Tema 3. La sociologia jurdica com a camp especfic del dret.

3.0. Introducci: la sociologia jurdica com a expressi de la revolta antiformalista.

Dentrada, el positivisme legalista fou la gran escola del pensament del dret des del sorgiment dels
estats fins la dcada dels 90.
La derrota de les monarquies absolutes be de la revoluci americana i francesa. Estos dos processos
revolucionaris perseguits per la burgesia desencadenen altres processos (1839 i 1848). Aix creen els
estats liberals que porten a terme el procs de codificaci liberal que suposa la derogaci de tot dret
anterior, i laprovaci dun nou dret de carcter liberal. Este nou pensament del dret afirmar i
legitimar el positivisme legalista, que defensa que la llei dels nous codis es lnica font de creaci de
dret.
Desta manera soposen als costums, a la jurisprudncia, a lexistncia del dret natural. Per al
positivisme legalista es font de creaci la llei, ja que es la expressi de voluntat de la sobirania popular
del poder democrtic. A mes defensa un interpretaci autentica, com la nica interpretaci, es a dir,
nicament el legislador te possibilitat dinterpretar el dret que esta en vigor. El positivisme legalista
nega al poder judicial la capacitat dinterpretar el dret, nomes els jutges poden aplicar all que esta
establit en les normes jurdiques tal qual esta dictada. Aix es coneix com el procs de subsumpci, el
jutge agafa el cas concret i el submergeix dins la norma jurdica per a resoldre-ho.
El positivisme legalista defn que el conjunt de lleis conformen un sistema de normes perfecta, be
sistematitzada que reverteix les caracterstiques de plenitud i coherncia. El problema del positivisme
legalista apareix quan el confronten amb la realitat de laplicaci del dret modern. En la practica
sorgiren problemes com que davant un conflicte jurdic no tenien una norma aplicable. Aix va afectar a
una societat que estava en un procs de industrialitzaci i dexpansi del capitalisme, ja que no existien
normes per a regular les noces relacions laborals amb lo que hi havia una llacuna legal. A mes hi havia
incoherncia en diferents aspectes del marc legal, lo que crea antinmia.
Se donen compte de que este sistema no funciona i dona lloc a una revolta antiformalista que tenen una
forma diferent del dret. Amb este antiformalisme jurdic naix una sociologia dret (1840).
IHEING
Teories socialistes sobre el dret (Marxisme,
Anarquisme)
Positivisme legalista

Antiformalisme jurdic
Teories sociolgiques sobre el dret
2 grup antiformalisme jurdic

referent dinici lobra de Iheing *

El dret, es un instrument de poder de la classe dominant, que es la burgesia. Dret un instrument

ideolgic que protegeix els ideals de la burgesia liberal. El dret cal eliminar-lo, es una ultima etapa
dalliberament de la societat, totes les persones lliures i iguals.
* comparteix el mtode de pensar del positivisme legalista, en una primera etapa de la seua obra.
Constataci de falta de normes, constataci de les nombroses contradiccions internes dins del sistema i
el va dur a un canvi de vista, el que es coneix com les teories sociolgiques sobre el dret.
Dona importncia no nicament a la norma jurdica, sin a la eficcia o ineficcia de la practica.

Lluita pel dret (1872).

Iheing demostra que la historia del dret es la lluita dels grups socials oprimits pel reconeixement i
la garantia dels seus drets. Conflicte permanent entre els diferents grups socials.
Per a Marx, el dret element negatiu sols serveix a la classe social dominant. Per a Iheing, el dret
sorgeix deixe conflicte dinteressos. Te una visi positiva, el dret protegeix els interessos, les
demandes deixos grups socials que havien estat subordinats i oprimits.
Fi del dret (1886).
Iheing adopta un punt de vista funcional del dret dins la societat. Per a ell, el dret garanteix els
interessos materials deixa societat, per el dret te una segona funci, garanteix unes finalitats
formals, fa referencia a lestructura i del funcionament del propi sistema jurdic. Iheing es el
iniciador de les teories sociolgiques del dret.

SOCIOLOGIA DEL DRET

Escola francesa
Primera etapaprecursors: Esmein i Sabilles.

Segona etapaFranois Gery

Tercera etapaDeibles de Gay: teoria institucionalitzat del dret: Dujuit i Hawiou.

Gay, la seua visi sociolgica del dret parteix de dos punts:

Constatar la insuficincia de la llei com a nica i exclusiva Font de creaci del dret. La llei no es
lnica i exclusiva font de creaci del dret. Defensa un Pluralisme jurdic.
Mtode de treball, abandona la lgica deductiva i adopta un punt de vista mes empric, mes
inductiu. El primer que cal fer es anar a investigar com saplica el dret en la practica. Com els
agents jurdics viuen i apliquen el dret. A partir dahir caldria seleccionar i adonar les dades, amb
la finalitat ltim de construir tcniques jurdiques per a lelaboraci del dret. Junt a la llei, existir
la costum, la jurisprudncia, el treball de la doctrina, lequitat, etc. El pluralisme jurdic que ell
defensa, sempre estaria presidit per la LLEI.

3.1. El moviment del dret lliure (Ehrlich, Kantorowicz).

Es desenvolupa als pasos de llengua germnica. Te en com amb lescola francesa:

Latac a una visi de lordenament jurdic, com un sistema perfecte.

Estudi de les incoherncies entre normes.
Ls dun mtode inductiu.
EHRLICH.
2 grans etapes:

Arguments de critica contra el positivisme legalista.

Creaci de pensament propi de carcter sociolgic sobre el dret.

