John Calsamiglia Costa

Fsica Te`orica c5-220

Notes de classe (temari est`es) de Fsica Qu`antica I

Temari
1 Orgens historics i aspectes generals de la Mec`
anica Qu`
antica
2 Formulisme Matem`
atic de la mec`
anica qu`
antica
2.1

Bras i kets

2.2

Producte intern i extern

2.3

Operadors lineals

2.4

Operadors hermtics i diagonalitzacio

2.5

Operadors Unitaris

3 Postulats de la Mec`
anica Qu`
antica
3.1

Postulat 4: Probabilitats de les mesures

3.2

Postulat 5: Din`amica

3.3

An`alisis estadstic dels resultat i indeterminacio

3.4

Relacio dindeterminacio

3.5

Evolucio dels valors esperats

3.6

Compatibilitat i commutacio entre observables

3.6.1

Definici`o de compatibilitat

3.6.2

Teorema

3.6.3

Conjunt complet dobservables que commuten CCOC

4 MECANICA ONDULATORIA (SCHRODINGER)

UNIDIMENSIONAL
4.1

Els Postulats i eines b`asiques en (llenguatge de) Mec`anica Ondulat`oria

4.1.1

Representacio de coordenades

4.1.2

Representacio de moments

4.1.3

Valors esperats i sandwichs varis

4.1.4

Equacio de Schrodinger

4.1.5

Densitat de corrent i equacio de continutat

1

4.1.6

Teorema dEhrenfest

4.1.7

Teorema virial

4.2

La primera joguina qu`antica: pou quadrat infinit

4.3

Pou quadrat i finit

4.4

Partcula lliure
4.4.1

Evolucio dun Paquet dones

4.5

Oscil.lador harm`onic unidimensional.

4.6

Esglao de potencial

4.7

4.6.1

E > V0

4.6.2

E < V0

Barreres de potencial. Efecte t

unel
4.7.1

E > V0

4.7.2

E < V0

5 MECANICA ONDULATORIA (SCHRODINGER)

TRIDIMENSIONAL
5.1

5.2

Operadors, observables
5.1.1

Operadors de posicio

5.1.2

Moment lineal

5.1.3

Moment angular orbital

5.1.4

Hamiltoni`a

Valors propis i funcions pr`opies

5.2.1

Operadors de posicio

5.2.2

Moment lineal

5.2.3

Moment angular orbital

5.2.4

Hamiltoni`a

5.3

Partcula lliure

5.4

Partcula en una caixa (particle in a box)

5.5

Potencials centrals; eqs. radial i angular

5.6
5.7

Pou esf`eric infinit

`
Atom
dhidrogen

5.8

Oscil.lador harm`onic tridimensional

5.9

Rotor rgid** (si tenim temps)

5.9.1

Hamiltoni`a

5.9.2

Espectre rotacional de mol`ecules

Orgens historics i aspectes generals de la Mec`

anica
Qu`
antica

Vegeu notes origens.

Formulisme Matem`
atic de la mec`
anica qu`
antica

Els objectes matem`atics b`asics que utilitza la mec`anica qu`antica son els vectors destat i
les operacions lineals. Per tant recordarem ara algunes nocions b`asiques de l`algebra lineal.
Per fer la vida mes f`acil a lhora de fer c`alculs utilitzarem el formalisme de Dirac, que es
equivalent al formulisme de Schrodinger (funcions dona) o de Heisenberg (matrius).

2.1

Bras i kets

Els elements b`asics son els vectors ket . Un ket |i es un element dun espai vectorial, o
espai de Hilbert H. Les propietats daquest espai son:
un espai vectorial sobre el cos dels n
1. Es
umeros complexes C.
Un cos es un anell commutatiu (F, , +) tal que els elements neutres de la suma
i la multiplicacio (0 i 1 respectivament) no son iguals i tots els elements llevat
el zero tenen invers.
Els nombres complexos
es poden representar com: z a + ib = rei . El m`odul

de z: r = |z| zz on z es el complex conjugat de z: z = a ib = rei .

El cos dels nombres reals es un subc`os dels nombres complexos R C. z R
si b = 0 = 0, . Els nombres reals ens calen per expressar probabilitats,
resultats de mesures, . . .
Un espai vectorial V sobre el cos F es un conjunt que satisfa les seg
uents operacions respecte la suma vectorial (|ui + |vi on |ui , |vi V ) i el producte respecte
un escalar (a |vi = a |vi on a F i |vi V ):
(a)
(b)
(c)
(d)
(e)
(f)

|ui + |vi V
propietat associativa: |ui + (|vi + |wi) = (|ui + |vi) + |wi
propietat commutativa: |ui + |vi = |vi + |ui
existeix vector nul 0: |vi + 0 = 0 + |vi = |vi |vi V
existeix invers respecte la suma: |vi + ( |vi) = 0 per tot |vi V
Pels escalars a, b F : a |vi V ; a (b |vi) = (a b) |vi; 1 |vi = |vi;
a (|ui + |vi) = a |ui + a |vi ; (a + b) |vi = a |vi + b |vi .

2. Est`a dotat dun producte intern: una funcio f (|i , |i) que denotarem com h|i
que assigna un numero complexe a tota parella de vectors del espai i que compleix
les seg
uents propietats,
3

(a) Linealitat: h| (a |1 i + b |2 i) = ah|1 i + bh|2 i

(b) Positivitat: h|i > 0
(c) h|i = h|i , on lasterisc ( ) indica conjugacio.
p
3. Complet en la norma || |i || = h|i (aquest es un punt rellevant en espais de
dimensio infinita que no veurem fins mes endavant).
Aquestes propietats no son gens fortutes: descriuen les propietats tan fonamentals de la
mec`anica quantica com ara el principi de superposicio: |i , |i H i , C |i =
|i + |i H .
La dimensio de lespai vectorial pot ser finita, infinita numerable (f`acil dextrapolar del
cas finit), o infinita no numerable (espais de Hilbert pr`opiament dits). De moment, per`o,
suposarem que treballem sobre un espai de Hilbert de dimensio finita d = N . La major
part del que veurem ser`a tambe v`alid per casos de dimensio infinita (amb alguns matisos,
per`o).
Donada una base ortogonal1 del espai, {|ej i}N
i=1 , un ket |i es pot representar com un
vector columna:

|i = ...
(1)
N
P
on i C. Aquesta represetacio equival a escriure |i = N
i=1 i |ei i.
El adjunt dun ket |i es un bra h| que es un element del espai dual H i es representa
com un vector fila:

h| = (1 , , N
)
(2)
PN
que correspon a h| = i=1 i hei |. Tambe escriurem h| = (|i) .

2.2

Producte intern i extern

Donats dos vectors |i i |i,

|i = ... |i =
N

1
..
.
N

i) {|ei i} s
on linealment independents. ii) |i H i C | |i =
hei |ej i = ij i, j.

(3)

PN

i=1

i |ei i. iii) ortogonalitat

escriurem el seu producte intern (o producte escalar) h|i (que anomenem bracket) com

1
N
X
.

.
h|i = (1 , , N ) . =
i i C
(4)
i=1
N
p
P
2
La norma es sempre positiva || |i || = h|i = N
i |i | > 0, llevat pel vector nul que
te norma zero. Direm que un vector |i est`a normalitzat si h|i = 1 i que dos vectors
son ortogonals si h|i = 0. El producte intern es independent de la base escollida per
representar els vectors.
Definim el producte extern (o di`adic) com,

1
1 1 1 N

..

