Curso de Formacin Continua

Explotacin y Mantenimiento de Plantas

Depuradoras de Aguas Residuales

Mdulo 2:

Automatizacin de Procesos en Plantas de

Depuracin de Aguas

Actividades Dirigidas 4: Automatizacin de Procesos Basados en Autmatas

Programables (PLCs)

Profesor: Herminio Martnez Garca

Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 2
______________________________________________________________________________________________

Actividad 1.- Programeu, amb instruccions de la srie SYSMAC dOMRON, i de la forma ms

optimitzada possible, els diagrames de contactes dels segents automatismes.

(a)

a b c d
(X)
e f g h
i j k

l m n p

q r s
(b)

A /B I J

C D F J F X

/E F G /K I

H /L K

A Y

END
(c)

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 3
______________________________________________________________________________________________

Actividad 2.- Parlant de termoparells (termopares en castell), explicar qu sn, en quin principi
fsic es basa, amb quins materials estan construts, quins tipus nhi ha, quins rangs de temperatures
sn els ms indicats per cada tipus, la seva linealitat i altres caracterstiques electrofsiques.

Actividad 3.- Es vol regular en un sistema tot o res un forn controlat per un PLC. Es disposa dun
termstat, una resistncia un ventilador i dos contactors (si calen), un per la resistncia i un pel
ventilador. El ventilador s de 100 W de potncia, i la resistncia de 2 kW. Tant el motor, com les
resistncies, com les bobines dels contactors sn a 230 VAC.

A partir de les especificacions de disseny, es demana:

a) Escriure el GRAFCET de nivell 1.

b) Assignar entrades i sortides i especificar les caracterstiques elctriques del tipus d'entrades i
sortides
c) GRAFCET de nivell 2.
d) Diagrama de contactes del programa.
e) Llistat del programa amb instruccions.
f) Connexionat elctric complet.

Actividad 4.- Es demana el GRAFCET en dos nivells (GRAFCET de nivell 1 i de nivell 2) duna
mquina per compactar paper que opera amb 3 cilindres hidrulics (sn iguals que els pneumtics
per en lloc daire a pressi utilitzen fluid hidrulic que, a diferncia de laire, no s compressible).

La mquina consta de tres cilindres hidrulics un per a la compressi horitzontal (CH), un

altre per e la vertical (CV) i un darrer per a la longitudinal (CL). Damunt la camisa de cada cilindre
hi ha un detector inductiu que permet conixer quan el cilindre est completament avanat, i un
altre que permet saber quan est completament retrocedit. Aix hi haur DAH (Detector cilindre
Avanat Horitzontal), DRH(Detector cilindre Retrocedit Horitzontal), DAV, DRV, DAL i DRL.

La seqncia inicia polsant un polsador M i llavors, si tots els cilindres estan en la posici
de retrocs, comena a avanar CH fins al final; desprs avana CV i finalment CL. Quan CL
acaba, tots tres cilindres tornen a la posici de retrocs, a la vegada. Si durant la maniobra, alg
polss un polsador daturada demergncia, PE, tota la installaci shauria daturar de cop(1).

Actividad 5.- Una de les proves que es duen a terme en alguns mobles s veure quantes maniobres
suporten, per exemple, obrint i tancant portes i/o calaixos per a fer tests de durabilitat i robustesa.

Sigui un armari, que t la porta acoblada a un cilindre pneumtic de llarg recorregut, de tal
manera que possibilita obrir i tancar completament la porta. Aquest cilindre s de doble efecte i est
comandat per dues electrovlvules EVA i EVR per proporcionar lavan i el retrocs. Tamb
incorpora dos detectors DA i DR. A la porta de larmari hi ha un detector que treballa quan la porta

(1)
Aquestes aturades es fan cablejant duna manera en concret el controlador que executi el GRAFCET. No cal que ho
feu, ja que seria ms cosa despecialistes en automtica o estudiants dassignatures despecialitat dElectrnica
Industrial i Automtica. Amb tot, val la pena que sapigueu que en tot automatisme que desenvolupa activitats perilloses
ha dhaver-hi, per normativa internacional, europea i espanyola, dobligat compliment, polsadors daturada
demergncia ni que en aquest exercici no lhagueu de tenir necessriament en consideraci.

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 4
______________________________________________________________________________________________

s tancada, DT, i fora, a lexterior, un altra que indica quan est completament oberta, DO. Els
quatre detectors sn a tres fils, inductius i de tipus PNP.

El cilindre est comandat per un PLC C20K dOmron alimentat a 24 VDC, que s la mateixa
tensi a la qual operen les electrovlvules i els quatre detectors. Loperaci del sistema s la
segent: quan es polsi un polsador M, el cilindre, comenar una seqncia avan-retrocs
continuada. Un polsador, P, aturar la maniobra. El PLC anir tancant i obrint la sortida 0100, la
qual anir connectada a un comptador extern electromecnic, que salimenta a 220 VAC.

Es demana:

a) GEMMA de laplicaci (al darrera daquest full, trobareu un diagrama GEMMA).

b) GRAFCET de nivell 1 per cada bloc GEMMA que intervingui.
c) Lligam horitzontal dels diferents GRAFCET a nivell 2.
d) Diagrama de temps de lestat de producci normal F3.
e) Diagrama destats de tots els estats GEMMA, entrellaats.
f) Connexi COMPLETA i ben feta del PLC a laplicaci.
g) Programa complet del PLC en format diagrama de contactes incorporant tots els GRAFCET.

Actividad 6.- De ben segur que tots haureu anat alguna vegada en Metro i haureu marcat el vostre
tcket a la mquina que hi ha a la barrera d'entrada; es tracta d'automatitzar una d'aquestes barreres
amb un microautmat.