Per a ell, el dret naix duns fets normatius o fonts motrius del dret: us, possessi o domini, poder i
declaraci de voluntat.
Es crea un dret social o un dret viu, ordenament basic i primitiu de les relacions socials. Apareixen
les primeres institucions jurdiques que regulen la societat: famlia, matrimoni, possessi, contractes,
successi, les corporacions.
Lautor utilitza 3 criteris per a classificar el dret viu:

Famanomes en sentit ampli (primera etapa). Proposicions formals (segona etapa).

Origennomes fora de lestat (primera etapa). Nomes estatals (segona etapa).
Funci nomes que emanades de la decisi dels jutges (primera etapa). Nomes dacci, que
regulen el comportament de les persones (segona etapa).

3 tipus de dret:

Dret social o dret viu.

Fama nomes en sentit ampli.
Origen nomes extra estatals.
Funci nomes que regulen el comportament general dels subjectes.
Dret de lestat.
Fama : dret formalitzat.
Origen : estatal.
Funci : nomes que regulen la conducta o acci dels subjectes.
Dret jurisprudencial.
Fama : formalitzat.
Origen : estraestatal.
Funci : nomes emanades pels jutges.

Evoluci histrica
1) Dret social o dret viu, en continu procs devoluci. Jerrquicament el dret.
2) Dret jurisprudencial, emanat pels jutges (3 persones, per a que resolga el conflicte.
3) Dret de lestat, lltim model de dret que apareix histricament. Apareix la lleiexpressi de
la voluntat de lestat.
KANTOROWICZ.
Es destaca per criticar durament el dret estatal com a nica font de creaci del dret com shavia fet
des del positivisme legalista.
Per este autor va mes enll, perqu si per a altres autors la llei estatal es una font de creaci mes, per
a Kantorowicz es una visi extrema, la llei estatal es una font de creaci del dret marginal. La font de
creaci seria la jurisprudncia (sentencies i decisions preses pels jutges).
Esta font principal donaria un ampli marc de visi als jutges alhora de decidir. Els jutges, per tant,
tenen un paper fonamental en la creaci del dret. Este model esta totalment oposat al model del
positivisme legalista. Esta visi la trobarem quan entrem a analitzar el realisme jurdic.
3.2 El realisme jurdic.
El realisme jurdic es antiformalista perqu soposa al positivisme legalista, aix negar que la llei
estatal siga lnica i exclusiva norma de declaraci del dret. A mes negar que siga la principal font
de creaci de dret dins dun marc de formalisme jurdic.
Tamb pensa que la llei no te un carcter imperativista, es a dir, no es un mandat de lestat. La llei de
lestat es simplement una predicci de la futura decisi que tindr el jutge.

Realisme nord-americ.
Naix de distints factors:

La tradici Como Law dels anglosaxons. En el nostre marc es segueix el model de lEuropa
continental, de Frana. Per en els pasos anglosaxons el dret de lestat sempre ha tingut un
equilibri entre el dret emanat del poder judicial i del poder de la llei estatal.
Importncia als EEUU de la filosofia pragmtica dautors com James o Dewey.
La preocupaci dels agents jurdics per tindre una visi del dret que toque la realitat del dret
diari. Eixa necessitat practica tamb va tindre molta importncia per a donar lloc al naixement
del realisme jurdic a EEUU.

KARL LEWELLYN.
Les caracterstiques bsiques del realisme nord-americ son:

Defensa duna concepci del dret sociolgic, analitza les normes jurdiques com un flut ,
com un moviment constant dins de la societat, normes jurdiques creades pels jutges.
El dret es un mitja per aconseguir fins socials.
La societat esta en una dinmica de canvi constant i el dret a de solapar-se a eixe moviment
constant.
Separaci entre tica i dret.
El rebuig dels conceptes tradicionals de la cincia del dret (deure jurdic, drets dels ciutadans,
procediments, etc.). Conceptes abstractes que no atenen a la realitat del dret.
Escepticisme a la influencia que te la norma legal en la decisi dels jutges.
La importncia de leficcia de les normes jurdiques.

Les normes jurdiques es classifiquen en:

Les normes de paper. Son les que sidentifiquen amb la legislaci del poder pblic. Estes
normes son prescriptives perqu intenten regular la conducta dels ciutadans. A mes orienten la
decisi dun jutge davant un cas concret.
Les normes efectives. Son les decisions judicials, son normes descriptives que venen a
descriure la realitat duns fets que tenen rellevncia jurdica. A mes son practicades i
aplicades per a resoldre problemes o casos concrets.

Les normes efectives es relacionen amb les altres perqu venen definides i contenen parcialment
continguts regulats en les normes de paper.
Realisme escandinau.
Es desenvolupa en la 2a postguerra. All es un model de dret on lestat ha tingut sempre una
importncia primordial, no hi ha argument histric. Les causes del sorgiment son:

La filosofia poltica i social. En aquests pasos de forta tradici estatalista es desenvolupa

amb una gran forma la social democrcia. Esta importncia de la social democrcia ha
reorientat la preocupaci dels juristes en el sentit de demostrar leficcia de les normes en la
societat. Eixa influencia no sols te influencia sobre els acadmics, sin que tamb afecta als
prctics del dret (advocats, jutges, procuradors).
Pel funcionament prctic del dret.

KARL OLIVOLCRONA I ALF ROSS.

CONTINGUTS.

