mee A: N UATE Ss Matematiques Manuel Castellet Irene Llerena Algebra lineal | geometria Universitat Autonoma de Barcelona 4a EDICIOMatematiques [SE SS SS Manuel Castellet és professor de Matematiques 4 la ; UAB des del 1976. Treballa en topologia algebraica. Es 7 ' director del Centre de Recerca Matematica de l'Institut d'Estudis Catalans. Irene Llerena és professora de Matematiques ala UB des del 1976. Treballa en topologia algebraica. Ha fet l'assignatura Geometria |, base del contingut d'aquest llibre, durant els darrers set anys. F L'obra > Bs beta aad Constitueix una exposici6 actual de la geometria aff i euclidiana des de} punt de vista de I’algebra lineal. _Es estructurada en 13 capitols. Al final de cada’ capitol ’ s‘inclou una breu nota histofica i una col-leccié d'exercicis ae 4 de programar que han de permetre a l'estudiant enue en la teorla i treballar métodes de calcul. : : 7 El llibre és especialment indicat per 4 un primer curs r : = d'algebra lineal i/o geometria de qualsevol llicenciatura, * >» enginyeria o diplomatura, especialment les cientifiques 4 i tecniques ‘ : #7. * “En aquesta nova edicio han eer millorades, ope ae ’ 5 iampliades algunes parts dels diferents capitols. - “Isan &4-74882943-x Universitat Autonoma de Barcelona 3 Servei de Publicacions 9 "7884 741889457" aceite eeIndex I Divisibilitat en els nombres enters ee Divisié entera. Ideals : ee 12 Minim conmi multiple i maxim com divisor 13. Nombres primers entre ells i nombres primers 14 Congrudncies . 15 Els anells Z/(m) 16 Equacions diofantiques lineals 17 Nota histérica 18 Exercicis . . 19 Gecced pop II __ Divisibilitat a l'anell de polinomis IL1 — Definicié de V’anell de polinomis IL2 — Divisié entera i ideals a K(2] oe IL3 Minim coma miltiple i maxim conni divisor IL4 Polinomis irreductibles i polinomis primers entre ells IL5 Zeros d’un polinomi IL6 — Polinomis irreductibles de R{z]_. . IL7 Els anells K{[z]/(m(2)) .... IL8 Nota historica a : IL9. Exercicis fae = 1110 Exercicis de programar . . III Grups IIL1 Definicié i exemples ete ete eee ee IL2 Permutacions 6.2.0... 000000 IIL3 Subgrups.... ote ene IIL4 Homomorfismes 2.0.2.0... 0+ IIL5 Grup quocient. Subgrups normals IIL6 Producte directe de grups TIL? Grups cfclics.. 2...Iv VI ILS Grupsfinits 0 eee ee IIL9 Nota histdrica TIL10 Exercicis 7 IIL11 Exereicis de programar . . Espais vectorials IV.1 _ Definicié i exemples 1V.2 Subespais vectorials IV.3 Bases d’un espai vectorial : 1V4 Férmule de Grassmann. Suma directa de subespais. IV.5 Suma directa d’espais vectorials ..........- IV.6 Espai vectorial quocient. IV.7 Coordenades .... IV.8 Nota histérica . 1V.9 Exercicis IV.10 Exercicis de programar . Aplicacions lineals V.1 Definicié i exemples V.2_ Matriu associada a una aplicacié lineal... . . V.3 Teorema disomorfisme . V.4__ Liespai de les aplicacions lineals . . V.5__ V’algebra d’endomorfismes V.6 Lrespaidual ..... V.7 Subespais ortogonals V.8 Nota historica . . ae V9 Exercicis . 2. : V.10 Exercicis de programar . . . Determinants V1.1 Determinant de n vectors VL2 Determinant d'una matriu ©... 2... VI3_ Determinant d'un endomorfisme ......« bo eeeo as V1.4 Regla de Laplace . . Bec VIL5 Calon! del rang d’una matriu VL6 Nota histdrica Exercicis VL8 Exercicis de programar ... . . 56 57 59 81 86 90 93 94 96 99 101 102 To4 105 110 11 114 gy 120 - 121 122VIL Sistemes d’equacions lineals VILA eee VIL3 VIL4 VILS. VIL6 VIL? VIL8 VIL9 Planteig del problema . . Existéncia de solucions Regla de Cramer Resolucié d'un sistema d'equacions lineals. Métode de Gauss Calcul de la matriu inverse. Nota histérica . . . , Exercicis Exercicis de programar ... . VIII Estructura dels endomorfismes: x VIL VIIL2 VIILS VIIL4 VULS VIIL6 VIIL7 VULS VIL9 Vectors propis i valors propis. Polinomi caracteristic Diagonalitzacié de matrius . Polinomi minim . Subespais invariants . Grau del polinomi minim eee El teorema de Cayley-Hamilton .. 0... Matriu canénica (general) d’un endomorfisme Matriu candnica de Jordan . Nota historica .... VIIL10Exercicis . . . . VIIL11 Exercicis de programar Espais afins IX.1 IX.2 1X3 IX.4 1X5 1X6 IX.7 IX.8 ee 1X.10 IX. IX.12 1X.13. IX.14 TX.15, Definicié d’espai afi . Translacions. Una altra definicié despai aff. Varietats lineals. 2.0... Interseceié i sums de varietats lineals . Dependéncia lineal de punts Coordenades baricéntriques . : —,Lrrrr~r~—~—~—...:.:Ci«s#sO. Coordenades cartesianes Equacions d’una varietat en coordenades cartesianes Raé simple : Orientacié dun espai aff real Semiespais ....... Nota histérica ©... 6... eee cee Exercicis .. 0.2... Exercicis de programar . 126 . 154 125 127 - 127 - 129 133 - 183 . 134 135 137 140 144 eer - 182 152 165 168 169 171 173 175 aT 182 183 185 . 187 190 192 193 196he XI XID Afinitats X.1 Definicid i primeres propietats . X.2, Uns exemples eck Se i ee +. 204 X4 Equacions d’una afinitat en una referencia cartesiana oe X5 Elgmpafi....... 21 X.6 Varietats invariants . 214 eas Classificacié de les afinitats d’un espai afi oe X8 Afinitats de la recta aff... ... aS oo ee x9 Afinitats del pla aff . . oe o : oe 218 X.10 Nota histdrica .... . - eS Xl Exercici : eee X12 Exercicis de programar : 204 Espais vectorials euclidians i unitaris X11 Formes bilineals i sesquilineals . 225 X12 Producte escalar . 