05 Comp. Societat Catal.

XV 12/1/05 17:38 Pgina 75

Butllet de la Societat Catalana dEstudis Histrics Nm. XV (2004), p. 75-88

LA REPBLICA CATALANA DE 1641: UN FOC DENCENALLS

NRIA FLORENSA I SOLER
IES Barcelona Congrs

RESUM
En aquest estudi shan analitzat les raons dels catalans per proclamar la Repblica el
dia 16 de gener de 1641, fet que reflectia la teoria poltica de la revoluci i la seva aplicaci
prctica. Per a la nostra argumentaci, tamb hem confrontat i comentat un document en
dues versions. Aix doncs, lefmera Repblica Catalana va ser la proclama testimonial dun
projecte inicial de la voluntat collectiva revolucionria.

PARAULES CLAU
Catalunya, repblica, segle XVII, revoluci.

ABSTRACT
The purpose of this study has been to analyse the reason that lead Catalans to proclaim
the republic on the 16th January 1641, the political theory of the revolution and its practical
application. In our line of argument, we have collated and analyzed a document in two dif-
ferent versions. Undoubtedly, the short-lived Catalan Republic was the clear manifesto of an
initial project of the revolutionary collective will.

KEYWORDS
Catalonia, republic, XVII century, revolution.

las malas inteniones de los ministros contra esse Principado []

proseguit en vuestro valor, y publicaos por seora, []
y os agan repblica dichosa, como la Beneiana.1

En aquest article tractarem dels fonaments i les motivacions que van tenir els
catalans per proclamar la Repblica Catalana el dia 16 de gener de 1641, i de com
reflectiren la teoria poltica catalana de la revoluci i la seva aplicaci prctica.
Tamb comentarem i confrontarem un document bsic en dues versions, on satia

1. Plec solt sense signatura ni data (el datem lany 1640, desprs de la jornada de Corpus), Arxiu
de la Corona dArag (ACA), Consell dArag, lligall 285, nm. 34.
05 Comp. Societat Catal. XV 12/1/05 17:38 Pgina 76

76
NRIA FLORENSA I SOLER

lesperit revolucionari i republic, el qual complementa les nostres argumenta-

cions.2
La defensa de la identitat prpia, de la ra dun estat compost, de la reverncia
per la llei i pel dret de gents, per part dels catalans que es van revoltar lany 1640,
era un fet equiparable o superior al daltres entitats nacionals dEuropa en aquells
moments. Aix es considerava en el Sant Imperi, on interpretaven lautoritat imperial
com lexercici duna funci ms que com la propietat duna persona.3 La Revoluci
Anglesa, coetnia a la de Catalunya, tamb va desenvolupar principis de llibertat in-
dividual. El coronel Thomas Rainborough, lany 1647, en els Debats de Putney sex-
pressava daquesta manera:

El ms pobre dels habitants dAnglaterra t una vida per viure, igual que el ms gran, i
per tant tothom que visqui sota un govern, primerament sha de sotmetre a aquest govern
per prpia voluntat.4

Els catalans van ser uns precursors per oposar-se al procs cap a labsolutisme i
procurar impedir la concussi monrquica amb tots els mitjans, fins a arribar a la
guerra. La concepci pactista del poder estava molt arrelada a Catalunya, com en al-
tres pasos europeus, per en contraposici, a Castella, basti clau de la monarquia
hispnica, no es va consolidar.5 P. Nez de Avendao, a De exequendis manda-
tis (1573), explicava la potestat reial:

Non ass (es revocable) la potestad soberana del Prncipe porque aqu no substituye-
ron ni delegaron, sino renunciaron y se desapropiaron de la suprema potestad que acordada-
mente transfirieron en el Prncipe En consecuencia la potestad suprema no reconoce otro
superior que a Dios De lo cual se infiere que el Prncipe soberano, en cuanto persona p-
blica qued desobligado de reconocimiento alguno a preceptos y ordenaciones positivas. 6

2. Els dos documents els vam transcriure en la comunicaci La Repblica Catalana de 1641: un
proyecto colectivo revolucionario, VII Reunin Cientfica de la Fundacin Espaola de Historia Mo-
derna, Universidad de Castilla - La Mancha, CSIC, Ciudad Real, juny 2002, en premsa.
3. Claire GANTET (2000), La dimensin sainte du Saint-Empire romain germanique. Les repr-
sentations du povoir en Allemagne entre paix et guerre (1648-1664), Revue Historique, nm. 615, p. 629-
654, defensa la representaci poltica del Sant Imperi amb una identitat poltica especfica.
4. Citat per G. E. AYLMER (1970), Transformacin de Inglaterra, a Hugh TREVOR-ROPER (dir.), La
poca de la expansin: Europa y el mundo desde 1559 hasta 1660, Barcelona, p. 210.
5. Joan Pau RUBIS (1996a), La idea del gobierno mixto y su significado en la crisis de la monar-
qua hispnica, Historia Social, nm. 24, p. 57-81, ha desenvolupat amb precisi el fracaso del constitu-
cionalismo castellano, enfront de la seva fora perifrica. Joan Pau RUBIS (1996b), Don Francisco de Gi-
labert i la idea del govern mixt: fortuna i prudncia del constitucionalisme catal dels segles XVI i XVII,
Pedralbes: Revista dHistria Moderna, nm. 16, p. 97-132.
6. Citat per Antoni SIMON TARRS (1998), Els antecedents ideolgics de la revoluci de 1640. Un re-
novat pactisme catal enfront la revoluci bodiniana, Profesor Nazario Gonzlez, Barcelona, p. 94-102
(la citaci s a la p. 98); Antoni SIMON TARRS (1999), Els orgens ideolgics de la revoluci catalana de
1640, Barcelona, p. 50-51.
05 Comp. Societat Catal. XV 12/1/05 17:38 Pgina 77