Opinen que els conceptes del positivisme legalista son conceptes abstractes, allunyats de la realitat
del dret, conceptes massa formals.
Per a ells, la norma jurdica no es tant el que seria la norma legal, la llei de lestat, sin que la norma
jurdica constitueix un fenomen social que utilitza la norma legal com una pauta de interpretaci i de
calcificaci dels fets socials. Es a dir, la norma jurdica es formula com una mixtura entre la norma
legal i la practica social, el que es normatiu i el que es sociolgic. La norma legal adquireix juridicitat
quan saplica a la practica, i per si sola, es un simple enunciat abstracte i necessita una aplicaci
sociolgica.
Critiques.
Laplicaci del dret nicament no la du el jutge. Tots els ciutadans quan actuen de forma legal estan
aplicant el dret. A mes dins dels poders pblics, el jutge no es lnic funcionari que aplica el dret.
La realitat del dret va mes enll del que es laplicaci de les normes. Lactivitat legislativa tamb es
una activitat executiva important. Deixa manera no podem reduir la norma a una simple predicci de
la visi del jutge.
La reducci que el realisme jurdic du a terme de la validesa formal de les normes a la seua eficcia.
No es pot obviar la qesti de la validesa formal de les normes, hem de saber quines normes estan en
vigor. Eficcia per damunt de la validesa en el realisme jurdic.
3.3. La sociologia sistemtica del dret (Gurvitch, Geiger).
GEIGER.
OBRA.
No pertany ni al positivisme formalista ni al realisme jurdic. Es un punt de vista en el cam del
positivisme formalista i el realisme jurdic de carcter antiformalista.
Al igual que els realistes, pensen que els conceptes del positivisme formalista no tenen
transcendncia i conceptes superflus, despeculaci filosfica que no at a la realitat social.
No es planteja dur a terme la mateixa tasca dels realistes jurdics, el que faran ser utilitzar una teoria
de sociologia general de Simmel. Simmel aporta a la sociologia la reducci de les relacions socials a
un llenguatge matemtic a traves de diverses formules; una sociologia sistematitzada, formalitzada i
pura.
Aleshores, sobre esta base, Geiger traslladar esta sociologia a la sociologia del dret. Planteja una
sociologia formal del dret. A mes, planteja la necessitat de complementar-la, i dura a terme una
sociologia cultural del dret. Esta sociologia planteja una evoluci de diferents societats histriques,
en concret de la societat antiga i de la societat moderna:

La societat antiga. Estaria caracteritzada per relacions socials de carcter comunitari. Existeix
una comunitat de calors que unifica els valors, tamb un control espontani i global del
collectiu a un individu. Estes comunitats son redudes, on existeix una confiana mtua i una
escassa individualitzaci de les persones.
La societat moderna. Esta caracteritzada per una societat mes individualista amb una
pluralitat o homogenetat dels valors socials. A mes un control social ja institucionalitzat i una
desconfiana entre els individus que formen grups socials externs. Existeix un element
dindependncia de lindividu respecte al grup social. Cal destacar que lestat es la forma

poltica dominant que crea una organitzaci social institucionalitzada i un ordenament jurdic
de carcter coactiu.
GURVITCH
AUTOR
Sinstalla a Frana desprs de fugir dAlemanya. Esta influt per: lidealisme alemany de Fichte, del
socialisme francs de Proudhon i del personalisme comunitari de Mounier.
OBRA.
La primera obra es Idea del dret social de 1932. Esta obra soposa frontalment a la visi del
positivisme formalista didentificar la llei de lestat com la font de creaci de dret. A partir dac,
Gurvitch considera que existeix diferents fonts normatives, les diferents formes de relacions socials,
ja que cadascuna crea normes, deriva la creaci de normes de carcter social. Lestat seria un fet
normatiu que crea unes diverses normes socials no exclusives. Eixe conjunt de normes socials creen
una pluralitat de normes socials, que ell anomena dret social.
La segona obra es Sociologia del dret de 1942. Gurvitch ens planteja una classificaci de les
matries estudiades per la sociologia del dret en tres parts:

La microsociologia del dret o sociologia sistemtica. Estudiarem les classes de relacions

socials que existeixen, i com se conjuren com fets normatius. Tenim dos tipus de formes
socials:
o Sociabilitat espontnia o directa. Es propi de la comunitat. Es un fet normatiu que
crear normes jurdiques de carcter interindividual. Destaquen tres formes socials:
La massa. Aquella forma de sociabilitat on existeix un grau duni menor ,
per una major pressi social sobre els individus (fans dun club de futbol).
La comunitat. Existeix un equilibri entre la uni personal, en base a uns valors
compartits i la pressi social del grup als individus (famlia).
La comuni. Mxim grau dintensitat duni dels individus, per una menor
pressi social del grup als individus (sectes).
o Sociabilitat organitzada o reflexiva. Es propi de les societats modernes. Es un fet
normatiu de carcter social.
La sociologia diferencial del dret. Caldria estudiar les estructures del dret que repercuteixen
en una societat global i en les diferents grups socials. Deixa manera podrem tindre dos grups
de normes jurdiques:
o Estructures jurdiques que tenen influencia en el conjunt de la societat global (dret
feudal, dret capitalista, dret autoritari).
o Estructures jurdiques que tenen influencia en grups especfics.
La macrosociologia del dret o sociologia gentica. Estudia la qesti del canvi social,
identifica les diferents tendncies socials que repercuteixen en canvis dins del sistema jurdic.

Cal destacar la influencia de la societat sobre el dret, la influencia que des de dins de la societat
respecte al dret, per tamb les influencies externes que transformes el dret (ecologia).
FILOSOFIA POLITICA I SOCIAL.
Es contextualitza en els anys 30 i 40, moment en que els diferents totalitarismes tenen una enorme
fora en la societat europea. Lopci de Gurvitch es una proposta de defensa i enriquiment de la
democrcia. Duna banda, defensa la democrcia poltica, ja que considera que garanteix el

pluralisme poltic. Daltra banda, lenriquiment de la democrcia, que ve de la m del socialisme a

nivell econmic. Considera que cal construir estructures democrtiques que redistribueixen la riquesa
en les classes mes desfavorides. Conjuga la democrcia poltica i leconmica per a repartir la
riquesa entre les classes mes pobres. Tenia la necessitat de crear un estat social de benestar, creat
desprs de la guerra mundial que dota a la democrcia poltica una democrcia econmica.

