Jaume Prez i Alejandre

Herldica Esportiva. Origen i evoluci

de lescut del F.C. Barcelona

Jaume Prez i Alejandre

Genealogista i Membre de la Societat
Catalana de Genealogia, Herldica,
Sigillografia, Vexillologia i
Nobiliria

Resum: s lestudi dun escut duna entitat esportiva. Donant un reps histric de lentitat, el seu palmars
esportiu i cercant els orgens i significats dels seus colors i caracterstiques del seu escut.
Paraules clau: F.C. Barcelona, escut, colors, esport, futbol.

Resumen: Es el estudio de un escudo de una entidad deportiva. Dando un repaso histrico de la entidad,
su palmars deportivo y buscando los orgenes y significado de sus colores y caractersticas de su escudo.
Palabras clave: F.C. Barcelona, escudo, colores, deporte, ftbol.

Abstract: This is a study about the shield of a sport institution, going through its story, its sport record and
looking for its origins, meaning of its colours and shield characters.
Key words: F.C. Barcelona, shield, colours, sport, football

Rsum: Cest ltude dun cusson dun club sportif. En faisant une rvision historique du club, de son
palmars sportif et en cherchant les origines et le sens de ses couleurs et les caractristiques de son cus-
son.
Mots-cls: F.C. Barcelona, cusson, couleurs, sport, football
22 Estudis
paratge

105
 Herldica Espor tiva. Origen i Evoluci de lescut del F.C. Barcelona

Crec que s el moment adequat per encetar una de les subscategories de la Herldica, com, aix ho crec
jo que ho s, com s lHerldica Esportiva.

I quin millor emblema, per inaugurar-ho, que el duna entitat centenria, propera a nosaltres, i amb un
palmars esportiu dels millors del mn futbolstic, com s lescut del Futbol Club Barcelona.

I quin millor any com el present, 2009, on hem gaudit duna qualitat de joc espectacular, reconegut per
simpatitzants, adversaris i afeccionats a aquest esport darreu, i on hem pogut gaudir duna temporada
histrica, ja que guanyar, en una mateixa temporada les tres competicions ms importants a nivell nacional
i internacional, com sn; Copa, Lliga i Copa dEuropa, quant noms ho havien fet quatre equips en tota
Europa en quasi seixanta anys dhistria; (Cltic FC dEsccia, lany 1967; lAFC Ajax dAmsterdam, lany
1972; el Philips SV dEindhoven, en la temporada 1987/88; i lequip angls del Manchester United FC,
lany 1999), suposa un privilegi indescriptible i una fita molt difcil digualar.

Al inici de la present temporada, 2009/10, el club ha augmentat en dos els ttols guanyats durant lany
2009. Amb les Supercopes espanyola i europea, fem del present 2009 un any amb cinc ttols oficials, no-
ms a lespera de que siguin sis si al proper mes de desembre el F.C. Barcelona conquereix la Copa Mundial
de Clubs, fet que seria record ja que seria el primer equip del mn en aconseguir-ho.

I si fos petita la ra per la qual es fa aquest estudi, afegirem que fa, aproximadament, cent anys de la creaci
artstica de lescut del F.C. Barcelona, (1910 2010)

Deixant, en principi, de banda les diferncies o similituds entre el que s un escut, un emblema, una
ensenya, etc, estarem dacord en que la seva utilitat principal s la ddentificar i diferenciar-se daltres del
mateix semblant.

El punt principal, de larticle ser lestudi herldic de lescut del F.C. Barcelona, des del seu origen, el qu
significa, passant per la seva evoluci durant els anys.

Fig. 1 Nota publicada el 22 doctubre de 1899 a Los Deportes.

106
 Jaume Prez i Alejandre

Fundaci Del F.C. Barcelona

Lindustrial sus establert a Barcelona Hans-Max Gamper Haessig

(1877-1930), fou el fundador del club, juntament amb un gra-
pat dentusiastes esportistes, fonamentalment estrangers, de finals
dels segle XIX, que es reuniren al Gimns Sol desprs que es
rebutgs la seva integraci en el Catal FC, equip deg del futbol
barcelon, recentment creat al Gimns Vila. Era 29 de novembre
de 1899.

Entre els fundadors figuraven els primers jugadors del club: Walter
Wild, Lluis dOss, Bartomeu Terradas, Otto Kunzle, Otto Maier,
Enric Ducal, Pere Cabot, Carles Pujol, Josep Llobet, John Parsons i
William Parsons.

Fig. 2 Hans Gamper, fundador

del FC Barcelona
Palmars Esportiu

NACIONAL: 23- Campionat de Catalunya; (1902 1903 1904/05 1908/09 1909/10

1910/11 1912/13 1915/16 1918/19 1919/20 1920/21 1921/22 1923/24
1924/25 1925/26 1926/27 1927/28 1929/30 1930/31 1931/32 1934/35
1935/36 1937/38)
1- Lliga Mediterrnia; (1936/37)
6- Copa de Catalunya; (1991 1993 Copa Generalitat 2000 2004 2005
2007)