207 X13 Norma 231 X14 Producte csealar i espai dual a 233 MU Sobeparortormsle » 234 X16 Aplicacions adjuntes i autoadjuntes 235 XL.7_— Diagonalitzacié de matrius simétriques i hermitiques . . 236 XL8 —Producte vectorial . 237 LO Not bictecs : : 240 XL10 Exercicis . aoe X11 Exercicis de programar Aplicacions ortogonals. Aplicacions unitaries XIL1 Definicions XIL2 Diagonalitzacié de matrius unitarie: XIL3_ Forma canénica d’una matrin ortogonal evens XIL4_ Els grups O(2) i soe) eee XIL5 Angles bene XIL6 El grup 0(3)....- ea. XIL7 Una altra determinacié de les rotacions XIL8 Composici XIL9 Nota histdrica XIL10 Exercicis . bees XIL11 Exercicis de programar ... . de rotacionsXIII Espais afins euclidians XIIL1 Espais afins euclidians 2.0.2.0... XIIL2 Distancia entre dues varietats lineals XIIL3 Isometries XIIL4 Classificacié dels desplagame XIIL5 Desplagaments de la recta euclidiana bene XIIL6 Desplagaments del pla euclidia.. 0... XIIL? Desplacaments de Pespai enclidia tridimensional XIIL8 Semblances XIIT9 Semblances de Pespai aff euclidia tridimensional XIII.i0Semblances del pla aff euclid! XIIL11 Alguns exemples i aplicacions XIIL12Nota historica 2... see : XIL13Exercicis 6... 6.540% pee XIL14 Exercicis de programar .... 6... tsCapitol I Divisibilitat en els nombres enters 1.1 Divisié entera. Ideals Designarem per Z el conjunt dels nombres enters, La teoria de la divisibilitat a Z és conseqiiéncia de la segtient important propietat. ‘Teorema 1.1 (de la divisié entera) Donats a,b € Z, b £0, ewisteizen dos ‘inies nombres enters q ir que compleicen a=b-g+r,0Sr atbel 2a€LceZsa-cél, aleshores hi ha un b I tal que I =(b).10 M. Casrexter, I. LLERENA DEMOSTRACIG: Si I = {0}, aleshores I = (0). Si I conté un clement no nul a, també conté —a = a-(—1), 10 bé ao bé ~a és positiu. Per tant, J conté enters positius. Sigui 6 el més petit dels positius continguts a I. Per 2. I conté tots els miiltiples de 6: (6) C I. Anem a veure que I C (6) i per tant I = (b). En efecte, donat a € I qualsevol, per (1.1) a=beqtr. Per 1i2r=a~b-g=atb-(-g) € J; perd 0 n, arribarem a Pm+1°'**Pn = 1, igualment impossible. Per tant, n =m. 0 1.4 Congruéncies Fixem 0 # m € Z. Direm que dos nombres enters a i s6n congruents médul m sia~b € (m). Aixd equival a dir que les divisions enteres de a i b per m tenen la mateixa resta. En efecte, i m(q— 4) +(r— 11) amb |r ~r,| < |m| Per tant, a—b € (m) sii només sir = r,. Siai6s6n congruents médul m escriurem a= b(m). Es molt facil veure que es compleixen les segiients condicions: Formem ara subconjunts de Z de la segitent manera: cada subconjunt esta format per tots els nombres enters que donen la mateixa resta en fer la divisié entera per m. Obtenim m subconjunts: « (m) = conjunt d’enters que donen la resta 0 « {rh +1} = conjunt d’enters que donen la resta 1 © {ra + (|m|—1)} = conjunt d’enters que donen la resta |ml — 1.DIVISIBILITAT EN ELS NOMBRES ENTERS, 15 Aquests conjunts s’anomenen classes de restes médul m. Designarem per Z/(m) el conjunt de les classes de restes mddul m. Cada enter est en una d’aquestes classes inomés en una. Una classe queda, per tant, ben determinada donant un qualsevol dels seus elements. Direm que aquest element és un representant de la classe. Nota: El procés que acabem de fer és un cas particular d’un procés general molt usual a matematiques. Es tracta del segiient: sigui A un conjunt. Una relacié a A és un criteri que ens permet dir si dos elements qualssevol de A, ai 8, “satisfan la relacié” o no. Més exactament: donar una relacié a A és donar una série de parells ordenats d’elements de A (que seran els elements que “satisfan la relacis”); és a dir, donar un subconjunt del producte cartesii Ax A. Indiquem per a ~ 6 el fet que a estigui relacionat amb 6. Exemples de relacions sén eandeals. eanbeacd. ea~bea—bE(m). Una relacié és relacié d’equivaléncia si compleix « Propietat reflexiva. Pera tot a€ A,a~a. © Propietat simitrica: a~ b= bw a. © Propietat transitiva: a~b, bw cp a~~ Dels exemples anteriors només la congruéncia. mddul m, és una relacié dequivaléncia, Tota relacié d’equivaléncia ens permet dividir el conjunt A en subconjunts disjunts (classes d’equivaléncia ) de la segiient manera: cada classe esta formada per tots els elements relacionats entre ells. Les tres propi- etats anteriors asseguren que tot element és en una i només en una classe. En efecte, designem per {a] la classe de tots els elements relacionats amb a. Clarafient a € [a]. Suposem que a és també en una altra classe: a € [¢). Llavors a ~ ci les propietats transitiva i simétrica ens diuen que tot element relacionat amb a esta també relacionat amb c i viceversa. Es a dir, [a] = [c]. Una particié de A és una série de subconjunts de A tals que tot a € A és en un i només en un d’aquests subconjunts. Una classificacié dels elements de A no és altra cosa que una particié de A. Per exemple, classifiquem Z en parells i senars, o classifiquem les persones per la nacionalitat. Les clas- ses d’equivaléncia formen una particié de A. Reciprocament, una particié de A determina una relacié d’equivaléncia: a, 6 € A sén “equivalents” si s6n en el mateix subconjunt de le particié. Per tant, classificar és el mateix que formar classes per una relacié d’equivaléncia, Aquesta relacié ve a ser el criteri pel qual classifiquem. Per exemple, si volem classificar els nombres16 M. CasTELLet, I. LLERENA enters, haurem de fixar amb quin criteri ho fem. Si ho fem per la