QU S LA SOCIOLOGIA?

Per definici, la sociologia s la cincia social que t per objecte lestudi racional i crtic de les relacions humanes en societat,
s a dir, es tracta dun estudi de la vida social humana, dels grups i societats, un anlisi de la realitat social.
La societat t una estructura, i cada part compleix un paper o una funci til i necessria per al mn. En tota societat
existeixen diversos grups socials, diferents classes socials, diferents tipus de comportament social i tipus diferents
dinteracci, aix com un conjunt dinstitucions socials famlia, escola, esglsia... que compleixen funciones especfiques.
Tot aix s el que constitueix una societat en la seva complexitat. La sociologia s all que sencarrega destudiar la seva
estructura, canvis i problemes, aix com processos i relacions socials que acaben afectant a les nostres accions,
comportaments i decisions. I per a aconseguir-ho disposa de tcniques com les enquestes i unes quantes hiptesis i
formulacions teriques a partir de les quals s possible enquadrar i donar sentit als estudis realitzats.
Exemples de temes que sol tractar la sociologia sn el fracs escolar, latur, els sucidis, les desigualtats socials, les ideologies,
els estils de vida, i un llarg etctera.

Aquesta cincia social neix als inicis del segle XIX, lany 1838, a les mans dels precursors Augusto Comte i Karl Marx.
Posteriorment, Emili Durkheim i Max Weber van desenvolupar-la i contribuir al desenvolupament de les bases teriques.
- Comte, qui encuny el concepte de sociologia per a referir-se a una nova forma de reflexionar sobre el mn. Lobjectiu
daquest era explicar com s i com funciona la societat. Un dels punts bsics del plantejament comti fou la llei dels tres
estadis, que consta de tres etapes: letapa teolgica (explicaci del mn a partir de la religi), letapa metafsica (explicaci
del mn a partir de la naturalesa), i letapa positiva (explicaci del mn a partir de la cincia).
- Marx fou linspirador dun dels principals corrents, el que posa major mfasi en les idees de conflicte i antagonisme per
explicar la dinmica social. La idea de conflicte est basada en all social amb termes com praxis (activitat de lhome com a
subjecte social que sinsereix en el procs de producci i en les estructures socials per a transformar-les activament) i
alienaci (classe social del proletariat, estat del subjecte en el qual shi troba fora de si mateix i constitueix quelcom ali i
estrany amb relaci a si mateix). Marx s definit com a socileg-economista, convenut de qu no s possible comprendre
la societat moderna sense referir-se al funcionament del sistema econmic i viceversa.
- Durkheim va centrar la seva obra en lestudi de lequaci individu societat, a travs de la indagaci sobre la vertadera
identitat dall social. La societat constitueix una realitat per si mateixa, que t les seves prpies lleis i que s prvia als
individus concrets que la constitueixen. Considera que el grup pensa, sent i actua de manera diferent del que ho farien els
seus membres si es trobessin allats. Grcies a la societat lhome seleva de lanimal a la humanitat. Amb aix arrib a la
conclusi que si es vol comprendre all social no sha de partir dels individus allats, ni dels mtodes psicolgics utilitzats per
a aquesta finalitat, sin daltres mtodes diferents orientats a comprendre qu passa al grup.
Durkheim defineix la sociologia com la cincia que socupa especficament dels fets socials. El fet social s definit com tota
manera de fer, fixada o no, susceptible dexercir sobre lindividu una coacci exterior; els fets socials sn maneres dactuar,
pensar i sentir exteriors a lindividu, i estan dotades dun poder superior pel qual li sn imposades. Per aix va recrrer al
concepte dinstituci, per referir-se a totes les creences i a totes les formes de conducta institudes per la collectivitat.
El seu estudi sobre la divisi del treball social tracta sobre les formes de solidaritat a la societat moderna. Les dues formes
bsiques de solidaritat sn la mecnica (basada en la similitud dels membres individuals, la seva homogenetat i conscincia
collectiva) i la orgnica (existeixen moltes variacions i diferncies entre els membres, com a conseqncia de les diferncies
deducaci i altres, que es relacionen amb la divisi del treball).