..
|ih| = ... (1 , , N
) = ...

.
.

N
N 1 N N

(5)

com ja veurem mes endavant a vegades es convenient expressar les operacions lineals com
a combinacio lineal de productes externs.

2.3

Operadors lineals

Un operador lineal A transforma vectors en vectors de tal forma que es compleix

|1 i + b |2 i) = aA |1 i + bA |2 i
A(a

(6)

per tots a, b C i tots |1 i , |2 i H.

Donada una base, un operador lineal es

A11

A = ...
AN 1

pot escriure com una matriu,

A1N
.. = [A ].
..
.
ij
.
AN N

Si {|ej i}N
es la base ortonormal escollida, loperador es pot escriure com
i=1
A =

N
X

Aij |ei ihej |

(7)

i,j=1

i els elements de matriu com Aij = hei | A |ej i. O sigui, un operador queda totalment descrit
si sespecifica la seva accio sobre tots els elements duna base.
Fins ara nomes hem definit operadors actuant per la dreta sobre un vector ket. Podem
definir la seva accio per lesquerra sobre un bra com
|i = h| (A |i)
(h| A)
5

per tot |i i h|.

Sigui un operador A que transforma un vector arbitrari |i en |i = A |i, loperador
a dir, h| = h| A .
adjunt A es aquell que transforma els vectors duals corresponents. Es
Ladjunt dun producte extern es (|ih|) = |ih|. En una base donada, loperador adjunt
A es pot obtenir transposant i conjugant la matriu A = [Aij ]: (A )ij = Aji .
Ladjunt dun producte de dos operadors es (AB) = B A , el dun operador i un vector
es (A |i) = h| A , i el dun escalar i un operador es (aA) = a A .
Un operador trivial, per`o de gran utilitat a lhora de fer c`alculs, es loperador identitat o
f`acil
unitat, 1l, que transforma un vector arbitrari en ell mateix: 1l |i = |i |i. Es
veure que aquest operador pren la mateixa forma independentment de la base escollida:
1l =

N
X

|ei ihei | =

i=1

N
X

|
ei ih
ei |

i=1

on {|
ei i} es tambe una base ortonormal. La equacio anterior es sol anomenar resolucio de
la identitat.
P
Daqu es veu immediatament que els coeficients a |i = N
i=1 i |ei i, venen donats per
i = hei |i. En efecte,
N
N
N
N
X
X
X
X
|i = 1l |i = (
|ei ihei |) |i =
|ei i hei |i =
hei |i |ei i =
i |ei i .
i=1

i=1

i=1

i=1

I en una altra base {|

ei i} ,
N
N
X
X
|i = 1l |i = (
|
ei ih
ei |) |i =

i |ei i
i=1

i=1

amb
i = h
ei |i.
l de forma semblant sarriba a (7), o a la expressio equivalent en
Desenvolupant A = 1lA1
qualsevol altre base.

2.4

Operadors hermtics i diagonalitzaci

o

Un operador es auto-adjunt o hermtic 2 si A = A . Un operador hermtic es normal

(A A = AA ) i per tant diagonalitzable, es a dir, sempre podem trobar una base ortonormal

En rigor els termes hermtic i auto-adjunt no son equivalents. Un operador hermtic es aquell que

compleix: h| A |i = h| A |i . Si A es auto-adjunt (A = A ) aleshores tambe es hermtic, per`

o lo
contrari nomes es cert en dimensi
o finita.

opia, tal que

{|i i}N
i=1 , que anomenem base pr`
A =

N
X

i |i ihi | .

(8)

i=1

La representacio matricial en aquesta base ser`a diagonal (els u

nics elements no nuls estaran
situats a la diagonal Aij = ij i ). Els vectors de la base |i i i els coeficients i sanomenen
f`acil
vectors propis i valors propis respectivament, i satisfan la equacio A |i i = i |i i. Es
demostrar que per operadors hermtics els valors propis son sempre reals i R i els seus
vectors propis son ortogonals. Si hi a dos valors propis iguals, per exemple 1 = 2 amb
vectors propis |1 i i |2 i, qualsevol combinacio lineal dels vectors propis |i = |1 i+ |2 i
satisfar`a la equacio ser`a A |i = 1 |i.
Quan dos o mes vectors propis tenen el mateix valor propi i = j direm que son degenerats. Podem reagrupar els termes degenerats de (8) i arribem al que es coneix com la
descomposicio espectral dun operador normal,
A =

m
X

j Pj

(9)

on ara {j }m
on els valors propis (sense repeticions: i 6= j ) i els Pi s son projectors
j=1 s
ortogonals (Pi Pj = ij Pj ). Els projectors {Pi } projecten un vector donat al subespai
generat pels vectors propis corresponents. Per exemple si |k i i |l i son els u
nics vectors

propis dA amb valor propi k , aleshores Pk = |k ihk | + |l ihl |.

a dir, en general
El producte de operadors lineals (o matrius) no es commutatiu. Es

AB 6= B A. Per tant, el commutador de dos operadors,

B]
= AB
B
A
[A,
comser`a tpicament un operador no nul. Quan sigui nul direm que els operadors A i B
muten.
Si dues matrius hermtiques commuten es possible trobar una base ortonormal que diagonalitzi les dues matrius simult`aniament (i vice versa).
es defineix en la base pr`opia com: f (A)
=
Una funcio dun operador P
hermtic f (A)
P
N
N

i=1 f (i ) |i ihi |, on A =
i=1 i |i ihi |

2.5

Operadors Unitaris

a dir U 1 = U . Les
Un operador es diu que es unitari si satisf`a U U = U U = 1l. Es
operacions unit`aries preserven la norma:
||U |i ||2 = h| U U |i = h| 1l |i = h|i = || |i ||2
7

(10)

 f`acil veure que una operador unitari transforma una base ortonormal en un altra: si
Es
{|ei i} es una base ortonormal tambe ho ser`a {|i i} on |i i = U |ei i (comproveu-ho!). De
fet tot operador unitari el podem escriure com,
U =

N
X

|i ihei |

i=1

on cada terme transforma un element de la base en un element duna altra base.

Donat un estat en una base, es a dir, donats els coeficients i , podem expressar lestat en
una altra base:
|i = 1l |i =

N
X

i 1l |ei i =

i=1

N
X

i |
ej i h
ej |ei i =

i,j=1

N
X

h
ej |ei ii |
ej i =

i,j=1

N
X

j |
ej i

j=1

Si ara definim la matriu de canvi de base [Vij ] a traves dels seus elements de matriu
P
o matricial,
Vji h
ej |ei i, arribem a
j = N
i=1 Vji i o en notaci

1
V11 V1N
..

.. ..
..
= ...
.
.
. .

N {|e i}
VN 1 VN N
N {|e i}
j

On hem afegit subndex {|ej i} per deixar clar quina eleccio de base sha fet per representar
el vector columna. En qualsevol cas el que cal tenir clar es que
PNes mateix;
Plestat fsic |i
j |
ej i.

|e
i
=
independent de la base que sesculli per representar-lo: |i = N
i=1
i=1 i i
Exercici: Comproveu que la matriu de canvi de base, [Vij ], es unit`aria.

