6 ECC tcm32-46845

6.
Eixos de
les carreteres
catalanes
202 6.Eixos de les carreteres catalanes
6.Eixos de les carreteres catalanes203
En aquest apartat sanalitzen

les interrelacions complexes
de les carreteres catalanes
amb el territori que serveixen
i que les envolta a travs
de la senyalitzaci cultural.
Sintenta aix anar

desenvolupant la idea
de transformar la carretera
dobjecte de transport i
comunicaci, de lloc de pas,
a una porta dentrada a un
territori ms ampli i ric de
continguts que les localitats
i indrets que connecta.
Objectius
1) Mostrar la capacitat inesgotable
de comunicaci que les carreteres
i la senyalitzaci poden tenir.
2) Convertir les carreteres en reflex
fidel de la riquesa cultural i social
dels territoris en els quals estan
inserides, com a element territorial
essencial del mn contemporani.
3) Incloure la dinmica del temps
ja que, com el conjunt del territori,
la nova senyalitzaci tamb hauria
de ser flexible i canviant.
Criteris generals
El primer criteri aplicat
ha estat allar uns eixos
viaris estructuradors,
representatius del
territori catal.
El segon, establir
les variables fonamentals
que poden fornir els nous
continguts de la
senyalitzaci cultural.
Metodologia de treball
Duna banda, shan individualitzat
les carreteres que depenen de
la Generalitat per tal destablir
uns mnims eixos coherents
que permetin la integraci de tot
el territori catal a la seva xarxa
de carreteres. De laltra, sha
elaborat una base de dades de
recursos locals per tal de poder
oferir elements adients per a
la seva senyalitzaci de la manera
el ms diversificada, exhaustiva
i equilibrada possible. Noms
per a leix del Llobregat
hem aconseguit 2.422 entrades.
Sobre la selecci dels eixos

Tot i que les carreteres avui
existents a Catalunya sn el resultat
dun procs molt llarg i discontinu,
amb centres de decisi quasi
sempre allunyats del territori catal,
es pot parlar duna veritable
xarxa de carreteres.
La xarxa de carreteres catalana es defineix
a partir duns nodes, les seves ciutats i viles,
i duns eixos que el territori marca amb la seva
complexa organitzaci de valls fluvials, planes
i serralades.
Primer es va elaborar un mapa on shi van

destacar tots els municipis que estaven
a menys de 5 o 10 km de qualsevol carretera
de titularitat catalana. El resultat va ser
molt poc significatiu ja que hi sortia
representat gaireb tot el territori catal.
En aquest sentit, es va cercar uns territoris amb un mnim de

coherncia histrica i social i es refor la idea de seleccionar
uns eixos viaris vertebradors. Van aparixer aix unes regions
lineals, formades per agrupacions de comarques al llarg dun
eix i unes altres regions menys definides per les carreteres,
explicades per per la seva coherncia regional.
La informaci de base ha estat

recollida a partir dun procs
doble i complementari:
1. El treball sistemtic dobservaci

de camp fet al llarg de la carrera
professional de lequip de treball,
actualitzat i reordenat per aquest
projecte a les rees seleccionades per
a exemplificar la senyalitzaci cultural.
2. La recollida de la informaci qualitativa
local a les obres generals que ha publicat
lEnciclopdia Catalana, complementada
pels sistemes dinformaci local que
ha estat necessari consultar per a un
dels eixos seleccionats, a tall dexemple.
Sobre la selecci
dinformaci
En aquest projecte,
la informaci ha estat
seleccionada a partir
de criteris jerrquics
dimportncia establerts
duna manera centralitzada
per lequip de treball, que
tenen un paper merament
orientatiu, destil.
Per a la implementaci prctica
de la senyalitzaci cultural, per,
caldr contrastar aquest tipus
de criteris i la seva aplicaci
amb els interessos regionals,
comarcals i locals de cada un
dels organismes competents
i de cada moment histric.
Els eixos vertebradors

de la xarxa catalana
Una de les hiptesis bsiques
per a laplicaci de
la senyalitzaci cultural
de les carreteres s la de
la seva coherncia territorial.
Les carreteres no sn noms llocs
de pas, cada cop ms rpid, per al
transport de persones i de mercaderies,
sin que sn veritables elements
vertebradors del territori. Aquesta
vertebraci territorial implica la
conformaci, ms o menys completa
i racional, duns eixos bsics que
comuniquen i interrelacionen totes
les persones i comunitats,
tots els territoris de Catalunya.
La xarxa de carreteres a Catalunya

