Tema 13

Excitaci i contracci muscular

I. Estructura del mscul esqueltic
 Donat el carcter i la finalitat exclusivament docent i eminentment
illustrativa de les explicacions a classe d'aquesta presentaci, lautor
sacull a larticle 32 de la Llei de propietat intellectual vigent respecte de
l's parcial d'obres alienes com ara imatges, grfics o altre material
contingudes en les diferents diapositives

Totes les imatges presentades sinclouen com a cites

necessries per illustrar les explicacions daquesta classe
Tipus de teixit muscular
 Estuctura del mscul esqueltic

3. conjunt
de fascculs

2. conjunt
de fibres

1. Cllula=fibra muscular
Format per moltes miofibrilles
Estructura de la fibra (cllula) muscular
Estructura de la fibra (cllula) muscular

I
Tipus de filaments
Tipus de filaments
Tipus de filaments: gruixuts
Tipus de filaments: prims
Altres protenes del filaments
Estructura del mscul esqueltic
 Tema 13

Excitaci i contracci muscular

II. Contracci muscular:
Activaci i energtica
 Contracci muscular:
disminuci de la longitud del sarcmer
Estructura dels filaments dactina i miosina
 Contracci muscular:
lliscament de lactina sobre la miosina
Regulaci de la contracci per Ca+2
Funci del Ca2+ en la contracci muscular
Funci del Ca2+ en la contracci muscular
Placa motora: sinapsis neuro-muscular

El PA arriba al bot terminal de la neurona motora

Sallibera neurotransmissor (ACh) al la uni neuromuscular
LACh provoca la despolaritzaci de la fibra muscular a la placa motora
Si lestmul assoleix el llindar, es genera un PA a la fibra muscular:
2-4 ms de durada
5 m/s de vel. cond.
perode refractari absolut de uns 1-4 ms
similar a fibres no mielniques o mielniques de tipus B
El potencial dacci produeix la contracci
Funci del Ca2+ en la contracci muscular
Funci del Ca2+ en la contracci muscular
El potencial dacci produeix la contracci
El potencial dacci produeix la contracci
 Contracci muscular

Tetnia incompleta: Tetnia completa:

Lestimulaci elctrica es repeteix a una
freqncia creixent
El perode de relaxaci entre sacsejades
sescura
La fora de contracci augmenta
La freqncia destimulaci augmenta
fins a provocar la fusi
No sobserva relaxaci entre les
sacsejades
Contracci suau i sostinguda
Contracci muscular
 Unitat motora

Quan sactiva la neurona motora, totes les fibres

de la unitat motora sestimulen per contraures.
La gradaci de lactivitat muscular depn del reclutament.
Per incrementar la fora muscular, saugmenta el
nombre dunitats motores activades.
La suavitat de la contracci s deguda a lassincronia amb
que sactiven les unitats motores.
Quocient dinnervaci:
N de fibres innervades per una neurona motora
Depn de cada mscul, i variable dins aquest
Unitats motores petites: control fi (mscul
extraocular, 1:23)
Unitats motores grans: major fora (msculs
bessons, 1:1000)
 Relaci longitud-tensi

Longitud de reps ideal: genera la fora mxima

La tensi generada depn del nombre de ponts creuats entre lactina i la miosina
Segons el grau de superposici es poden formar ms o menys ponts
Contracci isotnica i isomtrica
Contracci isotnica i isomtrica
Els msculs envien informaci al SNC
 Aparell del fus muscular

2 tipus de fibres intrafusals:

Fibres amb bolses de nuclis: Nuclis disposats en agregats dispersos
Fibes amb cadenes de nuclis: Nuclis disposats en files
 Aparell del fus muscular

Terminals sensorials primaries (anuloespirals):

Envolten les regions centrals tant de les fibres amb boses de nuclis com les
fibres amb cadenes de nuclis
Sestimulen principalment a linici dun estirament
Terminals secundries (ramificades):
Sobre els pols de les fibres amb cadenes de nuclis
Ms resposta a lestirament tnic
 Aparell del fus muscular

Motoneurones alfa:
Neurones que innerven les fibres extrafusals
Axons de conducci rpida, Aa (70-120 m/s)
Motoneurones gamma:
Neurones que innerven les fibres intrafusals
Axons del tipus Ag (15-30 m/s)
Permeten mantenir la sensibilitat del fus en qualsevol llargada del mscul
Mscul llis
Mscul llis: contracci
Mscul llis: Ca+2 i contracci
Tipus de teixit muscular
 Tema 13

Excitaci i contracci muscular

III. Metabolisme del mscul esqueltic
Fosfocreatina i mscul esqueltic

CK CK
Metabolisme del mscul esqueltic
Metabolisme del mscul esqueltic

ND
Activitat dintensitat moderada
Activitat dintensitat elevada
Tipus de fibres musculars
 Tipus de fibres musculars
Tincin inversa de la actividad de la ATPasa de la miosina

I
IIb

IIa
Tipus de fibres musculars
 Tipus de fibres musculars
Fibres de contracci lenta (tipus I):
Alta capacitat oxidativa
Resistncia a la fatiga
Riques en mitocondris i enzims aerbics
Alta concentraci de mioglobina: fibres vermelles
Envoltades dabundants capillars
Fibres predominants en msculs:
posturals

amb latncies de lordre de 100 ms per a la tensi mxima

Exemple: musculatura longitudinal de lesquena (entrecot)

Fibres de contracci rpida (tipus IIB):
Adaptades a la respiraci anaerbica
Tenen grans reserves de glicogen
Pocs mitocondris
Escassos capillars
Fatiga rpida
Fibres predominants en msculs:
de precisi (p.e., musculatura extraocular o dels dits de la m)

amb latncies de lordre de 5-10 ms per a la tensi mxima

Fibres de tipus IIA (oxidatives rpides):

De contracci rpida
Per tamb amb alta capacitat oxidativa
Relativament resistents a la fatiga
Tipus de fibres musculars
Bibliografia (procedncia de les imatges )
Fox. Fisiologa Humana, 10 ed.
Silverthorn. Fisiologa Humana Un enfoque integrado, 4 ed.
Boron. Medical Physiology, 2nd ed.
Guyton. Fisiologa mdica, 11 ed.