Atestat Policial Icab 2016

ILLUSTRE COLLEGI DADVOCATS DE BARCELONA
Post grau Escola Prctica

Jurdica 2016
Dret Penal
LAtestat policial
Gemma Snchez Tardo
Octubre 2016
Post grau EPJ-ICAB 2016

Dret Penal. Latestat Policial
Gemma Snchez Tardo
NDEX TEMTIC
1. PRESENTACI
2. RECEPCI DE DENNCIES A COMISSARIA. LOFICINA
DATENCI AL CIUTAD.
3. TRACTAMENT DE REQUERIMENTS I DENNCIES.
4. LATESTAT POLICIAL.
DEFINICI DE LATESTAT POLICIAL
LINSTRUCTOR I EL SECRETARI DE LATESTAT
ESTRUCTURA BSICA DE LATESTAT

NUMERACI DE PGINES
FORMAT FINAL DE LATESTAT
5. S DE LA MINUTA POLICIAL
6. DECLARACIONS DE VCTIMES I/O TESTIMONIS
Context legislatiu
Les vctimes
-
Evitar la victimitzaci secundria
La declaraci com a vctima i testimoni

- Inici de la declaraci
- Fases de la declaraci
Lassistncia lletrada
Testimonis menors dedat
La protecci de testimonis
Previsi incompareixena del testimoni
davant
lautoritat judicial
Implicaci del testimoni en un fet delictiu

Gemma Snchez Tardo
7. DECLARACIONS DE DETINGUTS I/O DENUNCIATS

7.1 Assistncia lletrada
7.1.1 Designaci i/o renncia de l'advocat
7.1.2 Ampliaci dels drets de la persona detinguda
7.1.3 Funcions de l'advocat en l'assistncia a una
persona detinguda.
7.1.4 Incomunicaci de persones detingudes.
7.1.5 Acusacions entre persones detingudes.
Situaci de conflicte dinteressos de ladvocat
7.2 Operativa Policial

7.2.1 Preparaci de la declaraci
7.2.2 Nova informaci dels drets a la persona
detinguda
7.2.3 Desenvolupament de la declaraci
7.2.4 Detecci de nous illcits penals durant la
declaraci
7.2.5 Suspensi de la declaraci
7.3 Declaracions de persones detingudes menors

dedat
7.3.1 Assistncia lletrada
7.3.2 Presncia dels pares o representants legals
7.4 Declaracions de persones denunciades

Gemma Snchez Tardo
I. PRESENTACI
Lobjectiu daquesta sessi queda fixada en dos aspectes :
Conixer quin s el protocol dactuaci de la PG-ME en la
recepci de denncies dels ciutadans.
Entendre el Procediment de Treball (PNT) utilitzat per la PG-ME
en la confecci datestats i els principis que regulen el seu format.

Gemma Snchez Tardo
II. RECEPCI DE DENNCIES A COMISSARIA. LOFICINA

DATENCI AL CIUTAD
1. Quan els ciutadans volen exercir el seu dret d interposar una denncia
en seu policial (per illcits dels quals ha estat vctimes o nhan tingut
coneixement), les dependncies del Cos de MMEE on:
-
es recullen aquestes denncies, i
sinicia la instrucci dels atestats policials que delles sen

derivin, sn les anomenades Oficines datenci al Ciutad, (OAC).
2. Des de les OAC, tamb sinstrueixen atestats policials:

-
per infraccions penals en qu lautor ha estat detingut in

fraganti.
Per infraccions penals que no requereixin, a priori, una

investigaci policial, donat que en cas de requerir-la caldria
traspassar les diligncies al Grup dInvestigaci.
3. Lorganigrama intern de lOAC est format per:

A. El Cap dOAC:
- s el comandament directe operatiu de lOAC.
- Supervisa els atestats i marca les lnees a seguir en la seva
confecci.
B. El Responsable de Torn de lOAC:
-
s qui assumeix les funcions del Cap en la seva absncia a

cada torn de treball.
Dna compliment a les instruccions internes i als protocols

dactuaci.
C. Personal de lOAC:
-
Atn als ciutadans, recull les denncies i confecciona els atestats.

Gemma Snchez Tardo
III. TRACTAMENT DE REQUERIMENTS I DENNCIES.
1. La primera valoraci que fa el funcionari quan rep al ciutad s

sempre sobre:
- La urgncia del requeriment i possible necessitat dassistncia
immediata/auxili al ciutad o a terceres persones.
- La reacci policial davant qualsevol fet que ho requereixi.
2. Si el requeriment del ciutad no fos urgent i no pogus ser ats en

menys de 30 minuts, des de lOAC se linforma:
- del motiu del retard (volum feina, urgncia altres requeriments)
- Del temps aproximat despera, per tal que ell pugui decidir si
espera o torna ms tard.
Per la presentaci de la denncia s imprescindible que el
3.
ciutad lliuri:
-
un document que lidentifiqui formalment, o
Documentaci
completa
dobjectes
vehicles
(danyats,
sostrets) que vulgui denunciar.
Si el ciutad no disposa dels documents, i el seu requeriment no

s urgent, caldr que els aconsegueixi i torni ms tard amb
aquests a dependncies per formalitzar la denncia.

Gemma Snchez Tardo
4.
Les denncies que solem trobar en seu policial sn bsicament i per

aquest ordre:
A. DENUNCIES PENALS
- sidentifica la conducta i es tipifica.
- Se li recull la denncia, instruint les corresponents diligncies
penals.
B. DENNCIES ADMINISTRATIVES
- Si la resoluci dels fets correspon a una altra administraci
diferent de la nostra, derivem al ciutad al servei adient,
- Tret que la matria denunciada sigui competncia del Cos
de MMEE en lmbit de la policia administrativa (o Jocs i
Espectacles i Seguretat Privada)
C. DENNCIES CIVILS
No obstant, en casos en qu el ciutad expressa reiteraci en la
voluntat de presentar denncia davant de la PG-ME, i no recollirli la denncia li pugui comportar perjudicis, o existeixen dubtes
sobre la tipificaci dels fets, SE LI RECOLLIR.

Gemma Snchez Tardo
IV. LATESTAT POLICIAL.

1. Ats que la Llei denjudiciament criminal (LeCrim) no determina el
contingut de latestat, des de la PG-ME ha estat necessari establir
un procediment homologat i homogenetzat que permets als seus
agents la recepci de denncies i lelaboraci de diligncies i
documents en els mbits processal, penal i administratiu, fent s de
laplicaci informtica corporativa (Tramitaci).
2. Aquesta aplicaci informtica ens permet:

- la redacci de textos, la configuraci i lordenaci de les
diligncies i els documents, i
- Possibilita
lemmagatzematge
posterior
consulta
de
la
informaci, respectant les garanties processals i legals.
DEFINICI DE LATESTAT POLICIAL

1. s el document elaborat per la policia que:
- reflecteix la seqncia cronolgica de les gestions practicades
de comprovaci i dinvestigaci dels fets presumptament
constitutius dinfracci penal,
- que t valor de denuncia,
- i del qual s destinatria lautoritat judicial.
Cada una daquestes gestions practicades es recullen amb la
realitzaci duna diligncia o amb la prctica dactes independents.

Gemma Snchez Tardo
LINSTRUCTOR I EL SECRETARI DE LATESTAT
1. LINSTRUCTOR
- s el mxim responsable de latestat i ordena tota actuaci que

sen derivi daquest.
- Interv en les compareixences, declaracions i en totes les
diligncies en les quals es disposi o es decideixi alguna cosa.
2. El SECRETARI
- Signa totes les compareixences, actes i diligncies per tal de

certificar-ne el contingut.
- Tot i que la responsabilitat de la instrucci correspon a linstructor,
el secretari haur de respondre davant dactuacions per part de

la instrucci manifestament illegals.

Gemma Snchez Tardo
ESTRUCTURA BSICA DE LATESTAT

Lestructura de latestat consta de:
CARTULA
COS DE LATESTAT format per:
Inici per:
1. Compareixena
2. Diligncia dInici
per telefonema, per

minuta policial amb/sense detingut, per
ampliatries)
(
Diligncies de latestat
1. Diligncies de Trmit Opcionals
2. Diligncies de Trmit Obligatries
Diligncia de Tramesa
Diligncia daltress
(noms en cas que sigui imprescindible)
ANNEX: amb les actes i altres documents que shi

adjunten.
10

Gemma Snchez Tardo
CARTULA
En ella consta la informaci bsica i principal sobre les diligncies:
- Unitat instructora de latestat.
- Nmero de diligncies.
- Nmero de les diligncies inicials (si s ampliatiu) i cos policial o
unitat que les va instruir.
- Data dinstrucci.
- Si hi ha menors implicats.
- Motiu de la instrucci.
- Lloc i data dels fets.
- Nom i cognoms de totes les persones implicades en les
diligncies, concretant-ne el rol (si consten com a perjudicats,
vctimes, denunciants, testimonis o detinguts, afegint si han
declarat o no i si passen a disposici judicial o no).
- rgan al qual es fa tramesa de latestat original.
- rgans als quals sels remet una cpia.
11

Gemma Snchez Tardo
COS DE LATESTAT
Cont, per ordre cronolgic totes les dades conegudes durant la
instrucci de les diligncies policials, des del coneixement dels fets que
van motivar linici fins a les investigacions realitzades a posteriori per a
lesclariment dels fets.
FORMES DINICI DEL COS DE LATESTAT

1. La Compareixena. Sadopta quan:
- La notitia criminis la facilita una persona (ciutad o policia),
la qual es presenta a comissaria per declarar.
- No es pot fer una compareixena dun ciutad en mig de
latestat.
- El ciutad que es presenti per declarar al respecte dunes
diligncies ja iniciades, se li recull una acta de declaraci en
qualitat de denunciant, testimoni, denunciat...).
- Lnica compareixena que hi pot haver a linterior de
latestat s la dels agents policials (perqu aportin dades,
lliurin objectes o algun detingut...)
2. Diligncia dInici. Sadopta quan:

la comissi de la infracci penal s coneguda per altres mitjans
diferents als de la compareixena (manaments o ordres
judicials, telefonemes, indagacions com a conseqncia de la
rebuda/troballa dannims, consultes a les bases de dades, etc.).
Casos especfics::
12

Gemma Snchez Tardo
2.1 Per Telefonema.

