orientacions

per a lavaluaci
educaci
infantil
primer cicle
orientacions
per a lavaluaci
educaci infantil
primer cicle
 Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament

Edici: Servei de Comunicaci i Publicacions

Elaboraci: Servei dOrdenaci Curricular dEducaci Infantil i Primria
1a edici: juny de 2015
ndex
Introducci 5

Marc conceptual 7
Normativa de referncia de letapa deducaci infantil 7
Fonaments cientfics 8
La psicologia evolutiva 8
La neurocincia 9

Per a qu avaluem? Finalitats de lavaluaci 11

Com ha de ser lavaluaci? Caracterstiques i principis orientadors 13

Qu avaluar 15
El procs de desenvolupament dels infants 15
La prctica docent 16

Com avaluar 17
Processos que intervenen en lavaluaci 17
El cicle avaluatiu 18
Observaci 19
Focalitzar la mirada. Selecci de lobjecte davaluaci 19
Capturar vivncies. Recollida i registre de la informaci 20
Documentaci pedaggica 21
Interpretar i emetre judicis de valor. Anlisi de la informaci 21
Prendre decisions. Definici de propostes per a la millora 21
Compartir la informaci i deixar petjades. Comunicaci 22

Fonts dinformaci, marcs de debat i instruments de comunicaci 24

El dia a dia amb els infants 24
Les entrevistes amb les famlies 24
Els informes a les famlies 25
Les reunions dequip 25
Informaci a altres professionals 26

Documents davaluaci 27
Els documents oficials davaluaci 27
Els documents de registre i avaluaci 28

Mesures i suports addicionals datenci a la diversitat 29

Bibliografia i bibliografia web 30

Annex 32

educaci infantil orientacions per a lavaluaci 3

Introducci
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci estableix leducaci infantil com una etapa educativa nica,

Introducci
organitzada en dos cicles, amb identitat prpia, que contribueix al desenvolupament integral dels infants
en collaboraci amb les seves famlies, proporcionant-los un clima i un entorn de confiana.

El centre educatiu acull els infants des duna perspectiva global i sinicia aix un procs de coneixement
i acceptaci basat en el respecte i lafectivitat que establir les bases per a unes relacions de confiana
amb les persones adultes que els envolten i amb la resta dels infants propers.

Les actuacions previstes i dissenyades des de la vessant educativa sorientaran a partir daqu al desen-
volupament emocional i afectiu, fsic i motor, social i cognitiu, proporcionant-los un clima i un entorn
que els faci sentir segurs, on se sentin acollits i amb expectatives daprenentatge per desplegar al mxim
les seves potencialitats.

Lacci educativa ha de permetre el desenvolupament afectiu, el creixement personal, la formaci duna

imatge positiva i equilibrada dells mateixos, el descobriment de lentorn, de les possibilitats del seu
propi cos, del moviment i dels hbits de control corporal, perqu actun cada vegada duna manera
ms autnoma. Ha doferir la possibilitat dexperimentar, de re-
lacionar-se i de comunicar-se amb les altres persones per mitj Lavaluaci ha de
dels diferents llenguatges tenint en compte els diferents ritmes
de desenvolupament dels infants, adequant les propostes a les
considerar-se part integrant
diverses caracterstiques personals i socials que condicionen el del procs educatiu
desenvolupament i laprenentatge; seleccionant i organitzant de
manera adequada i curosa les propostes educatives; garantint que lactivitat de classe es desenvolupi
en les millors condicions possibles perqu cada infant i el grup en conjunt progressin, i tamb establint
els mitjans necessaris perqu cada infant se senti ats, orientat i valorat.

En aquesta etapa, de gran importncia per al desenvolupament de les persones, el procs davaluaci
juga un paper molt important i, dacord amb la Llei 12/2009, del 10 de juliol deducaci, ha destar refe-
rit al desenvolupament personal i de laprenentatge, ha de ser continu i global, ha de verificar el grau
dassoliment dels objectius educatius i ha de facilitar ladaptaci de lajut pedaggic a les caracterstiques
individuals de cada infant.

Cadascun dels cicles deducaci infantil est desplegat per un decret de currculum que li s propi1 i en
el cas del segon cicle deducaci infantil es compta tamb amb una ordre davaluaci2.

Lavaluaci s un procs que ha de considerar-se com a part integrant de les activitats educatives.
Les eines fonamentals per dur-la a terme sn lobservaci i la documentaci pedaggica, en tant que
permeten als educadors disposar dinformaci sobre els comportaments i les actuacions dels infants
mitjanant instruments diferents. Lobservaci i la documentaci pedaggica permeten reconstruir
lexperincia educativa, fer visibles els processos dels infants i la relaci que mantenen amb els altres i

1. Decret 101/2010, de 3 dagost, dordenaci dels ensenyaments del primer cicle de leducaci infantil i Decret 181/2008,
de 9 de setembre, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del segon cicle de leducaci infantil.
2. Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci
del segon cicle de leducaci infantil.

educaci infantil orientacions per a lavaluaci 5

 la seva activitat, i donen visibilitat a certs aspectes de les activitats quotidianes que ajudaran a regular el
seu procs daprenentatge.

La tasca davaluar en el primer cicle deducaci infantil t dos

Cal avaluar per valorar objectius fonamentals: valorar el progrs individual de cada in-
el progrs individual fant i comprovar ladequaci de la tasca educativa per poder-la
variar en el cas que no sajusti a les seves necessitats.
de cada infant i per
Aquest document complementa i amplia amb orientacions all
comprovar ladequaci que determinen la Llei 12/2009, del 10 de juliol, dEducaci i el
Decret 101/2010 dordenaci dels ensenyaments del primer ci-
de la tasca educativa
cle deducaci infantil i el document Currculum i orientacions
deducaci infantil, primer ciclepel que fa a lobservaci i seguiment dels infants durant linici daques-
ta etapa educativa. Es donen pautes per realitzar lobservaci i el seguiment dels infants aix com per a
lavaluaci de la prctica educativa.

6 educaci infantil orientacions per a lavaluaci

Marc conceptual
NORMATIVA DE REFERNCIA DE LETAPA DEDUCACI INFANTIL
Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci

Marc conceptual
Decret 101/2010, de 3 dagost, dordenaci dels ensenyaments del primer cicle de leducaci infantil
Currculum i orientacions del primer cicle deducaci infantil de juliol de 2012
Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del segon
cicle de leducaci infantil
Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del
procs davaluaci del segon cicle de leducaci infantil
Els aspectes referits al seguiment i desenvolupament de linfant apareixen a larticle 8 del Decret
101/2010, de 2 dagost, dordenaci dels ensenyaments del primer cicle deducaci infantil

El Decret 101/2010, dordenaci dels ensenyaments del primer cicle de leducaci infantil, estableix que
el seguiment del desenvolupament de linfant, basat en lobservaci constant i sistemtica, ha de pos-
sibilitar el coneixement de les condicions inicials individuals de cada infant, dels progressos que ha efec-
tuat en el seu desenvolupament i del grau dassoliment dels objectius educatius establerts. Tamb ha
de permetre conixer i analitzar la pertinncia dels recursos emprats per tal de facilitar el procs dense-
nyament i daprenentatge.

El text normatiu situa en lequip educatiu la responsabilitat de decidir sobre els aspectes de lobservaci
i la documentaci pedaggica que shan dincloure en la programaci, aix com lelaboraci dels diferents
instruments de registre per a les observacions dels progressos dels infants i la comunicaci amb les fa-
mlies.

Tamb determina que lobservaci i la documentaci pedaggica han de ser les eines fonamentals per al
seguiment del desenvolupament de linfant: lobservaci, en tant que permet disposar dinformaci sobre
els comportaments i les actuacions dels infants mitjanant instruments diferents, i la documentaci, que
permet fer visibles els processos, la relaci que mantenen amb les altres persones i la seva activitat.

Les capacitats que els infants han danar desenvolupant al llarg de letapa deducaci infantil queden re-
collides a larticle 5 del Decret dordenaci dels ensenyaments del primer cicle deducaci infantil:

Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinaci, tot adonant-se
de les seves possibilitats.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si
mateixos i de les altres persones.
Adquirir progressivament hbits bsics dautonomia en accions quotidianes, per actuar amb segu-
retat i eficcia.
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemtiques bsiques.
Progressar en la comunicaci i expressi ajustades als diferents contextos i situacions de comunica-
ci habituals per mitj de diversos llenguatges.

educaci infantil orientacions per a lavaluaci 7

 Observar i explorar lentorn immediat, natural i fsic, amb una actitud de curiositat i respecte, i parti-
cipar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a
actuar-hi en conseqncia.
Conviure en la diversitat, avanant en la relaci amb les altres persones i iniciant-se en la resoluci
pacfica de conflictes.
Comportar-se dacord amb unes pautes de convivncia que els portin cap a una autonomia perso-
nal, cap a la collaboraci amb el grup i cap a la integraci social.

