COGNOMS, NOM: _________________________________________ DNI: _______________

MATEMTIQUES I ECO

11 de juliol de 2014

REAVALUACI
Qestionari nmero:

11

Durada: 2h

NORMES

Heu domplir la capalera daquest full amb els cognoms i nom i el nmero de DNI.

No podeu desenganxar els fulls.

Les preguntes shan de contestar en el full taronja de respostes. Caldr usar nicament les files 1 a 20 i les
columnes A a D.

En el full taronja de respostes, heu domplir el requadre negre amb les dades personals, la casella
qestionari amb el nmero de qestionari i el requadre taronja DNI amb el nmero amb xifres i
codificat. Els alumnes amb targeta de residncia o passaport heu de marcar els nmeros i, si queden
caselles buides, heu de afegir zeros al final.

Cada resposta correcta suma 3 punts i cada resposta incorrecta resta 1 punt. Les respostes en blanc no
sumen ni resten punts. La puntuaci mxima s, per tant, de 60 punts. La nota de lexamen (entre 0 i 10)
resulta de dividir la puntuaci per 6.

Al finalitzar heu dentregar el full taronja de respostes i tot lenunciat de lexamen. El professor us
retornar aquest primer full on tindreu constncia de les respostes que heu marcat.

Les respostes correctes sortiran publicades en el METACAMPUS de lassignatura el dilluns 14

de juliol de 2014. Les qualificacions es publicaran el dimecres 16 de juliol de 2014.

La revisi relativa a aquest examen es dur a terme el dimarts 22 de juliol de 2014 de 11h a 12h
al Dept. de Matemtica Econmica, Financera i Actuarial, Torre 2, 1a planta, Despatx 2113 de
ledifici 690. Els alumnes que vulguin revisar lexamen cal que envin un correu electrnic al
coordinador de lassignatura, Francesc Ort [forti@ub.edu], posant a lassumpte Revisi
Examen Mates I ECO.

IMPORTANT: NO es pot tenir cap dispositiu electrnic (mbils, ...), excepte la calculadora.

Respostes:

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

MATEMTIQUES I ECO
Qestionari nmero:

11 de juliol de 2014

11

Durada: 2h

PREGUNTES
1. Donats els vectors {(1,1,1), (0, 2, 2), (k , 0,1)} d 3 , amb k , es verifica que:
a.
b.
c.
d.

Sn linealment dependents per qualsevol valor del parmetre k

Sn linealment dependents noms si k = 2
Sn linealment independents per qualsevol valor del parmetre k
Sn linealment independents per qualsevol valor del parmetre k , excepte per k = 2

2. Siguin u1 , u2 , , um n . Quina de les segents afirmacions s SEMPRE certa?

a. Si m n , els vectors sn linealment independents
b. Si m = n , els vectors sn base d n
c. Si m > n , els vectors sn linealment dependents
d. Si m n , els vectors sn sistema generador d n

3. Els components del vector v en la base d 3 formada pels vectors

1 = 2, 2 = 1 i 3 = 2 . Llavors el vector v s:
a.
b.
c.

( 2,1, 2 )
( 3, 4,1)
( 3, 0, 1)

d. Aquests vectors no formen base d 3

4. Donats els vectors u1 = ( 3, 1,5 ) , u2 = ( 2, 2, 4 ) , u3 = (1,3, 0 ) , llavors:

a.
b.

u3 s combinaci lineal d u1 i u2
u1 NO s combinaci lineal d u2 i u3

c.

{u1, u2 , u3} s base d 3

{u1, u2 , u3} s sistema generador d 3

d.

{(1,1, 0 ) , (1, 0,1) , ( 0,1,1)}

sn

5. Donat el subespai vectorial S = ( x, y, z ) 3 / 4 x 2 y z = 0 , una base d S s:

a.
b.
c.

{(1,1, 2 )}
{(1, 0, 4 ) , ( 0,1, 2 )}
{(1,0, 4 ) , ( 0,1, 2 )}

d. No es pot calcular
6. Els vectors ( k , 2, k ) i ( k ,3, 1) , amb k , sn ortogonals:
a.
b.
c.
d.

Noms per a k = 2
Per a k = 2 i per a k = 3
Noms per a k = 3
Per a qualsevol valor de k

7. Donat el conjunt A =
a.
b.
c.
d.

{( x, y ) 2 / x 0, y > 0, x2 + y2 4} , llavors A s:

Acotat i convex
Tancat i convex
Obert i acotat
Obert i convex

8. Donada la forma quadrtica f ( x, y, z ) = 2 x 2 3 y 2 z 2 + 4 xy + 2 yz , es compleix que:

a.
b.
c.
d.

f
f
f
f

s definida positiva
s indefinida
s definida negativa
es semidefinida negativa

9. Donada la funci f ( x, y ) = x + 3 y 2 , es verifica que:

a.