El sucidi s un estudi sobre la cohesi social, diferenciant diversos tipus de sucidi, com ara el sucidi anmic, que t lloc
quan es produeixen canvis socials, que donen pas a desajustos a les normes socials.
- Weber defineix la sociologia com una cincia que pretn entendre, interpretant-la, lacci social per daquesta manera
explicar-la causalment en el seu desenvolupament i efectes. Les seves obres sagrupen en quatre blocs: els estudis de
metodologia, la racionalitzaci, la importncia de la cultura i economia i societat, la ms important.
Rebutj la crtica marxista de leconomia capitalista per considerar que mancava de fonament cientfic. Les classes socials i
el conflicte que comporten no van ser vistes per Weber noms en termes econmics, sin en un context de majors
complexitats al qual era necessari prestar atenci a la influncia de factors ideolgics, culturals, de prestigi social, etc.
Considera tres dimensions destratificaci social: les classes socials, els estatus i els partits poltics.

Per a poder estudiar la realitat social, el ms important s la perspectiva danlisi emprada: la perspectiva sociolgica.
Segons Peter Berger, consisteix a ver lo general en lo particular, s a dir, sense renunciar a veure la singularitat de lindividu
i les seves accions, aquestes venen determinades en el grup o categoria, en la societat a la que pertany. Aquestes categories
en qu la societat ens classifica determina les nostres experincies vitals. Aix implica veure les coses duna manera
diferent a com ens s familiar o donem per descomptat, i aprendre a analitzar que les coses no sn com semblen: tot es
pot canviar, les coses no sn aix perqu han de ser aix, sin que el mn s aix per aix lhem construt nosaltres, i els fets
que ocorren i les decisions que prenem no passen perqu s, sin que estan condicionats per la societat en qu vivim. Es
tracta dadoptar un posicionament crtic, desenmascarador i relativitzador per desfer-nos dels nostres prejudicis i
prenocions, aix com lliurar-se de la immediatesa de les circumstncies personals (Wright Mills), per poder defugir tot all
que s evident i dubtar davant les certeses, per anar ms enll del que hi ha en un primer pla.
Algunes de les caracterstiques de la sociologia sn:
- Alt nivell de generalitat, perspectiva global.
- s una cincia emprica, tots els seus coneixements provenen de lobservaci duna realitat concreta.
- s una disciplina terica, ja que no es limita a lobservaci dels fets, ni a una exposici quantitativa de dades, sin que
basant-se en aquestes dades estableix unes generalitzacions. La teoria sociolgica universalitza i integra conclusions parcials
que aporta la investigaci emprica. En aquest sentit, una teoria s un enunciat que expressa com i per qu uns determinats
fets estan relacionats.
- s una disciplina oberta, aix s, no hi ha lloc per dogmatismes, les proposicions han de ser examinades i comprovades.
- s una cincia la metodologia de la qual s objectiva, busca la veritat a travs de la investigaci racional de les dades que
ens proporciona la realitat.
- Ha de ser crtica social. El sistema ha de reivindicar la seva independncia per sobre dels interessos creats que puguin
comprometre la seva objectivitat. Aquesta caracterstica proporciona al socileg el carcter de membre actiu de la societat,
ja que el seu coneixement fa que li sigui ms difcil acceptar les coses com sn, permet, a travs del seu millor i major
coneixement, la seva transformaci.
- El socileg ha de, al mateix temps, aspirar al distanciament de lobjecte destudi i, en conseqncia, al etnocentrisme, aix
s, avaluar altres realitats socials des de la perspectiva prpia.
- El coneixement sociolgic acaba sent part de la societat. T, per tant, un impacte sobre la societat, sobre lobjecte destudi.

Els principals corrents i teories actuals de la sociologia sn:

- Funcionalisme: aquest considera la societat com un tot ordenat, estable, comprensible, amb un ordre natural. Daquesta
manera, les nostres vides estan marcades i orientades per les estructures socials en les quals ens desenvolupem. s un
paradigma teric segons el qual la societat s un sistema complex les parts del qual sajusten entre s, produint equilibri i
estabilitat social. Entn les estructures socials segons les funcions socials que compleixen, s a dir, les funcions bsiques per
al manteniment de la societat. Segons el funcionalisme, tota estructura social contribueix al funcionament de la societat, i
busca identificar aquestes estructures que componen la societat i les funcions que desenvolupa cadascuna.
