ACTIVITATS U2. El catalanisme.

1831-1931

1 Catalunya i la guerra de Cuba. Exercicis 2,3,4 i 5. Pg 175

Pi i Maragall dna una postura amb un pensament fora modern i que

contradeia amb fora les poltiques dutes a terme pel govern espanyol. En
contraposici a aquest, opinava que era indispensable per davant de tot
mantenir la pau a les colnies i, si per tal daconseguir-ho calia que
semancipessin, aix hauria de ser. Ens parla de que la llibertat s quelcom
innat i lligat profundament a lhome i que per aquest motiu hem de almenys
respectar les colnies que estan sota el nostre domini.

Les relacions eren fora estretes ja que milers de catalans van emigrar cap a
lilla en recerca dunes condicions de vida millors i obrir-hi negocis, triomfant la
majoria dells i retornant anys desprs com a indians. A banda daix i a causa
de laranzel Cnovas les relacions comercials van beneficiar notablement les
exportacions catalanes i lilla es va convertir en un mercat privilegiat per a la
indstria txtil.

Pel que fa a les classes benestants van recolzar lacci militar del govern
espanyol amb un inters de mantenir la situaci favorable a la seva indstria
txtil. Pel que fa a les classes populars, es va denunciar fortament el sistema
de quintes, el qual assetjava als ms pobres. Daquesta manera el catalanisme
com a moviment va recolzar sempre lacci dels insurrectes i rebutjant els
pactes del Conveni de Zanjn.

Es van reduir les exportacions catalanes i es va haver de fer front a lelevat

endeutament pblic provocat per lalt cost de la guerra. La repatriaci de
capitals va moderar els efectes econmics de la crisi. Es va produir un
enfrontament amb el primer govern de postguerra i es va dur a terme una nova
poltica de recaptaci amb elevadssims impostos que van comportar el 1899 el
tancament de caixes dels comerciants catalans. Davant daquesta poltica, la
burgesia va donar suport a les noves formacions catalanistes, que prometien
lautonomia. Poc a poc el torn dinstic es va retirar del panorama poltic per
deixar pas a noves forces a lescena poltica.
 1. Cpia i estudia leix cronolgic de la pg 168

2. Llegeix el text de la pg170 La Renaixena i explica que defensa i

quins arguments utilitza

El text esmentat no apareix al llibre de text daquest any.

3. Llegeix-te La pregunta clau i tots els documents i contesta a les

quatre activitats de la pg 173

La pregunta clau s un tipus dexercici que no pertany al llibre de text

denguany, i com a conseqncia no puc buscar cap referncia que mindiqui a
quin apartat del tema va referida.

4. Document Les propostes federals .Pg 174. Llegeix i contesta

La opci federalista contempla la possibilitat que Espanya es divideixi en un

conjunt de nacions amb autonomia prpia i un lleuger nexe que les mantingui
unides. Daquesta manera els impulsors proposen el pacte federal per mitj del
qual pretenien dur a terme una separaci dels territoris per tal de dotar
dautonomia prpia i mplia a totes les regions dEspanya, tot des dun pacte
organitzat i pacfic, fent s de la poltica ms honesta.

5. Fes un breu resum sobre el federalisme

Fou una doctrina i opci de govern durant el Sexenni Democrtic (1868-1874).

El federalisme es va iniciar de la m del republicanisme des de la dcada de
1840, amb Abd Terrades. El 1868 neix el Partit Republic Federal de F. Pi i
Margall, que sostenia que Espanya era una naci que havia de garantir la plena
participaci dels ciutadans, lexercici de les llibertats, la protecci dels drets i la
igualtat jurdica. Defensava que lEstat federal espanyol havia de ser el resultat
de la uni voluntria dels diferents pobles de la Pennsula. Lany 1869, un grup
de federals catalans (Valent Almirall, Anselm Clav...) juntament amb
representants de lantiga Corona dArag van signar el Pacte Federal de
Tortosa. s un acord per impulsar un Estat federal. La caracteritzaci de com
havia de ser un estat federal es va concretar durant la Primera Repblica en el
projecte de Constituci del 1873. Durant la Restauraci (1875-1898) el
republicanisme federal va perdre pes. Josep M Valls i Ribot en el Congrs
que el partit celebra el 1883 va impulsar un projecte de Constituci de lEstat
Catal dins la Federaci Espanyola. En aquest perode el moviment catalanista
va anar ms enll de les reivindicacions literries i lingstiques i va adoptar un
caire poltic que reivindicava el particularisme catal i demanava el dret a
lautogovern.