Postulats de la Mec`
anica Qu`
antica

La mec`anica qu`antica es un model matem`atic del mon fsic. Per descriure aquest mon la
mec`anica qu`antica ens diu com representar estats, observables, mesures i la din`amica. Els
postulats de la mec`anica qu`antica que veurem a continuacio estableixen la correspond`encia
entre el mon fsic i el nostre model. Un cop establertes aquestes regles de correspond`encia
podem expressar qualsevol problema fsic en termes purament matem`atics, buscar una
solucio matem`atica al problema, i finalment podem traduir la solucio formal al mon fsic
utilitzant de nou les regles de correspond`encia.
Aquesta correspond`encia es tan inequvoca que es molt possible que al llarg daquestes
notes utilitzi indistintament termes matem`atics per referir-me a objectes fsics i vice versa.

Postulat 1: Estats
Un estat es una descripcio completa dun sistema fsic. A la mec`anica qu`antica
un estat es un vector |i (vector destat) normalitzat (h|i = 1) en un espai
de Hilbert H.
Per completa senten que la descripcio conte tota la informacio que es pot saber sobre el
sistema. La correspond`encia entre estats fsics i vectors del espai de Hilbert va en els dos
sentits: a cada estat fsic li correspon un vector i cada vector correspon a un estat fsic.
Per tant, per la propietat de linealitat del espai vectorial, trobem que si |i i |i son estats
possibles dun sistema, aleshores el vector |i = |i + |i tambe representa un estat
fsic possible. Direm que el sistema est`a en una superposicio de |i i |i.
Com veurem mes endavant els kets |i i ei |i, tot i ser vectors diferents, descriuen la
mateixa fsica: no hi ha manera de distingir-los3 .
important recordar que aquest objectes matem`atics abstractes, que anomenem kets,
Es
representen objectes fsics i es tenen que considerar independents de la representacio particular que els donem escollint una base particular.

Postulat 2 Observables
Un observable A es una propietat dun sistema fsic que es pot mesurar (en

principi). A la mec`anica qu`antica un observable es un operador hermtic A.

Postulat 3: Mesures: valors i estats resultants

Cas no degenerat): Els valors que pot prendre lobservable A, o els possibles
Despres
valors de la mesura, son els valors propis ai del operador hermtic A.
de mesurar lobservable A i trobar el valor ai , lestat del sistema ser`a el vector
propi dA corresponent |ai i.
Aquest postulat ens diu: 1) quins valors pren la variable fsica o observable que volem
mesurar 2) sigui quin sigui el estat que mesurem, despres dhaver mesurat A i obtingut la
mesura ai lestat del sistema ser`a |ai i (independentment del estat |i en que es trobava el
sistema abans de la mesura!). A la mec`anica qu`antica la mesura juga un paper clau (vegeu
tambe el seg
uent postulat). La mesura indueix el que sanomena un collapse del estat
mesurat |i a |ai i. Aquest es per cert un dels postulats mes difcils de justificar i, malgrat
que hi ha hagut moltes teories que lintenten explicar, cap delles ho fa satisfact`oriament.

Aqu cal anar amb compte i no confondre aquesta fase global que no te cap rellev`ancia fsica, amb
la fase relativa que apareix per exemple en un sol terme duna superposicio |i = |i + ei |i. El ket
|i descriur`
a estats fsics diferents segons el valor que prengui .

Per ara, la justificacio que tenim es que funciona be quan es fan c`alculs i es contrasten amb
els experiments.
Noteu que la mesura es en si un proces crucial en qualsevol ci`encia emprica: es el que ens
connecta amb el mon. A la fsica cl`assica es sol obviar ja que parlar de lestat del sistema es
exactament an`aleg a parlar del que resulta de observar-lo o mesurar-lo. A la fsica cl`assica
la mesura es un proces passiu, no canvia lestat del sistema observat. A la qu`antica, per
molt curos que siguis, el sol fet de mesurar modifica lestat del sistema4 .
Veiem que amb aquest postulat topem amb un problema si lobservable A te mes dun valor
propi amb el mateix valor ai = aj = ao . Efectivament, si passa aix`o hi ha la ambig
uitat
de quin dels vectors propis, |ai i o |aj i, hem dassignar al estat despres de la mesura del
valor ao . Tots dos, o qualsevol combinacio lineal dells dos, serien consistents amb el
postulat. En realitat una mesura aix ens dona informacio incompleta, que haurem de
completar mesurant un altre observable. Per`o fins que no fem aquesta segona mesura hem
de deixar intacta lestat original pel que fa aquest subespai que encara no hem determinat.
El postulat de projeccio pel cas general fa precisament aix`o i diu:
General): Els valors que pot prendre lobservable A, o els possibles valors de la
Despres de mesurar
mesura, son els valors propis ai del operador hermtic A.
lobservable A sobre un sistema que es troba a lestat |i i trobar el valor ai
(possiblement degenerat), lestat del sistema vindr`a donat per

Pi |i / pi
on Pi es el operador que projecta sobre lespai generat per tots els vectors
propis dA amb valor propi ai , i pi = ||Pi |i ||2 es el factor de normalitzacio.
Notem que en el cas degenerat el estat del sistema despres de la mesura dep`en del estat
del sistema |i abans de realitzar la mesura.

3.1

Postulat 4: Probabilitats de les mesures

Ja hem vist a cada possible mesura se li assigna un operador observable A que ens dona
els possibles resultats de la mesura i lestat del sistema despres de la mesura. El seg
uent
postulat ens dona la probabilitat de trobar un cert resultat en la mesura.

Lestat romandr`
a impertorbat nomes si es un vector propi del observable A

10

La probabilitat dobtenir el resultat ai al mesurar lobservable A en un sistema

que es troba al estat |i es
pi = ||Pi |i ||2 = h| Pi |i .

(11)

Si A no es degenerat es redueix a: pi = |hai |i|2 .

Aquest postulat assigna una probabilitat a cada resultat possible duna mesura per a tot
f`acil veure que definides daquesta manera les probabilitats
estat inicial del sistema. Es
de cada mesura compleixen les lleis b`asiques de la probabilitat. El que es mes difcil
de demostrar es el contingut del teorema de Gleason que essencialment diu que dins del
marc del espai de Hilbert, la equacio (11) es la u
nica associacio possible entre estats i
probabilitats (aquest postulat si que compte amb un justificacio matem`atica).
El contrast amb la fsica cl`assica es ben aparent. La fsica cl`assica es fonamentalment
determinista: coneixent les condicions exactes dun sistema en un temps donat, es en
principi (caos vs. dimoni de Laplace) possible determinar lestat del sistema en qualsevol
temps. A la fsica cl`assica les probabilitats sintrodueixen per descriure situacions en
que no tenim informacio completa sobre el sistema per exemple condicions inicials al
tirar una moneda al aire. A la mec`anica qu`antica la mesura es un proces fonamentalment
impossible determinar el resultat duna mesura encara que tinguem informacio
aleatori. Es
completa sobre lestat del sistema, es a dir, encara que coneguem lestat |i. Laleatorietat
es inherent a la mesura del sistema. Si realitzem la mateixa mesura sobre una serie de
sistemes preparats en el mateix estat, els resultats seran generalment diferents.
Com dicta el sentit com
u per un cop la mec`anica qu`antica no el trax si mesurem un
observable que ha estat tot just mesurat sobre un sistema, el resultat de la segona mesura
coincidir`a amb el de la primera. La u
nica manera de predir amb probabilitat pi = 1 el
resultat duna mesura es si es mesura un estat propi del observable.
En el cas degenerat la probabilitat ser`a la suma de les probabilitats corresponents als
vectors generadors del subespai on Pi projecta. Per exemple, si P1 = |a1 iha1 | + |a10 iha10 |
es el projector que correspon al resultat de mesura a1 , aleshores la probabilitat de trobar
aquest valor es p1 = |ha1 |i|2 + |ha10 |i|2 .

