7.1.4.

LA CORTESIA LINGSTICA i EL PRINCIPI DE PERTINNCIA

Tal com indica Margarida Bassols (2001: 181) el tema de la cortesia en general
desperta la curiositat per les seues particularitats culturals (pensem, per exemple en
les formes de cortesia orientals, basades en la inclinaci del cos, o en el diferent
significat dels besos com a salutaci, o de la convenincia o no de tocar les persones,
segons el context cultural en qu ens trobem). Podem dir que les diverses societats
han elaborat aix mateix tota una srie dexpressions verbals destinades a fer la vida
social ms agradable, i aquesta comunicaci lingstica sol combinar-se amb la
gestual. Lakoff (1973) va postular en el seu moment tres consells per a lactuaci
cortesa:

a) El parlant no ha dimposar la seua voluntat a linterlocutor.

b) El parlant ha de donar opcions a aquells a qui sadrea.
c) El parlant ha de ser amable amb linterlocutor, fer que se senta b.

s important fer notar que el principi de cortesia ha de conviure amb el de

cooperaci (les mximes de Grice), per preval sobre aquest; s a dir, s ms
important ser corts que ser clar, sincer i ordenat. En definitiva, la cortesia busca fer
possible la comunicaci entre parts que poden ser potencialment agressives,
mitjanant la desactivaci de les possibles ofenses i lestabliment dunes bases
mnimes que possibiliten aquesta comunicaci.

Els elements que entren en joc a lhora de parlar de cortesia lingstica sn la

imatge (positiva o negativa), el poder, la distncia social i la imposici. Quant a la
imatge positiva t a veure amb el desig de tenir laprovaci dels altres; la negativa,
amb el desig de no ser destorbat en les accions prpies; la imatge ens dna seguretat,
per de la mateixa manera que la guanyem la podem perdre. El poder fa referncia al
control del parlant o de loient sobre laltre, t a veure amb la simetria (o asimetria) de
la relaci que mantenen i va lligat als rols socials: un exemple on es percep clarament
s en ls de determinades frmules honorfiques, en la preferncia del vost al tu,
etc... La distncia social est relacionada amb la separaci social entre els
interlocutors, i t a veure amb la major o menor formalitat de lintercanvi. Finalment, el
nivell dimposici est relacionat amb els serveis (temps, treball, pagaments,
informacions) que un interlocutor pot exigir-li a laltre, per exemple un cap al seu
treballador, els lectors a un diari, els votants als poltics, els pares als fills, etc., segons
ens trobem en un marc laboral, cultural, institucional o moral. Segons autors com ara
Haverkate (1994), la cortesia augmenta amb la distncia social, amb el poder de loient
sobre el parlant i amb el grau dimposici.
 Pel que fa a les estratgies, el parlant ha de seleccionar aquella que li aporte un
benefici major amb un cost menor. Les estratgies off record solen ser deliberadament
ambiges (Ex. No eixir avui perqu no tinc diners; a banda danunciar que no
eixirem, podem estar demanant que linterlocutor ens deixe diners); daltra banda, en
les estratgies on record la intenci comunicativa de qui parla s fcil de localitzar (Ex.
Ens veurem dem) Des del punt de vista de la cortesia hi ha quatre maneres
dintervenir: directament, amb cortesia positiva, amb cortesia negativa i indirectament.
La cortesia positiva est centrada en la imatge positiva del oient, i s la normal entre
persones amb una relaci dintimitat; en canvi, la cortesia negativa est orientada a
satisfer la imatge negativa de loient (s a dir, el desig de marcar el seu territori), i per
aix qui parla ha de manifestar que no ser cap entrebanc per a loient. Brown i
Levinson (1978) defineixen quinze estratgies de cortesia positiva (que per tant
busquen afavorir la imatge positiva que loient vol que es tinga dell):

1. Parar atenci als interessos de loient (Ex. Com magrada el teu jersei...).
2. Exagerar linters (Ex. s meravells que hages vingut).
3. Intensificar linters de loient introduint una histria interessant (Ex.
Justament la setmana passada em va passar un cas que...)
4. Usar identificadors de grup (de famlia, lingstics...). Ex: company, em
passes el llapis? Amic, em posa una cervesa?
5. Buscar lacord mitjanant repeticions (Ex: - He tret un 10 - Un 10?)
6. Evitar el desacord amb, per exemple, pseudoacords o mentides
blanques (Ex. Tha agradat la pellcula? -No mha desagradat).
7. Pressuposar, buscar un espai com (Ex. Ella s aix, tu ho saps igual
que jo...).
8. Bromejar. Lhumor s un bon cohesionador.
9. Afirmar i pressuposar el coneixement del parlant sobre els interessos
de loient (Ex: ja s que no tagraden les falles, per vine amb mi al meu
casal...).
10. Oferir, prometre. (Ex. Aix no tornar a passar).
11. Ser optimista. (Ex. Segur que tanir b en les oposicions).
12. Incloure loient en lactivitat. (Ex: Aix ho arreglem de seguida).
13. Donar raons.
14. Fer afirmacions de reciprocitat. (Ex. Un dia et toca a tu fer la feina i un
altre em toca a mi).
15. Donar (objectes fsics, comprensi, cooperaci...). Dit duna altra
manera, mantenir les relacions amb contacte, detalls, etc.
Quant a les estratgies de cortesia negativa, hi inclourem aquelles que tenen com a
objectiu el respecte del territori de linterlocutor. En sn deu:

