Que s la cbala catalana?

Captol I

Tots els diaris de Barcelona es van fer ress de les paraules que va pronunciar a
Barcelona Harold Bloom, el crtic literari jueu-americ considerat uns dels ms
prestigiosos del mn, quan va rebre el Premi Internacional Catalunya lany 2002 va fer el
segent comentari: Em sento content de ser a la terra de Ramon Llull i Salvador Espriu,
filsof i poeta influts pels cabalistes Nahmnides de Girona i Isaac el Cec

En cap dels diaris llegits durant aquells dies posteriors vaig trobar cap explicaci que fes
referncia al pensament cabalstic de Nahmnides i Isaac el Cec1o una explicaci sobre el
qu s la cbala en general, i en concret, la cbala catalana. Ni sobre la influncia i
presncia de la cbala en la cultura de llengua catalana. Ni tampoc cap referncia a Gerbert
dOrlhac, cabalista occitano-catal que estudi a Ripoll i que va arribar a ser Papa de Roma
amb el nom de Silvestre II en el segle X

Mha semblat que era arribat el moment de tornar a explicar qu s la cbala amb criteri
catal, en llengua catalana i des de Catalunya.

Ho volia fer en un llibre que ports per ttol El Llibre de la Llum, amb lesperana que
sobri novament la porta que va obrir un altre llibre de igual ttol en hebreu Sefer ha Bahir,
el llibre on es va escriure per primera vegada la paraula cbala en el segle X i que des de
terres catalanes, occitanes i provenals, es va donar a conixer a tot el mn.

El Sefer ha Bahir va obrir un cicle histric en el segle X. El Llibre de la Llum podria

obrir un altre cicle histric en el segle XXI. Desprs vaig pensar afegir-li el subttol La
cbala catalana, lEuropa de les nacions i la pau al mn per la matemtica de la Histria
amb el nom de tres protagonistes catalans: Guifr el Pels, Ramon Llull i Salvador Espriu.

Matreveixo a dir-ho ara, que un jueu americ, en Harold Bloom, nha fet el comentari
sobre Espriu i Llull; si no hagus estat per aix, no mhauria atrevit a parlar-ne ni a
escriuren res, degut als prejudics que, per diverses causes, pesen damunt el tema de la
cbala i el pensament que es basa en aquest sistema danlisi de la realitat.

PREJUDICIS CONTRA LA CBALA

Els prejudicis culturals en contra de la cbala sn encara molt forts degut a la propaganda
en contra que es va fer, i es fa, per part dels adversaris daquest pensament que s en els
orgens del pensament de la humanitat. La cbala es basa en lArbre del Coneixement i
1
Nahmnides s el cabalista Bonastruc a Porta de Girona. Isaac el Cec s cabalista catal ( alguns
historiadors diuen que era provenal) creador de lEscola de lAnima de Girona quan Girona durant lEdat
Mitjana era considerada com la Mare dIsrael

1
aquest en moltes tradicions culturals s lArbre del Parads. El silenci sobre aquest tema
tamb era degut a la prevenci per causa de les tergiversacions i manipulacions que se nha
fet degut a que se lhagin apropiat moviments culturals que es basen en la superstici ms
que no pas en el seny, el raonament i la cincia matemtica que s propi de la cbala
autntica i de la cbala catalana. Moltes vegades es fa silenci al voltant de la cbala i es
troba una auto-censura generada per prejudicis socials. No cal censura oficial, ens reprimim
la voluntat, les emocions i els pensaments perqu resulta ms cmode adaptar-se a all que
s considerat culturalment correcte segons les directrius imposades des dels estaments i
institucions oficials i justificar-se amb all del rigor acadmic ms que no pas escoltar la
paraula viva en cada moment i circumstncia.

SALVADOR ESPRIU

Crec que resulta oport llegir un poema de Salvador Espriu, abans i acabat de exposar qu
s la cbala. Entre daltres coses, perqu la cbala, tamb es motiu de llenguatge potic i
allegric sobre la situaci del mn en el que vivim. El poema es titula Arbre.

ARBRE
Jo et vaig somniar majestat invisible
Que plana per la fa de cada cosa.
Arrelat en dolor de la cendra,
Un home noms, et portava, sepulcre,
Pare mort, dintre meu, en silenci,
I et cridava amb paraules de vent
Dantics millenaris, que encenen la ira.
No has respost mai al clam i em deixaves
En temena de nit, foc secret, alta flama,
Arbre Du en la nit.

