Criteris Lingüístics Web

Criteris lingstics de lAdministraci de la Generalitat
DE LA GENERALITAT
DE LADMINISTRACI
CRITERIS LINGSTICS
CRITERIS LINGSTICS
Generalitat Valenciana
Elaboraci
Conselleria dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport
Direcci General de Poltica Lingstica i Gesti del Multilingisme
Maquetaci
Presidncia
Direcci General de Relacions amb Les Corts
1a edici: novembre, 2016
ISBN: 978-84-482-6119-1
DL: 2867-2016
Impressi: Addo impresores SAL

NDEX
0. INTRODUCCI............................................................................................11
1. APOSTROFACI......................................................................................... 15
1.1. Abreviacions................................................................................... 15
1.2. H aspirada....................................................................................... 16
1.3. El grup consonntic inicial s + consonant..................................... 16
1.4. Xifres .............................................................................................. 17
1.5. Mots en cursiva, en negreta i entre cometes................................ 17
1.6. Noms comercials i noms propis.................................................... 17
2. ACCENTUACI........................................................................................... 19
2.1. Sistema daccentuaci................................................................... 19
2.2. Majscules...................................................................................... 19
3. LARTICLE NEUTRE ................................................................................... 21
4. FORMACI DEL PLURAL........................................................................... 23
4.1. Mots acabats en -sc, -st, -xt i -ig..................................................... 23
4.2. Plurals dalguns mot acabats en -e tona..................................... 23
4.3. Noms de dinasties i cognoms........................................................ 23
4.4. Plural de paraules compostes....................................................... 24
4.4.1. Compostos soldats o units amb guionet............................ 24
4.4.2. Compostos amb dos substantius separats........................ 24
NDEX
4.4.3. Compostos amb un adjectiu i un substantiu separats...... 24

4.5. Plural de paraules estrangeres...................................................... 25
5
5. FORMACI DEL FEMEN............................................................................ 27
5.1. Noms amb sufixos de derivaci..................................................... 27
5.1.1. Noms invariables................................................................. 27
5.1.2. Noms variables.................................................................... 27
5.2. Noms sense sufixos de derivaci................................................... 28
5.2.1. Noms invariables................................................................. 28
5.2.2. Noms variables.................................................................... 29
5.3. Els sufixos -essa i -ista.................................................................... 29
5.4. Noms de professions acompanyats dadjectius qualificatius...... 29
6. PRONOMS .............................................................................................. 31
7. DEMOSTRATIUS......................................................................................... 33
7.1. Formes............................................................................................. 33
7.2. Graus .............................................................................................. 33
8. POSSESSIUS: S I ABS .......................................................................... 37
9. NUMERALS .............................................................................................. 41
9.1. Cardinals......................................................................................... 41
9.2. Ordinals.......................................................................................... 41
9.3. Expressions numriques: convencions grfiques......................... 42
9.3.1. Ls de lletres i xifres.......................................................... 42
9.3.2. Ls del punt........................................................................44
9.3.2.1. Quantitats...............................................................44
9.3.2.2. Dates.......................................................................44
9.3.2.3. Hores.......................................................................44
10. QUANTITATIUS........................................................................................45
10.1. s de la preposici de..................................................................45
10.2. Oposici prou/bastant..................................................................45
10.3. Oposici uns/uns quants..............................................................45
6
11. VERBS .............................................................................................. 47
11.1. Present dindicatiu i de subjuntiu................................................ 47
11.2. Verbs incoatius.............................................................................48
11.3. Verbs de doble conjugaci: pura i incoativa...............................48
11.4. Passat simple / passat perifrstic............................................... 51
11.5. Imperfet de subjuntiu.................................................................. 52
11.6. Infinitiu......................................................................................... 52
11.7. Participi. Les terminacions -it/-ert............................................... 53
11.8. Formes amb i antihitica.............................................................. 53
11.9. Particularitats de certs verbs irregulars .....................................56
11.10. El verb ser...................................................................................66
12. CONCORDANA........................................................................................ 67
12.1. Concordana verbal...................................................................... 67
12.1.1. El participi passat.............................................................. 67
12.1.2. Subjectes amb sentit collectiu......................................... 67
12.1.3. El verb haver-hi..................................................................68
12.1.4. Concordana en les passives pronominals.......................68
12.2. Concordana nominal...................................................................68
12.2.1. Adjectius posposats a substantius de gnere diferent....68
12.2.2. Relatius compostos...........................................................68
12.2.3. Adjectius anteposats a diversos substantius...................68
13. ADVERBIS ..............................................................................................69
13.1. Graus en els adverbis de lloc.......................................................69
13.2. Doblets adverbials........................................................................69
NDEX
13.3. Adverbis en -ment.........................................................................70

13.4. Doble negaci...............................................................................70
7
14. PREPOSICIONS........................................................................................ 73
14.1. La preposici de........................................................................... 73
14.1.1. s amb adverbis i preposicions........................................ 73
14.1.2. s en el nom de les vies pbliques.................................. 73
14.2. Les preposicions a i en en les designacions de lloc.................... 74
14.3. Lexpressi del temps................................................................... 76
14.3.1. Expressions generals......................................................... 76
14.3.2. Parts del dia...................................................................... 76
14.3.3. Dies.................................................................................... 76
14.3.4. Mesos................................................................................. 77
14.3.5. Estacions de lany.............................................................. 78
14.3.6. Anys................................................................................... 78
14.3.7. Festivitats.......................................................................... 79
14.3.8. poques i segles............................................................... 79
14.4. La construcci en / al + infinitiu.................................................. 79
14.5. Les preposicions per i per a davant dinfinitiu............................80
14.5.1. s de per a.........................................................................80
14.5.2. s de per............................................................................ 82
14.5.3. Per o per a..........................................................................84
14.6. Contactes preposicionals............................................................85
15. LXIC .............................................................................................. 87
15.1. Doblets nominals.......................................................................... 87
15.2. Doblets verbals............................................................................. 87
15.3. Terminologia................................................................................. 87
15.3.1. Estrangerismes adaptats................................................... 87
15.3.2. Estrangerismes no adaptats..............................................88
15.3.3. Llatinismes........................................................................89
8
15.3.4. Neologismes............................................................................. 90
16. TOPONMIA.............................................................................................. 91
16.1. Municipis i entitats locals menors
de la Comunitat Valenciana.......................................................... 91
16.2. Comarques valencianes............................................................... 91
16.3. La resta de topnims valencians................................................. 92
16.4. Exotopnims i topnims daltres llenges.................................. 92
16.4.1. Criteri general................................................................... 92
16.4.2. Topnims provinents dalfabets no llatins....................... 93
16.5. Genrics........................................................................................94
16.5.1. Norma general...................................................................94
16.5.2. Excepcions.........................................................................95
16.6. Larticle inicial dels topnims.....................................................96
16.6.1. Topnims adaptats............................................................96
16.6.2. Topnims no adaptats....................................................... 97
16.7. Larticle medial............................................................................. 97
16.8. La preposici de...........................................................................99
16.9. Llocs caracterstics i monuments................................................99
16.10. Topnims inclosos en noms dentitats......................................99
17. ABREVIACIONS...................................................................................... 101
18. TRACTAMENTS....................................................................................... 103
18.1. Vs/Vost..................................................................................... 103
18.2. Tractaments protocollaris.........................................................104
18.3. Llenguatge igualitari i inclusiu..................................................104
19. MAJSCULES I MINSCULES.................................................................115
NDEX
19.1. El ttol dels documents legals i administratius..........................115

19.1.1. Inicial amb majscula......................................................115
9
19.1.2. Tots els substantius i adjectius amb majscula............. 118
19.1.3. Inicial amb minscula..................................................... 119
19.1.4. Referncies genriques................................................... 120
19.1.5. Denominacions coreferents............................................ 120
19.1.6. Expressions anafriques..................................................121
19.1.7. Parts dun document.........................................................121
19.1.8. Lexpressi text refs........................................................121
19.1.9. Lexpressi text articulat...................................................122
19.2. El nom dels organismes, institucions, establiments
comercials, etc.............................................................................122
19.3. Els mots administraci, estat i similars..................................... 125
19.4. Categories o figures legals ........................................................ 126
19.5. Premis i guardons...................................................................... 127
20. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA.............................................................. 129
20.1. Obres de lAcadmia Valenciana de la Llengua........................ 129
20.2. Obres de les universitats valencianes...................................... 129
20.3. Eines lexicogrfiques i terminolgiques...................................130
20.4. Gramtica, estil i ortotipografia.................................................131
10
0. INTRODUCCI
Lany 1995, la Conselleria dEducaci i Cincia va publicar els Criteris

lingstics, un treball coral en qu participaren, a ms de diversos orga-
nismes de la mateixa Generalitat Valenciana, altres institucions com la
Diputaci de Valncia, la Universitat de Valncia, la Universitat dAla-
cant i la Universitat Jaume I de Castell. Es volia, amb aquella proposta,
projectar, a travs del seus escrits, una imatge coherent, moderna
i funcional (...) amb la voluntat de transcendir els usos estrictament
administratius i ser tils tamb en altres esferes socials.
En les dues dcades transcorregudes, hem avanat vertiginosament cap
a la societat de la comunicaci i les noves tecnologies, i hem fet nostres
els avanos tecnolgics que han canviat radicalment tant la vida quo-
tidiana com la professional de tots nosaltres. La irrupci dInternet en
les activitats diries i les relacions laborals, la immediatesa de la infor-
maci i els nous canals per a comunicar-la, i la socialitzaci daquestes
noves xarxes comunicatives i de relaci han comportat altres maneres
dexpressar-se i de contar la realitat. Avanant-se a lesdevenidor, en la
introducci que precedeix els Criteris lingstics de 1995 ja sadvertia
que uns criteris sn sempre un instrument de treball, que cal revisar
contnuament perqu complisquen permanentment la seua finalitat, que
no s altra que aconseguir que el llenguatge responga amb ductilitat
als reptes que se li plantegen en cada moment.
Aquest s, sens dubte, el punt de partena dels criteris lingstics
INTRODUCCI
que hui presentem en societat i posem a labast de tothom: cercar la sin-

tonia entre les noves maneres de comunicaci i les noves formes dex-
pressi, partint de la base que la comunicaci s el fonament essencial
de les relacions entre les persones. Aix explica tamb ladopci dunes
formes lingstiques en compte dunes altres legtimament consolidades
i arrelades per altres institucions en els mbits competencials respec-
11
tius. El pas del temps, juntament amb la superposici de la virtualitat
a la realitat com a conseqncia de la consolidaci de la societat de
la informaci, duna banda, i lincrement del nombre de professionals
que fan servir el valenci en mbits altament especialitzats i qualificats,
de laltra, ens situen en un panorama ben diferent del de fa vint anys.
Aquest nou paisatge, on les tecnologies de la informaci i de la comu-
nicaci plantegen reptes cada dia, requereix precisament ser abordat
amb aquella ductilitat que es preveia necessria fa dues dcades.
En aquella proposta precedent sapostava ja per lassoliment de la m-
xima eficcia comunicativa entre els parlants, tal com hem indicat. En
la mateixa lnia, i tenint en compte tant labast de lAdministraci de la
Generalitat del segle xxi com la diversitat dinstitucions, dorganismes
i de serveis que la integren, hem maldat per trobar-hi lequilibri entre
la comunicabilitat i la formalitat amb qu lAdministraci pblica sha
de relacionar amb la ciutadania.
Amb aquesta voluntat, la Direcci General de Poltica Lingstica i Ges-
ti del Multilingisme va encarregar a un grup de tcnics lingstics la
redacci del primer esborrany dels criteris lingstics, que poste-
riorment foren sotmesos a la consideraci de les institucions segents:
Universitat de Valncia
Universitat dAlacant
Universitat Jaume I de Castell
Universitat Politcnica de Valncia
Universitat Miguel Hernndez dElx
Corts Valencianes
Consell Jurdic Consultiu
Diputaci de Valncia
Diputaci dAlacant
Diputaci de Castell
Federaci Valenciana de Municipis i Provncies
Ajuntaments de Valncia, Alacant, Castell, Elx, Torrent, Gandia,
Alcoi i Sagunt.
12
Una vegada incorporades algunes esmenes i suggeriments, la redacci
fou revisada novament pel grup de tcnics lingstics, i el text resultant,
lliurat a lAcadmia Valenciana de la Llengua, mxima instituci norma-
tiva, perqu emetera un informe sobre ladequaci de la proposta a la
normativa gramatical. Dacord amb linforme ems per lAVL en data 13
de setembre de 2016, shan revisat algunes solucions a fi dadequar-les a
les seues recomanacions, amb el desig exprs de disposar duns criteris
estables i consolidats per al conjunt de les administracions pbliques.
Lobjectiu compartit amb lAVL ha sigut la llavor daquest treball que
ara presentem i posem a disposici de qualsevol persona interessada
a escriure acuradament en valenci, a assolir-ne una bona competncia
lingstica. Perqu, si b aquests criteris sn obligatoris per a lAdmi-
nistraci de la Generalitat i els ens que en depenen, seria desitjable
que foren assumits tamb pel conjunt de les administracions pbliques
que duen a terme la seua activitat a la nostra comunitat autnoma. Amb
la illusi que esdevinguen una eina funcional i prctica, de veritable
acompanyament cap a lautonomia lingstica, com a vehicle indispen-
sable envers lexcellncia en la comunicaci, en el tracte i en el servei
a la ciutadania valenciana del segle xxi, hem elaborat els criteris
lingstics de ladministraci de la generalitat.
Conselleria dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport

Valncia, 23 de novembre de 2016, trenta-tres aniversari de laprovaci
INTRODUCCI
de la Llei ds i ensenyament del valenci
13
1. APOSTROFACI
1.1. Abreviacions
Davant de sigles sillbiques, les que es llegeixen com qualsevol al-
tra paraula, larticle i la preposici de segueixen les normes generals
dapostrofaci.
lONU
la UEFA
lIVAP
lUCI
dUNICEF
En les sigles alfabtiques, les que es lletregen, lapostrofaci depn de la

pronncia del nom de la primera lletra. Davant de consonant, sapostro-
fen el, la i de si el nom daquesta consonant inicial comena per vocal.
dFM
lNBA
la BBC
Davant de vocal, i tenint en compte que laccent recau sobre la vocal

tnica del nom de lltima lletra de les sigles alfabtiques, sapostro-
APOSTROFACI
fen sempre el i de. Larticle femen no sapostrofa davant de sigles que

comencen per u o i, ja que aquestes sn tones.
la UGT
lONG
dIBM
la ITV
15
1.2. H aspirada
La h de paraules procedents daltres llenges que ja han sigut adaptades
ortogrficament sha de llegir muda encara que en lidioma del qual
prov es pronuncie aspirada, i, per tant, cal seguir les normes generals
dapostrofaci.
lhandbol
dhoquei
lhmster
En el cas destrangerismes no adaptats, que sescriuen amb lortografia

de lidioma de procedncia, si la h sona aspirada no sha dapostrofar.
el hooligan
la hacker
Tampoc sha dapostrofar davant de noms propis i els seus derivats que
mantenen una h aspirada en posici inicial, ja que sn de procedncia
estrangera i no estan adaptats.
Leconomia de Houston no sha incls en el temari.
La msica de Hndel est molt ben representada en les
jornades.
1.3. El grup consonntic inicial s + consonant

Davant de paraules que comencen amb s seguida de consonant,
sapostrofa larticle mascul el, per ni larticle femen la ni la preposi-
ci de shi apostrofen.
lsnack
lstradivarius
la Scala de Mil
la novella de Stendhal
16
1.4. Xifres
Cal apostrofar larticle i la preposici de davant de les xifres romanes i
arbigues que, si estigueren escrites amb carcters alfabtics, corres-
pondria apostrofar.
d1 de febrer
lXI Congrs
1.5. Mots en cursiva, en negreta i entre cometes

No sapostrofa davant de cursiva amb valor metalingstic.
La paraula atenci s un derivat de atendre.
En la resta de casos, les modificacions de format a qu puga estar sot-

mesa una paraula no alteren les normes generals dapostrofaci.
Lautor dEl nom de la rosa s Umberto Eco.
Ha manifestat que vol canviar lactual estructura
administrativa.
1.6. Noms comercials i noms propis

