Tema 6 La Musica Durant El Segle Xix PDF

2n de Batxillerat.
HISTRIA DE LA MSICA 1
TEMA 6. LA MSICA DURANT

EL SEGLE XIX
6.1. INTRODUCCI
El segle XIX representa un esclat artstic sense precedents en moltes de les arts,
per sobretot en el camp de la Literatura i la Msica. Com veurs al llarg daquest tema
aquestes dues arts estan ntimament lligades molt sovint, fins al punt que les obres ms
importants daquest perode corresponen a fusions o collaboracions entre ambdues.
Hi ha una relaci o un lligam entre els ideals romntics i lesclat de la Revoluci

Francesa, dels darrers anys del segle XVIII. s tamb a la fi daquest mateix segle
XVIII quan a Alemanya sorgeix el Sturm und Drang ( tempesta i impuls ), moviment
cultural influt per les idees de Rousseau que promou la llibertat i el sentiment i rebutja
el racionalisme rigors. Aquesta tendncia ens porta al Romanticisme. En sn els autors
principals : Schiller, Herder, Lessing i Goethe.
Desprs de les batalles de Napole Bonaparte contra els pasos europeus (el
1808 contra Espanya), el Congrs de Viena (1814-1815) aconsegu dinstaurar
monarquies absolutes altre cop (Prssia, ustria, Espanya).
Daltra banda, des de la segona meitat del segle XVIII, la industrialitzaci, que
neix a Anglaterra, adquireix una gran importncia i les mquines comencen a substituir
el treball artes. Aix porta a la Revoluci Industrial, en qu s primordial la producci
en massa i el mxim rendiment per obtenir com ms beneficis millor. Aix divideix la
societat en dos estaments: els patrons i els obrers.
En lart, per, van continuar durant un temps encara les idees neoclssiques
(L.David, Ingres, Canova). El rai de la Medusa, de Gricault, s la pintura pionera del
Romanticisme. Goethe, Goya i Beethoven sn, com ja hem dit, els tres personatges pont
entre les dues poques.
Des dels punts de vista poltic i social, la monarquia absoluta es converteix en

constitucional i a la major part dEuropa sinstauren formes de govern ms
participatives, amb la qual cosa laristocrcia es troba desplaada per la burgesia. La
influncia de lEsglsia disminueix i la mentalitat europea canvia, amb linici del
liberalisme. En aquesta poca (1833) a Espanya sanuncia larribada al tron dIsabel II.
El poder dels capitalistes burgesos augmenta desprs de la Revoluci Industrial, arran
de la millora tcnica i de lincrement de la productivitat. Per aix crea una distinci
entre les persones, segons el nivell econmic de cada u. La misria del proletariat, les
desigualtats i la injustcia originen les primeres lluites reivindicatives, amb el suport de
les idees del socialisme cientfic (Karl Marx) i de lanarquisme (Mikhal Bakunin).
A Espanya, en sis anys, hi ha un perode que comprn una regncia, una

monarquia (Amadeu de Saboia) i la Primera Repblica. Tamb shi introdueix la
Primera Internacional, que hi porta les idees socialistes.
Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA 2
Altres nacions, com s el cas dAlemanya i Itlia, comenaren un procs

dunificaci que les porta a la unitat. En el conjunt europeu sorgeixen noves
nacionalitats. Aquest fenomen s produt pel fet que la societat de lpoca comena a
preocupar-se pels seus orgens i es produeix un amor a la histria, als mites, als contes i
a les canons prpies de cada pas.
6.2.EL MOVIMENT ROMNTIC

La situaci cronolgica daquesta etapa o estil s imprecisa. en alguns pasos
linici s a la fi del segle XVIII i a daltres dins el primer ter del XIX. Per no podem
dir que tot el segle XIX pugui considerar-se romntic, sin noms una part. El
naixement daquest moviment t lloc a Alemanya.
A Alemanya les caracterstiques que anomenem romntiques van tenir un

especial relleu, en part degut al seu desenvolupament patritic i poltic. Aix es va
manifestar en el seu folklore i molt especialment en la can (lied) dins de les
organitzacions orfeniques. Aquesta explosi de vida musical va anar lligada a la de les
altres arts i a la de la filosofia idealista, que t com a referncies obligades Kant i
Hegel. Novalis, poeta alemanya, va dir: Els dos elements de lhome sn la msica i la
no-msica que alternen en ell com la viglia i la son, ja que la msica en sser lart ms
abstracte i espiritual, representa els somnis, a linrevs de la viglia, que s el mn fsic
en el qual ens desenvolupem.
Lart en general pass una etapa dexaltaci de lindividualisme i del

subjectivisme, amb un anhel de llibertat total. Daqu surten quadres com ara La
llibertat guiant el poble, de Delacroix, o b Els afusellaments de la Moncloa, en
qu Goya denunci la repressi dels invasors francesos. A lescultura tamb es nota
linflux de les idees liberals. En els monuments pblics, les figures dels reis sn
desplaades per altres: soldats illustres, pensadors, etc.
La literatura es converteix en un bon vehicle de divulgaci dels sentiments

romntics. En el teatre, la poesia i la novella, els herois denuncien una societat que no
volen i contra la qual es rebellen. Cal destacar escriptors com Lord Byron, Victor
Hugo, Espronceda, el duc de Rivas, Bcquer, i filsofs com Hegel, Schopenhauer i
Nietzche. s en aquesta poca quan tamb es desenvolupa una nova via dexpressi: el
periodisme.
Lartista romntic aferma la seva personalitat com a individu independent i

treballa individualment, sense la dependncia dun mecenes. El seu pblic ser la
burgesia, la nova classe dominant.
Lart que va saber expressar millor els sentiments romntics fou la msica. De
fet, es considerava que era lart ms romntica de totes les arts. Els salons de palau i les
capelles reials van anar deixant de ser lmbit musical, que es trasllad cap als teatres i
les sales de concerts, on cabia ms gent. Aquest fet tamb va donar ms autonomia al
creador i el port a compondre ms segons la seva idea. Una altra conseqncia fou
lheterogenetat de la demanda de creaci musical.
Les dones de lalta burgesia aprenien a tocar el piano i algunes es convertien en

concertistes, deixant la composici femenina per a la classe social mitjana.

Clara Wieck Schumann, esposa de Robert, va ser la pianista ms virtuosa del segle
XIX i tamb va compondre poloneses per a piano, lieder, un trio per a viol, violoncel i
piano, i un concert per a piano. Fanny Mendelsshon va aprendre composici musical
juntament amb el seu germ Flix, per tot i el seu talent, tant els seus pares com el seu
germ li van prohibir que publiqus les seves obres. Noms nestrenava en reunions
musicals a casa. El seu marit, que era pintor, la va animar a compondre i ella va escriure
unes 400 obres. Maria Szimanovska va ser primera pianista i compositora de la cort de
Sant Petesburg i mestra de Chopin. Tot i la gran vlua daquestes intrprets i
compositores, el seu reconeixement social sempre va restar en un segon pla.
Un altre fet important del Romanticisme fou el naixement de la Musicologia,

una nova cincia que intentava donar una explicaci cientfica i histrica de la msica
de diferents llocs.
6.2.1. La Msica Romntica.

Els compositors romntics pretenen expressar els seus sentiments a travs de la
seva msica. En el romanticisme, el sentiment predomina sobre la ra. En el si del
Romanticisme hi ha dues tendncies: una ms extravertida i grandiloqent (Berlioz,
Mendelssohn...) i una altra de ms intimista (Brahms, Schumann). No obstant aix, tots
es declaren admiradors i seguidors de Beethoven.
Alemanya s el pas capdavanter en msica instrumental romntica i Itlia en

msica vocal (pera).
Tamb cal destacar linters per lEdat Mitjana (deixa de ser considerada un
perode fosc de la Histria), pel folklore de cada pas (dna llum als nacionalismes) i
pels pasos extics (per exemple, Espanya era considerada un pas extic per als
romntics). Cal dir tamb que el llenguatge musical romntic no s una reacci, sin
una evoluci del llenguatge clssic i els compositors el porten fins al lmit.
El Romanticisme musical es pot dividir en tres etapes, que marquen el seu

desenvolupament al llarg del segle XIX. Aquestes etapes sn:
1. Romanticisme primerenc (1800-1830). El Romanticisme s una

manifestaci alemanya per excellncia, influda pel Romanticisme
literari alemany. Els personatges sn populars, i t molta importncia la
presncia de la natura i el bosc, la superstici i la creena en el mn
sobrenatural o esotric. Per exemple, els lieder de Schubert expressen
lesperit potic de lpoca amb tanta perfecci com la seva msica
instrumental. Tamb en aquesta poca trobem contrastos: a la msica
transcendental de Beethoven se li oposa la msica ms conservadora i
artificiosa de Rossini.
2. Romanticisme ple (1830-1850). Fou introdut polticament per la
Revoluci del Juliol de 1830, i es va convertir en un moviment cultural
dabast europeu. El seu origen fou Pars (que va substituir a Viena),
amb les seves nombroses fonts dinspiraci, especialment el
Romanticisme literari francs. Per exemple, en aquesta etapa tenim la
Simfonia Fantstica de Berlioz, que reflecteix el nou esperit de lpoca.
Tamb s lpoca dels grans virtuosos, com Paganini en el viol, o

Liszt en el piano. Es desenvolupen a ms, la mgia sonora de Chopin,

la msica potica i ingeniosa de Schumann, el classicisme romntic de
Mendelssohn, lpera romntica de Wagner, i els xits operstics de
Meyerbeer i Verdi.
3. Romanticisme tard (1850-1890). Coincideix polticament amb la
Revoluci de 1848. Desprs de la mort de Mendelssohn (1847), de
Chopin (1849) i de Schumann (1856), comena una nova poca amb
els Poemes Simfnics de Liszt (a partir del 1848), els drames musicals
de Wagner i les obres de maduresa de Verdi. Al mateix temps sorgeix
una generaci ms jove com Franck, Bruckner, Brahms i daltres. s
el prembul del que anomenarem Post-romanticisme.
La fi del segle, amb la generaci de Puccini, Mahler, Debussy i Strauss, marca

les diferents tendncies que sorgeixen com a conseqncia de portar fins al lmit les
innovacions romntiques. Per una banda sorgeix un nou estil, limpressionisme, molt
relacionat amb el simbolisme francs, i per laltra continuen alguns compositors que
podem considerar els darrers romntics o post-romntics. De totes maneres, la fi del
Romanticisme s diferent segons cada moment i cada pas. Podem dir sense por a
equivocar-nos, que aquest estil queda definitivament esgotat i acabat quan Schnberg
inventa latonalisme i esclata la I Guerra Mundial, lany 1914.
6.2.2. Caracterstiques generals de la Msica Romntica.
o Melodia: s leix vertebrador del llenguatge musical romntic i t un gran poder

expressiu. Per a aconseguir la mxima expressivitat, el compositor pot emprar
frases molt senzilles (darrel popular) o molt fantasioses (plenes descales i notes
dornament). La frase clssica (regular i ben estructurada) desapareix en favor de
la frase ms llarga i destructura ms lliure.
o Ritme: El ritme est al servei de lexpressivitat. s un ritme lliure i de vegades
t una certa complexitat. Per aconseguir efectes dagitaci i dapassionament
sempren ritmes rpids i superposats (polirtmies).
o Harmonia: La msica romntica t un teixit harmnic ms dens i complex, amb
fora modulacions (canvis descales o de tonalitats), cromatismes i dissonncies.
Predomina el to menor i es converteix en smbol de lexpressi.
o Timbre o Instrumentaci: Predomina la msica instrumental sobre la vocal. La
msica instrumental es considera la creaci ms sublim de lsser hum, per la
msica vocal es continua conreant donades les possibilitats expressives de la
veu. Lorquestra va evolucionar tant que fins i tot va canviar la figura del
director. A partir daquesta poca el director es va comenar a posar davant dels
msics i desquena al pblic, fent moviments amb els braos i amb el cos. La
importncia temtica de les obres instrumentals, i el perfeccionament dels
instruments van fer ms complexa la tasca de la direcci dels conjunts
instrumentals. Hi ha tamb molt sovint una interpretaci musical, instrumental o
vocal, basada en el virtuosisme. Els intrprets instrumentals o vocals
aconsegueixen un domini espectacular de la seva tcnica i la utilitzen per
meravellar el seu pblic.
o Textura: Conviuen les tres classes de textura polifnica: la monodia
acompanyada (emprada en el lied), lhomofnica i la contrapuntstica (lobra de
J.S.Bach s redescoberta per Mendelssohn i per Brahms).