2.2 Per Minuta Policial (amb o sense detingut): la minuta
s el document policial amb el qu lagent deixa
constncia duna actuaci policial sense que hagi de
comparixer davant una unitat instructora (a qui facilita a
tasca).
- Linstructor vincula la minuta lliurada pels agents
actuants i el sistema informtic recupera totes les
dades incloses en aquesta per poder utilitzar-les a la
diligncia dinici.
- La minuta lliurada subicar a lannexa.
2.3 Per ampliatries dun atestat anterior: sutilitza quan es
volen ampliar dades sobre diligncies ja tancades i
trameses a lrgan judicial, i les actuals tenen una
continuaci directe amb les primeres, donat que shan
originat pel mateix fet.
- Per fer gestions que hagin quedat pendents sobre el fet
que va originar les primeres diligncies: declaracions
posteriors, resultats dinvestigaci,.
- Quan el ciutad que es presenta per ampliar dades
datestats ja tancats, no sinicien les ampliatives
mitjanant una compareixena, sin mitjanant una
diligncia dInici per Ampliatries i se li pren
declaraci en acta independent.
13

Gemma Snchez Tardo
DILIGNCIES DE LATESTAT
Una vegada iniciat latestat, mitjanant compareixena o diligncia
dinici, cal fer constar, per ordre cronolgic, totes les gestions o
diligncies practicades per linstructor (o instructors en el cas de
produir-se traspassos entre torns de treball) per donar compliment
als preceptes legals que afectin cada cas, o per fer les gestions
dinvestigaci oportunes que intentin esclarir els fets que han originat
les diligncies.
1. Diligncies de Trmit Obligatries. Diligncies dobligat

compliment i plasmaci al cos de latestat segons el seu mbit:
1. Diligncia de lectura de drets a la persona detinguda: no
sha de reproduir al cos de latestat el detall dels drets de la
persona detinguda, ja que la seva formalitzaci ja consta a
lacta independent que sadjunta (formulari N01 o N01b autor
menor). En aquesta diligncia, per, cal fer constar que la
lectura dels drets, els drets que vol exercir i la seva
formalitzaci consten en acta independent, la qual sadjunta a
latestat.
En atestats amb diversos detinguts, als quals sha formalitzat la

lectura de drets en el mateix moment, es poden agrupar en una
sola diligncia les diferents notificacions, per sempre saixeca
una acta independent de lectura de drets per a cadascun dells.
2. Diligncia de deixada sense efecte la detenci: si linstructor

creu oport deixar sense efecte la detenci duna persona, ha
14

Gemma Snchez Tardo
de diligenciar aquesta deixada sense efecte amb la motivaci

corresponent en base a la normativa legal, aix com realitzar
lacta independent A29 del mateix nom, la qual ha de ser
signada per totes les persones que hi intervinguin (instructor,
secretari, detingut, tutor legal, advocat...).
3. Diligncia de sollicitud dHabeas Corpus: si una persona
demana iniciar aquest procediment, sha de diligenciar la
sollicitud de lacta en la qual es formalitzi aquesta, i adjuntar a
latestat lacta o document en qu es formalitzi aquesta
sollicitud.
En una diligncia posterior caldr tamb fer constar el resultat
de la sollicitud en qesti.
4. Diligncia dIdentificaci dautor: sempre que shagin hagut
de fer gestions per esbrinar la filiaci duna persona implicada
en les diligncies en qualitat de vctima, testimoni i/o denunciat,
cal fer la diligncia didentificaci fent constar la filiaci completa
de la persona en qesti, aix com la forma com ha estat
aconseguida. Pel que fa a persones detingudes, imputades o
denunciades, si no es pot aconseguir la plena identificaci per
altres mitjans, sha dintentar aconseguir-la mitjanant la
ressenya dactiloscpica..
5. Diligncia de Reconeixement fotogrfic: sha de fer la
diligncia de reconeixement fotogrfic sempre que la instrucci
mostri a la persona interessada (denunciant o testimoni) larxiu
fotogrfic de la PG-ME de les persones amb caracterstiques
fsiques similars a la del/s presumpte/s autor/s del fet delictiu
denunciat. Es fa la diligncia independentment del seu resultat, i
es fa constar el nombre total de fotografies mostrades
15

Gemma Snchez Tardo
dindividus amb caracterstiques similars a les descrites pel

denunciant o testimoni.
6. Diligncia de Recepci: en la realitzaci datestats que
sallarguen ms dun torn de treball, cal que quedin reflectits els
relleus dels diferents instructors i secretaris responsables de la
seva elaboraci. A la diligncia de recepci es fa constar la
finalitzaci de la instrucci de les diligncies per part dun o ms
funcionaris i la continuaci de la instrucci per part daltres, que
nassumeixen la responsabilitat. La diligncia de recepci ha de
ser signada per lagent o agents que hagin de continuar fent
gestions amb latestat i hi ha de constar la data i lhora del
trasps i els nmeros de TIP de linstructor i el secretari que es
fan crrec de les diligncies.
7. Diligncia dantecedents: amb ella es fan constar els
antecedents policials de la PG-ME i les ordres judicials de crida
i cerca dels detinguts i altres implicats a latestat.
-
Shan de fer constar el nombre total dantecedents que els

constin pels diferents cossos de seguretat (CNP, GC i
PG-ME) i, en concret, cal detallar els cinc ltims:
data, localitat, cos policial i motiu de la detenci.
Tamb shi fan constar les possibles requisitries judicials

pendents, si es tracta de persones que no hagin pogut ser
localitzades.
En cas que no constin antecedents, es fa constar

expressament aquest fet.
Aquesta diligncia subica al cos de latestat, sempre just

abans de la diligncia de tramesa policial.
16

Gemma Snchez Tardo
2. Diligncies de Trmit Opcionals.

1. Diligncia Genrica:
Per fer constar qualsevol fet que es cregui rellevant per al
contingut de latestat, i no tingui cabuda en altres tipus de
diligncies habituals, linstructor pot fer servir una diligncia
sense cap nomenclatura concreta.
Aquest seria el cas, per
exemple, dinformar sobre lexistncia duna errada involuntria

en lelaboraci de latestat, per corregir-la.
El nom de la diligncia pot ser simplement DILIGNCIA o b
afegir-hi algun altre nom explicatiu (p. ex. DILIGNCIA DE
CORRECCI
DERRADA
DILIGNCIA
INFORMATIVA,
DILIGNCIA OBERTA)
2. Diligncia dInforme Policial:

-
Resumir o esclarir lnies dinvestigaci encaminades a la

comprovaci o constataci de les infraccions penals i a
lassegurament judicial dels seus autors .
Motivar mesures preses en el marc de les diligncies

preses per linstructor (p.ex. ordenar la detenci duna
persona).
Relacionar diversos atestats amb el present pel seu autor,

modus operandi. s a dir, quan es trobin indicis suficients
que facin pensar que diversos fets delictius, recollits en
diferents diligncies policials, poden tenir un mateix autor o
autors.
17

Gemma Snchez Tardo
Els indicis que sexposen en aquesta diligncia dinforme

policial es poden deduir del modus operandi, els objectes
materials del delicte, el lloc i la franja horria en qu es
produeixen, o qualsevol altra dada rellevant.
-
Quan les diligncies ho requereixin per la seva extensi o

complexitat.
3. Diligncia de Participaci:
-
Fa constar quins funcionaris de la PG-ME han participat en

diligncies i en quina condici per facilitar la comprensi de
latestat.
Es fa en atestats complexos on intervinguin 6 ms agents

(sense comptar el/s diferents instructor/s i secretari/s).
18

Gemma Snchez Tardo
DILIGNCIA DE TRAMESA
s la que tanca el cos de latestat i s de carcter obligatori. En
ella ha de constar:
Data i hora de finalitzaci de diligncies.
Nombre de fulls que hi ha al cos i els que hi ha a lannex (surt

per defecte informticament).
El destinatari al qual es remet latestat.
Els rgans als quals senvia cpia de latestat.
La situaci en qu resten:
-
Les persones implicades: detinguts passats a disposici,

deixats sense efecte la detenci i citat perqu es presenti,
testimoni, vctima citats al jutjat a les HH:MM del dia
DD/MM/AAAA,...
Els documents i els objectes relacionats amb els fets:

sadjunten a latestat a disposici de V.I., es lliuren al seu
propietari en qualitat de dipsit judicial, ...
Les gestions que han quedat pendents que sn rellevants per

la investigaci.
En cas de continuar amb gestions, es fa constar qui les ha de
fer (unitat dinvestigaci, unitat de policia cientfica, etc.) i de
quina manera es posar en coneixement de lautoritat judicial
el resultat.
Relaci de les actes i altres documents que sadjunten a

lannex de latestat cronolgicament.
19

Gemma Snchez Tardo
DILIGNCIA DALTRESS
Si, posteriorment a la diligncia de tramesa, un cop finalitzat i tancat
latestat es detecta algun error material o formal que cal corregir, o b
es fa necessari fer constar alguna circumstncia significativa, sha
demprar la frmula:
ALTRESS.- Per fer constar...

