1. La Constituci espanyola de 1978: estructura, contingut i principis.

Drets i
deures fonamentals. El Tribunal Constitucional. El poder judicial: funcions i
principis. El Ministeri Fiscal. El Tribunal Suprem. El Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya

V. El Ministeri Fiscal
Dins del respecte del principi dunitat dactuaci del Ministeri Fiscal, larticle 96
EAC 2006 disposa que el fiscal o la fiscal superior de Catalunya s el fiscal en cap del
Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i
s designat en els termes que estableix el seu estatut orgnic.
VII. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya
LEAC de 2006 introdueix en el ttol III, Del poder judicial a Catalunya, una
regulaci ms mplia del poder judicial i la seva presncia a Catalunya. Sense afectar la
unitat constitucional del poder judicial, lEAC pretn establir una articulaci daquest
poder ms coherent amb el carcter autonmic de lEstat. Lefectivitat de les previsions
estatutries exigeix, en la majoria dels casos, la reforma prvia de la Llei orgnica
6/1985, d1 de juliol, del poder judicial (LOPJ). Les novetats principals sn les
segents:
En primer lloc, larticle 95 consolida el Tribunal Superior de Justcia com a
ltima instncia jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya i de tots els
recursos que hi sn tramitats, amb independncia del dret aplicable (autonmic o
estatal), sens perjudici del recurs per a unificaci de doctrina davant el Tribunal
Suprem.
Segonament, es crea el Consell de Justcia de Catalunya (articles 97 a 100), com
a rgan de govern del poder judicial a Catalunya, que actua com a rgan desconcentrat
del Consell General del Poder Judicial. En la designaci dels membres de lrgan
(integrat per jutges, magistrats, fiscals o juristes) hi participa el Parlament de Catalunya,
dacord amb la LOPJ. Les atribucions previstes de lrgan li permeten intervenir en la
designaci del president del Tribunal Superior de Justcia, la funci disciplinria, la
planificaci de jutjats i tribunals i la delimitaci de les demarcacions judicials, entre
daltres.
En tercer lloc, sestableix que els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin
plaa a Catalunya han dacreditar un coneixement adequat i suficient del catal i del dret
propi de Catalunya; i que en tot cas aquest coneixement ha de ser valorat de manera
especfica i singular en els concursos de trasllat. Pel que fa al personal al servei de
lAdministraci de justcia i de la Fiscalia, ha dacreditar un coneixement adequat i
suficient de les dues llenges oficials, que el fa apte per al seu crrec o lloc de treball.
Finalment, senumeren les competncies normatives i executives que
corresponen a la Generalitat sobre personal no judicial al servei de lAdministraci de
justcia (distingint el sotms a rgim estatutari i el laboral), mitjans materials, oficina
judicial, justcia gratuta, demarcaci i planta judicial i justcia de pau (articles 103 a
108).