El conjunt el formen una mquina lectora de targetes magntiques convencionals i un cos

mecnic amb tres barres muntades sobre una pletina que giren 120 quan passa una persona.
Considereu que la lectora, quan veu un tcket vlid, dna un pols suficientment llarg dOK. A la
vista d'aquest senyal, el PLC donar tensi a un electroimant E, el qual desbloqueja la pletina
giratria que subjecta la pletina amb les tres barres i es permet el pas de la persona. Quan la persona
passa, fa girar la pletina a l'empnyer una de les tres barres i un microrruptor MR (normalment
obert) es tanca, de manera que informa al PLC de qu la persona est passant. Quan la persona ha
passat, el PLC veur un flanc de baixada en aquest microrruptor MR i li retirar la tensi a
l'electroimant E de manera que aquest, de nou bloquejar la pletina impedint-li girar i en
conseqncia, que passa cap ms persona. Amb aix es pot iniciar una altra maniobra.

El sistema del qual sen sollicita una automatitzaci, mecnicament, t l'aspecte que es pot
veure a la figura.
Es disposa dun polsador de marxa M que posar en servei el sistema i un daturada P que el
desconnectar completament. Totes les tensions sn de 24 VDC i el PLC s un OMRON corn els del
laboratori. A partir de les especificacions de disseny, es demana:

a) Escriure el GRAFCET de nivell 1.

b) Assignar entrades i sortides i especificar les caracterstiques elctriques del tipus d'entrades i
sortides
c) GRAFCET de nivell 2.
d) Diagrama de contactes.
e) Llistat del programa amb instruccions.
f) Connexionat elctric complet.

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 5
______________________________________________________________________________________________

g) Considereu que lelectroimant t tres fils, un com, un per anar en el sentit de bloqueig i un altre
per anar en el sentit de desbloqueig, i que mentre la barra gira (MR est a "1") es dna un senyal
que impedeix que ning ms entri un tcket a la lectora magntica i encengui i apagui
intermitentment un llum a 220 VDC.

LECTORA

OK
E

MR

Actividad 7.- Una empresa de cervesa ens encarrega lautomatitzaci dun sistema per a la seva
planta, per tal de detectar si les ampolles que circulen per una cinta transportadora porten les seves
etiquetes. La installaci sactivar per un polsador de MARXA (M) i es podr aturar
automticament grcies a un polsador dATURADA (A).

Tenim dos sensors: un primer sensor (IN1) que dna un senyal cada vegada que passa una
ampolla, i un altre (IN2) que dna un segon senyal quan no detecta etiqueta a lampolla. Si es
detecta un producte defectus (una ampolla sense etiqueta) per la cinta transportadora A, lautmat
emmagatzema aquest estat (IN2 = ON) en un registre de desplaament. Quan la segent ampolla
que ve per la cinta es detectada per IN1 (IN1 = ON), ser quan lautmat activa el bra dun robot
per treure i collocar la primera ampolla en la cinta transportadora B, posant en marxa aquesta cinta
durant 20 segons per enviar lampolla cap a una altra zona de la planta industrial, a on se li posar
letiqueta.

Lautmat, a ms, compta el nombre dampolles defectuoses. Si el nombre dampolles

defectuoses s de 10, encendr una bombeta dalarma. Es demana:

a) Diagrama de contactes de la installaci, suposant que utilitzeu un autmat C-20K dOMRON.

Indicar clarament el nmero dentrada/sortida de lautmat associat a cada polsador, sensor o
actuador.
b) Programa de lautomatisme.
c) Esquema de connexi de polsadors, sensors i actuadors a lautmat.
f) Esquema elctric de la part de potncia, suposant que el motor del bra del robot s trifsics.
g) Si el motor s duna potncia nominal de 10 kW, determineu la secci dels cables si utilitzeu
cables unipolars de coure amb coberta de PVC i installat dintre de tub, en una installaci
subterrnia. Determineu tamb els tubs protectors dels cables (tipus de tubs que agafeu i la seva
secci).

NOTA: Baseu-vos en tot moment en el REBT. Suposeu que la potncia anterior t un factor de
potncia: cos = 0,85.

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 6
______________________________________________________________________________________________

h) Proposeu alguna millora en quant a laugment de la fiabilitat i protecci de la installaci (s de

trmics, redundncies en sensors, etc.). Realitzeu el nou diagrama de contactes i programa amb
aquestes millores.

Actividad 8.- Es demana el GRAFCET en dos nivells duna mquina de vending de tres tipus de
begudes, A, B i C. La mquina t els productes disposats en espirals i a cada espiral un motor (MA,
MB i MC) que lacciona. Tamb t un detector de producte, DA, DB i DC. Quan es posen les
monedes es mira si limport s correcte; si ho s sespera a que lusuari premi un dels tres polsadors
PA, PB o PC de tria de producte. Considerarem que sempre hi ha producte. Desprs, sha
daccionar el motor de lespiral corresponent fins que el detector detecti el segent producte de
lespiral. I fi de la seqncia

MC

MB
DC

MA
DB

DA

Es demana realitzar un controlador amb rels duna mquina de vending de tres tipus de
begudes, A, B i C a partir del GRAFCET de nivell 2 de la setmana anterior.

