La Societat de La Ignorancia

La Societat
de la Ignorncia
i altres assaigs
Antoni Brey
Daniel Innerarity
Gonal Mayos
1 / kNewton
Antoni Brey (Sabadell, 1967) s enginyer de telecomu-
nicaci. Ha estat membre del Grup dInformaci Qun-
tica de lInstitut de Fsica dAltes Energies (1998-2001)
i autor dels assaigs La Generaci Freda i El fenmeno
Wi-Fi, membre fundador del Fiasco Awards Team i di-
rector del documental Un Temps Singular.
Daniel Innerarity (Bilbao, 1959) s professor titular

de filosofia a la Universitat de Saragossa. Els seus
darreres llibres sn tica de la hospitalidad, La trans-
formacin de la poltica (III Premio de Ensayo Miguel
de Unamuno y Premio Nacional de Ensayo 2003), La
sociedad invisible (XXI Premio Espasa de Ensayo), El
nuevo espacio pblico i El futuro y sus enemigos. s
collaborador habitual dopini als diaris El Pas i El
Correo - Diario Vasco, aix com a la revista Claves de
razn prctica.
Gonal Mayos (Vilanova de la Barca, 1957)

s profes-
sor titular de filosofia a la Universitat de Barcelona,
coordinador del programa de doctorat Histria de la
subjectivitat i president de lAssociaci filosfica Liceu
Maragall. Ha publicat sobre pensament modern i con-
temporani, i ha investigat els processos de llarga durada
i interdisciplinaris que soriginen en la societat actual.
2 / kNewton
41
La Societat de la Ignorncia i altres assaigs
Los contenidos de este libro se publican bajo la licencia
Reconocimiento-No comercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
(ms informacin a http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/deed.es).
La Sociedad de la Ignorancia forma parte del proyecto La Segunda Edad Contempornea

www.thesecondmoderntimes.com
contact@thesecondmoderntimes.com
Zero Factory, S. L.
Av. Icria, 205, 2. 1.
08005 Barcelona
Tel. 932 240 150
Fax 932 251 981
info@infonomia.com
www.infonomia.com
Primera edicin: mayo 2009
Disseny: dotstation
Maquetaci: Slvia Langa
ISBN: xxx
La Societat
de la Ignorncia
i altres assaigs
Antoni Brey
Daniel Innerarity
Gonal Mayos
Prleg d'Eudald Carbonell

ndex
Prleg 7
Introducci 11
La Societat de la Ignorncia 17
Antoni Brey
La Societat del Desconeixement 43

Daniel Innerarity
La Societat de la Incultura 51
Gonal Mayos
ndex / 5
prleg
Els assaigs de lAntoni Brey, en Daniel Innerarity i en Gonal Mayos recollits
en aquest volum constitueixen una sntesi lcida del nostre comportament
social com a espcie. Levoluci exponencial dels nostres processos de regu-
laci energtica, la seva aplicaci tcnica, aix com el creixement demogrfic
estan produint una situaci dincertesa sobre el nostre futur al planeta.
La hiperconnexi que es produeix com a conseqncia de la socialitzaci

de la revoluci cientificotcnica ens fa incrementar la complexitat en els
processos de relaci social despcie, com mai abans shavia produt.
La complexitat que ha emergit s un producte evolutiu i no es pot gestionar,

en contra del que alguns espcimens humans pensen; lnic que podem fer
com a Homo sapiens, per enfrontar-nos al futur, s treballar per poder ma-
nejar la incertesa plantejant escenaris hipottics i aplicant models que, en
qualsevol cas, shaurien de tenir en compte empricament.
La tecnologia i la seva socialitzaci generen tensions i divisions en les nos-

tres estructures etolgiques i culturals. No sha produt, doncs, una soci-
alitzaci efectiva del coneixement i aix impedeix que caminem cap a la
societat del pensament, tal com haurem de fer.
Prleg / 7
Per tant, les dicotomies histriques continuen en ple progrs i ni els ex-
perts ni els erudits, ni tampoc els savis, tenen prou capacitat per integrar
la informaci de qu disposem. Lindividualisme ha de deixar pas a la in-
dividualitat, s a dir, les persones hem dactuar no com a espcimens sin
com a constructors socials, aportant de forma crtica els nostres coneixe-
ments a lorganitzaci de lespcie. Aix, de moment, no s aix, malgrat
la socialitzaci de la cultura i de leducaci. Ara, com diu lAntoni Brey en
el seu opuscle, ens envaeix la societat de la ignorncia. Malgrat aix, sc
optimista i mantinc lesperana que tot sigui conseqncia del moment de
transici en qu ens trobem immersos, com un captol passatger del nostre
viatge cap a una millora ecolgica i cultural de la nostra espcie.
Ara b, perqu realment arribem a aquest punt, hem de treballar en la pers-

pectiva de generar una nova conscincia crtica despcie. Noms amb una
evoluci responsable, construda a travs del progrs conscient, podrem
convertir coneixement en pensament i allunyar-nos, daquesta manera, de
la societat de la ignorncia.
Eudald Carbonell Roura
8 / La Societat de la Ignorncia i altres assaigs

[Contraportada]
Asistim, desconcertats i fascinats a la vegada, al naixement de noves formes

de comunicaci que constitueixen una revoluci comparable a laparicin
de la parla, lescriptura o la impremta, que estan transformant radicalment
el mn que ens envolta i que ens situen a linici dun nou perode histric,
la Segona Edat Contempornia.
Davant aquest escenari, i malgrat les grans expectatives generades al vol-
tant de les potencialitats de les noves societat en xarxa, ens hem de pregun-
tar: Anem cap a una Societat del Coneixement o ms aviat ens encaminem
sense remei cap a la Societat de la Ignorncia?
Introducci / 9
introducci
Sobre la singularitat del nostre
temps, que correspon a linici de la
Segona Edat Contempornia
Antoni Brey
Peter Watson, autor de diversos llibres sobre la histria del pensament, ha
manifestat en nombroses ocasions les seves reserves sobre la rellevncia
que tendim a atorgar al moment actual en el context duna perspectiva
histrica mplia:
Lany 2005 no pot competir amb el 1905 en termes dinnovacions impor-

tants. Lanunci de la setmana passada que cientfics britnics i coreans ha-
vien clonat amb xit embrions humans no fa sin reforar aquest punt [...].
Ens congratulem per viure en una poca interessant, per no s aquest un
exemple ms de la ceguesa particular que la nostra era solipsista t sobre
si mateixa, una forma ms greu de la malaltia per la qual la princesa Diana
pot ser qualificada com la britnica ms important (o era la segona ms
important?) de tots els temps?1
Quan vaig tenir ocasi de conixer-la, largumentaci de Watson em va

produir una sana inquietud perqu constitua un torpede a la lnia de flota-
ci duna certesa que per a molts avui resulta evident, aquella que sorgeix
quan alcem la vista, mirem al nostre voltant i constatem lexistncia duna,
en aparena, profunda transformaci: assistim a un procs de canvi en el
qual es barregen, de manera indissoluble, infinitat dinteraccions i relaci-
ons causals, que est afectant de forma drstica des de les conviccions dels
individus fins a lessncia dels sistemes productius o lestructura poltica
dels estats.
Quina s, doncs, la veritable profunditat de la transformaci actual? Posi-

cionaments com els de Watson ens obliguen a admetre que, davant el risc
de sobrevalorar la seva importncia, s pertinent intentar precisar si es
tracta nicament duna nova capa de verns en el procs de construcci de
la Histria o, ben al contrari, si ens trobem davant duna situaci singular
que modifica aquest procs de manera radical i irreversible.
Certament, els individus de qualsevol poca han mostrat sempre una ten-
dncia a destacar lexcepcionalitat del seu temps i ho han fet, sens dubte,
condicionats pel relleu dels successos viscuts que proporciona la proximi-
tat, per una actitud ineludible dadmiraci davant lexperincia sensible i
per la percepci de la vivncia prpia com un fet remarcable, una percepci
que ignora el carcter essencialment monton i homogeni daquesta suc-
cessi constant dexistncies que anomenem la Humanitat.
Per tant, per aclarir el dubte cal establir un criteri clar que permeti discer-
nir quin tipus desdeveniment constitueix una singularitat en levoluci de
la nostra espcie i quin no. Per fer-ho s til partir duna concepci mate-
rialista de lsser hum: som, en essncia, un primat amb marcats instints
Introducci / 11
socials dotat dun cervell desenvolupat i ben adaptat que ens proporcio-
na un cert avantatge competitiu davant daltres animals, mitjanant una
intelligncia que es manifesta en dues facultats fonamentals: lhabilitat
per manipular el nostre entorn i la capacitat per comunicar-nos de forma
simblica. Ni ms ni menys.
Des daquest punt de vista, el carcter de singularitat vindr determinat

per lexistncia dalguna modificaci substancial en qualsevol daquestes
dues facultats. Dit duna altra manera, els esdeveniments que, en forma de
batalles, revolucions, canvis de rgim, auge i caiguda dimperis o fets pro-
tagonitzats per les personalitats ms rellevants, habitualment interpretem
com a fites de la histria, no haurien de ser considerats sin com les rugo-
sitats inherents del cam o, com a mxim, com els ecos de transformacions
ms profundes.
Per contra, els salts qualitatius en les habilitats per manipular lentorn, s
a dir, en la capacitat humana per dominar la natura, com ara el control del
foc, la invenci de lagricultura, el descobriment dels metalls, la revoluci
industrial o el sorgiment de les actuals tecnologies de la informaci, han
canviat darrel la nostra organitzaci social i la nostra forma dinterpretar
la realitat.
Els canvis en laltre factor, la capacitat de comunicar-nos, apareixen fins i

tot amb menys freqncia i sn duna transcendncia encara ms gran, ja
que la comunicaci s la base de la cultura entesa en el sentit ms ampli i,
per tant, constitueix el fonament de tot all especficament hum que supe-
ra la nostra biologia animal. Realitzem laprenentatge cultural majoritria-
ment per imitaci o per ensenyament directe dun congnere. Sense lexis-
tncia de formes de comunicaci sofisticades, aquest procs de transmissi
dinformaci resultaria extremadament difcil. Qualsevol innovaci en la
capacitat per comunicar-nos ha de tenir, necessriament, una incidncia
profunda sobre la cultura i, per extensi, sobre lessncia diferenciadora de
la nostra espcie.
Doncs b, aquesta capacitat de comunicar-nos es transforma en comptades

ocasions, i ho fa en forma de salts gegantins la influncia dels quals s tan
gran que determina els principals canvis de rumb de la nostra histria. En
efecte, bona part de lxit del gnere hum, el triomf que va fer possible
la seva difusi sobre la fa de la Terra, s el resultat del primer daquests
salts: laparici del llenguatge. La gran expansi humana del Paleoltic, un
procs que es va iniciar fa un miler de segles i que va dur la nostra espcie
des de les sabanes africanes a poblar la superfcie sencera del planeta, va
tenir molt a veure amb el sorgiment de llenges parlades similars a les

davui dia. Posteriorment, laparici de lescriptura, el segent gran salt en
la comunicaci humana, va marcar per definici linici de la histria, i un
nou pas, el desenvolupament de la impremta, va suposar el comenament
de ledat moderna. Ms recentment, el creixent protagonisme de les masses
experimentat des de la Revoluci Francesa, tret distintiu que atorga per-
sonalitat prpia a ledat contempornia, ha evolucionat en parallel amb
lexistncia dels mitjans de comunicaci que avui coneixem.
Seguint aquesta lnia dargumentaci, ara hem de preguntar-nos si avui ens

trobem davant una situaci equiparable. Sembla un fet indiscutible que en
molt pocs anys els humans ens hem dotat duna nova forma de comunica-
ci. Nova? s evident que des de fa molt temps disposem de multitud de
mitjans per intercanviar informaci ms enll del simple llenguatge oral: la
televisi, el telfon i, naturalment, el servei postal de correus en sn alguns
exemples. Per la perspectiva tecnolgica no s, en realitat, la ms adequa-
da per comprendre les diferncies essencials entre les diferents formes de
comunicaci. s preferible recrrer a una anlisi de tipus topolgic que ens
permeti classificar-les en funci de com flueix la informaci a les societats
on sesdevenen.
Fins fa molt poc, aquesta classificaci incloa nicament dues categories

bsiques. La primera, la de les comunicacions un a un, corresponent a una
tipologia de formes lineals; en aquesta hi podem incloure la comunicaci
oral, el telfon, el telgraf o el servei postal. En una segona categoria, for-
mada per les comunicacions un a tots i representada per una topologia en
arbre en la qual un nic emissor fa arribar el seu missatge a un nombre
elevat de receptors, shi podria inscriure la premsa escrita, els llibres, la
rdio o la televisi.
La irrupci duna nova gamma de tecnologies destinades a manipular

i transmetre informaci ha creat un panorama completament diferent.
Duna banda, avui existeix, a la majoria defectes, una sola xarxa formada
per centenars de milions de connexions permanents dalta velocitat i per
multitud de dispositius aptes per proporcionar mobilitat, cosa que repre-
senta un entramat dotat dunes potencialitats niques i duna riquesa in-
comparablement superior a tot el que havia existit fins ara. Daltra banda,
sest produint un procs de convergncia tecnolgica que fa cada cop ms
invisible per als usuaris la complexitat subjacent, que tendeix a integrar
una mplia gamma de serveis en tots els espais de la nostra vida, des de
lmbit professional i pblic fins al ms privat. Els individus han deixat de
ser simples receptors passius i shan convertit en elements actius duna es-
tructura dins la qual es relacionen sense veures afectats per moltes de les
restriccions que fins fa molt poc imposava lexistncia fsica de lespai i del
Introducci / 13
temps. Les persones hem incorporat les noves capacitats com una extensi
de la nostra naturalesa, fins al punt de convertir-les en imprescindibles per
viure en el mn actual.
Ha aparegut una nova categoria en la classificaci topolgica de la comu-

nicaci humana, la de tots amb tots, associada a una complexa forma de
xarxa. Es tracta dun fet que constitueix una veritable revoluci, compa-
rable a laparici de la parla, lescriptura o la impremta, i realment est
transformant el mn que ens envolta. Fsicament, la magnitud laberntica i
turbulenta del nostre mn canviant se sustenta, en ltima instncia, sobre
una nova forma de gestionar la complexitat que noms s possible grcies
a lexistncia de mquines dotades de lhabilitat per processar informaci
i, sobretot, de la capacitat per intercanviar-la amb els humans i entre elles
mateixes de forma automtica. Tot aix conforma lesquelet funcional de
lestructura financera del mn, de la logstica que fa possible la globalitza-
ci o dels nous procediments de difusi de les idees i de les relacions entre
les persones.
La constataci de lexistncia daquest gran salt ens autoritza, doncs, a

contradir Watson i afirmar la rotunda singularitat del nostre temps. Som
els protagonistes dun moment excepcional, un punt dinflexi en la nos-
tra trajectria com a espcie que ens porta a plantejar, malgrat la nostra
inevitable absncia de perspectiva, la idea que ens trobem a linici dun
nou perode de la histria que anomenarem, simplement, la Segona Edat
Contempornia. Intentar entreveure alguns trets de la seva personalitat
constitueix la finalitat dels assaigs que es presenten a continuaci.

