El cop dEstat de Primo de Rivera

En un context de crisi poltica, social i colonial, el 13 de setembre de 1923, el capit

general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va declarar lEstat de guerra i va dirigir-
se al monarca per exigir que el poder passs a mans dels militars. Primo de Rivera i els
sectors socials que li van donar el seu suport (militars, poltics propers a la monarquia, i
bona part de loligarquia dirigent) van justificar la seva acci com una soluci per posar
fi a la crisi poltica i a la conflictivitat social que travessava el pas.

Miguel Primo de Rivera

Dentre les causes que els colpistes van emprar per justificar la necessitat de donar un
tomb a la situaci destacaven la inestabilitat i el bloqueig en els quals es trobava el
sistema poltic parlamentari de la Restauraci, aix com el seu desprestigi arran del
continuat frau electoral, la por a lesclat duna revoluci social i el perill del trencament
dEspanya davant lauge dels nacionalismes perifrics.

El nou dictador va anunciar, mitjanant un manifest amb pretensions regeneracionistes,

la seva ferma voluntat dacabar amb la prctica caciquista i de posar fi a la corrupci
poltica, la indisciplina social i les amenaces a la unitat nacional. Primo de Rivera va
declarar la seva voluntat dalliberar a Espanya dels poltics professionals que
deshonraven a la ptria. Tamb va arremetre contra els separatismes i els comunistes i
va convidar als homes de bona fe a integrar-se en el sotmetent, la milcia dels
empresaris catalans contra els obrers.

Per, tot i aquest missatge populista de promeses regeneracionistes, la realitat s que el

veritable objectiu que perseguien els agents socials que van recolzar la sortida
dictatorial era evitar que el sistema poltic parlamentari espanyol acabs democratitzant-
se. I s que en el moment en el qual Primo de Rivera va alar-se contra el sistema de la
Restauraci, el govern de concentraci nacional de Garca Prieto pretenia iniciar un
procs de reforma de la Constituci de 1876 que hauria suposat capgirar la llei electoral,
el sistema de torn de partits i les relacions laborals, a ms de limitar el poder del qual
gaudia el monarca. A ms, tamb va ser un fet decisiu el desig devitar que les Corts
exigissin responsabilitats pel desastre neocolonial a Annual.

Alfons XIII va ser cmplice de la instauraci de la dictadura perqu va ser ell qui va
nomenar a Primo de Rivera cap del directori militar que clausurava el rgim
constitucional de 1876. Mitjanant el cop dEstat les capes socials dominants pretenien
perpetuar el sistema de 1876 i lordre social establert. Era una maniobra per fer front a
les organitzacions obreres que shavien convertit en una autntica amenaa per a les
classes dominats. Ara, en un sistema dictatorial es podria maniobrar per integrar-les en
el si del sistema (UGT) o reprimir-les durament (CNT).

Daltra banda, sassegurava la protecci dels interessos de loligarquia agrria i

financera amb el suport de lexrcit. El cop contra el sistema restauracionista va suposar
el fracs del trasps de poder des de loligarquia cap a les noves capes socials desprs de
la crisi del sistema caciquil. Shavia devitar que les noves forces poltiques es fessin
amb el poder del pas. El sistema de la Restauraci no buscava la participaci popular i
el sistema estava totalment dominat per loligarquia tradicional que no donava sortida
als problemes reals del pas. Quan aix va estar en perill va ser quan va donar-se la
reacci militar. El sistema no era capa de regenerar-se per si sol.

El cop dEstat de Primo de Rivera seguia la tradici intervencionista dels militars a la

vida poltica del pas. La passivitat popular i la conformitat de les classes benestants van
permetre el triomf del pronunciament juntament amb la passivitat i el
collaboracionisme del rei. El nou rgim totalitari es presentaria com un instrument per
garantir la pau social i poltica del pas.

La dictadura de Primo de Rivera: el directori militar (1923-1925)

Primo de Rivera va ser capa de donar una imatge regeneracionista. Amb ell havien
tornat al pas aquelles qualitats imprescindibles que shavien perdut en els ltims anys
de la Restauraci: lenergia, la confiana i la determinaci per aconseguir els objectius
fixats. Els arguments que va fer servir Primo de Rivera per fer-se amb el poder eren la
lluita contra el terrorisme i el desordre social, avortar el separatisme catal (a la vegada
que collaborava amb la Lliga), la substituci del mercantilisme liberal per una poltica
comercial proteccionista, el foment de les infraestructures del pas i la purificaci de la
ptria.

