dinterposici tenia per finalitat nicament iniciar
el procediment, la demanda ja pretn recrrer concretament una disposici; per tant, shauran de determinar amb tot detall els fets i els fonaments jurdics en qu el recurrent pretengui fonamentar la seva pretensi.
Exemples
Model de demanda en el procediment contencis
administratiu
DEMANDA DAVANT DEL ______________ (Jutjat o Sala Contenciosa Administrativa)

El Sr./La Sra. __________ (nom del procurador/-a), procurador dels Tribunals, en
nom i representaci del Sr./la Sra. __________ (nom del recurrent), segons acredito
mitjanant escriptura de poder validat per a plets, que sacompanya a aquest escrit
per a la seva inserci en interlocutries per cpia, amb prec de devoluci de
loriginal, davant del Jutjat comparec i com millor procedeixi en Dret DIC:
Que amb data de (data de notificaci) se mha notificat lemplaament per tal que
formuli demanda en el termini de vint dies, havent rebut cpia de lexpedient.
Que amb aquest escrit, i dins del termini legal establert a lefecte, conforme a lart.
52 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicci Contenciosa Administrativa,
formulo DEMANDA, dacord amb lart. 56 del mateix text legal, en base als segents
FETS I FONAMENTS DE DRET
FETS
PRIMER. (Identificaci de lacte objecte de la impugnaci i del seu contingut).
SEGON. (Enumeraci, clara i ordenada, dels fets).
FONAMENTS DE DRET
PRIMER. Conforme a lart. 24 de la LO 6/1985, d1 de juliol, del Poder Judicial, i a
lart. 1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, el coneixement daquest recurs
satribueix a lordre jurisdiccional Contencis Administratiu.
SEGON. Correspon el coneixement daquest recurs al __________ (indicar-hi lrgan
judicial competent), conforme als arts. 8 i 14 de lesmentada llei.
TERCER. El meu representat t capacitat processal conforme al disposat a la Llei
29/1998, de 13 de juliol.
QUART. Conforme al disposat als arts. 19 i 21 de la mateixa Llei, correspon la
legitimaci passiva a lAdministraci contra lactivitat de la qual sadrea el recurs i
la legitimaci activa al meu representat.
CINQU. Aquesta part actua representada per procurador i assistida per lletrat,
segons el disposat a lart. 23 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol.
SIS. El procediment a seguir s lestablert als articles __________. (indicar-hi els
articles de la Llei 29/1998 que sn aplicables a aquest procediment).
SET. (Exposici ordenada dels fonaments jurdics en qu es basa el recurs,
indicant-hi les causes de nullitat i anullabilitat en qu ha incorregut la resoluci).
Per tot lexposat,
SUPLICO AL__________ (Jutjat o Sala Contenciosa Administrativa), que es tingui per
presentat aquest escrit i els documents que shi acompanyen, que sadmeti i que es
tingui per interposada en temps i forma aquesta DEMANDA, i que es dicti en el seu
dia, desprs dels trmits legals i la recepci a prova que aquesta part des davui
interessa, sentncia per la qual sanulli i es deixi sense efecte lacte impugnat i es
condemni lAdministraci a (petici del demandant).
Per ser justcia que demano a _____, __________ de _____de 20XX
(Signatura del procurador)
205
10 Amb les dades que has obtingut en lactivitat proposada nmero 9, elabora la sollicitud dindemnitzaci que presentaria el teu amic a lAjuntament. Pots fer servir el model de sollicitud incls al CD Recursos.
11 Observa i llegeix atentament el segent document i respon les preguntes que es formulen a continuaci:
Resoluci de sollicitud de llicncia municipal dobertura destabliment comercial
Expedient nm. 24
Assumpte: Sollicitud de llicncia municipal dobertura destabliment comercial
Interessat: JPAC
Procediment: Autoritzaci
Data diniciaci: 9 de desembre de 20XX
Examinat el procediment iniciat per sollicitud de linteressat, referent a la llicncia

dobertura destabliment comercial, shan apreciat els
Fets que figuren a continuaci:
Primer: Que lempresa JPAC s propietria de lestabliment comercial situat al carrer
Major, nm. 1, de Tarragona
Segon: Que els tcnics daquest Ajuntament han visitat aquestes installacions i han
realitzat les comprovacions oportunes, emetent el corresponent informe tcnic.
La valoraci jurdica dels fets exposats s la segent:
Primer: que linforme tcnic s desfavorable per concedir la llicncia dobertura.
Segon: que les installacions no compleixen tots els requisits exigits per larticle 14 de
les Ordenances Municipals en relaci amb les sortides demergncia i no disposa de
sistemes de ventilaci conformes a la normativa vigent.
Aquest/-a regidor/-a de Serveis a la Comunitat, dacord amb tot lanterior, i en exercici
de les competncies que li atribueix el Reglament Orgnic de lAjuntament
Resol
Primer: No estimar la sollicitud presentada i, en conseqncia, no concedir la llicncia
dobertura per al local situat al carrer Major, nm. 1, a nom de lempresa JPAC.
Aquesta resoluci posa fi a la via administrativa. Contra aquesta resoluci es pot
interposar recurs contencis administratiu davant del Jutjat Contencis Administratiu
nm. 2 de Tarragona, en el termini de dos mesos.
Mitjanant aquest document es notifica a JPAC aquesta resoluci, segons lexigit a
larticle 58.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les
Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com (BOE, nm. 285, de
27 de novembre de 1992).
Tarragona, 20 de desembre de 20XX
El regidor de Serveis a la Comunitat.
Daniel Ros Llimona
a) Identifica el tipus de document de qu es tracta.

b) Identifican els diferents apartats.
12 Confecciona un escrit dinterposici del recurs contencis administratiu relatiu a lexercici anterior. Et
pots inventar les dades que hi falten (identificaci del procurador). Pots fer servir el model que apareix al CD
Recursos.
206
6 >> Presentaci de documents davant

de lAdministraci
Les sollicituds, els escrits i les comunicacions que els
ciutadans adrecin als rgans de les Administracions
Pbliques es podran presentar:
11.2. Dependncia administrativa.
Als registres dels rgans administratius als quals sadrecin.

Als registre de qualsevol rgan administratiu que
pertanyi a lAdministraci General de lEstat, a la de
qualsevol Administraci de les Comunitats Autnomes, o a dalguna de les entitats que integren lAdministraci Local si, en aquest ltim cas, shagus
subscrit loport conveni.
A les oficines de Correos.
A les representacions diplomtiques o les oficines
consulars dEspanya a lestranger.
A qualsevol altre que estableixin les disposicions vigents.
Els rgans administratius han de portar un registre general en qu es
far el corresponent assentament de tot escrit o comunicaci que es presenti
o es rebi en qualsevol unitat administrativa prpia. En aquest registre
tamb sanotar la sortida dels escrits i les comunicacions oficials adreades
a altres rgans o particulars.
Els registres generals shauran dinstallar en suport informtic, garantint
que, en cada assentament que es practiqui, quedi constncia dun nmero, epgraf expressiu de la seva naturalesa, data dentrada, data i hora
de la seva presentaci, identificaci de linteressat, rgan administratiu
remitent, si s procedent, i persona o rgan administratiu al qual senvia
i, si s pertinent, referncia al contingut de lescrit o la comunicaci que
es registra.
A ms, es poden crear registres telemtics per a la recepci o la sortida
de sollicituds, escrits i comunicacions que es transmetin per mitjans telemtics.
Oficines de registre
Existeixen dos tipus doficines de registre:
Oficines de registre general: exerceixen funcions de recepci i remissi
de sollicituds, escrits i comunicacions per a un o diversos rgans administratius.
Oficines de registre auxiliars: les que, tot i exercir idntiques funcions i
per als mateixos rgans administratius que loficina de registre general,
es trobin situades en dependncies diferents.
Les Administracions Pbliques hauran de fer pblica i mantenir actualitzada una relaci de les oficines de registre prpies o concertades, indicant
els seus sistemes daccs i comunicaci, aix com els horaris de funcionament.
207
Registres telemtics
Les Administracions Pbliques disposen de registres electrnics per a la
recepci i remissi de sollicituds, escrits i comunicacions que poden admetre:
Documents electrnics normalitzats corresponents als serveis, procediments i trmits que sespecifiquin a la norma de creaci del registre,
elaborats dacord amb els formats preestablerts.
Qualsevol altra sollicitud, escrit o comunicaci adreada a qualsevol
rgan o entitat de lmbit de lAdministraci titular del registre.
Web
Des de la pgina web de la xarxa 060,
es pot accedir al Registre Electrnic
Com (tramita.60.es) i efectuar de
forma digital multitud de trmits de
forma centralitzada.
En cada Administraci Pblica existir, com a mnim, un sistema de registres electrnics suficient per rebre tot tipus de sollicituds, escrits i comunicacions adreats a aquesta Administraci Pblica.
Els registres electrnics es regiran a efectes de cmput dels terminis imputables tant als interessats com a les Administracions Pbliques per la data
i lhora oficial de la seu electrnica daccs, que haur de figurar visible i
comptar amb les mesures de seguretat necessries per garantir-ne la integritat.
Els registres electrnics permetran la presentaci de sollicituds, escrits i
comunicacions tots els dies de lany i durant les 24 hores.
Casos prctics
Registres telemtics
Al Captol IV de la Llei 26/210, de 3 dagost, es regulen els registres telemtics,
i larticle 42 en concret destaca la interconnexi i la collaboraci en el cas
dels registres telemtics de les diferents
Administracions.
La participaci administrativa
Si un ciutad t algun suggeriment o iniciativa per millorar la qualitat dels serveis pblics, com el pot fer
arribar a lAdministraci?
Soluci El pot fer arribar, per escrit o personalment, als organismes, les autoritats o els funcionaris que
tinguin atribudes les competncies en la matria. Els ciutadans poden participar en la millora dels serveis que
presten les Administracions a travs de la presentaci de queixes, reclamacions i suggeriments.
La queixa s una facultat pblica que pot exercir qualsevol ciutad, independentment de la seva condici
dinteressat, davant de qualsevol tipus dactuaci irregular que observi en el funcionament de les dependncies
administratives. Un cop shan rebut les queixes i els suggeriments a la dependncia afectada, aquesta dependncia, en el termini de vint dies i desprs de recollir del ciutad els aclariments que consideri necessaris,
linformar de les actuacions realitzades i de les mesures adoptades, si s procedent.
13 Quin s lobjectiu dels registres pblics? I dels registres telemtics?
14 s possible presentar al registre de qualsevol Ajuntament un escrit adreat a lAdministraci General de
lEstat? Per qu?
15 Enumera els llocs en qu es poden presentar les sollicituds, els escrits i les comunicacions que els
ciutadans adrecen als rgans de les Administracions Pbliques.
208
7 >> LAdministraci electrnica

Web
Pots accedir a tota la informaci sobre
la e-Administraci, o administraci electrnica, a la seva pgina web: administracionelectronica.gob.es
La generalitzaci de ls de les noves tecnologies com a eina per poder

transmetre informaci de manera rpida i segura ofereix a lAdministraci
un nou canal de comunicaci amb els ciutadans. Cada vegada sn ms els
trmits i les gestions que es poden realitzar a travs del telfon mbil o Internet mitjanant la utilitzaci de sistemes com el DNI electrnic o la signatura electrnica.
Lobjectiu de lAdministraci electrnica s posar en marxa diverses iniciatives per modernitzar els serveis pblics i oferir una millor atenci al
ciutad. La Comissi Europea la defineix com:
s dels mitjans electrnics a

lAdministraci
Segons larticle 43 de la Llei 26/2010,
de 3 dagost, les administracions pbliques catalanes utilitzaran de forma preferent els mitjans electrnics en les comunicacions, els trmits, els informes i
les resolucions, entre altres.
Ls de les tecnologies de la informaci i les comunicacions a

les Administracions Pbliques, combinat amb canvis organitzatius i noves aptituds, amb la finalitat de millorar els serveis pblics i els processos democrtics i reforar el suport a les poltiques pbliques.
La normativa bsica reguladora de lAdministraci electrnica s la Llei
11/2007, de 22 de juny, daccs electrnic dels ciutadans als serveis pblics
i el Reial Decret 1671/2009, de 6 de novembre, pel qual es desenvolupa
parcialment la Llei 11/2007, de 22 de juny, daccs electrnic dels ciutadans
als serveis pblics.
La Llei 11/2007 reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les Administracions Pbliques per mitjans electrnics i regula els aspectes bsics
de la utilitzaci de les tecnologies de la informaci en lactivitat administrativa.
Seu electrnica
s ladrea electrnica disponible per
als ciutadans a travs de xarxes de telecomunicacions amb titularitat, gesti
i administraci corresponents a una Administraci Pblica.
Lestabliment duna seu electrnica
comporta la responsabilitat del titular
respecte de la integritat, la veracitat i
lactualitzaci de la informaci i els serveis als quals es pugui accedir.
Les Administracions Pbliques utilitzaran les tecnologies de la informaci

dacord amb el disposat a la Llei, assegurant la disponibilitat, laccs, la
integritat, lautenticitat, la confidencialitat i la conservaci de les dades,
les informacions i els serveis que gestionin en lexercici de les seves competncies.
Amb la finalitat de facilitar laccs dels ciutadans a la informaci de qu
disposin, les diferents Administracions han de comptar amb una seu electrnica.
LAdministraci General de lEstat ha de garantir laccs de tots els ciutadans
als serveis electrnics proporcionats en el seu mbit a travs dun sistema
que compti, com a mnim, amb els mitjans segents.
Prestaci de serveis de lAdministraci electrnica

Oficines datenci
presencial
Posen a disposici dels ciutadans, de forma lliure i gratuta, els mitjans i els instruments
necessaris per exercir els drets reconeguts a la Llei, i han de comptar amb assistncia i
orientaci sobre la seva utilitzaci, ja sigui a crrec del personal de les oficines en qu
subiquin o b per sistemes incorporats al propi mitj o instrument.
Punts daccs
electrnic
Sn seus electrniques creades i gestionades pels departaments i els organismes pblics,

que es troben disponibles per als ciutadans a travs de xarxes de comunicaci.
Serveis datenci
telefnica
En la mesura en qu els criteris de seguretat i les possibilitats tcniques ho permetin,

faciliten als ciutadans laccs a les informacions i els serveis electrnics.
209
LAdministraci electrnica a Espanya est integrada per una srie de serveis que permeten dur a terme les seves funcions. Els principals sn:
Xarxa 060: s un portal en qu es pot accedir, de forma centralitzada, a
informaci i a serveis de qualsevol Administraci. Est configurada com
a oficina virtual dinformaci i redireccionament cap al servei corresponent.
DNI electrnic: s el document que acredita fsicament i digitalment
la identitat personal del seu titular i en permet la signatura electrnica.
El Portal dAdministraci Electrnica (PAe): s un centre de referncia
configurat com a porta dentrada per a tota la informaci sobre situaci,
desenvolupament, anlisi, novetats i iniciatives que sorgeixen entorn
de lAdministraci, continguts i serveis de diverses fonts.
7.1 > Identitat digital
Certificat dusuari
El certificat dusuari s un document digital en qu una autoritat de certificaci
acredita la identitat del seu titular a
travs de la correspondncia entre les
seves dades personals identificatives i
una clau nica (clau pblica).
Per aix, permet al seu titular identificar-se vlidament a Internet per accedir
a informaci reservada i realitzar vlidament trmits de forma electrnica.
Per poder realitzar trmits davant de lAdministraci, s necessari que

linteressat faci constar de forma inequvoca la seva identitat. En el cas de
realitzar trmits presencials, shan de dur a terme mitjanant la presentaci
dun document didentificaci i la signatura dels escrits que sadrecin als
diferents rgans administratius.
En correspondncia amb lanterior, per realitzar trmits de forma electrnica, shan destablir uns sistemes didentificaci digital que permetin assegurar que la persona que realitza els trmits de forma electrnica s qui
diu ser. Aix mateix, shan destablir mtodes que assegurin la validesa i
la confidencialitat de les comunicacions entre lAdministraci i els interessats.
Certificat digital
Com ja hem vist a la Unitat 7, en parlar dels contractes privats, el mtode
utilitzat amb carcter general per proveir duna identitat digital segura s
el certificat digital.
Un certificat digital s un document digital, identificat per un
nmero de srie nic i amb un perode de validesa incls al
propi certificat, mitjanant el qual una autoritat de certificaci
acredita la identitat del seu propietari, vinculant-lo amb una
clau pblica.
Existeixen diversos tipus de certificats, per els ms usats es regeixen per
lestndard UIT-T X.509. Habitualment, els certificats contenen:
La identitat de lautoritat certificadora i del seu propietari.