o Forma: El compositor intenta fugir de les formes preestablertes, o les empra

noms com a base, i crea formes ms lliures i obertes que li permeten deixar
volar la fantasia (Poema Simfnic, nocturn, impromptus...). Poden tenir una
durada curta o llarga.
o Dinmica: El compositor no deixa descriure tota classe dindicacions de
dinmica a la partitura. Aquestes afecten la intensitat (ff, pp, cresc...), el tempo
(accel, rit, allegro con moto...), el carcter (apassionato, con brio...). Una de les
indicacions que a vegades no apareix escrita per que es feia molt sovint s el
rubato (de robar), que consisteix en accelerar o disminuir la velocitat (tempo) en
algun moment i recuperar-la tot seguit.
o Gnere: Predomina la msica profana per sobre de la religiosa. s lpoca
daurada de la msica dramtica (pera), de la msica programtica (Poema
simfnic) i de la msica pura (Brahms).
Altres caracterstiques sn:
o La msica s ms propera al poble, donada la seva senzillesa meldica i per

lorgen popular de moltes de les melodies.
o Sorgeix la msica nacionalista, per tant hi ha diferncia musical segons cada
pas.
o Es produeix molta uni o fusi entre la msica i la poesia i la literatura. Per
exemple, el lied s poesia musicada, els Poemes Simfnics o la Msica
Programtica no sn ms que intents dexpressar musicalment arguments
literaris descriptors de lpoca.
ACTIVITATS.
1. Com podrem definir, des del punt de vista socio-poltic, lpoca que correspon amb
el Romanticisme?
2. Quines sn les prioritats i ideals del moviment romntic?
3. Com era lartista romntic?
4. Com va ser el paper de la dona en la msica del Romanticisme?
5. Quin perode abasta el moviment musical romntic?
6. Quina relaci hi ha entre el nacionalisme i lexotisme i el moviment romntic?
7. Quins pasos europeus sn els capdavanters de la msica romntica, i en quins
gneres van destacar cadascun?
8. En quantes etapes podem dividir levoluci de la Msica Romntica? Explica-les
breument.
9. Llegeix les caracterstiques de la Msica Romntica i intenta de trobar diferncies
amb la msica del perode anterior, el Classicisme.

6.2.3. Les Formes Musicals del Romanticisme.
6.2.3.1. Les formes instrumentals
Els instruments, durant el Romanticisme, experimenten un gran

desenvolupament tcnic (la flauta es construeix de metall, els instruments de vent-fusta
incorporen el sistema de claus i els de vent-metall el sistema de pistons) .
Tamb hi ha un canvi en la consideraci social del compositor i, encara ms dels

intrprets. Aquest fet determina que adquireixi gran importncia el virtuosisme
instrumental (especialment del piano i el viol).
1. La msica per a Piano solista:
El piano era linstrument de moda durant el segle XIX, linstrument romntic per
excellncia. En els salons de la burgesia destaca entre tots els instruments i t una
literatura musical prpia molt important, perqu sadequa perfectament a la
interpretaci privada i la expressi individual del sentiment, que s un dels ideals del
Romanticisme. Les formes dexpressi clssiques, com la improvisaci, la fantasia, el
rond i la sonata, continuen utilitzant-se en aquest instrument. Per en el Romanticisme
apareixen noves formes, normalment formes menors o de curta durada, que
acompleixen la funci de proporcionar un repertori de petites peces lriques per a piano,
un equivalent al lied, per en la msica instrumental.
Aquestes formes lliures i amb carcter similar a una improvisaci sn:
Balada: de carcter lric i melancnic, molt sovint basades en balades o

composicions potiques de lpoca.
Impromptu: de carcter improvisat i lliure.
Elegia: trista i melanclica.
Intermezzo: petites obres per a piano, potser pensades per a omplir els
descansos dun concert, per en realitat no tenen una funci clara, perqu
es podien interpretar en qualsevol moment.
Nocturn: de carcter intimista i sentimental.
Barcarola: imita les canons dels gondolers, amb ritme ternari.
Rapsdia: de carcter fantstic, basada en temes populars.
Preludi: obra de carcter ms o menys vehement.
Mazurca: dansa dorigen polac, de ritme moderat i accent ternari, en la
qual, de tant en tant saccentua el tercer temps.
Polca: dorigen txec, animada i dividida en seccions de 8 compassos.
Polonesa: dansa dorigen polac de ritme majestus, i a vegades, guerrer.
Vals: Dansa de ritme ternari, derivada del minuet, que va assolir molt
dxit en aquesta poca a tota Europa. Els valsos per a piano
converteixen la dansa en msica per ser escoltada, estilitzada i elegant.
Estudis: Composicions lliures, sovint amb carcter virtuosstic, i amb
intenci didctica, que els compositors composaven a fi de tractar
determinades dificultats dinterpretaci tcnica, adreades al pblic, per
amb una qualitat musical que les converteix en peces adequades per ser
interpretades en concerts pblics.

Els compositors ms importants dobres per a piano sn: Franz Schubert, Felix
Mendelssohn, Frederik Chopin, Robert Schumann, Franz Liszt i Johannes
Brahms, encara que la majoria de compositors daquesta poca van dedicar
composicions a aquest instrument. A continuaci sexposa una breu ressenya biogrfica
sobre aquests compositors, i comprovars que tamb sn reconeguts per la seva obra per
altres gneres o agrupacions instrumentals.
o Schubert (1797-1828): la seva vida s parallela a la de Beethoven

per en petit, fins i tot va morir prematurament, als 31 anys. Tingu
protectors i amics de taverna, xits, fracassos, amors frustrats, penries
econmiques i malalties incurables que li amargaren la vida des de
jove. Va composar obres per a orquestra simfnica, msica de cambra
i tamb lieds, que sn molt valorats actualment i es consideren obres
insuperables. En la seva msica per a piano va preparar el cam per
larribada de Chopin i Schumann. Aquestes obres de piano sn gaireb
perfectes i tenen una lnia meldica plena de bellesa i senzillesa
potica. Sn molt coneguts els seus Impromptus i els Moments
Musicals.
o Mendelssohn (1809-1847): Era fill duna famlia jueva molt culta i

rica. No va tenir cap problema per dedicar-se exclusivament a la
msica. Era de carcter simptic i amable. Tenia el do de gents i era
amant de la famlia. Va participar de manera important en el
redescobriment de lobra de J.S.Bach, especialment de la seva Passi
segons St.Mateu. La msica de Mendelssohn s serena i extravertida.
Representa la felicitat, lharmonia i la perfecci de forma. Aquest fet fa
que sel consideri un compositor romntic de tarann molt clssic, o,
com alg ha dit, el ms clssic dels romntics. Malgrat que no era
un personatge revolucionari, va crear per a piano les canons sense text
Romances sense paraules. No creia en la msica programtica i deia
que La msica pot comunicar el que cap paraula no pot dir: All
inexplicable.
o Chopin (1810-1849): Entre els romntics s el compositor de piano

ms conegut. Tingu una infantesa feli i des de ben jove fou ajudat
per a fer-se conixer com a concertista i compositor. Tenia un fsic
molt malalts i delicat. Mor de tuberculosi als 39 anys. Tingu una
vida amorosa fora intensa malgrat no haver-se unit mai definitivament
amb una dona. Gaireb tota la seva msica s per a piano sol. Ell don
a aquest instrument el pensament esttic romntic definitiu. La msica,
rica en matisos, s duna tendresa, nostlgia i fantasia insuperables. No
va fer mai msica programtica, sin que deixava lliure labstracci
interna. Per aix els ttols de les seves obres sn els de les Formes
Musicals menors. Chopin va ampliar el nocturn i va fer valsos i
masurques daudici, impossibles de ballar per la seva complicada
polirtmia. Quan calia era molt viril i patritic, com en les seves
poloneses. Totes aquestes coses el fan lautor del piano romntic ms
estimat per loient en general.

o Schumann (1810-1856): Era un personatge amable, afectus, lleial i

un pl precipitat en la seva generositat. Per tenia una malaltia mental
hereditria que sagreuj quan hagu dinterrompre la vida de
concertista de piano a causa dun mal en un dit de la m dreta. Mor als
46 anys en un sanatori mental. Sel considera el ms gran mestre de la
msica de cambra i de msica simfnica entre Beethoven i Brahms. En
les obres orquestrals fa servir les formes musicals clssiques, per en la
seva obra pianstica va compondre peces lliures, amb harmonies molt
originals i una expressivitat molt elevada. Tota la seva msica s
emotiva, ntima i meditativa, per aix tamb fou un mestre del lied. Ell
sempre deia que sentia lorquestra en el piano, la qual cosa s evident
quan escoltem les seves peces pianstiques.
o Liszt (1811-1886): Encara ara sel considera un dels ms grans

pianistes de la histria. Tenia una personalitat complexa: de vegades es
mostrava geners amb altres msics, per daltres es mostrava
arrogant. El seu carcter mund feia que li agrads estar envoltat de
gent jove i sser-ne la figura central. Era una barreja de mundanitat i
religiositat. Don una amplitud i caire diferent al piano: gran,
impressionant i espectacular, tot i no desenvolupar els temes, sin ms
aviat fent frases curtes que se succeen. De vegades, presenta un
leitmotiv que va transformant, en un procs que ell mateix va anomenar
metamorfosi. Ajud a obrir les portes de limpressionisme mitjanant
una harmonia densa i un cromatisme molt influenciat per Wagner. Les
obres pianstiques ms conegudes de Liszt sn Anes de pelerinage
(Anys de pelegrinatge), una collecci de peces inspirades en diferents
indrets dEuropa que va visitar, i els seus Vint-i-quatre Estudis,
(anomenats Estudis dExecuci Transcendental), que qualsevol
estudiant de piano ha dinterpretar a fi de poder ser considerat un
virtus del piano.
o Brahms (1833-1897) : Va passar desapercebut fins als 20 anys fins

