EUTI 3 101-112 8/2/99 12:30 Pgina 101

Quaderns. Revista de traducci 3, 1999 101-112

Terminologia i llenges minoritzades

Anna Aguilar-Amat
Laura Santamaria
Universitat Autnoma de Barcelona. Facultat de Traducci i dInterpretaci
08193 Bellaterra (Barcelona). Spain

Resum

La terminologia s una eina indispensable per a qualsevol Estat, en especial quan aquest
posseeix una llengua que ha estat sotmesa a condicionaments histrics regressius. Sota la
denominaci de llengua minoritzada englobem totes les llenges objecte de discrimina-
ci, entenent que es pot tractar de llengues minoritries o de llenges no minoritries com
les dalguns pasos dfrica o dAmrica Llatina. La normalitzaci lingstica i terminol-
gica s, en aquests casos, un objectiu prioritari. Per aquest objectiu de vegades senfronta
als criteris internacionals que pretenen una globalitzaci tot adduint una millor comunicaci
cientfica i comercial. Aquesta pretesa comunicaci ptima podria amagar, tanmateix, una
expansi de mercats i un colonialisme cultural. Lintent de respectar el pluralisme i de valo-
rar positivament la multiculturalitat demana un esfor danlisi qualitativa de la idiosincrsia
conceptual daltres cultures.
Paraules clau: terminologia, colonialisme conceptual, llenges minoritzades.

Abstract

Terminology is an indispensable tool for any state, above all when one of the languages of
that state has been repressed historically. The denomination less widely spoken langua-
ges includes all languages that suffer discrimination, ever though these languages may be
minority languages or not, as is the case of some African or Latin American languages. In
these cases linguistic and terminological normalisation is a priority. However, this priority
comes up against international criteria in favour of globalisation, arguing that globalisa-
tion favours commercial and scientific communication. This supposed improvement in
international comunication could be a smoke screen for cultural colonialism and market
expansion. In order to respect and give proper value to multiculturalism an effort is needed
to qualitatively analyse the conceptual differences of other cultures.
Key words: terminology, conceptual colonialism, minorized spoken languages.
EUTI 3 101-112 8/2/99 12:30 Pgina 102

102 Quaderns. Revista de traducci 3, 1999 Anna Aguilar-Amat; Laura Santamaria

Sumari
Llenges minoritries Homogenetzaci i interessos econmics
i llenges minoritzades Acceptaci i difusi de la normativa
El corrent traduccional catal Terminologia i desenvolupament
Les llenges en contacte Conclusi
i les pseudollenges: lspanglish
Bibliografia
i el catanyol
Homogenetat versus diversitat:
la normalitzaci internacional

Erric bere legue, icheac bere aztura.

(Cada poble la seva llei, cada casa el seu costum).
Societat Kaoieta, Donostia.

Aquest text no pretn aportar cap soluci al problema de les llenges mino-
ritzades, sin exposar les diferents qestions que sn en el tauler de joc i que afec-
ten la presa de decisions en el camp de la terminologia.

Llenges minoritries i llenges minoritzades

Ls de la denominaci llengua minoritria ha esdevingut problemtic.
Algunes de les llenges englobades sota aquesta denominaci sn designades
millor pel terme de llenges menys usades (lesser-used languages) per exem-
ple el dans. No s, per, daquestes llenges de qu volem parlar, sin de les
que certs organismes tamb denominen llenges menys afavorides.
Si, tal com diu Pompeu Fabra, ladjectiu minoritari s relatiu a minoria, i
aquest nom significa grup poc nombrs, veiem que la denominaci llen-
gua minoritria significa llengua parlada per un nombre petit de persones
i, per tant, que s basada en un reduccionisme estadstic. Per com b assenyala
Pueyo (1992), la denominaci saplica, en ls, a les llenges que pateixen difi-
cultats dordre funcional, tot i que no apareixen sempre lligades al volum
demogrfic de les comunitats lingstiques, sin ms aviat a condicions hist-
riques i socioeconmiques i a mecanismes psicosocials.
Daquesta manera, el catal s considerat una llengua minoritria, mentre que
el dans, amb un nombre similar de parlants, no ho s. A ms, cal tenir en
compte que els grups sovint no sn minoritaris, sin que esdevenen mino-
ritaris, i que hi ha casos en qu el grup ms nombrs viu en una situaci evi-
dent de minoria desoladora:

La colonitzaci ns un exemple excellent: una elit reduda per extraordinria-

ment poderosa i influent pot aconseguir dimposar i de popularitzar un seguit de
normes, prejudicis, criteris, actituds i valoracions que, possibilitant loccidentalit-
zaci del sistema, provocaran larrauliment de la poblaci nadiua, fins i quan no la
seva expulsi. Aquest esdevenir foraster a ca teva es pot considerar fcilment extra-
EUTI 3 101-112 8/2/99 12:30 Pgina 103

Terminologia i llenges minoritzades Quaderns. Revista de traducci 3, 1999 103

polable a totes aquelles situacions de minoritzaci lingstica en qu el percentatge

de parlants de la varietat divergeix sensiblement del percentatge ds de la mateixa
varietat. (Miquel Pueyo, 1992: 21)

Aix, recollim la proposta daquest autor de substituir el terme llengua mino-

ritria pel ms dinmic de llengua minoritzada (mpliament utilitzat des de fa
temps). Daquesta manera la majoritzaci i la minoritzaci de llenges esdevenen
processos enfront dels estats que denotaven les denominacions tradicio-
nals. Tamb esdevenen conceptes relativitzats, ja que una llengua pot ser majo-
ritzada en un context i minoritzada en un altre.
Una altra manera de referir-nos a aquests conceptes quan ens situem dins
dun nic context s fer servir les denominacions de llengua expansiva i llen-
gua recessiva, per en aquest cas, malgrat que respectem el concepte de procs,
hi inserim un concepte no procedural, la direcci.

El corrent traduccional catal

La terminologia sha desenvolupat sota diferents perspectives. Laproximaci
que defensem sorgeix dels estudis de traducci i, des de la perspectiva del nos-
tre pas, defensa una activitat multilateral.
La normalitzaci del catal (s a dir, lesfor per tal que el catal deixs de ser
una llengua minoritzada) ha estat un procs complex que ha repercutit par-
cialment en els mbits de lAdministraci pblica, leducaci, la indstria i el
comer.
La normalitzaci, quan ja s un procs finalitzat, retorna la vitalitat al sis-
tema lingstic a partir dels seus recursos etimolgics, morfolgics, sintctics i
semntics. Quan una llengua ha estat sotmesa a condicionaments histrics
regressius, cal defensar les opcions que enriqueixen i donen coherncia al sis-
tema, ra per la qual la normalitzaci del lxic i de la terminologia ha estat
una pea clau: una llengua sense un vocabulari cientfic, administratiu i tec-
nolgic t molt poques possibilitats de sobreviure i de ser competitiva en el
mn modern. Aix fa de la terminologia una eina indispensable per a qualse-
vol sistema.
Segons M. Teresa Cabr (1992), les tres grans tendncies en terminologia
sn:

a) la terminologia orientada al sistema lingstic (se centra en els conceptes i

en la normalitzaci dels termes i de les nocions),
b) la terminologia orientada a la traducci (creaci de grans bases de dades),
c) la terminologia orientada a la planificaci lingstica (intervenci sistem-
tica per tal de canviar lestatus duna llengua poc estabilitzada).

El corrent a) s representat per tres escoles: la de Viena, la de Praga i la de

Moscou. Veuen lessncia de la terminologia com laclariment dels recursos
expressius de carcter lingstic aplicats a determinades especialitats.
EUTI 3 101-112 8/2/99 12:30 Pgina 104

