Estructures i construcci

industrial
Tema 1
Coneixements previs

UPC-ESEIAAT 1
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: elasticitat i resistncia de materials

Concepte de tensi

= lim
0
Tensi normal i tangencial
= +
= 2 + 2

UPC-ESEIAAT 2
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: elasticitat i resistncia de materials

Tensor de tensions

Tetraedre de Cauchy

UPC-ESEIAAT 3
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: elasticitat i resistncia de materials

Tensions principals

Existeixen uns eixos en que

0 0
= 0 0
0 0

UPC-ESEIAAT 4
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: elasticitat i resistncia de materials

Estat pla de tensions

Si = = = 0

=

Cercle de Mohr
1 2
=
2 +
+
= + + 2
2 2
+
= + 2
2 2

= = + 2
2 2

UPC-ESEIAAT 5
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: elasticitat i resistncia de materials

Concepte de deformaci: Llei de Hooke generalitzada

Deformaci axial

=


= =


= =

Deformaci triaxial Material E(GPa)

= ( + )
Acer 210 0,3

= ( + )

Formig 20 0,15-0,20
= ( + )

UPC-ESEIAAT 6
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: elasticitat i resistncia de materials

Concepte de deformaci: Llei de Hooke generalitzada

Deformaci a tallant

=


=


=

Mdul de deformaci a tallant Material E(GPa) G(Gpa)

= Acer 210 0,3 81
2(1 + )
Formig 20 0,15-0,20 8

UPC-ESEIAAT 7
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: elasticitat i resistncia de materials

Diagrama tensi-deformaci

UPC-ESEIAAT 8
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: elasticitat i resistncia de materials
Diagrama tensi-deformaci
Tensi de lmit elstic ( o )
Tensi a partir de la qual, si es segueix augmentant la magnitud de
fora aplicada al cos, sinicien les deformacions plstiques del mateix.
Deformaci elstica lmit ( )
Deformaci que sassoleix quan la tensi arriba al lmit elstic. s la
mxima deformaci a la que es pot arribar sense que al descarregar
romanguin deformacions permanents.
Tensi ltima ( o )
Tensi mxima que pot suportar un cos.
Deformaci ltima ( )
Deformaci que sassoleix quan la tensi arriba a la tensi ltima. Est
formada per una component elstica ( ) i una component plstica.

UPC-ESEIAAT 9
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: elasticitat i resistncia de materials
Diagrama tensi-deformaci
Deformaci de ruptura ( )
Deformaci que ha patit el cos en el moment de la seva ruptura. Est
formada per una component elstica (y) i una component plstica.
Mdul delasticitat lineal o mdul de Young (E)
Pendent de la recta que relaciona les tensions i les deformacions en
rgim elstic.
Rgim elstic
Zona lineal del diagrama tensi deformaci que finalitza en el punt
de lmit elstic. Tot aquell cos que es mantingui en rgim elstic es
capa de recuperar la seva mida i forma inicial quan les forces externes
a qu estava sotms esdevenen nulles.
Rgim plstic
Zona no lineal del diagrama tensi deformaci que sinicia en el punt
de lmit elstic. Les deformacions generades en el cos a partir daquest
punt resulten permanents.

UPC-ESEIAAT 10
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: elasticitat i resistncia de materials

Criteris de ruptura

Criteri de Rankine o de la major tensi principal

El material plastifica quan el mxim valor absolut duna de les
seves tensions principals assoleix el lmit elstic.
=
No t en compte la resistncia a la pressi hidrosttica.
Sutilitza per materials com el formig, en aquelles situacions en que el
fallo del material es produeix predominantment a tracci.

UPC-ESEIAAT 11
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: elasticitat i resistncia de materials

Criteris de ruptura

Criteri de Treska o de la major tensi tangencial

El material plastifica quan la mxima tensi tangencial assoleix el
valor de la mxima tensi tangencial en lassaig de tracci
simple.
=
No t en compte la resistncia a la pressi hidrosttica.
Sutilitza per materials dctils sotmesos a tallants importants, com s
el cas dels cordons de soldadura.