ESTATAL: 19- Campionat Nacional de Lliga; (1929 1944/45 1947/48 1948/49 1951/52
1952/53 1958/59 1959/60 1973/74 1984/85 1990/91 1991/92 1992/93
1993/94 1997/98 1998/99 2004/05 2005/06 2008/09)
25- Copa dEspanya / Copa del S.M. el Rei; (1910 1912 1913 1920 1922 1925
1926 1928 1942 1951 1952 1953 1957 1959 1963 1968 1971 1978
1981 1983 1988 1990 1997 1998 2009)
8- Supercopa dEspanya; (1983 1991 1992 1994 1996 2005 2006 2009)

INTERNACIONAL: 3- Copa dEuropa; (1992 2006 2009)

3- Supercopa dEuropa; (199219972009)
4- Recopa dEuropa; (1979 1982 1989 1997)
3- Copa de Fires; (1955/58 1958/60 1966)
1- Copa de Campions de Fires; (1971)
2- Copa Llatinas; (1949 1952)
4- Campionat dels Pirineus; (1910 1911 1912 1913)
1- Petita Copa del Mn; (1957)
22 Estudis
paratge

107
 Herldica Espor tiva. Origen i Evoluci de lescut del F.C. Barcelona

Breu Histria del Club

Els primers partits del Bara es jugaren a lantic veldrom de la Bonanova, per aviat lequip es trasllad al
camp de lHotel Casanovas del carrer Sant Antoni Maria Claret, molt a prop don avui saixeca lHospital
de Sant Pau. Aquest nou escenari acoll els partits del Bara a partir del 18 de novembre del 1900, dia en
qu saplegaren prop de 4.000 espectadors per presenciar el partit inaugural que enfront el Bara amb
lHispnia SC.

Lany 1902 el Bara sadjudic el primer ttol oficial de la histria del club, la Copa Macaya, embri del que
desprs seria el Campionat de Catalunya. Fins lany 1909 lequip va jugar en diferents camps (a la carretera
dHorta (1901) i al carrer Muntaner (1905)), fins que el 14 de mar daquell any es va inaugurar el camp
del carrer de la Indstria. Aquell recinte estava situat en lactual confluncia dels carrers Villarroel i Pars,
sel coneixia amb el nom de lEscopidora i feu servei fins el 1922. Tenia un aforament de 6.000 persones i
la construcci de la seva tribuna de dos pisos va suposar un autntic esdeveniment.

Els anys vint representen la primera poca daurada del futbol barcelonista. El club passar en aquesta
dcada de 3.000 a 11.000 socis. Lequip incorpora homes clau com el filip Paulino Alcntara, (mxim
golejador de tota la histria blaugrana amb 356 gols oficials, en 357 partits, prcticament un gol per par-
tit), el porter Ricard Zamora i sobretot el davanter Josep Samitier, anomenat tamb lhome llagosta per la
seva habilitat.

Tots ells consolidaren un gran equip que sadjudic un gran nombre de ttols en els campionats de Cata-
lunya i Espanya, xits que permeteren inaugurar el camp de Les Corts el dia 20 de mar del 1922, amb
una capacitat inicial de 30.000 espectadors. En aquest perode el Bara sadjudica quatre Copes dEspanya
i el primer campionat de Lliga espanyola (1929), amb lentrenador Rom Forns que tamb nhavia estat
jugador.

La identificaci del Bara amb Catalunya comena a fer-se palesa amb lepisodi de la xiulada a la Marxa
Reial mentre era interpretada sobre la gespa del terreny de joc de Les Corts per la banda de msica, en
un partit homenatge a lOrfe Catal i que va enfrontar el Bara amb el Jpiter. Lincident, esdevingut
lany 1925 durant la dictadura militar del general Miguel Primo de Rivera, provoc el tancament del
Camp de Les Corts durant sis mesos i la dimissi del president Hans Gamper, que fou convidat a
abandonar el pas. Durant aquesta dcada, el Bara cre les seves seccions de bsquet, rugbi i hoquei
herba.

Aquest perode acaba amb la mort de Gamper el 30 de juliol del 1930. El fundador del club, afectat per
una profunda depressi a causa de la davallada dels seus negocis, decideix sucidar-se. La dramtica i ines-
perada notcia colpeja la vida social i esportiva del club i laboca a un curt perode de declivi.

La dcada dels anys 30 represent una gran crisi per al club. Es va iniciar amb la mort de Hans Gamper i,
posteriorment, coincidint amb ladveniment de la II Repblica, es va continuar amb un descens alarmant
del nombre de socis. El club va acabar la dcada amb noms 2.500 socis.

La situaci de crisi es va agreujar definitivament amb la gran tragdia collectiva que represent lesclat de
la Guerra Civil espanyola el 1936. La primera sotragada important a lentitat li arrib quan el president del
club Josep Sunyol, que era diputat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), era assassinat per les
tropes franquistes en una emboscada a la Serra de Guadarrama el dia 6 dagost daquell any.

108
 Jaume Prez i Alejandre

Durant els anys 1940 el club va anar superant a poc a poc la seva crisi social i esportiva. El club va ser
pres per les autoritats del nou rgim franquista que, des daleshores i fins el 1953, designarien directa-
ment el president del club. Els nous rectors van espanyolitzar tots els estaments del club, eliminant
qualsevol connotaci catalana o anglosaxona. El 1940 el club va passar a denominar-se Club de Futbol
Barcelona en lloc de Football Club Barcelona, i es va modificar lescut: es van suprimir els quatre
pals de lescut de Catalunya per collocar en el seu lloc dos pals vermells a semblana de la bandera es-
panyola. Amb motiu de les noces dor del club, la dictadura va autoritzar la reinstauraci de lescut de
Catalunya el 1949. En el plnol esportiu es va recompondre lequip desprs de la crisi de la guerra, i es
van acabar conquerint tres lligues espanyoles, una Copa dEspanya. A ms, durant els anys 1940, es van
crear noves seccions poliesportives entre les quals van destacar les dhandbol i hoquei sobre patins. Tot
aix va contribuir perqu, en finalitzar la dcada, coincidint amb les noces dor del club, se superessin
els 25.000 socis.