6. Qui va ser Valent Almirall? I el Centre Catal?. Quin paper va tenir

en el sorgiment del catalanisme poltic? Sintetitza les seves idees i
les seves propostes prctiques.

Al 1880 la tasca propagandstica de Valent Almirall el va portar a promoure el

Primer Congrs Catalanista per aplegar diferents tendncies. Des de
federalistes republicans fins a culturals al voltant de la primera associaci
catalanista (La Jove Catalunya). Valent Almirall va tenir un paper destacat en el
republicanisme federal catal. Segons ell la modernitzaci dEspanya noms
podia arribar a partir de la implantaci duna repblica federal.

Ser durant la dcada de 1880 quan Valent Almirall va fundar el primer diari
escrit ntegrament en catal, el Diari Catal (1879) i va fundar la primera
organitzaci cultural i alhora poltica del Catalanisme , El Centre Catal (1882).
A ms, va sistematitzar la doctrina, la teoria del catalanisme poltic a partir de
les experincies del Memorial de Greuges i de les seves reflexions doctrinals
en el llibre Lo Catalanisme (1886). Teoria com fer una organitzaci
interclassista que aplegus tots els corrents del catalanisme. Teoria sobre el
particularisme catal que definia a Catalunya com a naci. Antecedent clar al
nacionalisme catal. El particularisme es justificava pels drets histrics de
Catalunya, per la personalitat lingstica i cultural i per les caracterstiques
poltiques i econmiques de la nova societat industrial catalana. Era contrari al
separatisme per si autonomista.

Tamb els seus escrits eren crtics amb la Restauraci, denunciant el

caciquisme, falsejament electoral que impedien la reforma dEspanya. Va
mobilitzar la conscincia catalana per sortir de la subordinaci que endarreria a
Catalunya. La proposta dAlmirall representava un catalanisme massa republic
per atreure sectors de la burgesia i massa conservador per atreure sectors
republicans. Loposici de Valent a lExposici Universal de Barcelona (1888)
per considerar-la lexpressi del pacte de la burgesia catalana amb la
monarquia va fer que el Centre Catal desaparegus. En definitiva, es
considera a Valent Almirall com el precursor del catalanisme progressista

7. Comenta el document Lideari dAlmirall de la pg 176

El text esmentat no figura en el llibre de text daquest curs.

 8. Fes un breu resum sobre El Memorial de Greuges

Denunciava el centralisme i demanava el dret a impulsar una vida regional,

tamb defensava el proteccionisme i el dret civil catal davant lamenaa dun
codi nou per a tota Espanya. La mort del rei el mateix any va limitar leficcia
del document. Limpacte daquest per a Madrid va ser important.

9. Breu resum La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Regent

Lescissi del Centre Catal a lany 1887, per joves com ngel Guimer i
larquitecte Llus Domnech i Montaner, Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba
van fundar La Lliga de Catalunya. La nova organitzaci tenia un carcter ms
conservador que el projecte dAlmirall.

Una de les primers iniciatives de la Lliga de Catalunya fou la redacci del

Missatge a la Reina Regent Maria Cristina. Demanava autonomia per
Catalunya. Aquest li van entregar durant la visita a lExposici Universal 1888

Lany 1889 engegaren una campanya en defensa del dret catal i contra el
projecte de reforma de codi civil, que finalment fou canviat. Fou la primera
victria del catalanisme.

10. Document El missatge a la Reina Regent .Pg 174. Llegeix i

contesta

Es tracta dun text redactat per la nova formaci de 1887, anomenada La Lliga
de Catalunya, de carcter conservador. Reclamava al govern de la reina regent
una autonomia ms mplia, que incloa el retornament de les Corts generals,
pressupostos propis, autogovern, oficialitat de la llengua catalana, extensi
daquesta a tots els mbits ds institucionals i quotidians, i finalment el
nomenament dels crrecs poltics, judicials, administratius i densenyament per
propis catalans.