paritat, considerarem dos enters a la mateixa classe si tots dos sén parells o tots dos s6n senars. El que hem fet no és siné donar una relacié d’equivaléncia. El conjunt de les classes d’equivaléncia es diu conjunt quocient i es denota per A/~. L5 Els anells Z/(m) Volem ara definir unes operacions a Z/(m) que facin el paper que feien la suma i cl producte a Z. La manera més natural és definir fa] + [5] = [a+] fa] - [6] = fat}. Hi ha un problema, perd. Considerem uns altres representants de les classes {al i (8): siguin {a,] = [a], [61] = [6]. Les mateixes definicions donen:{a,] + {6] = [a1 +63], fax] - {61} = {arb,]. Les classes {ay + bi], [a1bs] que ara obtenim, coincideixen amb les classes [a + 8], {ab] obtingudes abans? En altres paraules, la suma i el producte definits, depenen dels repiesentants escollits? La resposta és no; en efecte, Un conjunt A amb dues operacions (a + 6, ab) és un anell si compleix © Propietats de +: — Associativa: (a+b) +e=a+(b+e) Va,bceA — Commutativa: a+b=b+a Va,beA ~ Existeix un element, que anomenarem zero i escriurem 0, tal que a+0=0+a=a Waed ~ Per a cada a € A hi ha un element, que anomenarem Voposat de a i denotarem —a, tal que a +(-a) =0 © Propietat de +: — Associativa: (a-6)-e=a-(b-c) Wace A © Propietats que relacionen +i - = — Distributives: a-bt+a-c a-ctb-c Va,bceA.DIVISIBILITAT EN ELS NOMBRES ENTERS 17 Si, a més a més, es compleix que Voperacié - és commutativa (a-b = b-a, pera tot a,b € A) es diu que A és un anell commutatiu . Si existeix un clement e € A tal que a-¢ =¢-a=a, pera tot a € A, es diu que A té unitat . L’element ¢ es diu lo unitat de A i generalment es designa per 1. Un element a! € A tal que a-a~) =a-!-a=1es diu un invers de a. Observem que en un anell a-0 = 0-a = 0 per a tot a. En efecte, a-0 a(0 +0) =a-0+a-0. Per tant, sumant —(a-0) als dos costats, obtenim 0 = a-0. Resulta dones que en un anell A el 0 no pot tenir mai invers. Un anell commutatiu amb unitat, on qué tot clement no zero té invers, es diu un cos. Z és un ancll commutatiu amb unitat. El conjunt.de racionals Q , el conjunt de reals Ri el conjunt de complexos C. sén un cos. Z/(r) és wn anell commutatin amb unitat, [1]. Z/(m) té, perd, propietats que no tenia Z . Per exemple, el producte de dos elements diferents de [0] pot ser [0]. Aixi a Z/(6), [2] - [3] = [0]. Aquests elements es diuen divisors de zero . Per altra banda hi ha elements que tenen invers. Per exemple, a Z/(8), [3] - [3] = [1]. Observem que, en un anell, si un element és divisor de zero no pot tenir invers. En efecte, sigui a- 6 = 0 amb a # 0ib # 0. Si existeix l'invers de a, resulta b=1:b=(a7)-a)-b=a7?-(a-b) = a7! -0 =0, en contra del que hem suposat. Proposicié 5.1 Si m.c.d.(a,m) = 1, [a] #é un invers a Z/(m). $i m.c.d.(a,m) = d# £1, 4m, [a] és un divisor de zero « Z/(m). Demostracié: Si mc.d.(a,m) = 1 podem posar 1 = ar+ms. D’on [1] = [ar [al[r] i {r] és invers de [a]. Sid = m.c.d.(a,m) posem a= d-a!, m= d-m’. Llavors am! = alm € [0], d’on [alfm"] = [0} i [m'] 40, ja que 0 < m! < |mj.0 Corol-lari 5.2 L’anell Z/(p) és un cos si i només si p és primer. DEMOSTRACIO: Si p és primer, (5.1) ens diu que Z/(p) é un cos. Si Z/(p) és un cos, no pot tenir divisors de zero (veure Pobservacié feta abans de (5.1) ). Aleshores (5.1) ens diu que p ha d’ésser primer. 0 16 Equacions diofantiques lineals El nostre objectiu en aquest apartat és estudiar les solucions enteres de V'equacié ar +by=c on a,b,c € Z. La primera proposicié es refereix a existencia de solucions. Proposicié 6.1 L’equacié diofantica az + by = c, a,b,c € Z, té solucié si i només si el mazim com# divisor de a ib divideiz c.18 M. CASTELLET, I. LLERENA Exercici: Demostreu aquesta proposicié, Suposem, doncs, que az + by = ¢ té solucié. Dividint per d = m.c.d.(a,b) obtenim una equacié amb les mateixes solucions, a’z+8/y = ¢’, en la qual mc.d.(a’, 6) = 1. Multipliquem la identitat de Bézout 1 = a'r + B's per e': cl =a're' + Bsc! =r’, y = se’ és doncs una solucié de Pequacié a'z + by =c'. Per altra banda, restant dues de les expressions anteriors obtenim a'(e—re') + b'(y — se!) =0. Pel Teorema d’Euclides (3.1) aly-s’ i Bier. Es a dir, existeixen t i u tals que se! + ta’ re! + ub. y z Substituint a l'equacié inicial ec =a'r+hy=a're' + a'ub’ + bse’ +b'ta’ =c' +a'b'(u +t), ja que re’, sc’ és una solucié. Per tant, u +t =0. La solucié general de ’'equacié donada és, dones, 2 rel th yo = sc +tal. a 1.7 Nota historica L’aritmética, que s’inicia amb els babildnics cap a l’any 2000 a. C. i es desen- volupa entre els anys 600 i 300 a. C. a les escoles gregues de Pitagores, Buclides i Diofant, és avui encara una branca d’intensa i atractiva activitat investigadora. Les propietats dels nombres enters i les relacions entre ells, els conceptes i propi- etats de miiltiple, divisor, nombre primer, la descomposicié d’un enter (positiu) en producte de primers, el teorema d’Euclides, etc. formaren ja part del cos de doctrina dels llibres VII, VIII i IX dels Elements d’Euclides. Pierre de Fermat (16012-1665), un home de Hletres que Ilegia matematiques per aficié (I’Aritmetica de Diofant d’Alexandria) és una de les figures clau de Paritmética moderna; ellDIVISIBILITAT EN ELS NOMBRES ENTERS 19 fou qui es planteja resoldre la majoria de problemes aritmétics donant alguns cri- teris, demostrant teoremes, establint conjectures i assegurant haver demostrat un resultat (conegut ara com el darrer teorema de Fermat) que, malgrat els esforcos dels més il-lustres matematics, encara resta com una qiiestié oberta: Tequacié a" +y" = 2" amb a, y, z enters in > 2, no té cap solucié no trivial. Es el gran repte (o la gran espina) que tenen els investigadors en teoria de nombres. Sense passar per alt la contribucié de Leonhard Buler (1707-1783) que, entre altres, va demostrar el 1736 el petit teorema de Fermat: a? = a(p), p primer, i la de Carl Friedrich Gauss (1777-1855), que a les seves Disquisitiones Arithmeticae va sis- tematitzar les congruéncies i en desenvolup la teoria tal com ho fem avui, convé esmentar Ernst Eduard Kummer (1810-1893), Julius Wilhelm Richard Dedekind (1831-1916) i Leopold Kronecker (1823-1891), els quals, en Ilurs treballs sobre nombres algebraics, utilitzen ja els conceptes d’anell, ideal i cos, encara que les teories abstractes no s'han desenvolupat fins el segle 20. L8 Exercicis 1. Calculeu m.c.d.(28n + 5,35n +2) per atot n>1. 2, Proveu que a la successié de Fibonacci 0, 1, 1, 2, 3, 5, 8 13, ... (an = Gn—1 + dq—2) dos termes consecutius s6n sempre primers entre ells. 3. Demostreu que si p és primer (p — 1)! = —1(p) (congrvéncia de Wilson). 4. Demostreu que si p és primer a” = a(p) per a tot a (petit teorema de Fermat). 5. Calculeu 20012° médul 17. 6. Demostreu els criteris de divisibilitat per 3, 4, 5, 9, 11, 131 19. 7. Resoleu les equacions diofantiques 111z + 36y = 15, 102 + 26y = 1224, 6x + 10y = 20, 6x + 10y = 3. 8. En una illa deserta —només habitada per un mono i molts cocoters— arriben cinc ndufregs; recullen tants cocos com poden i es posen a descansar. A mitja nit, un mariner desconfiat, temerés que els altres es despertin i es mengin algun coco, es lleva, fa cine parts iguals del total de cocos, separa la seva part i deixa la resta; perd li ha sobrat un coco que déna al mono. Al cap d’una hora un segon mariner té la mateixa pensada: fa cine parts iguals del total de cocos (dels que queden, és clar!), se’n guarda una part, deixa la resta i déna al mono un coco que ha sobrat. Al cap d’una altra hora, ... Cada un dels cine mariners fa la mateixa operacié. L’endema al mati en Mevar-se decideixen repartir els cocos (els del pilé final) entre cls cinc (cada un ¢’ells rient per sota el nas). Sobra un coco que donen al mono. Pregunta: quants cocos havien collit? (The Saturday Evening Post, & 1925).20 M. CasTELet, I, LLERENA 9. L'Oliana Molls treballa quatre dies seguits i en descansa un. La Betty en treballa dos i en descansa un. Només es veuen els dies de lluna plena (un de cada vint-i-vuit dies). La Betty va tenir lliure ahir, l’Oliana el tindra dem passat i fa deu dies que era luna plena. Quants dies falten perqué es vegin? Quants dies Iliures comuns hauran perdut mentrestant per falta de lluna plena? (T'V3, 1986). 10. a) Trobeu les solucions de lequacié lineal 6x = 14 (16) , i de 'equacié de segon grau x? ~ 32 —3=0(7). b) Estudieu, en general, la resolucié de ax = 6 (m), az? + be +.¢ = 0(p) amb p primer. 11. (Teorema xinés de la resta) Demostreu que si (m,n) = 1 les equacions z =a(m)i z= b(n) tenen una tinica solucié médul mn. 12, Determineu els a € Z/(8) tals que el sistema 7x + 5y = 2, 5c + ay = 16 té solucié a Z/(8). 18. a) Demostreu que si (a,n) = (b,n) = 1 equacié az +by = c té exactament n solucions a Z/(n). b) Trobeu les solucions de 32 +4y = 1a Z/(7)ide 3x + 7y =2a 2/(8). 14, Demostreu que en qualsevol solucié entere 2,y,z de Yequacié 2? + y? = 2? (terna pitagdrica), a) 2, y oz és multiple de 5 b) coy és miltiple de 3 ) 20 y és milltiple de 4. 15. Demostreu que les niques relacions d’equivaléncia a Z compatibles amb la suma, i el producte sén les congruencies. 1.9 Exercicis de programar 16. Calcul del maxim comi divisor i del minim com miiltiple de dos nombres enters. (Indicacié: utilitzeu les proposicions 1.2.1 i 1.3.2). 17. Resolucié de l’equacié diofantica az + by = c. (Indicacid: utilitzen com a subrutina, l’exercici 1.16 i seguiu el procés de l’apartat 1.6). 18. Factoritzacié d’un nombre enter en producte de primers. 19. Construccié de la tanla dels nombres primers més petits que 100.000. (Indi- cacié: anen guardant els primers més petits o iguals que 313 en una variable dimensionada. Aix{ els tindreu disponibles per anar fent les successives divi- sions). 20. Calcul de 1/a a Z/(p), a4 0, p primer. YW. Calcul de Ya a Z/(p), p primer, si existeix.Capitol IT Divisibilitat a l’anell de polinomis IL1 Definicié de l’anell de polinomis Signi K un cos commutatiu. Recordem que aixd vol dir que en el conjunt K hi ha definides dues operacions, que normalment anomenarem suma (+) i producte (.), amb unes propietats que hem explicitat a (1.5). Tots els cossos que utilitzarem en aquest curs seran commutatius, é a dir, compliran a-b = +a per a tot parell delements a,b € K. Per aixd direm simplement “cos” per indicar un cos commutatiu. Una successié d’elements de K és una aplicacié {0, 1,2, —K. Si indiquem per ay la imatge de n , esta clar que la successié queda determinada donant ds (40, 415-++5 ns que denotarem abreviadament per (an). Un polinomi amb coeficients a K és una successié (a,) amb a; = 0 per a tot i llevat d’un nombre finit. Si am, 4 0 perd a; = 0 per a tot i > m direm que m és el grau del polinomi (ap): m = gr(an). Els a; es diuen els coeficients del polinomi (an). Observacions: 1. El polinomi (0,0,...) no té cap grau. 2. Els qui recordin la nocié de polinomi com una expressié del tipus ay + a,2+a227+,..