Primo de Rivera va rebre molts suports desprs del seu cop dEstat. Tant la burgesia
rural com la urbana havien creat el clima ideal per rebre el cop dEstat com una soluci
als seus problemes. Amb un poder fort es podria controlar el radicalisme social, cosa
que els poltics havien estat incapaos de fer. La dictadura es presentava, doncs, com el
resultat de la convergncia dinteressos dels dos grups dominants; loligarquia agrria i
la burgesia industrial de la perifria del pas. Laltre pilar fonamental de la dictadura
seria lEsglsia: el dictador i el rei viatjarien al Vatic i els centres deducaci catlics
van veure com eren revaloritzats.

Francisco Largo Caballero

A aquests grups que donaven suport a la dictadura va sumar-se el PSOE de forma
sorprenent. Primo de Rivera va intentar integrar en el sistema al socialisme, convenut
que dictador tenia un inters real en aconseguir el benestar de la classe treballadora. En
la seva concepci paternalista de la societat, el dictador buscava una harmonia entre els
interessos del capital i el treball. Els socialistes van cooperar amb el sistema dictatorial a
travs dels Comits Paritarios que mitjanaven en els conflictes laborals. En aquest
marc de collaboraci, Largo Caballero (lder dUGT) va arribar a ser nomenat
Conseller dEstat per a problemes laborals.

La collaboraci entre la dictadura i el PSOE i la UGT va fonamentar-se en la convicci

socialista de que noms cooperant amb les instncies estatals es podrien salvar les
conquestes que fins aleshores havia aconseguit el moviment obrer. La dictadura era
concebuda com lnica soluci que podia posar fi a la conflictivitat social del perode
anterior i contribuir a la consolidaci duna burgesia forta que pogus acabar amb el
subdesenvolupament del pas i amb unes estructures socioeconmiques arcaiques. Pels
socialistes, noms aix es podria aconseguir la millora de la situaci de la classe obrera a
la ciutat i al camp.

s en aquest perode quan la UGT va aconseguir estendre la seva filiaci i penetrar en

sectors laborals que tradicionalment havien estat fora del seu camp dacci. En el
PSOE, una facci minoritria (Indalecio Prieto i Fernando de los Rios) van oposar-se a
la collaboraci amb la dictadura, per la majoria del partit estava convenuda de les
millores que podrien aconseguir per a la classe treballadora.

Jos Calvo Sotelo

La dictadura de Primo de Rivera s lexpressi de la crisi de lEstat burgs. En una

primera etapa, des del triomf del cop dEstat i fins el 1925, Primo de Rivera va governar
a travs dun directori militar, els membres del qual eren inicialment militars, tot i que
aviat va incloure personalitats civils com Jos Calvo Sotelo en el Ministeri dHisenda o
Eduardo Auns en el Ministeri de Treball.

Les primeres mesures del directori militar van mostrar el seu carcter dictatorial i
lobjectiu dacabar amb la vella poltica de la Restauraci: suspensi del rgim
constitucional, dissoluci de les cambres legislatives, cessament de les autoritats civils,
prohibici de les activitats dels partits poltics i dels sindicats, censura prvia en la
premsa Tot aix acompanyat de la militaritzaci de lordre pblic i la repressi de
lobrerisme ms radical personificat en els cenetistes i els comunistes.
A ms, com que un dels principals objectius del dictador era eliminar el caciquisme, va
elaborar-se un estatut municipal, un altre de provincial i es van dissoldre els
ajuntaments, que van ser substituts per unes juntes integrades pels contribuents ms
influents de cada localitat. Per la pretesa regeneraci primoriverista aviat va demostrar-
se com una gran farsa. Es van suspendre tots els mecanismes electorals i la renovaci
poltica es va limitar al canvi duns cacics per uns altres.

A lexrcit, cap general va oposar-se a que Primo de Rivera ocups el poder, per van
disgustar-se quan va anunciar una possible retirada del Marroc. Durant la primera etapa
de la dictadura, el conflicte del Marroc va centrar linters de Primo de Rivera, que va
assumir personalment lAlt Comissionat del Marroc el 1924. Un any desprs, en
collaboraci amb Frana, va organitzar-se el desembarcament dAlhucemas, que va
saldar-se amb un gran xit militar. Desprs dacumular unes quantes derrotes, Abd el-
Krim va rendir-se i va entregar-se a les autoritats franceses. A partir de 1927, lexrcit
espanyol donaria per acabada la pacificaci i locupaci efectiva de tot el protectorat.