11. Qu va ser el vigatanisme?

Durant la Restauraci i desprs que la Santa Seu va donar suport a Alfons XII
una part van buscar espai dins liberalisme ms conservador. Va aparixer
llavors, el vigatanisme, un moviment cultural i intellectual impulsat per
membres eclesistics de Vic.

La tradici vigatana es va entroncar en Josep M. Torres i Bages, bisbe de Vic

que va defensar un catalanisme darrels cristianes. Lany 1892 va publicar La
tradici catalana que defensava que lesperit de Catalunya reposa en la famlia,
la propietat i la religi. Defensava el regionalisme lluny de la poltica i el
protagonisme del clero dins la regeneraci catalana degradada pel nou model
social dindustrialitzaci. Un catalanisme darrel profundament cristiana.
 12. Llegeix el text sobre el catalanisme darrel cristiana de la pg 178

El text defensa un catalanisme que sorgeixi del cristianisme i no pas dun

esperit revolucionari i de canvi. El seu autor, J Torras i Bages, pretn criticar la
postura dalgunes agrupacions que tenien com a objectiu obtenir una millora
social en el panorama poltic, a banda daconseguir una autonomia regional
catalana, mentre que ell pretenia instaurar un panorama similar al que
defensaven els carlistes, tot arribant a instaurar un autoritarisme catal similar a
ledat mitjana que beneficis enormement els poders de lesglsia.

13. Quines diferents opcions catalanistes de carcter conservador van

sorgir a la segona meitat del segle XIX?

Van sorgir 3 opcions principals, que van ser La Lliga de Catalunya, el

catalanisme tradicionalista i la Uni Catalanista.

Pel que fa a la La Lliga de Catalunya, va sorgir de lescissi del Centre Catal i

va incloure homes com Narcs Verdaguer i Calls, Llus Domnech i Montaner,
Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba, amb daltres personatges
importants com ngel Guimer. Tenia ms relaci amb la burgesia catalana, i
daquesta manera reivindicava el dret de la llengua, el dret civil catal, el
proteccionisme i lexecuci duna poltica exclusivament catalana i al marge del
partits amb implantaci a tot lEstat.

El catalanisme tradicionalista va sorgir de bona part del clero, arrelada al

carlisme. Buscaven, per mitja de moviments conservadors com el vigatanisme,
cristianitzar un moviment que havia comenat de posicions laiques. Van crear
un setmanari anomenat La veu de Montserrat, per mitj del qual van proclamar
un ideal totalment allunyat de tot canvi social per tal de presentar una edat
mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i
defensant una estratgia regionalista allunyada de lacci poltica.

Per ltim, hi havia la Uni Catalanista, que va ser proposada lany 1891 per tal
de coordinar tots els grups catalanistes comarcals darreu de Catalunya. Tenia
com a finalitat propagar les idees regionalistes i elaborar un programa com per
a tots els grups catalanistes.

14. Explica que van ser Les bases de Manresa i llegeix-te el text de la
pg 179

Un dels primers actes de la Uni va ser la celebraci a Manresa(1892) duna

assemblea de delegats amb lobjectiu daprovar un programa poltic que va
rebre el nom de Bases per la Constituci Regional Catalana. El document
anomenat Bases de Manresa, recollia els principis del catalanisme poltic. Les
Bases estaven estructurades en 17 articles i definien: poder regional en la
plena sobirania catalana, competncies absolutes del poder catal en matria
legislativa, educaci, justcia, ordre pblic, moneda. Proclamava loficialitat de
la llengua catalana, crrecs pblics nicament catalans i la voluntarietat del
servei militar. Tanmateix aquest text tenia carcter arcatzant.

15. Per qu la cojuntura del 98 va afavorir la projecci poltica del

catalanisme? Explica com es va fundar la Lliga Regionalista i quins
eren els seus objectius principals

Va tenir un abast militar, poltic, social, moral i econmic. A Catalunya va

significar de la irrupci amb fora del catalanisme poltic, un desprestigi dels
partits dinstics, i la seva ineficcia de regenerar, veritablement, la poltica
espanyola basada en el bipartidisme i el falsejament electoral

Aix una nova generaci dintellectuals i activistes va consolidar-se per formar

un nou programa poltic que es presents a les eleccions com a estratgia per
accedir a lautonomia i reclamar reformes poltiques i socials.