Catalunya t un sistema viari complex i contradictori
des del punt de vista de la gesti i ls. El 16,5%
del total de quilmetres de la xarxa de carreteres sn
del Ministeri de Foment, i concentren el 41,4% del trnsit
que passa per Catalunya.
Per la seva banda, les carreteres de titularitat de la Generalitat de Catalunya

representen el 46,9% dels quilmetres, i poc ms del 42% del trnsit.
Un percentatge molt menor en ambds conceptes s representat encara
per les carreteres locals.
Els eixos principals

de les carreteres catalanes
Es consideren eixos principals de les carreteres
catalanes aquells que tenen titularitat de la
Generalitat i que, a escala nacional, articulen
i connecten la major part del territori
i el comuniquen amb lexterior.
Els rius ms importants i levoluci del poblament de les planes
constitueixen els canals que han acollit aquests eixos viaris,
avui vertebradors.
Leix Transversal
Leix Transversal, primera diagonal
de Catalunya sobreimposada als
trets dominants del seu relleu,
s potser el ms conegut dels eixos
viaris catalans.
El fet transversal vol subratllar
no noms la direcci dominant de
llevant a ponent, sin la seva
independncia de lrea barcelonina,
que fins a final del segle XX gaireb
monopolitzava les comunicacions
catalanes terrestres.
Leix de Ponent
Iniciat com a eix de lEbre
cap a final del segle XX
ha ests la seva influncia
molt ms enll, anant
a cercar les conques
dels seus grans afluents,
el Segre i el Cinca.
Allunyat de totes les rees
dinfluncia de les grans metrpolis
litorals, serveix lrea metropolitana
de Lleida i connecta el Baix Ebre
amb els Pirineus.
Leix Litoral metropolit

Leix Litoral metropolit concentra
la major densitat de vies
alternatives, com correspon
a la major densitat docupaci
humana en tots sentits.
Una gran part no s de titularitat de
la Generalitat de Catalunya, per la seva
utilitzaci en fa un dels eixos amb ms
intensitat de trnsit de la xarxa catalana.
La temporalitat dels usos de les vies
daquest eix marca el ritme de la vida
quotidiana dels habitants de les
metrpolis de Barcelona i Tarragona,
alhora que canalitza els principals
fluxos turstics del pas.
Leix del Ter

Leix que comunica la regi
de Barcelona amb els Pirineus,
al llarg de les valls del Congost
i del Ter, s una via de
comunicaci tradicional, de
les que han definit la identitat
de la Catalunya Vella.
Tot i que no es correspon a una nica vall
fluvial, la seva continutat s indiscutible,
fins al punt que durant molts anys es va
pensar en una impossible captura del Ter
per part de la conca mediterrnia, fet que
dna un protagonisme clar a aquest riu.
Leix del Llobregat

Leix del Llobregat s
laltre gran eix vertebrador
de la Catalunya Vella
en la direcci nord-sud
predominant.
La seva posici central li atorga
un gran protagonisme, aix com
la histria concreta de la construcci
de la mateixa carretera. La connexi
a travs dels tnels del Cad i de
Pimorent nhan fet, a ms, una nova
via de sortida cap a Europa.
Les carreteres
locals i comarcals
Com que les carreteres sn
per a comunicar territoris i, sobretot,
persones, el protagonisme de la
xarxa i dels seus eixos vertebradors
no pot fer oblidar de cap manera
lexistncia duna subxarxa comarcal
i local molt densa.
Aquests petits camins i carreteres no tan sols
constitueixen un servei local imprescindible,
sin que moltes vegades sn complements
vitals per a la xarxa principal.
Leix del Llobregat:

propostes de continguts lineals
La C-16, segons la denominaci oficial,
permet laplicaci duna senyalitzaci
vertebrada per a aquesta carretera.
La direcci predominant sud-nord daquest eix
constitueix una introducci a la Catalunya Vella,
a lentorn de la qual han esdevingut alguns dels
fenmens ms significatius de la histria de
Catalunya. Circular per aquesta carretera, en una
o altra direcci, ha de permetre als viatgers entrar
en contacte amb llocs i moments clau de la histria
i del present de Catalunya.
Levoluci demogrfica recent