El nmero de srie i la data dexpiraci.
La identitat del seu propietari.
La clau pblica.
Lalgoritme utilitzat per signar el certificat.
Per comprovar lautenticitat dun certificat, cal tenir installat a lequip el

certificat arrel de lautoritat certificadora, mentre que la seva vigncia es
pot comprovar consultant el propi certificat i acudint a lautoritat certificadora per assegurar-se que el certificat no ha estat revocat.
11.3. Visor de certificats.
210
Vocabulari
Signatura electrnica avanada: s
la signatura electrnica que permet
identificar el signatari i qualsevol canvi
ulterior de les dades signades, que est
vinculada al signatari de forma nica i a
les dades a qu es refereix i que ha estat
creada per mitjans que el signatari pot
mantenir sota el seu control exclusiu.
La identitat es complementa amb lautenticaci, a travs de la qual es

comprova la identitat digital dels interlocutors i la integritat, aix com la
confidencialitat del contingut del document al qual afecta.
Pel que fa a la seguretat en les comunicacions, les Administracions Pbliques admeten, en les seves relacions per mitjans electrnics, sistemes de
signatura electrnica que resultin adequats per garantir la identificaci
dels participants i, si s procedent, lautenticitat i la integritat dels documents electrnics. Els ciutadans poden utilitzar els segents sistemes de
signatura electrnica per relacionar-se amb les Administracions Pbliques:
Els sistemes de signatura electrnica incorporats al Document Nacional
dIdentitat, per a persones fsiques.
Els sistemes de signatura electrnica avanada.
Altres sistemes de signatura electrnica, com la utilitzaci de claus concertades en un registre previ com a usuari.
DNI electrnic
El DNI electrnic s un document fsic que inclou els certificats digitals
del seu titular emmagatzemats en un xip:
Certificat dautenticaci, a travs del qual el ciutad titular podr provar la seva identitat davant de tercers.
Certificat de signatura electrnica avanada, que permet al seu titular
signar documents i realitzar vlidament trmits de forma electrnica.
Tamb serveix per comprovar la integritat dels documents signats pel
titular.
Web
Pots accedir a tota la informaci sobre
el DNI electrnic a la segent pgina
web: www.dnielectronico.es
Per a la utilitzaci del DNI electrnic, s necessari disposar de diversos elements que permetin utilitzar els certificats inclosos al xip:
Elements de hardware: s necessari disposar dun ordinador i dun
lector de targetes intelligents compatible amb la norma ISO 7816. Aquest
lector pot ser extern a lequip o estar integrat a lequip, a travs duna
targeta o, fins i tot, a travs dun lector de targetes incls al teclat.
Elements de software: lordinador ha de comptar amb un sistema operatiu, un navegador i un programa controlador, que es pot descarregar
de la pgina web del DNI electrnic.
7.2 > Obtenci de certificats electrnics

Com hem vist a la Unitat 7, per poder utilitzar els certificats i la signatura
electrnica, primer caldr aconseguir aquests certificats (que sn uns
fitxers informtics) i installar-los al navegador del nostre ordinador. Si es
disposa de DNI electrnic, ja es comptar amb aquests certificats installats
al xip que incorpora el document.
11.4. Dispositiu lector de targetes.
Per tant, caldr acudir a lautoritat certificadora per tal que validi el certificat generat pel nostre ordinador, ens identifiqui personalment i associ
la nostra identitat a aquest certificat. Posteriorment, installem al nostre
equip el certificat acreditat i ja el podem comenar a utilitzar.
211
7.3 > Realitzaci de trmits a lAdministraci

electrnica
En primer lloc, cal fer constar que no tots els serveis electrnics que presta
lAdministraci requereixen ls de certificats electrnics, encara que
aquest s aporta considerables avantatges.
En efecte, com que molts ciutadans i empreses encara no disposen de certificats, les seus electrniques de les diferents Administracions solen oferir
lopci daccedir-hi introduint un usuari i una contrasenya (de forma similar al correu electrnic). En aquest cas, caldr registrar-se a aquest servei,
ja sigui emplenant un formulari ja sigui a travs de forma telefnica, on
es comprova la identitat daquesta persona, a travs dunes dades que se li
demanen.
Validesa dels trmits en lnea

davant de lAdministraci
El Decret 96/2004, de 20 de gener, regula la utilitzaci dels mitjans electrnics, informtics i telemtics en la contractaci de la Generalitat de Catalunya.
Tot i aix, aquesta segona opci no ofereix les mateixes garanties que el
certificat, de forma que s habitual que si saccedeix a una seu electrnica
amb aquesta autentificaci hi hagi restriccions i no estiguin disponibles
totes les opcions o no es pugui accedir a totes les dades.
Casos prctics
Realitzaci de trmits a lAdministraci electrnica

Com es duu a terme la realitzaci de trmits a lAdministraci usant un certificat digital?
Soluci Per poder realitzar trmits a la seu electrnica de qualsevol rgan administratiu, utilitzant el certificat digital, cal tenir-lo installat al nostre equip, o b utilitzar com a forma de validaci i signatura digital
el nostre DNI electrnic, que haurem de tenir inserit al corresponent dispositiu lector de targetes incorporat
al nostre equip.
A continuaci, saccedeix a la seu electrnica de lorganisme on es desitgi realitzar el trmit. Shi donen
diverses possibilitats: en algunes webs sexigeix tenir installat el certificat a lequip per poder accedir a
lrea reservada a la realitzaci dels trmits; en altres, permetr cobrir un formulari amb les dades necessries,
per no permetr signar-lo si no es disposa del certificat digital installat a lordinador.
En tot cas, sens presentar un formulari en qu shauran de cobrir les dades necessries per a la realitzaci
del trmit i es procedir a la signatura digital. Si tenim diversos certificats installats, haurem delegir quins
volem signar i introduir la nostra clau secreta per validar la signatura. A continuaci, se sol generar un
informe/rebut, acreditatiu del trmit realitzat i de la seva data de realitzaci.
16 Com han dutilitzar les Administracions Pbliques les tecnologies de la informaci?
17 Fes un esquema que reculli els diferents serveis que integren lAdministraci Electrnica a Espanya.
18 Qu s una seu electrnica?
19 Busca les iniciatives en matria dAdministraci electrnica que existeixen a la teva Comunitat Autnoma.
212
8 >> Informaci i atenci al ciutad a Catalunya

El sistema datenci al ciutad a Catalunya engloba tant lapartat de la informaci com el de la recepci de sollicituds i documentaci. En aquest
sistema, t una especial importncia la utilitzaci de les noves tecnologies
i la protecci de les dades de carcter personal.
8.1 > Serveis datenci ciutadana

El ciutad pot contactar amb la Generalitat de diverses maneres:
A travs dInternet
La pgina web de la Generalitat (www.gencat.cat) s leix del sistema dinformaci i atenci al ciutad, a travs de la web, per mitj dels canals segents:
11.5. Oficina Virtual de Trmits de la

Generalitat (www20.gencat.cat).
Consulta dorganismes: cont informaci sobre lorganigrama de la

Generalitat i altres Administracions Pbliques.
Consulta de serveis: informaci sobre tot tipus de trmits i gestions
que es poden dur a terme a la Generalitat.
Consulta dOficines de registre dentrada i sortida de documents:
informa sobre les dades de contacte de les oficines de registre prpies i
de les concertades de la Generalitat de Catalunya.
Bstia de contacte: a travs daquest apartat, es poden enviar missatges
a la Generalitat i als seus diferents organismes, amb la finalitat de sollicitar una informaci, donar una opini, fer un suggeriment o formular
una queixa.
A ms, per a la realitzaci de trmits a travs dInternet, la Generalitat ha
creat lOficina Virtual de Trmits. Aquest servei permet accedir de forma
telemtica a les gestions entre les administracions tant de la Generalitat
com de lAdministraci Local. Per tenir-hi accs, noms cal identificar-se
amb el Document Nacional dIdentitat electrnic certificat o amb el certificat de la signatura professional.
Telefnicament
Les Administracions catalanes tamb presten serveis dinformaci i atenci
al ciutad, fonamentalment a travs dels segents nmeros de telfon:
11.6. Logotip del telfon 012 de la

Generalitat.
Telfon de la Generalitat: 012: el ciutad hi pot trucar per tal dobtenir-ne

informaci de caire molt divers; des de requisits per demanar beques, matriculaci a les escoles, subvencions i ajudes per a lhabitatge i molts ms.
Telfon dels Ajuntaments: tots els ajuntaments de municipis grans tenen el seu propi nmero datenci al ciutad. En el cas de lAjuntament
de Barcelona, trucant al 010 sens donar tota la informaci necessria
en relaci amb qestions de competncia municipal.
Oficines presencials
Aquestes oficines complementen les prestacions que ens ofereix lactual
administraci virtual. Nhi ha a Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, Amposta i Puigcerd. La seva funci s de proximitat amb el ciutad, per tal
que leficcia de lAdministraci sigui ms patent, amb un tracte ms personalitzat i proper.
213
8.2 > Serveis dAdministraci electrnica

Ja hem comentat la possibilitat dutilitzar la pgina de la Generalitat i de
lOficina Virtual de Trmits, per a Catalunya hi ha altres vies per aplicar
les noves tecnologies en les relacions del ciutad amb lAdministraci.
Una mostra de laplicaci dels nous serveis de lAdministraci electrnica
a Catalunya s, per exemple, el fet que una gran part dels catalans i les
empreses ja es comuniquen amb lAdministraci ciutadans per mitj de
canals no presencials, com Internet o el telfon.
Concretament, moltes gestions en matria tributria es duen a terme per
mitj de la pgina www.e-tributs.net. A ms, la comunicaci al Servei
dOcupaci de Catalunya dels contractes laborals que se signen a Catalunya tamb es pot realitzar per Internet, aix com la presentaci de la
targeta de latur, la recerca dinformaci a Barcelona Activa o la sollicitud
dels empadronaments, entre altres.
Agncia Catalana de Certificaci
LAgncia Catalana de Certificaci s un organisme autnom vinculat amb
el Consorci Administraci Oberta Electrnica de Catalunya. Els seus objectius sn:
Donar garantia jurdica a les transaccions electrniques entre les administracions catalanes.
Aplicar gradualment la signatura electrnica entre les diferents administracions.
Oferir diversitat de certificacions digitals amb la garantia de lAdministraci catalana.
Garantir els serveis i les aplicacions necessries que exigeix la signatura
electrnica.
Identificador Digital per als Ciutadans (idCAT)
LidCAT s un identificador digital que garanteix la identitat de les persones a Internet. De la mateixa manera que hi ha unes pgines web ms
segures que altres, avui dia per operar amb lAdministraci Catalana de
forma telemtica, s a dir de forma no presencial, sexigeix ls daquesta
identificaci digital, la confidencialitat de la qual queda garantida per
lAgncia Catalana de Certificaci.
Aquesta identificaci permet connectar-se amb els serveis de les diferents
Administracions Catalanes amb seguretat, tot enviant i rebent correus,
documents electrnics, formularis, instncies, i pagament de taxes o sancions, entre altres; en definitiva, suposa laplicaci de les noves tecnologies
en les relacions entre els ciutadans i les administracions.
11.7. Logotip de lAgncia Catalana de

Certificaci.
Validesa de la signatura
electrnica
LAgncia Catalana de Certificaci garanteix que la signatura electrnica tindr la mateixa validesa que la signatura
autgrafa que fem habitualment.
Aquesta signatura electrnica ja t aplicaci en fora documents, com per
exemple, el nou Document Nacional
dIdentitat o el nou passaport electrnic
que alguns pasos, com s el cas dels Estats Units, exigeixen en substituci del
tradicional.
20 Feu un debat de si considereu que la relaci dels ciutadans amb lAdministraci Pblica s o no accessible.
21 Explica algun trmit que hagis fet amb lAdministraci, indicant quines facilitats o dificultats has tingut.
214
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Com sha dexercir el dret daccs dels ciutadans als arxius i registres pblics?
2 Quins sn els documents de decisi? Quina diferncia hi ha entre ells?
3 Quin tipus de document caldria usar per plasmar els acords assolits per un rgan administratiu? Per qu?
4 Si volem posar en coneixement de lAdministraci un fet o una circumstncia que pugui donar lloc a la iniciaci
dun procediment administratiu, quin document haurem de fer servir?
5 Defineix la signatura electrnica i indica la seva finalitat.

6 Quin tipus de documents poden utilitzar com a suport el document electrnic?
7 Quins avantatges ofereix per a lAdministraci ls de les noves tecnologies?
8 Quins sistemes de signatura electrnica poden utilitzar els ciutadans per relacionar-se amb les Administracions
Pbliques?
.: APLICACI :.
1 Enumera tres drets dels ciutadans davant de lAdministraci que estiguin relacionats directament amb el procediment administratiu.
2 Quin tipus de document haur de sollicitar a lAdministraci si no he pogut anar a la feina per haver-me de presentar a unes proves selectives dingrs a la prpia Administraci?
3 Amb les teves dades personals elabora una sollicitud per tal que texpedeixin un duplicat del carnet destudiant
del centre educatiu, ja que se tha extraviat el que tenies.
4 Busca a la pgina web de lAgncia Tributria, www.aeat.es, el model oficial de sollicitud i comunicaci, i emplenal indicant que has canviat de domicili. Pots fer servir les teves prpies dades o unes altres dinventades.
5 Redacta, en nom i representaci de lempresa JPAC, les allegacions corresponents al procediment de sollicitud
duna llicncia municipal dobertura dun establiment comercial, identificat amb el nmero dexpedient 24. Tamb
haurs dindicar les dades relatives a lassumpte, linteressat i la data diniciaci del procediment. Pots fer servir el
model incls al CD Recursos.
6 Com a responsable del departament de formaci de lempresa JPAC, elabora un certificat que acrediti que el
treballador de lempresa Ddac Mart Pins ha assistit a un curs de formaci en contractaci electrnica impartit a la
seu daquesta empresa, amb una durada de quatre hores, celebrat el dia 20 de juny de 20XX. Pots fer servir el model
incls al CD Recursos.
7 Elabora una denncia relativa al mal estat de conservaci de la vorera dun carrer on est situat el teu domicili,
adreada a lAjuntament. Utilitza les teves dades personals. A les denncies acompanyes un escrit signat per tots els
vens. Pots fer servir el model que trobars al CD Recursos.
8 Accedeix a la pgina web de la Direcci General de Trnsit (www.dgt.es) i busca-hi lapartat Jefatura Virtual,
dedicat a la realitzaci de forma electrnica de trmits i gesti de punts. Observa el procs per consultar el saldo de
punts disponibles, si shi accedeix amb certificat o sense:
a) Quin procediment s ms senzill?
b) Es pot accedir a la mateixa informaci amb qualsevol dels dos procediments?
Cas final
215
Documents diniciaci dun procediment administratiu

La direcci dun centre educatiu vol sollicitar
a lAjuntament la installaci de senyalitzaci
de la presncia dalumnes i un pas de vianants a
laccs al centre, ja que a les hores dentrada i
sortida de les installacions, es produeixen situacions de perill degut a laglomeraci de persones i al pas de vehicles. Per recolzar la seva
petici, shan fet unes fotografies de la zona per
tal de presentar-les i fer-les servir per demostrar
els fets. Prviament a la presentaci de la sollicitud, la direcci del centre ha presentat la teva
proposta davant del Consell Escolar i ha estat
aprovada.
El centre educatiu sollicita a lAdministraci municipal informaci relativa a la dependncia administrativa on presentar el seu escrit, aix com a la possibilitat
de fer-ho a distncia.
Un cop rebuda aquesta informaci, el director, en representaci del centre educatiu, presenta la sollicitud,
acompanyant-la de les fotografies que en proven els arguments. Desprs de rebre els documents, lAjuntament
decideix iniciar un procediment per solucionar la situaci.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Quin tipus de document ha de presentar el centre educatiu?

