Napoleo (1769-1821) descendent d'una noble famlia

occitano-catalana afincada a Mallorca i Crsega

En el llibre "Relacions entre Mallorca i Lleida a l'poca

medieval" de l'historiador Josep Lladonosa es diu que l'any 1150
van sortir de Lleida, d'un lloc anomenat "Mallorca" que era una
illa que hi havia en el riu Segre, uns nobles per a repoblar
Mallorca.

Hi havia nobles occitans i de Catalunya Nord que parlaven en

catal "salat" el catal que ara es parla a les Balears.

Entre aquest nobles n'hi havia la famlia anomenada "Bonapart"

La famlia originria de Napole, doncs, era de Lleida?

George Sand, la companya sentimental del msic Frederic

Chopin, es fa ress d'una tradici de Mallorca en el seu llibre
"Un hivern a Mallorca" escrit el 1842.

George Sand s pel pseudnim d'Amantine Aurore Lucile Dupin,

ms tard baronessa Dudevant, ( Pars i de Juliol de 1804- 8 de Juny de 1876 escriptora francesa.
Parella del msic Frederic Chopin amb qui va viure a Mallorca.

Extret del llibre Un hivern a Mallorca (1842)

Per qu no conservar com a monuments , els convents de Santa Catalina a Barcelona i el de

Santo Domingo de Palma, les naus dels quals cobrien les tombes de persones de b[1] com diu
un quadern que he tingut a la m i que formava part dels arxius del convent? S'hi llegien, a ms
dels noms de N. Cotoner, Gran Mestre de l'Ordre de Malta ,els de Dameto, els de Muntaner,
Villalonga, La Romana, Bonapart! Aquest llibre, aix com tot all que concerneix al convent,
pertany avui a l'empresari de l'enderrocament.

Aquest home, veritable tipus mallorqu, el qual en el primer contacte fa sentir repulsi, per que
desprs captiva i tranquillitza, adonant-se de l'inters que agafvem per aquestes runes, per
aquests records histrics, i essent, a ms a ms, d'altra banda, com tot home de poble, partidari
del gran Napole, ben aviat va indicar-nos la tomba amb les armes dels Bonapart ,els seus
avis, doncs aquesta s la tradici mallorquina.

Ens ha semblat suficientment curiosa com per a fer algunes investigacions sobre el particular,
per ocupats en altres treballs, no hem pogut dedicar-li el temps i l'atenci necessaris per a
completar-los.

Hem trobat les armes dels Bonapart, que sn: Quarter d'atzur , amb sis estrelles d'or, de
sis puntes en dos, dos i dos; i camp de gules[2] amb un lle d'or lleopardat[3] carregat amb
un guila naixent negra:
1.- En un nobiliari o llibre blas, que forma part de les riqueses contingudes a la biblioteca del
Sr. Comte de Montnegre[4] aconseguim un facsmil d'aquestes armes.

2.- A Barcelona, en un altre nobiliari espanyol[5], de no tant bella execuci, propietat de

l'arxiver de la Corona d'Arag i en el qual es troba ,amb data de 15 de Juny de 1549,les proves
de noblesa de la famlia dels Fortuny, el nmero del qual figura, entre els quatre quarters, el de
l'via materna que formava part de la famlia dels Bonapart.

En el registre: ndex: Pere III. Tomo II dels arxius de la

Corona d'Arag, es troben esmentades dues actes amb
data de l'any 1276 relatives a la famlia Bonpar.

Aquest nom, d'origen provenal o llenguadoci, va patir ,

com tants d'altres a la mateixa poca [6] l'alteraci
mallorquina , transformant-se en Bonapart.

El 1411, Hug Bonapart,natural de Mallorca va passar a

l'illa de Crsega en qualitat de regent o governador pel
rei Mart d'Arag[7] i a ell es fan remuntar el orgens dels
anomenats "Bonaparte"; aix Bonapart s el nom
romntico[8] i Bonaparte, l'itali antic [9] i "Buonaparte"
l'itali modern.

