TEMA 4: ONES

1. CONCEPTE DONA. CLASSIFICACIONS DE LES ONES.

Fenomen on es propaga una pertorbaci de la matria

per sense transport net de matria. Es propaga energia.
 1. CONCEPTE DONA. CLASSIFICACIONS DE LES ONES.

Fenomen on es propaga una pertorbaci de la matria

per sense transport net matria. Es propaga energia.

Pertorbaci inicial Varia alguna propietat

Producci i
(al focus) en un fsica del medi.
propagaci
medi elstic. Es propaga el canvi (E, p)
Tren Conjunt de pertorbacions originades
d'ones per un conjunt de pulsacions.
Front Lloc geomtric de tots els punts del medi afectats
d'ones per la mateixa pertorbaci al mateix temps.
Raig Direcci perpendicular al front d'ones.

Classificaci Mecniques: necessiten un medi material

de les ones (so, cordes, sismes, ...)
Slids,
Longitudinals: pertorbaci i lquids i
Electromagntiques: propagaci en la mateixa direcci. gasos.
no necessiten un medi
material (llum, ...) Transversals: pertorbaci i
Superfcies
propagaci sn perpendiculars.
2. RELACI ENTRE MOVIMENT HARMNIC SIMPLE I MOVIMENT ONDULATORI.

Es produeix una pertorbaci (MHS) que x= A cos( t+ 0 )

Focus
es propaga a altres punts del medi. (Si t=0 x=A)

Magnituds que depenen del focus T, , A, vosc

2
T Perode: temps en fer una oscillaci completa. = =2
T
Freqncia: nombre d'oscillacions / temps. (Tamb es pot
representar
per N o per f)
A Amplitud: valor mxim de l'elongaci.
vosc dx
Velocitat d'oscillaci v= = A sin ( t+ 0 ) v max = A
dt
Magnituds que depenen del medi , vona

Rapidesa de la ona (vona) Distncia recorreguda per la

pertorbaci per unitat de temps.
CP
Depn del medi ... Corda
tensa
v ona =
Tensi
m /L
Gas

v ona =
RT
M
=
CV
Constant en un
medi homogeni
distncia que la
ona recorre en un T
v ona = =
T
 3. EQUACI DUNA ONA HARMNICA TRANSVERSAL.

Equaci Ones Indica el valor de la pertorbaci (y) en cada

harmniques punt del medi (x) en qualsevol instant (t).
x
Condicions: Cada punt del medi repeteix el MHS t '= (a)
v ona
Focus puntual. un temps ms tard que el focus.
Pertorbaci: MHS. =T v ona (b)
y valor de la pertorbaci
Si t=0 y=A x distncia al focus y (x , t)= A cos (tt ' ) (c)
A i vona constants
t x
(a) + (b) + (c) (1) y (x , t )= A cos 2 (
T ) 2x/ desfase

k nombre d'ones 2 2
k= = = (d) (t -kx) fase
(en 2 metres) v ona T v ona
x
(b) + (c) (2) y (x , t)= A cos ( t )= A cos ( tk x)
v

Pot utilitzar-se sin o cos y (x , t)= A cos ( t k x+ 0)

a l'equaci general:
Si quan t=0 yo= A cos. Avana en el
sentit positiu d'x
Si quan t=0 yo= 0 sin.
(Continua 3 ...)
Les ones harmniques mostren una doble periodicitat.

Periodicitat Espacial: en un moment donat hi ha punts di- Estan

de l'ona ferents del medi en el mateix estat de vibraci. en fase
( tk x1 )( tk x 2 )=2 n
{ y 1= A cos( tk x 1)
y 2= A cos( tk x 2) } Si
y1 = y 2 x2 x1 =
2 n
k
= n
Temporal: cada punt del medi repeteix ( t 2 k x )(t 1k x )=2
el seu estat de vibraci cada t = T. t 2 t 1 =2 t 2t 1=2 =T

Diferncia =k ( x1 x2 )=2 ( x ) En fase =2 n ( rad )

de fase t
= (t 2t 1 )=2 ( )
T
En oposici de fase =(2n1) (rad )
 4. Energia i intensitat en el moviment ondulatori.

Tota ona transporta Energia i quantitat de moviment.