de les terres de leix
A partir de limpacte de la crisi industrial iniciada
a comenament dels anys setanta la poblaci a tot el llarg
de leix ha sofert canvis importants i ha iniciat una
davallada quasi generalitzada que noms sha amortit,
i fins i tot invertit, els primers anys del nou segle.
Els creixements ms grans es concentren a les capitals comarcals i als
centres urbans ms importants, sobretot fora de lmbit metropolit, afectat
per moviments de poblaci molt diversos. En el creixement recent ha tingut
una influncia clara larribada dimmigrants internacionals. Tot fa pensar, per,
que les influncies directes de leix viari han estat ms importants pel que fa
al pas de persones foranes, sobretot des de Manresa en amunt.
Levoluci econmica recent

de les terres de leix
La inauguraci del tnel del Cad el 1984
coincidia amb la davallada del pes de les
activitats industrials que havia protagonitzat els
darrers cent anys el corredor de lalt Llobregat.
Les activitats agrcoles han seguit la tendncia general,
catalana i europea, i se nha redut la importncia. Noms
la construcci, sobretot als municipis afectats per la promoci
de segones residncies, ha mostrat una dinmica positiva.
Els serveis, per tant, han concentrat gaireb tot el dinamisme
positiu de les activitats econmiques de les terres
que es troben al llarg de leix del Llobregat.
Les intensitats de trnsit de leix

La intensitat del trnsit a tot leix del Llobregat
no ha fet sin crixer els darrers anys.
Els augments de vehicles per dia han estat ms grans als trams
metropolitans, fins a Manresa, per el creixement ha estat
proporcionalment molt ms gran als darrers trams, especialment
entre Berga i Cercs (onze vegades entre 1980 i el 2005) i tamb
fins a la Cerdanya (setanta-cinc vegades en el mateix perode).
El trnsit s ms intens com ms a prop ss de Barcelona, fruit
de la convergncia de carreteres i dels fluxos metropolitans.
En aquest eix hi circulen entre 40.000 i 60.000 vehicles/dia entre
Barcelona i Manresa, entre 20.000 i 30.000 entre Manresa
i Berga, entre 10.000 i 12.000 entre Berga i Cercs, i uns 6.000
fins a Bellver de Cerdanya.
La diversitat de recursos territorials

Com correspon a un eix viari vertebrador,
que articula regions diferents, la diversitat
de recursos susceptibles dsser senyalitzats
al llarg de leix del Llobregat s molt gran.
Des del litoral mediterrani, ocupat avui per lexpansi del fenomen
metropolit barcelon, fins als vessants pirinencs, travessant tota
la depressi central catalana, paisatges i tradicions, usos
i costums canvien en qesti de pocs quilmetres. La tria
del que val la pena destacar en un moment determinat resulta,
doncs, complexa i susceptible de ser diferent segons els
interessos que estiguin en joc a cada indret. La diversitat natural,
humana i social s aix lelement fonamental que permet
la selecci i la tria a partir de criteris diferents.
Els recursos de la natura

La plana s un recurs moltes vegades amagat,
ocult rere el prestigi de les muntanyes;
en aquest cas leix travessa el pla de Bages,
anterior a la comarca.
La plana s lassentament privilegiat de lagricultura i el modus
vivendi de la major part de la poblaci. Les muntanyes, ms
evidents, tenen importncia per les seves formes (en aquest cas
Montserrat) o per la seva significaci morfolgica i vegetal
(el Prepirineu i el Pirineu culminen leix, que les travessa). El riu,
ell mateix daltra banda, s el cam natural que la carretera
ha anat seguint i amb el qual estableix unes relacions
ben intricades.
Els recursos de les produccions

agropecuries
La vall del Llobregat ha tingut una vocaci
agrcola important, amb conreus de regadiu
al voltant i de sec a les rees interiors
ms allunyades o a les de muntanya.
La trilogia mediterrnia tradicional, blat, vinya i olivera, senyorejava
les terres de sec. La vinya sha recuperat en el sector central
de leix, mentre que lordi ha substitut fora el blat per ser usat
com a farratge per a lalimentaci de la ramaderia bovina i,
sobretot, porcina. A la vall alta destaquen tamb les patates.
Els conreus de regadiu sn sobretot dhortalisses i de fruiters,
entre els quals destaquen els presseguers del Pont de Vilomara
i de Sant Vicen de Castellet.
Les colnies industrials