Recordeu que la mquina t els productes disposats en espirals i a cada espiral un motor
(MA, MB i MC) que lacciona. Tamb t un detector de producte, DA, DB i DC. Quan es posen les
monedes es mira si limport s correcte; si ho s sespera a que lusuari premi un dels tres polsadors
PA, PB o PC de tria de producte. Considerarem que sempre hi ha producte. Desprs, sha
daccionar el motor de lespiral corresponent fins que el detector detecti el segent producte de
lespiral. I fi de la seqncia

Actividad 9.- Sigui el cas de voler controlar dues electrobombes trifsiques a 400 VAC, de 2 CV
cadascuna, una per a situacions de crrega bsica i laltra per a situacions de crrega punta. El
control incorporar un polsador de marxa, M, i un daturada demergncia, PE. Les electrobombes
estan protegides per rels trmics. A la vista del grfic de la installaci quan pugi o baixi el nivell
daigua en el dipsit elevat, linterruptor de boia B1 connectar i desconnectar la bomba EB1
(crrega bsica). Si el nivell de laigua segueix baixant, en els lmits doperaci de B1 (el cabal de
sortida s superior al dentrada) llavors B2 connectar la bomba EB2 (crrega punta). Si seleva de
nou el nivell daigua del dipsit superior linterruptor de boia B2 desconnectar a EB2; la bomba
EB1 seguir en funcionament fins que B1 la desconnecti.

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 7
______________________________________________________________________________________________

Es pot pensar tamb, que B1 asseguri la desconnexi de totes dues electrobombes. Un

commutador C, permetr seleccionar quan es treballa en cicle combinat (posici C=1) o quan es
voldr operar amb les dues bombes simultniament, prescindint de B2 i atenent noms a B1
(posici C=2).

Realitzar lautomatitzaci completa daquest sistema de control.

Marxa

B2
Aturar
E
Marxa

D B1
Aturar

M3 F

Xarxa M3
pblica
A
C A : Vlvula controlada per boia
B : Pinya daspiraci amb vlvula de seient
C : Canonada daspiraci
B D : Canonada de pressi
E : Dipsit elevat
F : Canonada de consum

Actividad 10.- Tothom ha vist aquests petits compartiments que acostuma a haver-hi al costat
dalgunes gasolineres en els quals, normalment els diumenges al mat, la gent hi va a rentar el
cotxe. Hi ha una mnega amb una llana a la punta i una petita caixa on shi tira una moneda i hi ha
diferents polsadors per a diferents serveis:

Aigua amb sab

Aigua sola
Cera
Polsador daturada

Volem dissenyar el sistema de control que dna aquest servei. Penseu que el servei, per
moneda, s de 1 minut. Aix si a mig tirar aigua amb sab es polsa laturada, quan es polsa un altra
servei (per exemple aigua sola) es segueix amb el nou servei fins completar el minut de crdit
(caldr un temporitzador amb possibilitat dinhibici de compteig de temps).

Caldr controlar electrovlvules i diferents motors-bomba; penseu que hauria dhaver-hi un

senyalitzador de falta de pressi (pressostat) i un detector de nivell dels lquids de servei (aigua
osmotitzada, aigua amb sab, cera, etc.).

a) Obtenir el GRAFCET de funcionament del sistema.

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 8
______________________________________________________________________________________________

A partir dels GRAFCETs, es demana ara:

b) El disseny dun controlador basat en rels (sense PLC).

c) Penseu que el temporitzador ha de tenir una entrada de inhibici de temps (INHIBIT) per tal que
pugui aturar el comptatge de temps a convenincia del controlador.
d) Busqueu informaci dels elements que et caldrien en cas dhaver de dissenyar completament el
sistema.
e) Penseu que la soluci a qualsevol automatisme sempre ha de ser econmica, robusta i fiable.

Actividad 11.- Continuant amb el sistema del problema anterior, volem dissenyar el sistema de
control que dna aquest servei. Penseu que el servei, per moneda, s de 1 minut. Tindrem 1 minut
per al servei escollit, sense poder-lo canviar.

Caldr controlar electrovlvules i diferents motors-bomba; penseu que hauria dhaver-hi un

senyalitzador de falta de pressi (pressostat) a la boca de la llana de sortida i un detector de nivell
dels lquids de servei (aigua, aigua amb sab, cera, etc.). Com en laltra cas que ja vareu resoldre en
una sessi anterior.

a) Fes el GRAFCET de nivell 2.

b) Fes una taula dequivalncia entre variables i descripci.
c) Fes el programa per a PLC en KOP (diagrama de contactes).
d) Fes els esquemes de la connexi de tot el sistema.

Actividad 12.- Sigui el cas de voler controlar una planxa industrial per al sector txtil. Quan un
jersei, per exemple, est completament manufacturat, la fase prvia a embalar-lo s la de planxat.
Aquestes planxes acostumen a operar amb vapor i presenten un aspecte com el de la figura segent.

La planxa sobre i es tanca mitjanant un actuador pneumtic controlat per dues

electrovlvules: EVT per tancar i EVO per obrir. Hi ha dos finals de cursa FCO i FCT que
assenyalen quan la planxa est completament oberta i quan est completament tancada.
Laccionament del procs de planxat demana que es polsin simultniament dos polsadors P1 i P2.

Amb la planxa oberta (FCO=1, FCT=0) loperari polsa simultniament P1 i P2 amb la qual
cosa queda accionada la electrovlvula EVT i la planxa comena a tancar-se. Quan la planxa estigui
tancada, sha dobrir la electrovlvula de vapor, EVV, durant 5 segons i a la vegada, sha de
desactivar EVT. Passat aquest temps, cal interrompre el cabal de vapor i la planxa sha dobrir
accionant EVO fins que FCO assenyali que ja est oberta. El procs finalitza aqu i la planxa queda
preparada per a una nova maniobra.

El sistema disposa dun polsador de marxa accionat per clau, M, i un daturada, P. Tot opera a una
tensi estndard de 24 VDC.

(NOTA: aquest disseny industrial s a mode dexercici didctic, doncs s un sistema molt insegur
perqu permetria loperari posar les mans dins la planxa. Tinguem clar que aquest sistema no
passaria els controls de seguretat en mquines i no podria dur la certificaci CE europea).