- En aquest altress ha de constar la data i hora en qu es redacta,
el motiu de la seva inclusi a latestat i el nmero de TIP del seu
responsable.
- Aquest altress ha de ser en un full en blanc, amb el nmero de
diligncies de latestat i numerat de la mateixa manera que aquest
(tot i que no consti a la diligncia de tramesa).
- Laltress sha dubicar desprs del full que cont la finalitzaci de
la diligncia de tramesa i abans dels documents que sannexen al
cos de latestat.
20

Gemma Snchez Tardo
ANNEX (Actes i documents que sadjunten)

Incorpora les actes independents i altres documents resultats de les
gestions ordenades per linstructor en el cos de latestat, o que li han
estat lliurades en relaci a aquest.
- Es tracta de:
Actes
(de
declaraci,
lectura
de
drets,
doferiment
daccions, de citacions, dInspecci Ocular Tcnic Policial IOTP-...).

Proves documentals, sigui quin sigui el suport : fotografies,
vdeos, CD, DVD...
Documents lliurats per les persones que compareixen o
declaren (contractes privats, notes manuscrites, extractes
bancaris, correus electrnics,...)
Informes mdics.
Oficis i citacions adreades a persones alienes a
lorganitzaci policial, quan en el moment de tancar
latestat no hagin obtingut resposta (no shagin presentat a
les dependncies on hagin estat citats, etc. .
Dictmens emesos pel laboratori analtic i les unitats de
policia cientfica del CME.
Altres documents rellevants que, a judici de linstructor,
shagin de passar a disposici judicial.
Tot i no tenir la consideraci de documents, tamb shan dadjuntar a
latestat els objectes relacionats amb les diligncies que puguin tenir
21

Gemma Snchez Tardo
inters per a lrgan destinatari daquestes. Generalment, i pel que fa als

atestats per presumptes infraccions penals, sadjunten els objectes
materials del delicte (si no han estat retornats al seu propietari, en els
casos de delictes contra el patrimoni) i els instruments emprats per a
cometre els fets.
NUMERACI DE PGINES
La cartula i el primer full de latestat no han danar numerats, aix com
tampoc els fulls que sannexen al cos de latestat.
El cos de latestat es numera correlativament a partir del segon full fins al
que recull el final de la diligncia de tramesa, amb numeraci ordinal i
lletres majscules, just a sota del nmero de diligncies, al marge
superior dret, amb el format segent:
Nmero de diligncies
000000/2010
FULL SEGON
Sempre que una compareixena, diligncia del cos de latestat o acta
independent, quedi fraccionada en fulls diferents, en els fulls que no
lacabin cal indicar aquesta circumstncia, en el marge inferior dret, amb
els carcters: .../... .
En el cas dels fulls que integren el cos de latestat, al full segent shan
de fer constar, al marge superior esquerre, els mateixos carcters (.../...) i
a sota, continuar amb el text.
Si una acta independent queda fraccionada, a la part superior esquerra
es fa constar el nmero de full daquella acta amb numeraci ordinal i a
quin contingut dacta pertany aquella continuaci. A sota sescriuen els
carcters .../... . A ms, al marge superior dret es fa constar el nmero de
22

Gemma Snchez Tardo
diligncies de latestat al qual sadjunta lacta en qesti. El format final

s:
Nmero de diligncies
00000/2010 TR
FULL X DE X
.../...
..Que ....
FORMAT FINAL DE LATESTAT
CARTULA: amb les dades identificatives bsiques de latestat.
COS DE LATESTAT: fulls numerats (excepte el primer),

segellats, rubricats i signats, on consten totes les compareixences
i diligncies que integren latestat.
ACTES ANNEXES: desprs del cos de latestat shan dadjuntar

les actes o oficis amb el mateix nmero de diligncies i en lordre
en qu shagin situat a la diligncia de tramesa del cos de
latestat. Aquest ordre ha de ser el cronolgic, en base al moment
en qu cada acta sincorpora al contingut de latestat.
23

Gemma Snchez Tardo
V. S DE LA MINUTA POLICIAL.
La minuta s aquell document policial mitjanant el qual un agent deixa

constncia duna actuaci policial sense necessitat de comparixer
davant duna unitat instructora. Lobjectiu daquest document s,
precisament, optimitzar i facilitar la tasca de les unitats instructores. Es
tracta, en definitiva, duna eina necessria i que esdev obligatria en la
tasca diria de les diferents unitats del cos.
Actualment el CME treballa amb dos models de minuta policial:
Minuta policial amb detinguts (Document G16).
Minuta policial sense detinguts (Document G17).
Els formularis de minuta policial amb i sense detinguts, documents G16 i

G17 estan dissenyats per ser emplenats pels agents actuants a m en el
mateix lloc on es desenvolupa lactuaci. La utilitzaci daquests
formularis permet que els agents actuants no hagin dabandonar el
servei que estan realitzant.
En cas de practicar-se una detenci, la minuta es lliura a lOAC
corresponent juntament amb el detingut i tots els efectes relacionats amb
el fet delictiu.
24

Gemma Snchez Tardo
VI. DECLARACIONS DE VCTIMES I/O TESTIMONIS.

Els agents de la PG-ME han dactuar amb imparcialitat, respectant la
dignitat i sense fer cap discriminaci en les diligncies policials que es
practiquin amb els testimonis. Sha dinformar les vctimes i/o testimonis
dels drets que els sn propis segons la seva participaci en el procs
penal.
1. Context legislatiu
En el moment de prendre la declaraci dun ciutad en qualitat de
vctima/testimoni/denunciant, linstructor de les diligncies policials t
presents tota una srie de preceptes legals.
Els articles que afecten el contingut daquest procediment estan
recollits a la Llei d'enjudiciament criminal i al Codi Penal. Els ms
rellevants sn:
Art. 410 LECr: tots els residents al territori espanyol tenen obligaci
de comparixer, per citaci judicial, per declarar sobre uns fets dels
quals han pogut ser testimonis.
Aquesta s una obligaci referent a la citaci judicial, i a la LECr no
sesmenten els casos de citacions policials. Per aquest motiu, si una
persona es nega a comparixer per a declarar a dependncies
policials, simplement es fa constar aquest fet en diligncies, juntament
amb la filiaci completa.
Art. 416 LECr: estan dispensats de lobligaci de declarar els
familiars dels processats i, per extensi, dels implicats en latestat
policial, fins a segon grau de consanguinitat (cnjuges, pares, avis,
fills, nts i germans).
25

Gemma Snchez Tardo
Cal remarcar que aquesta s una dispensa de lobligaci de declarar i

no una prohibici, i que est prevista per evitar que la declaraci pugui
perjudicar el familiar, per la qual cosa, noms en el cas de trobar-nos
una situaci daquest tipus, sinforma a la vctima/testimoni de la
possibilitat legal que t de no declarar en el cas que pugui perjudicar el
familiar. Si igualment manifesta que vol fer la declaraci, se li ha de
prendre com a qualsevol altre ciutad, per fent constar que resta
assabentat del contingut daquest article.
Aix mateix, aquest precepte preveu la dispensa de lobligaci de
declarar per a ladvocat del processat respecte als fets que aquest li
hagus confiat en la seva qualitat de defensor.
Art. 436 LECr: a la declaraci del testimoni, en cas dhaver-hi una
persona concreta implicada en les diligncies, es fa constar si la
coneix i quina relaci hi t (familiar, amic, ve, etc.).
Art. 458 CP: tot i que la infracci penal reflectida en aquest article fa
referncia al fals testimoni en la declaraci feta davant lautoritat
judicial, si el relat que efectua el testimoni presenta incongruncies o
resulta poc creble per a linstructor, resulta convenient la lectura
daquest article a la persona que est declarant com a testimoni.
Totes aquestes circumstncies es fan constar en diligncies, sempre

que hagin estat daplicaci al cas concret.
26

Gemma Snchez Tardo
2. Les vctimes
- Els agents de la PG-ME han de notificar a la persona perjudicada els
drets que lassisteixen, utilitzant el formulari N02 corresponent. Aquest
formulari, degudament emplenat i signat, ha de ser incorporat com a
actes a latestat
- A les vctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual se les ha
de notificar els drets que tenen com a persones perjudicades dacord
amb la Llei 35/1995, d11 de desembre, d'ajuts i assistncia a les
vctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual, amb el
formulari N02.b.
- A les vctimes de violncia domstica se les ha de notificar els drets
que tenen com a persones perjudicades amb el formulari N02.c.
2.1 Evitar la victimitzaci secundria