+a,2", pensin que l’inic realment significatiu a priori en aquesta expressié sén els coeficients. En la definicié donada més amunt ens hem fixat simplement en ells, i hem considerat com un polinomi (Gq; 41,-+-5@n;0,..-), 2122 M. Casrenier, 1. LLERENA Designarem per Kz} el conjunt de polinomis amb coeficients a K. El perqué @aquesta notacié quedar’ clar més endavant. Definim dues operacions a K'[z] de Ja segiient manera: (40 + bo, 41+ b1y-++,Gn + Ons (apbo, ob, + abo, «+s6ns-+-) (40; 415-445 4n5-+.) + Boy B1s-+58ay-+-) = (405 15+++ 5 nys ++) * (Boy bays Bny om en = Dig jan i by Amb aquestes operacions K[2] és un anell commutatiu amb unitat. El zero aquest anell é (0) = (0,0,...) ila unitat (1,0,...). Es compleix també que si (an) # (0) On) # (0), at[(an) + (bn)} < max{gr(an), gr(bn)} Br[(an) (bn) = BF(an) + er(bn)- La segona igualtat té com a conseqiiéncies interessants: # (an) (On) = (0) > (an) = (0) 0 (x) = (0). # (an) +n) = (an) (En) #0 = (Bn) = (en): ‘¢ els tnics elements invertibles de K[z] sén els de grau 0. (Demostreu-ho). Definim ara una nova operacié; si a € K i (a,) € K[e], = (ado, aa1,...,a0n,- @- (40,41, 42, Aixd ens permet escriure (an) Aquesta suma és sempre finita. A més a més, 0°(1,0,...)-+a1-(0,1,0...)+a2-(0,0,1,0,...)+---+an-(0,...,0,1,0...)4-+ (0,0,i,0,...)= — (0,1,0,...)-(0,1,0,-..) (0,0,0,1,0,...)= (0,0,1,0,...)-(0,1,0,-..) (0,0,-%:,0,1,0,...)= .(0,2%,1,0,...)-(0,1,0,...). Si denotem (0,1,0,...) per obtenim (an) = ao + (1,0,...) Fare +age* +... +an0" +... obtenim una aplicacié Si a cada a € K li fem correspondre el polinomi (a, 0. injectiva K — Kie]DIVISIBILITAT A L’ANELL DE POLINOMIS 23 que conserva les operacions, és a dir: atbr+ (a+6,0, abr (ab,0, El conjunt {(a,0,...) | a € K} dels polinomis de grau 0 juntament amb el (0) esta dones en correspondincia bijectiva amb K i es comporta igual que K respecte ale suma j al producte. Aixd justifica que designem (a,0,...) simplement per @. En particular (1,0,...) = 11 (a,0,. Amb aquesta notacié (a,) =o Fartt+agz?+...+a,0" +... © abreviadament a(z), que motiva la notacié usual i l’expressis K( IL.2 Divisié entera i ideals a K[z] Aneu comparant aquest apartat amb el (I.1). Fixeu-vos especiaiment que el paper del valor absolut-a Z aqui, a K(z}, el juga el grau d’un polinomi. Teorema 2.1 (de la divisié entera) Donats dos polinomis a(z) i b(z) diferents de zero de K|z}, existeizen dos tines polinomis g(x) i r(x) tals que a(z) = b(z) -9(z) + r(z) amb r(z) = 0 0 grr(x) < gr6(z). a(z) i r(x) es diuen el quocient é la resta de la divisié entera de a(z) per 6(z). DEMOSTRACIO: Veurem primer que existeixen g(z) i r(z). Siguin a(z) =a +aqz+...+4,2", a, #0 Y(z) = by HW T+: + bn z™, On FO. Sin < maleshores a(x) = 6(2) -0 + a(z). Si n > m aleshores a(z) — Oz) (22) n(@) Gee oteenun Per conveni posem 2° = 1. Sir,(z) =0.0 m, m, sigui ry (z) = cy eet ens" r3(z) — (2) (gee) . és zero 0 t6 grau ny a(z) -e(2) eI.DIVISIBILITAT A L’ANELL DE POLINOMIS 25 (0()) és, dones, un ideal. La proposicié segiient ens di que tots els ideals de K{c] sn d’aquest tipus. Proposicié 2.2 Si I és an ideal de Kc] , existeie sempre un polinomi b(e) tal que (oz) =. DEMOSTRACIO: Pot ser que I = {0}. Aleshores I = (0). Si J conté algun polinomi diferent del zero, escollim-ne un de grau minim: B(x) € I. La condicié 2 dideal evs diu que (H(«)) C I. Per altra banda, donat a(«) € I podem fer la divisié entera per Wa): a(e) = B(x) - g(x) + r(x). r(x) és suma de dos polinomis de I: r(x) = a(x) +(x): [—a(2)] i per tant r(e) € I. Si r(x) # 0, tindriem un polinomi a I de grau més petit que el grau de 6(c), cosa que és impossible. Cal dones que r(x) = 0 i a(z) = (2) (x) € (B(x)). Aixd vol dir que també I'C (6(c)), i per tant I = (8(2)). 0 Observacié: « ((z)) =(k- Bz) ambOZkEK. # Si(a(z)) = ((2)), aleshoses a(e) = # (a(x)) C (6(z)) + H(z) | afz). -0(z) amb k € K. (Demostrew-ho) IL3 Minim com% miltiple i maxim comi divisor La interseccié (ax(@)) N (a2o(z)) N...M (an(x)) é el conjunt de multiples comuns de tots els polinomis a;(2),...,an(2). Aquest conjunt compleix les dues condicions d’ideal i per (2.2) (ai(z)) N... (an(#), (m(z)) per a un cert m(z). El polinomi m(z) esta caracteritzat per les dues propi- etats ¢ m(z) és miiltiple comi de a1(2),...,an(z). ‘# qualsevol altre polinomi multiple com de ay(z),...,an(z) és multiple de m(z). Se Panomena minim comti miiltiple de a;(z),...,4n(z): =mem.{a(z),...,an(z))-26 M. CASTELLET, I. LLERENA Atencid!: Observem que k-m(z) (on 0 # k € K) és també minim comt multiple de ay(x),..-,4n(x). Considerem ara la unid: (ax(c)) U...U(an(e)). Aquest conjunt no és en general un ideal. Considerem el més petit dels ideals que contenen (a1(2)) U...U (an(z)). Aquest ha de contenir totes les sumes de multiples de a;(2),...,@n(z). Amb aii ja whi ha prou, ja que {ar(x)+er(2) +... +4n(z)-en(#) | ex(2),-+.,en(e) € K[a]} és ja. un ideal de Kz] que designarem per (a:(#),-.-.4n(2)) = {an Per (2.2), (ax(2),-..,an(2)) = (d(x) per a un polinomi d(x) convenient. d(x) est& caracterizat per ex(0) +... + 4n(2)-en(x) | e1(0);.--,¢n(e) € Kle]} # d(x) és un divisor comti de a,(2),...,an(2), ja que ai(z) = a(2)-0-+...+ai(2)-1+...+an(x)-0 € (d(z)) @ Tot divisor comi de a;(2),...,dn(2), D(z), divideix d(x). En efecte, D(x) | afc) per ai=1,...,.n > (ai(e)) C (D(a) per ai=1,....n + (da) = (ai(2),..