Els infants desenvolupen aquestes capacitats de forma progressiva i aquest desenvolupament ha de

constituir sempre el referent per als mestres i educadors; sha de tenir present cada cop que sorganitzi
un espai, quan satenguin les necessitats bsiques dels infants, quan es participi de propostes conjuntes,
quan es pensi en els materials que sels oferir per estimular el coneixement dels objectes...

Es parteix dunes capacitats que constitueixen els referents de desenvolupament, i duns objectius que in-
diquen el grau en qu fra desitjable que els infants haguessin desenvolupat aquestes capacitats en aca-
bar el primer cicle deducaci infantil.

FONAMENTS CIENTFICS

La psicologia evolutiva
La psicologia evolutiva explica els canvis que afecten els ssers humans al llarg de la seva vida. Diferents
autors han creat teories de desenvolupament, des de la teoria gentica de Piaget, Freud i la psicoanlisi,
el model sociocultural de Vygostski o b el model ecolgic de Bronfenbrenner, entre daltres, que ens in-
fomen de les pautes de desenvolupament que sn habituals entre els infants aix com de la importncia
dels contextos daprenentatge com a elements afavoridors daquest desenvolupament.

Actualment es disposa dun ampli coneixement sobre la forma com es desenvolupa linfant, fruit de lestu-
di de diferents corrents i autors. Cal conixer b aquest procs, les fites de desenvolupament emocional
i afectiu, fsic i motor, social i cognitiu dels infants i tamb els perodes de temps en qu normalment
aquestes fites sn assolides per la majoria dinfants, per detectar possibles senyals dalerta. Cal ser cons-
cients, per, que cada infant t el seu ritme de progrs, que aquest s personal i individual i que no sha
desperar que els nens repeteixin esquemes de creixement assimilats.

s adequat que cada centre opti per basar-se en alguna guia de desenvolupament que mostri les pautes
del desenvolupament evolutiu fins als tres anys de vida i inclogui possibles signes dalerta. Aix perme-
tr detectar qualsevol desfasament evolutiu de linfant amb la intenci de planificar el mitjans adequats
perqu millori.

En qualsevol cas, cal entendre que els parmetres de normalitat en els infants tenen marges amples i cal
ser respectus amb levoluci personal de cada nen i nena. Cal defugir les comparacions, entendre la sin-
gularitat de cada infant i posar atenci en el progrs individual.

A lespai de la XTEC Currculum i orientacions per a leducaci infantil3 es poden trobar guies de desen-
volupament que poden tenir aquesta funci.

3. Currculum i orientacions per a leducaci infantil: http://www.xtec.cat/web/curriculum/infantil/orientacions

8 educaci infantil orientacions per a lavaluaci

La neurocincia
La neurocincia ens mostra la manera com aprn i es desenvolupa el cervell hum. En els ltims anys
est aportant als educadors coneixements fonamentals sobre les bases neuronals de laprenentatge,
de la memria i de les emocions. Totes aquestes funcions cal tenir-les en compte en els entorns esco-
lars. Podem dir que la neurocincia estableix un pont per unir els
coneixements que ofereixen les investigacions neurocientfiques i Les descobertes

Marc conceptual
la prctica educativa a letapa 0-3.
en neurocincia
Labast de coneixement de la neurocincia actual s extens i est
mpliament difs en diferents mitjans com publicacions peridi- aporten coneixements
ques, articles cientfics, vdeos divulgatius o espais web4. indispensables per guiar
Els requisits dun educador per afavorir laprenentatge, el desen-
volupament i el creixement personal dels infants dels quals t cura
la prctica educativa
inclouen tenir coneixements actualitzats sobre els avenos que es
van produint en lmbit de la neurocincia. Aquests coneixements li permetran adequar lorganitzaci
escolar, la metodologia i el tracte que es dispensa a linfant, dacord amb les caracterstiques intrnseques
i innates del cervell hum per aprendre i desenvolupar-se.
Daquests estudis i investigacions es desprenen coneixements que identifiquen diferents aspectes que
poden tenir repercussi en el desenvolupament i laprenentatge dels infants.
Sexposen a continuaci, a tall dexemple, breus apunts de descobertes en lmbit de la neurocincia que
condicionen els processos de desenvolupament i aprenentatge.

El procs daprenentatge involucra cos i cervell. Activitats motrius com, per exemple, gatejar
afavoreixen la connexi entre els dos hemisferis cerebrals i el procs dacomodaci visual.
Les experincies tenen un paper fonamental en lestabliment de noves connexions neuronals.
Cada cervell (cada infant) s diferent, aix fa que sigui necessari apropar la informaci als infants per
mitjans diferents, per tal que cada un adopti les estratgies que li sn ms naturals per aprendre.
Hi ha relaci entre estrs i aprenentatge. Quan el cervell pateix una situaci destrs, es bloqueja
el processament de la informaci.
Laprenentatge es produeix de forma conscient i inconscient, aix fa que sigui necessari donar
importncia a lexemple que leducador dna als infants a qui acompanya.
Explicar contes, histries i narracions als infants fa possible que aquests aprenguin a posar-se en
la pell de diferents persones i situacions i, daquesta manera, practiquin lempatia.
Les neurones mirall fan possible que els infants comparteixin els sentiments i estats dnim de
leducador que tenen al costat.
Laprenentatge canvia lestructura fsica del cervell.
Linfant petit utilitza de forma natural el mtode cientfic per conixer el seu entorn.
Latenci adequada, lentorn afectiu i estimulant, la possibilitat de moviment i lexploraci activa
de lentorn incideixen en els canvis epigentics que pot realitzar un infant i que seran permanents
al llarg de la vida.
Adequar ptimament els mtodes densenyament a la realitat neurobiolgica s la millor manera
de garantir leficcia del procs educatiu.

4. Exemples a lapartat de bibliografia daquest document.

educaci infantil orientacions per a lavaluaci 9

 La neurocincia ens informa que s important donar a cada infant la resposta educativa que ms li
conv. Per aix s important observar, avaluar i prendre decisions sobre la prpia prctica i de forma
individualitzada per a cadascun dels nens i nenes.

El desenvolupament hum s global, pot estacionar-se en algun aspecte en un moment donat i ms en-
davant fer una evoluci considerable que impliqui diversos mbits de desenvolupament. No es tracta,
per tant, dutilitzar la informaci que aporten els referents normatius, la psicologia evolutiva i la neuro-
cincia per graduar els objectius de cicle per nivells i marcar-se unes fites per al primer any, per al segon i
per al tercer. Tot al contrari, els infants aniran progressant en la mesura que sels ofereixi un entorn segur
i afectus; confiana en les seves possibilitats; materials i espais adequats i estimuladors, i una organit-
zaci del temps i de lespai que els permeti moures en llibertat, fer descobertes, conixer les propietats
dels objectes, comunicar-se i relacionar-se amb el seu entorn, ser creatius, viure en un entorn positiu que
confi en les seves possibilitats, entre daltres.

10 educaci infantil orientacions per a lavaluaci

Per a qu avaluem? Finalitats
de lavaluaci
En aquesta etapa, lavaluaci sha dentendre com lobservaci i lanlisi sistemtica del procs den-
senyament i aprenentatge per poder verificar-ne la coherncia i el grau deficcia. Ha de possibilitar el
coneixement de les condicions inicials i individuals de cada infant, dels progressos que ha efectuat en el
seu desenvolupament i el grau dassoliment dels objectius que shan proposat dins la intervenci docent.

Per a qu avaluem? Finalitats de lavaluaci

Quan sinicia la tasca davaluaci cal entendre que els infants te-
nen una histria personal, un grau de desenvolupament en els di- Lavaluaci s un procs
ferents mbits i uns aprenentatges realitzats, per tant no es pot
pressuposar que tots han darribar a les mateixes fites, de la mateixa indispensable per
manera i en el mateix moment.
conixer, per decidir,
Lavaluaci dels processos de desenvolupament i daprenentatge per cohesionar-se com
dels infants ha dajudar els educadors a adaptar lajut pedaggic a
les caracterstiques individuals dels infants i ha de permetre revisar, a equip i per millorar
tant de manera individual com collectiva, les propostes presen-
tades, el criteris dintervenci amb els infants, les dinmiques generades, lorganitzaci dels espais, els
materials que sofereixen o la distribuci horria, entre daltres.