Es poden presentar fotografies digitals, encara que no estiguin en suport paper?
En quin document sha de recollir laprovaci per part del Consell Escolar?
De quin tipus s la informaci que se sollicita a lAdministraci?
Podr presentar la seva sollicitud a distncia?
Com pot iniciar el procediment a lAjuntament?
Com seran els documents diniciaci del procediment administratiu?
Soluci
a) Haur de presentar una sollicitud, que s un document que cont una o diverses peticions dun ciutad
adreades a promoure lactuaci dun rgan administratiu per satisfer una o diverses pretensions basades en
un dret o en un inters legtim.
b) S, ja que, dacord amb el previst al Reial Decret 263/1996, de 16 de febrer, els documents es poden
presentar davant de lAdministraci per mitjans informtics, electrnics o telemtics.
c) Shaur de reflectir en una acta, ja que es tracta dun document que serveix per acreditar fets, judicis, circumstncies o acords produts.
d) Ser informaci general, que s la que els ciutadans tenen la necessitat de conixer en les seves relacions
amb les Administracions Pbliques, en el seu conjunt, o amb algun dels seus mbits dactuaci, i es facilitar
obligatriament als ciutadans, sense que hagin dacreditar cap tipus de legitimaci.
e) S, en els registres telemtics i utilitzant els serveis de signatura digital.
f) El podr iniciar dofici desprs de rebre la denncia, adoptant un acord, que s una declaraci que recull
les decisions adoptades pels rgans competents durant la tramitaci dun procediment, en aquest cas al seu
inici.
216
5
g) Aquest procediment siniciar a instncia de linteressat, de forma que haur de presentar una sollicitud
o instncia davant de lAdministraci que, en aquest cas ser lAjuntament de Solsona.
La sollicitud que presenta el director del centre sollicitant la installaci de la senyalitzaci necessria
tindria un format com el segent:
Sr. Ddac Mart Pins, director de lInstitut dEducaci Secundria El Bosquet,

amb DNI nm. 18565237-B,
EXPOSA
Primer
Que en les hores dentrada i sortida dalumnes de les installacions de
lInstitut es produeixen situacions de perill degut a laglomeraci de persones
i al pas de vehicles.
Segon
Que a la calada on es troba situada la portada dentrada i sortida del centre
no hi ha cap pas de vianants ni existeix cap tipus de senyalitzaci que indiqui
als conductors la presncia dalumnes.
Tercer
Que el Consell Escolar del centre ha aprovat presentar aquesta sollicitud.
Com a conseqncia,
SOLLICITA
Primer
Que es colloqui a la calada on es troba situada la porta daccs al centre la
senyalitzaci necessria per indicar als conductors la presncia dalumnes.
Segon
Que sinstalli en aquesta calada un pas de vianants.
DOCUMENTS
Com a prova de lexposat, adjunto els documents segents:
1. Quatre fotografies de la zona daccs a les installacions del centre.
Als efectes de notificaci, linteressat indica com a mitj preferent el correu
ordinari i com a lloc de notificaci: Institut dEducaci Secundria El Bosquet,
c/ del Bisbat, 24, 20103, de Solsona.
Solsona, 20 doctubre de 20XX
Signat: Ddac Mart Pins
EXCM. AJUNTAMENT DE SOLSONA. REA DE SERVEIS LOCALS
217
5
Un cop rebuda la instncia diniciaci del procediment, lAjuntament decideix iniciar el procediment administratiu, amb la finalitat destudiar la sollicitud del director del centre educatiu i, si s procedent, modificar la
senyalitzaci viria.
El document en qu es plasmaria lobertura del procediment administratiu seria lacord diniciaci del procediment que lrgan competent per a la seva resoluci adrearia al sollicitant, notificant-li en la forma elegida
pel sollicitant a la sollicitud corresponent.
Nm. dexpedient: 42/20XX

Procediment: Exercici del dret de petici
Assumpte: Sollicitud de senyalitzaci viria i pas de vianants
Interessat: Institut dEducaci Secundria El Bosquet
Data diniciaci: 24 doctubre de 20XX
Aquest rgan ha tingut coneixement dels fets segents:
Primer
Que en les hores dentrada i sortida dalumnes de les installacions de lInstitut El
Bosquet, es produeixen situacions de perill degut a laglomeraci de persones i al
pas de vehicles.
Segon
Que en la calada on es troba situada la porta dentrada i sortida daquest centre
no hi ha cap pas de vianants ni existeix cap tipus de senyalitzaci que indiqui la
presncia dalumnes als conductors.
En exercici de les competncies que li atribueix el Reglament Orgnic daquest
Ajuntament i amb base al disposat a larticle 69.1 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment
Administratiu Com (LRJPAC) (BOE, nm. 285, de 27 de novembre de 1992).
ACORDA:
Iniciar el procediment destimar la seva sollicitud i iniciar el procediment
dexecuci dobra pblica previst a lOrdenana Municipal dobres pbliques
referent a la installaci de senyalitzaci viria, respectant en la seva tramitaci
els principis i les garanties recollits al ttol VI de la LRJPAC.
Contra aquest acord no es pot interposar cap recurs, encara que els interessats,
conforme al previst a larticle 107.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
Com (BOE, nm. 285, de 27 de novembre), podran realitzar allegacions per
oposar-shi, sense perjudici de la possibilitat de recrrer la resoluci que posi fi a
aquest procediment.
Mitjanant aquest document es NOTIFICA al Sr. Ddac Mart Pins aquest acord,
Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administraci Com
(BOE, nm. 285, de 27 de novembre de 1992).
Solsona, 26 doctubre de 20XX
El Conseller Delegat de Serveis Locals.
Signat: Roger Mateu Obiols
218
Idees clau
Drets
i deures dels
ciutadans
Documents
administratius
Funcions
Deixar constncia
Mitj de comunicaci
Requisits
Producci defectes
jurdics
Vlidament emesos
Suports
documentals
DOCUMENTS REQUERITS
PELS ORGANISMES
PBLICS
Documents
de decisi
Documents
de transmissi
Paper
Mitjans informtics,
electrnics o telemtics
Acord
Resoluci
Notificaci
Publicaci
Comunicacions: ofici i
nota interior
Classificaci
Documents
de constncia
Documents
de judici
Acta
Certificat
Certificat dactes
presumptes
Informes
Documents
dels ciutadans
Sollicitud
Denncia
Allegacions
Recursos
Presentaci
de documents
Signatura digital i certificats digitals

Administraci electrnica
Certificaci Espanyola (CERES)
a revoluci de la tecnologia de la informaci,

conjuntament amb el desenvolupament de
la infraestructura de comunicacions, est fent
canviar significativament les relacions entre individus i organitzacions, tant a Espanya com en tot
el mn. Aquestes noves formes de comunicaci
obren un gran ventall de possibilitats tant per a
ciutadans com per a empreses i permeten comercialitzar productes i serveis duna forma gil i econmica.
A Espanya, les diferents Administracions estan apostant decididament per Internet com a via de comunicaci, creant webs amb informaci dinters pblic a disposici de la ciutadania.
La ms ambiciosa daquestes iniciatives, posades en
marxa per lAdministraci, s el denominat projecte
CERES (CERtificaci ESpanyola), que lidera la Fbrica
Nacional de Moneda i Timbre i que, en lnies generals, consisteix en establir una Entitat Pblica de
Certificaci, que permeti autentificar i garantir la
confidencialitat de les comunicacions entre ciutadans, empreses o altres institucions i Administracions Pbliques a travs de les xarxes obertes de comunicaci.
Les possibilitats de CERES cobreixen totes les relacions entre les diferents Administracions (Central,
Autonmica i Local) i els ciutadans que necessiten
ser segures en termes de garantia didentitat, confidencialitat i integritat.
Per aix, CERES utilitza tcniques i sistemes criptogrfics basats en el que es coneix com a sistema de
clau pblica, amb dues caracterstiques bsiques:
La identitat de lusuari, a ligual que la seva capacitat de signatura, es troba, en el cas de mxima
seguretat, emmagatzemada en una targeta intelligent, que noms pot ser accessible per al seu propietari quan introdueixi el nmero didentificaci
personal, similar a la clau duna targeta de crdit.
En cas de no utilitzar targeta, el perfil criptogrfic
queda emmagatzemat en un fitxer i tamb s necessari un PIN daccs.
El sistema s completament transparent per a lusuari, s a dir, no s necessari conixer cap tcnica
criptogrfica per realitzar o verificar una signatura
electrnica o xifrar o desxifrar un missatge.
Font: Fbrica Nacional de Moneda i Timbre.
Projecte CERES. www.cert.fnmt.es.
Activitats
a) Coneixies lexistncia daquest projecte?
b) Has sollicitat algun certificat digital o tens el DNI electrnic? En cas afirmatiu, lhas fet servir per realitzar
algun trmit o gesti davant de lAdministraci?
c) Creus que s important i necessari fomentar ls daquest tipus diniciatives? Per qu?
12
La contractaci
administrativa
SUMARI
mbit daplicaci
Requisits dels contractes administratius
Tipus de contractes administratius
Procediment de contractaci
Documentaci relacionada amb la

contractaci pblica
OBJECTIUS
Conixer els requisits necessaris per
contractar amb lAdministraci.
Reconixer la normativa reguladora del
procs de contractaci administrativa.
Distingir els procediments dadjudicaci
dels contractes pblics.
Identificar les caracterstiques dels diferents
tipus de contractes administratius.
Descriure el procediment per a la
presentaci de proposicions a un concurs
pblic i identificar-ne les diferents fases.
221
Unitat 12 - La contractaci administrativa
1 >> Els contractes del sector pblic

La contractaci que realitzen les Administracions Pbliques revesteix, en
la nostra legislaci, diversos noms, com ara contractaci pblica, contractaci administrativa o contractaci del sector pblic.
1.1 > Concepte i regulaci legal
Vocabulari
Contracte oners: contracte que implica alguna contraprestaci a canvi.
Els contractes del sector pblic es poden definir com:

Els contractes onerosos, independentment de la seva naturalesa
jurdica, que celebrin els ens, els organismes i les entitats pbliques de lAdministraci Estatal, Autonmica i Local, aix com
els contractes subvencionats per aquests ens.
Aquests ens amb contractes considerats com del sector pblic sn molt diversos: Administraci General de lEstat, les Administracions de les Comunitats Autnomes i les entitats locals, organismes de la Seguretat Social,
Agncies Estatals, Universitats Pbliques, Mtues dAccidents de Treball,
etc.
La norma bsica que regula aquests contractes s el Reial Decret Legislatiu
3/2011, de 14 de novembre, pel qual saprova el text refs de la Llei de
Contractes del Sector Pblic. Com qualsevol text refs, aquesta norma ha
integrat degudament regularitzades, aclarides i harmonitzades totes
les disposicions en matria de contractaci del sector pblic contingudes
en normes amb rang de llei, incloses les relatives a la captaci de finanament privat per a lexecuci de contractes pblics.
Els contractes administratius de

Lestat central t competncia exclusiva
sobre la legislaci bsica en matria de
contractaci administrativa i ladministraci autonmica catalana t competncia per al desenvolupament daquesta legislaci.
1.2 > Rgim jurdic

Tot i que de lexposat fins ara es podria deduir que els contractes administratius sn tots els que duen a terme les Administracions Pbliques, el
cert s que la Llei de Contractes estableix, duna banda, que no tots els
contractes que duen a terme les Administracions Pbliques tindran el carcter de contractes del sector pblic i, de laltra, que no tots els contractes
del sector pblic tindran el carcter de contractes administratius.
Contractes exclosos
Com hem dit, no tots els contractes subscrits per lAdministraci tindran
el carcter de contractes del sector pblic. En concret, la Llei de Contractes,
a larticle 4, determina que certs negocis i relacions jurdiques no tindran
el carcter de contractes del sector pblic. Aquests contractes, negocis i relacions jurdiques es regularan per les seves normes especials, aplicant-se
els principis de la Llei de Contractes per resoldre els dubtes i les llacunes
que es poguessin presentar.
No tindran carcter de contractes del sector pblic, entre altres, la relaci
de servei dels funcionaris pblics i els contractes regulats en la legislaci
laboral, les relacions jurdiques consistents en la prestaci dun servei
pblic la utilitzaci del qual per part dels usuaris requereixi labonament
duna tarifa, taxa o preu pblic daplicaci general, els contractes relatius
a serveis darbitratge i conciliaci, etc.
Principis aplicables a la
contractaci pblica
La contractaci pblica sha dajustar
als principis de:
Llibertat daccs a les licitacions.
Publicitat i transparncia dels procediments.
No discriminaci i igualtat de tracte
entre els candidats.
A ms, ha dassegurar una eficient utilitzaci dels fons destinats a la realitzaci dobres, ladquisici de bns i la
contractaci de serveis mitjanant la
definici prvia de les necessitats a satisfer, la salvaguarda de la lliure competncia i la selecci de loferta econmicament ms avantatjosa.
222
Contractes administratius i contractes privats
Els contractes privats de

Seran contractes privats els que facin
referncia a la compravenda, donaci i
arrendament, o b a altres negocis jurdics anlegs.
No tots els contractes del sector pblic es consideraran contractes administratius. En efecte, aquests contractes poden tenir carcter administratiu
o carcter privat:
Contractes administratius: tindran carcter administratiu els contractes
segents, sempre que se celebrin per una Administraci Pblica:
Els contractes dobra, concessi dobra pblica, gesti de serveis
pblics, subministrament i serveis, aix com els contractes de
collaboraci entre el sector pblic i el sector privat. Tot i aix,
alguns contractes de serveis i els que tinguin per objecte la creaci
i interpretaci artstica i literria i els despectacles no tindran carcter administratiu.
Els contractes dobjecte diferent als anteriors, per que tinguin naturalesa administrativa especial per estar vinculats al gir o trfic especfic
de lAdministraci contractant o per satisfer de forma directa o immediata una finalitat pblica de lespecfica competncia daquella
Administraci, quan no tinguin expressament atribut el carcter de
contractes privats.
Contractes privats: sn els celebrats pels ens, els organismes i les
entitats del sector pblic que no reuneixin la condici dAdministracions
Pbliques. Tamb ho sn alguns contractes de serveis, els de creaci i
interpretaci artstica i literria o la subscripci a revistes, publicacions
peridiques i bases de dades, aix com els contractes que no tinguin el
carcter dadministratius.
Pel que fa a la preparaci, adjudicaci, efectes i extinci, els contractes administratius es regiran pel disposat al Reial Decret Legislatiu 3/2011 i les
seves disposicions de desenvolupament; en defecte de normativa, saplicaran la resta de normes de Dret administratiu i, si aquestes normes no disposen res, per les normes de Dret privat. Als contractes administratius els
seran daplicaci, en primer terme, les seves normes especfiques.
Pel que fa a la preparaci i adjudicaci, els contractes privats es regiran
per les seves normes especfiques, i en absncia de normes, pel Reial
Decret Legislatiu 3/2011 i les seves disposicions de desenvolupament, aplicant-se supletriament la resta de normes de Dret administratiu o, si s
procedent, les normes de Dret privat, segons correspongui per ra del subjecte o lentitat contractant. Pel que fa als efectes i lextinci, aquests contractes es regiran pel Dret privat. Tot i aix, els seran daplicaci les normes
contingudes al Reial Decret Legislatiu 3/2011, sobre modificaci dels contractes.
1 Estaria sotms a la Llei de Contractes del sector pblic un contracte oners celebrat per un organisme autnom?
2 Qu caracteritza tots els principis de la contractaci pblica?
223
2 >> Elements del contracte administratiu