1. Ser deliberadament indirecte. (Ex. Em podries deixar lordinador si no et

fa falta?).
2. Fer preguntes de tancament (hedges) amb atenuants. (Ex. Aquest
treball no lhas fet tot tu sol, no?)
3. Ser pessimista. (Ex. Creus que podrs fer-ho tu sol?)
4. Minimitzar la imposici, s a dir, fer veure a loient la part positiva duna
imposici (Ex. Jo noms et demane una cosa)
5. Ser deferent (sobretot si es tracta de la relaci amb un subordinat). Ex. Li
importaria passar ara a netejar el despatx?
6. Excusar-se (admetent que sha entrat en el terreny de laltre). Ex. Ja s
que s cap de setmana, per et cride per dir-te...
7. Impersonalitzar el parlant i loient (evitant el jo i el tu, posant verbs
impersonals, passives reflexes, pluralitzacions). Ex. Ves-hi (en lloc de Jo
et mane que vages, Estaria b que hi anares, Sespera que hi vages,
Podrem intentar anar-hi...
8. Amagar els actes amenaadors sota una regla general (apellant a les
normes socials, les circumstncies, les obligacions...). Ex. La normativa diu
que heu de portar el DNI.
9. Nominalitzar. Com ms ens allunyem de linterlocutor mitjanant el recurs
a la formalitat, menys ataquem la seua imatge (Ex. No s el mateix dir ho
has fet fatal que dir la teua actuaci no ha estat encertada).
10. Acceptar un deute propi, o no acceptar un deute de loient (Ex.
Sempre tagrair el que has fet per mi; o b No t cap importncia, ho
haguera fet igual).

Leech (1983) considera que la cortesia s una manifestaci bsicament comunicativa,

i que qualsevol desviaci de la comunicaci cortesa ha de tenir uns motius ben
fonamentats (Bassols, 2001: 211). Aquest autor desenvolupa el seu principi de
cortesia a partir dalgunes mximes, com ara les de tacte, generositat, aprovaci,
modstia acord o simpatia.

Des del punt de vista de la pertinncia com a reguladora dels intercanvis

comunicatius, no s el mateix all que es diu que all que es vol dir (Bassols, 2001).
En aquest sentit, la teoria de la pertinncia busca descriure les estratgies que posem
en joc en la interpretaci pragmtica dels enunciats, tot partint de dues preguntes:
- Qu comuniquem?
- Com ho comuniquem?

Sperber i Wilson (1986) consideren que comunicar no s noms exterioritzar

pensaments o idees en forma de paraules perqu una altra persona les reba
(representaci semntica): si una mateixa oraci pot tenir molts diversos significats i
representar pensaments diferents, no hi ha prou amb el significat semntic i caldr
trobar els significats que hi pot haver implcits. Aquests autors proposen lexistncia de
dos processos diferents que permeten entendre la comunicaci humana: el de
codificaci-descodificaci (relaciona els missatges i els signes) i el dostensi-
inferncia (centra linters en un fet concret a partir del qual sinfereix un contingut). En
aquest segon procs, el fet i el contingut no estan lligats de manera convencional (com
era el cas dels signes i els missatges), i hi entren en joc els fets manifestos, els
comportaments ostensius o manifestament intencionats, i, finalment, un conjunt
dinferncies.

En relaci a la teoria de la pertinncia, direm que una informaci s pertinent si

provoca efectes en el context, i no ho s si no permet cap interacci amb la informaci
prvia (Bassols, 2001: 233). Com podem suposar, hi ha moltes veus crtiques amb
aquesta definici, ja que haurem dincloure no sols les produccions verbals sin tot un
seguit dactivitats no verbals i perqu, a ms, s evident que la connexi entre les
intencions i les accions de les persones no s observable. Sn exemples de
produccions no pertinents aquelles que no es poden lligar amb res que shaja dit fins el
moment, les que aporten informaci que ja se sabia, o les incoherents respecte del
context, per exemple. Recordem que les proposicions poden fer bsicament tres
coses:

- Afegir informaci nova a la representaci global del mn que t loient

- Oferir evidncies noves o confirmacions dels coneixements que ja tenia
- Oferir evidncies en contra dall que coneixia