Es sap que els membres de la famlia de Napole, signaven

indiferentment Bonaparte i Buonaparte.

Qui sap de la importncia que aquests lleugers indicis descoberts uns anys abans, haurien pogut
adquirir, si haguessin pogut servir per a demostrar que a Napole, que tant desitjava ser francs,
que la seva famlia era originria de Frana?[10] (Veure
nota a peu de pgina ficada per Jordi Salat: Geroge Sand cau
en lerror de considerar Occitnia i Provena com si fossin
Frana. Occitnia i Provena van ser catalanes amb Pere
I de Catalunya (1213) i Ramon Berenguer III casat amb
Dola de Provena. Frana es va annexionar aquestes terres
i va destruir la seva cultura, llengua i va negar la seva
identificaci nacional prpia. Els avantpassats de Napole,
com a famlia de Occitnia i Provea, no era francesa,
era occitano-catalana i no era de parlar en langue doil o
francs, sin que parlava occit a Occitnia i catal a
Mallorca).

Encara que el descobriment de M. Tastu no tingui ja avui el

mateix valor poltic,[11] no deixa de ser interessant, i si jo
tingus vot en el captol dels fondos destinats a les lletres
pel govern francs, facilitaria a aquest bibligraf els mitjans
perqu complets els seus estudis.[12]

Importa molt poc en lactualitat ,ho comprenc, assegurar de lorigen francs[13] de Napole.
Aquest gran capit, que a la meva manera de veure( demano perd a la moda) no va ser un
prncep de tant fuste[14] per que, per la seva naturalesa personal va ser, un gran home, que ha
sabut fer-se adoptar a Frana[15] i la posteritat no inquirir mai si els seus avantpassats van ser
florentins, corsos, mallorquins o llenguadocians; per la histria estar sempre interessada
en aixecar el vel que cobreix aquesta raa predestinada, en la que certament, Napole no va
ser un accident fortut o un fet allat.

Segur que, cercant b, es trobarien les generacions anteriors daquesta famlia dhomes i dones
de tal descendncia, i aqu els blasons, aquestes insgnies que la llei de la igualtat ha condemnat
per les quals lhistoriador es servir sempre com de monuments fora significatius, podrien
aportar alguna llum sobre el dest guerrer o ambicis dels antics Bonaparte.

Efectivament, hi ha hagut mai un escut ms altiu i ms simblic que el daquests cavallers

mallorquins?

Aquest lle en actitud de combatre, aquest cel esquitxat destels, del qual intenta desprendres
lliga proftica?[16] . No sn algo aix com un jeroglfic misteris dun dest gens com?

Napole, que estimava la poesia dels estels o estrelles com una mena de superstici,[17] va tenir
coneixement, va tenir coneixement del seu escut mallorqu, i no havent pogut remuntar fins a la
font dels Bonpar provenals, va guardar silenci sobre els seus avis espanyols?[18] ( Veure
nota de Jordi Salat a peu de pgina: Aqu una vegada ms George Sand confon els catalans de
Mallorca i Barcelona que sn de parla catalana i cultura de Catalunya o Pasos Catalans, amb els
espanyols que sn de parla castellana i cultura de Castilla. Emmarca els personatges en un marc
poltic i no en un marc natural o vernacle. La identitat est en la naturalitat que s substancial i
no en la constitucionalitat que es una relativitat poltica convencional que no sempre samotlla a
la naturalitat.)

Aquesta s la sort dels grans homes que desprs de la seva mort: Veure a les nacions
disputar-se els seus bressols o les seves tombes[19].

Nota:

Aquest extracte del llibre Un hivern a Mallorca de la George Sand, lhe descobert
grcies a la Dra. Carme Rusiol la qual men va parlar un dia que conversvem sobre la
usurpaci de la identitat de molts grans personatges catalans per part dels Estats espanyol
i francs; i en certa mesura tamb de litali. He ficat comentaris a peu de pgina.