Els anys 1950 van ser una de les millors dcades de la histria del club, tant en el plnol esportiu com en
el social. El fitxatge de Ladislau Kubala el 1950 va esdevenir la pedra angular sobre la qual es va construir
un gran equip que, en aquesta dcada, va aconseguir tres Lligues espanyoles, cinc Copes dEspanya,
una Copa Llatina i una Petita Copa del Mn de clubs. Lany segent del fitxatge de Kubala, lany 1952
lequip aconsegu cinc trofeus en una mateixa temporada. Aquest equip s conegut com el Bara de les
cinc copes.

Un altre fet destacat daquesta dcada va ser la celebraci el 1953 de les primeres eleccions semi-democr-
tiques (hi van votar noms els socis masculins) a la presidncia del club.

Lany 1953 va tenir lloc un dels esdeveniments ms importants de la histria del club i tamb de letern
rival, el Real Madrid CF. Quan el Bara semblava que tenia totalment contractat Alfredo Di Stfano (ju-
gador argent propietat del CA River Plate, per amb els drets cedits al club CA Millonarios de Bogot),
determinats estaments del rgim franquista van intervenir dificultant que el jugador tanqus la seva incor-
poraci definitiva al Bara. El 15 de setembre, la Reial Federaci Espanyola de Futbol (RFEF) va emetre
un comunicat en el qual autoritzava Di Stefano a jugar quatre temporades a la Lliga Espanyola, dues amb
el Real Madrid CF i dues amb el Bara. La comissi directiva del Bara, presidida per Enric Mart i Car-
reto, va dimitir en ple el 22 doctubre en protesta per la decisi i lendem la Comissi Gestora va firmar
un comunicat en el qual renunciava a tots els drets sobre el jugador (4,4 milions de pessetes) a favor del
Madrid. Cal dir que enmig daquest problema, Di Stefano va aconseguir jugar tres partits amb la samarreta
blaugrana, per les interferncies del rgim van fer possible que el Madrid acabs fitxant largent. Aquest
fet esdevindria crucial per la histria dels dos equips, ja que fins aleshores el palmars del Bara era superior
al de lequip blanc:

Perode (1902-1953) FC Barcelona Real Madrid CF

Campionat Nacional de Lliga 6 2

Copa dEspanya 12 9

Copa Llatina 2 0
22 Estudis
paratge

109
 Herldica Espor tiva. Origen i Evoluci de lescut del F.C. Barcelona

Malgrat les adversitats, la massa social culer va crixer fins els 38.000 socis, que van deixar petit el Camp
de les Corts, cosa que decid els seus dirigents a construir un nou estadi, el Camp Nou, que sinaugur
lany 1957.

Cal dir que durant els gaireb 40 anys de la dictadura de Franco a Espanya, quan es van prohibir i reprimir
les institucions poltiques catalanes, el club es va convertir en un dels smbols de la lluita antifranquista
a Catalunya i de la resistncia contra el centralisme que representava el rgim franquista. Lestadi del FC
Barcelona rest com un dels pocs escenaris pblics on els afeccionats sexpressaven amb una certa llibertat
i el club esdevingu el millor ambaixador de Catalunya a lexterior, fent dels emblemes del club smbols
de catalanitat, al mateix temps que representava una via inequvoca dintegraci al pas per part de molts
immigrants que arribaven darreu dEspanya i volien fer propis els senyals didentitat collectiva de la seva
nova llar.

Fins a mitjans de la dcada dels setanta, el club viu un poca grisa que dura uns vint anys, poca difcil tan
esportiva com institucional, ja que gaireb els ttols escassejaven i a ms el etern rival s lequip de lEstat i
el que guanya prcticament tot el que juga, tant a Espanya com a Europa:

Perode (1954-1973) FC Barcelona Real Madrid CF

Campionat Nacional de Lliga 2 13

Copa dEspanya 5 2

Copa dEuropa 0 6

Van ser els anys en els quals el futbol espanyol va obrir les portes als estrangers i el club va fitxar alguns
dels millors jugadors del mn com ara Johan Neeskens, Hugo Sotil, Hansi Krankl o Allan Simonsen, per
sobretot cal destacar la incorporaci de Johan Cruyff, davanter de lAFC Ajax dAmsterdam, considerat
llavors el millor jugador del mn i que havia desdevenir una icona perdurable pel barcelonisme com a
sinnim de futbol vists i ofensiu, sobretot grcies a una posterior etapa al club com a entrenador.
Lequip de futbol va conquerir durant aquesta dcada una Lliga espanyola, dues Copes del Rei, i una Copa
de Fires.

Lany 1978 va arribar a la presidncia del club Josep Llus Nez i Clemente, que dirigiria el club durant
les dues dcades segents.