La dictadura de Primo de Rivera: el directori civil (1925-1930)

La reorganitzaci de lEstat. El 1925, Primo de Rivera va passar a governar el pas a

travs dun directori civil composat per tecncrates i poltics, tot i que el pes dels
militars va continuar sent important i el rgim no va deixar de ser mai una dictadura.
Aleshores, un cop instaurada la dictadura, amb la intenci de donar-li continutat i
permanncia, siniciaria la institucionalitzaci del rgim per superar lEstat provisional
imposat pel cop dEstat el 1923 i per evitar un possible retorn al vell sistema
restauracionista.
La soluci adoptada per Primo de Rivera va ser una confluncia del sentiment
paternalista i de lautoritarisme corporativista tradicional de la dreta espanyola.
Igualment, el model i la influncia del feixisme itali van ser molt clares en aquesta
etapa de la dictadura. Aix, el 1927, va crear-se lAssemblea Nacional Consultiva, de
carcter corporatiu perqu els seus membres no eren escollits per sufragi, sin per
designaci entre ciutadans pertanyents a les grans institucions pbliques i corporatives.

El directori civil convertia la dictadura en un rgim burocrtic, conservador i

nacionalista espanyol. Es tractava daconseguir la mobilitzaci de determinades capes
socials per assegurar que la dictadura tingus un suport permanent. Lobjectiu de Primo
de Rivera era organitzar una elit de notables que es converts en la nova classe poltica.
Primo de Rivera, seguit els tpics regeneracionistes, aspirava a aconseguir una
revoluci nacional i patritica des de dalt.

Per promoure ladhesi al nou sistema va crear-se un nou partit poltic: la Unin
Patritica, el partit nic que havia de legitimar la poltica governamental sota el lema:
Espaa, una, grande e indivisible. El partit nic de la dictadura es tractava duna
formaci governamental, sense un programa ideolgic definit, que tenia la missi de
proporcionar suport social al rgim i de seguir les directrius del poder en un intent de
donar una parena oberta dun sistema dictatorial en les formes i els continguts.

La Unin Liberal era un partit antidemocrtic, antiparlamentari, antiliberal i

anticomunista proper al feixisme. El seu objectiu era incorporar a la gent polticament
ms neutra i que no es sentia representada pels partits poltics tradicionals de la
Restauraci. Lideleg del partit va ser Jos Mara Pemn, un catlic tradicional i
antiliberal. Els seus afiliats procedien bsicament de les files del catolicisme, dels
funcionaris de ladministraci i dels cacics rurals. Lnica aportaci del partit nic va
ser lorganitzaci de plebiscits que donaven suport a la poltica governamental.

Poltica econmica. La dictadura va beneficiar-se de la bona conjuntura econmica

internacional dels felios anys vint, tot aspirant a millorar el benestar social de la
poblaci i la de la situaci laboral. En aquest context, el rgim va iniciar un programa de
foment de leconomia en el terreny industrial i en el de les infraestructures, tot i que
gaireb no va dedicar cap esfor al problema agrari.

Les idees rectores de la poltica econmica de Primo de Rivera van ser la

nacionalitzaci dimportants sectors de leconomia, el proteccionisme industrial i la
intensificaci de lintervencionisme estatal. LEstat va assolir un gran protagonisme
grcies al foment de les obres pbliques (ferrocarrils, carreteres, plans hidroelctrics,
etc.).

Va crear-se el Consejo de la Economa Nacional per crear un pla econmic que reguls
la indstria. El govern va aprovar el Decret de Protecci de la Indstria Nacional que
preveia la concessi dajudes estatals a les empreses que no podien competir amb
lexterior. Tamb van concedir-se grans monopolis com el de la telefonia a la Compaa
Telefnica Nacional de Espaa (a Catalunya expropiant la lnea a la Mancomunitat) o
lexclusivitat en la importaci, refinatge, distribuci i venda de petroli a la companyia
CAMPSA, un monopoli estatal per a labastiment dhidrocarburs.

En el terreny agrari, va promoures el regadiu mitjanant la creaci de les

confederacions hidrogrfiques, que pretenien laprofitament dels recursos hidrulics de
les conques dels grans rius espanyols.