-,¢n(2)) C (D(a); é a dir, D(x) | d(2). Direm que d(x) és el maxim com divisor de a,(z),...,4 dz) = mc.d.lay(2),..-,an(2)]- Observacions: 1. SIO FRE K, k-d(a) és també mc.d.[ar(2),...,an(2)}- 2. d(x) = a:(2) r(x) +... tan(z)-ra(x). La segiient proposicié ens proporciona un métode practic de calcular el maxim com divisor. Proposicié 3.1 Si a(x) = 6(x)-q(x)-+r(2) és la divisié entera de a(x) per b(z) £0, (a(z), 8(2)) = ((e),r(z))- Compareu amb (1.2.1) i adapteu aquella demostracié al cas de DEMOSTRAC! polinomis. ODIVISIBILITAT A L’ANELL DE POLINOMIS 27 Apliquem ara aquesta proposicié fins que la resta obtinguda sigui 0: a(x) = We) - q(x) + r(@) (a(x), b(z)) = (b(@), r(2)) b(@) = r(x) - alr) + riz) (0(2),r(@)) = (r@),r(e)) real) = ri(z)- gea(t) + risa(2) (rine), ra(w)) = (re(z), Pit (@)) rie) = rigs(e)- git2(2) +0 (ri(w),ri42(2)) = (ri4a(#), 0) = (vitae), Observem que grb(e) > grr(z) > grri(z) >... i, per tant, sempre arriba un moment en qué la resta és 0. Tenim dones (a(x), b(z)) = (rit1()), és a dir, riy1(0) = m.c.d.(a(z), 6(2)). Aquest métode de trobar el m.c.d. es coneix com l’algorisme d’Euclides. Exercicis: @ med. (a)(2),...,4n(2)) =m.c.d. (me.d.(a;(2),-.-,¢n-1(z)), @n(2))- + 4n—1(2)), @n(2)) # Si d(z) = m.e.d.(a(2),6(2)) trobeu polinomis r(2), s(2) tals que « mem. (a(2),...,an(2)) =m.cm. (m.can.(ar(z), d{e) = a(x) -r(w) + B(x) s(2). Valgorisme d’Buclides, juntament amb el fet que el producte del mem. i el m.c.d. de dos polinomis coincideix amb el producte dels polinomis llevat de factors de K (veure apartat 4), ens déna també una manera de calcular el m.c.m. 11.4 Polinomis irreductibles i polinomis primers entre ells Dos polinomis a(z), (x) sén primers entre ells quan m.c.d.(a(z), b(«)) = 1. Exemples: 1. me.d.(x? — 1,2? + 2-6) = 1. Observem que a eee 2? +2 6) Foe — 5) + (2? — 1G + 5q2)- 2. Si d(x) = med.(a(z),5(2)) i ae) = d(z)- r(z) i W(x) = d(z)- s aleshores m.c.d.(r(z), s(¢)) Proposicié 4.1 (Teorema d’Euclides) Si a(z) | b(z)-c(z) i m.c.d.(a(z), 0(z)) = 1, aleshores a(z) | e(2).28 M. CasTELLeT, I. LLERENA DEMOSTRACIO: Si m.c.d.(a(z),6(z)) = 1, 1=a(z)-r(x) + (2)- don ez) = a(z)-e(z)- r(x) + (2) -e(z) + s(x). a(x) divideix els dos sumands i, per tant, a(2) | e(x). © Proposicié 4.2 $i m(x) = m.can.(a(x),b(z)) i d(x) = m.c.d.(a(z),b(2)), Havors m(2)-d(2) =k a(e):b(2) amb ke K DEMOSTRACIG: Si ale) = d(z)-r(2) i W(x) = d(x) - s(w) n’bi ha prou amb veure que d(2)-r(z)-s(x) és un m.cm.(a(2), (2). d(z)-r(w)- s(z) és clarament multiple de a(z) i de bc). Si M(z) és també un multiple comt, M(z) = a(e) (2) = B(x) - h(a); és a dir, d(2)-r(2) ee) = d(z) - s(2) - h(2). Tenim dones r(x) - ¢(2) = s(2)- A(z), i per tant r(x) | (z)- A(z). Com que (r(z), s(2)) = 1, (4.1) ens diu que r(z) | h(x); posem A(z) = r(z) -4(2). Aleshores, M(x) = (2) - (x) = dl2)- s(x) -r(2)-1(0); és a dir, M(2) és un multiple de d(e) -s(e) -r(2). 0 Un polinomi p() de grau diferent de zero es diu irreductible o primer si els scus Gnies divisors sén k, k- p(x) amb k € K. Proposicié 4.3 Tot polinomi a(x) # 0 de grau > 0 és producte de polinomis irreductibles DeMosTRACIG: Si a(z) és primer, cl resultat és cert. En cas contrazi, sigud p:(7) un divisor de grau minim entre els de a(z). Aleshores p,(z) és primer (ja que tots els seus divisors ho s6n també de a(z)), Posem a(x) = pi(z)-a;(z). Si ay(2) no és primer, considerem un dels scus divisors, pa(z), de grau minim. p2(e) és primer i a(zc) = pi(x)- paz) - ar(z). Observem que gra(z) > grai(x) > grao(z) >... Arribark un moment, dones, en que a(z) = pr(z)--- Pra(t) + ar( i a-(2) sera primer. O Les descomposicions d'un polinomi en factors irreductibles s6n, fins a cert punt, ‘iniques. Concretament:DIVISIBILITAT A L'ANELL DE POLINOMIS 29 Proposicié 4.4 Si Pal) ++ Pn(@) = i(2) +++ dm(2) i tots els factors s6n polinomis irreductibles, lavors n =m i els polinomis {p:(«)} sén els mateizos que els {q;(2)} levat de factors del cos K. DEMOSTRACIO: Procedim per induccié sobre n. Si n = 1, clarament m = 1i pi(z) = ni(2). Suposem ara que el resultat és cert sempre que n 1, fem la divisié entera per (x ~ k). La resta haura d’ésser 0 0 de grau 0: a(x (c-b)-a(z)tr rek.30 M, CaASTELLET, I. LLERENA ri per tant x —k divideix a(z).0 Aleshores, 0 = a(k) = Direm que k € K és un zero de multiplicitat p del polinomi a(c) € Ke] si a(z) = (w — k)P H(z) i b() 0; és a dir, si a(x) és divisible per (x — k)? perd no ho és per (w ~h)P+}, Corol-lari 5.2 Si gra(x) = n, la suma de les multiplicitats dels zeros de a(x) és gr(a() — 0(x))) aixd no és possible. En particular: Proposicié 5.3 Si K és infinit i a(k) = 0(k) per a tot k € K, Uavors a(x) = o(2).0 Exemple: 3_2 amb coeficients a Z/(3) (0), a(1) 4), Gonsiderem els polinomis az) = 2—2i (x) Com a polinomis, a(x) # b(z); ara bé, a(0) a(2) = 0 = (2) Acabarem aquest apartat donant un eriteri molt senzill per a trobar els zeros racionals d’un polinomi de Q[z]. Considerem a(z) =a) +ayz+...+an2” amb My +++ Fn EQ. Podem sempre trobar un enter m # 0 tal que mao,...,may € Z. El polinomi ma(z) té els mateixos zeros que a(z) i els coeficients enters. El problema queda reduit, doncs, a trobar els zeros racionals d’un polinomi amb coeficients enters. Considerem, dones, Wr) = bo + bye +... + baz” amb bo, .-.5bn € Ze Sigui p/q un zero de (2) amb p,q primers entre ells, De bo tbe +... + bP =O q q obtenim bog” + bypg™? +... + baaap"""q + bap” = 0. Com que m.c.d.