Davant de noms comercials i noms propis comenats amb article en
majscula, sapliquen igualment les normes generals dapostrofaci.
una oferta dEl Corte Ingls
un article dEl Temps
APOSTROFACI
el men dEl Rac de lOlla
Daquest s es desprn que, en el cas darticles amb majscula, no shan

de fer les contraccions entre larticle i les preposicions.
Anirem a dinar a El Taulell.
Aquest fet va ser denunciat per El Peridic de lHorta.
17
2. ACCENTUACI
2.1. Sistema daccentuaci

Com a norma general, les paraules agudes acabades en -, -s i -n (com
comit, inters, aprn, etc.); els infinitius acabats en -ixer, -ncer i -nyer
(com conixer, convncer, atnyer, etc.), i les formes verbals acabades
en -iem i -ieu (com fiem, dieu, etc.) porten accent agut.
2.2. Majscules
Les lletres majscules han de tindre el mateix tractament, quant a lac-
centuaci i ls de la diresi, que les minscules.
ACCENTUACI
19
3. LARTICLE NEUTRE
Pel que fa a ls de larticle neutre en les construccions abstractives o

generalitzadores, aquest article funciona com a substantivador dad-
jectius, doracions de relatiu o de sintagmes preposicionals, s a dir,
delements que habitualment trobem com a complements dins dun
sintagma nominal i ara passen a ocupar la posici de nucli del sintagma.
Davant dadjectius, larticle t la propietat dalludir a un concepte abs-
tracte, al conjunt de coses que comparteixen els trets semntics de
ladjectiu. La forma general que farem servir en aquests casos ser
el + adjectiu.
En la seua poesia pretn destacar el bell, ladmirable, el
grandis, el sublim, amb una mescla que transcendeix lhum
i el div.
Far tot el necessari per a aprovar.
En algunes ocasions, per no sempre, s possible usar altres solucions,

que seran preferibles en cas que puga haver-hi confusi o quan expres-
sen millor el que es vulga transmetre.
Li agrada ms el que s francs [*lo francs] que les coses
LARTICLE NEUTRE
prpies de la terra [*lo propi de la terra].
Aquest edifici era un emblema de la modernitat [*de lo modern].
Cal defensar el que s nostre [*lo nostre].
No sap distingir entre bo i dolent [*lo bo i lo dolent].
21
Sn incorrectes les formes aix, all + adjectiu amb aquesta funci
generalitzadora, ja que aquestes formes sn pronoms, i no articles.
*Els papers representen all vell, mentre que la informtica
s aix nou [correcte: Els papers representen el vell,
mentre que la informtica s el nou].
En canvi, s que sn correctes aix, all quan funcionen com a autntics

pronoms, o b davant duna oraci de relatiu o un sintagma preposi-
cional.
Aix nou que has portat magrada molt.
Fes el que.../ all que vulgues.
El que dius.../ Aix que dius no s correcte.
Aix de ton pare no sembla greu.
Tamb evitarem ls de el / aix / all + participi, que caldr substituir

per una oraci de relatiu.
*Segons lindicat.../ *all indicat en larticle tercer... [correcte:
Segons indica larticle tercer... / Segons sindica en larticle
tercer...].
22
4. FORMACI DEL PLURAL
4.1. Mots acabats en -sc, -st, -xt i -ig

Com a norma general, sn preferibles les formes de plural en -os a les
acabades en -s en les paraules que en singular acaben en -sc, -st, -xt i
-ig: discos, gustos, textos, rojos, etc.
Excepcionalment, per, cal considerar preferibles les formes de plural en
-s en el mots raigs i tests (proves), aix com en alguns termes cientfics,
generalment pertanyents a la biologia, com protists, protoctists, blasts (i
compostos: caliptoblasts, gimnoblasts, etc.), cists (i compostos: aerocists,
sarcocists, etc.), i plasts (i compostos: amiloplasts, leucoplasts, etc.).
4.2. Plurals dalguns mot acabats en -e tona

En les paraules que acaben en -e tona, sn preferibles les terminacions
en -s a -ns per a formar el plural: homes, joves, raves, marges, etc.
4.3. Noms de dinasties i cognoms

Pel que fa a les dinasties, algunes se solen usar en plural (els ustries,
els Borbons, els Trastmares, etc.); i altres, en singular (els Borja, els
Estuard, els Romanov, els Tudor, etc.). FORMACI DEL PLURAL
Pel que fa als cognoms, si sutilitzen per a referir-se a diverses persones
duna mateixa famlia, el ms habitual s mantindren la forma originria
(els March, els Trnor) i no pluralitzar.
23
4.4. Plural de paraules compostes
4.4.1. Compostos soldats o units amb guionet
El plural daquests mots es forma afegint el morfema distintiu al segon
element.
altaveu altaveus
blanc-i-blau blanc-i-blaus
curtcircuit curtcircuits
llargmetratge llargmetratges
nou-ric nou-rics
pasdoble pasdobles
pit-roig pit-rojos
riba-roger riba-rogers

4.4.2. Compostos amb dos substantius separats
Quan els dos substantius formants del compost sescriuen separada-
ment, el plural es forma afegint el morfema distintiu corresponent al
primer element del compost i deixant invariable el segon.
cami cisterna camions cisterna
decret llei decrets llei
hora punta hores punta
4.4.3. Compostos amb un adjectiu i un substantiu separats

El plural daquests mots es forma afegint el morfema de plural als dos
elements.
baix relleu baixos relleus
gurdia civil gurdies civils
24
4.5. Plural de paraules estrangeres
Els mots estrangers no adaptats grficament (que, per tant, mantenen
intacta la grafia original) fan el plural, de manera preferent, afegint el
morfema propi del valenci. Se superen aix les dificultats que compor-
taria formar en cada cas el plural segons la llengua original.
ikastola ikastoles
leitmotiv leitmotivs
whisky whiskys
Cal parar esment a no aplicar els morfemes de plural del castell.

ikastola *ikastolas
ikurria *ikurrias
Sexceptuen daquesta norma general els casos dels plurals presos de la

llengua original coneguts i usats pels especialistes dun camp especfic.
Al segle xviii, molts papers operstics eren interpretats pels
castrati [sing. castrato].
Han programat un concert de lieder de Brahms [sing. lied].
FORMACI DEL PLURAL
25
5. FORMACI DEL FEMEN
5.1. Noms amb sufixos de derivaci

5.1.1. Noms invariables
Hi ha una srie de sufixos que sn invariables, com -aire, -al, -ana, -ar,
-ble, -ense, -euta, -ista, -metra, -nauta, -pata, etc., de manera que en les
paraules acabades amb alguna daquestes terminacions es marca el
gnere amb el determinant (article, demostratiu, indefinit, quantitatiu,
etc.) mascul o femen.
un guixaire una guixaire
el fiscal la fiscal
un ordenana una ordenana
un auxiliar una auxiliar
el comptable la comptable
el forense la forense
el fisioterapeuta la fisioterapeuta
el periodista la periodista
el gemetra la gemetra FORMACI DEL FEMEN
un astronauta una astronauta
un homepata una homepata
5.1.2. Noms variables

Daltres sufixos, per, presenten formes variables per a indicar explci-
tament el mascul i el femen, com ara -/-ana, -and/-anda, -ari/-ria,
-at/-ada, -atre/-atra, -cur/-cura, -er/-era, -gog/-goga, -graf/-grafa, -/-ina
(o -/-na), -iu/-iva, -leg/-loga, -nom/-noma, -or/-ora, -sof/-sofa, etc.
27
cirurgi cirurgiana
doctorand doctoranda
empresari empresria
magistrat magistrada
pediatre pediatra
pedicur pedicura
enginyer enginyera
pedagog pedagoga
gegraf gegrafa
ballar ballarina
executiu executiva
hematleg hematloga
astrnom astrnoma
gestor gestora
filsof filsofa
5.2. Noms sense sufixos de derivaci

5.2.1. Noms invariables
Els noms que no tenen sufix derivatiu no presenten distinci de gnere,
i, per tant, el mascul i el femen sindiquen anteposant el determinant
corresponent.
el cnsol la cnsol
un intrpret una intrpret
En el cas dels noms compostos fusionats que designen oficis, si tenen

sufix de derivaci, cal aplicar la marca especfica de femen quan el
sufix ho permeta.
el picapedrer la picapedrera
el passamaner la passamanera
28
Per
el tastavins la tastavins
5.2.2. Noms variables

Sha dusar la forma femenina dels mots que tinguen un morfema espe-
cfic per a marcar aquest gnere.
un arquitecte una arquitecta
el capit la capitana
el prit la prita
el canceller la cancellera
un rbitre una rbitra
el botnic la botnica
5.3. Els sufixos -essa i -ista

El sufix -essa cal reservar-lo per als ttols nobiliaris i aquells crrecs
consolidats en la tradici oral i escrita: abadessa, alcaldessa, comtessa,
duquessa, jutgessa, metgessa, etc.
El sufix -ista sha de fer servir com a invariable: abstencionista, activista,
contorsionista, etc.
5.4. Noms de professions acompanyats dadjectius qualificatius

Cal tindre en compte que ladjectiu o els adjectius que acompanyen FORMACI DEL FEMEN
els noms de professions han de concordar en gnere i nombre amb els
substantius a qu es refereixen.
uns ajudants tcnics sanitaris
la tcnica mitjana de promoci cultural
una enginyera qumica
29
6. PRONOMS
Pel que fa al pronom feble de segona persona, sha demprar la forma

us davant del verb i tamb darrere del verb quan acabe en vocal, i la
forma vos darrere del verb acabat en consonant o en diftong decreixent.
acabeu-vos
heu dacabar-vos
us heu acabat
us va donar
veure-us
Els complements indirectes inanimats (tant si sn datius neutres a,

aix i all com si no ho sn) es poden pronominalitzar amb el pronom
li (o el plural los) sempre que no puguen ser interpretats clarament com
un complement de rgim, el qual pronominalitza amb el pronom hi.
Als assumptes econmics cal donar-los importncia.
Li done poc de valor, a aix.
Li ha afegit un nou captol [al llibre].
Li ha posat un accent [a la lletra].
En canvi
Sha obert el termini dinscripci en el curs. Shi podran
PRONOMS
inscriure les persones que tinguen la titulaci adequada.
31
7. DEMOSTRATIUS
7.1. Formes
Com a norma general, shan dusar les formes reforades dels demos-
tratius (aquest, aqueix, aquell i derivats). Les formes simples (este, eixe
i derivats) cal reservar-les per a determinats discursos o escrits en
qu calga conservar la forma original o popular, com ara un judici del
Tribunal de les Aiges.
Per al mascul plural del demostratiu aquest sha demprar la forma
aquests.
7.2. Graus
En el valenci actual susa un sistema de tres graus de proximitat o
llunyania respecte als interlocutors de lacte de parla:
1r grau; proximitat a qui parla: aquest
2n grau; proximitat a qui escolta o llig: aqueix
3r grau; llunyania tant de qui parla com de qui escolta: aquell
Aquest sistema t plena vigncia en la llengua parlada quan els demos-

tratius tenen un valor predominantment dctic, s a dir, quan fan refe-
rncia a objectes o elements concrets dins duna situaci comunicativa,
de manera que la seua referncia es troba especficament determinada
DEMOSTRATIUS
en lacte denunciaci.
Aquest llibre que porte a la m...
Aqueix vestit que thas posat...
Aquella muntanya que veiem des dac...
33
En el llenguatge escrit, el sistema de tres graus s usat tradicionalment
en la correspondncia o en les comunicacions entre diversos organis-
mes, quan ens referim a lmbit del receptor.
Us envie lexpedient perqu siga tramitat per aqueix servei.
Tanmateix, un s habitual dels demostratius en la llengua escrita s

aquell en el qual no fan referncia a un element per la seua posici
fsica o temporal respecte als interlocutors, sin que serveixen per
a referir-se a un element ja mencionat prviament en el discurs (s
anafric) o que esmentarem a continuaci (s catafric). En aquestes
funcions, les construccions ms habituals noms distingeixen entre dos
graus de proximitat o llunyania. Per aix, en el registre formal escrit
propi de lAdministraci (exceptuant el cas de la correspondncia o la
comunicaci entre organismes) usarem normalment les formes aquest
(i flexi) i aquell (i flexi).
Aquest s el principal objectiu de lAdministraci: el servei a
la ciutadania.
El personal funcionari sintegrar tamb en una administraci
pblica diferent de la del seu ingrs mitjanant un concurs
de mrits, amb els requisits i criteris que regeixen aquest
sistema de provisi de llocs.
Quan les entitats locals de la Comunitat Valenciana no disposen
de la suficient capacitat financera o tcnica, lAdministraci
de la Generalitat, dacord amb el que estableix la normativa
bsica estatal, cooperar amb aquelles perqu puguen
realitzar correctament la seua funci.
Pel que fa als demostratius neutres, usarem les formes aix i all amb
els valors anafric i catafric caracterstics de la llengua escrita, i tamb
davant de relatiu.
All que em vas dir s cert.
34
Com a conseqncia de tot aix, shan realitzat determinats
ajustos en lestructura del text modificant la numeraci dels
articles i, per tant, de les remissions i concordances entre
aquests.
DEMOSTRATIUS
35
8. POSSESSIUS: S I ABS
En certs casos, s preferible prescindir del possessiu relacionat amb

parts del cos, noms de parentiu, objectes prxims, etc., quan la relaci
s bvia i no hi ha possibilitat de confusi.
Vindr amb la dona i els fills [i no: amb la seua dona i els seus
fills].
Si no queda satisfet, li tornem els diners [i no: els seus diners].
He portat el cotxe al taller [i no: el meu cotxe].
En canvi, en altres casos que requereixen una referncia concreta (com

quan indiquem caracterstiques, propietats, elements constitutius, etc.),
el possessiu s plenament correcte, sense perjudici que puga usar-se
tamb, de vegades, alguna altra construcci equivalent.
El graf s un nou material amb nombroses aplicacions
industrials; la seua impermeabilitat qumica sestudia com
a escut de la radioactivitat en les centrals nuclears.
El seu carcter [= el carcter que t] no magrada.
Els metalls reflecteixen tota la llum que incideix sobre la seua POSSESSIUS: S I ABS
superfcie lliure.
Galilea era la regi ms rica i frtil de Palestina. Els seus
habitants [= els habitants daquesta regi] vivien de
lagricultura, el comer i la pesca al llac Tiberades.
La Marina i les seues muntanyes sn un gran pol datracci
turstica.
37
Els substantius que indiquen una acci verbal requereixen normalment
complements que representen el subjecte o els complements que tindria
el verb corresponent. Aquests complements poden ser substituts, de
vegades, per un possessiu. El possessiu s plenament correcte quan el
referent s una persona o quan el complement que representa faria el
paper de subjecte del verb equivalent (possessiu subjectiu).
Algunes de les veus ms autoritzades en la teoria de lart
contemporani han passat per lIVAM i han compartit amb el
pblic el seu pensament i les seues investigacions artstiques
[les veus ms autoritzades s el referent dels possessius i
faria de subjecte de pensar i de investigar].
La lingstica histrica estudia lorigen de les paraules i la seua
evoluci en el temps [= levoluci de les paraules].
La vostra reclamaci ser atesa tan prompte com siga possible
[el referent s una persona].
En canvi, s preferible evitar el possessiu de cosa i objectiu (s a dir,

aquell que representa objectes o entitats no animades que farien de
complement directe del verb equivalent), sobretot en frmules fixes
del llenguatge administratiu o quan poden ser fcilment substituts per
altres construccions.
Aquesta llei entrar en vigor lendem de ser publicada en el
DOGV [millor que: ...de la seua publicaci...].
Contra el present acte es podr interposar un recurs de
reposici a partir que es notifique [millor que: ...de la seua
notificaci...].
El museu de Bagdad contenia tresors dincalculable valor.
La destrucci daquest museu [o: daquests tresors] va
comportar una prdua irreparable per a la humanitat [millor
que: ...La seua destrucci...].
38
En aquest captol estudiarem els documents administratius,
les seues caracterstiques i ls que tenen [millor que: ...el
seu s.].
Les seues dades personals seran incloses en un fitxer protegit
per a ser tractades segons la Llei de protecci de dades
[millor que: ...un fitxer protegit per al seu tractament...].
POSSESSIUS: S I ABS
39
9. NUMERALS
9.1. Cardinals
Usarem les formes huit, huitanta, huit-cents, dsset, dhuit i dnou.
En el cas del nombre dos, cal fer la distinci de gnere (dos/dues).
dos consellers
dues conselleres
9.2. Ordinals
Les formes ds general shan de formar afegint el sufix -/-ena (cinqu,
catorzena, etc.) al cardinal corresponent a partir del cinqu.
Latleta va arribar a la meta en cinquena posici.
La resoluci, en la disposici addicional huitena, introdueix
dues noves modalitats de registre.
Les formes de base llatina quedaran limitades a alguns usos particulars

com a substantius; sutilitzen, per exemple, per a referir-se a estrofes
(una octava, una dcima), a intervals musicals (una quinta, una sexta) o
a altres conceptes (una novena).
Linterval que resulta de sumar una quarta justa i una quinta
justa s una octava.
La dcima s una estrofa formada per deu versos heptasllabs.
NUMERALS
Aix mateix, en el cas de segon, sha de fer la concordana amb els

substantius femenins (segona, segones).
41
9.3. Expressions numriques: convencions grfiques
9.3.1. Ls de lletres i xifres
Pel que fa a ls de les lletres i les xifres en les expressions numriques,
remetem al Manual de documentaci administrativa de lAcadmia Va-
lenciana de la Llengua (a partir dara, AVL), que ninclou una casustica
molt completa i detallada.
No obstant aix, a continuaci ressenyem els usos que considerem ms
generals i imprescindibles.
Sescriuen amb lletres:

a) Els nombres que sexpressen en una sola paraula, les desenes i les
paraules cent, mili, bili, etc.
b) Els nombres que indiquen una quantitat aproximada o sempren amb

una intenci expressiva.
El document t trenta planes aproximadament.
Ho hem repetit tres mil vegades.
c) Els numerals que expressen el nom de les dcades.