77
LA REPBLICA CATALANA DE 1641: UN FOC DENCENALLS

En un treball anterior havem exposat7 que la guerra de Catalunya de 1640 va

ser un procs ascendent i sense retorn que sinici amb una conspiraci i finalitz
amb una revoluci i una guerra.8
No resulta un fet excepcional, ja que si des del punt de vista politicomilitar sha
dincloure a la guerra dels Trenta Anys (1618-1648), aquesta confrontaci bllica
europea tamb va comenar per una conspiraci de la noblesa bohmia: la Defe-
nestraci de Praga, el 23 de maig de 1628, que, en paraules de Koeningsberger, va
ser el resultat duna conspiraci i va confirmar la idea dels qui mantenen que tota
la histria i la poltica s un teixit de conspiracions.9 A Frana, el cardenal Richelieu
va haver denfrontar-se a diverses conspiracions nobiliries i complots.10 Trobem
una situaci similar quan l1 de desembre de 1640 els conspiradors portuguesos sai-
xequen a favor del noble ms destacat del pas: Joan, duc de Braganza, el futur rei
Joan IV de Portugal. I a Anglaterra, entre 1640 i 1641, es produeixen conspiracions,
complots, etc., i el Parlament Llarg va fer notables reformes, preludi de grans canvis
que conduirien finalment a la decapitaci del rei Carles I (1649).11
A Catalunya situem aquesta espiral sense retorn a la guerra del Rossell el 1639,
per, a ms, shi han dafegir les fortes i diverses pressions econmiques,12 que durant
catorze anys els catalans van suportar allotjaments militars, que shavia mobilitzat la
poblaci i que shavia dirigit des del pas el fracassat atac contra Frana lany 1637. Per
tot aix, Catalunya shavia convertit en un important teatre doperacions de guerra. Els
catalans se sentien menyspreats i, en conseqncia, es van rebellar perqu no van te-
nir voluntat poltica per consentir la vulneraci de les seves constitucions, sense
acords, sense agraments ni recompenses ni tan sols honorfiques.13 La Corona no
va aplicar el que Prez de Mesa considerava sobre el bon govern:

7. Nria FLORENSA I SOLER (1996), El Consell de Cent: Barcelona a la Guerra dels Segadors, Barce-
lona, passim.
8. PREZ ZAGORIN (1985-1986), Revueltas y revoluciones en la edad moderna, vol. I, Madrid, p. 15-43,
2 v., considera difcil justificar que la rebelli sigui un esgla inferior a la revoluci catalana; com hem es-
mentat, saprecia aquesta gradaci. Encara ens falta una tipologia, categoria o classificaci de la revolta i
de la revoluci que sigui comuna per als historiadors.
19. H. G. KOENIGSBERGER (1970), Una guerra civil europea, a TREVOR-ROPER (dir.), p. 161.
10. Jean-Marie CONSTANT (1987), Les conjurateurs: Le premier libralisme politique sous Richelieu,
Frana, passim.
11. Una anlisi meticulosa del revisionisme de la Revoluci Anglesa a Xavier GIL PUJOL (1997),
Crnica y cuestiones de veinticinco aos de debate, Pedralbes: Revista dHistria Moderna, nm. 17,
p. 241-288, i tamb, en la mateixa revista, els articles de John MORRILL, La naturaleza de la Revolucin In-
glesa, p. 289-322 i de Jonh KENYON, Revisionismo y postrevisionismo en la historiografa sobre los pri-
meros Estuardo, p. 323-344. Per a una bona sntesi de llarga duraci de la revoluci i amb textos coeta-
nis remetem a Miguel ngel MARTNEZ RODRGUEZ (1999), La cuna del liberalismo: Las revoluciones
inglesas del siglo XVII, Barcelona.
12. Sobre fiscalitat, a fi de comparar-ho amb la Corona de Castella, vegeu Pablo FERNNDEZ ALBA-
DALEJO (1992), Fragmentos de monarqua: Trabajos de historia poltica, Madrid, p. 336, 337, 343 i 349.
13. FLORENSA I SOLER (1996), p. 579-582.
05 Comp. Societat Catal. XV 12/1/05 17:38 Pgina 78

78
NRIA FLORENSA I SOLER

guardar inviolablemente las leyes y buenas costumbres del pueblo, los privilegios de las
ciudades y nobles, y las capitulaciones hechas con sus vasallos.14

Dacord amb la mentalitat de lpoca deximir el rei de la seva obligaci i de la res-

ponsabilitat en lexercici del govern, els catalans van fer responsable directe del mal
govern al privat Olivares destacant de manera especial la decadncia general de la
monarquia i, alguna vegada, tamb al protonotari del Consell dArag, Jernimo de
Villanueva.15 En conseqncia, els catalans no van acceptar ser considerats rebels, ja
que era legtima la defensa prpia, basada en el dret natural, davant la tirania. A Portu-
gal tamb es va considerar que la Corona va exercir el poder amb tirania. Aix ho va
considerar Francisco Velasco de Gouveia, seguint la teoria de Bartolo da Sassoferrato.16
Diversos historiadors actuals han buscat les bases daquestes argumentacions en autors
medievals, tractadistes del segle XVI, per les arrels sn anteriors, ja que havien estat
establertes a Grcia: Aristtil, seguint el seu mestre Plat,17 havia plantejat la desviaci
de la monarquia o el govern dun sol, que havia de tenir per objecte linters general;
aix era el regnat, per quan es desviava daquest govern es convertia en tirania.18
La professora Eva Serra considerava que les institucions catalanes, possible-
ment imitant Holanda, es van revitalitzar: a la Junta de Braos de 1640, es pensava
en una repblica seguint el model de Gnova i, com Josep Fontanella,19 un dels l-
ders de la revoluci, lany 1644, tamb tenia com a referncia Holanda.20 Per lom-
bra de Llus XIII de Frana era molt mplia i difosa entre els catalans francfils: Fran-
cesc Mart Viladamor en la seva obra justificativa Noticia Universal de Catalua,
publicada el 1640, en lltima pgina del seu llibre, de manera explcita ja apuntava:

[] por ms ilustre asiste catalana sangre, pues que el siempre christianssimo Lus XIII,
oy glorioso rey de Francia, por lnea recta dichosamente deciende de Catalua, de la siempre
generosa casa de Moncada.21