que Schumann en va parlar a la revista Neue Zeischrift fr Musik
(Nova gaceta musical), la qual dirig durant deu anys. De jove era molt
simptic i estimava els nens, per per la infantesa desgraciada que
pass, per haver estat msic de taverna durant molts anys i per haver
estat molt atacat per altres compositors, de gran es fu solitari, sever i
poc sociable malgrat el seu carcter bondads. Brahms s la
culminaci del Romanticisme establert per Beethoven i basat en les
formes musicals clssiques. s el primer a igualar-lo dins el tarann
totalment germnic. Brahms admirava tant Beethoven que deia: Que
els altres facin el que vulguin, el meu mestre s Beethoven. Les seves
quatre simfonies sn les obres ms representatives de lart simfnic
alemany. Brahms s la sntesi de la msica de la seva poca i de molta
de lanterior, per aix hom considera aquesta msica com una
anticipaci de certes tendncies de lanomenat postromanticisme. En la
msica de cambra, que va superar tots els de la seva poca, Brahms
fou hereu de Schumann. De Beethoven va agafar la solidesa
arquitectnica musical, de Schubert la inspiraci popular de molts dels
seus lieder i de J.S.Bach el seu contrapuntisme. De fet, sovint es parla

de les tres grans Bs alemanyes: Bach, Beethoven i Brahms. En la

msica destil popular va composar dos cicles de canons per a veu i
piano, 18 valsos amorosos (liebesliederwalzer), per a veus i dos pianos
i 11 canons gitanes (Zigeunelieder). Molta de la seva msica popular
est impregnada del tarann hongars, donada la seva relaci amb els
zngars a les tavernes demostrant aix el lligam de la saviesa popular
amb la de gran alada.
2. La msica per a orquestra.
Lorquestra simfnica va assolir molta importncia i es va establir com a

instrument musical. Amb lorquestra, el compositor romntic podia aconseguir
sonoritats i sensacions grandioses. Hctor Berlioz (1803-1869) va ser el seu impulsor i
va augmentar-ne el nombre dinstruments.
Berlioz fou un msic francs que va passar infinitat de problemes degut a la

incomprensi dels qui lenvoltaven. Ja de petit el seu pare no li permetia estudiar
msica. Va ser un msic molt admirat per Wagner i Liszt, per tamb molt detractat,
pels seus atreviments orquestrals i de composici, per Cherubini i Rossini, compositors
ms aviat conservadors. Ell va treballar en lampliaci de lorquestra i en canviar i
millorar els aspectes tmbrics (color) de lorquestra, i va escriure per aquest motiu el seu
Grand trait dinstrumentation et dorchestration modernes. Veiem les seves
intencions artstiques especialment en el romanticisme exaltat del rquiem Grande
messe des morts (Missa solemne de difunts) i en el seu Te Deum. Berlioz s el ms
destacat dels simfonistes francesos, encara que en cap de les seves simfonies es va
subjectar a les formes clssiques; s el pare de la instrumentaci moderna. Les seves
influncies musicals sn, inicialment, Beethoven, per aviat se napart i cre el seu
propi cam, i va arribar a influir ell mateix a Liszt i Wagner, especialment en la seva
Symphonie Fantastique: pisode de la vie dun artiste, no solament pel contingut
avanadssim orquestral, sin pel descriptiu.
La complexitat creixent de les partitures orquestrals fa que la figura del director

dorquestra sigui cada vegada ms necessria. El pioner que estableix el paper del
director com a artista interpretatiu s Hans von Blow (compositor, editor, pianista i
director dorquestra alemany que va estudiar amb Wagner i Liszt).
2.1. La simfonia romntica.
Durant el romanticisme, les formes musicals es van allunyant de la seva rgida

estructura anterior i de tot model preestablert. La forma predilecta els compositors
romntics s la simfonia. Desprs de Beethoven, Schubert el segueix en importncia.
Schubert va compondre nou simfonies, tot i que lOctava no la va acabar

Simfonia inacabada). Destaca per la seva gran riquesa meldica.
Schumann va compondre 4 simfonies seguint lestil de Beethoven.
Brahms tamb en va compondre 4, i en elles va renovar el llenguatge harmnic i

tmbric.

Mendelssohn en va escriure 5, seguint el model clssic amb trets romntics.
Podem citar tamb Csar Franck, organista dorgen belga, per considerat
francs, fams per la Simfonia en re menor i per les seves obres per a orgue.
Aquest compositor va intentar nacionalitzar la simfonia i va incorporar-hi temes
nacionals francesos.
2.2. La Msica Programtica: els Poemes simfnics.
Les obres programtiques sn les que segueixen un tema o argument

literari, nascudes de lafany de llibertat quant a la forma i a la relaci
entre les altres arts; en aquest cas entre la literatura i la msica. El nom li
ve perqu en els concerts pblics es donava un programa amb la narraci
literria, de manera que el pblic podia seguir la trama argumental
llegint-la mentre escoltava la msica que la recreava. Es tracta, doncs, de
msica amb contingut extramusical.
Liniciador daquest gnere musical va ser H.Berlioz amb la seva

Simfonia Fantstica.
La Simfonia fantstica s la primera manifestaci del anomenat poema

simfnic, malgrat que el primer que va donar nom a aquesta forma
musical fou Liszt uns anys ms tard. Aquesta obra descriu en cinc
quadres o escenes part de la accidentada vida de Berlioz. A part
daquesta simfonia, Berlioz va composar altres obres de carcter
programtic, com Romeu i Julieta i la seva Simfonia Fnebre.
El poema simfnic s una obra destructura lliure, normalment dun sol

moviment, per a gran orquestra i inspirada en elements potics i
descriptius. Liszt, desprs de Berlioz, es pot considerar com liniciador
daquest gnere amb els seus Dotze Poemes Simfnics.
Per desenvolupar un programa musical es pot fer de les segents

maneres:
Seguir un text o gui literari concret, evocant-lo sonorament, creant un clima

ms que no pas una descripci (exemple: Mazeppa, de Liszt, i Dansa
Macabra, de Saint-Sans)
Partir dun text, per fer un comentari musical amb una certa llibertat.
(Laprenent de bruixot, de Paul Dukas).
Partir duna narraci, argument o llegenda i anar-la descrivint (Una nit a la
Muntanya Pelada, de Moussorgsky)
Retenir una idea dominant del text literari, i transformar-la progressivament
al llarg de la composici. (Els preludis, de Liszt).
Evocar, descriure o pintar musicalment un paisatge o quadre, sense cap base
argumental prvia (El Moldava, dSmetana).

2.3. Altres formes simfniques
A ms de la Simfonia i el Poema Simfnic, durant aquest perode tamb es va

composar altres obres per a orquestra simfnica, com lObertura, les Suites Orquestrals
i la Msica de Ballet.
Lobertura, tradicionalment amb forma allegro de sonata, pren en aquest

perode lestructura dobertura programtica. Es tracta duna pea breu, relativament,
colorista i descriptiva, que sinterpretava en aconteixements especials, com
inauguracions dedificis i monuments, i tamb en concerts.
La Suite Orquestral va rebre un nou impuls en la segona meitat del segle XIX
amb linters historicista, el nou classicisme i linters pel nacionalisme. Hi
coincideixen elements barrocs i elements folklrics. Sovint es basen en elements
extramusicals, com narracions, llegendes o daltres obres dramtiques.
La Msica de Ballet va ser ampliada durant el Romanticisme de 3 a 4 o 5 actes.

Es tractava de danses tpiques (valsos, polques), acompanyaments propis de dansa (pas
de deux, de trois, etc), i ms tard amb contingut programtic. Frana i Rssia van
desenvolupar una rica tradici de ballet, especialment amb el coregraf francs
M.Petipa i els contes de fades de Tchaikovsky, com El Llac dels Cignes, la Bella
dorment, Trencanous, etc.
2.4. La Msica de Cambra.
La msica de cambra, malgrat que no era tan espectacular com la gran msica
(pera i msica simfnica), va ocupar un lloc permanent en la vida diria de la burgesia,
concerts privats i audicions pbliques. Pretenia establir una cultura musical que
comuniqus un contingut purament hum mitjanant la tradici viva i amb exigncies
de mxima qualitat. Per aquest motiu la msica de cambra plantejava grans exigncies a
lintrpret i a loient. Calia tenir un sentit lric i potic, estar preparat per estimar la
msica absoluta o pura, captar de manera conscient o inconscient les subtils estructures i
experimentar la sensaci de recolliment.
Beethoven va imposar a principis del segle XIX les seves pautes per la msica
de cambra. La msica de cambra amb piano va ocupar el lloc que el quartet de corda
havia ocupat durant el Classicisme. En el perode romntic es preferien els contrastos de
carcter, les possibilitats virtuosstiques i concertants i la personalitat del piano i els
instruments de corda per assolir nous horitzons amb una gran varietat de formes i
expressions.
Un exemple molt conegut s el Quintet La Truita, en La Major, D.667, de

Schubert, per viol, viola, violoncel, contrabaix i piano, basat en un lied tamb del
mateix nom del mateix compositor.
Hi havia una gran quantitat de msica de cambra per instruments de corda amb
piano, perqu sembla que hi havia molta demanda daquest tipus de msica, convertida
gaireb en una moda. Tots els compositors de msica per piano van composar obres per
aquest tipus de conjunts.

Brahms, ja en la segona meitat del segle, va donar a la msica de cambra una

altra dimensi, ms profunda i densa.
Tamb es van composar durant aquest perode Quartets, Quintets i Sextets

noms de corda, i msica de cambra per a instruments de vent i piano (duets, trios,
quartets, quintets, sextets, septets, octets, nonets). Algunes daquestes obres reben el
nom de Sonata, seguint amb el model clssic daquesta forma, per amb el carcter i
contingut propis del moviment romntic.
ACTIVITATS.
1. Completa la segent taula, referida a les Formes Instrumentals del Romanticisme.
Formes Instrumentals del Romanticisme

Msica per a piano solista Msica per a orquestra Msica de cambra
2. Quin dels compositors esmentats en aquest apartat va tenir un paper important en el

redescubriment de la msica de J.S.Bach?
3. Quin compositor es va especialitzar sobretot en la msica per a piano i en peces de
curta durada, o formes menors?
4. Quin compositor es caracteritzava per ser ms aviat clssic en les seves obres
orquestrals, a cam entre Beethoven i Brahms, i en canvi, ms aviat romntic en la
llibertat amb qu composava peces per a piano solista?
5. Qui va ser un pianista i compositor grandiloqent i espectacular que va anticipar-se a
limpressionisme i que va influir tamb en la msica de Wagner?
6. Quines sn les aportacions musicals de Brahms al Romanticisme, i quines van ser les
seves principals influncies?
7. Qu s la Msica Programtica?
8. Qui s el primer compositor que, tot i no anomenant-les per aquest nom, va inaugurar
el gnere del Poema Simfnic? Amb quina obra va iniciar aquest cam?
9. Qu s un Poema Simfnic?
10. Quina agrupaci instrumental va substituir en les preferncies del pblic el quartet
de corda durant el Romanticisme?