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 9
______________________________________________________________________________________________

a) Fes el GRAFCET de nivell 2.

b) Fes una taula dequivalncia entre variables i descripci.
c) Fes el disseny dun controlador basat en PLC (programa en ladder).
d) Fes lesquema de connexi de la part de maniobra al PLC.

EVV

EVO EVT

FCO

P2

P1
FCT

Actividad 13.- Sigui el cas de voler controlar la planxa industrial de la setmana anterior tamb amb
un PLC; la operativa, la mateixa, per considerant que al llarg de tota la maniobra (el temps de
tancar i vaporitzar) cal que loperari mantingui els dos polsadors, P1 i P2 polsats; del contrari, la
seqncia saturar, el vapor saturar i la planxa sobrir sola.

Recordeu que la planxa sobre i es tanca mitjanant un actuador pneumtic controlat per
dues electrovlvules: EVT per tancar i EVO per obrir. Hi ha dos finals de cursa FCO i FCT que
assenyalen quan la planxa est completament oberta i quan est completament tancada.

Laccionament del procs de planxat demana que es polsin simultniament dos polsadors P1 i P2
durant tota la maniobra, dins un interval de temps d1 s, per tal devitar que es pugui fer un pont a
un dels polsadors i aix noms operar amb laltre, deixant una ma lliure. Si es polsen fora daquest
interval, la maniobra no ha diniciar i cal tornar al principi, deixant-los anar i tornant a polsar-los.

Amb la planxa oberta (FCO=1, FCT=0) loperari polsa simultniament P1 i P2 dins un

interval de temps d1 s, amb la qual cosa queda accionada la electrovlvula EVT i la planxa
comena a tancar-se. Quan la planxa estigui tancada, sha dobrir la electrovlvula de vapor, EVV,
durant 5 segons i a la vegada, sha de desactivar EVT. Passat aquest temps, cal interrompre el cabal
de vapor i la planxa sha dobrir accionant EVO fins que FCO assenyali que ja est oberta. El
procs finalitza aqu i la planxa queda preparada per a una nova maniobra.

El sistema disposa dun polsador de marxa accionat per clau, M, i un daturada, P. Tot opera
a una tensi nica de 24 VDC.

a) Feu el GRAFCET de nivell 2.

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 10
______________________________________________________________________________________________

b) Feu el programa per a PLC en KOP (diagrama de contactes).

c) Feu lesquema de connexi del conjunt.

Actividad 14.- Hi ha recintes a linterior dels quals shi ha daccedir amb camions; aquestes
recintes acostumen a tenir portes corredisses que saccionen amb motors que, mitjanant un
reductor mecnic accionen un piny que mou una cremallera solidria a la porta, la qual es desplaa
damunt unes rodes, normalment, per un carril.

Posarem en cas que alg vol accedir des de lexterior a linterior del recinte. Per fer-ho, t
una clau que acciona un contacte C (accionat per clau busca un interruptor daquest tipus per
internet i annexan les caracterstiques al teu treball) disposat en un post que hi ha a lexterior. El
motor M, trifsic de poca potncia, d1 kW ms o menys, ha de posar-se en marxa sempre que la
porta estigui efectivament tancada (la qual cosa es pot saber perqu hi ha un final de cursa FCT
accionat). El motor continuar girant fins que la porta estigui completament oberta (la qual cosa es
sabr perqu el final de cursa FCO sactivar.

Llavors, la porta ha de mantenir-se oberta 20 segons, al terme dels quals ha de tornar-se a

tancar automticament (penseu que caldr invertir el sentit de gir del motor!) fins que FCT sactivi.
I la maniobra, finalitzar. El motor opera a 230 VDC.

(NOTA: ja sabem que aquest sistema t fora deficincies, per per fer una primera aproximaci de
lautomatitzaci del sistema, ja serveix).

FCO
FCT

Actividad 15.- Ja hem vist al problema de disseny anterior que el sistema plantejar t algunes
deficincies importants, potser la principal de les quals s que, si mentre la porta es tanca encara hi
ha el cami al mig o passa una persona, la porta no ho detecta i podria haver-hi un accident.

Cal que trobeu a Internet un contacte accionat per clau i que lannexis al treball. Tamb cal
que hi afegeixis una cllula fotoelctrica (sensor ptic) que permeti abastar una distncia duns 10
m i que sigui preferentment per reflexi (a fi de no haver de posar tants cables a les dues bandes de
la porta que segur que nhi haur segons el grfic que sha donat). Aquesta cllula fotoelctrica,
cas que alg talli el feix de llum mentre la porta es tanca, cal que aturi la porta i que la torni a obrir
20 segons ms, abans de tornar a iniciar la maniobra de tancar.

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 11
______________________________________________________________________________________________

Amb aquest element, la porta, passa a ser un sistema que opera duna manera molt ms
segura per als bens i les persones (cosa clau en un automatisme!).

a) Feu un esquemtic daquesta installaci incorporant-hi un PLC per al control. Considereu la

capacitat de ruptura de corrent dels contactes de sortida del PLC! Penseu que teniu un contactor per
a la resistncia! Calculeu el corrent que ha de circular per cada contacte, si calen 2 contactors o nhi
hauria prou amb un rel i un contactor.
b) Escriviu el programa del PLC.
c) Feu la connexi completa daquesta installaci al PLC.

Actividad 16.- Disponemos de un selector de tres posiciones: M-O-A para elegir la forma de
servicio. En posicin M (manual), la electrobomba se pone en servicio, siempre que el rel
trmico est conectado. La parada se efectuar por disparo del rel trmico, o por cambio del
selector O A.