Introducci / 15
La societat
de la ignorncia
Una reflexi sobre la relaci de
lindividu amb el coneixement
en el mn hiperconnectat
Antoni Brey
Quan es va proclamar que la Biblioteca abastava tots els llibres, la primera
impressi va ser dextravagant felicitat. Tots els homes es van sentir se-
nyors dun tresor intacte i secret.
Jorge Lus Borges, La Biblioteca de Babel
Durant el primer quadrimestre del curs 1998-99 vaig tenir ocasi dassistir
com a oient a lassignatura de Relativitat General, matria optativa de la
llicenciatura de cincies fsiques que simparteix cada any a la Universitat
Autnoma de Barcelona. Es tracta duna disciplina complexa que, per po-
der ser assimilada adequadament, requereix de lalumne una considerable
formaci prvia en matemtiques, i que, a ms, t una utilitat prctica molt
limitada. Per si Aristtil no sequivocava quan afirmava que tots els ho-
mes desitgen per naturalesa saber2, aleshores lesfor est plenament jus-
tificat: la Relativitat General dEinstein s una construcci racional duna
bellesa i elegncia gaireb insuperables, i constitueix una de les teories
fonamentals per comprendre, all fins on lenteniment hum ha estat capa
darribar, el funcionament de lunivers en qu vivim.
Les facultats de fsica de la Universitat Autnoma de Barcelona i de la Uni-

versitat de Barcelona han datendre les nsies intellectuals sobre aquesta
matria duna poblaci de ms de set milions de persones. Doncs b, durant
els quatre mesos que van durar les classes mai no hi va haver ms de cinc
persones a laula, comptant el docent. En algun moment van arribar a ser
noms dos. He daclarir aqu que els professors, Antoni Grfols i Eduard
Mass, van assistir sempre a classe i van exposar la matria de manera ma-
gistral, aparentment insensibles al desnim que, des del meu punt de vista,
ha de provocar la visi dun auditori tan redut. En els anys posteriors, el
panorama no ha variat substancialment. El nombre de joves que experi-
menten el desig destudiar i entendre la teoria de la Relativitat General es
pot comptar amb els dits duna m.
Sn temps dolents per a la fsica terica, sens dubte, per per qu ens hau-
ria de preocupar? Per qu hauria dinteressar a ning estudiar fsica teri-
ca? La situaci pot ser interpretada com a normal, raonable i comprensible,
i molt en la lnia del que avui freqentment sexigeix al sistema educatiu,
s a dir, que produeixi el que demanden les empreses i el teixit productiu
dun pas a fi de contribuir al progrs collectiu. s natural que ning aspiri
a estudiar fsica terica si no li ha de servir per guanyar-se la vida ade-
quadament, i s innegable que lesfor de lestudiant difcilment es veur
recompensat amb un lloc de treball ben remunerat en la seva especialitat.
La Societat de la Ignorncia / 17
En realitat, lelecci dels joves no s ms que el reflex de les prioritats
de la societat. Es tracta dun bon indicador perqu ens mostra tendncies
generals que, en alguns casos, encara no han estat exposades en forma de
discursos ms explcits. Aix doncs, la manca dinters per estudiar fsica
terica, o altres matries abstractes, complexes i amb escs recorregut en el
mn laboral, vindria a posar de manifest una inclinaci collectiva creixent
cap a la pragmtica i un desinters pel coneixement com a fi en si mateix. I
tamb podrem pensar, en aquest cas, que no hi ha res de preocupant en tot
aix si no fos perqu implica certa contradicci entre la realitat del mn en
qu vivim i un dels pocs discursos centrals en aquests dies en qu no abun-
den els discursos centrals: aquell que diu que ens encaminem cap a una
nova utopia anomenada Societat del Coneixement. O no existeix aquesta
contradicci?
II
Naturalment, la resposta a la pregunta anterior dependr de qu enten-

guem per una Societat del Coneixement. Comencem, doncs, pel principi.
El terme va ser encunyat el 1969 per Peter Drucker per designar una idea
concreta i perfectament delimitada. Drucker, expert en management em-
presarial, va dedicar un captol del seu llibre LEra de la Discontinutat3 a
La Societat del Coneixement, en el qual desenvolupava, al seu torn, una
idea anterior, apuntada el 1962 per Fritz Machlup4, la de Societat de la In-
formaci. Drucker va invertir la mxima que diu que les coses ms tils,
com el coneixement, no tenen valor de canvi5 i va establir la rellevncia
del saber com a factor econmic de primer ordre, s a dir, introdu el co-
neixement en lequaci econmica i el mercantilitz. Va deixar clar, a ms,
que el ms rellevant des del punt de vista econmic no era la seva quantitat
o qualitat sin la seva capacitat per generar riquesa, la seva productivitat.
Es tractava, sens dubte, dun s restringit de la paraula coneixement, tot i
que completament adequat al context especialitzat de la teoria econmica
en la qual sorgeixen tant el concepte de Societat del Coneixement com el de
Societat de la Informaci.
Avui, gaireb quaranta anys desprs, el terme ha transcendit del cercle es-
pecialitzat dels experts en economia i ha esdevingut un lloc com. Els pol-
tics linsereixen en els seus discursos per tenyir-los doptimisme, els actors
del mn econmic el reciten com un mantra amb la finalitat dexorcitzar
els esperits malignes de la globalitzaci, i molts ciutadans del carrer lin-
terpreten com el futur desitjable al qual ens han de conduir les noves tec-
nologies de la informaci i les comunicacions. La Societat del Coneixement
ha esdevingut una nova utopia, una esperana per a temps desesperats,

gaireb lnica expectativa collectiva que ens permet mirar cap al futur
amb certa illusi.
s evident que lorigen immediat del potencial utpic de la idea duna So-
cietat del Coneixement resideix en la seva capacitat per proporcionar res-
postes crebles a la principal incertesa que ens planteja la dinmica del
mn actual: els efectes sobre leconomia o, dit duna altra manera, sobre
el nostre benestar material. Des duna posici benestant com la nostra no
s fcil evitar sentir certa inquietud davant la deslocalitzaci dempreses,
la invasi de productes provinents deconomies emergents, la concentraci
de lactivitat en mans de les grans corporacions, el poder asfixiant dels
mercats financers o lobsolescncia de moltes activitats que havien estat,
durant molt de temps, el motor per generar els recursos que garantien la
nostra prosperitat. La combinaci dunes explicacions de tipus global amb
uns efectes tan locals que arriben a incidir en la nostra vida quotidiana ens
fa sentir arrossegats per un corrent incontrolable. Si b els indicadors ma-
croeconmics mostren un creixement significatiu a escala mundial, aquest
no consola ning: la prosperitat derivada dels processos liberalitzadors s
una realitat, per tamb ho s el fet que no sha distribut uniformement,
sin al contrari; alguns han pagat un alt preu per aquesta liberalitzaci.
A fi desquivar les ombres que planegen sobre el futur, ens hem mostrat
predisposats a abraar la idea que la capacitat per generar, gestionar, di-
fondre i aplicar adequadament un factor tan intangible com el coneixement
es pot convertir en leix fonamental dels processos productius i de tota una
gamma de nous serveis encara per descobrir, amb la suficient eficcia per
garantir-nos, sobretot, creixement. La predicci del nou model s optimis-
ta i esperanada, tot i que ha de fer equilibris per evitar desfermar nous
temors: ls massiu de la tecnologia i un increment substancial de lefici-
ncia productiva podrien deixar molta gent fora dels circuits generadors
de riquesa.
s un fet innegable que bona part dall plantejat per Druker s avui una
realitat. La tecnologia ha propiciat el sorgiment duna Societat de la Infor-
maci, organitzada topolgicament com la Societat en Xarxa descrita per
Manuel Castells6, en la qual lacumulaci de coneixement ha esdevingut
lelement determinant per mantenir-se a la superfcie entre les turbuln-
cies provocades per una dinmica de canvi desbocada. Podrem finalitzar
aquesta breu anlisi constatant que, tal com avui est plantejada, la Socie-
tat del Coneixement no s ms que una nova etapa dun sistema capitalista
de lliure mercat que aspira a poder seguir creixent grcies a la incorporaci
dun quart factor de producci, el coneixement, al clssic trio format per la
terra, el treball i el capital. Des de la concepci democraticoliberal en qu
ens trobem immersos, no arribem a albirar alternatives consistents a la
Societat del Coneixement.
III
Per abandonem ara la visi del conjunt, lanlisi macro, i centrem-nos en

lobjecte principal daquest assaig, les implicacions del nou context sobre
la unitat bsica de lestructura social: lindividu. El discurs actual dna per
fet que les noves eines per manipular i accedir a la informaci ens conver-
tiran en persones ms informades, amb ms opini prpia, ms indepen-
dents i ms capacitades per entendre el mn que ens envolta, una suposici
que posa de manifest les connotacions utpiques del concepte Societat del
Coneixement, rere les quals shi amaga un missatge subliminal que vincu-
la individu i coneixement, una vinculaci imprecisa per extremadament
suggerent pel sol fet dinvolucrar la paraula, gaireb fetitxe, coneixement.
En efecte, el terme coneixement t una crrega simblica enorme que hem
danalitzar amb detall abans de continuar la nostra discussi, per a la qual
cosa cal, en primer lloc, aclarir el segent interrogant: qu entenem exac-
tament per coneixement?
Malgrat que la pregunta anterior constitueix una de les qestions centrals

de la filosofia, per a la discussi que aqu ens ocupa en tenim prou amb la
segent afirmaci: conixer vol dir, per a un subjecte, obtenir una repre-
sentaci dun objecte. El coneixement s el resultat daquest procs, la re-
presentaci mental, i abraa des de laprehensi duna entitat simple o dun
procs prctic senzill fins a una comprensi dels mecanismes ms profunds
de funcionament de la realitat.
El coneixement, doncs, pot ser immediat, trivial i derivat duna simple ob-
servaci, o pot requerir un esfor considerable si lobjecte a aprehendre no
s evident a primera vista. En qualsevol cas, el coneixement s un produc-
te, s el resultat de processar internament la informaci que obtenim dels
sentits, barrejar-la amb coneixements previs i elaborar estructures que ens
permeten entendre, interpretar i, en darrer terme, ser conscients de tot el
que ens envolta i de nosaltres mateixos. s a dir, el coneixement resideix en
el nostre cervell i s el fruit dels processos mentals humans. El que prov
de lexterior s, simplement, informaci.
Ms preguntes: existeix el coneixement com a quelcom independent o b

noms ments on resideix aquest coneixement? O duna altra manera: una
biblioteca plena de llibres cont coneixement o s necessari que hi hagi
lectors i estudiosos perqu el que hi ha en els llibres es converteixi en co-

neixement? s evident que la informaci a partir de la qual el subjecte pot
construir el coneixement es presenta en multitud de textures. Naturalment,
no cont el mateix tipus dinformaci una guia de telfons que, posem per
cas, un exemplar de LOrigen de les Espcies. El llibre de Darwin s el re-
sultat de plasmar el fruit de les seves experincies i les seves reflexions, el
seu coneixement, mentre que el primer cont una informaci molt menys
processada per una ment humana (ometo en aquest cas tot lesfor invertit
en crear un sistema complex com el telefnic). Ambds, la guia i lobra de
Darwin, contenen informaci, per a la del segon tipus, quan darrere seu
hi ha un treball delaboraci per part de la ment pensant i es tracta, per
tant, de la plasmaci dun coneixement hum, la denominarem saber. Aix
doncs, podem respondre que la biblioteca recull el saber, la transcripci del
coneixement de determinats individus, que es torna novament coneixe-
ment quan s estudiat i ents.
IV
Sens dubte, la Bblia, per exemple, cont molt saber. Alguns afirmen que a
partir daquest saber podem obtenir tot el coneixement que necessitem per
comprendre i interpretar el mn que ens envolta. Altres defensen que la
tradici, un conjunt ms o menys extens de mites o certes veritats propor-
cionades per institucions ancestrals poden complir la mateixa funci.
Per tamb s possible afirmar que a partir de certa dosi dexperincia sen-
sible, variable en funci de la proporci entre empirisme i racionalisme que
escollim, podem accedir al coneixement mitjanant una facultat mental hu-
mana innata, la ra. Aquest s el plantejament que sost la mentalitat occi-
dental, i de fet, la correspondncia biunvoca entre coneixement i raciona-
litat constitueix un dels seus trets ms definitoris: nicament a travs de la
ra podem accedir al coneixement, i el coneixement de tota la realitat noms
s assolible a travs de la ra. Aquest postulat el comparteixen la filosofia i la
cincia, dues branques del mateix arbre que es diferencien nicament en una
qesti de mtode, i dell en deriva una actitud singular que, si b en molts
moments ha estat gaireb imperceptible, ens inclina a pensar que qualsevol
idea hauria de poder ser qestionada des dun punt de vista racional.
Al llarg de la histria aquesta actitud ha conviscut en lnima occidental,

de manera complexa i fins i tot contradictria, amb moltes altres doctrines
i credos. El cristianisme, per exemple, una creena darrels orientals, va
entrar-hi en conflicte en sostenir que a determinats coneixements fona-
mentals i inqestionables shi havia darribar a travs de la revelaci o
dun acte de fe. A tractar de resoldre aquest conflicte van dedicar-hi bona
part de la seva obra els grans pensadors medievals, des de Sant Agust fins
a Sant Toms dAquino, que van intentar demostrar que les veritats de la
fe i les de la ra sn, en realitat, les mateixes; i lescolstica va pretendre
fins i tot haver trobat, grcies a Sant Anselm, proves de lexistncia de Du
sostingudes per la ra.
Finalment, amb larribada del Renaixement i la irrupci del pensament ci-

entfic, la identitat entre coneixement i racionalitat es va consolidar de ma-
nera definitiva, i la fe qued relegada a una esfera diferent. Per sembla que
lapellaci constant a la ra acaba produint sempre fatiga, i des daleshores
ha generat peridicament episodis de reacci que van des de la racionalitat
revisada del romanticisme i tot tipus de tradicionalismes antiracionalistes
fins a les explosions de desra camuflada de racionalitat que samaguen
darrere dels totalitarismes del segle XX.
Pel que fa al present, s indubtable que vivim en una poca dominada per la
racionalitat, tot i que es tracti duna racionalitat matisada per una concepci
menys idealitzada de la naturalesa humana. Acceptem que potents forces
irracionals modelen la nostra conducta individual i levoluci del conjunt de
la societat, per al mateix temps admetem sense reserves que al coneixement
shi arriba a travs de la ra, si ms no a aquell que en lera tecnocientfica
ens proporciona tant el nostre benestar material com explicacions profundes
i fascinants sobre lestructura de la realitat. Vint-i-cinc segles desprs que
Plat plantegs el mite de la caverna, seguim interpretant la inclinaci a
adquirir coneixement com una actitud desitjable. La lectura s un hbit que
sintenta fomentar entre nens i adults, i encara que no sabrem dir massa b
per qu, considerem positiu mirar documentals o assistir al teatre, enteses
com a activitats que ens obliguen a reflexionar, a utilitzar la ra.
En definitiva, doncs, podem afirmar que lestreta relaci entre coneixe-

ment i ra forma part del nostre bagatge cultural ms profund. A aquesta
relaci li atribum gran part de lxit civilitzador dun occident que ha estat
capa de proporcionar els ms grans pensadors, cientfics i artistes, i que ha
aconseguit dominar plenament les forces de la natura. Aquest orgull, tenyit
en ocasions darrogncia, constitueix lingredient essencial que, en darrer
terme, conforma la crrega simblica de la paraula coneixement.
Un cop hem aconseguit determinar qu entenem per coneixement i hem

destacat la rellevncia del concepte en el conjunt de postulats que confor-
men la nostra tradici cultural, podem reprendre de nou la reflexi central

daquest assaig. Ara queda clar que el nom que millor descriuria la nostra
realitat actual seria el duna Societat dels Sabers Productius. La distribuci
i el grau en qu els seus integrants hagin assimilat aquests sabers determi-
naran fins a quin punt es tracta tamb duna Societat del Coneixement.
Sens dubte, cert tipus de coneixement de baix contingut reflexiu sin-