En qualsevol moment del procs, el paper de lavaluaci s clau; quan els infants inicien un procs de
descoberta, quan experimenten amb un material o materials nous, quan apareix un repte cognitiu o mo-
triu a laula i els menuts shi enfronten; tots aquests moments sn excepcionals per identificar els seus
coneixements previs, les seves estructures de pensament, les estratgies que posen en joc per entomar
el repte...

Tamb es de gran utilitat la informaci que sobt de lobservaci durant el desenvolupament de les dife-
rents propostes i situacions que sofereixen als infants en aquest cicle educatiu, referides a activitats de
la vida quotidiana, els moments de cura i atenci i les activitats ldiques, bsicament, per poden ser
tantes i tan distintes que si no sha decidit prviament qu es vol observar i en quins aspectes cal fixar-
se es corre el risc de recollir un volum dinformaci excessiu (que desprs tampoc ser dutilitat) o b de
quedar-se en lancdota, en la superfcie de les coses, passant-hi de puntetes, sense aprofundir en el que
realment s important.

Per ltim, amb el tancament duna activitat o proposta, o b quan ja fa un temps que sha optat per una
determinada organitzaci, arriba el moment de fer una valoraci general, de determinar lencert de les de-
cisions preses, dels materials emprats, de la concreci del temps, de lorganitzaci de lespai, de lordre
de la seqncia, de la previsi dels ajustos que shan fet per atendre de manera individual cada infant, del
respecte pels diferents ritmes.

Lavaluaci en cap cas ha de pretendre classificar o catalogar els infants. No savaluen resultats, savaluen
processos daprenentatge, els dels infants i els dels educadors.

Savalua per:

Entendre millor com es desenvolupen i aprenen els infants.

educaci infantil orientacions per a lavaluaci 11

 Saber en quin moment del procs de desenvolupament es troba cada nen i nena i quin tipus dest-
muls els hem de proporcionar.
Compartir la informaci referent a cada infant amb la seva famlia, amb els altres educadors o profes-
sionals, per assegurar que el tracte, latenci i els estmuls que reben des de diferents marcs sn co-
herents.
Reflexionar sobre la prpia prctica, per avanar, per fer-ho millor, per fer crixer el projecte descola,
per augmentar la cohesi de lequip educatiu.

12 educaci infantil orientacions per a lavaluaci

Com ha de ser lavaluaci?
Caracterstiques i principis orientadors
Dacord amb el que sha exposat en els apartats anteriors, en aquest cicle lavaluaci t les caractersti-
ques segents:

Carcter regulador, orientador, autocorrector del procs educatiu. Ha de formar part del mateix procs
daprenentatge i ha de permetre anar incorporant les modificacions necessries en aspectes com les
propostes, els materials, els espais, el temps dedicat, les agrupacions, etc. Tot plegat per facilitar el des-
envolupament de les capacitats de tots els infants.

Com ha de ser lavaluaci? Caracterstiques i principis orientadors

Cal realitzar-la de forma contnua. No sha dentendre lavaluaci com a registre i presa de decisions que
es realitza en moments puntuals al llarg del curs. Com en la major part de les etapes educatives, a ledu-
caci infantil, lavaluaci ha destar integrada en tots els moments del procs densenyament i aprenen-
tatge.

Ha de ser positiva, partir sempre de les capacitats dels infants i no de les seves limitacions. Ha de con-
siderar el punt de partida de cadascun, all que un infant sap fer en un moment determinat del seu pro-
cs i all que li ha de permetre avanar envers lassoliment de noves fites i nous reptes siguin els que si-
guin. Per molt que sembli que un infant segueix un procs maduratiu lent o que el seu ritme s diferent
del dels altres sempre caldr considerar el seu progrs de manera individual i la seva situaci inicial. Cal
defugir tamb la creaci de conceptes previs, de prejudicis sobre els infants, aix com dexpectatives sobre
les seves possibilitats de desenvolupament i aprenentatge, perqu sovint aquestes idees condicionaran
la intervenci de leducador i, en conseqncia, la mateixa situaci de linfant i les seves possibilitats reals
de desenvolupament i aprenentatge.

Per aix s fonamental no precipitar-se en lemissi de judicis i sobretot no guiar-se per all que han fet
altres persones abans. Sha dintentar oferir a tots els infants la possibilitat de viure experincies dxit.

Lavaluaci ha destar integrada i contextualitzada en la dinmica habitual de laula, contextualitzada en

les activitats habituals, que sigui significativa per als infants; diversa, que tingui en compte com ms fonts
dinformaci i de contrast millor, que es porti a terme en un ambient ldic i dinmic. Lavaluaci en cap
cas no ha de respondre a una finalitat exclusiva ni ha de ser mai una informaci extreta duna activitat
concreta. Noms t sentit quan t repercussi en la prctica educativa.

Cada infant t uns trets diferencials, una singularitat que conv viure de forma positiva. Sn molt diver-
ses les raons per les quals els infants sn diferents els uns dels altres (per raons biolgiques, evolutives,
familiars, socials...). A laula, leducador ha de conixer i respectar aquests ritmes i lavaluaci que en faci
ha de ser qualitativa, ha de poder valorar de manera objectiva i explicativa levoluci que han fet els infants,
com sha produt, amb qui, quan, etc., sense cap voluntat de qualificar-los ni detiquetar-los.

Ha de ser una tasca participativa i participada, que es plantegi com un intercanvi, un enriquiment collec-
tiu, en qu simpliquin tots els membres de la comunitat educativa, tots els agents que hi intervenen,
inclosos els mateixos infants com a elements clau de tot el procs i subjectes i destinataris principals de
lacci educativa.

educaci infantil orientacions per a lavaluaci 13

 QUADRE 1. CARACTERSTIQUES DE LAVALUACI AL PRIMER CICLE DEDUCACI INFANTIL

CARCTER REGULADOR
Ha de tenir incidncia en el procs educatiu

CONTNUA
Integrada en tots els moments del procs
densenyament-aprenentatge

POSITIVA
Valora els progressos individuals

AVALUACI

INTEGRADA I DIVERSA
Forma part de la dinmica de lescola i t en
compte diferents fonts dinformaci

QUALITATIVA
Explica levoluci dels infants sense
qualificar-los ni etiquetar-los

PARTICIPATIVA I PARTICIPADA
Implica tota la comunitat educativa

14 educaci infantil orientacions per a lavaluaci

Qu avaluar
EL PROCS DE DESENVOLUPAMENT DELS INFANTS
Lavaluaci en cap cas ha de pretendre classificar o catalogar els infants, tampoc interessa comparar les
trajectries en el desenvolupament que fan, all que s ens interessa s la coherncia en el progrs de ca-
dascun dels nens i nenes. Com diuen Palacios i Paniagua5 no ens ha de preocupar si, per exemple, una cria-
tura gateja uns mesos desprs que una altra de la seva mateixa edat, per s que cal preocupar-se quan un
infant, mesos desprs dhaver comenat a gatejar, no ha trobat encara una forma ms evolucionada de
desplaament.

s necessari comptar amb guies o escales de desenvolupa-

ment que cada centre podr elaborar o b triar dacord amb Avaluem per fer-nos

Que avaluar
el seu projecte educatiu. Aquestes guies o escales triades
proporcionen a cada escola bressol i a cada educador uns
conscients de la trajectria
indicadors objectius, clars i consensuats que permeten de desenvolupament
una avaluaci al mxim dobjectiva possible del procs de
desenvolupament de linfant, ja que, en moltes ocasions, el de cada infant i per
tracte proper, lafecte i les expectatives vers els infants po- comprovar ladequaci
den generar valoracions poc realistes i subjectives.
de les nostres decisions
Lobservaci acurada, el coneixement del processos de
desenvolupament hum i les guies o escales de desenvolupament validades fan possible generar una l-
nia de progrs del grau de desenvolupament, nica i diferent per a cadascun dels infants.

Ara b, leducador ha de conixer quan aquest procs de desenvolupament no es duu a terme de forma
adequada per detectar com ms aviat millor algun possible desfasament i donar-hi una resposta ajus-
tada, tal com estableix larticle 1.2 del Decret 101/2010 dordenaci dels ensenyaments del primer cicle
deducaci infantil: Sha de posar una atenci especial a la diversitat dels infants, a la detecci preco de
les necessitats educatives especfiques, a la intervenci en les dificultats de desenvolupament, tan bon
punt es detectin.

Aix doncs, avaluar no pot consistir a establir uns indicadors o uns ndex de superaci destndards als
quals es dna una qualificaci, sigui en forma de nombre o dadjectiu, en funci del grau o nivell dassoli-
ment daquests referents.