Intensitat Energia es distribueix per tot l'espai homogniament.

d'una ona
harmnica Quantitat d'energia que travessa una unitat de
superfcie a la propagaci per unitat de temps.
E
I= Potncia W
SN t I=
Superfcie ( )
m
E=I S N t
Intensitat
Cada partcula del medi absorbeix energia (Ec, Ep e).
depn de A i
m v max m A m A
Em = = =constant A I= =constant A
2 2 2 S t
Variaci de I amb la Suposem un medi no absorbent.
distncia al focus Energia es conserva en tot el front d'ones.
Ones planes: E no varia I no varia
Ones esfriques Tota E que travessa l'esfera r1, I 1 R2
(medi homogeni =
tamb travessar l'esfera r2 I 2 R1
i istrop)
(Continua 4 ...)

Disminuci de A amb Ones planes (en medi no absorbent):

la distncia (atenuaci) no hi ha atenuaci.
Ones no pot variar I 1 A 1 R2 A1 R2
I =constant A = = =
esfriques (depn del focus) I 2 A 2 R1 A2 R1

L'ona interacciona amb el medi Medi

Absorci
i la seua intensitat disminueix. absorbent
Ia I En una amplria dx x
dI = I dx I =I 0 e
disminueix -dI
 5. Principi de Huygens.

Principi de Cada punt del front d'ones s el focus d'una nova ona.
Huygens El nou front s l'envolvent d'aquestes noves ones.
Explica reflexi, refracci, difracci, ...
6. Fenmens ondulatoris: a) Reflexi, refracci i difracci.
 6. Fenmens ondulatoris: a) Reflexi, refracci i difracci.

Front d'ones pla, que arriba a la superfcie de separaci de dos medis

Reflexi Canvi de direcci i sentit del front, sense canvi de medi.

Lleis 1 Raig incident, r. reflectit i Normal, al mateix pla.

2 Angle incidncia = Angle de reflexi

Refracci Canvi de medi i canvi de direcci. (Tamb hi ha reflexi)

Lleis 1 Conservaci pla d'incidncia (com a la reflexi)

sin i v1 (freqncia) s constant
2 sin r

=constant =
v2 Si vona varia varia
Angle v1
lmit Si v1 < v2 existeix L on r =90
sin i L =
v2

Difracci Front d'ones interacciona amb un

obstacle i es creen nous focus d'ones Ms apreciable
quan l'obstacle t
No explicable amb un model una grandria
corpuscular de la matria.
(Continua 6 ...) Fenmens ondulatoris: b) Interferncia.
 (Continua 6 ...) Fenmens ondulatoris: b) Interferncia.

Principi de Quan dos (o ms) pertorbacions coincideixen en

superposici un punt es sumen les pertorbacions individuals.

Coincidncia de dues (o ms) Desprs d'interferir, cada

Interferncia ona continua amb la seua
ones en l'espai i el temps. propagaci normal.

En ones Suposem dues - Mateixa i A.

harmniques ones amb ... - constant: focus coherents.
F1 d1 cos +cos=
P 1= A cos ( t k d 1) t = 1+ 2 +
F2 d2 2= A cos ( t k d 2) ( ) (
2 cos
2
cos
2 )
t = A [cos ( tk d 1 )+cos ( t k d 2)]

=k (d 1d 2)=2 ( d 1d 2
)
t =2 A cos

( )
2 [ ( )]
cos t k
d 2 +d 1
2

Interferncia Quan ||= 2 n
Amplitud total constructiva |d2-d1|= n
depn de
Interferncia Quan ||= (2n-1)
destructiva |d2-d1|= (2n-1) /2
(Continua 6 ...) Fenmens ondulatoris: c) Ones estacionries
 (Continua 6 ...) Fenmens ondulatoris: c) Ones estacionries

Fenomen que combina reflexi i interferncia de Exemple:

dues ones que es desplacen en sentits oposats. corda de guitarra.

Ona estacionria Ona incident interfereix amb ona reflectida.

Apareixen punts especials - Nodus: Interferncia destructiva.
(fixos: no varien amb t) - Ventres: Interferncia constructiva.
No hi ha propagaci d'una ona. Noms es produeixen a certes
No es propaga energia. (mltiples d'una fonamental)

1= A sin ( tk x) t = A [sin ...+sin ...] t =2A cos (kx) sin ( t )

2= A sin( t +k x) sin +sin =2 cos
(

) ( )
sin
+
2 2
Amplitud MHS
2 x
Amplitud At =2A cos (kx )=2A cos ( ) 0 < At < 2A

Medi limitat pels dos extrems Medi limitat per un extrem

n v nv (2n1)v
L=n = = L=(2n1) n =
2 2L 4 4L
n = 1 : freq. fonamental.
n = 2, 3, ... : harmnics.
 7. Efecte Doppler.