Tema 4. El desenvolupament de la Sociologia Jurdica.

4.1. Parsons: el funcionalisme sociolgic.
Este funcionalisme estructural intenta estudiar la societat des dun punt de vista sistemtic. Intenta
descobrir i donar una organitzaci a lestructura de les societats contempornies, donant un equilibri
de les estructures socials. De fet, la idea de canvi social te un paper molt limitat, els canvis es
produeixen de forma molt controlada i limitada. La idea del conflicte social esta absent en el
funcionalisme estructural, per aix estaria vingut de les conclusions de Marx.
Este funcionalisme be a vore amb la construcci destat de benestar, el qual es consolidar desprs de
la 2 Guerra Mundial, ja que lestructura social ser molt robusta i societats on el conflicte social esta
redut al no res.
A partir dels 80, es quan es comena es desfer-se de lestat de benestar, i les societats comencen a
donar-se major nivell de conflictivitat social. Tamb es cert, que a banda desta conflictivitat,
apareixen nos moviment socials encarades al feminisme a una nova visi de la famlia, etc. Estes
noves polmiques tenen una repercussi en la sociologia, ja que apareix un nou corrent, la sociologia
radical. Esta nova sociologia te un punt de vista crtic cap al funcionalisme estructural, que sorgeix
de la ma de Charles Wright Mills. Als EEUU, esta sociologia intenta criticar aquells aspectes de la
societat, com la discriminaci racial, les diferencies de classes socials, etc. Es el moment en el que
els autors de la nova sociologia busquen reformar la societat des de dins, fugint del comunisme i
orientant-se cap a la democrcia amb nous drets, noves llibertats, etc.
A Europa tenim una situaci semblants que als EEUU. Als anys 60, en parallel a EEUU, sorgeix una
escola de pensament que saproxima a la nova sociologia del Mills. La sociologia critica, la filosofia
de lescola de Frankfurt serveix de reflexi per a crear esta sociologia critica.
PARSONS.
AUTOR.
Es el autor mes representatiu del funcionalisme estructural des de 1902 a 1979. La pretensi inicial
de Parsons es molt ambiciosa, fa una teoria general de la societat que siga el mar de molts estudis.
Vol establir una macrosociologia per a que servisca als estudis posteriors de microsociologia. Esta
ambici ens parla dun autor que t una profunda confiana en el pensament modern, confia en que la
ra recolze el poder social i sempre intenta que eixa idea de progres vaja lligat a lordre social.

OBRA.
La obra inicial es Estructura de lacci social de 1937, la segona, on trobem la teoria de la
sociologia general, es diu El sistema social de 1951. En estes obres es plasma la mateixa idea per
poc a poc.

INFLUENCIES.
Per una part dels socilegs europeus. Marx Weber li dona la idea de la importncia de lorientaci
normativa de lacci humana, com la realitzaci d0una conducta marca el futur. mile Durkheim li
dona la integraci de les estructures socials i el control social per mitja dels valors tics i culturals.
Tonies li dona la diferencia entre comunitat i societat.
TEORIA GENERAL DE LA SOCIETAT.
Es postula com una teoria de la conducta social. Lacci social es pot descriure utilitzant els
conceptes que venen a formar-la, a partir destes conceptes:

Agent social, subjecte que realitza lacci social. Aquella persona o collectiu que
interacciona amb altres actors socials, individual o collectiva. Per a ell mateix es un subjecte,
per la consideraci dels altres actors socials es com dobjecte.
Les circumstancies de lactor social. Son els factors extrnsecs que estan fora del subjecte i
emmarquen la seua posici dins de la societat.
Lorientaci de la conducta social. Es lenfocament de la conducta que revesteix dos
modalitats: lorientaci motivacional, de carcter pragmtic que busca els factors per a una
finalitat; i lorientaci per valors, on lactor social sempre te en consideraci el valor tic que
tinga la seua conducta.

Els conceptes que ajuden a la teoria son:

Estatus. Es la posici concreta de cada actor social dins de la societat.

Rol. Es el conjunt dexpectatives que sespera que faa un actor social respecte al seu estatus.
Les dos configuren el marc dactuaci de tot actor social, els conceptes jurdics que aplica el
dret per a estructurar la societat.

Instituci. Les institucions son un dels principals per a garantir el control de la societat. Es
una pluralitat de models normatius, que regeixen lacci dels actors socials que dicta els rols
concrets de cada actor social. Dictar les normes i els rols, les conductes esperades de
qualsevol actor social. Les institucions donen estabilitat a lestructura social.
Interessos socials. Son un altre element destabilitat en lestructura social, ja que el creuament
dinteressos desenvolupa una xarxa que intensifica la uni social dins lestructura.

Els 5 patrons que te Parsons generals de conducta, que ens condueixen a les actituds dilemtiques o
actituds variables, son:

Afectivitat enfront de la neutralitat afectiva. Significa que lactor pot orientar la seua
conducta per afecte a un altre actor social, o be pot actuar sense tindre en compte els seus
sentiments (policia).
Orientaci personal de la conducta enfront a una conducta solidaria o social. La seua acci
com a collectiu busca beneficis collectius.
Orientaci universalista o particularista. Fa referencia a la finalitat ultima de lacci, es a dir,
amb una orientaci universalista segueixes un objectius generals. En canvi una orientaci
particularista tindr com a objectiu una finalitat concreta que beneficie a una persona
concreta.
Adquisici VS. Adscripci. Si lactor social actua mogut per lestatus adquirit dun altre actor
social o si ho fa en funci de les qualitats innates que puga tindre un altre actor social.