No sha destablir una relaci directa entre els objectius que es proposen en acabar un cicle o una etapa
i els resultats que els infants obtenen. Si sidentifiquen els indicadors de progrs en forma descales o
llistats de continguts, per exemple, molt possiblement seran aquests aspectes els que sacabaran obser-
vant i identificant com a rellevants i es perdr de vista all que s realment important: el procs que seguei-
xen tots i cadascun dels infants en el seu dia a dia, el seu propi cam, el seu progrs i el seu desenvolupa-
ment.

Cal defugir la catalogaci o letiquetatge dels infants en funci de si han arribat o no al nivell esperat del
seu desenvolupament motriu, cognitiu, fsic, social o emocional i afectiu a partir de les escales o pautes

5. Paniagua, G.; Palacios, J. (2005): Educacin Infantil. Respuesta educativa a la diversidad. Alianza editorial. Madrid.

educaci infantil orientacions per a lavaluaci 15

 prefixades que indiquen quin hauria de ser el nivell ptim en una edat o moment determinats. Certament,
com hem explicat abans, aquesta ser una informaci important i un coneixement essencial que perme-
tran regular lactuaci dels educadors; ara b, tan important s tenir aquest coneixement i aquesta infor-
maci com no deixar-se condicionar per les expectatives generades respecte de cada infant.

LA PRCTICA DOCENT
s necessari comprovar ladequaci de les decisions que shan pres, verificar si lorganitzaci que, com
a equip, sha acordat dur a terme a la llar s ladequada, si afavoreix realment el desenvolupament de les
capacitats dels infants, si els permet sentir-se segurs, acollits i si els proporciona expectatives daprenen-
tatge.

Lautoavaluaci sha de preveure en dos nivells: la intervenci individual que cal fer en lmbit personal
i les decisions preses per lequip i la manera dimplementar-les. Aquesta autoavaluaci o reflexi so-
bre les decisions i actuacions que es duen a terme a lescola permeten vetllar per la qualitat de servei
educatiu i la millora constant.En aquesta autoavaluaci s important fer pals els aspectes positius, els
que es valoren com a punts forts en la tasca docent per deixar-ne constncia i reforar-los.

A lannex daquest document es poden trobar alguns aspectes de la mateixa prctica susceptibles dava-
luaci. Poden ser utilitzats a tall dexemple pels centre o modificar-los per fer-los propis.

16 educaci infantil orientacions per a lavaluaci

Com avaluar
PROCESSOS QUE INTERVENEN EN LAVALUACI
Lavaluaci s un procs cclic que a la llar dinfants es porta a terme a travs de lobservaci i la docu-
mentaci pedaggica.

Observar implica saber escoltar, llegir entre lnies, mirar en el sentit ampli de la paraula, amb els ulls ben
oberts, per captar tots els indicis, tots els senyals, totes les alertes que els infants mostren i els missatges
que transmeten amb la seva actitud, amb les seves reaccions, amb la forma com interactuen, amb la
manera com es manifesten, com viuen i expressen les seves emocions... Suposa un actitud molt receptiva
per part de leducador i una mirada atenta que permeti copsar molts detalls que corren el risc de pas-
sar desapercebuts si no safina la mirada per saber-los trobar.

Cada infant s nic, no existeixen dos processos daprenentatge iguals, per tant lobservaci ha de ser
personalitzada, dirigida a cada nen i a cada nena en concret. Cal observar com i qu aprn, qu fa, qu

Com avaluar
li interessa, com es mou, qu tria, com se sent

Lobjecte dobservaci tamb pot ser una situaci, com ara els moments dentrada o de sortida; un es-
pai, com el pati o jard de lescola; uns objectes o materials, com la contribuci que fan algunes joguines
al desenvolupament de les capacitats dels infants.Sn molts els aspectes sobre els quals cal focalitzar
la mirada en aquest cicle i cal que cada equip educatiu els seleccioni segons la seva escala de prioritats i
el seu projecte educatiu.

Per exemple, si una escola vol valorar si el seu pati dna prou oportunitats als infants per relacionar-se
entre ells, mantenir activitats autnomes, realitzar jocs en parallel, millorar el coneixement del seu cos,
observar, fer descobertes..., en definitiva, desenvolupar les seves capacitats, lobjecte davaluaci que
es planteja s si el jard dna als infants oportunitats per desenvolupar les seves capacitats.

Un cop determinat lobjecte davaluaci, els professionals del centre han destablir en quins aspectes
es fixaran i tamb com recolliran la informaci. Poden decidir, per exemple, que durant el perode duna
setmana, en les estones que els infants sn al jard, enregistraran amb vdeo situacions espontnies, es-
tats dnim, tipus dagrupacions, tipus dactivitat dels infants, interrelacions que mantenen amb els adults.
Miraran si es potencia la iniciativa, la creativitat i si hi ha un bon ambient, o b si es produeixen disputes.
Afinaran la mirada i enregistraran situacions que els resultin descriptives.

Documentar s una veritable recerca cientfica que requereix una interpretaci. David Altimir defineix la
documentaci com un recull dimatges, ancdotes, dibuixos, paraules, idees i produccions dels infants
i dels adults, sortits de la vida de lescola, que sorganitzen per donar un missatge.6

A travs de la documentaci podem deixar constncia duna tasca o dun procs, recopilar evidncies,
illustrar processos educatius, mostrar interessos i emocions, descriure experincies... incorporant criteris
valoratius o interpretatius compartits que faciliten un coneixement ms gran dels infants i del seu procs
de desenvolupament, i permeten reflexionar sobre els processos daprenentatge i la prctica docent.

6. Altimir, David (2006). Com escoltar els infants? Associaci de Mestres Rosa Sensat (Temes dinfncia, 56).

educaci infantil orientacions per a lavaluaci 17

 La documentaci requereix:

el plantejament de qestions rellevants i la formulaci dhiptesis que orientin la recerca,

la recollida i interpretaci de dades, i
lelaboraci i la comunicaci de les conclusions.

Documentar s un aspecte fonamental del treball dels educa-

La documentaci no busca dors i, en el marc dexperts que reflexionen sobre la prctica
educativa, s una font de coneixement cientfic i que els fa
una soluci definitiva, no avanar com a professionals.
tanca portes, ni descobreix Si reprenem lexemple anterior, referit a un centre que vol de-
veritats niques, sin que terminar si el seu jard ofereix als infants prou oportunitats per
al desenvolupament de les seves capacitats, en aquesta fase del
obre possibilitats i amplia procs caldria analitzar les evidncies recollides (els vdeos) de
forma conjunta entre tot lequip. Analitzar-les, interpretar-les,
horitzons a respostes que, escoltar les diferents veus, aprofitar per aprofundir en com s
tot duna, de nou, es poden el pati o com es voldria, i prendre decisions educatives enca-
minades a fer possible que en el jard, la distribuci els espais i
inventar. s un procs els materials que shi incorporen siguin realment elements edu-
de cerca permanent per catius.

construir cultura dinfncia La darrera fase de la documentaci, en aquest cas la comunica-

ci, perqu es tracta duna informaci adreada a lequip edu-
i una major comprensi catiu, shauria de conservar en el mateix centre, en els espais
de la ment humana. interns destinats a aquest fi, tot i que tamb es podria plantejar
comunicar a les famlies els avantatges de la nova distribuci
Meritxell Bons que es vol implementar del jard i fer-los partcips dels motius
i del procs.

EL CICLE AVALUATIU
El cicle avaluatiu suposa un procs de recollida (observaci) i anlisi dinformaci rellevant (documentaci
pedaggica) que consta de cinc fases:

Observaci:

1. Focalitzar la mirada Selecci de lobjecte davaluaci El cicle avaluatiu

2. Capturar vivncies Recollida i registre de la informaci permet als equips
Documentaci pedaggica: docents revisar
3. Interpretar i emetre judicis de valor Anlisi de la informaci els seus criteris
4. Prendre decisions Definici de propostes per a la millora
dintervenci
5. Compartir la informaci i deixar petjades Comunicaci

18 educaci infantil orientacions per a lavaluaci

QUADRE 2. EL CICLE AVALUATIU

DOCUMENTACI PEDAGGICA OBSERVACI

5. Comunicaci
1. Selecci de lobjecte
de lavaluaci

PROCS DE
4. Definici de propostes
MILLORA
per a la millora
CONTNUA

Com avaluar
2. Recollida i
3. Anlisi de la informaci registre de lobservaci

OBSERVACI

Focalitzar la mirada. Selecci de lobjecte davaluaci

No es pot observar i documentar tot. Les observacions massa mplies sn complexes i poc fiables. Cal
focalitzar la mirada, acotar el tema, la persona o la situaci que cal observar i documentar.