Efecte Canvi en la freqncia detectada pel receptor quan el

Doppler focus i/o el receptor estan en moviment relatiu.
En ones sonores i electromagntiques.

Focus sonor s'acosta al receptor Es detecta una major.

Focus sonor s'allunya del receptor Es detecta una menor.
v ona v receptor S'acosten: ' > ' : freqncia
'= detectada
v ona v focus S'allunyen: ' <
 8. Ones longitudinals. El so.

SO Caracteritzat per:
intensitat, to, timbre.

I
LI: nivell d'intensitat sonora LI =10 log
I0
 8. Ones longitudinals. El so.

mecnica (medi: aire, ... No es propaga pel buit).

SO Ona
longitudinal (ones de pressi).
Si vona depn de :
Vona depn del medi (elasticitat). medi dispersiu.

Caracteritzat per: intensitat, to, timbre. (Grfiques) Energia sons

audibles: entre
10-12 W/m2
Classificaci Infrasons Audibles Ultrasons i 1 W/m2.
dels sons 20 Hz Camp acstic 20000 Hz
Dificulta la
Eco: Detecci de sons Reverberaci: interferncia percepci.
directes i reflectits. de sons directes i reflectits. Com reduir-la?

Influncia de I en Percepci depn de I i de sonoritat.

l'audici: sonoritat (Doble intensitat doble sensaci).
I
LI: nivell d'intensitat sonora LI =10 log Unitat: decibel (dB)
I0
Sonoritat Depn de LI i de (Grfica)

Contaminaci Soroll molest Influeix intensitat i

sonora temps d'exposici
Fonts diverses
 9. Aplicacions tecnolgiques del so: sonar i ecografia.

Emisor-detector d'ultrasons
Sonar dins l'aigua (vso = 1500 m/s)

- Els ultrasons es reflecteixen a l'objecte i

tornen al detector.
- Es determina la distncia a l'objecte mesurant
el temps d'anada i tornada.

Ecografia Emisor-detector d'ultrasons.

(ms f: ms absorci, ms resoluci)

- Els ultrasons penetren ms o menys, segons

la densitat del material. Es recull l'eco.
- La senyal es transforma en imatge.
Medicina: no sn perillosos (I< 30000 W/m2).
Tractament de clculs biliars i renals, dolors
musculars, neteja dental, ...
Robtica: detecci obstacles, mesura distncies.
Indstria: detecci irregularitats en materials.
 10. Ones electromagntiques: naturalesa, representaci
esquemtica, espectre electromagntic i polaritzaci.
Ones em Produdes per una crrega elctrica oscillant.

Maxwell Crrega Genera un Genera un Camp

oscillant E variable B variable Electromagntic

Camp EM es propaga 1 E i B sn a la
c=
a la velocitat c 0 0 direcci de propagaci

Ona em no
necessita un
medi material
per propagar-se.

Polaritzaci Vibraci d'una ona transversal en un plnol constant.

En ones transversals (mecniques i

electromagntiques, com la llum).
Ones no polaritzades: vibren en qualsevol
plnol perpendicular a la propagaci.
 10. Ones electromagntiques: naturalesa, representaci
esquemtica, espectre electromagntic i polaritzaci.

Espectre em Classificaci de les ones em per o per c=

11. La llum. Aplicacions tecnolgiques de diferents tipus de
radiacions electromagntiques.

Ones de km 30 cm Radio, TV, comunicacions terrestres.

radio : 102 -109 Hz

Microones 30 cm 1mm Telefonia mbil, forns microones,

: 109 - 31011 Hz comunicacions amb vehicles espacials

Infrarroig 1 mm 10-6 m Espectroscopia, equips de visi

: 31011 - 31014 Hz nocturna, comandaments a distncia

Visible 10-6 m 390 nm Espectroscopia, fotografia, ...

(Llum) : 31014 - 71014 Hz
UV 390 nm 1 nm Espectroscopia, lmpades,
(ultraviolat) : 71014 - 31017 Hz control de plagues, ...

1 nm 10-11 m Cristallografia, diagnstic mdic,

Raigs X detecci de defectes en estructures.
: 31017 - 31019 Hz

Raigs < 10-11 m Radioterapia, esterilitzaci

(gamma) : > 31019 Hz d'equips mdics i d'aliments.