Durant lltim ter del segle XIX saprofit
la legislaci agrcola per a construir les famoses
fbriques de riu, anomenades colnies
pel seu origen.
La fora motriu del riu era aprofitada per petits canals i turbines
que movien els telers. La fbrica sala vora el riu, mentre que
les cases dels obrers solien ser ms amunt, senyorejades
per la casa del propietari, que gaireb mai no locupava.
A leix del Llobregat, concentrades sobretot a la vall alta
i mitjana, encara sen compten avui trenta-sis, tot i que
quasi cap no funciona com a fbrica txtil.
A tot leix del Llobregat, el nombre dedificis

i monuments que tenen valor histric o artstic
s molt important.
Destaquen el pont rom de Martorell, conegut com el pont

del Diable. Les esglsies visigtiques de Terrassa sn un exemple
quasi nic a Catalunya. Igualment, els monestirs de Sant Cugat
del Valls o de Sant Benet de Bages sn importants tant pel seu
paper histric com pel valor artstic. Castells i torres de defensa
poblen la vall mitjana i alta, mentre que a la major part
de poblacions es conserven cases i establiments comercials
destil modernista.
Els museus
Des del 1979 quasi tots els municipis han creat
algun tipus de museu des de lmbit local
a mbits ms generals i especialitzats.
Daquests destaquen especialment el Museu de Martorell,
dedicat a les cincies, i el Museu de la Cincia i de la Tecnologia
de Catalunya, situat a lantic edifici del vapor Aymerich, Amat
i Jover, a dalt de tot de la rambla de Terrassa. En un altre nivell,
poden destacar-se el museu exposici a laire lliure de Catalunya
en miniatura, a Torrelles de Llobregat, o el museu del ciment
Asland de Castellar de nHug, a lantiga fbrica del Clot del Moro,
de larquitecte valenci Rafael Guastavino i Moreno (1842-1908).
Les fires i tradicions locals

El llarg recorregut de leix del Llobregat permet reunir un
dilatat reguitzell de fires i de tradicions locals,
algunes de les quals han assolit reconeixement mundial.
Entre les fires destaquen les del Ram de Manresa o la del bolet de la Pobla
de Lillet. Entre les tradicions locals cal destacar la Patum de Berga,
que des del 2005 s Patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO
o laplec al Pi de les Tres Branques, al municipi de Castellar del Riu,
que se celebra des del 1904. O el concurs internacional de gossos datura
de Castellar de nHug, iniciat el 1962. Finalment, cal esmentar les famoses
passions populars dEsparraguera, representada des del 1588,
i la dOlesa de Montserrat, des del segle XVII.
En un conjunt tan gran, el nombre de

personatges diferents que hi han nascut
o que hi ha desenvolupat les seves activitats
s incalculable.
Entre tots destaquen personatges ben diferents:

Joaquim Rubi i Ors, nat a Cornell de Llobregat el 1860;
Margarida Xirgu, nada a Molins de Rei el 1888;
Josep Tarradellas i Joan, nat a Cervell el 1899;
Pau Vila i Dinars, nat a Sabadell el 1881;
Flix Torres i Amat i Antoni Maria Claret, nats a Sallent
el 1772 i el 1807 respectivament;
Perot Rocaguinarda, nat a Orist el 1582,
o Ramon Fraguell i Ramon Vinyes, nats a Berga el 1769
i el 1888, respectivament.
Les Terres de lEbre:

propostes de continguts
en extensi
Les Terres de lEbre s un conjunt
territorial integrat per diverses
comarques, les quals duna
manera o altra tenen relaci
amb la conca baixa del riu.
El curs encaixat del riu en els darrers estreps
de la Serralada Prelitoral no ha generat un eix
viari terrestre. Leix de Ponent, per,
ha generat una via nova de relaci daquest
conjunt amb les terres occidentals
de Catalunya.
Levoluci demogrfica recent

de les Terres de lEbre
La tendncia demogrfica general de les
Terres de lEbre fins a final del segle XX era
destancament i davallada de la poblaci,
que se situava al voltant dels 150.000
habitants.
A partir del 2000, en canvi, la poblaci ha anat
augmentat fins a assolir prop dels 180.000 habitants
el 2006, fet que representa gaireb un 14% en total.
Els creixements ms importants shan concentrat a
les capitals comarcals i en alguns dels nuclis del litoral.
Levoluci econmica recent

