RETRICA AUDIOVISUAL

Coneixement de TROPS i FIGURES.

Nou corrent destudis iniciat per Roland Barthes a lhora de fer una anlisi de la imatge
publicitria a partir de la retrica. Aix va comportar un conjunt de nous estudis sobre el
tema signats per Umberto Eco, Georges Pninou o Jacques Durand. En aquests estudis
quedava demostrat que en la imatge publicitria es podien trobar totes les fgures
clssiques de la retrica i alhora que la majoria didees creatives que constitueixen la
base dels millors anuncis poden ser interpretades com la transposici (conscient o no)
de les figures clssiques.
Els trops i les figures estudiades sajusten a les funcions conegudes com dramtiques o
expressives. s a dir, ls de la retrica suposa que lautor vol dotar el seu discurs duns
elements que el facin ms atractiu i/o persuasiu. El creador (realitzador, director) pot
afegir un segon nivell dinterpretaci a la lectura literal dall que es veu i/o es sent a la
pantalla. bviament, la naturalesa de lespectador segons la seva cultura, sensibilitat,
imaginaci resultar determinant perqu aquesta segona lectura es produeixi o no.
Podem parlar, doncs, dun contingut aparent explcit- i dun contingut latent implcit-
que estaria constitut pel sentit que el realitzador hauria volgut donar a la imatge/so o
que lespectador percebria en ella per ell mateix.

TROPS

1)- Similar
Metfora
Smbol
2)- Diferent
Metonmia
Sinecdoque
3)- Oposat
Ironia

TROPS

Definici: En los registros oratorios y poticos, la utilizacin del tropo consiste en el

uso de una palabra inapropiada para designar un concepto.(Azaustre, A; Casas, J.
1997:83)
Substituci dun element icnic per un altre amb el que pot manetnir una relaci de
similitud (similar), de diferncia (diferent) o doposici (oposat)
 Element similar

METFORA

- Figura de dicci que es fa quan sempra un mot que expressa literalment una cosa per
una altra que tingui una certa semblana amb aquella (Pompeu Fabra, Diccionari
General de la llengua catalana).

- La vessant icnica i sonora del llenguatge audiovisual permet lexistncia de dos tipus
de metfores: les que es creen mitjanant la combinaci de dues imatges i les que
neixen de lensamblament duna imatge i un so.

METFORA ICNICA (imatge-imatge) Es crea mitjanant el muntatge, de tal

manera que en un pla es substitueix una imatge determinada per una altra amb la que
guarda una relaci de similitud. Les imatges i sons metafrics que inclourem en el
muntatge sn extradiegtics, s a dir, safegeixen al relat sense formar part inherent de
lacci.
La primera imatge s diegtica i la segona imatge s extradiegtica i guarda relaci amb
la primera.

Ex 1 (raons ideolgiques substituteixen problemtica explotaci laboral

duna manera elegant visualment)

1. Treballadors esbroncats pel seu capats(PLA 1)

2. Metfora icnica creada a travs de la inserci duna IMATGE DUNS
NEGRES ENCADENATS REMANT EN UNA GALERA
3. Veiem com els treballadors continuen queixant-se i treballant com uns
negres(continua acci del PLA1)

(variants: en el pla intercalat, tamb podrien funcionar una imatge duna persona tirada
als taurons o un gladiador sol davant deu feres al Colosseu rom)

Ex 2

1. Dues persones es retroben desprs de molt de temps al mig dun carrer

qualsevol
2. Una imatge dun bloc de gel que es desglaa indica metafricament que
lamistat entre les dues persones ha quedat malmesa molt temps enrera
3. Una mica dhipocresia verbal i segueixen els seus respectius camins

Ex 3 (utilitzaci delements universals reconeguts per a tothom)

1. Una persona delata a un company a canvi duns privilegis

2. En el segent pla es veu a Judes cobrant 30 monedes dor
 Ex cinematogrfic (ex.4):
Tiempo modernos -- Cahrles Chaplin -- raons ideolgiques

1. Grup de treballadors dirigint-se cap a una fbrica surten del metro

2. Les persones es converteixen en un ramat dovelles que fan el mateix cam
sortint per la boca de metro

-- sobre informaci (per exemple dins el contingut dun reportatge ex 5):

1. Grup afectats reclama a ladministraci

2. Entre declaraci i declaraci, sintercala un pla zenital duna persona intentant
surtir dun laberint inmens.
(no sutilitza massa en els missatge informatius)

METFORA SONORA (ensamblament imatge-so) so com a contrapunt de la

imatge. Es tracta de fer un paral.lel (en una mateixa imatge o en la reuni de dues
imatges) entre un contingut visual i un element sonor, en el que el segon es troba
destinat a assenyalar el significat del primer mitjanant el valor grfic i simblic que
poseeix.