14. Citat per FERNNDEZ ALBADALEJO (1992), p. 340-341.

15. Aix es va acordar a la deliberaci del Consell de Cent que, a crrec de la ciutat, va encarregar
escriure un memorial on consts explcitament la queixa contra els dos ministres reials, tal com consta a
la primera obra oficial de la publicstica catalana: Gaspar SALA (1640), Proclamacin catlica. Daquesta
obra, recentment, lEditorial Base, Barcelona, 2003, nha fet una magnfica reproducci facsmil.
16. Francisco VELASCO DE GOUVEIA, Justa Aclama, reprodut a M. ngels PREZ SAMPER (1992),
Catalunya i Portugal el 1640: Dos pobles en una crulla, Barcelona, p. 333-334.
17. PLAT (428/427 aC - 348/347 aC), La Repblica, llibre I, considerava que lexercici del poder
shavia de realitzar en benefici dels sbdits.
18. ARISTTIL (384 aC - 322 aC), La poltica, cap. V, Madrid, 1974, p. 87-88.
19. Josep Fontanella, fill del jurisconsult Joan Pere Fontanella, va ser jurat del Consell de Cent els
anys decisius de 1639 i 1640. Va ser representant catal a Mnster (1643-1645). El 1652 va defensar Barce-
lona i desprs va marxar al Rossell: Nria FLORENSA I SOLER (1996), p. 677.
20. Eva SERRA et al. (1991), La Revoluci Catalana de 1640, Barcelona, p. VIII i XIX.
21. Xavier TORRES (cur.) (1995), Escrits poltics del segle XVII, vol. I: Noticia Universal de Catalua,
de Francesc Mart Viladamor, Vic, p. 142.
05 Comp. Societat Catal. XV 12/1/05 17:38 Pgina 79

79
LA REPBLICA CATALANA DE 1641: UN FOC DENCENALLS

En aquells moments, els catalans tenien conscincia de lexcepcional moment

histric que vivien, per amor a la terra,22 dacord amb la seva teoria revolucionria,
de lesperit simblic i el valor especfic que donaven als precedents. En conseqn-
cia, el 16 de gener de 1641 la Junta de Braos va proclamar la Repblica Catalana
sota la protecci de Frana.23 Daltra banda, els ostatges catalans ho eren a fi de
garantir els pactes realitzats havien arribat a Pars feia una setmana, el dia 3 de ge-
ner de 1641, i van ser rebuts en audincia per Richelieu, el qual, justificant-se, els
manifest que per poder entendres es comunicaria en castell, i els va dir:

[] que el Rey les proteger, auxiliar, y favorecer queriendo que sea repblica inde-
pendiente y soberana, y ans a determinado recibirles como a Embaxadores de Repblica libre
a vuesenyoras, hazindoles cubrir, sin que deste favor, y auxilio entienda su Magestad repor-
tar otro inters ms que hazer que los cathalanes sean conservados en sus leyes y privilegios, y
se vean libres de las oppressiones, y de mi parte les prometo y assiguro que les valdr, y favo-
recer como si yo fuera cathaln.

Abans de marxar, el cardenal els va tornar a repetir que fos com fos Catalunya
havia de ser repblica, com Gnova.24 De fet, els catalans ja actuaven com a rep-
blica independent. El cardenal, amb gran encert, els va manar cobrir-se, la mateixa
preeminncia de qu van gaudir posteriorment quan es van trobar amb el monarca.
En el registre de la Generalitat, en el Dietari, va quedar constncia de la proposta de
la repblica per part del diputat eclesistic Pau Claris a la Junta de Braos:25

Dimecres, a XVI. Lo senyor de Plesis Besanson ha fet ostensi dels poders que lo rey
christianssim li ha donats en orde a la assistncia que desija fer a esta provncia per sa conser-
vaci, en los quals, entre altres captols, li dona poder sa magestat christianssima per adm-
trela de baix de sa protecci, ab que reduesca son govern a forma de repblica ab los pactes y
condicions que entre la provncia y a sa majestat christianssima se ajustaran.

22. Un humanista com ara Desideri Erasme (1469?-1536) ja esmentava lamor a la ptria com una
passi natural en la seva obra mestra, Moriae encomium, i tamb en una carta a M. Dorp (magister de te-
ologia a lAcadmia de Lovaina) li manifestava que cada poble tenia amor propi particular. Erasme de
ROTTERDAM (ed. de 1997), Elogio de la locura, Barcelona, p. 99 i 111.
23. J. H. ELLIOTT (1989), La revolta catalana (1598-1640), Barcelona, p. 498, 1a ed. anglesa, 1963,
considerava Catalunya, en aquells moments, com una repblica independent. En canvi, Nria SALES
(1987-1990), Els segles de la decadncia (segles XVI-XVIII), a Pierre VILAR (dir.), Histria de Catalunya, 8 v.,
Barcelona, vol. IV, p. 338, va dubtar de la seva existncia.
24. Citat per Ferran de SAGARRA (1931), El govern republic de Catalunya en 1641, separata de la
Revista de Catalunya (setembre-octubre), 32 p. La citaci s a la p. 12. Aquesta informaci prov duna
carta datada a Pars el 5 de gener de 1641 amb rbrica de don Francesc de Gravalosa i Amat, don Llorens
Barutell i Jaume Bru, que van ser els tres catalans rebuts en audincia per Richelieu i, ms tard, pel rei
Llus XIII de Frana. La carta esmentada es conserva a lACA, Generalitat, Cartes de Santa Coloma, cap-
sa 79, nm. 11757.
25. Ferran de SAGARRA (1931), El govern republic, p. 12, va justificar que en els registres ofi-
cials de la Generalitat i del Consell de Cent no va quedar constncia que es proclams la Repblica Cata-
lana, passant per alt lanotaci que hem transcrit.
05 Comp. Societat Catal. XV 12/1/05 17:38 Pgina 80