Com a conseqncia daquesta poltica, la renta nacional va augmentar, el sector serveis

va registrar un desenvolupament increble i sectors com la indstria qumica, el
transport o lelectricitat van poder introduir noves tecnologies. La poltica comercial
ultraproteccionista i els mtodes intervencionistes per fomentar la producci van
suposar un increment de la producci industrial.

Ara b,a poltica dinversions va anar creant problemes financers cada cop ms greus.
El ministre dHisenda Jos Calvo Sotelo va intentar introduir una reforma fiscal basada
en la introducci dun impost progressiu sobre la renda, els productes de luxe i els
beneficis. La reacci dels empresaris que consideraven que el pla era gaireb bolxevic
va avortar aquesta iniciativa que va ser substituda per un increment dels impostos
indirectes.

A partir de 1926, la pesseta va veure com pujava la seva cotitzaci, per aquesta
revaloritzaci de la moneda era conjuntural i aviat va arribar la caiguda de les
cotitzacions de la pesseta. Aix va suposar importants prdues econmiques per al
rgim, per aquest no va caure per qestions exclusivament econmiques.

Poltica social. En el terreny social, la dictadura va posar en marxa un model de

regulaci del treball que pretenia eliminar els conflictes laborals mitjanant la
intervenci de lEstat, la integraci dels sectors moderats del moviment obrer (UGT) i la
repressi de les organitzacions ms radicals (CNT i PCE).

Amb aquesta finalitat va crear-se lOrganitzaci Corporativa Nacional, un sistema de

sindicalisme vertical que agrupava patrons i obrers en grans corporacions i que regulava
els conflictes laborals a travs de la formaci de comits paritaris formats per un
nombre igual de patrons i obrers. La seva missi era la reglamentaci dels salaris i de
les condicions de treball, i tamb la mediaci i larbitratge en cas de conflicte.

El sistema corporativista va ser ben vist, encara que no en tots els seus aspectes, per una
part del moviment obrer, representat per la UGT, que grcies al seu collaboracionisme
amb la dictadura va poder moures amb una certa llibertat. Per contra,
anarcosindicalistes i comunistes van rebutjar el model i, a ms, van ser perseguits i
obligats a actuar des de la clandestinitat.

Loposici a la dictadura. Loposici a Primo de Rivera va ser una amalgama

heterognia de forces poltiques i socials integrada per alguns dels lders dels partits
dinstics, republicans, catalanistes, comunistes, anarquistes, sectors de lexrcit i
intellectuals.

Els antics partits del tornisme restauracionista van criticar la durada excesiva dun rgim
que se suposava dexcepci i, davant la seva institucionalitzaci des de 1925, i alguns
dirigents liberals i conservadors van participar en conspiracions militars per tombar la
dictadura, com ara lanomenada sanjuanada de 1926, un cop dEstat que va ser
frustrat, per posava de manifest la crisi de la dictadura.

Jos Ortega y Gasset

La dictadura tamb va exercir un fort control sobre els intellectuals i el mn universitari

mitjanant la censura i la limitaci de la llibertat de ctedra universitria. Aix, molts
dels intellectuals que havien donat el seu suport inicial a la dictadura van haver de
marxar cap a lexili (Unamuno va ser desterrat a Fuerteventura i Blasco Ibez va
exiliar-se) mentre que, en parallel al rebuig de la dictadura, van anar distanciant-se de la
monarquia Ortega i Gasset publicava el manifest Delenda est Monarchia.

A ms, el tancament dalgunes universitats va derivar en aldarulls i protestes

destudiants que van ser lorigen dun gran sindicat estudiantil: la Federacin
Universitaria Espaola, una organitzaci doposici que va promoure actes a favor de la
Repblica per tot el pas.

Per, el conflicte poltic ms persistent del perode es produiria amb el republicanisme i

el catalanisme. Loposici dels republicans al rgim va ser permanent i va donar lloc a
lorganitzaci de lanomenada Alianza Republicana, que va aconseguir unir les diferents
faccions del republicanisme i desenvolupar una mplia campanya contra el rei i el
dictador a lexterior del pas.

Per la seva banda, el PSOE no va participar en les diferents conspiracions contra la

dictadura. Aix, els socialistes no van distanciar-se formalment de la dictadura de Primo
de Rivera fins a la descomposici del rgim. s ms, tot i que des de 1926 shavien
negat a participar en lAssemblea Consultiva del rgim, els socialistes no van rebutjar
els intents continuistes del rgim i van pronunciar-se a favor de la sortida republicana
fins el 1929.