la dcada dels seixanta
d) Els nombres ordinals i els fraccionaris.

la Segona Guerra Mundial
un ter de les funcionries
Sescriuen amb xifres:

a) Els nombres que sexpressen amb ms duna paraula, unides amb
guionets o sense.
32 fotocopiadores
105 sobres
42
Si en un mateix fragment es combinen nombres expressats amb una
sola paraula i amb ms duna, cal escriurels tots amb xifres.
Ajudes destinades a artistes que tinguen entre 20 i 35 anys.
b) Els nombres amb decimals i els que van seguits de smbols o abrevi-
atures (per exemple, % i C), tot i que en el cas dels percentatges, si no
es tracta duna referncia precisa, shan descriure amb lletres.
El finanament del conveni el far al cinquanta per cent cada
administraci.
Lestiu passat el 20 % de les nits hi hagu una temperatura
superior als 23,5 C.
c) En general, els nombres que indiquen xifres concretes en contextos

estadstics i cientfics, de datacions i horaris, i dadreces i infraestruc-
tures viries.
AP-7 o autopista del Mediterrani
carrer de Dalt, nm. 4
latitud 66 33 39 S
reuni convocada a Valncia, el 4 de febrer de 2012, a les 9.30 h
Aix no obstant, en els casos de referncies horries imprecises i dates

histriques i festivitats, shan descriure amb lletres.
Lacte comenar sobre les quatre i mitja.
LU de Maig se celebra amb manifestacions.
Els autobusos podran aparcar a la zona del pont del Nou
dOctubre.
NUMERALS
43
9.3.2. Ls del punt
9.3.2.1. Quantitats
Cal posar punt per a separar els milers, els milions, els milers de milions,
els bilions, etc., que sutilitzen com a cardinals. A ms, la part decimal
sha de separar de la part entera amb una coma.
No han de dur punt els nombres cardinals enters que tenen un valor
ordinal, com els anys, els nmeros de carrer, els nmeros de pgina,
els nmeros de telfon, els codis postals, els nmeros dels documents
didentitat i dels comptes corrents o la numeraci dels decrets, les lleis,
etc.
El 1978 es va aprovar la Constituci.
Ho trobars en la pgina 1087.
Reial decret 1023/2015, de 13 de novembre, pel qual es
desplega reglamentriament la composici, lorganitzaci
i lexercici de funcions de la Secci Primera de la Comissi
de Propietat Intellectual.
Si la referncia numrica s molt llarga i es vol seqenciar, s preferible

utilitzar lespai com a element separador.
DNI nm. 41 690 763
tel.: 96 261 38 00
9.3.2.2. Dates
No sha descriure punt desprs de les datacions.
Alacant, 24 de juny de 2018
9.3.2.3. Hores
Sutilitzar el punt per a separar les hores i els minuts.
La reuni comenar a les 9.15 hores.
44
10. QUANTITATIUS
10.1. s de la preposici de
Segons ls general en valenci, es diferencien tres grups de quantita-
tius:
1. Els que adopten sistemticament la preposici de: gens.
La reforma de la llei no va tindre gens de repercussi.
2. Els que noms ladopten si acompanyen un nom mascul singular:

molt, poc, bastant, prou, quant, tant.
Hi ha poc de temps, per molta documentaci.
3. Els que no ladopten en cap cas: massa, gaire, ms, menys.

Hi ha massa cadires a la sala.
10.2. Oposici prou/bastant

Conv mantindre loposici entre prou i bastant: usarem prou amb el
sentit de en quantitat suficient, i bastant amb el significat de en una
quantitat relativament gran.
QUANTITATIUS
Ja shan recollit bastants signatures contra el projecte, encara

que no se sap si nhi haur prou per a detindrel.
10.3. Oposici uns/uns quants

Diferenciarem entre el determinant uns, unes, com a plural de larti-
cle indefinit, o com a adjectiu indefinit que especifica vagament un
45
substantiu, i uns quants, unes quantes, o b alguns, algunes, amb valor
quantitatiu, amb el significat de certa quantitat petita.
Cal comprar unes tisores, unes pinces i unes tenalles.
El tren arribar dac a uns quants minuts [o: alguns minuts].
Lescrit va tindre entrada fa uns quants dies [o: alguns dies].
Per a mi, sempre han sigut uns bons companys.
Portes unes sabates molt boniques.
46
11. VERBS
11.1. Present dindicatiu i de subjuntiu

Usarem les formes segents:
primera persona del present dindicatiu

1a conjugaci: cante
2a conjugaci: tem; perd
3a conjugaci pura: dorm; sent
present de subjuntiu
1a conjugaci 2a conjugaci 3a conjugaci pura
1 cante 1 tema perda 1 dorma
2 cantes 2 temes perdes 2 dormes
3 cante 3 tema perda 3 dorma
4 cantem 4 temem perdem 4 dormim
5 canteu 5 temeu perdeu 5 dormiu
6 canten 6 temen perden 6 dormen
En els verbs regulars de la segona (tmer, perdre, batre, etc.) i de la ter-

cera conjugaci pura (dormir, bullir, sentir, etc.), utilitzarem les formes
no velaritzades segons els models indicats.
VERBS
47
11.2. Verbs incoatius
Les formes que utilitzarem sn les segents:
Present dindicatiu Present de subjuntiu

1 servisc 1 servisca
2 serveixes 2 servisques
3 serveix 3 servisca
4 servim 4 servim
5 serviu 5 serviu
6 serveixen 6 servisquen
11.3. Verbs de doble conjugaci: pura i incoativa

Hi ha alguns verbs (afegir, engolir, fregir, llegir, tenyir, teixir, vestir...)
que admeten tant les formes pures de la tercera conjugaci com les de
la conjugaci incoativa. Quan usem les formes pures daquests verbs,
utilitzarem les variants no velaritzades.
Afegir
1 afig 1 afija
2 afiges 2 afiges
3 afig 3 afija
4 afegim 4 afegim
5 afegiu 5 afegiu
6 afigen 6 afigen
48
Engolir
1 engul 1 engula
2 enguls 2 engules
3 engul 3 engula
4 engolim 4 engolim
5 engoliu 5 engoliu
6 engulen 6 engulen
Fregir
1 frig 1 frija
2 friges 2 friges
3 frig 3 frija
4 fregim 4 fregim
5 fregiu 5 fregiu
6 frigen 6 frigen
Llegir
1 llig 1 llija
2 lliges 2 lliges
3 llig 3 llija
4 llegim 4 llegim
5 llegiu 5 llegiu
VERBS
6 lligen 6 lligen
49
Teixir
1 tix 1 tixa
2 tixes 2 tixes
3 tix 3 tixa
4 teixim 4 teixim
5 teixiu 5 teixiu
6 tixen 6 tixen
Tenyir
1 tiny 1 tinya
2 tinys 2 tinyes
3 tiny 3 tinya
4 tenyim 4 tenyim
5 tenyiu 5 tenyiu
6 tinyen 6 tinyen
Vestir
1 vist 1 vista
2 vistes 2 vistes
3 vist 3 vista
4 vestim 4 vestim
5 vestiu 5 vestiu
6 visten 6 visten
50
En verbs com consumir, mentir, presumir, etc., usarem les formes incoa-
tives, ms esteses: consumisc, consumeixes, consumeix...; consumisca...;
mentisc, menteixes, menteix...; mentisca...; presumisc, presumeixes, pre-
sumeix...; presumisca...
11.4. Passat simple / passat perifrstic

Sn plenament acceptables les dues formes del passat: la simple (cant)
i la perifrstica (vaig cantar). Poden combinar-se com a recurs estilstic,
encara que cal tindre present que la forma perifrstica s la ms estesa.
Pel que fa al passat simple, usarem les formes no velaritzades en aquells
verbs als quals no correspon forma velaritzada en el present de sub-
juntiu.
Perdre
Passat simple
1 perd
2 perderes
3 perd
4 perdrem
5 perdreu
6 perderen
Dormir
Passat simple
1 dorm
2 dormires
3 dorm
VERBS
4 dormrem
5 dormreu
6 dormiren
51
Per a les formes auxiliars del perfet perifrstic, sn preferibles les for-
mes segents: vas, vam, vau i van.
11.5. Imperfet de subjuntiu

Per a limperfet de subjuntiu usarem les formes en r.
1a conjugaci 2a conjugaci 3a conjugaci

1 cantara 1 perdera 1 servira
2 cantares 2 perderes 2 servires
3 cantara 3 perdera 3 servira
4 cantrem 4 perdrem 4 servrem
5 cantreu 5 perdreu 5 servreu
6 cantaren 6 perderen 6 serviren
Pel que fa a larrel dels verbs, utilitzarem les formes sense velaritzar
en els verbs que no tenen forma velaritzada en el present de subjuntiu.
perdre: perdera
dormir: dormira
11.6. Infinitiu
Hi ha una srie dinfinitius de la segona conjugaci que presenten una
doble forma: amb laccent en el radical (acabats en re) i amb laccent
en la desinncia (acabats en er). En general, sn preferibles les formes
en re: caldre, valdre, doldre...
Daltra banda, utilitzarem les formes dinfinitiu tindre, vindre i veure, i els
compostos corresponents: mantindre, intervindre, previndre, convindre,
preveure...
Per al futur i condicional del verb veure, usarem veur, veurs, etc., i
veuria, veuries, etc.
52
11.7. Participi. Les terminacions -it/-ert
Pel que fa als verbs complir, establir, oferir, omplir, reblir, sofrir, suplir,
etc., farem servir els participis complit, establit, oferit, omplit, reblit,
sofrit, suplit, etc.
11.8. Formes amb i antihitica

Emprarem les formes amb i antihitica que presenten els verbs caure,
creure, dir, dur, fer, jaure, riure, seure, traure, veure i compostos en certs
temps verbals.
Caure
Present dindicatiu Imperfet dindicatiu Gerundi
1 caic 1 queia caient
2 caus 2 queies
3 cau 3 queia
4 caiem 4 quiem
5 caieu 5 quieu
6 cauen 6 queien
Creure
1 crec 1 creia creient
2 creus 2 creies
3 creu 3 creia
4 creiem 4 criem
5 creieu 5 crieu
6 creuen 6 creien
VERBS
53
Dir
Imperfet dindicatiu
1 deia
2 deies
3 deia
4 diem
5 dieu
6 deien
Dur
Imperfet dindicatiu
1 duia
2 duies
3 duia
4 diem
5 dieu
6 duien
Fer
Imperfet dindicatiu
1 feia
2 feies
3 feia
4 fiem
5 fieu
6 feien
54
Jaure
1 jac 1 jeia jaient
2 jaus 2 jeies
3 jau 3 jeia
4 jaiem 4 jiem
5 jaieu 5 jieu
6 jauen 6 jeien
Riure
Imperfet dindicatiu
1 reia
2 reies
3 reia
4 riem
5 rieu
6 reien
Seure
1 sec 1 seia seient
2 seus 2 seies
3 seu 3 seia
4 seiem 4 siem
5 seieu 5 sieu
VERBS
6 seuen 6 seien
55
Traure
1 trac 1 treia traient
2 traus 2 treies
3 trau 3 treia
4 traiem 4 triem
5 traieu 5 trieu
6 trauen 6 treien
Veure
1 veig 1 veia veient
2 veus 2 veies
3 veu 3 veia
4 veiem 4 viem
5 veieu 5 vieu
6 veuen 6 veien
Per es formen de manera regular la primera i la segona persona del

plural del present dindicatiu, aix com els gerundis, dels verbs dir (diem,
dieu; dient), dur (duem, dueu; duent) fer (fem, feu; fent) i riure (riem, rieu;
rient).
11.9. Particularitats de certs verbs irregulars

A ms de les observacions fetes anteriorment, pel que fa a alguns verbs
irregulars usarem les formes que sindiquen a continuaci, que es faran
extensives als seus compostos conjugats de manera similar.
56
Verb cabre
Present de subjuntiu
1 cpia
2 cpies
3 cpia
4 capiem
5 capieu
6 cpien
Verb collir
1 cull 1 culla
2 culls 2 culles
3 cull 3 culla
4 collim 4 collim
5 colliu 5 colliu
6 cullen 6 cullen
Verb crrer
Present dindicatiu Present de subjuntiu Imperatiu
1 crrec 1 crrega
2 corres 2 crregues 2 corre
3 corre 3 crrega
4 correm 4 correguem 4 correguem
5 correu 5 corregueu 5 correu
VERBS
6 corren 6 crreguen
57
Verb cosir
1 cus 1 cusa
2 cuses 2 cuses
3 cus 3 cusa
4 cosim 4 cosim
5 cosiu 5 cosiu
6 cusen 6 cusen
Verb crixer
1 cresc 1 cresca
2 creixes 2 cresques 2 creix
3 creix 3 cresca
4 creixem 4 cresquem 4 cresquem
5 creixeu 5 cresqueu 5 creixeu
6 creixen 6 cresquen
Verb cruixir
1 cruix 1 cruixa
2 cruixes 2 cruixes
3 cruix 3 cruixa
4 cruixim 4 cruixim
5 cruixiu 5 cruixiu
6 cruixen 6 cruixen
58
Verb eixir
Present dindicatiu Passat simple
1 isc 1 isqu (o eix)
2 ixes 2 isqueres (o eixires)
3 ix 3 isqu (o eix)
4 eixim 4 isqurem (o eixrem)
5 eixiu 5 isqureu (o eixreu)
6 ixen 6 isqueren (o eixiren)
Present de subjuntiu Imperatiu

1 isca
2 isques 2 ix
3 isca
4 isquem 4 eixim (o isquem)
5 isqueu 5 eixiu
6 isquen
Verb fnyer
Passat simple Present de subjuntiu
1 fengu (o feny) 1 fenga (o fenya)
2 fengueres (o fenyeres) 2 fengues (o fenyes)
3 fengu (o feny) 3 fenga (o fenya)
4 fengurem (o fenyrem) 4 fenguem (o fenyem)
5 fengureu (o fenyreu) 5 fengueu (o fenyeu)
VERBS
6 fengueren (o fenyeren) 6 fenguen (o fenyen)
59
Verb fnyer (cont.)
Imperfet de subjuntiu Participi
1 fenguera (o fenyera) fengut (o fenyut)
2 fengueres (o fenyeres)
3 fenguera (o fenyera)
4 fengurem (o fenyrem)
5 fengureu (o fenyreu)
6 fengueren (o fenyeren)
Verb fer
Present dindicatiu Imperatiu
1 faig
2 fas 2 fes
3 fa
4 fem 4 fem
5 feu 5 feu
6 fan
Verb fugir
1 fuig 1 fuja
2 fuges 2 fuges
3 fuig 3 fuja
4 fugim 4 fugim
5 fugiu 5 fugiu
6 fugen 6 fugen
60
Verb haver
Present dindicatiu Condicional Present de subjuntiu
1 he 1 hauria 1 haja
2 has 2 hauries 2 hages
3 ha 3 hauria 3 haja
4 hem 4 haurem 4 hgem
5 heu 5 haureu 5 hgeu
6 han 6 haurien 6 hagen
Verb merixer
1 meresc 1 meresca
2 mereixes 2 meresques 2 mereix
3 mereix 3 meresca
4 mereixem 4 meresquem 4 meresquem
5 mereixeu 5 meresqueu 5 mereixeu
6 mereixen 6 meresquen
Verb morir
1 muir 1 muira
2 mors 2 muires 2 muir (o mor)
3 mor 3 muira
4 morim 4 morim 4 morim
5 moriu 5 moriu 5 moriu
VERBS
6 moren 6 muiren
61
Verb nixer
1 nasc 1 nasca
2 naixes 2 nasques
3 naix 3 nasca
4 naixem 4 nasquem
5 naixeu 5 nasqueu
6 naixen 6 nasquen
Verb obrir
1 bric 1 briga
2 obris 2 brigues 2 obri
3 obri 3 briga
4 obrim 4 obriguem 4 obrim (o obriguem)
5 obriu 5 obrigueu 5 obriu
6 obrin 6 briguen
Verb omplir
1 mplic 1 mpliga
2 omplis 2 mpligues 2 ompli
3 ompli 3 mpliga
4 omplim 4 ompliguem 4 omplim
(o ompliguem)
5 ompliu 5 ompligueu 5 ompliu
6 omplin 6 mpliguen
62
Verb plnyer
1 plangu (o plany) 1 planga (o planya)
2 plangueres (o planyeres) 2 plangues (o planyes)
3 plangu (o plany) 3 planga (o planya)
4 plangurem (o planyrem) 4 planguem (o planyem)
5 plangureu (o planyreu) 5 plangueu (o planyeu)
6 plangueren (o planyeren) 6 planguen (o planyen)