6.2.3.2. Les Formes Vocals.
La veu s un dels instruments predilectes del romanticisme. Per una banda,

perqu amb la veu poden expressar-se sentiments ntims i individuals de manera molt
plena. Per laltra, perqu permet una uni estreta entre msica i text literari.
La msica vocal profana.
Les formes vocals profanes del Romanticisme sn el Lied i lpera.
El lied.
Lied (en plural lieder) en alemany significa can de recital, una can
en la qual la melodia cantada per una veu, lacompanyament del piano i
la lletra formen un tot indissoluble. Els compositors partien de textos
potics en alemany de poetes romntics i de canons tradicionals. Els
lieder sinterpretaven en les cases, amb acompanyament de piano o
guitarra, entre amics i familiars, molt rarament en una sala de concerts.
Aix reflecteix el seu carcter intimista.
La melodia romntica no t lleis ni regles, s lexpressi pura del

sentiment; amb tot, hi podem entreveure en alguns moments aquestes
formes o estructures:
1. Lied estrfic: s la ms senzilla. Una mateixa msica per a

diverses estrofes del text: A-A-A...
2. Lied ternari: s la forma tpica. Tres estrofes (la primera i la
tercera amb diferent lletra): A-B-A
3. Lied rond: T lesquema A-B-A-C-A
4. Lied desenvolupat: La melodia i lacompanyament sn sempre
nous, seguint lacci (fins a arribar a lescena dramtica,
clmax); la unitat musical sassoleix mitjanant el to del conjunt
i tamb per lexistncia de motius (idees musicals breus)
recurrents.
Lautor ms important de lieder s, sens dubte, Schubert, que en va

escriure ms de 600, entre els quals destaquen els cicles La bella
molinera i Viatge dhivern. Altres compositors importants sn
Schumann (amb les col.leccions Amor i vida duna dona i Amor de
Poeta), Brahms, que sovint sinspira en msiques tradicionals, i Hugo
Wolf.
A part del lied alemany, daltres pasos europeus van desenvolupar el gnere de
la can lrica de concert, especialment Rssia, amb trets moderns i realistes i un cert
caire folklric, i Frana, en les seves Chansons, que van conrear compositors de la
talla de Berlioz, Meyerbeer, David, Massenet, Gounod, Bizet, Delibes, Frank, Lalo,
Saint-Sans i Gabriel Faur una mica ms tard. En el post-romanticisme es
desenvolupa molt el Lied Simfnic, obra solista o per agrupaci vocal petita basada en
cicles de canons amb acompanyament duna orquestra simfnica (La can de la
Terra, de Gustav Mahler)

Lpera romntica.
Lpera era lespectacle preferit de la burgesia del segle XIX, perqu

expressava de manera extraordinria els ideals romntics. Els temes
mitolgics van quedar del tot descartats i els arguments es basaven en
histries damor (de lpera buffa) o en adaptacions teatrals de qualitat.
Per entendre el desenvolupament daquest gnere musical durant el segle

XIX hem destudiar lpera als tres pasos ms importants des del punt
de vista musical en aquest perode: Itlia, Alemanya i Frana.
1. Lpera a Itlia
Lpera italiana havia perdut, a finals del segle XVIII, el seu predomini a
Europa enfront de lpera comique i la Grand opra franceses, per a
comenaments del segle XIX va adquirir un nou impuls, especialment
amb lpera buffa. Aquest tipus dpera es va extingir, per, amb
Donizetti. En canvi, va sorgir la gran pera seriosa amb temes dramtics
procedents de la literatura (Shakespeare, Schiller) i la realitat (verisme).
Aix doncs, tenim que dins lpera italiana se succeeixen i coexisteixen
tres corrents: lpera buffa, el bel canto i el verisme.
El pas del Classicisme al Romanticisme el devem a Rossini, per s amb

els belcantistes Vicenzo Bellini i Gaetano Donizetti que entrem de ple
en el Romanticisme.
En aquesta poca el fet vocal interessa ms que qualsevol altra

consideraci, cosa que va en contra duna de les parts de la reforma de
Gluck.
El bel canto es basa en el virtuosisme vocal i en un gran sentit meldic.

De G.Rossini sn famoses les obertures de les seves peres per ls del
crescendo i els solos dels instruments de vent. De la seva obra destaquen
El Barber de Sevilla (pera cmica) i Guillem Tell (pera dramtica).
Tamb destaquen V.Bellini (Norma) i G.Donizetti (LElisir dAmore).
El verisme pretn exposar la veritat de la realitat, amb arguments i

personatges de classe social baixa, amb els quals es descriuen les
emocions ms primries, apassionades, sovint portades al lmit
(malalties, assassinats...). Podem dir que es tracta de ladaptaci del
realisme i el naturalisme literaris. El naturalisme literari pretenia
presentar el mn de manera realista, sense illusi ni idealitzaci
romntiques, fins i tot amb un punt de crtica social. La msica verista
pretenia reflectir aquest tipus de realitats des dun punt de vista dramtic.
Molt sovint hi havia un inici brusc i buscava provocar impactes en el
pblic, sovint amb tpics. En el verisme la msica es subordina al servei
de la representaci dels processos interns (psicolgics) i externs. Entre
els seus representants destaquen P.Mascagni (Cavalleria rusticana),
Amilcare Ponchielli (La Gioconda), Ruggiero Leoncavallo (Pagliaci).

G.Puccini passa pel verisme per tamb conjuga en les seves peres el
lirisme i altes exigncies musicals (La Bohme, Madame Butterfly,
Turandot, Tosca...). De fet, Puccini va ms enll del verisme i es
converteix en el ms clar representant del Fin de Sicle.
G.Verdi s el principal representant de lpera italiana, seguidor del

belcantisme (Nabucco), del verisme (La Traviata, Rigoletto, Il
Trovatore), fins arribar als grans drames de final de segle
(Aida, Otello). Verdi es va distanciar a propsit del verisme: retratar
all veritable pot ser convenient. Per aleshores s una fotografia, no
una pintura ni un art.
Verdi era senzill i noble per naturalesa, per tamb es mostrava sovint brusc i
esquerp. Quasi sempre tingu greus problemes econmics, socials, poltics i
familiars. Era molt nacionalista. La seva 3a pera, Nabucco, en la que es
retratava la misria i lalliberament dels hebreus sota el regnat del rei babilnic
Nacubodonosor, es va convertir, en realitat, en un reflex del moviment
dalliberament dItlia. El cor desclaus Va pensiero sullali dorate es va
convertir en una mena dhimne nacional. El nom de Verdi apareix com un
smbol revolucionari: VERDI equival a Vittorio Emanuele Re DItalia. Aix
el port a trobar-se al centre de la insurrecci del 1848 contra locupaci
austraca de part dItlia i a lluitar en la segona guerra de la independncia
italiana del 1859 (guerra de Sardenya i ustria). Tot aix fa que la seva vida
sigui parallela a la de Wagner. Tots dos autors sesforaven a crear un teatre
purament nacionalista del seu pas al mateix segle XIX i amb la idea de la seva
unificaci poltica. Tots dos estigueren a la vegada molt compromesos
polticament.
Les caracterstiques ms importants de la seva obra sn:
Redu drsticament els moments elegacs de contemplaci lnguida i

abstracta, afavorint lenergia dramtica, totalment diferent a la de Bellini,
per exemple.
Es preocup molt de la psicologia i carcter dels personatges dins
lambient en el qual transcorre lobra.
El valor de la paraula est reforat per lorquestra.
Va donar el marc especfic a la veu de barton, que anteriorment no
estava del tot diferenciada de la de baix.
Les melodies senllacen successivament. Daquesta manera pretenia
acabar amb els aplaudiments dins dun mateix acte i donar molta
importncia a lunitat dramtica.
les antigues formes (recitatius, aria, concertants i cors) es converteixen,
ms enll dels grans finals progressius, en escenes musicals amb formes
exclusivament musicals, com els cantabiles, cabalettas i romances.
Verdi es vei obligat a escriure peres amb molta rapidesa, ja que la seva
popularitat fu que els empresaris li ho demanessin. Per aquesta ra de vegades
sinclinava cap a la composici fcil i intranscendent. Aquesta actitud canvi a
partir de la seva pera Macbeth, en la que ja va reflectir un inters creixent en els
grans clssics com a font dinspiraci argumental.

En lpera de Verdi no saprecia la influncia de Wagner. De fet, Verdi sempre

va veure en el germanisme un perill envers la msica italiana. Verdi va seguir un
altre cam envers el dramatisme, amb alguna influncia de la Grand Opra amb
els seus grans cors i escenes collectives.
2. Lpera a Alemanya.
Lpera plenament romntica alemanya comena amb Karl Maria von Weber
(Eutin, Slesvig-Holstein. Alemanya 1786-Londres 1826). La seva msica s
dinfluncia italiana, tanmateix procura donar-li un caire alemany.
En ell conflueixen els anhels romntics damor a la ptria i a la naturalesa. per

aix se serveix de llegendes nacionals i la seva msica t molt de caire popular.
Weber intent amalgamar les arts, cosa que aconsegu Wagner ms tard. Tamb
amb les dissonncies i el color orquestral obr el cam a Berlioz i de rebot al
Grup dels cinc i a limpressionisme. Tot aix ho veiem en la seva pera de
ms qualitat i popularitat, Der Freischtz (El caador furtiu). La genialitat de
Weber rau en qu vivint durant el primer Romanticisme ell ja ho s totalment i,
a ms, obre les portes a tendncies posteriors a la seva poca.
Wagner s un geni personal tan prodigis que difcilment sel pot classificar, ja
que trenca tots els motlles anteriors. Tot pertanyent cronolgicament a lpoca del ple
Romanticisme (2a etapa), no el podem catalogar noms com a romntic, ja que super la
seva concepci musical i senlair cap a cotes sublims. Per aix, quan escoltem els seus
passatges ms caracterstics, hi sentim la superaci del pur romanticisme hum.
Ell no fou solament revolucionari en la msica, sin tamb en els quefers

poltics, socials i amorosos. Per aix, fou quasi venerat i despietadament combatut. Les
opinions sobre Wagner sn variadssimes i contradictries. s considerat per molts, com
un dels genis ms nobles de la raa humana, per no obstant aix, encara avui dia molts
dubten de la seva noblesa.
Es considerava un Enviat per a la seva obra, i no dubtava a utilitzar qualsevol

manera, ms o menys ortodoxa, per aconseguir els mitjans per a portar-la a terme.
Era autosuficient i no li importava massa la opini que poguessin tenir dell. Era
un gran nacionalista i revolucionari. Es consagr plenament a aquests ideals, tant en la
msica com en la vida civil. Per aix no dubt a posar-se al cant dels revolucionaris en
la revolta de Dresden del 1849, per a la unificaci dels territoris alemanys; hi arrib a
escriure virulents articles i a lluitar a les barricades.
Tenia una fora de voluntat extraordinria. En poques de grans problemes

financers i morals componia sense treva les seves grans obres.
Cercava amb emoci anhels de grans ideals i experincies profundes i

commovedores. Va poder per aix gaudir de fora passions amoroses sense importar-li
la seva licitud. Tenia un coneixement filosfic, religis, histric i esotric molt gran.
Aix feia que a part dels seus ideals com a home, estigus i es considers enlairat per la

fora espiritual. Potser per aquesta ra o per vanitat deia: El mn em deu el que
necessito.
La revoluci wagneriana: EL Gesamtkuntswerk o Art