En el contracte administratiu han de concrrer uns elements personals
(les parts que el concerten), altres de reals (lobjecte del contracte) i altres
formals (la forma en qu se celebren).
Vocabulari
Desconcentraci de competncies:
2.1 > Elements personals

En aquests contractes, com en tots, hi ha dues parts, una de les quals ser
lAdministraci, representada per lrgan de contractaci, i laltra ser el
contractista privat.
rgan de contractaci
suposa la transferncia duna competncia dun rgan administratiu a un altre.
Delegaci de competncies: suposa

la transferncia de lexercici duna competncia (no de la competncia en si)
dun rgan administratiu a un altre.
La representaci del sector pblic en matria contractual correspon als rgans

de contractaci, unipersonals o collegiats, que tinguin atribuda la facultat
del celebrar contractes en nom seu. Aquests rgans de contractaci podran,
al seu torn, delegar o desconcentrar les seves competncies i facultats.
A ms, els rgans de contractaci podran designar un responsable del
contracte, al qual correspondr supervisar la seva execuci i adoptar les
decisions i dictar les instruccions necessries amb la finalitat dassegurar la
correcta realitzaci de la prestaci pactada, dins de lmbit de facultats que
els atribueixin. El responsable del contracte podr ser una persona fsica o
jurdica, vinculada a lens, organisme o entitat contractant o b aliena.
Per assegurar la transparncia i laccs pblic a la informaci relativa a la
seva activitat contractual, els rgans de contractaci difondran, a travs
dInternet, el seu perfil de contractant.
Aquest perfil podr incloure dades i informacions referents a lactivitat
contractual de lrgan de contractaci: anuncis dinformaci prvia, licitacions obertes o en curs, punts de contacte i mitjans de comunicaci que
es poguessin utilitzar per relacionar-se amb lrgan de contractaci, etc.
rgan de contractaci de
A la Generalitat de Catalunya sn rgans
de contractaci els membres del Govern, els secretaris generals, les juntes
de contractaci i la comissi central de
subministraments.
Contractista
Noms podran contractar amb el sector pblic les persones naturals o jurdiques, espanyoles o estrangeres, que tinguin plena capacitat dobrar,
no estiguin incurses en una prohibici de contractar i acreditin la seva
solvncia econmica, financera i tcnica o professional o, en els casos en
qu aix ho exigeixi la llei, es trobin degudament classificades. Aix mateix,
els empresaris hauran de comptar amb lhabilitaci empresarial o professional exigible per a la realitzaci de lactivitat o la prestaci que constitueixi lobjecte del contracte.
Capacitat
Les persones jurdiques noms podran ser adjudicatries de contractes
amb prestacions compreses dins de les finalitats, objecte o mbit dactivitat
que els siguin propis.
Es podr concrrer de forma individual o conjunta amb altres a la licitaci
duna concessi dobres pbliques, amb el comproms de constituir una
societat que ser la titular de la concessi.
Unions dempresaris
Podran contractar amb el sector pblic
les unions dempresaris que es constitueixin temporalment a lefecte. Els
empresaris que concorrin agrupats en
unions temporals quedaran obligats solidriament i hauran de nomenar un representant o apoderat nic de la uni
amb poders suficients per exercitar els
drets i complir les obligacions que es
derivin del contracte fins a la seva extinci.
La durada de les unions temporals dempresaris ser coincident amb la del contracte fins a la seva extinci.
224
Prohibicions per contractar
La Llei de Contractes estableix mltiples prohibicions que, si concorren
en una persona, li impediran contractar amb lAdministraci. Per exemple,
haver estat condemnada mitjanant sentncia ferma per determinats delictes, haver estat declarada en concurs de creditors o insolvent, no trobarse al corrent en el compliment de les obligacions tributries o de la Seguretat Social, etc.
Solvncia
Acreditaci de la solvncia
La solvncia dels empresaris sacreditar
de la forma segent:
Econmica i financera: informe dinstitucions financeres, assegurana dindemnitzaci per riscos professionals,
comptes anuals, xifra de negocis, etc.
Professional o tcnica: relaci de les
obres executades o subministraments
prestats, ttols acadmics, personal
tcnic de qu es disposi per realitzar
lobra, etc.
Els empresaris hauran dacreditar que estan en possessi de les condicions

mnimes de solvncia econmica i financera i professional o tcnica
que determini lrgan de contractaci. Aquest requisit se substituir pel
de la classificaci, quan sigui exigible conforme al disposat a la llei.
Els requisits mnims de solvncia que ha de reunir lempresari i la documentaci requerida per acreditar-los sindicaran a lanunci de licitaci i
sespecificaran al plec del contracte; a ms, hauran destar vinculats al seu
objecte i ser proporcionals a aquest objecte.
Classificaci dempreses
Per contractar amb les Administracions Pbliques, lexecuci de contractes dobres per un import igual o superior a 350 000 euros, o de
contractes de serveis per un pressupost igual o superior a 120 000 euros,
s un requisit indispensable que lempresari es trobi degudament classificat.
La classificaci de les empreses es far en funci de la seva solvncia, i determinar els contractes a ladjudicaci dels quals puguin concrrer o
optar per ra del seu objecte i de la seva quantia.
Per procedir a la classificaci, s necessari que lempresari acrediti la
seva personalitat i capacitat dobrar, aix com que es trobi legalment
habilitat per realitzar la corresponent activitat, per disposar de les corresponents autoritzacions o habilitacions empresarials o professionals
i reunir els requisits de collegiaci o inscripci, o b altres de similars
que puguin ser necessaris, i que no est incurs en prohibicions de contractar.
Els acords relatius a la classificaci de les empreses els adopten les Comissions Classificadores de la Junta Consultiva de Contractaci Administrativa
de lEstat i sn eficaos enfront de tots els rgans de contractaci administrativa.
La classificaci de les empreses tindr una vigncia indefinida, sempre
que es mantinguin les condicions i les circumstncies en qu lempresari
va basar la seva concessi. Tot i aix, per conservar la classificaci, shaur
de justificar peridicament el manteniment de la solvncia econmica, financera, tcnica i professional.
Els acords relatius a la classificaci de les empreses sinscriuran dofici al
Registre Oficial de Licitacions i Empreses Classificades que correspongui
en funci de lrgan que els hagus adoptat.
225
2.2 > Elements reals

Els elements reals dels contractes administratius sn lobjecte o la prestaci
a qu sobliga el contractista i el preu que ha de pagar lAdministraci per
aquesta prestaci.
Objecte
Lobjecte dels contractes del sector pblic haur de ser determinat, de
forma que no es podr fraccionar un contracte amb la finalitat de disminuir-ne la quantia i eludir aix els requisits de publicitat o els relatius al
procediment dadjudicaci que corresponguin.
Tot i aix, quan lobjecte del contracte admeti fraccionament i aix es justifiqui degudament a lexpedient, es podr preveure la realitzaci independent de cada una de les parts mitjanant la divisi en lots, sempre que
siguin susceptibles dutilitzaci o aprofitament per separat i constitueixin
una unitat funcional.
Aix mateix, es podran contractar separadament prestacions diferenciades
dirigides a integrar-se en una obra, quan aquestes prestacions es puguin
executar separadament.
Preu
La retribuci del contractista consistir en un preu cert, que shaur dexpressar en euros, sense perjudici que el seu pagament es pugui fer mitjanant el lliurament daltres contraprestacions. En tot cas, sindicar, com a
partida independent, limport de lImpost sobre el Valor Afegit que hagi
de suportar lAdministraci.
Els preus fixats al contracte es podran revisar o actualitzar, en cas que les
circumstncies aix ho exigeixin.
Es prohibeix el pagament ajornat del preu en els contractes de les Administracions Pbliques, excepte en els supsits en qu el sistema de pagament
sestableixi mitjanant la modalitat darrendament financer o darrendament amb opci de compra, aix com en els casos en qu sautoritzi expressament.
Control del preu del contracte

Els rgans de contractaci vetllaran que
el preu sigui adequat per a lefectiu
compliment del contracte mitjanant la
correcta estimaci del seu import, atenent al preu general de mercat, en el
moment de fixar el pressupost de licitaci i laplicaci, si s procedent, de
les normes sobre ofertes amb valors
anormals o desproporcionats.
2.3 > Elements formals

Els contractes que celebrin les Administracions Pbliques shauran de formalitzar en un document administratiu que sajusti amb exactitud a les
condicions de la licitaci. Aquest document constituir un ttol suficient
per accedir a qualsevol registre pblic.
3 Quin s lobjectiu de la classificaci de les empreses?
4 Quin tipus dinformaci ha daparixer al perfil de contractant?
5 A qu ens referim en dir que els acords relatius a la classificaci de les empreses sn eficaos enfront de
tots els rgans de contractaci administrativa?
226
3 >> Tipus de contractes administratius

Contractaci administrativa
Al CD Recursos trobars plantilles i documents dels contractes administratius
ms usuals, aix com de les diferents fases de tramitaci dun expedient de contractaci.
Com hem vist en el primer epgraf daquesta unitat, la Llei de Contractes

del Sector Pblic reconeix diferents tipus de contractes administratius,
atenent al seu contingut i la seva finalitat.
Contracte dobres
Els contractes dobres sn els que tenen per objecte la realitzaci per qualsevol mitj duna obra o lexecuci dun treball que respongui a les necessitats especificades per lentitat pblica contractant. A ms, el contracte
podr incloure, si s procedent, la redacci del corresponent projecte.
Sentendr per obra el resultat dun conjunt de treballs de construcci o
denginyeria civil destinat a complir per si mateix una funci econmica
o tcnica, que tingui per objecte un b immoble; per exemple, la construcci dun institut.
Contracte de concessi dobres pbliques
El contracte de concessi dobres pbliques s similar al dobres, ja que el
seu objecte tamb s la realitzaci per part del concessionari dobres o treballs, inclosos els de restauraci i reparaci de construccions existents,
aix com la conservaci i el manteniment dels elements construts.
Centrals de contractaci
Les entitats del sector pblic poden centralitzar la contractaci dobres, serveis
i subministraments, atribuint-la a serveis
especialitzats, denominats centrals de
contractaci. Aquestes centrals poden
actuar adquirint subministraments i serveis per a altres rgans de contractaci,
o adjudicant contractes o celebrant
acords marc per a la realitzaci dobres,
subministraments o serveis destinats a
aquests rgans.
Es poden crear centrals de contractaci
a les Comunitats Autnomes, dacord
amb la seva prpia legislaci. En lmbit
de lAdministraci Local, les Diputacions
Provincials tamb poden crear centrals
de contractaci per acord del Ple.
La diferncia es basa en la contraprestaci; en el contracte dobres consistia

en un preu per lobra, mentre que en la concessi, la contraprestaci consisteix en el dret a explotar lobra o el b en aquest dret acompanyat del
de percebre un preu.
Per exemple, la construcci duna autopista de peatge amb una explotaci
posterior que correspon a lempresa constructora, que es queda amb limport dels peatges, com a pagament de lobra realitzada.
Contracte de subministrament
T per objecte ladquisici, larrendament financer, o larrendament, amb
o sense opci de compra, de productes o bns mobles. Per exemple, ladquisici i larrendament dequips i sistemes de telecomunicacions o per al
tractament de la informaci.
En tot cas, es consideraran contractes de subministrament els segents:
Aquells en qu lempresari sobligui a lliurar una pluralitat de bns de
forma successiva i per un preu unitari, sense que la quantia total es defineixi amb exactitud al temps de celebrar el contracte, per estar subordinats els lliuraments a les necessitats de ladquirent. Per exemple, el
subministrament de gas, llum o aigua per a les dependncies de lAdministraci.
Els que tinguin per objecte ladquisici i larrendament dequips i sistemes de telecomunicacions o per al tractament de la informaci, els seus
dispositius i programes.
Els de fabricaci, pels que la cosa o les coses que hagi de lliurar lempresari shagin delaborar dacord amb les caracterstiques peculiars fixades
per lAdministraci.
227
Contracte de gesti de serveis pblics

s el contracte en virtut del qual una Administraci Pblica o una Mtua
dAccidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social encomana a una persona, natural o jurdica, la gesti dun servei la prestaci
del qual ha estat assumida com a prpia de la seva competncia per lAdministraci encomanant.
Per exemple, el servei de neteja urbana, la prestaci de la qual es contracta
amb una empresa privada, o el duna Mtua dAccidents de Treball, que
pacta amb un hospital privat la prestaci dassistncia sanitria als seus
afiliats.
Contracte de serveis
s el contracte que t com a objecte les prestacions consistents en el desenvolupament duna activitat o dirigides a lobtenci dun resultat diferent
duna obra o un subministrament.
Per exemple, el transport de correu per via aria i terrestre.
Contracte de collaboraci entre el sector pblic i el sector privat
s el contracte en qu una Administraci Pblica o una entitat pblica
empresarial, o un organisme similar de les Comunitats Autnomes, encarrega a una entitat de Dret privat, per un perode determinat, la realitzaci duna actuaci global i integrada que, a ms del finanament dinversions, dobres o subministraments necessaris per al servei pblic o
linters general, comprengui alguna prestaci.
Per exemple, la gesti integral del manteniment dinstallacions complexes.
Contractes mixtos
Quan un contracte contingui prestacions corresponents a un altre o uns
altres de diferent classe satendr en tot cas, per a la determinaci de les
normes que shagin dobservar en la seva adjudicaci, el carcter de la
prestaci que tingui ms importncia des del punt de vista econmic.
Contractes menors
Es consideren contractes menors els contractes dun import inferior a
50 000 euros, quan es tracti de contractes dobres, o a 18 000 euros, quan
es tracti daltres contractes.
Es poden adjudicar directament a qualsevol empresari amb capacitat dobrar i que compti amb lhabilitaci professional necessria per realitzar la
prestaci.
6 Quin s lobjectiu de les centrals de contractaci?
7 En funci de quins criteris sestableix la regulaci dels contractes mixtos?
Adquisici de programes
dordinador a mida
Com a excepci, aquest tipus de contractes no es consideraran de subministrament, sin contractes de serveis.
228
4 >> Procediment de contractaci

Cmput de terminis
A diferncia del procediment administratiu, en matria de contractaci administrativa, els terminis establerts per
dies sentendran referits a dies naturals,
llevat que sindiqui expressament que
noms shan de computar els dies hbils.
Tot i aix, si lltim dia del termini fos
inhbil, sentendr prorrogat al primer
dia hbil segent.
El procediment de contractaci, a ligual que el procediment administratiu,

est integrat per una srie de fases amb un contingut desenvolupat per la
Llei de Contractes i que inclouen els trmits que han de complir tant
lrgan de contractaci com els licitadors que desitgin que sels adjudiqui
el contracte.
Les fases fonamentals daquest procediment sn: la preparaci del contracte per lrgan de contractaci, la selecci del contractista i ladjudicaci del contracte i, finalment, lexecuci del contracte.
En els apartats segents detallarem aquestes fases i veurem la documentaci
ms important que shi genera.
4.1 > Preparaci del contracte

La celebraci de contractes per part de les Administracions Pbliques requerir que lrgan de contractaci tramiti prviament el corresponent expedient de contractaci. A lexpedient sexposaran els motius per a la realitzaci del contracte i es justificaran el procediment de contractaci elegit
i els criteris que es tindran en consideraci per adjudicar el contracte.
Les formalitats en la
contractaci amb lAdministraci
La Junta Consultiva de Contractaci Administrativa publica guies per facilitar
als rgans de contractaci la redacci
de les clusules administratives particulars, i en especial per tal de fomentar
ls del catal en aquests mbits.
A lexpedient sincorporar el plec de clusules administratives particulars

i, si s procedent, el de les prescripcions tcniques que hagin de regir el
contracte. Tamb shi adjuntaran el certificat de lexistncia del crdit i la
fiscalitzaci prvia de la Intervenci.
Completat lexpedient de contractaci, es dictar resoluci motivada per
lrgan de contractaci, aprovant-lo i disposant lobertura del procediment
dadjudicaci. Aquesta resoluci tamb implicar laprovaci de la despesa.
En els contractes menors, la tramitaci de lexpedient noms exigir laprovaci de la despesa i la incorporaci de la factura corresponent. En el
contracte menor dobres, tamb shaur dafegir el pressupost de les obres.
Plecs
Sn uns documents que constitueixen
una guia per a lelaboraci de loferta
pel contractista. Nhi ha de tres tipus:
De clusules administratives generals: condicions generals que sapliquen al contracte.
De clusules administratives particulars: referits a cada contracte en particular. Fan referncia a aspectes relatius als elements o a lexecuci del
contracte, prerrogatives de lAdministraci, models per utilitzar, etc.
De prescripcions tcniques: defineixen de manera detallada les caracterstiques tcniques i les millores que
es poden introduir a efectes de valoraci de loferta.
Hi ha tres tipus de tramitaci de lexpedient:

Ordinria: s la que compleix els trmits expressats, amb carcter general, a la Llei de Contractes.
Urgent: saplicar als expedients relatius als contractes amb una necessitat inajornable i una adjudicaci que calgui accelerar per raons dinters
pblic. Les seves caracterstiques principals sn:
Preferncia per a la tramitaci.
Reducci a la meitat dels terminis establerts.
El termini dinici de lexecuci del contracte no podr ser superior a
quinze dies hbils, comptats des de la formalitzaci.
Demergncia: utilitzada quan lAdministraci hagi dactuar immediatament a causa de successos catastrfics, situacions que suposin greu
perill o necessitats relatives a la defensa nacional. En aquest cas, lrgan
de contractaci, a causa de la urgncia, podr ordenar lexecuci del
contracte abans de tramitar lexpedient.
229
4.2 > Selecci del contractista i adjudicaci del contracte

La selecci del contractista i ladjudicaci del contracte es duu a terme a
travs dun procediment destinat a elegir, entre tots els licitadors, la
persona o lempresa que executar el contracte i a formalitzar el contracte
administratiu de qu es tracti.
Tipus de procediment
Depenent de lobjecte del contracte, sestableixen diferents tipus de procediments:
Procediment obert
Pot presentar una proposici qualsevol empresari que hi estigui interessat.
Lrgan de contractaci no negociar els termes del contracte amb els licitadors.
Procediment restringit
Noms poden presentar proposicions els empresaris que hagin estat seleccionats per lAdministraci, prvia sollicitud. En aquest procediment
estar prohibida tota negociaci dels termes del contracte amb els sollicitants o els candidats.
Lrgan de contractaci indicar el nmero mnim dempresaris als quals
convidar a participar en el procediment, que no podr ser inferior a cinc.
Si aix ho estima procedent, lrgan de contractaci tamb podr fixar el
nmero mxim de candidats als quals es convidar a presentar oferta. En
qualsevol cas, el nmero de candidats convidats ha de ser suficient per garantir una competncia efectiva.
Procediment negociat
Ladjudicaci recaur en el licitador justificadament elegit per lrgan de
contractaci, desprs defectuar consultes amb diversos candidats i negociar
les condicions del contracte amb un o diversos.
Aquest procediment dadjudicaci es pot utilitzar, entre altres, en els casos
segents: quan no shagi presentat cap oferta o candidatura o les presentades siguin inadequades; quan no es pugui determinar prviament el
preu global del contracte; quan, per motius durgncia, sigui necessria
una rpida execuci del contracte o quan el contracte hagi estat declarat
secret o reservat.
Dileg competitiu
Lrgan de contractaci dirigeix un dileg amb els candidats seleccionats,
prvia sollicitud daquests candidats, amb la finalitat de desenvolupar
una o diverses solucions susceptibles de satisfer les seves necessitats i que
serviran de base per tal que els candidats elegits presentin una oferta. Els
rgans de contractaci poden establir primes o compensacions per als participants en el dileg.
Es pot utilitzar en el cas de contractes particularment complexos, quan
lrgan de contractaci consideri que ls del procediment obert o el del
restringit no permet una adequada adjudicaci del contracte.
Contractes particularment
complexos
Sn els contractes en qu lrgan de
contractaci no es trobi objectivament
capacitat per definir els mitjans tcnics
aptes per satisfer les seves necessitats
o els seus objectius, o b per determinar
la cobertura jurdica o financera dun
projecte.
230
Publicitat
Web
A la pgina web de la plataforma de
contractaci de lEstat
(contrataciondelestado.es)
pots trobar multitud de documents relacionats amb el procs de contractaci
administrativa: anuncis, plecs, adjudicacions, etc.
Garantia provisional
Considerant les circumstncies concurrents en cada contracte, els rgans de
contractaci podran exigir als licitadors
la constituci duna garantia que respongui del manteniment de les seves
ofertes fins a ladjudicaci provisional
del contracte.
En els plecs de clusules administratives es determinar limport de la garantia provisional (que no podr ser superior a un 3% del pressupost del
contracte, excls lIVA) i el rgim de la
seva devoluci.
Els procediments dadjudicaci de contractes, amb lexcepci dels procediments negociats, shauran de publicar al BOE. Tot i aix, en determinats
casos (per exemple, contractes de les Comunitats Autnomes o entitats locals), aquesta publicaci es pot substituir per la que es realitzi als butlletins
oficials autonmics o provincials. En alguns casos, per la quantia del contracte, tamb shauran de publicar al DOUE (Diari Oficial de la Uni Europea).
Segons disposa el Reial Decret 300/2011, de 4 de mar, el model danunci
per a la licitaci de contractes ha de tenir el contingut segent:
1. Entitat adjudicadora: organisme i dependncia que tramita lexpedient,
lloc dobtenci de documentaci i informaci, data lmit dobtenci de
documentaci i informaci. Nmero dexpedient.
2. Objecte del contracte: tipus, descripci, lloc dexecuci/lliurament,
termini dexecuci/lliurament, admissi de prrroga, etc.
3. Tramitaci i procediment: tipus de tramitaci de lexpedient. Procediment de contractaci i possibilitat de subhasta electrnica.
4. Valor estimat del contracte.
5. Pressupost base de licitaci.
6. Garanties exigides: provisional (euros) i definitiva (%).
7. Requisits especfics del contractista: classificaci (grup, subgrup i categoria), solvncia econmica i financera, aix com solvncia tcnica i professional, o altres requisits especfics.
8. Presentaci dofertes o de sollicituds de participaci: data lmit de
presentaci, modalitat de presentaci, lloc de presentaci, adrea electrnica, nmero previst dempreses a les quals es pretn convidar a presentar ofertes (procediment restringit) i admissi de variants, si s procedent.
9. Obertura dofertes: lloc, data i hora.
10. Despeses de publicitat.
11. Data denviament de lanunci al DOUE (si s procedent).
12. Altres informacions.
Casos prctics
s de mitjans electrnics en els procediments de contractaci

s possible la utilitzaci de mitjans electrnics, informtics o telemtics en els procediments de contractaci
administrativa? En cas afirmatiu, quins requisits han de complir?
Soluci S, s possible la seva utilitzaci sempre que els mitjans utilitzables no siguin discriminatoris,
estiguin a disposici del pblic i siguin compatibles amb les tecnologies de la informaci i de la comunicaci
ds general. A ms, han de poder acreditar la data i lhora de la seva emissi o recepci, la integritat del seu
contingut, i el seu remitent i destinatari. Els licitadors o els candidats hauran de presentar els documents, els
certificats i les declaracions que no estiguin disponibles en forma electrnica abans que expiri el termini
previst per a la presentaci dofertes o de sollicituds de participaci.
231
Casos prctics
Interpretaci dun anunci de licitaci

Lempresa JPAC ha adquirit cinc
autobusos de lnia, que vol dedicar a
la prestaci del servei de transport
per a alguna entitat local que ho necessiti.
Per aix, encarrega el departament
de mrqueting que investiguin sobre
possibles ofertes de municipis catalans per a la prestaci daquest servei.
Buscant entre els diversos butlletins
oficials, troben lanunci que figura a
la imatge que veus al marge, en qu
es publica un concurs per a la contractaci del servei pblic de transport a lAjuntament de Valls.
DIMECRES, 21 DE FEBRER DE 20XX
Pg. 77
ANUNCI
Resoluci de lAjuntament de Valls per la qual es convoca
concurs pblic per a la contractaci del servei de
transport pblic del municipi
1. Entitat adjudicadora:
a) Organisme: Ajuntament de Valls.
b) Dependncia que tramita lexpedient: Departament
de contractaci.
c) Obtenci de documentaci i informaci:
1) Dependncia: Ajuntament de Valls
2) Domicili: carrer Major, 1
3) Localitat i codi postal: Valls, 29392
4) Telfon: 977 392 291
5) Fax: 977 392 292
6) Correu electrnic: infocon@valls.cat
7) Adrea dInternet del perfil del contractant:
www.valls.cat
8) Data lmit dobtenci de documentaci i
informaci: 28-03-20XX
d) Nmero dexpedient: O124/0021/044012.
2. Objecte del contracte:
a) Tipus: concurs pblic.
b) Descripci: contractaci del servei de transport
pblic i collectiu per mitj dautobusos al municipi de
Valls.
c) Divisi per lots i nmero de lots/Nmero dunitats:
No.
3. Tramitaci i procediment:
a) Tramitaci: Ordinria.
b) Procediment: Obert.
c) Subhasta electrnica: No.
5. Pressupost base de licitaci:
a) Import net: 150.000,00 euros. Import total:
177.000,00 euros.
6. Garanties exigides. Provisional: 4.500,00 euros.
Definitiva: 5% de limport dadjudicaci.
7. Requisits especfics del contractista:
a) Classificaci (grup i categoria): Grup B, Categoria
B-C.
8. Presentaci dofertes o de sollicituds de participaci:
a) Data lmit de presentaci: 03-04-20XX
b) Hora: 14.00 hores
c) Lloc de presentaci: Ajuntament de Valls, carrer
Major, 1, Valls, 29392
9. Obertura dofertes:
b) Adrea: Ajuntament de Valls, carrer Major 1, Valls,
29392
d) Data i hora: 25-04-20XX. 13.30 hores.
Valls,
8
de
febrer
President_____________
de
20XX.
LAlcalde-
Identifica la informaci rellevant en aquest anunci que JPAC haur de tenir en compte a lhora de presentar la
seva proposta per participar en aquest procs de selecci de contractistes.
Soluci Un cop que sha publicat lanunci, si JPAC vol participar-hi, shaur danar preparant per elaborar
les seves proposicions i presentar-les. Per aix, han de prestar especial atenci a alguns aspectes de lanunci,
que seran dimportncia vital a lhora de presentar la seva proposta:
Lloc, data i hora lmit de presentaci dofertes, ja que a la prctica s usual que les ofertes es presentin just
quan ven el termini. En aquest cas, la data lmit s el 3 dabril a les 14.00 hores a lAjuntament de Valls (al
seu Registre, dependncia destinada a aquesta finalitat).
Exigncia de classificaci prvia per poder participar en el procediment. En aquest contracte, si no sest
classificat, no es podr participar en el procediment. A ms, sexigeix una classificaci especfica, de forma
que si JPAC no la t, lhaur dobtenir prviament.
Import mxim de la licitaci i si s o no obligatori presentar garantia provisional. En el supsit que ens
ocupa, limport mxim s de 150 000 euros (177 000 amb lIVA). Aquesta xifra representa el pressupost
mxim, que determinar lexclusi de qualsevol oferta per un import superior, de forma que JPAC haur dajustar la seva oferta a aquest import. A ms, en aquest cas, es requereix dipositar amb carcter previ a la
presentaci de la proposici una garantia provisional de 4 500 euros, amb la finalitat de donar serietat a la
proposta dels licitadors. Si no es presenta aquesta fiana, no sadmetran les propostes.
Possibilitat dincloure variants a loferta. No es diu res a lanunci, per com que s un concurs tramitat per
procediment obert, no hi ha possibilitat de variants.
Informaci relativa al lloc dobtenci de la documentaci i la informaci, tipus de contracte i procediment
dadjudicaci.
Finalment, s molt important que a JPAC estiguin molt pendents dels possibles anuncis de correcci derrors
que es puguin publicar posteriorment en el mateix butllet, ja que una modificaci posterior en limport del
contracte, en lexigncia dun requisit o en una data, poden ser decisius.
232
Presentaci de proposicions
Un cop estudiat el contingut de lanunci de licitaci, les empreses interessades han delaborar la documentaci necessria per presentar la seva
oferta. Per a la seva elaboraci han de tenir en compte diversos aspectes:
la documentaci que presentin ha destar ordenada respecte de lordre establert en els plecs i transmetre de forma ntida el contingut de loferta
que vulguin presentar i els mitjans per dur-la a terme. Tamb han de
tenir cura didentificar-ne el contingut respecte dels criteris de valoraci i
redactar-la de manera senzilla i no excessivament tcnica.
Juntament amb loferta, tamb cal preparar una srie de documents administratius, que lempresa haur de recopilar per a la seva presentaci.
Si lempresa es presenta habitualment a licitacions pbliques, s molt recomanable que es cre una carpeta per emmagatzemar aquests documents
de forma conjunta; aix, ser molt ms senzill trobar-los. Si es tenen en
format digital, es pot crear a lordinador una carpeta on semmagatzemi
una cpia de tots els fitxers que continguin aquests documents, amb la
mateixa finalitat.
Les proposicions en el procediment obert i les sollicituds de participaci
en els procediments restringit i negociat i en el dileg competitiu hauran
danar acompanyades dels documents segents:
Registre Oficial de Licitadors i

Empreses Qualificades
La inscripci en aquest Registre acreditar enfront de tots els rgans de contractaci del sector pblic, dacord amb
el que shi reflecteixi i llevat de prova
en contra, les condicions daptitud de
lempresari pel que fa a la seva personalitat i capacitat dobrar, representaci, habilitaci professional o empresarial, solvncia econmica i financera i
classificaci, aix com la concurrncia o
no concurrncia de les prohibicions de
contractar que hagin de constar al Registre.
Els que acreditin la personalitat jurdica de lempresari i, si s procedent, la seva representaci.

