Curs zero del grau de matem`atiques

Val`encia. Curs 2016-2017


Index

Introduccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

Captol 1. Si pots mesurar el costat dun quadrat, no ho podr`as fer amb la seua diagonal . . . . . . . 5
1.1 Una mica dhist`oria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

1.2 2 e s inconmensurable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
1.3 Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.4 Demostracions constructives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Captol 2. Questions de notacio sobre conjunts i elements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
2.1 Notacio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
2.2 Conjunts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
2.3 Conjunts de nombres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
2.4 Els quantificadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
2.5 Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
2.6 Intervals de la recta real . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
2.7 Lordre del quantificadors e s important . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Captol 3. Qu`e e s una demostracio? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

3.1 La demostracio per induccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
3.2 Una demostracio per induccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
3.3 Una altra demostracio per induccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
3.4 I per u ltim, una deduccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Captol 4. Polinomis que generen nombres primers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

4.1 El polinomi dEuler . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
4.2 Una demostracio per induccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
4.3 Una altra demostracio per induccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

1
Captol 5. Els nombres complexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
5.1 Definicio i propietats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
5.2 Representacio polar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
5.3 Representacio exponencial. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

Captol 6. Conclusio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

2
Introduccio

A tots els estudiants de matem`atiques ens ha passat el mateix. Les primeres setmanes a la universitat
an`avem molt desorientats. No nomes pel canvi personal que representa estar a la universitat, sino, sobre
tot, pels continguts que es comencen a impartir en les noves aules. Entre els smbols que es fan servir, el
llenguatge nou, la formalitzacio, labstraccio, etc., entre tot aix`o, e s ben difcil que algu puga treure trellat
del que li expliquen eixes primeres setmanes. Nomes en passar el temps comences a veure una mica de
llum. Alguns ho fan mes prompte que uns altres. Uns altres, malauradament, no ho arriben a aconseguir.
Lobjectiu daquest curs-zero no e s suplir daquelles car`encies amb que pugueu venir vosaltres, nous
estudiants de matem`atiques, sino mostrar com es treballar`a al llarg del curs, com es fan les coses en
matem`atiques.
Qu`e es pot contar en quatre dies, i no e s nomes una expressio, a uns estudiants que comencen el
grau de matem`atiques? Ben poca cosa. Introduirem alguna notacio. Repassarem algunes demostracions,
cl`assiques
o no, i a mes, intentarem posar-les en el seu context hist`oric. Aix, parlarem del nombre irra-
cional 2 i de lexist`encia dinfinits nombres primers. Aprofitarem per parlar de t`ecniques de demostracio:
reduccio a labsurd i induccio. Acabarem per una introduccio als nombres complexos que aprofitarem
tambe per recordar nocions de trigonometria.
Sobre tot, el que no heu de perdre e s la illusio que vos ha portat a aquestes aules. I recordeu que en
aquest curs zero no hi ha examen!

3
1. Si pots mesurar el costat dun quadrat, no ho
podr`as fer amb la seua diagonal

1.1 Una mica dhist`oria

Les demostracions ho son tot en matem`atiques. La manera en qu`e aquestes avancen sempre e s deduir
un resultat a partir dunes hip`otesis mitjancant una s`erie de raonaments encadenats. Una de les primeres
demostracions de la hist`oria i possiblement
la que ser`a una de les primeres demostracions que veureu, e s la
que afirma que el nombre real 2 e s un nombre irracional.
El que e s segur e s que quan va apar`eixer aquesta demostracio a Gr`ecia fa mes de dos millennis
lenunciat no era eixe. Aleshores no podia existir el conceptede nombre real, i possiblement, ni tan sols
el de nombre racional. Precsament e s aquest resultat sobre 2 el que va motivar que els matem`atics es
plantejaren lexist`encia de conjunts de nombres mes enll`a del racionals.

Pit`agores1 potser e s liniciador de la ci`encia i la matem`atica. Hi ha qui diu que el resultat mes impor-
tant de les matem`atiques e s el teorema que porta el seu nom. Per cert, quina e s la demostracio del teorema
de Pit`agores? Demostracions daquest teorema nhi ha moltes i de diverses proced`encies. Nhe vist que hi
ha una molt senzilla que e s dun predecesor dObama en el c`arrec: James Abram Garfield2 (1831-1881), el
vig`esim President dels Estats Units. Nomes cal una figura per entendre-la, i recordar quina era la formula
de l`area dun trapezi:

Pit`agores i la seua escola (els pitag`orics) van elaborar tota una teoria dexplicacio de lunivers basada
en els nombres naturals, i per extensio, en els racionals, dels que deien que eren less`encia de tot. Nomes
amb els nombres naturals, afirmaven, es pot explicar tot, des del nombre de planetes en el sistema solar a
lharmonia musical. Aviat, per`o, es van trobar amb alguns obstacles. El primer dells va ser el dexpressar
la longitud del quadrat de costat la unitat mitjancant un nombre racional.
Pel Teorema de Pit`agores (de qui sino?) sabem que el quadrat de la longitud de la diagonal (la
hipotenusa del triangle rectangle) ha de ser igual a 2. Per aix`o diem ara que la longitud e s 2. No ens
avancem, per`o, els pitag`orics, que aleshores eren gairebe una secta secreta, estaven convencuts de que la
longitud de la diagonal havia de ser un quocient de nombres naturals. Shavia de poder mesurar fent servir
nomes nombres naturals.
1 Pit`
agores de Samos, 582 aC - 496 aC.
2. . . i que no te res a veure amb el famos fel.

5
J. Monterde. Versio 2015

Figura 1.1: Demostracio del Teorema de Pit`agores

Per poder entendre la manera en qu`e es va arribar al resultat negatiu, cal recordar primer com es
mesuren longituds. Mesurar no e s mes que comparar una longitud, que fa el paper dunitat, amb una altra.

Figura 1.2: Agafant com a unitat el segment inferior, el superior te una longitud de 3 unitats.

Si la relacio entre els dos segments e s exacta, com en lexemple anterior, aleshores no hi ha cap
problema, per`o aix`o no sempre e s aix. Per exemple, el segment a mesurar podria ser de longitud inferior a
la unitat. Aleshores, qu`e es pot fer?
Anem a veure com podem mesurar un segment de longitud exactament la meitat que la unitat. La
solucio consisteix en collocar els segments, no parallels com abans, sino de forma obliqua, i a mes, posar
dos c`opies consecutives del segment unitat. A continuacio aplicarem ara el Teorema de Tales3 :

Teorema 1.1 Teorema de Tales: Els segments determinats per rectes paralleles en dues rectes concur-
rents son proporcionals.4

Doncs be, tracem una recta que unisca els extrems i despres tracem la parallela que passa per lextrem
del segment unitat.
Aquesta parallela determina el punt mig de laltre segment.

3 Tales de Milet, no de Tales de la Serra dEspad`

a. Per cert, si teniu ocasio, busqueu Teorema de Thales, opus 48 de Johann
Sebastian Mastropiero.
4 La demostraci
o daquest teorema, que no veurem ac, est`a basada en els resultats sobre triangles semblants.