80
NRIA FLORENSA I SOLER

La resoluci dels Braos va ser: Que se accepte la protecci.26 Aix doncs, el

cardenal Richelieu, amb molta astcia, veia en la Repblica Catalana una soluci po-
ltica.27 La seva mestria pels afers poltics va ser notria. Era un home dotat per als te-
mes destat, que, segons ell mateix afirmava, tenia ms dificultat a dominar el des-
patx de Llus XIII de Frana, de quatre peus quadrats referint-se als temes
familiars, que els assumptes dEuropa.28 Per als catalans, a ms de per als aspectes
assenyalats, la Repblica va servir per a una transici per al canvi de monarca i va
tenir una duraci simblica:29 set dies, amb clara referncia bblica.
En aquells moments, la situaci militar de Catalunya era molt difcil, ja que el Ros-
sell estava sota el domini de les tropes hispniques. Una petita part de les esmenta-
des tropes shavia ajuntat amb el gran exrcit del marqus de Los Vlez que des de
Tortosa i Tarragona, per la lnia de costa, avanava cap a Barcelona sense poder-lo de-
turar. La Ciutat Comtal, per la seva part, es preparava per lescomesa i per resistir, su-
posadament, un llarg setge.30 Per tant, finalment, es va imposar la realitat immediata:
necessitats militars (soldats i tcnics experimentats, armes, municions); dabastaments
(en especial blat i altres productes); elevades despeses de guerra; el rpid avan de
lexrcit de Los Vlez; fortes pressions rebudes dels dos bndols en la guerra; per les
tctiques dels francesos (retirada i marxa del mariscal Espenan i de la seva tropa); per
lhabilitat negociadora de Bernard Du Plessis-Besanon, etc. A ms, no hem de negli-
gir el menester francs per la vigilncia i protecci de la costa catalana. A les darreres
Corts catalanes finalitzades el 1599, un acord general dels tres braos va ser sollicitar a
Felip II disposar de dues galeres, com havia tingut anteriorment Catalunya, a fi de pro-
tegir les seves costes; per, malgrat lacceptaci reial, no es va materialitzar.31
Si bona part de lelit catalana va atiar la revolta, tamb sha de ressaltar que en
els moments lgids revolucionaris els va resultar molt difcil controlar el moviment
popular, i si, com hem assenyalat, lajut francs era imprescindible militarment i
econmicament, en laspecte social va restablir una clara jerarquia de poder amb
Llus XIII de Frana, que va donar les garanties per imposar, amb menys complexi-

26. ACA, Generalitat, Dietari, 1641, f. 573v. Recentment sha transcrit i publicat a Josep Maria SANS
I TRAV (dir.) (1999), Dietaris de la Generalitat de Catalunya, 10 v., Barcelona, vol. V, anys 1623-1644,
p. 1134.
27. Aix ho valorava Jos SANABRE (1956), La accin de Francia en Catalunya en la pugna por la he-
gemona de Europa (1640-1659), Barcelona, p. 131, 132 i 145; John H. ELLIOTT (1989), La revolta, p. 511.
28. Joseph BERGIN (1987), Pouvoir et fortune de Richelieu, Pars, p. 18.
29. Eullia DURAN (1987), Simbologia poltica catalana a linici dels temps moderns, Barcelona;
tamb Eullia DURAN (1991), Sobre la mitificaci dels orgens histrics nacionals catalans, Barcelona.
30. Nria FLORENSA I SOLER i Manel GELL, Pro Deo. Pro Regi et Pro Patria . La revoluci catalana i
la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona, Premi Francesc Carreras Candi, 2001, Fundaci
Salvador Vives i Casajuana, en premsa.
31. Arxiu Histric Ciutat de Barcelona (AHCB), Consell de Cent, Corts, 1599, XVI, 77, f. 350, 423v-
424. Vegeu tamb el memorial elaborat per la comissi de divuit persones en representaci dels tres esta-
ments. ACA, Corts, 1599, Generalitat, 1099, f. 370 (344)-373v.
05 Comp. Societat Catal. XV 12/1/05 17:38 Pgina 81

81
LA REPBLICA CATALANA DE 1641: UN FOC DENCENALLS

tat, lordre social predominant a lAntic Rgim. Si b s cert que lo francs es consi-
derava tradicionalment lenemic natural dels catalans,32 no sn menys certes les se-
ves influncies i les relacions entre els dos pasos, tant per la immigraci francesa a
Catalunya com per les estretes relacions comercials.33 En aquells moments es va
complir laforisme popular que afirma que els enemics dels meus enemics sn els
meus amics.34 Aquest fet era temut a Madrid: en nombroses consultes del Consell
dArag exposaven el temor de les accions i lapropament dels catalans als france-
sos, per Felip III, el privat Olivares, el protonotari Villanueva i el seu equip de go-
vern van optar per exercir sobre Catalunya m de ferro, una poltica intransigent
que vulnerava les lleis del pas i fortes pressions econmiques, i, a ms, van imposar
als catalans un tipus dallotjaments militars, que inicialment van dictar-se ms durs,
fins i tot, que els ms drstics de la Llombardia.35 Davant daquestes concussions
reials, poc marge de maniobra poltica van deixar als catalans, que, subjugats de tal
manera, el mar de 1640 iniciaven els contactes oficiosos amb Frana. Sobre els
francesos s molt suggeridora una carta dels jesutes, amb una frase que, al nostre
parer, ho resumeix molt encertadament: y si ahora los buscan no es por mayor bien
sino por menor mal.36
La revoluci i la repblica catalana va ser un projecte collectiu per la conflun-
cia dinteressos dels sectors privilegiats que se sentien maltractats per la Corona,
diferents capes socials urbanes i rurals, bona part de lestament eclesistic i, a ms,
va ser encapalada per les dues mximes institucions del pas: la Generalitat i el
Consell de Cent, que van recollir el descontentament general i amb connivncia van
engegar les accions. El que lhistoriador Ferran Soldevila considerava una doble re-
voluci va ser la mateixa revoluci amb vessants confluents. Inicialment, el projecte
va ser resistencialista, va tenir una formulaci clara de protesta, de negaci, doposi-
ci a la concussi reial, personalitzada en Olivares, una estratgia tctica conjuntural
i una gran capacitat de mobilitzaci collectiva. El duc de Nocera, virrei dArag, aix
li ho comunicava a Felip III:

32. El notari Pere Pascual (1595-1644) aix ho manifesta en les seves memries, Raymond SALA
(1996), Dieu, le roi, les hommes Perpignan et le Roussillon 1580-1830, Canet, p. 35 i 38; tamb RUBIS I
MIRABET (1996b), p. 106.
33. Emili GIRALT, La colonia mercantil francesa de Barcelona a mediados del siglo XVII, Estudios
de Historia Moderna, nm. VI (1956-59), p. 217-275; Jordi NADAL i Emili GIRALT (2000), Immigraci i re-
dre demogrfic: Els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Vic.
34. En contraposici, ms endavant, cap a final del segle XVII, es va estendre per Catalunya un
sentiment de gallofbia molt acusat, fruit de les relacions adverses. Aix va contribuir a la formaci duna
conscincia collectiva catalana, segons Oscar JAN CHECA (2001), Aspectes de la relaci identitria de Ca-
talunya amb Frana a lpoca de Llus XIV, Manuscrits: Revista dHistria Moderna, nm. 19, p. 103-136.
35. Aquests aspectes estan explicitats a Nria FLORENSA I SOLER (2003), La ciutat de Barcelona i la
Reial Audincia contra Felip IV de Castella: lo pes de les paraules, Actes del XVII Congrs dHistria de
la Corona dArag, Barcelona-Lleida, setembre 2000, vol. III, p. 331-342.
36. Cartas de algunos P. P. de la Compaa de Jess sobre los sucesos de la monarqua entre los
aos 1634 y 1648, Memorial Histrico Espaol, vol. 13-19, Madrid, 1861-1865, vol. 16, p. 73.
05 Comp. Societat Catal. XV 12/1/05 17:38 Pgina 82

82
NRIA FLORENSA I SOLER

La obstinacin de los catalanes, la unin tan general, el haver tomado las armas todos
con singular conformidad, ser tambin la cuenta dellos varios, pues sern ms de lo que pro-
meten, que para defender sus vidas, su hacienda y sus leyes, sern hidra, que a falta de uno
nacern siete.37

Per complementar les nostres argumentacions sobre la Repblica Catalana, co-

mentarem un document, un plec solt, sense signar, sense datar i sense constar el
lloc on es va escriure:38 es tracta, per tant, dun pamflet annim de la publicstica
catalana.39 La seva singularitat sn les dues versions que hi ha: luna figura en un
manuscrit conservat a la Biblioteca Universitria de Barcelona40 i laltra es va arxivar
en el Consell dArag.41 En aquesta versi es fa un balan general de lestat lamen-
table de la monarquia de Felip III i sesperona Catalunya perqu es converteixi en
repblica com Vencia: proseguit en vuestro valor, y publicaos por seora, [] y
os agan repblica dichosa, como la Beneiana. Al llarg de la histria del govern
municipal de Barcelona, trobem referncies constants de les ciutats italianes per
ladmiraci que sentien pel seu model de govern. Els consellers justificaven la seva
acci de govern amb referncia a Vencia, que, a ms, era un antic aliat histric.
Sobre la base daquesta relaci, en el procs de rearmament del Consell de Cent,
els consellers demanen ajut al Dux de Vencia i en concret solliciten que els ven-
gui armes. El mateix que van realitzar els enemics tradicionals, els moros blancs:
el 30 dagost de 1640, els consellers van escriure al governador de la repblica de
Gnova perqu portessin mosquets i arcabussos.42 Com assenyalava Pierre Vilar,
els catalans evocaven la seva herncia de ledat mitjana i la dinastia comtal cata-
lana, que estava molt vinculada al territori, a la llengua i a un passat cultural, per la
qual cosa Barcelona preferia fer comparacions amb les repbliques martimes de
Vencia o Gnova que no pas amb un imperi donde no se pona el sol.43 De les
repbliques italianes, en concret de Vencia, es valorava les constitucions polti-
37. Biblioteca Nacional de Madrid, Sucesos del ao 1640, ms. 2371, f. 111v.
38. El document el datem cap al desembre de 1640 o b una mica posterior: Portugal est medio
lebantado han buelto a despecho de sus capitanes.
39. Vegeu els nombrosos treballs pioners del professor Ricardo GARCA CRCEL (1985), Historia de
Catalua: Siglos XVI-XVII, 2 v., Barcelona, vol. I, p. 137-174. I tamb F. X. BURGOS i M. PEA (1984), Apor-
taciones sobre el enfrentamiento ideolgico entre Castilla y Catalua en el siglo XVII (La publicstica cata-
lana), Actes del Primer Congrs dHistria Moderna de Catalunya, Barcelona, vol. II, p. 557-567; Jaume
REULA I BIESCAS (1991), 1640-1647. Una aproximaci a la publicstica de la Guerra dels Segadors, Pedral-
bes: Revista dHistria Moderna, nm. 11, p. 91-108; Henry ETTINGHAUSEN (1993), La Guerra dels Segadors
a travs de la premsa de lpoca, Barcelona, 4 v.; Nria FLORENSA I SOLER (1996), p. 567-578.
40. Biblioteca Universitria de Barcelona (BUB), ms. 211, f. 190-192: Copia de una carta de avisos
que un confident de Madrid escrigue a un amich seu ciutada de Barcelona, s/f, s/d. Ricardo GARCA CR-
CEL (1985), vol. I, p. 147, cita el manuscrit, per en els folis 187-190 va reproduir una petita part de les re-
comanacions i va datar lescrit en el difcil otoo de 1649.
41. ACA, Consell dArag, lligall 285, nm. 34.
42. AHCB, Registre de Lletres Closes, 1640, f. 33-33v.
43. Pierre VILAR (1987-1990), Introducci, vol. I, p. 49-58.
05 Comp. Societat Catal. XV 12/1/05 17:38 Pgina 83

83
LA REPBLICA CATALANA DE 1641: UN FOC DENCENALLS

ques que eren un ideal dequilibri per evitar abusos de poder, tiranies i rebellions
per aconseguir la preuada estabilitat.44
En el manuscrit esmentat de la Biblioteca Universitria de Barcelona no es fa re-
ferncia a la Repblica Catalana, ni a lajut i la protecci de Frana; en contraposici,
afegia que el rei estava condemnat a les penes de linfern i que no tenia poder:

En Madrid, 23 de junio hiendo el Rey en una processin se le present delante un labra-

dor y le dixo, mira Rey que se pierde el mundo, mira que todos te enganyan, mira que estas
condenado a las penas del infierno, y desapareci este hombre sin saber como.