crementa constantment en tots nosaltres quan dediquem un bon nombre
dhores a inundar el nostre cervell amb informaci provinent del televisor
o dInternet. I en algunes persones tamb sincrementa el coneixement
altament especialitzat o aquell necessari per desenvolupar activitats tec-
nolgicament complexes. Per el tipus de coneixement que samaga de
forma subliminal darrere de la utopia duna Societat del Coneixement, el
coneixement a travs de la ra que hauria de proporcionar una millor i
ms completa comprensi de la realitat, disminueix. Vivim, grcies a la
tecnologia, en una Societat de la Informaci que ha resultat ser tamb
una Societat del Saber, per no ens encaminem cap a una Societat del
Coneixement sin tot el contrari. Les mateixes tecnologies que avui arti-
culen el nostre mn i permeten acumular saber ens estan convertint en
individus cada vegada ms ignorants. Tard o dhora sesvanir el miratge
actual i descobrirem que, en realitat, ens encaminem cap a una Societat
de la Ignorncia.
VI
Sc conscient que la paraula ignorncia, justament per oposici a conei-

xement, est carregada de connotacions negatives, i que el simple fet de
suggerir que formar part del ttol del nostre futur immediat xoca frontal-
ment amb la nostra fe en el progrs, postulat fonamental de la modernitat
que la controvrsia postmoderna no va aconseguir enderrocar. Si la Soci-
etat del Coneixement mereix ser qualificada dutopia, una Societat de la
Ignorncia sona, dentrada, a discurs distpic.
Potser s, per en realitat aquest tipus de judici s innecessari. No hi ha

lloc per al retret, lamonestaci o el serm quan la situaci no s el resul-
tat duna elecci conscient fruit de lexercici del lliure albir. La Societat
de la Ignorncia s el corollari inevitable del mn que hem construt, o
ms aviat, que sha anat formant al nostre voltant, perqu tot i ser obra
de les nostres accions no ho s de les nostres voluntats. Emergeix com una
conseqncia lgica de la nostra evoluci i no s ms que una altra de les
mltiples cares de la realitat en qu vivim immersos, ja que, en un mn
hiperconnectat grcies a les noves eines tecnolgiques, la nostra capacitat
per accedir al coneixement es veu inexorablement condicionada pels dos
factors que analitzem a continuaci: lacumulaci exponencial dinforma-
ci i les propietats del mitj com a eina daccs al coneixement.
VII
Sens dubte, un dels aspectes ms caracterstics i representatius del nostre

temps s la velocitat. Ens hem endinsat en una nova poca de dinmiques
desbocades, de creixements accelerats, dobsolescncia immediata de qual-
sevol novetat, de desmesura en les proporcions i els formats, que Gilles Lipo-
vetsky anomena Temps Hipermoderns7: hipercapitalisme, hiperclasse, hi-
perpotncia, hiperterrorisme, hiperindividualisme, hipermercat, hipertext.
No s noms una qesti detiquetes o prefixos. Tal com sencarreguen de
recordar peridicament els autors de lestudi Lmits to Growth8, levoluci de
mltiples magnituds del nostre mn, des de les tones de soja produdes anu-
alment a la concentraci de dixid de carboni en latmosfera o la poblaci de
les zones menys desenvolupades que viu en rees urbanes, sajusta perfec-
tament a una corba de creixement cada cop ms rpid que apareix freqent-
ment en la natura: la funci exponencial. Tot all que t un ritme de variaci
que depn del seu valor instantani shi ajusta. Com ms gran s la magnitud,
ms rpid creix, com una bola de neu imparable. Aix s el nostre mn avui,
si ms no fins que assolim els lmits que la fsica del planeta imposa. Els
temps hipermoderns tamb podrien denominar-se temps exponencials.
I all on aquest comportament s ms acusat s, sens dubte, en el volum

de dades que produm, processem, transmetem i emmagatzemem. La in-
formaci sobre qualsevol assumpte sacumula al nostre voltant a un ritme
exponencial grcies a la contribuci de milions dindividus que infatigable-
ment aporten des de simples fotografies digitals fins a profundes reflexions
en qualsevol mbit del saber. Un univers de pantalles electrniques ens
permet accedir de forma instantnia a tot aix de tal manera que, com a
individus, assistim a un creixement constant de la parcella de realitat que
cadascun de nosaltres pot abastar. Estem envoltats, inundats dinformaci
de tot tipus: podem saber si est plovent en el lloc ms remot del planeta,
trobar en uns segons la lletra de la can que ms ens agrada o les especi-
ficacions tcniques de qualsevol dispositiu. Quan coneixem alg busquem
referncies sobre la seva persona a Internet. Podem fer una ullada a lestat
del gel a lAntrtida, fullejar tots els llibres de lantiguitat, escoltar les opi-
nions ms reconegudes o furgar en les propostes ms alternatives i contra-
culturals. Tot s all, a labast del teclat i el ratol.
Per aquesta situaci, paradoxalment, en lloc de permetrens compondre

una visi cada vegada ms completa i exacta del mn en qu vivim, sovint

ens el mostra ms catic i desconcertant que mai. A un pas de lagorafbia,
leixamplament de lhoritz de la nostra mirada ens ha revelat una realitat
complexa i canviant que no arribem a abastar. A la prctica, la informaci
disponible i el saber acumulat shan tornat completament inaprehensibles
per a una ment humana que, al cap i a la fi, segueix constreta per les seves
limitacions biolgiques originals.
La inaprehensibilitat del saber disponible no constitueix, evidentment, cap

novetat en si mateixa. Lideal renaixentista de lhomo universalis va ser
desbordat noms nixer perqu des de la invenci de la impremta qualsevol
biblioteca contenia molts ms llibres, ms saber, que els que una persona
pot aspirar a llegir en tota una vida. Per, com a mnim, lestructura de
la biblioteca mantenia certa estabilitat. Els processos associats a lactual
dinmica dacumulaci exponencial sn diferents. Avui ens trobem en una
nova biblioteca on constantment es construeixen noves sales, dedicades
a noves disciplines, que rpidament somplen de volums, i que amb prou
feines arribem a visitar. s important el que shi recull? Com es relaciona
amb tot el que hi ha a la resta de sales?
Fins a cert punt la situaci resulta paradoxal, precisament quan les noves
eines de comunicaci havien aconseguit fer-nos creure per un instant que
ens permetrien superar algunes de les nostres limitacions endmiques.
Tot semblava indicar que anaven a desaparixer les barreres despai i de
temps que anteriorment provocaven la desconnexi, la inaccessibilitat a
determinades zones del saber hum que havia ocasionat la prdua irre-
versible dun bon nombre dobres clssiques, multitud dineficients esfor-
os parallels o lenterrament en loblit, durant anys, de descobriments
rellevants com els de Mendel.
En lactualitat, la desconnexi ens segueix afectant, per la seva natura-

lesa ha canviat. Estem desconnectats de determinades rees del saber, de
tal manera que quan ens arribi la notcia de la seva existncia ja hauran
evolucionat. Desconeixem si el fet crucial est succeint ja, i sens fa cada
vegada ms difcil identificar el main stream entre el soroll ensordidor. Tot
aix ve reforat per all que alguns autors han denominat una infoxicaci9,
una intoxicaci per excs dinformaci, que es tradueix en una dificultat
creixent per discriminar all que s important dall que s superflu i per
seleccionar fonts fiables dinformaci.
Aix doncs, davant lacumulaci exponencial dinformaci ens inunda pro-

gressivament la certesa que cada cop s ms difcil disposar duna visi
equilibrada del conjunt, ni que sigui de baixa resoluci. Com a reacci est
sorgint una actitud de renncia al coneixement per desmotivaci, per ren-
dici, i una tendncia a acceptar de forma tcita la comoditat que ens pro-
porcionen les visions tpiques prefabricades. Una manca de capacitat crti-
ca que, al cap i a la fi, no s ms que una altra cara de la nostra ignorncia
creixent.
VIII
El segon factor del mn hiperconnectat que ens empeny cap a la Societat

de la Ignorncia rau, en contra del que la nostra primera intuci ens va
fer creure, en les prpies caracterstiques de les noves formes de comu-
nicaci en xarxa. Tal com es van encarregar de demostrar terics com
Marshal McLuhan o Neil Postman, cada mitj de comunicaci t unes
propietats especfiques quant a eina daccs al coneixement. Tots dos au-
tors es van centrar, concretament, en analitzar els atributs dels mitjans
audiovisuals, especialment la televisi, i en posar de relleu les seves di-
ferncies respecte als formats impresos que havien sustentat la difusi
del saber des del segle XV. Bsicament, van constatar la idonetat dels
primers per proporcionar entreteniment, en el sentit ms ampli del terme,
per van assenyalar les seves dificultats, respecte als segons, per suportar
arguments racionals i reflexions intellectuals de certa profunditat. Dit en
altres paraules, la majoria de la gent pot passar un parell dhores davant
el televisor si emeten una bona pellcula, per difcilment aguantar una
conferncia de quaranta minuts.
Avui dia podrem corroborar amb escreix les seves conclusions. Malgrat les
profecies dalguns visionaris benintencionats sobre les potencialitats de la
televisi com a eina deducaci o de difusi de la cultura, tots sabem que ha
esdevingut principalment una mquina devasi i entreteniment passiu. La
visi sobre la societat televisiva que Postman va reflectir a Amusing Oursel-
ves to Death10 mant actualment una vigncia plena, fins i tot augmentada.
Ara b, en ple segle XXI lera de la televisi ha quedat enrere. Si b la mit-

jana dhores davant de la pantalla no ha variat de manera significativa en
els darrers anys, s que ha disminut clarament entre la franja ms jove de
la poblaci. Les noves generacions dediquen cada vegada ms temps a uti-
litzar unes noves formes de comunicaci en xarxa que els permeten deixar
de ser espectadors passius per convertir-se en nodes actius, en emissors i
receptors simultniament, en consumidors per tamb en productors de tot
tipus de continguts. Es tracta, sens dubte, dun mn de possibilitats ines-
gotables, per, per a la discussi que aqu ens ocupa, hem de preguntar-nos
si aquest mitj s adequat per fomentar, en darrer terme, lelaboraci de
coneixement en la ment de les persones.

Segons el discurs dall que entenem com a versi extesa de la Societat del
Coneixement, aix s aix. s possible que la resposta estigui influda pel
fet que el nostre judici est condicionat encara per la fascinaci que sentim
davant dels nostres propis xits tecnolgics. s evident que la tecnologia
sobre la qual se sustenta lespecificitat del mn en qu vivim, profunda-
ment diferent del de fa algunes dcades, s duna complexitat i dun nivell
dabstracci molt superior a la que va sustentar lera industrial. Tamb ho
sn els seus fruits: el domini de la fora, del moviment i de lenergia van
representar la superaci de les limitacions que ens imposa la part de la nos-
tra naturalesa que compartim amb els altres animals. En canvi, lextensi
de les nostres facultats cognitives i comunicatives, adquirida grcies al nou
univers de microprocessadors, memries de silici i connexions en xarxa
que ens envolta, incumbeix directament a la nostra singularitat humana.
Una mostra que ens trobem en un estat de manca de capacitat crtica s la

facilitat amb qu proliferen, i la complaena amb qu acollim, conceptes
com el de generaci Einstein11, aquella formada per uns nens plenament
familiaritzats amb ls de les eines tecnolgiques, o les teories sobre les vir-
tuts empresarials dels Gamers12, joves acostumats a competir, collaborar i
adaptar-se a un entorn canviant grcies al fet dhaver jugat intensivament
amb videoconsoles.
Per si acceptem mirar el revers de la moneda possiblement descobrirem

que a ms de nens prodigi o eficients executius tamb estan proliferant al
nostre voltant individus incapaos de concentrar-se en un text de ms de
quatre pgines, persones que noms poden assimilar conceptes predigerits
en formats multimdia, estudiants que confonen aprendre amb recopilar,
tallar i enganxar fragments dinformaci trobats a Internet, o un nombre
creixent danalfabets funcionals. Si b s cert que el nou mitj posa al nos-
tre abast tot el saber disponible, aix no implica necessriament que si-
guem capaos de treuren profit.
s evident que, a nivell professional, ls quotidi com a eina de treball

de potents ordinadors personals connectats permanentment a una xarxa
global est canviant el ritme i la seqncia dels nostres processos men-
tals. Avui s habitual manipular diversos documents a la vegada mentre
es recull informaci a Internet, satn el correu electrnic o es mantenen
converses simultnies mitjanant els serveis de missatgeria instantnia.
Certament, des dun punt de vista productiu som ms eficients, per tamb
sha incrementat sensiblement la complexitat de la majoria de processos,
i limmens cabal dinformaci que rebem i que hem de gestionar amenaa
amb provocar noves formes dansietat. s difcil focalitzar i centrar-se, i
aquesta necessitat de canviar constantment el focus de la nostra atenci
acaba modelant la nostra manera de raonar fins a situar-nos en un estat de
dispersi que, conceptualment, s incompatible amb la concentraci que
requereix qualsevol reflexi de certa consistncia. s el mateix tipus de
dispersi que tamb afecta, segons comenta amb freqncia el professorat,
la capacitat de concentraci de la poblaci en edat escolar.
Per les implicacions van ms enll de lmbit professional. Aix com la

televisi va resultar ser un mitj especialment apte per proporcionar entre-
teniment passiu, la comunicaci permanent en xarxa, a ms de reforar la
comentada tendncia a la dispersi, est demostrant ser un excellent po-
tenciador de tot tipus dactivitats relacionals. La nostra inclinaci innata a
mantenir vincles socials amb altres individus de la nostra espcie es desen-
volupa ara en un entorn artificial que la descontextualitza i que distorsiona
els mecanismes naturals dinhibici, fins al punt de generar addiccions i
prctiques compulsives. El fet de poder estar en contacte permanent amb
altres persones via correu electrnic, missatgeria instantnia o telefonia
mbil ens est privant de la serenitat que ens aporten els reductes de soli-
tud i ens converteix en ssers purament relacionals que cada vegada pas-
sen ms temps ubicats en universos parallels desconnectats de la realitat.
Perqu el nou mitj, en lloc dobrir-nos a un coneixement ms ampli del

mn, resulta que ens impulsa a residir en altres mns creats a mida de les
nostres necessitats i temors. Lespai digital format pels ordinadors i les xar-
xes de telecomunicaci es presenta davant nostre com una atractiva expe-
rincia sensible en la qual residim cada cop ms temps. La seva combinaci
amb els nous tipus de relacions personals per mitjans telemtics est con-
figurant un ambient capa de seduir moltes persones, especialment les ms
joves, que davant el desmantellament dels mecanismes i els protocols de
relaci tradicionals opten per installar-se en aquest nou mn on s possible
trobar les emocions que la realitat, molt ms mediocre, no els proporciona.
Una part cada vegada ms important de la nostra identitat resideix en el
mn virtual: creem perfils especfics als llocs que visitem amb regularitat,
construm espais on dipositem i compartim les nostres fotografies o expli-
quem fets de la nostra vivncia individual i, en definitiva, anem teixint una
trama en qu tamb es van incorporant sentiments i vincles afectius, tan
reals com els que experimentem en la realitat normal.
El procs tot just acaba de comenar. En poc temps disposarem de mqui-

nes que superaran els llindars de discriminaci dels nostres sentits fins
convertir en indistingibles ambds mons. Davant la virtualitat, mxima
expressi daquesta artificiositat, immediatament es planteja la qesti de
si el mn virtual ser nociu o beneficis, una pregunta que derivar en un
debat que ser similar al que va tenir lloc sobre les novelles durant el segle