A quin arbre es refereix Salvador Espriu, quan escriu Arbre Du en la nit? Quina s
aquesta nit?

LA CBALA I LARBRE DE LA VIDA

Per a respondre qu s la cbala potser es podria dir el segent:

s un sistema danlisi i dinterpretaci de la realitat basat en el dileg entre diferents

proposicions admeses per tothom (axiomes) que es situen en un diagrama que
sanomena lArbre de la Vida o Arbre de les Vides. Aquest Arbre permet a les persones,
conixer-se a si mateixes i sentir-se integrades en la realitat que les envolta de manera
participativa tot donant un sentit a la Vida.

2
Abans de continuar, per, llegint all que he escrit sobre la cbala, recomano mirar la
imatge on hi ha dibuixat el diagrama de lArbre de la Vida, perqu una imatge, val ms
que mil paraules.

Arbre de la Vida . Arbre Sefirtic. Arbre del Coneixement.

Etz Chaim o Jaim (En hebreu se lanomena Arbre de les Vides en plural)

Jo entenc que aquest s lArbre Du del qual parla Salvador Espriu en el seu poema.

Aquest Arbre de la Vida consta de 10 sefiroth (daqu li ve el nom dArbre Sefirtic),

paraula hebrea que vol dir nombre o esfera. Lestudi daquestes 10 sefiroth sn la base
essencial dels estudis cabalstics.

3
La cbala, dna una resposta a les preguntes essencials que la tradici, que s all que sha
transms oralment des del naixement de la cultura, ens ha legat, i que sn les preguntes que
sha plantejat lsser hum des de sempre i a tot arreu: Qui som? Don venim? Qu hi fem
aqu en aquest mn? Qu hi hem de fer en aquesta vida? A on anem quan morim? Qu s
la Vida? Per aix, lorganigrama que serveix per explicar grficament la cbala es diu
Arbre de la Vida. Tamb s un mtode que ens permet establir comparacions amb les altres
religions i cercar el com denominador, all que s essencial, a totes elles .

El sistema cabalstic basat en lArbre de la Vida ens dna un llenguatge universal, que es
pot explicar per mitj de totes les llenges en llur diversitat, especialment i de forma
implcita en el cabalisme en les diverses llenges vernacles de cada lloc com s el cas del
catal a Catalunya Pasos Catalans -, el qual facilita el dileg amb un mateix, amb les
altres persones, les diverses religions i les diverses nacions, de tal manera que es pot posar
al servei de la veritable pau amb un mateix amb els altres i en el mn.

La pau que pot portar el dileg en llenguatge cabalstic, la pau de la cbala, no s una pau
imposada amb la por per la fora bllica de les armes, de la pressi demogrfica que
ocupa un territori autcton i ofega la manifestaci de lesperit vernacle local mostrant-se
adversament a la cultura prpia del lloc. Tampoc s la que els poders malvats fan amb lleis
injustes que no tenen com a finalitat la justcia ni el regne de la Veritat sin anorrear les
manifestacions de lEsperit Universal per oprimir la nacionalitat o nacionalisme vernaclista
per mitj de la qual vol manifestar-se. La pau de la cbala autntica, s una pau que es
construeix amb criteri objectiu, amb seny, arguments raonables i demostracions
matemtiques, sobre la base de la Veritat, lAmor i la Justcia Material. Tres mns que es
corresponen als tres nivells que t lArbre de la Vida i que sn: el mn de lEsperit, el mn
de lnima i el mn del Cos ( individual ) o naci ( collectiu).

La cbala tamb es defineix com un conjunt de teories metafsiques, mstiques i exegtiques

basades en lectures bbliques, especialment en els cinc primers llibres de la Bblia (El Pentateuc),
que els cabalistes anomenen la Torah. Aquestes teories han estat desenvolupades originalment en el
judaisme i en llengua hebrea.

La cbala s, al meu entendre, un sistema de raonament que t com a finalitat trobar la

Veritat, i amb ella , el sentit de la Vida i la salvaci del gnere hum, tot demostrant els
arguments matemticament, assignant a cada lletra un nmero i unes correspondncies o
relacions amb tots els fenmens de la Naturalesa i de la Creaci.

Es parteix de la base que existeix un sser creador, o Du, i ho fa amb un criteri propi i
sota un determinat concepte que el situa a linterior de totes les formes. A linterior de les
persones o ssers humans.
No obstant, la cbala com a sistema de raonament, o mtode danlisi de la realitat, pot ser
emprat per tothom, fins i tot pels qui es consideren ateus. Hi ha qui parla de la cbala, fins i
tot, com duna religi laica.

