Arqueologia.

I. Introducci. Arqueologia: origen, significat i evoluci

del mot. Qu s larqueologia avui? Objectius i fonts de
larqueologia. Arqueologia de camp i arqueologia de
laboratori.

Larqueologia en el s.XIX sencarregava destudiar els monuments, i seria sinonim

de lestudi del mn antic. Encara avui en dia es mant la confusi darqueolag amb
hitsoriador de lart. A Espanya hi ha la divis entre les dues disciplines, i la trobem dins
la historia, separada de lhistoria antiga.
El terme arqueologia en trobem destacar dos personatges que la definiexen:
Gordon Childe: Reconeix larqueologia com a fonts historiques de primer ordre. no
s unicament una font per correborar amb documents, tamb pot ser usat per compendre
una serie de fenomens. larqueologia pot donar a coneixer, es pot reconstruir molts
fenomens molts fenomens que les fonts documentals no poden constatars. els
documents son objectius, escrits per algu, en canvi les dades arqueologiques no.
A. Lamming Emperaire: Prehistoriadora francesa, anys 60, que va destacar pels seus
estudis de lart rupestre del paleolitic amb un lectura ms simbolica. ella fa una
definici que saproxima molt a la que dona Childe.
s la tecnica daprenci del passat a partir dels vestigis del passat

larqueologia seria una ciencia amb una metodologia propia. es una manera de fer
historia amb materials propis. Larqueologia la podem dividir en etapes, que son les
mateixes de la historia:
*Prehistoria: s letapa que el seu estudia ha portat a crear i perfeccionar el
metode arqueologic. s letapa de lhome ms llarga, dura milions danys, i la seva
reconstrucci noms s possible mitjanant larqueologuia.
La podem subidividir en dues etapes:
-Paleolitic (amb les seves subdivisions);
-Neolitic
 *Protohistoria: s letapa que es troba entre la pregitsoria i larqueologia
historica, amb documentaci. Cultures que tenen escriptura que no podem tradur i
tamb aquelles societats sense escriptura per que hi ha societats proximes les quals en
fan referencia els seus escrits.
-Minoica: Lineal A
-Micenica: segona meitat s.XV ac. s una cultura molt influida per per la cultura
minoica. fins el 1950 va ser una cultura protohistorica. Ventris va aconseguir deixifrar
lescriptura Lienal B, imaginant-se que era grec. els minoics eren grecs i els seus
antecessors, amb els mateixos deu i noms de ciutat... amb aquest fet entren en la
historia. la majoria de textos son documents economics.
-En la peninsula iberica els estudis protohistorics es centren en cultures anteriors a la
colonitzaci romana, com ho s la cultura dels ibers.
*Grecia
*Roma
*Medieval: ha estat mot recent la seva acceptaci com a font documental en aquest
camp.
*Moderna: susa per completar informaci.
*Industrial: en un intenbt de consrevar el patrimoni industrial del s.XIX fins ara.
Larqueologia treballa preferentment amb restes materials. La recuperaci daquestes
restes ens poden ajudar a entendre com es vivia... en determinades epoques. hi ha tota
mena de materials, ms comuns o materials extraordinaris, excepcionals, aquests ultims
havien estat lunic centre dinteres fins fa poc.
els materials amb els quals treballa larqueolgia s generalment
INSTRUMENTUM DOMESTICUM, que s el que ens aporta ms informaci i es
troba ms sovint.
un element important s la cronologia. cal ficar una cronologia el maxim precisa
possible. contra ms safina la dataci ms valuosa pot ser la seva informaci.
En el camp de larqueologia trobem dos tipus:
Larqueologia de Camp: treballa directament sobre el territori, sobre la
localitzaci i explotaci arqueologica que aporten grans quantitats dinformaci
que shan de classificar i datar. poden ser jaciments de tot tipus.
 Larqueologia de Laboratori: lestudi dels objectes, la comparaci,... feta
ms a partir de la documentaci que provenen de laltre vesant. esta molt
proxima a lhistoria de lart. ultimament han abanat molt.

II. Arqueologia i legislaci. La llei de 1911. La llei de 1933

i altres textos de la Segona Republica. Decrets posteriors.
La ley del patrimonio de 1985 i la llei del Patrimoni de
Catalunya de 1993. La regulaci actual de lactivitat
arqueologica a Catalunya.

Abans de 1911 no hi ha lleis per si sistemes de portecci. les lleis de 1911, 1933 i
1985 sn lleis dambit estatal, mentre les lleis de 1934 i 1993 sn lleis propies de
Catalunya. El 1934 s una llei del parlament de Catalunya que durara fins el
franquisme, periode en el qual no hi haura legislaci fins el 1985. el patrimoni es veura
afectat pel creixement turistic dels anys 60.
La primera gran preocupaci pel patrimoni es fa evident a partir de la desmortitzaci
de Mendizaval, que portava labando i en alguns casos, la destrucci de bens
eclesiastics, molts dels quals eren monuments importants, alguns es destruiren i alguns
es portegiran, gracies a actuacions puntuals per salvar-los.
El desgavell de les desmortaitzacions va portar a plantejar a lestat el problema de la
conservaci del patrimoni. en aquesta linea es crea una Comission Nacional del
Patrimonio amb seu a Madrid, que controlava les actuacions de les Comissiones
Provinciales del Patrimonio. aquest organisme sera la pea clau per a la conservaci del
patrimoni.
Des de Madrid sescullien els membres, era un carrec gratuit i vitalici. En formava
partr el governador provincial, el director del Museo arqueologico provincial, si nhi
havia, i desprs tota una serie de personatges que hagin demostrat un interes per
larqueologia, pel patrimoni, sempre era gent molt ben situada.
Aquestes comissions apareixen 1846, en deu anys de retard respecte la
desmortitzacions. tenen uns fons que venien de Madrid, per la pressi dels membres o
del governs provincials. son diners que ajuden a fer una certa politica.
 A Girona comena a funcionar a finals dels 40, fet que porta a cercar un espai on
collocar els seus fons. Sarriba a un acord amb el bisbat que cedeix lesglesia de St.
Pere de Galligants, abandonada despres de la desmortitzaci.
La comissi sinteresera per diversos fronts: Ripoll, Empuries... La comissi
funcionava gracies a la provincia, algunes ms productives i daltres menys, grcies a
lempemta de gent ben conectada politicament.
Girona va realitzar una molt bona tasca. trobem personatges destacats com J. Bonet i
Siso, jurista i va estar involucxrat en politica provincial i estatal. va ser un gran
epigrafista i arqueolac, autor de varis llibres com La moneda Catalana, i va editar per
primer cop el Cantoral de Carlemany.
En la meitat del s.XIX shavien intensificat les excavacions en jaciments principals a
arreu de lestat, en la cerca dobjectes dels museus. entre 1846-1848, la Diputaci de
Girona subencion una serie dactuacions a Empuries, que era lunic assentament grec
localitzat a lestat. en un context en que es produien les exitoses campanyes europees
dorient, descobriments a Mesopotamia i Grecia i que importaven peces pels seus
museus.
Les campanyes a Empuries, ees fa lestiu, i en la zona de lesglesia, les troballes eren
importants, no tan com els que es feien a orient. Per es va creure que no eren
dimportancia i es decideix comprar les troballes fetes per esporadics i no continuar
ms. No ser fins el 1908 que es torna a excavar.
Lany 1911 saprova la llei per la protecci del patrimoni. A nivell arqueologic posa
la base dun funcionament ordenat, es crea la Junta Superior de Excavaciones
Arqueologicas, que sencarregava dotorgar permisos dexcavaci. per excavar sha de
solicitar un permis, per no sexigia cap requisit, el 1911 no hi ha arqueolegs
professionals. A partir dara hi ha excavacions legals i ilegals, per el problema no es
va solucionar.
La Junta exigia una certa subvenci de lexcavador, i una memoria dels resultats
despres de lactuaci. la junta volia publicar les memories de certa importancia, perque
els historiadors poguessin tenir acces a aquesta informaci.
Te la funci de crear un arxiu de tots els jaciments, monuments, edificis... per
conservar-los i protegir-los. per encara que hi havia bona intecni no es va aconseguir
gaire cosa. un altre punt era que lestat es guardava el dret dexcavar alla on es vulgues.
 La llei determinada que s lobligaci de tothom de comunicar a la comissi o al
museu arqueologic de la zona, qualsevol troballa fortuita. es compensara la persona que
fagi la troballa, i el propietari del terreny on shagi fet la troballa.
Es consideren peces dantiguitat les datades abans de Carles I, i shavia de demanar
permis si es volia exportar o vendre a lestranger, amb lopci de tampteix per part de la
junta.
La Junta va concedir els drets dexcavacions perpetues a la Junta Superior de
Museus de Barcelona (ajuntament i Diputaci de Barcelona), en el jaciment
dEmpuries. varen anar adquirint terrenys, recuperant materials... creant el patrimoni
emporit. les excavacions estaven dirigides per Puig i Cadafalch.
La llei contempla lactuaci estrangera, sempre que demanessin permis. Gent com
els frances P. Paris excava a BAELO CLAVDIA; A. Schulten que fa un recull de les
fonts que es refereixen a la peninsula depoca romana, grega i pregrega, FONTES
DHISPANIAE ANTIQVAE, excavara a la peninsula. La lle deixava que
senduguessin peces a lestranger, sempre que estiguessin redoblades.
Aquesta llei durara fins el 1933, amb la Republica. es una reforma del 1911, ms
moderna, ms liberal. Es dissol a junta i es crea Junta Superior del Tesoro Artistico. una
junta amb ms poder que perseguira ms durament els clandestins. Redueix a 100 anys
el limit de lantiguitat.
El 1934 Catalunya aprova la llei autonomica. Molt progressista pel moment, per
que no es va poder aplicar, per que va ajudar a salvar el material de la guerra.
Hi ha una centralitzaci, es crea una xarxa, per contempla els elements ms
dinamics de cada regi. axi anira dirigida per Per Bosch Gimpera. Rebra el
coneixement daqrueologia a Frana, i tornara a Catalunya on creara una escola
arqueologica. Puig i Cadafalch linclaura en les seves institucions, i es creara el Servei
dArqueologia de Catalunya, introduira lestudi darqueologia a la UAB, ser el pare
de larqueologica moderna de Catalunya.
El 1939 es deroga la llei del 1934, per no la del 1933. Franco va publicar algun
decret que modificaven algun punt. El 1940 es proteixeixen per llei els castells i
muralles. Una legislaci per larqueologia submarina, que shavia iniciat amb lus del
bus autonom introduit pels turistes estrangers.
Lany 1985, PSOE, saprova la llei de Patrimoni. una llei moderna, dacord amb el
seu temps, per una llei que no podia ser gaire incident perque les autonomies tenien
competencies sobre patrimoni, per va inspirar les lleis autonomiques. La primera va
ser al dEuskadi el 1991.
El 1993 saprova la llei de patrimoni a Catalunya, que dedica una part important a
temes darqueologia, per est pendent del seu desenvolupament. la teoria s molt
contuindent.
Contempla la creaci despais declarats Zones Arqueologiques, molt facil creaci, i
pot facilitar la protecci. Per no sha aplicat perque no se sap com, on i quan aplicar-
la.
Dena lany 1981 hi ha hagut dos decrets que regulen els permisos dexcavacions.
hi ha un tercer decret amb el qual sesta terballant i que s ms extens.

A Catalunya es contemplen tres tipus dintervencions:

*Urgencies: en realitat haurien de ser aquells descobriments casuals i inesperats,
que necessitarien una rapida intervenci i de salvament per evitar la seva destrucci.
son les relacionades amb les obres publiques.
Tamb ho son aquelles que shan de prevuere. en cas de construir en un nucli antic,
sha de fer una excavaci preventiva perque ens podem trobar restes arqueologiques.
quan es vol fer una obra vial de gran volada, cal fer una visita a la Carta Arqueologica o
catalogar els jacimenyts que hi ha.
Shan de preveure a partir de la Carta Arqueologica abans de fer una obra. shan
de programar i i subvencionar per excavar abans de construir. Shan de fer propeccions
preventives i reconeixements del territori per descobrir nous jaciments.
la major part del pressupost (que s duns 32.000.000 de pts) sen va amb les
urgencies, fet que ens fa adonar que la llei no es bona, o no esta desenvolupada. en
principi lhauria de pagar qui la provoca, la constructura, no la societat civil. Com el
departament de cultura perd diners i el que ms larqueologia, cada cop hi ha menys
diners.
Teoricament han de ser pagades pel promotor, el que hauria de fer-se carrec
descollir el director de lexcavaci. en lobra publica es treu a subhasat lexcavaci.
El problema de les urgencies s que les empreses tenen ms un afany de lucre, i no hi
ha benefici cinetific.
 Programades: aquelles que es fan a partir duns determinats interessos cientifics,
que es fan a mig i llarg termini, a vegades englobades a projectes ms grans, que
inclouen ms excavacions. Son les fetes per la universitats, pels museus...
Aquests son possibles de les ajudes economiques de les institucions. Antigament
veneien de Madris. El 1982 passa a la Generalitat la competencia dels permissos, i sen
destinaven 32.000.000, per aquest han anat minvant fins a 10.000.000 pts. Les
excavacions han de cercar altres formes de subvenci com la diputaci, UE...
Solen ser contrectades en el periode estival, feta per estudiants, de curta durada, 15
dies, un ms... a lestiu dia ms llarg, millor temps.