Especificitat en front la difusi. Quan lactor social desenvolupa el seu rol en base de lo
especificat. En cas contrari, quan lactor social no te un tot molt determinat, i per tant eixe
actor pot variar segons les circumstancies.

Definici de la visi general de lacci social.

Este sistema esta compost per 4 sistemes interns que estan organitzats jerrquicament.
1) Sistema cultural. Ens parla dels valors i les normes, per cap a un carcter collectiu.
2) Sistema social. Es una pluralitat dactors individuals que interactuen entre si per mitja duna
srie de rols culturalment estructurats i definits. En este sistema tindrem actors socials,
interacci entre ells i orientaci de la conducta lligada als rols. Serien 4 components
estructurals:
Collectivitats socials.
Rols, delimiten la manera de participar en la societat.
Normes.
Valors, orientacions generals de carcter tic o pragmtic que orienten la conducta
dels actors socials.
Estos components sordenen de forma jerrquica on els valors seria lelement principal,
desprs les normes, la collectivitat social i, per ltim, els rols. Estos 4 components doten de
cohesi interna i estabilitat al sistema social. La bona idea dintegraci es crea una idea de
consens social. Per a la practica este sistema esta en moviment, este moviment naix de la
realitzaci de 4 funcions bsiques:

Funci dadaptaci. Fa referencia a lassoliment de recursos naturals per a la

supervivncia de la societat. Esta relacionada amb els rols.
Funci de fixaci dobjectius o finalitats. Es realitza en lmbit de la poltica, marca
objectius i intenta aconseguir-los per al bo funcionament. Esta relacionada amb les
collectivitats socials.
Funci dintegraci. Fixa les normes per les quals es regula la convivncia social,
normes de 3 tipus: usos socials o costums, tica publica i normes jurdiques. Esta
relacionada amb les normes.
Funci de manteniment de patrons culturals. Fa referencia als valors ideolgics o
culturals que alimenten la mentalitat dels actors socials. Esta relacionada amb els
valors.
3) Sistema psquic o de la personalitat, posseeix un carcter individual.
4) Sistema biolgic.

SOCIOLOGIA DEL DRET.

Es troba dins de la regulaci de la conducta social a traves de les normes, per tant el dret es una
classe de normes socials que actuen de forma complementaria a les altres esferes de normes (costums
i tica publica).
El dret, per a Parsons, seria aquell conjunt de normes de lacci social i que tenen un carcter
coactiu, en el sentit de que una instituci pot imposar una sanci per a complir eixa norma. A mes, es

una conjunt de normes que apareixen en les societats mes complexes. En les societats primitives es
pot funcionar sense dret utilitzant les costums, per es les mes modernes es requerit unes normes
jurdiques.
El dret porta a terme 4 funcions:
1)Legitimaci. Fa referencia a que el dret es un instrument de legitimaci de la societat, sobre tot
en les institucions poltiques.
2)Interpretaci. El dret ens permet adoptar les normes jurdiques als casos concrets que shan de
resoldre.
3)Repressi. Capacitat dimposar sancions a traves del dret per les institucions especifiques, tant
de carcter positiu com negatiu.
4)Jurisdicci. La du a terme el poder judicial, es laplicaci de les normes.
CRITIQUES.
Respecte a la filosofia general va en contra del concepte del consens, que busca ser el smbol deixa
estabilitat de la societat. La critica consisteix en que la idea de consens social te una part de irrealitat
que serveix per a legitimar els sistemes. Esta idea es simblica, ja que te parts fictcies, i estes parts
fictcies cal explicar-les. No podem obviar aquesta part perqu en tota societat no nomes existeix el
consens, tamb el dissens. No tots els actors socials tenen els materials a m, hi ha actors socials
hegemnics que tenen una gran fora en la societat.
Respecte a la poltica, derivada de la filosofia general. Acusen a Parsons de ser un conservador que
busca legitimar les estructures socials existents, solidificar-la i estabilitzar-la. Parsons impedeix que
hi hagen canvis dins de la societat, mant un status-quo.
Respecte a los socials ens fa referencia a la negaci del canvi, de la transformaci social dins de la
seua sociologia funcionalista. Esta negaci de la idea de canvi social oculta una part de la realitat
perqu eixes transformacions de la societat estan ac. A mes, el no valorar adequadament el canti te
un sentit ideolgic conservador que dona preeminncia a lidea destabilitat social i converteix la
idea de transformaci en negativa. Amb la negaci del canvi es nega lexistncia de conflictes, que
son els que generen la transformaci social.
Respecte a lo lgic ens fa referencia a la idea generalitzadora i abstracta, trobem una cohesi interna.
Duna banda vol crear un sistema general totalment abstracte, per el concepte clau, lacci social,
no es un concepte abstracte que fa referencia a la voluntat dels actors socials.

4.2. Mills: societat antagnica i poder concentrat.

MILLS.
OBRA.
La imaginaci sociolgica de 1959. Mills fa una critica durssima en contra de la sociologia
funcionalista de Parsons. Es una obra que construeix un sistema tan abstracte i tan irreal que esta