4
 El cabalista Elifas Levi,2 defineix la cbala com les matemtiques del pensament hum i
llgebra de la fe cristiana. Daltres defineixen la cbala com un mapa de la conscincia;
una font dinspiraci constant per aquells que cerquen la Veritat, sigui quina sigui la seva
religi, sigui quina sigui la seva classe social, sigui quina sigui la seva raa.

Segons una tradici cabalista es considera que Joshua ben Miriam, nom en jueu de Jess
fill de Maria Jesucrist, entre els cristians , va ser un transmissor de la Cbala, i per tant
sinterpreta el missatge de la salvaci evanglica, dels profetes i evangelistes identificant-lo
en llenguatge cabalista. Hi ha un corrent cabalista ortodox que no accepta la divinitat de
Jesucrist, no creuen que Jess fos Du ni Fill unignit de Du. Accepten, per, que era
cabalista i lanomenen rab que vol dir mestre en hebreu. Els Apstols tamb es
dirigien a Jess anomenant-lo mestre.

La cbala, s doncs, un sistema per analitzar, entendre i participar en lessncia, la definici

i la interpretaci de la realitat. El seu objectiu es connectar als ssers humans en harmonia
amb si mateixos, amb tothom, amb la naturalesa, amb tota la Creaci i amb el Creador. A
nivell personal i a nivell nacional, doncs, el sentiment nacionalista autntic o vernacle,
forma part daquest procs de realitzaci, integraci i participaci.

La cbala ens pot ajudar a entendre el significat dels smbols, els mites, la cincia, els
oficis, les feines, i les obres dart, que sn funcions i senyals en el cam que hom ha de fer
per a realitzar-se a si mateix i per relacionar-se amb els altres i amb la Creaci i amb el
Creador. s un sistema filosfic que el pot fer servir tothom, creients i no creients, ensenya
que existeix un Du creador de totes les coses que s infinit i etern el qual es manifesta en
la Naturalesa, i alhora, s sobrenatural perqu s quelcom ms que tot all que podem
percebre amb les facultats humanes com podria ser la ra i els sentits -. Per s
fonamental tenir en compte que all que percebem del Creador, sha de percebre de forma
raonable i sempre per a participar en la evoluci de la Seva Obra fent el B i no fent el Mal.
Du, lamor s essencial, per aquest amor, comporta una coneixement raonable. Du ens
vol bons, per tamb en vol savis. Perqu aix podem collaborar en la realitzaci de la
Seva obra que s la Creaci.

Du s considerat infinit, principi de totes les coses, desconegut i incomprensible, en la

seva totalitat, per les seves criatures. Lsser Creador es manifesta a travs de les
emanacions que surten dEll. Aquestes emanacions, malgrat que sn 11, sha de considerar
que sn 10 perqu una delles, lanomenada Daat, es considera fora de la combinatria a
la que donen lloc les restants deu: Kether, Chokmah, Binah, Chesed, Geburah, Tifereth,
Netzach, Hod, Yesod, Malkuth, que es consideren atributs divins que es donen a conixer
als ssers humans i que estan senyalades en lorganigrama de lArbre de la Vida.
Aquestes 10 emanacions sn conegudes amb el nom de Sefiroth (En singular Sefirah) que
es podria traduir com gotes encara que habitualment sen diu esferes .

2
El seu nom de pila Alphonse Louis Constant. Els diccionaris el presenten com a cabalista francs,
per... Era dOccitnia, Provena o Catalunya Nord ? Va escriure un llibre titulat Dogma i ritual de l
alta mgia.

5
El sistema cabalstic t totes les aplicacions possibles, des de la medicina, la filosofia, la
teologia, lastronomia, la biologia, les matemtiques, leconomia, lecologia, la gesti
empresarial, la poltica, la psicologia,....s un sistema per viure la vida duna manera
concreta i en base a un determinat concepte de la Divinitat que el situa no fora dels
individus, sin dintre seu. s un concepte de la Divinitat que no ens fa obeir sin que ens fa
pensar. No actuem per obedincia sin per voluntat.

El cabalista s un tesof ( Estudis de Du . Teo = Du; Sofia =Saviesa) que collabora

conscientment amb Ell en lobra de la Creaci.