1 planguera (o planyera) plangut (o planyut)
2 plangueres (o planyeres)
3 planguera (o planyera)
4 plangurem (o planyrem)
5 plangureu (o planyreu)
6 plangueren (o planyeren)
Verb pertnyer
1 pertangu (o pertany) 1 pertanga (o pertanya)
2 pertangueres (o pertanyeres) 2 pertangues (o pertanyes)
3 pertangu (o pertany) 3 pertanga (o pertanya)
4 pertangurem (o pertanyrem) 4 pertanguem (o pertanyem)
5 pertangureu (o pertanyreu) 5 pertangueu (o pertanyeu)
6 pertangueren (o pertanyeren) 6 pertanguen (o pertanyen)
VERBS
63
Verb pertnyer (cont.)
1 pertanguera (o pertanyera) pertangut (o pertanyut)
2 pertangueres (o pertanyeres)
3 pertanguera (o pertanyera)
4 pertangurem (o pertanyrem)
5 pertangureu (o pertanyreu)
6 pertangueren (o pertanyeren)
Verb renyir
1 riny 1 rinya
2 rinys 2 rinyes
3 riny 3 rinya
4 renyim 4 renyim
5 renyiu 5 renyiu
6 rinyen 6 rinyen
Verb saber
Present de subjuntiu Imperatiu
1 spia
2 spies 2 spies
3 spia
4 sapiem 4 sapiem
5 sapieu 5 sapieu
6 spien
64
Verb tossir
1 tus 1 tussa
2 tusses 2 tusses
3 tus 3 tussa
4 tossim 4 tossim
5 tossiu 5 tossiu
6 tussen 6 tussen
Verb viure
1 visc 1 visca
2 vius 2 visques 2 viu
3 viu 3 visca
4 vivim 4 visquem 4 visquem
5 viviu 5 visqueu 5 viviu
6 viuen 6 visquen
Verb voler
1 vull 1 vulga
2 vols 2 vulgues
3 vol 3 vulga
4 volem 4 vulguem
5 voleu 5 vulgueu
VERBS
6 volen 6 vulguen
65
11.10. El verb ser
s preferible la forma ser per a linfinitiu i sser per a ls com a subs-
tantiu.
La moci haur de ser aprovada per majoria simple.
Per
els ssers vius
lsser hum
Quant a les formes no personals del verb ser, usarem linfinitiu ser i
el gerundi sent; pel que fa al participi, farem servir les formes sigut,
siguda, siguts, sigudes.
En el cas de la segona persona del singular del present dindicatiu,
utilitzarem les formes ets o eres segons les necessitats comunicatives;
per a la primera i tercera persones del singular del passat simple, fui,
fou, i per a limperatiu, sigues, siguem, sigueu.
66
12. CONCORDANA
12.1. Concordana verbal

12.1.1. El participi passat
En els temps verbals compostos precedits per un pronom feble amb
valor de complement directe (el, la, els, les o en), s preferible mantindre
la concordana del participi.
Dinformes, nhem rebuts dos.
Ja lhem rebuda [la carta].
12.1.2. Subjectes amb sentit collectiu

Quan el subjecte t sentit collectiu, s preferible fer la concordana
en singular.
La majoria ha respost b.
Per quan el nom collectiu va acompanyat dun determinant especifi-

catiu en plural, s preferible establir la concordana en plural.
La majoria dels assistents van mostrar el seu desacord amb la
moci.
CONCORDANA
Amb un subjecte mltiple posposat al verb i coordinat per les conjun-

cions i o o, s preferible usar el verb en plural.
Segons el que disposen la Constituci i lEstatut dAutonomia.
Es faran un o dos exmens segons el nivell.
67
12.1.3. El verb haver-hi
Sha de mantindre invariable el verb haver-hi, sense fer-lo concordar
amb el subjecte.
No hi hagu intervencions durant la sessi.
12.1.4. Concordana en les passives pronominals

En les oracions passives pronominals en qu el sintagma nominal que
fa de subjecte gramatical s plural, el verb concorda en plural.
Es faran tres convocatries doposicions en els prxims tres
anys.
12.2. Concordana nominal

12.2.1. Adjectius posposats a substantius de gnere diferent
Quan, dins dun mateix sintagma nominal, hi ha substantius de gnere
diferent determinats per un mateix adjectiu, aquest sha dusar en la
forma masculina.
s vlid en contextos i situacions molt distints.
12.2.2. Relatius compostos

Tamb shan dutilitzar en la forma masculina els relatius compostos
que determinen ms dun substantiu de gnere diferent.
Els pares i les mares per als quals es far la reuni ja han rebut
la notificaci.
12.2.3. Adjectius anteposats a diversos substantius

Quan ladjectiu precedeix ms dun substantiu, aquell concerta amb el
primer en gnere i nombre.
El departament funciona millor grcies a la seua generosa
aportaci i esfor.
68
13. ADVERBIS
13.1. Graus en els adverbis de lloc

De manera parallela al que hem indicat per als demostratius, en la
llengua escrita habitual, on predominen els usos anafrics i catafrics
(referncia a un element del discurs ja mencionat o que sesmentar
prximament), s suficient amb la distinci de dos graus de proximitat/
llunyania: ac/all, all.
Ens referirem ara als drets de les persones; ac caldr distingir
entre subjectes actius i subjectes passius.
All on abans es parlava de minusvalidesa, ara parlem de
discapacitat.
En contextos molt formals, i on calga distingir entre els tres graus de dixi
(per exemple, en correspondncia o en comunicaci entre organismes),
podrem usar per al segon grau la forma clssica aqu. En tot cas, caldr
evitar la forma ah.
13.2. Doblets adverbials

Cal usar les formes en -e per als adverbis formats amb rere: arrere, dar-
rere, endarrere, enrere, rere.
Coherentment, shan descriure tamb amb e els substantius formats
amb ladverbi rere: rerefons, rereguarda.
Respecte a les formes hui/avui, usarem, en general, hui.
ADVERBIS
69
13.3. Adverbis en -ment
En els casos en qu apareixen seguits dos o ms adverbis acabats en
-ment, s preferible mantindre la terminaci en tots els adverbis, tant
en construccions coordinades com en comparatives.
El problema pot resoldres tant directament com indirectament.
Va respondre concisament i adequadament.
Cal tindre en compte que no s correcte suprimir noms la terminaci

en el primer adverbi.
*El problema pot resoldres tant directa com indirectament.
*Va respondre concisa i adequadament.
Tamb es poden usar altres possibilitats: de manera concisa i adequada,

duna manera concisa i adequada...
13.4. Doble negaci

Alguns adverbis i expressions adverbials com mai, ning, res, gens, cap,
tampoc, enlloc, en ma vida... poden tindre un sentit afirmatiu en cons-
truccions interrogatives, condicionals i dubitatives.
Vols res?
Si teniu cap dubte, alceu el bra.
Dubte que ho haja fet mai.
Per aix, quan aquesta mena de mots figuren en oracions negatives dar-
rere del verb, s obligatria la presncia de ladverbi negatiu no (excepte
quan precedeix la preposici sense, que ja t incorporada la negaci).
No ho he fet mai.
No tinc cap dubte.
No vull res.
Ha aprovat sense que ning lajudara.
70
Quan aquests mots van davant del verb, s poc habitual usar la doble
negaci, per si susa, cal ser coherent dins dun mateix text.
Cap de les respostes anteriors (no) s correcta.
Els gestors pblics mai (no) poden vulnerar la llei.
Tampoc (no) ser necessari adjuntar el document si ja figura en
poder de lAdministraci.
En certs casos, ser preferible adoptar lordre normal, collocant lad-

verbi o expressi darrere del verb, a fi devitar construccions afectades
o que puguen generar confusi.
La valoraci de la fase de concurs ser proporcionada, i la
puntuaci no determinar per si sola, en cap cas, el resultat.
Millor que
La valoraci de la fase de concurs ser proporcionada i, en cap
cas, la puntuaci (no) determinar per si sola el resultat.
ADVERBIS
71
14. PREPOSICIONS
14.1. La preposici de
14.1.1. s amb adverbis i preposicions
s preferible ls de la preposici de desprs de certs mots com da-
vant, darrere, davall, damunt, dins, etc., quan precedeixen un sintagma
nominal.
darrere de loficina
davant de lentitat
14.1.2. s en el nom de les vies pbliques

Com a norma general, sha de fer s de la preposici de per a unir la
part genrica amb la part especfica dels topnims de les vies urbanes.
la plaa de les Aules
el carrer de Crevillent
lavinguda de Peris i Valero
Aix no obstant, aquesta preposici no sutilitza quan el genric est

abreujat.
PREPOSICIONS
Pl. Aules, 3
C/ Crevillent, 35
Av. Peris i Valero, 128
73
Tampoc susa la preposici quan la part especfica s un adjectiu.
el carrer Major
la plaa Gran
14.2. Les preposicions a i en en les designacions de lloc

Davant de topnims, cal utilitzar la preposici a, tant si expressa di-
recci com situaci.
Vaig a Banyeres de Mariola.
Vivia a Banyeres de Mariola.
Tamb susar la preposici a davant de noms propis de lloc precedits

darticle, o b del genric que els acompanya.
A la ciutat dElx hi ha nombrosos restaurants.
Als Ports sol nevar tots els anys.
Ha actuat al Palau de la Msica i al teatre Principal.
Davant de larticle determinat i de ladjectiu interrogatiu quin, tendeix a

usar-se la preposici a quan es tracta de llocs fsics concrets o habituals,
o de parts del cos duna persona determinada.
A quin despatx treballa?
Cada any hi ha incendis als boscos.
Me lhe trobada al carrer.
T una ferida al cap.
En canvi, davant de substantius que expressen llocs menys definits o

menys localitzables en un punt concret, es prefereix usar la preposici
en.
En la superfcie terrestre lacceleraci de la gravetat s de 9,8
m/s.
74
En les cllules eucariotes lADN es troba concentrat en el nucli.
Davant de sintagmes nominals sense determinant o davant de larticle

indefinit i dels adjectius i pronoms demostratius, indefinits o quanti-
tatius:
Quan sexpressa direcci o moviment, s preferible la preposici a.
Anrem a aquell despatx.
Vam traslladar-nos a un lloc ms gran.
En canvi, per a expressar situaci cal emprar, en aquests casos, la

preposici en.
Aquest aparell s molt til en grans edificis.
Aquesta paraula s usual en moltes comarques.
Els capturaren en territori enemic.
En algunes ciutats el trnsit s ja insuportable.
La cita s en aquest bar.
La reuni es far en una sala del primer pis.
Quan les designacions de lloc no tenen un carcter estrictament locatiu,

sin temporal, histric o social, s preferible ls de la preposici en.
En lEuropa de les nacions se superaran moltes discriminacions.
Les institucions poltiques que es generaren en la Grcia cls-
sica...
PREPOSICIONS
En les designacions de lloc en sentit figurat (publicacions, lleis, reuni-

ons, associacions, institucions, etc.), s preferible ls de la preposici
en.
Lanunci es public en el Diari Oficial de la Generalitat Valenci-
ana.
75
Segons el que llegim en la Constituci...
Treballa en la Universitat de Valncia.
14.3. Lexpressi del temps

14.3.1. Expressions generals
Les expressions generals de temps sintrodueixen per mitj de les pre-
posicions en o durant: en ple estiu, en aquella poca, en (o durant) els
ltims mesos, en (o durant) la Segona Guerra Mundial...
Quan ens referim a linici o al final dun perode, els substantius que
els indiquen van en singular i precedits de la preposici a i de larticle.
A linici [o: al comenament, a la primeria] del segle xx...
Al final [o: a la fi, a la darreria] de la Reconquesta...
14.3.2. Parts del dia

Les referncies a parts del dia sintrodueixen habitualment mitjanant
la preposici a.
Dem no treballarem a la vesprada.
Les reunions del Consell de Direcci sn sempre al mat.
Algunes parts del dia tamb poden ser introdudes per la preposici de.
Li agrada treballar de nit.
Va arribar ahir de matinada.
14.3.3. Dies
Per a expressar el dia en qu sesdev un fet, susa larticle mascul el
o lexpressi el dia.
La moci saprov el 10 de maig [o b: el dia 10 de maig].
76
Els noms dels dies de la setmana no van acompanyats de larticle si es
fa referncia al dia de la setmana immediatament anterior o posterior
respecte al moment en qu es parla.
Dijous saprov el decret.
Dilluns que ve expira el termini.
S que en porten, per, en plural o en singular, quan es designa un fet

que ocorre amb una freqncia regular.
Les sessions se celebren els dilluns i els dimecres [o b: el
dilluns i el dimecres].
Tamb cal mantindre larticle davant dels dies de la setmana quan es fa

referncia a un dia concret o quan es troba determinat.
El dia 15 de juliol sacaba el termini de presentaci de
sollicituds.
El prxim divendres sacaba el termini de presentaci de
sollicituds.
14.3.4. Mesos
El nom dels mesos sintrodueix amb les preposicions per o a seguides
de larticle, o amb lexpressi el mes de.
A labril siniciaran les negociacions.
Les proves es convocaran el mes doctubre.
PREPOSICIONS
Sespera que per lagost es resoldr el concurs de trasllats.
Quan lexpressi est determinada per un complement que fa referncia

a un any concret, es prescindeix de la preposici a o per.
Lacte esmentat tingu lloc labril de 1991 [o b: el mes dabril
de 1991].
77
14.3.5. Estacions de lany
El nom de les estacions sintrodueix amb la preposici a seguida de
larticle.
A lestiu anirem de vacances.