XIX o sobre el rock and roll en el segle XX. Per es tracta dun debat est-
ril, ja que en cap cas aconseguir modificar levoluci dels esdeveniments
i noms provocar en algunes persones una tecnofbia frustrant. El que s
s indubtable s que la virtualitat tindr una influncia decisiva sobre les
persones, de la mateixa manera que la van tenir altres incorporacions cul-
turals. El cinema, les novelles o la msica no han estat noms un entrete-
niment: tamb poden educar o pertorbar les ments, per, en qualsevol cas,
shan incorporat al nostre imaginari, formen part dels nostres referents i
han modelat la nostra interpretaci de la realitat. A mesura que abandonem
el tradicional televisor i passem cada cop ms hores davant de lordinador i
del videojoc, relacionant-nos amb altres persones i vivint experincies im-
mersives duna intensitat creixent, la petjada haur de ser necessriament
ms profunda. No es pot descartar que emergeixi una confusi per distingir
entre realitat i virtualitat, ni que cada vegada ms persones es refugin de-
finitivament en aquest mn artificial interconnectat i decideixin finalment
ignorar tot el que hi quedi fora.
IX
La combinaci dels dos factors descrits anteriorment, lacumulaci expo-

nencial dinformaci i les propietats especfiques de les noves formes de co-
municaci com a via daccs al coneixement, determinen la nostra relaci
actual amb el saber existent i, al cap i a la fi, la nostra capacitat individual
per superar la condici dignorants.
Concretament, el primer daquests factors ens obliga a acceptar, dentrada,

la impossibilitat que existeixin, si s que mai han existit, savis, persones
amb un coneixement extens i profund de la realitat que els permet enten-
dre-la i interpretar-la com un sistema integrat i complet. Sens dubte, actu-
alment una persona culta gaudeix duna mirada molt ms mplia que la de
qualsevol savi de lantiguitat, especialment des del punt de vista cientfic,
per tamb sn igualment extenses les zones que queden fora del seu abast.
Fins i tot aquells que ms temps i esfor han dedicat a intentar adquirir
perspectiva han dadmetre grans llacunes en el seu coneixement que els en
limiten labast i la visi de conjunt. La no acceptaci de les limitacions de
la seva nova condici ha dut alguns a fiascos i salts al buit com els relatats
per Alan Sokal i Jean Bricmont13 a Impostures Intel.lectuals.
Una materialitzaci daquest fet s labsncia actual de filsofs que pre-

tenguin escometre la tasca de proposar sistemes complets dinterpretaci
de la realitat. Desprs de Kant, Hegel o fins i tot Marx, i coincidint amb
lentrada al segle XX, el pensament de tipus filosfic va abandonar aquesta
pretensi, va consolidar un llarg procs dintrospecci i subjectivaci i es
va retirar definitivament de les regions envades per les cincies naturals
fins a quedar recls en alguns camps especialitzats, com ara la filosofia de
la cincia, i en la interpretaci dels autors histrics.
Per si b no hi ha savis, ni en poden existir, s que hi ha, naturalment, ex-

perts. Continua estant al nostre abast adquirir coneixements profunds en
algun camp especfic i fins i tot accedir temporalment a la frontera que el
saber hum estableix. La suma del coneixement dels experts forma lextens
saber del nostre temps; uns experts, aix s, cada vegada ms especialit-
zats. Hiperespecialitzats.
Certament, vivim en una societat dexperts. Tots ho som en algun aspecte

o, com a mnim, ho haurem de ser. La tasca dels experts constitueix la
pea central del motor que sustenta el creixement econmic de la nostra
societat, una dinmica de progrs que avui passa inevitablement per inves-
tigar, desenvolupar i traslladar la novetat, al ms aviat possible, al terreny
productiu. R + D + i. Innovar s la pedra filosofal del nostre temps expo-
nencial, un imperatiu rere el qual shi amaga certa angoixa davant el temor
a quedar definitivament endarrerits.
Lexpert constitueix, doncs, la materialitzaci de la societat del coneixe-

ment enunciada per Drucker, i en la seva forma actual s el fruit dun llarg
procs, descrit per Russell Jacoby en el seu llibre The Last Intellectuals14,
que va tenir lloc durant la segona meitat del segle anterior. Els produc-
tors de saber van ser progressivament incorporats i posats en nmina de
les universitats i les estructures dinvestigaci, pbliques o privades, per
conformar la maquinria del coneixement productiu que avui coneixem.
La generaci del saber ha deixat de ser una tasca individual per esdevenir
una empresa collectiva, un sistema plenament organitzat que posseeix la
seva prpia burocrcia, les seves regles, els seus objectius, les seves es-
tructures, les seves constriccions i els seus mecanismes de recompensa i
cstig. Existeixen grans infraestructures, pressupostos voluminosos i unes
carreres professionals ben definides que estipulen competir amb altres es-
pecialistes, publicar articles o registrar patents, i en les quals es penalitza
amb el desprestigi a tot aquell que gosa envair camps que altres experts
consideren com a propis.
La condici dexpert porta indissolublement associada la professionalitza-

ci, una situaci que avui dia est tenyida, en molts casos, de proletarit-
zaci. La massa ingent de tcnics, especialistes, professors o investigadors
pblics i privats no es dedica a satisfer inquietuds intellectuals, sin a
aquella tasca per la qual sels paga: adquirir un coneixement especialitzat

i, si pot ser, productiu. Hi ha la possibilitat que alg pretengui anar per lliu-
re, per el seu dret a fer el que li vingui de gust sempre podr ser posat en
dubte quan la seva nmina la hi paga una empresa que li exigeix resultats
o per una societat que, en el fons, tamb nespera alguna cosa, dell, a canvi
dun sou. Al cap i a la fi, sn treballadors, m dobra qualificada, i qualsevol
actitud excessivament crtica des de linterior del sistema est condemnada
a provocar dubtes sobre la seva honestedat.
Una conseqncia directa de la mercantilitzaci del coneixement i de la

professionalitzaci de lexpert s la disgregaci del saber en rees cada
cop ms desconnectades les unes de les altres i, especialment, de la resta
de la societat. La producci de saber s un treball, una ocupaci labo-
ral que no pretn mobilitzar o transformar la societat. La seva finalitat
s completament diferent. Sha de desenvolupar en lmbit tancat dels
que comparteixen llenguatge, argot, i una manera concreta denfocar de-
terminats problemes. La societat hiperconnectada afavoreix i potencia
aquest comportament, i crea una nova fora disgregadora que podrem
denominar comunitarisme autista. Avui s ms fcil que mai mantenir-se
en contacte permanent per via telemtica amb persones amb les quals es
comparteixen interessos o ocupaci i installar-se en mns particulars in-
dependents de la resta de la societat, comunitats tancades on s possible
reforar una identitat diferenciada i trobar el marc de referncia estable
que tots necessitem.
Els experts sn terreny adobat perqu hi tingui lloc un grau elevat de co-
munitarisme autista, ja que la majoria de les seves fonts de reconeixement
o de cstig provenen de la mateixa comunitat. La publicaci de treballs,
per exemple, indicador clau de lxit acadmic, depn exclusivament del
veredicte duns referees que tamb sn membres del mateix collectiu.
No existeix, doncs, cap necessitat real de comunicar-se amb la resta de la
societat, i de fet, aix podria ser fins i tot contraproduent. Totes les forces
que actuen sn, doncs, clarament centrpetes.
Ens trobem davant lactualitzaci de la vella idea de la torre divori. Avui,

en lloc duna nica torre hi ha multitud de petites torres on refugiar-se, i
cada expert es troba tancat en alguna delles, ja sigui per limperatiu pro-
ductiu que recau sobre lenginyer o el tecnleg, per la convicci apassiona-
dament hiperespecialitzada del cientfic o, al cap i a la fi, per la impossibili-
tat dalliberar-se de la dinmica endogmica de les estructures generadores
de saber. Potser es podria esperar que, en una Societat del Coneixement, el
saber dels experts, ms enll dels seus resultats productius i comercials,
flus cap a la resta de la societat, per actualment ni succeeix aix ni ning
no ho pretn.
En definitiva, doncs, lexpert, gran especialista en una franja cada cop ms
estreta del saber s, lgicament, cada vegada ms ignorant en el saber dal-
tres camps. A ms, els seus coneixements nicament tenen sentit en lentra-
mat econmic que els ha motivat. Sn productius i funcionals, sabers instru-
mentals que tant en la seva forma com en el seu fons encaixen millor en la
techn grega, el saber dels esclaus productius, que en el logos que ens mostra
lsser de les coses. En la naturalesa de lexpert no existeix necessriament
una tendncia a convertir-se en savi, i de fet, tots els mecanismes que avui
operen al seu voltant lempenyen en la direcci contrria. Quan lexpert tan-
ca la porta del seu despatx i sen va a casa, passa a ser un ms. Fora de la seva
especialitat, passa a formar part de la segent categoria: la massa.
Cal aclarir aqu que tant el savi com lexpert i la massa sn arquetips ide-
als que no es donen de forma pura en el mn real, on el que trobem sn
individus que combinen aspectes dels tres. Tots som una mescla dinmica
i canviant de savi, expert i massa. Potser en algun moment hem aspirat a
convertir-nos en savis, probablement som experts en alguna cosa i durant
una part del nostre temps actuem com a tals, per quan abandonem la nos-
tra especialitzaci passem a ser, necessriament, massa. I, ens agradi o no,
aquesta s la part ms gran del pasts.
Per definici, un dels trets essencials de la massa s la ignorncia, ja que massa

s el que resulta dextreure el component de savi i el dexpert. Indiscutible-
ment, aquesta ignorncia consubstancial no s avui tan absoluta com ho era en
el passat. Sha incrementat el nivell cultural de la poblaci grcies a lenorme
esfor que ha suposat leducaci generalitzada; lanalfabetisme s residual i la
immensa majoria de la gent disposa de les habilitats bsiques i imprescindi-
bles per sortir-sen a les nostres societats alfabetitzades. Ara b, un cop assolit
cert nivell de funcionalitat, tot indica que en els darrers anys no shan produt
grans canvis en el nivell cultural de la massa malgrat lacumulaci exponen-
cial dinformaci i les potencialitats de les noves eines tecnolgiques que ens
havien de situar a la nova Societat del Coneixement. La durada mitjana de
letapa educativa sha estabilitzat al voltant dels disset anys en els pasos ms
avanats, i una tnica semblant han seguit, en el millor dels casos, altres in-
dicadors com ara els nivells de superaci de lensenyament secundari o els
ndexs de fracs escolar. Mentrestant, lesperana de vida segueix creixent i,
per tant, disminueix el pes relatiu de letapa de formaci inicial.
Un aspecte polmic que no recullen els indicadors estadstics s el de lexi-

gncia dels temaris o la dificultat dels estudis. Es tracta dun debat per-

manentment obert (recordem, per exemple, el controvertit llibre dAllan
Bloom15, The Closing of the American Mind) sobre el qual no pretenc incidir
aqu. La discussi sobre si els alumnes haurien de llegir els clssics grecs
queda fora de lloc quan la majoria dna per fet que lactivitat educativa
forma part de la maquinria del saber productiu comentada anteriorment
i que, per tant, sha dencaminar necessriament a lobtenci dels impres-
cindibles experts capaos dimpulsar el progrs econmic. Moltes de les
tensions que envolten leducaci sn expressions de les contradiccions en
els valors i les prioritats de la societat, i formen part del preu que hem de
pagar per viure en un entorn opulent al qual, de fet, no estem disposats a
renunciar. No es pot demanar una cultura de lesfor als estudiants si en
la realitat en qu viuen immersos preval el valor del lleure i i la diversi,
activitats de les quals, al seu torn, no podem prescindir perqu sn part
indissociable del nostre benestar. No podem reclamar ms autoritat en el
mn educatiu quan en altres mbits qualsevol indici dautoritat sinterpre-
ta com autoritarisme. Tot est entrellaat, i trencar els lligams noms seria
possible amb una esmena a la totalitat, una revoluci. Pretendre suprimir
la ignorncia mitjanant el sistema educatiu propi de la Societat de la Igno-
rncia s una paradoxa irresoluble.
En el millor dels casos, suposant que els continguts i el nivell educatiu

shagin mantingut estables, i que els ndexs de fracs actual siguin aproxi-
madament els mateixos que fa quinze o vint anys, podrem afirmar que, en
valor absolut, des del punt de vista educatiu som aproximadament al ma-
teix estadi que una dcada enrere. Aix doncs, com a conseqncia directa
del primer factor generador de la Societat de la Ignorncia, lincrement ex-
ponencial de complexitat del mn en qu vivim, aquesta quantitat esdev
un valor relatiu molt inferior. La massa s ms ignorant, com a mnim quan
conclou la seva etapa formativa inicial.
Per descomptat, no tot acaba quan finalitza lpoca de linstitut o la uni-

versitat. Durant la resta duna vida que cada cop s ms llarga es pot se-
guir acumulant coneixements, i tots sabem com: llegint, assistint a cursos,
autoformant-se, observant, reflexionant i aprenent de lexperincia diria.
En essncia, el mateix de sempre. De moment no disposem dimplants ce-
rebrals capaos dampliar el nostre coneixement, segons la proposta de The
Matrix16, i per tant el procs mental continua sent el mateix, no hem dobli-
dar-ho. Aix s, disposem de les millors eines per fer-ho.
Certament, la formaci permanent s avui dia una realitat, per es troba

inseparablement lligada a la mercantilitzaci del coneixement i en la im-
mensa majoria de casos t lloc en el context laboral. Si lentorn econmic i
productiu evoluciona, aquesta activitat esdev imprescindible. Aprendre a
ser ms productius s avui una part ms del nostre treball, i lnica alter-
nativa s una rpida obsolescncia. De fet, a causa de la necessitat dadap-
taci al canvi permanent, ens veiem obligats a dedicar qualsevol esfor
intellectual a intentar no quedar endarrerits: aprendre angls o inform-
tica sha convertit per a moltes persones en objectius gaireb inabastables
que no deixen temps per a res ms. Com diu la dita popular, el que s urgent
no ens permet fer el que s important.
Ms enll de les necessitats formatives que imposa un entorn en constant

transformaci, difcilment podrem arribar a la conclusi que avancem cap
a una Societat del Coneixement a partir de lobservaci quotidiana dels
costums, interessos i formes de vida que sorgeixen al nostre voltant com a
conseqncia de la disponibilitat daccs massiu a una mplia gamma de
canals de comunicaci. Qualsevol podria confeccionar una extensa llista de
nous hbits, des de prestar una atenci desmesurada a tot tipus desdeve-
niments esportius fins a buscar parella per Internet, en la qual, sens dubte,
hi tindrien un pes aclaparador les activitats doci i de tipus relacional, aix
com un inters creixent per uns continguts completament primaris. Els re-
ality shows, lesport espectacle, la pornografia sentimental, lentreteniment
banal o lexaltaci de la fama per la fama conformen el gruix de la graella
televisiva actual, sense que laparici de mecanismes dinteracci per part
dels espectadors hagi modificat aquesta tendncia. En qualsevol cas, si b
s cert que la campana de distribuci de les alternatives disponibles sha
eixamplat enormement, la mitjana que en resulta cada cop sallunya ms
de la que caldria esperar en una Societat del Coneixement.
XI
Per el gran canvi que consolida definitivament la Societat de la Ignorncia

no s que aquesta es vegi afavorida per les noves formes de comunicaci i en
la prctica circuli lliurement, sin que ha estat acceptada, assumida i, final-
ment enaltida a la categoria de normalitat. De forma progressiva la ignorn-
cia ha anat perdent les seves connotacions negatives fins al punt darribar a
prestigiar-se. Sha dissipat el pudor a mostrar en pblic la prpia ignorncia,
i fins i tot amb freqncia aquesta sexhibeix amb orgull, com un additiu ms
duna personalitat apta per gaudir al mxim de lhedonisme i la immediatesa
que proporciona un consumisme desenfrenat. Ser ignorant no s incompati-
ble, ni molt menys, amb tenir diners o glamur. Ms aviat al contrari, ens pot
proporcionar una ptina de simpatia altament emptica als ulls dels altres.
La situaci actual correspon a la fase ms avanada dun procs impara-