Els punts (1,5 ) i (1, 5 ) pertanyen a la mateixa corba de nivell

b. El punt (1,1) pertany a la corba de nivell 2

c.

Els punts (1,5 ) i ( 1,5 ) pertanyen a la mateixa corba de nivell

d. Cap de les anteriors

x 1
2
10. Donada la funci f ( x, y ) = ln
+ xy , lequaci del pla tangent en el punt ( 2,1) s:
y
a. z = 2 x 2 y 5
b. z = 2 x + 3 y 7
c. z = 2 x + 3 y 5
d. Cap de les anteriors

 2 y 3

11. Donada la funci f ( x, y ) = x 4 + 2 y 2

variable y en el punt ( 0, 0 ) s:

si (x, y ) ( 0, 0 )
si

, el valor de la derivada parcial respecte a la

( x, y ) = ( 0, 0 )

a. 0
b. No existeix
c. 1
d. Cap de les anteriors
12. El vector gradient de la funci f ( x, y, z ) = x sin ( yz ) en qualsevol punt ( x, y, z ) s:
a.
b.
c.
d.

( cos ( yz ) , xz cos ( yz ) , xy cos ( yz ) )

( cos ( yz ) , xz cos ( yz ) , xy cos ( yz ) )
( sin ( yz ) , x cos ( yz ) , x cos ( yz ) )
( sin ( yz ) , xz cos ( yz ) , xy cos ( yz ) )

13. Donada la funci f ( x, y, z ) = x yz , la seva derivada en la direcci del vector v = (1,1,1) (derivada
direccional) en el punt (1, 3,3) s:
a.
b.
c.
d.

3
4
3
4 4

,
3,

3 3

14. Sigui B ( x, y ) la funci de beneficis setmanals en la fabricaci de dos productes, on x i y sn les unitats
respectives produdes i venudes de cada un dels productes. Sabent que B ( 40,100 ) = 2.350 ,

B ( 40,100 )
= 20 , utilitzant lanlisi marginal es pot afirmar:
x
y
B ( 41,100 ) 2.370

B ( 40,100 )

a.
b.
c.

=1 i

B ( 40,101) 2.370

B ( 40,101) 2.351

d. Cap de les anteriors

15. Donada la funci f ( x, y ) = x3 + 2 xy + 4 , la seva elasticitat parcial respecte a la variable x en el punt
(1, 2) s:
a. 4
9
b. 7
c. 7
9
d. 7
5

16. Donada lequaci y 2 + xz + z 2 e z = 4 que defineix implcitament z com a funci d x i y en un

z
entorn del punt ( 0, e, 2 ) , es compleix que
en aquest punt s igual a:
x
2
a.
2
e 4
2e
b.
e2 4
2
c.
e2 4
d. No es pot calcular

17. El grau dhomogenetat de la funci f ( x, y, z ) =

x 4 sin x y 1
2y

) ex

s:

a. La funci no es homognia
b. 3
c. 4
d. 5
18. El teorema de Weierstrass diu que:
a. Si f s una funci continua, llavors f t mxim i mnim absoluts
b. Si f s una funci continua definida sobre un domini tancat, llavors f t mxim i mnim absoluts
c. Si f s una funci continua definida sobre un domini obert, llavors f t mxim i mnim absoluts
d. Si f s una funci continua definida sobre un domini tancat i acotat, llavors f t mxim i mnim
absoluts

f
f
= 2 x 2 + 2 y 10 i que
= 2 x + y 2 5 . Aleshores:
x
y
La funci f t un mxim relatiu al punt ( 2,1)

19. Duna funci f de dues variables se sap que

a.

b. La funci f t un punt de sella al punt ( 2,1)

c.

La funci f t un mnim relatiu al punt ( 2,1)

d. No es pot dir qu s el punt ( 2,1) perqu no es coneix la funci f

20. Una empresa produeix dues gammes dun mateix producte: A i B. La funci de beneficis setmanals s
B ( x, y ) = 2 x 2 3 y 2 4 xy + 40 x + 48 y 8 essent x i y el nombre dunitats produdes i venudes
setmanalment de les gammes A i B, respectivament. Llavors:
a. El benefici setmanal s mxim per a x = 6 i y = 4
b. El benefici setmanal s mxim per a x = 10 i y = 8
c. El benefici setmanal s mxim per a x = 4 i y = 6
d. Aquesta funci de beneficis no t cap mxim