Els que acreditin la classificaci de lempresa, si s procedent, o justifiquin els requisits de la seva solvncia econmica, financera i tcnica
o professional. Si lempresa es trobs pendent de classificaci, shaur
daportar el document acreditatiu dhaver presentat la corresponent
sollicitud.
Una declaraci responsable de no estar incurs en prohibici de contractar. Aquesta declaraci inclour la manifestaci de trobar-se al
corrent del compliment de les obligacions tributries i amb la Seguretat Social imposades per les disposicions vigents, sense perjudici
que si lempresari s seleccionat hagi de presentar, abans de ladjudicaci, la documentaci que lacrediti (documentaci acreditativa destar al corrent de les seves obligacions tributries i de la Seguretat Social).
Si s procedent, una adrea de correu electrnic en la qual efectuar
les notificacions.
Per tant, lempresari que vulgui participar en un procs de licitaci pblica
ha de recopilar, per acreditar tots aquests extrems, documents com per
exemple:
Escriptures i apoderaments.
Documents i certificats bancaris.
Certificacions acreditatives destar al corrent dels pagaments corresponents a les obligacions tributries i de la Seguretat Social.
Certificats acreditatius de la classificaci.
En cas que sigui necessria la classificaci de lempresa, certificat del
Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades.
233
Exemples
Formulari normalitzat de declaraci responsable aprovat
per la Junta de Contractaci Administrativa
DECLARACI RESPONSABLE
Nmero dexpedient:
Denominaci del Contracte:
Data de la Declaraci (aaaa-mm-dd):
ENTITAT CONTRACTANT
URL:
Identificador:
rgan de contractaci:
Correu electrnic:
DECLARACIONS
DECLARO RESPONSABLEMENT que ni el signatari de la declaraci ni lentitat a la qual
represento, ni cap dels seus administradors o representants, es troben incursos en cap supsit de
prohibici de contractar als quals es refereix larticle 60 del text refs de la Llei de Contractes
del Sector Pblic.
DECLARO RESPONSABLEMENT que lentitat es troba inscrita al Registre de Licitadors que
sindica a continuaci, i que les circumstncies de lentitat que hi figuren respecte dels requisits
exigits per a ladmissi en el procediment de contractaci que sindica a continuaci sn exactes
i no han experimentat variaci.
Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades de lEstat
AUTORITZO lrgan de contractaci a recopilar les dades que obrin en poder de
ladministraci que siguin necessries per comprovar la veracitat de les declaracions realitzades.
DADES DE LENTITAT LICITADORA
CIF:
Nom:
Fax:
Correu electrnic:
DADES DEL DECLARANT:
NIF:
Fax:
Correu electrnic:
Nom:
Cognoms:
Crrec:
Pel que fa a la proposici, shaur dajustar al previst en el plec de clusules

administratives particulars i contenir la proposta tcnica i loferta econmica (incloent de forma separada limport de lIVA). La seva presentaci
suposa lacceptaci per lempresari del contingut daquestes clusules o
condicions.
Les proposicions seran secretes, de forma que es presentaran en diferents
sobres tancats, numerats i signats pel licitador, denominats pliques. El
nmero i el contingut de cada un daquests sobres est determinat en el
plec de clusules administratives particulars, encara que el normal s que
es lliurin tres sobres, amb una distribuci de contingut que podria ser, per
exemple, la segent:
Sobre A: documentaci administrativa (acreditativa de la personalitat
de lempresari i acreditativa de la solvncia econmica, financera i tcnica o professional de lempresa).
Sobre B: documentaci tcnica de valoraci subjectiva (informe de les
installacions objecte del contracte, programa de treball, etc.).
Sobre C: proposici econmica i documentaci tcnica de valoraci objectiva.
La presentaci de loferta es pot realitzar personalment o per correu.
Constituci de la garantia
provisional
Si el procediment de licitaci exigeix la
constituci de garantia provisional, juntament amb la proposici caldr presentar el resguard acreditatiu del seu
dipsit a lEntitat corresponent (si sha
constitut en efectiu) o b laval o el
certificat dassegurana de cauci (si es
constitueix daquesta manera).
234
Constituci de la garantia provisional
Caja General de Depsitos
9051289
060
12.1. Resguard de dipsit defectiu a la

Caixa General de Dipsits.
Quan a lanunci per participar en una licitaci sexigeixi la prvia constituci duna garantia provisional, aquesta garantia es podr dipositar de
les formes segents:
Quan es tracti de garanties en efectiu: a la Caixa General de Dipsits
o a les seves sucursals enquadrades a les Delegacions dEconomia i Hisenda, o a la Caixa o lestabliment pblic equivalent de les Comunitats
Autnomes o les entitats locals contractants davant de les quals hagin
de tenir efecte quan es tracti de garanties en efectiu. La Caixa General
de Dipsits emetr un resguard acreditatiu del dipsit.
Quan es tracti de certificats dimmobilitzaci de valors anotats,
davals o de certificats dassegurana de cauci: davant de lrgan
de contractaci, mitjanant la presentaci daquests ttols, que hauran
ems prviament entitats del sector financer (bancs, companyies dassegurances, etc.).
s a dir, si en la licitaci sexigeix el dipsit duna garantia provisional,
dins dels sobres en qu sinclouen les proposicions sha dadjuntar el resguard acreditatiu del dipsit a lentitat corresponent (si sha constitut en
efectiu) o b laval o el certificat dassegurana de cauci (si sha constitut
daquesta manera).
Exemples
Model daval que hauran dutilitzar les entitats avaladores
per a la constituci de garanties provisionals
02'(/'
$9$/

$QDJUDPDLDGUHoDGHO
HQWLWDWDYDOLVWD

/HQWLWDW (ra social de lentitat de crdit o societat de garantia
recproca1,)DPEGRPLFLOL(als efectes de notificaci
i
requeriments)
a

FDU
UHUSODoDDYLQJXGD&3L HQ QRP VHX nom i cognoms dels apoderats) ..................................................DPE SURX SRGHUV SHU REOLJDUOR HQ
DTXHVW DFWH VHJRQV UHVXOWD GH OD YHULILFDFLy GH OD UHSUHVHQWDFLy GH OD SDUW LQIHULRU
GDTXHVWGRFXPHQW

AVALA

D nom i cognoms o ra social de lavalat) ............................................ 1,)
GDFRUGDPEODQRUPDWLYDGHODFRQWUDFWDFLyGHOHVDGPLQLVWUDFLRQVS~EOLTXHVSHUWDOGH
UHVSRQGUH GH OHV REOLJDFLRQV VHJHQWV (detalleu lobjecte del contracte o lobligaci assumida per la persona garantida)............................................... GDYDQW O$MXQWDPHQW GH
6WD 3HUSqWXD GH 0RJRGD %DUFHORQD SHU OD TXDQWLWDW GH (en lletres i xifres).............................. (XURVHQFRQFHSWHGHILDQoDGHILQLWLYDILDQoDFRPSOHPHQWjULDR
JDUDQWLDHVSHFLDO
/HQWLWDWDYDOLVWDGHFODUDVRWDODVHYDUHVSRQVDELOLWDWTXHFRPSOHL[HOVUHTXLVLWVSUHYLVWRVD
ODUWGHO7H[W5HIyVGHOD/OHLGH&RQWUDFWHVGHO6HFWRU3~EOLF
$TXHVWDYDOVDWRUJDVROLGjULDPHQWUHVSHFWHDOREOLJDWSULQFLSDODPEUHQ~QFLDH[SUHVVD
GHOEHQHILFLGH[FXVVLyGLYLVLyLRUGUHLDPEHOFRPSURPtVGHSDJDPHQWDOSULPHUUHTXH
ULPHQWGHO$MXQWDPHQWDPEVXEMHFFLyDOVWHUPHVSUHYLVWRVDO5'/GHGHQR
YHPEUH SHO TXDO VDSURYD HO WH[W UHIyV GH OD /OHL GH &RQWUDFWHV GHO 6HFWRU 3~EOLF L OHV
VHYHVQRUPHVGHGHVHQYROXSDPHQW

(O SUHVHQW DYDO UHVWDUj HQ YLJRU ILQV TXH O$-817$0(17 '( 6$17$ 3(5378$ '(
02*2'$ R TXL HQ HO VHX QRP VLJXL KDELOLWDW OHJDOPHQW SHU DO PDWHL[ DXWRULW]L OD VHYD
FDQFHOODFLyRGHYROXFLyGDFRUGDPEOHVWDEOHUWHQOD/OHLGH&RQWUDFWHVGHOHV$GPLQLV
WUDFLRQV3~EOLTXHVLOHJLVODFLyFRPSOHPHQWjULD

(lloc i data)
........................................(ra social de lentitat)
.........signatures, degudament legitimades per fedatari pblic)
235
8 En funci de quins criteris estableix la llei diferents tipus de procediments?
9 En el procediment restringit, quin objectiu ha de complir la determinaci del nmero de candidats que
convida lAdministraci?
10 En el cas dun contracte en qu lrgan de contractaci no estigui capacitat per determinar la cobertura
financera del projecte, quin procediment dadjudicaci es far servir?
11 Obre el document Anunci, que es troba a la carpeta corresponent a aquesta unitat del CD Recursos,
relatiu a un procediment de contractaci pblica, i respon les preguntes que es formulen a continuaci:
a) De quin contracte es tracta?
b) Quin s lobjecte del contracte?
c) Quin s el pressupost del contracte?
d) Quin s el perfil del contractant?
e) On es pot obtenir la documentaci i la informaci necessria? Fins quin dia?
f) A quant ascendeix la garantia provisional? I la definitiva?
g) On es recullen els terminis dexecuci i lliurament del contracte?
h) Quina s la data i lhora lmit de presentaci de les sollicituds?
i) On i quan es produir lobertura de les ofertes?
12 Obre el document Clusules Administratives Particulars, que es troba a la carpeta corresponent a

aquesta unitat al CD Recursos, relatiu al mateix procediment de contractaci pblica exposat a lactivitat anterior i, desprs de llegir-lo, respon les preguntes segents:
a) Quin ser el rgim aplicable a aquest contracte?
b) Quants sobres caldr presentar? Quina documentaci haur dincloure el sobre nmero 1?
c) Sadmet la presentaci dofertes per mitjans electrnics?
d) Quin s el pressupost base dexecuci del contracte?
e) Com acreditaran els licitadors la solvncia tcnica en aquest
concurs?
f) Quina s la ponderaci (en punts) entre els criteris objectius i
subjectius a lhora de la valoraci per gdjudicar el contracte?
g) Quin s el termini dexecuci?
h) Quines penalitats econmiques diries sestableixen en cas de
demora per part del contractista en lexecuci del contracte?
i) Com es duran a terme els pagaments per part de lAdministraci?
13 Obre el document Prescripcions Tcniques, que es troba a la

carpeta corresponent a aquesta unitat del CD Recursos, relatiu al
mateix procediment de contractaci pblica exposat a les dues
activitats anteriors i, desprs de llegir-lo, respon les preguntes
segents:
a) Quines operacions sinclouran, com a mnim, en el manteniment
preventiu?
b) Quines avaries es consideraran urgents?
c) Quin termini hi ha per atendre les avaries urgents? I per solucionar aquest tipus davaries?
236
Selecci del contractista i adjudicaci del contracte
Subhasta electrnica
A efectes de ladjudicaci del contracte,
es podr celebrar una subhasta electrnica, basada en un dispositiu que permeti la classificaci de les diferents propostes a travs de mtodes davaluaci
automtics.
Un cop finalitzat el termini de lliurament dofertes, lrgan administratiu

competent per a la valoraci de les proposicions procedir a lobertura de
pliques.
En primer lloc, valorar la documentaci relativa al compliment dels requisits tcnics i de solvncia, que van en un sobre diferent a la proposici
econmica.
Si el licitador reuneix els requisits requerits, es procedir a lobertura i lexamen de les proposicions (loferta econmica sha dobrir en un acte pblic, llevat que susin mitjans electrnics). Els criteris que han de servir de
base per a ladjudicaci del contracte els determinar lrgan de contractaci corresponent i es detallaran tant a lanunci com als plecs de clusules
administratives particulars. Quan noms sutilitzi un criteri dadjudicaci,
aquest criteri ha de ser necessriament leconmic, s a dir, el del preu
ms baix.
Per a la valoraci de les proposicions i la determinaci de loferta econmicament ms avantatjosa, sha datendre a criteris directament vinculats
a lobjecte del contracte, com ara la qualitat, el preu, el termini dexecuci,
les caracterstiques mediambientals i esttiques, el manteniment, lassistncia tcnica, el servei postvenda o altres de similars.
Un cop valorades totes les proposicions, lrgan competent realitzar la
corresponent proposta dadjudicaci a lrgan de contractaci, un cop
ponderats els criteris que shagin daplicar per efectuar la selecci de ladjudicatari.
Ladjudicaci definitiva haur de recaure en el termini de 15 dies hbils,
quan lnic criteri dadjudicaci sigui el preu, i en el de dos mesos hbils
(o en el fixat en les clusules particulars), quan existeixi ms dun criteri
de valoraci.
Si no es produeix ladjudicaci dins dels terminis indicats, els licitadors
tindran dret a retirar la seva proposici.
Ofertes amb valors anormals o

desproporcionats
Quan lnic criteri valorable de forma
objectiva a considerar per a ladjudicaci del contracte sigui el del preu, el
carcter desproporcionat o anormal de
les ofertes es podr apreciar per referncia al conjunt dofertes vlides que
shagin presentat.
Quan lrgan de contractaci presumeixi
fonamentadament que la proposici no
es pugui complir com a conseqncia de
la inclusi de valors anormals o desproporcionats, no procedir ladjudicaci
al licitador que presenti aquesta oferta
encara que sigui la ms avantatjosa econmicament.
En el perode existent entre la proposta dadjudicaci i ladjudicaci definitiva, el licitador la proposici del qual hagi estat seleccionada haur de
presentar, entre altres, els documents segents:
Garantia definitiva. Cal tenir en compte que ladjudicatari podr aplicar
limport de la garantia provisional a la definitiva o procedir a una nova
constituci de la garantia definitiva i, en aquest darrer cas, la garantia
provisional es cancellar simultniament a la constituci de la definitiva.
Si juntament amb la proposici es va presentar una declaraci responsable, els documents acreditatius del compliment de les obligacions
que va declarar haver complert: certificat de compliment dobligacions
tributries, certificat de compliment dobligacions amb la Seguretat
Social, etc.
Els documents concrets que estiguin especificats en els plecs de condicions particulars aplicables a aquest contracte.
237
La garantia provisional sextingir automticament i es retornar als licitadors immediatament desprs de ladjudicaci del contracte.
En tot cas, la garantia retinguda al licitador amb una proposici seleccionada per a ladjudicaci fins que es procedeixi a la constituci de la
garantia definitiva, i decomissada a les empreses que retirin injustificadament la seva proposici abans de ladjudicaci.
Ladjudicatari podr aplicar limport de la garantia provisional a la definitiva o procedir a una nova constituci de la garantia definitiva, cas en el
qual la garantia provisional es cancellar simultniament a la constituci
definitiva.
Formalitzaci del contracte
Els contractes que celebrin les Administracions Pbliques shauran de formalitzar en document administratiu dins del termini de deu dies hbils,
a comptar des del segent al de la notificaci de ladjudicaci definitiva.
Exemples
Model de contracte administratiu de subministrament
MODEL DE CONTRACTE ADMINISTRATIU PER A SUBMINISTRAMENT
___________________, ___ de __________________ de 20___.

REUNITS
DUNA PART: El Sr. _______________ , en qualitat de _______________ segons nomenament efectuat
per _______________, amb facultat per subscriure el nom de _______________
(especificar la
unitat administrativa), de conformitat amb larticle ______
DE LALTRA PART: El Sr. _______________ , major dedat, amb DNI nm. _____________, expedit
el dia _______________ , actuant en qualitat de _______________de _______________ , amb domicili
a_______________
Ambdues parts es reconeixen respectivament competncia i capacitat legal suficients, i convenen
subscriure aquest contracte administratiu de _______________, que t els segents antecedents
administratius i clusules:
ANTECEDENTS ADMINISTRATIUS
Primer. El plec de clusules administratives particulars i de prescripcions tcniques es va aprovar per
resoluci de_______________, de data _______________
Segon. La contractaci de la despesa la va efectuar la Intervenci a _______________, en
data_______________ , amb crrec a laplicaci pressupostria _______________, i sen va realitzar la
fiscalitzaci prvia el dia _______________
Tercer. Ladjudicaci daquest contracte es va acordar per resoluci del_______________, de data
_____
CLUSULES DEL CONTRACTE
Primera. El Sr. _______________es compromet, amb estricta subjecci al plec de clusules
administratives particulars i de prescripcions tcniques que li sn daplicaci, a realitzar________
Segona. El preu daquest contracte s de _______________euros, i el seu abonament es
realitzar______
Tercera. El subministrament objecte daquest contracte shaur de lliurar en un termini de ________
Tamb sestableixen els terminis per als segents lliuraments parcials:
El termini de garantia s de ______________ a comptar des de la data de recepci del subministrament.
Quarta.- Per respondre del compliment de les obligacions derivades daquest contracte, ladjudicatari ha
constitut a favor de lAdministraci una garantia definitiva per un import de _______________ euros, el
resguard del qual sadjunta a aquest contracte com a annex nm. 1.
Cinquena. El contractista presta la seva conformitat al plec de clusules administratives particulars que
regeix per a aquest contracte, signant-ne un exemplar, que sadjunta com a annex nm. 2, i ambdues parts
se sotmeten, per a tot lestablert al contracte, al Text Refs de la Llei de Contractes del Sector Pblic i a la
resta de disposicions reglamentries de desenvolupament, a la legislaci de Rgim Social aplicable i,
supletriament, a la Llei de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment
Administratiu Com.
Les qestions litigioses sorgides sobre la interpretaci, la modificaci, la resoluci i els efectes daquesta
Llei les resoldr lrgan de contractaci, els acords del qual posaran fi a la via administrativa i seran
immediatament executius, encara que es podran recrrer potestativament en reposici davant del mateix
rgan que els va dictar o es podran impugnar mitjanant recurs contencis administratiu, conforme al
disposat a la Llei reguladora daquesta Jurisdicci.
Per a la deguda constncia de tot el convingut, se signa aquest contracte en el lloc i la data indicats al
principi.
EL __________________
EL CONTRACTISTA
Elevaci del contracte

