CUR ESOCurric Competencial

Documents per a
l'organitzaci i la gesti dels

centres
Concreci i desenvolupament del
currculum competencial i l'orientaci
educativa a l'ESO
23/06/2016
ndex
Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci 5

educativa a l'ESO
1 Currculum de l'ESO 5
1.1 Concreci del currculum 2016-2017 5
1.1.1 Organitzaci de primer a tercer. Assignaci horria de les 6
matries
1.1.2 Organitzaci de quart curs. Assignaci horria de les matries 8
1.2 Especificacions sobre matries comunes 9
1.2.1 Llengua i literatura 9
1.2.2 Llenges estrangeres 10
1.2.3 Cincies de la naturalesa 11
1.2.4 Religi 11
1.2.5 Cultura i valors tics 11
1.2.6 Matemtiques 11
1.2.7 Servei comunitari (3r i/o 4t d'ESO) 12
1.2.8 Treball de sntesi de 1r, 2n i 3r d'ESO 13
1.2.9 Projecte de recerca de 4t 13
1.3 Especificacions sobre matries optatives 14
1.3.1 Matries optatives de 1r, 2n i 3r d'ESO 15
1.3.2 Matries optatives de 4t d'ESO 16
1.3.3 Matries optatives que es poden cursar a l'IOC 17
1.4 Gesti del projecte educatiu de centre 18
1.4.1 Organitzacions curriculars que no requereixen autoritzaci 18
1.4.2 Organitzacions curriculars que requereixen l'autoritzaci del 19
Departament
2 L'orientaci educativa, l'acci tutorial i l'atenci a la diversitat 20
2.1 Marc general de l'orientaci educativa 20
2.2 Orientaci acadmica i professional 21
2.2.1 Recursos per a l'orientaci acadmica i professional 22
Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 2/87

l'ESO
2.3 Marc general de l'acci tutorial 22
2.3.1 Documents de centre de registre i comunicaci del procs 24
d'aprenentatge de l'alumne
2.3.2 Les funcions de l'orientador o orientadora en el centre 25
2.3.2 La coordinaci de l'orientador o orientadora i l'assessor o 28
assessora psicopedaggic de l'EAP
2.4 Atenci a la diversitat a l'ESO 30
2.4.1 Comissi d'atenci a la diversitat (CAD) o rgan equivalent 32
2.4.2 Mesures generals 33
2.4.3 Mesures especfiques 34
2.4.4 Mesures extraordinries 37
2.4.5 Plans Individualitzats (PI) 38
2.4.6 Alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu 39
(NESE)
3 Les transicions 40
3.1 Mesures de coordinaci per optimitzar el procs de transici a 40
l'inici de l'educaci secundria obligatria i entre cursos
3.2 Mesures de coordinaci per optimitzar el procs de transici de 43
l'educaci secundria obligatria a la postobligatria
4 Avaluaci de l'ESO 43
4.1 Avaluaci d'alumnes de l'etapa d'ESO 44
4.2 Clcul de la qualificaci mitjana de l'ESO 45
4.3 Reclamacions motivades per les qualificacions de l'ESO 46
4.4 Proves externes d'avaluaci de les competncies bsiques 48
5 Concreci de les mesures d'atenci a la diversitat 49
5.1 Programa intensiu de millora (PIM) 49
5.2 Programes de diversificaci curricular (PDC) 52
5.3 Alumnes de procedncia estrangera 58
5.3.1 Alumnes nouvinguts 58
5.3.2 Alumnes que necessiten suport lingstic i social 62
5.4 Alumnes amb altes capacitats 66

l'ESO
5.5 Unitats d'escolaritzaci compartida (UEC) 67
5.6 Unitats de suport a l'educaci especial (USEE) 71
5.7 Plans Individualitzats (PI) 74
5.7.1 Criteris generals 75
5.7.2 Avaluaci, promoci i acreditaci de l'alumne 76
5.7.3 PI prescriptiu 78
5.7.4 PI per a alumnes amb NESE o alumnes en circumstncies 79
singulars
5.7.5 PI per reconeixement de matries per a alumnes que 81
simultaniegen ESO amb msica, dansa o esport
5.8 Necessitats especfiques de suport educatiu (NESE) 83
5.8.1 Alumnes amb NESE a l'ESO 84
5.8.2 Identificaci de les NESE 85
6 Normativa d'aplicaci (concreci i desenvolupament del currculum 86
competencial i l'orientaci educativa a l'ESO)

l'ESO
Concreci i desenvolupament del currculum competencial i
l'orientaci educativa a l'ESO
1 Currculum de l'ESO
1.1 Concreci del currculum 2016-2017
En l'organitzaci del currculum d'ESO s'aplica el Decret 187/2015, de 25 d'agost, pel

qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria obligatria.
El curs 2016-2017, l'aplicaci d'aquest Decret s'estn a tota l'etapa secundria
obligatria i segueix un model d'ensenyament i aprenentatge de carcter competencial.
La finalitat s que els alumnes assoleixin els coneixements i les competncies
necessries per afavorir la seva autonomia en l'aprenentatge i el seu desenvolupament
personal i social.
Per als alumnes que finalitzin el quart curs de l'ESO el juny del 2017, el ttol de graduat
en educaci secundria obligatria s'obt en superar el quart curs en el centre
educatiu. s una titulaci nica que no est condicionada per les opcions o itineraris
que hagi cursat l'alumne.
El currculum s'organitza en mbits de coneixement. Els mbits de coneixement sn
agrupacions de matries que comparteixen les competncies bsiques especfiques de
cada mbit i les competncies transversals.
Per al curs 2016-2017, l'estructura dels mbits de coneixement i les matries que
inclouen s la segent:
mbit lingstic
Llengua catalana i literatura
Llengua castellana i literatura
Arans
Llenges estrangeres
Llat
mbit matemtic
Matemtiques
Matemtiques acadmiques i aplicades
mbit cientificotecnolgic
Cincies de la naturalesa: fsica i qumica
Cincies de la naturalesa: biologia i geologia
Cincies de la naturalesa: cincies aplicades a l'activitat professional
Tecnologia

l'ESO
Tecnologies de la informaci i la comunicaci (informtica)
Cultura cientfica
Fsica i qumica i cincies aplicades a l'activitat professional
Biologia i geologia i cincies aplicades a l'activitat professional
Tecnologia i tecnologies de la informaci i la comunicaci (informtica)
mbit social
Cincies socials: geografia i histria
Cultura clssica
Emprenedoria
Economia
Economia i emprenedoria
mbit artstic
Msica
Educaci visual i plstica
Arts escniques i dansa
mbit d'educaci fsica

Educaci fsica
mbit de cultura i valors

Cultura i valors tics
Filosofia
Religi
Cada matria del currculum s'articula amb l'estructura segent: competncies bsiques
de l'mbit i continguts i criteris d'avaluaci en els diferents cursos. En els annexos del 3
a l'11 del Decret 187/2015, de 25 d'agost, es concreta el nou currculum.
La secci Currculum i orientaci del web de la XTEC inclou l'apartat Competncies
bsiques, que cont els documents d'identificaci i desplegament de les competncies
bsiques ja publicats, que els centres han de conixer i incorporar en la formulaci de
les competncies i criteris d'avaluaci, en la selecci de continguts, en la presa de
decisions metodolgiques i en el disseny de les activitats d'avaluaci. Aix mateix, s'hi
poden consultar altres recursos i materials com a eina de suport als centres per millorar
l'assoliment de les competncies bsiques d'mbit dels alumnes.
Les competncies digital, la d'aprendre a aprendre i la d'autonomia, iniciativa personal i
emprenedoria, pel seu carcter transversal, s'han de treballar des de totes les matries.

l'ESO
1.1.1 Organitzaci de primer a tercer. Assignaci horria de les matries
L'assignaci horria setmanal de carcter general de les matries de primer a tercer

curs de l'educaci secundaria obligatria s la segent:
Matries comunes 1r 2n 3r
Llengua catalana i literatura 3 3 3
Llengua castellana i literatura 3 3 3
Llengua estrangera 3 4 3
Cincies socials: geografia i histria 3 3 3
Cincies de la naturalesa: biologia i
3 - 2
geologia
Cincies de la naturalesa: fsica i qumica - 3 2
Matemtiques 3 4 4
Educaci fsica 2 2 2
Msica 2 2* -
Educaci visual i plstica 2 - 2*
Tecnologia 2 2 2
Religi o cultura i valors tics 1 1 1
Tutoria 1 1 1
Treball de sntesi (1) (1) (1)
Servei comunitari** - - (1)
Matries optatives*** 2 2 2
Total dhores 30 30 30
(1) Sense assignaci horria

* Les matries de msica i d'educaci visual i plstica sn intercanviables a segon i
tercer d'ESO.
** Els centres que implementin el servei comunitari poden optar per fer-ho a tercer curs
o a quart.
*** Les hores de les matries optatives es poden destinar a aplicar les mesures
d'atenci a la diversitat que el centre organitzi segons el seu projecte educatiu.Sobre
les matries optatives, vegeu ms especificacions en el punt Matries optatives de
primer, segon i tercer d'ESO.
Per a altres organitzacions, consulteu l'apartat Gesti del projecte educatiu del centre.
Desdoblaments (noms per als centres pblics)
Els desdoblaments dels grups sn d'una sessi setmanal de classe en les matries

l'ESO
segents:
Tecnologia
Cincies de la naturalesa: biologia i geologia; fsica i qumica
Llengua estrangera
Matemtiques (noms a tercer d'ESO)
Aquestes opcions metodolgiques no exclouen altres organitzacions possibles que el
centre pugui dissenyar.
Per a ms informaci, consulteu el document Organitzaci del temps escolar.
1.1.2 Organitzaci de quart curs. Assignaci horria de les matries
Durant el curs 2016-2017, lassignaci horria setmanal de carcter general de les

matries de quart curs de l'educaci secundria obligatria s la segent:
Matries comunes 4t
Llengua catalana i literatura 3
Llengua castellana i literatura 3
Llengua estrangera 3
Cincies socials: geografia i histria 3
Matemtiques 4
Educaci fsica 2
Religi o cultura i valors tics 1
Tutoria 1
Projecte de recerca (1)
Servei comunitari* (1)
Matries optatives 10
Total dhores 30
(1) Sense assignaci horria o amb assignaci d'una hora setmanal d'acord amb
l'apartat Matries optatives de quart dESO.
*Els centres que implementin el servei comunitari poden optar per fer-ho a tercer curs o
a quart.
Matries optatives hores

Biologia i geologia 3
Fsica i qumica
Llat

l'ESO
Economia
Cincies aplicades a lactivitat professional
Emprenedoria
Tecnologia
Tecnologies de la informaci i la comunicaci assignaci
(informtica) lectiva
Segona llengua estrangera mnima:
Educaci visual i plstica 2
Filosofia
Msica
Arts escniques i dansa
Cultura cientfica
Cultura clssica
Fsica i qumica i cincies aplicades 4
Biologia i geologia i cincies aplicades
Economia i emprenedoria
Tecnologia i tecnologies de la informaci i la 3
comunicaci (informtica)
Per a altres organitzacions, consulteu l'apartat Gesti del projecte educatiu del centre.
Desdoblaments (noms per als centres pblics)
El desdoblament d'una sessi setmanal de classe s en la matria de llengua
estrangera.
Aquestes opcions metodolgiques no exclouen altres organitzacions possibles que el
centre pugui dissenyar.
Per a ms informaci, consulteu el document Organitzaci del temps escolar.
1.2 Especificacions sobre matries comunes
1.2.1 Llengua i literatura
Per millorar els resultats en el desenvolupament de les competncies bsiques de

l'mbit lingstic i en el desenvolupament dels continguts curriculars de les matries
corresponents, els professors de llenges han de plantejar un treball conjunt i
coordinat. Per orientar els professors en l'enfocament de l'expressi escrita, el
Departament d'Ensenyament ha publicat el document Orientacions prctiques per a la
millora de l'ortografia i impulsa el programa araESCRIC, que t com a objectiu millorar

l'ESO
la competncia escrita dels alumnes.
La literatura
Per ajudar a desenvolupar la competncia lingstica, els centres han de programar al
llarg de l'etapa aquelles activitats que, prenent el text literari com a model
d'excellncia, permetin un aprofundiment de la comprensi lectora, l'expressi escrita i
la comunicaci oral des d'una perspectiva creativa i fomentant el gaudi de la paraula.
En aquesta lnia, el Departament d'Ensenyament, a travs del web de la XTEC, posa a
l'abast el document d'orientaci didctica La literatura a l'aula, en qu a partir d'una
selecci temtica de textos clssics antics i moderns s'exposen orientacions
metodolgiques i d'avaluaci.
La lectura
Tot i que la lectura en un centre educatiu s responsabilitat de tots els mbits i
matries, els departaments de llengua i literatura han de potenciar l'autonomia lectora
dels alumnes i el gust per la lectura dins i fora de l'aula. El nombre mnim de lectures
per treballar en el marc pedaggic de l'aula, en cada curs de l'etapa, s de tres obres
en la matria de llengua catalana i literatura i tres obres en la matria de llengua
castellana i literatura (s'ha d'assegurar una presncia significativa d'autors que escriuen
originalment en cadascuna d'aquestes llenges). Les obres que cal llegir les tria el
departament o mbit didctic d'aquestes matries.
Les lectures seleccionades han de constar en la programaci didctica i s'han de fer
pbliques, conjuntament amb la llista de llibres de text, abans del 30 de juny anterior al
comenament de cada curs.
A l'espai del Pla d'impuls de la lectura del web de la XTEC, els professors trobaran
adreces d'inters, orientacions, recursos, materials didctics i bones prctiques, perqu
incorporin i sistematitzin estratgies lectores com a eix vertebrador dels aprenentatges.
El Departament d'Ensenyament ha establert com a objectiu estratgic la millora de l'xit
escolar de tots els alumnes. I ho fa potenciant la lectura sistemtica en totes les rees i
matries del currculum al llarg de tota l'escolaritat bsica, per augmentar la
competncia comunicativa i lingstica i el desenvolupament de l'hbit lector dels
infants i joves, sense oblidar que la competncia lectora s la base de molts
aprenentatges i un requisit per participar amb xit en bona part dels mbits de la vida
adulta.
1.2.2 Llenges estrangeres
Atesa la necessitat de garantir un aprofitament mxim de les hores de contacte de

l'alumne amb la llengua estrangera, aquesta llengua ha de ser el vehicle principal de
comunicaci, no noms durant el desenvolupament de les tasques d'aprenentatge sin
en qualsevol moment que requereixi una interacci de carcter funcional dins l'aula.
La possibilitat de disposar de grups reduts en una part de les hores comunes de
llengua estrangera permet programar tasques d'aprenentatge en aquesta part de

l'ESO
l'horari lectiu que incideixen molt especialment en el desenvolupament de les
competncies d'expressi i interacci oral.
Per millorar els resultats en el desenvolupament de les competncies d'aquest mbit,
podeu consultar el document Competncies bsiques de l'mbit lingstic (llenges
estrangeres).
1.2.3 Cincies de la naturalesa

podeu consultar el document Competncies bsiques de l'mbit cientificotecnolgic.
Les cincies de la naturalesa de tercer consten de les matries de biologia i geologia i
de fsica i qumica, que s'han d'avaluar de manera independent.
1.2.4 Religi
D'acord amb la normativa vigent, l'ensenyament de la religi t carcter optatiu per als
alumnes i s d'oferta obligatria per als centres. Per a ms informaci, vegeu els
documents per a l'organitzaci i la gesti dels centres Ensenyament de la religi.
L'ensenyament de la religi ha de respectar els principis, els valors, les llibertats, els
drets i els deures constitucionals i estatutaris, i ha de contribuir a l'assoliment de les
competncies prpies de l'etapa.
La matria de religi s'avalua amb els mateixos criteris i efectes que les altres matries.
1.2.5 Cultura i valors tics
L'ensenyament de la cultura i valors tics s d'oferta obligatria i l'avaluaci s'ha de fer

amb els mateixos criteris i efectes que la de les altres matries.
La matria de cultura i valors tics s'ha d'assignar a professors que reuneixin els
requisits per impartir filosofia o cultura clssica.
podeu consultar el document Competncies bsiques de l'mbit de cultura i valors, aix
com el vincle a Recursos > Cultura i valors tics del web de la XTEC.
1.2.6 Matemtiques
Les matemtiques de tercer i quart s'adrecen a tots els alumnes que cursen l'etapa
d'ensenyament obligatori. Per aquesta ra, s'ha considerat oport fer confluir les
matemtiques acadmiques i aplicades i organitzar activitats d'aula prou mplies

l'ESO
perqu permetin l'atenci a la diversitat de tots els alumnes.
Per contribuir a millorar l'assoliment de les competncies d'aquest mbit el
Departament d'Ensenyament ha publicat el document Competncies bsiques de
l'mbit matemtic. A ms, desprs d'analitzar els resultats de les proves d'avaluaci
d'ESO dels darrers anys, que mostren una dificultat notable i persistent en el camp de
la geometria, ha publicat el document Orientacions prctiques per a la millora de la
geometria.
1.2.7 Servei comunitari (3r i/o 4t d'ESO)
D'acord amb l'article 16 del Decret 187/2015, de 25 d'agost, el servei comunitari s una
acci educativa orientada a desenvolupar la competncia social i ciutadana.
El servei comunitari s'ha d'implementar en tots els centres educatius de secundria
obligatria de forma gradual en un termini de cinc anys des de l'entrada en vigor del
nou decret.
El servei comunitari es desenvolupa en el marc curricular i mitjanant la metodologia
d'aprenentatge i servei. Pretn desenvolupar la competncia social i ciutadana dels
alumnes i respon a la idea que l'educaci s una eina de millora social, orientada a
formar ssers complets, amb una dimensi tant intellectual com humana i moral.
El servei comunitari ha de formar part d'una o diverses matries de tercer i/o quart i ha
de tenir una dedicaci horria aproximada de 20 hores, de les quals com a mnim 10
han de ser de servei actiu a la comunitat. Excepcionalment el servei actiu a la
comunitat es pot dur a terme dins l'horari escolar.
La intencionalitat i la complexitat dels projectes de servei comunitari fan que sigui
necessari un comproms de collaboraci dels diferents agents del territori. Els agents
territorials que poden intervenir en els projectes de servei comunitari sn els centres
educatius, els professionals dels serveis educatius, les administracions educatives i les
entitats educatives culturals i socials.
El servei comunitari ha de servir per enfortir el treball de les competncies transversals
de l'mbit personal i social.
El Departament d'Ensenyament t previst formalitzar convenis de collaboraci amb les
entitats participants en el desenvolupament del servei comunitari.
El centre educatiu que desenvolupa un projecte de servei comunitari ha de:
vincular el servei comunitari al projecte educatiu del centre i al currculum;
vincular el servei comunitari a les necessitats de l'entorn;
incloure el projecte en la programaci anual de centre, avaluat pel consell escolar i
aprovat pel director o directora;
fer la planificaci pedaggica i curricular del projecte: activitats d'aprenentatge,
activitats de servei i criteris d'avaluaci;

l'ESO
concretar aspectes funcionals:
autoritzaci de les famlies
elaboraci d'un document de comproms amb les entitats
planificar el reconeixement del projecte: actes institucionals, lliurament de
diplomes, etc.
El Departament d'Ensenyament, a travs dels serveis educatius, oferir formaci
oportuna als centres que vulguin desenvolupar aquest projecte i a les entitats
collaboradores corresponents.
El servei comunitari t consideraci de projecte transversal amb incidncia en la
qualificaci global de la matria, o matries, a la qual estigui vinculat.
Podeu consultar l'apartat del web de la XTEC de Servei comunitari.
1.2.8 Treball de sntesi de 1r, 2n i 3r d'ESO
El treball de sntesi est format per un conjunt d'activitats d'ensenyament i

aprenentatge que impliquen un treball interdisciplinari que afavoreix la integraci de
coneixements i del treball en equip, tant per part dels alumnes com dels professors.
Aquestes activitats estan concebudes per avaluar el grau d'assoliment de les
competncies de cada mbit i de les competncies transversals. El treball de sntesi ha
de servir per enfortir el treball en el centre de les competncies transversals de l'mbit
digital, personal i social. L'alumne ha de fer un treball de sntesi en cadascun dels tres
primers cursos de l'etapa.
L'equip de professors ha de programar un seguit d'activitats interdisciplinries
relacionades amb diferents matries del currculum com de l'alumne. No cal que en
cada treball de sntesi hi hagi activitats associades a cadascuna de les matries. En
canvi, s que s essencial que les diferents activitats siguin significatives i coherents.
En l'organitzaci d'aquest treball s'ha de tenir en compte assignar un professor o
professora de l'equip docent que tutoritzi l'alumne, en faci el seguiment i l'orientaci.
Orientativament, s'ha d'assignar un tutor o tutora per cada dos o tres equips de quatre
o cinc alumnes.
El treball de sntesi admet diverses formes organitzatives: de manera intensiva,
concentrant totes les activitats en un perode que pot oscillar entre els tres i els cinc
dies, o b de manera extensiva. En aquest segon cas, es pot dur a terme al llarg d'una
part del curs o de tot el curs dins l'horari de les matries.
1.2.9 Projecte de recerca de 4t
En el quart curs tots els alumnes han de fer un projecte de recerca, preferentment en
equip. L'objectiu del projecte de recerca s contribuir al desenvolupament de les

l'ESO
competncies bsiques de l'ESO.
Caracterstiques generals del projecte de recerca
El projecte est constitut per un conjunt d'activitats de descoberta i recerca que ha fet
l'alumne, entorn d'un tema escollit i delimitat, en part, per l'alumne mateix i sota el
guiatge dels professors. Al llarg del projecte, l'alumne ha de demostrar capacitat
d'autonomia i iniciativa en l'organitzaci del treball individual, i tamb de responsabilitat,
cooperaci i collaboraci en el desenvolupament de projectes en com.
El projecte de recerca consta d'una srie de tasques que es poden construir a partir de
situacions, problemes o preguntes inicials, sobre les quals els alumnes, en grups
reduts, han de plantejar una hiptesi o objectiu, planificar el mtode de resoluci,
integrar informaci procedent de diverses fonts i, finalment, arribar a unes conclusions
argumentades per mitj d'un informe escrit i una breu exposici oral. Aquestes
situacions inicials que es proposen als alumnes poden tenir un carcter transversal,
per tamb es poden emmarcar dins un mbit de coneixement determinat.
Un possible enfocament de les activitats o tasques que es proposin com a projectes de
recerca consisteix a seleccionar preguntes o problemes socials rellevants, ja siguin de
l'entorn proper o lluny, relacionats amb alguna disciplina o b interdisciplinaris;
preguntes o problemes que posin l'alumne en situaci de fer-se noves preguntes,
analitzar i valorar evidncies, reflexionar crticament i avaluar les possibles solucions.
Organitzaci del projecte de recerca
L'elaboraci del projecte de recerca t una durada aproximada de 35 hores lectives i es
pot distribuir temporalment de manera flexible al llarg del curs o b concentrada en un
perode determinat, per exemple en sis dies.
Si s'opta per programar el projecte de recerca de manera extensiva al llarg del curs,
s'ha de dur a terme dins l'horari de les matries. Es pot associar a alguna de les
matries optatives, per tamb es pot vincular a altres matries, mbits o projectes del
centre. En tot cas, ha de ser una matria on es dugui a terme un treball especfic de
recerca. Tamb es pot atribuir al projecte de recerca una hora setmanal, d'acord amb
l'apartat Matries optatives de quart d'ESO d'aquest document.
Avaluaci del projecte de recerca
Cada centre ha de dissenyar els criteris d'avaluaci en funci dels tipus de tasques i
dels objectius de la recerca, tenint en compte que es valorar principalment el procs
global del treball realitzat i la perseverana en la consecuci de les fites proposades, i
no nicament els resultats obtinguts. La qualificaci final s individual i computa com
una matria comuna.
1.3 Especificacions sobre matries optatives
El centre ha d'organitzar el currculum optatiu de l'alumne des d'una visi global, no

fragmentada.