2 variants: Element sonor pot ser:

a) Efecte (FX) - A una mirada dodi duna persona a una altra, se li afegeix una rfega
dametralladora

b)Msica: Msica de samba per a ressaltar els dribblings de Ronaldinho o un altre

jugador brasiler.

SMBOL

En retrica literria, el smbol es defineix com: Cosa sensible que es pren com a signe
figuratiu duna altra ra duna analoga que lenteniment percep entre elles o duna
convenci (Pompeu Fabra, Diccionari)
Pel que fa a laudiovisual, el smbol es pot trobar a les imatges o al so, de manera que
caldr parlar de smbols icnics i de smbols sonors.
Els smbols responen a dues possibles finalitats de lautor: aprofundir i explicar lacci
(funci dramtica del smbol) o posar de manifest la seva ideologa en relaci al
contingut de la narraci (funci expressiva).
Perqu es pugui parlar de smbol audiovisual ha dexistir en lautor una voluntat
dramtica o expresiva. Altres smbols que tamb existeixen, per a descriure una situaci
o recrear un ambient (com el cas duna creu gammada en el despatx del cap de les SS en
un relat alemany sobre la II Guerra Mundial) no presenten tanta atracci.
A vegades els smbols icnics noms estan presents en la composici del quadre,
mentre que daltres vegades es tracta delements que es manipulen en el decurs del relat.

SMBOLS ICNICS

a) Composici simblica de la imatge

Es tracta dun element diegtic (al que lautor otorga un valor simblic) que
sinclou en la composici de la imatge, per que no interv en lacci.

Ex 1:

1. El protagonista es troba sentat a un bar dun parc datraccions amb uns

amics. Uns comentaris fan que es quedi pensatiu pensatiu reflexionant
sobre el fet que la seva vida necessita ordre i concert.
2. Junt al se PM, darrere veiem la forma que dibuixa la muntanya russa,
que vindria a simbolitzar la inestabilitat de la seva vida, els alts i baixos.

Ex 2:

1. Per posar de manifest que una persona se sent presonera de la seva

situaci, se la pot mostrar en una composici que inclogui elements que
recordin una pres:

1.1- Asseguda en un llit de barrots i captada en contrapicat des dels peus

del llit
1.2- Proyectar les ombres verticals dels barrots duna finestra que es
projectin sobre la persona i el decorat mateix

b) Smbols plstics

Es tracta dun element diegtic que interv de manera directa en lacci.

Ex 1:

1. La prota se sent cada vegada ms atreta pel ve de dalt i menys pel seu marit. La
intenci de trencar el matrimoni o de no fer res per evitar que es trenqui- es
fa palesa per lespectador quan a la protagonista li rellisca lanell de casada
cap al triturador de brossa i ella no fa res per aturar-ho.
 2. De la mateixa manera, lanell tamb li pot relliscar del dit o, quan es dutxa,
sel treu i la cau pel W.C., tirant de la cadena impassiblement.

(es busca un paral.lelisme entre la seva passivitat davant la caiguda de lanell i

rectitud que mant envers el previsible fracs matrimonial).

SMBOLS SONORS

A vegades el smbol no es troba a les imatges sin al so en forma defectes sonors,

msica o silenci. Smbol sonor s doncs cualquier elemento sonoro que sin ponerse en
competencia significante con la imagen tiende a adquirir, ms all de sus apariencias
realistas e inmediatamente expresivas, un valor mucho ms amplio y profundo.

Exemples:

(diferenciaci diegtic-extradiegtic)

Exemple 1 (smbol amb efectes sonors) - extradiegtic

1. Noi ha fet una malifeta i sap que el seu pare el renyar quan sassabenti del que
ha fet
2. Quan sadona que arriba, comena a pensar en el que li espera i la situaci es
simbolitza mitjanant un tro (el tro es extradiegtic, no forma part inherent de
la narraci)

Exemple 1.1 - diegtic

Tro diegtic: quan el noiet fa lentremaliadura, sens mostra el cel ennuvolat.