UPC-ESEIAAT 12
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: elasticitat i resistncia de materials

Criteris de ruptura

Criteri de Beltrami
El material plastifica en un punt quan en ell sha emmagatzemat
una energia per unitat de volum igual a la que sacumula en el
punt en que comena la plastificaci en lassaig de tracci
simple.
= 2 + 2 + 2 2( + + )
No t en compte la resistncia a la pressi hidrosttica.
No sutilitza per s important com a precursor del criteri de Von
Mises.

UPC-ESEIAAT 13
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: elasticitat i resistncia de materials
Criteris de ruptura

Criteri de Von Mises

Es basa en les mateixes hiptesis de Beltrami per observant que
per estats de compressi hidrosttica hi ha variaci de volum
per no sassoleix la plastificaci.
= 2 + 2 + 2 )

1 2 2
= ( + + 2 )
2
Si hi ha dues tensions principals igual, = , coincideix amb el criteri de
Treska. s el criteri de ruptura ms comunament acceptat per lacer. En el cas
de tensi plana = 2 + 3 2 i en el cas te tallant pur = 3.

UPC-ESEIAAT 14
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: elasticitat i resistncia de materials
El eixos de coordenades que emprarem en tota lassignatura ser el segent:
Origen de coordenades en el centre de gravetat de la secci
Eix x segons la directriu de la pea
Eix y ortogonal al x segons leix secundari dinrcia
Eix z ortogonal al x i al y segons leix principal dinrcia

UPC-ESEIAAT 15
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: elasticitat i resistncia de materials
El conveni de signes que emprarem en tota lassignatura, dacord als eixos de
coordenades que utilitzarem, ser el segent:
Esforos, moments, tensions i deformacions seran positius si tenen el sentit
positiu de leix corresponent.

UPC-ESEIAAT 16
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: caracterstiques geomtriques seccions planes

rea
= =

Moment esttic
= = = =

Centre gravetat

= = = = = =

Si la secci t un eix de simetria el centre de gravetat estar en ell i si en t

dos estar en la seva intersecci

UPC-ESEIAAT 17
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: caracterstiques geomtriques seccions planes

Moments dinrcia
= 2 = 2 = 2 = 2

= 2 = 2 = +

= =

Teorema dSteiner
= + 2
= + 2
= + 2
= +

UPC-ESEIAAT 18
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: caracterstiques geomtriques seccions planes
Eixos principals dinrcia
1 2
=
2
2
+ +
= + 2
2 2
2
+ +
= + + 2
2 2

Radis de gir

= =

Ellipse dinrcia
2 2
2
+ 2=1

UPC-ESEIAAT 19
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: caracterstiques geomtriques seccions planes

UPC-ESEIAAT 20
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: caracterstiques geomtriques seccions planes

Promptuari Celsa

UPC-ESEIAAT 21
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: clcul de tensions en seccions planes
ESFOR INTERN
Magnitud fsica amb unitats de fora o moment, actuant sobre una secci plana i
estticament equivalent a la distribuci de tensions internes sobre lrea de la secci.
Esfor Axil (N)

=

Moment Flector ( , )

=


=

Esfor Tallant ( , )

=


=

Moment torsor ( )

=
0

UPC-ESEIAAT 22
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: clcul de lleis desforos i moviments
Estructures isosttiques i hiperesttiques
Grau dhiperestatisme
hiperestatisme extern: =
n = nombre de reaccions incgnita
e = nombre dequacions de lesttica
hiperestatisme intern:
hiperestatisme: =
N = nombre de reaccions externes o internes incgnita
p = Nombre de parts en que queda dividida lestructura
e = nombre dequacions de lesttica
Estructures isosttiques:
Equacions de lesttica

UPC-ESEIAAT 23
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: esforos i moviments en estructures isosttiques
Teoremes de Castigliano

Primer teorema: =


Segon teorema: =

Teorema de Maxwell o de reciprocitat

En una estructura amb comportament lineal, el moviment en un punt , en una certa direcci degut a
laplicaci de una fora de direcci en un punt , s igual al moviment del punt , en la direcci , quan
saplica en el punt una fora de valor en la direcci .