Etimolgicament, la paraula cbala , uns ens diuen que ve de ve de lhebreu, altre sens
diuen que ve de larameu, qabballah. Uns ens diuen que vol dir: tradici, altres en
diuen que vol dir revelar . Altres, ens diuen que vol dir rebre referint-se a la saviesa i
lenteniment. s com una revelaci interior. Cal tenir present que el mot Abba s una
manera de dir el nom de Du, i potser Qabbalah t en Abba la seva arrel etimolgica
o lorigen del seu significat.

LA CBALA I LA CULTURA DE LLENGUA CATALANA

El mot cbala, per, i aix ho considero molt important per defensar la hiptesi que
exposar ms endavant sobre la relaci de la cbala amb la cultura de llengua catalana i la
missi poltica de Catalunya com a naci, va utilitzar-se per primera vegada a la Provena
en el segle XI, quan aquesta terra era sota administraci catalana degut al matrimoni del
comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, amb Dola de Provena.
En aquell temps la Provena no era part de Frana ni de la cultura de langue doil
(llengua francesa), sin que pertanyia a la cultura de llengua provenal, de llengua
occitana i de llengua catalana.
Les ensenyances de la cbala es base en el diagrama de lArbre de la Vida que t tres
triangles que en total sumen nou sefiroth. Tres triangles, tres mns, que es corresponen als
tres nivells que sn:
El mn de lEsperit, el mn de lnima i el mn del Cos. El mn del cos a nivell individual
s la persona i a nivell collectiu s la naci o ptria..

Nou sn tamb els cavallers que acudiren a la crida dOtger Catal, llegenda que explica la
fundaci, o re-fundaci, de Catalunya amb un transfons que dna un sentit a la catalanitat.
Catalunya els Pasos Catalans - sn el continent o forma, la catalanitat s el contingut o
substncia.

Lexpulsi dels jueus dEspanya el 1492 va produir un canvi crucial en la histria de la

Cbala3

3
La cita s extreta del llibre de SCHOLEM, Gershon: Desarrollo histrico e ideas bsicas de la Cbala.
Riopiedra Ediciones.

6
Aquest canvi, produt el 1492 i que tant ha perjudicat a la cultura de llengua catalana, la
llengua bressol de la cbala a Europa i a Occident, encara el patim, i ja som a lany 2005.
Sens presenten fets histrics tergiversats, falsos mestres de cbala que manipulen a les
persones amb sectarismes i supersticions. Per a desmarcar-me daquests corrents jo parlo de
cbala catalana, pitagrica i assenyada. Considero que no es pot parlar de cbala si no es
fa en la llengua vernacla o natural del lloc on sest i es vol ser.
Als Pasos Catalans, la cbala noms es pot ensenyar i rebre en llengua catalana per
all del do de llenges que els cristians diuen infon lEsperit Sant tot fent-ne celebraci per
Pentecosts. La llengua vernacla s la que porta la Substncia.

Els llibres editats a Pars, diuen que la cbala va nixer a Frana, per, tots sabem que en el
segle XI la Provena era sota administraci i influncia social, poltica i cultural catalana.
El pare de Nostradamus, nascut a Provena, es deia Jaumet, perqu era catal.

Els cabalistes americans, veuen la Provena dins el mapa actual de Frana, i diuen que la
cbala es va donar a conixer des del Sud-est de Frana a tot el mn. Tergiversen el sentit
de la informaci al treure ubicaci geografia del seu context vernacle o cultural catal per
ficar-lo en el context poltic francs.

Tenint en compte que, segles abans del segle XI, en el segle VIII, quan els rabs dAl
Mansur engoliren les terres catalanes, els catalans se nhagueren danar cap a laltra banda
dels Pirineus, de Barcelona cap a la Provena. Podem dir que la cbala t una relaci molt
important amb la cultura que es fa a Catalunya en llengua catalana, amb la catalanitat i el
nacionalisme catal.

LA CBALA CATALANA, CONEIXEMENT OBERT AL MN I PER TANT A

TOTHOM

La meva concepci de la cbala s compatible amb les ensenyances del judaisme, del
cristianisme, del budisme de lislamisme i daltres religiositats i creences. A vegades
discrepo de certes interpretacions que fan alguns rabins jueus dIsrael en la manera de
presentar el judaisme i entenc el conflicte que pot donar-se entre un determinat judaisme i
un determinat cristianisme com ha estat el cas del catolicisme en determinats moments
histrics.
Per a mi la cbala s un coneixement obert a tots els ssers humans i a totes les nacions
vernacles. No em sento identificat amb els corrents supersticiosos que a vegades fins i tot
fan negocis al voltant daquesta creena. Falsos profetes i falsificadors nhi ha en totes les
ideologies i creences. La cbala autntica es rep com una grcia, aix vol dir gratutament,
es treballa amb humilitat i es dna amb generositat, o sigui, de la mateixa manera que sha
rebut: gratutament.