104 Quaderns. Revista de traducci 3, 1999 Anna Aguilar-Amat; Laura Santamaria

Lescola de Viena s la ms estesa pel fet dhaver desenvolupat un sistema

de principis i de fonaments per a la terminologia terica basats en els treballs
dE. Wster, i pel fet dhaver-los difs a travs de les normes ISO.
Els corrents b) i c) han estat desenvolupats primordialment en el mn franc-
fon (Quebec o Blgica) i en els pasos que reben la seva influncia, pel fet de tenir
tamb una llengua romnica, com s el cas de Catalunya. Ara b, aquests pa-
sos han treballat duna manera fora monodireccional, sense aplicar sempre a
les llenges autctones de les seves colnies (llenges majoritries per mino-
ritzades) els criteris que havien desenvolupat per a la defensa i lexpansi del
francs. Catalunya, com a pas no colonitzador, per fora ha de percebre les
coses duna manera diferent.
A ms de la tasca duta a terme pel TERMCAT, la terminologia ha crescut
a Catalunya vinculada a les diferents especialitats i als camps de la cincia, a
causa de la necessitat comunicativa i destructuraci dels propis especialistes.
Darrerament, per, tenen un paper molt important en el desenvolupament
daquesta disciplina els serveis lingstics de les diverses universitats i, amb
molt de protagonisme, les facultats de traducci i dinterpretaci.
En aquestes ltimes la terminologia s una assignatura obligatria de vuit
crdits segons els plans destudi vigents, la qual cosa referma la seva importn-
cia. De tota manera, veiem tamb que resulta impossible destriar el corrent
traduccional de la dimensi poltica i social de la terminologia. Aix s aix
perqu el corrent traduccional condueix a una defensa del pluralisme (lin-
gstic, conceptual, cultural) davant daltres intents globalitzadors artificials
(esperanto, neokoin) o naturals (langls).
Aix implica que cada llengua ha de trobar els recursos terminolgics neces-
saris, els quals han de respectar la idiosincrsia del seu sistema lingstic. La
idea de coherncia gramatical no hauria de ser afectada pel fet que la llengua
sigui molt estesa o b minoritria, que rebi un suport econmic o b que esti-
gui desprotegida. No podem defensar la diversitat i alhora oblidar les llenges
ms indefenses i deixar de banda aquells pobles que veuen amenaada la per-
vivncia de valors ancestralment arrelats en la psicologia collectiva i que reac-
cionen, de vegades amb agressivitat, als intents de difusi duna presumpta
cultura estndard que destrueix les formes tradicionals, i que sovint ho fa sense
crear-ne de noves o de millors.

Les llenges en contacte i les pseudollenges: lspanglish i el catanyol

Al mateix temps que el corrent traduccional catal justifica la multilateralitat
de la seva aproximaci, semmarca en un context dadjacncia de llenges que
rebutja els processos dhibridaci unilateral.
Malgrat que la dimensi coercitiva s rara a Europa fora de Catalunya (amb
lexcepci histrica de Frana) i a Amrica fora del Quebec, es tracta duna
prctica desitjable per a totes les rees de llenges en contacte.
Lexistncia de pseudollenges com el pidgin en el sud-est asitic o lspan-
glish de Puerto Rico sn fruit duna absncia completa del que denominem
EUTI 3 101-112 8/2/99 12:30 Pgina 105

Terminologia i llenges minoritzades Quaderns. Revista de traducci 3, 1999 105

dimensi coercitiva de la terminologia i que Jean Claude Boulanger (1991) deno-

mina laxe amnagemental, tot ressaltant la funci de condicionament o de
foment dels organismes que la practiquen.
Val a dir que la dependncia lingstica s el primer i el darrer smptoma
duna dependncia conceptual, cultural i econmica. Alg potser opina que,
fruit com sn duna necessitat de comunicaci, res no hem dobjectar a
lexistncia de les esmentades pseudollenges, la qual cosa no deixa de ser
fora raonable. Ara b, el problema no s tant ladquisici dun nou llenguatge
com la substituci duna llengua que ha encunyat una enorme tradici cultural
per un sistema arbitrari de signes. Si prenem, per exemple, la paraula rufo (de
langls roof, teulada) emprada pels habitants de Puerto Rico, veurem com
sha perdut la motivaci lgica que relacionava el castell tejado amb teja, i,
de retruc, amb tot un grup format per tejadillo, tejar, tejo, tejuelo, i tamb
jugar a los tejos, tirar/echar los tejos, a teja vana, a toca teja, de tejas abajo o de
tejas arriba1. Tampoc, pel fet de dir rufo, no senriqueix el parlant dspanglish
amb informaci relativa a la famlia lxica composta per roof-garden (terras-
sa amb plantes i flors), roof of the mouth (paladar), roof-rack (baca del cotxe),
roof-top restaurant (restaurant amb terrassa), roof of heaven (volta del cel),
aix com to hit the roof (enfilar-se per les parets), to raise the roof (posar el
crit al cel), etc.
Ara b, aquesta situaci regressiva del castell envers langls s si fa no fa
simtrica de la que ha patit el catal envers el castell. A Catalunya enviem
cartes amb acs de rebut en lloc de amb avs de recepci i planifiquem a llarg
pla en lloc de a llarg termini. Les empreses fan suspensi de pagos en lloc de
suspensi de pagaments, de les aixetes surt un chorro daigua en lloc dun raig o
un doll i als parcs no es poden portar gossos sueltos en lloc de prohibir-se la
presncia de gossos aviats (forma fora estesa per les comarques ms occiden-
tals).
Naturalment, els catalans que empren el catanyol o els parlants que fan s de
lspanglish no tenen cap culpa de la seva situaci com a parlants. Noms volem
apuntar que el desig de parlar i descriure tot respectant, en la mesura que s pos-
sible, lestructura de la llengua t una motivaci: la creena que conixer un
lexema, unes quantes regles de formaci de paraules i un sistema danalogies
esdev de forma evident ms gil pel parlant que el fet dhaver de memoritzar
vocabulari i conceptes desprovistos daquestes vinculacions lxiques. Aquest
esfor accessori empobreix la riquesa expressiva dels parlants en particular i
dels pobles en general. s la coherncia dun sistema i els vincles que ha encu-
nyat el que definitivament ens forma i, malgrat que ens determini, el seu domi-