Prospeccions: Recerca sobre el terreny a la busca de nous jaciments

arqueologiques, en la qual es contempla que es podra recollir tot allo de superficie, mai
aprofundir. Sha de demanar permis, el matrerial obtingut sha de dipusitar en un
museu.
El decret de 1981 determina que el director de lexcavaci ha de ser un llicenciat o
superior, de filosofia-lletres, historia i historia de lart i que acrediti una experiencia
suficient. contempla que la poden dirigir fins a ters persones.
La Generalitat exigeix, a ms, que el qui excava justifiqui que te els diners per fer les
excavacions. Has de comunicar el periode que realitzarar, perque el servei
darqueologia pot enviar algu que controli els treballs. s obligatori enviar un informe
explicant els resultats, juntament amb una planta de la zona excavada i cada dos anys
una memoria.
La memoria a ms de ser una descripci exahustiva de lexcavaci, la conclusi
hauria de donar una explicaci historica. en cas de veure que no es suficient per donar
una memoria es pot pactar per allargar el termini. No presentar la memoria pot suposar
no rebre ms permisos. Les memories son dus public, cada servei territorial te les seves
memories que es poden consultar.
En el permis queda especificat queda especificat ha on sha de lliurar el material
recuperat, quan sacaba el periode dexcavacions, als museus reconeguts com a tals.
Queda clar que quan en el periode dexcavaci es produis una troballa significativa
han davisar al servei arqueologica, per enviar els seus equips de restauraci,...
En les prospeccions han de seguir els mateixos passos. Sentrega tot un material que
va a parar a la Carta Arqueologica, un index de tots els jaciments documentals, que
poden servir per salvaguardar o intervenir en urgencia en els jaciments.
 El problema del servei dArqueologia, a part dels diners, s la manca de publicacions
constants, per informar que sest treballanbt... no hi ha diners.
Cada any sha demanar abans de 15 de juliol, per lany segent, i dir perque. El
periode just quan sinicien les excavacions i en cara no se sap quins resultats es tindrant,
es un geu problema.
Cal tenir la autoritzaci signada del propietari del terreny on sha dexcavarm, fet
que sempre provoca reticencies pel propietari alhora de signar, sacaba recorrent a la
trampa.
Sha de contemplar la conservaci del jaciment, tapant-lo, restaurar-lo, consolidar i
fer-lo vistable...
Un altre problema s lemmagatzamatge, la manca despai. Ara no es conserva tot, es
fa una tria selectiva.

III. Arqueologia de camp (I). Els orgens. Cap a la creaci

dun mtode cientfic: lexcavaci estratigrfica. Breu
histria de larqueologia a Catalunya.

Les fonts utilitzades sovint per la historia son les evidencies que deixa lhome sobre
el terreny, que poden ser dades historiques. per convertir-les en dades cal un
metodologia, que s larqueologia de camp, que s lexcavaci, en la destrucci, que
saconsegueix dades.

1. Excavaci estratigrafica.
s lunica manera adecuada i correcte per excavar un jaciment, que tindra una
especifitats segons el jaciments (prehistorics, medieval...).
Lexcavaci estratigrafiques s un fet molt recent. No es generalitza fins a les
decades dels 60 i 70, sobretot en larqueologia historica, sobretot prehistorica.
Larqueologia prehitsorica s la que ms perfecciona la tecnica i es preocupa per la
metodologia.
En el s.XVII hi ha un estudi i interpretaci de la Biblia, que sobretot un preocupaci
per la cronologia, per saber lantiguitat de la terra. Les interpretacions minucioses deien
que el mn shavia creatb 4004 ac. Una idea que sera indiscutible, dogma de fe durant
molt de temps.
En aquest temps i abans ja hi havia gent que observava fets que ereb inexplicables.
Erudits grecs ja havien trobat fossils animals marins en montanyes, allunyades del mar,
fenomen explicat pel diluvi, segurament influits per altres cultures que tenien el mateix
mite. Alguns erudits deien que aquelles montanyes haurien emergit del mar per una
serie de fenomens. El s.XVII tamb sen trobven de fossils i ossos, que es justificava
amb el terme antidiluvia, abans del diluvi.
El biloeg frances Buffon, veia que el 4004 ac, era ridicul, i satrevia a dir que era
duns 500.000 anys, per evitar problemes deia que la Biblia no parlava de dies sin que
ms segur eren llargues etapes. Sera una diea acceptada i susara molt entre els
estudiosos.
Hutton, aristocrata escoces, al corrent de totes les publicacions, i es dedicava a fer
observacions danimals... Sadonava que la natura estava en transformaci constant, que
el paissatge no era igual que el dabans dell, i no seria igual en les generacions
proximes.
A finals del s.XVIII presenta el seu estudi, fet a partir de les seves observacions, que
serien molt ben accollides. Es considera el punt de partida de la geologia moderna.
En aquesta mateixa epoca un treballador dels ferrocarrils, Smith, que estava
treballant en la creaci duna xarxa ferroviaria. La seva tasca el portava a observar el
terreny. Amb la construcci de rasses podia observar diferents nivells el terreny. En els
seus estudis es possaran les bases de lestratigrafia:
en una superopicici estratigrafica, lestrat de sobre s el ms nou i el de ms a
sota s el ms vell.
perque es crei lestrat dos, han dexistir previament el 3 i el 4. Lestrat t un ms
antic que li fa de receptacle. Cada estrat t uns limits determinats.
Smith descrubira la manera de fer una cronologia absoluta. Amb la simple
observaci no ho podia fer. El seu interes el portava a la recolecci de fossils, fet que el
fa adonar que alguns fossils es podien trobar en diversos estrats i alguns noms en
determinats estrats.
aquesta observaci el va portar a plantehjar al idea del Fossil Director, que
definien la cronologia dun estrat. aix lajuda a comparar diferents estrats de manera
ms global, de diferents zones.
Per el pas definitiu el va fer el frances Cuvier, el pare de la paleontologia.
 Les idees hi eren per calia ordenar-les per arribar a la geologia moderna.
Lyell publicara Principis de la Geologia, possan el principis de la geologia
moderna. Aquest llibre sera imprescindible pels erudits com Darwin.
Per sera el prehistoriador Boucher de Phertes, observant els talls fets pels grans rius
del nord de Frana, amb el coneixement de Lyell, que es fa el salt a larqueologia.
Perthes sadona que en cada estra es trobaven una serie danimals i destris arcaics en
els estrats ms antics, i que evolucionava a mesura que pujava destrat. s el primer en
utilitzar lestratigrafia. A mitjans s.XIX hi ha prehistoriadors que utilitzen lestratigrafia,
observen els estrats, analitzen, dibuixen... agafen per primer cop per la arqueologia el
Fossil Director, que no son fossils sin objectes, que ajudaven a la dataci i a la
comparaci.
una altre data important s el 1881. Quan Lane Fox, desprs Pitt Rivers, quan es
retira de la vida militar, es dedicara a lexcavaci arqueologica dins les seves propietats,
amb treballadors de la seva finca. El treball el va distribuir seguint el model de lexercit,
ell era el general i tenia subordinats que sencarregaven de controlar les tasques en els
diversos jaciments.
Pitt Rivers va tenir la idea de fer una diari dexcavaci, que a partir de llavors
ajudara a reconstruir lexcavaci. El diari de Pitt Rivers era el recull en net dels diaris
dels seus subordinats, que diariament havien dagafar anotacions de les tasques
realitzades, i el dissabte es reunien per possar-ho en comu i fer un sol diari.
El diari comportava plantes de lo descobert, seccions, dibuix dallo que shagues
trobat i fos significatiu.
Per aquest fet no es popularitza fins a finals XIX principis XX, que llavors tothom
utilitzar. s una eina util per reconstruir un proces dexcavaci.
En un diari sha danotar tot allo que succeix en una excavaci (temps, personal,
troballes...), les hipotesis que surgeixen, encara que es descartin; ha de ser entenedor i
facil lectura. Ha dincloure croquis, plantes... Avui en dia el que sutilitza ms son les
fitxes, el diari est entrant en desus.
el 1908 sinicien les excavacions dempuries, per la promoci i direcci de Puig i
Cadafalch. Per com ell no podia estar en el lloc dexcavaci posara en mans de Emili
Gandia lexcavaci, que va tenir que apendre sobre el terreny lexcavaci de camp, amb
lajut de Cazurro, que el va indicar com excavar estratigraficament. Gandia va escriure
un diari des dun bon principi, per tal de informar del que es feia a Puig i Cadafalch.
Sera una eina molt valuosa i de gran qualitat, que sera usat en treballs posteriors.
 Un dels greus problemes es que ultimamentb sha excavat molt menys que sha
publicat.

IV. Arqueologia de Camp (II). Localitzaci de jaciments i

prospecci arqueolgica.

1. Prospecci arqueolgica:
-- Definici: examen o estudi dun lloc o territori amb vistes a la seva valoraci
arqueolgica, sense provocar la destrucci del jaciment, sense fer una intervenci
arqueolgica. No sn exclohents son complementaries. s un dels mtodes usats per
localitzar jaciments.

-- Dos rees de treball:

- Treball de laboratori: anlisi dinformaci ja existent sobre el jaciment, abans de

la prospecci. Hi ha diversos elements:
* Mapes, fotografies aries, toponmia i fonts literries i documentals
- Treball de camp:
sistema tradicional
intensiu
extensiu
Mostreig:
**Aleatori simple
**Aleatori estratificat
**Sistemtic
**Sistemtic estratificat

-- Avantatges i inconvenients de la prospecci arqueolgica:

Ajuda a programar adequadament les intervencions posteriors.
Dona la possibilitat de salvaguardar el patrimoni arqueolgic de les
destruccions.
 A ms ajuda a restringir i seleccionar les intervencions arqueolgiques, en molts casos
irreversibles i que suposen problemes de conservaci.

** Mtodes de localitzaci de jaciments.

-- Monuments existents: sn les evidencies ms clares i fcils de localitzar.
-- Fonts literries i documentals: us de textos clssics (Troya), bblics...
-- Toponmia i toponomstica: noms propis de llocs, que fan referncia a
construccions... i poden donar indicis de lexistncia dun jaciment.
-- Coneixements dels habitants de la zona: realitzar enquestes i entrevistes
-- Fotografia Aria: amb ulls experts ens poden ajudar a localitzar jaciments.
obliqua: ms til per descobrir jaciments.
vertical: molt til per realitzar mapes dels jaciments.
Teledetecci desde gran altura: sistema que usa radars i satllits.
-- Altres: prospecci geofsica (magntica, electromagntica).

** La prospecci directa del territori: treball de camp.

-- Sistema tradicional: excursi al camp per visitar jaciments coneguts pels
habitants, recollir algunes mostres per classificar i fer una histria arqueolgica de la
zona.
-- Extensiu: anys 60 a Espanya, motivada per qestions administratives
(subvencions), localitzar els jaciments ms significatius. Recerca ms sistemtica
-- Intensiu: usat en pasos amb tradici arqueolgica. Mtode ms adequat per
arribar a fer una imatge ms completa de la historia cultural duna zona ms concreta.
Localitzaci de la majoria de jaciments de la zona; es poden fer teories explicatives del
seu passat, a ms de crear un inventari de les restes per poder-les protegir en un futur.

Desprs de localitzar el jaciment cal recollir informaci per tal de registrar-lo i

tenir informaci per intervencions posteriors:
recollir mostres materials, per classificar culturalment el jaciment
Recollir informaci ambiental-ecolgica
en cas de qu la zona fos extensa es faria un mostreig.
 Mostreig: motivat per la manca de temps i recursos. Us de mtodes estadstics
per tenir una idea general dun jaciment o zona amb lanlisi drees petites.

Diversos sistemes de mostreig, avantatges i desavantatges:

**Mostreig aleatori simple: rees escollides a latzar. Hi ha zones que poden
quedar sense analitzar.
**Mostreig aleatori estratificat: es te en compte els estrats. Sistema poc
imparcial
**Mostreig sistemtic:
**Sistemtic estratificat: s el ms satisfactori, usa les tres tcniques.