Els estudis i la prctica de la cbala autntica, a ms de saviesa relacionada amb els

coneixements cientfics de la naturalesa, que s la realitat, el sentit transcendent de la Vida
i el dileg amb voluntat damotllar-se al seny amb arguments raonables, comporta la
prctica duns valors morals sense hipocresia. La cbala ens perfila un cam de realitzaci
personal i nacional en harmonia amb tot, tothom i totes les nacions autntiques.

7
Aquesta s la cbala que, cristianament, va donar a conixer a Europa i el mn Occidental,
la cultura de llengua catalana, occitana i provenal a partir del segle X.
Va escampar-se arreu des de terres catalanes o pirinenques, al llarg dels segles, fins el segle
XIII-XIV en que un altre poder la va anorrear i proscriure.
Va rebrotar quan es va reconixer a Europa durant el perode histric conegut amb el nom
de Renaixement. Rebrota sempre i sobreviu...Els poetes, ssers intutius, lenyoren amb
melangiosa veu:

Jo et vaig somniar majestat invisible

Que plana per la fa de cada cosa.
Arrelat en dolor de la cendra,
Un home noms, et portava, sepulcre,
Pare mort, dintre meu, en silenci,
I et cridava amb paraules de vent
Dantics millenaris, que encenen la ira.
No has respost mai al clam i em deixaves
En temena de nit, foc secret, alta flama,
Arbre Du en la nit.

A quin arbre es refereix Salvador Espiu, quan escriu Arbre Du en la nit... Qu s la nit?
Qui regna i domina en la nit? Quines sn les nacions o Estats sobirans i les nacions o
regions oprimides i sense reconeixement nacional? On s la llavor de larbre.? Qui el va
tallar? Qui lenyora? Qui vol plantar-lo novament ? Qui no el deixa tornar a plantar?

Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Blog Vernacle
http://vernaclistes.blogspot.com/

OBSERVACI:

La cbala catalana tal com jo lentenc, i aix ho considero molt important i essencial, t una
concepci panteista basada ms en el pensament de Jesucrist i el concepte de la Divinitat com a
Pare Celestial de qui es parla en el Nou Testament bblic, que no pas en la interpretaci no-
cristiana o jahvehista que confon el Jahv del qual es parla a lAntic Testament bblic que
viatja en un nvol griss de dia i fosforescent de nit amb el Pare Celestial que es manifesta per
mitj de quatre elements: aigua , terra, aire i foc, en la mateixa lnia que ho exposa Plat en El
Timeu. El meu Tetragramma s relacionat amb la matemtica dels quatre elements de la
Naturalesa ms que no pas amb les quatre lletres YHWH del nom de Jahv quan no sn
interpretades en aquest sentit panteista o astral. Potser per aix em sento ms identificat amb el jueu
Spinoza, i el seu Panteisme, que no pas amb jueus jahvestes que ho interpreten diferent. Tampoc
em sento identificat amb els cristians vaticanistes que consideren que Pare Celestial i Jahv sn la
mateixa persona.

8
Em sembla que ens fan moure dins els parmetres dun gran engany; i, a ms a ms, en tenen ficats
en un marc legal que s un parany per a tots aquells que despertats o fets nixer de dalt per
lEsperit Sant prediquen la Veritat. El llenguatge ja no s fidel reflex del pensament. Les llenges
sn definides en funci de parmetres falsament identitaris, indefinits o insubstancials:
minoritries, minoritzades. No sentn, no susa ni accepta el concepte vernacle o congenial.

Es important fer-se les reflexions que planteja lex-jesuita gallec Salvador Freixedo en el seu llibre
Israel pueblo contacto per aprofundir en les coses que jo vull dir, coses amb les que penso i sobre
les que, entre mensyteniments, calmnies, indiferncia, interpretacions discrepants i hostilitats,
medito des de fa ms de 40 anys.
http://www.bibliotecapleyades.net/vida_alien/revelacion_cosmos/freixedo.htm