1. Tejo: tros de teula o rajola que es fa servir per jugar. Tejuelo: tros de metall que serveix de
recolzament a una mquina. Disc de metall per fer una moneda. Tros de paper adherit
al llom dun llibre per a la seva catalogaci. Tirar/echar los tejos: realitzar intents verbals per
seduir alg. A teja vana: coberta de teules sense cel ras que cobreix les teules de linterior.
A toca teja: pagar al comptat. De tejas abajo o de tejas arriba: daquest mn o del sobre-
natural.
EUTI 3 101-112 8/2/99 12:30 Pgina 106

106 Quaderns. Revista de traducci 3, 1999 Anna Aguilar-Amat; Laura Santamaria

ni constitueix la primera condici a lhora dassumir certa llibertat de pensament,

paraula i obra.
Hem vist que lespanyol no es lliura daquesta situaci dinferioritat respecte
daltres llenges, encara que per a la majoria de parlants del catal aquesta rea-
litat potser els resulta inslita, precisament perqu sentim que les decisions
sobre la nostra llengua es prenen a partir de les decisions que shan pres ante-
riorment per a lespanyol. Aix, quan analitzem la terminologia jurdica sn
noms una excepci les decisions terminolgiques que sallunyen de lespa-
nyol (potser convindria destacar forest per designar terreny productiu no con-
reat, i recuperat, entre daltres termes, del catal dabans del Decret de Nova
Planta com a estndard daquesta reivindicaci dindependncia termi-
nolgica del castell).
Tamb en el context europeu, lespanyol s una llengua minoritzada a causa
de laven implacable de langls i malgrat el retrocs irreversible del francs.
Podem veure que en el cas de lespanyol dins de la Uni Europea, les decisions
terminolgiques han estat infludes per la terminologia adoptada sobretot en
angls.
Un exemple evident s la formaci en castell de termes com directiva per
referir-se a les directrius comunitries o nacionales per anomenar els ciuta-
dans naturals dels pasos que conformen la Uni Europea. No cal allargar
lexplicaci de per qu aquests termes mai no shaurien pogut originar en
espanyol sense el context de llenges en contacte. En aquest marc cal recor-
dar que el diccionari de lIEC recull aquests dos termes tamb com a direc-
tiva i nacional, s a dir que la dependncia terminolgica de lespanyol sha
exportat al catal.

Homogenetat versus diversitat: la normalitzaci internacional

La defensa duna llengua minoritzada t com a contrapunt la voluntat inter-
nacional de crear un llenguatge cientfic universal.
La reflexi sobre la diversitat lingstica i les qestions de predomini o de
dependncia duna llengua ens porten a la disjuntiva segent de repercussi
mundial: ha de gaudir la terminologia de la mxima homogenetat possible
en cada llenguatge despecialitat i en cada idioma diferent per tal de facilitar
daquesta manera la comunicaci internacional? O, al contrari, ha dadaptar-
se a cadascuna de les llenges particulars i ha de garantir aix la mxima expres-
sivitat, utilitat i satisfacci en la comunicaci monolinge, malgrat que es
distanci de les denominacions fornies?
Sobre aix, Arntz i Picht (1989: 171), continuadors de lescola de Viena,
defensen lactivitat de carcter homogenetzador de la terminologia com a mitj
per assegurar una comunicaci unvoca entre especialistes. Aquesta lnia pre-
cursada per Versalius (1514-1564), el fundador de lanatomia moderna, no es
fa sistemtica fins a la segona meitat del segle XIX, principalment a causa de la
revoluci cientfica i de la coexistncia desordenada de descobriments tec-
nolgics.
EUTI 3 101-112 8/2/99 12:30 Pgina 107