totalment desconnectat del mon reial. Eixa abstracci de lobra de Parsons produeix una desconnexi
respecte a les estructures reials de la societat. Mills acusa a Parsons de haver destrossat la tradici de
pensament sociolgic, una tradici del s. XIX, i que sempre hi havia buscat models histrics per a
comparar les societats entre si. De tal manera, no es perdia mai la connexi de la societat amb
diferents patrons sociolgics. Durkheim, Weber no van perdre mai la connexi entre els models
sociolgics.
En esta mateixa obra, trobem que Mills critica la ideologia conservadora que creu que defn Parsons,
en el sentit que pensar eixa idea destabilitat i consens social, lnic que busca ocultar la m del
poder, la m als actors que dominen el poder. Per aix, Mills diu que Parsons legitima el poder de
lamo perqu loculta.
Aix ens porta a analitzar les classes socials. Tradicionalment sha pensat que als EEUU no ha existit
una consciencia duna classe treballadora, el que ha evitat un enfrontament entre classes. Mills no
critica esta idea tradicional, per diu que la classe obrera no tenia consciencia de classe treballadora,
per si els elits del poder, la consciencia de classe la tenen lelit econmica, poltica i militar.
Ac es on Mills aporta lo millor de la seua sociologia, construir una sociologia del poder o de les elits
del poder. Deixa manera, Mills desemmarca una srie de mites socials com el mite de la persona feta
a si mateixa, igualtat doportunitats, etc. Ell trenca estes idees, incls en lactualitat estan ocultades al
liberalisme.
Coll blanc de 1951. Mills fa referencia a la realitat de les classes socials nord-americanes. Eixes
classes mitjanes conformen la burgesia acomodada que es deixa controlar i manipular per les elits del
poder. Este tipus de burgesia nomes gaudeix dels diners i de la societat de consum, esta burgesia no
te res a vore amb la de Marx. La burgesia te una gran consciencia de classe en quant al poder
econmic i el poder poltic.
4.3. Habermas: tica discursiva, legitimitat i Dret.
HABERMAS
MTODE.
Parteix duna nova visi sobre el mtode.
Per un costat rebutja el positivisme cientista del s. XIX que intenta que les cincies humanes copien
linstrument. Tamb rebutja les teories funcionalistes, ja que pensa que son excessivament abstractes
i sense una visi sobre un canvi social.
Com alternativa ens proposa, des duna herncia de les idees illustrades, dur a terme un canvi de
paradigma que afectar al mtode dins de les cincies socials i humans. Este canvi vindr del
positivisme cientista que volia que les cincies socials copiaran el mtode de les matemtiques. Es
basava en una idea de la subjectivitat moderna, en la qual es el jo, el subjecte, la que agafa lobjecte
de coneixement i el fa seu a traves de la lgica deductiva.
Ell planteja un model basat en la intersubjectivitat, quan parlem de diferents tipus destudis es mes
adequa pensar el mtode de treball des del nosaltres. En les cincies socials lhabilitat es crea a
traves dun consens. Hi ha una srie de propostes racionals que es discuteixen, i eixes propostes en la
lluita del consens, sorgeix un acord del que seria veritat respecte als diferents tipus. En el camp de les
cincies humanes el coneixement es crea en un debat intersubjectiu.
La pragmtica formal.

Tenim tres formes de vore-la:

1) Teoria del llenguatge. Es una visi del discurs prctic conforme es veu en la realitat, unes
regles concretes per a poder debatre en la realitat. En les cincies humanes es tracta de
convncer, on la qualitat dels arguments es lo mes important.
2) Teoria tica o tica del discurs. Si la detat es crea subjectivament en les cincies humanes,
com fixem les regles per a que tothom puga participar en eixe debat pblic?:
Cognitivisme.
Universalista.
Formalista.
Nomes ens parla duna tica formal, en la que tots participen de manera igual, per ara tamb
cal complementar-los amb un mnim dtica material. Aix significa que ltica discursiva a
nivell formal garanteix la igualtat per a poder participar en el debat pblic. Per la realitat de
la societat es que no tots tenen la mateixa oportunitat per a participar. Per a poder superar este
obstacle fa falta un mnim de justcia com la solidaritat, que proporciona uns mnims vitals a
tot ciutad per tal que puga exercir eixa llibertat en el debat pblic.
3) Teoria de la societat. Habermas pensa que moltes de les societats del capitalisme avanat, o be
no existeix una democrcia reial que garantisca la solidaritat entre els ciutadans, o la
democrcia a nivell formal no proporciona totes les garanties en que els ciutadans participen de
forma igualitria i lliure. Les causes provindrien de 3 causals:
Carcter filosfic. Fa referencia a lafirmaci dun mode homo economicus, un
mode economicista de la societat.
Carcter poltic. Les elits moltes vegades volen excloure als ciutadans del debat,
evitant debats racionals dins de la societat, controlar la presa de decisions de la
societat democrtica.
Carcter cultural. Per a Habermas existeix un intervencionisme per part de lestat
alhora dimposar determinats models culturals a la societat.
Habermas planteja que la seua tica discursiva potser un element curador deste distorsions que
es produeixen en les societats capitalistes. Segons ells, duna banda cal que eixa solidaritat siga
reial, que els estats distribusquen la riquesa per a garantir uns mnims de igualtat material.
Dun altre costat vol portar la democrcia a una mes participativa, mes quotidiana, en la que
tots tenen una participaci.

Tema 5. La normalitat social.

5.1. Dret i altres ordres normatius: moral i usos socials.
Una norma social no te res a vore amb les lleis de la naturalesa. Les normes social tampoc son les
lleis que estudien les cincies socials, estes normes estudien els fenmens socials condicionats per
valors i principis. Al ser aix no tenen molta regularitat, pot variar el seu resultat, no son resultats
esttics.