Els membres de la PG-ME, en la presa de declaracions a vctimes
dinfraccions penals, han devitar accions i elements de victimitzaci
secundria.
Sentn com a victimitzaci secundria la pertorbaci emocional o
les molsties que pateix la vctima dun delicte, quan els
procediments policials o judicials, duna forma injustificada o poc
curosa, provoquen que revisqui gratutament experincies i
sensacions negatives patides a lacte delictiu, o afegeix dificultats
complementries sense una necessitat real.
Per evitar tant com sigui possible una segona victimitzaci, els
agents actuants, tant al lloc dels fets com a les dependncies
policials:
27

Gemma Snchez Tardo
Han destablir un bon clima datenci i empatia.
Sha de prioritzar la recepci i tramitaci de les denncies

dels delictes ms greus.
Sha devitar requerir la vctima perqu narri els fets a

diferents persones de manera innecessria.
Sha de permetre que la vctima, durant una declaraci,

narri de forma espontnia els fets repetidament. s un
mecanisme de normalitzaci psicolgica, que la persona
utilitza per reduir lansietat.
Sha dadequar el llenguatge al nivell cultural de la vctima,

sense arribar mai a expressions grolleres. En qualsevol cas,
cal assegurar-nos que ens comprn correctament i, si cal,
repetir o explicar ms extensament.
Sha devitar la desorientaci de la vctima per manca o

excs dinformaci, cal comprovar que la vctima entn la
informaci i atendre prioritriament les necessitats que
expressi, amb els mitjans disponibles.
Sha de transmetre la importncia que t la formalitzaci de

la denncia per a la ciutadania
Shan devitar comentaris que puguin culpabilitzar la vctima

i emetre judicis de valor sobre la seva actuaci.
Si, per la gravetat o circumstncies del fet s necessari,

shan de facilitar a la vctima trucades telefniques i/o
trasllats.
Han de facilitar informaci sobre el procs i, si escau,

afavorir el contacte amb les institucions corresponents per
sollicitar lajut psicolgic i/o econmic per fer front al procs
judicial. La legislaci estableix uns ajuts econmics a les
vctimes de delictes violents i lassistncia jurdica gratuta
en determinats casos.
28

Gemma Snchez Tardo
3. La declaraci com a vctima i testimoni

3.1 Inici de la declaraci
- Desprs de les dades bsiques de qualsevol tipus dacta, es fa
constar la filiaci completa de la vctima/testimoni, detallant si sn
dades acreditades o manifestades verbalment. A continuaci, en
cas que la vctima/testimoni sigui menor dedat, es fa constar la
mitja filiaci de qui lacompanya i la relaci que t amb el declarant.
En cas que el declarant estigui assistit per un lletrat i/o intrpret,
tamb es fan constar els seus noms i nmeros de carnet
professional (o document didentitat per als casos dintrprets no
collegiats).
- A la seva declaraci, sha de preguntar a la vctima/testimoni si
coneix la persona presumptament implicada a latestat policial i, en
cas afirmatiu, quina relaci t amb aquesta.
- Si alguna ra fa dubtar a linstructor sobre la credibilitat del relat
que presta la vctima/testimoni, pot ser convenient la lectura de
lart. 458 CP.
- En el cas que la persona detinguda/imputada sigui cnjuge o
familiar (fins al segon grau de consanguinitat) del testimoni, cal
informar del contingut de larticle 416 de la LECr a aquest
testimoni. Si igualment manifesta que vol fer la declaraci, cal
continuar-la, per fent constar que resta assabentat del contingut
daquest article.
- Un cop fets aquests advertiments, es dna inici a la declaraci
sobre els fets.
29

Gemma Snchez Tardo
3.2 Fases de la declaraci

- Sha de deixar que la vctima/testimoni narri sense interrupci els
fets sobre els quals declara. Noms se li han de fer preguntes
concretes i se li han de demanar explicacions complementries per
aclarir i complementar alguns aspectes confusos o contradictoris
del seu relat.
- Cal respectar la llengua emprada per la vctima/testimoni en els
casos del catal o castell, i transcriure la declaraci en una
daquestes llenges.
- Els testimonis han de declarar oralment, sense que sels hagi de
permetre llegir declaracions o respostes que portin escrites.
- Tampoc no poden portar la seva declaraci escrita i lliurar-la a
linstructor de les diligncies. No obstant aix, si han de respondre
sobre dades difcils de recordar, poden consultar els apunts que
creguin oportuns.
- En canvi, les vctimes i/o perjudicats s que poden portar la seva
denncia/declaraci escrita i lliurar-la a linstructor de les
diligncies.
- Per a casos excepcionals, la LECr preveu la possibilitat que la
vctima/testimoni sigui traslladada fins al lloc dels fets sobre els
quals declari, i examinar el lloc i els objectes que es consideri
oportuns per donar major exactitud a la seva declaraci. Cal
reflectir totes aquestes circumstncies en diligncies.
Reconeixement fotogrfic
Si un testimoni manifesta haver vist la persona implicada en les
diligncies policials i poder reconixer-la si la torns a veure, se li
mostra larxiu fotogrfic de persones amb caracterstiques fsiques
similars a les esmentades en la seva declaraci.
30

Gemma Snchez Tardo
En cas que reconegui alguna persona, sha daixecar lacta de

reconeixement fotogrfic corresponent i adjuntar-la a latestat. Si
sha dut a terme, sigui el resultat positiu o negatiu, cal
incloure sempre una diligncia de reconeixement fotogrfic,
fent esment del nombre total de fotografies mostrades dindividus
amb caracterstiques similars a les descrites pel testimoni.
Finalitzaci de la declaraci
- Un cop la vctima/testimoni ha finalitzat el relat sobre els fets que
motiven la seva declaraci i linstructor ha formulat les preguntes
complementries que ha cregut convenients, es dna per
finalitzada la declaraci.
- Quan sha llegit lacta de declaraci, ha de ser signada per totes
les persones que hi han intervingut. Si aix ho sollicita, sha de
donar una cpia de lacta al declarant.
- Sha dinformar la vctima/perjudicat sobre els drets que li son
propis mitjanant la versi del formulari N02 corresponent, que
sha dannexar a latestat.
- Si en la seva declaraci implica alguna persona, i nicament si la
vctima
testimoni
manifesta
una
situaci
especialment
vulnerable, se li pot comunicar el contingut de larticle 464 CP,

mitjanant el formulari N04, i se lha dinformar de la convenincia
de denunciar qualsevol de les conductes coactives que preveu
aquell tipus penal. Aquest formulari sha dadjuntar a les
diligncies.
- Aix mateix, se lha dadvertir de lobligaci que t de presentar-se
davant lautoritat judicial si fos requerit per dur a terme qualsevol
actuaci processal, aix com dinformar-la dels possibles canvis de
domicili.
31

Gemma Snchez Tardo
4. Lassistncia lletrada
- A la LECr no es fa referncia a la presncia de lletrat durant la presa
de declaraci de testimonis. Tot i no ser necessari, si el testimoni ho
desitja pot ser acompanyat per ladvocat que designi, el qual estar
present en lacte de la declaraci, per com a norma general no pot
intervenir-hi (El lletrat pot intervenir en la declaraci, per, en
supsits concrets, quan per exemple entengui que dalguna manera
sest vulnerant la legalitat vigent).
- Si un testimoni sollicita la presncia dun advocat durant la
declaraci, per no en designa cap en concret, en cap cas sha de
requerir la presncia del lletrat del torn dofici, donat que la
declaraci com a testimoni no afecta el dret a defensa i per tant no es
requereix la presncia lletrada.
- Si, malgrat les informacions i explicacions rebudes dels membres de
la PG-ME, el testimoni insisteix i exigeix la presncia dun lletrat
dofici, linstructor de latestat no ha de prendre aquesta declaraci i ha
de fer constar aquests punts en diligncies, juntament amb la filiaci
completa del testimoni.
- A les vctimes que es vulguin acollir al servei de justcia gratuta se les
ha dinformar que labast daquest es determina cas per cas i cal
sollicitar-lo al Servei de Tramitacions de la comissi dassistncia
gratuta
que
correspongui
(mbit
provincial),
segons
les
circumstncies dels fets.
32