V. Arqueologia de camp (III).

1. Definici dEstrat i tipus destrats.

Hi ha dos tipus destrats:
Geologics: naturals, aquells que fabrica la natura.
Antropics aquells que crea lhome.
durant milions danys la natura ha estat quia ha fabricat estrats. Generalment la
natura necessita temps per modificar la terra. Desde laparici de lhome, ha estat
aquest qui ha creat ms estrats.
Un estrat s una capa uniforme i homogenia, duna potencia (gruix maxim) variable,
rarament uniforme, amb uns limits diferenciables, facilment representable. Un estrat sol
tenir un color i una textura caracteritics, una serie de elements que la fan diferencialble.
Els estrats geologics es regeixen per la llei de la gravetat. Solen ser o tendeixen a
lhoritzonatlitat, a vegades modificat per trencaments, falles.... Lestrat antropic si que
pot ser vertical.
 1). Tipus destrats:
A partir de la popularitzaci del sistema de registre Harris, es parla dUnitat
Estratigrafica (UE). En origen aquest sistema distingia entre estrats (horitzontals...) amb
el que sanomena Elements (murs...), per finalment tot sha anat unificat en UE. Es
important saber diferenciar els estrats abans diniciar lexcavaci, fet que ens estalvia
diners i temps.
Podem trobar:
**Estrats geologics: Riuades, que dipositen uns elements en un lloc, com
sorra.... o tamb el vent, conegut com esrats eolics, i daltres elements naturals que
modifiquen el paissatge.
** Estrats antropics:
-MURS: no va ser considerat estrat fins a Harris, els anys 60 i 70. Pot ser un mur
sencer o el bassament. Els murs solen estar format per dues parts.

Tapia

Socol Paviment

Fonament

sol/roca

fig.1. Mur
 1. Una de solida feta de pedra, pedra i morter, i que es pot dividir en:
- Fonaments: que sencora a la roca o al sol, que s un estrat geologic.
Acostumen a no ser treballats, ja que no es veuen.

fig.1. La roca o el sl es sol representar daquesta manera

- Socol: la part que es veu, generalment no passa dels 60 cm. per damunt del
nivell de circulaci, i sovint b marcada per la banqueta de fonamentaci,
que de vegades s la unica resta que queda del mur, i servia per ajuntar el
mur amb el paviment, i solia ser cal.
2. La resta de la paret era construida amb terra treballada, amb la tecnica de la
tova o la tapia. La tova (fang assecat al sol) permet construir en moduls, mentre que
la tapia, feta a partir dun encofrat on es fica la pasta, donava la possiblitat de
construir ms alt.
El socol de pedra serveix per protegir la tova i la tapi de lhumitat, sempre que
estigui ben arrabosada i que el sostre eviti lentrada de laigua. Una tapi ben
conservada i cuidada pot durar molts anys. Pero el que es conserva generalment s el
socol de pedra per a vegades una tapia o una fila de tovots... Trobar la rasa de
fonamentaci s important per saber com sha dexcavar la casa.
El mur els trobarem en arees dhabitat, cementiris... Pera aquest s un element
molt caracteristic del mn mediterrani. Mentre que en els paisos nordics susaba ms
la fusta com element de construcci. El que es troba en aquetes zones sn forats de
pal o rases, amb una terra negra molt organica que serien les restes de la fusta.
El seu aillament porta una gran feina, per en alguns casos extraordinaris es
poden trobar estrcutres senceres de fusta. Generalment dins laigua, ja que s un
element que la conserva molt b.
 En el proxim orient es troben murs de tova sencers, ja que s una zona on no hi ha
humitat.
A vegades es dona el robatori de murs, grans races amb restes de pedra dantics
murs. Eren murs que havien estat desmentellats per la necessitat de pedra per una
altra construcci, o perqu el terreny shavia convertit en camp de conreu i els
camperols haurien desfet el mur per poder passar larada sense que es fes malb. s
un element ms a tenir en compte, ja que s un estrat ms. Tamb hi ha murs que els
podem trobar derrumbats.
-PAVIMENTS O SOLS: sempre sintenta circular en espais planers. Els
paviments solen ser:
-dobra: lloses, codols, mosaics, opus signimun,... o terra endurida, terra
piconada, aquests ultims son els que han abundat fins fa poc.
Identificar un paviment dobra s molt facil i la seva troballa indica que el que hi
ha a sota ha estat ben conservat.
Els paviments amb elements com lloses,... poden ser reutilitzar per fer altres
paviments, per aix generalment es troba la preparaci que ens indica que hi havia un
paviment, que hauria estat reutilitzat.
Els sols de terra piconada, son dificils didentificar, acostument a ser durs, i els
objectes que shi troben estan planers, amb la postura que cauen. Tamb el podem
localitzar en cambrers interiors, sobretot en les destinades al treball. En el s.IV ac
trobem paviments fets de tova endurida al foc. En alguns sectors els paviments son
plans, per generalment segueixen els desnivells del terreny.

-Nivells dhabitzaci: seria una suma i superoposici de terra trepitjada, damun

els quals es viu i son refets constantment. Es defineix com a nivells de microestrats.
Es sol relacionar en linterior de la casa, i son generals depoca neolitica (coves),
iberica,...
Dona poques restes i la majoria estan esmiculades, son les que sidentifiquen
generalment amb les coves prehitsoriques.
-Destrucci: proporciona molta informaci resprecta a la resta de nivells, perque
mostra un destrucci, i el nivell de vida duna epoca determinada, que es veu
estroncada en un instant determinat i que queda conservat per la posteritat. Un
exemple clar s Pompeya (24-VIII-79 dc), que ens permet fer una reconstrucci
exacte de com era aquella poca.
 Per evitar els habituals incendis a Roma, august va crear un cos de VIGILES
(bombers), que intentaven aillar els incendis. Durant molts anys era costum associar
un incendi amb un fet bellic (generalment francs o els alamans el 260 ac). Aix era
un pur invent arqueologic, ja que corresponien a incendis fortuits.
s molt facil localitzar un nivell de destrucci, ja qu sol ser una nivell duna certa
potencia (fins a un metre de gruix), molt negre i a on damunt del paviment localitzem
el sostre caigut, amb les teules aixafant tot el que hi havia a linterior de la casa,
restituint bigues, mobles al damnut hi trobaarem cendorses, la degradaci de les
parets. La informaci que proporcionen aquest jaciments s extraordinaria perque els
objectes surten practicament sencers.
Un vaixell s tamb un nivell de destrucci, en aquest cas subacuatic.
-Nivell dabandonament estrat de potencia variable, sovint de ms de 50 cm,
que es produeix en un marge de temps determinat, ja que els edificis que no es fan
servir i no es mantenen sacaben destruint lentament.
s un estrat lent, que es forma al llarg del temps: pot ser molt variable. Pot ser que
tot all utilitzable sho enduguin els habitants, i daltres vegades labandonament pot
ser rapid i sobtat. Les vigues de fustes cauen, i axi fa que el jaciment tingui un color
grisos, per la degradaci de la fusta.
s un dels estrats ms caracteristics, normalment el primer que es localitza per
sota el nivell actual. Es desagradable, rapid dexcavar i amb pocs objectes.
-Farciments i reompliments caracteristic i facil didentificar. Permeten una
aproximaci cronologica segura al moment de formaci de lestrat.
Poden ser de potencia variable, i son abocaments de runes per aconseguir un
major nivell de circulaci. Sn estrats tous i shan dexcavar rapidament.
Sol enganyar molt perque te diverses terres de diferents colors. Cal veure com surt
la ceramica i restes de qualsevol manera.

abocament

Mur de tur
contenci amb
formig
 -Murs s un tipus destrat vertical, fet per lhome. El mur pot ser de pedra o de
terra. Per ex. Els murs del forum rom dEmpuries sn de socul de pedra i la resta de
tapia.
Tots els estrats estudiats fins avui son els estrats positius (unitats estratigrafiques
possitives), paviments, sols dhabitaci, nivells de destrucci per tamb trobem UE
negatives:
-Sitja forat obert a la roca de terra. s negatiu perque una cosa s el forat i laltre
cos el que reomple el forat.
Si el que es treu es posa al costat es fa un altre estrat, i despres es reomple.
-Fossa, rasa, forat, fossat descombraries, mur robat, murs de
fusta. Sovint trobem una taca fosca relacionada amb aquests elements, sobretot la
fusta, llavors sha dexcavar allant-ho per evitar contaminacions.

2). Com es construeix un habitatge.

1.- Primer lloc es marca la fonamentaci i sobra la rasa de fonamentaci. Tenim
diversos tipus de rases de fonamentaci:
A. A Sacco quan la rasa te el mateix volum que el mur. Llavors va fins a
trobar la roca natural. La terra saboca als cantons de la rasa. Es caracteritza per la
iregularitat de la cara del fonament. La rasa serveix dencofrat, per aix no es pot amb
pedra seca.

B. Obrir una rasa ample, comoda, de perfil en V, que permeten treballar des de
dins, i permeten qualsevol terreny. Es fa un cofratge de fusta. No hi ha gaire diferencia
amb el social, es segueix el mateix encofratge. La terra serveix desprs per fercir la rasa.
La resta es fa servir per fer el paviment o per altres llocs.

Rasa en talus
 Quan ens trobem aquest tipus de fonaments, excavarem el paviment, i trobarem
un altre estrat uniforme, que a tocar a la paret marca la rasa, amb terra ms flonja i
dun color fosc. Llavors sidentifica i es buida fins a baix de tot.

mur
marca habitaci

C.-Rasa atalusada duna cant i recta de laltre.

Tot aix serveix per plantejar-se la existencia de trinxeres a lepoca. N.

Lamboglia va ser el primer dassemyalar totes aquestes coses. Vol dir que al
comenar el paviment o la banqueta de fonamentaci, sha destar a laguait per
identificar el tipus de rasa de fonamentaci.
La rasa sha dexcavar a part, sempre, sempre abans que la resta, perqu sin
desapareix. Primer dexcavar els forats per evitar la contaminaci de les dades
cronologiques i poder donar una bona cronologia.
La rasa de fonamentaci s un estrat negatiu, anterior sempre al mur i que t un
paper important en la seqencia estratigrafica del jaciment.

6 1
2
7 3
4

5
 Ordre dexcavaci:
1. Paviment Llei Basica

2.Preparaci del paviment Farciment

5.Reompliment de la rasa Mur

6.Mur Rasa

7. trinxera

3.
estrats preexistents
4.

1 18 2
5

4
10 3

7 19

6 13 14 8
12 11 9
15 16

17

21
 5

1 = 2 Superficie

3 = 4

7 = 19 Abandonament
7 19

11
Ocupaci

10

paviment dividit 12 = 18 = 19
per la rasa

6 8 la paret, el que queda

rasa de la rasa que no es veu

fonamemantaci 21 20

Quan veiem el paviment ens hem de preocupar de trobar la trinxera de fonamentaci. Si

no hi ha, es pot resoldre com nosaltres volguem, i si volem la nomarem.
** Engloba tota la fase de construcci.

13 = 14

Preexistencia* 15 = 16

17
*la gent hi vincula per sobre quen es fa la construcci.
 **Determinem que la trinxera comena per sobre 15-16: Llavors el 13-14 passa a ser
nivell de preparaci.

10

12 18 9

13 = 14

6 8

21 20

15 = 16

17

**La rasa comena sobre el **En cas de decidir que no hi ha

17: a 15=16 rasa, que es construeix sobre la
roca.

13 = 14 13 = 14

15 16 15 16

6 8 17

21 20 6 8

17 RN
 3). Com es data una Unitat Estratigrafica.
No totes les unitats estratigrafiques tenen el mateix valor per datar. Per exemple un
mur no es pot datar, ens podem fer una idea per sha danar en compte. No li podem
donar una dataci absoluta. Es data a partir dels estrats de la fase de construcci. Podem
trobar lapides que ens indiquin el moment que es cosntrueixi, o fonts escrites.
El ms corrent s datar a partir del material que trobem dins dels estrats, per no ens
donen una dataci absoluta. Larqueoleg situara una forquilla entre les dates terminus
postquem, terminus antequem.
A linterior dun estrat podem trobar:
Terrisa: nhi ha molta, es conserva molt b, i es dus quotidia, que desde la seva
aparici sha anat canviant constanment, donat per aquest us quotidia, fet que
ajuda aconseguir datacions solides ms fiables. Es el fossil director des del
neolitic. A ms ens informa de la vida.
Monedes: es troben generalment en jaciments fets a partir de locupaci romana a
la peninsula, es normal trobar-les, per la majoria son de poc valor (bornze).
Moltes porten dataci absoluta per pot ser enganyos, perque les monedes poden
ser usades en llargs periodes de temps, per poden ser una ajuda.
Armes, eines de metall: a vegades daten b, per no sempre, ja que hi ha models
que si donen un bon resultat i son usades durant molts de segles.
Fibules: agulles per aguantar la roba, i que son molt utils per la dataci, ja que
canvien segons les modes, trobar-ne una s fabulos.
Fermalls i civelles: son igual de fiables ja que com a molt duren uns 30-25 anys.
Ens hem daproximar al terminus postquem perque aix tindrem una dataci ms
ferma i precisa.
*Terminus Postquem: material ms modern que trobem, ens diu que existia quan es
fa lobra.
*Terminus Antenquem: allo que no hi ha, perque no existia quan es fa lobra.

a) Terminus Postquem/ Terminus Ante quem.