Per observar i documentar sha dactuar amb criteri; perqu

lobservaci i la documentaci siguin tils cal saber triar. s impor- Perqu lobservaci i la
tant tenir clar lobjectiu i a qui va dirigit. Per exemple: si es vol
documentar per als infants, per fer-los conscients del seu procs
documentaci siguin tils
daprenentatge, per ajudar-los a recordar fets viscuts, lobjecte ser cal saber definir clarament
diferent de si es vol documentar per deixar constncia, reflexionar
sobre un aspecte concret del desenvolupament o sobre els cri- a qui van destinades i
teris emprats en la selecci dels materials i les possibilitats que amb quina finalitat
sofereixen als infants amb aquesta selecci.

Definir qu observar i documentar est molt lligat amb el per a qu, s a dir, la finalitat i la utilitat, i el
per a qui, o sigui, el destinatari. s una decisi important que requereix un plantejament dequip.

En funci de la finalitat i el destinatari es distingeixen tres tipus dobjectes davaluaci:

Els que tenen una finalitat bsicament comunicativa

Els que volen fer visibles els processos daprenentatge
Els que pretenen fer crixer el projecte descola

educaci infantil orientacions per a lavaluaci 19

 Els que tenen una finalitat bsicament comunicativa
Es tracta de deixar constncia del que ha passat i mostrar la vida dels infants a la llar: explicar una activi-
tat, un projecte, el que sha fet durant el curs, quina ha estat levoluci de linfant... En aquest cas la do-
cumentaci t un carcter narratiu o descriptiu i s la ms habitual. s imprescindible per implicar les
famlies i establir les lnies de collaboraci necessries, per tamb pot estar adreada a altres educa-
dors per intercanviar experincies i enriquir la prctica docent, o b estar dirigida a altres professionals
els del parvulari, per exemple a fi daportar elements per al coneixement de linfant i de les experincies
que ha viscut a la llar.

Els que volen fer visibles els processos daprenentatge

Es tracta de fer aparixer les teories, les hiptesis i els pensaments dels infants. Genera un tipus de do-
cumentaci molt til en el procs de reflexi amb ells: facilita lautonomia, perqu els ajuda a ser cons-
cients dels processos a seguir; permet acompanyar, anticipar i recordar lacci; els estimula a fer pregun-
tes, hiptesis i prediccions i es pot utilitzar per classificar, ordenar, comparar, fer seqncies, identificar,
expressar i regular vivncies i sentiments, anomenar, descriure, explicar, justificar, raonar... En conjunt, fa-
cilita que els infants prenguin conscincia del seu aprenentatge alhora que s molt til per als educadors,
perqu els permet entendre com aprn linfant.

Els que pretenen fer crixer el projecte descola

Vol fer crixer el projecte descola a partir de la reflexi de lequip docent sobre la prctica educativa. En
aquest cas, lavaluaci constitueix una veritable eina destudi, s un instrument potent dautoformaci
que ajuda a evolucionar professionalment i a ampliar horitzons.

Els tres objectes davaluaci estan estretament lligats i sn imprescindibles per a una avaluaci autntica,
centrada a promoure un desenvolupament ptim dels infants i la millora contnua de la prctica docent.

Capturar vivncies. Recollida i registre de la informaci

Un cop definit lobjecte davaluaci caldr establir les condicions i els mitjans ms adequats per poder
recollir i registrar la informaci necessria:

Escollir el moment i el context ms adequat per observar all que interessa.

Triar la persona o persones que ho portaran a terme.
Seleccionar les fonts dinformaci i els instruments de registre ms adients (fotografies, vdeos, arxius
dudio, registres dobservaci, produccions dels infants, diari daula, agenda, transcripci de con-
verses, anecdotari, registre dentrevistes amb la famlies, fitxes, actes, programacions, memries...).

Cada objecte davaluaci sha de tractar de manera diferent i cal recollir la informaci i documentar-la en
funci dels destinataris, el context, els instruments, els recursos disponibles i les persones que els han
dutilitzar. No hi ha receptes ni instruments nics per observar i anotar, cal que siguin tils.

s important ser prctic i realista i no perdre de vista que abans de tot la tasca educativa consisteix a
incidir en el desenvolupament i laprenentatge dels infants. No es tracta de centrar la mirada en la docu-
mentaci, sin en els infants. Documentar ha de formar part de la quotidianitat i del mateix acte edu-
catiu. Malgrat que alguns dispositius de registre requereixin certs coneixements tcnics, s important

20 educaci infantil orientacions per a lavaluaci

que siguin els educadors els qui facin el registre, perqu noms ells, amb el seu bagatge pedaggic i el
coneixement que tenen dels infants, saben captar el moment, lexpressi, el detall que donar desprs
sentit a la documentaci. Cal no oblidar que els infants tamb hi poden participar: el simple fet de fer
notar als infants que es recullen les seves produccions i sels dna importncia incorporant-les a la do-
cumentaci, ja les dota de valor afegit.

DOCUMENTACI PEDAGGICA

Interpretar i emetre judicis de valor. Anlisi de la informaci

El que sobserva o es registra s noms un petit retall de la realitat que depn de la visi subjectiva de qui
observa o fa la documentaci. Cal fer una relectura de tot el que sha recollit i enregistrat per poder-ho
interpretar i comprendre.

Analitzar la informaci implica triar sense perdre el context, orga-

nitzar el conjunt delements i ordenar-los per construir un relat Interpretar la informaci
o una idea, aprofundir en algun aspecte i cercar-ne el significat,

Com avaluar
contrastar-la amb altres elements de referncia, entre daltres. recollida ha de ser sempre
Interpretar ha de ser sempre una tasca collectiva que implica una tasca collectiva
lequip docent. Tamb pot implicar els infants i les famlies, ja que
compartir visions permet afinar la mirada; la suma de diferents punts de vista permet donar significat
al que sha observat:

Escoltar els infants, reprendre el fil de lactivitat a partir del que sha registrat i preguntar qu han fet,
com, per qu... s molt important per a la interpretaci.
Escoltar les famlies, pel coneixement que tenen dels seus fills, per tamb per saber la seva opini
sobre el que es fa. Cal acceptar que potser hi ha coses que es poden millorar, i no sentir-se malament
per aquest motiu.
Escoltar els companys, amb una actitud receptiva i mentalitat oberta. Sha dacceptar el debat com
una prctica enriquidora que facilita lestabliment de criteris compartits.
-Escoltar altres professionals, que aporten la seva expertesa des daltres contextos o altres branques
del coneixement.

Emetre judicis de valor requereix que lequip educatiu disposi de criteris amb valor afegit que permetin
contrastar i complementar lanlisi dels docents (pautes de desenvolupament, articles, estudis, assesso-
rament dexperts, formaci continuada...).

Prendre decisions. Definici de propostes per a la millora

Tot aquest procs t sentit quan porta a prendre decisions encertades, fonamentades en criteris con-
trastats i compartits que ajuden a millorar les actuacions que es duen a terme, en collaboraci amb les
famlies, i que permeten als infants ser ms conscients de les seves possibilitats, de les seves capacitats
i aptituds, dels seus lmits i del cam que fan vers la seva autonomia.

Lequip educatiu, amb conscincia crtica, ha de ser capa de consensuar aquelles propostes que ajudaran
a donar un pas endavant i de compartir el conjunt de decisions que sen deriven per poder portar-ho a
la prctica.

educaci infantil orientacions per a lavaluaci 21


El marc de debat permanent
del procs davaluaci genera
coneixement compartit,
cultura de centre i cohesi
Cal, per, que en les propostes no es perdi de vista que els in-
fants sn els que creixen, aprenen i desenvolupen les seves ca-
pacitats, i que les decisions prpies han danar orientades a
oferir-los oportunitats de desenvolupament i daprenentatge
i acompanyar-los en entorns que continguin els estmuls ade-
quats (no han de ser hiperestimulants, en tant que provoquen
dispersi i dificultats datenci, ni excessivament estereoti-
pats).