ble, constatat per nombrosos autors, que ha acompanyat el protagonisme

creixent de les masses. A La rebelin de las masas, a finals dels anys vint,
Ortega y Gasset ressaltava que all caracterstic del moment s que lni-
ma vulgar, sabent-se vulgar, t el coratge dafirmar el dret de la vulgaritat
i limposa onsevulga17. La consolidaci definitiva de la cultura de masses
desprs de la Segona Guerra Mundial, especialment des de laparici del
televisor, va induir Giovanni Sartori a escriure que un mn concentrat
noms en el fet de veure s un mn estpid. Lhomo sapiens, un sser carac-
teritzat per la reflexi, per la seva capacitat per generar abstraccions, sest
convertint en un homo videns, una criatura que mira per que no pensa,
que veu per que no entn18.
Avui assistim, en efecte, a la culminaci del procs. La ignorncia est plena-

ment normalitzada i s admesa sense cap inconvenient en els models dxit
social, i fins i tot laccs a les mximes responsabilitats pbliques per part de
persones dignorncia evident es considera una mostra positiva de les virtuts
del sistema democrtic. Qualsevol, amb independncia de la seva formaci i
fins i tot donant mostres evidents de la seva manca de cultura i dnim des-
mena, pot accedir al punt ms alt de lestructura social. Qualsevol observaci
al respecte emesa en pblic seria considerada avui polticament incorrecte.
La ignorncia s atrevida, desacomplexada i, com tots en aquesta societat
que constantment reclama, exigeix tamb que es respectin els seus drets. El
procs es realimenta mitjanant el paper cada vegada ms central que juguen
a la nostra societat els mitjans de comunicaci, referents de lxit social i apa-
rador de limaginari collectiu del qual en sn tamb, en bona part, creadors.
Si no surts a la televisi, no ets ning o, ms recentment, si no apareixes
a Internet, no existeixes. Els ingredients per accedir a aquesta visibilitat
encaixen perfectament en lestructura de la Societat de la Ignorncia.
Parallelament, i en la mateixa mesura amb qu la ignorncia sha norma-

litzat i sha prestigiat, el coneixement no productiu sha desacreditat, ha
perdut qualsevol indici de ser referent social i sha carregat de connotaci-
ons negatives. Com hem assenyalat anteriorment, seguim considerant el
coneixement com un b en si mateix quan ens hi referim de forma abstrac-
ta: a les enquestes tots contestem que ens encanta llegir, anar al teatre o
veure documentals, per a la prctica, fora del saber productiu generat pels
experts, qualsevol esfor intellectual resulta gaireb incompressible per a
una societat acomodada en la confortabilitat de lentreteniment predigerit
i lespectacularitat vcua. Difcilment alg gosaria avui autoqualilificar-se
dintellectual per por de quedar revestit de totes les connotacions actuals
del terme: pretensis, improductiu, avorrit.
El ms sorprenent de la situaci s que sembla que ens adonem de la du-

alitat entre el discurs utpic i la realitat quotidiana. Persisteix una lgica
errnia que ens porta a pensar que ls deines cada cop ms sofisticades
implica necessriament un coneixement ms gran, i confonem la destresa
per utilitzar un complex programa informtic que ens permet escriure amb
el fet descriure alguna cosa interessant, o fins i tot amb saber escriure. Ens
hem convenut que disposar duna xarxa que ens permet veure el que emet
la televisi a laltra punta del mn s tornar-nos ms savis, quan lnic
que fem s passar lestona o, en el millor dels casos, adquirir coneixements
trivials. I ens encanta sentir Societat del Coneixement quan a escala in-
dividual, en molts casos, consisteix simplement en passar un munt dhores
xatejant amb els amics o intentant lligar per Internet.
XII
Recapitulem: lexpectativa duna Societat del Coneixement, sorgida del

desconcert postmodern grcies al poder de la tecnologia, ha resultat ser
en la prctica una Societat de la Ignorncia, formada per savis impotents,
experts productius tancats en les seves torres divori i masses fascinades i
sumides en la immediatesa compulsiva dun consumisme alienant. Les no-
ves formes de comunicaci ens permeten ser ms eficients en el domini de
la natura, per com a individus ens estan convertint en ssers cada cop ms
ignorants i ms tancats en les petites esferes que sorgeixen com a resultat
de les noves forces disgregadores que afecten tota la societat. La Societat de
la Ignorncia s, al cap i a la fi, lestat ms avanat dun sistema capitalista
que basa lestabilitat de la societat en el progrs, ents bsicament com a
creixement econmic19, per que un cop satisfetes les necessitats bsiques
noms s possible mantenir grcies a lexistncia dunes masses empatxa-
des, fascinades i essencialment ignorants.
Certament, a molts el panorama els pot semblar ombrvol, per abans daven-
turar qualsevol valoraci caldria tenir en compte un punt important: la So-
cietat de la Ignorncia adquireix tot el seu sentit en el context de les noves
generacions que la protagonitzaran. Noms la interpretarem adequadament
si la projectem sobre aquestes. Bona part dels habitants del present ens hem
conformat en el mn precedent i, com ha succet sempre, sovint jutjarem la
personalitat dun temps que ja no ser el nostre des del recel o la incompren-
si. La incomoditat davant la perspectiva dabandonar la vella idea atenesa
que el coneixement s un b en si mateix podria no ser ms que un prejudici
similar a la dificultat que van experimentar moltes persones en el passat per
acceptar la possibilitat duna experincia vital plena en un marc desprovet
de religiositat o dels esquemes heretats de la tradici. Els joves poden adop-
tar sense ms ni ms les idees noves si sn consistents en si mateixes perqu
per a ells totes sn, en realitat, igualment originals.

Ara b, tot i acceptant la inutilitat demetre valoracions subjectives, s
que s possible i convenient analitzar les conseqncies de la situaci cre-
ada. Aix ens du a adonar-nos immediatament de lexistncia de diversos
riscos potencials.
El primer daquests riscos s el social. Quan va aparixer en lhoritz la

possibilitat de materialitzar una veritable Societat de la Informaci rpi-
dament es va formular la teoria que aquest context representaria una gran
oportunitat per superar algunes de les formes vigents de desigualtat social.
Laccs massiu i fcil a tot tipus dinformaci hauria de permetre als ms
desfavorits llimar algunes de les diferncies que els separaven de la res-
ta de la societat. Avui podem intuir ja que la previsi pecava dun excs
doptimisme. A la Societat de la Ignorncia estem assistint al naixement
de noves fonts de desigualtat i a laixecament de fronteres fins ara inexis-
tents que afecten aquells que, ja sigui per un baix nivell formatiu o b per
manca de talent natural, sn incapaos de pujar al tren de la complexitat
tecnolgica i el dinamisme permanent. Un mn obert ser tamb un mn
doportunitats, de bones oportunitats, per noms per a uns quants, els
ms ben situats o els que disposin de la suficient capacitat de maniobra. Per
a la resta esdevindr un entorn cada cop ms hostil. Una part significativa
de la poblaci pot veures arrossegada a viure enfangada en un pant dex-
pectatives vitals insatisfetes, simplement perqu seran prescindibles. Els
afavorits no necessitaran a la resta per sostenir-se: la tecnologia, el conei-
xement productiu i la possibilitat danar a buscar al millor preu tot all que
necessitin en un mercat globalitzat seran suficients. Sobre el coneixement
i el talent es sustentar una nova diferncia social ms insalvable que els
antics contrastos de naturalesa econmica, ms essencial, ms intrnseca a
cada persona, que neutralitzar qualsevol possibilitat de discurs igualitari
i fomentar el sorgiment de nous sentiments dinjustcia social. Existeix,
doncs, el risc dacabar irremeiablement dividits en dues castes: una massa
acomodada en la seva ignorncia, fascinada per la tecnologia i cada vegada
ms alienada, i una altra formada pels experts en els sabers productius i els
ressorts dun model econmic insostenible.
El segon risc deriva de la perillositat de ser ignorants quan cal afrontar rep-
tes crucials el desenlla dels quals depn de les nostres accions. I aquesta s
justament la situaci en qu ens trobem. La Societat de la Ignorncia, com
hem dit abans, s una ms de les mltiples cares dels temps exponencials
en qu ens ha tocat viure i que tamb es caracteritzen per la proliferaci de
riscos cataclsmics que nicament podrem defugir mitjanant una actuaci
conscientment assenyada. Linici de lera atmica ens va obligar a acceptar
la necessitat de limitar la nostra capacitat dactuaci, una capacitat que
avui dia sha multiplicat en totes les direccions i que ens situa davant noves
incgnites, algunes de les quals potser fins i tot ignorem. En biologia ens
movem sobre lestreta lnia que divideix ls de labs. El risc de lenergia
nuclear, que no es troba tant en el seu infinit potencial destructiu com en
la seva proliferaci, sha conjurat fins avui grcies a un tens equilibri que
cada cop s ms inestable. No arribem a comprendre b el desafiament
climtic mentre seguim assistint impassibles a lextinci en massa de la bi-
odiversitat del planeta. Els experts, tancats en les seves torres divori, amb
prou feines aconsegueixen albirar les conseqncies de les seves accions
collectives, i encara que fos aix, no disposarien de capacitat dincidncia
sobre els responsables poltics, i molt menys, sobre la massa. La ignorncia
consubstancial dels temps exponencials ens aboca a una ceguesa generalit-
zada, de conseqncies imprevisibles, que ens impedeix identificar i assu-
mir la porci de responsabilitat que recau sobre cadascun de nosaltres.
Finalment, el tercer risc implcit en la Societat de la Ignorncia sorgeix dels

interrogants que planteja sobre el lloc que hi ocupar lindividu i, fins i tot,
sobre la concepci mateixa dindividu. Lafirmaci de la seva autonomia i
de la seva centralitat respecte al collectiu s part indissociable daquella
crrega simblica que en el nostre bagatge cultural posseeix la paraula co-
neixement. Des que, desprs de les primeres experincies democrtiques a
la polis, tota la racionalitat grega es va replegar cap a linterior i fix la seva
atenci en lindividu, occident no ha abandonat el cam de la subjectivaci,
una trajectria que es consolid definitivament amb la introducci del sub-
jecte pensant de Descartes i amb la interpretaci humanista del mn.
Aquesta concepci de lindividu ha dut a reflexionar de forma recurrent

sobre el seu paper dins de lestructura social. Durant segles hi ha hagut
una tensi entre un individualisme liberal que entenia la societat com un
conjunt dinstitucions coartants que limiten la naturalesa de lindividu i
una concepci ms restrictiva de la naturalesa de lindividu, que justifica
lexistncia destructures collectives superiors per potenciar-lo i fins i tot
salvar-lo dell mateix.
Per aquest tipus de debats han quedat avui molt mitigats. Desprs de la
defunci del socialisme real, lindividualisme liberal sha consolidat com a
alternativa inqestionada en el mn actual. La nostra societat s el resultat
dun llarg procs dindividualitzaci que ha desplaat gradualment lm-
bit de decisi sobre el que s bo o dolent, adequat o inoport, desitjable o
menyspreable, des del grup a la persona: molts aspectes de la nostra vida
han passat de estar guiats per valors compartits i inqestionables a esde-
venir assumptes de cada conscincia individual, en un escenari desprovet
dapriorismes i cada vegada ms desvinculat de qualsevol tradici. Lau-
tonomia personal i la disponibilitat dun espai privat per desenvolupar la

prpia personalitat shan convertit en un b suprem i absolut, en un dret
indiscutible i indiscutit que ha penetrat profundament en la mentalitat de
cada persona fins a formar la columna vertebral de la seva escala de valors.
No podrem concebre que en el futur deixs de ser aix i, de fet, bona part
de latractiu de la utpica Societat del Coneixement residia justament en la
seva capacitat per reforar els plantejaments individualistes.
En efecte, ladveniment de la transformaci actual suposa un salt quali-

tatiu en aquest procs, en posar en mans duna societat profundament in-
dividualitzada un conjunt de noves i potents eines que permeten estendre
fins a lmits insospitats el desig dindividualitat. Avui dia estan a labast de
qualsevol individu laccs massiu a la informaci, la comunicaci perma-
nent amb altres persones i, fins i tot, lobertura de nous canals dexpressi
amb la potencialitat terica damplificar qualsevol missatge, per individual
que sigui, a un nivell planetari. Aparentment, lindividualisme ha aconse-
guit culminar la seva apoteosi de lindividu.
Per aquests plantejaments, com sha intentat demostrar al llarg daquest

assaig, xoquen frontalment amb les noves i insalvables limitacions que ens
afecten en la Societat de la Ignorncia. Les potencialitats que ens ofereix la
tecnologia com a eina per desenvolupar la llibertat individual quedaran a la
prctica redudes per la ignorncia que ens aguaita i que restringeix lesfe-
ra del que realment, com a individus, podem assolir. s possible la llibertat
de pensament des de la ignorncia? En qu queda la llibertat individual
quan no arribem a entendre la complexitat del mn que ens envolta? Hem
dacceptar definitivament la incapacitat de la ra individual per accedir al
coneixement i la convenincia dacollir-nos als discursos creats per instn-
cies superiors?
Mentre lindividu senfronta a la seva petitesa davant dun mn obert i

cada vegada ms complex que no arriba a comprendre, levoluci daquest
no satura. El centre de gravetat de la societat del coneixement mercanti-
litzat es desplaa gradualment des de lindividu cap a les estructures col
lectives. El saber productiu ha deixat de pertnyer a la massa o a lexpert
allat i es troba distribut en grans sistemes en els quals lindividu s noms
una pea prescindible. Cada vegada hi ha ms saber a les organitzacions,
per menys coneixement en els individus, ms informaci a les memries
de silici i menys en els cervells humans. Lindividu sallunya progressiva-
ment de la seva posici central, es dilueix, i des de la perifria es mostra
ms feble i prescindible que mai.
Potser haurem daturar-nos a pensar si mentre seguim creient que avan-

cem pel cam de lhumanisme cap a una Societat del Coneixement no ens
estem encaminant, en realitat, cap a una Societat de la Ignorncia que
planteja, en ltima instncia, una dissoluci de lindividu i la fi de la part
ms singular del somni occidental.