A la primavera el camp es cobreix de flors.
Per si lexpressi est determinada per un any concret, somet la pre-

posici.
Lestiu passat no vam poder anar de vacances.
La tardor de 1917 hi hagu un esclat de conflictes socials.
14.3.6. Anys
Per a expressar lany en qu sesdev un fet, es pot utilitzar larticle mas-
cul el, o b la preposici en, per cal evitar barrejar els dos usos en un
mateix text, sobretot quan es tracta dun document curt. Tamb es pot
alternar lexpressi lany amb qualsevol de les dues formes indicades.
Lacte esmentat tingu lloc el 2014 [o b: Lacte esmentat tingu
lloc lany 2014].
Lacte esmentat tingu lloc en 2014 [o b: Lacte esmentat
tingu lloc lany 2014].
Tanmateix, conv evitar les frmules complexes en lany 2014 i en el

2014.
Quan lany va precedit duna preposici, es pot ometre larticle.
La Primera Guerra Mundial tingu lloc des de 1914 fins a 1918.
78
Igualment, quan ens referim a una data o a una part concreta dun any,
aquest va precedit de la preposici de sense article.
Lacte esmentat tingu lloc el 21 dabril de 2014.
Lacte esmentat tingu lloc la primavera de 2014.
14.3.7. Festivitats
Les festivitats sn introdudes per la preposici per sense article.
Per Nadal, sempre neva a la comarca.
14.3.8. poques i segles

Les poques i els segles poden introduir-se indistintament amb les
preposicions a o en.
en el Renaixement o b al Renaixement
en el segle xv al segle xv
14.4. La construcci en / al + infinitiu

Davant dinfinitiu i amb valor temporal, la normativa actual fa una distri-
buci entre ls daquestes construccions, de manera que en + infinitiu
t un valor danterioritat immediata respecte a lacci principal, mentre
que al + infinitiu indica simultanetat o espai de temps en el qual es
desenvolupa lacci principal.
A lavaluar les sollicituds, la comissi hi va trobar nombrosos
PREPOSICIONS
defectes de forma [= Mentre avaluava, en el procs

davaluar...].
A leixir, aneu amb compte amb els escalons [= Mentre eixiu,
aneu amb compte...].
En eixir, tanqueu la porta [= Eixiu, i desprs tanqueu la porta].
79
El significat de la construcci al + infinitiu tamb es pot expressar dal-
tres maneres.
En el procs davaluaci de les sollicituds [o: Mentre avalua
les sollicituds...], la comissi tindr en compte els mrits
dels participants.
Pel que fa a ls de en + infinitiu, aquesta construcci pot assolir un

mats causal.
En comprovar que cap sollicitant reunia les condicions
requerides, la comissi va declarar desert el concurs.
Tanmateix, aquest mats causal ha destar unit al valor danterioritat

temporal. Si aquest valor temporal es troba absent, la construcci es
considera incorrecta, i ha de ser substituda per una construcci causal
o per un gerundi.
*En no reunir cap sollicitant les condicions requerides, la
comissi considera que cal declarar desert el concurs
[correcte: Com que cap sollicitant no reuneix... / Ats que
cap sollicitant no reuneix... / No reunint cap sollicitant...].
14.5. Les preposicions per i per a davant dinfinitiu

14.5.1. s de per a
Davant dinfinitiu, cal utilitzar la preposici per a quan el complement
expressa finalitat pura o destinaci. Concretament, en els casos se-
gents:
a) Quan indica la finalitat pura o el resultat de lacci verbal.
Et busquen per a fer un encrrec [= perqu faces un encrrec].
Lhem contractada per a fer la investigaci [= perqu faa la
investigaci].
80
Passem sempre pel corredor per a arribar a les habitacions
[resultat de lacci].
Treballa per a enriquir el patr [resultat de lacci, independent
de la voluntat del subjecte].
O b la destinaci dalgun element de loraci.

Els partits han fet diverses propostes per a eixir de la crisi
[= propostes que tenen com a objectiu eixir de la crisi].
He posat un quadre per a adornar la paret [= perqu adorne la
paret].
Oferim ajudes per a promoure ledici en valenci [= ajudes
per a la promoci...].
Com hem vist, en alguns casos pot substituir-se per una oraci final amb
perqu + subjuntiu, o b per un sintagma nominal equivalent, tamb
introdut per per a.
b) Quan el sintagma s un complement de rgim de verbs com usar,

utilitzar, servir, necessitar, preparar, convncer, aprofitar, etc.
Aprofite lavinentesa per a saludar-vos molt atentament.
El bolgraf serveix per a escriure.
Lhem convenuda per a acceptar el crrec.
No est preparat per a presentar-se a les oposicions.
PREPOSICIONS
Utilitzeu el telfon per a avisar en cas necessari.
c) Quan lacci del verb principal no indica voluntarietat expressa, sin

obligaci, manament, necessitat.
Per a tancar lordinador, cal prmer el bot de lesquerra.
81
d) Quan no depn directament del verb, sin dun substantiu, adjectiu,
quantitatiu, etc., amb els valors indicats de finalitat o destinaci.
Aquesta oportunitat s massa bona per a deixar-la perdre.
s un requisit necessari per a optar a la plaa.
Ha oblidat les pastilles per a dormir.
No guanya prou diners per a pagar el lloguer.
Tinc una ploma molt til per a escriure rpidament.
e) Quan el subjecte del verb principal s inanimat.

El far illumina la badia per a protegir la seguretat dels vaixells.
Els autombils porten les rodes ratllades per a evitar relliscades.
14.5.2. s de per
Davant dinfinitiu, usarem per quan el complement expressa causa, o
b causa i finalitat alhora, com en els casos segents:
a) Quan el complement que cont el verb en infinitiu expressa el motiu o
mbil de lacci del verb principal. Lacci expressada pel verb principal
ha de ser marcadament voluntria.
A les sis serem tots a casa per rebre els forasters.
He anat al poble per veure el meu pare.
He posat un quadre per tindre content el director.
Passem sempre pel corredor per no despertar els xiquets.
Sha posat malalta per no haver de fer lexamen.
Treballa per fer-se ric.
Va fer rpidament la faena per anar-sen a esmorzar.
b) Quan es tracta dun complement circumstancial de causa, o un com-

plement dun substantiu que expressa causa pura.
82
La multa per aparcar malament s de cent euros.
Than castigat per portar-te malament.
No obstant aix, en molts casos aquests complements causals sexpres-

sen de manera ms adequada per altres mitjans.
Les ajudes no shan de notificar perqu aix no figura en lordre
de convocatria [millor que: ...per no figurar...].
Les cllules eucariotes es diferencien de les procariotes perqu
tenen nucli [o: pel fet de tindre nucli; millor que: ...per tindre
nucli].
c) Quan indica una acci pendent: cases per vendre (diferent de cases
per a vendre), roba per planxar...
d) Quan funciona com a complement de rgim de verbs com interes-

sar-se, preocupar-se, optar, etc., o de substantius que procedeixen de
verbs daquest tipus.
Ha optat per presentar-se a la plaa.
Preocupeu-vos per afinar b.
Tots sinteressen per eixir en la foto.
e) Com a complement dun substantiu que indica acci verbal, en els

casos en qu el verb corresponent tamb aniria acompanyat de la pre-
posici per.
PREPOSICIONS
Linters de Pere per vindre em sorprn [interessar-se per].

La nostra anada al poble per veure el pare lhagurem
dendarrerir [anar-hi per].
La preocupaci per afinar b ha de ser constant en un cantant
[preocupar-se per].
83
14.5.3. Per o per a
Com hem vist en els apartats 14.5.1 i 14.5.2, ls de per o per a depn
del significat que volem transmetre i de la funci que exerceix la pre-
posici. Per tant, optarem per una o altra preposici en funci dels
criteris indicats.
Han posat uns semfors per a agilitar el trnsit [destinaci dels
semfors].
Han posat uns semfors per agilitar el trnsit [= perqu qui els
ha posats t com a intenci agilitar el trnsit: mbil].
He agafat els materials per a fer el treball [destinaci dels

materials].
He agafat els materials per fer el treball [= perqu tinc com a
objectiu fer el treball: mbil].
Hem fet una proposta per a resoldre el problema [destinaci de

la proposta que hem fet].
Hem fet una proposta per resoldre el problema [= perqu volem
resoldre el problema: mbil].
Lhan premiat per a escriure poesia [= perqu escriga poesia:

finalitat].
Lhan premiat per escriure poesia [= perqu escriu poesia:
causa].
Li exigeixen molt per a ser metge [= perqu arribe a ser metge].

Li exigeixen molt per ser metge [= perqu s metge: causa].
Pren pastilles per a dormir [indica la classe de pastilles].

Pren pastilles per dormir [= perqu vol dormir: mbil].
84
Evidentment, podem trobar en una mateixa frase diversos sintagmes
amb per o per a amb distinta funci.
He enviat una amiga per a veure les notes [finalitat pura] per
saber si estic aprovat [mbil], perqu mhan dit que ja han
eixit [causa].
Per complaure els seus pares [mbil], Jaume es prepara per a
presentar-se a les oposicions [complement de rgim].
Per completar el pressupost [mbil], he comprat uns quadres
per a decorar el despatx [destinaci dels quadres].
Per construir un armari [mbil], he comprat unes eines per a
treballar la fusta [destinaci de les eines].
14.6. Contactes preposicionals

Sha devitar el contacte entre dues preposicions quan la idea queda
suficientment expressada amb una.
La vena del costat s molt simptica [en lloc de: La vena dal
costat s molt simptica].
Sha menjat un pa de quart [en lloc de: Sha menjat un pa da
quart].
Va ser la millor entre tots els concursants [en lloc de: Va ser la
millor dentre tots els concursants].
Vaig pel pa [o: Vaig a comprar pa; en lloc de: Vaig a pel pa].
Tanmateix, el contacte preposicional est justificat quan la primera pre-

posici indica el rgim de la paraula de qu depn i la segona expressa
PREPOSICIONS
un contingut semntic rellevant.

Anir a Alacant passant per Alcoi en compte de per Gandia.
Els gorilles poden arribar a un pes de fins a 250 kg.
Languila sem va esmunyir dentre les mans.
85
La pedanteria, a part damb la suprbia, es confon sovint amb
la mala educaci.
Publicaran el llibre en valenci a ms den angls.
En molts daquests casos, per, es pot evitar el contacte preposicional

repetint el verb o usant el comod fer-ho.
Anir a Alacant passant per Alcoi en compte de passar per
Gandia.
La pedanteria, a part de confondres amb la suprbia, es confon
sovint amb la mala educaci.
Publicaran el llibre en valenci, a ms de fer-ho en angls.
86
15. LXIC
15.1. Doblets nominals

En els casos de doblets grfics, usarem les formes valencianes consoli-
dades per la tradici gramatical.
Alternana tl/tll. Escriurem amb tl els mots tradicionals com ametla,
batle, bitla, butla, guatla, motle, vetla (i vetlar)... En canvi, escriurem amb
tll: bitllet, butllet, ratlla, rotlle (o rotllo, rogle).
Alternana e/o. Preferirem les formes amb e: fenoll, genoll, red, res-
toll...
Alternana e/i. Usarem les formes amb e dels derivats en -eixement:
naixement, coneixement, creixement... Sn correctes i preferibles les
formes cementeri i mnega.
Altres mots. Sn preferibles les formes carabassa, caragol, cart i
murta. En canvi, mantindrem la distinci entre ordre (m. i f. ordenaci,
manament) i orde (m. instituci).
Sn correctes i preferibles les variants arxiplag, blsam, estmac,
nufrag...
15.2. Doblets verbals

Alternana a/e. Escriurem amb a: arrancar, jaure, llanar, nadar, nixer,
traure, xarrar... En canvi: amerar.
15.3. Terminologia
15.3.1. Estrangerismes adaptats
LXIC
Molts mots provinents daltres llenges sadapten ortogrficament i

fonticament quan esdevenen habituals entre els usuaris de la llengua
87
i quan afegeixen un significat o un mats semntic nou al corpus tradi-
cional daquesta.
Per exemple: bulevard, casset, cctel, cmic, disquet, elit, escner, es-
mquing, espagueti, esquaix, esprint, estndard, estatus, estrs, fting,
gasoil, lser, lder, lsing, mster, prquing, pster, ralli, rcord, rugbi,
tner, xandall, xec, xip, xou...
Aquests mots adaptats es comporten ortogrficament com qualsevol

altra paraula de la llengua receptora: sescriuen en redona dins dun
text i se sotmeten a les regles usuals de pronncia, daccentuaci i
dapostrofaci. Per exemple, en els mots que tenien en la llengua origi-
nal h aspirada, aquesta h deixa de pronunciar-se i larticle i la preposici
que els acompanyen sapostrofa.
Han format un equip dhandbol.
Igualment: lhmster, lhandicap, lhoquei, etc.
15.3.2. Estrangerismes no adaptats

Els mots no adaptats, que mantenen intacta la forma grfica que pre-
senten en la llengua originria i, o b no apareixen en els diccionaris
i repertoris terminolgics (en particular, en el Diccionari normatiu va-
lenci o en el Portal Terminolgic Valenci de lAcadmia Valenciana
de la Llengua), o b hi tenen la marca destrangerisme, sescriuen en
cursiva. Tanmateix, sescriuen amb minscula, independentment de la
seua forma en la llengua original.
s especialista en bossa nova, per tamb li agrada el rock-
and-roll.
No obstant aix, en textos especialitzats en qu algunes daquestes

paraules susen com a terme habitual, es poden escriure en redona.
En canvi, en els mots alemanys no incorporats de manera general al
sistema que expressen un concepte o una idea particular introduts en el
88
text i, per tant, funcionen com un nom propi, mantindrem la majscula
de loriginal: lAnschluss austraca, el Sturm und Drang...
Wagner s el creador de la Gesamtkunstwerk, o obra dart total.
15.3.3. Llatinismes
Quan susen habitualment, els llatinismes figuren en els diccionaris
com a adaptats ortogrficament: dem, ibdem, nterim, jnior, snior,
imprimtur...
Hi ha alguns casos en qu coexisteixen formes de paraules llatines
adaptades amb locucions no adaptades.
currculum o b curriculum vitae
verbigrcia verbi gratia
En general, les locucions llatines es mantenen sense adaptar i escrites,

per tant, en cursiva: a posteriori, a priori, in memoriam, sui generis, vox
populi, renda per capita, doctor honoris causa...
Pel que fa als mots que fan referncia a determinades obres musicals o
dun altre tipus, com rquiem, magnficat, tedum, etc., sescriuen com a
mots adaptats, si figuren aix en els diccionaris (vegeu lapartat 15.3.2),
quan funcionen com a noms comuns o quan figuren en el ttol tradut
duna obra. En canvi, quan figuren com a ttol duna composici musical
especfica, mantenen la seua forma original.
El Requiem de Mozart va ser completat pel seu deixeble Franz
Xaver Sssmayr.
El Te deum, el Pange lingua i el Psalmus hungaricus figuren entre
les obres ms conegudes de Zoltn Kodly.
LXIC
89
15.3.4. Neologismes
En determinades ocasions, es creen paraules noves per als nous concep-
tes que la realitat introdueix a partir dels recursos propis de la llengua.
Per exemple: adrea electrnica, en lnia, marxandatge, micromecenatge...
En cas de dubte sobre un mot concret, cal consultar els diccionaris de
la llengua o els repertoris terminolgics, en particular els de lAcadmia
Valenciana de la Llengua mencionats en lapartat 15.3.2.
90
16. TOPONMIA
16.1. Municipis i entitats locals menors de la Comunitat Valenciana

En la documentaci oficial, shan dutilitzar les denominacions oficials
dels municipis valencians, que es poden consultar en el web <www.
presidencia.gva.es/va/web/civis/registro_entidades_locales>, i tamb en
el web de lAcadmia Valenciana de la Llengua (<www.avl.gva.es>, opci
Els pobles valencians), on trobarem el nom oficial, el nom en valenci,
el gentilici i el predomini lingstic del municipi segons la Llei ds i
ensenyament del valenci.
En alguns mbits especfics i publicacions no oficials, com ara mapes,
llibres, textos dexposicions, etc., tamb poden utilitzar-se, per a fer
referncia als noms dels municipis:
el criteri de territorialitat, que consisteix a usar tots els topnims
del territori valencianoparlant en valenci i els del territori castellano-
parlant en castell;
el criteri dhistoricitat o coherncia lingstica, que consisteix a uti-
litzar, si en tenen, les formes dels topnims prpies de la llengua del
text, siga en valenci o siga en castell.
16.2. Comarques valencianes

Tot i que les comarques valencianes no tenen una consideraci admi-
nistrativa oficial, sn un referent territorial molt usat en lAdministraci
TOPONMIA
valenciana. Podeu trobar les formes recomanades per lAVL en lopci

Els pobles valencians de la seua pgina web.
91
16.3. La resta de topnims valencians
Per a la toponmia menor, cal atindres a les formes consignades en el
Corpus toponmic valenci, editat per lAVL, que es pot consultar en la
seua pgina (<www.avl.gva.es>, opci Corpus toponmic valenci).
El Corpus segueix el criteri de territorialitat, el ms adequat en general
per a la toponmia menor. No obstant aix, pel que fa als topnims que
tenen una denominaci en castell i una altra en valenci, cal usar la
que correspon a la llengua usada en el text.
Navegvem pel riu Xquer.
Navegbamos por el ro Jcar.
16.4. Exotopnims i topnims daltres llenges