Mentre el pare comena a intur el que passa, uns nvols negres avancen i
cobreixen definitivament el cel abans ja gris. Finalment el pare sassabenta del que
el seu fill ha fet i es desposa a renyar-lo, sinicia la tormenta i se sent el tro.

Exemple 2 (smbol amb msica) La msica pot atuar com a leitmotiv simblic
evocant la presncia en un personatge, duna idea fixe o duna obsessi.

2.1 - Es repeteix la mateixa msica cada vegada que lassass ataca

2.2 - Es repeteix la mateixa msica cada vegada que el drogadicte pateix el
sndrome dabstinncia
2.3 - Cada vegada que el malalt ha denfrontar-se amb els seus problemes psquics
o fsics
Exemple 3 (smbol amb silenci)

3.1 Alg mou els llavis i no se sent qu est dient (recurs emprat segons una doble
finalitat per simbolitzar el poc valor que el realitzador otorga a les paraules
del protagonista o per indicar la solitud del personatge ja que el que diu no ho
sent ning
3.2 Exemple cinematogrfic: Pel.lcula Casino de Martin Scorcese (en diferents
moments, es veu a De Niro i Joe Mantenga parlant a cau dorella i noms intum el
moviment de llavis)

Element diferent

METONMIA

Margarida Arizteta defineix la metonmia literaria com un trop segons el qual un

concepte s designat per un terme que expressa un altre concepte amb el qual est
connectat per una relaci necessria (Arizteta, 1996: 123)
El vincle designat entre els dos termes reunits per metonmia pot ser molt variat: el
continent pel contingut, lexemple per la idea general, linstrument per la persona, all
concret per all abstracte, laoutor per lobra,...

En programes dramtics, la metonmia resulta molt apropiada per crear suspens.

Exemples:

1. Un psicpata utilitza una bufanda per estrangular les seves vctimes. Desrs
deixa la bufanda blanca al costat dels cadvers. Al llarg de la narraci es pot
mantenir la metonmia s a dir, la bufanda per identificar lassass, tot i
mantenint la incgnita sobre la seva identitat (substituci de la persona per
linstrument)
2. Un dels personatges s un pirata amb una pota de pal i mostrem les seves
petjades en un lloc on sha coms un delicte per alimentar el suspens en la
mesura que introdueix el duote si ha estat ell lautor o sols un testimoni dels fets
( substitum la causa per lefecte)

(en publicitat quan en un spot de frigorifics es veu un tros de gel o en un anunci de

cotxes veiem les roderes dels pneumtics, estem utilitzant tamb metonmies)
SINECDOQUE

Consisteix a estendre o restringir el significat dun mot, prenent el tot per la part o la
part del tot, el gnere per lespcie o lespcie pel gnere, fins i tot el singular pel plural
o el plural pel singular, etc
La sinecdoque obeeix a la voluntad damagar el conjunt i substitur-lo per una part. En
canvi (per no indur a errors) el Pla Detall respon a la intenci dampliar els punts de
vista i/o de fixar latenci de lespectador cap un aspecte concret dun objecte subjecte.

Igual que la metonmia, la sincdoque s molt adequada per a la creaci de suspens en

pel.lcules i telefilms dintriga.

Exemples:

1. Per tal de no desvetllar la identitat de lautor o del testimoni duns fets es

mostra noms una part del seu cos, i aix una ma o un tatuatge poden servir per
identificar el personatge tot mantenint el seu anonimat - ex clarssim: el dolent
de linspector Gadget, MAD, noms li veiem una ma i samagava darrere una
butaca amb el seu gat).
2. En programes informatius, es recorre a la sinecdoque quan alg no vol ser
reconegut i se lidentifica per la seva silueta o una part del seu cos

Element oposat

IRONIA

La definim com la expresin de un pensamiento a travs de un enunciado de sentido

literal () opuesto a lo que el fondo se piensa y se pretende decir (Azaustre, A., Casas,
J. 1997: 89).