La societat
del desconeixement
Daniel Innerarity
La societat del coneixement ha produt una transformaci radical de la idea
de saber, fins al punt que es podria denominar amb propietat la societat del
desconeixement, s a dir, una societat que s cada vegada ms conscient del
seu no-saber i que progressa, ms que augmentant els seus coneixements,
aprenent a gestionar el desconeixement en les seves diverses manifestaci-
ons: inseguretat, versemblana, risc i incertesa. Hi ha incertesa quant als
riscos i les conseqncies de les nostres decisions, per tamb una incerte-
sa normativa i de legitimitat. Apareixen noves i diverses formes dincertesa
que no tenen a veure amb el que encara no s conegut sin tamb amb el
que no es pot conixer. No s cert que, per a cada problema que sorgeixi,
estiguem en condicions de generar el saber corresponent. Moltes vegades
el saber de qu disposem t una part mnima recolzada en fets segurs i una
altra, en hiptesis, pressentiments o indicis.
Aquest retorn de la inseguretat no vol dir que les societats contempornies

depenguin menys de la cincia, sin tot el contrari. Aquesta dependncia s
fins i tot ms gran; el que ha canviat s la cincia i el saber en general. Des
de fa temps dirigim cada cop ms latenci cap a una srie daspectes que
es podrien entendre com a debilitat de la cincia: inseguretat, contextua-
litat, flexibilitat interpretativa, no-saber. Al mateix temps, han canviat els
problemes i, per tant, el tipus de saber que es necessita. En molts mbits
com, per exemple, la regulaci dels mercats o els problemes ecolgics
sha de recrrer a teories que utilitzen models de versemblana per cap
previsi exacta en el llarg termini. En les qestions ms greus que afecten
la natura o el dest dels homes estem confrontats a riscos en relaci als
quals la cincia no proporciona cap frmula de soluci segura. El que fa la
cincia s transformar la ignorncia en incertesa i inseguretat (Heidenreich
2003, 44). La cincia no est en condicions dalliberar la poltica de la res-
ponsabilitat dhaver de decidir sota condicions dinseguretat.
Tot i que les cincies han contribut a ampliar enormement la quantitat de

saber segur (reliable knowledge), quan es tracta de sistemes delevada
complexitat, com ara el clima, el comportament hum, leconomia o el medi
ambient, cada vegada s ms difcil obtenir explicacions causals o previsi-
ons exactes, ja que el saber acumulat fa visible tamb lunivers illimitat
del no-saber. Probablement el que hi ha darrere de lerosi de lautoritat
dels estats i la crisi de la poltica sigui aquest procs dafebliment i pluralit-
zaci del saber, i no aconseguirem recuperar la seva capacitat configurado-
ra mentre no encertem a articular novament el poder amb les noves formes
de saber. Una societat del risc exigeix una cultura del risc.
Durant molt de temps la societat moderna ha confiat en poder adoptar les

decisions poltiques i econmiques sobre la base dun saber (cientfic), ra-
cional i socialment legitimat. Els persistents conflictes sobre risc, incer-
tesa i no-saber, aix com el continu dissens dels experts, han enderrocat
creixentment i de manera irreversible aquesta confiana. En lloc daix,
el que sabem s que la cincia sovint no s prou fiable i consistent com
per poder prendre decisions objectivament indiscutibles i socialment le-
gitimables. Pensem en el cas dels riscos que tenen a veure amb la salut o
el medi ambient, que generalment noms poden ser identificats amb una
certesa escassa. Per aix les decisions per a aquest tipus dassumptes shan
de remetre no tant al saber com a una gesti de la ignorncia justificada,
racional i legtima.
El model de saber que fins ara hem manejat era ingnuament acumulatiu;
se suposava que el nou saber safegeix a lanterior sense problematitzar-lo,
fent aix que retrocedeixi progressivament lespai dall que s desconegut
i augmentant la calculabilitat del mn. Per aix ja no s aix. La societat
ja no t el seu principi dinmic en un permanent augment del coneixement
i un corresponent retrocs del que no se sap. Hi ha tot un no-saber que
s produt per la cincia mateixa, una science-based ignorance (Ravetz
1990, 26). De manera que aquest no-saber no s un problema de manca
provisional dinformaci, sin que, amb laven del coneixement i precisa-
ment en virtut daquest creixement, augmenta de manera ms que propor-
cional el no-saber (sobre les conseqncies, abastos, lmits i fiabilitat del
saber) (Luhmann 1997, 1106). Si en altres poques els mtodes dominants
per combatre la ignorncia consistien a eliminar-la, els plantejament actu-
als assumeixen que hi ha una dimensi irreductible en la ignorncia, per la
qual cosa hem dentendre-la, tolerar-la i fins i tot fer-la servir i considerar-
la un recurs (Smithson 1989; Wehling 2006 ). Un exemple daix s el fet
que, en una societat del coneixement, el risc que suposa la confiana en
el saber dels altres hagi esdevingut una qesti clau (Krohn 2003, 99). La
societat del coneixement es pot caracteritzar precisament com una societat
que ha daprendre a gestionar aquest desconeixement.
Els lmits entre el saber i el no-saber no sn ni inqestionables, ni evidents,

ni estables. En molts casos s una qesti oberta quant es pot saber encara,
qu ja no es pot saber o qu no se sabr mai. No es tracta del tpic discurs
dhumilitat kantiana que confessa el poc que sabem i com ns de limitat el
coneixement hum. s una cosa fins i tot ms imprecisa que aquesta igno-
rncia especificada de qu parlava Merton; em refereixo a formes febles
de desconeixement, com el desconeixement que se suposa o es tem, del qual
no se sap exactament qu no se sap i fins a quin punt no se sap. En moltes
ocasions desconeixem el que pot succeir, per tamb fins i tot the area of
possible outcomes (Faber / Proops, 1993, 114).
44 La Societat de la Ignorncia i altres assaigs

Lapellaci als unknown unknowns que es troben ms enll de les hi-
ptesis de riscos cientficament establertes sha convertit en un argument
poders i polmic en les controvrsies socials al voltant de les noves in-
vestigacions i tecnologies. s clar que segueix sent important ampliar els
horitzons dexpectativa i rellevncia de manera que es puguin albirar els
espais del no-saber que fins ara no viem, procedir al descobriment del
desconeixement que desconeixem. Per aquesta aspiraci no ens hauria
de fer caure en la illusi de creure que el problema del no-saber que es
desconeix es pot resoldre duna manera tradicional, s a dir, dissolent-lo
completament en virtut de ms i millor saber. Fins i tot all on sha reco-
negut expressament la rellevncia del no-saber desconegut segueix sense
saber-se el que no se sap i si hi ha alguna cosa decisiva que no se sap. Les
societats del coneixement han de fer-se a la idea que shauran denfrontar
sempre a la qesti del no-saber desconegut; que mai estaran en condicions
de saber si i en quina mesura sn rellevants els unknown unknowns als
quals estan necessriament confrontades.
Com adverteix Ulrich Beck, el que caracteritza aquesta poca de les con-
seqncies secundries no s el saber sin el no-saber (1996, 298). Aquest
s el veritable camp de batalla social: qui sap i qui no, com es reconeix o
impugna el saber i el no-saber. Si ens hi fixem b, de fet les confrontacions
poltiques ms importants sn valoracions diferents del no-saber o de la
inseguretat del saber: en la societat competeixen diferents valoracions de
la por, lesperana, la illusi, les expectatives, la confiana, les crisis, que
no tenen un correlat objectiu indiscutible. Com a efecte daquesta polmi-
ca, es focalitzen aquelles dimensions de no-saber que acompanya el de-
senvolupament de la cincia: sobre les seves conseqncies desconegudes,
les qestions que deixa sense resoldre, sobre les limitacions del seu mbit
de validesa... Les controvrsies acostumen a tenir com a objecte no tant el
saber en si mateix com el no-saber que lacompanya inevitablement. Qui
discuteix el saber contrari o dominant el que fa s precisament aix: dra-
wing attention to ignorance (stocking 1998), subratllar precisament all
que ignorem.
Aquesta polititzaci del no-saber (Wehling 2006) es va evidenciar, per

exemple, en el marc de les controvrsies sobre la poltica tecnolgica a par-
tir dels anys 70. No s noms que cada vegada hi hagus ms conscincia
daquesta rellevncia dall desconegut, sin que aquesta percepci i la seva
valoraci corresponent cada vegada eren ms dispars. El que per a uns era
fonamentalment motiu de temor, en daltres despertava unes expectatives
prometedores. Mentre que uns parlaven dun dficit cognoscitiu passatger,
daltres entenien que hi havia alguna cosa que mai no es podria saber. Aix
passava en un moment en qu tots rem conscients que la cincia no noms
La Societat del Desconeixement/ 45

produa saber sin tamb incertesa, zones cegues i no-saber. Les pors i
les inquietuds presents a bona part de lopini pblica no sn plenament
infundades, com acostumen a suposar els defensors duna tecnologia de
risc zero. Darrere del rebuig social dalgunes opcions tcniques hi ha sovint
una percepci de determinades ignorncies o incerteses que la cincia i la
tcnica haurien de reconixer. En aquest i en altres conflictes semblants el
que xoca sn percepcions divergents i fins i tot enfrontades del no-saber.
A partir dara els nostres grans dilemes giraran al voltant del decision-ma-
king under ignorance (Collingridge 1980). La decisi en condicions digno-
rncia requereix noves formes de justificaci, legitimaci i observaci de
les conseqncies. Com podem protegir-nos damenaces davant les quals
per definici no se sap qu fer? I com es pot fer justcia a la pluralitat de les
percepcions sobre el no-saber si desconeixem la magnitud i la rellevncia
del que no se sap? Quina quantitat de no-saber podem permetrens sense
desfermar amenaces incontrolables? Quina ignorncia hem de considerar
com a rellevant i quanta en podem no atendre com a inofensiva? Quin equi-
libri entre control i atzar s tolerable des del punt de vista de la respon-
sabilitat? El que no se sap s una carta lliure per actuar o, al contrari, un
advertiment que shan de prendre les mximes precaucions?
Les societats senfronten al no-saber de diverses maneres: des del punt de

vista social les societats reaccionen amb dissens; des del punt de vista tem-
poral, amb enteses provisionals; des del punt de vista objectiu, amb impe-
ratius que intenten protegir-se davant del pitjor (Japp 1997, 307). Pensem
en el cas del principi de precauci, que ja forma part dels tractats de la
Uni Europea i dacords internacionals com ara la declaraci de Rio sobre
el clima. Dacord amb aquests, ladopci de mesures eficients per evitar
danys seriosos i irreversibles com el canvi climtic no sha dendarrerir pel
fet que no existeixi una total evidncia cientfica. El principi de precau-
ci segueix sent, no obstant, una norma controvertida amb interpretacions
molt divergents. En qualsevol cas, aquest tipus de plantejaments sn inte-
ressants en la mesura que exploren les conseqncies dalgunes decisions,
la versemblana que es produeixin determinats danys, els criteris sota els
quals aquestes conseqncies negatives poden ser acceptables o la recerca
de possibles alternatives.
Sest produint aix la paradoxa que la societat del coneixement ha acabat

amb lautoritat del coneixement. El saber es pluralitza i descentralitza, re-
sulta ms frgil i contestable. Per aix afecta necessriament el poder, ja
que, seguint el principi de Bacon, estvem acostumats al fet que el saber
enforts el poder, mentre que ara s just al contrari i el saber debilita el
poder. El que ha tingut lloc s una creixent pluralitzaci i dispersi del

saber que el desmonopolitza i el fa molt contestable. Juntament amb la
forma tradicional de producci cientfica a les universitats apareixen noves
formes de saber a travs duna pluralitat dagents a la societat, com ara el
saber del les ONG, la qualificaci professional dels ciutadans, el saber dels
diversos subsistemes socials, laccessibilitat de la informaci, la multipli-
caci del saber expert A mesura que es diversifica la producci de saber,
disminueix tamb la possibilitat de controlar aquests processos. La socie-
tat del coneixement es caracteritza pel fet que un nombre creixent dac-
tors disposa dun fons tamb creixent de diversos sabers, per la qual cosa
aquests actors informats estan en condicions de fer valer el propi saber
davant les intencions dels governs. En lloc dun augment de les certeses,
el que tenim s una pluralitat de veus que discuteixen cacofnicament les
seves pretensions de saber i les seves definicions del no-saber.
Jasanoff ha denominat tecnologies de la humilitat (2005, 373) a una ma-

nera institucionalitzada de pensar els marges del coneixement hum all
desconegut, all incert, all ambigu i all incontrolable reconeixent els l-
mits de la predicci i del control. Un plantejament semblant impulsa a tenir
en compte la possibilitat de conseqncies imprevistes, a fer explcits els
aspectes normatius que samaguen darrere de les decisions tcniques, a re-
conixer la necessitat de punts de vista plurals i daprenentatge collectiu.
En aquest context, en lloc de la imatge tradicional duna cincia que pro-

dueix fets objectius durs, que fa retrocedir la ignorncia i que li diu a la
poltica qu cal fer, es necessita un tipus de cincia que cooperi amb la pol-
tica en la gesti de la incertesa (Ravetz 1987, 82). Per aix resulta necessari
desenvolupar una cultura reflexiva de la inseguretat, que no percebi el no-
saber com un mbit exterior dall que encara no sha investigat (Wehling
2004, 101), sin com a quelcom constitutiu del saber i de la cincia. El
que no se sap, el saber insegur, all merament versemblant, les formes de
saber no cientfic i la ignorncia no shan de considerar com a fenmens
imperfectes sin com a recursos (Bonss 2003, 49). Hi ha assumptes en qu,
en no haver-hi un saber segur i sense riscos, cal desenvolupar estratgies
cognitives per actuar en la incertesa. Entre els sabers ms importants hi ha
la valoraci dels riscos, la seva gesti i la seva comunicaci. Cal aprendre a
moures en un entorn que ja no s de relacions clares entre causa i efecte,
sin borrs i catic.

Blibliografia
Beck, Ulrich (1996), Wissen oder Nicht-Wissen? Zwei Perspektiven refle-

xiver Modernisierung, a Beck, Ulrich / Giddens, Anthony / Lash, Scott,
Reflexive Modernisierung. Eine Kontroverse, Frankfurt: Suhrkamp.
Bonss, Wolfgang (2003), Jenseits von Verwendung und Transformation,

en Franz, H. W. / Howaldt, J. / Jacobsen, H. / Kopp, R. (eds.), Forschen
lernen beraten. Der Wandel von Wissensprodukction und transfer in
der Sozialwissenschaften, Berlin: Sigma, 37-52.
Collingridge, D. (1980), The Social Control of Technology, New York: St.

Martins Press.
Faber, Malte / Proops, John L. (1993), Evolution, Time, Production and the
Environement, Berlin: Springer.
Heidenreich, 2003, Die Debatte um die Wissensgesellschaft, a Stefan

Bschen / Ingo Schulz-Schaeffer (eds.), Wissenschaft in der Wissensge-
sellschaft, Wiesbaden: Westdeutscher Verlag, 25-51.
Japp, Kalus P. (1997), Die Beobachtung von Nichtwissen, a Soziale Syste-

me 3, 289-312.
Jasanoff, Sheila (2005), Technologies of Humilty: Citizen Participation in

Governing Science, a Alexander Bogner / Helge Torgersen (eds.), Wozu Ex-
porten? Ambivalenzen der Beziehung von Wissenschaft und Politik, Wies-
baden: VC, 370-389.
Krohn, Wolfgang 2003, 99, Das Risiko des (Nicht-)Wissen. Zum Funktions-
wandel der Wissenschaft in der Wissensgesellschaft, a Stefan Bschen /
Ingo Schulz-Schaeffer (eds.), Wissenschaft in der Wissensgesellschaft, Wi-
esbaden: Westdeutscher Verlag, 87-118.
Luhmann, Niklas (1997), Die Gesellschaft der Gesellschaft, Frankfurt: Suh-

rkamp.
Ravetz, Jerome R. (1987), Uncertainty, Ignorante and Policy, a H. Brooks

/ Ch. Cooper (eds.), Science for Public Policy, Oxford: Pergamon Press.
(1990), The Merger of Knowledge with Power. Essays in Critical Scien-
ce, London / New York: Mansell.

Smithson, Michael (1989), Ignorante and uncertainty. Emerging para-

digms, New York.
Stocking, S. Holly (1998), Drawing Attention to Ignorance, a Science
Communication 20, 165-178.
Wehling, Peter (2004), Weshalb weiss die Wissenschaft nicht, was sie nicht
weiss? Umrisse einer Soziologie des wissenschaftlichen Nichtwissens, a
Bschen, Stefan / Wehling, Peter (eds.), Wissenschaft zwischen Folgenve-
rantwortung und Nichtwissen, Wiesbaden: Westdeutscher Verlag, 35-105.
(2006), Im Schatten des Wissens? Perspektiven der Soziologie des Nicht-

wissens, Konstanz: UVK Verlagsgesellschaft.