Terminologia i llenges minoritzades Quaderns. Revista de traducci 3, 1999 107

Al comenament, a cada Estat alemany hi havia quinze unitats de mesura

diferents per a la resistncia elctrica i vuit de diferents per a la fora motriu.
Aquesta situaci va provocar inevitablement costoses equivocacions que reper-
cutiren desfavorablement en el comer. A partir daquestes experincies,
els Estats industrialitzats van concloure que la normalitzaci dels objectes i
dels procediments, i les seves denominacions, podia contribuir considera-
blement al progrs tecnolgic. Hem de fer notar, per, que, malgrat que
aquests autors utilitzen tamb el mot normalitzaci, els efectes daquesta acti-
vitat internacional sn contraris als que es persegueixen quan es tracta de
normalitzar una llengua minoritzada: en el primer cas simposen les opcions
lxiques a les altres llenges, mentre que en el segon cas sintenta de preser-
var les opcions autctones.
Amb aquest objectiu del que anomenarem, doncs, homogenetzaci, globa-
litzaci o normalitzaci internacional (en lloc de simplement normalitzaci com
tradueix Amelia Irazazbal), una srie dorganismes, com ara la International
Electrotechnical Comission (IEC), desprs de la seva fundaci lany 1906,
comenaren a aclarir i a depurar la terminologia electrnica. El 1919 sorgeix la
DNA (Deutscher Normenausschlomissiouss Comissi Alemanya de
Normalitzaci) i el 1926 la ISA (International Federation of the
Standardizing Associations), lobjectiu de la qual era la unificaci internacio-
nal de les normes nacionals.
Aquests intents volien fixar els conceptes individuals i les seves denomina-
cions. Aviat es van adonar que la normalitzaci internacional terminolgica
puntual noms pot aportar resultats tils si tots els que hi collaboraven partien
dunes bases unificades. Per aix es va comenar a buscar en lestructura de
terminologies ja existents trets regularment repetits, per tal de poder establir
aix regles aplicables a lhora de crear nous termes. Wster (1898-1977), basant-
se en lestructuralisme de Saussure (1857-1913), va publicar el 1931 la seva
obra Internationale Sprachnormung in der Technik, besonders in Elektrotechnik
(Normalitzaci lingstica internacional en la tcnica, especialment en
lelectrotcnia). Les principals objeccions a aquesta obra es refereixen al paper
decisiu que t la idea de sistema i la creena que la llengua no es pot normalitzar.
La justificaci de Wster s que en cap moment es referia a la llengua comu-
na, sin noms a lmbit de lespecialitzaci. Wster inferia que la normalitzaci
internacional no es pot concebre de manera esttica, que no t sentit en totes
les especialitats i que no es pot aplicar en tots els casos amb la mateixa inten-
sitat.
La polmica generada per Wster es va interrompre durant la Segona Guerra
Mundial. Lany 1946 es va fundar la ISO (International Organisation for
Standardization) com a successora de la ISA. El 1952 es va crear un comit
tcnic per a qestions terminolgiques (ISO/TC 37 Terminology princi-
ples and co-ordination) que va finalitzar la redacci de les normes bsiques
lany 1973, normes que sn en procs de revisi des de 1974. En coordinaci
amb ISO treballen altres organismes com el CEI (Comit Elctric Internacional)
o el Technical Committee 1.
EUTI 3 101-112 8/2/99 12:30 Pgina 108

108 Quaderns. Revista de traducci 3, 1999 Anna Aguilar-Amat; Laura Santamaria

Homogenetzaci i interessos econmics

De vegades es fa difcil desllindar la normalitzaci internacional dels interessos
econmics dels pasos que la formen.
A la primera pgina del DIN 820 (Deutsches Institut fr Normung
Institut Alemany de Normalitzaci, fundat lany 1917 amb seu a Berln)
es defineix normalitzaci internacional de la manera segent:

Normalitzaci s la unificaci planificada dobjectes materials i immaterials que

els cercles interessats elaboren en com per al benefici pblic. En cap cas ha de
respondre a finalitats lucratives particulars.
La normalitzaci fomenta la racionalizaci i la garantia de qualitat en leconomia,
la tecnologia, la cincia i ladministraci. s al servei de la seguretat de persones i
coses, com tamb de la millora de qualitat en tots els mbits de la vida. Serveix, a
ms, per establir un ordre raonable i per facilitar la informaci a les respectives
rees de normalitzaci.