l'ESO
En comenar el curs, el centre ha d'informar els alumnes de l'oferta programada de
matries optatives. L'alumne ha d'escollir el seu currculum optatiu amb l'ajut del tutor o
tutora, a partir de l'oferta i de les condicions d'organitzaci del centre.
L'oferta de segona llengua estrangera com a matria optativa s'ha d'adequar al projecte
lingstic contingut en el projecte educatiu del centre, i se n'ha de promoure la
presncia i la continutat al llarg de l'etapa.
L'organitzaci temporal de les matries optatives s criteri del centre, si b durant el
perode en qu l'alumne cursi cadascuna de les matries optatives n'ha de cursar un
mnim de dues hores setmanals.
1.3.1 Matries optatives de 1r, 2n i 3r d'ESO
Els centres han de preveure que les matries optatives de segona llengua estrangera,
cultura clssica i emprenedoria sn d'oferta obligatria almenys en un dels tres primers
cursos.
Cada centre pot proposar matries optatives en els cursos de primer a tercer d'ESO
dins el marge horari que s'estableix per reforar o ampliar les matries del currculum, o
b pot utilitzar aquest marge horari per ampliar la dedicaci horria d'alguna matria del
currculum, amb la finalitat de millorar l'assoliment de les competncies bsiques i
promoure l'xit escolar dels alumnes.
Per poder impartir les matries optatives, cal un mnim de 10 alumnes. Queden
excloses d'aquesta limitaci les matries optatives de segona llengua estrangera i de
cultura clssica.
Emprenedoria
s aconsellable que aquesta matria s'ofereixi a tercer, ats que afavoreix
l'autoconeixement de l'alumne en les opcions d'estudis posteriors, l'orientaci
professional i la iniciativa emprenedora. A partir del curs 2016-2017 s'hi incorporen
continguts d'educaci financera d'acord amb el Decret 187/2015, de 25 d'agost.
D'acord amb el que estableix el Decret 51/2012, de 22 de maig, aquesta matria s un
espai adequat perqu la llengua estrangera sigui una de les llenges vehiculars del
projecte empresarial que desenvolupa la matria d'emprenedoria i perqu es puguin
utilitzar materials didctics en llengua estrangera. Per a ms informaci, consulteu
l'apartat Recursos > Emprenedoria del web de la XTEC.
La matria optativa d'emprenedoria s'atribueix prioritriament als professors que
reuneixin els requisits per impartir les assignatures d'economia i de cincies socials:
geografia i histria.
Segona llengua estrangera
L'opci de segona llengua estrangera constitueix un pla per a tota l'etapa i l'alumne l'ha
de mantenir durant els quatre cursos. Ats aquest carcter de continutat, el centre -
d'acord amb l'avaluaci inicial de l'alumne- ha d'informar i orientar els alumnes que

l'ESO
consideri que poden seguir aquests estudis. Aix inclou la possibilitat que, amb els
criteris que el centre determini, un alumne es pugui incorporar a la segona llengua
estrangera en qualsevol curs.
En casos excepcionals, i considerant l'evoluci acadmica, si es considera ms
adequat que un alumne que havia triat l'opci de la segona llengua estrangera cursi
unes altres matries optatives diferents, el director o directora del centre en podr
autoritzar el canvi.
Cultura clssica
La matria optativa de cultura clssica ha de tenir una distribuci de continguts
adequada al nivell en qu s'ofereixi. La decisi d'impartir aquesta matria en un dels
cursos de l'ESO s competncia del centre, si b s aconsellable que s'ofereixi a
tercer, perqu representa una bona iniciaci per als alumnes que trin llat a quart
d'ESO.
La matria optativa de cultura clssica s'atribueix als professors que reuneixin els
requisits per impartir grec i llat.
1.3.2 Matries optatives de 4t d'ESO
Dacord amb el Decret 187/2015, de 25 dagost, a quart curs cada alumne ha de cursar
un mnim de tres matries optatives i un mxim de cinc, amb un total de 10 hores,
dentre les que es detallen a lapartat Organitzaci de quart curs. Assignaci horria de
les matries.
Cada centre educatiu ha de determinar loferta de matries optatives de quart curs i els
itineraris que consideri ms adequats per a lorientaci dels alumnes. Cal tenir en
compte que, mentre no es desenvolupi la normativa sobre les proves davaluaci final,
el ttol de graduat en ESO dels alumnes que finalitzin letapa durant el curs 2016-2017,
sobt en superar el quart curs en el centre educatiu, i que aquesta titulaci s nica i
no est condicionada per les opcions o itineraris que hagi cursat lalumne.
Els centres poden organitzar loferta de matries optatives en itineraris, s a dir, amb
les matries agrupades en diferents opcions, coherents amb les diverses opcions
laborals o destudis posteriors que vulguin fer els alumnes.
Els centres han dorientar lalumne perqu lelecci de matries optatives serveixi per
consolidar-ne els aprenentatges bsics o perqu li puguin ser tils per a estudis
posteriors o per incorporar-se a lmbit laboral.
En lavaluaci de final de curs, cadascuna de les matries optatives que ha cursat
lalumne t una qualificaci diferenciada.
Tenint en compte els requisits, pel que fa al nombre de matries optatives i limitaci de
la franja horria assignada a matries optatives, especificades anteriorment, el centre
educatiu pot utilitzar el marge horari duna hora per ampliar la dedicaci horria
dalguna matria del currculum, amb la finalitat de millorar lassoliment de les

l'ESO
competncies bsiques i promoure lxit escolar dels alumnes o assignar aquesta hora
al projecte de recerca.
Els centres de tres o ms lnies han doferir de forma obligatria les matries optatives
de filosofia i segona llengua estrangera. La resta de centres han de prioritzar aquesta
oferta segons la disponibilitat.
Per poder impartir les matries optatives, cal un mnim de 10 alumnes. Queden
excloses daquesta limitaci les matries optatives de segona llengua estrangera i de
llat.
Educaci visual i plstica
Durant el curs 2016-2017 els centres que imparteixin educaci visual i plstica de
quart, poden incorporar en la programaci de la matria la preparaci de la prova
daccs als cicles formatius de grau mitj darts plstiques i disseny; per fer-ho, cal que
sadrecin a una de les escoles darts plstiques i disseny autoritzades pel Departament
dEnsenyament, durant el primer trimestre del curs, per concretar la proposta.
1.3.3 Matries optatives que es poden cursar a l'IOC
D'acord amb la Resoluci ENS/1432/2013, de 27 de juny, modificada per la Resoluci

ENS/1252/2014, de 30 de maig, relativa a les matries d'educaci secundria
obligatria i batxillerat dels centres educatius que es poden cursar en la modalitat
d'educaci no presencial, s'estableix la possibilitat que l'alumne cursi algunes matries
a distncia, si per raons organitzatives no les pot cursar en el centre ordinari o b el
centre no les ofereix:
En el tercer curs de l'ESO, per a la matria optativa de segona llengua estrangera.
En el quart curs de l'ESO, per a les matries optatives de TIC (informtica) i/o de
segona llengua estrangera.
En aquest cas, la famlia ha de presentar al centre ordinari la sollicitud per cursar
matries a distncia. El director o directora del centre, si escau, n'ha de donar la
conformitat i formalitzar la inscripci de l'alumne a l'IOC en la primera quinzena del mes
de setembre.
La inscripci de les matries optatives esmentades de tercer i quart d'ESO a l'IOC s
de carcter gratut.
L'Institut Obert de Catalunya facilita peridicament la informaci referent al seguiment i
l'avaluaci de les matries en qesti perqu el centre ordinari en qu l'alumne cursa
els estudis pugui incorporar-la als documents oficials d'avaluaci.
El director o directora del centre ordinari ha de nomenar un professor o professora
responsable del seguiment dels alumnes que cursi alguna matria a distncia, aix com
de la gesti de les proves d'aquestes matries, que s'han de fer de manera presencial i
que posteriorment es retornaran a l'IOC perqu es corregeixin. El professor o
professora responsable del seguiment s'ha de coordinar peridicament amb l'IOC a

l'ESO
travs del portal de l'IOC.
Per tal d'assolir uns bons resultats, el centre ha de fer les actuacions segents:
Informar les famlies de les caracterstiques que suposa cursar aquestes matries
a distncia i del suport corresponent que s'ha de donar al fill.
Posar a disposici de l'alumne un espai del centre amb les condicions adequades
perqu pugui cursar la matria a distncia.
Consultar amb regularitat les instruccions i informacions que es publiquen a l'espai
de centres del portal de l'IOC.
Comprovar peridicament que els alumnes segueixen adequadament les matries
cursades a distncia.
En cas que es produeixi un trasllat d'expedient de l'alumne, una baixa acadmica o
qualsevol altra circumstncia que n'alteri l'escolaritzaci, el centre ordinari n'ha
d'informar l'IOC.
1.4 Gesti del projecte educatiu de centre
D'acord amb l'article 22 del Decret 187/2015, de 25 d'agost, i l'article 17 del Decret
102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, els centres poden establir
projectes interdisciplinaris o globalitzats que requereixin una organitzaci horria de les
matries diferent de la que s'estableix amb carcter general, que reorganitzin
l'assignaci de continguts a les diverses matries, que impliquin agrupacions en mbits
o que suposin la implementaci de determinats mtodes pedaggics.
Durant el curs 2016-2017 s'ha de garantir tant el manteniment de projectes educatius ja
consolidats com les noves propostes organitzatives dins del marge d'autonomia dels
centres. Igualment han de preveure com s'articularan el conjunt de mesures d'atenci a
la diversitat, d'acord amb l'apartat Atenci a la diversitat a l'ESO d'aquest document.
Les modificacions en l'organitzaci de les matries i continguts han de garantir que al
final de l'etapa s'hagin treballat totes les competncies i els continguts establerts.
1.4.1 Organitzacions curriculars que no requereixen autoritzaci
No requereixen autoritzaci del Departament les organitzacions curriculars que

consisteixen a utilitzar el marge horari d'optativitat per ampliar la dedicaci horria
d'alguna matria del currculum, amb la finalitat de millorar l'assoliment de les
competncies bsiques i promoure l'xit escolar dels alumnes o per ampliar l'assignaci
horria d'una matria optativa vinculada al projecte de centre.
Aquestes estratgies didctiques prpies o projectes didctics propis s'han d'adoptar a
proposta del claustre, amb el coneixement del consell escolar i amb l'aprovaci del
director o directora o, si escau, del o de la titular del centre. En el projecte educatiu s'ha
de recollir la proposta per a tota l'etapa.

l'ESO
L'aplicaci del programa intensiu de millora per a primer i segon curs (PIM) i/o els
programes de diversificaci curricular de tercer i quart curs s'han de fer constar en el
projecte educatiu del centre, en la programaci general anual de centre i en les
aplicacions de gesti de dades del Departament (SAGA).
Tampoc requereixen autoritzaci altres possibles assignacions horries de primer a
tercer, tal com recull l'annex 2 del Decret 187/2015, de 25 d'agost. Els centres poden
modificar l'assignaci horria setmanal de les matries que s'estableix amb carcter
general, excepte en el cas de l'educaci fsica, la religi, la cultura i valors tics i la
tutoria. Aquesta nova distribuci s'ha d'establir per a tota una promoci d'alumnes i ha
de respectar les condicions segents:
a. Hores globals de les matries
Per a cada matria, el nombre total d'hores al llarg dels tres cursos no pot ser inferior a:
Llengua catalana i literatura: 315 h
Llengua castellana i literatura: 315 h
Llengua estrangera: 315 h + 35* h
Cincies socials: geografia i histria: 315 h
Cincies de la naturalesa: biologia i geologia: 175 h
Cincies de la naturalesa: fsica i qumica: 175 h
Matemtiques: 385 h
Msica: 140 h
Educaci visual i plstica: 140 h
Tecnologia: 210 h
*Aquestes 35 hores es poden emprar per impartir una matria no lingstica en llengua
estrangera, d'acord amb el projecte lingstic del centre.
b. Presncia de les matries
Les matries de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua
estrangera, cincies socials: geografia i histria, cincies de la naturalesa i
matemtiques han de ser presents en tots els cursos i l'horari global no pot ser inferior
al 60% del nombre total d'hores per curs.
1.4.2 Organitzacions curriculars que requereixen l'autoritzaci del Departament
D'acord amb l'annex 2 del Decret 187/2015, de 25 d'agost, els centres que
desenvolupin projectes educatius que impliquin una organitzaci horria de les
matries que no reuneixin les condicions que s'estableixen a l'apartat anterior
necessiten l'autoritzaci del Departament d'Ensenyament.
Un cop acordada l'estratgia o el projecte pels rgans competents del centre, el director
o directora o, si escau, el o la titular del centre, ha de trametre al director o directora
dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona al o a la gerent del Consorci
d'Educaci, la sollicitud d'autoritzaci, que ha d'incloure la justificaci i argumentaci

l'ESO
del canvi plantejat i el calendari d'implementaci, aix com els instruments de seguiment
i d'avaluaci previstos.
Per als projectes que s'inicin el curs 2017-2018, el termini de presentaci de les
sollicituds d'autoritzaci finalitza el 10 de mar de 2017. El director o directora dels
serveis territorials o l'rgan competent del Consorci d'Educaci de Barcelona, a la vista
de l'informe ems per la Inspecci d'Educaci, emetr la resoluci d'autoritzaci o de
desestimaci.
2 L'orientaci educativa, l'acci tutorial i l'atenci a la diversitat
L'orientaci educativa consisteix en el conjunt d'actuacions dels equips de centre

programades, sistematitzades i avaluades, per garantir l'assoliment de les
competncies bsiques des de l'acompanyament personalitzat de l'alumne al llarg de
l'escolaritzaci.
L'orientaci educativa s'adrea a tots els alumnes, s responsabilitat de tots els
professors i inclou l'atenci a la diversitat, l'acci tutorial i l'orientaci acadmica i
professional.
L'acci tutorial s el conjunt d'accions educatives que, en collaboraci amb les
famlies, contribueixen a assolir les competncies personals i socials de l'alumne,
necessries per poder desenvolupar el projecte personal, acadmic i professional.
El director o directora del centre ha de vetllar perqu aquesta planificaci de l'orientaci
educativa i l'acci tutorial sigui l'eix del projecte educatiu del centre i s'ajusti a una visi
de lideratge pedaggic compartida amb els equips docents dels diferents mbits
curriculars.
Per aix, acompanyar en el procs d'aprenentatge i d'escolaritzaci de l'alumne
demana una planificaci i una coordinaci del conjunt de les accions del centre
educatiu, ra per la qual la responsabilitat de l'orientaci educativa i de l'acci tutorial
s dels equips docents.
L'aplicaci i el desenvolupament del model curricular d'ensenyament i aprenentatge
competencial fomenten que l'orientaci educativa i l'acci tutorial siguin les eines per
afavorir la implicaci i l'autonomia dels alumnes.
2.1 Marc general de l'orientaci educativa
L'orientaci educativa incorporada en el currculum comporta dissenyar estratgies

didctiques i pedaggiques per fomentar l'aprenentatge i l'autonomia de l'alumne.
El desenvolupament del model curricular requereix promoure tres principis de
l'orientaci educativa:
Crear un vincle i la interacci de l'alumne amb l'aprenentatge, el centre i l'entorn.

l'ESO
Promoure la reflexi i la presa de conscincia del mateix procs d'aprenentatge.
Evidenciar la projecci dels aprenentatges establint la connexi del que s'aprn en
la vida fora de l'entorn escolar.
Les programacions d'mbit i/o matria que els professors dissenyen han d'incorporar
eines i instruments al servei d'aquests principis:
Eines i instruments per a l'autoconeixement, la reflexi i la presa de conscincia del
mateix aprenentatge, i l'autoavaluaci. Alguns exemples poden ser: fitxes de
reflexi sobre l'aprenentatge, pautes d'interrogaci, rbriques i carpetes
d'aprenentatge, etc.
Eines i instruments per a l'autoconeixement, per a la reflexi sobre l'evoluci
personal, relacional i cvica. Alguns exemples poden ser: els projectes de millora
personal, el dossier d'aprenentatge (portafoli), els itineraris d'expectatives
personals, etc.
2.2 Orientaci acadmica i professional
El procs orientador continuat inclou les actuacions d'orientaci acadmica i

professional des del principi de l'etapa.
L'orientaci acadmica i professional s'ha d'inserir gradualment en l'aprenentatge
competencial de l'alumne i, per aquesta ra, ha de formar part del projecte educatiu del
centre, encaminat a donar resposta tant a la projecci professional com a la continutat
formativa dels alumnes.
Els objectius d'aquesta orientaci professionalitzadora sn:
Ajudar a concretar l'itinerari formatiu dels alumnes d'acord amb els seus
coneixements, habilitats i actituds.
Detectar els interessos i/o expectatives acadmiques i professionals a travs
d'eines i recursos per identificar les opcions del seu projecte personal.
Enriquir la descoberta de les opcions formatives tot fent s de fonts d'informaci
que permeten relacionar-les amb diversos entorns acadmics i professionals.
Els continguts de l'orientaci acadmica i professional s'incorporen en el currculum
competencial dels diferents mbits i matries, es treballen en les activitats d'mbit,
d'aula, de centre i d'entorn i reforcen la tutoria de grup.
D'acord amb aquests objectius, per dur a terme activitats d'orientaci acadmica i
professional, els centres han de tenir en compte el segent:
Desenvolupar activitats d'ensenyament i aprenentatge que condueixin a resultats
relacionats amb les competncies professionals.
Relacionar les competncies bsiques amb les professionals.
Promoure la millora de les expectatives de les famlies envers els estudis dels fills.

l'ESO
Planificar de manera gradual les actuacions dins l'etapa educativa.
Els equips docents sn els responsables de portar a terme el conjunt d'actuacions
d'orientaci acadmica i professional, i l'orientador o orientadora i l'equip de tutors en
lideren la planificaci, el seguiment i l'avaluaci.
La projecci acadmica i professional ha de comptar amb els agents educatius de
l'entorn i, de manera molt especial, amb la participaci de les famlies.
El procs orientador, construt a partir de la coordinaci entre primria i secundria i
present al llarg de l'etapa, afavoreix l'autoconeixement de l'alumne i l'ajuda en la presa
de decisions continuada.
En concret, en el pas de tercer a quart d'ESO, el tutor o tutora i l'orientador i
orientadora, conjuntament amb la famlia, han d'ajudar l'alumne en la tria de l'itinerari
de quart d'ESO.
2.2.1 Recursos per a l'orientaci acadmica i professional
El Departament d'Ensenyament ofereix suports i serveis als docents, tutors i

orientadors dels centres i serveis educatius.
En el web Estudiar a Catalunya s'informa de l'oferta formativa a Catalunya i dels
diferents itineraris formatius. Tamb se suggereixen activitats, models i eines per a
l'autoconeixement.
Al web de la XTEC, dins la secci Currculum i Orientaci > Orientaci educativa, hi ha
materials, enregistraments d'experincies de centre i fonaments terics de l'orientaci
educativa.
El Sal de l'Ensenyament, les fires i els salons comarcals dels municipis ofereixen la
informaci actualitzada de l'mplia oferta d'estudis i formaci ocupacional presencial i a
distncia de manera personalitzada.
Per als professors, el Consorci d'Educaci de Barcelona, a Porta 22 BCN Activa,
ofereix documents sobre convalidacions i equivalncies d'estudis parcials d'ESO amb
altres estudis.
El web Escola i famlia informa les famlies sobre l'oferta formativa a Catalunya i dna
resposta als dubtes ms freqents sobre l'accs als diferents estudis. Tamb posa al
seu abast eines per dur a terme un treball conjunt d'orientaci amb el tutor o tutora del
centre.
2.3 Marc general de l'acci tutorial
L'acci tutorial s el conjunt d'accions educatives que contribueixen, en collaboraci

amb les famlies, a l'assoliment de les competncies transversals de l'alumne,
necessries per poder desenvolupar el projecte personal, acadmic i professional.

l'ESO
Aquestes competncies transversals, mbit personal i social i mbit digital, es
despleguen en totes les actuacions d'aula i de centre.
L'acci tutorial s funci i responsabilitat de tots els professors i comporta la
programaci (planificaci, seguiment i avaluaci) de continguts i estratgies didctiques
de les competncies transversals en dues lnies de treball:
Des de totes les rees, matries i mbits.
Des de les activitats, espais i temps de tutoria.
La concreci d'aquestes dues actuacions han de quedar recollides en una planificaci
de l'acci tutorial, que forma part del projecte educatiu del centre.
La tutoria individualitzada s una actuaci compartida de centre que complementa
l'acci tutorial de les rees, matries i mbits, i refora l'acompanyament i l'orientaci
dels alumnes al llarg de l'escolaritzaci.
L'assignaci de la tutoria grupal, en especial en els primers cursos de l'ESO, ha de
respondre als criteris segents:
Han de ser professors que imparteixen matries al conjunt del grup classe o un
professor o professora d'orientaci.
Han de ser professors amb experincia al centre.
Conv que sigui un mateix tutor o tutora durant dos cursos consecutius.
Dins d'aquest marc general de l'acci tutorial, cal concretar algunes especificitats:
Alumnes de nova incorporaci: l'organitzaci del centre ha de planificar un
acompanyament i seguiment ms freqent, que inclogui sessions de tutoria
individualitzada d'acollida i sessions de seguiment durant els tres trimestres.
Abandonament escolar: una prioritat de l'acci tutorial a l'educaci secundria
obligatria s la prevenci de l'abandonament escolar. Per tant, cal donar resposta a la
diversitat de ritmes, nivells i estils d'aprenentatge dels alumnes mitjanant la detecci
preco dels condicionants del procs d'ensenyament i aprenentatge dels alumnes i del
context tot ajustant la resposta educativa. Aix mateix, ha de promoure la continutat
dels alumnes cap a les diverses opcions dels estudis postobligatoris existents d'acord
amb les seves possibilitats i interessos.
Famlia i centre docent: A travs de l'acci tutorial cal promoure la implicaci, la
collaboraci i la coresponsabilitat de les famlies, aix com donar orientacions i pautes
per a l'acompanyament i el seguiment escolar a casa.
El centre ha de preveure la creaci d'espais de trobada, individuals i collectius, entre
les famlies dels alumnes i els professors. En aquests espais de trobada cal generar un
clima comunicatiu, respectus i adequat que permeti l'intercanvi fluid de creences,
experincies i punts de vista sobre l'educaci, i facilitar la presa de decisions
compartides entre la famlia i el centre educatiu.
Entre aquests acords s'inclouen els que s'hagin pres com a mesura educativa en
resposta a les caracterstiques, capacitats i necessitats dels alumnes, i han de quedar

l'ESO
recollits a l'addenda de continguts especfics de la carta de comproms educatiu d'inici
de curs.
Inclusi social: per afavorir la inclusi social i escolar de l'alumne, el foment de la seva
participaci en les activitats de lleure educatiu que s'organitzen a l'entorn ha de ser un
element que tenir en compte l'acci tutorial. s important facilitar informaci dels
recursos que ofereix el territori i tenir coneixement del grau de participaci dels
alumnes en les activitats que s'hi organitzen.
2.3.1 Documents de centre de registre i comunicaci del procs d'aprenentatge

de l'alumne
En el marc general de l'orientaci educativa i l'acci tutorial, per tal de concretar

l'acompanyament del procs d'aprenentatge de l'alumne d'un curs al segent i als
ensenyaments postobligatoris, el centre ha de disposar de dos instruments:
Full de seguiment
El full de seguiment intern t la finalitat d'enregistrar les observacions, decisions i
actuacions fetes respecte al procs d'aprenentatge de l'alumne; el seu contingut
s'actualitza peridicament d'acord amb l'evoluci d'aquest procs.
El full de seguiment ha d'incloure, entre d'altres, les dades segents:
a. Nivell d'assoliment dels aprenentatges
b. Mesures de suport a l'aprenentatge rebudes (especfiques i/o extraordinries)
c. Interessos i expectatives de l'alumne
d. Habilitats de relaci i socialitzaci
El full de seguiment s'ha de conservar en el centre fins que l'alumne finalitzi
l'escolaritzaci. Els tutors han de guardar en un nic espai (fsic o digital) aquests
informes, actualitzar-los i posar-los a disposici dels altres professors de l'alumne.
En aquest sentit, cal recollir els acords i compromisos adquirits pel tutor o tutora, la
famlia i l'alumne, signats en la part especfica addicional de la carta de comproms
educatiu.
Una vegada finalitzat cada curs, els tutors i la resta de professors de l'equip docent, en
funci del que disposa el full de seguiment, han de valorar la continutat o no de les
decisions que s'hagin pres amb relaci a les prctiques pedaggiques i de les mesures
i suports aplicats per atendre les necessitats educatives de cada alumne. Aquestes
valoracions posteriorment s'han de compartir amb l'alumne i amb la famlia.
Consell orientador
L'alumne i la famlia, o els tutors legals, han de rebre un consell orientador en finalitzar
cada curs, fonamentat en la informaci del registre o full de seguiment intern. Aquest
consell l'emet l'equip docent amb les recomanacions de les propostes de mesures de
suport per al curs segent, si escau.

l'ESO
En finalitzar l'escolaritzaci de l'alumne, l'equip docent emet un consell orientador,
mitjanant un informe motivat, que ha d'incloure una orientaci especfica amb relaci a
l'itinerari formatiu i/o professionalitzador.
Aquest consell orientador ha de contenir els aspectes ms rellevants de laprenentatge
competencial de lalumne al llarg de letapa educativa i registrats, curs per curs, en el
full de seguiment intern. Ha de permetre acompanyar lalumne en el seu procs de
presa de decisions acadmiques i professionals al final de letapa i garantir-ne la
continutat formativa.
Per tal de justificar la proposta de recomanaci, aquesta com a mnim ha dincloure els
aspectes segents:
Competncies desenvolupades i nivells
Interessos, aptituds i participaci de lalumne en el centre
Actuacions fetes en matria dorientaci acadmica i professional
Expectatives acadmiques i professionals i/o laborals a curt i a mitj termini
Recomanacions i proposta de lequip docent
Per donar a conixer i compartir el contingut del consell orientador a final de l'etapa, el
tutor o tutorai quan es consideri convenient tamb l'orientador o orientadora del
centre ha de mantenir una entrevista amb l'alumne i els pares o tutors legals, per
intercanviar la proposta que el centre fa de l'itinerari formatiu de l'alumne. Aquest
moment ha de ser planificat dins l'organitzaci del centre per tal que les famlies
comparteixin la presa de decisi dels fills, hi puguin collaborar i els puguin assessorar.
2.3.2 Les funcions de l'orientador o orientadora en el centre
L'orientador o orientadora del centre ha de promoure, conjuntament amb els diversos

equips docents del centre, la planificaci, la coordinaci i la dinamitzaci de les tasques
d'acompanyament, seguiment i avaluaci dels alumnes.
L'equip directiu ha de vetllar perqu aquesta tasca es porti a terme de manera
coordinada per tots els professors.
Els professors de l'especialitat d'orientaci educativa han de desenvolupar unes
funcions especfiques i el director o directora ha de vetllar perqu es prioritzin amb
criteris d'equitat i qualitat d'acord amb el projecte educatiu del centre.
Aix, doncs, el marc d'actuaci professional de l'especialista d'orientaci educativa es
divideix equitativament en dos grans blocs: alumnes (10 hores) i comunitat educativa
(10 hores).
Alumnes
Codocncia i suport. Aquest suport dins de l'aula ha de ser el fruit del treball
coordinat i acordat entre l'orientador o orientadora, els departaments didctics i els
equips docents. Ha d'afavorir l'intercanvi d'estratgies i ajudes dins de l'aula entre

l'ESO
el professor o professora responsable de la matria i l'orientador o orientadora.
Docncia sobre aspectes competencials relacionats amb l'especialitat de

psicopedagogia (competncia de l'autonomia i iniciativa personal, competncia
aprendre a aprendre, competncia social i ciutadana i competncia comunicativa) i
d'orientaci professional per ajudar a contribuir a l'xit acadmic i professional dels
alumnes.
Els professors de l'especialitat d'orientaci educativa es dediquen, prioritriament,
als alumnes que presenten ms dificultats en l'aprenentatge i, molt particularment,
als que necessiten suports educatius especfics per progressar en els
aprenentatges i per participar en les activitats ordinries del centre. D'aquesta
manera, els alumnes amb necessitats educatives especials, els alumnes amb
dificultats d'aprenentatge i els alumnes amb risc d'exclusi social sn els primers
que s'han de beneficiar de la intervenci d'aquests especialistes. Aquesta tasca
complementa les funcions que desenvolupen els professors de cada matria pel
que fa a l'atenci de les diferents capacitats, interessos ritmes i nivells
d'aprenentatge que presenten els alumnes.
Coordinaci del procs d'avaluaci psicopedaggica en collaboraci amb
l'assessor o assessora psicopedaggic de l'EAP. L'avaluaci psicopedaggica s
un procs que s'inicia a partir d'una demanda o necessitat educativa d'un alumne o
grup d'alumnes que es duu a terme en collaboraci amb els docents i altres agents
educatius implicats.
T per finalitat identificar els condicionants de l'aprenentatge dels alumnes i del
context i orientar la presa de decisions sobre la resposta educativa que ms
afavoreixi el desenvolupament personal i d'aprenentatge de l'alumne.
Aix, per fer una avaluaci psicopedaggica cal fer una recollida i valoraci de la
informaci de tots els aspectes que poden condicionar el procs d'ensenyament i
aprenentatge, tant pel que fa a l'alumne implicat (aspectes cognitius, emocionals i
relacionals), com als contextos educatius (aula, centre, famlia i entorn).
Aquest procs ha d'acabar sempre en una proposta d'orientacions per millorar la
resposta educativa.
Dins d'aquesta funci, hi ha tamb algunes especificitats que cal destacar:
El professor o professora d'orientaci educativa del centre ha de fer un informe per
orientar l'escolaritzaci a l'educaci postobligatria dels alumnes amb algunes
dificultats d'aprenentatge que no necessiten dictamen o b alumnes que no han
seguit cap programa de diversificaci curricular durant l'escolaritat obligatria. El
contingut d'aquest informe ha de formar part del consell orientador.
El professor o professora d'orientaci educativa ha d'aportar en collaboraci amb

el professional de l'EAP, propostes que afavoreixin la presa de decisions dels

l'ESO
equips de centre, amb relaci als alumnes amb ms dificultats d'aprenentatge, que
manifesten conductes disruptives o en risc d'exclusi.
Aix mateix, per derivar alumnes a la unitat d'escolaritzaci compartida (UEC)

desprs de valorar, des d'una visi inclusiva i psicopedaggica, les opcions
educatives de l'alumne i havent esgotat les mesures generals i especfiques d'aula
i de centre, l'orientador o orientadora del centre ha de fer un informe, en
collaboraci amb el professional de l'EAP, que contingui: una avaluaci
psicopedaggica, els aspectes que cal prioritzar per compensar les dificultats
d'adaptaci escolar i la justificaci de la convenincia d'assistir a la UEC.
En aquells centres que disposen d'unitats de suport a l'educaci especial (USEE),

l'orientador o orientadora, conjuntament amb el professional de l'EAP, sn els
encarregats de cohesionar les accions educatives relatives a la coordinaci
continuada dels professors. Aquesta coordinaci consisteix a concretar els temps i
espais d'atenci als alumnes, acompanyar els docents en la resposta educativa
d'aquests alumnes dins l'aula i, per aix mateix, programar, seguir i avaluar les
competncies descrites en el pla individualitzat de l'alumne (PI).
El procs de l'avaluaci psicopedaggica i el retorn de la mateixa requereix fer les

corresponents entrevistes personals amb els alumnes, famlies i altres agents
implicats.
Comunitat educativa
a. Suport tcnic a l'equip docent:
Assessorament per a la funci tutorial, tant als professors tutors com als equips
docents per a un millor acompanyament dels alumnes i de les famlies.
Suport a la planificaci de les actuacions especfiques de l'orientaci acadmica i

professional dels alumnes.
Collaboraci en la planificaci de les estratgies organitzatives de centre per

atendre les necessitats educatives dels alumnes, que garanteixin la participaci
dels alumnes en les activitats d'aula i en l'entorn escolar ordinari. En casos
especfics, amb la collaboraci dels professionals de l'EAP.
Donar suport en l'elaboraci, aplicaci, seguiment i avaluaci dels plans

individualitzats elaborats per l'equip docent, i que lidera el tutor o tutora.
Assessorament als departaments didctics i als equips docents en aspectes

pedaggics i organitzatius per atendre adequadament els diversos ritmes, nivells i

l'ESO
estils d'aprenentatge.
Liderar el procs d'avaluaci psicopedaggica d'un alumne o grup d'alumnes.
b. Suport tcnic a l'equip directiu del centre:

