PREGUNTA 1

a) Es tracta dun fragment del lobra Lo Catalanisme, amb autoria de

Valent Almirall i publicat el 1866 amb lobjectiu de transmetre i
difondre els idearis del catalanisme regionalista, basats en trencar
lorganitzaci social del govern central per un altra de completament
oposada que pugui unificar i establir Catalunya com un altra regi de
la Pennsula. Es pot destacar el to crtic, esperanador i dadvertncia
amb el que Valent Mirall escriu lobra.
b) La formulaci del Decret de Nova Planta (1716) i el dur procs de
castellanitzaci i renovaci cultural que sofr Catalunya, juntament
amb perode de crisi i malestar social vinculat al govern central,
portaren als ciutadans a la necessitat de reivindicar els seus
sentiments de naci i la reivindicaci de ls del catal com a llengua
literria, una etapa de 50 anys (1830-1880) que vingu a mans de la
Renaixena, un moviment que, tot i les dificultats inicials per
implantar-lo, culminar a meitats segle XIX amb lassimilaci de la
tradici popular i lacostament daquesta cultura a la poblaci per
mitj del cant coral, el teatre i la premsa. A travs daquest perode
nasqu un sentiment catalanista que port a nombroses
manifestacions obreres de carcter anticentralistes (1930-1940) a
mans dels federalistes i rurals a mans dels carlins, ambdues sota la
ideologia de rebutjar la idea centralista de lEstat i la defensa dels
drets de Catalunya. La inestabilitat burgesa per determinar el seu
punt de vista referm aquestes bullangues. Aquestes revoltes
donaren fora al partit dels republicans federals, que sorganitzaren
com a fora poltica el 1868 sota el nom de Partit Republic
Democrtic Federal, liderat per Francesc Pi i Maragall i Valent
Almirall. Un seguit dinsurreccions frustrades per proclamar lEstat
catal dins la repblica federal espanyola (1869-1873) va resultar
amb la separaci dels dos blocs el 1881 ja que sallunyava de lideari
de Pi i Maragall. Aix, Almirall va comenar a difondre una ideologia
regionalista del federalisme (crtica del centralisme i la corrupci del
sistema de la Restauraci), idees que difongu a travs del Diari
Catal per que es plasmaren definitivament el 1886 amb lobra Lo
Catalanisme. Daquesta manera, Almirall pretenia integrar totes les
forces poltiques catalanes en un nic bloc, amb el que va aconseguir
unir federalistes, moderats i apoltics desprs del Primer Congrs
Catalanista (1880) amb el sorgiment del Centre Catal, organitzaci
que tenia lobjectiu de defensar les particularitats catalanes i
reivindicar la oficialitat del catal. Van notar la manca i la necessitat
dimplicar a la burgesia catalana en aquest conveni, per no fou fins
el II Congrs Catal (1883), quan leconomia lliurecanvista de lEstat
comenava a afectar els interessos daquesta quan per fi suniren
durant un breu perode de temps per signar al Memorial de Greuges,
en el qu exposaven aquestes ideologies, tot i que no sorg cap
efecte. Desprs daquest, la burgesia rebutj la idea dunitarisme
dAlmirall i els sectors ms conservadors sescindiren del Centre
Catal (1887) en un perode posterior de fort impacte de la burgesia i
lEsglsia catlica en els corrents catalanistes.
c) La temtica principal del text s mostrar i difondre informaci
sobre la base ideolgica del catalanisme regionalista. Daquesta en
deriven subtemes, com ns el cas de la necessitat de canviar
lorganitzaci social de lEstat espanyol per tal que Catalunya pugui
agermanar-se amb les altres provncies, fet el qual requereix uns
fonaments oposats als de la Restauraci, fent referncia al
centralisme i al sistema corrupte daquest perode. Daltra banda, cal
mirar amb deteniment la idea la qual indica que no pretenen
proclamar la separaci de Catalunya de la resta dEstat, si no que
nicament pretenen que aquesta se la consideri juntament amb les
altres regions de la Pennsula. El to dadvertncia amb el que exposa
que no declararan la separaci ms enll que no tinguin altra sortida
exposa el malestar social.

