44 finestres de la catedral constitueixen el ms ampli

programa de vidres de colors en el lloc 14 i del segle 15

Itlia. Les finestres representen sants de l'Antic i Nou
Testament (a la nau i el transsepte), i escenes de la vida de
Crist i de Maria (a les finestres circulars del tambor). La llista
d'artistes inclou els ms grans florentins del primer
Renaixement: Donatello, Ghiberti, Paolo Uccello i Andrea del
Castagno. De l'encreuament, sota la cpula, es t una vista
panormica, i el propsit iconolgic del programa de la
finestra es fa evident: per evocar la llum espiritual en Crist,
Du i els sants que illumina els creients. El Nou Testament
afirma, de fet, que en Crist hi havia la vida ", i la vida era la
llum dels homes, una llum que brilla en la foscor, una llum
que foscor no ha pogut ofegar" (Joan 1,4).

El nostre recorregut arquitectnic i religis culmina en l'rea

sota la cpula, que es defineix pel recinte cor i altar major. El
recinte - de forma octogonal, com la cpula per sobre d'ella -
reitera el simbolisme del Baptisteri. La superfcie ocupada
pel recinte s, de fet, gaireb idntic a l'interior del
Baptisteri, recreant aix l'espai sagrat ms antic de Florncia
aqu sota la cpula renaixentista. La nostra impressi d'una
dilataci infinita del Baptisteri hauria estat reforada per la
decoraci de mosaics que, segons les fonts antigues,
Brunelleschi volia aplicar a la volta interior.

Com finalment executat per Giorgio Vasari i Federico Zuccari

entre 1572 i 1579, la decoraci de la cpula no est en
mosaic, per pintat. El tema iconogrfic per, s el mateix
que en el Baptisteri: el judici final. 3.600 metres de
superfcie pintada illustren la creena catlica tradicional en
un cel i l'infern, que els ssers humans "mrit" sobre la base
de les virtuts o vicis cultivades durant la seva vida a la terra,
i desprs d'un "judici" final al final del "temps disponible" de
la histria. Al centre, sobre l'altar major, el Senyor
ressuscitat apareix enmig d'ngels que porten els
instruments de la passi. La imatge dominant de la cpula,
de Federico Zuccari, estava destinat a ser vist en relaci amb
un grup escultric tallat per Baccio Bandinelli 20 anys abans
per l'altar: un Crist mort monumental sobre l'altar, i una
figura de Du la benedicci del pare . Aquestes esttues, que
va retirar al 1842, van ser la primera part d'un missatge
unificat, tot el sentit que va ser revelat a la cpula. A l'altar,
els creients van veure al Crist mort, per, en aixecar la vista,
van contemplar el mateix Senyor en la glria.

En planta dels frescos de la volta

 A - Els ancians de l'Apocalipsi 4. B -
Cors angelicals amb els instruments
de la Passi de Crist. C - Crist,
Maria i els Sants D -. Les virtuts,
benaurances i els dons de l'Esperit
Sant I -. Vicis i l'Infern. F - Windows
el tambor: ..... 1) Donatello,
Coronaci de Maria 2) Paolo Uccello,
la resurrecci de Crist 3) Andrea del
Castagno, deposici 4) Paolo
Uccello, el Naixement de Crist 5)
Paolo Uccello, Anunciaci (destrut)
6) Lorenzo Ghiberti, presentaci al
temple. 7) Lorenzo Ghiberti, agonia
al jard. 8) Lorenzo Ghiberti,
Ascensi.

Els frescos van ser restaurats per complet entre 1978 i 1994.
Pel recinte del cor, que originalment tenia una
superestructura de columnes, llindes i balustres, avui noms
queda el mur de sosteniment, amb relleus, per Bandinelli i
els seus ajudants, que representa els profetes de l'Antic
Testament. I l'altar que veiem avui, ms a prop nostre que
l'altar del segle 16, es va posar en marxa el 1973 de
conformitat amb reformes litrgiques del Concili Vatic II.

Ms enll de l'altar es troba la cadira del bisbe, que

simbolitza l'autoritat de l'ensenyament de Crist, i el que - a
partir del seu nom grec, "ctedra" - li dna el ttol de
"catedral" a cap esglsia en la qual un bisbe presideix
normalment. La figura de Crist a la creu monumental darrere
de la cadira del bisbe s de Benedetto dna Majano, c. 1495-
1497.

Finalment, darrere del recinte de cor, portes de bronze de

Luca Delia Robbia s'obren a la sagristia al nord, cridada la
"sagristia de masses": una cmera adornat amb panells de
fusta amb incrustacions de mestres florentins del segle l5,
totalment restaurada desprs de la inundaci de 1966. L's
de la perspectiva lineal (inventat per Brunelleschi en l'any
1400 a Santa Maria del Fiore) d'aquests artistes s
impressionant. A la sagristia, on es guarden els ornaments,
llibres i altres objectes necessaris per a la missa, les
incrustacions donen la illusi dels gabinets semi-oberts, amb
els objectes visibles en les prestatgeries. Sobre la porta de la
sagristia s una resurrecci de Crist de Luca Delia Robbia, en
terracota vidriada, i - per sobre d'aquest, on ara veiem
l'rgan del segle 19 davant - Galeria de Cant de Luca della
Robbia una vegada que es troba. En la posici corresponent
sobre la porta de la sagristia al sud era Galeria Cant de
Donatello. Ambdues obres estan ara en el Museu de l'Opera
del Duomo.