Participaci en l'elaboraci, aplicaci, avaluaci i actualitzaci del projecte educatiu
en relaci amb l'orientaci educativa i mesures d'atenci a les necessitats
educatives dels alumnes.
Participaci en la comissi d'atenci a la diversitat o rgan equivalent del centre

per planificar i fer el seguiment i l'avaluaci de les mesures d'atenci de tots els
alumnes.
Coordinaci pedaggica dels recursos, les actuacions dels professionals dels

serveis externs (serveis educatius del Departament d'Ensenyament i altres serveis,
com l'hospital de dia i les aules hospitalries) i del procs d'avaluaci dels alumnes
vinculats a aquests serveis, en collaboraci amb els professionals de l'EAP.
2.3.2 La coordinaci de l'orientador o orientadora i l'assessor o assessora

psicopedaggic de l'EAP
Ateses les caracterstiques i l'amplitud de la tasca orientadora i d'acompanyament de

l'aprenentatge dels alumnes, hi ha situacions i tasques que requereixen la coordinaci
amb els professionals de l'equip d'assessorament i orientaci psicopedaggica (EAP).
Al comenament d'un curs escolar, s necessria la coordinaci entre l'equip directiu, el
professional de l'orientaci i el professional de l'EAP per planificar les tasques, les
accions i els moments que aquests professionals han d'atendre i acompanyar els
alumnes en funci de les seves singularitats i necessitats. Aquesta coordinaci ha de
quedar concretada al centre en el pla d'actuaci de l'EAP.
Les tasques que aquests dos professionals han de compartir sn les segents:
En els casos d'alumnes amb informe de reconeixement de necessitats educatives
especials, ambds professionals poden dur a terme l'avaluaci psicopedaggica
d'aquests alumnes, i cal que collaborin amb el tutor o tutora i l'equip docent sobre
aspectes relacionats amb l'elaboraci i el seguiment dels plans individualitzats (PI).
Caldr primer haver exhaurit les mesures generals del centre (metodologia
inclusiva d'aula, entorns rics d'aprenentatge...).
Cal que tamb es coordinin per orientar i informar les famlies dels alumnes amb
necessitats educatives especfiques sobre serveis i recursos del sector, beques i

l'ESO
ajuts.
En els centres que disposen d'unitats de suport a l'educaci especial (USEE) es fa

necessria, a banda de la coordinaci i de les tasques descrites per compartir, una
coordinaci continuada entre els professors de la USEE, l'orientador o orientadora
del centre i l'EAP, amb la finalitat de programar, seguir i avaluar les competncies
descrites en el pla individualitzat de l'alumne (PI) i acompanyar els docents en la
resposta educativa d'aquests alumnes dins l'aula. L'encarregat de coordinar i
cohesionar totes aquestes accions educatives s l'orientador o orientadora del
centre.
Cal que tamb es coordinin per orientar i informar la intervenci de serveis externs
o la derivaci d'alumnes a una UEC.
Collaborar en la proposta, la planificaci i el seguiment de les mesures

organitzatives i metodolgiques que el centre aplicar per millorar
l'acompanyament i aprenentatge dels alumnes, aix com promoure la cultura
inclusiva en el centre.
Funcions de lorientador o orientadora del centre

Alumnes (10 hores) Comunitat educativa (10 hores)

l'ESO
Suport a lequip docent
Assessorament a la funci
tutorial: tutors i equip docent
Suport a la planificaci de les
actuacions especfiques de
lorientaci acadmica i Suport a lequip directiu
professional
Elaboraci, aplicaci,
Lideratge del procs avaluaci i actualitzaci del
Codocncia i/o suport dins davaluaci psicopedaggica PEC, amb relaci a
laula dun alumne o grups lorientaci educativa
dalumnes
Docncia sobre aspectes Participaci en la comissi
relacionats amb la seva Collaboraci en la datenci a la diversitat,
especialitat planificaci de les estratgies seguiment i avaluaci de tots
Coordinaci del procs organitzatives de centre per a els alumnes*
davaluaci psicopedaggica latenci de les necessitats Coordinaci dels recursos i
i propostes dorientaci* educatives dels alumnes*
les actuacions amb els
Suport a lelaboraci, serveis educatius i altres*
seguiment i avaluaci del PI
elaborat per lequip docent*
Assessorament als
departaments didctics i
equips docents per atendre
els nivells, ritmes i estils
daprenentatge*
*En collaboraci amb lEAP.
2.4 Atenci a la diversitat a l'ESO
El Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenaci dels ensenyaments d'educaci

secundria obligatria, en el captol 3, estableix les indicacions per a l'orientaci
educativa i la gesti pedaggica en els centres d'educaci secundria obligatria. En
aquest captol es concreten, entre d'altres, les diferents mesures d'atenci als alumnes
a l'ESO.
D'altra banda, l''article 91 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, i l'article 5 del
Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, estableixen que
tots els centres vinculats al Servei d'Educaci de Catalunya disposin d'un projecte
educatiu del centre (PEC) que incorpori el carcter propi del centre i concreti els criteris
que orienten l'atenci a la diversitat i les mesures i els suports necessaris per a la
concreci i desenvolupament del currculum d'acord amb els principis del sistema
inclusiu.

l'ESO
Aix, el PEC recull la identitat del centre tenint en compte les caracterstiques socials i
culturals del context escolar amb la finalitat que els alumnes assoleixin les
competncies bsiques de l'etapa i el mxim aprofitament educatiu, assegurant la
participaci de tots els alumnes en els entorns escolars, independentment de les seves
condicions i/o capacitats.
En aquest sentit, el captol 1 del document De l'escola inclusiva al sistema inclusiu, es
presenten les bases de l'enfocament inclusiu d'atenci als alumnes per a les etapes
obligatries i postobligatries del sistema educatiu a Catalunya. L'atenci als alumnes
en un sistema inclusiu requereix una visi mplia que consideri tots els vessants de
l'alumne, que respecti les diferncies, la singularitat de cadasc, els moments
maduratius, la varietat d'estils en el processament de la informaci i els ritmes
d'aprenentatge. Es promou l'atenci educativa de tots els alumnes i es fixa de forma
especial en aquells grups amb un risc ms gran de marginaci o d'exclusi, a fi de
garantir la seva participaci i l'assoliment d'aprenentatges valuosos.
Al web de la XTEC, el document Document d'orientaci sobre l'atenci a la diversitat a
l'ESO recull les orientacions generals per a l'organitzaci de l'atenci a la diversitat i la
diversificaci curricular a l'ESO.
L'article 18 del Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenaci dels ensenyaments de
l'educaci secundria obligatria, estableix que les mesures d'atenci a la diversitat per
als alumnes a l'ESO poden ser de carcter general, especfic o extraordinari, i poden
establir-se de forma temporal o permanent. En coherncia amb un plantejament
inclusiu per a l'atenci als alumnes, primer s'exposen les mesures genriques amb
propostes d'orientacions per a l'atenci a tots els alumnes, en segon terme es
concreten les orientacions amb relaci a les mesures especfiques i, finalment, les que
fa allusi a les mesures extraordinries.
Els centres pblics han de fer constar en la fitxa de l'alumne del programa SAGA les
mesures d'atenci als alumnes especfiques o extraordinries que se li apliquin durant
el curs acadmic corresponent, en un termini de dos mesos a partir de l'inici de curs o,
en el cas de trasllat, de l'arribada al nou centre.
El quadre que es presenta a continuaci illustra les diferents mesures d'atenci a la
diversitat que es concreten a l'ESO.
Atenci a la diversitat a l'ESO

Mesures generals Mesures especfiques Mesures extraordinries

l'ESO
PIM: programa intensiu de
millora
PDC: programes de
diversificaci curricular
(projectes singulars i aules
obertes)
Activitats de refor i Atenci als alumnes de USEE: unitats de suport a

ampliaci ajustades a les procedncia estrangera leducaci especial
necessitats dels alumnes. (aules dacollida i suport
lingstic i social) UEC: unitats descolaritzaci
Mesures organitzatives compartida
Alumnes amb altes
Estratgies metodolgiques capacitats i inters per
laprenentatge
Alumnes en circumstncies
singulars i/o de vulnerabilitat.
Alumnes amb matries
pendents
Eines de planificaci i seguiment dels alumnes
Pla individualitzat (PI) o programacions del grup
Orientaci i seguiment dels alumnes
2.4.1 Comissi d'atenci a la diversitat (CAD) o rgan equivalent
L'orientaci educativa, com a eix del projecte educatiu, requereix un espai i un temps
de debat pedaggic entre els diferents representants del centre per ajustar i concretar
l'aprenentatge de l'alumne a les seves necessitats.
En els centres pblics, aquest espai s el de la comissi d'atenci a la diversitat (CAD),
si b alguns centres disposen d'espais similars i amb el mateix objectiu que tenen altres
denominacions, com ara l'anomenat equip orientador.
La CAD l'ha de presidir el director o directora del centre o un altre membre de l'equip
directiu i, en els centres privats, qui designi el o la titular amb criteris d'analogia.
En aquesta comissi hi han de participar els membres segents:
El director o directora o una persona de l'equip directiu
El professor o professora d'orientaci educativa i/o referents d'equip d'orientaci
Referents de nivell i/o representants dels equips docents del centre
Els professionals designats a les USEE, en cas que n'hi hagi.
De manera puntual, i quan es consideri necessari per la temtica tractada, s'han
d'afegir a la CAD aquests altres membres:

l'ESO
El o la docent de l'aula d'acollida (en cas que n'hi hagi).
El o la professional de l'equip d'assessorament i orientaci psicopedaggica (EAP),
que interv com a suport extern al centre.
Altres professionals de la comunitat educativa que es considerin oportuns, com ara
el tcnic o tcnica d'integraci social.
Les funcions de la comissi sn les segents:
Establir els trets bsics de les formes organitzatives, metodolgiques i didctiques
d'aula que, en el context del centre, es considerin ms idonis per atendre la
diversitat dels alumnes.
Organitzar, ajustar i fer el seguiment de l'aplicaci dels recursos de qu disposa el
centre i de les mesures adoptades per aplicar els criteris (determinats en el PEC) i
les actuacions per a l'atenci a la diversitat.
Proposar els procediments i criteris que empraran els equips docents per fer les
adaptacions o els plans individualitzats (PI) que corresponguin.
Collaborar amb l'entorn escolar o, si escau, amb els plans educatius d'entorn o
altres programes socioeducatius en els quals participi el centre, per dissenyar,
planificar i desenvolupar accions de suport escolar i educatiu per atendre la
diversitat dels alumnes.
Collaborar amb els equips docents per establir els criteris per a l'avaluaci
formativa de l'alumne.
Fer l'avaluaci de l'aplicaci de les mesures de l'atenci a la diversitat en el centre i
del progrs dels alumnes.
Establir els mecanismes per garantir el seguiment de l'evoluci dels alumnes amb
necessitats educatives especials i especfiques.
Fer el seguiment dels alumnes que han passat de sis de primria a primer d'ESO i
valorar les ajudes pedaggiques emprades, en el marc de la coordinaci entre
primria i secundria.
Fer el seguiment i la valoraci de les decisions que es vagin prenent en el marc de
la CAD.
Fer la prevenci i el seguiment dels alumnes amb risc d'aband escolar.
Prioritzar les avaluacions psicopedaggiques que s'han de fer, aix com fer-ne el
seguiment per ajustar la resposta educativa.
Altres funcions que en aquest mbit li atribueixi el mateix centre.
La comissi ha de ser un espai de treball funcional i gil, i per aix cal que decideixi la
periodicitat de les reunions (dins les hores d'activitats complementries d'horari fix dels
professors) d'acord amb la planificaci de les temtiques plantejades.
Per a ms informaci consulteu el document Guia per a l'anlisi, la reflexi i la
valoraci de prctiques inclusives.

l'ESO
2.4.2 Mesures generals
Les mesures generals garanteixen l'atenci i el suport a tots els alumnes i inclouen el
conjunt d'accions de refor i ampliaci que cada docent preveu a fi i efecte d'ajustar la
programaci general del grup a les necessitats de tots els alumnes.
Les mesures generals incideixen en l'organitzaci general dels recursos del centre, ja
que els acords i les actuacions consensuades per tot l'equip docent s'encaminen a
l'assoliment de l'xit educatiu de tots els alumnes i l'especial atenci als grups ms
vulnerables. Aquestes mesures les apliquen tots els professionals del centre de manera
coordinada, des de la coresponsabilitat i el treball en equip, a fi de donar resposta al
seguiment personalitzat de tots els alumnes.
Les mesures generals es recullen en el projecte educatiu del centre i en les normes
d'organitzaci i funcionament, i han de quedar concretats en totes les programacions
del centre (programaci general anual, programaci d'mbit o matria, coordinaci
d'equip docent i programaci didctica d'aula).
El conjunt d'estratgies que han d'adoptar els professors dels diferents mbits i
matries per ajustar la programaci a les necessitats de tots els alumnes, constitueixen
les primeres mesures generals d'atenci a tots els alumnes.
L'orientaci i el seguiment de l'alumne s'estableixen com a elements clau en les
mesures generals, ats que incorporen els principis psicopedaggics, els principis de
l'enfocament competencial de l'aprenentatge i el treball collaboratiu dels equips
docents.
El procs orientador compartit entre l'equip docent i l'orientador o orientadora del centre
ha de fer una atenci especial als alumnes amb ms dificultats per graduar-se en
l'etapa d'educaci secundria obligatria i, en aquest sentit, cal oferir les alternatives
curriculars que ms s'ajustin a les seves necessitats, i aix assegurar l'xit acadmic de
tots els alumnes.
En els primers cursos de l'ESO els centres poden destinar les hores de la part optativa
del currculum a l'ampliaci de la dedicaci horria d'una o diverses matries de la part
comuna, amb la finalitat de millorar l'assoliment de les competncies bsiques i
promoure l'xit escolar de tots els alumnes.
Per a ms informaci, consulteu el document Orientacions per a l'atenci a tot l'alumnat
a l'ESO. Mesures generals.
2.4.3 Mesures especfiques
Les mesures especfiques permeten singularitzar i adaptar el currculum als alumnes

que ho requereixin, un cop han estat aplicades les mesures generals. El centre
concreta les mesures especfiques a partir de la detecci de les necessitats dels
alumnes que facin els equips docents i de la concreci que es faci a travs de la
comissi d'atenci a la diversitat o l'rgan collegiat que el centre determini.

l'ESO
Aquestes mesures han de cercar la mxima participaci de tots els alumnes en les
situacions educatives del centre i d'aula i han de quedar recollides en els documents
del centre, en les programacions i, si escau, en els plans individualitzats.
Tots els docents del centre tenen la responsabilitat de proporcionar les mesures
especfiques que els alumnes necessitin amb l'assessorament del professor
d'orientaci educativa; els professors tutors de les USEE, dels programes de
diversificaci curricular o de les aules d'acollida; els especialistes de l'equip
d'assessorament psicopedaggic, o els especialistes especfics, si escau.
Les mesures especfiques adreades a grups d'alumnes poden disposar d'una
programaci especfica grupal que reculli les concrecions curriculars, metodolgiques i
criteris i instruments d'avaluaci per atendre aquests alumnes, sens perjudici dels plans
individualitzats que puguin ser necessaris.
Programa intensiu de millora (PIM)
El programa intensiu de millora (PIM) es concreta com a mesura especfica que dna
resposta al que estableix el Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci secundria obligatria, en l'article 18.5.a, pel que fa a les
mesures preventives de suport immediat als alumnes de primer i segon d'ESO.
En aquest sentit, el PIM s una mesura especfica i temporal d'atenci a la diversitat
que s'adrea als alumnes de primer i/o segon d'ESO per promoure la consolidaci de
les competncies bsiques de primria i la progressiva millora de les competncies de
primer i segon d'ESO en l'mbit lingstic (catal i castell) i l'mbit matemtic. Per fer-
ho, cal intensificar la dedicaci horria lectiva dels alumnes en aquests mbits i aplicar
metodologies que afavoreixin un aprenentatge personalitzat i adequat a les seves
necessitats educatives.
El PIM el desenvolupa la Resoluci de 7 de maig de 2014, per la qual es donen
instruccions per a l'organitzaci del Programa intensiu de millora adreat als alumnes
de primer i segon curs d'educaci secundria obligatria en els centres educatius
pblics. Per a ms informaci, consulteu l'apartat Concreci de les mesures d'atenci a
la diversitat: Programa intensiu de millora (PIM).
Programes de diversificaci curricular (PDC)
Els programes de diversificaci curricular (PDC) es concreten com a mesura especfica
que dna resposta al que estableix el Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci secundria obligatria, en l'article 18.5.b, pel que fa a les
mesures orientadores per als alumnes de tercer i quart d'ESO, per estimular la
continutat formativa dels alumnes amb dificultats d'aprenentatge i/o risc
d'abandonament escolar.
Un cop exhaurides i havent resultat insuficients les mesures generals, els centres
educatius poden organitzar programes flexibles de diversificaci curricular (PDC) per tal
de facilitar l'assoliment dels objectius generals i les competncies dels diferents mbits
determinades en el Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenaci dels ensenyaments de
l'ESO, mitjanant una organitzaci de continguts i matries del currculum diferent a

l'ESO
l'establert amb carcter general i una metodologia especfica i personalitzada. Els
centres educatius poden disposar d'una programaci especfica grupal que reculli les
concrecions curriculars, metodolgiques i criteris i instruments d'avaluaci per atendre
aquests alumnes.
Per a ms informaci, consulteu l'apartat Concreci de les mesures d'atenci a la
diversitat: programes de diversificaci curricular (PDC).
Atenci als alumnes de procedncia estrangera
Alumnes nouvinguts
En l'educaci secundria, es considera alumne nouvingut aquell que s'ha incorporat per
primera vegada al sistema educatiu en els darrers vint-i-quatre mesos o,
excepcionalment, quan s'hi ha incorporat en els darrers trenta-sis mesos si procedeix
d'mbits lingstics i culturals molt allunyats del catal.
L'aula d'acollida t, pel que fa al coneixement de la llengua, la primera finalitat de
proporcionar als alumnes nouvinguts un nivell de competncies lingstiques que els
permeti interactuar amb l'entorn escolar i social. Per seguir el currculum ordinari,
aquests alumnes necessiten, a ms d'aquest llenguatge comunicatiu, un llenguatge
acadmic especfic de les matries curriculars.
diversitat: alumnes de procedncia estrangera.
Alumnes de procedncia estrangera que necessiten suport lingstic i social
En l'educaci secundria, es considera alumnes de procedncia estrangera aquells que
no es poden considerar estrictament nouvinguts i que no tenen com a llengua familiar
cap de les llenges oficials a Catalunya. Les seves necessitats especfiques es deriven
de les limitacions en el domini del llenguatge acadmic necessari per accedir als
aprenentatges i en la possible manca de referents culturals i de coneixements previs.
Tamb poden manifestar dificultats d'integraci escolar i social que els dificulti l'xit
educatiu.
Per donar resposta a aquestes necessitats d'accs al currculum ordinari, s'han previst,
a ms de les aules d'acollida, que continuen sent prioritries, actuacions relacionades
amb l'organitzaci de suport lingstic adreat als alumnes de procedncia estrangera
que, incorporats plenament a l'aula ordinria, necessiten suports especfics per seguir
el currculum ordinari.
diversitat: alumnes de procedncia estrangera.
Alumnes amb altes capacitats
Es poden proposar plans individualitzats per als alumnes amb altes capacitats i/o elevat
rendiment acadmic, identificats mitjanant una avaluaci psicopedaggica, i per als
quals les mesures d'ampliaci previstes dins del marc de les mesures generals no
hagin estat suficients. Per fer-ho, cal seguir les orientacions que s'estableixen en la
Resoluci ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l'atenci educativa als alumnes amb altes

l'ESO
capacitats.
diversitat: alumnes amb altes capacitats.
Alumnes en circumstncies singulars
Els centres han de preveure mesures de suport per als alumnes en circumstncies
personals singulars o de vulnerabilitat, permanents o transitries, que requereixen
accions de suport personalitzat. Aquests alumnes poden disposar d'un pla
individualitzat, si escau, quan l'equip docent, amb l'assessorament de l'orientador o
orientadora del centre i /o el o la professional de l'EAP, ho consideri convenient.
Mesures de suport als alumnes que passen de curs amb matries pendents o que no
passen de curs
El centres han de disposar de mesures de suport per als alumnes que passin de curs
sense haver superat totes les matries destinades a recuperar els aprenentatges.
Quan un alumne no passa de curs ha de continuar un any ms al mateix curs. Aquest
fet ha d'anar acompanyat de mesures de suport, que ha d'establir el centre educatiu,
per aconseguir que superi les dificultats detectades en el curs anterior. Aquesta
circumstncia s'ha de tenir en compte en els efectes generals del pas de curs.
2.4.4 Mesures extraordinries
Les mesures extraordinries sn estratgies i eines de carcter didctic, curricular,

psicopedaggic i organitzatiu que es duen a terme un cop han estat aplicades les
mesures especfiques i en casos molt concrets que requereixen mesures
singularitzades.
L'aplicaci de qualsevol mesura extraordinria ha de cercar la mxima participaci de
l'alumne en les situacions educatives del centre i de l'aula, i ha de vincular-se a les
mesures generals i especfiques previstes en el centre.
Aquestes mesures han de concretar els objectius, els professionals implicats que s'han
de coordinar, les orientacions metodolgiques i els indicadors de seguiment del progrs
que permetin avaluar-ne l'eficcia i fer els reajustaments necessaris. Sempre tenen
com a objectiu el mxim assoliment de les competncies bsiques en l'mbit de les
matries i les competncies transversals de l'etapa.
Les mesures extraordinries que s'adrecen a grups d'alumnes poden disposar d'una
programaci especfica grupal que reculli les concrecions curriculars, metodolgiques i
criteris i instruments d'avaluaci per atendre aquests alumnes, sens perjudici dels plans
individualitzats que puguin ser necessaris.
Unitats d'escolaritzaci compartida (UEC)
Les unitats d'escolaritzaci compartida (UEC) es concreten com a mesura
extraordinria que dna resposta al que estableix l'article 18.6 del Decret 187/2015, de

l'ESO
25 d'agost, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria obligatria.
El recurs UEC es preveu com a mesura extraordinria d'atenci als alumnes, que t per
finalitat prestar atenci educativa complementant la que ofereixen els centres educatius
a alguns alumnes de tercer i quart d'ESO, un cop s'han exhaurit les mesures generals i
les mesures especfiques d'atenci als alumnes en el centre.
Sn programes de diversificaci curricular especfics per a alumnes amb inadaptaci al
medi escolar i risc d'exclusi social.
L'objectiu d'aquests programes s afavorir l'assoliment de les competncies de l'etapa i
garantir la continutat formativa, amb una metodologia que motivi els alumnes per
retornar-los la confiana en les possibilitats d'xit personal, reforar-ne els
aprenentatges i evitar l'abandonament escolar.
Aquests programes tenen una organitzaci en qu els continguts propis de l'etapa es
treballen en relaci amb activitats de tipus prctic que es vinculen a diferents oficis.
diversitat: unitats d'escolaritzaci compartida (UEC).
Unitats de suport a l'educaci especial (USEE)
Les unitats de suport a l'educaci especial (USEE) es concreten com un altra mesura
El recurs USEE es preveu com la mesura extraordinria d'atenci als alumnes que t
per finalitat facilitar l'atenci educativa i promoure la participaci en entorns escolars
dels alumnes amb discapacitat intellectual i/o del desenvolupament, un cop s'han
exhaurit les mesures generals i les mesures especfiques d'atenci de tots els alumnes
en el centre. Aquestes unitats han d'atendre un mnim de 5 alumnes i un mxim de 10.
El fet d'assolir aquesta finalitat comporta l'aplicaci d'estratgies didctiques i
metodolgiques a l'aula ordinria que resulten innovadores i suposen canvis i millores
pel que fa a l'atenci dels alumnes del recurs USEE i tamb de la resta d'alumnes en
general. De la mateixa manera, s'enforteix la responsabilitat de tot l'equip docent en
l'atenci i acompanyament als alumnes i permet avanar en la gesti de la diversitat
d'alumnes des d'una perspectiva inclusiva.
diversitat: unitats de suport a l'educaci especial (USEE).
Escolaritat compartida amb centres d'educaci especial
En l'educaci secundria obligatria, per a aquells alumnes que requereixin l'escolaritat
compartida entre un centre ordinari i un centre d'educaci especial s'ha d'establir el que
disposa l'apartat Alumnes que comparteixen recursos dels centres d'educaci especial i
dels centres ordinaris del document L'educaci bsica als centres d'educaci
especial.

