Sergi Menero Saborit

STIRA MEDIEVAL EN ITLIA:

BOCACCIO - CORBACCIO

Giovanni Boccaccio va nixer en Certaldo el 16 de Juny de 1313 i va morir en

desembre de 1375. Este autor va ser reconegut per ser un dels millors escriptors i poetes
del seus temps en Itlia i a ms va arribar a ser una de les figures ms important de
lescena literria europea del segle XIV.
Si hem de destacar alguna cosa del seu estil, caldria dir que va ser un autor
verstil que va barrejar diferents tendncies literries i gneres introduint-les en les
seues obres, s a dir, podrem considerar a Boccaccio com un autor eclctic. Esta actitud
seguia els parmetres de lexperimentalisme. A ms Boccaccio va ser un dels grans
precursors de lhumanisme.
Lobra ms destacada de Giovanni ha sigut Decamer que bsicament consistia
en la collecci dhistries curtes que van tindre una gran influncies durant els segles
posteriors. Tant Boccaccio com lobra de Decamer va tindre una importncia
significativa per a la tradici literria italiana a partir del segle XVI. No nicament la
seua influncia es va estendre per lmbit itlic, sin tamb va tindre una certa
repercussi tamb a la resta dEuropa exercint la seua influncia fins i tot a autors
espanyols com Miguel de Cervantes, Lope de Vega i en general al teatre clssic
espanyol.
Giovanni Boccaccio juntament amb Dante Alighieri i Francesco Petrarca ha
sigut anomenar un dels tres corones de la literatura italiana per la seua gran influncia
que ja hem comentat ads.
Tota la seua obra comprn tres parts ben diferenciades que depn de ledat en les
que les obres han sigut escrites: les obres de joventut, les obres de maduresa i les obres
de vellesa. En les seus ltim vint anys de la seua vida, Boccaccio s va dedicar tant a
lelaboraci de les seues obres impregnades dun aire humanstic com aquelles obres
que escrivia en la seua llengua vulgar. Estes primeres obres consistien en lescriptura
denciclopdies amb certa influncia del seu amic i mestre Petrarca. Estes enciclopdies
eren Gentilium deorum genealogia i De montibus.
Pel que fa a la literatura de Giovanni en la seua literatura de llengua vulgar
vernacla i en la seua poca de maduresa, haurem de ressaltar Corbaccio, una obra que
exposa una gran visi misgina. Tamb sha anomenat Laberint damor (Laberinto
damore). Esta obra comprn una data incerta (entre 1355 1366). La primera edici es
va fer en 1487 en Florncia. El ttol de lobra tamb t la seua particularitat fosca:
Corbaccio podria referir-se al pardal (corb) puix arranca els ulls de la presa. Este fet pot
metafricament representar lamor que cega i runa la vida duna manera cruel, tamb el
smbol de lamor boig, ins i la passi descontrolada, o fins i tot el mal auguri. Tamb,

no obstant, es creu que el nom ve del castell corbacho (= ltigo; un fuet) adoptant
aix un significat metafric del cstig que cont lobra. Tamb es creu que lorigen es
troba en la paraula francesa courbache que significa carregar contra les dones
responent aix a eixe carcter misogin que rep lobra.
El centre augmentatiu desta obra est constitut per atacs i crregues contra les
dones basant-se principalment en experincies, suposadament, personals dun
enamorament poc reeixit que va patir el mateix Giovanni Boccaccio ja en una edat
avanada. Adopta aix una carcter merament misgina. Durant l'Edat Mitjana, la
misognia s un tema recurrent i freqent no noms a la literatura, sin estesa en la
societat en general. En aquesta poca, una multitud de contes van ser difosos,
especialment a partir del segle XII. La majoria d'estos contes eren portats des dorient i
el seu contingut era essencialment misogin. Este tipus de contes manifesta l'astcia com
a atribut femen, per una astcia vista des dun punt de vista negatiu, ja que es dna a
entendre que s utilitzada per enganyar als hmens. En el Corbaccio es pot veure esta
atribuci quan es critica a les dones. Esta astcia era l'nica forma d'intelligncia que
se'ls atribua a les dones, ja que la intelligncia racional era considerada com una
caracterstica exclusivament masculina.
El Corbaccio, independentment de la seua caracteritzaci ms o menys
autobiogrfica, s alhora el producte del gir religis i clssic de Boccaccio, que quasi
renega de la prpia posici en el Decameron. Hi ha una gran diferncia entre la visi
que es t de la dona en el Decameron i en el Corbaccio.
El trama desta obra satrica comena amb la lamentaci del poeta en primera
persona enganyat i rebutjat per una dona viuda: el protagonista li enviava cartes
requerint el seu amor per la viuda va ensenyar tals cartes que li va dedicar al seu grup
de persones properes burlant-se de lorigen plebeu i de ledat de Boccaccio. El
protagonista, desprs de desitjar el fi de sa vida, cau dormit i seguidament somia que
arriba a un tipus de bosc (el qual s metafricament el laberint de lamor) on els homes
que han sucumbit a la illusi de lamor esdevenen un tipus danimal inferior, febles i a
ms incapaos de fer front a les dones, i all estan condemnats a patir una cstigs pels
seus pecats. L'entorn s similar a la del Purgatori de Dante.
Una volta en el bosc, Boccaccio ens relata com es troba amb el marit mort de la
viuda que el va enganyar i rebutjar. Este havia sigut enviat per Du i per la Verge amb la
finalitat dajudar-lo i aix evitar que es sucidara. Desprs de la presentaci, es
desenvolupa un llistat dels defectes femenins de tot tipus. L'esperit comena a parlar-li
de la seva experincia amb la dona i es posa en relleu tots els defectes a canvi de la
promesa de la celebraci de misses en el seu honor i de transcriure el que va a revelar.
Ma lasciamo stare l'essere le femine cos fiere, cos vili, cos orribili, cos dispettose, come
ricordato t'hanno le mie parole. (Per deixem estar que les dones siguen tan orgulloses, tan vils,
tan horribles, tan rencoroses, com than recordant les meues paraules.)
La dona s un animal imperfecte, agitat per mil passions desagradables i abominables fins al
record, no ja en la conversa: el que si els hmens miraren com devien, no d'una altra manera