16.4.1. Criteri general
Com a criteri general, cal utilitzar els exotopnims consolidats en la
tradici valenciana. Sha de tindre en compte que, en general, els pa-
sos, els estats i la toponmia major (capitals, ciutats importants, alguns
accidents geogrfics, etc.) solen tindre una forma tradicional adaptada.
PASOS
Anglaterra i no England
Frana La France
Veneuela Venezuela
REGIONS
Andalusia i no Andaluca
Baviera Bayern
els Monegres los Monegros
92
CIUTATS
Florncia i no Firenze
la Corunya A Corua
Londres London
ILLES I ARXIPLAGS
Crseg i no Corsica
illes Froe Frerne
les illes Canries las islas Canarias
RIUS, SERRALADES I MUNTANYES

el Tmesi i no el Thames
els Alps els Alpi
lEverest Chomolungma
Si els topnims no tenen una denominaci tradicional valenciana, caldr

respectar la seua forma original, sense cap adaptaci.
Caracas i no Caraques
Ciudad Real Ciutat Reial
Liverpool Lverpul
Sydney Sidnei
16.4.2. Topnims provinents dalfabets no llatins

TOPONMIA
En el cas que es tracte de topnims pertanyents a pasos que fan servir

alfabets no llatins, cal utilitzar formes transcrites (s a dir, que tinguen
carcters alfabtics propis de lortografia valenciana) i evitar, per tant,
ls de formes transliterades (aix s, que utilitzen carcters estranys
a lortografia prpia del valenci).
93
TRANSCRIPCI TRANSLITERACI
Gorki i no Gorkij
Kuibixev Kujbyev
Txeliabinsk elabinsk
16.5. Genrics
16.5.1. Norma general
Com a norma general, sescriuen amb minscula les designacions ge-
nriques dels topnims: vies pbliques (carrer, plaa, avinguda, barri,
etc.), orografia (pic, serralada, vall, cap, etc.), hidrografia (riu, llac, mar,
badia, golf, etc.), nuclis de poblaci (ciutat, llogaret, etc.).
lavinguda del Marqus del Tria
el pont del Nou dOctubre
la plaa de la Mare de Du
la serra de la Calderona
el riu Palncia
la ciutat dAlacant
I es tradueixen a la llengua del text, en aquest cas al valenci.

lembassament de Loriguilla
el cam de la Monterilla
la badia de Hudson
el port de lEscudo
94
16.5.2. Excepcions
a) En la nostra llengua els genrics dels topnims duen majscula ini-
cial quan:
1. No van determinats per un adjectiu o complement preposicional.
lAlbufera [per lalbufera dAnna]
la Plana [per la plana dnguera]
lAiguamoll [per els aiguamolls de Pego]
2. Ja no actuen com a genrics i shan integrat en la part prpia del

topnim.
la Vall dAlbaida (comarca)
el Camp de Tria (comarca)
3. Estan fossilitzats en exotopnims i ja no hi actuen com a genrics. s

el cas dalguns noms de comarques, elements orogrfics, etc., daltres
llenges.
la Foia de Bunyol (comarca)
les Muntanyes Basques (serralada)
b) Si no hi ha forma valenciana dels topnims, els genrics no es tra-

duiran i, per tant, duran majscula inicial quan:
1. No van determinats per un adjectiu o complement preposicional.
La Fuentecica*
TOPONMIA
La Hoya*
*Si duen article inicial que pertany al topnim, en un text en valenci

aquest article sescriu amb majscula, com veurem en lapartat 16.6.2.
95
2. Ja no actuen com a genrics i shan integrat en la part prpia del
topnim.
Ciudad Rodrigo
els Montes de Oca
la Tierra del Vino
Sierra Nevada
3. Els topnims sn coneguts internacionalment amb el genric dorigen.

Alexanderplatz
Trafalgar Square
4. Sn genrics molt especfics duna zona i traduir-los desvirtuaria el

topnim.
lAbrevada de la Caada
lAgua de la Losa
la Ceja de las Caadillas
16.6. Larticle inicial dels topnims

16.6.1. Topnims adaptats
Els articles inicials que formen part de topnims adaptats al valenci
shan de tractar amb els mateixos criteris que regeixen per als topnims
valencians, s a dir, shan descriure amb minscula i apostrofar-los i
contraurels segons les regles ortogrfiques generals.
Va passar lestiu als Estats Units.
Viu a lHavana.
96
16.6.2. Topnims no adaptats
Els articles inicials que formen part dels topnims no adaptats es trac-
ten com una part inalterable daquests i sescriuen amb majscula,
mantenint la forma de la llengua original. s el cas, principalment, de
pasos, ciutats o altres demarcacions administratives o naturals, com
ara comarques o paratges.
el paratge dEl lamo, de Xrica
el personatge que vivia a El Toboso
la carrera de Le Mans
la carretera que passa per Los Montesinos
la poblaci dA Guarda
un passeig per La Paz
Malta t com a capital La Valletta.
El nom de les demarcacions administratives o naturals ciutat, municipi,

comarca, provncia, etc., o daltres, poden acompanyar o no el topnim,
per no formen part del nom propi. Per tant, larticle del topnim no s
realment medial sin inicial i es mant en majscula, tant si s singular
com plural.
ciutat dEl Salvador
comarca de La Alcarria
municipi de Las Vegas
poblaci de La Spezia
provncia de LAquila
TOPONMIA
16.7. Larticle medial

Larticle medial s aquell que apareix desprs de la preposici de en els
topnims que comencen per un genric que acompanya habitualment
la part prpia del nom de lloc. s el cas de la gran majoria delements
orogrfics o hidrogrfics i, en general, de la toponmia menor.
97
Per tal de simplificar la gran casustica que es pot presentar en aquest
tipus de topnims, si morfolgicament sn igual que en valenci el
i la, siga perqu coincideixen amb la llengua dorigen o perqu en
valenci sha generat un article propi, els escriurem amb minscula i
sapostrofaran o es contrauran quan corresponga.
el carrer del Farolillo
el delta de lOrinoco
el passeig de la Castellana
laltipl del Dnieper
larxiplag de les Seychelles
la depressi del Kara
la serra de la Pea
la serra del Moncayo
Si morfolgicament sn diferents dels corresponents valencians el,

la, els i les, els escriurem amb majscula inicial i es comportaran com
corresponga a la seua llengua dorigen.
el port de Le Havre
larxiplag de Los Roques
la serra de Los Filabres
lilla de Los Estados
la serra de Las Estancias
Aquest criteri no saplica al nom de les demarcacions administratives

que no tenen exotopnim, en les quals larticle es conserva en la forma
original i va amb majscula, tal com hem vist en el punt 16.6.2.
port de La Paz
estaci de trens de La Rochelle
98
16.8. La preposici de
La preposici de, que actua com a connector en molts topnims entre
la designaci genrica i la part prpia, es comporta igual que el genric
pel que fa a la llengua en qu susa. Per tant, si el genric dun topnim
duna altra zona lingstica es tradueix al valenci, la preposici de
sapostrofar o es contraur, seguint les nostres normes generals i els
criteris exposats en els punts anteriors.
la serralada del Caucas
el municipi dO Grove
el cap dHornos
la serra de lAve
la font de Los Cloticos
16.9. Llocs caracterstics i monuments

Hi ha alguns llocs molt coneguts, per la seua transcendncia histrica
o pels seus mrits artstics, que han originat uns noms especfics en
valenci que cal usar de manera general en tots els contextos.
el Capitoli
els Camps Elisis
la plaa de Sant Pere
16.10. Topnims inclosos en noms dentitats

Quan es tracta dorganismes oficials que contenen topnims en la seua
denominaci, shan de traduir si tenen una forma especfica tradicional
TOPONMIA
en valenci.
lAjuntament de Lle
la Junta dAndalusia
99
En canvi, aquest criteri no sha dadoptar si el topnim apareix al costat
del logotip o de qualsevol altra imatge grfica, o si es tracta de menci-
ons dautoria o copyright. En aquests casos, el topnim sha dusar en
la forma oficial.
En el cas de clubs esportius, no es tradueix el topnim quan figura en
la designaci completa del nom del club, encara que tinga una forma
tradicional adaptada. En canvi, s que es tradueix quan el topnim susa
noms com a designaci incompleta del club esportiu.
CD Cdiz per el Cadis
RCD Zaragoza el Saragossa
100
17. ABREVIACIONS
Les abreviacions sn una expressi genrica per a referir-se a qualsevol

classe de reducci en la representaci grfica duna paraula.
Les abreviacions ms habituals sn:
a) les abreviatures, per mitj de les quals una paraula o grup de paraules
es representen amb menys lletres de les que els corresponen;
b) els smbols, que sn abreviacions cientfiques o tcniques;
c) les sigles, que sn abreviacions formades amb les inicials o ms
lletres de les paraules que formen un enunciat o un sintagma, i que
sescriuen amb majscules.
Les abreviatures es poden formar bsicament de dues maneres:

a) Per truncament, suprimint la part final de la paraula: av. av[inguda],
dir. dir[ector], tel. tel[fon].
Per a formar-les, el tall sha de fer deixant fora la vocal de la sllaba per
on es fa el truncament; per aix, una abreviaci com *intro., en lloc de
intr., per a introducci, s incorrecta.
b) Per contracci, conservant una part del principi i del final de la pa-
raula: pta. p[or] ta.
Com a norma general, les abreviatures porten els accents que els cor-
responen i un punt al final, per no els smbols ni les sigles, les quals
ABREVIACIONS
tampoc porten punt entre les lletres que les formen.

dl., pg., pl., av.
Per
kg, m, , DNI, SL, RD, NIF
101
Els smbols i les sigles sn invariables, no tenen gnere ni nombre; per
contra, algunes abreviatures s que en tenen.
Dr./Dra. i Sr./Sra.
Sr./Srs.
En el Manual de documentaci administrativa de lAVL trobareu infor-

maci ms detallada sobre les abreviacions, aix com una llista de les
ms usuals.
102
18. TRACTAMENTS
18.1. Vs/Vost
LAdministraci ha de fer servir la segona persona del plural (vs o vos-
altres) en la seua relaci amb les altres persones o organismes quan la
comunicaci tinga un sentit collectiu o departamental, amb la qual cosa
es guanya proximitat respecte a qui rep el missatge i seviten algunes
marques de gnere. Aquesta opci comporta utilitzar les formes verbals
de la segona persona del plural i els possessius corresponents.
s imprescindible que feu constar el vostre domicili en la
sollicitud [en lloc de: s imprescindible que faa constar el
seu domicili en la sollicitud].
La gesti lheu de fer en el departament on solliciteu el trmit
[en lloc de: La gesti lha de fer en el departament on
sollicita el trmit].
LAdministraci, per a referir-se a ella mateixa, ha de fer servir el plural

corporatiu, s a dir la primera persona del plural.
Us fem arribar els models de documents que ens haveu
demanat.
Si la comunicaci no implica un grup desconegut de persones, sin
que es fa a persones individuals, tant si s per escrit com oralment, el
TRACTAMENTS
tractament de vost s el ms natural i habitual, llevat que ledat de la

persona en una situaci presencial faa convenient el tuteig.
Daltra banda, cal posar esment a no mesclar el tractament de vs i
vost en un mateix text.
103
18.2. Tractaments protocollaris
Quant als tractaments protocollaris, remetem al Manual de documen-
taci administrativa de lAVL, per tal com hi figuren unes llistes molt
completes dels tractaments dels crrecs de diferents institucions (va-
lencianes i estatals), administracions (local i de justcia), de la Casa
Reial, dels ttols nobiliaris, de lExrcit, de lEsglsia i de la universitat,
aix com de les abreviatures corresponents.
Els tractaments de respecte genrics sn els mots senyor i senyora,
tant davant dels noms com dels cognoms. Sescriuen amb minscula si
apareixen desplegats, per amb majscula si es tracta de labreviatura
o si acompanyen un altre tractament.
el Sr. Juli
lHonorable Senyora
la senyora Peris
Pel que fa a les formes en i na, es consideren poc adequades perqu

tenen un carcter arcatzant. El seu s queda limitat a personatges
histrics i als topnims i, en tot cas, sescriuen amb minscula.
Canet den Berenguer
el carrer de na Jordana
el rei en Jaume
18.3. Llenguatge igualitari i inclusiu

La progressiva presncia de les dones en els mbits laborals i socials
ms variats ha obligat a buscar solucions per a fer palesa aquesta pre-
sncia i, aix, evitar usos discriminatoris en el llenguatge.
Lexperincia i la prctica respecte a laplicaci del llenguatge no sexista
han posat en evidncia que alguns criteris funcionen, per que nhi ha
daltres que generen desacords i dificultats daplicaci, que produeixen
incoherncies, vacillacions i usos contradictoris, sobretot pel que fa
104
a les formes dobles. En definitiva, alguns recursos poden funcionar en
uns textos i contextos, per no en uns altres.
Les precisions, recomanacions i pautes que proposem a lhora de fer
servir un llenguatge igualitari sn:
1. Distingir dos usos discriminatoris centrals en el llenguatge, que cal

evitar:
1.1. Ls sexista, que s el que menyst o desvalora les dones.
els metges i les infermeres daquella clnica
1.2. Ls androcntric, que s el que invisibilitza o fa difcil dimaginar

la presncia o lactuaci de les dones en un mbit concret.
A la Fira acudeixen principalment homes de negocis.
Relacionats amb els dos usos que acabem desmentar, sen poden iden-
tificar tres casos ms que cal abordar perqu contribueixen a una dis-
criminaci que es pot evitar fcilment:
a) El salt semntic
Es produeix quan es fa servir una forma masculina suposadament com
a genrica, per una referncia posterior invalida aquest valor genric,
amb la qual cosa es crea un enunciat ambigu.
Els empleats estan invitats a un vi dhonor. Hi poden acudir
amb les dones [que shauria de substituir per: Els empleats
estan invitats a un vi dhonor. Hi poden acudir acompanyats].
TRACTAMENTS
b) La denominaci sexuada
T lloc quan els homes sn denominats per la professi, lestatus so-
cial o la nacionalitat, mentre que de les dones es destaca el sexe o la
dependncia de lhome.
Lempresa indemnitzar cinc treballadors: tres dones i dos ad-
vocats.
105
c) Laposici redundant
Es dna quan es destaca la condici sexuada de les dones per damunt
daltres qualitats que sn pertinents.
La vaga va ser secundada per tres mil dones treballadores [que
hauria de ser substitut per: La vaga va ser secundada per
tres mil treballadores].
2. Considerar la forma masculina com a inclusiva dhomes i dones, sense

que aix represente una discriminaci de la dona, per a referir-se a un
grup de persones en qu el sexe no siga un element rellevant, ja que les
solucions que sutilitzen en algunes ocasions com a alternativa (formes
dobles, perfrasis, formes abreujades amb barres, etc.) no sn vlides
en els textos llargs i complexos perqu dificulten la comunicabilitat.
Per aix, i tenint com a objectiu la inclusivitat sense reserves, en aquell
tipus de documentaci en qu siga necessari per la llargria i la comple-
xitat, es pot afegir un punt en qu es detalle que les formes genriques
en mascul fan referncia als dos sexes.
3. Al mateix temps, les administracions pbliques han de promoure

uns usos lingstics que permeten fer visibles les dones en els textos
institucionals sense desfigurar la llengua. En aquest sentit, cal fer efectiu
ls de les formes femenines dels crrecs, professions, oficis i funcions
acceptades normativament, quan fan allusi a una persona determi-
nada o a un grup de persones del mateix sexe.
Aix mateix, si lAdministraci sha dadrear a un grup de persones per
un mateix assumpte, tamb s possible elaborar un document model per
a les dones i un altre per als homes, amb les marques de gnere perso-
nalitzades, amb lajuda de bases de dades que continguen el camp sexe.
4. Daltra banda, sempre que el text ho permeta, shan de promoure