l'ESO
2.4.5 Plans Individualitzats (PI)
El pla individualitzat (PI) s un document que recull les reflexions i la presa de

decisions de l'equip docent (amb la collaboraci de la famlia i l'alumne, si escau) sobre
la planificaci de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions
singulars de determinats alumnes. En els casos dels alumnes que simultaniegen
estudis d'ESO amb estudis de msica o dansa, o amb una dedicaci significativa a
l'esport, el pla individualitzat suposa el reconeixement d'aquesta simultanetat i es fa
efectiu a partir de la resoluci pertinent.
Es pot establir un pla individualitzat amb carcter prescriptiu, en funci de les
valoracions que facin els professionals del centre que atenen els alumnes o quan
suposin el reconeixement de la simultanetat d'estudis esmentada anteriorment.
a. PI prescriptiu
Per a alumnes que presenten necessitats educatives especials (NEE). Alumnes
amb dictamen o informe de NEE de l'EAP per: discapacitat intellectual,
pluridiscapacitat, discapacitat auditiva, discapacitat visual, discapacitat motriu,
trastorn de l'espectre autista i trastorn de la conducta.
Alumnes de UEC.
b. PI per a alumnes amb NESE o alumnes en circumstncies singulars
PI per a alumnes amb trastorns d'aprenentatge (TA).
PI per a alumnes amb altes capacitats.
PI per a alumnes nouvinguts que s'incorporen tardanament al sistema educatiu a
Catalunya i alumnes d'origen estranger que necessiten suport lingstic i social.
PI per assolir les competncies bsiques de primria.
PI per malaltia amb atenci hospitalria o domiciliria.
PI per altres supsits que valori el centre.
c. PI per reconeixement de matries a alumnes que simultaniegen ESO amb msica,
dansa o esport
PI de reconeixement de simultanetat d'estudis de msica o dansa i ESO.
PI per a alumnes amb dedicaci significativa a l'esport.
Per a ms informaci sobre els plans individualitzats a l'ESO, consulteu l'apartat C
oncreci de les mesures d'atenci a la diversitat: plans individualitzats (PI).
2.4.6 Alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu (NESE)
El sistema inclusiu promou l'atenci educativa a tots els alumnes; amb aquest objectiu,
l'article 81 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci estableix que els projectes
educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodolgics i
organitzatius per a la participaci de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris,

l'ESO
independentment de les seves condicions i capacitats.
Estableix que s'entn per alumnes amb necessitats educatives especfiques:
a. els alumnes amb necessitats educatives especials, que sn els afectats per
discapacitats fsiques, psquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus
de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus.
b. els alumnes amb necessitats educatives especfiques derivades de la
incorporaci tardana al sistema educatiu o derivades de situacions
socioeconmiques especialment desafavorides.
D'altra banda, l'article 82 fixa els criteris d'organitzaci dels centres per atendre els
alumnes amb trastorns d'aprenentatge o de comunicaci relacionats amb
l'aprenentatge escolar, i l'article 83 se centra en els criteris d'organitzaci pels quals
s'han d'atendre els alumnes amb altes capacitats.
Tots aquests alumnes, als quals es refereixen els articles 81, 82 i 83 de la Llei 12/2009,
del 10 de juliol, d'educaci, sn els alumnes considerats amb necessitats especfiques
de suport educatiu (NESE).
En l'apartat Concreci de les mesures d'atenci a la diversitat: necessitats especfiques
de suport educatiu (NESE) s'inclou una breu definici d'aquestes categories i el
procediment per identificar-les.
3 Les transicions
El treball pedaggic compartit per facilitar la continutat educativa entre els cursos i les
etapes s un factor d'xit i de qualitat educativa. Els centres educatius han de preveure
mecanismes de coordinaci i trasps d'informaci en les transicions segents:
a. De l'educaci primria a l'educaci secundria per garantir la continutat curricular
i el seguiment personalitzat dels alumnes amb un plantejament de coherncia
pedaggica.
b. Entre els diferents cursos de l'etapa.
c. De l'educaci secundria obligatria a ensenyaments postobligatoris per afavorir
la continutat formativa dels alumnes.
El trasps de la informaci a ensenyaments postobligatoris es vehicula per mitj de
l'historial acadmic de l'alumne, que ha d'incloure el consell orientador.
3.1 Mesures de coordinaci per optimitzar el procs de transici a l'inici de

l'educaci secundria obligatria i entre cursos
Per donar sentit al seguiment de l'evoluci contnua dels alumnes, en general, i dels
alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu, en concret, al llarg de les
etapes de primria i secundria, s fonamental que els equips directius garanteixin, als

l'ESO
docents pertinents, que participin en les actuacions que faciliten el trnsit dels alumnes
entre les diferents etapes educatives. A continuaci es detallen les orientacions
respecte a les actuacions que cal dur a terme.
Un procs orientador ha de ser continuat i coordinat al llarg de l'escolaritzaci de
l'alumne.
El treball pedaggic compartit i la continutat educativa entre etapes sn un factor de
qualitat educativa i d'xit. Els centres educatius han de planificar la coordinaci entre
primria i secundria d'acord amb un plantejament de coherncia pedaggica entre
etapes. Aix significa establir sessions de treball entre els centres per ajustar aspectes
com el disseny i la planificaci del currculum, la tutoria, les metodologies i l'avaluaci
formativa com a aspectes clau per a la transici entre etapes.
Aquesta dinmica de treball afavoreix tant el coneixement que els centres tenen del
seu estil docent i educatiu com el coneixement i el sentiment de pertinena al centre de
l'alumne i de la famlia.
Amb aquesta finalitat, cal planificar sessions de coordinaci entre els centres de
primria i de secundria per oferir i assegurar una orientaci slida en el procs
educatiu i l'itinerari formatiu de l'alumne.
El conjunt d'aquestes actuacions de coordinaci ha de formar part de la programaci
general anual dels centres implicats, amb la finalitat de compartir i concretar el projecte
educatiu del centre (PEC).
Els continguts de la coordinaci entre l'etapa de primria i la de secundria fan
referncia a tres grans blocs:
Primer bloc
La concreci i el desenvolupament del currculum (competncies, continguts clau,
estratgies didctiques i avaluaci formativa).
L'organitzaci i el funcionament del centre al servei de l'acci orientadora i del
plantejament d'escola inclusiva.
Segon bloc
En el moment de la transici entre etapes cal intensificar la coordinaci en aquests
altres aspectes:
Coneixement de l'alumne (nivells competencials, desenvolupament personal i
social i situaci familiar).
Treball conjunt de l'escola i l'institut per elaborar les activitats de refor dels
alumnes que les requereixin. Aquesta tasca vindr facilitada per la coordinaci
continuada d'orientaci que s'ha fet entre els centres.
Realitzaci d'entrevistes per concretar les mesures que l'equip docent ha d'aplicar
per acompanyar el procs d'aprenentatge de l'alumne.
Tercer bloc

l'ESO
Seguiment del procs d'adaptaci a l'institut, tant pel que fa a aspectes de
desenvolupament personal i social com de les estratgies didctiques adequades
per al rendiment educatiu.
En la transici, el centre de primria ha de traspassar tota la informaci al centre de
secundria. Un membre de l'equip directiu, el coordinador o coordinadora pedaggic, el
professor o professora d'orientaci educativa o en qui delegui el director o directora,
sn les persones responsables de vetllar per aquest procs.
Una de les dades rellevants que l'escola ha de facilitar per afavorir la incorporaci de
l'alumne s la dels resultats de la prova d'avaluaci de sis curs d'educaci primria.
En el cas dels alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu, i
conjuntament amb l'EAP, l'escola ha de lliurar una cpia de l'historial acadmic i
l'informe individualitzat, amb la informaci que es consideri convenient per facilitar una
bona adaptaci de l'alumne a la nova etapa educativa.
En la configuraci dels grups de primer d'ESO cal considerar la informaci i les
orientacions que han facilitat els tutors de sis de primria, els professionals dels
equips d'atenci psicopedaggica i/o altres professionals especialistes que coneguin
les caracterstiques i les necessitats educatives dels alumnes. Aix, cal procurar un
equilibri pel que fa a les variables segents: nois/noies, repetidors, centres de
procedncia, alumnes diversos pel que fa a necessitats educatives especfiques, altes
capacitats, bon rendiment acadmic i/o lideratge positiu.
De la mateixa manera, aquesta informaci es prendr com a referncia per establir una
primera proposta pel que fa als alumnes que formaran part del grup del programa
intensiu de millora.
La tutoria de primer i segon d'ESO t com a objectiu principal motivar l'alumne i
implicar-ne la famlia en el procs d'aprenentatge. L'assignaci d'aquestes tutories
requereix una atenci especial dins de l'organitzaci i el funcionament del centre. El fet
que el tutor o tutora de primer d'ESO sigui el mateix que a segon permet aprofundir en
l'acompanyament de l'alumne dins de l'aula i del centre, per la qual cosa cal procurar
mantenir la tutoria al llarg de dos cursos, sempre que sigui possible.
En qualsevol cas, cal garantir el trasps de la informaci de l'alumne en cada canvi de
tutoria i cal tenir una atenci especial al trasps de les dades relatives als alumnes amb
necessitats educatives especfiques. A aquest efecte, el centre ha de disposar d'un
registre o full de seguiment per recollir i traspassar la informaci ms rellevant de cada
alumne d'un curs al segent i als ensenyaments postobligatoris. Aquest registre ha
d'incloure, entre altres, les dades segents:
a. Nivell d'assoliment dels aprenentatges
b. Mesures de suport i d'aprenentatge rebudes (especfiques i/o extraordinries)
c. Interessos i expectatives de l'alumne
d. Habilitats de relaci i socialitzaci
Correspon al tutor o tutora, assignat a l'alumne, la responsabilitat d'actualitzar i

l'ESO
gestionar la informaci continguda en el registre o full de seguiment intern.
L'alumne i els pares o els tutors legals han de rebre un consell orientador en finalitzar
cada curs, fonamentat en la informaci del registre o full de seguiment. Aquest consell
l'emet l'equip docent amb les recomanacions de les propostes de mesures de suport
per al curs segent, si escau.
Una altra mesura d'xit en la transici entre primria i secundria s la tutoria entre
iguals dels alumnes de tercer i quart d'ESO que acompanyen i orienten els alumnes de
primer en el procs d'adaptaci. De la mateixa manera, la implicaci dels membres de
l'equip directiu en les classes de primer permet copsar de manera directa la dinmica
dels grups, el procs d'adaptaci, el nivell d'assoliment de les competncies i les
possibles necessitats educatives especfiques dels alumnes.
3.2 Mesures de coordinaci per optimitzar el procs de transici de l'educaci

secundria obligatria a la postobligatria
Per donar sentit al seguiment de l'evoluci contnua dels alumnes entre l'educaci
secundria obligatria i els ensenyaments postobligatoris, cal que els equips directius
facilitin, als docents, responsables que puguin participar en les actuacions de
seguiment dels alumnes en aquest trnsit.
Al llarg de l'escolaritat en l'etapa d'ensenyament secundari, cal haver recollit i
traspassat d'un curs a l'altre la informaci de cada alumne per mitj de l'expedient i el
registre o full de seguiment acadmic.
En finalitzar l'escolaritzaci de l'alumne, l'equip docent ha d'emetre un consell
orientador, que ha d'incloure una orientaci especfica amb relaci al seu itinerari
formatiu i/o professionalitzador.
4 Avaluaci de l'ESO
L'avaluaci ha de permetre que tant els professors (avaluaci formativa) com els
alumnes (avaluaci formadora) puguin conixer com s'est produint el procs
d'aprenentatge, identificar els avenos i les dificultats i els errors que sorgeixen al llarg
del procs educatiu, i prendre les decisions oportunes per regular-lo. Amb aquesta
finalitat, els alumnes han de conixer els objectius d'aprenentatge, i els criteris i
procediments amb qu se'ls avaluar.
Els referents per a l'avaluaci sn les competncies que determina el Decret 187/2015,
de 25 d'agost, que indiquen el sentit general en qu han de progressar els alumnes i
que es vinculen als criteris d'avaluaci establerts per a cada matria en cada nivell.
Les diferents metodologies que s'apliquen a l'aula han de disposar de diferents
instruments d'avaluaci per observar el procs d'aprenentatge de l'alumne i ajudar-lo a

l'ESO
autoavaluar-se.
4.1 Avaluaci d'alumnes de l'etapa d'ESO
Mentre no es publiqui la nova ordre per a l'avaluaci dels alumnes de l'ESO s vigent l'
Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formals del procs d'avaluaci a l'educaci secundria i l'Ordre
ENS/56/2012, de 13 de juny, que la modifica.
Ats que es preveu que en el curs 2016-2017 les activitats i/o proves extraordinries de
recuperaci a l'ESO, que s'estableixen en l'article 26.5 del Decret 187/2015, de 25
d'agost, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria
obligatria, es facin l'1 i 4 de setembre de 2017, els centres han de preveure la
realitzaci d'aquestes proves en l'organitzaci de les activitats del curs, en les dates
indicades i les posteriors sessions d'avaluaci final de curs, d'acord amb el que
estableix l'Ordre ENS/56/2012, de 8 de mar.
En la decisi sobre l'avaluaci de cada alumne cal que intervinguin noms els
professors de les matries que l'alumne hagi cursat en aquest curs.
Els criteris generals d'avaluaci concretats en el projecte educatiu, i els que s'aplicaran
en l'avaluaci dels aprenentatges i per decidir si l'alumne passa de curs, han de ser
pblics i els centres educatius n'han d'informar les famlies i els alumnes.
Especficament, cada famlia i cada alumne han de ser conscients de les activitats de
recuperaci que l'alumne ha de fer a l'estiu i dels objectius que ha d'assolir, perqu tant
l'alumne com la famlia es puguin comprometre en el procs d'aprenentatge.
En aquest sentit, cal considerar els aspectes recollits al Document d'orientaci sobre
l'avaluaci a l'ESO, que es pot consultar al web de la XTEC (apartat Currculum i
orientaci).
L'alumne ha d'estar informat en tot moment del seu progrs per tal d'orientar el seu
rendiment cap a l'xit escolar i, amb l'ajut dels professors, ha de poder prendre
decisions per millorar. De la mateixa manera, en el marc de la carta de comproms
educatiu, les famlies han de rebre informacions sobre el procs d'aprenentatge dels
fills i orientacions per ajudar-los a avanar, amb pautes de treball per a l'alumne per
aplicar en l'mbit familiar i amb el seguiment per part de les famlies.
Els butlletins de qualificacions sn un element habitual de comunicaci entre les
famlies i els centres. En els butlletins, els resultats quantitatius de l'avaluaci s'han
d'acompanyar amb orientacions qualitatives que permetin, a les famlies i als alumnes,
trobar en collaboraci amb els docents estratgies per aconseguir millorar-ne els
aprenentatges. s prescriptiu que els centres facin arribar a les famlies la informaci
corresponent a les diverses sessions d'avaluaci i s recomanable que aquest
intercanvi d'informaci s'ampli a altres moments del trimestre. Tamb es poden fer
servir mitjans digitals per fer arribar altres informacions sobre el seguiment de l'alumne.
Els documents oficials de l'avaluaci s'han de conservar en el centre a disposici de la

l'ESO
Inspecci d'Educaci per a possibles comprovacions.
s convenient lliurar als alumnes el material que hagi pogut contribuir a atorgar les
qualificacions durant el curs (proves escrites, treballs, quaderns de prctiques, etc.) i
fer- ne un retorn adequat, perqu es pugui utilitzar com una eina ms en el procs
d'aprenentatge de l'alumne. Per tal de garantir el dret a la revisi de qualificacions,
l'alumne ha de conservar fins a final de curs el material que se li lliuri i que hagi
contribut a l'avaluaci continuada. Amb aquesta finalitat, els professors tamb han de
conservar el registre de qualificacions i el material d'avaluaci que no s'hagi lliurat a
l'alumne (com ara el que s'hagi utilitzat en les avaluacions extraordinries).
Quan en un centre educatiu hi hagi matriculats alumnes que temporalment es trobin en
situaci d'escolaritzaci singular, com ara les escolaritzacions compartides entre centre
ordinari i centre d'educaci especial, la realitzaci d'activitats complementries en
unitats d'escolaritzaci compartida (UEC), l'atenci educativa en aules hospitalries o
l'atenci educativa domiciliria o b internats en centres educatius del Departament de
Justcia, l'equip directiu i el tutor o tutora de l'alumne del centre on est matriculat han
d'establir els procediments necessaris per fer-ne el seguiment acadmic i l'avaluaci.
L'assoliment de les competncies bsiques des de tots els mbits i l'avaluaci, com a
observaci i diagnstic del progrs dels aprenentatges de l'alumne, necessiten la
integraci de les aportacions de tots els professors que imparteixen docncia a un
mateix alumne. Aquesta necessitat justifica tamb la convenincia de limitar,
particularment a primer i segon curs d'ESO, el nombre de professors diferents que han
de tenir aquests alumnes.
L'avaluaci inicial s prescriptiva durant el primer trimestre a primer i a quart. En
l'avaluaci inicial de primer cal incloure la valoraci qualitativa de l'assoliment de les
competncies de sis de primria.
4.2 Clcul de la qualificaci mitjana de l'ESO
La qualificaci mitjana de l'ESO s'obt com a mitjana aritmtica de les qualificacions

mitjanes dels quatre cursos de l'etapa, calculada amb dos decimals. Quan les
centsimes siguin iguals o superiors a 5, s'arrodoneix per excs; quan les centsimes
siguin iguals o inferiors a 4, s'arrodoneix per defecte.
La qualificaci de primer a tercer es calcula per a cada curs, fent la mitjana de les
matries comunes i del global optatiu com una matria ms. La nota del global optatiu
s'obt assignant el 50% al treball de sntesi i el 50% al conjunt de les matries
optatives. Aquesta nota ha de ser un nombre enter. Quan les dcimes siguin iguals o
superiors a 5, s'arrodoneix per excs; quan les dcimes siguin iguals o inferiors a 4,
s'arrodoneix per defecte. El servei comunitari, si escau, t la consideraci de projecte
transversal amb incidncia en la qualificaci global de la matria, o matries, a qu
estigui vinculat.
La qualificaci de quart curs s la mitjana aritmtica de les matries comunes i
optatives. Cada matria optativa t una qualificaci diferenciada. El projecte de recerca

l'ESO
s una matria comuna ms, i la qualificaci del servei comunitari, si escau, t la
consideraci de projecte transversal amb incidncia en la qualificaci global de la
matria o matries a qu estigui vinculat.
Certificat oficial d'estudis obligatoris per als alumnes que no han completat l'ESO
A l'alumne que no obt el ttol de graduat en educaci secundria obligatria, se li ha
d'expedir un certificat oficial d'estudis obligatoris, en qu han de constar, com a mnim,
els elements segents: l'historial acadmic de l'alumne i el consell orientador.
Al catleg de models del Portal de centre del Departament i del Portal de centre d'altres
titularitats es pot descarregar el model del certificat oficial d'estudis obligatoris.
4.3 Reclamacions motivades per les qualificacions de l'ESO
D'acord amb l'article 21.2 d i e de la Llei 12/2009, d'educaci, i el Decret 279/2006, de 4

de juliol, els alumnes, o els pares o tutors legals en el cas que siguin menors d'edat,
tenen dret a sollicitar aclariments dels professors respecte de les qualificacions
trimestrals o finals, aix com a reclamar contra les decisions i qualificacions que
s'adoptin al final d'un curs o de l'etapa com a resultat del procs d'avaluaci.
Reclamacions per qualificacions obtingudes al llarg del curs d'ESO
Si les normes d'organitzaci i funcionament del centre no ho disposen altrament, les
reclamacions a les qualificacions obtingudes al llarg del curs que no es resolguin
directament entre el professor o professora i l'alumne afectats, s'han de presentar al
tutor o tutora, que les ha de traslladar al departament, seminari o rgan equivalent que
correspongui per tal que s'estudin. En tot cas, la resoluci definitiva correspon al
professor o professora i la reclamaci i la resoluci adoptada s'han de fer constar en el
llibre d'actes del departament o seminari, o registre documental amb funci equivalent, i
s'han de comunicar a l'equip docent del grup corresponent.
Reclamacions per qualificacions finals de l'ESO
Per a les reclamacions de les qualificacions finals de curs, el centre ha d'establir un dia,
posterior a les avaluacions finals de juny i de setembre, perqu els professors les
estudin i les resolguin.
Si l'alumne no est d'acord amb la resoluci dels professors quant a les qualificacions
de les matries, podr reiterar la reclamaci en un escrit adreat al director o directora,
que ha de presentar el mateix dia de la resoluci o l'endem. Tamb es podran adrear
directament al director o directora, en el mateix termini, reclamacions contra les
decisions relatives al pas de curs o l'acreditaci final d'etapa.
Un cop presentada la reclamaci al director o directora, cal seguir la tramitaci segent:
a. Si la reclamaci es refereix a la qualificaci de matries, el director o directora
l'ha de traslladar al departament, seminari o rgan equivalent que correspongui,
per tal que, en una reuni convocada a aquest fi, estudi si la qualificaci s'ha
atorgat d'acord amb els criteris d'avaluaci establerts i formuli la proposta

l'ESO
pertinent. Si consta noms d'un o dos membres, l'rgan s'ha d'ampliar fins a tres
amb els professors que el director o directora designi (d'entre els professors
d'altres matries del mateix mbit o d'entre els crrecs directius). Les
reclamacions formulades i la seva proposta raonada de resoluci s'han de fer
constar en el llibre d'actes del departament o seminari, o en el registre
documental de funci equivalent. Vista la proposta formulada per l'rgan i l'acta
de la sessi d'avaluaci en qu l'equip docent va atorgar les qualificacions finals,
el director o directora pot resoldre directament la reclamaci, o b convocar una
nova reuni de l'equip docent. En aquest ltim cas, ha de resoldre tenint en
compte els elements abans esmentats i la proposta que faci l'equip docent en la
reuni extraordinria, les deliberacions del qual han de constar en una acta
singular elaborada a aquest efecte.
b. Si la reclamaci es refereix a decisions sobre el pas de curs o l'acreditaci final
de l'etapa, el director o directora pot resoldre directament la reclamaci en vista
de l'acta de la sessi d'avaluaci en qu l'equip docent va atorgar les
qualificacions finals, o b convocar una nova reuni de l'equip docent. En aquest
ltim cas, ha de resoldre en vista de l'acta de la sessi d'avaluaci en qu l'equip
docent va atorgar les qualificacions finals i de la proposta que formuli l'equip
docent en la reuni extraordinria, les deliberacions del qual tamb han de
constar a l'acta elaborada a aquest efecte. Tamb ha de tenir en compte, si
escau, la documentaci generada en el cas que l'alumne hagi presentat
prviament un recurs contra les qualificacions finals de les matries, el
procediment del qual ha quedat descrit a l'apartat a.
c. La resoluci del director o directora s'ha de notificar a l'interessat. En el cas que
la reclamaci sigui acceptada, cal modificar, en diligncia signada pel director o
directora, l'acta d'avaluaci corresponent; la modificaci s'ha de comunicar a
l'equip docent del grup.
d. Contra la resoluci que el director o directora doni a la reclamaci de l'alumne
o, si aquest s menor d'edat, el pare, mare o tutor o tutora legal, podr recrrer
davant el director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona,
davant de l'rgan competent del Consorci d'Educaci, mitjanant un escrit que ha
de presentar per mitj del director o directora del centre, en el termini de cinc dies
hbils a comptar de l'endem de la notificaci de la resoluci. Aquesta possibilitat
s'ha de fer constar en la notificaci de resoluci que el centre fa arribar a
l'interessat.
Si l'interessat presenta un recurs contra la resoluci del centre, el director o directora
l'ha de trametre en els tres dies hbils segents als serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al Consorci d'Educaci, juntament amb la documentaci segent:
cpia de la reclamaci adreada al director o directora del centre,
cpia de l'acta final d'avaluaci del grup a qu pertany l'alumne,
cpia de l'acta de les reunions en qu s'hagi analitzat la reclamaci,
cpia de la resoluci del director o directora del centre,
cpia de les qualificacions trimestrals i finals obtingudes per l'alumne al llarg de

l'ESO
l'etapa,
qualsevol altra documentaci que, per iniciativa del director o directora o a petici
de l'interessat, es consideri pertinent adjuntar.
La Inspecci d'Educaci elaborar un informe, que ha d'incloure tant els aspectes
procedimentals seguits en el tractament de la reclamaci com el fons de la qesti
reclamada. Quan de l'informe i de la documentaci se'n desprn la convenincia de
revisar la qualificaci o el procediment d'avaluaci, si el director o directora dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci, ho
consideri necessari, pot encarregar aquesta tasca a una comissi, formada per un
professor o professora del centre que no hagi estat responsable directe de la
qualificaci objecte de reclamaci (proposat pel director o directora del centre), un
professor o professora d'un altre centre i un inspector o inspectora (proposat per la
Inspecci d'Educaci). D'acord amb l'informe de la Inspecci i, si escau, de la comissi,
el director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan
competent del Consorci d'Educaci ho resoldr definitivament, amb notificaci a
l'interessat, per mitj del director o directora del centre.
En el cas que la reclamaci sigui acceptada, cal modificar l'acta d'avaluaci
corresponent, amb una diligncia signada pel director o directora, i la modificaci s'ha
de comunicar a l'equip docent del grup.
A fi que les tramitacions anteriors siguin factibles, cal que els professors mantinguin un
registre de tots els elements que han utilitzat per avaluar i cal que conservin tots els
elements escrits que hagin contribut a l'avaluaci continuada en el centre. Aix mateix,
els documents que s'hagin retornat als alumnes, cal que els alumnes els conservin fins
a final de curs.
Els exercicis escrits que no s'hagin retornat als alumnes i les proves extraordinries, si
escau, s'han de conservar fins al 30 de setembre de 2017. Transcorregut aquest
termini, i si no estan relacionats amb la tramitaci d'expedients de reclamaci de
qualificacions, podran ser destruts o retornats als alumnes si aix ho havien demanat
prviament.
4.4 Proves externes d'avaluaci de les competncies bsiques
En el curs 2016-2017 es far la prova d'avaluaci de quart curs de l'educaci

secundria obligatria, que organitza el Consell Superior de l'Avaluaci de Catalunya.
La prova es dur a terme els dies 14 i 15 de febrer de 2017. Per aquest motiu, durant
aquests dies el centre no ha de programar cap activitat que s'hagi de fer fora del centre
per als alumnes de quart curs d'ESO.
Els centres que considerin oport fer proves diagnstiques a tercer d'ESO, a fi de
disposar de dades que permetin una millora del procs d'aprenentatge dels seus
alumnes, disposen dels models de proves diagnstiques en el web del Consell Superior
de l'Avaluaci. Tamb hi ha disponibles models de proves de competncies bsiques
de quart d'ESO.