de les Terres de lEbre
Leconomia de les Terres de lEbre ha seguit
la tendncia general de creixement en el sector
de la construcci i, sobretot, en els serveis
en general.
Els centres ms dinmics de leconomia regional se situen al
llarg del litoral i a leix de Mra la Nova i Gandesa. A ms
del sector agropecuari, destaquen els sectors de la fabricaci
de mobles i del comer al detall, aix com totes les activitats
lligades al turisme.
Les intensitats de trnsit de lEbre

El trnsit ms important a les Terres de lEbre
es canalitza a travs de les dues grans vies
nacionals del litoral: autopista i carretera.
El trnsit entre Tortosa i Amposta oscilla entre 10.000
i 20.000 vehicles/dia. A leix de Ponent, el trnsit s fora
desigual, amb una mitjana dentre 2.000 i 10.000 vehicles/dia.
La diversitat de recursos territorials

El riu i el seu delta, les muntanyes
i les planes, linterior i el litoral componen
un mosaic diversificat de paisatges
i recursos a tot el territori de les Terres
de lEbre.
El riu permet la recuperaci de la navegaci, encara que
sigui amb finalitats esportives o turstiques, i la muntanya
sobre a tots els recursos forestals i cinegtics. Les planes
tenen una vocaci agrcola, desenvolupada dantic, mentre
que el litoral sobre a les explotacions balneries nacionals
i internacionals.
Les Terres de lEbre tenen la gran

varietat natural que ofereixen la mar
i les muntanyes
El riu Ebre s el gran recurs natural de la regi.

Els meandres de la desembocadura del riu ms
cabals de la Pennsula Ibrica en fan un cam
daiges majestuoses que sobre a un gran
delta, tamb reserva humida a escala europea i
rea de gran potencial agrcola. Les muntanyes
dels Ports constitueixen lestrep meridional
de la Serralada Prelitoral, amb grans reserves
forestals i de fauna, notables sobretot
per la seva posici meridional.
Els recursos de les produccions

agropecuries
La trilogia mediterrnia, el blat, la vinya i lolivera,
ha estat el recurs agrari tradicional
de les Terres de lEbre.
Si la producci de cereals ha anat variant al llarg dels temps,
la vinya i lolivera han afermat la seva producci i han millorat
la qualitat. Noves produccions han anat sorgint en les frtils
terres regades de la regi, com els tarongers. Daltra banda,
la producci daviram constitueix gaireb una especialitzaci
en moltes de les granges de les Terres de lEbre, mentre que
al litoral destaca la pesca.
Les catedrals del vi

Lligades a la producci vincola tradicional,
al migjorn de Catalunya i, especialment,
a les Terres de lEbre, entre final del segle XIX
i comenament del segle XX, saixecaren
els famosos cellers cooperatius.
A ms del seu valor econmic, que sintetitza les complexes
relacions entre el camp i la ciutat, els cellers cooperatius sn
veritables obres dart, especialment els que constru
larquitecte Csar Martinell (1888-1973), com els del Pinell
de Brai o de Gandesa.
Edificis i monuments histrico-artstics

Una gran part de les obres tradicionals
de les Terres de lEbre estan lligades al riu.
Lassut de Xerta, dorigen medieval musulm, s una de les
grans obres, juntament amb el canal de la dreta del riu, que don
origen a la fundaci setcentista de Sant Carles de la Rpita,
una de les mostres ms importants de lurbanisme barroc
a Catalunya. Tortosa, a lempara de la suda musulmana i de la
catedral gtica, s el conjunt monumental urb ms important
de la regi, per molts altres nuclis antics constitueixen
un patrimoni que cal preservar.
Els museus
Els museus sn majoritriament dmbit local,
llevat del Museu Arxiu de lEbre a Tortosa,
que assoleix una gran importncia histrica
pel paper de la ciutat i la qualitat de seu de
bisbat.
Recentment la recuperaci de la memria histrica ha dut
a la creaci dun centre a Gandesa sobre la batalla de lEbre,
episodi essencial de la Guerra Civil espanyola.
Les fires i tradicions locals