Durant els anys 1980 es van succeir grans inversions en fitxatges de grans estrelles, com ara Diego Arman-
do Maradona, Bern Schuster o Gary Lineker, per lequip de futbol noms va poder guanyar a Espanya
una lliga, tres Copes del Rei, una Supercopa i dues Copes de la Lliga. En lmbit europeu es van guanyar
dues Recopes dEuropa. Cal destacar-ne la primera, que fou laconseguida a Basilea el 1979. Aquest partit
s recordat pel gran nombre daficionats que shi van desplaar (ms de 25.000), per la importncia que
suposava guanyar el ttol en aquell moment i pel partit en si, que acabaria sent un partit vibrant i emocio-
nant, front al Fortuna Dsseldorf, que va requerir de prrroga (4-3).

La taca ms negra daquesta dcada va ser la dolorosa desfeta a la final de la Copa dEuropa disputada a
Sevilla lany 1986 davant lequip romans del FC Steaua de Bucarest. Lequip de Terry Venables, incapa
de marcar un gol durant 120 minuts, va caure a la tanda de penals (2-0).

110
 Jaume Prez i Alejandre

Perode (1974-1988) FC Barcelona Real Madrid CF

Campionat Nacional de Lliga 2 8

Copa dEspanya 4 4

Ttols internacionals 2 2

Desprs duna greu crisi esportiva i social, durant el 1988 el club va tornar a contractar Johan Cruyff,
aquest cop com a entrenador, fet que marcaria lestil futbolstic del club des de llavors. La temporada
1988/89, el Bara va acabar segon a la Lliga desprs de moltes protestes pels errors arbitrals que van afavorir
letern rival. A la Copa, lequip cau a quarts de final. Tanmateix, a la Recopa guanya el seu tercer ttol el 10
de maig a Berna, en superar a la final la UC Sampdoria italiana per 2-0.

Desprs duna temporada de transici en qu noms saconsegu la Copa del Rei en una final disputada
contra el Real Madrid a lestadi de Mestalla (0-2), la dcada dels anys 1990 va ser la millor de la histria del
Futbol Club Barcelona. Van ser deu anys dxits per al club en tots els ordres, tant en el terreny futbolstic
com en el de les seccions esportives.

Lequip de futbol, entrenat per Johan Cruyff, reb lapellatiu encomistic de Dream Team a causa de la
forta mentalitat guanyadora que demostr i la prctica dun futbol efectiu i alhora bonic, amb figures com
Ronald Koeman, Josep Guardiola, Stoichkov, Romrio, Laudrup, Zubizarreta o Bakero entre daltres.

Durant aquesta etapa lequip va guanyar quatre Lligues consecutives entre el 1991 i el 1994, tres Superco-
pes dEspanya, una Copa del Rei, una Supercopa dEuropa (1992) i el 20 de maig de 1992 va conquerir el
seu ttol ms preat: la Copa dEuropa, al mtic estadi de Wembley i davant la UC Sampdoria.

Una vegada dissolt lequip a lany 1994, Johan Cruyff intenta refer un equip campi i incorpora un nou
bloc destrangers amb Prosinecki, Meho Kodro, Popescu i Figo. Dna oportunitats a nous jugadors del
planter, com Celades, Roger i De la Pea, juntament amb el seu fill Jordi, que ja havia destacat en el tram
final de la temporada anterior. Els resultats no arriben i, per primera vegada des del 1988, lequip no
guanya cap ttol oficial.

El traumtic comiat de Johan Cruyff va crear una gran crisi social en el club, Nez va confeccionar la nova
etapa 1996/97 amb Bobby Robson com a nou entrenador i amb la incorporaci de nous jugadors provi-
nents del mercat europeu que shavia obert a causa de la nova Llei Bosman. Aquests jugadors foren Luis
Enrique, Pizzi, Vtor Baa, Couto, Giovanni Silva, Blanc i, per sobre de tots, el del brasiler Ronaldo, que
provinent del PSV Eindhoven, va costar 2.500 milions de pessetes. Aquest jugador aconsegu el pichichi
de la Lliga amb 34 gols i fou determinant en la victria dels tres ttols aconseguits: Supercopa dEspanya,
Recopa dEuropa, i la Copa del Rei.

Desprs de la breu etapa de lentrenador angls, el club passa per un moments de crisi social continua i es
contracta a Louis van Gaal, que encara que aconsegueix 2 Lligues, una Copa i una Supercopa dEuropa
no conven al soci. Finalment el Bara assoleix el ttol de lliga a tres jornades del final del campionat. Cal
22 Estudis

dir que en la temporada del Centenari, les quatre seccions ms importants del club van aconseguir com a
mnim el ttol de la Lliga.
paratge

111
 Herldica Espor tiva. Origen i Evoluci de lescut del F.C. Barcelona

La temporada 1999/00 supos el final de lera Nez i comport alhora la dimissi de lentrenador Van Gaal.
A final de temporada la situaci arriba a insostenible per diversos motius: El joc del Bara desagrada lafici, i
aquesta i la premsa mostren la seva crispaci contra Van Gaal, es constitueix la plataforma Elefant Blau (pre-
sidida per Joan Laporta) i a final de temporada lequip no assoleix cap ttol a excepci de la Copa Catalunya.
Aix doncs, Nez convoca eleccions per al 27 de juliol del 2000 i posa fi als seus 22 anys de mandat.