6
 Si pots mesurar el costat dun quadrat, no ho podr`as fer amb la seua diagonal

D
C
B
A

A'
B'
C'
D'

AB AC BD
Figura 1.3: A0 B 0
= A0 C 0
= B 0 D0
= ...

Figura 1.4: Ara el segment superior no te una longitud que siga un multiple sencer de linferior.

An`alogament es poden determinar les longituds un terc o dos tercos.

I aix es poden mesurar longituds de la forma pq amb p i q nombres naturals no nuls, p < q i a mes
sense divisors en comu.
Un altre exemple: mesurar la longitud 2 14 . Primer construm un segment de longitud 2 i despres
tornem a fer el proces corresponent a la construccio de la longitud 14 . Si apliquen ara el Teorema de Tales,
e s a dir, tracem una recta que unisca els extrems
i despres tracem paralleles:
Sobserva que el tros que sobrepassava abans les 2 unitats est`a en relacio 1 a 4, per tant, la longitud
del tros e s la quarta part de la unitat. I la longitud de tot el segment que volem mesurar ser`a 2 unitats i un
quart.

7
J. Monterde. Versio 2015

Figura 1.5: Ara el segment superior no te una longitud que siga un multiple sencer de linferior.

Figura 1.6: Ara el segment superior no te una longitud que siga un multiple sencer de linferior.

1.2 2 e s inconmensurable
El que es van plantejar el grecs e s mesurar la diagonal dun quadrat prenent com a unitat el costat del
mateix.
evident que la longitud de la diagonal e s major que la del costat:
Es

8
 Si pots mesurar el costat dun quadrat, no ho podr`as fer amb la seua diagonal

Podrem intentar mesurar la longitud fent construccions similars a les anteriors. Es ben segur que
faria una construccio similar a aquesta:
Segons aquesta figura, la longitud de la diagonal sembla ser 1 + 25 = 1.4. Ara be, si fem una
ampliacio. . . veiem que la diagonal e s un poc mes llarga que 1.4. O duna altra manera, 1.4 no pot ser el
resultat perqu`e el seu quadrat, que e s 1.96, no e s igual a 2.
Podrem afinar un poc mes considerant els nombres racionals 1.41 = 141 1414 707
100 o 1.414 = 1000 = 500 ,
etc., per`o els quadrats de tots aquest nombres mai e s igual a 2. Mai assolirem, per tant, la longitud exacta.
I aquest e s el resultat sorprenent: una construccio geom`etrica senzilla dona lloc a objectes que no es poden
mesurar.

Si la diagonal es poguera mesurar segons el proces vist ades, aixo equivaldria a que la longitud seria
de la forma pq amb p i q nombres naturals no nuls, i a mes sense divisors en comu. Es
a dir, seria un nombre
dels que ara anomenem racionals. Per tant, dir que la diagonal no e s mesurable e s equivalent a dir que
larrel quadrada de 2 no e s un nombre racional, e s un irracional. Cosa que contradiu la idea central del
pensament de Pit`agores i de la seua escola.

En aix`o, un dels deixebles de Pit`agores, de nom Hip`as de Metapont5 , va demostrar que la diagonal del
quadrat de costat la unitat e s inconmensurable. Aix`o va representar un descobriment revolucionari donat
que feia trontollar lexplicacio pitag`orica del mon.

Segons la llegenda, Hip`as va pagar amb la seua vida el seu descobriment. Altres companys de lescola
pitag`orica el van llancar per la borda del vaixell en qu`e viatjaven en mostrar-los Hip`as la seua demostracio.
Altres fonts diuen que propi Hip`as es va suicidar. En qualsevol cas, gairebe podrem dir que va ser el primer
m`artir de la matem`atica6 .
5 Metapont e s una poblacio italiana que va ser col`onia grega. Est`a en el golf de Tarent
6 Com a nota tr`
agica podem dir que James Abram Garfield, el president dels Estats Units del qu`e hem vist abans la seua demostracio
del Teorema de Pit`agores, tambe va morir assassinat. Ara be, en aquesta ocasio la seua mort no va tenir res a veure amb la demostracio
que havia descobert, sino que va ser per raons poltiques.

9
J. Monterde. Versio 2015

Demostracio. La demostracio7 e s per la t`ecnica de reduccio a labsurd. Suposem que fora cert, que
p
2= ,
q
amb p i q nombres naturals no nuls, i a mes sense divisors en comu. Atencio a aquesta darrera condicio
perqu`e resultar`a ser fonamental en largumentacio.
Aleshores, elevant al quadrat ambdos membres, tenim que

p2
2= .
q2
Equivalentment,
2q 2 = p2 . (1.1)
2
Aix`o implica que 2 ha de ser un divisor de p , i per tant, tambe de p. Aquesta afirmacio potser necessita un

poc mes dexplicaciAo. Una afirmacio equivalent seria: si p2 e s un nombre parell, aleshores p tmbe ha de
ser un nombre parell. En efecte, si p no fora parell, aleshores seria de la forma p = 2k + 1, amb k N. En
aquest cas,
p2 = (2k + 1)2 = 4k 2 + 4k + 1 = 2(2k 2 + 2k) + 1
tampoc no seria parell. Per tant, p ha de ser parell.
7 La demostraci un exemple de la resist`encia de les
o est`a datada al voltant de lany 500 aC. Per tant, te al voltant de 2500 anys! Es
matem`atiques. Una vegada demostrat un resultat, aquest e s per a sempre.

10
 Si pots mesurar el costat dun quadrat, no ho podr`as fer amb la seua diagonal

a dir, podem escriure p com a p = 2k amb k un nombre natural. Substituint p en lequacio (1.1),
Es
tenim que
2q 2 = (2k)2 = 4k 2 .

Simplificant,
q 2 = 2k 2 ,

per`o aix`o implica ara que 2 tambe divideix a q 2 i per tant a q. I ja hem arribat a una contradiccio (
) perqu`e
acabem de demostrar que 2 divideix tant a p com a q quan havem dit que p i q eren nombres naturals no
nuls sense divisors en comu.

Aquest no vol ser mes que un exemple de com es formalitza una demostracio, de quins smbols es fan
servir, de com sescriuen les idees en termes matem`atics. Com sadquireix aquesta habilitat? No mes hi ha
una forma: escriure u mateix les demostracions una i altra vegada. Ara be, no duna manera memorstica,
sino recordant en cada pas quina e s la idea, quin e s el raonament, i despres, transcribint el raonament en
smbols.

11
J. Monterde. Versio 2015

1.3 Exercicis

1. Prova que 3 e s tambe un nombre irracional.

2. Prova que si p e s un nombre primer, aleshores p e s tambe un nombre irracional.

1.4 Demostracions constructives

Acabem de veure una demostracio per reduccio a labsurd. Hi ha mes tecniques de demostracio.
Per acabar aquest captol, i com que est`a relacionat amb els nombres irracionals, veurem una demostracio
constructiva i una altra no constructiva.

Les demostracions constructives son aquelles que resolen lexist`encia dalgun objecte matem`atica
mostrant-lo i comprovant que verifica el que es demanava.
La seguent demostracio constructiva e s molt senzilla:
Proposicio 1.4.1 Existeixen dos nombres irracionals diferents tal que el seu producte e s un nombre racional
positiu.