Total.
La imponent obra de Wagner obre el cam cap a una nova concepci esttica,
orquestral, vocal, harmnica, meldica, etc., sense apartar-se prcticament gens de
lpera, cosa que el fa el ms gran reformador daquest gnere, ja que si b les reformes
de Monteverdi i Gluck anaren pel mateix cam de les dels seus temps, Wagner obr
per primera vegada uns nous camins fins i tot a la msica no escnica.
Wagner, que coneixia b la mitologia, la filosofia i la histria europees, compagin

de tal manera aquestes matries que conjuntament amb els aspectes esotrics que ell
dominava, en fu una unitat al servei de la redempci de lhome i tamb de la unificaci
dels petits regnes alemanys en un sol estat. Per tant, el trobem treballant en una tasca
ensems espiritual i poltica.
Aquest msic, poeta, filsof, revolucionari, burgs, idealista i treballador incansable,

aconsegu mitjanant tota aquesta amalgama de coneixements la seva nova concepci
musical: el Gesamtkuntwerk o Art Total. Escrivia ell mateix els libretos amb
arguments sobre la mitologia germnica i amb un llenguatge musical basat en els canvis
de to i els cromatisme. Entre les seves peres ms importants destaquen El vaixell
fantasma, Tannhuser, Lohengrin, Tristany i Isolda. Per representar la tetralogia de
Wagner Lanell dels Nibelungs (Lor del Rin, La valquiria, Siegfried i El capvespre
dels dus) va caldre un teatre especial, que Lluis II, rei de Baviera, va fer construir a
Bayreuth.
La reforma musical de Wagner t les segents caracterstiques:
Leitmotiv: s un curt disseny meldic o rtmic que Wagner associa als

personatges o idees. Daquesta manera aconsegueix estats emocionals o
psicolgics profunds en diferents moments de lobra, que sn donats per
la seva propietat de projectar el pensament cap al passat i el futur. El
leitmotiv est sotms a canvis de ritme, dintensitat, de so, de timbre, etc.
Ell lanomenava: imatges potico-musicals.
Melodia infinita: Una de les seves grans revolucions s la de prescindir
de lesquema operstic tpic format per recitatius i ries per la de
melodia continuada o declamaci musical. aix fa que lpera tingui una
continutat ininterrompuda, s impossible de fragmentar-ne els actes,
malgrat els punts culminants que hi pugui haver. En aquesta melodia
infinita hi est immers el leitmotiv o els diversos leitmotiv que anem
sentint en el transcurs de lobra.
Tractament de les veus humanes: Aquesta s una altra de les seves
grans revolucions. Aix com lesquema operstic de sempre fa que
lorquestra estigui al servei de la melodia del cantant, Wagner fa que la
veu humana tingui la mateixa categoria que linstrument musical, de
manera que lorquestra i les veus humanes troben la unitat musical
mitjanant la melodia infinita i els seus leitmotiv.

Ampliaci de lorquestra: La magnificncia de lpera wagneriana a

base de loriginalitat intrnseca de les seves novetats musicals, dels
decorats i de largument, fu que es veis obligat a ampliar lorquestra.
Fins i tot invent la tuba wagneriana que era una espcie diferent de
trompa.
3. Lpera a Frana.
Lpera francesa est basada en elements de gran espectacularitat i

pompa. Destaquen Meyerbeer, Gounod i Bizet (Carmen). A finals de segle
neix lopereta (gnere menor inspirat en lopera buffa) amb temes lleugers i
frvols, que combina parts parlades amb parts cantades. El principal representant
s Offenbach (Els contes de Hoffmann).
La msica vocal religiosa.
No tota la msica sacra daquesta poca sinterpreta a lesglsia. Molts

compositors la pensen per a la sala de concerts. Es tracta de mostrar una
religiositat humana, de carcter universal.
Sescriuen misses (Bruckner, Schubert), rquiems (Brahms,

Schumann, Verdi) i oratoris (Mendelssohn, Liszt i Berlioz).
ACTIVITATS:
1. Quines sn les formes vocals profanes del Romanticisme?

2. Qu s un Lied?
3. Quines estructures acostumen a tenir els lieder romntics?
4. Quins compositors de lpoca van composar lieder?
5. Quins sn els estils dpera italiana que van aparixer durant el segle XIX? Explica
les caracterstiques de cada un daquest estil.
6. Esmenta els principals compositors dpera italiana associant-los a lestil que van
conrear cada un dells.
7. Quines sn les aportacions de Verdi al gnere operstic?
8. Quines sn les aportacions de Wagner a lpera alemanya?
9. Quins sn els principals compositors dpera francesa?
10. Quines sn les formes vocals religioses del Romanticisme?

Activitat Comentari de Text comparatiu
11. Llegeix aquests textos amb atenci i utilitzals com a base per comparar la revoluci
operstica wagneriana amb la pera romntica de Verdi.
La obra de Wagner constituye la encarnacin de la pera neorromntica,

cuyo camino haban preparado Weber, Marschner, Spontini, Meyerbeer, y muchos ms.
Pero no debemos olvidar nunca que, a pesar de esta preparacin y a pesar de que
Wagner sigui el camino marcado, sus peras pronto fueron una obra de arte de una
especie distinta. (...) Con razn l no se tena por un msico a secas, sino por un
msico-dramaturgo, por una combinacin, o la culminacin de la mezcla entre
Beethoven y Shakespeare. Y como, tambin con razn, l pensaba que dicha
combinacin era todopoderosamente sublime y nica, consideraba a su pas, y tal vez
al mundo entero, como los receptores de este mensaje filosfico y artstico. (...)Fue uno
de los revolucionarios que conscientemente se puso frente al mundo, un poltico de
estado de las artes que quera conquistar el mundo. Pensando en los medios para llevar
a cabo su conquista, le pareci que el modo ms eficaz era el drama con msica. Por
consiguiente, se convirti en compositor, y fue el primero que utiliz la msica como
medio para influir, cautivar, intoxicar y conquistar
Y el caso es que Wagner y Verdi slo tenan una cosa en comn: el ser
contemporneos. (...) Verdi consideraba el veredicto popular sobre sus obras como una
especie de juicio divino, y soportaba el fracaso con ecuanimidad. (...) No fue en modo
alguno un revolucionario, se limit a proseguir la obra de Rossini, Bellini y
sobretodo de Donizetti. Como este, fue un compositor popular que dependa y se
apoyaba en el aplauso de su patria. (...) Vigilaba apasionadamente para preservar la
pureza del carcter italiano dentro del arte. (...) No quera fundamentar su arte, su
msica, en otros presupuestos que no fueran la sinceridad de sus sentimientos y la
franqueza o fidelidad de la expresin meldica. (...) Esta bsqueda de la simplicidad, la
naturalidad y la verdad explica la esencia de su forma operstica, que es lo ms opuesta
a la pera orquestal, que culmina en la voz humana y jams permite al elemento
orquestal adquirir proporciones sinfnicas, que conserva las formas cerradas y evita
la melodia ilimitada, que slo toma en consideracin a los hombres y atiende slo a
los impulsos humanos.
(Alfred Enstein: La msica en la poca romntica)

6.3. EL NACIONALISME MUSICAL.
A la segona meitat del segle XIX es van anar intensificant els sentiments
nacionalistes impulsats per la burgesia, que pretenia formar estats lliberals independents
dels grans imperis que dominaven Europa (unificacions dAlemanya i dItlia).
Amb el nacionalisme es produeix una recerca dels valors essencials de cada

poble, sobretot de les seves formes dexpressi, les tradicions i la cultura popular.
Aquestes donaren com a fruit laparici del nacionalisme musical a mitjan segle XIX.
Leclosi del nacionalisme tindr una importncia capdal en la histria de la

msica culta, ja que en resultar molt influenciada. I al seu torn, la msica popular, font
i inspiraci del romanticisme musical, es veur transformada per la incorporaci de
nous instruments, el naixement del ballet modern (Rssia), la realitzaci destudis
folklrics musicals, etc.
El nacionalisme sestn rpidament per Europa, sobretot en pasos que, fins al

Romanticisme, havien restat al marge dels moviments culturals dominants (pasos
situats als extrems dEuropa: Espanya, Rssia, Finlndia, Noruega, Hongria...).
La msica nacionalista s el moviment musical que sorgeix a la segona meitat

del segle XIX i que busca lessncia del poble en la riquesa meldica (escales, melodies
populars), rtmica (danses) i en les llegendes del folklore i la llengua prpies de cada
cultura.
EL Nacionalisme musical es pot dividir en dues etapes o perodes:
1. 1r Nacionalisme (1850-1900): Msica inspirada en el folklore. Apareixen

tres grans escoles: la russa, la bohmia i lescandinava.
2. 2n Nacionalisme (1900-1950): Ms que la inspiraci directa en la msica
popular, se cerca la seva essncia. Escola hongaresa i Escola espanyola.
6.3.1. LEscola Nacionalista Russa.