En posicin A (automtico), la electrobomba se pondr en funcionamiento, cuando los

niveles mnimo y mximo estn desconectados (depsito vaco), y el rel trmico est conectado.
La parada se efectuar pro que el agua lleg al nivel mximo (lgicamente tambin estar
conectado el mnimo), por disparo del rel trmico, o por cambio en la forma de servicio.

Si la electrobomba est en servicio, sea por forma de servicio manual o automtica, deber
encenderse una lmpara de sealizacin.

En cualquiera de ambos servicios, si el rel trmico desconecta, adems de parar la

electrobomba, debe lucir otra lmpara de sealizacin (201). Esta lmpara la emplearemos adems
para iniciar, que en el servicio manual, el agua rebasa el nivel mximo, pero no parar el
funcionamiento del motor por ello.

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 12
______________________________________________________________________________________________

Actividad 17.- Suposem que el Ministeri dObres Pbliques us encarrega, com a enginyers/res
dautomatitzaci i control, el disseny i la implementaci de lelectrificaci dun sistema dextracci
daigua de riu Ebre per a un transvasament per a regadius de la zona, basat en una electrobomba
(EB) de gran potncia controlada amb un PLC.

Per realitzar el control disposem dun selector de tres posicions diferents (que anomenarem
M-O-A) per a elegir la forma de servei. En posici O la installaci haur destar completament
aturada. En posici M (Manual), lelectrobomba es posa en servei, sempre que el PLC detecti que
un rel trmic (RT) associat a la electrobomba estigui connectat. Laturada de la installaci
sefectuar perqu el PLC detecta el dispar (desconnexi) daquest rel trmic per un sobrecorrent
de la bomba, per canvi del selector a les posicions O A, o per aturada demergncia amb
lactivaci dun polsador (E).

En posici A (Automtic), lelectrobomba es posar en funcionament sempre que laigua

passi per sota del sensor de nivell mnim (sensor N2) i el desconnecti (nivell baix), i el rel trmic
estigui connectat. Laturada sefectuar quan laigua arriba al nivell mxim marcat pel sensor N1
(activaci del mateix), per dispar del rel trmic, per canvi a la forma de servei (posicions O
M) o per aturada demergncia amb lactivaci del polsador (E).

Si lelectrobomba est en servei, sigui per forma del servei manual o automtic, haur de
lluir una lluminria de senyalitzaci de color verd (LV). En qualsevol dambds serveis, si el rel
trmic es desconnecta o sha polsat E, a ms de parar lelectrobomba, haur de lluir una altra
lluminria de senyalitzaci (aquesta de color vermell) (LR). El sistema quedar habilitat de nou per
a funcionar (en mode manual o automtic) sempre i quan loperari passi el selector a la posici O.
A ms, una tercera lluminria (de color groc) (LG) sutilitzar en mode manual per indicar a
loperari corresponent que el nivell de laigua supera el mxim perms, per no haur daturar el
funcionament del motor (aix ho far el mateix operari de la planta).

N1

N2

Electrobomba (EB)

Emergncia (E)
Canal del
Cabal del Riu Transvasament
Ebre

A partir de les especificacions, es demana:

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 13
______________________________________________________________________________________________

1. GRAFCET de nivell 1 de la installaci.

2. GRAFCET de nivell 2 de la installaci.
3. Assignaci dentrades i sortides de lautmat programable associades a cada polsador,
sensor o actuador, suposant que utilitzeu un autmat programable C-20K dOMRON.
4. Diagrama de contactes de la installaci.
5. Esquema de connexi elctric de sensors i actuadors a lautmat programable i de la part de
potncia.

Actividad 18.- Davant del nombre creixent daccidents i catstrofes dabocaments i fuites
dhidrocarburs al mar dels darrers anys, i que estan causant desastres naturals, destruint la flora,
fauna i recursos naturals propers, us proposem inventar un artilugi submar per poder extreure el
fuel-oil de petrolers enfonsats. El projecte es basa en el enginy submar anomenat Chupa-fuel que
pugui absorbir lhidrocarbur des de les entranyes del petroler (veure figura adjunta).

El procs es controlar mitjanant un PLC de forma que el procs comenar amb la baixada
del submar des del vaixell quan la comporta CM sobri deixant entrar aigua dins del submar.
Mantindrem aquesta comporta oberta fins que el sensors DMIN i DMAX quedin tots dos activats,
de forma que entri prou aigua al dipsit 1 per tal que el submar baixi pel seu propi pes. En aquest
moment la comporta es tancar i el submar comenar a baixar on est el petroler enfonsat. Una
vegada que el submar arribi a la profunditat assenyalada, el sensor de pressi SP1 sactivar.

SP2 Fuel-Oil SP1

Sala de
Mquines
Submar
EB2 SL Chupa-Fuel
Dipsit 2
DMAX
Dipsit 1
Petroler DMIN
Enfonsat EB3

CM

H 2O EB1
H2O
H2O

Quan SP1 sactivi, una bomba (EB1) situada al dipsit 1 del submar comenar a expulsar
aigua per tal dequilibrar el pes del submar amb lempenta arquimediana de laigua. Expulsarem
aigua fins que el sensor de pressi SP1 torni a desactivar-se, moment en el que haurem assolit
lequilibri hidrosttic. Durant tota la operaci dextracci del fuel, el submar haur de mantenir
aquest equilibri.

A continuaci, una mnega convenientment dirigida cap a una incisi feta prviament al cos
del petroler comenar a absorbir lhidrocarbur cap al dipsit 2 del submar fent servir
lelectrobomba EB2. Una sonda introduda als dipsits del petroler amb el corresponent sensor de
pressi (SP2) mesurar en tot moment la pressi dintre del mateix tanc. Si aquest sensor sactivs,

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 14
______________________________________________________________________________________________

una tercera bomba (EB3) haur dintroduir aigua del mar a les bodegues del petroler enfonsat per
una segona incisi feta a lestructura del petroler. Daquesta manera ens assegurem de que la
pressi interna dins del tanc ser aproximadament constant i evitarem la seva aixafada i, per tant,
lexpulsi descontrolada al mar del txapapot.