La societat
de la Incultura
Cara oculta de la societat del
coneixement?
Gonal Mayos
Dues tesis
Dues tesis bsiques desvelen una societat de la incultura que gran para-
doxa! es desenvolupa de forma parallela i amenaadora a la societat del
coneixement. En cert sentit, s fins i tot la seva conseqncia necessria
fins avui inadvertida, lombra que projecta la seva llum, els seus contras-
tos i les seves contradiccions.
En primer lloc, a inicis del segle XXI, ens trobem immersos, pel que fa al
coneixement, en un immens procs maltlhusi: amb les creixents interre-
lacions que genera la globalitzaci i Internet, el creixement hiperblic en la
informaci disponible s molt superior al de la capacitat dels individus per
processar aquesta informaci. Malgrat les ajudes informtiques, bibliogr-
fiques, documentalistes, etc., la condici humana t uns lmits biolgics i
neuronals que impedeixen, a llarg termini, seguir aquesta progressi geo-
mtrica dels coneixements. Atesa, doncs, la creixent desproporci entre la
capacitat collectiva per crear saber i la capacitat individual per assumir i
integrar vitalment, sembla justificat i potser inevitable ladveniment duna
societat de la ignorncia (Brey), del desconeixement (Innerarity) o de la
incultura (Mayos).
En segon lloc, per damunt daltres perspectives similars, la denominaci

societat de la incultura sembla descriure ms adequadament les parado-
xes i contradiccions que avui emanen desprs de la societat del coneixe-
ment. Perqu el procs de creixent especialitzaci dels experts continuar
acceleradament, amb la qual cosa no es preveu a mig termini el collapse
del coneixement expert ni dels tcnics especialitzats. Salvant els aspectes
especfics destacats per Innerarity, la societat del coneixement cientifi-
cotecnolgica podr determinar el que en cada cas ser considerat com a
cert, establert per la cincia o ms adequat tecnolgicament.
Ara b, s que cal dubtar que la majoria de la poblaci pugui tenir un conei-
xement, cultura o svia composici general de lestat global dels sabers
humans i les seves problemtiques. s a dir, continuar el coneixement es-
pecialitzat i expert, per augmentaran les dificultats de la gent (fora del pro-
pi camp despecialitzaci) per disposar duna cultura general o capacitat
de fer-se crrec reflexivament de les problemtiques humanes en conjunt.
Aix no s accessori, ja que si la majoria de la poblaci no pot interioritzar
aquest coneixement general, les seves decisions poltiques mitjanant el
vot i la participaci democrtica resultaran altament problemtiques.
s imprescindible, doncs, preguntar-nos: pot prescindir la humanitat es-

pecialment una humanitat organitzada democrticament daquesta cultu-
La Societat de la Incultura / 51
ra general en els seus ciutadans? Una societat de la incultura pot conti-
nuar sent democrtica i/o fer-se crrec dels seus problemes cada cop ms
complexos? Pot continuar lactual construcci de la societat del coneixe-
ment sense que parallelament estiguem llaurant tamb una societat de
la incultura?
Procs maltlhusi
La globalitzaci i la potent interrelaci impulsada per les actuals tecnologi-

es de la comunicaci i la informaci (TIC) genera un clar procs malthusi
en el coneixement. El creixement hiperblic en la informaci generada col
lectivament s molt superior a laugment merament aritmtic en les possi-
bilitats dels individus per processar aquesta informaci.
El lcidament pessimista economista i demgraf britnic Robert Malthus

ja va formular una tesi semblant anomenada llei de Malthus. Deia: la
producci daliments tendeix a crixer a llarg termini segons una progres-
si aritmtica (del tipus: 2,4,6,8,10,12,14,16,18,20,22..., o 2x), en canvi la
poblaci humana total i a llarg termini tendeix a augmentar en progressi
geomtrica (del tipus: 1,2,4,9,16,25,36,49,64,81,100,121 ..., o x2). A llarg
termini i ms enll de puntuals circumstncies favorables o desfavorables
tant en la producci daliments com en la poblaci, aquesta diferncia en
les seves respectives taxes de creixement comporta afirma Malthus que
tots els increments alimentaris siguin inevitablement consumits pel crei-
xement demogrfic, de tal manera que la majoria de la humanitat tendeix a
viure sempre al lmit de la depauperaci si no sapliquen drstiques polti-
ques de moderaci demogrfica.
Doncs b, una llei molt similar a la de Malthus plana sobre les societats
avanades, del coneixement i les seves cultures democrtiques . El saber
produt collectivament grcies a les TIC i Internet amenaa amb superar
les capacitats cognitives individuals de la gent. Lactual societat xarxa
teoritzada per Manuel Castells genera una progressi geomtrica den-
llaos, informacions i coneixements. La circulaci velo pels seus nodes
possibilita una gran interactivitat, productivitat i creativitat, i permet
que proliferin exponencialment les noves idees o informacions, aix com
que, cada vegada ms, aquestes siguin desenvolupades collectivament
i passin a formar part, simultniament, del patrimoni de tots i de ning
. Lenormitat de saber rellevant produt amenaa amb superar les capa-
citats de la gent comuna, no tant com a experts en algun camp especia-
litzat, sin com a ciutadans que han de decidir democrticament i amb
coneixement de causa sobre processos creixentment complexos.

Certament, i si ms no a mig termini, aquesta amenaant obsolescncia
cognitiva en els individus no es produir en el seu camp professional, espe-
cialitzat i en el qual sn experts; per s en aquells coneixements generals
que necessiten per, com a ciutadans amb dret a vot, poder decidir demo-
crticament i amb coneixement de causa sobre els processos creixentment
complexos que configuren la vida humana actual. No cal dir que la profes-
sionalitzaci i especialitzaci laboral dels ciutadans com a treballadors
rebr prou suport de tot tipus per garantir a mig termini que, en general,
sassoleixin els alts estndards productius de la societat del coneixement,
ni cal posar de manifest novament com augmenta la distncia entre la gent
i els pasos que han aconseguit incorporar les noves eines tecnolgiques i
adaptar-se a les recents exigncies cognitives, i els que no.
S que s moment, en canvi, de plantejar el dubte, objectivament justifi-

cable, que es facin esforos semblants per preparar i formar els individus
com a ciutadans i perqu puguin fer front a les exigncies responsables de
les seves decisions poltiques i de vot en qestions de gran complexitat i
importncia per a tots. La limitaci habitual a all que s merament pro-
ductiu a curt termini (sens dubte un dels pitjors vicis de la nostra societat)
acostuma a deixar, cada vegada amb ms freqncia, les qestions polti-
ques, tiques i socials a llarg termini i que afecten el conjunt, a merc de
la benevolncia o responsabilitat individual. Com si es tracts duna cosa
sense importncia o de molt menor inters, tot aix es relega no noms a la
responsabilitat individual, sin a lespai de temps lliure o doci, en una
competncia totalment desproporcionada amb els alicients, temptacions,
diversions i propostes de consum desaforat que ofereix la societat del con-
sum i lespectacle.
Davant la creixent obsolescncia cognitiva dels ciutadans (que sn la con-

dici ltima de la democrcia), les millores tecnolgiques poc poden fer
a llarg termini en alfabetitzaci de la poblaci, en documentalstica, en
facilitar laccs a la informaci, etc. Perqu, en ltima instncia, han de
ser ciutadans del carrer i amb les seves dotacions neuronals o fisiolgiques
concretes, els que es facin crrec de la informaci generada collectivament
i en constant creixement exponencial. En darrer terme, tamb i necessria-
ment han de ser ciutadans del carrer els que decideixin democrticament a
partir del seu parer personal sobre les qestions humanes ms complexes.
La incultura com a perill per a la democrcia
Hi ha un consens fora generalitzat entre els analistes sobre el fet que, en

lactualitat, es pot constatar la incapacitat creixent de molts ciutadans per
exercir amb rigor el seu vot i tutela democrtics. Gran part de la ciutadania
es desentn dall pblic i com i es retira en all privat, ja sigui en un oci
banalment redut a pura diversi, o b professionalment en un treball su-
perespecialitzat i fragmentari.
Levoluci de la societat moderna ha tendit a magnificar la vida privada

en detriment de la pblica, de la poltica collectiva i de la bona salut de
la democrcia. Pot semblar una paradoxa, per la mateixa modernitat que
va edificar la democrcia, lest banalitzat o afeblint-ne la salut a mesura
que desvia els esforos i interessos dels ciutadans envers all que s privat.
Duna banda, la vida professional privada concentra i exigeix cada vegada
ms els esforos continuats de la poblaci. A ms, una altra part amplssi-
ma del temps i les disponibilitats restants es dediquen a una vida encara
ms privada doci, consum i diversi.
El ciutad modern sent una indubtablement forta pressi perqu mantin-

gui i augmenti la seva capacitaci productiva, professional, especialitzada
i experta. Sens dubte, sent una pressi molt similar per consumir els pro-
ductes ms variats i omplir satisfactriament el seu temps doci i esplai.
Res a dir a tot aix, ja que sn clarament les dues dimensions clau de
lactual societat avanada: coneixement i alta productivitat tecnolgica,
per tamb consum i espectacle. No obstant aix, moltes vegades sobvia
el preu pagat, el cost subjacent de relegar la vida poltica pblica a un
segon pla. Per aix llangueix i safebleix lexigncia ciutadana datendre
collectivament i democrtica les dificultats globals cada cop ms comple-
xes de les societats actuals.
Evidentment no oblidem que, des de fa dcades, les possibilitats de la re-

presentaci democrtica minimitzen linters creixent i lobsolescncia
cognitiva dels ciutadans davant els complexos problemes pblics. Es ten-
deix al nostre parer, excessivament a desplaar moltes qestions del de-
bat ciutad i a remetre-les a la decisi (o si ms no mediaci) de comits
experts, dinformes tcnics o dels frums poltics professionals dins
i fora dels partits. La poca preparaci o disponibilitat dels ciutadans per
fer-se crrec de tots els complexos secrets dall que s pblic poltic s la
causa de lactual incultura poltica i debilitat democrtica. Ara b, aquesta
acostuma a ser una ra esgrimida sovint per poques vegades analitzada a
fons i, encara menys amb decidida voluntat desmenar-la.
El resultat s clar: cada cop ms, assumptes importants que incumbeixen

a tothom i que afecten all que s com es decideixen en canals parademo-
crtics allunyats de la ciutadania, de lexercici ms directe de la democra-
cia, i limitats a experts i poltics professionals. No s estrany, en contra-
partida, que gran part de la poltica democrtica (de vegades simplement
demoscpica) passi a centrar-se en la lluita per influir emotivament en el

cos electoral a travs dels grans mitjans de comunicaci.
El domini actual de la propaganda epidrmica, adreada a les passions de

les masses, gaireb sense arguments ni dades fiables, i que busca sobretot
la mobilitzaci o manipulaci demoscpica, augmenta lobsolescncia cog-
nitiva creixent per part del ciutad del carrer. La ra s simple: aquest no
tan sols ha de dedicar els seus esforos a fer-se una opini fonamentada
dels problemes collectius i la seva possible soluci poltica, sin que a ms
ha de dedicar un important esfor addicional per mirar dencarar els pro-
blemes democrtics amb una mnima equanimitat. Tot i ser molt conscients
i crtics amb lactual deriva propagandista de la democrcia, i tot i que sens
dubte augmenten els efectes del procs malthusi en el coneixement, no
aprofundirem en aix per poder seguir el nostre fil argumentatiu de mane-
ra ms pura.
Les qestions econmiques i poltiques bsiques sn avui dia duna com-

plexitat tal que, si superen els especialistes, com no han de superar els ciu-
tadans mitjans! Nhi ha prou de recordar la sorpresa unnime i no prevista
a curt termini per cap analista el 1989 davant fets tan importants com
la caiguda del mur de Berlin, del tel dacer i de la URSS; o la sorpresa
dels cracs a la borsa de les empreses.com, desprs de les hipoteques
i finalment de la profunda crisi econmica que avui patim. El socileg
Ulrich Beck va avisar sobre lenorme increment del risc en les societats
avanades simplement pel seu augment de complexitat, la integraci global
i la velocitat amb qu circula tot.
Daltra banda, les possibilitats actuals en bioenginyeria, gentica, trasplan-

taments o, simplement, dintervenir cientficament en la gesti de la vida,
han provocat un comprensible i de vegades virulent debat ciutad. Moltes
vegades aquest debat es du a terme amb prejudicis i posicions emotives
molt infundades; aix no ens ha destranyar, perqu qualsevol ciutad que
hagi volgut fer-se una opini fonamentada sobre els grans debats biotics
actuals queda clarament superat per la seva complexitat creixent i les se-
ves implicacions mltiples.
En els exemples esmentats veiem que, certament, el coneixement expert

i especialitzat continua gaudint de relativa bona salut (tenint en compte
els lmits apuntats per Innerarity), per en canvi no es pot dir el mateix
de la capacitaci dels ciutadans del carrer per fer-se crrec racionalment i
democrtica dels problemes humans actuals. Per aix t ra lAntoni Brey
en denunciar ladveniment duna societat de la ignorncia; encara que
nosaltres preferim parlar de societat de la incultura en la mesura que, so-
bretot, amenaa el saber i la cultura generals sense els quals lindividu est
inerme, desconcertat i incapacitat per a tota reflexi o decisi poltica que
vagi ms enll dintuir els problemes i reaccionar-hi emotivament.
Alienaci postmoderna?
Vincular la condici postmoderna a lenorme increment de les actituds c-

niques, desconcertades, angoixades, nihilistes, passotes, escapistes... ha
esdevingut un tpic. Evidentment, aquestes actituds tenen a veure amb una
profunda crisi de valors, per ens proposem apuntar que segurament tamb
tenen a veure amb la percepci per gran part de la poblaci que avui dia les
conviccions, les certeses i les veritats ja no sn igualment possibles com ahir.
Tot i que ning no dubta de lenorme increment en el coneixement col

lectivament disponible per a la humanitat, els individus perceben que les
seves conviccions, certeses, veritats i valors personals consolidats han
disminut en nombre, en solidesa i en seguretat. Inconscientment, la gent
intueix que un procs malthusi en el saber corroeix les certeses, els va-
lors i els ideals que els acompanyaven; cada vegada ms, els falta la cultura
i perspectiva globals necessries per acollir-los i defensar-los racionalment.
La societat, els valors i els sabers han perdut la seva solidesa anterior i avui
esdevenen fluids, lquids (tal com ha teoritzat Zygmunt Bauman).
En la modernitat, i durant segles, la identitat de les persones acostumava a

estar molt vinculada al treball o a la professi exercida (Weber parlava de
vocaci), que se suposava era per tota la vida, com a mnim si era re-
eixida. El socileg Richard Sennett denuncia la corrosi del carcter que
al seu parer produeix el capitalisme avanat, ja que: com poden perseguir
objectius a llarg termini en una societat a curt termini? Com sostenir rela-
cions socials duradores? Com pot un sser hum desenvolupar un relat de
la seva identitat i histria vital en una societat composta depisodis i frag-
ments? (...) El capitalisme del curt termini amenaa amb corroir el carcter,
en especial aquells aspectes del carcter que uneixen als ssers humans
entre ells i aporten a cadascun dells una sensaci dun jo sostenible.
Tot el que hem dit anteriorment apunta cap a all que podem anomenar com
alienaci postmoderna. En plena societat del coneixement, una amena-
ant alienaci postmoderna plana paradoxalment sobre la societat hu-
mana amb major taxa de creixement cognoscitiu i en la circulaci de les
informacions, i provoca una parallela i fins ara inapreciable societat de la
incultura . En una dialctica sorprenent i paradoxal (encara que no tant com
es podria pensar), la capacitat humana collectiva de multiplicar exponenci-
alment els enllaos cognitius i els sabers participa si no hi ha cap element
corrector en la creixent obsolescncia cultural de la majoria de la pobla-
ci. Senzillament, els individus, alladament i fora de la seva especialitzaci

profesional, sn manifestament incapaos a llarg termini de seguir el ritme
exponencial de la producci cognitiva collectiva, global i especialitzada.
Parlant amb senzillesa, la societat del coneixement, ultraespecializada i a