La primera escola nacionalista musical sorgeix a Rssia i pren com a punt de
partida lobra de Glinka Una vida pel Tsar (1836).
Mihail Glinka va ser el primer de recollir lextens i variat folklore rus, amb el
qual va produir les seves obres. Aquesta manera descriure a partir del folklore influir
en els msics posteriors, especialment en el Grup dels Cinc, que suposen la lnia ms
pura del nacionalisme, i que construiran un llenguatge musical molt ric.
El Grup dels Cinc estava composat per Alexander Borodn (1833-1887),

Modest Mussorgsky (1839-1881), Csar Cui (1835-1918), Mili Balkirev (1837-
1910) i Rimski-Korsakov (1844-1908).
Sintetitzant molt, hom pot dir que Borodin s la poesia, Mssorgsky la fora,
Balkirev el nervi, Cui la veu i Rimski-Korsakov la fecunditat

Borodin t fora obres de gust oriental, cosa que s corrent en la msica

nacionalista russa. La seva msica s essencialment orquestral. Entre les seves obres
sn molt populars A les estepes de lsia central i la Simfonia nm.2 en si menor.
Noms escrigu una pera: El prncep Igor, que deix incompleta.
El ms original, genial i revolucionari del grup s Mssorgsky, tant s aix que

fins i tot influ en limpressionista Debussy. La seva msica reflecteix b la seva
personalitat: s impetuosa, primitiva i espontnia. Sn famoses moltes de les seves
obres instrumentals, i tamb s molt important la seva contribuci a lpera, en la qual
hi ha recitatius meldics duna gran fora expressiva i cors duna grandesa insuperable.
Aquest gnere el culmina amb lpera Bors Godunov. Sn molt apreciades les seves
obres orquestrals Una nit a la muntanya pelada o Quadres duna exposici.
Balkirev, que era lnima del Grup, fou lorientador dels altres quatre fins que
se nindependitz. La seva fantasia oriental Islamei, per a piano, t molta importncia en
les directrius de la msica nacionalista russa. El poema simfnic Tamara tamb va
influir molt en els compositors occidentals del segle XX.
El litu Cui, fill de mare lituana i de pare francs, oficial de lexrcit de

Napole, s el menys nacionalista del Grup i el de menys vlua. Va composar una pera
anomenada El presoner del Caucas.
Rimski-Korsakov fou el ms preparat tcnicament i el que t la msica ms

mplia i variada del Grup. Per aix revis, orquestr i acab molta msica dels seus
col.legues. Rssia deu a Rimski-Korsakov el poema simfnic i la simfonia russa i en
gran part el color orquestral rus tan caracterstic. Ell s hereu de lorquestraci de
Berlioz, que perfecciona i completa. Fa servir amb perfecci els instruments de vent
com a solistes, els gongs, les campanes, etc., amb gran impregnaci oriental. On ms
cimeja s en lpera El gall dor, que deix incompleta. Sn tamb dell les obres
segents: Caprici Espanyol, Schhrazade, La gran pasqua russa, i lpera La nvia del
Tsar.
Cal fer especial menci del gran compositor rus Piotr Txaikovski (1840-1893),
que tot i no seguir les directrius del Grup dels Cinc, ja que fins i tot shi enfront, per la
seva intenci de fer una msica de carcter ms aviat internacional, tamb s netament i
inequvocament rus en molta de la seva msica, en les seves melodies, en la seva
profunditat i dramatisme i en els ritmes dalgunes danses dels seus coneguts ballets.
6.3.2. LEscola Nacionalista Hongaresa.
A Hongria hi havia una gran tradici musical. Si recordes lpoca clssica, els
prnceps hongaresos Esterhazy ja van patrocinar msics vienesos, com F.J.Haydn. En
aquest pas han conviscut diferents tnies (hongaresa, gitana i turca) que han deixat,
cadascuna, la seva forma particular de folklore. La msica daquesta escola es
caracteritza per una preponderncia del ritme (ressaltat per la percussi) i per la
inestabilitat tonal perqu es basa en lharmonia modal o basada en els modes.
Els msics que van portar a terme el nacionalisme hongars van ser Zoltan
Kodly (1882-1967) i Bla Bartok (1881-1945), que es van dedicar a estudiar el

folklore del seu pas i daltres pasos vens, i van descobrir escales especials, com la
pentatnica (5 tons o 5 notes) i ritmes diferents.
6.3.3. Escola Nacionalista Bohmia (actual Txquia)
Els msics bohemis daquesta poca adopten el lema pel cant sarriba al cor; pel cor,
a la ptria.
Bedrich Smetana (1824-1884) s un dels fundadors daquesta escola. En

la seva obra utilitza canons i danses folklriques del seu pas amb un ric
estil meldic. La vida nacional txeca es reflecteix en obres com lpera
cmica La nvia venuda, en el cicle de sis poemes simfnics La meva
Ptria (que cont dues obres molt populars: El Moldava i Pels camps i
boscos de Bohmia).
Antonn Dvork (1841-1904)va investigar la msica folklrica txeca i

eslovaca, i les seves obres ms madures reflecteixen un gran sentiment
nacionalista. Algunes de les seves composicions sn: la cantata Hymnus,
les Danses eslaves i el Concert per a violoncel en si menor. Als EUA va
adquirir gran afecci pels espirituals negres i la msica prpia del pas.
All va escriure la Simfonia nm.9 (Simfonia del Nou Mn) i el Quartet
en Fa major (Quartet americ).
Leos Jancek (1854-1928) t un estil basat en la msica popular de

Morvia. Va recollir moltes composicions folklriques. En la seva obra
destaquen Taras Bulba i les peres Jenufa (de carcter verista i influda
pels ritmes i accents de la llengua morava) i el Cas Makropoulos.
6.3.4. Escola Nacionalista Escandinava.

En els pasos escandinaus destaquen el finlands Jean Sibelius (1865-1957) i el noruec
Edward Grieg (1843-1907).
J.Sibelius va ser un dels autors simfnics ms importants del segle XX. La seva
msica sinspira en la natura i les llegendes finlandeses. No fa servir directament
msiques folklriques, per s esquemes meldics i rtmics trets de la poesia i de
la msica popular. Destaca el seu poema simfnic Finlndia.
E.Grieg va defensar lescola basada en la msica folklrica noruega. Per aquest

motiu sorigin un enfrontament amb els msics conservadors i les obres van
tardar a ser apreciades. Liszt va ser el primer de lloar el seu treball. El 1847 el
Govern noruec va concedir a Grieg un sou anual, estipendi que li va permetre
dedicar-se de ple a la composici. Les seves obres ms importants per a piano
sn les Danses i canons noruegues. Es va fer fams, per la seva msica
incidental per al drama potic Peer Gynt, de Henrik Ibsen.

6.3.5. Escola Nacionalista Anglesa.
Desprs del barroc la msica anglesa havia decaigut. En aquesta poca, per, comptar
amb un msic de gran rellevncia: Edward Elgar, que en les seves obres tracta estats
dnims variats (variacions Enigma, conegudes amb aquest nom perqu el tema central
no sexposa mai amb claredat). Lobra mestra que el va consagrar com a compositor fou
el Somni de Geronci. Tamb destaquen el Concert per a violoncel en si menor, op.61,
lEstudi simfnic Falstaff i 5 marxes populars anomenades Pompa i Circumstncia.
6.3.6. Escola Nacionalista Nord-Americana

Als Estats Units la msica nacionalista afaga un carcter especial quan es comena a
explotar el jazz. George Gershwin va compondre musicals i canons prenent elements
del jazz, de la msica popular jueva i del repertori romntic europeu. Als 25 anys va
compondre Rhapsody in Blue, per a piano i banda de jazz. Aquesta obra va influir en
compositors europeus i nord-americans, que van comenar a utilitzar melodies i patrons
rtmics del jazz. Altres obres destacables sn el musical An American in Paris i lpera
Porgy and Bess (de temtica negra).
6.3.7. Escola Nacionalista Sud-Americana
A Hispanoamrica el nacionalisme va suposar el naixement de la creaci musical alhora

que saprofitava la msica popular. Destaca el Brasil, pas amb un folklore molt ric,
amb barreja delements negres i portuguesos, on el nacionalisme don grans resultats.
La gran figura s Hctor Villalobos. algunes de les seves obres sn les Bachianas
Brasileiras, el Concert per a piano i orquestra i moltes altres per a piano i guitarra.
6.3.8. Escola Nacionalista Espanyola.
Els compositors espanyols van prendre, bsicament, com a punt de referncia, el

material folklric andals i van elaborar una msica culta, genunament espanyola i
reconeguda internacionalment.
Els musiclegs i els compositors que van iniciar el moviment nacionalista van ser
Francisco Asenjo Barbieri i Felip Pedrell (que va estudiar i publicar el folklore i va
tenir una gran influncia sobre els altres msics nacionalistes espanyols).
Els mxims representants de lescola nacionalista espanyola van ser:
Pablo Sarasate (Pamplona): compositor i gran violinista. Va escriure

Danzas espaolas i Aires Bohemios.
Isaac Albniz (Camprodon, Girona): compondr sobretot per a piano (va
ser un nen prodigi en aquest instrument) recollint tendncies romntiques
i impressionistes. Compon obres per a piano (La Suite Espanyola, la
Suite Ibrica), lpera Pepita Jimenez i la suite orquestral Catalonia,
entre daltres.
Enric Granados (Lleida): pianista i compositor conegut especialment
per les seves obres per a piano. La seva gran obra mestra va ser la Suite
per a piano Goyescas (inspirada en obres de Goya i resultat dinfluncies

romntiques, intimistes i de gran virtuosisme amb la tonadilla).

Destaquen tamb les 12 Danzas espaolas.
Manuel de Falla (Cdis): va ser el msic que va arribar a lessncia del
nacionalisme espanyol pur, influt pel seu mestre F.Pedrell. No utilitzava
les canons folklriques sin el seu esperit. La seva obra t influncies
impressionistes. Destaquen Noches en los jardines de Espaa (per a
orquestra i piano), els ballets El amor brujo i Sombrero de tres picos
(escrit per als ballets russos de Diaghilev, amb decorats de Picasso), la
fantasia escnica El retablo de Maese Pedro, el Concert per a clave i
lAtlntida (oratori incomplert amb text de Verdaguer i acabat pel seu
deixeble E.Halffter).
Joaquin Turina (Sevilla): pianista, compositor i director dorquestra que
va combinar el llenguatge musical andals amb una orquestraci
impressionista. Destaquen la Simfonia sevillana, el poema simfnic La
procesin del Roco, les Danzas gitanas per a piano, la Oracin del
torero per a grup de cambra.
Joaquin Rodrigo (Sagunt, Valncia): s conegut sobretot per les seves
obres per a guitarra. Va tenir molt dxit amb el Concierto de Aranjuez i
la Fantasia para un gentilhombre, ambdues per a guitarra i orquestra. Va
ser considerat el millor compositor espanyol de la postguerra.
La Sarsuela
A Espanya es practica durant tot el segle XIX la Sarsuela, un gnere
tpicament espanyol iniciat durant el Classicisme. Els autors ms
importants sn: Bretn (La verbena de la Paloma), Chap (La revoltosa),
Solozbal (La tabernera del puerto), Vives (Doa Francisquita).
6.3.9. El Nacionalisme musical Catal.
El moviment nacionalista catal parteix de la Renaixena, fenomen literari i

poltic que pretn un renaixement de la personalitat dels costums i de la cultura catalana.
Entre els msics daquesta poca cal esmentar:
Josep Anselm Clav (1824-1874): promotor de les societats corals els

cors Clav- a Catalunya. Aquests cors estaven formats per homes de
classe obrera sense estudis musicals i lobjectiu de Clav era oferir un
entreteniment ms culte a les classes socials ms baixes, que els ajuds a
adquirir un grau de sensibilitat que les equipars amb la classe social ms
alta. El 1850 fund La Fraternitat. Durant la segona meitat del segle XIX,
sorganitzaren multitudinaris festivals que aplegaven gran quantitat de
cors. Clav compongu obres com Les flors de Maig (1858), els Xiquets
de Valls (1867) i Goig i Planys (1873).
Felip Pedrell (1841-1922): compositor i musicleg, estudis de la

msica folklrica i tradicional. Fou, amb Barbieri, el creador de la
cincia musicolgica a Espanya. Dugu a terme molts intents per crear
una pera nacional segons el model wagneri. La seva producci com a
compositor inclou peres com Els Pirineus (1890). Amb tot, s ms

conegut per la seva incalculable labor musicolgica. Tota la seva obra

influ en Granados i Falla.
Pep Ventura (1817-1875): impulsor i renovador de la sardana. Aquesta

dansa rep nova energia quan Pep Ventura li dna la seva estructura
formal, i a la cobla, la seva formaci actual. Ell mateix i altres
compositors van compondre nombroses sardanes i van situar aquesta
dansa a mig cam de la msica popular i la msica culta. Una de les
sardanes ms conegudes de Pep Ventura s Per tu ploro (1872).
Enric Morera (1865-1942): va estudiar amb F.Pedrell i amb Albniz.
Les seves sardanes van calar profundament i van col.laborar a la
formaci dun profund sentiment catal (LEmpord, la Sardana de les
monges, La santa espina...). s lautor que millor va servir als interessos
del teatre lric modernista. Va col.laborar amb ngel Guimer, Santiago
Rusiol, etc.
Llus Millet (1867-1941): fundador de lOrfe Catal lany 1891.