La possible explicaci de les diferncies s la probable censura practicada en

els dos documents en el moment de copiar-se, malgrat que tamb podien circular
dues versions; i, com succea en altres escrits coetanis amb la mateixa finalitat, fou
redactat a Barcelona, per figurava que procedia de Madrid: per aix estava escrit
en castell. Aquest s el cas del conegut escrit Verdader ngel de Llum de Francesc
Mart i Viladamor, que es va introduir clandestinament el 19 de febrer de 1640 a la
Sala del Consell de Cent. A ms, per difondrel popularment daqu en llengua
vernacla, sen van repartir cpies per Barcelona.
Els dos documents annims que estem comentant tenen en com com es tracta
les insolncies dels brbars (els castellans), la traci del virrei Santa Coloma i com el
dia de Corpus estaven molts dells a les Drassanes. El 7 de juny de 1640, diada de
Corpus, molts soldats de lexrcit hispnic estaven dins de les Drassanes, ja que ro-
manien aquarterats el ter del marqus dAitona, alguns cavallers catalans i gent di-
versa que sempre acompanyaven la tropa.45 Tamb les dues versions dels docu-
ments reflectien com la monarquia hispnica estava revoltada.
Un cop analitzats i confrontats els dos documents, considerem que el de lArxiu
de la Corona dArag es va escriure el desembre de 1640 o b una mica desprs tal
com ja assenyalvem; el document conservat a la Biblioteca Universitria possible-
ment s una cpia una mica posterior, per la qual cosa no resulta estrany que no hi
consti la frase sobre la Repblica Catalana i la protecci de Frana, ja que els cata-
lans, fins a lltim moment, van tenir extrema precauci dometre (en tota la docu-
mentaci oficial catalana que coneixem) les referncies explcites sobre lajut
francs, fins que el seu exrcit va entrar a Catalunya i va presentar batalla.
Un altre aspecte que comentarem en relaci amb el tema daquest estudi sn
uns treballs recents de dos historiadors: un, una comunicaci suggeridora, conclosa
en un llibre, i laltre, sobre un article que ens indueix a una certa polmica. El profes-
sor Simon i Tarrs va considerar que al llindar de la revoluci lordenament institucio-
44. RUBIS (1996a), p. 62, 65.
45. La mort del virrei comte de Santa Coloma i la matana de castellans en aquella jornada estan
mpliament explicades a Nria FLORENSA I SOLER, Via fora castellans! Francisco Manuel de Melo i la seva
histria, Monte Catano, nm. 3, p. 53-70.
05 Comp. Societat Catal. XV 12/1/05 17:38 Pgina 84

84
NRIA FLORENSA I SOLER

nal no era tant el resultat duns postulats ideolgics duna doctrina precisa, com una
srie de reconeixements legals de tradicions i de fets socials i poltics, i va precisar
posteriorment que la classe dirigent catalana tenia una formulaci ideolgica forta i
elaborada, tesi que compartim, i posem mfasi que hi havia diverses opcions i, per
tant, posicions poltiques divergents. Considerem que la revoluci havia estat un foc
dencenalls, per no per la seva falta de solidesa, que estava fonamentada en lorde-
nament jurdic catal,46 per la qual cosa van aplicar tots els recursos poltics i jurdics a
bastament, fins a passar a la resistncia i a la lluita frontal contra la concussi reial. La
seva caracteritzaci sha de fer sobre la base del conjunt delements complexos i les
seves interaccions, que van confluir i van provocar que la revoluci popular tingus,
relativament, poca durada. Sencavalc la revoluci poltica i la social i van evolucio-
nar segons la pressi de les forces que interactuaven, les necessitats i la seva conjun-
tura. A mesura que va avanar la revoluci, els catalans van formular, a la prctica, el
projecte ideal de la seva teoria poltica: la repblica sota la protecci de Frana.
En sentit contrari a la nostra opini, el professor Palos Pearroya no considera
que la Generalitat disposs dun projecte efectiu per protegir els seus drets i conte-
nir lavan de lautoritat reial,47 idea que no compartim, ja que considerem que s
que el tenia, perqu no hi va haver passivitat per part de la Generalitat, sin al con-
trari: va ser des de la instituci que sesperon la resistncia. De manera oficiosa,
tres catalans negociaven el 15 de mar de 1640 amb Frana, a fi daconseguir un ajut
militar per a la defensa de Catalunya.48 Resulta important la data esmentada com a
inici de negociacions amb els francesos, perqu aquest procs finalitzaria posterior-
ment en pactes oficials. Aquesta informaci havia estat rebutjada o menystinguda
per la historiografia catalana, per la versemblana sha dadmetre, ja que recent-
ment hem pogut contrastar-la en dues fonts arxivstiques diferents.49 Per tant, hi ha-
via molt ms que complicitat amb la rebelli, per la qual cosa hi havia uns objectius
poltics; en cas contrari, la revolta catalana hagus estat com les jacqueries, una ms,
per per la implicaci i la voluntat poltica de les mximes institucions catalanes

46. Vegeu Santiago SOBREQUS I VIDAL (1978), Histria de la producci del dret catal fins al Decret
de Nova Planta, Girona; Vctor FERRO (1987), El dret pblic catal: Les institucions a Catalunya fins al
Decret de Nova Planta, Vic.
47. Joan Llus PALOS PEARROYA (1999), Les idees i la revoluci catalana de 1640, Manuscrits: Re-
vista dHistria Moderna, nm. 17, p. 277-290, la citaci s a la p. 290.
48. Biblioteca Nacional de Madrid, ms. 2371, Sucesos del ao 1640, f. 212-213v. Es van trobar les
cinc persones segents: els catalans Francesc Vilaplana, Aleix de Sentmenat (sergent major de la ciutat de
Barcelona) i Ramon de Guimer (constava per error com a Ramon de Marimont), i per part de Frana, el
mariscal Espenan i Bernad Du Plessis-Besanon, ambds tamb van representar posteriorment el Govern
francs a la Conferncia de Ceret (24-9-1640).
49. La primera menci de mitjan mar de 1640 la va donar Celestino PUJOL I CAMPS (1888-1891),
Memorial Histrico Espaol, vol. XX-XXV, Madrid, 6 v., que va transcriure un document (nm. 335, apn-
dix X, tom XXI, p. 416-419) alhora que justificava la seva publicaci (tom II, p. VI-XII). Lesmentat document
va ser considerat apcrif i no va ser acceptat ni per Ferran SOLDEVILA ni per Josep SANABRE. Vegeu Nria
FLORENSA I SOLER (1996), p. 598, nota nm. 16 i la nota anterior daquest article.
05 Comp. Societat Catal. XV 12/1/05 17:38 Pgina 85