En aquesta definici elaborada amb una bona voluntat indiscutible per part
del comit normalitzador alemany trobem, tanmateix, qestions que podrien
donar peu a un debat llarg. Malgrat lexplicitaci de lexclusi de possibles
finalitats lucratives, en la prctica es produeix sovint una normalitzaci inter-
nacional terminolgica que afavoreix els interessos de determinats productors,
els quals busquen, en virtut de la racionalitzaci, la qualitat, la seguretat,
la millora, lordre (paraules, totes, amb un grau dinterpretaci alt i que
figuren en el pargraf esmentat anteriorment), una expansi de mercats.
Encara no sha analitzat quants pasos hi ha implicats en el que shi denomina
benefici pblic. s evident que els pasos no industrialitzats dfrica, dsia
i dAmrica Llatina semblen haver estat exclosos dels beneficis de la normalit-
zaci internacional terminolgica i dobjectes que la majoria de la poblaci
est molt lluny de poder adquirir.
Els organismes terminolgics internacionals pateixen actualment proces-
sos de debat intern sobre aquests temes. Els pasos i les llenges tradicional-
ment vinculats a organismes pioners en investigaci terminogrfica i
terminolgica, com ara Infoterm2 (ustria, Alemanya), i que a ms tenen llen-
ges productores i emissores de terminologia tcnica, creuen que lhomoge-
netat de la terminologia s una qesti central que cal preservar en la seva
activitat internacional. Altres pasos, entre ells els que parlen llenges rom-
niques3, observen aquest inters amb susceptibilitat, desprs dun perode en
el qual la difusi de terminologia homogenetzant podria contemplar-se com

2. Internationale Informationszentrum fr Terminologie Centre Internacional dInformaci

en Terminologia, amb seu a Viena. Fundada lany 1971 por Eugen Wster en el marc
dUNISIST, el Programa General dInformaci (PGI) dUNESCO t com a objectiu impul-
sar el treball en cooperaci.
3. Units, per, en organismes i xarxes com ara Unin Latina, RITERM (Red Iberoamericana
de Terminologa), REALITER (Xarxa Panllatina de Terminologia), etc.
EUTI 3 101-112 8/2/99 12:30 Pgina 109

Terminologia i llenges minoritzades Quaderns. Revista de traducci 3, 1999 109

una mena dhegemonia cultural. Aquests pasos, normalment receptors de

tecnologia i de terminologia, i sovint amb menys recursos, treballen per una
activitat terminolgica internacional que respecti el pluralisme lingstic i
conceptual, i en qu es destini esforos a la cerca de la soluci ms apropiada
per a cada sistema.

Acceptaci i difusi de la normativa

Tots els normalizadors (els internacionals i els que volen frenar la recessi duna
llengua minoritzada) es pregunten, daltra banda, si les normes terminolgi-
ques gaudeixen duna bona acceptaci.
Els organismes com ara DIN tenen la forma jurdica duna associaci regis-
trada, de manera que les seves normes no es poden imposar per decret.
Malgrat que altres organitzacions dEstats europeus com ara Frana compten
amb atribucions ms vinculants, la normativa sovint t carcter de recoma-
naci dexperts.
Dins del mn de leconomia, per, el fet de no aplicar les normes interna-
cionals pot comportar perjudicis financers importants, i aix fa que hi hagi un
grau dacceptaci fora alt respecte a la normalitzaci dobjectes. En canvi, la
normalitzaci de la terminologia no sempre prospera en la prctica, ja que ls
de la llengua fins i tot en lmbit de les especialitats representa un procs
complicat i marcat per factors psicolgics i sociolgics que no sempre es poden
regular a voluntat.
Quan la terminologia proposada difereix de ls establert, s molt difcil
que sigui acceptada. Normalment els usuaris duna llengua es resisteixen a la uti-
litzaci dun terme nou en substituci dun de ja consagrat per ls. Quan aix
passa, la designaci antiga i la nova sutilitzen durant fora temps com a
sinnims.
Ats, doncs, que s ms fcil introduir denominacions normalitzades per a
conceptes nous que per a aquells que ja estan establerts de fa temps, les espe-
cialitats naixents senfronten a menys obstacles.