Lorfeonisme pretenia donar a conixer la can popular. Lany 1905
sinici la construcci de la seva seu social, el Palau de la Msica
Catalana.
ACTIVITATS:
1. Qu s el Nacionalisme Musical i quines sn les seves caracterstiques generals?

2. En quantes etapes es divideix el Nacionalisme Musical?
3. Quines sn les principals Escoles Nacionalistes Musicals?
4. Enumera els principals compositors de cadascuna de les principals Escoles
Nacionalistes Musicals.
5. Qu era el Grup dels Cinc?
6. Busca les dates de naixement i mort dels compositors corresponents a lescola
nacionalista espanyola i compara-les amb les dels compositors de lescola nacionalista
catalana. Quin dels dos nacionalismes va sorgir en primer lloc? Quin penses que pot ser
el motiu?.

6.4. EL POST-ROMANTICISME
A la fi del segle XIX la burgesia havia obtingut el poder i havia constitut estats
liberals conservadors, que es van haver denfrontar a una nova fora poltica formada
pel proletariat.
El comenament del segle XX es caracteritz per un augment de la inestabilitat

social i de la tensi internacional, que va culminar en la I Guerra Mundial. Durant
aquests anys conclour no tan sols el perode romntic, sin tot el concepte de tonalitat.
A finals del segle XIX saccentua la crtica cultural (Nietzsche) envers lera
industrial, per la seva manca dorientaci interna, etc. El pluralisme destils del segle
XX comena ja en el final de segle: al naturalisme shi posa el simbolisme amb les
seves pregones dimensions psicolgiques (la generaci de Freud) que la sensibilitat de
limpressionisme acaben per treure a la llum. La msica daquest perode reflecteix tot
aix: s ms lliure i variada en el terreny estilstic.
Per a alguns historiadors el postromanticisme no existeix com a tal. Ells inclouen

entre els ltims romntics els que els altres anomenen postromntics. El motiu pot ser
que el postromanticisme no fou capa de crear un estil propi prou clar i diferenciat com
per a servir de model a les generacions posteriors, i aquests historiadors pensen que, en
realitat, es tractava noms dun hiperromanticisme sense sortida, amb alguna
caracterstica ben singular, aix s, com sn els temes musicals no resolts i, sobretot,
leclecticisme musical. Sigui com sigui, els msics que alguns anomenen post-
romntics lluitaven entre lestilstica formal de Brahms (ms avesada a lestructura
clara de les obres, en la tradici clssica passada pel seds romntic) i lesttica
revolucionria de Wagner (en que la forma no s tan important, sin el contingut, i el
predomini del sentiment i de lart per lart sn evidents).
6.4.1.Caracterstiques musicals del Post-romanticisme.

o Temes no resolts:Aix com en totes les poques anteriors els compositors tenen
molta cura no solament de remarcar el tema sin de donar-li un principi i
una conclusi inequvoca pel seu fraseig musical, el compositor
postromntic el deixa com penjat, no resolt, mentre la seva fantasia va cap
a altres elements de la composici.
o Desenvolupament llarg dels temes: El compositor postromntic dominava
moltssim la tcnica de composici. Ja havia nascut la musicologia i per
aix els coneixements cientfics de lart i de tot el que lenvolta eren
considerats molt importants. Per aquesta ra, els desenvolupaments dels
temes sn llargs, precisos i ben fets, encara que aquests temes no estiguin
tan elaborats com en poques anteriors.
o Orquestra ampliada: Lorquestra, que ja amb els msics romntics havia
crescut i shavia ampliat moltssim, segueix en aquest creixement, perqu
la majoria dels msics postromntics busquen lampullositat musical com
a efecte sonor, aix com la densitat sonora. Aquest fet provocar que, poc
ms tard, la reacci al Postromanticisme consisteixi en una tendncia a
disminuir el nombre dinstrumentistes.

o Cromatisme: La majoria dels compositors segueixen el cam iniciat per

Wagner, en la seva forma de composar en que es porta al lmit la tonalitat,
i les tensions derivades de buscar la dissonncia i el cromatisme sn ben
presents, de manera que alguns dels compositors que fan servir aquest
recurs sn ja precursors, gaireb, de latonalitat, de la qual en parlarem en
la segent unitat.
o Msica eclctica: La msicapostromntica s com un gran edifici que tot mirant
cap al futur (Wagner), t uns fonaments impregnats en el passat (Brahms).
Per aix no solament es deixa influir per Wagner sin tamb pels estils i
les formes anteriors al Romanticisme. Quan en una obra hi ha aquesta
barreja delements es diu que s eclctica.
6.4.2. Principals compositors postromntics:

Els principals compositors postromntics van ser:
Cesar Franck (1822-1890): Va nixer a Blgica tot i que sel

considera un compositor francs. Personalment sel pot definir com
un home modest i religis, amb una preferncia vital per la vida
ntima i retirada de la humanitat. Sel pot comparar a Brahms per la
seva solidesa formal i per lexpressivitat de les seves obres, la qual
cosa el fa ser considerat el ms gran simfonista clssic del
postromanticisme, malgrat que tamb hi veiem en ell influncies de
Wagner. Entre les seves obres destaquen el Quintet en fa menor, i
especialment la Sonata en la major per a viol i piano i el Quartet en
re major. Tamb fou un gran compositor de msica organstica (per a
orgue desglsia).
Anton Bruckner (1824-1896): Aquest compositor austrac era de
carcter senzill, tmid, ingenu i reservat. Era clibe i profundament
catlic. Sel considera el ms romntic dels compositors
postromntics i est fora influt per Wagner i allunyat de Brahms
quant a la forma musical. Les seves melodies sempre sn clares i
senzilles i molt sovint estan basades en motius populars. Tamb tenia
grans dots dimprovisaci en lorgue, dots que van influir tamb en
les seves simfonies, especialment. La seva msica, romntica i amb
un punt de misticisme, est impregnada dun alt sentit religis i
damor a la natura. La seva Simfonia nm.9, en re menor, inacabada,
t la dedicaci Al bon Du.
Gustav Mahler (1860-1911): aquest compositor nascut a Morvia
(actual Txquia) fou conegut per tenir un carcter esquerp i a voltes
violent. s molt possible que tot plegat es degus a les
circumstncies especials que va haver de suportar en la seva
infantesa. Fill duna famlia jueva, nombrosa, mal avinguda, amb
forts problemes, i amb la pressi social que aquesta comunitat patia a
Morvia. Mahler s el postromntic ms caracterstic daquest
corrent ja que en les seves obres gegantines observem un total
eclecticisme, capa demprar des de msica gregoriana fins a msica
influda per Wagner, barrejant-la amb diverses idees musicals (tocs
militars, marxes fnebres, msica de dansa, msica religiosa), etc,
conjuntament amb motius populars de diferents bases tonals, com el

pentatnic, lescala de tons, etc. Peces caracterstiques daquesta

tcnica sn la seva Simfonia nm.8 en mi bemoll major (anomenada
la dels 1000, perqu calen 1000 intrprets, entre instrumentistes i
cantants, per executar-la) i Das lied von der Erde (La can de la
terra) per a cantants solistes, cor i orquestra (el que podem anomenar
un recull de lieds simfnics) . El fams Adagietto de la seva
Simfonia nm.5 fou emprat com a msica de la pellcula Mort a
Vencia de Visconti, i s un dels fragments musicals de msica
culta ms coneguts en els nostres dies. De vegades sembla que
Mahler no tingui prou elements instrumentals i vocals per a satisfer la
seva ampullositat i grandesa. A voltes, aquesta grandesa contrasta
amb una melodia subsegent no gaire enlairada o, fins i tot, banal.
Com a director dorquestra tenia tamb un gran domini de
lorquestraci dobres de gran nombre destils i poques i aix ho va
utilitzar en les seves obres, que traspuen una tcnica de composici
molt depurada.
Max Reger (1873-1916): Malgrat tenir una salut malaltissa, Reger
era un infatigable treballador. s el compositor postromntic que ms
va influir en la msica avantguardista que va encetar Schnberg.
Reger era un gran organista i va fer servir les formes musicals
instrumentals barroques i clssiques amb lharmonia moderna.
Aquesta mena de sntesi o barreja el fa ser considerat un precursor de
les teories atonals de lescola de Viena de la segona meitat del segle
XX. Les obres ms grans que va compondre sn per a orgue: Per
aquest instrument sn: Introducci, passacaglia i fuga, op.127, i
Fantasia i fuga en re menor, op.135b, duna gran dificultat
virtuosstica.
Richard Strauss (1864-1949): Arrogant i orgulls en pblic, en
privat es mostrava senzill i familiar. Amb un fi sentit de lhumor i un
temperament sensible, raonable, intutiu, formalista i imaginatiu.
Ideolgicament era anticlerical i ateu. Vital, pragmtic, ambicis i de
pocs escrpols (se li critica, per exemple, la seva collaboraci amb el
rgim Nazi alemany). Fou un gran orquestrador i director
dorquestra. Les seves obres sn incomparables pel seu vigor rtmic i
el seu tractament del color tmbric. Va composar poemes simfnics
que superen els de Liszt, tamb escrigu lieder de gran categoria i va
composar peres ms relacionades amb el simfonisme que amb
Wagner, encara que tamb es nota la influncia daquest compositor,
sobretot en les seves ltimes obres. Entre les seves peres tenim
Elektra, Salom, el Cavaller de la Rosa, Ariadna a Naxos ,
totes elles molt considerades i que formen part dels repertoris
operstics actuals. En les seves obres tamb traspua leclecticisme,
perqu hi trobem influncies dels msics clssics (Haydn i Mozart),
ms tard de Wagner, en algunes obres ratlla amb latonalitat, etc.

ACTIVITATS:
1.Per qu alguns historiadors critiquen la denominaci postromnticisme?

2.Entre quins dos compositors romntics es debatien els compositors postromntics
quant a seguir la seva influncia?
3.Quines sn les caracterstiques principals del Postromanticisme?
4. Quins sn els principals compositors postromntics?
5. En qu consisteix leclecticisme de Mahler i Strauss, i quin pot ser el motiu
daquest eclecticisme?