Finalment cal destacar que la dcada dels 90 ha suposat una de les ms exitoses del club en tots els sentits,
tant pel que fa a ttols com als mbits social i de seccions. Les seccions ms importants del club van assolir
grans triomfs:

- Lequip de bsquet es va consolidar a lelit del bsquet nacional i europeu, tot i que no va conquis-
tar la Copa dEuropa, va arribar a la final fins quatre ocasions durant aquesta dcada.

- Lequip dhandbol es va convertir en el millor equip dhandbol del mn i molt probablement de

la histria: va guanyar tots els ttols possibles, entre els quals destaquen sis Copes dEuropa (cinc
consecutives) i set lligues.

- Lequip dhoquei sobre patins va assolir durant aquest perode, entre altres ttols, dues Copes
dEuropa i quatre Lligues.

La curta era Gaspar sinicia, a ms a ms, amb linesperat fitxatge pel Real Madrid del davanter portugus
Luis Figo. Gaspar, apressat pel cas Figo, malbarata els diners percebuts per la clusula de rescissi del
portugus amb fitxatges que no ofereixen el rendiment esperat. Durant el seu mandat, Gaspar inici les
obres de la ciutat esportiva de Sant Joan Desp i ampli i millor el Museu del FC Barcelona, el qual batej
amb el nom de Museu President Nez. La secci de bsquet, aix s, assol grans xits (entre ells la Copa
dEuropa) sota la direcci del tcnic serbi Svetislav Pesic.

La victria de Joan Laporta a les eleccions celebrades el juny del 2003 va suposar un canvi radical en la
gesti del club, que va abordar una reforma profunda que va permetre que en dos anys el Bara torns a
figurar entre els clubs ms admirats del mn.

Amb Txiqui Begiristain de director tcnic i Frank Rijkaard dentrenador, es va poder armar un equip de fi-
gures encapalades pel brasiler Ronaldinho, que aviat va meravellar sobre el camp. La temporada 2005/06
constitueix una de les ms glorioses de la histria del club, que aconsegu el segon doblet de la histria del
club: Lliga i Copa dEuropa. A la lliga, el Bara no t rival. L1 de juny del 2006 el president Laporta in-
augur oficialment la nova Ciutat Esportiva Joan Gamper amb una superfcie de 136.839 metres quadrats
a Sant Joan Desp.

La temporada futbolstica 2006-2007 acaba sense lassoliment de cap ttol important i enmig de moltes
crtiques vers una suposada permissibilitat en la direcci dels jugadors ms importants de lequip. El club
reacciona anunciant lelaboraci dun codi intern que establir les regles de disciplina a seguir i un endu-
riment en la gesti del planter.

La temporada 2008-09 Josep Guardiola, antic jugador del Bara, s nomenat entrenador del primer equip,
malgrat una curta experincia com a entrenador en lequip filial. Tanmateix, Guardiola canvia totalment
la moral i lesperit de superaci del collectiu i el Bara aconsegueix una bellesa en el joc i un assoliment de
ttols com mai al llarg de la seva histria.

112
 Jaume Prez i Alejandre

Perode (1989-2009) FC Barcelona Real Madrid CF

Campionat Nacional de Lliga 9 8

Copa dEspanya 4 2

Ttols internacionals 8 6

Potser sigui en aquests darrers trenta anys viscuts (1979-2009), (dintre dels vuitanta anys des del inici, lany
1929 del campionat professional de futbol), lpoca ms gloriosa de la histria del FC Barcelona, doncs
han assolits els millors i ms grans xits esportius amb una representativitat social i econmica reconeguda
a nivell nacional, estatal i internacional.

FC Barcelona Perode (1929-1978) Perode (1979-2009)

Ttols nacionals 19 25

Ttols internacionals 5 10

Origen Dels Colors Blaugrana

Abans de determinar quin era lescut de la nova entitat es va decidir quins havien de ser els seus colors, i
des del principi, des de la seva fundaci, el FC Barcelona sempre ha anat acompanyat dels mateixos colors.
A la samarreta sempre ha aportat el blaugrana, en canvi, els pantalons van ser de color blanc durant els deu
primers anys, desprs negres, i des de la dcada dels vint, han estat blaus.

s normal preguntar-se lorigen daquests colors, si van ser fruit duna tria especfica o si hi havia alguna
motivaci concreta. Sn molt diverses les teories que hi ha al voltant daquesta elecci, per ara per ara no
nhi ha cap que sigui prou contrastada per considerar-la vlida.

Una de les primeres decisions, doncs, preses per la Junta del nefit F.C. Barcelona, fundat el 29 de novem-
bre de 1899, fou la dadoptar els colors blau i grana. Hi han tres versions respecte a la seva elecci. Tres
versions totalment diferents entre elles.

Sembla ser que la que t ms fonament s, lgicament, la de que Gamper va escollir lequipaci perqu era
la mateixa que feia servir el club sus del FC Excelsior, de Zurich, equip que es va fusionar, conjuntament
amb el FC Turicum i el FC Viktoria, donant com resultat, al 1896, el FC Zrich, que ell mateix havia fun-
dat i perqu eren tamb els colors del cant en el que havia nascut. Hans Gamper va nixer a Winterthur
(cant sus de Zurich), lescut del cant de Zurich no t cap semblana, ni en forma ni en colors.