En la seva vessant audiovisual, la ironia consisteix en la utilitzaci del so (efectes

sonors o msica) en contraposici duna imatge, de tal manera que all que es sent
suggereixi el contrari del que es veu. Es tracta dunes imatges diegtiques a les que
safegeix un so extradiegtic de sentit oposat.

Exemple 1 (msica i efectes sonors) : Imatge de riu contaminat i soroll danimals del
bosc
Exemple 2 (msica) : Unes imatges que corresponen a sectors marginats de la
poblaci suneixen a una can que parla de la felicitat i la germanor de nadal
 FIGURES

En la concepci dels tractadistes de retrica literaria, les figures frente a los tropos,
estn constituidas por vocablos utilizados en acepciones apropiadas de acuerdo con la
lengua comn (); sin embargo, debido a alguna particularidad de carcter fnico,
gramatical o semntico o a varios de estos aspectos de manera simultnea se alejan
de la norma usual y, as, resultan especialmente expresivos (Azaustre, A., Casas, J.
1997: 90)

Tradicionalment es distingeix entre figures de pensament i figures de dicci. Aquestes

ltimes inclouen quatre categories diferents: figures daddici, supressi, alteraci de
lordre i substituci. Ens referirme a les figures daddici i supressi, que sn les ms
habituals en el llengatge audiovisual. Les primeres consistiesen en afegir elements a un
missatge (cas de la repetici-redundancia i de la comparaci) i les segones justament en
suprimir alguns daquests elements (cas de lel.lipsi)

De pensament
--
De dicci

ADDICI
SUPRESSI
ALTERACI DE LORDRE
SUBSTITUCI

Addici

REPETICI- REDUNDANCIA

En el seu Diccionari de termes literaris, Margarida Arizteta es refereix a la

redundancia com una figura retrica de carcter estilstic que consisteix a repetir un
mot (o un grup de mots que representi una idea) amb voluntad expresiva o intensiva.
A nivell icnic, repetici i redundncia suposen trencar la linealitat temporal. En el cas
de la repetici, el trencament es produeix per tal de reproduir una o ms vegades les
mateixes imatges.
Paraula sinnima de repetici, iteraci, reduplicaci.
La redundancia s un tipus de figura estigui especialment present en alguns productes
audiovisuals com ara la publicitat o els gneres informatius.

Ex repetici: un gest o una acci poc afortunada protagonitzada per un

personatge fams que es vol ridiculitzar (Raul Madrid: Si bueno, no)
PROGRAMA Alfons Ars

Ex redundancia: sintercalen una o varies imatges diferents i indites de la

mateixa acci. Aix doncs, el que sanomena col.loquialment repeticions
acostumen a no ser tals sin redundncies, ja que inclouen nous punts de vista
(el gol des de darrere la porteria, des de la banda, relantitzat, en pla detall, etc,

COMPARACI

Des del punt de vista icnic, la comparaci consisteix a confrontar dos elements per tal
dassenyalar unes similituds o unes diferncies entre ambds. La comparaci sestableix
sempre entre entre dos elements diegtics (si no fos aix podria tractar-se duna
metfora).

Exemple 1: Imaginem que els accionistas dun parc datraccions que ha fet fallida tenen
moltes dificultats per recuperar les seves inversions. Lautor del reportatge podria
establir una comparaci entre aquesta situaci i el tnel del terror del propi parc.

Exemple 2: Senyor molt gras es compara a un porquet (aix com la seva manera de
caminar, panormiques entre porc i home)

Supressi

EL.LIPSIS (4)
Omissi duna srie dimatges assegurant-se que aquesta absncia sigui percebuda per
lespectador i aquest reconstrueixi lelement absent o ho vulgui reconstruir i no pugui.

A nivell audiovisual implica la supressi dalguns elements sonors i/o visuals en la

narraci. La intenci, per, no s amagar aquesta absncia, sin, al contrari, asegurar-se
que sigui percebuda per lespectador i incitar-lo a reconstruir lelement absent.

Temporal

Consisteixen a redur el temps real, suprimint totalment o parcial un fragment del relat.
Aquesta supressi pot respondre a diferents finalitats:
a) Eliminar els moments avorrits o irrellevants (al prota viatja amb
metro sense que es produeixi cap fet irrellevant)
b) Necessitat damagar la manca de pressupost (el prota viatja en
Concorde de Pars a Nova Cork, no veiem ni lanada ni
larribada sin que passem directaent a linterior de lhotel
parisenc)

Estructura

Consisteix a ordenar i estructurar la narraci de tal manera que lespectador no tingui

accs a totes les imatges i/o a tots els sons que tenen lloc en un moment donat.
Solen respondre a lobjectiu de fer augmentar linters de lespectador fent crixer la
tensi, el suspens.