(p,q) = 1, aplicant el teorema d’Euclides resulta p | bo i q| bn. Per tant,DIVISIBILITAT A L/ANELL DE POLINOMIS 31 Proposicié 5.4 Si p/q, amb p, q primers enire ells, é un zero del polinomi B(x) = by + bie +... + baz” € Zle aleshores p | bo iq | by-O Corol-lari 5.5 Sik €Z és un zero de bo + bit t...bax” € Zz], aleshores k | bo.0 IL.6 Polinomis irreductibles de R[x] L’estudi dels polinomis irreductibles a R[z] i a C[x] es basa en el segiient: teorema: ‘Teorema 6.1 (fonamental de PAlgebra) Tot polinomi de grau > 1 amb coefi- cients complezos té un zero. No donarem la demostracié d’aquest teorema, que va més enll& de ’objectin del libre. Perd s{ que en farem alguns comentaris i en traurem conseqiiéncies. Primer de tot diguem que, malgrat el seu nom, no es tracta d’un teorema “algebraic” sind d'un teorema “topoldgic”; en altres paraules, aquest teorema és conseqiitncia de les propietats de completitud de C (i de R) i no de les propietats de les seves operacions. Observem també que del teorema es dedueix que tot polinomi de Clr] de grau > 1 és producte de factors lineals (de grau 1) i, per tant, Corol-lari 6.2 Els polinomis irreductibles de C[z] sén els de grau 1. Aquest corollari déna, de fet, un altre enunciat del teorema, ja que si a + Br é un factor lineal del polinomi a(x), a(x) té el zero —a/f. Estudiarem ara els polinomis irreductibles de R[z]. Tot polinomi real a(x) = ay +02 +... -+ax2" pot considerar-se també com un polinomi amb coeficients complexos. En general, si a(x) = a9 + a1¢ +... + dq2" és de Cle] indicarem per a(x) Go tart... +a_2" Sizsath EC, z= reals si i només si bi indica el seu conjugat. Aleshores a() té coeficients Per altra banda, si z € C ae) 0), 2 és zero de a(z), (a(z @(Z) = Go +H 2Z+...4+Gn: i, en particular, si z és un zero de a(z), (a{z)32 M. CASTELLET, 1. LLERENA Quan a(z) té coeficients reals, resulta que sempre que z sigui un zero, 2 també ho és. Aleshores, o bé z = 2, és a dir, z és un zero real de a(z), 0 bé z # 2 i a(z) és divisible per (2-2)(z-2) que és un polinomi amb coeficients reals. A més a més, 2? — (z + 2)x + 22 és irreductible a R{z], ja que en cas contrari tindria un divisor de primer grau i per tant un zero real. Aixt doncs els polinomis irreductibles de R(x] sén de grau < 2. Nota: ~(2+2)r+ 23, A Panell Q[z| es poden trobar polinomis irreductibles de grau tan gran com es vulgui. IL7 Els anells K[z]/(m(z)) Sigui m(z) un polinomi de K[z|. Direm que dos polinomis a(z) i 6(z) s6n congruents médul m(2) si a(z) (2) € (m{z)). Aixd equival a dir que les restes de les divisions enteres de a(z) /4(z) per m(z) sén iguals (compareu amb [.4). Escriurem aleshores a(z) = (2) (m(z}). Aquesta relacié és clarament d’equivaléncia. Designem per [a(z)] la classe d’equi- valencia de a(z), é a dir, el conjunt de polinomis congruents amb a(z) mbdul m(z). El conjunt d’aquestes classes d’equivaléncia el denotarem per K\z}/(m(z)) i en direm quocient de K(z] per (m(c)). Observem que hi ha tantes classes d’e- quivaléncia com restes possibles en les divisions enteres per m(z). Aquestes restes s6n precisament els polinomis de grau més petit que el grau de m(z). En altres paraules, a cada classe d’equivaléncia hi ha un i només un polinomi de grau més petit que el de m(z). En el conjunt K{z]/(m(z)) podem definir dues operacions, suma: [a(z)] + [o(z)] = [a(z) + O(z)), i producte: {a(z)) -[6(2)] = [afe) -b()]. Cal veure perd que la classe suma i la classe producte no depenen dels represen- tants a(z), b(z) escollits. Es a dir, que si a'(z), b'() sén uns altres representants de (a(z)), 6(z)] respectivament, lavors {fa'(x) + 6°(z)| = (a(x) + 6(z)] — [a"(z) -6'(z)] = [a(z) - 6(2)].DIVISIBILITAT A L’ANELL DE POLINOMIS 33 La comprovacié es fa exactament igual que en el cas de les classes de restes a Z (Ls). K{z]/(m(c)) té, amb aquestes operacions, l’estructura d’un anell commutatiu amb unitat; ara bé, aquest anell posseeix algunes propietats que no tenia K(z]. Per exemple, Proposicié 7.1 Si (a(z),m(z)) = (1), [a(z)| té un invers a K(z]/(m(z)). $i (a(z), m(z)) = (d(z)) amb grd(z) > 1, |a(z)] és un divisor de 0 a K[z}/(m(z)). La demostracié és analoga a la de 1.5.1.0 En particular: Corol lari 7.2 Si p(z) € K[z] és irreductible, K{z]/(p(z)) és un cos.0 Sigrp(z) > 1, K — Klz}/(p(2)) ko [hl és injectiva i conserva la suma i el producte, Aquest fet justifica que denotem els elements (k] simplement per k i el subconjunt de K(z]/(p(z)) imatge de laplicacié per la letra K. Amb aquesta notacié escriurem Kc K{z\/(p(z)). Quan p(z) és irreductible obtenim, doncs, un cos K[z]/(p(x)) que “conté” K. Tot polinomi a(x) amb coeficients a K pot considerar-se també com un polinomi amb coeficients a K{z}/(p(z)). En particular, el polinomi P(z) = Po + Pit +--- + Paz” pot considerar-se amb coeficients a K(z]/(p(2))- Tenim, aleshores, que si posem a = [2] € K[z|/(p(z)) (a) = p(lz]) = po + Pilz] +---+ Pole”) = [po tia t...