Algunes especulacions histriques tamb han tingut en compte que el blau i el grana eren els colors de
lescut del cant sus de Ticino. La relaci de Gamper amb ell redua al fet que all residia la seva germana
22 Estudis

Rosa.
paratge

113
 Herldica Espor tiva. Origen i Evoluci de lescut del F.C. Barcelona

Fig. 3 Escut del cant de Ticino Fig. 4 Escut del cant de Zurich

Recentment sha plantejat una nova hiptesi que indica que els
colors provenen del sud dAlemanya, concretament de Heiden-
heim, el poble natal de Otto Maier, un dels membres fundadors
del Club. Heidenheim an der Brenz s una ciutat dAlemanya de
49.626 habitants, situada al land de Baden-Wrttemberg, on es
pot comprovar, al seu escut, la presncia dun trempat camperol
vestit de blau i grana.

La segona versi diu, tanmateix, que un dels assistents a la reuni

portava un daquells tpics llapis meitat blau, meitat vermell que
tant es feia servir durant moltes dcades. I els seus companys con-
sideraren que el contrast entre ambds colors podia quedar molt
bonic en una samarreta esportiva.

Fig. 5 Escut de la ciutat alemanya de Lltima versi diu que la mare dun dels membres fundadors con-
Heidenheim feccion per als seus fills i amics que jugaven amb ells en el carrer
unes faixes vermelles i daltres blaves per distingir als dos equips
rivals. I la uni dambds colors fou la elegida per luniforme del
Foot-Ball Club Barcelona.

Tanmateix, ni aquestes ni daltres teories han pogut donar explicaci prou

convincentment el perqu el FCB des dun bon comenament va fer servir
els colors blaugrana. Colors, doncs, dall ms misteriosos.

Fig. 6 Llapis bicolor, blau i

vermell.

114
 Jaume Prez i Alejandre

Origen Histric De Lescut (1899 2009)

Durant cent deu anys dhistria del club, lescut ha anant evolucionant segons les necessitats identificatives
de lentitat i tamb ha sigut sensible als canvis socials i poltics del pas, unes vegades voluntriament i
daltres de manera forosa.

El primer emblema que utilitz el F.C. Barcelona fou lescut de la ciutat, i utilitzant a la seva documentaci
el mateix escut, per, amb el nom de lentitat envoltant-lo i amb la data de la seva fundaci.

Fig. 7 Escut de la ciutat de Barcelona a Fig. 8 Segell sigillogrfic del club.

finals del segle XIX.

Per aviat es va veure que el club havia de tindre una ensenya

prpia.

No se sap, encara avui dia, amb exactitud, don va sortir la

forma de lescut, i hi ha varies versions que intentant expli-
car-ho.

Una delles explica que la Junta va convoc una reuni en la

que hi va haver moltes discussions i divergncies. Cadascun
tenia una idea. Diu la tradici histrica del club que tan em-
bolicada estava el tema que el secretari de lentitat, Llus dOs-
s, que exclam indignat: Aix s una olla, i Hans Gamper,
al sentir aquestes paraules, dibuix instintivament aquest til
de cuina, veient, segons desprs, que no seria mala idea utilit- Fig. 9 Olla daquella poca.
zar un escut amb una forma semblant.

Per al igual que passa amb els colors, potser, hi ha ms de llegenda que res, i s que la forma de lescut del
Bara s semblant a la de diferents clubs sussos, el que pot demostrar que Gamper sinspir en aquells per
22 Estudis

crear el de lentitat catalana. s reconegut que shavia pogut inspirar en lescut de lequip sus del Basilea,
FC Basel, per veient-tho, lnic conclusi a la que podem arribar s que t el mateixos colors.
paratge

115
 Herldica Espor tiva. Origen i Evoluci de lescut del F.C. Barcelona

Desprs, lgicament, es completaria, en linterior, amb la creu de Sant

Jordi i els quatre pals, provinents, dels dos primers quarters de lescut
municipal de la ciutat de Barcelona. A tot aix i sumaren els colors del
club, la pilota i les inicials FCB.

Fig. 10 Escut actual del

FC Basel

Laltre possible origen de la creaci de lescut del FC Barcelona la

trobem aqu:
Hom considera a Carles Comamala, amic personal de Hans
Gamper, gran dibuixant, i creador de la idea original de lactu-
al escut del FC Barcelona, doncs va guanyar el concurs pblic
convocat pel Bara lany 1910 i el seu escut va ser escullit com el
millor disseny.

Fig. 11 Carles Comamala

Creador de lescut oficial del club, era fill de canari i basca,

madrileny de naixement i catal dadopci, des de molt petit,
no noms va ser un davanter sensacional, sin un personat-
ge ben singular que va practicar lesport fins a una edat ben
avanada i que va atresorar un dens currculum: directiu del
club de 1909 a 1911, fundador dels equips Irish FC, Galeno i
Universitari FC, destacat practicant del rugbi i de la nataci,
periodista ocasional, president de la Federaci Catalana de
Gimnstica i prestigis metge traumatleg.