l'ESO
5 Concreci de les mesures d'atenci a la diversitat
5.1 Programa intensiu de millora (PIM)
El programa intensiu de millora (PIM) es concreta com a mesura especfica que dna
resposta al que estableix el Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci secundria obligatria, en l'article 18.5.a, pel que fa a les
mesures preventives de suport immediat als alumnes de primer i segon d'ESO.
Finalitat
El programa intensiu de millora el desenvolupa la Resoluci de 7 de maig de 2014, per
la qual es donen instruccions per a l'organitzaci del Programa intensiu de millora
adreat als alumnes de primer i segon curs d'educaci secundria obligatria en els
centres educatius pblics.
Un cop exhaurides i havent resultat insuficients les mesures generals, els centres
educatius poden disposar d'una programaci especfica grupal que reculli les
concrecions curriculars, metodolgiques i criteris i instruments d'avaluaci per atendre
aquests alumnes.
El PIM s una mesura especfica i temporal d'atenci a la diversitat adreat a alumnes
de primer i/o segon d'ESO per tal de promoure la consolidaci de les competncies
bsiques de primria i la progressiva millora de les competncies de l'ESO a primer i
segon d'ESO en l'mbit lingstic (catal i castell) i l'mbit matemtic. Per fer-ho, cal
intensificar la dedicaci horria lectiva dels alumnes en aquests mbits i aplicar
metodologies que afavoreixin un aprenentatge personalitzat i adequat a les necessitats
educatives.
Alumnes
El PIM s'adrea als alumnes de primer i/o segon curs d'ESO amb un baix nivell
d'assoliment de les competncies bsiques en l'educaci primria o que presenten
dificultats generalitzades d'aprenentatge que poden dificultar l'assoliment dels objectius
del primer o segon curs d'ESO.
El PIM es planteja com a mesura especfica i flexible d'atenci a la diversitat i aix
suposa que la participaci en el PIM est subjecta als criteris d'admissi al programa
que elabora la comissi d'atenci a la diversitat (CAD).
Els alumnes s'han d'incorporar al programa prioritriament a l'inici de curs. Per al
primer curs d'ESO, la proposta per a la incorporaci dels alumnes al PIM requereix
l'informe favorable de la comissi d'atenci a la diversitat (CAD) de l'institut, elaborat a
partir de la informaci facilitada pel centre d'educaci primria de procedncia i
escoltats els pares o tutors legals de l'alumne. Per aix, cal una coordinaci estreta
entre els docents del darrer curs de primria i els responsables de fer el trasps
d'informaci del centre de secundria a finals del mes de juny.

l'ESO
A aquest efecte, el centre ha d'informar les famlies que la participaci de l'alumne en el
PIM comporta una oportunitat per millorar els aprenentatges i assolir el nivell adequat
de les competncies bsiques, que ha de requerir el comproms de l'alumne que
participa en el programa d'aprofitar l'oportunitat que se li ofereix.
En el termini dels dos primers mesos des de l'inici de curs, cal fer una entrevista inicial
amb els pares o els tutors legals de l'alumne per informar-los sobre la participaci de
l'alumne en el PIM com a mesura d'atenci a la diversitat del centre, en qu es planteja
quina s la proposta educativa amb la modificaci curricular que calgui, els criteris per
al pas de curs i les propostes de continutat, i s'estableixen acords amb la famlia. Al
llarg del curs cal informar els pares o els tutors legals de la continutat en l'aplicaci de
les mesures i suports que rebi l'alumne.
En el cas de segon d'ESO, l'atenci als alumnes en el PIM es pot adrear als alumnes
que ja se'ls aplicava aquesta mesura en el primer curs d'ESO o b als alumnes que
s'incorporin al segon curs d'ESO i no tinguin assolides les competncies del nivell
corresponent. En qualsevol cas, l'alumne que cursi el PIM de segon d'ESO requereix
l'informe favorable de la comissi d'atenci a la diversitat (CAD) de l'institut, escoltats
els pares o tutors legals.
Organitzaci
El PIM ha de permetre organitzar grups flexibles, amb un mnim de 10 alumnes, fent s
d'una metodologia especfica, funcional, prctica i ms personalitzada, en qu s'ha de
prioritzar l'assoliment de les competncies bsiques necessries per seguir amb
garanties d'xit els primers cursos d'ESO.
S'ha de dedicar una part significativa de l'horari lectiu a cursar en el grup flexible les
matries de llengua catalana, llengua castellana i matemtiques, amb un mnim de
quatre hores per matria.
La resta d'hores lectives setmanals, els alumnes del programa les han de fer
conjuntament amb la resta dels alumnes del grup ordinari de primer d'ESO o segon
d'ESO.
Metodolgicament, cal enfortir l'enfocament competencial de les propostes de treball i
prioritzar estratgies didctiques que s'ajustin a les necessitats d'aquests alumnes
(treball cooperatiu, treball per projectes, treball multinivell, aprenentatge entre iguals,
etc.). Per a ms informaci cal consultar el web de la XTEC, apartat PIM. Estratgies
metodolgiques.
Aix mateix, l'autoavaluaci dels mateixos alumnes ha d'esdevenir un element clau per
tal de fer-los coresponsables del procs d'aprenentatge. L'autoavaluaci esdev una de
les eines clau que dna sentit al programa PIM, ja que permet fer conscient l'alumne de
la seva evoluci i del progrs en els aprenentatges, aix com d'aquells indicadors
d'avaluaci que denoten que cal millorar.
Per ampliar les hores de dedicaci, respecte a les que s'estableixen amb carcter
ordinari en l'mbit lingstic i matemtic, el centre disposa de 2 hores que corresponen
a les matries optatives i d'hores lectives d'altres matries o a travs del treball per

l'ESO
mbits.
Programaci
Les programacions didctiques han de prioritzar l'assoliment de les competncies dels
mbits lingstic i matemtic, aix com els continguts corresponents, en especial pel
que fa a:
mbit lingstic: comunicaci oral, expressi escrita i comprensi lectora.
mbit matemtic: resoluci de problemes, raonament i prova, connexions,
comunicaci i representaci.
Els centres han de concretar el seu PIM a partir d'una programaci adreada als
alumnes que faci s d'aquest recurs i, si escau, completar-la amb les mesures que
siguin pertinents en funci de les necessitats singulars de cada alumne. A ttol
orientatiu, al web de la XTEC es pot consultar un model per a la concreci de la
programaci del PIM.
La concreci del PIM s'ha d'incloure en el projecte educatiu del centre (PEC) i ha de
tenir en compte els criteris generals que estableix el Departament d'Ensenyament.
Alhora, ha de ser coherent amb el desplegament i concreci del currculum aix com
amb la resta d'elements que formen part del PEC, especialment pel que fa a
l'organitzaci del conjunt de mesures d'atenci a la diversitat, la transici primria-
secundria, l'acci tutorial i l'acompanyament personalitzat de l'alumne.
Professors
Correspon a la direcci del centre educatiu assignar els professors que siguin ms
adequats per impartir les activitats docents en el grup flexible d'alumnes del programa.
En tot cas, aquests professors han de disposar de prou experincia docent i amb
garantia d'estabilitat en el centre.
Un dels professors assignats al grup flexible del programa actua com a tutor o tutora, i
conjuntament amb el professor tutor o professora tutora del grup ordinari han de portar
a terme la tutoria de l'alumne (cotutoria).
Per a l'organitzaci del programa els centres disposen de les hores lectives de
professors assignades a la plantilla del centre per a l'atenci a la diversitat a l'educaci
secundria obligatria, d'acord amb la resoluci anual per la qual es fixen els criteris
generals per a la confecci de les plantilles de professors dels instituts.
Durada
Per cada alumne que participi en el PIM l'organitzaci ha de ser prou flexible per
permetre que, si l'alumne acredita que ha assolit les competncies que s'estableixen en
la programaci abans de finalitzar el curs, es pugui incorporar ntegrament al seu grup
ordinari.
Avaluaci
L'avaluaci dels alumnes que cursen el PIM t com a referent les competncies
bsiques de l'educaci primria i els continguts i criteris d'avaluaci del primer o segon

l'ESO
curs de l'educaci secundria obligatria, aix com els criteris d'avaluaci especfics del
programa.
L'avaluaci la fa l'equip docent que imparteix ensenyaments als alumnes del programa,
coordinat pel tutor o tutora del grup flexible i pel tutor o tutora del grup ordinari. Les
decisions derivades de l'avaluaci es prenen de manera collegiada.
Per a l'avaluaci, cada professor o professora que imparteix docncia a un alumne que
segueix el programa ha d'aportar la informaci corresponent a les activitats que
l'alumne desenvolupa, independentment que es facin al grup flexible o al grup ordinari.
Com a conseqncia del procs d'avaluaci, en finalitzar el curs, l'equip docent ha de
prendre les decisions corresponents sobre el pas de curs de l'alumne que hagi
participat en el PIM seguint els criteris de pas de curs i les propostes de continutat que
s'estableixen en el programa.
En l'avaluaci final de primer d'ESO, l'equip docent ha de fer la proposta dels alumnes
que continuaran fent s del recurs PIM a segon d'ESO, d'aquells que hagin progressat
en l'assoliment de les competncies prioritzades i el curs segent passin al grup
ordinari, o b d'aquells que seran repetidors de primer.
Orientativament, es considera que l'alumne passa de curs si assoleix els objectius del
treball plantejat en la programaci del PIM i si l'equip docent ho valora positivament per
a la seva progressi en autonomia i maduresa personal.
Cal informar l'alumne i les famlies quan l'avaluaci de l'alumne sigui positiva i suposi
que passa al curs segent, tot i que la programaci del PIM estableixi un domini de
competncies que correspon a cursos anteriors, fet que ha de quedar recollit al butllet
de qualificacions de l'alumne i a l'Esfera.
Seguiment i aplicaci
En finalitzar el curs, cal fer una valoraci global de l'aplicaci del PIM, en qu cal recollir
les aportacions dels alumnes, dels professors i dels pares o tutors legals.
5.2 Programes de diversificaci curricular (PDC)
El programa de diversificaci curricular (PDC) es concreta com a mesura especfica

que dna resposta al que estableix el Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci secundria obligatria, en l'article 18.5.b, pel que fa a les
mesures orientadores per als alumnes de tercer i quart d'ESO per estimular la
continutat formativa dels alumnes amb dificultats d'aprenentatge i/o risc
d'abandonament escolar.
Finalitat
El PDC s una mesura especfica i temporal d'atenci a la diversitat que s'adrea a
alumnes de tercer i quart d'ESO. Un cop exhaurides, i havent resultat insuficients les
mesures generals, els centres educatius poden organitzar programes flexibles de
diversificaci curricular (PDC) per facilitar l'assoliment dels objectius generals i les

l'ESO
competncies dels diferents mbits determinades al Decret 187/2016, de 25 d'agost,
d'ordenaci dels ensenyaments de l'ESO, mitjanant una organitzaci de continguts i
matries del currculum diferent a la que s'estableix amb carcter general i una
metodologia especfica i personalitzada. Els centres educatius poden disposar d'una
programaci especfica grupal que reculli les concrecions curriculars i metodolgiques i
els criteris i instruments d'avaluaci per atendre aquests alumnes.
Alumnes
Hi poden participar els alumnes que, pel fet de presentar dificultats generalitzades
d'aprenentatge i un baix nivell d'assoliment de les competncies en la majoria de les
matries en els cursos anteriors, tenen comproms l'assoliment de les competncies
de l'etapa i que compleixen algun dels requisits segents:
Alumnes que en acabar el quart curs de l'ESO no han obtingut una avaluaci
positiva per superar el curs i/o no han assolit les competncies de l'etapa.
Alumnes de tercer o quart curs d'ESO que s'incorporaran als programes de
diversificaci desprs de l'avaluaci adequada i a proposta de l'equip docent, i
quan s'ha escoltat el seu parer i el dels pares o tutors legals.
En tots els casos, els alumnes s'han d'incorporar al programa prioritriament a l'inici de
curs. Excepcionalment, es podran incorporar en un altre moment del curs si la valoraci
de l'equip docent i/o de la CAD ho estima favorable.
En tot cas, la incorporaci en un programa de diversificaci curricular s voluntria, per
la qual cosa requereix l'acceptaci tant de l'alumne com dels pares o tutors legals,
mitjanant la signatura de la carta de comproms educatiu.
La participaci en les activitats previstes en aquests programes s'ha de presentar als
alumnes com una oportunitat per millorar els aprenentatges i assolir les competncies
bsiques i, per tant, cal que es comprometin a aprofitar aquesta oportunitat.
Cal garantir una rtio adequada en els grups de PDC, per oferir una atenci propera i
un coneixement acurat dels alumnes a fi de fer un bon acompanyament i seguiment en
el seu itinerari.
Organitzaci i modalitats
Els centres han d'establir programes de diversificaci curricular per als alumnes que
necessitin una organitzaci dels continguts i els criteris d'avaluaci diferenciada de
l'establerta amb carcter general en el centre.
Aquests programes comporten una organitzaci curricular diferent i, eventualment, un
horari de permanncia al centre tamb diferent, ja sigui perqu comparteixen
l'escolaritat ordinria amb altres activitats externes al centre o perqu els centres
organitzen altres activitats en altres espais.
En el cas dels centres pblics, el Departament d'Ensenyament pot establir convenis
amb ajuntaments i altres ens locals i institucions per desenvolupar els programes que
comportin la realitzaci d'activitats d'aplicaci prctica subjectes a una avaluaci fora
del centre.

l'ESO
Els centres poden organitzar programes de diversificaci curricular en dues modalitats:
Modalitat A (les aules obertes): sn els que es duen a terme en el centre educatiu
en un 100% de l'horari lectiu.
Modalitat B (els projectes singulars): sn els que estan gestionats pel centre
educatiu, per en qu l'alumne cursa una part o la totalitat de l'mbit prctic amb
activitats externes al centre. L'horari d'aquestes activitats externes ha de ser com a
mxim el 40% de l'horari lectiu.
Estructura
Els centres han de dissenyar els programes de diversificaci curricular amb la finalitat
de facilitar l'assoliment dels objectius i de les competncies clau de l'etapa i la
continutat en la seva formaci, per a la qual cosa han d'aplicar una metodologia
didctica funcional i una organitzaci globalitzada dels continguts i de les activitats
d'aprenentatge, fomentar el treball cooperatiu i tamb incorporar les TIC com a eina
d'aprenentatge de les matries.
Els programes de diversificaci curricular es poden desenvolupar per mitj de projectes
interdisciplinaris o b es poden estructurar en tres mbits, que sn els segents:
mbit lingstic i social: inclou els aspectes bsics corresponents a les matries de
llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, cincies socials i, si
escau, la primera llengua estrangera.
mbit cientificotecnolgic: inclou els aspectes bsics corresponents a les matries
de matemtiques, cincies de la naturalesa i tecnologia.
mbit prctic: consisteix en activitats estructurades de carcter prctic i funcional
que promoguin l'adquisici de les habilitats personals necessries per a la vida
adulta i professional. Al mateix temps es desenvolupen activitats que contribueixen
a l'orientaci professional dels alumnes
L'alumne ha de cursar, a ms, un mnim de tres matries amb el grup ordinari, si cal
amb adaptacions de la programaci ordinria. Aquestes matries les decideix el centre
educatiu en funci de les caracterstiques de l'alumne i d'acord amb els criteris
segents:
En tots els casos, la primera llengua estrangera quan no s'hagi optat per integrar-la
en l'mbit lingstic i social, i l'educaci fsica.
Les matries del currculum com no incloses en els tres mbits del PDC i, si
escau, les matries optatives.
Religi o cultura i valors tics.
Els departaments de coordinaci didctica dels mbits als quals s'integren les matries
sn els responsables d'elaborar la programaci didctica de cada un dels mbits.
En els centres s'han d'establir aquests mbits i les persones responsables d'aplicar la
programaci didctica de cada un dels mbits, que normalment han de coincidir amb
els que tenen la responsabilitat de la programaci de les matries que s'hi integrin.

l'ESO
Programaci
Els programes han de comprendre dos cursos, sens perjudici de la menor durada que
tenen per als alumnes que s'hi incorporen quan repeteixen quart d'ESO.
La programaci del PDC ha de quedar recollida en un document que cal actualitzar en
funci de les novetats que s'estableixin en la programaci del PDC per a cada curs, i
que ha de formar part de la programaci anual de centre. Es pot consular el gui per a
la redacci d'aquests programes al web de la XTEC.
A tall orientatiu, l'horari setmanal del programa de diversificaci curricular, d'un total de
30 hores, s'ha d'ajustar als criteris segents:
Tutoria: 1 hora.
Matries del currculum a l'aula ordinria: 1 hora de religi o de cultura i valors
tics, 2 hores d'educaci fsica i 2 hores de msica o d'educaci visual i plstica en
funci de l'organitzaci del centre.
Matries optatives organitzades entorn dels mbits: de 15 a 17 hores.
mbit prctic: de 7 a 9 hores.
L'oscillaci de 2 hores del l'mbit prctic i de les matries organitzades per mbits
ve donada perqu les 2 hores de la matria de tecnologia es poden assignar a
l'mbit prctic o b incloure el treball de tecnologia en l'mbit cientificotecnolgic.
Professors i tutoria
Cal procurar reduir el nombre de professors, de manera que un mateix docent
imparteixi continguts de ms d'una matria, de manera interdisciplinria i fomentant el
treball cooperatiu. Els professors que imparteixin els programes de diversificaci
curricular han de ser prioritriament professors amb experincia docent i amb estabilitat
en el centre.
La tutoria dels alumnes d'aquest programa s'ha de planificar i fer de manera
personalitzada i contnua i s'ha de disposar d'assessorament psicopedaggic
especialitzat.
Per afavorir una tutoria de carcter ms individualitzat i continu, els alumnes es
distribueixen entre els professors que imparteixen la docncia al grup. En tot cas, un
dels tutors fa la coordinaci de l'equip de docents. Sempre que sigui possible cal
procurar que el tutor o tutora sigui el mateix durant els dos anys del programa.
Durada
Els programes de diversificaci curricular tenen una durada d'un o dos cursos escolars,
en funci de les circumstncies dels alumnes que hi participen.
Per als alumnes que s'hi incorporen al tercer curs de l'ESO, tenen una durada de
dos cursos.
Per als alumnes de quart d'ESO que han cursat tercer i ja han repetit una vegada a
l'etapa, el programa s d'un curs, o b s'incorporen directament al segon curs del
programa si aquest t efectivament una durada de dos cursos.

l'ESO
Per als alumnes que s'hi incorporen quan repeteixen quart d'ESO, la durada del
programa s d'un any.
Amb carcter general, la incorporaci a un programa de diversificaci curricular ha de
respectar els lmits d'edat que s'estableixen en la normativa vigent per a l'escolaritzaci
obligatria.
Avaluaci
L'avaluaci la fa l'equip docent que imparteix ensenyaments als alumnes del programa,
coordinat pel tutor o tutora del grup del PDC i pel tutor o tutora del grup ordinari. Les
decisions derivades de l'avaluaci es prenen de manera collegiada.
L'avaluaci dels alumnes que cursen un programa de diversificaci curricular t com a
referent les competncies determinades en el Decret 187/2015, de 25 d'agost, aix com
els criteris d'avaluaci especfics del programa que es concretaran en la programaci
del PDC. A aquest efecte, cal tenir presents els documents del Departament
d'Ensenyament en relaci amb el desplegament de les competncies bsiques en els
mbits lingstic, matemtic, cientificotecnolgic, digital, social, artstic i de l'educaci
fsica, on es concreten els diferents graus d'assoliment de les competncies d'aquests
mbits.
Per altra banda, l'alumne s'avalua seguint els criteris d'avaluaci que s'hagin acordat en
la definici d'aquests programes a l'inici de curs. Els criteris d'avaluaci han de quedar
recollits a les normes d'organitzaci i funcionament del centre (NOFC) a fi que siguin
pblics i els conegui la comunitat educativa.
L'avaluaci ha de ser, com la de la resta d'alumnes del centre, contnua i, alhora, global
i diferenciada segons els diferents mbits, projectes interdisciplinaris i matries del
programa. Quan el progrs de l'alumne no respongui als objectius previstos en el
programa de diversificaci curricular corresponent, cal que es prenguin les mesures
educatives pertinents.
En qualsevol dels dos cursos del programa de diversificaci curricular els alumnes
poden fer activitats extraordinries, destinades a possibilitar la recuperaci dels mbits,
projectes interdisciplinaris o matries amb qualificaci negativa, i ho han de fer en els
mateixos termes plantejats amb carcter general.
Els professors del programa han de fer un seguiment individualitzat de l'activitat de
cadascun dels alumnes i disposar d'un registre de l'evoluci dels seus aprenentatges i
un registre de l'autoavaluaci dels mateixos alumnes, perqu esdevingui un element
clau en el procs d'aprenentatge. Cal incidir especialment en hbits i valors com
l'assistncia regular a classe, la puntualitat, la correcci en el tracte amb els altres, la
responsabilitat, l'ordre, la constncia i la iniciativa. El centre ha de determinar els
professors que han de fer el seguiment dels alumnes que facin activitats prctiques fora
del centre.
Per a l'avaluaci, cada professor o professora que imparteix docncia a un alumne que
segueix el programa ha d'aportar la informaci corresponent a les activitats que
l'alumne desenvolupa. Com a conseqncia del procs d'avaluaci, en finalitzar el curs

l'ESO
l'equip docent ha de prendre les decisions corresponents sobre el pas de curs de
l'alumne que hagi participat en el PDC, seguint els criteris i les propostes de continutat
que s'estableixen en el programa i quan es valori positivament per a la progressi en
l'autonomia i maduresa personal.
Si en finalitzar el primer curs del programa de diversificaci curricular l'equip docent
considera que l'alumne ha assolit en grau suficient els objectius i les competncies
corresponents, pot decidir que faci el quart curs d'educaci secundria obligatria
seguint el currculum general a l'aula ordinria, si cal amb adaptacions o ajustaments
de la programaci general o mesures de refor.
En el cas que l'alumne no assoleixi els objectius i les competncies del programa o b
no tingui una avaluaci positiva respecte als criteris d'avaluaci establerts, l'equip
docent pot acordar que l'alumne repeteixi tercer o quart curs d'ESO, ja sigui continuant
en el grup PDC o no.
Un cop finalitzat el tercer o el quart curs d'ESO, cal informar els pares o tutors legals
quan es prevegi un allargament de l'etapa com a resultat de la continutat en l'aplicaci
de mesures d'atenci a la diversitat. Tamb cal informar la famlia quan l'aplicaci del
programa estableixi un treball amb relaci a un domini de competncies que correspon
a cursos anteriors, i cal deixar-ne constncia en el seu butllet de qualificacions de final
de curs.
L'alumne que en acabar el programa no estigui en condicions d'obtenir el ttol de
graduat en educaci secundria obligatria i compleixi els requisits d'edat que es
determinen en la normativa vigent, pot romandre un curs ms en el programa.
Sens perjudici del que s'indica en el pargraf anterior, els alumnes poden incorporar-se
als programes de formaci i inserci o als programes de promoci professional, si en
compleixen els requisits d'accs.
Titulaci
Durant el curs 2016-2017 l'alumne dels programes de diversificaci curricular obtindr
el ttol de graduat en educaci secundria obligatria si supera positivament tots els
mbits i matries que integren el programa i consolida les competncies de l'etapa.
Avaluaci
En finalitzar cada curs cal fer una valoraci de l'efectivitat del PDC com a mesura
especfica d'atenci a la diversitat al centre. En aquesta valoraci cal que es prevegin
els punts segents:
1. Valoraci d'autosatisfacci dels alumnes: millora de l'autoestima, millora de
l'actitud davant la feina, percepci del programa com un ajut i millora en les
relacions personals al centre.
2. Valoraci de la collaboraci amb l'entitat on l'alumne ha cursat l'mbit prctic, si
s'escau.
3. Valoraci de la incidncia del PDC al centre per a la millora de la cohesi social,
per a la reducci de l'absentisme i com a proposta inclusiva d'atenci als alumnes.