Finalment, els anarquistes mai van contemplar la possibilitat de collaborar amb la

dictadura i haurien dactuar des de la clandestinitat. La forta persecuci de la CNT va
agreujar lenfrontament al seu interior entre els que defensaven posicions ms
possibilistes i els partidaris de posicions ms radicals i violentes. Des daquests sectors,
el 1927, es va crear la Federacin Anarquista Ibrica (FAI) amb lobjectiu de mantenir
la doctrina de Bakunin i impedir que els obrers sapropessin al reformisme socialista, a
la cooperaci amb els partits poltics i al comunisme sovitic.

Catalunya i la dictadura de Primo de Rivera

dimecres, 9/03/2011

Malgrat que va comptar amb el suport inicial de la Lliga Regionalista, el cop dEstat del
general Primo de Rivera i la instauraci de la dictadura militar van suposar, ja des del
seu comenament, la reafirmaci de la unitat dEspanya, un fort component
anticatalanista i la generalitzaci de la intervenci militar en tots els afers del pas.

Primo de Rivera a Barcelona

Mentre havia exercit com a capit general de Catalunya, Primo de Rivera no havia
manifestat cap tipus dhostilitat implcita vers el catalanisme. Fins i tot, en alguna
ocasi havia manifestat el seu respecte per la llengua, les tradicions i la cultura
catalanes. Per aix, bona part de la burgesia conservadora i els dirigents de la Lliga
Regionalista van donar el seu suport al cop dEstat, nica sortida que veien viable com a
manera de posar fi a la conflictivitat obrera i garantir lordre social.

El que no simaginaven era el component anticatalanista que aviat adoptaria la

dictadura. Aix, la dictadura va significar la prohibici de tots els partits poltics
catalanistes, fins i tot la prpia Lliga Regionalista, a ms de lextinci de la
Mancomunitat, la prohibici de la llengua i de la bandera catalanes i la instauraci
duna rigorosa censura de premsa.

El mateix setembre de 1923, ja va ser publicat un decret per a la repressi del

separatisme a partir del qual siniciaria el procs de desmantellament de les institucions
pbliques i privades que integraven el catalanisme. Daquesta manera, el catalanisme,
igual que lobrerisme, va haver de passar a la clandestinitat durant el perode dictatorial
mentre Primo de Rivera intentava construir un moviment espanyolista a Catalunya
encapalat pel general Emilio Barrera, el seu home fort al Principat.

Alfons Sala

La Mancomunitat de Catalunya inicialment va passar a ser dirigida per un destacat

anticatalanista, Alfons Sala, el comte dEgara, fins que el 1925 va ser dissolta
definitivament. I la repressi del catalanisme portada a terme per la dictadura va afectar
a moltes institucions de carcter divers. Van ser clausurats un bon nombre dinstitucions
catalanistes, ja fossin ateneus, societats recreatives o associacions corals, a la vegada
que va prohibir-se les manifestacions en llengua catalana, en un clar intent de
castellanitzar la vida pblica del pas. Incls la celebraci dels Jocs Florals va ser
prohibida. Per exemple, lOrfe Catal i el Gracienc van ser clausurats el 1925 i les
columnes de Puig i Cadafalch a Montjuc demolides el 1929.

La dictadura va imposar la censura a la premsa diria i a la publicaci de llibres, a ms

diniciar una certa depuraci del magisteri i de les institucions educatives i culturals
vinculades a la Mancomunitat. Per aix, molts professionals de lEscola Industrial van
haver de dimitir el 1924. Daquesta manera, lensenyament va passar a realitzar-se
exclusivament en castell, ja que cataln, vasco, valenciano y gallego son lenguas
vernculas y son idiomas literarios. Sobre todos el castellano ha de ser la obligatoria
base de la formacin espiritual y ciudadana, tot i la dificultat que supone ensear en
castellano a nios que no entienden nuestro idioma, com reconeixia el propi
governador civil de Girona.