Sha daconseguir fixar el nivell major de fixaci dun estrat, s el ben entes que
poden tenir material ms modern, material residual,... El material modern ens aportar el
Terminus Postquem, i aix lligat amb el Terminus Ante quem, ens dona el marge de
dataci.
 Exemple:
Fins el 1977 es crei que Girona tenia un precedent iberic, basant-se en lobservaci
topografica del nucli de la ciutat que semblava poc romana, i tamb lanalisi detellat de
les muralles, que anomenaven ciclopies... i que es dataven a epoca iberica. La seva
dataci es feia a partir del parallisme amb altres muralles romanes com les de
Tarragona.
Quan aquesta es fa una dataci exacte, la situena a finals s.III a.c., i Plini ja deia que
Tarraco era obra dels Escipions, que era construcci romana. Aquest parallelisme
sensorra.
El 1985 es fa una estratigrafia de les muralles dEmpuries, que les data entre 150-125
a.c.
Lestudi de molts materials de la muralla ciclopia de Girona, va fer datar Girona
entre 80-70 ac. Era una construcci ex-nuovo. Era una enclau estrategic per cas datacs
del nord i del sud.
Quan sexcava a la Casa Pastora, sota la catedral, es trob una seqencia
estratigrafica ben definida, i milers de fragments de ceramica. Majoritariament es
ceramica campaniana B, una ceramica internacional, es a dir dabast en tot el
mediterrani, i que son un excelent fossil director, que no s majoritaria a Catalunya fins
el 100-80 a.c. s una ceramica de qualitat i de luxe.
Tamb, de forma minoritaria, trobem campania A, ms antiga, que no arriba a
Hispania fins el 100-90 a.c., i no shi fabrica fins a finals del .II ac (Campaniana
tardana).
Tamb es troben restes de ceramica de parets fines, depoca republicana, amb
decoraci clariforme, que senganxen en la paret, i es senzills, molt interessants, i de
fabricaci local desde finals s.II i inicis I ac.
Trobem amfores, italiques, punica tardana i iberica de boca plana. Les anfores
italiques que trobem tenen els llavis llargs, rectes, poten ts, de ceramica, de la zona de la
Campania (1B i 1C), i la manca daltres mostres (1A, greco-italica...), ens marca una
cronologia de la primera meitat del s. ac.
Hi havia llanties italiques, fabricades el sud dItalia, i que no eren anteriors del 90 ac
ni posterior 50-40 ac.
Les ceramiques de fabricaci local son les ms nombroses. Ceramiques
emporitanes, potents i que viuen lexcepcional poder de comer del port. Apareixen
plats, gots, cantirs, una copa ritual, que son caracteristiques de la primera meitat del
s.Iac, i no nhi ha anterior ni posterior. Aquest material significa el 35% del material
trobat, era el ms nombros.
Trobem Kilathos pintats, es de forma unica, i no se sap perque servia. Ceramiques de
forn oxidant, dengalba blanca, serie de recipients per construir liquids... Tamb
ceramica grollera (olles, cassoles...).
Queda clar que el servei basic de taula (got, plat fondo i plat), era el foc que es
detecta i concorda.
A part trobem monedes, un As de Roma, uns As dUnntikeskes (indiquetes), que
es daten entre s.II i I ac.
Aquest material ens ajuda a datar, contra ms material tenim millor per datar. A
primera vista quedava clar que Gerunda no podia ser creada abans del 100ac. Tots els
materials indicaven que era la primera meitat del s.I ac, com la Campaniana B era
comuna en aquest periode.
El terminmus Postquem donava 100-70 ac.
La manca de T.S. Italica, enbarnisada en vermell (dinfluencia oriental), fara entrar
en decadencia de la Campaniana (negre), entre 50-30 ac, ens ajuda a datar millor,
perque quan apareix aquest tipus de ceramica, es fa en abundancia. Tampoc hi ha
ceramica fina de la segona meitat del s.II ac, amb una nova decoraci. Tampoc restes
danfora binaria, creada a Catalunya a partir del 50 ac. La seva no presencia, es perque
no existia.
Per tant el que queda clar que el Terminus Ante quem sha de situar abans del 50 ac.
Tindriem doncs que els nivells inferiors de Casa Pastora el situariem entre 100 i el 50
ac. Aix ens permetria fer una cronologia el 80-70 ac, que no s absolutament segura
que la 100-50 ac.
Cal desprs veure el context histori de la primera meitat del s.I ac, per saber es quin
moment sembla factible la fundaci de la ciutat.
La hipotesi sestableix la creaci de Gerunda com ciutadella, pel control dels camins,
en marc de les guerres Centurianes o Civils, que transcurrien per terra, el marc controlat
per pirates, i el contacte per terra era transcendental. saprofita lolografia per fer de
Gerunda duna fortalesa inexpugnable, aprofitant desnivells... La fundaci romana s
regulada, amb carrers regulars, amb dos de principals.
Qui anava cap al nord i cap al sud havia de passar per Gerunda. La ciutat es poblada
per indigets, per una marc italic, amb el minim ditalics. Segurament eren indigets
provinents de St. Juliua de Ramis.
 Terminus Ante quem: buscar allo que no hi s, amb la maxima proximitat
cronologica del que trobem.
Terminus postquem: lo ms modern que trobem.
EL material antic no ens ha de servir per datar, sempre susa el modern.

Al s.XX es va generalitzar lexcavaci estratigrfica. En trosos de 2x2 sintentava

aconseguir un seguit de talls estratigrfics que permetessin seguir amb cert detall
levoluci diacronica del lloc. Es baixa fins al sl natural per intentar arribar a veure la
seqencia estratigrafica.
Alguns excaven en pous prxims, deixant territoris entre sondeig i sondeig, i altres
fan excavacions en ms gran mesura. Avantatges daquest tipus dexcavaci:
- possibilitat dobservar la estratigrafia del lloc observant-le i contrastant-le,
- gran comoditat dobservar quatre talls estratigrafics que permetien si cal
refer sondeigs, tenint una informaci permanentment consultable.
El canvi de platejament vindr dAnglaterra als anys 60. Els arqueolegs urbans es
troben amb una srie de problemes que ning no havia trobat encara: larqueologia
urbana dles anys 60 exigia rapidesa i eficacia, perqu el caussant de lobra pagava la
recerca i exigia el mxim de resultats en el mnim de temps possible. Ben aviat, els
arqueolegs sadonen que els pols de sondeig no servien de res, el que calia era fer-ho en
extensi, en arees grans. Surgeix aix lexcavaci per fases, que permetia donar una idea
molt ms profunda de lurbanisme de la ciutat.
Els avenos en larqueologia anglesa permet canviar el sistema de registre, que ara
ser el mxim dgil i eficient, i es possa en evidncia les enormes avantatges de
lexcavaci en extensi. Per aquesta prctica anglesa no es popularitza a Europa fins a
mitjans dels 70.
El primer pas europeu que es far ress daquest sistema va ser Itlia. Nino
Lanboglia excava en extensi i estratigraficament des dels 30, per era considerat rar i
estrafolari a Itlia.
Als 60 es comencen a donar compte de que cal un canvi, i van a Albintimilium, per
observar com excavava Lanboglia. A mitjans dels 70 es fan ress dels avenos anglesos
i sapliquen en excavacions aficaces a Itlia, com per exemple a stia.
Sexcaven en rees grans. Tamb sintrodueix el sistema de registre angls: les
fitxes, els diagrames i els mtrix.
 Desprs arriba el sistema al nostre pas, i arriba molt tardanament a Frana. Avui en
dia, gaireb totes les excavacions a Europa es fan extensivament, per sectors i fent servir
les fitxes coma sistema de registre. s el conegut com a sistema Harris.
Mortimer Weeler es basava en el sistema 4x4. quadriculava la excavaci i deixava
uns passadissos dun metre, que facilitaven el sondeig i la sortida de terra i la circulaci.
Per aquest sistema redueix considerablament la zona excavada, i engloba molta
informaci sota els perfils
Els avantatges que ofereix aquest sistema no superen ni de bon tros els que ofereix el
sistema en extensi. Avui en dia lexcavaci en pous de sondeig ha perdut la batalla
enfront lexcavaci en exetnsi.
Aquesta manera ajuda a recollir ms dades i informaci de tipus histric.

2. Sistemes de registre.
A lesta espanyol en lany 80 sinicia lus de la primera fitxa, a Roses. La fitxa vol
substituir el vell diari dexcavacions. Un diari ben fet s de fets i dopinions. A vegades,
per a informaci era poc objectiva. Daltra banda, depenia del director que es fs el ida
o temps desprs, i la memoria s feble.
Calia una altre eina per poguer apuntar larqueoleg un seguit de dades dimportancia
extraordinaria: la fitxa.
La fitxa obliga a posar el que es demana i en poc espai (per exploiar-se ja hi ha el
diari). La fitxa s universal. Cal possar lany, el lloc del jaciment, especificant dins del
jaciment la zona. Larea on sexcava, la referncia (que lliga la fitxa amb el material que
es trobar). Conv que aquesta sigui breu. Tamb hi ha dhaver plantes, fotografies,
composici de lestrat.
Ms a sota sha de posar els numeros destrat que eren iguals que els que sidentifica
a la fitxa. Desprs el que hi ha ms amunt, el que cobreix si el talla un altres estrat, si
aquest estrat talla altres, o si aquest estrat es recolza en altres estrats, aix s important,
perqu si shi recolza s que laltre hi era abans. Aix no sempre ser aix.

Exemple: A st. Juli de Ramis es troben dos murs. Sexcava la zona de mig, del s.IV
ac, i sarriba a la conclusi que s dabans del s.IV ac. amb una excavaci en extensi,
es va veure que es va fer una trinxera i el mur es recolzava en aquell estrat, i era del s.II
ac.
 A sota posen la interpretaci, s a dir, el valor que li donen a lestrat (pavimentaci,
rasa...). Al costat per fer un petit croquis, a sota la cronologia i ms a sota per
remetrens a les fitxes on hi ha la cermica que shi ha trobat.
Per darrera, la fitza era blanc, i revia per fer un croquis al detall indicant amb claredat
on es trobava lestrat.
En les fitxes ms modernes, la part de dal s igual. A sota es subdivideix el camp, per
acotar a lescriptor a cenyir-se al mxim que sigui el ms objectiu possible. Sn fitxes
ms modernes, no pas ms eficaces per aix.
Segona Part.

VI. La ciutat en el mn antic. La polis grega i la civitas

romana. Civitas, conventus, provincia.
A lpoca clssica, la civitas t un significat molt diferent al que tenim actualment,
que prov de la tradci carolingia.
Eli Arstides, un persontage que es guanyava la vida fent de professor de filosofia a
sia menor, don era ciutada. Grec de formaci, per ciutad rom, considera que la
cultura grega ha destar organitzada dins limperi que ell qualifica de quasi perfecte.
Considera que era un mosac gegant, del que les polis eren trossos daquest estat
gegant. Aquest sentit de polis era el sentit que tenia abans la ciutat. Aristides diu el
cert, que el s.II dc limperi era un grup ben organitzat de polis autonomes, per no
independents.
Una civitas s una dualitat absolutament indisociable dun nucli central, que podrem
nomenar capital, i que els antics deien urbs o oppidum, i dun altre element
ger o territorium, s a dir la terra de conreu, les pastures, muntanyes... La
similitut ms prxima la tindrem al concepte actual de municipi.
Urbs o Oppidum: hi ha un espai sagrat, enmurallat, que sanomenava
pomerium, que no s altra cosa que el record del pacte entre humans i deus per fundar
la ciutat. Lespai pomerial no s altra cosa que un templum, espai definit pel sacerdot,
rectangular o quadrat, des don els sacerdots tenen la facultat dobservar la voluntat dels
deus.
A linterior de la ciutat, a ms, hi ha el mundus, forat circular tapat amb una llosa i
construt durant la fundaci, que comunica el mn dels vius amb els dels morts.
La sacralitat del sl urb es simbolitza amb uns fets que saniran oblidant amb el pas
del tamps. Una s la impossibilitat denterrar els difunts dins el pomerium.
Lurbs s on resideix el govern de la ciutat i on es celebren eleccions i grans rituals
religiosos.
Les muralles i el frum sn elements imprescindibles. El frum s el centre de la
civitas, que configura la unitat del territori. Es lliguen amb el sue emperador,
cohesionant limperi. A partir del frum, pot no haver-hi res ms.
 Ager o territorium: s lexterior. Les dimensions varien segons la ciutat, per la
importncia duna ciutat antiga no es mesura segons la dimensi.
A lager hi ha conreus i pastura, s un lloc dactivitat econmica sobretot. s un
complement, ja que la gent de la ciutat posseeix el territori i el visita, i la gent del
territori visita la ciutat, produnt-se intercanvi.
Lager es divideix en pagus o pagi, espcie de districtes a linterior dels quals hi ha
els vici, agrupaci humana mitjana que no t entitat poltica. Tamb trobem els villae
(cases de camp).
Trobem el saltus, les terres ms inospites per no economcament menyspreables.
Les civitatas t uns limits perfectament delimitats.
A nivells administratiu, per Roma no hi havia res ms enlla de la civitas.