85
LA REPBLICA CATALANA DE 1641: UN FOC DENCENALLS

(Generalitat i Consell de Cent) van preparar una conspiraci i una revoluci que va
arribar a les ltimes conseqncies: la guerra.
A manera dexemple justificatiu de la nostra tesi recordem alguns aspectes des-
tacables: els consellers de Barcelona, desprs de la mort del virrei Santa Coloma, r-
pidament van reclutar soldats; desprs, pblicament van reconduir la seva actuaci,
per secretament van conservar i pagar un petit grup armat, duns quaranta-sis ho-
mes, a crrec dAloy Planes i don Llus de Peguera, i procuraven incrementar-lo, no
amb bisoos, sin amb gent molt granada; els diputats que formaven la divuitena
van convertir-se en trenta-sisena popular, amb autoritat per governar per servir la
ptria i actuaven de com acord amb bona part del Consell de Cent; els diputats
van negociar i aconseguir, per escrit, que Llus XIII de Frana els conceds el que Fe-
lip III els havia negat repetidament.50 En el cas de la ciutat de Barcelona, va obtenir
el dret de cobertura dels consellers, la supressi del cinqu reial, la garantia dels pri-
vilegis municipals,51 etc. Reflexionem la seva importncia: quan els ostatges catalans
enviats a Pars, esmentats anteriorment, van ser rebuts pel cardenal Richelieu en au-
dincia, els va fer cobrir com tamb posteriorment en presncia del rei francs,
asseures en cadires iguals a la seva, els va tractar de senyories i de tornada a la capi-
tal encara que de nits van ser acompanyats de cavallers de sa guarda y atxas en tot
lo cam, que sn tres lleguas.52 En una societat tan solemne i protocollria, aquests
gestos van ser molt apreciats pels catalans, que els van difondre afalagats.53 A ms, si
la Generalitat no hagus disposat dun programa efectiu, els diputats no haguessin
demanat als consellers de Barcelona que vulneressin la llei i es forcs la sort. El no-
vembre de 1640, saugment el Consell de Cent en 72 membres: els 72 consellers
que havien de cessar van romandre en el plenari i van entrar els 72 nous que corres-
ponia, per la qual cosa el Consell de Cent va passar de 144 a 216 membres. Da-
questa manera, sasseguraven els jurats que havien encapalat la resistncia i les
hostilitats contra la Corona, alhora que sestablia un mnim de cent jurats per poder-
se reunir el plenari.54 Van incrementar la representaci per la necessitat de garantir
la permanncia de les persones bsiques per a la revoluci i la guerra, per tamb

50. Quan Felip III va destituir el comte dOlivares, el 24 de gener de 1643, va publicar un edicte
de perd reial, on reconeixia i es comprometia a reparar part dels greuges patits pels catalans, per les
concessions i la renovaci de compromisos arribaven massa tard. Vegeu un resum a Antoni ROVIRA I VIR-
GILI (1972-1979), Histria de Catalunya (dir. Jaume Sobrequs i Callic), 8 v., Bilbao (reproducci facs-
mil de la primera edici: 1922-1937), vol. VIII, p. 520.
51. El febrer de 1640, la Generalitat, dacord amb els advocats consultats, va declarar la contrafac-
ci a les crides del virrei, publicades el 24, 26 i 28 de desembre de 1639 i va demanar al comte de Santa
Coloma que les revoqus. ACA, Generalitat, Dietari, f. 298-301v., 303.
52. ACA, Generalitat, Cartes de Santa Coloma, capsa 79, nm. 11757, Pars, 5 de gener de 1641.
53. Biblioteca de Catalunya, Fullets Bonsoms, nm. 71, Carta de uno de los rehenes que envi el
Principado de Catalua al Rey Cristiansimo, 27 de novembre de 1640.
54. ACA, Generalitat, N, Dietari, 1640, f. 550-550v. AHCB, Registre de Deliberacions, 1640, f. 400
i 1641, f. 3-5.
05 Comp. Societat Catal. XV 12/1/05 17:38 Pgina 86

86
NRIA FLORENSA I SOLER

per legitimar i per vincular les decisions. Es van vulnerar els privilegis reials i, per
tant, el pacte i la tupinada van substituir latzar a la insaculaci municipal de
lany 1640: Joan Pere Fontanella eminent jurista amb prestigi europeu va ser
conseller en cap aquell any decisiu.55 Lhistoriador Feliu de la Penya el 1709 ho va
recollir lacnicament i veladament de la manera segent:

Llego el dia 30 de Noviembre, en que en la Ciudad de Barcelona sortean los Concelleres,

y parte de los sugetos del Consejo de Ciento; y aunque muchos eran de parecer continuassen
los mismos por la experiencia que de ellos se tenia, y necessitarlo assi el estado de las cosas;
no obstante viendo, que avia de ser con algun menoscabo de sus Privilegios por cuya defensa
padecian tantos trabajos, se resolvi sorteassen segun la costumbre; dexando para su mayor
acierto los sugetos del Consejo de Ciento antiguos.56

Aquest augment del Consell de Cent s important remarcar-lo, perqu no tenim

coneixement que shagus destacat aquest canvi municipal bsic, fet que condi-
ciona algunes interpretacions de la revoluci i de la guerra, malgrat que constava
amb error numric en el procs de Corts de la Junta General de Braos de 1640 que
sha transcrit i publicat ntegre.57
El professor Elliott va titllar la Revoluci Catalana com una tpica revolta de
lordre antic una revolta medieval contra la monarquia de nou encuny, amb una
forma de govern que ja havia comenat a semblar anacrnica. Per, posteriorment,
va matisar el concepte danacronisme i modernitat:

De fet qualsevol discussi de la histria europea moderna en termes de progrs i reac-

ci em sembla tosca i simplista. Com tots els historiadors coneixem, o haurem de conixer, la
modernitat davui pot esdevenir anacrnica dun dia per laltre, mentre que els anacronismes
dahir poden adquirir amb la mateixa rapidesa nova actualitat.58