Demostracio. Siguen x = 2 i y = 3 2. Es clar que tant x com y son irracionals8 . El seu producte e s
x y = 3 que e s un racional positiu.
Ja ho veieu. La demostracio era tan senzilla com donar eixos dos nombres que verifiquen el que es
demana. A mes, noteu que la construccio no e s u nica.

El contrari duna demostracio constructiva e s una no constructiva, didea felic. Lexit`encia de

lobjecte e s el resultat dun proces, dun algorisme. Vegem un exemple denunciat similar a lanterior.

Proposicio 1.4.2 Existeixen dos nombres irracionals diferents tal que el primer elevat al segon e s un nom-
bre racional positiu.

Demostracio. Considerem9 x = 3 i y = 2. Es clar que tant x com y son irracionals i distints.
2
Si xy fora racional10
aleshores ja ho tindr
em. Si no ho
e s, si ( 3) e s irracional, aleshores consi-
2
derem x = ( 3) i deixem y = 2. En aquest cas, ara s que tenim que
 2
x = ( 3) 2
y
= ( 3) 2 2 = ( 3)2 = 3.
Per tant, xy ara s que seria un racional.
Noteu que no hem donat quins son els dos nombres que verifiquen la condicio. Nomes hem demostrat
que un dels dos parells

( 3, 2) o (( 3) 2 , 2)
e s la solucio del problema.
8 Per
qu`e ho e s y?
9 Shade notar la difer`encia entre el principi de la demostracio anterior i aquest principi. Aleshores pos`avem siguen perqu`e ja
sabem que seria la construccio definitiva. Ara nomes escrivim considerem perqu`e nomes seran el principi dun proces.
10 i no estem dient que ho siga.

12
2. Questions de notacio sobre conjunts i elements

2.1 Notacio
Smbol Significat
per a tot
existeix
! , existeix un u nic
: , / tal que
implica, aleshores lletra minuscula majuscula
, sii si i nomes si alfa
pertany beta
6 no pertany gamma
contingut o igual delta
contingut e` psilon 
unio zeta
interseccio eta
, \ difer`encia de conjunts lambda
n mu
nu
X
xi x1 + x2 + + xn
i=1 xi
pi
ro
n
Y sigma
xi x1 x2 . . . xn kappa
i=1
tau
fi
ji
n
i=1 Ai A1 A2 An
psi
N nombres naturals omega
Z nombres enters
Q nombres racionals
R nombres reals
C nombres complexos
0 Aleph zero

13
J. Monterde. Versio 2015

Si abans hem parlat fonamentalment del paper que tenen els matem`atics grecs en els moments inicials
de les matem`atiques, pel que fa a la teoria de conjunts el matem`atic fundacional va ser lalem`a Georg Cantor
(1845-1918). Ell va ser qui va posar els fonaments de la cardinalitat de conjunts i de la nocio de conjunt
ben ordenat. Per exemple, va demostrar que tot i ser conjunts infinits el nombre delements del conjunt de
nombres reals e s major que el del conjunt de nombres naturals.
Malauradament, tal com li va passar a Hip`as de Metapont, els seus descobriments tambe li van causar
molts problemes. El treball de Cantor va trobar resist`encia per part dalguns importants matem`atics con-
temporanis que, si be no el van llancar per la borda, si el van fer la seua vida acad`emica gens f`acil. Potser
per aix`o Cantor va patir frequents atacs de depressio al llarg de tota la seva vida. Finalment va morir en un
hospital psiqui`atric.

2.2 Conjunts
Un conjunt e s una colleccio ben definida dobjectes distints. Els objectes que conformen un conjunt
son els seus elements.
Els conjunts es denoten, per conveni, amb lletres majuscules.

Hi ha dues maneres de definir un conjunt:

Describint el conjunt: Siga S el conjunt de nombres naturals positius i menors estrctament a 5:
S = {n N |1 n < 5}.
O per enumeracio, dient explcitament quins son els seus elements:
S = {1, 2, 3, 4}.
Mireu que en els dos casos hem posat els elements entre claus: { } i els elements separats per comes.
Aix, {1, 2} e s el conjunt que te per elements els nombres naturals 1 i 2, mentre que (1, 2) denota el punt
de R2 de coordenades 1 i 2.
Lordre amb qu`e apareixen els elements e s indiferent. Els conjunts {1, 2} i {2, 1} son el mateix
conjunt, mentre que (1, 2) i (2, 1) son punts diferents.

La relacio de pertin`encia es denota pel signe i la no pertin`encia per :

/ per exemple, donat S =
{1, 2, 3, 4} tenim que 2 S per`o 0 / S.

El conjunt que no te cap element sanomena el conjunt buit i es denota per .

Un conjunt A es diu que e s un subconjunt dun altre conjunt B si tot element de A tambe ho e s de B.
Quan passa aixo diem que A est`a incl`os en B i ho denotem per A B.

Dos conjunts A i B son iguals si i nomes tot element de A tambe ho e s de B, i viceversa. e s a dir, si
A B i B A. Ho denotem per A = B.

Un conjunt pot tenir com a elements a altres conjunts. Per exemple:

S = {{1, 2}, {2, 3}, {2}, {1}, 1, }.
S e s un conjunt amb 6 elements.

14
 Questions de notacio sobre conjunts i elements

Exercici 2.2.1 Digues si les seguents expressions son o no certes:

1. 2 S.
2. 1 S.
3. {1} S.
4. {1} S.
5. {{1}} S.
6. {} S.
7. S.
8. S.
9. {1, 2, {1, 2}, {2, 3}} S.

Exercici 2.2.2 Digues si les seguents expressions son o no certes:

1. .
2. .
3. .
4. {}.
5. {}.
6. {}.

El nombre delements dun conjunt es diu cardinal del conjunt. El cardinal pot ser un nombre natural,
i en aquest cas el conjunt es diu que e s finit, o pot ser si el conjunt te infinits elements.
Si el cardinal dun conjunt e s , aleshores encara podem distingir entre els conjunts que tenen tants
elements com te el conjunt dels nombres naturals, N, en aquest cas es diu que son conjunts numerables, o
els conjunts que encara tenen mes elements. En aquest cas es diu que son conjunts no numerables.

2.3 Conjunts de nombres

Els nombres naturals:
N = {1, 2, 3, . . . }.

De vegades, i no vos asusteu per aix`o, hi ha matem`atics que inclouen tambe el zero en el conjunt dels
nombres naturals. Aix , tambe vos podreu trobar amb llibres, manuals, apunts, etc... que posen

N = {0, 1, 2, 3, . . . }.

15
J. Monterde. Versio 2015

En aquest cas, quan es vol treballar especficament amb els nombres naturals positius, aleshores
aquests es denoten per
N = {1, 2, 3, . . . }.
Aquest e s un fet molt comu. Diferents a` rees de les matem`atiques fan servir diferents convenis. No hi
ha mes problema que el de saber en cada moment quin e s el conveni que sest`a fent servir.

Els nombres enters:

Z = {. . . , 3, 2, 1, 0, 1, 2, 3, . . . }.

Els nombres racionals:

p
Q = { | p, q Z, q 6= 0}.
q
Els nombres reals, la construccio dels quals no e s senzilla,

R.