Cal notar que a mesura que el submar va omplint-se de fuel, el seu pes augmenta fent-lo
baixar. Al baixar es tornar a activa el sensor SP1, indicant que hem perdut lequilibri hidrosttic.
Llavors haurem dexpulsar aigua del dipsit 1 fins assolir de nou lequilibri hidrosttic (quan SP1
torni a caure). Suposarem que el volum daigua al dipsit 1 sempre s prou gran com per poder
equilibrar lincrement de pes causat per la introducci de fuel fent aquesta operaci.

Aix anirem extraient fuel fins que el sensor SL situat al dipsit 2 sactivi. Llavors el dipsit
del submar estar ple i, per tant, el procs de bombeig ha de cessar i haurem de pujar el submar a
la superfcie. Aquest procs sinicia amb lactivaci de lelectrobomba dexpulsi daigua del
dipsit 1 fins que el sensor DMIN es desactiva, amb la qual cosa lempenta de laigua sobre el
submar ser major que el seu pes, fent que pugi fins la superfcie del mar.

A partir de les especificacions de funcionament, es demana:

a) GRAFCET de nivell 1 i nivell 2 de la installaci. Assignaci dentrades i sortides de lautmat

programable associades a cada polsador, sensor o actuador, suposant que utilitzeu un autmat
programable C-20 dOMRON o un S7-200 de SIEMENS.
b) Cronograma de funcionament de la installaci.
c) Diagrama de contactes de la installaci.
d) Esquema complet de connexi elctric de tots els sensors i actuadors a les entrades i sortides de
lautmat programable. Per poder connectar la senyal del sensor SP2 al vostre PLC, suposeu que us
s enviada per radiofreqncia i que la rebeu amb un receptor que t una sortida directa a travs
dun rel de 24 VDC. Tots els altres sensors tenen sortida del tipus PNP, 24 VDC a tres fils.
e) Esquema complet del connexionat elctric de la part de potncia (amb les corresponents
proteccions), sabent que la comporta CM sactiva amb senyals elctrics de 12 V, i els motors de les
electrobombes sn trifsics.

Actividad 19.- Suposeu que treballeu com a enginyers/res dautomatitzaci a lempresa Pelec
Guay S.A., dedicada a lautomatitzaci dinstallacions agrcoles i ramaderes. Els vostres clients
(Piensos Martnez S.A., posem per cas) us encarreguen automatitzar un graner a la zona agrcola de
Lleida per emmagatzemar cereals.

En una reuni amb els vostres clients us informen de les especificacions del disseny. La
installaci est formada per un cargol sense fi que puja el cereal que els camions van descarregant
al dipsit (veure la figura segent). La posta en funcionament comenar automticament quan el
sensor de dipsit buit (B) on descarreguen els camions es desactivi (s a dir, passi a nivell baix),
indicant que aquest no es troba buit, o quan un operari activi manualment un polsador de marxa
(M). Sarrencar aix el motor del cargol sense fi, i en aquest moment, el cereal es podr
emmagatzemar a qualsevol de les dues sitges; ara b, sempre tindr prioritat lemplenat de la sitja 1
respecte la sitja 2. Aix, per carregar-se qualsevol de les dues sitges es procedir amb lobertura de
la comporta corresponent (CM1 o CM2) i la posta en funcionament de la cinta transportadora
corresponent (CT1 o CT2), que fa que el cereal caigui a la sitja que toqui. Si el detector de nivell

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 15
______________________________________________________________________________________________

(SP1), situat a la part superior de la sitja 1, indica que aquesta est plena, saturar el procs
demplenat daquesta sitja i comenar automticament el mateix procs per a la sitja nmero 2.

La installaci quedar totalment en reps quan, o b el sensor situat a la part superior de la

sitja 2 (SP2) indiqui que aquest dipsit est ple, b quan el sensor B del dipsit on descarrega els
camions indiqui que aquest es troba buit, o b quan es prem un polsador daturada (A). Ara b, la
installaci quedar aturada 15 segons desprs de complir-se qualsevol de les tres condicions
anteriors, per assegurar que en el cargol sense fi no queda cereal acumulat. A ms, en cas
demergncia, el sistema tindr un polsador E que aturar (sense cap retard) la installaci
automticament.

A partir de les especificacions del disseny, es demana:

a) GRAFCET de nivell 1 de la installaci.

b) GRAFCET de nivell 2 de la installaci.
c) Assignaci dentrades i sortides de lautmat programable associades a cada polsador, sensor o
actuador, suposant que utilitzeu un autmat programable C-20K dOMRON.
d) Diagrama de contactes de la installaci.
e) Programa de lautomatisme.
f) Esquema de connexi elctric de polsadors, sensors i actuadors a lautmat programable.
g) Esquema elctric de la part de potncia, suposant que tant les electrovlvules dobertura de
comportes com els motors del sistema sn trifsics.
h) Si el motor del cargol sense fi s duna potncia nominal de 50 kW, els de les dues cintes
transportadores sn de 30 kW i les electrovlvules sn de 5 kW, determineu la secci dels cables si
utilitzeu cables tetrapolars de coure amb coberta de goma butlica i installat dintre de tub, en una
installaci a laire. Determineu tamb els tubs protectors dels cables (tipus de tubs que agafeu i la
seva secci).