l'ESO
5.3 Alumnes de procedncia estrangera
L'aula d'acollida t com a primera finalitat proporcionar un nivell de competncies

lingstiques als alumnes nouvinguts que els permeti interactuar en l'entorn escolar i
social. A ms d'aquest llenguatge comunicatiu, per seguir el currculum ordinari, els
alumnes de procedncia estrangera necessiten un llenguatge acadmic especfic de
les matries curriculars.
Per donar resposta a aquestes necessitats d'accs al currculum ordinari s'han previst,
a ms de les aules d'acollida, que continuen sent prioritries, actuacions relacionades
amb l'organitzaci de suport lingstic i social que s'adrea als alumnes de procedncia
estrangera que, incorporats plenament a l'aula ordinria, necessiten suports especfics
per seguir el currculum ordinari.
Per tant, en funci de les caracterstiques dels alumnes, els centres han de donar la
resposta organitzativa ms adequada per garantir l'aprenentatge de la llengua, l'accs
al currculum com i els processos de socialitzaci d'aquests alumnes, i establir els
criteris metodolgics i els materials curriculars que els facilitin la integraci a les aules
ordinries des del primer moment.
Correspon al centre determinar les actuacions que es duran a terme per atendre les
necessitats educatives d'aquests alumnes, aix com els trets tcnics de les formes
organitzatives i dels criteris metodolgics que es considerin ms apropiats.
En funci de les necessitats del centre, la persona que faci les funcions de tutor o
tutora d'acollida i/o de suport lingstic pot dedicar tot l'horari nicament a alguna
d'aquestes dues actuacions (aula d'acollida o suport lingstic) o b combinar-les les
dues, de la qual cosa ha de quedar constncia en la documentaci del centre.
5.3.1 Alumnes nouvinguts
En l'educaci secundria, es considera alumne nouvingut aquell que s'ha incorporat per
primera vegada al sistema educatiu en els darrers vint-i-quatre mesos o,
excepcionalment, quan s'hi ha incorporat en els darrers trenta-sis mesos si procedeix
d'mbits lingstics i culturals molt allunyats del catal.
Davant el xoc emocional que en aquests alumnes pot representar l'arribada a un entorn
social i cultural completament nou, el centre preveu mesures especfiques per tal que
puguin sentir-se ben acollits i percebre el respecte envers la seva llengua i cultura. Cal
organitzar els recursos i estratgies adequats perqu puguin seguir amb normalitat el
currculum i adquirir l'autonomia personal dins l'mbit escolar o social al ms
rpidament possible.
Acollida i integraci dels alumnes nouvinguts
L'acollida i la integraci escolar de tots els alumnes ha de ser una de les primeres
responsabilitats i dels primers objectius del centre educatiu i dels professionals que hi

l'ESO
treballen. Pel que fa als alumnes nouvinguts, per aconseguir aquest objectiu correspon
al centre educatiu el segent:
Proporcionar a les famlies la informaci adequada sobre el sistema escolar a
Catalunya: funcionament del centre; tractament i s de les llenges; recursos a
l'abast, tant al centre com a l'entorn; possibilitat de sollicitud d'ajuts; procs
d'integraci escolar i social de l'alumne al centre; assoliment dels aprenentatges
Garantir una comunicaci eficient amb la famlia, per tal de copsar les necessitats
de l'alumne (fsiques, afectives, emocionals, cognitives, socials).
Fer l'avaluaci inicial de l'alumne utilitzant la llengua familiar o d'escolaritzaci
prvia, en la mesura que sigui possible.
Vetllar per una correcta adscripci de curs i grup, preferentment al nivell que
correspon a l'edat cronolgica o a un curs inferior com a mxim.
Garantir el trasps d'informaci al tutor o tutora i a l'equip docent.
Atendre les necessitats afectives, emocionals i relacionals derivades dels
processos migratoris i reforar la tutoria per potenciar l'autoestima i proporcionar
l'orientaci escolar i/o laboral necessries.
Aula d'acollida
L'aula d'acollida s un recurs preferent per atendre els alumnes nouvinguts. s un punt
de referncia i un marc de treball obert amb una interacci constant amb la dinmica
del centre; permet una atenci emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge
intensiu de la llengua catalana i proporciona, a l'alumne nouvingut, una atenci
adequada a les necessitats i progressos relacionals i lingstics, com a complement del
treball del grup classe al qual estigui adscrit.
La metodologia de l'aula d'acollida ha de tenir en compte l'organitzaci dels
aprenentatges de manera globalitzada, l'existncia d'activitats funcionals, el foment del
treball cooperatiu i l'establiment de relacions personals positives, sempre tenint com a
punt de referncia ajudar els alumnes a accedir als currculums de totes les matries
en les millors condicions possibles.
s convenient que l'horari de l'aula d'acollida no interfereixi en les matries que els
alumnes nouvinguts poden compartir amb els companys del grup classe ordinari a qu
estan adscrits des que s'incorporen al centre, i que la durada de la presncia dels
alumnes a l'aula d'acollida, en benefici de la seva incorporaci progressiva al grup
classe que els correspon, disminueixi a mesura que avancin en els aprenentatges. La
interacci amb la resta dels alumnes del grup classe s determinant per facilitar-ne el
procs de socialitzaci. Cap alumne no ha d'estar totes les hores lectives a l'aula
d'acollida.
El pas de l'alumne nouvingut a l'aula ordinria demana molta coordinaci i una atenci
educativa que incrementi progressivament els aprenentatges normalitzats, per amb el
suport suficient per assegurar-ne l'xit escolar.
Ats el carcter obert de l'aula d'acollida, l'alumne ha de poder incorporar-s'hi en
qualsevol moment del curs, i tamb s'ha de poder decidir la reincorporaci plena d'un

l'ESO
alumne a l'aula ordinria en el moment que es consideri ms adequat.
El nombre de professors que interv a l'aula d'acollida ha de ser redut.
El recurs "aula d'acollida" ha d'estructurar-se de manera flexible, en funci de les
necessitats dels alumnes que ha d'atendre i tenint en compte la cultura organitzativa de
cada centre. Aix implica la possibilitat d'atendre alumnes en grups diversos, en funci
de l'escolaritzaci prvia, la llengua d'origen o altres caracterstiques que puguin
determinar necessitats educatives especfiques diferenciades. Es recomana que el
nombre mxim d'alumnes que treballen simultniament en cada grup sigui de 10.
Conv que els professors de l'aula d'acollida tinguin experincia docent i domini de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci. D'entre aquests professors, el director o
directora del centre en nomena el tutor o tutora responsable.
Correspon al tutor o tutora del grup classe ordinari vetllar especialment pel progressiu
assoliment de les competncies bsiques dels alumnes que assisteixen durant una part
de l'horari escolar a l'aula d'acollida i per la coordinaci, a aquest efecte, amb el tutor o
tutora d'aquesta aula.
Adaptacions del currculum per als alumnes nouvinguts
L'aprenentatge de la llengua s una de les primeres necessitats de l'alumne que, sense
conixer-la, s'incorpora als centres educatius de Catalunya. Per aix, a ms de les
activitats docents dedicades directament a l'ensenyament de la llengua catalana, tota la
comunitat educativa ha de vetllar especialment per facilitar-ne l'aprenentatge.
L'especificitat del procs d'aprenentatge dels alumnes nouvinguts, que sovint s'han
incorporat durant el curs escolar amb situacions singulars fruit de la diversitat d'edats,
procedncies i processos d'escolaritzaci previs i, especialment, el fet de compartir el
temps escolar entre l'aula d'acollida o altres estructures de suport i l'aula ordinria, pot
fer necessria l'elaboraci d'un pla individualitzat. Al web de la XTEC > Atenci a la
diversitat > Plans individualitzats s'hi poden consultar models.
El pla individualitzat ha de recollir la informaci obtinguda en l'avaluaci inicial de
l'alumne nouvingut, ha de prioritzar les necessitats educatives que cal treballar i ha
d'establir els mecanismes de planificaci, seguiment i avaluaci del procs
d'acceleraci del seu aprenentatge, la qual cosa li ha de permetre incorporar-se
plenament, al ms aviat possible, a la dinmica habitual del seu grup classe de
referncia. I tot aix s'ha de fer tenint en compte la diversitat dels alumnes, la
coresponsabilitat de tots els agents que intervenen en el seu aprenentatge i l'aplicaci
de criteris de coherncia pel que fa a la planificaci curricular de les matries.
Cal preveure la dotaci dels suports necessaris amb tots els recursos del centre per als
alumnes amb una escolaritzaci prvia deficient.
Els centres, en assignar la responsabilitat d'elaboraci i actualitzaci del pla
individualitzat de l'alumne nouvingut que s'incorpora al centre, han de preveure la
collaboraci dels professors o altres especialistes d'orientaci educativa i de l'EAP si
les dificultats d'un alumne comporten necessitats educatives especials.

l'ESO
Avaluaci dels alumnes nouvinguts
Com la resta d'alumnes del centre, els alumnes nouvinguts han de ser avaluats,
almenys trimestralment, de les matries curriculars que hagin cursat durant el trimestre.
L'avaluaci dels processos d'aprenentatge de cada alumne i la decisi sobre el pas de
curs s'han de dur a terme en relaci amb els objectius del seu pla individualitzat.
L'avaluaci ha de ser contnua, amb observaci sistemtica i amb visi global del seu
progrs d'aprenentatge, i ha d'integrar les aportacions i les observacions efectuades en
cada una de les matries. En cap cas l'avaluaci no s'ha de limitar a la suma o
combinaci numrica de resultats obtinguts en les diverses matries.
Tutoria de l'aula d'acollida
El tutor o tutora de l'aula d'acollida s el referent ms clar per a l'alumne nouvingut, tot i
que la resposta que s'ofereix a aquest alumne perqu s'integri plenament al centre s
responsabilitat de tota la comunitat escolar.
s desitjable que el tutor o tutora de l'aula d'acollida sigui un professor o professora
estable en el centre, amb les excepcions que decideixi motivadament el director o
directora.
La jornada lectiva dels tutors de l'aula d'acollida s'ha de dedicar a l'atenci dels
alumnes nouvinguts.
Corresponen als tutors de l'aula d'acollida, sens perjudici de les adaptacions i
matisacions especfiques que cada centre pugui decidir, les funcions segents:
Coordinar l'avaluaci inicial i collaborar en l'elaboraci dels plans individualitzats i,
si escau, de les adaptacions curriculars, d'acord amb les necessitats educatives de
cada un dels alumnes respecte al seu procs d'ensenyament i aprenentatge.
Gestionar l'aula d'acollida: planificar-ne recursos i actuacions, programar-ne les
seqncies d'aprenentatge, aplicar-hi les metodologies ms adequades i avaluar-
ne processos i resultats.
Aplicar metodologies i estratgies d'immersi lingstica per a l'adquisici de la
llengua catalana.
Facilitar, en la mesura que sigui possible, l'accs dels alumnes nouvinguts al
currculum ordinari.
Promoure la integraci dels alumnes nouvinguts a les corresponents aules de
referncia.
Collaborar en la sensibilitzaci i introducci de l'educaci intercultural en el procs
educatiu dels alumnes nouvinguts.
Coordinar-se amb els docents responsables de llengua, interculturalitat i cohesi
social del centre o figures equivalents i amb els professionals especialistes dels
serveis educatius.
Participar en les reunions dels equips docents i comissions d'avaluaci, per
coordinar actuacions i fer el seguiment dels alumnes per assegurar la coherncia

l'ESO
educativa.
5.3.2 Alumnes que necessiten suport lingstic i social
En l'educaci secundria, es consideren alumnes de procedncia estrangera aquells

que no sn nouvinguts, i que no tenen com a llengua familiar cap de les llenges
oficials a Catalunya i manifesten limitacions en el domini del llenguatge acadmic
necessari per accedir als aprenentatges. Aix mateix, mostren manca de referents
culturals i de coneixements previs que els permetin seguir amb normalitat els
continguts curriculars.
Tamb es consideren alumnes de procedncia estrangera, que necessiten suport
lingstic i social, aquells alumnes d'educaci secundria obligatria no
castellanoparlants que es trobin en les situacions segents:
Alumnes que s'han incorporat tardanament al sistema educatiu a Catalunya i no
tenen com a llengua familiar cap de les llenges oficials de Catalunya.
Tot i que es tracti d'alumnes que han superat els dos anys o, excepcionalment, els
tres anys d'estada a l'aula d'acollida, encara es troben en procs d'assolir el domini
del llenguatge acadmic que es necessita per accedir al currculum ordinari.
Alumnes d'educaci secundria obligatria d'origen estranger que, tot i haver estat
escolaritzats a Catalunya en algun moment, han fet posteriorment part de
l'escolaritzaci en un altre sistema educatiu.
Atenci als alumnes de procedncia estrangera que necessiten suport lingstic i
social
L'objectiu del centre educatiu i dels professionals que treballen amb aquests alumnes
ha de ser proporcionar-los les competncies perqu puguin seguir el currculum
ordinari, tan aviat com sigui possible i de manera normalitzada. Per aconseguir aquest
objectiu, correspon al centre educatiu:
Informar la famlia de com pot ajudar a millorar els aprenentatges dels alumnes i la
seva participaci social en l'entorn (activitats extraescolars, biblioteques pbliques,
activitats comunitries...).
Avaluar i fer un seguiment del nivell de competncia comunicativa dels alumnes,
de manera que es puguin atendre les seves necessitats a partir del domini de la
llengua vehicular que demostrin.
Afavorir i accelerar el procs d'adquisici de les competncies lingstiques dels
alumnes de procedncia estrangera incorporats plenament a l'aula ordinria, tant
pel que fa al domini de la llengua d's habitual com al domini de la llengua d's
acadmic. S'ha de remarcar que l'objectiu s que els alumnes millorin
simultniament en el domini de la llengua i en l'assoliment dels continguts
curriculars de totes les matries.
Atendre, a ms de les necessitats lingstiques, les necessitats afectives,

l'ESO
emocionals, relacionals, identitries i de pertinena, cognitives i acadmiques que
es puguin derivar de la incorporaci tardana al centre educatiu o del fet de seguir
l'escolaritat sense tenir prou competncia lingstica en la llengua vehicular dels
aprenentatges i que puguin comportar situacions de risc d'exclusi.
Suport lingstic
El suport lingstic als ensenyaments secundaris s'adrea als alumnes escolaritzats en
centres que estiguin ubicats en entorns sociolingstics on el catal no tingui una
presncia dominant.
L'organitzaci del suport lingstic s un recurs especfic que s'adrea a facilitar el
treball de les matries i el domini de la llengua i t com a marc curricular de referncia
el mateix que s'estableix al projecte educatiu per a la resta d'alumnes de l'edat o del
grup ordinari, prioritzant els aspectes que afavoreixin l'adquisici de les habilitats
comunicatives.
En la implementaci del suport lingstic cal tenir en compte que es tracta d'un recurs
de suport a les activitats programades pels professors de les matries i que, per tant,
s'ha de basar en la cooperaci i la informaci compartida entre els docents de l'equip
que atn l'alumne. Els professors han de ser conscients de les necessitats lingstiques
i d'acompanyament emocional i relacional d'aquests alumnes i proporcionar un entorn
on puguin assolir els continguts de les matries a la vegada que desenvolupen els seus
coneixements de la llengua d'aprenentatge i es consoliden els seus espais de relaci i
integraci, tant escolar com social.
En el cas dels alumnes d'educaci secundria obligatria, el treball s'ha d'orientar
principalment a assolir les habilitats que permetin als alumnes fer un s correcte del
llenguatge acadmic de les diferents matries curriculars, la qual cosa planteja unes
dificultats afegides perqu es tracta d'un llenguatge complex i lligat a demandes
cognitives elevades.
Des d'un plantejament lingstic, els continguts que caldria prioritzar a l'hora de la
planificaci didctica sn els segents:
Les estructures discursives prpies de les matries relacionades amb les habilitats
cognitives (descriure, argumentar, sintetitzar...).
Les habilitats relacionades amb la comprensi i l'expressi orals i escrites.
El vocabulari clau relacionat amb els mbits de coneixement.
Les dificultats associades a les diferncies de referents culturals i a la manca de
coneixements previs que calen per adquirir coneixements nous.
Cal recordar que, a ms del coneixement de les matries, l'alumne tamb ha de
progressar en el coneixement de la llengua, amb l'objectiu final que pugui utilitzar-la en
totes les activitats d'aprenentatge i en tots els entorns (dins i fora de l'escola) de forma
autnoma i sense suports especfics. En aquest sentit, tamb cal potenciar la llengua
d's, facilitant la participaci d'aquests alumnes en activitats en llengua catalana de
l'entorn.

l'ESO
D'altra banda, l'xit educatiu d'aquests alumnes depn tamb de la capacitat inclusiva
del centre, la possibilitat de fer-los sentir que formen part de la comunitat educativa. En
aquest sentit, si b cal potenciar la participaci dels alumnes en la vida del centre i
l'arrelament al territori, tamb cal, des del respecte i el valor a la diferncia, avanar cap
a un plantejament intercultural on es facin visibles tots els alumnes i es puguin sentir
reconeguts. Cal remarcar que una escola inclusiva comporta un conjunt d'actituds i
actuacions que afecten i impliquen de la mateixa manera autctons i alumnes d'origen
estranger.
Des d'un plantejament intercultural, els aspectes que caldria tenir en compte a l'hora de
la planificaci didctica sn els segents:
El bagatge lingstic i cultural dels alumnes
La visibilitat en les activitats de la pluralitat cultural de l'aula
El respecte a la diferncia en un marc de valors comuns
El desenvolupament d'identitats mltiples
El suport lingstic es pot estructurar de manera flexible, en funci de les
caracterstiques dels alumnes que s'han d'atendre i d'acord amb la cultura organitzativa
de cada centre. Cal preveure'n la continutat, si escau, a l'aula d'acollida amb les
actuacions de suport lingstic.
Tenint en compte l'objectiu de normalitzaci curricular del recurs, cal aprofitar
l'oportunitat de disposar del tutor o tutora dins de l'aula ordinria, compartint l'espai amb
el o la docent de l'rea corresponent, i prioritzar aquesta modalitat sempre que sigui
possible. Altres formes organitzatives adequades per implementar el recurs poden ser
els agrupaments flexibles reduts, l'atenci individualitzada, la tutoria entre iguals, el
treball de les matries agrupades per mbits... En el cas que es facin agrupaments
d'alumnes fora de l'aula ordinria, es recomana que el nombre d'alumnes del grup no
sigui superior a 10. En cap cas, aquesta modalitat d'atenci als alumnes de
procedncia estrangera pot representar que l'alumne rebi ms del 20% de l'horari lectiu
fora de l'aula ordinria ni que faci ms de la meitat de les hores d'una matria fora d'un
grup ordinari.
Pel que fa a les metodologies i estratgies docents, s'han d'aplicar les que tenen a
veure amb el tractament integrat de llengua i continguts, i totes aquelles que es basen
a proporcionar suports complementaris per aconseguir que uns mateixos objectius
puguin ser assolits per alumnes que no tenen com a llengua familiar la llengua de
l'escola. La implicaci dels aprenents en activitats d'aprenentatge cooperatiu tamb sn
especialment adequades en aquest context, ja que afavoreixen la interacci entre els
iguals, el desenvolupament de les habilitats socials i permeten que els alumnes
treballin activitats diferents per amb objectius comuns. Igualment sn adequades totes
aquelles actuacions adreades a avanar els continguts que es treballaran a l'aula
ordinria.
Adaptacions del currculum per a l'alumne que rep suport lingstic
L'especificitat del procs d'escolaritzaci dels alumnes de procedncia estrangera
provocada per la necessitat de consolidar l'aprenentatge de la llengua vehicular a la

l'ESO
vegada que adquireix els continguts de les matries poden fer necessria l'elaboraci
d'un pla individualitzat. Al web de la XTEC > Atenci a la diversitat > Plans
individualitzats s'hi poden consultar PI per a nouvinguts.
El pla individualitzat ha de recollir la informaci obtinguda en la valoraci del nivell de
les competncies lingstiques de l'alumne de procedncia estrangera, ha de prioritzar
les necessitats educatives que cal treballar i ha d'establir els mecanismes de
planificaci, seguiment i avaluaci del procs d'aprenentatge, la qual cosa li ha de
permetre seguir el currculum ordinari de manera autnoma al ms aviat possible. I tot
aix s'ha de fer tenint en compte la diversitat dels alumnes, la coresponsabilitat de tots
els agents que intervenen en l'aprenentatge i l'aplicaci de criteris de coherncia pel
que fa a la planificaci curricular de les matries.
Els centres, en assignar la responsabilitat d'elaboraci i actualitzaci del pla
individualitzat de l'alumne nouvingut que s'incorpora al centre, han de preveure la
collaboraci dels professors o altres especialistes d'orientaci educativa i de l'EAP si
les dificultats d'un alumne comporten necessitats educatives especials.
Avaluaci dels alumnes que reben suport lingstic
Com la resta d'alumnes del centre, els alumnes de procedncia estrangera han de ser
avaluats, almenys trimestralment, de les matries curriculars que hagin cursat durant el
trimestre.
L'avaluaci dels processos d'aprenentatge de cada alumne i la decisi sobre el pas de
curs s'han de dur a terme en relaci amb els objectius del seu pla individualitzat.
L'avaluaci ha de ser contnua, amb observaci sistemtica i visi global del seu
progrs d'aprenentatge, i ha d'integrar les aportacions i les observacions efectuades en
cada una de les matries. En cap cas l'avaluaci no s'ha de limitar a la suma o
combinaci numrica de resultats obtinguts en les diverses matries.
Tutoria del suport lingstic
El tutor o tutora de suport lingstic t un paper destacat en l'atenci als alumnes de
procedncia estrangera en els aspectes referents a les seves necessitats educatives
especifiques, tot i que les actuacions per afavorir l'xit escolar d'aquests alumnes s
responsabilitat de tota la comunitat escolar. Les funcions de tutoria dels alumnes que
reben el suport d'aquest recurs corresponen al tutor o tutora del grup classe al qual
est adscrit.
s desitjable que el tutor o tutora de suport lingstic sigui un professor o professora
estable en el centre educatiu i tingui domini de les tecnologies de la informaci i la
comunicaci.
Corresponen al tutor o tutora de suport lingstic les funcions segents:
Avaluar el nivell de domini de la llengua dels alumnes que necessiten suport
lingstic.
Detectar les necessitats en l'mbit emocional, relacional, de pertinena a la vida del
centre o d'arrelament al territori.

l'ESO
Participar en la gesti i organitzaci del suport lingstic, conjuntament amb els
rgans de direcci i la resta de docents del centre.
Conjuntament amb l'equip docent, programar els suports i aplicar les metodologies
ms adequades per afavorir tant l'accs al currculum ordinari com la millora del
domini de la llengua vehicular dels aprenentatges.
Aplicar i promoure enfocaments basats en l'aprenentatge integrat de llengua i
continguts.
Promoure la participaci dels alumnes de procedncia estrangera en totes les
activitats del centre i la participaci en activitats educatives de lleure educatiu de
l'entorn.
Collaborar en la sensibilitzaci i introducci de l'educaci intercultural en el centre
educatiu.
Coordinar-se amb els docents responsables de llengua, interculturalitat i cohesi
social del centre o figures equivalents i amb els professionals especialistes dels
serveis educatius.
Posar en valor i reconeixement les llenges familiars dels alumnes i la diversitat
lingstica.
Facilitar la construcci d'identitats mltiples.
Participar en les reunions dels equips docents i comissions d'avaluaci per
coordinar actuacions i fer el seguiment dels alumnes, a fi d'assegurar-ne la
coherncia educativa.
Si el centre tamb disposa de dotaci d'aula d'acollida i si la disponibilitat horria ho
permet, un mateix docent desenvolupa les funcions de tutor o tutora de l'aula d'acollida
i de tutor o tutora de suport lingstic.
5.4 Alumnes amb altes capacitats
Per als alumnes amb altes capacitats i/o elevat rendiment acadmic identificats
mitjanant una avaluaci psicopedaggica per als quals les mesures d'ampliaci
previstes dins del marc de les mesures generals no hagin estat suficients, es poden
proposar plans individualitzats seguint les orientacions que s'estableixen en la
Resoluci ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l'atenci educativa amb els alumnes amb
altes capacitats.
En els casos en qu el pla individualitzat comporti la reducci de la durada de l'etapa, el
director o directora del centre ha de demanar-ne l'autoritzaci per aplicar-lo. A aquest
efecte, ha de trametre als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona al Consorci
d'Educaci, la documentaci segent:
Sollicitud signada pel pare, mare o tutors legals de l'alumne.
Documentaci acreditativa de les causes que motiven la petici.
Proposta del pla individualitzat elaborat pel centre (amb la collaboraci de l'EAP, si

l'ESO
escau).
El director o directora dels serveis territorials o a la ciutat de Barcelona, l'rgan
competent del Consorci d'Educaci, trametran tota la documentaci, acompanyada
d'un informe de la Inspecci d'Educaci, a la Direcci General d'Educaci Secundria
Obligatria i Batxillerat, que n'emetr la resoluci adequada i la trametr al centre
educatiu. El centre ha de notificar-la per escrit als pares o tutors legals de l'alumne.
Contra aquesta resoluci es pot interposar recurs d'alada en el termini d'un mes a
comptar de l'endem de la data de resoluci, davant la Secretaria de Poltiques
Educatives.
Es poden consultar orientacions i informaci complementria en el web de la XTEC:
Les altes capacitats: detecci i actuaci en l'mbit educatiu.
5.5 Unitats d'escolaritzaci compartida (UEC)
Les unitats d'escolaritzaci compartida (UEC) es concreten com a mesura

25 d'agost, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria obligatria. Sn
programes de diversificaci curricular especfics per a alumnes amb inadaptaci al
medi escolar i risc d'exclusi social.
Finalitats
El recurs UEC s una mesura extraordinria d'atenci als alumnes que t per finalitat
prestar atenci educativa complementant la que ofereixen els centres educatius per a
alumnes de tercer i/o quart d'ESO, un cop s'han exhaurit les mesures generals i les
mesures especfiques d'atenci als alumnes del centre.
L'objectiu d'aquests programes s afavorir l'assoliment de les competncies de l'etapa i
garantir la continutat formativa dels alumnes, amb una metodologia que els motivi,
retornant-los la confiana en les possibilitats d'xit personal, reforant-ne els
aprenentatges i evitant l'abandonament escolar.
Aquests programes tenen una organitzaci en qu els continguts propis de l'etapa es
treballen en relaci amb activitats de tipus prctic que es vinculen a diferents oficis.
Alumnes
Poden incorporar-se a aquests programes els alumnes de tercer i quart d'ESO
(alumnes que tinguin com a mnim 14 anys i fins a 16), que presenten problemes de
comportament i conductes agressives, absentisme i rebuig escolar, trets d'inadaptaci
social i risc de marginaci, un cop s'hagin aplicat les mesures generals i les mesures
especfiques d'atenci a la diversitat dins el centre educatiu, i s'evidenci que han
resultat insuficients per atendre les necessitats d'aquests alumnes.
Derivaci
La derivaci a la UEC forma part del procs d'atenci individualitzada a l'alumne quan
s'han esgotat totes les actuacions possibles que es poden fer en el centre. La proposta

l'ESO
de derivaci, que s responsabilitat del director o directora del centre educatiu, ha de
seguir el procediment segent:
Proposta escrita del tutor o tutora a la comissi d'atenci a la diversitat o, si no n'hi
ha, a l'rgan de l'equip directiu que hagi establert el centre.
Si la proposta s acceptada, el director o directora del centre la trasllada a la
Inspecci d'Educaci juntament amb un informe de l'equip d'assessorament i
orientaci psicopedaggica (EAP) o del professor o professora d'orientaci
educativa i l'acord escrit dels pares o tutors legals de l'alumne.
La Inspecci emet un informe valoratiu sobre aquesta proposta i trasllada
l'expedient sencer al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al o la gerent del Consorci d'Educaci.
El director o directora dels serveis territorials (a Barcelona, l'rgan competent del
Consorci) resol motivadament sobre la proposta a partir dels informes esmentats i
de la disponibilitat de places de les UEC i tramet cpies autenticades d'aquesta
resoluci al director o directora del centre educatiu on est escolaritzat l'alumne i al
o la responsable de la UEC on ser derivat.
Els informes que elabora el tutor o tutora de l'alumne en el centre han de contenir:
Els motius pels quals el tutor o tutora proposa l'escolaritzaci en una UEC.
Les actuacions prvies a la proposta que s'han portat a terme al centre a fi de
donar resposta educativa a les necessitats especfiques de l'alumne.
Un document signat pels pares o tutors legals, en qu consti que han estat
informats i que estan d'acord amb la mesura proposada.
Els informes de l'EAP o del professor o professora d'orientaci educativa han de
contenir:
Una valoraci psicopedaggica de l'alumne.
Els aspectes que cal prioritzar per compensar les dificultats d'adaptaci escolar de
l'alumne.
La justificaci de la convenincia d'assistir a la UEC.
Estructura i caracterstiques dels programes
L'estructura d'aquests programes s la mateixa que la de la resta dels programes de
diversificaci curricular. Les activitats que faci un alumne determinat poden respondre a
un o ms dels mbits que integren els programes: mbit lingstic i social, mbit
cientificotecnolgic, i mbit prctic, en funci de si un alumne assisteix a la UEC a
temps total o compartit amb el centre educatiu.
L'atenci educativa que s'ha de desenvolupar a la UEC es concreta en un projecte que
ha de constar dels apartats segents:
1. Breu resum de les dades bsiques de l'entitat: nom, adrea de la seu social
central i adreces de les seus territorials on es desenvolupen fsicament els serveis