Per damunt, a un gra superior trobem la provincia, que podrem definir com un
conglomerat de diverses civitas que tenen algun tret com, essent un territori ben
definit. La provincia est governada pel Legatus Augusta Pro Praetor, un delegat de
lemperador amb poders de propretor), en provincies imperial estaven governades per
un proconsul, en el cas de les provincies ms conflictes tamb o una pro praetor. En
el cas dels proconsuls sn nomenats pel senat i governen per un any. Els Legatus sn
escullits per lemperador, i actua com un virrei. Sn alhora generals dels exercits
provincials dessignats per lemperador
Les seves tasques sn mantenir lordre pblic de la provincia, el cobrament del
tribut, i de la jusitcia.
El poder del legatus queda matissat al Concilium Provincial, reuni de tota la
provincia on cadascuna de les civitas i populi es reuneixen un cop a lany, presentant el
seu memorial de greuges al legatus, rebent-ho i intentar-ho arreglar aquest, i finalment
tots junts i plegats celebren cerimonies de tipus religios on renoven el seu respecte a
lemperador. La cerimonia la presideix el Flamen Provinciae, escollit cada any pel
Concilium Provinciae.
Molts cops, entre civitas i provincia hi ha un intermedi: el conventus, que vol dir
agrupaci. Noms hi ha conventus en poques provincies, les ms grans. tenen una
capital, un centr juridic que acosta els jutjats dapellaci al ciutad.
 Per exemple la Republica Gerundensium formaria part del conventus Tarraconensis,
amb capital a Tarraco, i a la vegada, formarien part de la Provincia Hispania Citerior, la
provincia ms gran de limperi.
El consul provincia era escullita pel senat o per lemperador. Per aix es
modifica al s.III amb Dioclesia, que reestructura les provincies imperials per tal de
paliar els problemes que patien les provincies dels limes.
Es crea un nou element, la diocesi, a causa de la divisi de les privincies, al
capdavant de la qual hi havia el vicari, el qual estava sota les ordres del governador
provincial. Per sobre trobem el Prefector, que agrupava tots els governadors.
Els governadors eren reunits un cop a lany en el concilium.

1. Diversos tipus de civitates.

En el mn rom podem observar una jerarquia de ciutats, per amb el pas del temps
hi ha una uniformitzaci. Tipus de Ciutats:
** Aliada (SOCII): noms en sn ciutadants els nascuts en la ciutat, sempre que
sigui lliure. Han signat un pacte amb Roma, sense pressi, sense condicionants. Roma
les reconeix com civitas que han cercat laliana amb Roma sense violencia. T uns
privilegis, un tracte preferent. Els seus ciutadants sn reconeguts a Roma, quan la
visiten, i reben uns avantatges. Un exemple s NEAPOLIS (Napols), EMPORION ;
ARSE o SAGUNTUM.
s una categoria important a la Republica, per en poca imperial perden aquesta
importancia. Era ms important ser ciutad rom i moltes ciutats reclamaran la
ciutadania, deixan de banda le medi fisic.
** CIVITATES STIPENDIARIAE: sn ciutats amb una estructura marcada,
urbs, territorium, ager... igual que les altres, per aquestes pagaven un tribut:
STIPENDIUM. Grcies a aquest tribut mantenien la seva autonomia en el seu interior,
mantenien les seves estructures internes, les seves lleis, organs... autoctons. En afers
externs estagven sotmeses a Roma.
Eren lltim esgra, eren ciutats petites. Aquesta condici venia donada per la
llana, venudes per Roma, o que no shavien aliat en el bandol correcte. El seu
objectiu era deixar de ser stipendiariae. A Hispania ho deixen de ser a partir del 79 dc.
Vespenia otorga el IVS LATII, i tota Hispania passava a serb ciutadana de segona
categoria, per un cami rpid per arribar a la ciutadania, i les ciutats stipendiariae
perdia la seva condici de tributaria. Urbanisticament eren iguals que les altres, per
mantenien les estructures internes.
** COLONIAE: est per sobre el municipi. Encara que el seu prestigi era simbolic.
Nhi havia de Dret Roma, que eren ciutats fundades o refundades per un magistrat
rom, pel procs de DEDUCTIO, que estava formada per ciutadants de ple dret, i era
considerada com una part ms de Roma, com un barri allunyat. Tenia uns fundadors i
tenia un prestigi simbolic, per no es diferenciava dun Municipi.
A partir dAugust tenen noms i cognoms, que ens mostra la seva histria.
En la seva fundaci hi ha una DEDUCTIO, una implantaci de romans. En la
refundaci hi ha una implantaci de romans ms una recolocaci del autoctons.
La primera colonia romana s Ostia, el primer port de Roma. Fora dItalia s
NARBO MARTIUS, fundada per Agneus Domitius Aenobarbus.
A Catalunya noms trobem dues colonies: Tarraco, creada per cesar el 45 ac que rep
el nom de C.I.A.V.T.T., Colonia Iulia Augusta Urbs Triumfalis Tarraco, i Barcino,
creada el 15 ac. per August.
Tamb trobem ciutats de dret llati o IUS LATII.

2. MUNICIPIS:
MUNICPIS DRET ROM: sn iguals que les colonies, per sense el prestigi
simblic. Surten epigraficament coma RES PUBLICA. Tots els habitants sn ciutadants
de ple dreta.
MUNICIPIS IUS LATII: eren una situaci intermedia, que tenien el dret llat,
que no tenien dret a votar per si la resta de drets dun ciutada roma. Eren ciutadants
limitats. Era una via per arribar a ser ciutada de ple dret.
Tots els magistrats escullits en el municipi, quan rebia el IUS LATII el municipi, ells
i la seva familia rebien la ciutadania perque ja el tenien, i tot lordo decurionum i a ms
dels lliberts. En dues o tres generacions tot els municipi seria de ple dret.
En una de les visites dAugust a Tarragona, va otorgar el IUS LATII a GERUNDA.
El 79 ac quan Hispania rep el IUS LATII, rebra el dret rom.
 3. El govern municipal
Totes les ciutats sordenaven igual. Cada any hi havia unes eleccions, molt
disputades i actives. Noms votaven els homes lliures de major edat, ciutada de la
ciutat. Per presentar-se cal ser ciutada de la ciutat, ser lliure, i no haver estat esclau.
Tot aix sordena segons la LEX IVLIA MVNICIPALIS, que estructura les ciutats.
Cada ciutat t el seu ordo, que ve a ser a nivell local la imatge del Senat de Roma. Rep
el nom de Curia, pel lloc on es reunia. El nombre de DECURIONES, nom que rebien
els integrans, es situava entorn els 100 en ciutats grans, amb una minim de 30 (el que
sha trobat documentat), que conformaven lALBVM, la llista de DECURIONES.
Laccs a lordo es feia per dos camins: per lexercici duna magistratura (escullit pel
poble), que entrava a formar part quan entrava a la magistratura. O tamb per la
COPTATIO, per renta, a ms de tenir una vida modelica, lordo captava gent per lordo,
que havia de complir una srie de requisits.
s un carrec vitalici, sempre que es compleixi els requisits com tenir unes rendes
minimes, una vida acceptable... Cada 5 anys es feia el cens, que estava encarregat de
revisar lALBVM, per eliminar els difunts, i controlar els DECURIONES no nhi
hagues que shaguessin arruinat o no complert els requeriments. Tamb es feia un
control de la gent que hi havia en la ciutat.
Hi havia una jerarquia interna, del ms ric al ms pobre. El primer era el PRINCEPS
del ordo, era el primer en parlae, el primer en exposar, i el seu pes era molt important, i
moltes vegades ja no se li discutien les decisions.
Noms els ms rics i respectables duna civitas podien entrar a formar part de lordo.
En les ciutats ms grans hi havia molts representants, a ms les rendes havien de ser
ms.
Els representants i la seva familia formaven de laristocracia de la civitas. A partir
daqu es podia aspirar a altres ordos com lequites o la senatorial, si es tenia ganes de
fer carrera politica.
Lordo es reunia a la curia, al nucli de la ciutat, associat a la bassilica, i la seva
gradnaria depenia del nombre de representans de la civitats.
Lordo governa i pren decisions a partir de decrets que eren llei. Eren publicats i
arxivats en el TABULARUM, on sarxivaven els decrets aprovats, per majoria simple,
per lordo. A ms era pblic, tothom hi podia accedir.
 Aquells que realment governen sn dos escoles de magistrats, que estan per sota de
lordo, i sn escullits cada anys, segons esta documentat cap a lestiu, per tots els
ciutadans lliures de la ciutat.
*AEDILS: s la magistratura ms inferior que hi ha. Sn dos. s un carrec
daprenentatge, per tal de poder entrar en el mn poltic, un carrec limitat, per que sent
un bon gestor podia destecar.
Sencarregava del mercat, de laigua (de la seva arribada i sortida, dels aqueductes,
condcutes, desiagues...), del cobrament de les rendes referents a la civitas, de les termes
dadministraci pblica, preparaci de les grans ceremonies religioses i espectacles.
Aquest ltim sn enromament populars, i els AEDILS, les financien, les organitzenm
les patrocinen... i sn una bona plataforma per fer-se coneixer i estimar, perqu uns bos
jocs podien assegurar vots.
s la via directa per entrar a lordo.
*IIVIRI: eren les magistratures superiors. En algunes ciutats ere IVVIRI, que nhi
havia quatre. No calia haver estat AEDIL abans, per el cursus sempre exigia un crrec
de preparaci. Els antics IIVIR tenien dreta a jutjar (IURE DICUNDO), dicatven
sentencia. Han de governar en concens, ja que es tenien dret a vet un sobre laltre.
Tenia cura de lANNONA, larribada daliments; accs a la caixa publica, controlat
per lordo; controlar els aedils tinguin els magatzems plens, per si de cas es produis una
mala collita; encarregats de lordre public i de les defenses de la ciutat. Eren els
representants de la ciutat davant del governador o del emperador.
Cada cinc sescullia els IIVIRI QUINQUENALES, que a ms de realitza les tasques
pertinents, eren encarregats de fer el cens. Eren unes eleccions molt disputades i shi
presentaven els personatges ms respectables, ja que era molt improtant i tenia un gran
poder, ja que tenia cura de netejar lordo, i la seva desici era irrebucable. Era un crrec
molt ambiciat.
Hi ha altres ciutats que tenien altres magistratures com els QUESTORES, que en
trobem a Empuries, i en aquest cas tenien que controlar lencunyaci de la moneda.
Com a ltim honor i com a cloenda duna carrera hi havia el FLAMEN ROMA ET
AUGUSTA, sacerdot de Roma i de lemperador. Era el representant de la ciutat en les
cerimonies del forum, que sencarregava de presidir, amb els seus ajudants, els
IIIIIIVIRIS, sis, que era lnic crrec on podien accedir els lliberts.
Era el mxim que es podia aspirar, desprs es podia otorgar el FLAMEN
PERPETUUS, un crrec honorfic, sense responsebilitats.
 Desprs si es volia anar ms enll calia ser molt ric, ja que la poltica de Roma era
molt costosa. Primer calia ser FLAMEN PROVINCIALIS, i desprs sescalaven llocs.
Quan saccedia a una magistratura calia pagar una SUMA HONORARIA, un import
que anava a parar a la caixa pblica, a ms havia de complir les promeses fetes, per
tornar a optar als carrecs, i la suma acostumava a ser important. Per tant la politica
quedava en mans del rics, perque calien molts diners, ja que la ciutat aportava poques
rendes, i a ms de governar shavia de finanar.

VII. Material i tcniques constructives

1. Materials de Construcci. OPERA.

Opera s com es classifiquen aquest materials. El mn antic susaven dos tipus de
materials, que a vegades estaven lligats i combinats.