Exemples :

1. Utilitzaci del fora de quadre : exemple molt utilitzat pel director Michel
Haneke per evita que lespectador shagi denfrontar a imatges escabroses (ex :
Funny Games, els assessins maten el fill per la cmera resta fixa a la sala del
menjador on els pares estan enmordassats).

2. A travs del muntatge en paral.lel, desviant latenci de lespectador cap a un

nou centre dinters, de manera que el seguiment de lacci A se sobreposi a
lel.lipsi de lacci B.

3. Situant lespectador en un lloc inaccesible per sentir el so de lacci (ex: dues

persones estan parlant darrere el vidre dun bar i no sentim el que diuen)

4. Incorporant un so diegtic que tapi el so de lacci (ex: dos agents secrets es

troben en una estaci de tren per passar-se informaci. Mentre un li diu a laltre
el que vol saber, el xiulet del tren i el soroll daquest al arrancar ens impedeix
 5. Ex propi: dos amics entren a un labavo de la UAB. El primer surt i es renta les
mans, una vegada ha acabat, sextranya del silenci i crida laltre, res passa, mira
per sota la porta i veu una bassa de sang.

Contingut

Lobjectiu s amagar imatges imatges escabroses o violentes que reflecteixen la mort, el

dolor violent, les escenes de tortura, el part, lacte sexual, la homosexualitat,...
Amagar els temes que han estat i ja no sn tant tab en el cinema actual. Continuen
existint el.lipisis de contingut per ara tamb responen a finalitats comercials (evitar que
vari la classificaci de l apel.lcula) o narratives (el director vol sugerir en lloc de
mostrar els fets obertament)

Exemples per a la construcci:

- Cercant un nou centre dinters mitjanant el muntatge en paral.lel (ex :

tres policies interroguen un pres ; un dells suggereix que caldria
ajudar-lo a recordar i surt de la sala dinterrogatoris mentre la cmera
el segueix ; desprs es creua amb els altres dos mentre arrosseguen el
pres, que ha perdut el coneixement.

- Emprant el fora de quadre (amagar lesdeveniment totalment o

parcialment amb un element com una porta mig oberta, mostrar un pla
tancat de lautor dels fets,)

- Mostrant lombra o un reflex de lesdeveniment

- Fent un fos a negre mentre continua el so diegtic (se sent com els
personatges continuen barallant-se fins que sona un tret que posa fi a
lacci)

- Fent una el.lipsi temporal (un lladre assalta un vianant que tracta de
fugir. Fos a negre. Enterrament de la vctima.

- Ex: alg mata a alg altre i tu noms enseilla lombra.

Simbol plstic (el.lipsi simblica)

Consisteix a emprar un smbol plstic per explicar una el.lipsi de contingut.

Exemples:

1. (1)El moribund s a la seva cambra, il.luminat amb la tenue llum dunes

espelemes i envoltat de la seva familia.
(2) Quan s a punt de morir, la cmera panoramitza una mica i satura a la
tauleta de nit. Lespelma que hi havia al damunt sapaga per lacci del vent i
serveix per explicar que ha mort.

2. Exemple a travs de muntatge paral.lel:

(1) Noia perseguida pel dolent, entra a una cabina per trucar el noi bo;
(2) el noi bo es dutxa i tarda en sentir la trucada;
(3) la noia es posa nerviosa i va mirant fora de la cabina fins que sadona que una
pistola lapunta;
(4)el noi finalment arriba al telefon i el despenja; (5)pla detall de lauricular .

3. Exemple del.lipsi simblica que es troba en ludio en forma de silenci:

(1) hi ha una festa i un personatge principal ha sortit al jard a batallar-se amb un

rival;
(2) la noia del personatge principal es troba al sal ballant i es troba parlant amb
unes amigues com si res
(3)quan ell mor, la noia presentis el desenlla i es fa un silenci extradiegtic que
facilita la comprensi a lespectador.

Altres elements de dicci

Alteraci de lordre/Substituci