Gemma Snchez Tardo
5. Testimonis menors dedat

- En general, als testimonis menors dedat els sn daplicaci les
mateixes consideracions que per als majors dedat, les quals consten
als apartats anteriors. La diferncia consisteix en el fet que han
destar acompanyats, durant la seva declaraci, per un dels seus
pares o tutors legals. En cas que no sigui possible aquesta
presncia, es comunica aquest fet a la Fiscalia de Menors de la
provncia i procedir de la manera que aquesta determini. Si el menor
no va acompanyat del pare, tutor legal o Ministeri Fiscal, no se li pot
prendre declaraci. No obstant aix, es poden iniciar diligncies de
prevenci, amb compareixena dels agents, quan shagi dactuar
amb carcter urgent i la infracci sigui perseguible dofici.
- En aquests casos, sha de reflectir a latestat, mitjanant una
diligncia de linstructor o la compareixena dun agent, el contingut
essencial de les manifestacions verbals del menor i els motius pels
quals no sha pogut formalitzar la declaraci daquest. A partir
daquesta diligncia cal continuar dofici les actuacions policials.
- Quan ja sigui possible, sha de formalitzar per escrit la declaraci
com a testimoni del menor en presncia dels seus pares, tutors
legals o representant de la Fiscalia de Menors.
33

Gemma Snchez Tardo
6. La protecci de testimonis
- Dacord amb la Llei orgnica 19/1994, de 23 de desembre, de
protecci a testimonis i prits en causes criminals, els testimonis
poden sollicitar acollir-se, en els casos pertinents, a una srie de
mesures de protecci de la seva persona.
- Pel que fa a aquestes mesures, cal destacar la que fa referncia a
locultaci de les dades personals dels testimonis i prits en unes
diligncies. Si de la intervenci com a testimoni es pot derivar algun
risc o perill concret greu per a aquesta persona, a lacta de
declaraci i a les diligncies que integren el cos de latestat, shan de
substituir la totalitat de les dades personals per un nmero o clau
assignada, si el testimoni en qesti aix ho sollicita. Cal recordar
que aquesta mesura sha de prendre nicament en casos molt
excepcionals en els quals es pugui deduir lexistncia real dun perill
greu per a la persona, llibertat o bns de qui pretengui emparar-shi,
el seu cnjuge o persona a qui es trobi lligat per anloga relaci
dafectivitat o als seus ascendents, descendents o germans.
- Linstructor ha de fer una diligncia al cos de latestat on motivi la
protecci preventiva donada a aquell testimoni, a lespera duna
resoluci judicial confirmant-la o no.
- Juntament amb latestat, sha de lliurar personalment al jutge
instructor que conegui de la causa un sobre tancat, que contingui un
ofici amb la filiaci completa daquesta persona.
Donada la
confidencialitat de les diligncies, aquesta filiaci noms s

accessible a les persones autoritzades. A la diligncia de tramesa de
latestat sha de fer esment que es lliura lofici en sobre tancat a
lautoritat judicial instructora perqu aquesta acordi, si escau,
mantenir la protecci del testimoni.
34

Gemma Snchez Tardo
- Lautoritat judicial instructora ha de determinar, en resoluci

motivada, si procedeix continuar amb aquesta protecci de les dades
personals o b si anulla aquesta mesura i les fa pbliques amb la
resta del sumari. Per aquest motiu, cal informar el testimoni de la
possibilitat que el jutge denegui ladopci o el manteniment
daquestes mesures de protecci especials.
7. Previsi incompareixena
lautoritat judicial
del
testimoni
davant
En determinats casos (turistes, malalts, etc.) en qu es prevegi que

el testimoni no pot assistir a lacte de judici oral, sha dinformar
daquesta circumstncia al jutge instructor.
Lautoritat judicial pot adoptar les mesures necessries perqu es
reculli declaraci al testimoni davant la seva presncia en la fase
dinstrucci, amb totes les garanties processals. Aquesta declaraci
t valor de prova preconstituda.
8. Implicaci del testimoni en un fet delictiu

Si de la declaraci del testimoni es desprn la seva possible
implicaci en aquest o en un altre fet delictiu, sha de procedir en
funci de les circumstncies:
Els fets que limpliquen estan relacionats amb els que motiven
el seu testimoniatge:
S'ha de finalitzar la declaraci, fent-ne constar el motiu a lacta.
Sha de notificar la nova situaci processal de la persona
(detinguda/denunciada), els fets que se li imputen i els drets que
lassisteixen, en acta independent (formulari N01de detingut o
35

Gemma Snchez Tardo
N03 dimputat, depenent de cada cas), que sha dadjuntar a les

diligncies. La persona perd la seva condici de testimoni i
passa a ser persona detinguda o denunciada.
Els fets que limpliquen no tenen relaci amb els que motiven el
seu testimoniatge:
No s necessari aturar la declaraci. Un cop finalitzada s'han
diniciar noves diligncies, i notificar a la persona els seus drets
com a detinguda/denunciada (formulari N01 o N03), depenent de
cada cas
La persona no perd la seva condici de testimoni respecte als
primers fets, per queda implicada com a presumpta autora en
les noves diligncies.
36

Gemma Snchez Tardo
VII. DECLARACIONS DE DETINGUTS I/O DENUNCIATS.
7.1 Assistncia lletrada

Les declaracions de persones detingudes es fan, ordinriament, en
presncia i amb assistncia d'advocat/da.
7.1.1Designaci i/o renncia de l'advocat

s un dels drets del detingut recollits en l'article 520.2.c de la Llei
d'enjudiciament criminal (LECr), i t carcter irrenunciable.
Excepci: lnic supsit en qu la persona detinguda pot
renunciar de manera expressa a lassistncia lletrada s en el cas
que hagi estat detinguda exclusivament per un delicte contra la
seguretat del trnsit (article 520.5 de la LECr). A les persones
detingudes per un delicte de desobedincia greu derivat de la
negativa a sotmetres a les proves dalcoholmia no els s
daplicaci aquesta excepci, i per tant no poden renunciar a
lassistncia lletrada. Sempre sha de fer constar la renncia
expressa en la mateixa acta de declaraci. Aquesta excepci no
s daplicaci als detinguts menors d'edat, que no poden
renunciar en cap cas a lassistncia lletrada.
Ladvocat ha de ser designat (escollit) per la persona detinguda, i
en el cas que no designi ning, l'instructor de les diligncies ha de
contactar amb el Collegi dAdvocats per requerir la presncia de
ladvocat del torn d'ofici que estigui de gurdia.
Els agents que notifiquin els drets a la persona detinguda shan
dabstenir de fer-li cap mena de recomanaci sobre lelecci
37

Gemma Snchez Tardo
dadvocat, en relaci amb el seu carcter (dofici o particular) ni

sobre la convenincia o no de renunciar-hi.
Donada la seva importncia, les gestions fetes per contactar o

sollicitar el servei de ladvocat designat shan de reflectir en el
llibre de telefonemes de la unitat instructora.
En cas que ladvocat designat per la persona detinguda rebutgi la
designaci i no es vulgui fer crrec de lassistncia, o b en el cas
que no sel localitzi, sha dinformar daquesta circumstncia a la
persona detinguda per si en vol designar un altre. En cas contrari,
sha de requerir un advocat dofici. Cal detallar les gestions
realitzades al llibre de telefonemes de la unitat instructora i en una
diligncia informativa al cos de latestat.
La modificaci de larticle 520 de la Llei denjudiciament criminal,

amplia el contingut de lassistncia lletrada:
1.
La persona detinguda t dret a designar advocat de la seva

elecci i a ser assistit per ell sense demora injustificada.
En cas que, per motiu de la llunyania geogrfica no sigui
possible la immediata assistncia de lletrat, sha de facilitar
al detingut comunicaci telefnica o per videoconferncia
amb ell, llevat que aquesta comunicaci sigui impossible.
2.
Ladvocat haur dacudir al centre de detenci el ms rpid

possible, sempre dins dun termini mxim de 3 hores des
del moment de recepci de lencrrec per part del Collegi
dAdvocats corresponent.
38

Gemma Snchez Tardo
7.1.2 Ampliaci dels drets de la persona detinguda

La
modificaci
esmentada
de
larticle
520
de
la
Llei
denjudiciament criminal amplia nous drets als detinguts:

1. Sincorpora el dret a accedir als elements de les actuacions
que siguin essencials per a impugnar la legalitat de la
detenci o privaci de llibertat.
2. Sincorpora el dret a comunicar-se telefnicament, sense
demora injustificada, amb un tercer de la seva elecci.
Aquesta comunicaci sha de realitzar en presncia dun
funcionari de policia.
3. Sincorpora el dret de les persones estrangeres a ser
visitades per les autoritats consulars del seu pas i el dret a
comunicar-se i a mantenir correspondncia amb elles. En
cas que aquesta persona tingui dos o ms nacionalitats,
podr escollir a quina de les autoritats consulars sha
dinformar.
4. Sinformar expressament del dret a sollicitar assistncia
jurdica gratuta, del procediment per fer-ho i les condicions
per obtenir-la.
5. Sha dinformar del termini mxim legal de durada de la
detenci fins a la posada a disposici de lautoritat judicial i
del procediment mitjanant el qual pot impugnar la legalitat
de la seva detenci (Habeas Corpus)
7.1.3 Funcions de l'advocat en l'assistncia a una persona

detinguda.
- La funci de ladvocat s assistir i fer de garant dels drets
de la persona detinguda en la prctica de les diligncies de
declaraci, en les diligncies de reconeixement a qu se
39