l'ESO
i dades de la persona de contacte (telfon, adrea electrnica i adrea web).
2. Horari setmanal de les activitats dels alumnes, fent-hi constar els professionals
que impartiran les activitats.
3. Programacions didctiques amb referncies a les competncies que es
treballaran per a cada mbit, la metodologia de treball i els criteris de seguiment i
avaluaci dels alumnes. El projecte s'ha d'ajustar als mbits propis dels
programes de diversificaci curricular.
4. Gui del pla d'acci tutorial per a cada grup.
5. Visi integral i transversal dels joves. Actuacions amb relaci a les variables
emocionals, cognitives i conductuals que poden incidir en el desenvolupament del
procs d'aprenentatge. Actuacions d'atenci ms individualitzada en casos de
patologia diagnosticada i coneguda que donin resposta a una atenci teraputica i
una atenci educativa, si cal.
6. Seguiment i orientaci dels joves a les UEC:
Orientaci personal: concretar les actuacions que porten a afavorir
l'autoconeixement dels joves, l'evoluci positiva del seu autoconcepte i el
desenvolupament harmnic de la seva personalitat, aix com les actuacions
per fomentar la motivaci per l'aprenentatge i millorar les competncies de
l'mbit personal i social.
Orientaci escolar i acadmica: concretar les actuacions fetes per
acompanyar els joves en la presa de decisions amb relaci a la seva
continutat formativa d'acord amb les possibilitats, capacitats i interessos i la
realitat de l'entorn proper.
Orientaci professional: actuacions fetes per acompanyar l'alumne en la seva
presa de decisions respecte a la transici al mn laboral d'acord amb les
seves possibilitats, capacitats i interessos.
Descripci de les estratgies de seguiment individual dels joves i de la
collaboraci amb les famlies o tutors responsables.
7. Planificaci de les sessions de coordinaci amb els professors del centre
educatiu de secundria per tal de fer el seguiment acadmic i l'avaluaci dels
alumnes.
Acci tutorial en aquests programes
L'escolaritat compartida entre un centre ordinari i una altra entitat o centre que
complementi l'escolaritat d'aquests alumnes requereix la coordinaci entre els
professionals d'ambds centres. A fi de garantir la coherncia i complementarietat de
les actuacions cal que abans de l'inici de curs aquests professionals, conjuntament amb
l'EAP si escau, concretin el treball que cal fer amb els alumnes a partir de la definici
del pla individualitzat de cada alumne.
La tutoria ha de ser compartida entre el tutor o tutora del centre educatiu i el o la
responsable de l'alumne a la UEC, i ha de caracteritzar-se per:

l'ESO
donar suport als aspectes psicolgics que facilitin el desenvolupament de les
habilitats emocionals i socials;
orientar l'alumne en l'elaboraci del seu projecte de futur, donant-li eines per
desenvolupar l'autonomia personal, professional i social;
informar i assessorar les famlies dels alumnes sobre aquest procs d'orientaci
per garantir-ne la collaboraci i la participaci.
Seguiment acadmic, avaluaci i acreditaci escolar de l'alumne que assisteix a les
UEC
S'ha de constituir un equip format pel tutor o tutora de l'alumne del centre educatiu, la
persona responsable de l'alumne a la UEC i, si es considera convenient, un o una
professional de l'EAP o el professor o professora d'orientaci educativa del centre
educatiu, per tal de fer de manera collegiada el seguiment acadmic i l'avaluaci de
l'alumne segons el pla individualitzat que s'hagi establert. Aquest seguiment s'ha de fer
amb una periodicitat com a mnim trimestral i s'ha de d'estendre acta de cada reuni.
En aquest pla individualitzat s'ha de concretar l'atenci que cal donar a l'alumne, les
prioritats educatives, els criteris per al seguiment i l'avaluaci i els ajustaments horaris
que corresponguin. Correspon al director o directora del centre on est matriculat
aprovar el pla individualitzat.
Els responsables de les UEC han de concretar la part corresponent del pla
individualitzat de cada alumne a partir de la programaci general de la UEC, tot
considerant l'ajust d'aquesta programaci a les necessitats educatives de cada l'alumne
i l'horari lectiu de l'alumne en la UEC.
El tutor o tutora de l'alumne en el centre educatiu, amb collaboraci amb l'orientador o
orientadora del centre i/o el o la professional de l'EAP, si escau, ha de concretar la part
del pla individualitzat corresponent a l'horari lectiu de l'alumne en el centre educatiu. El
tutor o tutora del centre educatiu s responsable d'acordar els criteris d'avaluaci amb
els professors de les diferents matries del curs en qu l'alumne est matriculat.
El pla individualitzat de l'alumne ha d'incloure:
les dades generals de l'alumne;
l'horari de l'alumne, amb l'especificaci de l'assistncia a la UEC i/o al centre
educatiu;
les matries del currculum i les competncies que es prioritzen dins de cada mbit
de treball;
els criteris d'avaluaci i promoci;
la concreci de les reunions trimestrals conjuntes amb els tutors o responsables de
cada centre per emetre l'avaluaci i els acords presos amb relaci a l'alumne.
En finalitzar cada curs escolar, el tutor o tutora designat pel centre educatiu ha de ser el
responsable de traspassar la informaci sobre l'alumne a les sessions d'avaluaci final
del centre educatiu. Aquesta informaci s'ha de recollir en les actes d'avaluaci
corresponents i en els documents oficials de l'alumne que corresponguin.

l'ESO
Com a conseqncia del procs d'avaluaci, en finalitzar el curs s'han de prendre les
decisions sobre el pas de curs de l'alumne que hagi participat en el recurs UEC, seguint
els criteris de pas de curs i les propostes de continutat que s'estableixen en el
programa. Tanmateix, per continuar a la UEC s'ha de considerar el fet que es faci una
valoraci positiva del recurs per fomentar la progressi en l'autonomia i maduresa
personal de l'alumne.
En cas que l'alumne no assoleixi els objectius i les competncies del programa o b no
tingui una avaluaci positiva respecte als criteris d'avaluaci establerts, es pot acordar
que repeteixi tercer o quart curs d'ESO, i que continu fent s del recurs UEC.
Un cop finalitzat el tercer o el quart curs d'ESO, cal informar els pares o tutors legals
quan es prevegi que l'alumne continuar un any ms a la UEC.
Retorn de l'alumne al centre de procedncia
En el moment que es consideri la possibilitat de retorn de l'alumne al centre educatiu,
s'ha de seguir el procediment segent:
a. L'equip de seguiment del pla individualitzat de l'alumne comunica als directors del
centre educatiu i de la UEC, respectivament, que l'alumne ja pot incorporar-se
plenament al centre educatiu i els lliura l'ltim informe de seguiment i l'avaluaci
corresponent.
b. El director o directora del centre educatiu comunica el retorn de l'alumne als pares
o tutors legals i a la Inspecci.
c. La Inspecci ho comunica al director o directora dels serveis territorials o, a la
ciutat de Barcelona, al o la gerent del Consorci d'Educaci, perqu en quedi
constncia.
Motius pels quals un alumne pot ser baixa en una UEC
Retorn de l'alumne al centre d'ESO de procedncia.
En el moment que fa 16 anys d'edat.
Desprs d'un mes d'absentisme injustificat.
En tots els casos cal procedir de la manera segent:
La Inspecci ho comunica al director o directora dels serveis territorials perqu en
quedi constncia i perqu tramiti la corresponent resoluci de baixa del servei UEC i el
retorn al centre de procedncia. Aquesta resoluci s'ha de fer arribar tamb a la
Direcci General d'ESO i Batxillerat.
Escolaritat compartida en centres d'educaci especial
En l'educaci secundria obligatria, per a aquells alumnes que requereixin l'escolaritat
compartida entre un centre ordinari i un centre d'educaci especial s'estableix el que
disposa l'apartat Escolaritat compartida del document L'educaci bsica als centres
d'educaci especial.

l'ESO
5.6 Unitats de suport a l'educaci especial (USEE)
Les unitats de suport a l'educaci especial (USEE) es concreten com un altra mesura
Finalitat
El recurs USEE s una mesura extraordinria d'atenci als alumnes que t per finalitat
facilitar l'atenci educativa i promoure la participaci en entorns escolars dels alumnes
amb discapacitat intellectual i/o trastorn del desenvolupament, un cop s'han exhaurit
les mesures generals i les mesures especfiques d'atenci de tots els alumnes del
centre. Aquestes unitats han d'atendre un mnim de 5 alumnes i un mxim de 10.
Assolir aquesta finalitat comporta aplicar estratgies didctiques i metodolgiques a
l'aula ordinria que resulten innovadores i suposen canvis i millores pel que fa a
l'atenci dels alumnes del recurs USEE, i tamb de la resta en general. De la mateixa
manera, s'enforteix la responsabilitat de tot l'equip docent en l'atenci i acompanyament
als alumnes i permet avanar en la gesti de la diversitat d'alumnes des d'una
perspectiva inclusiva.
Alumnes
Aquest recurs pretn donar resposta als alumnes de primer a quart d'ESO amb
discapacitat intellectual i/o trastorn del desenvolupament inscrit en centres ordinaris.
Els alumnes que participen en el recurs USEE han de formar part d'un grup ordinari.
Professors
Els professionals responsables del recurs USEE, atesa la seva expertesa en atenci
als alumnes amb perfils diversos, poden contribuir a enriquir, en els equips docents, les
mesures curriculars, didctiques i organitzatives que afavoreixin la participaci dels
alumnes d'USEE en entorns escolars ordinaris.
Aix suposa que han de donar suport als professors del grup ordinari en la planificaci
conjunta i el disseny d'activitats que facilitin la participaci de tots els alumnes,
l'elaboraci de materials especfics o adaptats en cas necessari i la concreci
d'estratgies per fer possible la participaci dels alumnes a l'aula ordinria. Tamb els
correspon l'acompanyament d'aquests alumnes en les activitats a l'aula ordinria quan
calgui. Ambdues actuacions han de plantejar-se des de la perspectiva d'enfortir el
treball collaboratiu de tot l'equip docent, pel que fa a l'aplicaci de mesures que
promoguin l'atenci i la participaci de tots els alumnes en entorns ordinaris. El fet de
disposar del o de la professional del recurs USEE a l'aula ordinria s'ha de valorar com
a oportunitat per donar resposta singularitzada a tots els alumnes amb dificultats
d'aprenentatge.
Aix mateix, han de desenvolupar activitats especfiques, individuals o en grup redut,
quan els continguts i les competncies que s'han de desenvolupar ho facin
indispensable. En la mesura del possible, s'ha de prendre com a objectiu treballar
prviament en relaci amb els continguts que seran abordats a l'aula ordinria en

l'ESO
sessions posteriors a fi de facilitar la participaci d'aquests alumnes, o b serviran com
a refor dels aprenentatges i les competncies no consolidades.
En la presa de decisions referides a aquests alumnes han de participar els tutors, els
professors de l'equip docent que hagin impartit docncia a aquests alumnes, el o la
professional de l'USEE i l'orientador o orientadora i/o el o la professional de l'EAP, si
escau. A fi de fer efectiu el seguiment conjunt dels alumnes, cal que l'equip directiu
faciliti els espais de coordinaci que siguin necessaris entre tots els professionals
implicats.
Seguiment acadmic i avaluaci dels alumnes del recurs USEE
Els professors del recurs USEE collaboren amb el tutor o tutora del grup ordinari en la
tutoria individual dels alumnes que atenen i en el seguiment del seu procs
d'aprenentatge. En l'avaluaci dels alumnes, els professionals del recurs USEE
aporten, a l'equip docent, tota la informaci sobre l'evoluci d'aquelles matries en qu
tinguin una intervenci directa, aix com dels elements per a la valoraci dels
aprenentatges i del procs de maduresa en general. De la mateixa manera, tots els
professors que imparteixen docncia a l'alumne han d'aportar-hi les valoracions
corresponents. L'equip docent pot preveure la possibilitat de fer una sessi d'avaluaci
complementria per avaluar els alumnes atesos amb el recurs USEE.
En finalitzar el curs, l'equip docent que ha participat en el seguiment i l'avaluaci dels
alumnes de l'USEE, conjuntament amb el tutor o tutora i els professionals de l'USEE,
prendran les decisions oportunes amb relaci a la promoci i la continutat de l'alumne.
Aquesta informaci s'ha de recollir en les actes d'avaluaci corresponents i en els
documents oficials de l'alumne que corresponguin.
Des de l'inici de l'escolaritzaci la comunicaci amb la famlia ha de ser continuada i
constant per ajustar el seguiment de l'alumne i els acords que es prenguin
conjuntament. En finalitzar cada curs d'ESO, cal acompanyar i informar els pares o
tutors legals quan es prevegi que l'alumne continua un any ms a l'USEE.
Per facilitar la continutat en la formaci d'aquests alumnes, s convenient que els
professionals del recurs USEE facin l'acompanyament d'aquests alumnes en els
estudis postobligatoris a partir del contacte directe amb els tutors o professionals
responsables de la formaci segent, un cop els alumnes deixin de fer s del recurs
USEE i finalitzin l'etapa d'ESO.
Plans individualitzats a l'USEE
Els alumnes que sn atesos pels professionals del recurs USEE tenen com a marc
curricular de referncia el mateix que s'estableix en el projecte educatiu per a la resta
d'alumnes de la seva edat o del grup ordinari, prioritzant aspectes que afavoreixin
l'adquisici de les habilitats segents: comunicaci, cura personal, hbits d'higiene,
habilitats acadmiques, viure en comunitat, salut i seguretat, oci i treball.
Les modificacions que es facin per a cada alumne cal determinar-les en el pla
individualitzat. L'equip docent, conjuntament amb el tutor o tutora i els professionals del
recurs USEE, sn els encarregats d'establir els criteris per a l'atenci i l'avaluaci

l'ESO
d'aquests alumnes, seguint els criteris del centre acordats per la comissi d'atenci a la
diversitat o rgan equivalent del centre, i assessorats per l'orientador o orientadora del
centre i/o el o la professional de l'EAP, si escau.
El treball que s'estableix per als alumnes del recurs USEE es fonamenta en la millora i
l'assoliment dels objectius competencials d'aprenentatge que s'estableixen en el seu
pla.
El pla individualitzat de l'alumne ha d'incloure:
les dades generals de l'alumne i la justificaci del pla (mesures aplicades);
l'horari de l'alumne amb l'especificaci de les hores en qu l'alumne participa en
entorns escolars ordinaris i les que participa en altres entorns educatius amb el
suport dels professionals del recurs USEE, i els suports addicionals que rep, si
escau;
les matries del currculum i les competncies que es prioritzen en cada mbit;
els criteris d'avaluaci i de pas de curs;
la concreci de les reunions trimestrals d'avaluaci conjuntes amb els tutors i la
resta de l'equip docent que imparteix docncia a l'alumne i els acords presos amb
relaci a l'alumne.
Per assolir els objectius que s'estableixen en el pla individualitzat cal aplicar
metodologies que motivin els alumnes, els retornin la confiana en les possibilitats
d'xit personal, reforcin els aprenentatges i evitin l'abandonament escolar. Per aquest
motiu, el o la professional del recurs USEE esdev un referent per a l'equip docent en
l'aplicaci de mesures metodolgiques i d'aprenentatge diverses.
5.7 Plans Individualitzats (PI)
El pla individualitzat (PI) s un document que recull les reflexions i la presa de

decisions de l'equip docent amb la collaboraci de la famlia i l'alumne, si escau
sobre la planificaci de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions
singulars de determinats alumnes. En els casos dels alumnes que simultaniegen
estudis d'ESO amb estudis de msica o dansa, o una dedicaci significativa a l'esport,
el pla individualitzat suposa el reconeixement d'aquesta simultanetat i es fa efectiu a
partir de la resoluci pertinent.
En l'educaci secundria obligatria pot establir-se un pla individualitzat amb carcter
prescriptiu, en funci de les valoracions que facin els professionals del centre que
atenen els alumnes o b quan suposin el reconeixement de la simultanetat d'estudis
esmentada anteriorment.
a. PI prescriptiu
Per a alumnes amb necessitats educatives especials (NEE): alumnes amb
dictamen o informe de NEE de l'EAP per discapacitat intellectual, pluridiscapacitat,
discapacitat auditiva, discapacitat visual, discapacitat motriu, trastorn de l'espectre

l'ESO
autista i trastorn de la conducta.
Per a alumnes que fa s del recurs UEC.
b. PI per a alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu (NESE) o
alumnes en circumstncies singulars
PI per a alumnes amb trastorns d'aprenentatge (TA)
PI per a alumnes amb altes capacitats
PI per a alumnes nouvinguts que s'incorporen tardanament al sistema educatiu a
Catalunya i alumnes d'origen estranger que necessita suport lingstic i social.
PI per assolir les competncies bsiques de primria
PI per malaltia amb atenci hospitalria o domiciliria
PI per altres supsits a valorar pel centre
c. PI per reconeixement de matries a alumnes que simultaniegen l'ESO amb msica,
dansa o esport
PI de reconeixement de simultanetat d'estudis d'ESO i de msica o dansa
PI per a alumnes amb dedicaci significativa a l'esport
5.7.1 Criteris generals
La concreci d'un PI s'ha de fer sempre des de la perspectiva inclusiva i requereix la

revisi de com s'organitzen els recursos disponibles de l'aula i del centre per atendre
tots els alumnes.
S'ha d'elaborar un pla individualitzat per a un alumne quan es consideri que per al seu
progrs sn insuficients les adaptacions que s'han incorporat a la programaci
ordinria, en les mesures de refor o d'ampliaci de les mesures generals, o quan
calgui fer concrecions ms enll de les programacions grupals que donen resposta a
les mesures especfiques del centre.
En la majoria dels casos, el PI a l'ESO serveix per donar continutat als criteris d'atenci
especfics que s'hagin concretat per donar resposta a les necessitats de l'alumne a
l'educaci primria. El PI ha d'incloure les dades generals de l'alumne, la justificaci del
pla, els interessos i capacitats, les expectatives de la famlia per anar construint
l'itinerari formatiu al llarg de l'etapa i l'orientaci en finalitzar-la. Ha de recollir les
mesures i suports que es duran a terme i ha d'estar subjecte a una avaluaci contnua.
La demanda que porti a l'elaboraci d'un PI pot provenir del tutor o tutora, d'un altre
docent o, de vegades, per iniciativa de la mateixa famlia. Aquesta demanda ha de ser
valorada per l'orientador o orientadora del centre o pel o per la professional de l'EAP, si
escau, que faran arribar la valoraci de la demanda a la comissi d'atenci a la
diversitat.
El tutor o tutora s el responsable de coordinar els diferents professionals que
intervenen en l'atenci educativa de l'alumne, i que faran les aportacions respectives

l'ESO
per a l'elaboraci del PI. Tamb fa el seguiment al llarg del curs i actua com a principal
interlocutor amb la famlia. En el procs de presa de decisions, cal escoltar els pares o
tutors legals, i el mateix l'alumne si la seva edat i circumstncies personals aix ho
aconsellen. La implicaci de les famlies i l'enregistrament sistemtic dels acords que
es prenen sn essencials per poder fer el seguiment conjunt de l'evoluci dels alumnes.
L'orientador o orientadora del centre i/o el professional de l'EAP, si escau, han de dur a
terme les tasques d'assessorament i collaboraci amb el tutor coordinador o tutora
coordinadora del PI i l'equip de professors corresponent, per a l'elaboraci i aplicaci
d'aquest pla.
A fi de facilitar la mxima participaci dels alumnes en entorns ordinaris, els professors
especialistes de matria donaran les indicacions especfiques als professors d'atenci
individualitzada per tal d'ajustar l'ajut pedaggic en les actuacions destinades a la
preparaci prvia del treball a l'aula.
El director o directora del centre aprova el PI, que ha de constar en l'expedient
acadmic de l'alumne i s'ha d'elaborar en el termini mxim de 2 mesos a partir de l'inici
de curs o, en el cas de trasllat, de l'arribada al nou centre. Un cop concretat el PI cal
informar del seu contingut els pares o tutors legals de l'alumne a partir d'una entrevista
d'inici de curs. Si escau, caldr notificar la possibilitat que l'aplicaci del PI suposi el
perllongament en l'etapa o b l'assoliment de competncies en un grau inferior al que
s'estableix per al mateix grup de forma ordinria. En aquest cas, tamb cal deixar-ne
constncia en l'acta d'avaluaci, al butllet de qualificacions de l'alumne i en l'expedient
acadmic.
Si s'assoleixen els objectius establerts al pla, a proposta del tutor o tutora i amb l'acord
de l'equip docent i la famlia, es pot acordar la finalitzaci del pla individualitzat abans
del termini previst inicialment.
D'altra banda, si sn els pares o tutors legals qui solliciten raonadament la finalitzaci
del PI, el tutor coordinador o tutora coordinadora i la comissi d'atenci a la diversitat o
rgan equivalent en valora la sollicitud i informa el director o directora de la
convenincia o no de continuar amb el pla individualitzat de l'alumne. La decisi
motivada de finalitzar anticipadament un pla individualitzat l'ha de prendre i signar el
director o directora, amb constncia del coneixement de la famlia i constataci en el
document del pla individualitzat i en l'expedient acadmic de l'alumne.
En l'educaci secundria obligatria no es concedeixen exempcions de matries. Si
cal, s'ha d'aplicar un pla individualitzat. Quan un alumne no cursa determinades
matries perqu segueix un PI, aquestes matries no s'han de qualificar en les actes
d'avaluaci ni en l'expedient de l'alumne, per cal deixar-ne constncia (segueix un
PI).
El PI ha d'estar a l'arxiu del centre a disposici de la Inspecci d'Educaci, i s una
informaci rellevant en la carta de comproms educatiu que signen el centre i la famlia.
5.7.2 Avaluaci, promoci i acreditaci de l'alumne

l'ESO
En els documents oficials d'avaluaci s'han de fer constar les mesures d'atenci a la
diversitat adoptades i l'aplicaci del pla individualitzat.
En finalitzar el curs, els professors que hagin impartit cadascuna de les matries han
d'atorgar, a l'alumne, la qualificaci que correspongui, tenint en compte els seus plans
individualitzats i els criteris d'avaluaci que s'estableixen per a cada matria. Correspon
a l'equip docent decidir sobre el pas de curs de l'alumne en funci dels criteris acordats
a l'inici de curs i explicitats en el pla individualitzat.
En relaci amb la durada de l'etapa
Els alumnes amb un pla individualitzat poden ampliar la permanncia en l'etapa un curs
ms del que es preveu amb carcter general, sempre que aix afavoreixi la seva
evoluci personal i social i el progrs en els aprenentatges. Cal comunicar la decisi al
director o directora dels serveis territorials corresponents.
En relaci amb el pas de curs
En el PI s'especifiquen els criteris amb qu ha de ser avaluat l'alumne i, si s el cas, els
criteris especfics per al pas de curs. Aquests criteris poden ser diferents als que
s'estableixen amb carcter general pel que fa al nombre mxim de matries suspeses
amb qu es pot accedir al curs segent.
En tot cas, des del primer curs d'ESO i en cada curs d'educaci secundria obligatria,
en finalitzar el curs cal informar les famlies quan l'aplicaci del PI pugui suposar
perllongar l'etapa un any ms.
En relaci amb l'acreditaci de l'etapa
Al llarg de tota l'escolaritat els pares o tutors legals i el mateix alumne han de ser
informats sobre el contingut del PI. Particularment en els ltims cursos de l'etapa
d'educaci secundria obligatria s necessari que siguin informats sobre les
possibilitats d'acreditar o no aquesta etapa educativa. Una avaluaci positiva del PI no
sempre ha de comportar una acreditaci sistemtica de l'etapa.
En acabar l'etapa d'educaci secundria obligatria, l'equip docent ha de valorar la
idonetat de l'obtenci del ttol de graduat en ESO de l'alumne, tenint en compte els
indicadors segents:
la maduresa de l'alumne en relaci amb l'assoliment dels objectius i les
competncies de l'etapa.
la maduresa personal i les seves possibilitats de progrs.
l'orientaci de l'alumne vers els itineraris formatius posteriors.
Per acreditar l'etapa d'educaci secundria obligatria l'alumne ha d'assolir els criteris
d'avaluaci establerts en el seu PI i els criteris d'acreditaci establerts pel centre amb
relaci als objectius i les competncies de l'etapa.
En els darrers cursos d'ESO, el PI ha d'ajudar l'alumne a construir el propi itinerari
formatiu i orientar-lo en finalitzar l'escolaritat obligatria. Per aquest motiu, cal afegir un

l'ESO
pla de transici a estudis postobligatoris o d'inserci al mercat laboral, que
posteriorment formar part del document orientador de final d'etapa.
5.7.3 PI prescriptiu
PI per a alumnes amb NEE amb dictamen d'escolaritzaci o informe NEE de l'EAP
En el marc dels principis generals de l'educaci inclusiva, l'atenci als alumnes ha de
tenir lloc en entorns escolars ordinaris, proporcionant-los el suport necessari per
possibilitar-los l'accs i la participaci a les activitats generals del centre i de l'aula, aix
com la realitzaci d'aprenentatges valuosos per a cadascun d'ells.
En funci del que estableix la Resoluci de 15 de mar de 2016, per a l'elaboraci de
dictmens d'escolaritzaci dels alumnes amb necessitats educatives especials, el
centre ha d'elaborar el pla individualitzat de tots els alumnes amb dictamen durant els
dos primers mesos d'escolaritzaci de l'alumne.
Segons aquesta resoluci es considera que un alumne presenta necessitats educatives
especials quan es deriven de: discapacitat intellectual, pluridiscapacitat, discapacitat
auditiva, discapacitat visual, discapacitat motriu, trastorn de l'espectre autista i trastorn
de la conducta.
Els centres han de prioritzar que els mestres de pedagogia teraputica i els professors
de l'especialitat d'orientaci educativa facin atenci directa als alumnes amb
necessitats educatives especials en els entorns escolars ordinaris i donin suport als
professors en la participaci d'aquests alumnes a l'aula i les activitats del centre.
Per a l'alumne que necessiti suport d'educadors d'educaci especial, auxiliars
d'educaci especial o vetlladors, el tutor o tutora de l'alumne ha de facilitar per escrit a
aquests professionals l'horari, el lloc i les activitats que ha de desenvolupar i fer-ne la
supervisi i els ajustaments necessaris al llarg del curs. El suport d'aquests
professionals es pot incrementar, disminuir i suprimir-se en funci de l'evoluci de
l'alumne, sobretot en aspectes d'autonomia personal i de conducta que li permetin
participar de manera ms autnoma en les activitats previstes al centre i a l'aula.
L'equip docent, amb l'assessorament i la collaboraci de l'orientador o orientadora del
centre i/o del o de la professional de l'EAP, si escau, ha de fer el seguiment dels
aprenentatges dels alumnes i adoptar les decisions que corresponguin amb relaci a
l'atenci educativa que s'ofereix a l'alumne. D'aquest seguiment cal deixar-ne
constncia en el pla individualitzat.
Els PI d'aquests alumnes han de seguir els criteris generals per als PI establerts en
l'apartat Criteris generals per als PI, aix com els criteris d'avaluaci i acreditaci de
l'apartat Avaluaci, promoci i acreditaci de l'alumne amb PI.
En la valoraci del procs d'aprenentatge dels alumnes amb necessitats educatives
especials cal tenir especialment en compte l'assoliment de les competncies de l'etapa,
el desenvolupament personal i social i l'adquisici d'hbits d'autonomia personal i de
treball.