Les fires, amb la seva periodicitat,
han anat desplegant-se pels pobles
i viles de les Terres de lEbre,
assolint, algunes, importncia
comarcal i regional.
Les tradicions sn riques i variades. Sobre
un horitz musical que privilegia la jota,
es conserven encara els correbous. A Alcanar
sn conegudes les festes quinquennals
de la Mare de Du del Remei.
Els personatges locals i les seves obres

A les Terres de lEbre han nascut molts
personatges que han assolit notorietat
en la histria de Catalunya.
Igualment, molts altres personatges illustres han fet part de la
seva obra en aquesta regi. Entre els primers cal destacar
lescriptor Sebasti Juan i Arb, que nasqu a Sant Carles de la
Rpita el 1902 (mort a Barcelona el 1984); Jess Moncada
(Mequinensa, 1941), o el poeta Gerard Vergs, nat a Tortosa el
1931. Entre els segons, destaca sobretot el pintor Pablo Picasso,
que realitz una part de la seva primera obra al municipi dHorta
de Sant Joan, a la Terra Alta.
Propostes
de senyalitzaci
Per a la senyalitzaci
i informaci dels itineraris cal
aplicar dos criteris principals:
1) Leficcia comunicativa.
2) La reducci de limpacte visual.
Cal que el color coincideixi amb les

convencions internacionals pel que fa
a la senyalitzaci turstica, normalitzat
en un color terra. La gamma de colors
fa el senyal ms sumptuari i menys
imperatiu que els del codi de
la circulaci, amb els quals comparteix
mides i qualitats materials. Cal que hi
hagi indicaci de cada eix i de situaci
dins dun mapa general de Catalunya.
Senyals puntuals, per a

acompanyar el viatge
Per a acompanyar tan cmodament
com sigui possible el viatge,
els senyals haurien de ser mnims,
cosa que explica la importncia
de la tasca de recollida, anlisi
i selecci de la informaci que cal
destacar. Res daix hauria danar,
per, en detriment de la diversitat
i riquesa del territori catal.
Shaurien de fer senyals puntuals, grans
i llegidors, amb poca literatura i amb uns
pictogrames explicatius del contingut cultural
al qual cadascun faci referncia.
Senyals amb informaci

monogrfica, per a les parades
En canvi, els senyals a les parades
(rees de descans, benzineres i altres)
podrien presentar la informaci
de manera ms extensa i complexa.
Per tant, han de ser ms grans i poden
fer servir un tipus de lletra ms petit,
i fins i tot incloure mapes, fotografies
i itineraris.
Hi podria haver dos tipus de senyals: per una
banda, senyals amb textos explicatius de leix
o del territori per on sest passant, i, per laltra,
senyals cartogrfics amb la localitzaci de les
fites culturals, turstiques i de la resta de parades.

6 ECC tcm32-46845

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

6 ECC tcm32-46845

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

6.

En aquest apartat sanalitzen

Sintenta aix anar

Sobre la selecci dels eixos

Primer es va elaborar un mapa on shi van

En aquest sentit, es va cercar uns territoris amb un mnim de

La informaci de base ha estat

1. El treball sistemtic dobservaci

Els eixos vertebradors

La xarxa de carreteres a Catalunya

Per la seva banda, les carreteres de titularitat de la Generalitat de Catalunya

Els eixos principals

Leix Litoral metropolit

Leix del Ter

Leix del Llobregat

Leix del Llobregat:

Levoluci demogrfica recent

Levoluci econmica recent

Les intensitats de trnsit de leix

La diversitat de recursos territorials

Els recursos de la natura

Els recursos de les produccions

Les colnies industrials

A tot leix del Llobregat, el nombre dedificis

Destaquen el pont rom de Martorell, conegut com el pont

Les fires i tradicions locals

En un conjunt tan gran, el nombre de

Entre tots destaquen personatges ben diferents:

Les Terres de lEbre:

Levoluci demogrfica recent

Levoluci econmica recent

Les intensitats de trnsit de lEbre

La diversitat de recursos territorials

Les Terres de lEbre tenen la gran

El riu Ebre s el gran recurs natural de la regi.

Els recursos de les produccions

Les catedrals del vi

Edificis i monuments histrico-artstics

Les fires i tradicions locals

Els personatges locals i les seves obres

Cal que el color coincideixi amb les

Senyals puntuals, per a

Senyals amb informaci

You might also like