Gemma Snchez Tardo
sotmeti i en les de reconstrucci dels fets en qu participi la

persona detinguda.
- Pot informar-la de les conseqncies de la prestaci o
denegaci de consentiment a la prctica de diligncies que se
li sollicitin.
La seva intervenci a les declaracions es materialitza en els
espais temporals segents:
Prviament a la declaraci/diligncia
- Pot sollicitar a linstructor de les diligncies que es procedeixi
al reconeixement mdic de la persona detinguda i que se la
informi dels drets recollits a larticle 520.2 de la LECr (drets de
la persona detinguda).
- Pot entrevistar-se reservadament amb el detingut, fins i tot
abans que se li prengui declaraci policial.
Durant la declaraci
- En general, l'advocat no ha dintervenir durant la prctica
daquesta, fins que sigui requerit per l'instructor (el lletrat pot
intervenir, per en supsits concrets com ara quan entengui
que a la persona detinguda se li formula alguna pregunta
capciosa o suggestiva respecte de la seva resposta.
- Quan l'instructor de la declaraci acabi les seves preguntes a
la persona detinguda, ha de preguntar al lletrat si vol formularne alguna o si desitja que es faci constar a l'acta qualsevol
observaci. La pregunta feta per l'instructor i all que
respongui l'advocat sha de consignar en l'acta de declaraci.
- Si l'advocat vol fer alguna pregunta a la persona detinguda,
sha de reflectir a l'acta en els mateixos termes en qu shagi
fet, i sha de recollir aix mateix la resposta que es doni.
40

Gemma Snchez Tardo
- Les
preguntes
que
formuli
ladvocat
les
respostes
corresponents poden fer convenient la formulaci de noves

preguntes per part de linstructor.
- Ladvocat tamb pot sollicitar que es consigni a lacta
qualsevol incidncia que shagi produt.
- Si la intervenci de ladvocat no sajusta als parmetres
esmentats i si, per exemple pretn afectar de la manera que
sigui el normal desenvolupament de la declaraci (amb
comentaris, gestos o per la seva actitud en general), se lha
dinformar de la incorrecci de la seva actitud. Fins i tot, de
forma excepcional, en cas de reiteraci o per la gravetat dels
fets i sempre que aquestes actuacions comportin una
pertorbaci del bon ordre en la declaraci, es pot donar per
acabada aquesta, fent-hi constar els fets que han provocat
ladopci de la mesura i shan de fer gestions per substituir
ladvocat i poder reprendre la declaraci amb un nou lletrat.
Totes aquestes circumstncies han de ser degudament
justificades i detallades en diligncia a part.
Posterior a la declaraci
-
Un cop acabada la diligncia en la qual hagi intervingut pot

demanar la declaraci o ampliaci dels extrems que
consideri convenients o consignar en lacta qualsevol
incidncia que hagi succet durant la seva prctica.
En finalitzar la declaraci, la persona detinguda t dret a

entrevistar-se de manera reservada amb l'advocat que l'est
assistint (excepte en casos dincomunicaci).
T dret a aquesta entrevista en tot cas, independentment

que efectivament hagi declarat sobre els fets o que s'hagi
acollit al seu dret a declarar noms davant l'autoritat judicial.
41

Gemma Snchez Tardo
Aquesta entrevista sha de desenvolupar compaginant-ne el

carcter privat amb les condicions de seguretat i custdia
que requereixi la situaci.
Aix, pel que fa a les condicions de la sala o locutori assignat

per a l'entrevista, cal vetllar perqu es donin les mnimes
condicions de seguretat, referides a:
-
prevenir la possibilitat de fugida.
objectes de qualsevol mena que hi hagi a la sala

(perillosos o susceptibles de ser utilitzats per la persona
detinguda, o objectes de valor, etc.)
documents de carcter confidencial que puguin quedar

sobre la taula, etc.
7.1.4 Incomunicaci de persones detingudes

La LECr recull els casos en qu es pot procedir a la
incomunicaci de les persones detingudes, i la manera com sha
de dur a terme (art. 506 i seg. i art. 520bis i 527).
Aquesta incomunicaci pot aplicar-se als detinguts per algun dels
delictes als quals es refereix larticle 384 bis de la LECr, o sigui,
persones integrades o relacionades amb bandes armades o
terroristes.
Larticle 527 de la LECr enumera les limitacions dels drets del
detingut de larticle 520 pel cas dincomunicats, concretament:
-
Ladvocat ha de ser sempre designat del torn dofici.
El detingut no t dret a comunicar la seva detenci a cap

familiar o persona que desitgi.
El detingut no t dret a lentrevista privada amb ladvocat

posterior a la declaraci.
42

Gemma Snchez Tardo
7.1.5 Acusacions entre persones detingudes. Situaci de

conflicte dinteressos de ladvocat
Pot donar-se el cas que, durant la declaraci d'una persona
detinguda, aquesta incrimini o acusi altres persones detingudes
juntament amb ella, o b altres que es puguin arribar a detenir
com a conseqncia d'aquestes acusacions.
En aquest cas, a ladvocat que ha assistit la persona detinguda
que ha fet les incriminacions, si ha dassistir tamb els altres
detinguts, se li pot presentar una situaci de conflicte
d'interessos entre ells, un risc de violaci del secret professional
o que pugui veures afectada la seva llibertat i independncia.
En cas que ladvocat designat dofici manifesti la seva renncia a
assistir un detingut per donar-se aquesta problemtica, l'operativa
a seguir consisteix a contactar amb el Collegi d'Advocats
corresponent, exposar el cas i sollicitar l'assignaci d'algun altre
advocat del torn d'ofici.
Si ladvocat que es troba en aquesta situaci de conflicte
dinteressos ho detecta un cop ja s'est portant a terme la
declaraci, s'ha daturar i donar-la per acabada, i motivar aquesta
incidncia en lacta. Cal tenir en compte que, en donar per
acabada la declaraci, aquest advocat no es pot entrevistar en
privat amb la persona detinguda.
Posteriorment shan de fer les gestions esmentades per requerir
la presncia dun altre advocat i iniciar una nova declaraci.
43

Gemma Snchez Tardo
7.2 Operativa Policial

7.2.1 Preparaci de la declaraci
Dependncies adequades: En general, i si sen disposa, per fer
les declaracions als detinguts sha dutilitzar el locutori pertinent
ubicat a lrea de garjoles.
Condicions de seguretat: S'han datendre en tot moment quan
es parla de lentrevista posterior a la declaraci. En qualsevol cas, la
persona detinguda no pot romandre sola al locutori en cap moment.
Custdia de la persona detinguda: L'instructor de les diligncies
ha de valorar la necessitat del suport d'algun agent per garantir la
seguretat durant la declaraci.
Dades fixes de lacta: Cal reflectir totes les dades fixes que
consten al model dacta del programa datestats, referides a:
-
les diligncies policials de les quals forma part.
lloc, data i hora.
persones intervinents: instructor i secretari, advocat, traductor

(si cal) i filiaci sencera de la persona detinguda.
Filiaci de la persona detinguda:

-
Sha de confirmar verbalment que el domicili que consta a la

documentaci o que ha manifestat de paraula sigui lactual.
Sha
de
fer
constar
si
aquesta
filiaci
sacredita
documentalment (qui acredita ser), o b si s donada de

paraula (qui diu ser). Aquesta precisi sha de fer
manualment.
-
Referent al document amb qu sacrediti, sha dindicar quin

tipus s (DNI, passaport, NIE,...), el pas expenedor i la
numeraci completa tal com consti al document en qesti.
44

Gemma Snchez Tardo
Dades generals: Es fa al detingut una bateria de preguntes NO

RELACIONADES amb els fets que motiven la detenci, com a part
de les seves dades personals (tal i com disposa larticle 388 de la
LECr) i que es refereixen a:
-
Si t fills.
Professi o mitjans de vida.
Si ha estat processat/da anteriorment.
Si sap llegir.
Si sap escriure.
Si coneix el motiu pel qual ha estat detingut/da.
Si li han comunicat els drets recollits a l'article 520 de la LECr.
Si els ha ents.
Si reconeix com a seva la signatura de l'acta de lectura de

drets de la persona detinguda
Si vol declarar en relaci amb els fets que han motivat la

detenci.
7.2.2 Nova informaci dels drets a la persona detinguda

En el moment de comenar la declaraci, sha de tornar a
informar la persona detinguda del motiu de la detenci i dels drets
que lassisteixen, tot i que shagi fet en el mateix moment de la
detenci i desprs formalment per escrit en l'ingrs a les garjoles.
Aquesta informaci sha de fer en base als fets concrets comesos i
no a la tipificaci penal, emprant un llenguatge que resulti entenedor
a la persona detinguda.
Quan shagi tornat a informar el detingut dels seus drets en
presncia de l'advocat que l'assisteix mitjanant la mateixa acta
normalitzada (formulari N01) utilitzada a la seva arribada a
dependncies, s'ha de sollicitar al lletrat que signi tamb l'acta de
lectura de drets.
45