Desprs de la creaci dels dos partits, la Uni Regionalista i el Centre Nacional

Catal, es va presentar al parlament la candidatura dels quatre presidents, que
va imposar-se a Barcelona, tot provocant ms tard la creaci de la Lliga
Regionalista de Catalunya.

A les eleccions municipals 1911, el partit va aconseguir per Barcelona 11

regidors igual que els republicans. Fou la primera formaci moderna de lEstat
Espanyol, va trencar lhegemonia dels partits dinstics, i a ms va dotar-se
duna organitzaci efica (afiliats, centres poltics, secretaria electoral,
publicacions). Influent en industrials catalans i, expandit grcies a
lestructura, a propietaris agraris , va lluitar contra el corrupte i inefica sistema
centralista de la Restauraci. Estava a favor dun reformisme poltic que
atorgus autonomia a Catalunya.

Al llarg del principi del segle XX, la Lliga es va consolidar com partit hegemnic
a Catalunya. El seu ideari que Prat de la Riba va definir a La Nacionalitat
Catalana (1906). Reclamava autonomia poltica, per es mostrava disposat a
intervenir en poltica espanyola per fer-ho. Prat de la Riba parlava de la
Catalunya endins i Camb de la Catalunya enfora.

La crisi esclat al 1904 arran de la visita del rei Alfons XIII a Barcelona, quan
un grup de la Lliga, entre ells Camb, no oberen les ordres de partit de
boicotejar-lo. Aix va crear discrepncies internes que es van agreujar amb els
mals resultats de les eleccions 1905.
 16. Comenta el text de Valent Almirall de la pg 186 i contesta a les
preguntes a), b), c) i d)

Al llibre no hi apareix cap text a les activitats finals del tema relacionat amb
Valent Almirall.

17. Defineix o explica tots els conceptes de la pg 187

Renaixena: Moviment cultural i literari que aspirava a recuperar ls de la

llengua i dels senyals didentitat catalans.

Jocs Florals: Concurs literari de tradici medieval, que va ser restaurat a la

Renaixena, per tal de promoure i difondre la llengua catalana i per estimular
els poetes a escriure en la seva llengua.

Federalisme: Model de naci que proposava la divisi dEspanya en estats

federals amb competncies prpies i una certa autonomia, a banda duna altra
regulada pel govern central.

Centre Catal: Partit format per Valent Almirall, encarregat de desenvolupar

un programa reivindicatiu i de crear nuclis propagandstics del catalanisme.

Catalanisme progressista: Corrent del catalanisme encarnada principalment

pels republicanistes federals, que perseguia un model de canvi i daspiracions
ms liberals i transgressores.

Uni regionalista: Grup format per les classes burgeses catalanes, que tenia
com a objectiu la reclamaci duna autonomia poltica i administrativa per a
Catalunya.

Lliga regionalista: Partit format vora el 1898 que tenia com a objectius posar fi
al monopoli electoral, posar fi a la corrupci electoral i la dotaci prpia duna
organitzaci efica i moderna.

Candidatura dels 4 presidents: Candidatura unitria que va ser presentada a

les eleccions de 1901 per tal de posar fi a lhegemonia poltica dels partits
dinstics i imposar lideal catalanista.

Memorial de Greuges: Conegut com Memria en defensa dels interessos

morals i materials de Catalunya, s considerat el primer manifest poltic del
catalanisme.

Autogovern de Catalunya: Concepte que denomina la situaci poltica en la

que Catalunya es regeix per s mateixa i el govern t absoluta competncia
sobre el territori.

Bases de Manresa: Definien un poder regional que es basava en la plena

sobirania de Catalunya i on les competncies de lestat central quedaven fora
limitades.
Tancament de Caixes: A causa de la crisi de 1898, que va comportar greus
prdues econmiques per a Espanya, el govern regeneracionista va exigir una
forta poltica dimpostos, que va comportar lenuig dels comerciants catalans,
els quals es van negar a tributar la seva part.

Centre nacional catal: Partit format el 1900 pel grup que publicava el diari La
veu de Catalunya, i que era clarament favorable a la intervenci del
catalanisme en la poltica per la via electoral.