Talcott Parsons s considerat el mxim representant del paradigma funcionalista. Afirma que la societat s un sistema que
tendeix a lequilibri i la supervivncia: quan es trenca lequilibri hi ha elements de la societat que el recomponen. A ms, la
societat procura reorganitzar-se per sobreviure, per mantenir-se.
- Teoria del conflicte: agrupa les teories sociolgiques que analitzen la societat des del punt de vista de la desigualtat, el
conflicte i el canvi social. Per als partidaris daquest corrent, amb Marx com a principal inspirador, les estructures socials el
que fan s perpetuar la distribuci desigual dels recursos econmics i poltics entre la poblaci. Es ressalten les relacions de
dominaci tant entre diferents pasos com dins dells, i que els enfronten entre si. Sanalitzen les estratgies dels grups o
pasos que dominen per a mantenir aquesta posici de poder, i dels dominats per a intentar millorar llurs posicions. Aquesta
mateixa reflexi sextrapola a la relaci de les classes socials. Els partidaris tenen com a objectiu influir en la societat amb la
finalitat de reduir les desigualtats.
- Interaccionisme simblic (teoria de lacci): lanlisi del qual es parteix sn les interaccions entre les persones en els
diferents contexts socials. Es tracta, per tant, dun conjunt de teories des de les quals sanalitza com els actores doten de
significat el mn que els rodeja. El seu origen prov de Weber, segons el qual les accions de les persones i el significat que
elles mateixes donen a aquestes accions van configurant la societat. Consisteix a entendre el context social des de lptica
dels individus que participen en ell. A lorientar les accions en un sentit o un altre, les idees i especialment els valors i les
creences acaben fent que la societat es desenvolupi en distintes direccions.
LES INSTITUCIONS SOCIALS
Per definici, una instituci social sn formes collectives dactuar, de pensar i de sentir, proposades i freqentment
imposades als individus en una societat determinada. Donen patrons de comportament social: fan que tota conducta
humana sigui significativa i coherent, orienten normativament lacci dels subjectes i exerceixen coerci sobre els subjectes.
Amb altres paraules, una instituci s un conjunt estructurat de rols i estatus que es cristallitzen en el desenvolupament
duna funci social rellevant. Sn caracteritzades per complir funcions necessries per a lexistncia de la societat com a tal.
Per a realitzar cadascuna de les funcions bsiques, les societats shan dotat dun conjunt dinstitucions socials especfiques,
a travs de les quals regulen els comportaments dels individus i els orienten al compliment de fins determinatius.
La instituci social bsica i fonamental s la famlia (grup de persones directament lligades per nexes de parentiu). Els quatre
elements comuns a totes les famlies sn quatre: relaci conjugal, sistema de filiaci, llar o habitatge com i patrimoni o
conjunt de bns i recursos que permeten a la famlia subsistir. La nova famlia ha perdut les seves antigues funcions
econmiques, com unitat de producci, i les seves funcions assistencials, de cura i educaci dels fills, exercides cada cop ms
per la societat. La incorporaci de la dona a la feina i la difusi de mentalitats iguals estan donant lloc a un nou model de
famlia igualitria i ms oberta a la societat.
Les institucions socials es caracteritzen per:
- Estan interrelacionades: la societat s un sistema estructurat en el qual els seus elements estan interconnectats i sn
interdependents.
- Estableix els canals annims de participaci social: les institucions sn relativament permanents i indiferents a les
variacions individuals, la participaci dels subjectes es realitza a travs de lacceptaci dun conjunt de rols institucionalitzats
que el subjecte no ha inventat ell mateix.
- Actuen com a agents de lordre social: garanteix la continutat cultural de la societat i aporta als individus la sensaci de
seguretat de saber que la seva actuaci sajusta a all socialment acceptat. Tenen un poder coercitiu (obliguen als individus
a circular per uns canals determinats) i tenen autoritat moral (no tan sols reclamen el dret de la legitimitat, de coaccionar
els que es desvien, sin de reprimir-los moralment).
- Sn experimentades com si tinguessin realitat externa: la realitat de les institucions sens presenta com quelcom extern i
ali a lindividu, existeix fora de nosaltres i continuar existint quan nosaltres ja no hi serem.