Nombres reals no racionals son, per exemple,

2, 5, , e.

Els nombres complexos:

C.

2.4 Els quantificadors

El quantificador universal: que es denota pel smbol i que es llegeix per a tot.

I el quantificador existencial: que es denota pel smbol i que es llegeix existeix.

A la vista daquests smbols, potser vos preguntareu perqu`e els matem`atics escrivim al reves. Els
smbols no son mes que abreviatures, condensacions duna idea en una grafia senzilla. Aix, en comptes
descriure nombroses vegades les expressions per a tot. . . i existeix un. . . es van cercar com abreujar-
les. La solucio va venir de la impremta. Algun tip`ograf va pensar girar 180 graus els tipus corresponents a
la a i a la e majuscules per abreujar les expressions que en angl`es son for all. . . i exists. . . .

2.5 Exercicis
Exercici 2.5.1 Considerem els conjunts A = {1, 2} i B = {{1, 2}}. Digues si son o no certes les seguents
afirmacions:

1. A = B.

16
 Questions de notacio sobre conjunts i elements

2. A B.

3. A A.

4. {} B.

5. B.

6. A A

7. A B.

Exercici 2.5.2 Considerem els conjunts S = {{1, 2}, Q, {Q, R}} Q. Digues si son o no certes les
seguents afirmacions:
1
1. 3 S.

2. 2 S.

3. Q S.

4. Q S.

5. R S.

6. R S.

7. 1 S.

Exercici 2.5.3 Considerem el conjunt S = {1, 2, {1, 2}, (1, 2)}. Digues si son o no certes les seguents
afirmacions:

1. 1 S.

2. 2 S.

3. (2, 1) S.

4. {2, 1} S.

5. {2, 1} S.

6. {1, 2, 1} S

7. {(1, 2)} S.

17
J. Monterde. Versio 2015

2.6 Intervals de la recta real

Hi ha determinats subconjunts de la recta real que son especials: els intervals.
Siguen a i b nombres reals tal que a b. Definim

[a, b] = {x R/a x b},

[a, b[ = {x R/a x < b},

]a, b] = {x R/a < x b},

]a, b[ = {x R/a < x < b},

[a, +[ = {x R/a x},

]a, +[ = {x R/a < x},

] , b] = {x R/x b},

] , b[ = {x R/x < b}.

Exercici 2.6.1 En alguns textos els interval oberts es denoten amb par`entesis en comptes de amb claud`ators.
Per exemple, en comptes descriure ]1, 2[, escriuen (1, 2). Quin e s el problema daquesta notacio?

Exercici 2.6.2 Quants elements te el conjunt ]1, 4[?

Exercici 2.6.3 Te sentit posar ] , [?

Exercici 2.6.4 Qu`e passa en els quatre primers intervals si a = b?

Exercici 2.6.5 Expresseu les seguents unions i interseccions dintervals:

[3, 1[ ]0, 2] =

[3, 1[ ]0, 2] =

[3, 0[ ]0, 2] =

[3, 0[ ]0, 2] =

[3, 0[ [0, 2] =

[3, 0[ [0, 2] =

[3, 0] [0, 2] =

[3, 0] [0, 2] =

18
 Questions de notacio sobre conjunts i elements

Recordem que el producte cartesi`a dels conjunts A i B es defineix com a

A B = {(a, b) / a A i b B}.

Exercici 2.6.6 Digues si son o no certes les seguents afirmacions (ajuda: dibuixa primer els conjunts!):

1. [0, 2] [1, 3] = [1, 3] [0, 2].

2. ([0, 2] [1, 3]) ([1, 3] [0, 2]) = [0, 3] [0, 3].

3. ([0, 2] [1, 3]) ([1, 3] [0, 2]) = [1, 2] [1, 2].

Exercici 2.6.7 A la vista de lexercici anterior, demostra ara en general que si A1 , A2 , B1 i B2 son conjunts
qualsevol, aleshores:
1. (A1 B1 ) (A2 B2 ) (A1 A2 ) (B1 B2 ).

2. (A1 B1 ) (A2 B2 ) = (A1 A2 ) (B1 B2 ).

19
J. Monterde. Versio 2015

Exercici 2.6.8 Calculeu fent servir smbols l`ogics les seguents sent`encies:
1. Tot multiple de 4 e s un nombre primer.

2. Si 2 e s parell aleshores tots els nombres enters son parells.

3. Tot nombre major que 2 e s la suma de dos nombres primers.

Per finalitzar, escriviu tambe la negacio de les sent`encies anteriors.

Exercici 2.6.9 Siga A = {0, 1, 2, 3, 4, 5, 6}. Escriure amb smbols i determineu si son o no veritat les
seguents afirmacions:
1. Hi ha un element que e s major que tots.

2. Existeix un u nic element tal que el seu quadrat e s 4.

3. Per a cada element existeix un altre que e s menor o igual que ell mateix.

Exercici 2.6.10 Siga A = {1, 2, 3, 4, 5}. Determineu si son o no veritat les seguents afirmacions:
1. x A/x + 3 = 10.

2. x A es compleix que x + 3 < 10.

3. x A/x + 3 < 7.

4. !x A/x2 3x + 2 = 0.

Per finalitzar, escriviu tambe la negacio de les sent`encies anteriors.

Exercici 2.6.11 Determineu si son o no veritat les seguents afirmacions:

1. x R x < 0 x < 3.

2. x R, y R/ x2 + y 2 = 1.

3. x R, y R y < x 2y < 10.

20
 Questions de notacio sobre conjunts i elements

2.7 Lordre del quantificadors e s important

Doncs aix`o, no e s el mateix dir que tot estudiant de la classe te un pare (per a tot estudiant de la classe
hi ha una persona que e s son pare) que dir que hi ha una persona que e s el pare de tots els estudiants de
la classe. Si entendre aix`o en una frase sembla ben senzill, quan sescriuen sent`encies fent servir smbols
matem`atics la cosa sembla no estar tan clara.

Definicio 1: Un subconjunt S Q es diu que e s especial si

r Q+ / x S x + r S.

Exercici 2.7.1 Digues si els seguents conjunts son o no especials.

1. .

2. {0, 1}.

3. N.

4. { n5 /n N} = { 15 , 25 , 35 , 45 , 1, 65 , . . . }.

5. [0, 1] Q.

6. {1 n1 /n N} = {0, 12 , 23 , 34 , 45 , . . . }.

Exercici 2.7.2 Escriu la negacio de la condicio que apareix en la Definicio de conjunt especial.

Definicio 2: Un subconjunt S Q es diu que e s rar si

x S r Q+ / x + r S.

Exercici 2.7.3 Digues si els seguents conjunts son o no rars.

1. .

2. {0, 1}.

3. N.

4. Q.

5. { n5 /n N} = { 15 , 25 , 35 , 45 , 1, 65 , . . . }.

21
J. Monterde. Versio 2015

6. [0, 1] Q.

7. {1 n1 /n N} = {0, 12 , 23 , 34 , 45 , . . . }.

8. [0, 1[ Q.

Exercici 2.7.4 Escriu la negacio de la condicio que apareix en la Definicio de conjunt rar.

22
3. Qu`e e s una demostracio?