PREGUNTA 2
a) Valent Almirall fou un dels dirigents del Partit Democrtic Federal
juntament amb Francesc Pi i Maragall, organitzat com a fora poltica
el 1868 desprs dadquirir fora amb les manifestacions i revoltes
anticentralistes obreres (1830-1840). Lideari dAlmirall, finalment
xoc amb el de Pi i Maragall degut a diferents insurreccions frustrades
(1863-1873) per tal de proclamar lEstat catal dins duna repblica
federal espanyola les quals sallunyaren de lideal de Pi i Maragall,
donant com a resultat la fragmentaci del partit en dos blocs el 1881.
Desprs daquest, Valent Almirall comen a difondre la seva
ideologia regionalista del federalisme, basada en una crtica al
centralisme i el sistema corrupte de la Restauraci. Aquestes idees es
difongueren a travs del Diari Catal, per no fou dins el 1886, amb la
publicaci de lobra Lo Catalanisme en la que aconsegu
definitivament plasmar el seu pensament. Almirall pensava que
integrar totes les forces poltiques catalanes en un nic bloc ajudaria
a refermar lesperit catalanista, aconseguir aix unir federalistes,
moderats i apoltics desprs del Primer Congrs Catalanista (1880)
amb el sorgiment del Centre Catal, organitzaci que tenia lobjectiu
de defensar les particularitats catalanes i reivindicar la oficialitat del
catal. Van notar la manca i la voluntat dimplicar a la burgesia
catalana en aquest conveni, per no fou fins el II Congrs Catal
(1883), quan leconomia lliurecanvista de lEstat comenava a afectar
els interessos daquesta quan per fi suniren durant un breu perode
de temps per signar al Memorial de Greuges, en el qu exposaven
aquestes ideologies, tot i que no sorg cap efecte. Desprs daquest,
la burgesia rebutj la idea dunitarisme dAlmirall i els sectors ms
conservadors sescindiren del Centre Catal (1887) en un perode
posterior de fort impacte de la burgesia i lEsglsia catlica en els
corrents catalanistes.
No obstant, Almirall fou un dels poltics pioners en la lluita per
referm lesperit catalanista (o regionalista) i per aconseguir unificar
durant un perode tots els estatuts socials per tal de signar el
Memorial de Greuges, destinat al rei Alfons XII (el 1885), amb el que
exposaren la seva ideologia, el malestar de la societat, la reivindicaci
del Decret Civil i de Catalunya enfront dels aspectes negatius que
tenia el sistema de la Restauraci per als catalans, entre els que
sobservava la crisi general, el lliurecanvisme (afectava a la indstria
catalana) i la corrupci.
b) La formulaci del Decret de Nova Planta (1716) i el dur procs de
castellanitzaci i renovaci cultural que sofr Catalunya, juntament
amb perode de crisi i malestar social vinculat al govern central,
portaren als ciutadans a la necessitat de reivindicar els seus
sentiments de naci i la reivindicaci de ls del catal com a llengua
literria, una etapa de 50 anys (1830-1880) que vingu a mans de la
Renaixena, un moviment que, tot i les dificultats inicials per
implantar-lo, culminar a meitats segle XIX amb lassimilaci de la
tradici popular i lacostament daquesta cultura a la poblaci per
mitj del cant coral, el teatre i la premsa. A travs daquest perode
nasqu un sentiment catalanista que port a nombroses
manifestacions obreres de carcter anticentralistes (1930-1940) a
mans dels federalistes i rurals a mans dels carlins, ambdues sota la
ideologia de rebutjar la idea centralista de lEstat i la defensa dels
drets de Catalunya. La inestabilitat burgesa per determinar el seu
punt de vista referm aquestes bullangues. Aquestes revoltes
donaren fora al partit dels republicans federals, que sorganitzaren
com a fora poltica el 1868 sota el nom de Partit Republic
Democrtic Federal, liderat per Francesc Pi i Maragall i Valent
Almirall. Un seguit dinsurreccions frustrades per proclamar lEstat
catal dins la repblica federal espanyola (1869-1873) va resultar
amb la separaci dels dos blocs el 1881 ja que sallunyava de lideari
de Pi i Maragall. Aix, Almirall va comenar a difondre una ideologia
regionalista del federalisme (crtica del centralisme i la corrupci del
sistema de la Restauraci), idees que difongu a travs del Diari
Catal per que es plasmaren definitivament el 1886 amb lobra Lo
Catalanisme. Daquesta manera, Almirall pretenia integrar totes les
forces poltiques catalanes en un nic bloc, amb el que va aconseguir
unir federalistes, moderats i apoltics desprs del Primer Congrs
Catalanista (1880) amb el sorgiment del Centre Catal, organitzaci
que tenia lobjectiu de defensar les particularitats catalanes i
reivindicar la oficialitat del catal. Van notar la manca i la necessitat
dimplicar a la burgesia catalana en aquest conveni, per no fou fins
el II Congrs Catal (1883), quan leconomia lliurecanvista de lEstat
comenava a afectar els interessos daquesta quan per fi suniren
durant un breu perode de temps per signar al Memorial de Greuges,
en el qu exposaven aquestes ideologies, tot i que no sorg cap
efecte. Desprs daquest, la burgesia rebutj la idea dunitarisme
dAlmirall i els sectors ms conservadors sescindiren del Centre
Catal (1887) en un perode posterior de fort impacte de la burgesia i
lEsglsia catlica en els corrents catalanistes (nacionalisme de base
conservadora i catlica). Aquests formaren una agrupaci dirigida per
ngel Guimer sota el nom de Lliga de Catalunya, fundada el 1886 i
composta pel Centre Escolar Catalanista, un grup de conservadors i
un seguit de figures reconegudes com ns Narcs Verdaguer, Enric
Prat i Josep Puig. Durant aquest perode sintensific el sentiment
patritic, sobretot en la premsa i en crearen entitats catalanistes amb
lobjectiu datreure seguidors i enfortir lesperit nacionalista. No
obstant, no fou fins el 1888 en el que la Lliga de Catalunya assol la
predominana per sobre del Centre Catal. La impulsi de les entitats
catalanes i el constant creixement de les entitats afavor la creaci de
la Uni Catalanista (1892, a mans de la Lliga), una agrupaci
dentitats amb lobjectiu destablir unes bases dideal poltic per
difondre arran tota Catalunya, dentre les quals en destaca la
Constituci Regional Catalana, tamb conegudes com a Bases de
Manresa i en les que es reivindic el catal com a llengua nica i es
definia el criteri de les relacions amb el govern espanyol, tot i que
finalment no es dugu a la prctica. Limpuls necessari i final es
produ durant el primera ter del S.XX, en els que els partits
desquerres no van aconseguir un ampli suport electoral, tot
comenant per la victria de la Lliga de Catalunya (fundat com a
partit poltic el 1901) de les eleccions municipals el 1905.