1). Terra.
** OPVS LATERICIVM (LATERES); TOVA o TOVOT: La tova o el tovot s
una rajol dargila, amb desengraixent que acostuma ser palla o branquillons que ajuden
a donar elesticitat i evita que es trenqui. Es fa a partir duna estructura de fusta, en
alada i amplada, es fa a terra, somple el motllo i desprs de li acaba de donar la forma.
Desprs sasseca al sol, per no directament, es poden ficar sota una estructura de
canyes... ja que el sol directe les pots esquerdar. Vitrubi en el seu llibre explica com
shavia de fer una tova, i deia que shavia de fer a la primavera, i deixar assecar unes
setmanes.
Segurament apareix a Mesopotamia, un lloc on no hi ha ni fusta ni pedra, i molta
palla i argila.
Ben protegit i conservat la tova pot tenir una llarga durada. Una construcci de tova
t una srie davantatges, com assegura la calor durant lhivern i el fred a lestiu. A ms
facilita la construcci en alada. Per unir les toves o shumitegen una mica, o es fa amb
morter fet de fang ms humitejat.
Per la seva conservaci cal tenir-la allunyada de lhumitat i de les filtracions, per tan
no pot estar en contacte directe amb el subsl no el sl. Per tant es construriex a sobre
dun scol de pedra en sec. Per protegir-lo de les agressions de lintemperie, sarrebosa
amb cal, perqu no es mulli... i que sha danar restaurant al pas del temps per tal de
que la tova no quedi desprotegida.
A Occident, poca romana es rar veure construccin amb tova. En poca preromana,
sobretot ibrica, era molt usada i generalitzada.
Els romans en faran s com a farciment interior de muralles (Tarraco), perqu la tova
s un element molt plstic i amorteix els cops dels ariets.
A Orient es construeix tot en tova, tota mena de construccions.
**OPVS FORMACEVM: la paret de tapia. Tecnica fora sofisticada, on ssua
argila i palla, barrejat, i que desprs es posa en un encofratge. Es fa a partir de moduls
que es van unint. s una paret igual que la tova, que tamb cal allar i protegir, ja que la
seva degradaci, pot ser ms nefasta que la tova, ja que s una gran paret, no una pea.
La tapia s debil i fragil.
En epoca romana sua a la peninsula, en la Galia, Italia, per no en trobem gaires de
senceres. Permet fer construccions monumentals.
**OPVS TESTACEVM: construcci feta de rajol. s una tecnica ms sofisticada.
Terra cuita en un forn, es fa el mateix modul que una tova i es cou.
La seva invenci es situa a Mesopotamia, a finals del quart mileni. Tenia una srie
davantatges constructius, per el seu cost de fabricaci era elevat, ja que calia la cocci
a altes temperatures i shavia dimportar el combustible perqu en mancaba, fet que feia
que suse poc. Susava de manera racionalitzada, per protegir construccions de tova:
cantonades, socols... poguent fer construccions ms grans.
Els romans en faran un gran us, tant per consolidar construccions de tova o per fer
construccions senceres.
T lavantatge del modul, que pot ser de moltes formes i tamanys, i permet construir
bassaments, capitells... aconseguint efectes impactants. Sintrodueix el s.II ac, per
susa extensament al s.I,II i III dc, que pot arribar a substituir la construcci de pedra,
pel seu reduit cost, i s ms comode. Es pot fer servir de cobriment dedificis antics amb
lus de TESTA (rajol), les TEGULAE (teules planes) i les IMBRICES (teules
rodones). les teules eren peces de 45x60 cm. Les teules de davant es sobrepossen a les
de darrera, per evitar una linea de juntura, perque no entrs aigua. La ravava anava
ajuntada a la ravava de laltra teula, deixant una linea fractura, que eren tapades per les
IMBRICES. Una bona teulada conserva millor una casa. Cal un mur potent per
aguantar la.
 La presencia de teula sn indicis de romanitat o dinfluncia llatina. Al igual que la
dolia gran. Sn indicis de influencia estrangera.
Les teules porten una marca, el SIGNUM, feta abans de la cuita, amb un segell de
bronze i que acostuma a ser el mn de la FIGLINA o del propietari de la factoria.
Hi ha rajols de diverses mides, amb la mesura estandart del PEU (0,296 cm): rajols
bipedals (2x2), mig peu (1,5x1,5)... Es feien en sire, segons el que exigia el cometent.
La costum de marcar els rajols sn depoca alt imperial (s.I II dc), i en les FIGLINES
imperials, es posava la data consular, fet que ens ajuda a la dataci, per aquesta costum
es perd aquesta costum.
**OPVS SPICATVM: s una altra varietat de construcci amb rajol, estan
disposades en espiga. Quan es parla de paviment s el rajo que te forma romboidal, son
peces molt profundes, que donen paviment dun gran gruix, generalment susa en la
construcci industrial, en habitacions que tenien que aguantar altes pressions com les
provoca una premsa.

ANTEFIXES: elements que complementen la teula plana que decoran les imbriques
que donen a la cornisa de les parts ms vistoses de la casa. Podien representar una
divinitat...

Totes aquestes peces selavoraven en una terrisaria que rebia el nom de FIGLINA.
Era un centre de terrissa, que noms poden dedicar-se a fer terrissa per les construccions
imperials en cas de les imperials.
Desprs hi havia les associades a un FUNDUS, que feien la producci necessaria per
aquest. Lideal era lautorquia, el fer-se un tot el que necessita, no necessitar portar res
de fora, era ms barat. Un fundus tenia un conjunt de tellers per complir les seves
necessitats. Tamb hi tenien una figlina per fer anfores, rajols... per cobrir les seves
necessitats, lnic que calia era la materia primera. A ms si tocava el mar, podia fer
accedents, per vendre, i treure ms beneficis.
FIGLINA platja de Fenals: feia tan anfores com elements de construcci, per una
srie de propietaris. En ledifici hi ha la zona de treball, amb magatzems, tallers... els
forns estaven situats a lexetrior. Tenen una basa de decantaci, on es preparava largila,
per treure-li les impureses.
 Una figlina estava format per una gran dependencia en forma de U o L, que feia la
funci per les peces encara no cuites. Hi ha una gran nau, que seria la zona de treball
amb els talllers.
La producci era cuita dins dun forn : FORNAX. Les mides i formes poden ser
diferents. Sempre tenen les mateixes parts:
*PRAEFORNIVM: on es crema el combustible, tamb rep el nom de boca de foc.
Estava allunyada de la zona de cuita, ja que la terrissa no podia tenir contacte directa
amb el foc, perqu sino sesquerden. Sha danar alimentant constantment i mantnir la
temperatura. Era una tasca delicada. Est soterrat, i s on es treballa. Esta unit al forn,
per un conducte per on passa laire.
CAMBRA DE FOC: es troba situada amb la mateixa alada del praefornium. Hi ha
unes columnes, damunt del qual si disposava un engraellat, on es dipossen les peces,
foradat dargila endurida al foc, on shi disposen les peces. Aquest angraellat estava
foradat duna manera uniforme per deixar pasar laire calent i es distribuiexi de forma
equitattiva, a vegades troben forats tapats perque desprs duna cuita shavien adonat
que no servia.
A ms s la pea que es fa malb, generalment sensorrava en una cuita, provocta pel
desgats del foc. Desprs sendarrocava el forn i es feia servir davocador i sen
construira una de nou en una altre lloc.
LABORATORIVM: esta al damunt de langraellat. Era una volta amb una srie
dobertures per fer diversos tipus de cuita (oxidant...). La volta es fa i es desfa per
poder omplir buidar el forn. Generalment s la part del forn que mai es troba.
Generalment trobem langraellat. Les peces es situent de manera que estiguin separades
i no senganxin i es distribueixi b laire calent.

La tipologia de forns es fa a partir de la base, que es el que sempre es troba i es

conserva. Els tipus 1 i 2 sn els ms estesso, tene forma circular amb una columna al
mig... Desprs el que hi ha sn variacions en lamplada del praefronium i el
laboratorium.alguns amb unes columnes centraks perforats que faciliten la circulaci de
laire calent. Sempre es cerca la seva millor distribuci.
El que ens dona informaci sobre la producci s lebocador i tot el conjunt duna
factoria. Un forn no ens dona gaire infromaci. Els rebutjos son destinats a reomplir
forats dantics forns.
 2). Pedra
Element bsic e la tecnica constructiva en el mn antic alla on abundava. s molt
jusat, i a vegades es convina amb la tapia i el tuvot. Hi ha pocs edificis totalment de
pedra. Moltes vegades ha usat com a placat exterior per tapar lOPUS
CAEMENTICIUM.
Es fa servir tota mena de pedra, preferentment local. En epoca hellenistica a Orient i
a Occident en poca romana hi haura una gran mercat de pedra, sobretot pel seu us
exteriro. Ser un dels productes objecte de comer, juntament amb el metall, els
aliments... No s estrany que en epoca imperials, les pedreres ms productivezs i de
qualitat siguin de propietat imperial, destinades a monuments. Per una bon comer les
grans pedreres estaven situades a prop del mar.
Aquest mercat de pedra de qualitat estava centrat a Roma, sobretot en poca de
Claudi i de Traja. Arribaven al port de Roma, on semmagatzemaven en el magatzems
imperials, i desprs es portaven Tiber amunt fins a Roma, on eren destinades a les obres
de les ciutats, al mercat, i una part a obres en llocs allunyats.
Generalment susa la pedra autoctona. A Roma la pedra era de poca qualitat i
generalment era placada amb pedra de bona qualitat.
A la zona del mar Egeu hi havia una gran quantitat de pedreres degut a la larga
tradici dexplotaci del marbre.
Les padreres eren de domini imperial i al capdavant hi havia un llibert que noms
havia de passar competes amb el governador i lemperador. A lEgeu, la geologia del
territori s propcia per crear pedres marmries. A limperi rom el marbre tindria un
prestigi exctraordinari i per aquest motiu els ss.II i I ac trobem els primers edificis
romans de marbre, i fins i tot hi haurien grans embarcacions plenes de marbre. Lus del
marbre ser per fer ostentaci de prestigi, per engrandir la construcci.
Un dles marbres ms coeguts prov de ltica i en el mn antic ser el pantlic, que
el trobem a poca distancia dAtenes, dun to blavos, usada en construccions com el
Parten. Tamb trobem el himet, de to sofre, i del mont Himet, tocant el port del Pireu.
Al mar de Marmara trobem lilla del Procons, que potser t el marbre ms usat
duarnt lAlt Imperi. Facilita el baix costy per trabr-se en una illa. A Efes, per exemple,
tota la ciutat era de marbre, perque el subsol s marmoric.
Tamb s interessant el marbre numdic. Es fa servir sobretot en epigrafia o en placat
dedificis, sobretot a Occident. A lOrient no importa pedres.A lOccident trobem les
pedreres pirinenques, on trobem el marbre aquit, de qualitat excellent; les pedres de
Tarragona i Tortosa (aquestes molt presents a Roma pels colors rars i apreciats). Cal
destacar sobretot el marbre de Luri, avuia en dia marbre de Carrara, el millor
dOccident. s blanc, i es descobreixen en poca de Cesa dicatdor (ms o menys 50
ac.).
De la pedra en surten tot un seguit de paraments (OPERA). En pedra existeixen dos
tipus de paraments:
- de bloc grans carreus superiors de 50 cm de llargaria;
- de parament petit la ms utilitzada
- de parament mixt simultaneament blocs petits i blocs grans.

a) De gran carreu.

* OPUS POLIGONAL tamb sen diu opus siliqueum (nom modern). El tipus
que shavia de utilitzar s lopus poliginal de parmanet ciclopi, superiors al metre de
llargada i alada.
Les caracterstiques sn ls de blocs grans, de forma exterior poligobal, de mides
irregulars i que es disposen formant filades el ms rectes possibles, i que susa sobretot
en construccions importants, de tipus public, preferentment muralles, murs de contenci
i ms rararment bassament dedificis pblics, religiosso o fins i tot privats.
Dins el parament poligonal, nhi ha debona qualitat (amb encaixos perfectes) i
daltres poc acurats, (amb forats entre pedra i pedra omplerts amb pedruscall menor).
Es fa servir en tot moment. Conv no extrerure conclussions cronologiques noms
per lespecte de ledifici. Roma utilitzava m dobra indigena per bastir muralles, i axi
explica que tinguin un socul ciclopi i lalat quadrat, perque ho feien tal com estaven
acostumats.
El parament poligobal s utilitzat fins el 50ac.
* OPUS QUADRATUM paraments amb blocs regualrs, uniformes, exteriorment
quadrats o rectangualrs, amb filades perfectament rectes. Hi ha dos tipus de quadratum:
- ISODOM tots els blocs de la mateixa alada iles ms iguals possibles.
- PSEUDOISODOM diferencia dalada entre les filades. s el que
sovinteja ms.
El qudratum s el parament rom per excellencia. s molt antric. Es fa servir per
tota mena de construccions, per rararment es fa servir per obres privades.
 A partirdel s.III ac en el mn italic apareix lencoixiant dels blocs, que s un
empoliment dels blocs, de les bores dels carreus, per facilitar-ne lencaix i alhora
estalviant-se de regualritzar totalment la cara externa.
Lexit de lencoixinat, era perque es murs construits amb aquest sistema aguantava
ms latac de lariet i els impactes de les catapultes inventades al s.IV ac que llenaven
blocs de pedra a gran potencia.
Ms endavant sincorpora com element decoratiu, exlcuisu en LOPUS
QUADRATUM, en epoca alt imperial. Amb una pefetce regularitat i amb un perfecte
joc dombres i profunditat, sobretot a partir del s.I dc.