Compartir la informaci i deixar petjades. Comunicaci

La informaci que resulta daquest procs davaluaci constitueix un missatge que pot anar adreat:

als infants, en tant que poden tenir accs a imatges i gravacions en qu ells sn protagonistes, per
prendre conscincia de la prpia evoluci i del cam que han seguit per aprendre (metaconeixement);
a les famlies, per conixer levoluci del seu fill i disposar de la informaci suficient sobre la tasca edu-
cativa que es porta a terme a la llar dinfants per garantir la collaboraci mtua entre aquesta i la famlia;
a lequip docent, per compartir, prendre conscincia de la prpia evoluci, per fer trasps dinformaci,
per obrir espais de debat enriquidor i de recerca permanent, per aprendre, per crear lnia descola...;
als professionals del cicle segent, per facilitar lacollida dels infants al nou centre i garantir la conti-
nutat i coherncia de les propostes educatives;
a altres professionals, si escau, per facilitar-los la informaci necessria per al desenvolupament de
les seves tasques especfiques.

s important posar a labast dels destinataris la informaci rellevant de forma clara i entenedora. Cal te-
nir en compte:

cada tipus de llenguatge (verbal, visual, textual, audiovisual...) requereix uns plantejaments especfics
i que el tipus de suport que escollim (paper, mural, vdeo, udio, bloc, pgina web, Twitter, Whatsapp,
CD...) condiciona el missatge;
lespecificitat del lector a lhora dorganitzar formalment el material;
lelecci de linstrument ms adequat (dossier daprenentatge, lbum, dossiers individuals o de grup,
diari daula, mural, pster, llibreta viatgera, quadern de classe, vdeo, informe, memria, programa-
ci...) segons la finalitat i el destinatari;
garantir la coherncia entre el que es mostra i el que sexplica. El missatge es refora quan hi ha cohe-
rncia entre all implcit i all explcit o b quan es mostra el contrast amb intencionalitat;
lesttica, perqu condiciona el missatge.

La documentaci sn les petjades que va deixant la llar en els infants al llarg del seu cam. El simple fet
delaborar-la permet als docents adonar-se de moltes coses que els ajuden a avanar, per cal anar alerta
de no centrar-se nicament en la producci dinstruments (lbums, informes, memries) molt extensos
i amb poc valor afegit, que poden resultar molt lluts per que resten temps als educadors per aprofundir
en els significats i aprendre a fer millor la feina. Es tracta de prioritzar la qualitat. Una bona documentaci,
fruit dun cicle avaluatiu de qualitat, suposa sempre un nou repte, una porta que obre nous interrogants
per tornar a comenar.

22 educaci infantil orientacions per a lavaluaci

 QUADRE 3. RESUM DE LES FASES I ACTUACIONS DEL CICLE AVALUATIU Per acompanyar, anticipar i recordar lacci
Per facilitar lautonomia
Per identificar, expressar i regular vivncies i sentiments
Per anomenar, descriure, explicar, justificar, raonar...
Per prendre conscincia del propi aprenentatge
Per donar a conixer el projecte descola
Per fer visibles els processos dels infants
Seleccionar Linfant Per intercanviar informaci sobre el procs de desenvolupament de linfant
Dependr del destinatari Les famlies Per valorar el progrs dels infants en la comunicaci famlia-centre
lobjecte Lequip educatiu
i de la finalitat Eina dautoformaci
davaluaci La comunitat educativa
Eina de reflexi sobre la prctica educativa
Per compartir i fer crixer el projecte descola
Per reflexionar sobre la prpia prctica
Per observar levoluci com a professionals i com a centre
Quan Per aprendre entre iguals
On

OBSERVACI
Per transmetre informaci entre cicles
Amb quina periodicitat Per difondre el nostre projecte descola
Durant quant de temps
Capturar Triar les condicions Qui observar o enregistrar
vivncies i els mitjans Fotografia
Vdeo
Relat
Pauta dobservaci
udio

Els infants
Analitzar Interpretar i emetre Les famlies
Donar significat a all que hem vist de forma conjunta. Podem fer-ho amb
la informaci judicis de valor Els companys
Altres professionals
El procs t sentit si ens porta a prendre
Prendre Definici de propostes decisions educatives encertades, adreades
decisions per a la millora a oferir als infants oportunitats per al Els infants, per tornar-se a veure i escoltar i prendre
desenvolupament i laprenentatge. conscincia de la prpia evoluci.
A les famlies, per conixer levoluci dels seus fills.
A lequip docent, per crear espais de debat,

DOCUMENTACI
La documentaci resultant pot anar adreada a per aprendre, per crear lnia descola.
Als professionals del cicle segent, per facilitar
Compartir la informaci lacollida i garantir la continitat i la coherncia de les
Comunicar propostes educatives.
i deixar petjades A la comunitat educativa, per donar a conixer
El destinatari determinar la forma de el nostre procs com a escola i les nostres experincies.
comunicaci: murals, presentacions, vdeos,
actes, informes...

educaci infantil orientacions per a lavaluaci 23

Com avaluar
 Fonts dinformaci, marcs de debat
i instruments de comunicaci
EL DIA A DIA AMB ELS INFANTS
Lobservaci sistemtica dels infants, aix com de les interaccions que es donen en el marc de cada grup,
constitueix la principal font dinformaci sobre la seva evoluci, els seus gustos, interessos, creixement,
desenvolupament s bo intercanviar amb els infants el coneixement que en tenim; aquest intercanvi
es pot produir en diverses ocasions en el dia a dia de la llar dinfants o escola bressol.

Amb aquests comentaris es mira dafavorir sempre la formaci duna imatge positiva i ajustada dells ma-
teixos i cal evitar, per damunt de tot, comentaris negatius o poc apropiats que tot i que ens sembli que no
poden copsar s que els arriben a travs daltres llenguatges (el to de veu, el gest, lexpressi facial...).

Lintercanvi dinformaci t una finalitat doble: motivar linfant en lassoliment dels seus reptes i coni-
xer les seves necessitats i possibilitats.

LES ENTREVISTES AMB LES FAMLIES

Lentrevista s una estratgia privilegiada per aconseguir una interacci entre la famlia i el centre educatiu
i la implicaci dels pares en el procs educatiu dels seus fills, que cal cuidar de manera especial. s molt
necessari preparar-les i anticipar-ne el desenvolupament per treuren el mxim profit.

s important poder aportar informaci sobre els trets especfics de la feina educativa que es duu a terme
en aquest cicle ja que, possiblement, s una informaci que no sempre s a labast de totes les famlies.
En aquestes entrevistes o reunions programades cal aprofundir sobre all que es considera educatiu a
la llar dinfants i els principis pedaggics dintervenci que es prioritzen en les propostes que sadrecen
als infants, sense renunciar mai al carcter propi del cicle i de letapa.

Cal posar la mirada en linters compartit entre famlia i escola, i el tipus dinformaci que sofereixi sha
de centrar en all que es considera ms important: el joc dels infants, les descobertes que realitzen, les
activitats compartides, levoluci del llenguatge i de la motricitat, ladquisici de lautonomia responsable
en el diferents moments de la seva estada, la iniciativa i participaci en les situacions de la vida quotidia-
na, com els pats o les estones de descans Daquesta manera, es dna importncia als fets educatius
que es desenvolupen a la llar dinfants de manera privilegiada.

s necessari comptar amb un gui, llegir prviament el resum histric dentrevistes amb la famlia, dis-
posar dun espai adequat que sigui agradable i acollidor, preveure un temps adequat per dur-la a terme,
aix com parar atenci al llenguatge no verbal que es mant durant lentrevista. El llenguatge emprat en
aquestes ocasions ha de ser clar i comprensible, la qual cosa no vol dir senzill ni breu. En cada cas cal
adequar-lo a les possibilitats de comprensi dels pares o tutors.

Cal tenir tamb en compte que els progenitors i educadors no sempre coincideixen en la valoraci que
fan de linfant, i aquestes discrepncies no shan de considerar un factor disruptiu sin que han de ser-
vir per relativitzar les valoracions que shan fet i concloure que no sest en possessi de la veritat ab-
soluta. Entre altres qestions cal prioritzar lassoliment dun bon clima de comunicaci i arribar a uns

24 educaci infantil orientacions per a lavaluaci

acords concrets en aquells casos en qu sigui necessari introduir noves mesures o canviar les ja esta-
blertes per aconseguir els objectius que shan proposat.

Tot i aix, lentrevista formal no s mai lnica situaci de contacte amb les famlies; hi ha tamb els con-
tactes diaris, en les estones dentrada i sortida, que saprofiten per a lintercanvi informal dinformacions,
i que poden ser altament productius.

En tots els casos s aconsellable que, en lloc de donar respostes i oferir receptes, es plantegin interro-
gants i es generin preguntes.

ELS INFORMES A LES FAMLIES

Els informes a les famlies tenen lobjectiu dexplicar en quin moment es troba linfant i quin procs est
fent. Les informacions que shi inclouen han de donar compte dels registres obtinguts amb les obser-
vacions daula, o diaris daula, i cal haver-hi reflexionat de manera individual i collectiva en el decurs de
les sessions dequip.