3.2

Postulat 5: Din`
amica
La evolucio temporal del estat qu`antic dun sistema allat ve donada per la
equacio de Schrodinger
d
|(t)i
i~ |(t)i = H
(12)
dt
es el operador Hamiltoni`a del sistema.
on H

es lobservable de la energia del sistema. A dalt,allat vol dir que el

El Hamiltoni`a H
sistema no interacciona amb cap altre sistema i que no es sotmet el sistema a cap mesura.
11

Aplicant la equacio de Schrodinger es immediat veure que la evolucio dun estat propi de
amb valor propi E ve donada per
H
Et

|(t)i = ei ~ |(0)i .
Com aquests estats nomes varien en una fase global, les seves propietats fsiques no variaran
son per tant estacionaris.
en el temps. Els estats propis de H
La evolucio temporal es lineal: si inicialment el estat del sistema es
|(0)i = |(0)i + |(0)i ,
a un temps t ser`a
|(t)i = |(t)i + |(t)i .
Veiem doncs que la evolucio temporal dun estat arbitrari |(0)i es pot obtenir f`acilment
(base que diagonalitza H):

escrivint lestat en la base pr`opia dH

X
X
Ei t
|(0)i =
i |Ei i |(t)i =
i ei ~ |Ei i
(13)
i

amb valors propis {Ei } ( H

= P Ei |Ei ihEi |).
on {|Ei i} son els estats propis dH
i
La evolucio temporal transforma els elements de la base pr`opia dH ({|Ei i}), en vectors
Et
que tambe formen una base ortonormal ({ei ~ |Ei i}). Pel que hem vist abans aix`o es
equivalent a dir que el operador lineal que descriu la evolucio es unitari:
Ut |(0)i = |(t)i

(14)

amb Ut Ut = Ut Ut = 1l. La evolucio durant un temps t1 seguida per la evolucio durant un

temps t2 es equivalent a la evolucio durant un temps t = t1 + t2 , es a dir,
Ut1 Ut2 = Ut1 +t2 .
Per temps infinitesimals t la equacio de Schrodinger es pot expressar com
|(t + t)i = (1l i

H
t) |(t)i .
~

A primer ordre en t el operador Ut = 1l i H~ t es unitari. Aplicant successives transformacions infinitesimals podem obtenir la evolucio en un temps finit
|(t)i = lim (1l i
N

Ht
H
t)N |(0)i = ei ~ |(0)i
N~

a dir,
Es

Ht
Ut = ei ~

es el generador daquesta transformacio.

on el Hamiltoni`a H
12

(15)

3.3

An`
alisis estadstic dels resultat i indeterminaci
o

Abans de procedir a estudiar alguns exemples concrets veurem alguns conceptes que
sutilitzen amb freq
u`encia al analitzar els resultats de les mesures a mec`anica qu`antica.
Els postulats ens diuen que una mesura es un esdeveniment on el aparell de mesura ens
dona un valor ai (que ve donat per un dels valors propis del observable) i on el sistema
passa a estar descrit per lestat propi corresponent |ai i5 . Aix mateix els postulats tambe
ens donen la probabilitat que, per un estat donat |i, laparell de mesuri em retorni un
valor donat.
Amb aix`o a les mans, ens disposem a estudiar la estadstica dels valors que surten en un
experiment on mesurem el mateix observable A sobre una serie de sistemes tots preparats
en el mateix estat |i. Imagineu-vos doncs que tenim una m`aquina preparadora que
ens proporciona un sistema en el mateix estat |i. Ara enviem el sistema cap el nostre
aparell de mesura i aquest ens dona un resultat, per exemple a3 . Repetim lexperiment
obtenint ara una lectura del aparell a1 . A base de repetir lexperiment N cops podem fer
una llista de resultats, seguint lexemple: h = (a3 , a1 , a5 , .N. ., a3 ). A partir daquesta llista
de N resultats podem confeccionar un histograma, es a dir calculem el numero de cops ni
que apareix cada valor propi ai a la llista. Si normalitzem lhistograma fi = ni /N i anem
el lmit on fem moltes mesures (idealment N ), trobarem que la freq
u`encia fi no es
6
altre cosa que la probabilitat pi que ens dona el postulat 4. Fent servir aquest postulat
trobem que la mitjana o el valor esperat dels resultats de mesurar lobservable A sobre un
estat |i es,
X
X
X ni
ai =
pi ai =
ai h| Pi |i = h| A |i .
(16)
hAi := lim
N
N
i
i
i
Sovint, quan pel context estigui clar, no escriurem el subindex que indica sobre quin
estat estem mesurant.
Tambe podem escriure la expressio que dicta la mec`anica qu`antica per la vari`ancia dels
resultats al voltant del seu valor esperat:
!2
X
X
X
2
(A)2 :=
pi (hAi ai )2 =
pi a2i
p i ai
= hA2 i hAi
(17)

Larrel quadrada de la vari`ancia sanomena desviacio est`andard : A.

Per simplicitat aqu suposo que A no es degenerat

Notem que la probabilitat pi no te necess`ariament que ser interpretada com una freq
u`encia relativa. Hi
ha altres interpretacions de la probabilitat, com per exemple la Bayesiana que expressa matem`aticament
la plausibilitat o propensi
o de certs esdeveniments, que no depenen de la possibilitat de realitzar infinites
vegades el mateix experiment. En principi es pot parlar de la probabilitat del resultat dun experiment
que encara no shagi o es pugui realitzar mai. En qualsevol cas, independentment de la interpretacio que
se li doni a la probabilitat, es compleix fi = pi per N .
6

13

Un cop introdudes aquestes definicions estudiarem una propietat de la mesura en mec`anica

qu`antica.

3.4

Relaci
o dindeterminaci
o

A la mec`anica cl`assica es sempre possible assignar o determinar el valor duna quantitat

fsica amb precisio arbitraria. Fins aqu, aix`o tambe es cert a la mec`anica qu`antica. Les
difer`encies apareixen quan intentem determinar el valor de dues o mes quantitats fsiques
(o observables). De nou, la mec`anica cl`assica no hi posa problemes en determinar el valor
de dues quantitats com per exemple posicio y moment lineal. A la mec`anica qu`antica
nomes certes parelles de observables es poden determinar simult`aniament amb arbitraria
precisio. En general les imprecisions (no errors experimentals!) en la mesura (quantificades
per la vari`ancia dels resultats) de dos observables obeiran una relacio que garanteix que el
producte de les vari`ancies dels dos observables tingui un lmit inferior que en general ser`a
diferent a zero. Aquesta relacio sanomena relacio dindeterminacio.