El seu palmars esportiu amb el FC Barcelona s el segent:

10 temporades al club (1903-1912), 172 gols en 145 par-
Fig. 12 Primer escut oficial (1910)
tits jugats. 2 Campionats dEspanya (1909/10 i 1911/12) i
4 Campionats de Catalunya (1904/05, 1908/09, 1909/10 i
1910/11)

116
 Jaume Prez i Alejandre

Evoluci

Veiem levoluci grfica de lescut des de la fundaci del club fins els nostres dies, 110 anys dhistria.
(Figs. I-II-III-IV-V-VI-VII-VIII-IX)

I - (1899-1909) II - (1910-1920) III - (1920-1936)

IV - (1936-1939) V - (1939-1949) VI - (1949-1974)

22 Estudis

VII - (1975-1982) VIII - (1982-2002) IX - (2002- als nostres dies)

paratge

117
 Herldica Espor tiva. Origen i Evoluci de lescut del F.C. Barcelona

I - (1899-1909): El primer emblema que utilitz el F.C. Barcelona fou lescut de la ciutat, i utilitzant a la
seva documentaci el mateix escut amb el nom de lentitat envoltant-lo i amb la data de la seva fundaci.

II - (1910-1920): Disseny guanyador del concurs proposat pel FC Barcelona per tenir un escut propi
que no fos el de la ciutat de Barcelona. Histricament es considera ideleg daquest disseny en Carles
Comamala, antic jugador de lequip de futbol.

Consisteix amb un disseny renaixentista on apareixen els smbols de la ciutat, la creu de Sant Jordi i el sm-
bol del pas, els quatre pals. Apareixen per primer cop els colors blaugrana i les inicials, al centre, F.C.B.,
en angls de ( Foot-ball Club Barcelona )

III - (1920-1936): Aquest disseny era completament diferent: ms estilitzat, ratlles grogues entre les fran-
ges blaugranes, i puntes laterals, i faixa central groguenca.

IV - (1936-1939): Tornen a canviar les puntes laterals, i sobretot, la faixa central passa a ser de color negre
per dol i respecte a les vctimes de la guerra civil que sest vivint en aquells anys.

V - (1939-1949): La dictadura franquista va obligar a treure dos dels quatre pals del segon quarter i a ms
a ms es va castellanitzar les inicials del nom del club, F.C.B. per C. de F.B. ( Club de Ftbol Barcelona ).
La faixa passa a ser de color blanc.

VI - (1949-1974): Nou canvi a la forma externa de lescut, fen-tho ms arrodonit i una mica ms mo-
dern. Desapareix la de de les inicials del club, per continua el nom en castell. C.F.B. ( Club Ftbol
Barcelona ). La faixa continua blanca.

VII - (1975-1982): En aquests moments lescut es torna ms quadrat, per mantenint sempre la seva
peculiar forma dolla, i recupera, pel seu 75. aniversari la seva antiga denominaci, F.C.B. ( Ftbol Club
Barcelona ). La faixa torna a tenir un color groguenc.

VIII - (1982-2002): Uns dels dissenys que ms temps a estat vigent ha estat aquest. Un disseny ms sim-
plificat, equilibrat, on les puntes laterals queden molt ms dissimulades i on la faixa passa a unir-se amb el
filet que envolta lescut.

IX - (2002-als nostres dies): Actualment, lescut t un disseny molt estilitzat, on les puntes lateral i a la
punta, passen a ser tres niques puntes. Les inicials queden molt centrades a la faixa central i desapareixen
els punts de les lletres, F.C.B. passa a FCB. La pilota, la faixa i el filet tenen el mateix color groguenc.

Descripci:

La descripci de lescut fundacional del club, lany 1899, s la que segueix.

Escut caironat i quarterat; 1er. i 4t. dargent, una creu plena de gules. 2on. i 3er. dor dos pals de gules.
Amb corona reial oberta i de cimera un rat penat de sable. Acompanyat duna branca de llorer a la destra
i dun palm a la sinistre.

Una possible primera descripci de lescut creat lany 1910, del FC Barcelona, potser sigui la segent:

118
 Jaume Prez i Alejandre

A lexterior escut cinturat a la part superior i arrodonit en la part inferior. A linterior escut semipartit i
truncat; 1er, dargent, creu plena de gules, 2on, dor, quatre pals de gules i 3er. dividit en set parts, verticals,
iguals i alternant, quatre datzur i tres de gules, amb una pilota dor al melic de lescut. Filetat dor, amb
dos serrells laterals i un a la punta, i amb una faixa alada i disminuda dor amb la inscripci F.C.B. de
gules.

Una altre descripci de la part externa de lescut, podria ser aquesta:

Escut ogival, en que la part superior est formada per tres arcs inversos de radis externs. Pel mig amb corbes
entrants i sortints, amb respecte a leix central de simetria. Amb tres puntes, dues laterals i una a la punta
de lescut.

Fig. 13 Recull herldic i de logos del FC Barcelona

Histricament el primer equip ha tingut algun que altre equip

filial, es a dir, equip que reportava joves promeses del futbol
a canvi de compensacions econmiques o utilitzaci dequipa-
ments de lentitat mare. Entre algun que altre equip, cal des-
tacar el Club Deportivo de la Espaa Industrial.
El CD Espanya Industrial fou un club de futbol de la ciutat de
Barcelona creat al 1934, pel Sr. Josep Antoni de Albert. Durant
algun temps va ser filial del FC Barcelona, al 1956 canvi el
nom per CD Condal i el 1968 va desaparixer al canviar el seu
nom pel de FC Barcelona-Atltic.
22 Estudis

Fig. 14 CD Espanya Industrial

paratge

119
 Herldica Espor tiva. Origen i Evoluci de lescut del F.C. Barcelona

Fig. 15 CD Condal

Fig. 16 FC Barcelona-Atltic

Altres entitats, daltres esports, dintre i fora de casa nostra, han utilitzat abans i desprs de la creaci del FC
Barcelona, similituds, en els colors i amb la forma de lescut de blaugrana. Per exemple, el Reial Club de
Polo de Barcelona (RC Polo), club amb tradici en els esports hpics i fundat l11 de maig de 1897, t en el
seu escut els colors blau i vermell.