Els nombres primer han fascinat els matem`atics des de sempre. Una altre dels primers resultats
matem`atics, i de les primeres demostracions per tant, e s el que afirma que hi ha infinits nombres primers.
La demostracio e s de les que fan servir el m`etode de reduccio a labsurd, com en la demostracio de que

2 e s un irracional: suposem que el resultat no e s cert. Si arribem a una contradiccio en suposar aix`o,
aleshores necess`ariament el resultat ha de ser cert.

Tesi: Hi ha infinits nombres primers.

Els primers nombres primers son

2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19, 23, 29, 31, . . .

Els matem`atics grecs van comprovar si agafem els producte dels 2 primers nombres primers i li sumem
una unitat, aleshores obtindrem un altre nombre primer:

2 3 + 1 = 7.

El mateix passa si agafem els 3 primers nombres primers:

2 3 5 + 1 = 31.

O amb els 4 primers nombres primers:

2 3 5 7 + 1 = 211.

Per tant, sembla que lenunciat (hi ha infinits nombres primers) e s cert, per`o. . . tenim una demostracio?
Doncs no! Mireu que quan hem obtingut el 7 (multiplicant el 2 pel 3 i sumant 1) ens hem botat el 5.
Despres ha passat que el resultat, el 7, no e s divisible pel 5, i aix, hem tingut la sort de que el 7 e s primer.
En el seguent pas, el del 31, encara ens hem botat mes nombre primers (7, 11, 13, 17, 19, 23 i 29).
I en cada pas ens botarem cada vegada mes i mes. I cada vegada haurem de comprovar que cap deixos
nombres primers divideix al que hem construt. Perqu`e podria passar que una de les construccions, un dels
nombres primers que ens botem s que fora un divisor.
La solucio far`a servir el m`etode de reduccio a labsurd.

23
J. Monterde. Versio 2015

Demostracio: Per reduccio a labsurd. Suposem que lenunciat no e s cert, e s a dir, que el conjunt de
nombres primers e s un conjunt finit:
P := {p1 , p2 , . . . , pn }.

Considerem el nombre natural construt multiplicant tots eixos nombres primers i despres sumant una
unitat:
m = p1 p2 . . . pn + 1.

Anem a comprovar ara que m tambe e s un nombre primer. Si no ho fora, seria divisible per algun
natural, posent-ne k, menor que m i major que 1. Si k no fora primer, aleshores seria divisible, a la seua
vegada, per un altre natural menor. Aix, podem suposar que k e s un nombre primer, que k e s un dels
nombres primers p1 , p2 , . . . , pn .
Podem suposar que k = p1 . Ara be, si p1 divideix m, com que p1 tambe divideix el producte
p1 p2 . . . pn , aleshores tambe haur`a de dividir la difer`encia m p1 p2 . . . pn = 1. I ac est`a la contradiccio,
perqu`e els nombres primers son tots majors que 1, i per tant, no poden dividir a 1.
Hem arribat a una contradiccio perqu`e hem suposat que lenunciat no era cert. Per tant, lenunciat ha
de ser cert.

3.1 La demostracio per induccio

Segurament haureu fet alguna vegada eixa construccio amb fitxes de d`omino en forma de tren. Es
posen dretes en una filera, rectilnia o fent algun revolt, deixant per`o la dist`ancia suficient entre elles. Una
vegada estan totes collocades, les vint-i-vuit, una simple espenta a la primera les fa caure totes una darrere
laltra.

Figura 3.1: Visualitzacio duna demostracio per induccio.

un joc que es pot fer molt mes monumental. Hi ha competicions, crec que a Holanda, aix com
Es
videos en youtube, on fan tombar construccions amb milers de fitxes, fins i tot, mes dun milio. Tarden cinc
o deu minuts en caure totes.
Doncs be. Una demostracio per induccio e s el mateix per`o amb infinites fitxes de d`omino. Per tenir
la conviccio de que totes cauran has de fer dues coses:

24
 Qu`e e s una demostracio?

Figura 3.2: Primer pas de la induccio.

Primer has de saber com donar-li a la primera fitxa lespenta necess`aria perqu`e caiga, i aix`o e s el
primer pas de la induccio.

Segon, has de comprovar que si una fitxa qualsevol cau, i aix`o e s el que es diu la hip`otesi dinduccio,
aleshores aquesta fitxa, en caure, far`a tombar tambe la seguent.

Figura 3.3: Ac fallar`a la induccio.

Aleshores, si has comprovat eixes dues coses, podr`as tenir per segur que totes, absolutament totes,
encara que siguen infinites, totes, totes cauran. La caiguda de totes no e s altra cosa que la confirmacio de
que lenunciat que es volia provar e s cert.

3.2 Una demostracio per induccio

Han contat lan`ecdota en molts llibres i encara que segurament tambe vosaltres la coneixereu, disculpeu-
me si la torne a relatar ac. Un Gauss, Carl Friedrich Gauss (1777-1885), duns 6 o 7 anys assistia a lescola
unit`aria del seu poble. Ja sabeu, una deixes escoles en qu`e alumnes de diverses edats comparteixen aula.
Aquell mat el mestre, que sembla que volia acabar de corregir uns treballs, va manar a tots els estudiants
que sumaren tots els nombres des de lu fins al cent. Simaginava que els tindria ocupats, sense donar-li
feina, ben be una hora almenys. Quina seria la seua sorpresa quan, nomes un segons mes tard, el mes mocos
entre tots se li va arrimar amb la pisarreta en les mans dient-li que ja tenia la resposta. Incr`edul, la va agafar

25
J. Monterde. Versio 2015

sense ni mirar-la i la va deixa boca avall damunt la seua taula. Au, herr Gauss, torne al seu pupitre i quedes
en silenci, li va contestar. Una hora despres, quan alguns dels altres estudiants ja havien acabat lexercici,
es va decidir a mirar la pisarreta de Gauss. I nomes va trobar escrit 5050, sense cap operacio.

Com ho havia calculat? Molt simple, pensant duna altra manera. En comptes danar sumant 1 + 2 =
3, 3 + 3 = 6, 6 + 4 = 10, etc. Gauss va sumar els nombres per parelles:

1 + 100 = 101, 2 + 99 = 101, 3 + 98 = 101, . . .

100
obtenint sempre el mateix resultat. Com que de parelles en podia formar 2 = 50, el resultat havia de ser

100
101 = 50 101 = 5050.
2

n(n + 1)
Tesi: La suma dels n primers nombres naturals positius es igual a
2

Un mateix resultat es pot demostrar de diverses maneres. Aquest enunciat ens pot servir dexemple. El
demostrarem de tres maneres diferents. La primera, a la manera de Guass. La segona, fent servir induccio.
La tercera i u ltima, mitjancant un argument geom`etric.

Demostracio 1: El mateix raonament de Gauss es pot fer servir ja que:

1 + n = n + 1, 2 + (n 1) = n + 1, 3 + (n 2) = n + 1, . . .
n
Si n e s un nombre parell, aleshores hi haur`a 2 parelles. Aix la suma ser`a

n n(n + 1)
(n + 1) = .
2 2
n1
Si n e s un nombre senar, aleshores nomes hi podrem formar 2 parelles i quedar`a el terme del mig,
n1
2 + 1 = n+1 2 , desemparellat. Aix la suma ser`
a

n1 n+1 (n 1)(n + 1) + (n + 1) (n + 1)((n 1) + 1 n(n + 1)

(n + 1) + = = = .
2 2 2 2 2
En totsdos casos arribem a la mateixa resposta.