uns usos lingstics que incloguen homes i dones en les referncies
de gnere. Per aix, en aquests casos, poden usar-se recursos que no
comporten ls de formes dobles ni barres, com ara:
106
4.1. Ls de formes genriques i de substantius collectius, sempre que
no produsquen incoherncies flagrants, com les que sespecifiquen ms
endavant en aquest apartat.
4.1.1. Mots com adolescncia, alumnat, cos, classe, ciutadania, clientela,
collectiu, cnjuge, equip, espcie humana, funcionariat, part, persona,
personatge, plantilla, poblaci, poble, professorat, vctima, voluntariat,
etc.
Accs noms perms a personal funcionari [en lloc de: Accs
noms perms a funcionaris].
Activitats del voluntariat [en lloc de: Activitats dels voluntaris
i voluntries].
Aquesta mesura afectar totes les persones [en lloc de: Aquesta
mesura afectar a tots].
Certificat signat per la persona que representa legalment
lempresa [en lloc de: Certificat signat pel representant legal
de lempresa].
Drets de les persones [en lloc de: Drets de lhome].
El personal responsable del seguiment de lordre [en lloc de: Els
i les responsables del seguiment de lordre].
El professorat dEducaci Secundria [en lloc de: Els professors
dEducaci Secundria].
Levoluci de lespcie humana o levoluci humana [en lloc de:
Levoluci de lhome].
La part demandant [en lloc de: El o la demandant].
La poblaci valenciana anir a les urnes diumenge que ve [en
TRACTAMENTS
lloc de: Els valencians aniran a les urnes diumenge que ve].
Les persones becades no podran participar en la convocatria
segent [en lloc de: Els becaris no podran participar en la
convocatria segent].
Noms podran participar-hi les persones doctorades [en lloc
de: Noms podran participar-hi els doctorats].
107
Sinforma la plantilla que la revisi mdica ser a lestiu [en lloc
de: Sinforma els treballadors que la revisi mdica ser a
lestiu].
Segons la normativa vigent, les vctimes de laccident... [en
lloc de: Segons la normativa vigent, els damnificats en
laccident...].
Signatura de la persona sollicitant [en lloc: de Signatura del/
de la sollicitant].
Totes les persones que no complisquen les condicions
establides... [en lloc de: Tots els qui no complisquen les
condicions establides...].
Tanmateix, ls dels mots collectius t algunes limitacions, ja que de

vegades no expressen exactament el mateix que els mots amb marca
de gnere.
Cursos de vela per als joves [diferent de: Cursos de vela per a
la joventut].
El pare i la mare de lalumne [en lloc de: *El pare i la mare de
cada alumnat).
Ls del mot persona tamb t algunes limitacions:

a) No sha dabusar del recurs dutilitzar la paraula persona, perqu pot
comportar una certa complicaci sintctica i semntica, i anar en contra
del principi deconomia lingstica.
Cal seguir les instruccions dels bombers [en lloc de: Cal seguir
les instruccions de les persones encarregades de lextinci
dincendis].
b) Segons ladjectiu que es pose darrere del mot persona, es poden
generar problemes dinadequaci semntica.
La referncia persones treballadores en lloc de treballadors pot fer que
sentenga que es parla de persones que treballen molt. La soluci per-
sones consumidores pot fer pensar en persones que consumeixen molt.
108
c) El mot persona s un substantiu i com a tal pot acceptar els comple-
ments usuals dels substantius: adjectiu, oraci de relatiu i sintagma
preposicional. En canvi, s poc adequat usar com a complement un altre
substantiu, ja que es formaria un compost o una aposici inusual: *la
persona funcionria, *la persona becria, etc.
Per tant, quan no siga possible ls duna forma genrica o dun substan-
tiu collectiu, haurem dutilitzar el mascul genric en els casos en qu
expressa un concepte, una idea ms abstracta, o quan no es refereix a
una persona concreta, especialment si susa en plural.
Dirigiu-vos al departament datenci al client.
Els nostres grups dinters sn: clients, provedors, treballadors,
accionistes, etc.
Haureu de canviar el vostre perfil dusuari.
4.1.2. Formes genriques per a noms de professions, titulacions i crrecs

Es pot fer servir lacci, la funci, lorganisme o la unitat administrativa
en compte de la persona.
Cal dirigir-se a la Intervenci Delegada [en lloc de: Cal dirigir-se
a linterventor delegat].
Candidatura a la presidncia [en lloc de: Candidatura a presi-
dent].
Formaci en emprenedoria [en lloc de: Formaci demprenedor].
Com a lmits daquest recurs, cal considerar que el nom dun organisme
o unitat administrativa no sempre pot substituir la forma concreta re-
ferida a la persona: per exemple, no sempre es pot substituir jutge per
TRACTAMENTS
jutjat perqu no sn termes equivalents.

A ms, sha de tindre en compte que alguns documents administratius,
com les instncies i els oficis, shan de dirigir a lrgan, centre o unitat
administrativa i no al crrec ni a la persona que lexerceix en un moment
concret.
109
4.1.3. Expressions despersonalitzades
Amb la collaboraci de [en lloc de: Collaboradors].
Cognoms i nom [en lloc de: El/la sollicitant].
Domicili [en lloc de: Domiciliat/ada].
Lloc de naixement [en lloc de: Nascut/uda a].
Redactat per [en lloc de: Redactors].
Si trobem una llista de titulacions no referides a una persona concreta,

conv evitar les formes masculines i fer servir les denominacions de
les titulacions: llicenciatura en lloc de llicenciat; diplomatura en lloc de
diplomat; doctorat en lloc de doctor; enginyeria en lloc denginyer (lad-
jectiu que acompanye la denominaci haur de concordar en femen:
enginyeria qumica). Pel que fa al cas de tcnic, que no t una titulaci
especfica, es poden emprar les dobles formes abreujades (tcnic/a).
4.1.4. Altres recursos

Ls dun adjectiu en lloc del substantiu pot ser una alternativa per a
evitar el mascul singular, les formes dobles i les barrades.
Collegi Notarial de Valncia [en lloc de: Collegi de Notaris de
Valncia].
Collegi Oficial dInfermeria [en lloc de: Collegi Oficial dInfer-
mers i Infermeres].
Sha de presentar un informe mdic [en lloc de: Sha de
presentar un informe del metge].
Tamb es poden dur a terme modificacions breus i puntuals en la redac-

ci, com ara fer servir expressions impersonals i eludir el subjecte, aix
com fer canvis sintctics com, per exemple, ometre determinants (en la
signatura dels documents); substituir el determinant que acompanya els
substantius invariables per un altre sense marca de gnere, i reemplaar
estructures marcades per un pronom sense marca de gnere.
110
Les sollicituds que es presenten en el registre esmentat... [en
lloc de: Les sollicituds que els interessats i les interessades
presenten en el registre esmentat...].
Sha domplir el formulari [en lloc de: El/la sollicitant ha dom-
plir el formulari].
Es far saber a cada aspirant... [en lloc de: Es far saber a tots
els aspirants...].
Qui es matricule en les jornades haur dabonar les taxes [en
lloc de: Els qui es matriculen en les jornades hauran dabonar
les taxes].
Dades de qui signa linforme [en lloc de: Dades del/de la signant
de linforme].
Si alg t alguna cosa a dir... [en lloc de: Si algun dels presents
t alguna cosa a dir...].
Vocal de la comissi; representant dels sindicats [en lloc de: El/
la vocal de la comissi; el/la representant dels sindicats, en
la part de la signatura dels documents].
En circulars, correus electrnics o notes en qu el destinatari s mltiple

o indeterminat, es pot fer servir el tractament de vs, que evita lexcs
de marques de gnere.
Us saludem cordialment [en lloc de: El/la saludem cordialment).
4.2. Ls de les formes dobles senceres i abreujades, en textos breus

Quan hi haja una voluntat de precisar o emfasitzar la referncia a dones
i homes dins del text, i per a fer visibles les dones en les referncies
TRACTAMENTS
genriques a professions, es poden usar les formes dobles senceres o

abreujades, sempre que es tracte de textos breus i esquemtics.
El nostre estatut dautonomia reconeix el dret de les ciutadanes
i dels ciutadans a utilitzar les dues llenges oficials.
Sha de cobrir una vacant de tcnica o tcnic de promoci lin-
gstica.
111
Sempre que no siga una urgncia, demaneu hora amb antelaci
al vostre metge o metgessa.
En el cas dels substantius invariables, es pot emprar la forma doble de

larticle i un sol substantiu, per no sha de fer un s abusiu daquest
recurs.
el o la cap del servei
Amb les formes dobles podem utilitzar noms larticle corresponent al

primer element, i tampoc cal repetir la preposici.
signatura del secretari o secretria
Quan sutilitza una forma doble com a subjecte compost, el verb es

mant en singular.
El director o directora ha de signar lacta [en lloc de: El director
o directora han de signar lacta].
Es recomana, igualment, amb la finalitat de facilitar la lectura del text,

fer servir una nica forma de ladjectiu amb les denominacions dobles,
el qual haur de concordar amb el mascul.
El funcionari o funcionria encarregat del trmit [en lloc de:
El funcionari encarregat o la funcionria encarregada del
trmit].
Si ladjectiu s variable i forma part dun terme relatiu a professions

o crrecs, s recomanable repetir-lo. Per exemple, enginyer qumic o
enginyera qumica en lloc de enginyer o enginyera qumic. Si ladjectiu
s invariable, no fa falta repetir-lo: director o directora general.
Ls de formes dobles abreujades noms s adequat en textos breus i
esquemtics, com ara formularis, llistes, taules, etc. En aquest cas, el
recurs ms usual i recomanable s la barra inclinada.
112
Si la forma femenina i la masculina presenten diferncies ortogrfiques
que no consisteixen noms a afegir o canviar una vocal, sha descriure
la terminaci femenina des de la vocal tnica, incloent-la; si les dife-
rncies entre la forma femenina i masculina comporten prcticament la
reescriptura de la femenina, escriurem completament les dues formes.
director/a
funcionari/ria
soci/scia
tcnics/tcniques
Si hi ha articles i adjectius que han de concordar amb el substantiu, es

pot utilitzar la forma doble noms per al substantiu.
Avs per al funcionari/ria afectat [en lloc de: Avs per al/la
funcionari/ria afectat/ada].
Per en el cas de termes compostos que designen professions, oficis i

crrecs, s convenient utilitzar formes dobles per a tots els elements
de la denominaci.
tcnic/a mitj/ana
En resum, considerem que la introducci dels usos inclusius s un pro-

cs que sha dassumir a poc a poc, amb les revisions i els replanteja-
ments pertinents, i que, tamb a poc a poc, saniran implantant deter-
minades solucions que ens faran expressar-nos amb un llenguatge ms
just i precs, ms adequat per a elaborar els documents de la manera
TRACTAMENTS
ms igualitria des del punt de vista del gnere.
113
19. MAJSCULES I MINSCULES
19.1. El ttol dels documents legals i administratius

Els documents legals i administratius existents presenten una gran di-
versitat tipolgica; a ms, els noms dalguns sn curts i els daltres sn
llargs, o molt llargs; alguns van identificats amb nmero (lleis, decrets,
etc.), i altres, no.
Daltra banda, considerem que els noms de la gran majoria daquests
documents no haurien dentrar dins de la categoria de noms propis (com
seria un nom de persona, un topnim, etc.), i que quasi tots es podrien
considerar ms aviat descripcions abreujades de lobjecte o contingut
del document.
Aix, tenint en compte que la casustica s mplia i diversa, que hi ha
hbits consolidats i que aquesta qesti genera moltes vacillacions i
contradiccions, considerem necessari donar unes instruccions simples
que eviten al mxim els dubtes i les incoherncies en ls que en fan
els diferents departaments de lAdministraci valenciana.
MAJSCULES I MINSCULES
Evidentment, els noms propis que puguen figurar en el nom dun do-
cument administratiu o legal seguiran la norma ortogrfica establida i
sescriuran amb majscula inicial.
19.1.1. Inicial amb majscula

Noms va amb majscula la primera paraula del nom dels documents
administratius segents, ordenats alfabticament:
115
acceptaci guia
acord informe
addenda instrucci
aplicaci instrument
aprovaci intercanvi de cartes
arranjament interlocutria
canvi de cartes interpellaci
canvi de notes llei (estatal, autonmica)
carta dassistncia llei orgnica
circular manifest
conveni mecanisme
correcci derrata memorndum
correcci derror mesura
decisi moci
declaraci modificaci
decret ordre
decret legislatiu ordre ministerial
decret llei ordenana
denncia (dun conveni) pacte
dictamen pla
directiva posici
edicte pregunta parlamentria
entrada en vigor programa
esmena projecte
estatut projecte de llei
116
proposici de llei reial decret legislatiu
proposici no de llei reial decret llei
protocol resoluci
providncia resposta parlamentria
ratificaci sentncia
reglament tractat
reial decret
La Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut

de la Comunitat Valenciana.
La Llei orgnica 2/2012, de 27 dabril, destabilitat pressupos-
tria i sostenibilitat financera.
El Reial decret 1631/2009, de 30 doctubre, pel qual sestableix
el ttol de Tcnic en Gesti Administrativa i sen fixen les
ensenyances mnimes.
LEdicte de la Mutualitat General Judicial sobre requeriment de
pagament de quotes a MUGEJU per impagament de rebuts.
La Resoluci de 14 de setembre de 2012, del conseller dHi-
senda i Administraci Pblica, per la qual es proveeixen pel
sistema de lliure designaci els llocs de treball anunciats en
la convocatria nmero 18/2012, de 12 de juny.
LEstatut del personal de les Corts Valencianes.
LEstatut marc del personal estatutari dels serveis de salut.
El Reglament orgnic i funcional de la Conselleria dEducaci,
Investigaci, Cultura i Esport.
El Reglament de seguretat contra incendis en els establiments
industrials.
El Programa de les Nacions Unides per als assentaments hu-
mans.
El Tractat de cooperaci en matria de patents (PCT).
117
El Tractat de funcionament de la Uni Europea.
El Pla general dordenaci urbana de Valncia i la comarca.
El Pla de salut de la Comunitat Valenciana.
El Pla dinversi productiva de lAjuntament de Sagunt.
Igualment, quan sutilitzen denominacions abreujades daquests noms.

la Llei orgnica del poder judicial
la Llei de contractes del sector pblic
La Decisi del Consell que estableix una acci financera de la
Comunitat per a leradicaci de la pesta porcina clssica.
19.1.2. Tots els substantius i adjectius amb majscula

a) Documents singulars
Duen majscula tots els substantius i adjectius dels noms dels docu-
ments que, per la seua repercussi social i durabilitat temporal, es
poden qualificar com a documents singulars.
lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana
la Constituci Espanyola
el Codi Civil
el Codi Penal
lEstatut dels Treballadors
els Pactes de la Moncloa
b) Documents histrics
Duen majscula tots els substantius i adjectius dels noms dels docu-
ments histrics.
la Declaraci Universal dels Drets Humans
el Segon Tractat de Partici de 1700
lEstatut Reial de 1834
118
el Decret de Nova Planta
els Furs de Valncia
19.1.3. Inicial amb minscula

Van amb minscula totes les paraules, fins i tot la inicial, dels docu-
ments acreditatius i tamb dels documents administratius del tipus:
acta notificaci
addenda nmero didentificaci fiscal (NIF)
adjudicaci passaport
anunci perms de conduir
carnet (de biblioteca, etc.) plec de crrecs
carta delector plec de clusules
carta de pagament plec de prescripcions
carta pblica projecte
conflicte proposta de resoluci
conflicte positiu de competncia qesti dillegalitat
contracte qesti dinconstitucionalitat
convocatria recurs dalada
denncia recurs danullaci
diligncia recurs dapellaci
document nacional didentitat recurs dinconstitucionalitat
(DNI) recurs de cassaci
document nic electrnic (DUE) recurs de queixa
expedient recurs de reforma
full de comunicaci de dades recurs de reposici
informaci pblica recurs de revisi
licitaci recurs de splica
llicncia (de pesca, etc.) targeta de la Seguretat Social
119
Lacta nm. 12 de la mesa sectorial.
Expedim la llicncia dactivitat a favor de ...
El recurs dinconstitucionalitat nm. 4308-2011, en relaci amb
els apartats quatre, cinc, set, tretze, catorze, quinze, trenta i
quaranta-huit de larticle nic de la Llei 9/2010, de 18 doc-
tubre, de modificaci de la Llei 15/2001, de 14 de desembre,
de sl i ordenaci territorial dExtremadura.
El recurs de reposici sobre el concurs per a la programaci i
selecci durbanitzador del programa dactuaci integrada
UZI-12 Alt de les Salinetes del pla general.
La qesti dinconstitucionalitat nm. 932-2012, en relaci amb
el pargraf cinqu de larticle 174.3 de la Llei general de la
Seguretat Social, per possible vulneraci de larticle 14 de
la Constituci.
19.1.4. Referncies genriques

Van sempre amb la inicial amb minscula.
La constituci alemanya de 1919 s coneguda com la Constituci
de Weimar.
La constituci francesa va ser un referent per a totes les
constitucions posteriors.
Lactual codi penal...
19.1.5. Denominacions coreferents

Anomenem coreferent la denominaci no ajustada al nom exacte amb
qu es denomina un document. Va sempre amb la inicial amb minscula.
La llei de la reforma laboral aprovada fa uns mesos...
El decret dhoraris i condicions de treball vigent...
El decret de provisi de llocs de treball pel qual est regulat
aquest concurs de mrits...
120
Safigen dues disposicions transitries a la llei que regula el
comer amb pasos de fora de la Uni Europea.
19.1.6. Expressions anafriques