* OPUS AFRICANUM parament atipic perque fa servir indistintivament blocs

grans i blocs petits. s un parament mixt, i espectacular. Usat en el Nord dAfrica de
parla llatina, a larrea occidental, que era una area molt romanitzada.
El nom pels antics significava construcci dorigen nord-africa, drigen punic,
Argelia Oriental. Seria la continuitat duna tradici antiga cartaginesa que shauria
expandit a Sicilia, a la costa tirrenica dItalia, i menys en la Peninsula Iberica.
Per actualment es posa en dubte la teoria dels antics, perque les restes ms antigues
es troben en la Campania, a nivells ms antics de Pompeia, o a Sicilia en nivells grecs.
El que es creu es que tindria un origen centre-mediterrani que aviat seria conegut
pels grecs... extenen-se per una area ben comunicada que hauria ajudat a la seva
popularitzaci, en el s.IIIac.
Hi ha dues formes de construcci que cohexisteixen:
Tcnica de la finestra construeix una base de grans blocs, segons
lamplada que es vulgui, i no de gaire altura, collocada en sec, i que deixa
uns espais interns que son reomplerts per blocs de pedruscall que pot ser
regulars o irregulars. s la tcnica menys usada i la podem trobar entre el s.IV
ac i el VI dc.
 Clssic consisteixe en una serie despinees dorsals verticals, a una
distancia preestablertes, fins a unes cantonades de grans blocs. Les columnes
es fan amb la combinacio succesiva dun bloc vertical per una de horitzontal.
Al costat i a una distancia determiada, es repeteix el model. Lespai intermig
es reomple amb blocs petits. Son construccions de pedra, sobretot en zones on
abunden. Generalment era un parament que anava arrabossat.

Una variant ms sofisticada s una tecnica mixta entre dOpus Africanum i Opus
Raticulatum (que seria el parament que omple els buits), molt tipica a Italia en el s.I ac i
el I i II dc.

* OPUS INCERTUM consisteix en lus de pedres i mides diferents, amb les

cares exteriors polides. Unides en sec per a partir del s.II ac suneixen els blocs amb
morter. Apareix al s.III ac, que tindra molta expansi i susara molt, generalment per la
construcci de soculs.
Susa per a la construcci de murs solids, de 60cm (dos peus), un mur resistent i que
permet aguantar diversoso pisos. Tamb en trobem de 45 cm, ms estrets.
Generalment esta fet de dues cartes, collocant blocs regulars i irregulars, i les
propires pedres externes i internes serveixen tamb de contenidor de la part interna del
mur omplerta amb pedruscall i terra. Pot se pedra seca per s molt fragil, o amb
ciment.

Serveix per muralles solides, s ms rpid de fer que el Opus Quadratum, per no s
gaire estetic, per solid.

* OPUS VITTATUM parmanet regular, de bloc petit, que vindria a ser una versio
reduida de lOpus Quadratum. VITTAUM significa faixa. Es fa en pedra i els blocs han
de ser igual, o semblants, petits i han de ser rectangulars, llargs i estrets. Usta a Italia,
Galia, limes, en epoca augustal fins a epoca tardoclassica. A vegades hi ha alternana
amb el testaceum, rajol i pedra.

* OPUS CERTUM s una variant definidia per Lamboglia, en que els blocs son
ms regulars i menys llargs. s propi de lepoca augustal i pots augustal, en la zona del
Llenguadoc i costa catalana

* OPUS PSEUDORETICULATUM I OPUS RETICULATUM al s.II ac a la

Campania, es te lloc el descobriment de lanomenta Opus Pseudoreticulatum, que te el
seu origen el Opus Incertum, no deixa de ser una variant, i acaba donant pas a lOpus
Reticulatum, que ser ms regualr.
Neix per lus de pedra volcanica de la Campania, precedent del Vesubi. Pedra petita,
de poc pes, porosa que es disposava conformant una mena de raticula regular, agafant
una forma vagament romboidal, amb tendencia a una certa regualritat.
s la cara externa din mur, interiorment omplert de formigo. Aquesta tecnica susa
en la zona costanera de la Campania, al 125 ac.
El 100 ac evoluciona a Reticulatum, ms treballat, ms regular. Serveix com element
adicional al testaceum. s un mur de morter, on els blocs, en forma romboidal, es
colloquen cap enfora, donant forma de xarxa. Sn petites piramides de base romboidal
o quadrada que son o bs de calaria o dargila, fetes en forns, que era una manera ms
rapida daconseguir-ne.
 Es disposava la punta de la piramide cap endins i somplia amb ciment. Era rapid de
construir. Es troba generalment a Italia.
Per presenta un problema, havien de ser construccions autofixades de murs rodons,
mab blocs que sautoconsoliden, sino necessiten un recolzament per cloure la reticula de
manera diferent.
El seu gran exit sera la seva rapidesa daprenenttage i de construcci. Fora de la Italia
tirrenica era molt estrany.

* OPUS SPICATUM consiosteix en blocs de pedra ms o menys tellats collocats

en forma despiga, creant un parament que sassocia molt en lepoca carolingia
medeival, per que s ms antiga.
Es detecta i localitza al nord, al limes, al voltant del Rihn, des del s.IV ac. A les
latituds ms merdidionals arriba ms tard.
* OPUS CAEMENTICIUM s la gran aportaci del mn rom. Sassenyala que
en el mn hellenistic, a Orient, susa una mena de formig en construccions puntuals.
Ja era conegut abans per no gaire usats.
Es reinventada a finals del s.III ac, a la Campania, on es troben les restes ms
antigues, usat de manera puntuals, en una poca de provatura, que dura uns 100 anys, i
que desprs tindr una gran expansi i us. Els arquitectes comencen a solucionar
problemes que amb altres tecniques constructives era impensables de resoldre.
s una barreja de morter de cal, pedruscall i daltres materials. Sha de treballar amb
un encofrat, on ha de freguar, i que desprs es retira. Contra ms es deixi freguar ms
solid ser. s un element molt solid.
La seva flexivilitat fara possible construccion complicades, impensables
amb altres tecniques (cupules...). Per laspecte no s gaire esttic. s molt barat i rpid,
possible de fer en qualsevol lloc. Cal fer alguna cosa perque tapi la seva lletjor, que
sadapti a la construcci, per aquest motiu trobem juntament amb daltres tecniques om
el plcat... que alhora serveixen dencofratge. Trobem dos tipus:
- Pedruscall gors,
- Pedruscall petit.
 * OPUS CRATICIUM parament mixt entre pedra i fusta, de la qual no queden
gaires reste, per que era molt usat, sobretot en els nord dEuropa. Es fan finestres i
somplen de pedruscall, igual que lOpus Africanum.

Paviments i recobriments
* OPUS SIGNINUM s un paviment de morter de cal on shi barregen picadis de
cermaica, fragments de ceramica rebutjada. Es crea una pasta de color que va del taronja
al vermell, segons la terrisa cuita usada.
Sutilitza en el mn mediterrani per impermiavilitzar llocs com cisternes, o recubrir
espais on laigua s habitual com les termes.
La seva preparaci consistia en primer fer una base de pedres, codols... no gaires
grans a lextesa de tota lhabitaci i desprs se lhi abocava la pastarada, que penetra
entre els codols formant-se una unitat. La capa de pedra rep el nom de RUDUS.
Era usat per habitacions de treballs, amb premses....; per pavimentar habitacions
relacionades amb laigua. Tamb per recubrir cisternes i diposit, perque saplica amb
facilitat.

*FUSTA El trobem ms localitzat al nord. Es documenta a Londinium una

clavaguera del s.III dc que utilitza fusta. Una fusta que tamb es documenta per
paviments. s una troballa totalment normal a GB i totalment rara i extraordinaira per
nosaltres.
Una paret normalment s arrebosada per una arrebosat de cal. Per aquesta s la
forma ms fcil i vulgar. La forma ms apreciada en el mn antic era el recobriment
amb CRUSTAE de qualitat, que moltes vegades no eren ms que restes de materials
sobrants.
*OPUS SECTILE recobriment amb trossos de pedra de qualitat, que cal agrupar
inetnant fer uns colors i tonalitats que donguin un clar misatge sobre la capacitat
econmica i cultural del propietari de la casa. Trobem fora exemples dedificis de tres
pisos fins i tot a Ostia, i trobem als palaus juxtaposats grans soculs i parets que ens
donen jaciments excepcionals de sectile.
El recobriment ideal a una paret s el pintat. La copa de cal que toca la paret s
sempre ms grollera, ja que sadhereix molt b a la paret, per assegurar una major
estabilitat a les altres. Hi hauran unes tres o quatre capes, sempre de ms gruixuda a
ms prima.
*OPUS SEGMENTUM paviement que es perfora quan cal per construr alguna
altra cosa.