Shan de redactar les frases sempre en positiu, insistint en totes aquelles coses bones que tenen els infants,
en les seves aptituds, actituds i habilitats, en els seus progressos.

Els tems o indicadors seleccionats, en cas dincorporar-ne, han de fer referncia al desenvolupament de

Fonts dinformaci, marcs de debat i instruments de comunicaci

les capacitats, les experimentacions, els processos de descoberta, el desenvolupament dels seus llen-
guatges, les emocions, les relacions que estableixen amb el seu entorn, entre daltres.

Els comentaris finals sn fonamentals. Han de ser entenedors i remarcar els punts forts de linfant, els as-
pectes en els quals sespera que segueixi progressant i els acords o les estratgies compartides que shan
de pactar amb la famlia.

Quan es detectin informacions sensibles, s interessant compartir-les amb altres educadors per valo-
rar la necessitat de comentar-ho amb la famlia i la convenincia de deixar-ho escrit en aquest o en al-
tres documents.

LES REUNIONS DEQUIP

Les reunions dequip educatiu sn el context privilegiat per a la presa de decisions. Shi posen en com
estratgies, incidncies, iniciatives i propostes amb relaci a lorganitzaci del centre, propostes educa-
tives previstes, forma de convertir les activitats quotidianes en educatives... Tamb es posen en com
creences vers leducaci en aquest cicle, el concepte dinfant, el tipus doportunitats que shan doferir
als nens i nenes del centre, els lmits que cal establir i el tracte que cal dispensar-los, entre molts altres.

Sn els espais per excellncia per avaluar el programa, el projecte i la intervenci educativa amb lobjectiu
de la millora contnua de la prctica educativa, que passa per observar i documentar, emetre judicis de
valor i prendre decisions educatives encertades.

Lequip educatiu sha de reunir de forma freqent per avaluar el procs de desenvolupament de linfant i
la prpia prctica; la periodicitat daquestes reunions ha de constar a les normes dorganitzaci i funcio-
nament de centre (NOFC). En aquestes sessions es decideix quins temes es fixen com a nous objectius
davaluaci, les condicions i els mitjans que cal utilitzar per recollir la informaci rellevant, i en el moment
adequat del procs, aix com la interpretaci, lemissi de judicis de valor i la forma com es realitzar la co-
municaci de la informaci obtinguda i/o de les decisions preses quan escaigui.

educaci infantil orientacions per a lavaluaci 25

 Lequip educatiu tamb ha de decidir el format i el contingut concret de linforme escrit a les famlies i
de linforme global individualitzat, i el tutor els ha demplenar. Shan delaborar tots dos documents de
forma obligada i tenen un format lliure. Els informes a les famlies shan dincorporar a larxiu personal de
cada infant.

Lavaluaci s responsabilitat de tot lequip educatiu. Les decisions que es prenen tenen abast a tot el cen-
tre, no a una aula o estana concreta; per tant, shan prendre de forma collegiada seguint el cicle avalua-
tiu. Cada tutor ha de coordinar les activitats davaluaci i dobservaci realitzades per altres educadors i
el personal de suport que intervinguin en latenci als infants.

INFORMACI A ALTRES PROFESSIONALS

De vegades s necessari el contacte i la coordinaci amb altres professionals externs, en el decurs habi-
tual de lescolaritzaci dels infants en aquest inici de letapa deducaci infantil. Cal ser molt prudents
amb les informacions que es transmeten, sobretot les que queden per escrit, i evitar que puguin servir
per generar expectatives negatives en relaci amb els infants o etiquetes difcils de canviar. Cal no oblidar
que es tracta duna etapa evolutiva en qu els infants inicien el seu procs descolaritzaci i els canvis
que experimenten sn sovint espectaculars i sorprenents. s important tenir registres de les entrevistes
mantingudes i dels acords presos amb altres professionals.

26 educaci infantil orientacions per a lavaluaci

Documents davaluaci
En el moment que sescolaritza un infant, el centre educatiu ha dobrir un arxiu personal i individual amb
el nom i cognoms i les dades del centre.

ELS DOCUMENTS OFICIALS DAVALUACI

Els documents oficials davaluaci al primer cicle deducaci infantil sn:

La fitxa de dades bsiques

El resum descolaritzaci
Linforme global individualitzat de final de cicle

El contingut dels dos primers documents sha dajustar als models que estableix la normativa vigent per
al segon cicle de leducaci infantil i shan dincloure en larxiu personal de linfant.

El tercer document, linforme global individualitzat de final de cicle, ha de reflectir el procs educatiu
seguit per linfant. Sha de trametre als mestres tutors de linfant del cicle segent, aix com aquells altres
instruments dobservaci i documentaci pedaggica establerts per lequip educatiu de cicle. Tot i que
s un document oficial, no hi ha un model establert, i cada centre pot fer-lo de la forma que consideri
ms adequada.

Documents davaluaci
Pel que fa a lobtenci de les dades personals de linfant i la seva
cessi, cal ajustar-se al que disposa la legislaci vigent en matria Lobtenci de les dades
de protecci de dades7.
personals dels infants
La Inspecci dEducaci t lencrrec de supervisar el procs de
seguiment de linfant, vetllar perqu sintegri en la quotidianitat
i la seva cessi han
de lescola, aix com supervisar les mesures adoptades datenci dajustar-se a all que
a la diversitat.
disposa la guia bsica de
El director, com a responsable de totes les activitats del centre,
ho s tamb de les davaluaci i amb la seva signatura ha de vi-
protecci de dades per
sar el resum descolaritzaci i linforme global de final de cicle. Cal a centres educatius
garantir la confidencialitat de les dades personals que contenen
els documents de registre del procs davaluaci, dacord amb la legislaci vigent en aquesta matria.

Els documents han de romandre en el centre, i la persona que exerceixi les funcions de secretari s la res-
ponsable de custodiar-los, tant en format imprs com en suport electrnic. Les signatures dels documents
han de ser autgrafes i, a sota, hi ha de constar el nom i els cognoms dels signants. A mesura que sim-
plementi la signatura electrnica, aquests documents es poden substituir pels equivalents en format elec-
trnic.

Per tal de facilitar la participaci de les famlies en el procs educatiu dels seus fills, el centre ha dinformar
els pares o els representants legals de la seva evoluci escolar per mitj dinformes escrits, entrevistes in-
dividuals, reunions collectives o altres mitjans que consideri oportuns. Sha de garantir, com a mnim,

7. Guia bsica de protecci de dades per a centres educatius http://www.apd.cat/media/2890.pdf

educaci infantil orientacions per a lavaluaci 27

 un informe escrit anual a les famlies i un al final del cicle (del qual se nha parlat a linici daquest apar-
tat), aix com altres informes que en casos concrets puguin ser dutilitat per al centre o per a les famlies.

ELS DOCUMENTS DE REGISTRE I AVALUACI

Es tracta de documents que el centre elabora en el context de la seva autonomia pedaggica, i correspo-
nen al registre de les dades obtingudes en el procs dobservaci i avaluaci contnua.

Aquests documents de registre i avaluaci no responen a un model oficial, per tant, sn de lliure elec-
ci, per han de ser presents en tots els centres.8 Incorporen dades rellevants sobre la prctica docent
i el desenvolupament de linfant. Les dades relatives al desenvolupament de linfant sn tils per fer el
trasps dinformaci entre el primer i el segon cicle deducaci infantil i tamb entre el mateix equip.

8. A lespai XTEC Currculum i orientaci (educaci infantil) sen poden trobar exemples.

28 educaci infantil orientacions per a lavaluaci

Mesures i suports addicionals datenci
a la diversitat
Al primer cicle deducaci infantil, latenci dels diferents ritmes i processos de desenvolupament i apre-
nentatge sincorpora dins les propostes i les activitats previstes amb carcter general per a tots els infants,
ja que lorganitzaci dels espais del centre, lelecci dels materials, el tracte que sels dispensa i les pro-
postes que sels ofereix han de ser prou amplis i diversificats per permetre oferir expectatives daprenentat-
ge a tots ells.

Els criteris metodolgics per a la intervenci educativa establerts en el projecte educatiu de cada centre
han de permetre oferir expectatives daprenentatge a tots els infants atenent als diferents ritmes de des-
envolupament i aprenentatge i a les seves singularitats, per donar compliment al principi dinclusi en
latenci a la diversitat com un principi dactuaci integrat en la dinmica general.