Demostracio 2: Primer pas de la induccio: Si n = 1, aleshores

n(n + 1) 1(1 + 1) 2
= = =1
2 2 2
.

Ara la induccio: Suposem que lenunciat e s cert per a n. Anem a demostrar que tambe e s cert per a
n + 1.

26
 Qu`e e s una demostracio?

Si apliquem la hip`otesi dinduccio

n(n+1)
1 + 2 + + n + (n + 1) = 2 +n+1
n(n+1)+2(n+1)
= 2
(n+1)(n+2)
= 2
(n+1)((n+1)+1)
= 2 .

Demostracio 3: Mireu les seguents figures:

Figura 3.4: Representacio dels nombres triangulars.

En la primera figura nomes hi ha un cercle negre. En la segona hi ha 1 + 2. En la tercera, 1 + 2 + 3,

a dir, podem representar la suma dels n primers nombres naturals positius mitjancant un esquema
etc. Es
triangular.
Amb lajuda de lesquema podem trobar largument de la demostracio geom`etrica. Denotem per Tn
a la suma dels n primers nombres naturals positius.

+ =

Figura 3.5: Tn + Tn = n(n + 1)

Lesquema ens diu que hi ha tants punts en dues vegades Tn com en el rectangle de costats n i (n + 1.
Per tant,
n(n + 1)
Tn = .
2

Quina de les tres demostracions e s millor? Totes tres son v`alides, per`o alguna delles e s millor que les
altres? Aix`o ja depen de gustos. Usualment, el criteri mes acceptat e s el que afirma que una demostracio

27
J. Monterde. Versio 2015

matem`atica com mes concisa, mes elegant. Ara be, de vegades les demostracions concises porten un
treball anterior feixuc. Per aix`o, altres opinen que les millors demostracions son les que fan servir menys
conceptes. En definitiva, tot e s questio de gustos. Les demostracions que veureu al llarg del grau seran mes
o menys concises, faran servir mes o menys conceptes, per`o heu de tenir en compte que seran demostracions
per ser explicades, demostracions que volen ser comprensibles. Aix`o fa que leleg`ancia no siga lobjectiu,
sino que ho ser`a la comprensibilitat.

3.3 Una altra demostracio per induccio

Abans hem estudiat quina era la suma del n primers nombres naturals, 1 + 2 + 3 + + n. Ara
estudiarem queina e s la suma dels seus cubs, 13 + 23 + 33 + + n3 .
El primer que fa un matem`atic, abans de demostrar res, e s conjecturar quin pot ser el resultat. En
aquest cas, un raonament geom`etric ens pot ajudar. Les seguents figures permeten plantejar la conjectura.

A la vista de les figures, la conjectura e s:

28
 Qu`e e s una demostracio?

13 + 23 + 33 + + n3 = (1 + 2 + 3 + + n)2 . (3.1)

Si la conjectura resultara ser certa, aleshores, com que ja sabem a qu`e e s igual la suma dels n primers
naturals, tindrem que
 2
n(n + 1)
1 3 + 2 3 + 3 3 + + n3 = .
2

Nota: Aix e s com funcionen les matem`atiques. Primer estudiar uns exemples, uns casos. Segon
conjecturar un resultat. Despres provar (o no) la conjectura. En tots aquests pasos, segurament haurem de
fer servir coses ja demostrades. En el nostre exemple hem fet servir que 1 + 2 + 3 + + n = n(n+1)
2 .

Tenim pendent la demostracio de la formula (3.1). I la farem per induccio.

Primer, si n = 1 la formula simplement diu 13 = (1)2 , la qual cosa e s o` bviament certa.
Suposem que la formula e s certa per a n anem a demostrar-la per a n + 1.

13 + 23 + 33 + + n3 + (n + 1)3 = 13 + 23 + 33 + + n3 + (n + 1)3
2
= (1 + 2 + 3 + + n) + (n + 1)3

Recordem que volem arribar a (1 + 2 + 3 + + n + (n + 1))2 . Una cosa que podem fer e s treballar amb
lexpressio on volem arribar.

(1 + 2 + 3 + + n + (n + 1))2 = (1 + 2 + 3 + + n)2 + 2(1 + 2 + 3 + + n)(n + 1) + (n + 1)2

= (1 + 2 + 3 + + n)2 + 2( n(n+1)
2 )(n + 1) + (n + 1)2

= (1 + 2 + 3 + + n)2 + n(n + 1)2 + (n + 1)2

= (1 + 2 + 3 + + n)2 + (n + 1)(n + 1)2

= (1 + 2 + 3 + + n)2 + (n + 1)3 .

29
J. Monterde. Versio 2015

Aquesta e s lexpressio on ja havem arribat. Per tant, nomes cal connectar ambdos camins i ja tenim
la demostracio.

3.4 I per ultim, una deduccio
Si hem provat quin e s el valor de la suma dels primers n nombres naturals, i tambe la suma dels seus
cubs, clar que falta la suma dels seus quadrats:
12 + 22 + 32 + + n2 .
Doncs be, aprofitant que ja tenim les formules
n(n + 1)
1 + 2 + 3 + + n =
2
i  2
n(n + 1)
13 + 23 + 33 + + n3 = ,
2
deduirem la que ara volem.
Comecem recordant que
(k + 1)3 = k 3 + 3k 2 + 3k + 1.
Si ara sumem aquesta expressio des de k = 0 fins a n obtenim:
13 + 23 + 33 + + n3 + (n + 1)3 = 03 + 1 3 + 2 3 + + n 3

+3(12 + 22 + 32 + + n2 )

+3(1 + 2 + 3 + + n)

+1 + 1 + + 1.
Ara passen els cubs dels segon membre al primer:
(n + 1)3 = 3(12 + 22 + 32 + + n2 )

+3 n(n+1)
2 + n + 1.
Per tant, Sn a la suma 12 + 22 + 32 + + n2 . Alehores, hem obtingut que
(n+1)3 n(n+1) n+1
12 + 22 + 32 + + n2 = 3 2 3

1


= 6 2n3 + 6n2 + 6n + 2 3n2 3n 2n 2
1


= 6 2n3 + 3n2 + n .

n(n + 1)(2n + 1) n 1 n3 n2 n
12 + 22 + 32 + + n2 = = (n + 1)(n + ) = + + .
6 3 2 3 2 6

30
4. Polinomis que generen nombres primers

4.1 El polinomi dEuler

En la seccio anterior hem aconseguit expressar la successio dels nombres triangulars mitjancant un
polinomi de segon grau:
1 1
T (n) = n2 + n.
2 2
Com que els matem`atics sempre estan preguntant-se coses, en algun moment es va plantejar si tambe
existiria un polinomi de segon grau i coeficients enters que anara donant sempre nombres primers.
Euler va considerar el polinomi amb coeficients enters

p(n) = n2 + n + 41.