administratiu a escriptura
pblica
Els contractes administratius sn vlids
un cop formalitzats en document administratiu.
Tot i aix, el contractista podr sollicitar que el contracte selevi a escriptura
pblica, corrent al seu crrec les despeses corresponents.
238
Obligatorietat de la formalitzaci
No es podr iniciar lexecuci del contracte sense la seva prvia formalitzaci, excepte en el supsit de la tramitaci demergncia.
Quan per causes imputables al contractista no es formalitzi el contracte

dins del termini indicat, lAdministraci en pot acordar la resoluci, aix
com el decoms de la garantia provisional que, si fos procedent, shagus
constitut.
Si les causes de la no formalitzaci sn imputables a lAdministraci, sindemnitzar el contractista dels danys i perjudicis que la demora li pogus
ocasionar, amb independncia que pugui sollicitar la resoluci del contracte.
La formalitzaci dels contractes amb una quantia igual o superior a la determinada per als contractes menors, shaur de publicar al perfil de contractant de lrgan de contractaci, indicant-hi com a mnim les mateixes
dades esmentades a lanunci de ladjudicaci.
A ms, quan la quantia del contracte sigui igual o superior a determinades
quanties establertes a la llei, la formalitzaci shaur de publicar al Butllet
Oficial de lEstat o als Butlletins Oficials de les Comunitats Autnomes o
provncies.
Exemples
Model danunci de publicaci de formalitzaci
de contracte
MODEL DANUNCI DE FORMALITZACI DE CONTRACTES
Organisme.
Dependncia que tramita lexpedient.
Nmero dexpedient.
Adrea dInternet del perfil del contractant.
Tipus.
Descripci.
Lot (si s procedent).
CPV (Referncia de Nomenclatura).
Acord marc (si s procedent).
Sistema dinmic dadquisicions (si s procedent).
Mitj de publicaci de lanunci de licitaci.
Data de publicaci de lanunci de licitaci.
Tramitaci.
Procediment.
4. Valor estimat del contracte: _______ euros
5. Pressupost base de licitaci. Import net ________ euros. Import total
_________ euros.
6. Formalitzaci del contracte:
Data dadjudicaci.
Data de formalitzaci del contracte.
Contractista.
Import o cnon dadjudicaci.
Import net _______ euros. Import total _______ euros.
Avantatges de loferta adjudicatria.
239
Casos prctics
Presentaci de documentaci i formalitzaci del contracte

En el cas prctic nmero 2, hem vist que lempresa JPAC decidia participar en un concurs pblic per a la
contractaci del servei pblic de transport a lAjuntament de Valls. Dacord amb les bases daquest concurs
recollides a lanunci de la licitaci i al plec de condicions particulars, JPAC va constituir la garantia provisional
exigida, dipositant-ne limport en efectiu a la Caixa General de Dipsits i va presentar la seva corresponent
proposici per un import de 120 000,00 . LAjuntament de Valls va dur a terme lobertura de les diferents
ofertes i la seva corresponent valoraci, acordant concedir el contracte a JPAC, amb loferta econmica ms
avantatjosa.
Dacord amb lexposat a lanunci de licitaci i a lexpressat en aquest cas prctic:
a) On haur realitzat JPAC lingrs de limport de la garantia provisional?
b) s correcte que la proposici econmica tingui un import inferior al pressupost del contracte?
c) Quin seria limport de la garantia definitiva que hauria de constituir JPAC?
d) Com seria lanunci de la formalitzaci del contracte?
Soluci
a) Lenunciat indica que els 4 500 a qu ascendia la garantia provisional han estat dipositats en efectiu a la
Caixa General de Dipsits, o les seves sucursals enquadrades a les Delegacions dHisenda. En cas de les
entitats locals, com en el cas que ens ocupa, s habitual que tinguin habilitat un compte en una entitat
bancria, especialment destinat al dipsit de limport daquestes garanties. JPAC acreditar lingrs amb un
resguard de dipsit de la Caixa General o de lentitat bancria respectiva.
b) El pressupost de licitaci determina un sostre que no poden superar els licitadors; s a dir, els licitadors
poden proposar preus inferiors per no superiors. Per tant, en aquest cas, s correcte limport de loferta. A
ms, del seu import no es dedueix que sigui una oferta anormal o desproporcionada, de forma que podr sser
vlidament acceptada per lAdministraci.
c) Segons lanunci de licitaci, limport de la garantia definitiva hauria de ser del 5% de limport dadjudicaci
(120 000 ), no del pressupost; per tant, el seu import hauria de ser de 6 000 .
d) Lanunci de formalitzaci del contracte podria ser com el segent:
DILLUNS, 22 DE MAIG DE 20XX
Pg. 2365
ANUNCI
Resoluci de lAjuntament de Valls per la qual es fa
pblica la formalitzaci del contracte de gesti de serveis
pblics a adjudicar per procediment obert mitjanant
criteri de preu denominat: Servei de transport pblic del
municipi de Valls
a) Organisme: Ajuntament de Valls.
b) Dependncia que tramita lexpedient: Departament
de contractaci.
c) Nmero dexpedient: O124/0021/044012.
d) Adrea dInternet del perfil del contractant:
www.valls.cat.
a) Tipus: Gesti de serveis pblics.
b) Descripci: El contracte t per objecte la regulaci
de les condicions que han de regir per a la contractaci
del servei de transport pblic i collectiu per mitj
dautobusos al municipi de Valls.
c) Divisi per lots i nmero de lots/Nmero dunitats:
No.
g) Mitj de publicaci de lanunci de licitaci: Butllet
Oficial de Tarragona.
h) Data de publicaci de lanunci de licitaci: 21 de
febrer de 20XX.
a) Tramitaci: Ordinria.
b) Procediment: Obert. Criteri preu.
4. Valor estimat del contracte: 120.000,00 euros (IVA
excls).
5. Pressupost base de licitaci. Import net: 150.000,00
euros. Import total: 177.000,00 euros.
6. Formalitzaci del contracte:
a) Data dadjudicaci: 9 de maig de 20XX.
b) Data de formalitzaci del contracte: 16 de maig de
20XX.
c) Contractista: JPAC, SA.
d) Import o cnon dadjudicaci: Import net:
120.000,00 euros. Import total: 141.600,00 euros.
e) Avantatges de loferta adjudicatria: Oferta de preu
ms baix i autobusos ms nous.
Valls,
18
de
maig
de
20XX.
President________________________
LAlcalde-
240
4.3 > Execuci del contracte
Subcontractaci
El contractista podr concertar amb tercers la realitzaci parcial de la prestaci, llevat que el contracte o els plecs
disposin el contrari o llevat que, per la
seva naturalesa i les seves condicions,
lhagi dexecutar directament ladjudicatari.
Lexecuci del contracte consisteix en la realitzaci de lobjecte del contracte

dins del termini fixat i conforme a les condicions especificades per la Llei
de Contractes i les seves disposicions de desenvolupament i pels plecs de
clusules administratives i de prescripcions tcniques, generals i particulars
establertes en cada cas.
Els contractes shauran de complir dacord amb les seves clusules, sense
perjudici de les prerrogatives establertes per la legislaci a favor de les Administracions Pbliques: lrgan de contractaci pot interpretar unilateralment els contractes administratius, resoldre els dubtes que ofereixi el
seu compliment, modificar-los per raons dinters pblic, acordar-ne la
resoluci i determinar-ne els efectes.
Com a norma general, lexecuci del contracte es realitzar a risc i ventura
del contractista (que assumeix totes les conseqncies del contracte, les
positives i les negatives).
El contracte es pot prorrogar en el cas que el contractista incorri en demora
per causes no imputables al propi contractista. Per aix, ha doferir complir
els seus compromisos sollicitant una prrroga, que lAdministraci concedir amb una durada almenys igual al temps perdut, a no ser que el
contractista demans un altre termini menor.
Part del contracte
Contractista
Administraci
Obligacions
Conseqncies de lincompliment
Complir el contracte dins del termini total

fixat per a la seva realitzaci, aix com dels
terminis parcials indicats per a la seva execuci successiva.
Quan, per causes imputables a ell, el contractista

incorri en demora, lAdministraci podr optar
per la resoluci del contracte o per la imposici
de sancions econmiques diries.
Complir el contracte dacord amb les condicions especificades en els plecs de condicions
i el document contractual.
En cas de compliment defectus de la prestaci

objecte del contracte o dincompliment dels
compromisos o de les condicions especials dexecuci del contracte, es podran interposar penalitats econmiques, amb una quantia que no
podr ser superior al 10% del pressupost del contracte.
No causar danys o perjudicis a tercers com

a conseqncia de les operacions que requereixi lexecuci del contracte.
Indemnitzaci als tercers. Quan els danys i perjudicis hagin estat ocasionats com a conseqncia
immediata i directa duna ordre de lAdministraci, aquesta Administraci en ser responsable.
Abonar la prestaci realitzada, conforme

al preu convingut. El pagament del preu es
podr fer mitjanant abonaments a compte
o, en el cas de contractes de tracte successiu (per exemple, en un subministrament), mitjanant pagament en cada un
dels venciments que shaguessin estipulat.
Com a regla general, lAdministraci tindr
lobligaci dabonar el preu dins dels trenta
dies segents a la data de lexpedici de
les certificacions dobres o dels corresponents documents que acreditin la realitzaci total o parcial del contracte.
Si lAdministraci es demors en el pagament,

per un perode superior a quatre mesos, el contractista, si s procedent, podr suspendre el
compliment del contracte.
Si la demora fos superior a vuit mesos, el contractista tamb tindr dret a resoldre el contracte
i al rescabalament dels perjudicis que soriginin
com a conseqncia daquesta demora.
241
4.4 > Extinci del contracte

Els contractes sextingiran per compliment o per resoluci.
Compliment
Cessi del contracte
El contracte sentendr complert quan el contractista hagi realitzat, dacord

amb els termes del contracte i a satisfacci de lAdministraci, la totalitat
de la prestaci.
Ladjudicatari podr cedir a un tercer

els drets i les obligacions derivats del
contracte, sempre que les qualitats tcniques o personals del cedent no hagin
estat ra determinant de ladjudicaci
del contracte i la cessi no suposi una
alteraci substancial de les caracterstiques del contractista si constitueixen
un element essencial del contracte.
En tot cas, la seva constataci exigir un acte formal o positiu de recepci

o conformitat per part de lAdministraci.
A ms, com a regla general, en els contractes es fixar un termini de garantia a comptar des de la data de recepci o conformitat, transcorregut el
qual sense objeccions per part de lAdministraci, quedar extingida la
responsabilitat del contractista.
Resoluci
Els contractes es podran resoldre a causa de determinades circumstncies
sobrevingudes expressades en la llei: declaraci dinsolvncia del contractista, mutu acord, incompliment per part del contractista de les condicions
expressades al contracte, etc.
La resoluci produir uns efectes diferents segons quina sigui la causa
que lhagi provocat per, en tot cas, lacord de resoluci contindr un pronunciament exprs sobre la procedncia o no de la prdua, la devoluci o
la cancellaci de la garantia definitiva constituda.
Casos prctics
Jurisdicci competent
Quin ordre jurisdiccional s competent per resoldre els possibles litigis que es puguin suscitar en matria de
contractaci administrativa?
Soluci Lrgan jurisdiccional contencis administratiu ser el competent per resoldre les qestions litigioses
relatives a la preparaci, ladjudicaci, els efectes, el compliment i lextinci dels contractes administratius.
Aix mateix, correspondr a aquesta ordre jurisdiccional el coneixement de les qestions que se suscitin en relaci amb la preparaci i ladjudicaci dels contractes privats de les Administracions Pbliques i dels contractes
subvencionats.
14 En qu consisteix lanunci dinformaci prvia?
15 Quina caracterstica comuna han de tenir els criteris de selecci de ladjudicatari?
16 Quins requisits shan de complir per tal que ladjudicaci provisional es converteixi en definitiva?
17 Quines conseqncies t per al contractista la demora en lexecuci de lobjecte del contracte?
242
5 >> Contractaci administrativa a Catalunya

Dins del marc establert per la legislaci de lEstat i de la Uni Europea, Catalunya ha desenvolupat una normativa prpia per regular alguns contractes (per exemple, la Llei 3/2007, de 4 de juliol, de lobra pblica) i, a
ms, uns organismes de contractaci especfics.
5.1 > Plataforma de serveis de contractaci pblica

En aplicaci de la normativa comunitria en matria de contractaci electrnica, el Departament dEconomia i Finances de la Generalitat de Catalunya est duent a terme actuacions per aplicar lestratgia corporativa de
la contractaci electrnica, amb laprovaci de normativa diversa i amb la
dotaci de recursos financers i humans per assolir aquest nou model de
contractaci amb les Administracions Pbliques.
Concretament, per lOrdre ECF/313/2008, de 23 de juny, es va crear la Plataforma de serveis de contractaci pblica (https://contractaciopublica.gencat.cat). Es tracta dun portal dinformaci per a la difusi de la informaci
de lactivitat contractual de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya
i del seu sector pblic, aix com de difusi dels perfils de contractant dels
seus rgans de contractaci.
T lobjectiu doferir un punt de referncia nic i complet per a la difusi
de la informaci de lactivitat contractual de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya i dels ens i empreses que integren el seu sector pblic,
i de difusi dels perfils de contractant dels seus rgans de contractaci.
5.2 > Junta Consultiva de Contractaci
Pla nic dObres i Serveis

Com a mostra de la voluntat doptimitzar la gesti de lAdministraci Pblica,
destaquem el Pla nic dObres i Serveis.
Aquest pla s linstrument ms efica
de suport als municipis petits i mitjans,
finanant actuacions per cobrir les necessitats dels habitants dels municipis.
La Junta Consultiva de Contractaci Administrativa, adscrita al Departament dEconomia i Finances, s lrgan consultiu especfic en matria de
contractaci de lAdministraci de la Generalitat i, en aquest sentit, t la
funci delaborar informes en aquesta matria a instncia de les diferents
Administracions i Organismes vinculats.
Aix mateix, exerceix les funcions que li atribueix la legislaci vigent en
relaci amb la classificaci dels empresaris i a la direcci i gesti del
Registre Oficial de Contractistes i del Registre Pblic de Contractes:
En el Registre Oficial de Contractistes hi constaran la totalitat dels contractistes que hagin obtingut la classificaci empresarial de la Junta
Consultiva de Contractaci Administrativa de la Generalitat, amb el
detall de les seves circumstncies de classificaci i hi constaran igualment
les revisions, suspensions i, en general, totes les incidncies que es puguin produir durant la vigncia de la classificaci, dacord amb la normativa vigent.
Els contractes adjudicats per lAdministraci de la Generalitat, les seves
entitats autnomes i la resta dentitats de dret pblic amb personalitat
jurdica prpia vinculades o dependents de lAdministraci de la Generalitat han de constar en el Registre Pblic de Contractes, aix com les
modificacions, les prrrogues o variacions de terminis i lextinci dels
contractes, amb inclusi de les dades relatives a lexecuci que es determinin.
243
Els informes de la Junta no tenen carcter vinculant.