Terminologia i desenvolupament
Ara b, desprs de fer esment als reptes de la normalitzaci de les llenges
minoritzades i la normalitzaci internacional en els pasos occidentals, on, mal-
grat tot, el recurs neolgic dutilitzaci dtims grecollatins s fructfer i homo-
genetzador, cal reprendre la qesti tot tenint en compte les llenges que no
poden participar daquest recurs.
Molts dels pasos amb llenges dalfabets no llatins o b amb llenges de
tradici oral, tenen dipositades les seves esperances en la terminologia com un
dels aspectes ms importants de la seva vinculaci a lmbit internacional, i,
al mateix temps veuen en la terminologia un cam per independitzar-se de
langls mitjanant la creaci de terminologia autctona. Aquesta darrera moti-
vaci s sota els esforos de pasos com ara Sud-frica, lndia o Israel.
EUTI 3 101-112 8/2/99 12:30 Pgina 110

110 Quaderns. Revista de traducci 3, 1999 Anna Aguilar-Amat; Laura Santamaria

Per en molts pasos sense recursos la inversi en matria de terminologia s

propiciada des de lexterior. s interessant ressenyar el cas del Camerun.
En la Primera Escola dEstiu de Terminologia organitzada per la Universitat
Pompeu Fabra4, Marcel Diki-Kidiri5 defensava el calc de les metfores
culturals per fer reproduccions terminolgiques de certs conceptes en la llen-
gua de tradici oral sng, del nord del Camerun. Per exemple, per traduir
un terme com drets humans, s possible referir-se al costum afric segons
el qual desprs duna cacera, certes persones tenen dret sobre certes parts de
lanimal caat (el cap, per exemple, pertany al cap del poblat o a la persona
de ms edat, la cuixa esquerra al propietari de larma amb la qual la bstia ha
estat morta, etc.). Cadascun daquests trossos de carn s denominat ngura.
Daquesta manera, lexpressi drets humans s traduda per ngura t zo (t
zo = de la persona). La felicitat daquest terme s incompleta, tanmateix,
doncs la igualtat de les persones respecte dels seus drets no s subjacent al
concepte de ngura, en el qual saprecia clarament una jerarquia i una difern-
cia. De la mateixa manera resulta prcticament impossible de tradur al sang
lexpresi dret digualtat entre lhome i la dona. Per a un cameruns, i pels
africans en general, la diferncia entre homes i dones i de les persones entre elles
s un fet bsic, quelcom sobre el que es sustenta la seva interpretaci del mn,
i, sense anar massa lluny en les conseqncies socials daquest fet noms
dir que la igualtat no garantitza el respecte, aix com la diferncia no assegu-
ra la manca de respecte lhomogeneitzaci conceptual s percebuda com
una bajanada.
No haurem, doncs, dincloure en la nostra llista de drets humans els dret a
ser, pensar i tenir valors diferents?
Aquesta mena de problemes preocupen al corrent denominat terminologia
per al desenvolupament el qual sembla que tindr cada cop ms importncia
en el futur. Ara b, s important considerar el perill de caure en el parany que
aquest esfor tingui com a objectiu expandir els mercats i crear necessitats tec-
nolgiques en aquests pasos al mateix temps que es desestimen les seves llen-
ges com a creadores de conceptes tamb tils i enriquidors. Per exemple,
reprenent el discurs de Marcel Diki-Kidiri, un dels objectius concrets que han
dassolir els terminlegs africans s aconseguir dinformar correctament els
conreadors de cot sobre laplicaci de determinats pesticides en la lluita con-
tra els insectes depredadors. Caldria crear neologismes africans per designar
els insectes, ats que els agricultors noms en distingeixen en la seva llengua
dos tipus: els voladors (volants) i els que sarrosseguen (rampants). No cal
fer notar la importncia de la preservaci de la collita de cot, per no podem
deixar de preguntar-nos, tanmateix, si no seria possible i ms efectiu potser
no tan lucratiu fabricar i vendrels un insecticida per a volants i un altre per

4. Del 14 al 18 de juliol de 1997 a lIULA (Institut Universitari de Lingstica Aplicada) i

dirigit per M Teresa Cabr Castellv.
5. CNRS (Centre National pour la Recherche Scientifique)-LLACAN (Langage, Langues et
Cultures dAfrique Noire).
EUTI 3 101-112 8/2/99 12:30 Pgina 111

Terminologia i llenges minoritzades Quaderns. Revista de traducci 3, 1999 111

a rampants. Desestimar la seva organitzaci conceptual, no s potser la pri-

mera i lltima ra duna discriminaci lingstica i cultural?