Mireu que per a n = 0 el valor que pren el polinomi e s 41 que e s un nombre primer. Per a n = 1, el
valor ara e s 43, que tambe e s un nombre primer. Per a n = 2, el valor e s 47. Tambe primer! Si continuem
calculant valors. . .

n 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 ...
p(n) 41 43 47 53 61 71 83 97 113 131 ...

comprovem que sempre estem obtenint nombres primers. Es aquesta comprovacio una demostracio? No.
Que una propietat, P (n), es verifique per a alguns valors de n, encara que siguen molts com e s el cas,
no vol dir que es verifique per a tots. Un per a tot no es demostra amb una comprovacio de casos
particulars, encara que en siguen molts. Per demostrar la propietat cal fer-ho, per exemple, amb el m`etode
de la induccio. Aix que anem a provar el seguent

Tesi:
Per a tot nombre natural, n, p(n) = n2 + n + 41 sempre pren com a valors nombres primers.

Demostracio: Primer pas de la induccio: Si n = 0, aleshores p(0) = 41 que e s un nombre primer.

Hip`otesi inductiva: Donat n N, suposem que p(n) e s un nombre primer. Anem a demostrar que
tambe p(n + 1) ho e s.

31
J. Monterde. Versio 2015

Tenim que
p(n + 1) = (n + 1)2 + (n + 1) + 41

= n2 + 2n + 1 + n + 1 + 41

= n2 + n + 41 + 2(n + 1)

= p(n) + 2(n + 1).

Per la hip`otesi dinduccio, p(n) e s un nombre primer, i com que la suma dun nombre primer mes un
nombre parell, torna a ser un nombre primer, aleshores ja hem comprovat que p(n + 1) e s primer.
Aix`o prova lenunciat i la induccio est`a completa.

Perfecte! Ja hem provat el que volem, per`o. . . quin e s el valor del polinomi quan n = 41?

p(41) = 412 + 41 + 41 = 41(41 + 1 + 1) = 41 43.

Glups! No e s un nombre primer! Qu`e ha passat ac? No havem provat ja, i per induccio, que per a tot
nombre natural, n, p(n) = n2 + n + 41 sempre prenia com a valors nombres primers?
En aquest cas, n = 41 e s el que es diu un contraexemple a lafirmacio per a tot nombre natural, n,
p(n) = n2 + n + 41 sempre pren com a valors nombres primers. Si per demostrar un per a tot no hi ha
prou amb comprovar que es verifica per a molts casos, per negar un per a tot nomes cal un contraexemple.

Qu`e hem de creure mes, lenunciat ja demostrat o el contraexemple? Doncs. . . el contraexemple. La

demostracio ha destar malament. Trobeu en ella qu`e e s el que e s erroni!

Les matem`atiques avancen aix. Primer amb exemples. Despres es planteja una conjectura i sintenta
demostrar-la. Si no es pot demostrar-la, potser siga perqu`e no e s certa. Cal aleshores intentar trobar
un contraexemple. Si es troba, usualment dona molta informacio. Informacio que ser`a u til per refinar
lenunciat de la conjectura. I aix successivament fins que es trobe una demostracio v`alida i per tant, un nou
resultat.

En lenunciat que estem fent servir com a guia, el contraexemple sobtenia precisament quan n era
en aquest cas quan podem treure factor comu, i per tant,
el valor del terme independent del polinomi. Es
segurament el resultat no ser`a un nombre primer.

A continuacio teniu dos exemples mes de demostracions per induccio sospitoses. . .

32
 Polinomis que generen nombres primers

4.2 Una demostracio per induccio

Tesi: Tots els nombres naturals positius son iguals

Demostracio: Per provar la tesi, demostrarem per induccio que, per a tot n N, el seguent enunciat
e s cert:

(P (n)) Per a tot x, y N, si max(x, y) = n, aleshores x = y.

Primer pas de la induccio: Si n = 1, aleshores la condicio en P (1) es redueix a max(x, y) = 1. Com

que tant x com y son nombres naturals positius, aleshores x = 1 i y = 1. Per tant, x = y.

Hip`otesi inductiva: Donat k N, suposem que lenunciat P (k) e s cert. Anem a demostrar que tambe
P (k + 1) e s cert.
Siguen x, y N tal que max(x, y) = k + 1. Aleshores, max(x 1, y 1) = max(x, y) 1 = k.
Per la hip`otesi dinduccio sabem que x 1 = y 1. Per tant, x = y. Aix`o prova lenunciat P (k + 1) i la
induccio est`a completa.

Conclusio: Pel principi dinduccio P (n) e s cert per a tot n N. En particular, com que max(1, n) =
n per a qualsevol nombre natural positiu n, aleshores 1 = n per a qualsevol nombre natural positiu n. Aix,
tots els nombres naturals positius son iguals.

33
J. Monterde. Versio 2015

4.3 Una altra demostracio per induccio

Tesi: Per a tot nombre natural no negatiu, 2n = 1

Demostracio: Primer pas de la induccio: Si n = 0, aleshores 20 = 1.

Ara la induccio: Donat k N, suposem que 2n = 1 per a tot n tal que 0 n k. Anem a demostrar
que tambe 2k+1 = 1.
Tenim que
22k
2k+1 = 2k1
per manipulacio algebraica

2k 2k
= 2k1
per manipulacio algebraica

= 11
1 per la hip`otesi d0 induccio aplicada a cada terme

= 1 per simplificacio.

Aix`o prova lenunciat i la induccio est`a completa.

Conclusio: Pel principi dinduccio 2n = 1 per a qualsevol nombre natural negatiu n.

34
5. Els nombres complexos

Segurament recordareu que els nombres enters es van introduir perqu`e la resta de dos nombres naturals
no sempre era un nombre natural. An`alogament, els nombres racionals apareixen perqu`e no sempre el
quocient de dos enters e s un enter. Els nombres reals son tambe necessaris perqu`
e, entre altres raons, no

sempre larrel quadrada dun racional positiu e s un racional, com ja hem vist amb 2.
La introduccio dels nombres complexos tambe vol tancar un problema similar: no hi ha cap nombre
real tal que el seu quadrat siga un nombre negatiu. O dit duna altra manera: mai existeix larrel quadrada
dun real negatiu.
Encara que no va ser el primer a fer servir nombres complexos (els primers van ser alguns matem`atics
italians, Tartaglia i Cardano, i mes tard Descartes els va batejar amb el nom que ara tenen) va ser Gauss qui
els va definir tal com ara farem i va treballar amb ells per a diverses aplicacions.

5.1 Definicio i propietats

Un nombre complex no e s mes que un parell ordenat de nombres reals, e s a dir, elements del producte
cartesi`a, RR del conjunt de nombres reals, R, per si mateix. Ara be, en el conjunt dels nombres complexos
cal definir tambe com sumar i multiplicar.

Definicio 5.1.1 Siguen (aj , bj ), j = 1, 2, elements de C = R R. Es defineixen les seguents operacions:

1. Suma:
(a1 , b1 ) + (a2 , b2 ) = (a1 + a2 , b1 + b2 ),

2. Producte:
(a1 , b1 ) (a2 , b2 ) = (a1 a2 b1 b2 , a1 b2 + a2 b1 ).

Exercici 5.1.2 Demostreu les seguents propietats de la suma i el producte de nombres complexos:
1. Associativa (per a la suma i per al producte).
2. Conmutativa (per a la suma i per al producte).
3. Distributiva del producte respecte de la suma.