Gemma Snchez Tardo
En cas que la persona detinguda es negui a signar lacta, sha de

reflectir amb lexpressi es nega a signar. En aquests casos s
ms rellevant la signatura de ladvocat com a testimoni, pel fet que
la informaci dels drets sha dut a terme adequadament.
7.2.3 Desenvolupament de la declaraci

El que correspon en primer lloc s preguntar SI VOL
DECLARAR davant la instrucci de les diligncies policials o si
s'acull al dret a declarar noms davant del jutge. Sha de reflectir a
l'acta tant la pregunta com el que la persona detinguda contesti.
En cas que manifesti que noms vol declarar davant el jutge, es
dna per finalitzada la declaraci i sinforma el detingut sobre el dret
que t a entrevistar-se en privat amb el seu advocat.
Primera pregunta genrica sobre els fets: Un cop fetes les
preguntes prvies esmentades, i si el detingut vol declarar en seu
policial, es passa a tractar sobre els fets que han motivat la
detenci. Sha de fer una primera pregunta genrica, deixant que la
persona detinguda manifesti tot el que vulgui sobre els fets.
Preguntes concretes: Desprs daquesta primera explicaci
donada pel detingut, linstructor ha de formular preguntes concretes
sobre els aspectes que consideri oportuns i/o sobre incongruncies
observades en el seu relat.
- Les preguntes i respostes es consignen ntegrament.
- La persona detinguda pot dictar les respostes de la seva
declaraci, i shan de consignar literalment a lacta. Si es
considera que alguna expressi feta no s entenedora i
requereix un aclariment, se li ha de preguntar qu volia dir i sha
de consignar tamb en lacta la precisi o laclariment donat.
- En cas que la declaraci es perllongui molt de temps o que el
detingut o les altres persones que hi intervenen mostrin
46

Gemma Snchez Tardo
smptomes
de
cansament
que
puguin
afectar-ne
el
desenvolupament, es pot aturar la declaraci per permetre un

descans i continuar quan es donin les condicions adequades.
Aquesta circumstncia sha de reflectir en lacta de declaraci,
fent constar les hores daturada i de represa.
- Finalment sha de preguntar al detingut si vol afegir alguna cosa
ms.
Consulta de documentaci: Si la complexitat dels fets sobre els
quals sha de declarar ho fa necessari, la persona detinguda pot
consultar documents o notes referents a aquests.
De manera general, la persona detinguda ha de respondre les
preguntes oralment, per en circumstncies excepcionals pot
redactar per escrit punts difcils dexplicar o que requereixin un
dibuix, etc. (sha dadjuntar aquest escrit a lacta de declaraci).
Objectes, substncies i/o armes relacionades amb els fets: En
cas dhaver-nhi, aquests es poden mostrar durant la declaraci a la
persona detinguda, i se li pot preguntar sobre aquests (si els
reconeix, relaci amb ells, motiu pel qual els portava a sobre,
destinaci que els pensava donar, etc.).
Torn de ladvocat: Un cop linstructor acabi el seu torn de
preguntes, sha de preguntar a l'advocat si desitja fer algun
aclariment o pregunta al detingut. Sha de reflectir en lacta aquest
oferiment i el que contesta l'advocat.
En cas que s que desitgi fer preguntes o que demani que consti en
lacta alguna incidncia produda, shan de reflectir ntegrament i
textualment tant les preguntes formulades com les respostes
donades per la persona detinguda.
47

Gemma Snchez Tardo
Torn final de linstructor: Si, arran de la intervenci de l'advocat

en el torn de preguntes o de les noves respostes donades per la
persona detinguda, l'instructor considera necessari reprendre el seu
torn de preguntes, aix ho ha de fer.
Lectura de la declaraci i rectificacions: Una vegada acabada
la declaraci, sha de llegir el contingut i, si cal, corregir-la.
En cas que es facin modificacions o rectificacions de manifestacions
ja fetes i que puguin afectar el contingut o sentit de la declaraci,
shan de deixar tal com shavien fet inicialment i sha de fer constar
al final de la declaraci que, un cop llegida aquesta, el detingut o
ladvocat han precisat o rectificat all que correspongui.
Signatura de lacta: Totes les persones que hi intervinguin han
de signar-la en prova de conformitat amb el seu contingut. En cas
que la persona detinguda o algun altre intervinent es negui a fer-ho,
sha de fer constar manualment de manera expressa en lespai per
a les signatures.
Incidncies produdes en la declaraci: Linstructor de les
diligncies ha de reflectir, en lacta de declaraci o en una diligncia
al cos de latestat, qualsevol incidncia que consideri rellevant que
shagi produt durant la declaraci de la persona detinguda o en els
moments previs o posteriors. Per exemple:
-
Estat o actitud del detingut (exaltaci, dificultat dexpressi o

denteniment, etc.).
Estat o actitud de ladvocat o del traductor.
Influncia dalgun element extern en la declaraci.
Qualsevol altra considerada rellevant.
Finalitzaci de la declaraci i entrevista amb ladvocat: Un cop

acabada la declaraci, s'ha doferir en tot cas a la persona
detinguda la possibilitat d'entrevistar-se en privat amb l'advocat que
l'ha assistit.
48

Gemma Snchez Tardo
Cpia de la declaraci: En cas que la persona detinguda ho

solliciti, se li ha de facilitar cpia exclusivament de lacta de la seva
declaraci i sha de dipositar juntament amb les seves pertinences
personals.
Declaracions posteriors: Tot i haver-se efectuat una primera
declaraci de la persona detinguda, sen poden practicar de noves
amb posterioritat en seu policial, tant a requeriment de linstructor de
les diligncies, com per sollicitud de la mateixa persona detinguda.
- En cas que alguna circumstncia aconselli la presa de noves
declaracions per a lesbrinament i la investigaci dels fets, i que
aquest fet pugui comportar un retard en la posada a disposici
judicial de les persones detingudes, sha de comunicar aquesta
circumstncia
lautoritat
judicial
competent.
Aquestes
declaracions requeriran les mateixes garanties pel que fa a

lassistncia lletrada a la persona detinguda.
- En cas que es detectin retractacions o manifestacions
contradictries amb declaracions anteriors, sha de preguntar a
la persona detinguda sobre el motiu daquestes contradiccions o
retractacions (art. 405 de la LECr).
7.2.4 Detecci de nous illcits penals durant la declaraci

En cas que, durant la seva declaraci, una persona detinguda faci
manifestacions que aportin a l'instructor de la declaraci suficients
indicis per considerar-la presumpta autora d'altres illcits penals
diferents als que havien motivat aquella declaraci, sha de
diferenciar entre dos tipus dactuacions a dur a terme:
49

Gemma Snchez Tardo
Els nous fets estan relacionats amb els que van motivar la
detenci:
S'ha daturar la declaraci i fer una nova acta de lectura de drets
de la persona detinguda, afegint els nous fets dels quals tamb es
consideri presumpta autora la persona detinguda, i una vegada
aquesta ha estat degudament informada i ho ha ents, es reprn la
mateixa declaraci que s'havia aturat. En l'acta de declaraci i en
una diligncia al cos de latestat sha de reflectir aquesta
circumstncia, i cal afegir la nova o les noves tipificacions en
laplicatiu informtic de tramitaci datestats.
Els nous fets no tenen relaci amb els que motiven la
declaraci:
No s necessari aturar la declaraci. Un cop acabada, s'han diniciar
noves diligncies i informar la persona amb una nova acta de lectura
de drets de la persona detinguda (si procedeix la seva detenci pels
nous fets) o de la persona imputada (si no procedeix una nova
detenci) sobre la nova imputaci i sobre els drets que lassisteixen.
Quan hagi acabat la primera declaraci i la persona detinguda

hagi mantingut lentrevista amb el lletrat que lha assistit, sha de
procedir segons aconsellin les circumstncies:
- fent una nova declaraci (seguida de lanterior i emmarcada
en les noves diligncies),
- o b, si s necessari efectuar diligncies prvies de
comprovaci, de declaraci o de recollida de ms informaci,
sha de retornar el detingut a les garjoles fins que es pugui fer
la declaraci pertinent. Si aquestes circumstncies poden
implicar un retard en la posada a disposici del detingut pels
fets inicials, cal informar el jutge d'instrucci competent. A la
50

Gemma Snchez Tardo
nova detenci li correspon un nou termini de 72 hores. Es

passa el detingut a disposici judicial per les diligncies
inicials. Si el jutge en decreta la llibertat, ha de seguir sota
custdia policial mentre duri la instrucci de les noves
diligncies. Cal coordinar-se amb el jutjat en el cas que de les
diligncies inicials resulti un manament dingrs a pres.
7.2.5 Suspensi de la declaraci

La finalitat de la diligncia de presa de declaraci de la persona
detinguda s la indagaci de la presumpta participaci de la
persona en illcits penals i de les circumstncies dels fets.
No sha de prendre declaraci a persones que evidencin no trobarse en condicions fsiques/psicolgiques adequades (per exemple,
persones que manifestin smptomes de trobar-se sota els efectes de
lalcohol
substncies
estupefaents
que
presentin
comportaments agressius, violents o irracionals).