s'aproparien a elles, ni amb un altre delectaci i apetit que com van a les naturals i inevitables
necessitats; el lloc de les quals, deposat el superflu pes, com de manera apressada fugen, aix el
d'elles fugirien havent fet all pel qual es restaura la desaparici de la humana prole; tal com els
altres animals, en aix molt ms savi que els homes, fan.

Giovanni Boccaccio seguix la tradici aristotlica en suposar que les dones sn

animals imperfectes, irracionals i incapaos de controlar els seus instints ms primaris.
Desprs d'escoltar el protagonista tot all que ha dit lesperit del marit i entendre
que no valia la pena el sucidi per cap dona que no era digna per un home, el
protagonista confirma que est convenut i vol rectificar el seu error. Finalment arriba a
la conclusi que caldria oblidar-se i llevar-se del cap tot tipus de pensament dirigits a les
dones, aix doncs es podria centrar en all que realment s digne, que sn els estudis que
cultiven a la persona. Li exhorta a eixir-se de laberint de lamor on ha caigut.
Lobra, per tant, tracta duna stira on lautor en primera persona conta les seues
experincies sentimentals cap a una dona, el seu rebuig. A continuaci, exposa com
evocant a la mort somnia que se li apareix el marit de la viuda enviat per defendrel de
les dones les quals amb la seua luxria han posar en perill als hmens.
Esta obra satrica podria respondre a la tradici misgina tant en el to com en la
seua finalitat on desemmascara la veritable naturalesa de les dones i a una exhortaci als
joves per a que no caiguen a laberint de lamor daquelles gosses dolentes. Trobem
una justificaci de lautor en el prleg on afirma que la realitzaci de lobra ha tingut
com a objectiu servir com a cnsol per a tots aquells que lligiren la seua narraci i donar
les grcies a Du i la verge.
En la denncia de les dones que es realitza es pot veure perfectament la
influncia de Juvenal i tamb en el captol on descriu les costums de les dones: De
casibus virorum illustrium. En altra obra, De mulieribus claris, es veu una recopilaci
de les histries de dones famoses, tant bones com males. Com en el Corbaccio, fa
entendre que la dona bona era un sser limitat a una poca passada i que ens temps
moderns ja no existix.
En la Pennsula Ibrica la tradici del Corbaccio va comenar amb la traducci
realitzada pel catal Narcs Franch a finals del segle XIV. Llavors, els seus arguments
van passar a formar part del pensament misogin castell.
Realment lobra servix de pretext per a un debat moral i satric. Podrem fins i
tot considerar esta obra com un tipus de venjana cap a lestimada per que la patix tot
el sexe femen de manera generalitzada. Aix, la figura de la vdua, i amb ella les dones
en general, s destrut per les paraules de Boccaccio.
BIBLIOGRAFIA:
-

Archer, Robert, Misoginia y defensa de las mujeres: Antologa de

textos medievales. (Madrid: Cthedra, 2001), pp 106 107

https://books.google.es/books?

id=fUFyDFsaT3AC&pg=PA106&lpg=PA106&dq=traducci
%C3%B3n+corbaccio+Boccaccio&source=bl&ots=hTyUw6NA4o&sig=Z2Di3
7x34yx3JbXwpID2zGNTE0M&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjlmM3Ane3QAh
VDXRoKHSK4DlYQ6AEIWjAI#v=onepage&q=traducci%C3%B3n
%20corbaccio%20Boccaccio&f=false (Consultat 13/12/2016)
-

https://mariohuanambal.wordpress.com/2010/05/13/giovanni-boccaccio-ilcorbaccio-o-laberinto-damore/ (Consultat 12/12/2016)

https://ellassonnoticia.files.wordpress.com/2014/03/la-misoginia-en-laliteratura.pdf (Consultat 11/12/2016)

https://es.wikipedia.org/wiki/Giovanni_Boccaccio en Castell (Consultat

10/12/2016) (Consultat 10/12/2016)

https://it.wikipedia.org/wiki/Giovanni_Boccaccio En Itali (Consultat

10/12/2016)

https://it.wikipedia.org/wiki/Il_Corbaccio En Itali (Consultat 10/12/2016)

http://www.treccani.it/enciclopedia/giovanni-boccaccio_(Enciclopedia-Italiana)/
(Consultat 10/12/2016)

http://www.oilproject.org/lezione/corbaccio-boccaccio-4542.html (Consultat
11/12/2016)