35
J. Monterde. Versio 2015

4. Exist`encia delement neutre per a la suma: (0, 0).

5. Exist`encia delement neutre per al producte: (1, 0).

6. Element oposat per a la suma: (a, b) + (a, b) = (0, 0).

7. Element invers per al producte: Si (a, b) 6= (0, 0), aleshores

 
a b
(a, b) , = (1, 0).
a2 + b2 a2 + b2

Totes aquestes propietats es poden resumir en la seguent frase:

El conjunt C, amb les operacions suma i producte que hem definit, e s un cos.

Laplicacio : R C definida per

x (x) = (x, 0),

conserva la suma i el producte:

(x + y) = (x) + (y), (x y) = (x) (y).

Aix`o ens permet identificar el nombres reals amb el subcos de nombres complexos de la forma (x, 0).
Per tant, els nombres complexos de la forma (x, 0) tambe els denotarem nomes per x.

En C hi ha un nombre complex especial, (0, 1). Observeu que

(0, 1)2 = (0, 1) (0, 1) = (1, 0) = 1,

e s a dir, el nombre complex (0, 1), que designem pel smbol i (la unitat imagin`aria), verifica lequacio
i2 = 1: es una arrel quadrada de 1, laltra arrel quadrada e s i = (0, 1).

Prenent com a base de C = R R els vectors 1 = (1, 0), i = (0, 1), aleshores qualsevol nombre
complex z = (x, y) sescriu com a combinacio lineal daquesta base:

z = (x, y) = x(1, 0) + y(0, 1) = x + iy.

Aix, definim les parts real i imagin`aria del nombre complex (x, y) com a

x = Re(z) = part real,

y = Im(z) = part imaginaria.

36
 Els nombres complexos

5.2 Representacio polar

En C = R R, a mes de les coordenades cartesianes, podem definir tambe les coordenades polars.
Tot nombre complex z = x + iy, distint del (0, 0), est`a determinat pel seu m`odul
p
r = |z| = x2 + y 2

o dist`ancia del punt (x, y) a lorigen (0, 0), i pel seu argument, langle, , que el vector (x, y) forma amb el
semi-eix dabcisses positiu: (
x = r cos ,
(5.1)
y = r sin ,

(x,y)

r sin

r cos

Figura 5.1: Coordenades polars

Cal remarcar que largument no e s u nic. Si e s un angle que verifica les equacions (5.1), aleshores
tambe les verifiquen tots els angles de la forma + 2k amb k Z. Tanmateix, sacostuma a agafar
largument en linterval [, [, i en aquest cas, es denota per Arg(z).

37
J. Monterde. Versio 2015

La representacio polar resulta especialment adequada per analitzar el producte de nombres complexos:
Donats
z = r(cos + i sin ), w = s(cos + i sin ),
tenim que
zw = r(cos + i sin ) s(cos + i sin )

= rs(cos + i sin )(cos + i sin )

= rs ((cos cos sin sin ) + i(cos sin + sin cos ))

= rs (cos( + ) + i sin( + )) .
a dir, i axi`o e s el que es coneix com a formula de Moivre, el m`odul del producte e s el producte dels
Es
m`oduls
|z w| = |z| |w|,
mentre que, el argument del producte e s la suma dels arguments (m`odul 2)
Arg(z w) = Arg(z) + Arg(w) mod 2.

5.3 Representacio exponencial

Va ser Euler qui, fent servir desenvolupaments en s`erie, va demostrar que
z = x + iy = r(cos + i sin )
tambe es podia escriure com a
r ei .
Aquesta representacio e s la que es coneix com a representacio exponencial, o formula dEuler,
z = r ei .
Noteu que la formula del producte, i la seua interpretacio, ara e s encara mes senzilla:
zw = r ei s ei

= rs ei(+) .
Els m`oduls es multipliquen i els arguments se sumen.
Hi ha una regla mnenot`ecnica per recordar la formula dEuler:
ei = c i s.
Tambe tenim, com a corollari, una de les formules mes famoses en les matem`atiques1 : quan largument
e s , aleshores la formula dEuler diu que ei = 1, o equivalentment:
ei + 1 = 0.
Formula que relaciona cinc dels numeros mes notables: per ordre dinvencio: 1, , 0, i, i e.
1 LA FORMULA PREFERIDA DEL PROFESOR, YOKO OGAWA , FUNAMBULISTA, 2008

38
6. Conclusio

Per concloure aquesta r`apida introduccio deixeu-me que transcriga en el meu estil les quatre carac-
terstiques fonamentals que, segons Edward Frankel, tenen les matem`atiques:

1. Universalitat La mateixa abstraccio saplica en molts casos diferents. Labstraccio serveix per de-
tecter qu`e hi ha de comu en situacions diverses, i despres, a la vegada, els resultats matem`atics que
sobtenen son v`alids en totes les situacions, tant les ja estudiades, com les que puguen apar`eixer en
el futur.

2. Objectivitat Els resultats matem`atics no depenen de la interpretacio. Per aix`o les matem`atiques estan
escrites en un llenguatge especial, sense ambiguetats possibles. A mes, per`o, tampoc no depenen
daparells de mesura que prenguen dades del mon real. Les matem`atiques treballen amb idees i els
resultats no son mes que relacions entre les idees.

3. Resist`encia Els resultats matem`atics son per a sempre. El teorema de Pit`agores e s tan v`alid quan
el va demostrar el seu autor com en lactualitat, i ho continuar`a sent dac dos mil anys mes. No
passa el mateix amb les teories fsiques que son v`alides fins que els resultats dalgun experiment no
concorden amb el que prediu la teoria. Aleshores sha de reformular la teoria per tal que resolga
el problema. Lexemple paradigm`atic e s la teoria de la gravitacio de Newton. V`alida fins que els
cientfics es van adonar que alguns fets del mon real no es podien explicar amb ella. No va ser fins
laparicio de la teoria de la gravitacio dEinstein que els problemes es van poder resoldre, i fins i tot,
es van poder predir nous resultats que la van validar... fins laparicio de la mec`anica cu`antica...

No puc evitar esmentar ac que el primer premi dun recent concurs de monologuites cientfics el va
guanyar un matem`atic amb el seu mon`oleg titulat Un teorema e s per a sempre.

4. Rellev`ancia Encara que els resultats matem`atics nomes tracten relacions entre idees, entre abstrac-
cions, tambe tenen una forta implicacio en el mon fsic. Moltes teories fsiques han pogut avancar i
conjecturar resultats gr`acies a les matem`atiques. Per exemple, i ja que hem parlat de la teoria de la
gravitacio dEinstein, el que va fer aquest va ser aprofitar una generalitzacio de la teoria abstracta de
superfcies curvades per suposar que no viviem en un univers pla, sino en una daquestes varietats

39
J. Monterde. Versio 2015

curvades. La possibilitat de que aquestes varietats tingueren alguna mena dimport`ancia era impens-
able pels matem`atics que les van definir i treballar. Una de les idees fonamentals dEinstein va ser
relacionar la massa amb la curvatura de lespai.

40