Quan es fa referncia al nom genric dun document mencionat ante-
riorment, per mitj dexpressions anafriques com aquest, lesmentat,
el dit, el mencionat, el seu, etc., la referncia al document sescriu amb
minscula.
Amb aquesta llei sinicien els treballs del nou parlament.
Els articles modificats del decret esmentat sn...
I tamb quan la referncia al nom genric del document va introduda
per un article determinat.
La nova redacci del ttol II de la llei encara no sha abordat.
19.1.7. Parts dun document

Les parts genriques dels documents sescriuen amb minscula.
lannex 4
larticle 22
laddenda
la disposici final vint-i-quatre
el captol
el ttol
19.1.8. Lexpressi text refs

Quan una norma, desprs de laprovaci i publicaci, experimenta mo-
dificacions, pot ser publicada de nou amb una redacci que recull tots
els canvis que se li han fet al llarg del temps, i que rep generalment el
nom de text refs.
121
La publicaci del text refs duna disposici es fa per mitj dun decret
legislatiu o dun reial decret legislatiu, que no aproven una norma nova
sin la redacci actualitzada de la mateixa disposici, que conserva
el seu nom. Per aix lexpressi text refs no forma part del nom de la
disposici i va amb minscula.
El Decret legislatiu 1/1998, de 23 de juny, del Govern Valenci,
pel qual saprova el text refs de la Llei de cooperatives de
la Comunitat Valenciana.
19.1.9. Lexpressi text articulat

Lexpressi text articulat indica que el document en qesti est orga-
nitzat en articles. s una expressi comuna i va amb minscula.
Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de mar, pel qual saprova
el text articulat de la Llei sobre trnsit, circulaci de vehicles
de motor i seguretat vial.
19.2. El nom dels organismes, institucions, establiments comercials,

etc.
En els noms dels organismes, institucions, empreses, etc., com a noms
propis que sn, sescriuen amb majscula tots els substantius i adjec-
tius, incloent-hi el genric quan forma part integrant del nom.
la Conselleria dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport
la Direcci General de Poltica Lingstica i Gesti del Multi-
lingisme
la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci
lAjuntament de Gandia
la Universitat Jaume I de Castell
Quan el nom de lentitat est abreujat, mantindrem la majscula en

els substantius i adjectius expressats, incloent-hi el cas en qu men-
122
cionem noms el genric, si ens referim a una entitat concreta, nica
i determinada.
Enguany es presentar a les proves de la Junta Qualificadora.
La Conselleria ha convocat unes subvencions per a ledici en
valenci [ens referim a una conselleria determinada].
En canvi, quan el genric sutilitza com a nom com, s a dir, quan

sacompanya dun especificador diferent de larticle definit o dun com-
plement especificatiu, i tamb quan va en plural, sescriu en minscula.
Aquesta conselleria no t les competncies que sindiquen
[encara que ens referim a una conselleria concreta, el fet
daparixer el determinant aquesta, incompatible amb noms
propis, fa que la usem com a nom com].
La conselleria competent en matria de cultura... [competent
en... funciona com a complement especificatiu, incompatible
tamb amb els noms propis].
No ha estudiat en cap universitat.
Els diversos collegis professionals...
Els ministeris de Justcia i de lInterior [encara que mantenim el
nom propi dels ministeris amb majscula, el genric passa
a convertir-se en nom com usat en plural].
Se nexceptua el cas especial en qu, al costat dun anafric com aquest,

el mencionat, etc., sexpresse el nom sencer de lorganisme, o una part
que ultrapasse el simple genric.
Aquesta Direcci General de Poltica Lingstica... [referint-nos
a una direcci general en concret; es tracta duna manera
abreujada de dir: aquesta direcci general que es diu Di-
recci General de Poltica Lingstica i Gesti del Multilin-
gisme...].
123
En els noms dinstitucions o establiments comercials que tenen un ar-
ticle que pertany al nom propi, el qual suneix al genric corresponent
sense la preposici de, aquest article sescriu amb majscula.
el restaurant Les Graelles
el bar El Musical
lhospital La Fe
Pel que fa a la denominaci de llocs o establiments com cafeteria, bar,

restaurant, hospital, convent, palau, esglsia, museu, teatre, etc., escriu-
rem aquests genrics amb majscula quan efectivament ens referim a
lempresa, lorganisme o la instituci com a tal, i el genric forme part
daquest nom reconegut.
El Museu del Prado ha organitzat una exposici de Sorolla.
El Teatre Coln de Buenos Aires ha contractat una nova or-
questra.
s directora de lHospital General.
Tamb sescriuen amb majscula aquests genrics quan han perdut el

seu significat originari i formen part del nom propi.
El prxim dissabte actuarem al Palau de la Msica de Valncia.
En canvi, quan aquesta mena de genrics fa referncia al lloc o a lesta-

bliment fsic com a tal, i no a lempresa o a la instituci que lempara,
poden escriures amb minscula.
A lesglsia del Patriarca es poden admirar pintures esplndi-
des.
Dinarem al restaurant del Mar.
El quadre mencionat es troba al museu del Louvre.
Ha actuat al teatre Reial de Madrid.
124
Lhan ingressat a lhospital La Fe.
La traviata es va estrenar al teatre La Fenice de Vencia.
19.3. Els mots administraci, estat i similars

Uns pocs mots, com administraci, esglsia, exrcit, corona, estat, govern,
etc., poden ser noms comuns amb els significats lxics usuals, per tam-
b poden usar-se com a noms propis de les institucions (o del conjunt
dinstitucions) corresponents, vistes com a ens nics i individualitzats
entesos en un sentit abstracte. En aquests casos, com a tals noms pro-
pis, cal escriurels amb majscula: lAdministraci, lEsglsia, lExrcit,
la Corona, lEstat, el Govern, la Hisenda Pblica, el Ministeri Fiscal, etc.
De vegades, el nom de la instituci s individualitzat o concretat per un
adjectiu o complement, que sescriu amb minscula, excepte si algun
mot que cont s per si mateix un nom propi: lAdministraci valenciana,
lAdministraci local, lAdministraci autonmica, lAdministraci estatal,
lAdministraci de lEstat, lAdministraci educativa, lAdministraci de
justcia, etc., de manera similar a lEsglsia catlica, lEsglsia anglicana,
lEstat espanyol, etc.
En canvi, en casos com la Hisenda Pblica, el Ministeri Fiscal, etc., ladjec-
tiu no t una funci concretitzadora, sin que forma amb el substantiu
un conjunt inseparable dins dun nic nom propi, i per tant sescriu
amb majscula.
En els casos de la Generalitat Valenciana i el Govern Valenci, es con-
sidera que, per tradici, els adjectius tamb pertanyen al nom propi, i
per tant sescriuen amb majscula.
Els mots de qu tractem en aquest punt poden usar-se tamb, amb el
significat lxic usual, com a substantius comptables, particularment
quan van en plural, o b en singular amb un especificador o un comple-
ment especificatiu, i aleshores han danar amb minscula.
LAdministraci pblica serveix amb objectivitat els interessos
generals.
125
Les relacions entre lAdministraci general de lEstat, lAdminis-
traci local i les administracions prpies de cada comunitat
autnoma estan fixades per la Constituci i les lleis.
LAdministraci autonmica ha de vetlar per la conservaci del
nostre patrimoni cultural i artstic.
Les administracions pbliques actuen i es relacionen dacord
amb el principi de lleialtat institucional.
Cada administraci pblica establir un registre general.
Ladministraci autonmica corresponent a cada una de les
comunitats autnomes implicades exerceix les competncies
transferides per lAdministraci central.
Les administracions espanyola i francesa han signat un acord
contra el terrorisme.
Ladministraci espanyola ha signat amb la francesa un acord
contra el terrorisme.
19.4. Categories o figures legals

Sescriuen amb majscula els noms propis dentitats que inclouen ge-
nrics que expressen la categoria o figura legal instituda.
El Parc Natural del Carrascar de la Font Roja inclou la serra del
Menejador.
Ara b, quan aquesta mena de genrics funcionen com a nom com, per
exemple, quan es troben en funci datribut, predicatiu, o b en plural,
sescriuen amb minscula.
La Cova Negra ha sigut declarada paratge natural municipal.
La Serra del Benicadell constitueix un paratge protegit declarat
com a tal per la Generalitat.
Els bns dinters cultural gaudeixen duna protecci especial
que es deu al seu inters histric, artstic o cultural.
126
Tamb sescriuen amb minscula els noms collectius del tipus patrimoni
histric, cultural, etc., quan funcionen com a nom com.
El patrimoni cultural valenci est protegit per una llei de la
Generalitat.
s necessari tindre cura del nostre patrimoni histric i cultural.
19.5. Premis i guardons

Sescriuen amb majscula la inicial de la primera paraula i tots els
substantius i adjectius que componen la designaci especfica dun
premi, duna distinci, dun guard o duna medalla.
el I Premi Nacional de Literatura
els Premis Octubre
els Premis Goya
el Premi Extraordinari de Fi de Carrera
el Premi dHonor de les Lletres Valencianes
el Premi Cervantes
el Premi Planeta
el Premi Nobel
lAlta Distinci de la Generalitat Valenciana
la Creu Llorejada de Sant Ferran
la Copa dEuropa
la Palma dOr
el Lle dOr
la Medalla dOr al Mrit Esportiu
Per sescriu amb minscula lmbit o la categoria que pot acompanyar

el nom del premi.
lOscar a la millor pellcula
127
el Premi Nobel de fsica
el Premi Octubre dassaig
Daltra banda, les categories dun premi quan susen amb un ordinal,
en un sentit lxic habitual, sescriuen amb minscula.
Va guanyar el primer accssit en un concurs de clcul matemtic
de linstitut.
Va obtindre el segon premi en el Concurs Nacional de Direcci
dOrquestra.
Els premis dels tipus medalla de plata i medalla dor i els culturals com
medalla dhonor sescriuen amb minscula quan tenen un valor genric.
Ha guanyat la medalla de plata en 3.000 metres obstacles.
Li han atorgat dos anys consecutius la medalla dor en el
concurs.
Shan presentat les candidatures a la medalla dhonor.
128
20. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
20.1. Obres de lAcadmia Valenciana de la Llengua

<www.avl.gva.es>
Gramtica normativa valenciana, 2006
Gramtica valenciana bsica, 2016
Diccionari normatiu valenci
Portal Terminolgic Valenci
Manual de documentaci administrativa, 2011
Corpus toponmic valenci, 2009
Els pobles valencians
Collecci Toponmia dels Pobles Valencians
Mapa de les comarques valencianes
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
20.2. Obres de les universitats valencianes
Criteris lingstics, Xarxa Vives.
<https://issuu.com/xarxavives/docs/criteris>
Criteris lingstics per als usos institucionals de les universitats va-
lencianes
<http://www.uv.es/splweb/Documentos/criteris_linguistics.pdf>
Guia dusos lingstics: 1. Aspectes gramaticals, Institut Interuniver-
sitari de Filologia Valenciana, Valncia, 2002.
<http://www.uv.es/splweb/Documentos/Guia_usos_linguistics.
pdf>
129
20.3. Eines lexicogrfiques i terminolgiques
a) Diccionaris en lnia
Diccionari catal-valenci-balear, Editorial Moll.
<http://dcvb.iecat.net/>
Diccionari de la llengua catalana, Institut dEstudis Catalans.
<http://dlc.iec.cat/>
Diccionari de la llengua catalana multilinge (castell, angls, fran-
cs, alemany), Enciclopdia Catalana.
<http://www.multilingue.cat/>
Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopdia Catalana.
<www.diccionari.cat/>
b) Recursos
Enciclopdia Catalana
<http://www.enciclopedia.cat/>
sadir
<http://esadir.cat/>
Optimot
<http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.
html>
Registre oficial dentitats locals
<www.presidencia.gva.es/va/web/civis/registro_entida-
des_locales>
Termcat
<http://www.termcat.cat/>
130
20.4. Gramtica, estil i ortotipografia
Gramtica zero, Servei de Poltica Lingstica, Universitat de Valn-
cia.
<http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdf>
FABRA, Pompeu, Gramtica catalana, Institut dEstudis Catalans,
Barcelona, 2006.
<http://publicacions.iec.cat/repository/pd-
f/00000044%5C00000005.pdf>
MESTRES J. M. i altres, Manual destil. La redacci i ledici de textos,
Eumo - Universitat de Barcelona - Universitat Pompeu Fabra -
Associaci de Mestres Rosa Sensat, Barcelona, 1995.
PUJOL, J. M. - SOL, J., Ortotipografia. Manual de leditor, lautoeditor
i el dissenyador grfic, 3a ed., Columna, Eines, 3, Barcelona,
2000.
VALOR, Enric, La flexi verbal, Ed. 3 i 4, Valncia.
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
131

Criteris Lingüístics Web

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Criteris Lingüístics Web

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Criteris lingstics de lAdministraci de la Generalitat

1a edici: novembre, 2016

Impressi: Addo impresores SAL

4.4.3. Compostos amb un adjectiu i un substantiu separats...... 24

13.3. Adverbis en -ment.........................................................................70

19.1. El ttol dels documents legals i administratius..........................115

Lany 1995, la Conselleria dEducaci i Cincia va publicar els Criteris

que hui presentem en societat i posem a labast de tothom: cercar la sin-

Conselleria dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport

de la Llei ds i ensenyament del valenci

En les sigles alfabtiques, les que es lletregen, lapostrofaci depn de la

Davant de vocal, i tenint en compte que laccent recau sobre la vocal

fen sempre el i de. Larticle femen no sapostrofa davant de sigles que

En el cas destrangerismes no adaptats, que sescriuen amb lortografia

1.3. El grup consonntic inicial s + consonant

1.5. Mots en cursiva, en negreta i entre cometes

En la resta de casos, les modificacions de format a qu puga estar sot-

1.6. Noms comercials i noms propis

el men dEl Rac de lOlla

Daquest s es desprn que, en el cas darticles amb majscula, no shan

2.1. Sistema daccentuaci

Pel que fa a ls de larticle neutre en les construccions abstractives o

En algunes ocasions, per no sempre, s possible usar altres solucions,

En canvi, s que sn correctes aix, all quan funcionen com a autntics

Tamb evitarem ls de el / aix / all + participi, que caldr substituir

4.1. Mots acabats en -sc, -st, -xt i -ig

4.2. Plurals dalguns mot acabats en -e tona

4.3. Noms de dinasties i cognoms

4.4.3. Compostos amb un adjectiu i un substantiu separats

Cal parar esment a no aplicar els morfemes de plural del castell.

Sexceptuen daquesta norma general els casos dels plurals presos de la

FORMACI DEL PLURAL

5.1. Noms amb sufixos de derivaci

5.1.2. Noms variables

5.2. Noms sense sufixos de derivaci

En el cas dels noms compostos fusionats que designen oficis, si tenen

5.2.2. Noms variables

5.3. Els sufixos -essa i -ista

5.4. Noms de professions acompanyats dadjectius qualificatius

Pel que fa al pronom feble de segona persona, sha demprar la forma

Els complements indirectes inanimats (tant si sn datius neutres a,

inscriure les persones que tinguen la titulaci adequada.

Aquest sistema t plena vigncia en la llengua parlada quan els demos-

Tanmateix, un s habitual dels demostratius en la llengua escrita s

En certs casos, s preferible prescindir del possessiu relacionat amb

En canvi, en altres casos que requereixen una referncia concreta (com

En canvi, s preferible evitar el possessiu de cosa i objectiu (s a dir,

Les formes de base llatina quedaran limitades a alguns usos particulars

Aix mateix, en el cas de segon, sha de fer la concordana amb els

Sescriuen amb lletres:

b) Els nombres que indiquen una quantitat aproximada o sempren amb

c) Els numerals que expressen el nom de les dcades.

d) Els nombres ordinals i els fraccionaris.

Sescriuen amb xifres:

c) En general, els nombres que indiquen xifres concretes en contextos

Aix no obstant, en els casos de referncies horries imprecises i dates

Si la referncia numrica s molt llarga i es vol seqenciar, s preferible

2. Els que noms ladopten si acompanyen un nom mascul singular:

3. Els que no ladopten en cap cas: massa, gaire, ms, menys.

10.2. Oposici prou/bastant

Ja shan recollit bastants signatures contra el projecte, encara

10.3. Oposici uns/uns quants

11.1. Present dindicatiu i de subjuntiu

primera persona del present dindicatiu