cavall de les TIC , amenaa els seus ciutadans amb lobsolescncia en tots
aquells camps en qu no siguin experts professionals. Breument: la societat
del coneixement no noms se solapa amb la societat de la incultura, sin
que la crea o si ms no- la posa en tota la seva evidncia. Lexpertesa i la
ultraespecialitzaci (almenys tal i com es desenvolupen a les nostres soci-
etats avanades) comporten la incultura creixent a qu ens veiem abocats
com a ciutadans del carrer per fer-nos crrec personalment dall global
i com al gnere hum.
Sacostuma a considerar, i ja s un tpic, que la societat del coneixement

evidencia, finalment i amb tota la contundncia, que lespecialitzaci dels
experts professionals triomfa per sobre dels vells savis contemplatius
i dels homes cultes del Renaixement. Aparentment s el triomf definitiu
dels cientfics, enginyers i tecnlegs per sobre dels humanistes i els filsofs.
De poc serveix argumentar que la cincia est cada cop ms supeditada a
laplicaci tecnolgica i que els cientfics cada vegada es converteixen en
mers gestors tecnolgics. Tampoc relativitza el tpic anterior argumentar
que, cada vegada ms, els cientfics se senten mers instruments dun procs
productiu que no controlen ni, de vegades, coneixen en la seva globalitat.
Com ja va succeir en el fams Projecte Manhattan que duria a la bomba at-
mica, els cientfics perden el control i lagncia autnoma de la seva recerca
dins de les macroestructura en les quals avui estan inscrits. De vegades es
diu que s per seguretat, daltres, per evitar lespionatge industrial,
per molts cops s simplement un resultat de la ultraespecialitzaci i la
jerarquitzaci institucional.
Actualment hi ha consens general en que tamb resulta impossible per al

cientfic fer-se crrec globalment dels mltiples avenos en el conjunt de
les teories, rees i disciplines cientfiques. Aix s un clar efecte del procs
malthusi en els sabers que afecta lactual societat del coneixement, per
insistim que no preveiem el collapse o obsolescncia cognitiva radical a
mitj termini a causa daquesta tendncia. Lalienaci postmoderna que
sembla ser la conseqncia inadvertida daquest procs es manifesta ms
aviat en la incultura i lobsolescncia cognitiva que amenaa amb incapaci-
tat per a lexercici responsable de la ciutadania democrtica.
A ms, i com ja hem apuntat, la separaci creixent entre la ciutadania i les

institucions democrtiques noms sintenta compensar recorrent a pol-
tics professionals, a experts i a comits tcnics. Soblida que aquests,
atesa la seva ultraespecialitzaci i la lgica dependncia de les regles in-
ternes del seu gremi, estan abocats al que els grecs clssics anomenaven
idiotesa o, almenys, a una notable ceguesa respecte al conjunt del mn,
dall hum i de les necessitats globals davui. Un cop ms, lespecialitzaci
en un aspecte provoca la ceguesa o inatenci cap a all que s com, com-
partit i hum en general.
El postmodernisme ha destacat la importncia de la societat del coneixe-

ment, de les tecnologies de la comunicaci i la informaci (p.ex. Jean-Fran-
ois Lyotard o Gianni Vattimo), per tamb daltres aspectes de la societat
contempornia molt vinculats amb el que anomenem societat de la incul-
tura. Ens referim, per exemple, a la societat de lespectacle teoritzada
per Guy Debord i els situacionistes, a la cultura del simulacre denunciada
per Jean Baudrillard o a lera del buit analitzada per Gilles Lipovetsky.
Duna manera semblant, per bastant abans, Jorge Lus Borges va anticipar
magistralment a La biblioteca de Babel langoixant i paradoxal sensaci
que provoca el procs malthusi en el saber: A la desaforada esperana
va seguir, com s natural, una depressi excessiva. La certesa que algun
prestatge en algun hexgon amagava llibres preciosos i que aquests llibres
preciosos eren inaccessibles, va semblar gaireb intolerable. {...} La certesa
que tot est escrit ens anulla o ens afantasma. {...} Potser menganyin la
vellesa i el temor, per sospito que lespcie humana lnica sextingir
i que la Biblioteca perdurar: illuminada, solitria, infinita, perfectament
immbil, armada de volums preciosos, intil, incorruptible, secreta.
La societat postmoderna del coneixement i les TIC ha creat els mitjans per-
qu la creaci collectiva del saber pugui expandir-se exponencialment i
subsisteixi sense necessitar la conscincia, la memria, la reflexi ... de cap
hum individual o concret. La societat del coneixement fa possible que
el saber existeixi pels nodes dInternet amb independncia de qualsevol
de nosaltres. Per aix, en lactualitat no importa si mai ning no arriba a
interessar-se per alguns aspectes concrets i, per descomptat, si s impossi-
ble que cap individu pugui conixer la totalitat del coneixement creat col
lectivament i ning no pugui fer-se crrec de lestructura del conjunt. Aix
s el que lAntoni Brey anomena societat de la ignorncia, en Daniel Inne-
rarity, societat del desconeixement, i nosaltres, societat de la incultura
(o tenint en compte lpoca on sevidencia: alienaci postmoderna).

Referncies
1. The Guardian, 22 de maig de 2005. Podeu consultar lentrevista

completa a http://www.guardian.co.uk/science/2005/may/22/
comment.observercomment
2. Aristtil. Metafsica, 980a-982b7
3. Peter F. Druker. The Age of Discontinuity: Guidelines to Our Changing

Society. Harper & Row, 1969.
4. Firtz Machlup. The Production and Distribution of Knowledge in the

United States. Princeton Univ Press, 1962.
5. Karl Marx en el seu debat amb leconomista alemany Friedrich Lict,

1845.
6. Manuel Castells. The Information Age: Economy, Society, and Culture.

Blackwell Publishers, 1996-2003.
7. Gilles Lipovetsky. Les temps hypermodernes. Grasset, 2004.
8. Donella H. Meadows, Jorgen Randers, Dennis L. Meadows. Limits to

Growth: The 30-Year Update. Chelsea Green, 2004.
9. Alfons Cornella. Com sobreviure a la Infoxicaci.

http://www.infonomia.com/img/pdf/sobrevivir_infoxicacion.pdf
10. Neil Postman. Amusing Ourselves to Death: Public Discourse in the

Age of Show Business. Penguin Books, 1985.
11. Jeroen Boschma, Inez Groen. Generatie Einstein, slimmer sneller en

socialer: communiceren met jongeren van de 21ste eeuw. Pearson
Education, 2006.
12. John C. Beck, Mitchell Wade. The Kids are Alright: How the Gamer
Generation is Changing the Workplace. Harvard Business School
Press, 2006.
13. Alan Sokal, Jean Bricmont. Impostures intellectuelles. Odile Jacob, 1997..
14. Russell Jacoby. The Last Intellectuals: American Culture in the Age of
Academe. Basic Books, 1987.

15. Allan Bloom. The Closing of the American Mind. New. Simon &
Schuster, 1987.
16. The Matrix. Wachowski brothers. Warner Bros, 1999.
17. Jos Ortega y Gasset. La rebelin de las masas. Revista de Occidente, 1930.
18. Giovanni Sartori. Homo videns. Televisione e post-pensiero. Laterza, 1997.
19. Aquest model est sent sotms a crtica des dangles diferents i
per diversos autors. Des del punt de vista de la sostenibilitat, per
lanteriorment citat Limits to Growth. Com a model per aportar
felicitat a lsser hum, per exemple a El fetitxe del creixement, de
Clive Hamilton, i fins i tot posant en dubte la mateixa idea de progrs,
en diversos treballs de John Gray.
20. Robert Malthus (1766-1834) va ser educat segons els principis

pedaggics de Rousseau, va renunciar a la seva ordenaci com a
sacerdot anglic quan es va casar i va ser professor d'economia en
una nova instituci universitria destinada a formar els funcionaris
d'ultramar de l'Imperi britnic. El 1798, influt per Adam Smith i
David Hume, va publicar annimament el seu clebre Assaig sobre
el principi de la poblaci pel que afecta la futura millora de la
societat, que va provocar una enorme polmica. El 1804 va aparixer
una edici ja signada pel seu autor, ampliada i corregida amb les
investigacions dels viatges de Malthus per gran part d'Europa. Tamb
va publicar Observacions sobre els efectes de les lleis de grans,
Investigaci sobre la naturalesa i progrs de la renda i Principis
d'economia poltica.
21. Vegeu la meva conferncia Lalienaci postmoderna a la UPEC

(Universitat Progressista dEstiu de Catalunya), pronunciada el
juliol del 2008.
22. Vegeu els llibres de Manuel Castells: (2006) La Societat xarxa. Una
visi global, Madrid: Alianza, i (2004) Societat del coneixement,
Barcelona: UOC.
23. Vegeu bsicament els llibres dUlrich Beck: (2002) La societat del risc
global (Madrid: Siglo XXI), (2006) La societat del risc. Cap a una nova
Referncies / 61
modernitat (Barcelona: Paids) i (2008) La societat del risc mundial: a
la recerca de la seguretat perduda (Barcelona: Paids).
24. El socileg alemany Ulrich Beck defineix l'actualitat en termes

de "societat del risc", precisament perqu la creixent interrelaci
mundial comporta i incrementa molts perills. Un exemple molt
clar va ser la rpida propagaci global de la sida, que ja va tenir
un antecedent en la famosa "pesta negra" de mitjans del segle XIV.
Recordem que la pesta negra va poder viatjar en els vaixells que, per
mar, enllaaven per primera vegada en la histria l'Extrem Orient (on
va sorgir la malaltia) i els ports ms rics i poblats del Mediterrani.
Evidentment, avui, les possibilitats de circulaci rapidssima i
massiva de mercaderies i persones, molt superiors, accentuen els
riscos.
25. Destaquem els llibres de Zygmunt Bauman: (2003) Modernitat

lquida, Mxic: FCE; (2003) Comunitat. A la recerca de seguretat
en un mn hostil, Madrid: S. XXI; (2007) Por lquida. La societat
contempornia i els seus temors, Barcelona: Paids; i (2007) Temps
lquids. Viure en una poca d'incertesa, Barcelona: Tusquets.
26. Richard Sennett (2000: 25) La Corrosi del carcter. Les

conseqncies personals del treball en el nou capitalisme, Barcelona:
Anagrama.
27. Alfons Cornella ha creat l'agut neologisme "infoxicaci" per denominar

aquest fenomen.
28. En el sentit grec etimolgic dincapa pel fet destar totalment allat o
separat d'all del que es tracta. Polticament, s'aplicava a aquells que
noms atenien els seus interessos privats i eren incapaos de valorar
o atendre els interessos comuns..
29. Complementada per les seves obres sobre El crepuscle del deure o La
societat de la decepci.
30. Cito per les Obres completes 1923-1972, Buenos Aires: Emec, pp.468
i 470s. Subratllats de G.M.

Altres ttols
publicats
La Societat
de la Ignorncia
i altres assaigs
Assistim, desconcertats i fascinats a la vegada, al naixement de noves for-

mes de comunicaci que constitueixen una revoluci comparable a laparici
de la parla, lescriptura o la impremta, que estan transformant radicalment
el mn que ens envolta i que ens situen a linici dun nou perode histric, la
Segona Edat Contempornia.
Davant daquest escenari, i malgrat les grans expectatives generades al vol-

tant de les potencialitats de les noves societats en xarxa, ens hem de pregun-
tar: anem cap a una Societat del Coneixement o ms aviat ens encaminem
sense remei cap a la Societat de la Ignorncia?
Av. Icria 205 - 08005, Barcelona - Tel. +34 93 224 01 50 - info@infonomia.com
3 / kNewton

La Societat de La Ignorancia

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Societat de La Ignorancia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

La Societat

Daniel Innerarity (Bilbao, 1959) s professor titular

Gonal Mayos (Vilanova de la Barca, 1957)

La Sociedad de la Ignorancia forma parte del proyecto La Segunda Edad Contempornea

Primera edicin: mayo 2009

Prleg d'Eudald Carbonell

La Societat del Desconeixement 43

La hiperconnexi que es produeix com a conseqncia de la socialitzaci

La complexitat que ha emergit s un producte evolutiu i no es pot gestionar,

La tecnologia i la seva socialitzaci generen tensions i divisions en les nos-

Ara b, perqu realment arribem a aquest punt, hem de treballar en la pers-

Eudald Carbonell Roura

8 / La Societat de la Ignorncia i altres assaigs

Asistim, desconcertats i fascinats a la vegada, al naixement de noves formes

Lany 2005 no pot competir amb el 1905 en termes dinnovacions impor-

Quan vaig tenir ocasi de conixer-la, largumentaci de Watson em va

Quina s, doncs, la veritable profunditat de la transformaci actual? Posi-

Des daquest punt de vista, el carcter de singularitat vindr determinat

Els canvis en laltre factor, la capacitat de comunicar-nos, apareixen fins i

Doncs b, aquesta capacitat de comunicar-nos es transforma en comptades

12 / La Societat de la Ignorncia i altres assaigs

Seguint aquesta lnia dargumentaci, ara hem de preguntar-nos si avui ens

Fins fa molt poc, aquesta classificaci incloa nicament dues categories

La irrupci duna nova gamma de tecnologies destinades a manipular

Ha aparegut una nova categoria en la classificaci topolgica de la comu-

La constataci de lexistncia daquest gran salt ens autoritza, doncs, a

14 / La Societat de la Ignorncia i altres assaigs

Les facultats de fsica de la Universitat Autnoma de Barcelona i de la Uni-

Naturalment, la resposta a la pregunta anterior dependr de qu enten-

18 / La Societat de la Ignorncia i altres assaigs

Per abandonem ara la visi del conjunt, lanlisi macro, i centrem-nos en

Malgrat que la pregunta anterior constitueix una de les qestions centrals

Ms preguntes: existeix el coneixement com a quelcom independent o b

20 / La Societat de la Ignorncia i altres assaigs

Al llarg de la histria aquesta actitud ha conviscut en lnima occidental,

Finalment, amb larribada del Renaixement i la irrupci del pensament ci-

En definitiva, doncs, podem afirmar que lestreta relaci entre coneixe-

Un cop hem aconseguit determinar qu entenem per coneixement i hem

22 / La Societat de la Ignorncia i altres assaigs

Sens dubte, cert tipus de coneixement de baix contingut reflexiu sin-

Sc conscient que la paraula ignorncia, justament per oposici a conei-

Potser s, per en realitat aquest tipus de judici s innecessari. No hi ha

Sens dubte, un dels aspectes ms caracterstics i representatius del nostre

I all on aquest comportament s ms acusat s, sens dubte, en el volum

Per aquesta situaci, paradoxalment, en lloc de permetrens compondre

24 / La Societat de la Ignorncia i altres assaigs

La inaprehensibilitat del saber disponible no constitueix, evidentment, cap

En lactualitat, la desconnexi ens segueix afectant, per la seva natura-

Aix doncs, davant lacumulaci exponencial dinformaci ens inunda pro-

El segon factor del mn hiperconnectat que ens empeny cap a la Societat

Ara b, en ple segle XXI lera de la televisi ha quedat enrere. Si b la mit-

26 / La Societat de la Ignorncia i altres assaigs

Una mostra que ens trobem en un estat de manca de capacitat crtica s la

Per si acceptem mirar el revers de la moneda possiblement descobrirem

s evident que, a nivell professional, ls quotidi com a eina de treball

Per les implicacions van ms enll de lmbit professional. Aix com la

Perqu el nou mitj, en lloc dobrir-nos a un coneixement ms ampli del

El procs tot just acaba de comenar. En poc temps disposarem de mqui-

28 / La Societat de la Ignorncia i altres assaigs

La combinaci dels dos factors descrits anteriorment, lacumulaci expo-

Concretament, el primer daquests factors ens obliga a acceptar, dentrada,

Una materialitzaci daquest fet s labsncia actual de filsofs que pre-

Per si b no hi ha savis, ni en poden existir, s que hi ha, naturalment, ex-

Certament, vivim en una societat dexperts. Tots ho som en algun aspecte