Teorema: Per tot
q estat i per tota parella dobservables {A, B} les seves desviacions
2 ) compleixen la relacio dindeterminacio:
est`andard (A = hA2 i hAi
1
AB |h[A,
B]i|
2
La demostracio es fa a partir dels postulats i, per tant, nes una conseq
u`encia i no un
principi independent. La varem fer a classe en formulisme de Dirac [vegeu el Mandl 3.3 i
3.3.1 per la demostracio en formulisme de funcio dones].
Dos observables poden ser determinats perfectament si i nomes si els operadors correspo B]
= 0.
nents commuten [A,
P ] = i~1l. Es
a dir no es possible
En el cas particular de posicio y moment es compleix [X,
determinar el moment i la posicio dun sistema qu`antic amb mes precisio de la que permet
o de
la relacio: XP ~2 . Aquest es el que sanomena el principi dindeterminaci
Heisenberg.
Cal que clarifiquem el que ens diu exactament la relacio de indeterminacio ja que a vegades
es mal-interpreta. Volem mesurar dos observables A i B sobre un estat |i. Imagineu que
per aix`o disposem dun conjunt de sistemes tots preparats en el mateix estat qu`antic |i.
Dividim aquest conjunt en dues parts iguals. Procedim a mesurar lobservable A sobre
la primera meitat dels sistemes, obtenint un valor ai per a cada mesura. Sobre cadascun
dels sistemes restants mesurem ara lobservable B obtenint una serie de resultats {bi }. A
partir daquestes seq
u`encies de resultats podem calcular els valors esperats dA i B, hAi
i hBi , i les seves respectives vari`ancies A i B. Les vari`ancies obtingudes mitjancant
aquest procediment son les que han de complir la relacio dindeterminacio. Queda clar que
la imprecisio en els valors obtinguts no es deguda a la pertorbacio de la mesura qu`antica,
ja que les mesures es fan sobre sistemes diferents (preparats en el mateix estat |i). Les
indeterminacions son una propietat intrnseca de tot estat qu`antic.
14

 B]i|,

Comentari: En algunes situacions hom pot trobar-se amb la relacio AB |h[A,

on el lmit inferior es el doble de gran que en la relacio dindeterminacio. Aquesta relacio
es dona en una situacio diferent a la del teorema anterior. La relacio que ens ocupa ara
sobte quan sintenta mesurar els dos observables sobre un sol sistema. Per exemple, es pot
intentar mesurar la posicio i el moment dun electro simult`aniament . Podria mesurar
la posicio del electro mitjancant la difraccio dun foto (microscopi de Heisenberg) i tot
seguit mesurar el moment del electro. Per tal de determinar la posicio amb amb molta
precisio cal que la llum tingui una longitud dona molt petita. Com ja sabeu els fotons
amb longitud dona petita duen un moment lineal molt gran p = h/. Despres del xoc, el
foto pot cedir part del seu moment al electro i per tant el moment del electro pot variar
considerablement. La indeterminacio en moment ser`a mes gran quan mes gran sigui la
precisio amb la que mesurem la posicio (... xp ~). Aqu, doncs, les indeterminacions
seran mes grans ja que a part de les indeterminacions intrnseques a lestat, tambe entre
en joc lefecte de la mesura en lestat.
- Linterferometre i la bomba de Elitzur i Vaidman (ja el varem veure a la intro prequ`antica). En el mon qu`antic, un resultat real (detectar la bomba) pot provenir de lo
que no ha succet (la no-interfer`encia). Aix`o sallunya significativament de la mec`anica
cl`assica on tots els efectes reals han de tenir causes reals. A mec`anica qu`antica tots els
possibles camins importen.
-Stern Gerlach: Illustrar postulats en sistema de dos nivells (espai de Hilbert de dues
dimensions). La mesura no succeix fins que lelectro no es detecta. Despres del sterngerlach els camins up/down es poden tornar a juntar reversiblement. Mesures seq
uencials.
Complementarietat.

3.5

Evoluci
o dels valors esperats

Calculem ara com canvia un valor esperat en el temps utilitzant el Postulat 5 i la versio
en el seu espai de Hilbert dual dels bras
d
1
d
hAi
h| A |i =
(h| A H |i h| H A |i) =
dt
dt
i~
1
1
h| (A H H A) |i h[A, H]i
i~
i~
Per a tot estat estacionari |i es verifica que

d
hAi = 0,
dt
d
hCi = 0
dt

on A es qualsevol observable.

Un observable C es constant del moviment si

per a tot estat |i (estacionari o
no) i aix`o equival a dir que C i H commuten, [C, H] = 0.
Dit tot daltra manera
d
hAi = 0
dt

[A, H] = 0 i/o H |i = E |i ,
15

es a dir o A es constant del moviment, o |i es estacionari, o ambdues coses a la vegada.

interessant notar la analogia amb el formalisme hamiltoni`a cl`assic i mitjancant els
Es
par`entesis de Poisson
 X

X  A
A
A H A H
d
A=
qi +
pi =

{A, H}P P .
dt
qi
pi
qi pi
pi qi
i
i
Podeu trobar referencies a un principi de correspond`encia que relaciona els par`entesis
de Poisson de mec`anica cl`assica amb els commutadors de la fsica qu`antica: donats dos
observables Q i R i les variables cl`assiques corresponents q i r, es compleix [Q, R] =
i~{q, r}P P . Sovint es presentava aquest principi com un postulat mes, per`o de fet la
mec`anica qu`antica no es fonamenta sobre la fsica cl`assica (en particular hi ha observables
qu`antics, e.g. spin, sense an`aleg cl`assic). De fet no est`a ni molt menys clar quin lmit
sha de fer per recuperar la mec`anica cl`assica a partir de la qu`antica: la transicio del
mon qu`antic (microsc`opic) al cl`assic (macrosc`opic) segueix sent una de les grans preguntes
obertes en fsica. Aix que aquest principi es pot fer servir com a molt com una prescripcio
(no lliure de problemes) per quantitzar sistemes cl`assics.
Per acabar notem que hem suposat que lobservable A no dep`en explcitament del temps.
Si A = A(t) cal afegir un terme a les equacions de moviment que tingui en compte aquesta
depend`encia, i.e.,

1
A(t)
d
hAi = h[A, H]i + h
i .
dt
i~
t

3.6
3.6.1

Compatibilitat i commutaci
o entre observables
Definici`
o de compatibilitat

Dos o mes observables son compatibles si admeten un mateix conjunt complet de vector
propis, es a dir, una base pr`opia comuna a tots els observables: Si A |ci i = ai |ci i i B |ci i =
bi |ci i, A i B son compatibles.
3.6.2

Teorema

A i B son compatibles si i nomes si A i B commuten. Vegeu Mandl 3.1 per la prova directa
i inversa, i per la distincio entre el cas degenerat i el senzill.
3.6.3

Conjunt complet dobservables que commuten CCOC

Els observables A, B, C,... formen un CCOC si tots commuten de dos en dos i la base
que tots tenen en com
u es u
nica (es a dir, si sha trencat tota degenaracio). Els vectors
daquesta base comuna descriuen estats amb valors perfectament determinats ai , bi , ci , ...
dels observables A, B, C,... i, com a mnim, amb algun daquests valors diferent. Si
16

coneixem aquests valors determinats ai , bi , ci , ... coneixem lestat i viceversa; es el m`axim

que ens podem acostar al llistat de valors cl`assic.
Si un dels observables del CCOC es lhamiltoni`a, la base comuna a tots ells es la formada
pels estats estacionaris que no evolucionen i, independentment, tots els altres observables
son constants del moviment. Si coneixem tots els valors propis en direm bons n
umeros
qu`antics que caracteritzen cada vector daquesta base, aquest vector quedar`a determinat
i tindr`a les mateixes propietats fsiques per a tot instant t (canviar`a amb la fase global
eiEt/~ ). Aix passar`a, per exemple, en el cas de l`atom dhidrogen, on els tres bons
n
umeros qu`antics n, l, m fixen inambiguament tot lestat.