AUDICIONS
1. Franz Schubert: Gretchen am Spinnrade, D.118 (lied)
Meine Ruh' ist hin

Mein Herz ist schwer La meva pau se nha anat
Ich finde, ich finde sie nimmer El meu cor sha fet feixuc
Und nimmermehr. Mai no puc trobar la pau
I mai podr retrobar-la
Wo ich ihn nicht hab'
Ist mir das Grab
Die ganze Welt Sigui on sigui
Ist mir vergaellt. que ell visqui
Mein armer Kopf Esdev una tomba ;
Ist mir verrueckt Tot el mn sencer
Mein armer Sinn em molesta,
Ist mir zerstueckt. Estic perdent la ra
El meu pensament
est trasbalsat
Meine Ruh' ist hin
(etc)
La meva pau se nha anat...
Nach ihm nur schau' ich

Zum fenster hinaus, Busco fora per la finestra
Nach ihm nur geh' ich Noms per veurel
Aus dem Haus. Deixo la casa
Sols per trobar-lo
Sein hoher Gang,
Sein edle' Gestalt, El seu viril caminar
Seines Mundes Lacheln, La seva noble presncia
Seiner Augen Gewalt, El somriure dels seus llavis
Und seiner Rede El poder dels seus ulls
Zauberfluss, El mgic fluir
Seine Haendedruck, de la seva conversa
Und ach, sein Kuss! La fora de les seves mans,
i oh, el seu bes
Meine Ruh' ist hin
(etc.) La meva pau se nha anat
Mein Busen draengt El meu pit em fa mal,

Sich nach ihm hin; moltssim per ell ;
Ach durft ich fassen Ah, si jo pogus retenir-lo
Und halten ihn! i abraar-lo
Und kussen ihn i besar-lo
So wie ich wollt, tan com voldria
An seinen Kuessen per fondrem
Vergehen sollt'! en els seus petons
O konnt ich ihn kuessen

So wie ich wollt, Oh, si noms pogus besar-lo
An seinen Kuessen tant com jo voldria,
Vergehen sollt! per fondrem
An seinen Kuessen en els seus petons
Vergehen sollt! per frondrem
en els seus petons
Meine Ruh' ist hin
Mein Herz ist schwer. La meva pau se nha anat
El meu cor sha fet feixuc

2. Gioacchino Rossini : Il Barbieri di Siviglia : Una voce poco fa .
Rossini, el principal compositor itali de comenaments del segle XIX, tenia una
gran capacitat per composar melodies i un gran olfacte musical per a aconseguir efectes
escnics que li van reportar grans xits des del principi de la seva carrera musical. Entre
els seus divuit i trenta anys dedat va estrenar a Itlia 32 peres i dos oratoris, a ms de
12 cantates, dues simfonies i algunes obres instrumentals. Entre les seves millors peres
serioses hi ha Tancredi, Otello i La Donna del lago.
Rossini congeniava molt b amb lpera cmica i moltes de les seves obres
daquest gnere sonen encara fresques a lactualitat. La Scala di seta, LItaliana in
Algeri, La Cenerentola i La Gazza Ladra, sn peres daquest gnere cmic, per,
sobretot, la seva obra mestra va ser Il Barbieri di Siviglia, un dels exemples suprems de
lopera bufa italiana.
Lestil de Rossini combina un flux meldic inesgotable amb ritmes molt

marcats, una fraseologia clara, una estructura molt ben conformada i poc convencional,
una textura molt elegant i orquestracions molt netes que respecten la singularitat de cada
instrument. Lharmonia, encara que no s molt complicada, s molt original. Un
exemple de combinaci duna bonica melodia amb molta grcia i un caire cmic s la
famosa ria Una voce poco fa, de Il Barbieri di Siviglia.
Aquesta ria la canta la protagonista, Rosina, quan recorda la serenata que li va

cantar el comte Almaviva, disfressat de Lindoro, fent-se passar per una pobre criatura
romntica. Lria t forma de cavatina. En la secci Andante daquesta ria, Rosina
decideix conquerir el comte, desprs, en un fragment amb tempo Moderato, presumeix
de que pot ser dola i dcil sempre que no se li faci mal, perqu aleshores poc mossegar
com un escur (una vipera). LAndante es deriva del tpic estil del recitatiu amb
acompanyament orquestral, amb amplis salts meldics, notes repetides en una mena de
parlando i escales rpides, mentre que lacompanyament es limita a anar fent acords
que marquen el ritme. Quan parla de lliurar-se del seu vell tutor, el doctor Bartolo, que
vol casar-se amb ella, els violins es burlen della fent notes dornamentaci. El
Moderato acaba derivant en una Aria di bravura, de tempo ms rpid.
Quan Rosina, desprs de presumir que posseeix cent estratgies per aconseguir
els seus objectius (cento trappole) torna a parlar de la seva docilitat, tota lorquestra
sembla burlar-se de les seves mentides.
Anlisi musical: El ritme canvia segons les seccions. En la primera secci,

landante, laccent s ternari, en la segona secci s binari, i en laria di bravura (la part
ms rpida) tamb s binari. El tempo tamb canvia, de Andante, passant per Moderato
i desprs un Allegro. Ens trobem davant duna melodia vocal dmbit ampli i
lacompanyament est basat en els acords, molt senzills per molt efectius. Lharmonia
s, doncs, vertical, la instrumentaci correspon a una orquestra i la veu solista s una
soprano. La Textura s Monodia Acompanyada. La Forma s una Cavatina. I el Gnere
s vocal, prof, culte i escnic.

El text s el segent:
ROSINA ROSINA
Una voce poco fa Fa molt poc que una veu

qui nel cor mi risuon; en el meu cor ha ressonat;
il mio cor ferito gi, el meu cor ja est ferit
e Lindor fu che il piag. i ha estat Lindoro qui li ha fet mal.
S, Lindoro mio sar; Si, Lindoro ser meu,
lo giurai, la vincer. ho vaig jurar i ho aconseguir.
Il tutor ricuser, El tutor es negar,
io l'ingegno aguzzer. jo far servir el meu enginy.
Alla fin s'accheter A la fi ell es tranquilitzar
e contenta io rester i jo contenta quedar.
S, Lindoro mio sar; Si, Lindoro ser meu,
lo giurai, ho vaig jurar,
la vincer. i ho aconseguir.
Io sono docile, Jo sc dcil
son rispettosa, i respectuosa,
sono obbediente, sc obedient,
dolce, amorosa; dola, amorosa,
mi lascio reggere, em deixo governar,
mi fo guidar. em deixo guiar.
Ma se mi toccano Per si em toquen
dov' il mio debole, el meu punt feble
sar una vipera, sar ser un escur, ho ser,
e cento trappole i cent paranys
prima di cedere abans de cedir
far giocar! far servir.

3. Hector Berlioz: Simfonia fantstica, op.14. 5 moviment: Somni duna nit de Sbat.
4. Frederic Chopin: Estudi en do menor, op.10, nm.12.
5. Modest Mussorgski: Una nit a la muntanya pelada.

Tema 6 La Musica Durant El Segle Xix PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 6 La Musica Durant El Segle Xix PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2n de Batxillerat.

TEMA 6. LA MSICA DURANT

Hi ha una relaci o un lligam entre els ideals romntics i lesclat de la Revoluci

Des dels punts de vista poltic i social, la monarquia absoluta es converteix en

A Espanya, en sis anys, hi ha un perode que comprn una regncia, una

Josep Antoni Garcia Rami

Altres nacions, com s el cas dAlemanya i Itlia, comenaren un procs

6.2.EL MOVIMENT ROMNTIC

A Alemanya les caracterstiques que anomenem romntiques van tenir un

Lart en general pass una etapa dexaltaci de lindividualisme i del

La literatura es converteix en un bon vehicle de divulgaci dels sentiments

Lartista romntic aferma la seva personalitat com a individu independent i

Les dones de lalta burgesia aprenien a tocar el piano i algunes es convertien en

Josep Antoni Garcia Rami

Un altre fet important del Romanticisme fou el naixement de la Musicologia,

6.2.1. La Msica Romntica.

Alemanya s el pas capdavanter en msica instrumental romntica i Itlia en

El Romanticisme musical es pot dividir en tres etapes, que marquen el seu

1. Romanticisme primerenc (1800-1830). El Romanticisme s una

Josep Antoni Garcia Rami

Liszt en el piano. Es desenvolupen a ms, la mgia sonora de Chopin,

La fi del segle, amb la generaci de Puccini, Mahler, Debussy i Strauss, marca

6.2.2. Caracterstiques generals de la Msica Romntica.

o Melodia: s leix vertebrador del llenguatge musical romntic i t un gran poder

Josep Antoni Garcia Rami

o Forma: El compositor intenta fugir de les formes preestablertes, o les empra

Altres caracterstiques sn:

o La msica s ms propera al poble, donada la seva senzillesa meldica i per

Josep Antoni Garcia Rami

6.2.3. Les Formes Musicals del Romanticisme.

6.2.3.1. Les formes instrumentals

Els instruments, durant el Romanticisme, experimenten un gran

Tamb hi ha un canvi en la consideraci social del compositor i, encara ms dels

1. La msica per a Piano solista:

Aquestes formes lliures i amb carcter similar a una improvisaci sn:

Balada: de carcter lric i melancnic, molt sovint basades en balades o

Josep Antoni Garcia Rami

o Schubert (1797-1828): la seva vida s parallela a la de Beethoven

o Mendelssohn (1809-1847): Era fill duna famlia jueva molt culta i

o Chopin (1810-1849): Entre els romntics s el compositor de piano

Josep Antoni Garcia Rami

o Schumann (1810-1856): Era un personatge amable, afectus, lleial i

o Liszt (1811-1886): Encara ara sel considera un dels ms grans

o Brahms (1833-1897) : Va passar desapercebut fins als 20 anys fins

Josep Antoni Garcia Rami

de les tres grans Bs alemanyes: Bach, Beethoven i Brahms. En la

2. La msica per a orquestra.

Lorquestra simfnica va assolir molta importncia i es va establir com a

Berlioz fou un msic francs que va passar infinitat de problemes degut a la

La complexitat creixent de les partitures orquestrals fa que la figura del director

2.1. La simfonia romntica.

Durant el romanticisme, les formes musicals es van allunyant de la seva rgida

Schubert va compondre nou simfonies, tot i que lOctava no la va acabar

Schumann va compondre 4 simfonies seguint lestil de Beethoven.

Brahms tamb en va compondre 4, i en elles va renovar el llenguatge harmnic i

Josep Antoni Garcia Rami

Mendelssohn en va escriure 5, seguint el model clssic amb trets romntics.

2.2. La Msica Programtica: els Poemes simfnics.

Les obres programtiques sn les que segueixen un tema o argument

Liniciador daquest gnere musical va ser H.Berlioz amb la seva

La Simfonia fantstica s la primera manifestaci del anomenat poema

El poema simfnic s una obra destructura lliure, normalment dun sol

Per desenvolupar un programa musical es pot fer de les segents