- Sn experimentades com si fossin coses: una cosa s objectiva, real, quan tothom est dacord que la cosa s all i hi s
duna determinada manera, amb independncia, a ms de si jo o alg altre en t coneixement o no.
- Historicitat: el mn s una herncia dels avantpassats, el carcter relativament estable i permanent de les institucions s
un dels obstacles ms importants per al canvi.
Les principals funcions de les institucions socials sn:
- Control social: regulaci de la conducta dels membres dun grup social mitjanant lestabliment duns valors ideolgics i
dunes normes de comportament. Delineen lo possible i lo impossible, lo perms i lo prohibit.
- Socialitzaci: s el procs pel qual lsser hum interioritza durant la seva vida uns esquemes de conducta que li permeten
actuar dacord amb les convencions i les normes del medi sociocultural al qual pertany. Aquest terme fa allusi a les
transformacions dels individus com a conseqncia de les seves interaccions amb altres persones.
Com a base natural, els humans necessitem construir-nos una conducta social. La conducta s apresa, i en aix consisteix la
socialitzaci, a aprendre la conducta necessria per a sobreviure com a espcie. Mitjanant la socialitzaci aprenem a
desenvolupar el paper o rol que ens correspon a lescenari de la vida i de la societat.
La socialitzaci influeix en la nostra personalitat, ja que sense contacte social s impossible desenvolupar-ne una. Sobre
aquestes experincies socials construm la nostra personalitat, lentramat relativament conscient de les formes de pensar,
actuar i sentir duna persona. La interacci social garanteix que els coneixements bsics per a la subsistncia de la persona i
de la societat es transmetin. El procs de socialitzaci dura tota la vida, fins a la mort. Els agents socialitzadors sn les
persones (o institucions) amb les quals lindividu es relaciona i de les quals aprn normes i valors. Es poden distingir tres
tipus corresponents a tres etapes cronolgiques vitals:
- Socialitzaci primria: t lloc a la infncia. En aquesta sinterioritzen els elements ms importants de la societat: nom i nom
familiar, llenguatge, etc. s imprescindible per a poder dur una vida social humana. En aquesta etapa, els agents
socialitzadors ms importants sn la famlia.
- Socialitzaci secundria: posterior a la infncia, consisteix en la interioritzaci de subcultures (valors i normes ms
especfics) corresponents a les funcions que es desenvoluparan en la vida adulta. Sinterioritzen els rols propis de la divisi
de treball o relatius a institucions especials i especfiques en les quals shaur de dexercir lestatus propi. Per a que una
societat sigui viable, s necessari que les persones interioritzin les normes i valors de cada subcultura. Quan existeix un greu
dficit de socialitzaci, apareix lanomia (Durkheim), que fa referncia a labsncia de normes i al conflicte de valors. Una
societat anmica est en situaci de desaparixer. Els agents socialitzadors en aquesta etapa sn els iguals en edat i lescola.
Tamb tenim lempresa, que complementa on lescola no ha arribat.
- Socialitzaci terciria: es produeix a ledat adulta. s possible que els adults relativitzin tot all aprs anteriorment dins un
determinat context social i prefereixin assumir o interioritzar normes o valors duna altra societat. Altres vegades, encara
que no ho desitgin, no els queda ms remei. s el cas dideologies, religions i qualsevol altre producte simblic de la cultura.
ESTRUCTURA SOCIAL: GRUPS SOCIALS, CLASSES SOCIALS, ESTATUS I ROLS
Les coses es disposen ordenadament, les parts formen un conjunt. El concepte destructura no aporta cap valor analtic sin
que sutilitza com a referencia. Tota societat humana pot identificar-se amb una estructura social complexa. Aquesta
permetr als membres duna societat donar sentit a les situacions en qu es veuen immersos tots els dies. Implica tres
elements: conjunt o totalitat, existncia dunes parts que componen aquest conjunt, i una disposici ordenada de relacions
o posicions de les parts dins el conjunt. Les quatre idees comunes de lestructura social sn:
- Lestructura social s entesa com una xarxa o sistema de relacions socials regulars i pautades, que prevalen als individus
concrets i els antecedeixen.