MECANICA ONDULATORIA (SCHRODINGER)

UNIDIMENSIONAL

Fins ara hem vist que son els espais de Hilbert i les propietats b`asiques dels operadors
lineals que actuen en ells tambe, mitjancant els postulats, hem establert la relacio que
hi ha entre aquests objectes matem`atics i el mon fsic (microsc`opic). Per simplificar, per`o,
ho hem fet tot en espais de Hilbert de dimensio finita. Hi ha situacions, on els estats
del sistema viuen en un espai de dimensio infinita. Malgrat que moltes de les propietats
que trobem a dimensio finita es segueixen complint a dimensio infinita, hi ha un parell de
excepcions que cal esmentar. Veurem que la extensio a dimensio infinita es raonablement
directa. Tot i aix sapigueu que una presentacio rigorosa de les suposicions matem`atiques
que requereix aquest tractament fa servir eines matem`atiques forca sofisticades (que els
fsics prenem prestades).
Estudiarem en particular el sistema de dimensio infinita corresponent al sistema duna
particula puntual a lespai.

4.1
4.1.1

Els Postulats i eines b`

asiques en (llenguatge de) Mec`
anica
Ondulat`
oria
Representaci
o de coordenades

Postulat 1: ket |i funcio dona (x), que especifica completament lestat del sistema
en un instant t0 .
Les funcions dona (x) son funcions complexes de la variable real x; han de ser contnues
i de quadrat sumable o integrable. Formen un espai vectorial (de Hilbert) i son normalitzables:
Z
Z

dx(x) (x) = dx|(x)|2 = 1

En notacio de Dirac la funcio (x) es una representacio (representacio de coordenades o

17

de posicions) de lestat |i:

Z
|i =

dx(x) |xi

Anire completant els punts seg

uents completar una mica aquest punts.
4.1.2

Representaci
o de moments

4.1.3

Valors esperats i sandwichs varis

4.1.4

Equaci
o de Schr
odinger

4.1.5

Densitat de corrent i equaci

o de continutat

4.1.6

Teorema dEhrenfest

4.1.7

Teorema virial

4.2

La primera joguina qu`

antica: pou quadrat infinit

Vegeu Mandl eqs. (2.25 i 26), qualsevol altre text de Mec`anica Qu`antica. Cal resoldre una
equacio de Schrodinger independent de t molt senzilla. En tenir compte de les condicions
de contorn, queden com a solucions fsiques del problema una de sinus/cosinus (depenent
don sagafi lorigen) de diferents arguments. Shan de normalitzar i trobem aix una base
ortonormal (de Fourier).
(vegeu problemes per solucio i exemple destat no estacionari)

4.3

Pou quadrat i finit

Vegeu Mandl 2.1 i problemes. Les difer`encies amb el cas anterior son b`asicament: i) cal
imposar la continutat de la funcio dona i, tambe, de la seva primera derivada (aix`o es
degut a que el potencial no es ara infinit) als dos extrems de la barrera; els c`alculs son
senzills per`o mes llargs, ii) el nombre destats estacionaris lligats es finit; lligats vol dir
atrapats dins del pou i que donen probabilitat nul.la de trobar la partcula infinitament
lluny de lorigen on hi ha el centre del pou com son estats estacionaris qualsevol estat que
sigui combinacio lineal destats lligats romandr`a confinat per sempre, iii) la probabilitat
de trobar la partcula tancada fora del pou (zones cl`assicament prohibides) no es nul.la.
Com en el pou infinit anterior: les energies estan quantificades i les funcions dona alternen
entre parells (cosinus, dins del pou) i imparells (sinus, dins del pou).

4.4

Partcula lliure

Solucions estacionaries: ones planes

18

4.4.1

Evoluci
o dun Paquet dones

Evolucio dun estat no estacionari descrit per una funcio dona Gaussiana.

4.5

Oscil.lador harm`
onic unidimensional.

Solucions estacionaries en termes dels polinomis dHermite i espectre. Exemple destat

senzill en evolucio.

4.6

Esgla
o de potencial

En aquesta mena de problemes (regions amb potencial pla) trobem

estats estacionaris
p
ikx
impropis: combinacio lineal de funcions de la forma e on k = 2m(E V )/~2 pot ser
real o imaginaria (V i per lo tant k depenen de la regio de lespai on ens trobem). Aquests
estats, de energia E ben definida (propis dH), son una bona base que podem fer servir per
trobar levolucio destats com un paquet gaussi`a en presencia del esglao, per`o ens tambe ens
poden donar informacio rellevant en termes dels coeficients de reflexio R i de transmissio
T amb R + T= 1 (Vegeu els apunts o Mandl) ). Distingim dues situacions:
4.6.1

E > V0

R no es zero, a difer`encia del que diu la fsica cl`assica.

4.6.2

E < V0

R es zero, tal com diu la fsica cl`assica. Per`o hi ha certa probabilitat de pres`encia que
penetra lesglao.. (mes evident a..)

4.7

Barreres de potencial. Efecte t

unel

Vegeu el Mandl apartat 2.2.

4.7.1

E > V0

R ve donat per leq. (2.38b) i no es zero, a difer`encia del que diu la fsica cl`assica. T ve
donat per leq. (2.38a) i per R + T= 1.
4.7.2

E < V0

T ve donat per leq. (2.40) i no es zero, a difer`encia del que diu la fsica cl`assica: efecte
t
unel, essencialment qu`antic.
19

Podeu trobar simulacions per ordinador daquest i altres sistemes que us poden resultar
inspiradores a: url: http://www.embd.be/quantummechanics/potential.html

20

MECANICA ONDULATORIA (SCHRODINGER)

TRIDIMENSIONAL

El Mandl, a partir de 1.1, presenta la versio Ondulat`oria (o de Schrodinger) de la Mec`anica

Qu`antica en tres dimensions. Conve seguir llegint-lo, cada vegada lutilitzarem mes.
Pel que fa als observables posicio i moment lineal, nomes cal generalitzar per simple
repeticio el que hem fet fins ara des duna dimensio x al cas de tres x, y, z. La novetat
est`a (i la cosa es complica) en les tres components del moment angular orbital Lx , Ly , Lz ,
inexistents en una dimensio.
Cal dominar les coordenades cartesianes x, y, z i les coordenades esf`eriques r, , . Repasseu
c`alcul de v`aries variables: canvis, derivades parcials, integracio, Jacobians, ....