VIII. Principis generals durbanisme. La fundaci duna

ciutat.
s acceptat per tothom que urbanisme rom s igual a urbanisme regular, fet provat i
documentat. Per el que s ms difcil dacceptar s que lurbanisme rom i lurbanisme
regular pressuposi la construcci duna ciutat ortogonal i de planta quadrada i
rectangular. Aix s majoritari, per no nic.
En els anys 60 tothom acceptava majoritriament que els grecs haurien inventat
lurbanisme regular, inventat per Hipodam el s.V ac. Era natural de Milet, per va haver
de fugir i bsicament va viure a la gran Atenes de Pricles, collaborant amb ell.
DHipodam en parla Aristotil, gran filsof grec del s.IV ac, que va ser mestre i
mentor de Alexandre Magne. Ens parla dHipodam al menys dos cops en la seva
Poltica: diu que va inventar i dissenyar el traat de la ciutat del Pireu, i ens recorda
que era pintoresc i original, per la seva llarga cabellera i luxosos vestits (perqu era la
manera de vestir dels jnics, i llargs cabells). Tamb diu que va ser el primer dividir la
ciutat, i preocupat per aconseguir una constituci perfecta.
En parla tamb s el gran Aristofanes, autor de comdies sagnants. Ens recorda que
Hipodam vivia al Pireu, en una casa que li havien regalat la gent del Pireu, de contents
que havien quedat del disseny de la ciutat. Aquest fet s extraordinari, perqu estava
situada a una plaa probablement lgora, i perqu els METEKOI (estrangers) no poden
tenir propietat privada a Atenes.
Demostenes i Xenofon tamb en fan referncia, remarcant que era pintoresc i motiu
de burla, i que tenia una casa en el Pireu.
El Pireu era una ciutat hipodmica, reconstruda el 479 ac, una ciutat regular on
sespera que els ciutadans puguin fer el govern de la ciutat en comoditat i amplitud. La
prpia ciutat de Milet va ser reconstruda el 474 ac. No queda clar que Hipodam hi
tingues res a veure, encara que podria ser.
 Saccepta a lpoca que lhome s un animal poltic que ha de participar en el
govern. Per aix sha de buscar un marc ideal i Milet i el Pireu ho eren, i serien exemple
per altres.
Milet Est dividida en tres grans rees, com es suposa que es dividia una ciutat
hipodmica.
Sector Privat: illes de cases idntiques, on cadascun es construeix la seva casa.
Sector Productiu: tallers, terrissaires, botigues, drassanes.... A Milet es situaven a
tocar els ports de la ciutat.
Sector cvico-religis: El ms important, perqu lliga lelement poltic i el religis.
Tamb reuneix la educaci, amb el gimns, on aprenen a ser ciutadans. Aquest espai
(gora) esta disposat a la part central, i el gimns a una part marginal.
Tots els carrers sn regulars, excepte lgora. Les portes i les muralles estan
condicionades per lorografia del lloc, per tant el permetre sadapta.
Aquests disseny tindr una vida molt curta, fins desprs de lexpansi de Filip II de
Macednia, quan la ciutat hipodmica desapareix com a tal, ja que les ciutats
democrtiques deixen dexistir i governa una minoria, i per tant ara noms hi haur uns
quatre carrers principals. Per tant, Hipodam no s el creador de la ciutat regular, sin
que s un filsof del seu temps, ms preocupat per la constituci ideal que per la ciutat
perfecta.
En aquesta poca els filsofs estaven preocupats per la creaci duna ciutat adaptada
a la democrcia. La ciutat hipodmica s tpica del s.Vac fins al domini de Filip II de
Macednia. A partir de llavors era urbanisme regular i res ms.
Fins als anys 60 es creia que la ciutat regular era dorigen clssic, creat per
Hipodam, i que shauria expandit, influenciant a diferents zones, fins que els romans
ladapten.
Entorn lany 1940 sinicien les excavacions a Marzabotto, a la vall del Po, que pels
romans era la Gallia Cisalpina. Era un assentament al costat del riu i dun cam.
Desprs de la II GM es continuen les excavacions, mostrant un descobriment que durant
els anys 50 i 60 ser un UNICUM, un element nic i inexplicable.
Emplaat a la vora del riu Po, que amb la seva evoluci acaba envaint el jaciment. El
punt ms elevat excavat es situa lARX (com lacrpolis, per noms tenia la funci
religis i cvic),. En aquest punt sha trobat uns temples religiosos, de tipus etrusc i una
troballa sorprenent: un MUNDUS, un pou de planta circular, dimetre notable, clos amb
una gran llosa. Aquest pou era una porta simblica que comunicava amb el mn dels
morts (el MANES), el regne dHades o Plut. Els antics construen un mundus per signat
un pacte amb el deu dels morts.
La fundaci duna ciutat era un acte religis, el fet ms important que pot fer un
home. Per fundar una ciutat calia tenir laprovaci dels dus. Calia fer una bona tria per
tal que aquella ciutat prosperes, per aquest motiu es pactava amb els dus de lOlimp, i
amb els dus dels morts. Amb aquests ltims el pacte es feia mitjanant el MUNDUS, on
shi dipositaven uns sacrificis. El MUNDUS romania tancat per sobria tres dies marcats
a lany, per tal que la gent de lHades pogus tornar a veure els seus. Eren considerats
uns dies nefastos, en els qual no es podia fer res, sin eren un desastre.
Desprs duns sacrificis es tronava a tancar. Aquest era el pacte.
El descobriment daquest MUNDUS feia realitat una idea que shavia cregut que era un
mite.
La resta dexcavacions fora de lARX va posar al descobert una ciutat perfectament
ortogonal, orientada. Que dataria del 500 ac i que hauria estat destruda i abandonada
entre el 400 i el 390ac.
El que va quedar clar era que era una ciutat etrusca pel material cermic i epigrfic
trobat.
Posa de manifest que el s.Vac els etruscs sexpandeixen per la vall del Po, zona poc
poblada, on crearien una srie de ciutats i lexplotarien regularment. A ms hi ha una
actuaci sobre els aiguamolls.
El que s sorprenent s la regularitat. Tenia una carrer principal, que anava de nord a
sud, CARDO MAXIMOS, ample amb voreres, clavegueram, que dividia la ciutat en dos.
Parallelament hi havia diversos carrers en les dues meitats de la ciutat que eren ms
estrets CARDO MINORES.
Es varen trobar tres DECOMANI, est oest, que tallaven en angle recta el cardo, en
una distancia predeterminada. Tenien la mateixa amplada entre ells i que el Cardo
Maximos. El resultat era una ciutat regular, orientada, amb unes INSULAE (illes de
cases), molt allargassades, limitades per 4 carrers. Dins els INSULAE trobarem cases
igual dimensions, per a dins cadascun construa el que volia.
El sorprenen era la ciutat de nova planta, en una zona dexpansi etrusca, datada al
500 ac, de planta regular. Hipodam encara no havia nascut, o era una nad. Aix
enfonsava la teoria clssica.
Les excavacions posteriors dSpina, datada 500ac, s tamb una ciutat regular, en la
desembocadura del Po. Capua tamb es de fundaci etrusca i es regular.
 Les excavacions a Itlia del assentaments grecs, han posat al descobert ciutats
ortogonal datades del s.VIII ac, 750 ac. Aix trenca la idea de que Hipodam era el
fundador del urbanisme regular.
Hipodam era un filsof, que regular la ciutat en el mn democrtic. La ciutat
hipodmica noms existeix en el s.Vac. a fins a Filip II, en unes circumstancies
determinades, la presencia de democrcia. En la ciutat hipodmica no hi ha carrers
principals i els espais estaven distributs segons les seves funcions.
A Marzabotto, hi ha quatre carrers principals, i no hi ha una rea poltica ni
comercial definida.
Lurbanisme regular no era una cosa nova. Ja la trobem al Prxim Orient amb
laparici de les ciutats. Nhi ha que daten del tercer milleni. s lurbanisme ms fcil,
noms cal un estri que doni angles rectes, a partir dels quals noms cal fer paralleles.
Lurbanisme de l APOIKIA grega s regular perqu el seu objectiu era la de
sobreviure i establir-se fcilment. Aquest sistema ajudava a que tothom tingues les
parcelles de la mateixa mida. Per com no eren de les mateixa qualitat es sortejaven.
Noms lOIKISTES, que era el guia de lexpedici, per la seva tasca, podia escollir. La
gent que hi participava era gent que deixava de ser ciutad duna ciutat de Grcia, per
ser ciutad duna ciutat que encara shavia de fundar, per passava de no ser propietari a
ser propietari, a vegades ms rics que els de Grcia.
Els etruscs, tenien ciutats irregulars, perqu eren dorigen molt antic, i per aquest
motiu no els calia el sistema regular. La necessitat de fer-lo servir ser quan
sexpandeixi i cren ciutats noves. Els etruscos mantenien constants i intensos contactes
amb les colnies gregues, dels quals rebien molts coneixements i productes molt
precisats per ells. Ser un dels pobles ms hellenitzats. Amb aquests contactes tindran
coneixement amb lurbanisme de lApoikia.
Sorienten Nord-Sud, perqu tenen un gran valor religis. Sadapta a la seva manera.
Te una distribuci quasi simtrica... aquest ser lantecedent i lorigen del model
urbanstic rom.
Roma ser una creaci etrusca, i es convertir en ciutat en poca etrusca. Roma es
veur molt influenciada per etruria, agafar el model urbanstic etrusc, adaptant-lo a la
seva cultura...
La primera fundaci romana ser la dOstia, que segons documents hauria estat
fundada al s.VI ac, per la que tenim documentada es de la segona meitat del s.IV ac.
Aquest s regular amb dos carrers principals, ms amples, envoltada de muralles, amb
quatre portes als eixos dels dos carrers. Desprs tenim una srie de carrers parallels ,
creant quadricula.
A partir de llavors no deixaria de fundar ciutats, el 390ac es destruda pels gals.
Desprs de refer-se sexpandir per la Itlia apenina, on crea ciutats. Ciutats que tindran
la funci de donar terres els que no en tenen. Aquest fet a ms ser favorable, perqu
aquests nous propietaris passaran a entrar en lexercit. Noms els propietaris podien
entrar en lexercit perqu eren els que tenien suficients recursos per poder-se pagar
lequipament militar, aix lexercit rom sengrandir i ser ms poders.
Les ciutats que fundar entre el 380 ac i el s.I ac. seran exemples clars durbanisme
rom. Una daquestes ciutats s COSA, fundada el 273 ac, com a colnia llatina, ius
latii. Al costat del mar i de la futura via Aurelia, aix era un enclau destacat.
Es trien llocs dominant, de fcil defensa, s una tria que es regeix per una intenci
dominant, militar. Es fundada en territori etrusc acabat de conquerir, i per tant tenia
funci de fortalesa, per defensar-se dalguna revolta dels habitants, a ms de centre
dexplotaci. Les ciutats fundades en aquesta poca en un primer moment tenen funci
de fortalesa, per en poques de pau seran ms funcions cviques i dexplotaci.
Cosa ofereix un permetre irregular, en funci de lorografia, ens dona una muralla
irregular. Per linterior s absolutament regular. La zona dominant esdev lArx, el
nucli sagrat, on trobem el temple capitul, unit pel carrer principal amb el FORUM.
La fundaci de ciutats tenia diferents finalitats:
1. enclau per vigilar el territori ocupa
2. donar ocupaci a la gent pobre
Era una eina social i poltica. En un principi son ciutats dominants que serveixen per
vigilar un territori.

1. Fundaci duna ciutat.

La fundaci duna ciutat es fa a partir de la GROMA, una eina senzilla per tirar
perpendiculars, que permeten crear ciutats ortogonals.
Quan es funda una ciutat es quadricula la ciutat i el territori. La groma es una llana
de ferro, que acaba amb una punta per clavar-se al terra, de 1,30-1,40m. A sobre t una
bra mbil, de bronze o ferro, al final del qual hi ha una creu tamb mbil, amb braos
perpendiculars, al final de les quals hi ha anelles don hi pengen quatre plomades. Les
ms sofisticades tenien visors.
 Quan es clava la groma, les plomades ens marquen unes lineas rectes i unes de
perpendiculars, que desprs es marcaran amb cordills. Tamb serveix per traar camins,
per ls principal era per dibuixar el sl de la ciutat o parcellar el territori. Serveix per
marcar les muralles i repartir les parcelles, deixant de banda les zones ms abruptes,
que generalment es relaciona amb el saltus.
Aquesta eina s usada per crear ciutats ortogonals de nova planta.
Leix principal, nord-sud sanomena CARDUS (-INI), tant en la ciutat com el territori.
el principal sanomena KARDO MAXIMUS, i els parallels KARDINES MINORES. els eixos
perpendiculars sanomenen DECUMANUS MAXIMUS, i les paralleles DECUMANI

MINORES.

Les ciutats en que el KARDO MAXIMUS sorientava nord sud, rebran el nom KARDO

PER STRIGAS. en aquells que est-oest rep el nom de DECUMANUS PER SCAMMA i les que
son perfectament quadriculades: PER CENTURIATIONES
L orientaci dependr del dia de lany en que es funda, ja que sempre est en funci
de la sortida del sol ja que durant lany es desplaa.
La fundaci s un dels fets ms importants que pot fer lhome. Aquest fet s recordat
sempre pel fundadors, ja que aproxima a lhome a du. Contra ms fams fos un
fundador ms orgullosa es podia sentir una ciutat.
A lpoca tradorepublicana i a principi de lImperium, sexpandeix un estil literari:
ELOGIUM. Escrit sobre bronze o marbre, que en poques ratlles es resumia la vida dun
personatge important. El fet ms important era la creaci duna ciutat, element que
sortia sempre reflexat en els elogiums dels fundadors.
La ciutat tamb era un fet religis, cal el perms dels dus, com era costum en totes
les accions. Quan es funda una ciutat hi ha moltes condicions que porten a fer aquest fet.
Tamb on es funda, cal tenir en compte elements com laigua, un entorn conreable, estar
allunyada de zones poc sanes o sin sanejar-les, tcnica molt dominada pels romans...
Desprs dhaver triat el lloc, sinicia el procs de fundaci: INAIGURATIO a travs
del qual els humans demanan als dus que la ciutat a fundar sigui prospera.
LAUGURATIO s el procs en el qual els sacerdots i el magistrat dels sacerdots, que
acostuma a ser el fundador, demanen premis als dus per fundar la ciutat. Es situen al
centre de la ciutat abans de la sortida del sol, ja predeterminat, on hi marquen amb el
LITUS (basto en forma de ?), un TEMPLUM, un espai quadrangular o rectangular,
orientable, que esdev una porta simblica entre el mn dels vius i dels morts. Ser el
lloc on els sacerdots cvics podran consultar els auguris divins. La cerimnia servir per
saber si els auguris son bons, els dus ho accepten. En cas de ser negatius, es tornera a
repetir fins que siguin favorables. Desprs es podia continuar.
El segon pas s la ORIENTATIO, en el qual es clava la groma i sorienta cap a la
sortida del sol. Sota la direcci del sacerdot magistrat feia que la groma fixes els eixos
cap al sol naixent. Es marcaven els eixos principals donant-li la llargada i amplada que
es volia.
A continuaci la INAUGURATIO, en el qual els sacerdots es traslladaven a la perifria
de la ciutat i marcaven el SULCUS PRIMIGENIUS, un solc que serviria per definir el
pomerium i el TERRITORIUM. Es traava llaurant, on es lligava una bou a la dreta i una
vaca a lesquerra del jou, i el fundador marcava el solc, que havia de ser rectilini o tenir
el permetre de la ciutat. El solc marcava el fosat, VALLUM, i la terra que quedava al
costat marcava el MURUS.
La simbologia de la vaca i el bou, segons VARRO, era dorigen etrusc, i els romans
lhaurien adaptat. EL bou aniria a fora perqu era el lloc de treball dels homes, lger, i
la vaca a linterior perqu era lespai de les dones, que havien de cuidar-se de la casa,
dels fills...
Les portes de la muralla es marcaven aixecant larada, i desprs es continuava.
PORTARE. Tothom havia de sortir i entrar per aquests espais, travessar el sulcus era
un sacrilegi, i podia suposar la desgracia de la ciutat.
La LIMITATIO era el procs dordenaci de la ciutat, marcant els carrers, les illes
de cases... Es deixava a terra dibuixada la ciutat.
La CONSECRATIO era la consagraci de la ciutat a les divinitats oferint sacrificis
en el MUNDUS, pou que simbolitzava la porta entre homes i morts, que noms sobria
en tres dates, les quals eren considerades com a dies nefastos, ja que els difunts es
passejaven per la ciutat. Eren els dies 24,08; el 5,10; el 8,11.
El primer que es fa desprs daquest procs s repartir les parcelles que ocuparan els
habitants. Cadasc es construiria la casa.