Conclusi
Cada llengua s nica i irrepetible, no noms en el seu aspecte lingstic, sin
tamb perqu instrueix el parlant sobre la percepci del mn i la forma de ser
individual i collectiva. De la mateixa manera que hi ha espcies biolgiques
que sn eliminades de la Terra, una llengua que desapareix semporta infor-
maci valuosa que contribueix a explicar la cultura i levoluci de lsser hum.
El desconeixement sobre el patrimoni lingstic de la humanitat s tan gran
que fins i tot signora el nombre de llenges vives existents. Se nhan catalogat
unes 4.500 de vives i unes altres 20.000 entre llenges i dialectes (Siguan,
1996). Daquestes, entre 1.500 i 2.000 sn africanes (i les parlen el 90% dels
habitants de lfrica). Potser caldria tenir en compte, doncs, almenys alguna
de les vint-i-cinc o trenta llenges vehiculars daquest continent ve (fulfulde,
wolof, lingala, bambara, swahili, etc.).
Els que propugnen lhomogenetat cultural pensen que unes quantes llen-
ges ms o menys no tenen gaire importncia. A partir de la conquesta de les
expedicions europees a final del segle XV, en molts llocs sha considerat el mul-
tilingisme com una amenaa dEstat, un element disgregador duna volun-
tat nacional imposada per una minoria dominant. Tanmateix, el multilingisme
s la forma normal de vida de centenars de milions de persones a tot el mn.
El monolinge tendeix a creure en una identificaci entre la realitat i la seva
expressi verbal i, per aix, s propens a un pensament dogmtic i absolutista,
mentre que qui est acostumat a moures entre llenges i cultures diverses,
accepta amb ms facilitat les divergncies i les ambigitats.
El plurilingisme i linterculturalisme sn una riquesa que haurien de pro-
moure els sistemes educatius, els mitjans de comunicaci i la investigaci cien-
tfica. La diversitat lingstica i la protecci de les llenges minoritries i
minoritzades s el millor llenguatge que tenen els humans per a la comprensi
internacional, i lnica manera devitar un pensament nic. Aix doncs, les
persones que consideren possible, i fins i tot desitjable, un mn monolinge
volen un mn amb una sola manera de pensar i dactuar on les cultures diver-
gents siguin relegades al folklorisme. Daquesta manera es neguen a admetre que
el seu sistema no s un sistema perfecte i que podria millorar en comparar-lo
amb els altres.

Bibliografia
AGUILAR-AMAT, Anna; SIDIB, Path; VILARNAU, Joan (1997). La terminologa del
parentesco en lengua fulfulde: un intento de sistematizacin. Nazioarteko
Terminologia Biltzarra (Congreso Internacional de Terminologa). San Sebastin:
IVAP/UZEI, p. 415-426.
LVAREZ, Paula; CANDEL, Miguel (1994). Neokoin: una alternativa a Babel.
Terminologie et Traduction 1, p. 417-426.
EUTI 3 101-112 8/2/99 12:30 Pgina 112

112 Quaderns. Revista de traducci 3, 1999 Anna Aguilar-Amat; Laura Santamaria

ARNTZ, Reiner; PICHT, Heribert (1989). Introduccin a la terminologa. Trad. al cast.

de A. de Irazazbal et al. Fundacin Germn Snchez Ruiprez. Madrid: Pirmide.
BOULANGER, Jean Claude (1991). Quelques composantes lingistiques dans len-
seignement de la terminologie. Actas del Coloquio Iberoamericano sobre Enseanza
de la Terminologa. Granada, p. 61-74.
CABR, M. Teresa (1992). La terminologia. La teoria, els mtodes, les aplicacions. Barcelona:
Empries.
CRONIN, Michael (1995). Altered States: Translation and Minority Languages. A
GAMBIER, Y. Orientations Europennes en Traductology. Etudes sur le texte et ses trans-
formations. Vol. III, nm. 1, p. 85-103.
DIKI-KIDIRI, Marcel (1997). La diversit dans lobservation de la realit. Primera Escola
dEstiu de Terminologia. Barcelona: UPF.
DUARTE, Carles; ALSINA, lex; SIBINA, Segimon (1991). Manual de llenguatge admi-
nistratiu. Barcelona: Escola dadministraci pblica de Catalunya. Generalitat de
Catalunya.
ISO/R 860. Unification internationale de notions et de termes.
PUEYO, Miquel (1992). Tres escoles per al catal. Lleida: Pags Editors. Col. Argent
Viu.
ROJAS LIMA, Flavio (1992). Los indios de Guatemala. Madrid: Mapfre.
SIGUN, Miquel (1996). Aspectos sociopolticos de la riqueza lingstica europea. Madrid:
Alianza Editorial.
TERMCAT (1990). La terminologia en el seu entorn (cicle de conferncies). Barcelona:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.