5.1
5.1.1

Operadors, observables
Operadors de posici
o

Tres components x, y, z que actuen multiplicativament i, entre elles, commuten:

[
x, y] = [
y , z] = [
z , x] = 0.

(18)

Recordeu que multiplicar per una de les variables x, y, z commuta amb multiplicar per ella
mateixa o per qualsevol altra. Recordeu tambe que els par`entesi de Poisson entre dues
coordenades son sempre nuls.
5.1.2

Moment lineal

Tres components px , py , pz que actuen derivativament i, entre elles, commuten:

[
px , py ] = [
py , pz ] = [
pz , px ] = 0.

(19)

on hem fet les permutacions ccliques. Les derivades parcials commuten unes amb altres i
els par`entesis de Poisson entre dues delles son sempre nuls.
Atencio: x, y, z no conmuten amb px , py , pz , respectivament:
[
x, px ] = [
y , py ] = [
z , pz ] = i~.

(20)

Ampliem el que valia per a la dimensio x. En canvi [

x, py ] = 0 . . . com pots comprendre a
partir dels par`entesis de Poisson o del fet que la derivada parcial respecte de y tracta els
factors x com constants (commuta).
~ p~ = i~
~ i
Introduint loperador vectorial nabla (= arpa, en hebreu) :
[
ri , pj ] = i~[ri , j ] = i~i,j .
ULL! aix`o es cert nomes en coordenades cartesianes: ~r = (r1 , r2 , r3 ) = (x, y, z)
21

(21)

5.1.3

Moment angular orbital

~ = ~r p~ te tres components L
x, L
y, L
z . Cadascuna correspon a un
El moment angular L
observable i per tant ve descrit per un operador hermtic. El moment angular orbital al
2 L
2 + L
2 + L
2 tambe es un observable que sutilitza sovint ja que ens dona
quadrat L
x
y
z
la magnitud del moment angular. Ara, les relacions de commutacio son no trivials: en
contrast amb les components del moment lineal o la posicio les components del moment
angular no commuten
x, L
y ] = i~L
z,
[L
(22)
i permutacions ccliques (Vegeu full 7 de problemes). Les components del moment angular
~ = ~r p~. En coordenades esf`eriques
en representacio coordenades es poden obtenir de L
venen donades per:



~
+ cot cos
,
(23)
Lx = ~ex L = i~ + sin




~
+ cot sin
Ly = ~ey L = i~ cos
,
(24)

~ = i~ ,
Lz = ~ez L
(25)





1

1 2
2
2
~
~
L = L L = ~
sin
+
.
(26)
sin

sin2 2
z sobre un estat |i, i.e. |i =
Aix, per exemple, si anomenem |i al resultat daplicar L

Lz |i, aleshores la seva representacio de coordenades ser`a (~r) = (r, , ) = i~

(r, , ).
5.1.4

Hamiltoni`
a

Que sempre te un terme cin`etic (com

u a tots els casos) i un de potencial V (~r) (especfic
de cada cas).
~2 2
H=
+ V (~r).
(27)
2m
Relacions de commutacio importants: son constants del moviment els observables que
commuten amb lhamiltoni`a H.

5.2
5.2.1

Valors propis i funcions pr`

opies
Operadors de posici
o

Com les tres components del vector posicio commuten podem escollir una base |~ri =
|x, y, zi on x |~ri = x |x, y, zi, y |~ri = y |x, y, zi y z |~ri = z |x, y, zi; o amb un cert ab
us
de llenguatge ~r |~ri = ~r |~ri. En representacio de posicions o de coordenades aquests estats
(propis de x, y i z) son h~r|r~0 i = (~r r~0 ) = (x x0 )(y y 0 )(z z 0 ). Son estats impropis,
22

no normalitzables, i no son fsics: la funcio dona (~r r~0 ) representaria una partcula
exactament situada al punt
R ~r0 = (x0 , y03, z0 ). Recordem que la delta de Dirac es una
distribucio que compleix (~r r~0 )f (~r)d r = f (~
r0 ).
La base |~ri es la que defineix la representacio de coordenades o de posicions:
Z
|i = d3 r(~r) |~ri
R
on la funcio dona (~r) = h~r|i i don h|i = d3 r|(~r)|2 = 1. Noteu que ara la integracio sobre tots els elements de la base involucre un element de volum dV = dxdydz =
r2 dr sin dd. La probabilitat de trobar la partcula en una regio del espai la obtindrem integrant |(~r)|2 dV sobre linterval de par`ametres que delimitin la regio. Trobareu
exemples en els fulls de problemes.
5.2.2

Moment lineal

Les tres components del moment lineal commuten i per tant podem definir la base |~pi =
|px , py , pz i. En representacio de coordenades, les funcions dona corresponents son ones
planes, de quadrat no sumable i que, per aix`o, tambe defineixen una base impr`opia que
~
1
ikx x iky y ikz z
e e
= 1 3 eik~r , amb valors propis
est`a fora de lespai v~k (~r) = h~r|~pi = (2)
3e
(2) 2

del moment lineal p~ = ~(kx , ky , kz ) reals. El factor de normalitzacio sescull per a que
h~p|~p0 i = (~p p~0 ). Son ones planes que ocupen tot lespai: mnima indeterminacio en
~
moment i m`axima dispersio en posicio. Sovint Aeik~r es fa servir per caracteritzar un flux
de partcules amb densitat de corrent:
~j = ~ Im[ (~r)(~r)] = |A|2 ~~k/m
m
(vegeu problemes desglaons i barreres en 1D).
~ ~j on = |(~r)|2 .
La equacio de continutat en 3D: =
5.2.3

Moment angular orbital

Les funcions pr`opies son els harm`onics esf`erics, que nomes son pr`opies de la component z i
del m`odul quadrat del moment angular orbital. No poden ser-ho de les altres components
donat que les diferents components no commuten. En la notacio est`andard, els harm`onics
esf`erics, Ylm (, ), son propis de Lz i L2 , amb L2 L2x + L2y + L2z , aix:
Lz Ylm (, ) = m~Ylm (, ),

L2 Ylm (, ) = l(l + 1)~2 Ylm (, ),

(28)

on Lz i L2 venen donats per (25) i (26) i els valors propis es defineixen mitjancant m i l
amb l = 0, 1, 2, ... i m = l, l + 1, ..., 0, ..., l 1, l. Les solucions es poden escriure com:
1

m+|m|
(2l + 1)(l |m|)! 2 im |m|
m
Yl (, ) = (1) 2
e Pl (cos )
4(l + |m|)!
23

|m|

on Pl (u) son els polinomis de Legendre associats que sobtenen dels polinomis de Legendre
mitjancant la seg
uent relacio
 |m|
|m|
d
|m|
2 2
Pl (u).
Pl (u) = (1 u )
du
Els polinomis de Legendre Pl (u) son solucions de la anomenada equacio diferencial de
Legendre i es poden escriure convenientment utilitzant la formula de Rodrigues Pl (u) =