Les normes socials o ordres normatius son les regles, les pautes de conducta, que dins duna societat
regulen o orienten el comportament de diferents subjectes. En eixa mesura les normes socials
depenen de la llibertat dels individus, per aix les normes socials poden ser violades. Ara be, el
compliment o no daquestes normes no li lleva validesa a la norma, ja que es independent del seu
compliment. Hi ha tres classes de normes socials:
Dret.
Usos socials. Es el conjunt de regles de comportament, de pautes de conducta, que son
generalment admesos per la societat, i que afecten a molt aspectes de la vida quotidiana. A
mes, els usos socials son flexibles i variables, depenent dels contextos local i regionals. Es
diferencia en:
o Usos socials no normatius. Aquells que no tenen una vinculatorietat, una obligaci
respecte la conducta dels subjectes socials. No existeix una pressi social que obligue
als subjectes a complir aquesta norma. Podrien ser les costums com: lhorari de la
vida quotidiana, els canons de bellesa.
o Usos socials normatius. Aquests si tenen un carcter dobligatorietat, per lo que tamb
existeix una pressi social per a complir-los, i per aix hi ha sancions lleus. Podem
diferenciar dos grups:
Regles de tracte social que fa referencia a normes de cortesia.
Normes de carcter moral que fa referencia a la moral social.
Moral. Tenim tres esferes en la moral:
o Moral de la consciencia individual. Fa referencia a la consciencia de cada persona, la
idea del comportament correcte que assimilem en la nostra socialitzaci. Estes normes
jutgen el nostre comportament, per tamb serveix per a imposar-nos una sanci a
nosaltres mateixos.
o Moral del sistemes religiosos i filosfics. Esta tica deriva de doctrines filosfiques
concretes que va mes enll de la moral. Es te en compte que en cada societat esta
moral es diferent, ja que en lmbit de societat obertes esta condicionada per la
llibertat, i en les societats tancades esta condicionada per la coacci cap al individu.
o Moral social o positiva. Sexpressa a traves dels usos socials normatius, en la moral
que cada grup social es crea per autoregular-se. Te dos caracterstiques:
Obligatorietat respecte de la conducta social, per aix existeix una pressi
social que va a incentivar ltica publica.
Existeix una sanci externa en cas dincompliment, com pot ser la prdua de
posici social o la marginaci de lindividu.

En la Grcia clssica no es diferenciava entre aquests normes socials, sin que es parlava de nomos
que recollia els tres ordres normatius.
En lpoca romana, el primer concepte que aparegu fou el ius divinum el equivalent a nomos
grec. Sestablien unes normes morals de les que derivava el Dret. En la republic aconseguiren la
diferenciaci de la religi i la moral per un costat, i el Dret per altre.
Amb la illustraci, es diferenciava entre usos socials, moral i Dret. Encara que, en aquests temps, hi
ha pasos que no diferencies entre estos tres ordres normatius.
Relaci entre el Dret i la moral individual i dels sistemes religiosos i filosfics.
Tenim cinc diferencies:

 Diversitat de perspectives entre el Dret i la moral individual i dels sistemes religiosos i

filosfics. La moral tendeix a primer els aspectes relacionats amb lmbit privat i personal,
mentre que el Dret fa referencia als aspectes socials i pblics. Esta diferencia la trobem en
Aristtil. La moral fa referencia a la bondat del home que te que renunciar als vicis, i te a
vore amb la vida privada del subjecte. En canvi, com deia Aristtil, el bo ciutad fa referencia
al aspecte de les relacions socials o publiques, i no se li exigeix que complisca totes les
virtuts, sin que tinga les necessries.
Exteriotat del Dret i la interioritat de la moral. Per al Dret lo mes important son els aspectes
exteriors, lo que repercuteix en eixe mbit de relacions socials i pblics, lo que es manifesta.
Mentre que per a la moral lo mes important son els aspectes interiors de la conducta: la
motivaci, la voluntat, la intenci, etc. Al Dret linteressa que la conducta regulada siga
complida, mentre que a la moral linteressa laspecte exterior i superficial del compliment de
la conducta.
Tipicitat del Dret. La moral fa referencia a totes les persones de forma concret i especifica en
la seua realitat individual. El Dret es tipicitat, te un gruo de persones definides de forma
general, abstracta, subjectes del Dret, amb aix el Dret delimita la dimensi personals, els
individus que es veuen afectat per la norma jurdica.
Diferents classes de coacci o sanci. La moral individual es incoercible, cap autoritat
democrtica pot sancionar. Ning des de fora pot imposar-nos una sanci davant la nostra
consciencia. Per aix nomes succeeix en els sistemes oberts, en sistemes tancats lestat si
que practica una coerci externa sobre la consciencia individual.
Imperativitat del Dret. En el Dret de la moral individual, la nostra consciencia ens posa
sancions internes, es a dir, una autoimposici dobligacions i deures. Per el Dret fixa
obligacions i deures relacionats amb la llibertat i immunitat, es a dir, correspon entre
lobligaci duna persona i el dret que te laltra persona que exercisca el dret que vol.
Relaci entre el Dret i la moral social o tica publica.
Tenim 3 diferencies:
Es preocupa per lacci publica. Quina es la repercussi externa que te la moral social en la
societat?
Lexistncia del Dret duna responsabilitat objectiva que no existeix en el cas de la moral
social. La responsabilitat objectiva es que no existeix responsabilitat dels danys causats sense
tindre en compte la culpa o negligncia del individu.
Immunitat al canvi deliberat. La moral no crea o elimina per voluntat expressa de ning. Es la
cultura social la que va assumint i modificant a poc a poc les normes de la moral social o
tica publica. El Dret sempre, en sentit de llei, es crear o modificar per voluntat expressa
duna autoritat publica.
Sancions externes.

Tema 6. Les funcions del dret.