UPC-ESEIAAT 24
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: esforos i moviments en estructures isosttiques

Promptuaris

UPC-ESEIAAT 25
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.1
De la secci armada del croquis segent, acotat en mm, trobar les segents
caracterstiques geomtriques:
rea (A)
Posici del centre de gravetat
Respecte a eixos amb origen en el centre de gravetat
Moments dinrcia ( , )
Mduls resistents ( , )
Radis de gir ( , )
Moments esttics de mitja secci ( , )

Soluci:
- rea: 172 2
- Cdg: = 28,4 ; = 0,0
- Inrcia: = 5841,97 4 ; = 115498,45 4
- Mdul resistent: = 389,46 3 ; = 3244,38 3
- Radi de gir: = 5,83 ; = 25,91
- Moments esttics: = 335,8; , = 2061,38 3

UPC-ESEIAAT 26
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.2
De la secci formada per la IPE 300 i LA UPN 140 del croquis segent trobar les
segents caracterstiques geomtriques considerant que estan o no soldades:
rea (A)
Posici del centre de gravetat
Respecte a eixos amb origen en el centre de gravetat
Moments dinrcia ( , )
Mduls resistents ( , )
Radis de gir ( , )

Soluci:
Soldades
- rea: 74,2 2
- Cdg: = 19,61 ; = 0,0
- Inrcia: = 1209 4 ; = 12569,61 4
- Mdul resistent: = 16,12 3 ; = 637,78 3
- Radi de gir: = 4,04 ; = 13,02

UPC-ESEIAAT 27
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.1
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 28
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.2
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 29
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.3
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 30
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.4
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 31
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.5
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 32
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.6
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 33
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.7
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 34
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.8
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 35
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.9
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 36
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.10
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 37
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.11
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 38
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.12
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 39
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.13
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 40
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.14
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 41
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.15
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 42
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.16
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 43
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.17
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 44
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3.18
Determinar el grau dhiperestatisme de la segent estructura

UPC-ESEIAAT 45
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.3
Soluci:
Estructura Determinaci esttica Grau dhiperestatisme
1 Isosttica
2 Isosttica
3 Isosttica
4 Isosttica
5 Isosttica
6 Isosttica
7 Hiperesttica 2
8 Isosttica
9 Hiperesttica 5
10 Hiperesttica 3
11 Hiperesttica 2
12 Hiperesttica 4
13 Mecanisme
14 Isosttica
15 Hiperesttica 1
16 Hiperesttica 4
17 Hiperesttica 9
18 Hiperesttica 12

UPC-ESEIAAT 46
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis

Exercici 1.4
De una biga recta birecolzada de llum L sotmesa a una crrega puntual F calcular,
mitjanant els teoremes de Castigliano, la fletxa en el punt daplicaci de la fora.
Particularitzar pel cas en que la crrega est centrada.

Soluci:
2 2 3
Fletxa: ; amb crrega centrada:
3 48

UPC-ESEIAAT 47
 Estructures i construcci industrial
Tema 1- Coneixements previs: exercicis
Exercici 1.5
El prtic de la figura t una llum de 5 m i est sotms a una crrega permanent F que,
ja majorada, s de 40 kN. Es vol construir amb perfils de la srie IPN dacer S235.
Determinar totes les lleis desforos i per criteris de resistncia i de deformabilitat,
quin perfil es requeriria. Determinar quin seria el desplaament en el recolzament de
la dreta amb el perfil escollit.

Notes:
No considerar el pes propi
No considerar deformacions per axil i tallant
No considerar possibles inestabilitats Soluci:
La fletxa mxima admissible s L/300 IPN 220
El coeficient de majoraci daccions es = 1,35 = 7,2

UPC-ESEIAAT 48