2
d l
(u 1)l (don sevidencia que Pl (u) es un polinomi de grau l). Podeu veure
(2l l!)1 du
propietats daquest polinomis i dels harm`onics esf`erics a Mandl 2.3. Al Schaum els trobareu
tabulats. Cal ressaltar que, com a bons estats propis de Lz i L2 , formen una base completa
i estan normalitzats segons
Z
0
d Ylm (, ) Ylm
0 (, ) = l,l0 m,m0
amb d = d(cos )d = sin dd. La fase arbitraria davant Ylm (, ) sescull per conveni
per a que Ylm (, ) = (1)m Ylm (, ) i es consistent amb el conveni fixat quan estudiem
a FQII el moment angular de forma algebraica.
Qualsevol funcio angular
Z
XX
m
(, ) =
cl,m Yl (, ) on cl,m = hl, m|i = d Ylm (, ) (, )
l

es lamplitud de probabilitat de trobar els resultats ~2 l(l + 1) i ~m en mesurar L2 i Lz

respectivament sobre lestat |i.
Sovint tambe es poden trobar els coeficients cl,m per inspeccio. Per aix`o es u
til recordar
que a Ylm (, ) tota la depend`encia en langle azimutal ve en lexponent de eim , i que
la de langle polar la dona el polinomi Plm (cos ). Aix, els prefactors que acompanyen a
als exponents (o a les funcions trigonom`etriques) ens donaran els possibles valors de m,
i els graus en que apareix cos (o sin ) ens diran els possibles valors de l. Al full 7 teniu
alguns problemes que illustren com procedir.
5.2.4

Hamiltoni`
a

Base estacion`aria i espectre denergies especfics de cada problema i de lenergia potencial

V (~r) que li correspongui. Trobar aquests vectors i valors propis sol ser el problema clau
en cada aplicacio: per una banda els valor propis ens donen les energies possibles del
sistema, i.e. lespectre que determina les propietats termodin`amiques del sistema (fsica
estadstica) i per altra banda lhamiltoni`a es el generador de la evolucio temporal i per
tant un cop coneguts els valors En i funcion pr`opies n (~r) podem determinar lestat del
sistema a qualsevol temps:
X
X
(~r, t = 0) =
cn n (~r) (~r, t) =
cn eiEn t/~ n (~r)
n

24

Lindex n pot ser discret o continuu (en aquest cas el sumatori passa a ser una integral), o
una barreja de tots dos. Els estats lligats (que queden confinats en lespai) tenen espectre
discret mentre que els lliures (no lligats) tenen espectre continuu. Depenent del regim
denergies podem trobar regions del espectre continues o discretes (igual que passava a 1-D
amb el pous finits).

5.3

Partcula lliure

Lhamiltoni`a nomes te terme cin`etic

H=

~2 2
.
2m

(29)

Les seves funcions dona pr`opies han de ser les pr`opies del moment lineal
p~ (~r) =

1
(2~)

3
2

ei~p~r/~ ,

(30)

es a dir, les ones planes normalitzades de tal forma que

Z
0
~
h~p|p i = p~0 (~r) p~ (~r)d3 r = (~p p~0 ).
Alternativament podem fer servir
v~k (~r) =

1
(2)

3
2

eik~r ,

(31)

que tambe son pr`opies del moment lineal, es a dir pr`opia dels observablesRpx , py i pz amb valors pr`opis ~kx , ~ky i ~kz respectivament. Aquestes estan normalitzades vk~0 (~r) v~k (~r)d3 r =
(~k k~0 ).
2 k2
p2
= ~2m
amb p = |~p| i k = |~k|. Pura energia
Els valors propis de lhamiltoni`a son Ep~ = 2m
cin`etica no quantificada que pot prendre qualsevol valor real no negatiu.

5.4

Partcula en una caixa (particle in a box)

Hamiltoni`a consta nomes de terme cin`etic. El potencial infinit de les parets el tenim en
compte imposant condicions de contorn. El problema es per tant separable i podem escriure
els estats estacionaris com a combinacio dones planes (amb k en cada eix cartesi`a). Les
condicions de contorn restringeix els valors possibles de k en cada component i dona lloc a
la quantificacio de la energia.

25

5.5

Potencials centrals; eqs. radial i angular

Vegeu Mandl 2.5, 2.3.1 i 2.5.1.

Es tracta de separar lequacio de Schrodinger independent del temps en una equacio radial
(que dependr`a del potencial central de cada problema V (|~r|) = V (r), Mandl 2.5.1) i una
equacio angular (que es comuna a tots els problemes i te els harm`onics esf`erics com a solucio,
Mandl 2.3.1). El resultat final ser`a una funcio dona estacion`aria, n,l,m (~r), formada pel
producte duna part radial, Rn,l (r), i una dangular, Ylm (, ),
n,l,m (~r) n,l,m (r, , ) Rn,l (r)Ylm (, )

5.6

(32)

Pou esf`
eric infinit

la generalitzacio del pou finit unidimensional i, com en aquell cas, cal anul.lar la funcio
Es
dona als extrems del pou.

5.7

`
Atom
dhidrogen

Mandl 2.5.2 i fulls apart.

Aplicacio importantssima que cal dominar. Compareu aquesta solucio (la definitiva) amb
els primers intents de Bohr (any 1913). Encertava lespectre energ`etic, En = 1
Ry, amb
n2
n = 1, 2, ..., per`o res mes. Els estats estacionaris son les funcions dona (ben diferents
de les `orbites de Bohr) n,l,m (r, , ) que depenen dels tres bons nombres qu`antics: n
(principal), l (orbital) i m (magn`etic). Nyaps i bunyols de densitat de probabilitat de
pres`encia. Proves experimentals exitoses. Ampliacio habitual a a`toms hidrogenoides
(Z 6= 1). Lspin de lelectro no es contempla encara, li afegirem mes endavant. Convindr`a
fer problemes abundants.

5.8

Oscil.lador harm`
onic tridimensional

Lhamiltoni`a es
~2 2 1
+ m 2 r2
2m 
2

~2 2
2
2
1
=
+ 2 + 2 + m 2 (x2 + y 2 + z 2 )
2
2m x
y
z
2

H =

(33)
(34)

i tant es pot resoldre amb coordenades cartesianes com amb esf`eriques (recordeu que hi ha
degeneracio i que per tant no la bases pr`opia no esta unvocament definida).
Cartesianament, les funcions dona pr`opies (estacion`aries) son de forma natural el producte
de les de loscil.lador unidimensional (tres factors, amb una de les tres variables x, y, z
cadascun)
nx ,ny ,nz (x, y, z) = nx (x)ny (y)nz (z)
(35)
26

i les energies pr`opies corresponents son la suma de les unidimensionals



3
2
2
2
Enx ,ny ,nz = nx + ny + nz +
~,
2

(36)

on nx , ny , nz = 0, 1, 2, ... Vegeu classe problemes per la solucio en coordenades esf`eriques.

5.9
5.9.1

Rotor rgid** (si tenim temps)

Hamiltoni`
a

Coordenades esf`eriques amb r fixada (rigid). Energia cin`etica nomes de rotacio (no radial). Estats estacionaris: els harm`onics esf`erics, Ylm (, ). Espectre denergies: El =
~2
l(l + 1) 2I
, on I = mr2 es el moment din`ercia del rotor rgid.
5.9.2

Espectre rotacional de mol`

ecules

Moments din`ercia de les mol`ecules. Vegeu taula 12.1 i Fig 12.9 de lEisberg i Resnick.

27