Tamb el Collegi dAdvocats va ser objecte de la depuraci mitjanant la destituci de

la seva junta directiva. I un altre punt de conflicte va arribar amb lobligaci que el
clergat fes servir nicament el castell en les seves comunicacions orals i escrites. La
persecuci del catalanisme va arribar, incls, fins el F.C. Barcelona. Aix, el camp que
els blaugranes tenien a Les Corts va ser tancat durant sis mesos a causa dels xiulets que
van sentir-se per part del pblic durant la interpretaci de lhimne espanyol en un partit
celebrat com a homenatge a lOrfe Catal.

Demolici de les columnes de Puig i Cadafalch

Tot i la repressi, mai el catalanisme shavia difs en tots els ambients com en aquest
perode. La cultura particularista, el sentiment de poble diferenciat, va anar creixent de
forma significativa. Llengua i cultura van esdevenir els elements capitals en el procs de
recuperaci nacional i, fins i tot, alguns intellectuals castellans com Ortega y Gasset,
Azorn, Garca Lorca o Azaa van reaccionar davant de la poltica cultural del dictador
respecte a Catalunya.

Lactitud de les forces poltiques catalanes davant de la dictadura va ser variada, tot i
que la repressi del catalanisme va provocar un distanciament general de la societat
respecte Primo de Rivera. Aix, la Lliga Regionalista va adoptar una posici eclctica i
dacollir la dictadura amb una certa simpatia va passar a no collaborar-hi per les
mesures repressores vers la cultura catalana, per, com a partit dordre, tampoc va
sumar-se a aquells que volien fer servir la violncia per tombar el rgim.

Judici a Francesc Maci pels fets de Prats de Moll

El principal nucli opositor van ser les forces republicanes, fora importants a Catalunya
malgrat la seva poca estructuraci, i el catalanisme desquerres. Acci Catalana, la Uni
Socialista de Catalunya i els grups republicans van passar duna fase dhibernaci
durant la primera etapa dictatorial a passar a protagonitzar una agitaci cada cop ms
evident.

Lacci ms destacada va ser lexpedici militar que Francesc Maci, que es trobava
exiliat a Frana, va protagonitzar amb la intenci de penetrar a Catalunya des de Prats
de Moll el mes novembre de 1925. Les autoritats franceses van avortar lintent i van
detenir Maci, el procs del qual va convertir-se en un judici pblic contra la dictadura i
va donar gran popularitat al dirigent republic. Daquesta manera, tot i el seu fracs,
lacci dEstat Catal va servir per apropar-lo cap al republicanisme no lerrouxista que
posteriorment esdevindria la base de lEsquerra Republicana de Catalunya.

La fi de la dictadura de Primo de Rivera

dijous, 10/03/2011

La ineficcia de la dictadura de Primo de Rivera per afrontar els problemes derivats de

la crisi econmica i la manca de base social del rgim van provocar que, el 20 de gener
de 1930, quan el rei i la seva camarilla van convncer-se que la dictadura era un perill
per a la supervivncia de la monarquia, Alfons XII opts per retirar la seva confiana al
dictador, tot forant la seva dimissi i el seu exili a Frana.

El general Dmaso Berenguer

El principal error de Primo de Rivera havia estat la seva confiana en un model

idealitzat de la societat espanyola i les seves necessitats de reforma que no va reconixer
la necessitat de canviar les estructures socials i econmiques del pas. El dictador havia
instaurat la dictadura per a salvar la monarquia i lequilibri entre les classes dirigents.
Per, desprs de 7 anys de dictadura van ser la prpia monarquia i les capes dirigents les
que van buscar la caiguda del dictador per salvar novament el seu estatus. El problema
pel monarca era que la seva implicaci en la dictadura el deixava gaireb indefens
enfront dels republicans.
El general Dmaso Berenguer va ser lencarregat de substituir Primo de Rivera amb la
missi dorganitzar un procs electoral que, de forma progressiva, permets el retorn a
la normalitat constitucional i salvs la monarquia dAlfons XIII que estava totalment
desacreditada pel suport a la dictadura. Per, el govern del general Berenguer va
suposar un simple parntesi que no solucionava cap problema. La dictablanda, com va
ser anomenada, no estava legitimada per restablir la Constituci de 1876 ni podia
formular un sistema dautntiques llibertats democrtiques i, a ms, aviat es trobaria
amb loposici de les forces republicanes. La monarquia comenava a veure com
progressivament, fins i tot, militars i antics monrquics sen allunyaven.