El centre, i quan escaigui, ladministraci educativa, han daplicar les mesures necessries perqu linfant
amb necessitats especfiques tingui els suports adequats per assolir el mxim desenvolupament de les
seves capacitats personals i dels objectius a aconseguir.

Shan de tenir especialment en compte les dificultats dels infants en el moment en qu es detecten, a fi i
efecte de prendre les decisions necessries per afavorir-ne el procs de desenvolupament i aprenentatge.
La detecci preco, aix com la cooperaci o orientaci entre els centres i les famlies, sn fonamentals
en aquestes situacions.

Excepcionalment, els alumnes poden romandre un any ms en el segon cicle de leducaci infantil, en

Mesures i suports addicionals datenci a la diversitat

qualsevol curs, a proposta de lequip docent de cicle, que ha danar acompanyat de linforme elaborat
pels serveis educatius i lacord de la famlia, i amb laprovaci del director del centre.9

Quan aquesta mesura, amb el mateix carcter excepcional i per analogia, shagi daplicar al primer cicle
de letapa, sactuar de la mateixa manera i es demanar el criteri i lassessorament o la collaboraci dels
serveis educatius corresponents. La constncia documental a larxiu de lalumne es resoldr de la mateixa
manera.

9. Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci
del segon cicle deducaci infantil.

educaci infantil orientacions per a lavaluaci 29

 Bibliografia i bibliografia web
Bibliografia general

Bassedas, E., Huguet, T., Sol, I. (1996). Aprendre i ensenyar a leducaci infantil. Barcelona: Gra.
Fust. S., Llenas, P., Martn, LL., Masnou, F., Oller, M, Palou. s, Thi, C. (2007). Planificar la etapa 0-6.
Barcelona: Gra.
Coll, C.; Martn, E.; Mauri, T.; Miras, M.; Onrubia, J.; Sol, I.; Zabala, A. (2000). El constructivismo en el
aula. Barcelona: Gra.

Documentaci pedaggica

Altimir, David (2006). Com escoltar els infants? Temes dinfncia. Associaci de mestres Rosa Sensat.
Hoyuelos, A. (2007, setembre). Documentaci com a narraci i argumentaci. GUIX dinfantil (nm.
39, pg. 5-9).
Hoyuelos, A. (2012). Les imatges fotogrfiques com a documentaci narrativa. In-fn-ci-a (pg. 188).

Desenvolupament

Palacios, J., Marchesi, A. i Coll, C. (1999). Desarrollo cognitivo y educacin (Vol. I). Madrid: Alianza.

Neurocincia

Publicacions peridiques:
http://criatures.ara.cat/elcerbell/

Articles cientfics:
http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0718-07052003000100011&script=sci_arttext&tlng=en

Vdeos divulgatius:
https://www.youtube.com/watch?v=Ep2xuL-n-e0

Presentacions:
http://www.slideshare.net/CarlaCamacho/la-neurociencia-y-su-aporte-a-la-educacion-inicial

Espais web:
http://www.joseantoniomarina.net/
http://www.bibliotecaup.es/

Guies de desenvolupament

Falk, Judit (1997). Mirar al nio. La escala de desarrollo Instituto Pilker (Lczy). Buenos Aires: Ediciones
Ariana.
Guia del desarrollo infantil desde el nacimiento hasta los 6 aos.
https://www.scribd.com/fullscreen/144014903?access_key=key-28s6pzpm1e7tpxnhawjb&allow_
share=true&escape=false&view_mode=scroll

30 educaci infantil orientacions per a lavaluaci

Avaluaci

Vidal. C., Lagua. M. J. (1987). Racons dactivitat a lescola bressol i al parvulari. Barcelona: Gra.
Diagnstico de la educacin parvularia. Estudio de cincuenta centros educacionales en la Regin Me-
tropolitana
http://www.idea-educa.cl/descargas/diagnostico_educacion_parvularia.pdf

Bibliografia i bibliografia web

educaci infantil orientacions per a lavaluaci 31

 Annex
10
TAULA. POSSIBLES ASPECTES A AVALUAR DE LA PRCTICA DOCENT

mbit Aspectes
Distribuci Adequaci: Els espais i el mobiliari sn adequats per dur a terme les activitats quotidianes dels
de lespai i infants, afavoreixen lautonomia, lexploraci i el moviment lliure.
del mobiliari Accessibilitat: Els infants tenen accs a diversos espais que responen a les seves necessitats
de moviment, de descans, dintimitat, dexploraci
Diversitat: Els espais afavoreixen la diversitat dinteressos, ritmes i processos individuals.
Planificaci Flexibilitat: Es dna a les famlies un cert marge en les estones dentrades i sortides. Per entrar
del temps relaxats, per acomiadar-se...
Les propostes: Es possibilita que tots els infants puguin accedir a diferents propostes atenent
als seus interessos sense que tots hagin de fer el mateix al mateix temps.
Els materials Gust esttic: Es t cura del gust esttic en la disposici dels materials.
Endrea: El material est endreat, en bon estat de conservaci.
Quantitat: Hi ha material suficient per donar ocasi al joc en parallel i evitar conflictes entre
els infants.
Inters: El material resulta interessant per als infants.
Possibilitats de joc: Est pensat perqu doni el mxim de possibilitats de manipulaci
i experimentaci als infants, que permeti el joc sensorial i simblic.
Materials o joguines: Sha buscat i triat material en funci de les possibilitats que aquest pot
oferir i de les ocasions daprenentatge que pot generar.
Sostenibilitat: Sha buscat i triat material que afavoreixi el reaprofitament de recursos i no el
consumisme.
Clima daula Afecte: Es donen manifestacions dafecte cap als infants; apareix el contacte afectus entre
leducador i els infants.
Vincle: Es crea un vincle afectiu que dna confiana i seguretat als infants.
Clima emocional: El clima emocional de laula s de serenor, els infants se senten tranquils.
Lmits: Sestableixen lmits clars fixos, de forma consistent, de forma seriosa i assertiva.
Refor positiu: Sutilitza el refor positiu i hi ha reconeixement dels assoliments que van realit-
zant tots els infants.
Lliure moviment: Es facilita i promou el lliure moviment mitjanant mobiliari que promogui el
coneixement del propi cos.

10. Creat a partir del document http://www.idea-educa.cl/descargas/diagnostico_educacion_parvularia.pdf

32 educaci infantil orientacions per a lavaluaci

mbit Aspectes
Estil Llenguatge: Sutilitza un llenguatge adequat i expressiu, amb vocabulari variat i no sabusa de
comunicatiu diminutius.
Comunicaci individua: Es combina la comunicaci individual amb els missatges adreats a
tot el grup.
Situacions comunicatives: Es donen situacions comunicatives diverses i variades.
Suport al llenguatge oral: Els adults miren dentendre els infants, atribueixen significat,
interpreten i repeteixen el que diuen.
Protoconversa: Es dna temps als infants perqu expressin all que poden dir o volen dir.
La paraula que acompanya: La persona educadora anticipa les accions, explica all que ha
passat
La pregunta: Sutilitza la pregunta com a recurs didctic.
Memria: No es fa un s excessiu dactivitats memorstiques.
Adequaci de Interaccions: Les propostes afavoreixen les interaccions espontnies entre els infants en
les propostes diferents moments.
Ajut: Permeten i propicien que uns infants ajudin els altres.
Interessos: Estan basades en el joc i els interessos dels infants i tamb tenen en compte el
seus coneixements previs.
Activitats mecniques: Cal defugir les activitats mecniques o memorstiques.
Aprenentatge integral i vivencial: Tenen en compte que es produeixi un aprenentatge integral
i vivencial, que incorpori els diferents mbits de desenvolupament de linfant.
Creativitat: Els infants poden fer un s creatiu dels materials.
Intencionalitat: Les activitats que es proposen tenen un objectiu pedaggic i una
intencionalitat clars.
Lliure elecci: Hi ha un predomini de les propostes que promouen la lliure elecci dels infants
envers les activitats dirigides per ladult.
Continguts rees curriculars: Les tres rees dexperincia i desenvolupament hi estan representades.
curriculars Globalitat: Es t present la globalitat amb qu els infants actuen i aprenen.

Annex
Significativitat: Es treballen els continguts curriculars de forma integrada i en situacions
significatives per als infants.
Vida quotidiana: Les tasques de cura personal i situacions de la vida quotidiana es duen a
terme des dun plantejament educatiu.
Atomitzaci: No es plantegen activitats especfiques amb lnic propsit de desenvolupar un
mbit concret.
Valors Presncia de valors: El respecte, la companyonia i la solidaritat estan presents de forma
habitual tant en el tracte amb els infants com entre els adults del centre.

educaci infantil orientacions per a lavaluaci 33