55. Indicat a Nria FLORENSA I SOLER (1993), La insaculaci pactada. Barcelona, 1640, Actes Tercer
Congrs dHistria Moderna de Catalunya. Pedralbes: Revista dHistria Moderna, nm. 13 (1), p. 447-
455; posteriorment, desenvolupat mpliament, Nria FLORENSA I SOLER, El bienni de transici: 1640-1641.
Conflictes socials a Barcelona: el conseller sis menestral i la revoluci urbana, a Carlos MARTNEZ SHAW
(ed.) (1999), Historia moderna, historia en construccin, vol. II, Lleida, p. 497-511.
56. Narciso FELIU DE LA PEA (1709), Anales de Catalua, 3 v., Barcelona, vol. 3, f. 278-279. Hi ha
una reedici, Narcs FELIU DE LA PENYA (1999), Barcelona.
57. Basili DE RUB (1976), Les Corts Generals de Pau Claris: Dietari o procs de Corts de la Junta Ge-
neral de Braos de 10 de setembre de 1640 a mitjan mar de 1641, Barcelona, p. 224-231; a la transcripci
va afegir: no de consistori (p. 225, nota nm. 119), que no figurava a loriginal i que era oposat a la frase
escrita. Recentment, Vicen ESTANYOL BARDERA (1999), El pactisme en guerra (lorganitzaci militar cata-
lana als inicis de la Guerra de Separaci, 1640-1642), Barcelona, ha seguit la transcripci de Rub, per
en referncia a la composici del Consell de Cent va realitzar la lectura i el resum incorrectament; en
descrrec seu sha dassenyalar que altres historiadors van passar per alt la informaci, possiblement per-
qu les xifres no coincidien.
58. John H. ELLIOTT (1989), La revolta, p. 525-526; del mateix autor, Catalunya dins duna Eu-
ropa de monarquies compostes, Actes Tercer Congrs dHistria Moderna de Catalunya. Pedralbes: Re-
vista dHistria Moderna, nm. 13 (1), p. 11-23 (la citaci s a la p. 20).
05 Comp. Societat Catal. XV 12/1/05 17:38 Pgina 87

87
LA REPBLICA CATALANA DE 1641: UN FOC DENCENALLS

Aix, doncs, considerem que no s vlid devaluar la Revoluci Catalana sobre la

base duna suposada modernitat, per alguns elements caracterstics: el seu carcter tra-
dicional, religis, etc. Perqu tota revolta, revoluci i guerra tenia (i, moltes vegades,
t) un substrat tradicional, patritic, religis, etc., que servia de cohesionador social i
de potenciador del sentiment collectiu a favor duna causa comuna. Profecies, messia-
nisme, miracles i sermons tamb van acompanyar la guerra de separaci portuguesa.59
A tall dexemple concret, de les contradiccions de la modernitat, pensem en
Ren Descartes, considerat el pare de la filosofia moderna, que amb la seva obra
Discours de la mthode pour bien conduire sa raison et chercher la vrit dans les
sciences (1637) va provocar una revoluci del pensament, Je pense, donc je suis,
on prevalia el racionalisme, per va realitzar la promesa a Nostra Senyora de Loreto
de fer una peregrinaci al seu santuari si lajudava a resoldre els seus dubtes i va
complir el proms.60
Compartim les paraules de lhistoriador Christopher Hill:

Un cop lesdeveniment sha produt, sembla inevitable; les alternatives sesfumen. La hist-
ria lescriuen els guanyadors, sobretot la histria de les revolucions. Val, per, la pena que ens
endinsem imaginativament enrere cap al temps en qu les diverses opcions semblaven obertes.61

Seguint lexercici proposat, imaginem-nos: com podria haver canviat la histria

si els catalans haguessin resistit polticament mantenint la Repblica fins a la batalla
de Montjuc? Dita batalla va tenir lloc el 26 de gener de 1641, quan a les set del mat,
lexrcit hispnic comandat pel marqus de Los Vlez, amb catorze teros, formats
per uns quinze mil soldats dinfanteria i dos mil cavalls, va comenar latac contra
Barcelona. Inicialment, es van dirigir sobre la fortalesa de Montjuc, que va ser de-
fensada heroicament per uns sis-cents o vuit-cents catalans i francesos. La dura con-
frontaci militar va finalitzar ben entrades les quatre de la tarda. Per la manca de
prudncia tctica de lexrcit hispnic, de previsi dabastaments i duna desorganit-
zaci general, latac sobre Barcelona va ser un fracs i va obligar el virrei castell i
els seus homes a fugir a tota pressa per resguardar-se cap a Tarragona. A laltra
banda, els catalans van celebrar cofois la sonada victria.62

59. M. ngels PREZ SAMPER (1992), p. 77.

60. Jos ORTEGA I GASSET (1969), La rebelin de las masas, Barcelona, p. 35, va deixar escrit: nues-
tro sumo maestro Descartes, el hombre a quien ms debe Europa. Daltra part, Descartes havia renun-
ciat a les grans especulacions cosmolgiques i es va refugiar durant vint anys a Holanda. Josep FONTANA
(2000), La histria dels homes, Barcelona, p. 75-80. Vegeu Francisco de P. SAMARANCH (1983), Prlogo a
Reglas para la direccin de la mente, a Ren DESCARTES, Discurso del mtodo. Reglas para la direccin de
la mente, Barcelona, p. 120.
61. Christopher HILL, Some intellectual consequences of the English Revolution, citat per Josep
FONTANA (2000), La histria dels homes, p. 346.
62. Nria FLORENSA I SOLER (2001), La derrota del ejrcito hispnico en Barcelona: la batalla de
Montjuc. Antecedentes y desarrollo de la guerra, a Jos ALCAL-ZAMORA i Ernest BELENGUER (coord.), Cal-
dern de la Barca y la Espaa del Barroco, 2 v., Madrid, vol. II, p. 189-206.
05 Comp. Societat Catal. XV 12/1/05 17:38 Pgina 88

88
NRIA FLORENSA I SOLER

Aix doncs, la Repblica Catalana sha danalitzar tamb en clau possibilista. Ha-
via estat un projecte inicial, per la qual cosa es va realitzar una proclama testimonial
per mostrar i deixar constncia de la teoria poltica de la revoluci. La Repblica no
va ser una ficci terica irrellevant, un acte romntic, per desposseir-la del seu valor
revolucionari. Va ser un acte de reafirmaci de la voluntat collectiva, per es va im-
posar la necessitat de la praxi: per la conjuntura militar, poltica i econmica, els ca-
talans van aplicar el principi clssic Primum vivere, deinde philosophari. Daquesta
manera, la Repblica Catalana de 1641 va ser com la revoluci social, un foc den-
cenalls, que va sucumbir a la temena dels diferents mbits de poder de perdre els
seus privilegis.