NOTA: Baseu-vos en tot moment en el REBT. Suposeu que les potncies anteriors tenen uns
factors de potncia: cos = 0,85.

i) Suposeu ara que heu dafegir la segent srie de redundncies i contactes de confirmaci per
augmentar la fiabilitat de la installaci:

Colloqueu redundncia de sensors per tal que si el sensor de dispsit ple de la sitja 1 (s a
dir, SP1) de la 2 (SP2) no entren en funcionament, el gra no caigui a lexterior. Si aquests
nous sensors sactiven hauran daturar la installaci automticament i activar un senyal
dalarma.
En cas que la cinta transportadora CT1 quedi parada a causa duna sobreintensitat del seu
motor o la comporta CM1 no sobri, haur dentrar automticament en funcionament la cinta
CT2, carregant-se per tant la sitja 2.
En cas que la cinta transportadora CT2 quedi parada a causa duna sobreintensitat del seu
motor, o la comporta CM2 no sobri, haur daturar-se la installaci de forma automtica.

i) Realitzeu, amb aquestes noves especificacions, el nou diagrama de contactes i el programa per a
lautomatisme complet.

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 16
______________________________________________________________________________________________

Comporta 2
CM2
Cinta 2
CT2
Cargol sense
fi

SP2
Cami amb el
gra Comporta 1
CM1 Sitja 2

Cinta 1
CT1

Dipsit de
Descrrega
SP1

Sitja 1

Actividad 20.- La firma TecnoAgro, ubicada a Saragossa, s una empresa dedicada a fabricar i
installar sistemes automtics dalimentaci per a animals de granges agrcoles. A lactualitat,
disposa dun equip dalimentaci automtic (model UNIDIEZ) que una vegada installat
proporciona menjar a animals remugadors (rumiantes) en granges (veure la figura 1). Suposem que
terminada la carrera, aneu a treballar com a enginyers/res a aquesta empresa i la primera feina que
us demana el vostre jefe s la de dissenyar el sistema dautomatitzaci de la planta per a una
installaci agrcola de Vic, i que est basada en un autmat C-20K de la srie SYSMAC
dOMRON. Anem per tant a estudiar un daquests sistemes dalimentaci (veure la figura 2).

El sistema est format per quatre dipsits o sitges que alimenten la mquina que tritura els
ingredients. El menjar selabora amb palla com element base (emmagatzemada al dipsit 1) ms un
o dos dels tres possibles elements (alfals (alfalfa), ordi (cebada) o blat de moro) emmagatzemats als
respectius dipsits 2, 3 i 4. El cos central de la mquina est format per una tolva mescladora que
barreja i tritura els diferents elements de la mescla del pinso. Una vegada feta aquesta mescla del
menjar, un cargol sense fi la porta cap al menjador on els animals poden ficar el cap i menjar-la.

La posta en funcionament comenar automticament quan un temporitzador (T) situat a la

mquina (i programat prviament pel ramader) doni un senyal elctric d1 s de durada, o quan un
operari activi manualment un polsador de marxa (M). A ms, a la botonera de la mquina hi ha una

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 17
______________________________________________________________________________________________

srie dinterruptors (A, B i C) a disposici de lusuari que programen manualment la mescla que
vol que la mquina faci quan comenci a funcionar de la forma:

Interruptor A = ON : Entrada dalfals a la mquina.

Interruptor B = ON : Entrada dordi a la mquina.
Interruptor C = ON : Entrada de blat de moro a la mquina.

A la connexi de la installaci sobriran les electrovlvules EV1, EV2, EV3 i EV4 que
deixen passar els cereals cap a la mquina mescladora en funci de la posici dels interruptors; el
motor M de la tolva comenar a funcionar als 10 s de lobertura de qualsevol de les quatre
electrovlvules, simultniament amb lobertura de les comportes CM1 i CM2 i, a continuaci, el
cargol sense fi comenar CSF a portar la mescla cap als animals passats 15 segons ms.

En el moment que es detecti que algun dels dipsits demmagatzematge de cereals del qu
sest traient gra ha quedat buit (grcies als sensors DP1, ..., DP4), sencendr un llum indicador
(B1, B2, B3 B4) al damunt del respectiu dipsit i la installaci quedar aturada amb una
seqncia semblant a la darrencada: primer es tancaran les electrovlvules EV1, EV2, EV3 i EV4
que estiguessin obertes, als 10 s el motor de la tolva deixar de funcionar i, finalment, el cargol
sense fi saturar i les comportes CM1 i CM2 es tancaran passats 15 segons ms. Si en canvi tot
funciona b, la installaci saturar als 30 minuts aproximadament dhaver comenat a funcionar o
quan el granger polsi un polsador daturada (P) de la installaci. En aquests dos casos, la seqncia
daturada s la mateixa que lexplicada anteriorment.

A partir de les especificacions de funcionament, es demana:

a) GRAFCET de nivell 1 de la installaci.

b) GRAFCET de nivell 2 de la installaci. Assignaci dentrades i sortides de lautmat
programable associades a cada polsador, sensor o actuador, suposant que utilitzeu un autmat
programable C-20K dOMRON.
c) Diagrama de contactes de la installaci.
d) Programa sencer amb instruccions de la srie SYSMAC.
e) Disseny de la circuiteria necessria (amb valors de tots els components) per condicionar
adequadament el senyal T provinent del temporitzador, si quan aquest sactiva proporciona un
senyal sinusodal de 120 V i 50 Hz de freqncia.
f) Disseny de la circuiteria necessria (amb valors de tots els components) per condicionar
adequadament el senyal proporcionat pel sensor DP1, si s un sensor actiu que proporciona 12 V
quan est actiu i 0 V quan est desactivat.
g) Disseny de la circuiteria necessria (amb valors de tots els components) per condicionar
adequadament els senyals proporcionats pels sensors DP2, DP3 i DP4, si aquests sn sensors actius
que proporcionen 0 V quan estan actius i 12 V quan estan desactivats.
h) Disseny de la circuiteria necessria (amb valors de tots els components) per condicionar
adequadament els senyals proporcionats pels tres interruptors A, B i C, si aquests sn sensors
passius que estan connectats a una font DC de la mquina de 5 V.
i) Esquema complet de connexi elctric de tots els sensors, polsadors i interruptors a les entrades
de lautmat programable.
j) Esquema complet de connexi elctric dels actuadors a les sortides de lautmat programable,
sabent que les electrovlvules i bombetes estan connectades a 220 V, les comportes sactiven amb
senyals elctrics de 12 V, i els motors de la installaci sn trifsics amb potncies de 20 kW.