6.1. Aproximaci del concepte de funci.
Quan parlem de les funcions que te el Dret estem fent un anlisi sociolgic del Dret, per des dun
punt de vista funcionalista i dinmic. Per a saber com treballa el Dret hem de tindre en compte dos
condicionants:

 Lestructura social que tenim. Marquen les funcions que desenvolupar el Dret. Lestructura
social pot tindre diferents relacions, pot ser estable o inestable.
Els objectius, els projectes dels individus i collectius socials que tenen fora dins la societat.
Es important quines metes ens marca la societat per a poder saber que funcions realitzar el
Dret.
6.2. Tipologia de les funcions del Dret.
Destaquem quatre grans funcions:
1. Orientaci social. El Dret dirigeix i organitza les conductes socialment admeses, i regula
estes conductes i castiga les conductes socials no admeses. Per a portar a terme a ho
divideix en dos:
La socialitzaci dels individus. El Dret educa als ciutadans en el seguiment de les
conductes jurdicament positives.
El control social. Son els instruments o formes de control social (famlia, religi,
partits poltics, associacions, etc.). Este control permet reconduir els conflictes socials
a traves dunes formes institucionals.
2. Tractament de conflictes. El conflicte social es qualsevol enfrontament de posicions dinters
que no troben un punt de consens. El podem tractar de dos formes:
A traves dun control no jurdic. Busca algun tractament a traves de les costums,
ltica publica o un acord poltic o dins la societat civil.
A traves del control jurdic. Este tractament es realitza a traves dun procs jurdic,
que donar una decisi final plantejant la resoluci del conflicte.
3. Legitimaci del poder. La legitimaci social fa referencia a lacceptaci que el sistema jurdic
i els seus valors tenen dins la societat, es un element sociolgic que fa referencia a la quantitat
de subjectes que estan a favor de sustentar un sistema jurdic amb uns valors determinats.
4. Funci distributiva. Fa referencia a la labor del Dret de distribuci tant davantatges com de
carreges sobre els ciutadans, dividides en:
Macrodistributivas. Es tracta de vore com la llei reparteix les obligacions i els drets a
cada individu.
Microdistributivas. Es el nivell propi del funcionament corrent de lordenament
jurdic.
5. Promoci estatal de bns i servicis. Te relaci amb la funci distributiva, per fa referencia a
quan sorgeix lestat social de benestar, que ve lligada a les estructures deste estat.
Desviaci de conductes.
Este seguiment de les normes es deu al desig de no perdre un lligam de pertinena. Tots estos factors
influeixen en les normes. En societat estables el procs de socialitzaci aconsegueix un grau alt de
compliment de les normes. Ara be, en societats mes complexes o amb conflictivitats internes la
socialitzaci cultural i educativa es un instrument insuficient per a garantir el compliment de les
normes jurdiques. Per aix es requereix un instrument fort i slid com es el Dret.
El Dret amenaa de les sancions indueix a complir els valors i les normes establides dins deixa
societat. Des del punt de vista sociolgic, parlarem de laparici de la desviaci de la conducta quan
un gruo dindividus o collectius incompleixen els valors dominants i les normes socials que regulen
la convivncia.

Sobretot en societat democrtiques no fem referencia a tots els collectius alternatius a la norma
social sense trencar el dret. Des de la perspectiva jurdica la desviaci de la conducta es aquell
comportament individual o collectiu que atenta contra el Dret.
Des de lmbit de la sociologia tenim 3 grans teories que expliquen el concepte de desviaci de
conducta:
Teories de lanomia. Parteix del pressupsit de que tots els individus duna societat han estat
sotmesos a un procs de socialitzaci cultural i educativa, a traves del qual han aprs uns
valors i normes de conducta iguals. Aix vol dir que la desviaci de la conducta es a causa
duna deficient socialitzaci.
Teories subculturals. Parteixen de que en certs casos es produeix una resposta social a
problemes estructurals del sistema social. En casos com aquells en que diferents individus es
senten defraudats dintegrar-se en la societat i de pujar en el escalaf social. Davant deixa
mancana, estos individus rebutgen els valors i les normes socials preestablides en la societat
i busquen unes altres. Expliquen la desviaci social a causa duna diferent socialitzaci, ja
que els individus rebutgen les normes ja establides, format subcultures que estan al marge de
la cultura dominant.
Teories contraculturals o de reacci social. Parteixen de la convicci de que no existeix cap
desviaci de la conducta, que eixa idea es un invent de la societat dominant per a controlar a
la societat.
Sempre hem de tindre en compte que hi ha diferents graus de la desviaci de la conducta, que els
podem explicar com a cercles concntrics, es a dir, que no totes les conductes desviades tenen perqu
ser antijurdiques.

mbit tica social, no tots

mbit antijuridic, no resposta
penal.
mbit antijuridic, resposta

Eficcia i efectivitat de les normes jurdiques. Sancions.

El dret quan orienta la conducta o exerceix un control social demostra tindre una obligatorietat
respecte als seus mandats.
En les societats democrtiques o mes estables la vincularietat del dret es major. En canvi en societats
fragmentades es redueix la fora obligatria de vinculaci del dret amb la conducta social. Aix ens
porta a pensar si les normes jurdiques tenen eficcia o efectivitat en laparici de la societat, a partir
de diferents graus de la desviaci.
Leficcia de les normes es refereix a si una norma jurdica produeix efectes o no en una societat,
independentment dels efectes.

Lefectivitat de la norma jurdica significa que ser efectiva quan produeix en la societat els efectes
que expressament solia produir.
Podem tindre distintes normes:
Normes efectives-eficcies. Normes eficcies perqu produeixen uns efectes en la societat i que
a mes compleixen els objectius per als quals saprov la norma.
Normes eficcies-inefectives. Normes que produeixen efectes en la societat, per no son els
objectius per als quals saprov la norma, fins i tot distorsionadores del que el legislador ens
ha donat.
Normes ineficcies-efectives. No produeixen cap efecte en la societat, son lleis que saproven
sense tindre cap pretensi de que tinga un efecte en la societat, sin que serveixen com a
smbols.
Normes ineficcies-inefectives. Aquelles que si son ineficcies no tenen cap efecte en la
societat i a mes no compleixen els objectius plantejats en les normes.