[1] En el llibre original escrit en francs hi posa les sepultures de persones de b en catal. A
la traducci feta per una editorial espanyola al castell a la nota a peu de pgina no hi posa que s
un text escrit en llengua catalana. Noms hi posa as en el original ( N. del T.) No diu que s
un text en llengua catalana.

[2] Herldica: Color vermell representat grficament per ratllat vertical.

[3] Es probable que estigui relacionat amb Llopart que don origen a un cognom catal. Potser
tamb es diu rampant.

[4] Castellanitzat com a Conde de Montenegro. Em pregunto si tindr alguna relaci amb la
naci ex-iugoslava, coneguda amb el nom de Montenegro.
[5] Per defecte de forma o adaptaci al sobiranisme poltic del seu temps , moltes persones
parlen dEspanya quan es refereixen a Catalunya, per en aquells temps Espaa no existia. Aix
i elfet de creure que Hispni as el mateix que Espanya, confn i tergiversa molta informaci
histrica i dificulta el seu etneniment correcte dins el seu marc natural i real.. El marc poltic
espanyol, tot sovint desvirtua i des-realitza, desf la realitat, autntica, que s la natural dels fets.
Si dem Alemanya fos part de lEstat espanyol, Wagner seria espanyol? Oi que no? Doncs amb
els personatges catalans a lespanyolitzar-los aix saccepta.

[6] El 1276 correspon a lpoca de lexili dels occitans del Llengua doc o Occitnia i dels
provenals que fugien de lholocaust produt per al croada contra els ctars o cristians albigesos
que venien a terres catalanes ( de les que potser abans, en els anys 700-800 havien fugit vers el
nord amb la invasi sarrana) . Per a ms informaci consultar el llibre Ctaros y occitanos en el
reino de Mallorca de Grabriel Esteve Alomar.

[7] Mart I lHum mor sense descendncia. En el Comproms de Casp ( 1412) la dinastia
catalana dels Urgell va ser desposseda del reialme i apartada del poder pels Trastmara
castellans. Est documentat que el rei catal Mart I tingu el Sant Graal a la catedral de
Barcelona. Actualment es troba a la catedral de Valncia on va ser portat per un Trastmara.
Consultar Bloc Vernacle http://vernaclistes.blogspot.com/2007/08/siclia-catalunya-i-el-rei-de-
jerusalem.

[8] Crec que romntico com diu el traductor del llibre del francs al castell s un error del
traductor. Potser per amagar el significat catal del mot Bonapart ( Buena Parte). Quelcom
intencionalment descatalanitzador com lesmentat error per omissi esmentat anteriorment a la
frase textual catalana. En aquest cas diu que el nom Bonapart s duna llengua romntica
enlloc de dir romnica per no haver d especificar que es tracta de la llengua catalana.

[9] Itali antic? No. Es tracta de la llengua corsa. A Crsega h ha una llengua prpia que no s
itali antic s cors. Cal recordar que existeix un nacionalisme cors. Caldria estudiar les relacions
del nacionalisme cors i el nacionalisme catal. Potser hi ha un denominador com , probablement
quelcom iber relacionat amb la cultura dels camites. Gensi 9,11-final. ( La maledicci de Jahv
a Cam).

[10] Geroge Sand cau en lerror de considerar Occitnia i Provena com si fossin Frana.
Occitnia i Provena van ser catalanes amb Pere I de Catalunya (1213) i Ramon Berenguer III
casat amb Dola de Provena. Frana es va annexionar aquestes terres i va destruir la seva
cultura, llengua i va negar la seva identificaci nacional prpia. Els avantpassats de Napole,
com a famlia de Occitnia i Provena, no era francesa, era occitano-catalana i no era de parlar
en langue doil o francs, sin que parlava occit a Occitnia i catal a Mallorca.

[11] Potser s que el t encara que la George Sand no se nadoni o no el reconegui.