Si aquests comportaments es produeixen un cop iniciada la
declaraci, linstructor ha dacabar-la si entn que resultar estril
per a la investigaci.
Si el lletrat i/o intrpret realitzen accions que dificultin el

desenvolupament de la declaraci, linstructor els ha de recordar
que han de desenvolupar exclusivament les funcions establertes a
la LECr.
Si el lletrat i/o intrpret persisteix reiteradament en la seva actitud,
linstructor ha de donar per finalitzada la declaraci, sempre amb un
carcter excepcional i plenament justificat.
51

Gemma Snchez Tardo
Si la persona detinguda manifesta la seva voluntat de prestar

declaraci, linstructor de les diligncies ha de gestionar la
compareixena dun nou advocat o intrpret, sempre i quan el
termini mxim de la detenci policial ho permeti.
7.3 Declaracions de persones detingudes menors dedat

Cal tenir en compte que, des de lentrada en vigor de la Llei orgnica
5/2000 sobre la responsabilitat penal del menor, la Fiscalia de
Menors t un paper determinant en la instrucci dels procediments
amb menors implicats com a presumptes autors.
Les actuacions amb menors detinguts han de regir-se per la
normativa legal especfica de menors, i noms en all no previst i
que sigui ms favorable al menor sha datendre la normativa
genrica per a majors dedat penal. Atenent la legislaci especfica al
respecte, cal tenir en compte un seguit de particularitats.
En cap cas es pot detenir, i per tant tampoc prendre-li declaraci com
a detinguda, una persona menor de 14 anys.
7.3.1 Presncia dels pares o representants legals

- La recollida duna declaraci a un detingut dentre 14 i 17 anys
sha de fer en presncia dalgun daquells que exerceixin la
ptria potestat, tutela o guarda, de fet o de dret, del menor.
- Si no s possible que aquestes persones estiguin presents, o b
les circumstncies aconsellen el contrari, sha de contactar amb
la Fiscalia de Menors, informant del cas, i atenent les seves
instruccions, perqu la declaraci es dugui a terme en presncia
del Ministeri Fiscal, representat per persona diferent a linstructor
de lexpedient.
52

Gemma Snchez Tardo
7.3.2 Assistncia lletrada

La Llei orgnica 5/2000, sobre la responsabilitat penal dels
menors, reconeix el dret dels menors detinguts a entrevistar-se
privadament amb ladvocat que els assisteix, fins i tot abans
defectuar la seva declaraci a les dependncies policials. Tot i
ser un dret del menor detingut, si es dna la circumstncia que el
lletrat, com a garant dels drets del menor, demana mantenir
lentrevista prvia a la declaraci, aquesta ha de ser permesa,
sense que aix impliqui qestionar la titularitat del dret al menor
detingut.
El menor detingut no pot renunciar al dret a lassistncia
lletrada en cap cas (tampoc en els delictes contra la seguretat
del trnsit).
La Llei orgnica 5/2000 preveu lexistncia dun torn dadvocats
dofici especfic per als detinguts menors. No obstant aix, en
cas que aquest torn especial no estigui en funcionament, sha de
sollicitar lassistncia dun advocat del torn de gurdia ordinari.
7.4. Declaracions de persones denunciades

Per recollir declaracions de persones denunciades per illcits penals,
cal tenir en compte les consideracions genriques esmentades en el
punt referit a la recollida de declaracions de detinguts majors dedat,
atenent les particularitats segents:
A lencapalament de lacta es fan constar les dades de la

persona denunciada, les de ladvocat que lassisteix i les de
lintrpret, si nhi ha. A continuaci, sha de prendre la declaraci
de la mateixa manera que amb les persones detingudes.
53

Gemma Snchez Tardo
Recordar que en el cas de judicis immediats de faltes, el rol que

correspon s el de denunciat judici rpid (persona a la que
satribueix la comissi duna falta que es tramita pel procediment
de judici rpid i que est plenament identificada) i en el cas de
judicis rpids per delicte el rol que correspon assignar s el
dimputat judici rpid (persona a la qual satribueix la comissi
dun delicte que s tramitat pel procediment de judici rpid i que
est plenament identificada).
Informaci dels drets a la persona denunciada: La persona
que declara en qualitat de denunciada en el marc dunes
diligncies policials ha de ser informada dels seus drets
mitjanant el formulari N03 (llevat dels casos instruts mitjanant
el procediment de judici rpid per delicte N08- o judici immediat
de faltes N09-). Cal destacar la
particularitat
del dret
dentrevistar-se amb el seu advocat abans de linici de la

declaraci.
La primera pregunta que ha constar a linici de la declaraci, igual
com en el cas de persones detingudes, s si vol declarar davant
daquesta instrucci, donat que tamb t dret a declarar
nicament davant lautoritat judicial.
En finalitzar la declaraci, en cas que la persona denunciada i
ladvocat que lhagi assistit es vulguin entrevistar en privat, no s
necessari facilitar-los un locutori a tal efecte, donat que la persona
denunciada s lliure de marxar de les dependncies policials i per
tant pot entrevistar-se a fora.
Cpia de la declaraci: En cas que la persona denunciada ho
solliciti, se li ha de facilitar cpia exclusivament de lacta de la
seva declaraci.
Si durant la declaraci es desprn la implicaci de la persona que
declara en un major grau de participaci del que es pensava, o
54

Gemma Snchez Tardo
que lillcit sigui constitutiu dun delicte pel qual s que procedeix
la detenci del seu presumpte autor, sha daturar la declaraci i
detenir. Llavors, se lha dinformar del motiu de la detenci i dels
drets que lassisteixen. Amb posterioritat, sha de fer una nova
declaraci en qualitat de persona detinguda.
55

Atestat Policial Icab 2016

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Atestat Policial Icab 2016

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ILLUSTRE COLLEGI DADVOCATS DE BARCELONA

Post grau Escola Prctica

Post grau EPJ-ICAB 2016

DEFINICI DE LATESTAT POLICIAL

LINSTRUCTOR I EL SECRETARI DE LATESTAT

ESTRUCTURA BSICA DE LATESTAT

Evitar la victimitzaci secundria

La declaraci com a vctima i testimoni

Post grau EPJ-ICAB 2016

7. DECLARACIONS DE DETINGUTS I/O DENUNCIATS

7.2 Operativa Policial

7.3 Declaracions de persones detingudes menors

Post grau EPJ-ICAB 2016

Post grau EPJ-ICAB 2016

II. RECEPCI DE DENNCIES A COMISSARIA. LOFICINA

es recullen aquestes denncies, i

sinicia la instrucci dels atestats policials que delles sen

2. Des de les OAC, tamb sinstrueixen atestats policials:

per infraccions penals en qu lautor ha estat detingut in

Per infraccions penals que no requereixin, a priori, una

3. Lorganigrama intern de lOAC est format per:

s qui assumeix les funcions del Cap en la seva absncia a

Dna compliment a les instruccions internes i als protocols

Atn als ciutadans, recull les denncies i confecciona els atestats.

Post grau EPJ-ICAB 2016

III. TRACTAMENT DE REQUERIMENTS I DENNCIES.

1. La primera valoraci que fa el funcionari quan rep al ciutad s

2. Si el requeriment del ciutad no fos urgent i no pogus ser ats en

Per la presentaci de la denncia s imprescindible que el

un document que lidentifiqui formalment, o

sostrets) que vulgui denunciar.

Si el ciutad no disposa dels documents, i el seu requeriment no

Post grau EPJ-ICAB 2016

Les denncies que solem trobar en seu policial sn bsicament i per

Post grau EPJ-ICAB 2016

IV. LATESTAT POLICIAL.

2. Aquesta aplicaci informtica ens permet:

informaci, respectant les garanties processals i legals.

DEFINICI DE LATESTAT POLICIAL

Post grau EPJ-ICAB 2016

LINSTRUCTOR I EL SECRETARI DE LATESTAT

- s el mxim responsable de latestat i ordena tota actuaci que

- Signa totes les compareixences, actes i diligncies per tal de

el secretari haur de respondre davant dactuacions per part de

Post grau EPJ-ICAB 2016

ESTRUCTURA BSICA DE LATESTAT

per telefonema, per

ANNEX: amb les actes i altres documents que shi

Post grau EPJ-ICAB 2016

Post grau EPJ-ICAB 2016

FORMES DINICI DEL COS DE LATESTAT

2. Diligncia dInici. Sadopta quan:

Post grau EPJ-ICAB 2016

2.1 Per Telefonema.

Post grau EPJ-ICAB 2016

1. Diligncies de Trmit Obligatries. Diligncies dobligat

En atestats amb diversos detinguts, als quals sha formalitzat la

2. Diligncia de deixada sense efecte la detenci: si linstructor

Post grau EPJ-ICAB 2016

de diligenciar aquesta deixada sense efecte amb la motivaci

Post grau EPJ-ICAB 2016

dindividus amb caracterstiques similars a les descrites pel

Shan de fer constar el nombre total dantecedents que els

Tamb shi fan constar les possibles requisitries judicials