- En la mesura que les formes i continguts de les estructures socials venen donades en les societats fent abstracci de la
poblaci concreta i dels individus particulars, s evident que els continguts destructures socials sn esquemes daccions
pautades, uniformitats ordenades socialment.
- Les estructures socials impliquen diferents formes dordenaci, distncies socials, jerarquies i dependncies duns individus
i grups respecte daltres, segons els papers socials que exerceixin, segons les seves caracterstiques personals, socials y
culturals i dacord amb els repartiments de funcions socials establerts a la societat.
- Lestructura social general duna societat est formada per un conjunt de subestructures, estructures especfiques, que
estan interconnectades entre si de formes diverses.

Els elements bsics daquesta estructura sn:

- Grups socials: sn la realitat ms immediata i central per a la sociologia, sn les cllules o unitats bsiques de la societat,
ats que lhome s un sser grupal. Per a definir el grup social sha de tenir en compte tots els ssers humans formen part
de diferents grups de distinta naturalesa, caracterstiques i extensi, de manera que a la societat el nombre de grups s
superior al nombre dindividus. Quan parlem de grups socials no ens referim a meres classificacions estadstiques, sin a
unitats socials amb uns contorns determinats i unes caracterstiques precises. Lelement definitori dels grups socials s que
estan formats per persones que tenen algun tipus de relacions entre si.
- Classes socials: la forma social de nucleaci institucional ms important s la que t a veure amb la desigualtat,
lagrupament dels ssers humans en diferents classes socials que estableixen relacions entre si de poder i subordinaci. Una
de les caracterstiques ms importants de la societat s la desigualtat social: en les societats humanes la diferenciaci de
posicions no forma part duna lgica natural primria, ni en les societats ms primitives, les desigualtats sn de carcter
social. Una classe social s una agrupaci de persones a gran escala, que comparteixen recursos econmics comuns, els
quals influeixen fortament sobre lestil de vida que sn capaos dadquirir. La propietat i la riquesa, juntament amb la
ocupaci, sn les bases ms importants de les diferncies de classes. Les principals classes que existeixen en les societats
occidentals sn les segents: classe mitjana propietria (empresaris, autnoms i professionals), classe mitjana assalariada:
(directius i tcnics), classe treballadora (treballadors) i no classificables.
- Estatus: colloquialment entenem per estatus la importncia, el prestigi en la societat. En canvi, en sociologia, prestigi no
equival a estatus. Tothom t un estatus social, ja que fa referncia a la posici que ocupa un individu en lescala social i que
la resta reconeixen. Lestatus ens donar una identitat social. Los estatus imposats sn la posici social que ocupa una
persona al nixer o que si li adjudica sense la seva voluntat, mentre que els estatus adquirits sn els que un mateix va
adquirint grcies als seus esforos. Lestatus dominant s el que identifica a una persona a la societat. s all que millor
defineix la identitat social de lindividu i que t una gran influncia en la vida de la persona.
- Rols: estatus i rols van sempre units per no signifiquen el mateix: ocupem un estatus, exercim un rol. El rol fa referncia
a les expectatives de conducta que cal esperar duna persona segons el seu estatus. Els rols varien duna societat a una altra.
Sanomena rol els diferents papers socials que es poden exercir dins duna societat. Cada rol social implica determinades
maneres de comportar-se i actuar. La societat pot sser vista com un conjunt de rols socials que els individus exerceixen en
una forma que els orienta en el seu comportament i els permet preveure el comportament que altres tindran dacord amb
el rol que exerceixin en el seu moment. Tenen cinc caracterstiques:
- Sn maneres de comportament estandarditzats i socialment establerts, que sn transmesos de generaci en generaci.
- Enquadren una srie de normes, es basen en una normativa.
- Formen part duna estructura social que suposa un conjunt de relacions dinteracci concretes.
- Defineixen camps dacci legitima dins les competncies prpies de cada rol.
- Tenen deures i obligacions que complir.
Els rols fan referncia a les formes de conducta socialment establerts: tota societat t establerts un conjunt de rols tipus
que adquireixen un major o menor grau de predomini segons els contexts socials i la mateixa evoluci histrica. Lexerci
dels diferents rols implica posicions socials diferents.