Loposici va comenar a organitzar-se i, lagost de 1930, els republicans, els

catalanistes desquerra i el PSOE van reunir-se a Sant Sebasti per articular una
plataforma dacci conjunta contra la monarquia. Hi van assistir Manuel Azaa (Accin
Republicana), Alejandro Lerroux (Alianza Republicana), lvaro de Albornoz (Partido
Radical Socialista), Marcell Domingo (Partido Radical Socialista), Santiago Casares
Quiroga (Federacin Republicana de Galicia), Fernando de los Ros (PSOE) i Indalecio
Prieto (PSOE). Com a representants de les organitzacions catalanes van figurar-hi
Manuel Carrasco i Formiguera (Acci Catalana), Maci Mallol (Acci Republicana) i
Jaume Aiguader (Estat Catal).

El Pacte de Sant Sebasti va ser un acord oral entre les diferents opcions all
representades, per que no va ser recollit en cap document. Lacord consistia
bsicament en la necessitat denderrocar la monarquia a travs dun programa mnim
per presentar-se a les eleccions i constituir un comit revolucionari que shauria de
convertir en el govern provisional de la futura Repblica. Lacord suposava que
sestabliria la Repblica, per la fora si era necessari, i es donaria pas a un nou rgim
que garants la llibertat poltica i religiosa, es convocarien Corts Constituents i es
permetria a les regions que ho desitgessin tenir el seu estatut dautonomia. En el pacte,
els signants reconeixien el dret a lautodeterminaci del poble catal, concretat en el
projecte dEstatut dAutonomia.

El 15 de desembre de 1930 va preveures una insurrecci republicana en la qual havien

de participar un comit revolucionari (presidit per Alcal Zamora i en el qual estaven
integrats els signants del Pacte de Sant Sebasti) i un comit militar (en el qual estaven
implicats militars com el general Queipo de Llano i el comandant Ramn Franco). Tres
dies abans de laixecament, per, el capit Fermn Galn va avanar-se tot proclamant la
Repblica a la localitat de Jaca.
El govern va intervenir allant amb facilitat la columna sublevada i afusellant els seus
capitans Galn i Hernndez, que daquesta manera esdevenien mrtirs de la causa
republicana i la llibertat. Tamb van ser detinguts, entre daltres, Alcal Zamora, Miguel
Maura, lvaro de Albornoz i Jos Giral. Tot i aix, el 15 de desembre els militars de
laerdrom madrileny de Cuatro Vientos van sobrevolar la capital amb els seus avions,
per la vaga general de suport a la insurrecci mai va produir-se i els militars sublevats
van haver de marxar a Portugal. Aix, en poques hores el govern recuperava el domini
de la situaci.

Lalmirall Juan Bautista Aznar

A Catalunya sobria un perode caracteritzat per la remodelaci de les velles forces

politiques i la formulaci de noves alternatives. Daquesta manera, el mar de 1931, va
crear-se lEsquerra Republicana de Catalunya, partit format per la fusi del grup de
LOpini de Lluh i Vallesc, el Partit Republic Catal, la majoria de membres dEstat
Catal i uns quants grups federals comarcals. Dentre els seus fundadors destacaven
Francesc Maci, Llus Companys i Bonaventura Gassol. El nou partit esdevindria
hegemnic a Catalunya ja que va saber integrar les idees de catalanisme, federalisme,
republicanisme i confiana en les llibertats democrtiques coexistents en la societat
catalana.

Parallelament, el general Berenguer va ser incapa de complir la tasca encomanada i el

febrer de 1931 va ser substitut per lalmirall Juan Bautista Aznar, en el que seria el
darrer gabinet de la monarquia. El govern, integrat per totes les forces monrquiques,
inclosa la Lliga Regionalista, tenia com a objectiu redrear el rgim de la Restauraci
com si res no hagus passat i enmig dun clima social en el qual loposici republicana i
obrerista cada cop tenia ms fora.

Aleshores, Aznar va posar en marxa uns comicis als tres nivells establerts: municipals,
provincials i legislatius. El nou govern va decidir convocar en primer lloc les eleccions
municipals, ja que les considerava menys perilloses per a la monarquia, i va fixar-les pel
12 dabril de 1931. En aquest context, per, la convocatria deleccions municipals i
provincials feta pel govern va convertir-se en un autntic plebiscit per a un Alfons XIII
que shavia comproms excessivament amb la dictadura. En definitiva, el 12 dabril de
1931 no va votar-se un govern municipal, sin que va votar-se a favor o en contra de la
monarquia.