Per ltim no podem deixar de banda lescut de lequip de futbol equato-

ri del Barcelona Sporting Club (Barcelona SC), de la ciutat de Guayaquil.
Equip fundat el primer de maig de 1925 per equatorians i catalans, resi-
dents a Equador. Per agrament al suport rebut per la comunitat catalana
van crear el club amb el nom de la ciutat de Barcelona.

El primer escut utilitzat

era format per un blas
de tipus espanyol, quar-
Fig. 17 Reial Club de Polo de terat que reprodua,
Barcelona noms, la Creu de Sant
Jordi i la Senyera, per
posteriorment es decid
adoptar un amb gran semblana al de lequip catal.
De manera general a les samarretes i a daltres logos de
linstituci, a lescut sel sol acompanyar dun arc infe-
rior de tretze estrelles, les quals representen el nombre
total de campionats nacionals, equatorians, guanyats
pel club.
Fig. 19 Barcelona Sporting Club

120
 Jaume Prez i Alejandre

Conclusions

Qu podem dir a les conclusions, doncs, res ms que desitjar que a partir dara els heraldistes afeccionats i
no afeccionats, veiem els escuts dinstitucions esportives daltre manera. Duna manera ms blasonada,
amb la intenci, sempre, de descriure tots i cadascun dels escuts dels equips esportius, catalans, espanyols
i darreu.

Daquesta manera tindrem conscincia, a lhora, de la seva histria i de com i perqu es van crear els em-
blemes que, potser, siguin lexemple perfecte de lobjectiu principal dun blas, dun escut, dun emblema;
que no s altre que identificar-se i diferenciar-se davant daltres.

En aquest treball-estudi no hi ha altre intenci que posar la primera pedra a un comenament o una inten-
ci de fer una recopilaci sistemtica descuts esportius amb la seva descripci respectiva.

Una descripci sempre difcil, ja que no sempre aquests escuts estan creats amb una estricte normativa
herldica, ni molt menys, per no es menys interessant, al menys, intentar-ho.

Ens trobarem amb escuts esportius que no tenen res a veure amb un blasonament herldic i, doncs, la seva
descripci ser intil i una prdua de temps. No hi hauria altre remei que classificar-los en un altre apartat,
per exemple; en logos o insgnies o emblemes.

En resum, la qesti s agafar escut per escut, i analitzar-lo amb cura, classificar-ho per esports i per cate-
gories. De lmbit nacional, estatal i internacional. I fer la seva descripci, des del punt de vista herldic,
amb lobjectiu de poder-ho representar, de la manera ms senzilla, noms utilitzant la seva descripci
escrita i/o oral.

Aquest objectiu noms es poc complir provant de fer-ho una i una altra vegada fins que vagui sortint un
resultat que nosaltres mateixos veurem si s lencertat o no.

Doncs, com diuen el cam es fa caminant.

Sort i bona feina.

Bibliografia

LLAURAD, JAUME. El Bara. Dun club, dun pas Barcelona, 2a Edici. Editorial Columna Edicions
S.A., 1995.
MARTNEZ CALATRAVA, VICENTE. Historia y estadstica del ftbol espaol. (6 Volums). Fundacin
Zerumuga. 2001-2008
RADNEDGE, KEIR. 50 years of the European Cup and Champions League. Carlton Books Limited, 2006.
SOBREQUS I CALLIC, JAUME. FC Barcelona, cent anys dhistria. Edi-Liber, 1998
VV.AA. Equipos con Historia. F.C. BARCELONA. Madrid, Universo Editorial, S.A., 1990.
VV.AA. Enciclopedia Universal del Ftbol. (5 Volums). Madrid, Grupo Editorial Babilonia. 1992.
22 Estudis

VV.AA. European Champions Cup (1955-1960) & Fairs Cup (1955-1960). Wiesbaden (D), Publisher:
International Federation of Football History & Statstics (IFFHS). 2001.
paratge

121
 Herldica Espor tiva. Origen i Evoluci de lescut del F.C. Barcelona

Internet:

http://ca.wikipedia.org
http://hemeroteca.elmundodeportivo.es
http://hemeroteca.lavanguardia.es
www.fcbarcelona.cat
www.fcbarcelona.cat/web/catala/club/historia/jugadors_de_llegenda/comamala.html
www.fcbarcelona.cat/web/catala/club/historia/simbols/escut.html
www.fcbarcelona.cat/web/catala/club/historia/simbols/els_colors.html
www.fcbarcelona.cat/web/catala/futbol/palmares/palmares.html
www.iffhs.de
www.fifa.com
www.uefa.com
www.bsc.ec
www.fcz.ch
www.rcpolo.com

122