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 18
______________________________________________________________________________________________

Fig. 1.- Model UNIDIEZ del sistema dalimentaci per a remugadors que comercialitza lempresa TecnoAgro.

B1 B2 B3 B4

Sitja 1 Sitja 2 Sitja 3 Sitja 4

(palla) (alfals) (ordi) (blat de

DP DP DP DP

EV EV EV EV
Comporta de sortida
de la mquina (CM1)

Mquina Mescladora de Pinsos

Motor (M)

Cargol Sense Fi (CSF)

Comportes de
sortida del
menjar (CMP2)

Sortida del
menjar
Menjador dels Animals

Fig. 2.- Diagrama esquemtic del sistema dalimentaci per a remugadors que comercialitza lempresa TecnoAgro.

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 19
______________________________________________________________________________________________

Actividad 21.- Suposeu que treballeu com a enginyers/res dautomatitzaci a lempresa City
Pelec S.A., dedicada a lautomatitzaci dinstallacions per al control del trnsit viari.
LAjuntament de Badalona us encarrega automatitzar una crulla dalt risc de collisi compost per
un parell davingudes perpendiculars entre elles i les vies de la lnia frrea Barcelona-Matar de
RENFE, en diagonal respecte les dues avingudes anteriors (vegeu la figura adjunta).

En una reuni entre la vostra empresa, lAjuntament i la companyia RENFE, us informen de

les especificacions del disseny. El sistema dindicaci t 8 conjunts de semfors a les quatre
cantonades. En condicions normals (s a dir, sense pas de cap tren), ambdues direccions salternen
regularment dacord amb lesquema en planta presentat de la crulla, amb cicles alternats de 45 s,
repartits en una seqncia de 40 s en verd (Vx ON, on x pot ser 1, 3, 5 i/ 7) i 5 s en ambre (groc)
(Ax ON, on x pot ser tamb 1, 3, 5 i/ 7) abans de passar a vermell (Rx ON). El passos de vianants,
per la seva banda, tindran una seqncia de 35 s en verd (Vpy ON, on y pot ser 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i/
8) ms 10 s en verd amb intermitncies d1 s abans de passar a vermell (RPy ON). Els llums GDy
de Gir a la Dreta amb Precauci han destar activats (amb intermitncies de 0,5 s) quan es permeti
fer aquesta maniobra.

Quan un tren, provinent tant de Barcelona com de Matar, entra al nucli urb (indicat per
lactivaci dun parell de sensors FCe1 i FCe2, respectivament), els semfors passaran a lestat
lgic de permetre el pas del tren i no pas dels cotxes (si un semfor est en verd Vx ON-, haur de
passar a ambre (Ax ON) 5 s abans de posar-se en vermell (Rx ON). Al mateix temps, els vianants
podran creuar tots els passos de zebra (llums VPy activats). Aix s, els cotxes podran girar cap a la
dreta travessant els semfors 3-4 i 7-8, indicat amb els llums GDz activats amb intermitncies de
0,5 s (on z val 3, 4, 7 i 8). Una vegada que el tren ha passat del nucli urb, indicat pels sensors de
sortida FCs1 o FCs2 es reiniciar el procs passat 10 s, sempre i quan no hagi un nou tren entrant al
nucli de la poblaci.

Es demana:

a) Representaci TOTALMENT CLARA del cronograma o diagrama de temps complet del

sistema.
b) GRAFCET de nivell 1 de la installaci.
c) GRAFCET de nivell 2 de la installaci.
d) Assignaci dentrades i sortides de lautmat programable associades a cada polsador, sensor o
actuador, suposant que utilitzeu un autmat programable C-20K dOMRON.
e) Diagrama de contactes de la installaci.
f) Programa de lautomatisme amb instruccions de la srie SYSMAC.
g) Esquema de connexi elctric de sensors i actuadors a lautmat programable.
h) Esquema elctric de la part de potncia.
i) Comentar la inclusi de redundncies i contactes de confirmaci al sistema per augmentar la
seguretat i fiabilitat de la installaci, disminuint al mxim el risc daccidents.

______________________________________________________________________________________________
Activitats Dirigides: Automatitzaci de Processos en Plantes de Depuraci dAiges. Pg. 20
______________________________________________________________________________________________

Cap a
Barcelona
GD3 V3
A3 FCe2
3 R3 GD2
2
RP3 VP3 VP2 RP2
FCs1
GD1
1
4
GD4 RP4 RP1
VP4 VP1
R1 A1

Avinguda
dEspanya

V5 A5
VP5 VP8
RP5 RP8 GD8

5 8
GD5
FCs2

RP6 VP6 VP7 RP7

6
GD6 R7 7
A7
V7 GD7
Avinguda
FCe1 de
Catalunya
Cap a
Matar

Nota: Si requiere alguna aclaracin sobre el contenido de esta actividad, puede dirigirse por e-mail al Profesor
Herminio Martnez (herminio.martnez@upc.edu). Por favor, identifquese en el campo del mensaje como alumno
EMPDAR.

______________________________________________________________________________________________