[12] Si jo tingus vot en el Govern de la Generalitat de Catalunya tamb ho faria. s al Govern

de Catalunya i al Govern de Balears als qui es pertoca de fer-ho. I, esbrinar sila famlia de
Napole s occitano-catalana-balear. Per cert ,tamb ho haurien de fer amb el tema de Cristfor
Colom, tema que t quelcom que el pot relacionar amb Napole doncs hi ha una teoria que situa
a Colom com a natural de Tarroja de Segarra i descendent duna famlia doccitans ctars exiliats
, igual com es diu en aquest escrit de la famlia de Napole, en el segle XIII a terres de Lleida i
Mallorca. A Occitnia hi trobem un municipi anomenat Santa Coloma ( Sainte Colombe).
Valdria la pena desbrinar-ho i tant de b shi destinin recursos econmics perqu ho pugui fer
algun historiador catal.

[13] No era dorigen francs ,era dorigen occit, provenal o catal. I, aix de que no importa
era lopini de Geoge Sand quan va escriure el llibre. Jo crec que s importa.

[14] El traductor al castell fa servir el mot fuste . Fuste s un catalanisme que vol dir fusta.
En castell shauria de dir madera. Un exemple ms de la presncia de mots catalans en la
llengua castellana. Un exemple de mots catalans que han estat apropiats per la llengua castellana.
Voldria dir que no tenia fusta de prncep

[15] Frana sha adoptat a molts catalans i occitans. A Arnau de Tarroja li diuen Arnaud de
Toronge. A Hug de Pins li diuen Hug de Payns. A Miquel de Nostra Dama
(Nostradamus), li diuen Michel de Notre Dame i no obstant al seu pare li conserven el nom de
Jaumet, un nom catal, diminutiu de Jaume que en francs shauria de dir Jacquette. A
Cristfor Colom, tamb sel van adoptar els espanyols com a genovs.....Altres adoptats i
volguts adoptar per part de Frana i Espaa han estat: Jaume I, Arnau de Vilanova (Arnaud de
Villeneuve)....I, en el segle XX :Dali, Mir, Tpies, ... i darrerament fins i tot Ferran Adri a qui
malgrat ser catal des de Madrid els espanyolistes el propaguen polticament com a el
espaol.... ometent que s naturalment catal o de naturalitat catalana.

[16] Lliga o guila, profticament, va associada a la figura de sant Joan evangelista i

probablement a sant Joan Baptista. Els Colom de Catalunya tamb estan associats a aquesta
tradici cultural sanjoanista

[17] Cristfor Colom tamb.

[18] Aqu una vegada ms George Sand confon els catalans de Mallorca i Barcelona que sn de
parla catalana i cultura de Catalunya o Pasos Catalans, amb els espanyols que sn de parla
castellana i cultura de Castilla. Emmarca els personatges en un marc poltic i no en un marc
natural o vernacle. La identitat est en la naturalitat que s substancial i no en la
constitucionalitat que es una relativitat poltica convencional que no sempre samotlla a la
naturalitat.

[19] A ms de Napole, aix tamb passa amb Cristfor Colom. La teoria que fa a Colom natural
de Tarroja de la Segarra i descendents dexiliats ctars, occitans o provenals, en concret de la
nobles famlia dels S, shauria destudiar a fons per a veure si tenen algun lligams amb els
avantpassats de Napole. El Govern de la Generalitat de Catalunya hauria de destinar un
pressupost a aquesta recerca que ennobliria soberansticament Catalunya i els catalans i
Occitnia i els occitans. El 1213, Pere I va ser rei dambdues nacions i va deixar de ser-ho amb la
derrota a la batalla de Muret. Jo estic convenut que darrera daquest fets i personatges hi ha
quelcom cultural que afecta a tota la humanitat i que cal descobrir.

Jordi Salat
josalort@hotmail.com

Font:
Bloc VERNACLE
http://vernaclistes.blogspot.com/2008/01/napole-descendent-duna-noble-famlia.html