l'ESO
L'avaluaci dels processos d'aprenentatge dels alumnes amb necessitats educatives
especials ha de seguir el mateix procs que la resta dels alumnes. Els resultats de les
avaluacions de les matries s'han de referir al que disposa el seu pla individualitzat i en
l'apartat d'observacions de l'acta d'avaluaci s'ha de resumir la informaci que sigui
rellevant sobre els objectius del pla de l'alumne. L'avaluaci qualitativa ha de recollir
bsicament el grau d'assoliment de les competncies bsiques d'acord amb el
currculum.
Per a l'acreditaci cal tenir en compte les possibilitats de progrs de l'alumne. En els
informes trimestrals cal explicitar l'evoluci de l'alumne en les diferents matries i, fins
on sigui possible, els continguts treballats i els aprenentatges portats a termes,
l'assoliment d'hbits de treball i d'autonomia i l'adaptaci al centre i al grup. s
convenient utilitzar el mateix model d'informe que el de la resta dels alumnes. Aquesta
informaci s'ha de compartir oportunament amb les famlies.
5.7.4 PI per a alumnes amb NESE o alumnes en circumstncies singulars
L'atenci als alumnes ha de tenir lloc en entorns escolars ordinaris proporcionant el

suport necessari per possibilitar-los l'accs i la participaci a les activitats generals i als
aprenentatges escolars.
Quan l'aplicaci de les mesures generals i la planificaci de les programacions grupals
que donin resposta a les mesures especfiques no siguin suficients per donar resposta
a alumnes que es recullen sota diferents perfils i circumstncies descrites en aquest
apartat, ser necessari elaborar un PI que atengui les seves necessitats. La decisi
d'establir o no un PI per a cada cas, ve determinada per la valoraci psicopedaggica
de l'orientador o orientadora del centre i/o el o la professional de l'EAP, si escau, la
valoraci que en faci l'equip docent i el tutor o tutora, considerant les mesures que
s'han aplicat prviament i l'assessorament dels professionals externs, quan sigui
necessari. Aquesta decisi, que ha de ser coherent amb els criteris d'atenci a la
diversitat de centre, ser valorada per la CAD, o rgan equivalent, i tramesa a la
direcci del centre perqu l'aprovi.
Els PI d'aquests alumnes han de seguir els criteris generals per als PI establerts en
l'apartat Criteris generals per als PI, aix com els criteris d'avaluaci i acreditaci de
l'apartat Avaluaci, promoci i acreditaci de l'alumne amb PI.
PI per a alumnes amb trastorns d'aprenentatge (TA)
Per als alumnes amb trastorns d'aprenentatge identificats mitjanant una avaluaci
psicopedaggica, i per als quals les mesures generals d'atenci a la diversitat no hagin
estat suficients, es poden proposar plans individualitzats seguint les orientacions que
s'estableixen en la Resoluci ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l'atenci educativa als
alumnes amb trastorns d'aprenentatge.
En el cas concret d'alumnes dislctics, el professor o professora o tutor o tutora que
adverteix dificultats que responen al patr de dislxia i que no han estat valorats a
l'educaci primria, ha d'utilitzar el protocol d'observaci per detectar indicadors de la

l'ESO
dislxia a l'educaci secundria obligatria. Aquests protocols tamb es poden trobar a
la guia La dislxia: detecci i actuaci en l'mbit educatiu, publicada pel Departament
d'Ensenyament.
Si es confirmen els indicadors de dislxia, s'ha de fer l'avaluaci que conclour en la
redacci de l'informe psicopedaggic. Aquest informe permetr l'elaboraci del pla
individualitzat corresponent.
Per als alumnes dislctics de l'ltim curs de l'ESO que es prevegi que cursaran el
batxillerat, cal consular les orientacions descrites a Alumnat dislctic: accs al TOE de
les PAU.
Per als alumnes amb trastorns per dficit d'atenci i/o hiperactivitat es pot consultar la
guia El TDAH: detecci i actuaci en l'mbit educatiu.
PI per a alumnes amb altes capacitats
Per a alumnes amb altes capacitats que requereixen un PI, cal consultar l'apartat
Concreci de les mesures d'atenci a la diversitat: alumnes amb altes capacitats
d'aquest document.
Hi ha orientacions i informaci complementria a la publicaci Les altes capacitats:
detecci i actuaci en l'mbit educatiu.
Pl per als alumnes de procedncia estrangera: nouvinguts o amb suport lingstic i
social
Per als alumnes nouvinguts o els alumnes de procedncia estrangera que s'han
incorporat al centre en situacions singulars, pel fet de compartir el temps escolar entre
l'aula d'acollida o altres estructures de suport lingstic i l'aula ordinria, es pot fer
necessria l'elaboraci d'un pla individualitzat, tal com s'estableix en l'apartat Concreci
de les mesures d'atenci a la diversitat: alumnes de procedncia estrangera d'aquest
document.
PI per assolir les competncies bsiques de primria
Per als alumnes de primer d'ESO que no hagin assolit les competncies de l'educaci
primria i no rebin un suport especfic a partir d'un programa intensiu de millora (PIM),
caldr deixar constncia dels suports que reben en la concreci d'un pla individualitzat.
Els suports a aquests alumnes s'han d'emmarcar dins del pla d'atenci a la diversitat
del centre. El pla individualitzat d'aquests alumnes ha d'establir les seves necessitats
educatives en el procs d'ensenyament i aprenentatge i les mesures que s'aplicaran
per ajustar la resposta educativa a les seves necessitats.
Pla individualitzat per malaltia amb atenci a l'hospital o amb atenci domiciliria
Per a aquells alumnes que, per motius de malaltia, manifesten la impossibilitat
d'assistncia presencial al centre educatiu, b sigui en una part o en la totalitat de
l'horari lectiu (fatiga crnica, malaltia de Crohn, etc.), caldr deixar constncia de com
s'ajusta la resposta educativa a les seves necessitats en un pla individualitzat.
Per justificar aquests casos els pares o tutors legals han de fer arribar, al centre

l'ESO
educatiu, un certificat mdic en el qual han de constar la malaltia, el seu carcter
permanent o temporal, i les possibles implicacions en el rendiment acadmic de
l'alumne.
Els casos en qu l'alumne no pugui assistir al centre educatiu en la totalitat del seu
horari lectiu, el PI ha de ser concretat pel o per la professional que l'atengui, sigui en
l'entorn hospitalari o en l'atenci domiciliria.
Es pot consultar el material de suport al web de la XTEC: Aules hospitalries i els
Hospitals de dia per a adolescents.
PI per altres supsits que ha de valorar el centre
Els alumnes que no compleixin cap dels perfils descrits amb anterioritat, per als quals
les mesures generals d'atenci a la diversitat no hagin estat suficients, i als qui, una
vegada establerta l'avaluaci psicopedaggica, s'evidencia la necessitat d'eximir-los de
cursar una part o la totalitat d'una matria, se'ls ha de concretar les mesures que cal
aplicar i el pla de treball que cal fer a partir d'un pla individualitzat. Aquest pla ha de
recollir la concreci del treball per a cada matria que s'ha de modificar aix com els
criteris d'avaluaci corresponents.
Aquells alumnes que, per motius de trasllat temporal de la famlia a l'estranger, tinguin
una absncia inferior a un trimestre i es prevegi que s'incorporaran abans de finalitzar
el curs, el centre ha d'establir un PI per a ells que en permeti la continutat acadmica
durant aquest perode, a fi de no interrompre el seu procs d'escolaritzaci. En aquest
PI cal concretar les activitats de seguiment i els criteris d'avaluaci per a cada matria
durant aquest perode.
Per fer efectiu aquest PI, cal que els pares o tutors legals presentin, al centre on
l'alumne cursa l'ESO, la documentaci segent:
Un document justificatiu de l'absncia temporal de l'alumne amb la concreci del
perode en qu estar absent del centre educatiu.
Escrit de comproms dels pares o tutors legals pel que fa a collaborar en el
seguiment acadmic durant aquest perode d'absncia del centre.
5.7.5 PI per reconeixement de matries per a alumnes que simultaniegen ESO

amb msica, dansa o esport
Simultanetat de l'ESO amb estudis de msica o de dansa

Els alumnes d'ESO que, pel fet de cursar estudis de msica o de dansa, sollicitin no
cursar les matries optatives d'educaci fsica i/o msica se'ls pot aplicar un pla
individualitzat que consistir en la convalidaci o el reconeixement d'aquestes matries
segons el procediment que s'especifica en els documents Simultanetat d'estudis
d'ESO o de batxillerat amb estudis de msica i Simultanetat d'estudis d'ESO o de
batxillerat amb estudis de dansa.
La resoluci que emet el centre de secundria per la qual es concedeix el

l'ESO
reconeixement de matries (models EMU2 i EMU3 per a msica i models EDA2 i EDA3
per a dansa), s el document que acreditar el PI d'aquest alumne. En els documents
d'avaluaci de l'ESO cal fer constar el PI, en concret en l'acta final cal introduir el codi
PI msica o PI dansa en la columna d'atenci a la diversitat.
Plans individualitzats per a alumnes d'ESO amb dedicaci significativa a l'esport
a. Centres educatius d'especial atenci a la prctica esportiva
En el marc dels acords establerts entre el Departament d'Ensenyament i la Secretaria
General de l'Esport, els centres que pertanyen a la xarxa de centres educatius
d'especial atenci a la prctica esportiva poden desenvolupar projectes de centre que
incloguin adaptacions del currculum de la matria d'educaci fsica i/o de les matries
optatives per a alumnes de l'etapa d'ESO.
Per sollicitar l'autoritzaci d'aquests projectes en centres que pertanyen a la xarxa de
centres educatius d'especial atenci a la prctica esportiva, el director o directora del
centre ha de trametre al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al o la gerent del Consorci d'Educaci, la proposta de projecte elaborada pel
centre, en la qual cal especificar els continguts i objectius de la matria d'educaci
fsica i/o de les matries optatives que, a parer del centre, haurien de ser suprimits o
modificats als alumnes d'especial atenci a la prctica esportiva. El director o directora
dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci
d'Educaci, han de trametre la documentaci, amb informe de la Inspecci d'Educaci,
a la Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat, perqu dicti
resoluci. En el cas d'alumnes que tinguin un currculum diferent al que s'estableix en
el projecte autoritzat, el centre ha d'elaborar un pla individualitzat.
b. Alumnes amb dedicaci significativa a l'esport en altres centres
Els alumnes amb dedicaci significativa a l'esport avalada pel Consell Catal de
l'Esport, matriculats en centres que no pertanyin a la xarxa de centres educatius
d'especial atenci a la prctica esportiva, poden sollicitar al director o directora del
centre educatiu que se'ls apliqui un pla individualitzat que inclogui el reconeixement de
la matria d'educaci fsica per a alumnes de l'etapa d'ESO, en el primer trimestre del
curs.
En aquest pla individualitzat cal adjuntar-hi la documentaci segent:
Sollicitud signada pel pare, mare o tutors legals de l'alumne.
Certificat del Consell Catal de l'Esport (av. dels Pasos Catalans, 12. 08950,
Esplugues de Llobregat). Els alumnes poden obtenir aquest certificat quan siguin
esportistes que figuren en el programa de tecnificaci (ARC) de la federaci
catalana corresponent.
El director o directora del centre educatiu ha de fer valorar la petici de pla
individualitzat a la comissi d'atenci a la diversitat del centre, o rgan equivalent, que
ha de procedir d'acord amb el que tingui establert per a la resta de plans
individualitzats. Ats el motiu de la sollicitud, el pla individualitzat ha de deixar
constncia del reconeixement de la matria d'educaci fsica. El pla ha de ser aprovat

l'ESO
pel director o directora del centre.
En casos excepcionals en qu l'alumne no disposa dels certificats del Consell Catal
de l'Esport, per les circumstncies individuals de l'alumne i la seva dedicaci intensiva
a l'esport aix ho justifiquin, amb una dedicaci horria de 9 o ms hores setmanals (de
dilluns a divendres) d'activitat fsica reconeguda per la federaci esportiva
corresponent, la comissi d'atenci a la diversitat o rgan equivalent del centre pot
proposar, i el director o directora del centre aprovar, un pla individualitzat que comporti
el reconeixement de la matria d'educaci fsica.
El reconeixement de la matria d'educaci fsica implica que no t qualificaci ni
computa a l'efecte del clcul de la mitjana.
Per a aquells alumnes que per motius de participaci en tornejos, competicions o finals
esportives, que impliquin l'absncia al centre educatiu superior a quinze dies de forma
continuada, el centre ha d'establir un PI que faciliti compaginar la prctica esportiva
amb l'activitat acadmica. En aquest PI cal concretar les activitats de seguiment i els
criteris d'avaluaci per a cada matria durant aquest perode.
Per fer efectiu aquest PI, cal que els pares o tutors legals presentin, al centre on cursa
l'ESO, la documentaci segent:
El certificat acreditatiu de les jornades esportives, les competicions o les finals en
qu participa amb el segell del Consell Catal de l'Esport o de la federaci
esportiva corresponent.
Escrit de comproms dels pares o tutors legals pel que fa a collaborar en el
seguiment acadmic durant aquest perode d'absncia al centre.
En cas que l'alumne deixi l'activitat esportiva, la famlia ho ha de comunicar al
centre de secundria, que prendr les mesures oportunes.
Altres casos
El document Situacions especfiques dels alumnes recull altres casustiques, com
l'atenci als alumnes que pateixen malalties llargues, l'atenci educativa als alumnes
amb mesures judicials, la incorporaci d'alumnes menors de 16 anys als estudis a
distncia i la incorporaci d'alumnes procedents d'estudis estrangers.
5.8 Necessitats especfiques de suport educatiu (NESE)
El sistema inclusiu promou l'atenci educativa a tots els alumnes; amb aquest objectiu l'
article 81 de la Llei d'educaci estableix que els projectes educatius dels centres han
de considerar els elements curriculars, metodolgics i organitzatius per a la participaci
de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris, independentment de les seves
condicions i capacitats.
Estableix que s'entn per alumnes amb necessitats educatives especfiques:
a. els alumnes amb necessitats educatives especials, que sn els afectats per

l'ESO
discapacitats fsiques, psquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus
de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus;
b. els alumnes amb necessitats educatives especfiques derivades de la incorporaci
tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconmiques
especialment desafavorides.
D'altra banda, l'article 82 fixa els criteris d'organitzaci dels centres per atendre els
alumnes amb trastorns d'aprenentatge o de comunicaci relacionats amb
l'aprenentatge escolar, i l'article 83 se centra en els criteris d'organitzaci pels quals
s'han d'atendre els alumnes amb altes capacitats.
Tots aquests alumnes, als quals es refereixen els articles 81, 82 i 83 de la Llei 12/2009,
del 10 de juliol, d'educaci, sn els alumnes considerats amb necessitats especfiques
de suport educatiu (NESE).
A continuaci s'inclou una breu definici d'aquestes categories.
5.8.1 Alumnes amb NESE a l'ESO
Necessitats educatives especials (NEE)

Les necessitats educatives especials es deriven de:
a. Discapacitat intellectual: limitaci significativa en el funcionament intellectual i en
la conducta adaptativa quant al domini conceptual, social i prctic, i que t
implicacions importants en l'aprenentatge escolar de l'alumne.
b. Discapacitat motriu: alteraci de l'aparell motor causada per una disfunci en el
sistema central, muscular o ossi-articular que en graus variables limita algunes
activitats de la vida diria i que t implicacions importants en l'aprenentatge
escolar.
c. Discapacitat visual: alteraci de la visi que, encara que se'n facin correccions
ptiques, afecta adversament el funcionament escolar.
d. Discapacitat auditiva: prdua auditiva de diferent grau que, encara que se'n facin
correccions auditives, afecta el processament de la informaci lingstica i el
desenvolupament de la comunicaci, el llenguatge i la parla.
e. Trastorn de l'espectre autista: dficits persistents en la comunicaci i la interacci
social en diferents contextos, acompanyats de patrons de comportament,
interessos o activitats restringides i repetitives, i que t implicacions importants per
a l'aprenentatge escolar.
f. Trastorn mental: alteracions emocionals, cognitives o del comportament que
afecten els processos psicolgics bsics, que dificulten l'adaptaci de la persona a
l'entorn cultural i social i que creen alguna forma de malestar subjectiu.
g. Trastorn greu de conducta: alteraci del comportament no imputable a trastorn
mental, que limita substancialment les habilitats d'aprenentatge, les habilitats per

l'ESO
estructurar o mantenir relacions interpersonals satisfactries i que comporta
alguna forma de malestar subjectiu.
h. Malalties degeneratives greus: malalties en les quals la funci o l'estructura dels
teixits biolgics afectats o els rgans anatmics es deterioren progressivament al
llarg del temps i que en graus variables limiten algunes activitats de la vida diria.
i. Malalties minoritries: conjunt ampli i heterogeni de malalties de baixa prevalena,
crniques i altament discapacitats que comporten una prdua molt important de
l'autonomia i que tenen implicacions importants en l'aprenentatge escolar.
Situacions de desavantatge educatiu
a. Incorporaci tardana: incorporaci inicial de l'alumne al sistema educatiu, en un
moment posterior a l'inici de l'educaci primria, en els darrers vint-i-quatre mesos
o excepcionalment, quan s'hi ha incorporat en els darrers trenta-sis mesos i
procedeix d'mbits lingstics i culturals allunyats.
b. Situacions socioeconmiques especialment desfavoridores: situacions familiars,
socials, culturals i econmiques de desavantatge social que requereixen recursos
addicionals per garantir el benestar de l'alumne i el seu desenvolupament ptim
en el sistema educatiu. Aquestes situacions interfereixen en l'adquisici dels
aprenentatges.
Trastorns d'aprenentatge o de comunicaci
Sn aquells que afecten l'adquisici i l's funcional del llenguatge, la lectura, i les
habilitats matemtiques i aquells que afecten el desenvolupament de l'autoregulaci
emocional i del comportament, tots aquests iniciats en la infncia i amb implicacions
significatives per a l'aprenentatge escolar.
Altes capacitats
Es mostren respostes notablement elevades, o el potencial per aconseguir-les,
comparades amb altres alumnes de la mateixa edat, experincia o entorn. Aquests
alumnes tenen alts nivells de capacitat en les rees cognitives, creatives o artstiques,
mostren una capacitat excepcional de lideratge o destaquen en matries acadmiques
especfiques. Dins d'aquesta categoria distingim tres perfils: la superdotaci
intellectual, els talents simples i complexos, i la precocitat.
Les altes capacitats es poden trobar en alumnes de tots els grups culturals, en tots els
nivells socials i en tots els mbits de l'activitat humana.
5.8.2 Identificaci de les NESE
L'avaluaci psicopedaggica s el procs que permet la identificaci de les necessitats

especfiques de suport educatiu. S'inicia a partir de la demanda de detecci de
necessitats que es duu a terme en el context educatiu, amb la collaboraci dels
docents i d'altres agents educatius implicats. La fa l'equip d'assessorament i orientaci

l'ESO
psicopedaggica (EAP) o l'orientador o orientadora del centre, o b tots dos de forma
conjunta, i compta amb la collaboraci, la complicitat i el consentiment de la famlia.
L'avaluaci psicopedaggica t per finalitat la identificaci de les fortaleses i les
competncies de l'alumne, de les barreres que li dificulten l'aprenentatge, aix com
l'orientaci en la presa de decisions sobre la resposta educativa que ms afavoreix el
seu desenvolupament personal i aprenentatge.
Aquesta recollida i anlisi d'informaci comprn:
informaci rellevant sobre el desenvolupament personal i social de l'alumne, la
seva capacitat de comunicaci i de relaci amb els altres, i el nivell d'assoliment de
les competncies bsiques, amb la utilitzaci d'una varietat d'eines qualitatives i
participatives;
l'evoluci escolar, la intensitat de les mesures i els suports rebuts, i les orientacions
per planificar la resposta educativa;
les avaluacions, els diagnstics i orientacions dels equips destinats a l'atenci dels
adolescents i d'altres professionals collegiats;
la interpretaci de les dades recollides;
la reflexi conjunta amb els professionals (en el marc de la CAD), la famlia i
l'alumne, si escau, per construir la resposta educativa en collaboraci i
responsabilitat.
Formen part del procs d'avaluaci psicopedaggica totes les actuacions vinculades al
retorn, al contrast de tot all que s'ha valorat i recollit amb tots els agents implicats, el
centre, la famlia i l'alumne.
6 Normativa d'aplicaci (concreci i desenvolupament del currculum

competencial i l'orientaci educativa a l'ESO)
Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci (BOE nm. 106, de 4.5.2006)

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009)
Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (DOGC nm.
5685, de 5.8.2010)
Currculum d'ESO
Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci
secundria obligatria (DOGC nm. 6945, de 28.8.2015)
Resoluci ENS/1432/2013, de 27 de juny, relativa a les matries deducaci
secundria obligatria i batxillerat dels centres educatius que es poden cursar en la
modalitat deducaci no presencial (DOGC nm. 6409, de 3.7.2013).
Resoluci ENS/1252/2014, de 30 de maig, per la qual es modifica la Resoluci
ENS/1432/2013, de 27 de juny, relativa a les matries d'educaci secundria
obligatria i batxillerat dels centres educatius que es poden cursar en la modalitat

l'ESO
d'educaci no presencial (DOGC nm. 6639, de 6.6.2014).
Orientaci, acci tutorial i atenci a la diversitat
Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica (DOGC nm. 2553, de 9.1.1998)
Decret 299/97, de 25 de novembre, sobre l'atenci educativa a l'alumnat amb
necessitats educatives especials (DOGC nm. 2528, de 28.11.1997)
Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulaci de la
convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya (DOGC nm.
4670, de 6.7.2006)
Resoluci ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l'atenci educativa a l'alumnat amb
trastorns de l'aprenentatge (DOGC nm. 6419, de 17.7.2013).
Resoluci ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l'atenci educativa a l'alumnat amb
altes capacitats (DOGC nm. 6419, de 17.7.2013).
Resoluci de 7 de maig de 2014, per la qual es donen instruccions per a
l'organitzaci del Programa intensiu de millora (PIM) adreat a lalumnat de primer i
segon curs d'educaci secundria obligatria en els centres educatius pblics.
Avaluaci d'alumnes
Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formals del procs d'avaluaci a l'educaci secundria
obligatria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008). Modificada per l'Ordre ENS/56/2012
, de 8 de mar (DOGC nm. 6088, de 15.3.2012).
Resoluci EDU/3445/2009, de 2 de desembre, per la qual es regula la convocatria
anual de les proves per a l'obtenci del ttol de graduat en educaci secundria
obligatria per a l'alumnat que no l'hagi obtingut en finalitzar l'etapa esmentada
(DOGC nm. 5523, de 10.12.2009).
Equivalncia d'estudis
Ordre EDU/1603/2009, de 10 de juny, per la qual s'estableixen equivalncies amb
els ttols de graduat en educaci secundria obligatria i de batxiller regulats en la
Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci (BOE nm. 146, de 17.6.2009).
Ordre EDU/520/2011, de 7 de mar, per la qual es modifica l'ordre EDU/1603/3209,
de 10 de juny, per la qual s'estableixen equivalncies amb els ttols de graduat en
educaci secundria obligatria i de batxiller regulats en la Llei orgnica 2/2006, de
3 de maig, d'educaci (BOE nm. 62, de 14.3.2011).
A ms de les disposicions publicades al DOGC, a l'apartat Currculum i Orientaci >
Normativa del web de la XTEC, estan disponibles totes les circulars i orientacions
curriculars d'avaluaci de l'educaci secundria obligatria.

l'ESO

CUR ESOCurric Competencial

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

CUR ESOCurric Competencial

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Documents per a

l'organitzaci i la gesti dels

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci 5

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 2/87

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 3/87

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 4/87

1.1 Concreci del currculum 2016-2017

En l'organitzaci del currculum d'ESO s'aplica el Decret 187/2015, de 25 d'agost, pel

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 5/87

mbit d'educaci fsica

mbit de cultura i valors

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 6/87

L'assignaci horria setmanal de carcter general de les matries de primer a tercer

(1) Sense assignaci horria

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 7/87

1.1.2 Organitzaci de quart curs. Assignaci horria de les matries

Durant el curs 2016-2017, lassignaci horria setmanal de carcter general de les

Matries optatives hores

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 8/87

Educaci visual i plstica 2

1.2 Especificacions sobre matries comunes

1.2.1 Llengua i literatura

Per millorar els resultats en el desenvolupament de les competncies bsiques de

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 9/87

1.2.2 Llenges estrangeres

Atesa la necessitat de garantir un aprofitament mxim de les hores de contacte de

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 10/87

1.2.3 Cincies de la naturalesa

Per millorar els resultats en el desenvolupament de les competncies d'aquest mbit,

1.2.5 Cultura i valors tics

L'ensenyament de la cultura i valors tics s d'oferta obligatria i l'avaluaci s'ha de fer

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 11/87

1.2.7 Servei comunitari (3r i/o 4t d'ESO)

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 12/87

1.2.8 Treball de sntesi de 1r, 2n i 3r d'ESO

El treball de sntesi est format per un conjunt d'activitats d'ensenyament i

1.2.9 Projecte de recerca de 4t

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 13/87

1.3 Especificacions sobre matries optatives

El centre ha d'organitzar el currculum optatiu de l'alumne des d'una visi global, no

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 14/87

1.3.1 Matries optatives de 1r, 2n i 3r d'ESO

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 15/87

1.3.2 Matries optatives de 4t d'ESO

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 16/87

1.3.3 Matries optatives que es poden cursar a l'IOC

D'acord amb la Resoluci ENS/1432/2013, de 27 de juny, modificada per la Resoluci

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 17/87

1.4 Gesti del projecte educatiu de centre

1.4.1 Organitzacions curriculars que no requereixen autoritzaci

No requereixen autoritzaci del Departament les organitzacions curriculars que

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 18/87

1.4.2 Organitzacions curriculars que requereixen l'autoritzaci del Departament

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 19/87

2 L'orientaci educativa, l'acci tutorial i l'atenci a la diversitat

L'orientaci educativa consisteix en el conjunt d'actuacions dels equips de centre

2.1 Marc general de l'orientaci educativa

L'orientaci educativa incorporada en el currculum comporta dissenyar estratgies

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 20/87

2.2 Orientaci acadmica i professional

El procs orientador continuat inclou les actuacions d'orientaci acadmica i

Concreci i desenvolupament del currculum competencial i l'orientaci educativa a 21/87

2.2.1 Recursos per a l'orientaci acadmica i professional

El Departament d'Ensenyament ofereix suports i serveis als docents, tutors i