+ pa”) = [0]; és a dir, el polinomi p(x), que era irreductible a K[z], té un zero (i, per tant, té un divisor lineal) a K[z]/(p(z)). El cos K{z}/(p(z)) es denota per K(a) ies diu una extensié algebraica de K. Exemple: Considerem z? +1, que és un polinomi irreductible a R[z]. Els elements del cos R{z|/(z? +1) tenen, cada un, un i només un representant de primer grau fa + br]. La suma de dues classes és [a + bz} + [e+ dz] = [(a +e) + (b+d)z]34 M. CasTELurt, I. LLERENA i el producte [a+ be} - fe + dz] lac + (ad + be)a + bdx?] = [(ac — bd) + (ad + be): Aleshores, si “identifiquem” cada a € R amb {aj € Rfr]/(x? +1) i denotem [2] per é, obtenim que els elements del quocient sdn de la forma [a + br] =a + bz] = a+ bi, i amb aquesta notacid {les dues operacions s’expressen aixi: (abit (ctdi)= (ate)4+(b4dji (a+bi)-(c+di)= (ae—bd) + (ad + bei. Existeix, doncs, una correspondéncia bijectiva entre el cos R[x]/(x? + 1) i el cos C dels nombres complexos, que conserva les operacions. Podem dir, dones, que el cos R{]/(2? + 1) no és alta cosa que el cos C dels nombres complexos. Amb més precisid, es diu que R{z]/(x? + 1) i © sén dos cossos isomorfs Exemple: Considerem Qle]/(2? — 2) = K; 2?—2ésirreductible a Q[z] i, per tant, K és un cos que conté Q. Tot element de Q té un representant (i només un) de primer grau ac +b. Les dues operacions s6n [at e)x + (b+ d)] [ax + 8] + [cx + d] [acx? + (ad + be)x + bd] = [(ad + bc)t + 2ac + bd}. (ax +8): [er +d] L’element « = [x] € K compleix a? = 2 i és un zero del polinomi X? ~ 2 € K|[X]. L’extensié algebraica K = Q(a) és isomorfa a la seva imatge per Paplicacié Qa) — R aa+b 1 av2+b.DIVISIBILITAT A L*ANELL DE POLINOMIS 35 IL8 Nota historica El simbolisme emprat en els polinomis i equacions s’ha anat elaborant al larg de la histdria i no assol{ la forma actual fins a comengaments del segle 18. Sembla ésser que els signes “+” i “—” foren usats per primera vegada per J. Widman el segle 16 desplagant les letres “p” i “m”, abreviacions de “plus” i “minus”. Francois Vitte (1540-1603), un parlamentari que dedicava el temps Iliure a les matembtiques, va donar un gran impuls a l’Algebra simbdlica, utilitzant Iletres (les primeres de Pabecedari) per a les variables. La nostra equacid “SBA? — 20.4 + A? = D” Pescrivia “BS in A quadratum ~ C plano 2 in A + A cubum aequator D solido” (i aixd fou un gran aveng sobre els seus predecessors). L’obra de René Descartes (1596-1650) conté ja la notacié actual amb dues variants menors: “ea” per “2?” i “oe” per “=”, En Ja resolucié d’equacions, i especialment en el que fa refertncia als apartats 5 i 6, cal esmentar Paolo Ruffini (1765-1822) i Carl Friedrich Gauss (177-1855), el “princep de les matematiques” segons la inscripcié feta gravar pel rei George V de Hannover, que demostri el teorema fonamental de algebra i en dona quatre demostracions tot buscant-ne una purament algebraica. Augustin-Louis Cauchy (1789-1857) fou el primer a observar, cl 1847, que els nombres complexos es poden considerar com classes d'equivaléncia de R{z] médul 2? 41, Bs curios que, malgrat que des de Gauss ja es treballa amb relacions Wequivaléncia a Z ia K[z], passa gairebé tot el segle 19 fins que s'introdueix sistematicament el conjunt quocient corresponent. Dos matematies destaquen per les seves aportacions inicials a la teoria de cossos, considerant extensions d'un cos per una arrel d’un polinomi: Niels Henrik Abel (1802-1829) i Evariste Galois (1811-1831), ambdés estudiant la resolubilitat de les equacions de grau > 5. Tant Abel com Galois moriren molt joves i tragicament; Yun tuberculés i en la miséria, Valtre en un duel. IL9 Exercicis 1, Caleuleu el maxim comm divisor d(z) dels polinomis p(x) = 2° — 5a* + 42 i q(x) = 2° — 2x? ~ 52 +6, Trobeu dos polinomis a(x) i b(x) de manera que P(z)- a(x) + a(z)- (x) = d(x). 2. Si p,q € R[z] edn tals que (p,q) = (1), demostreu que (p+ q,p-4) = (1). 3. Factoritzeu com a producte de polinomis irreductibles: a) 29-2, 217-4, 2? -1a Qe], Rls] i Cl]. b) 2? -2aZ/(p)[z], 2° +207 +52+1aZ/(7)l: 4. Determineu un polinomi p() de grau minim tal que 2? +1 | p(x) ic +1] p(2)~1. 5. Si p(z) € Ze] i p(r/s) = 0 amb (r,s) = 1, demostreu que r ~s | p(1) i r+s|p(—l).36 10, 11. 12. 13. 14, 15. M. CASTELLET, I. LLERENA Calculeu tots els zeros racionals de 202° — 562? — 33a +9 i de 1225 — 1724 + a5 — 82? — 22 — 5. Determineu un polinomi p(x) de grau 5 tal que p(0) = p(1) = p(2) = p(3) = p(4)=1. Descomponeu 24 +a? € R[z] en factors irreductibles. Descomponeu (x +1)" +(x — 1)" € C{z] en factors lineals. Demostreu que 2+ V3, V2+ V3, 2+ V3i V24 V34 V5 sén cada un Pells zero d’un polinomi de Z{x]. Determineu aquests polinomis. Racionalitzeu les expressions al Donat el polinomi p(x) = 323 + 52? +52 +2, a) Trobeu tots els zeros complexes de p(x), b) Determineu els divisors de zero dels anells C[z]/(p(x)) i Rfx}/(p(2)). Resoleu a R{x|/(z? + 2r + 1) Vequacié 2? + z+ 1/4=0. Per a quins valors a € C Vequacié z? +z +a =0 a V’anell A = C[e]/(2*) té infinites solucions? Per a cada element a € A = R{[z]/(2? +2) determineu quantes solucions té Vequacié z? = a. Representeu ’anell A sobre el pla i dividiu-lo en regions segons el nombre de solucions de lequacié anterior. II.10 Exercicis de programar 16. 18. 19. Resolucié a Z/(p) de Pequacié de segon grau az? +be+e=0, (Indicacié: utilitzeu com a subrutines accessories els exercicis 1.20 i 1.21). Divisié entera de dos polinomis de Z/(p) [2]. (Indicacié: utilitzen com a subrutina accessdria Pexercici 1.20). Factoritzacié d’un polinomi de Z/(p) [2] en polinomis irreductibles. (Indi- caci6: utilitzeu com a subrutines accessbries els exercicis 1.20, L21 dins de 11.16 i 11.17). Calcul dels zeros racionals d’un polinomi de Q[z]. (Indicacié: utilitzeu la proposicié II.5.4 i Pexercici II.5).