La sollicitud dinforme haur de precisar lobjecte de lanlisi jurdica. A
tal efecte, s convenient que juntament amb lescrit de sollicitud sadjunti
un document (que podria ser elaborat per lassessoria jurdica de lrgan
de contractaci, secretari/ria de la corporaci, etc) en el qual es plantegin
els elements de reflexi ms significatius.
En compliment de les seves competncies, la Junta ha creat el servei segent:
Registre Electrnic dEmpreses Licitadores (RELI)
s un registre administratiu electrnic, gestionat per la Junta Consultiva
de Contractaci Administrativa, en qu es troben dades referides a empreses
que vulguin contractar amb les Administracions Pbliques (personalitat
jurdica, solvncia, etc.).
El Registre Electrnic dEmpreses Licitadores de la Generalitat de Catalunya
t les funcions segents:
Inscriure les empreses que ho sollicitin i assignar-los un nmero registral.
Arxivar en suport electrnic i preservar i custodiar la documentaci registral.
Facilitar, tant als rgans de contractaci com a les meses de contractaci
de les administracions pbliques catalanes, laccs electrnic segur a
les dades i els documents dipositats en el Registre.
Facilitar a les empreses inscrites laccs electrnic segur a les seves respectives dades registrals.
Requerir lactualitzaci peridica de les dades registrals a les empreses
inscrites.
Anotar les empreses que els rgans competents han declarat en situaci de prohibici per contractar amb les administracions pbliques.
Les empreses inscrites en el Registre no caldr que aportin, en els diferents
procediments de licitaci, cap certificat acreditatiu dinscripci. Seran els
propis rgans de contractaci i meses de contractaci les que, dofici, accediran per mitjans electrnics de forma directa i segura a les dades contingudes en el Registre.
Per accedir al RELI i introduir les dades que es demanen dins els diferents
camps de la sollicitud telemtica, lempresa ha de disposar de signatura
electrnica reconeguda de nivell 4 (targeta que proporcionen les entitats
de certificaci classificades per CatCert ), o b ha de tenir un codi daccs
provisional, clau alfanumrica que es podr utilitzar transitriament mentre no disposin de la firma electrnica reconeguda.
Signatura electrnica reconeguda

Per aconseguir la signatura electrnica
reconeguda cal dirigir-se a qualsevol de
les entitats de certificaci classificades
per lAgncia Catalana de Certificaci
(CatCert) i demanar un certificat de signatura de persona fsica amb dispositiu
segur (nivell 4: targeta, llapis criptogrfic, etc.).
18 Creus que les licitacions dobres pbliques han de ser conegudes per tothom?
244
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Quin s lmbit daplicaci de la contractaci administrativa?
2 Quins requisits ha dacreditar lempresari per poder ser classificat per lAdministraci? Quina vigncia t la classificaci?
3 Les unions temporals dempresaris poden contractar amb lAdministraci? Quines caracterstiques han de tenir
aquestes unions?
4 Quin s lobjecte del contracte de concessi dobres pbliques? En qu es diferencia del contracte dobres?
5 Quina finalitat tenen els contractes menors? Com sadjudiquen?
6 En qu consisteix el procediment negociat? En quins casos es pot utilitzar?
7 Quin s el tipus de contracte que t com a objecte les prestacions consistents en el desenvolupament duna
activitat o dirigides a lobtenci dun resultat diferent duna obra o un subministrament?
8 Quan parlem de licitaci, a qu ens referim?
9 Qu passa quan els contractes adjudicats no es poden formalitzar per causa imputable al contractista?
10 Quan la proposici ms avantatjosa econmicament presenti valors anormals o desproporcionats, com ha
dactuar lrgan de contractaci?
.: APLICACI :.
1 Enumera els requisits que han de complir les persones naturals o jurdiques per poder contractar amb lAdministraci.
2 Indica si en els supsits segents s necessari que les empreses es trobin classificades:
a) Execuci dun contracte dobres per un import de 300 000 .
b) Execuci dun contracte de serveis per un import de 150 000 .
3 Indica en els supsits segents el tipus de contracte administratiu que caldria celebrar:
a) Gesti del servei de manteniment de parcs i jardins.
b) Construcci dun hospital.
c) Compra de vehicles oficials.
d) Reparaci de mobiliari urb.
4 Enumera els tipus de contractes del sector pblic en qu s possible establir una negociaci relativa als seus termes.
5 Fes un esquema que reflecteixi les normes generals aplicables a tots els procediments dadjudicaci de contractes
pblics.
6 Busca un anunci de licitaci al Butllet Oficial de la teva Provncia, un altre al Butllet Oficial de Catalunya i un
tercer al Butllet Oficial de lEstat, relatius a la reparaci dalgun carrer o carretera, i anota totes les caracterstiques
rellevants de les respectives licitacions: procediment, rgan de contractaci, pressupost, dates, etc.
7 Entra a la pgina web de lAgncia Tributria (www.agenciatributaria.es) i busca lopci per sollicitar per via telemtica un certificat destar al corrent de les obligacions tributries.
Cas final
245
Contracte de concessi dobra

pblica
Una empresa aconsegueix ladjudicaci,
per part de lAdministraci, dun contracte
de concessi dobra pblica. Abans de comenar lexecuci del contracte, lempresari decideix comprovar-ne els termes.
a) Com shan dexecutar les obres?
b) Com es financen les obres pbliques objecte de la concessi?
c) Quins sn els principals drets i obligacions
del concessionari del contracte?
d) Quant pot durar la concessi?
Soluci
a) Les obres es realitzaran conforme al projecte aprovat per lrgan de contractaci i en els terminis establerts
en el plec de clusules administratives particulars, podent ser executades amb lajuda de lAdministraci. Lexecuci de lobra que correspongui al concessionari es podr contractar totalment o parcialment amb tercers,
dacord amb el disposat a la llei i al plec de clusules administratives particulars.
b) Les obres les finanar, totalment o parcialment, el concessionari que, en tot cas, assumir el risc en
funci de la inversi realitzada.
Quan existeixin raons de rendibilitat econmica o social, o hi concorrin singulars exigncies derivades de la finalitat pblica o linters general de lobra objecte de concessi, lAdministraci tamb podr aportar recursos
pblics per al seu finanament, que adoptaran la forma de finanament conjunt de lobra, mitjanant subvencions o prstecs reintegrables, amb o sense inters i de conformitat amb les previsions del corresponent plec
de clusules administratives particulars, i en tot cas shaur de respectar el principi dassumpci de risc per
part del concessionari.
c) Els concessionaris tindran, entre altres, els drets segents:
Explotar lobra pblica i percebre la retribuci econmica prevista en el contracte durant el temps de la
concessi.
Mantenir lequilibri econmic de la concessi, en el cas de modificaci del contracte.
Utilitzar els bns de domini pblic de lAdministraci concedent necessaris per a la construcci, la modificaci,
la conservaci i lexplotaci de lobra pblica.
Daltra banda, sn obligacions generals del concessionari, entre altres:
Executar les obres dacord amb el disposat al contracte.
Explotar lobra pblica, assumint el risc econmic de la seva gesti amb la continutat i en els termes
establerts al contracte.
Admetre la utilitzaci de lobra pblica per tot usuari, en les condicions que shagin establert dacord amb
els principis digualtat, universalitat i no discriminaci, mitjanant labonament, si s procedent, de la
tarifa corresponent.
d) Les concessions de construcci i explotaci dobres pbliques satorgaran pel termini que sacordi al plec
de clusules administratives particulars, que no podr excedir de 40 anys.
246
Idees clau
Els contractes
del sector pblic
Elements del
contracte
administratiu
LA CONTRACTACI
ADMINISTRATIVA
Tipus de
contractes
administratius
Procediment de
contractaci
Rgim jurdic
Contractes administratius i contractes privats
rgan de contractaci
Contractista
Objecte
Preu
Forma
Obres
Concessi dobres pbliques
Subministrament
Gesti de serveis pblics
Serveis
Collaboraci entre el sector pblic i el sector
privat
Contractes mixtos
Contractes menors
Preparaci del contracte

Publicaci de la licitaci
Presentaci de proposicions
Selecci del contractista i adjudicaci
Formalitzaci del contracte
Execuci
Extinci
La contractaci
pblica social
Contractaci amb empreses que
tinguin a la plantilla persones
amb discapacitat o en situaci
dexclusi social i amb entitats
sense nim de lucre
1. Els rgans de contractaci ponderaran, en els
supsits en qu sigui obligatori, que els licitadors
compleixin el disposat a la Llei dIntegraci Social
dels Minusvlids, relatiu a lobligaci de comptar
amb un 2% de treballadors amb discapacitat o adoptar les mesures alternatives corresponents.
A tal efecte, si s procedent, els plecs de clusules
particulars podran incorporar la clusula relativa
a
la documentaci a aportar pels licitadors, lexigncia
que saporti un certificat de lempresa en qu hi
consti tant el nmero global de treballadors en plantilla com el nmero particulars de treballadors amb
discapacitat.
2. Els rgans de contractaci podran indicar als
plecs de clusules administratives particulars la preferncia en ladjudicaci dels contractes per a les
proposicions presentades per les empreses pbliques
o privades que, en el moment dacreditar la seva
solvncia tcnica, tinguin a la plantilla un nmero
de treballadors amb discapacitat superior al 2%,
sempre que aquestes proposicions igualin en els seus
termes les ms avantatjoses des del punt de vista
dels criteris que serveixin de base per a ladjudicaci.
3. Aix mateix, es podr establir la preferncia en
ladjudicaci de contractes, en igualtat de condi
cions, amb les que siguin econmicament ms avan-
tatjoses, per a les proposicions presentades per les

empreses dinserci.
4. En la mateixa forma i condicions es podr establir
aquesta preferncia en ladjudicaci dels contractes
relatius a prestacions de carcter social o assistencial per a les proposicions presentades per entitats
sense nim de lucre, amb personalitat jurdica, sempre que la seva finalitat o activitat tingui relaci
directa amb lobjecte del contracte, segons resulti
dels respectius estatuts o regles fundacionals i segons figurin inscrites al corresponent registre oficial.
En aquest supsit, lrgan de contractaci podr requerir a aquestes entitats la presentaci del detall
relatiu a la descomposici del preu ofert en funci
dels seus costos.
5. Els rgans de contractaci podran indicar als
plecs de clusules administratives particulars la preferncia en ladjudicaci dels contractes que tinguin
com a objecte productes en qu existeixi alternativa
de comer just per a les proposicions presentades
per les entitats reconegudes com a Organitzacions
de Comer Just, sempre que aquestes proposicions
igualin en els seus termes les ms avantatjoses des
del punt de vista dels criteris que serveixin de base
per a ladjudicaci.
Extracte de la disposici addicional quarta del text
refs de la Llei de Contractes del Sector Pblic.
Activitats
a) Et sembla interessant que es doni prioritat per contractar amb lAdministraci a empreses que adquireixin
un comproms social? Per qu?
b) Creus que aquestes mesures sn suficients per fomentar la contractaci de persones en situaci dexclusi
social?
M2_DJE_IOC_INTcontra_CREDITS_M2_DJE_IOC_INTcontra_CREDITS 19/10/12 10:32 Pgina 1
Jaime Jos Antn Prez, Santiago Torrent Llins

MACMILLAN IBERIA, S.A. empresa que pertany al GRUPO MACMILLAN
c/ Capitn Haya, 1 planta 14. Edifici Eurocentro
28020 Madrid (ESPANYA)
Telfon: (+34) 91 524 94 20
Agraments: Agncia Catalana de Protecci de Dades, Agncia Estatal de lAdministraci Tributria, Ajuntament
de Barcelona, Ajuntament de Palafrugell, Barcelona activa, Butllet Oficial de lEstat, Caja General de Depsitos,
Camerfirma, CERES, CIRCE, Comunidad de Madrid, Consell General del Poder Judicial, Generalitat de Catalunya,
Xarxa 060, Registradores.org, Subdirecci General dInformaci, Documentaci i Publicacions del Ministeri
dEconomia i Hisenda.
Edici: Luis ngel Ramos
Traducci i correcci: Montserrat Sol Serra
Coordinaci de disseny i maquetaci: ngeles Marcos
Maquetaci: COPIBOOK S.L., Preimpresin
Disseny de coberta: Institut Obert de Catalunya
Realitzaci de coberta: Pedro Coronado
Fotografies: Age fotostock, Consell General del Poder Judicial, Jos Luis Varas, Ministeri dEconomia i Hisenda,
Presidncia del Govern central, IngImage, Senat i Servei Audiovisual de la Uni Europea.
Logotips: Agncia Catalana de Certificaci, Agncia Tributria de Catalunya i Generalitat de Catalunya.
ISBN: 978-84-15656-49-4
Dipsit legal: M-34723-2012
Imprs a Edelvives Talleres Grficos
Reservats tots els drets. Queda prohibida, sense autoritzaci escrita dels titulars del copyright, la reproducci total
o parcial, o la distribuci daquesta obra, incls el disseny de coberta, per qualsevol mitj o procediment,
comprs el tractament informtic i la reprografia.
La infracci dels drets esmentats pot ser constitutiva de delicte contra la propietat intellectual (Art. 270
i segents del Codi Penal).
M2_DJE_IOC_cobertaCMYK_M2_DJE_IOC_cobertaCMYK 23/10/12 15:11 Pgina 1
Gesti de la documentaci jurdica i empresarial
Administraci i gesti
Gesti de la documentaci
jurdica i empresarial
CFGS.AFI.M02/0.12
CFGS - Administraci i finances

Libro en Catalan Gestió de La Docmentació Juridica

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Libro en Catalan Gestió de La Docmentació Juridica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

M2_DJE_IOC_cobertaCMYK_M2_DJE_IOC_cobertaCMYK 23/10/12 15:11 Pgina 1

Gesti de la documentaci jurdica i empresarial

CFGS - Administraci i finances

M2_DJE_IOC_unitat00a_portadeta_p001 17/10/12 16:25 Pgina 1

Jaime Jos Antn Prez

M2_DJE_IOC_unitat00b_indice_p002-005 17/10/12 12:51 Pgina 2

Unitat 2 Documentaci de constituci de les entitats

M2_DJE_IOC_unitat00b_indice_p002-005 17/10/12 12:51 Pgina 3

Unitat 4 Contractaci privada a lempresa

1 >> El Dret empresarial

Unitat 5 Govern central i Administraci Pblica

1 >> El Govern central i lAdministraci General de lEstat

Unitat 6 Administraci Autonmica i Administracions Locals

M2_DJE_IOC_unitat00b_indice_p002-005 17/10/12 12:51 Pgina 4

Unitat 7 La Uni Europea

Unitat 8 Lacte administratiu

Unitat 9 El procediment administratiu

M2_DJE_IOC_unitat00b_indice_p002-005 17/10/12 12:51 Pgina 5

Unitat 11 Documents requerits pels organismes pblics

Unitat 12 La contractaci administrativa

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 6

Dret pblic i privat

Fonts del Dret

Normativa civil i mercantil

Elaboraci i aplicaci de les normes

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 7

Unitat 1 - Dret i informaci jurdica

1 >> Dret pblic i privat

1.1 > Concepte de dret

1.2 > Classes de normes jurdiques

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 8

2 >> Fonts del Dret

Exemples de principis generals

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 9

Unitat 1 - Dret i informaci jurdica

3 >> LOrdenament Jurdic

3.1 > La jerarquia normativa

Consell de Garanties Estatutries

Cal tenir en compte que, segons la Constituci, Espanya pot celebrar

3.2 > Normes que formen lOrdenament Jurdic

Normes amb rang de llei

Normes amb rang inferior a la llei

1.1. Principi de jerarquia normativa.

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 10

La Constituci de 1978 s la norma ms important de tot lOrdenament

Es tracta de determinats tipus de normes jurdiques que, tot i ser dictades

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 11

Unitat 1 - Dret i informaci jurdica

Reials decrets legislatius

Decret i reial decret

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 12

Documents de normes jurdiques

Reials decrets del Consell de Ministres i del president del Govern.

Els reglaments del Govern de

En lmbit autonmic, lexercici de la potestat reglamentria segueix el

Denominaci dels reglaments

La Llei Reguladora de Bases de lAdministraci Local estableix que, en els

3.3 > Denominaci de les normes jurdiques

Per exemple: Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern.

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 13

Unitat 1 - Dret i informaci jurdica

4 >> Normativa civil i normativa mercantil

El Dret Civil Catal

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 14